Academic literature on the topic 'Acompliment de la gestió'

Diversos escrits consideren l’entorn com un element important en l’obtenció d’un acompliment organitzatiu superior i, en aquesta relació, hi inclouen la innovació organitzativa com una variable mediadora. Alguns autors sostenen que no hi ha prou evidències d’aquesta mediació i, per tant, no es pot comprovar (Tidd, 2005; Han, Kim i Srivastava, 1998). En aquest context, aquesta tesi presenta un model conceptual de la innovació organitzativa com a variable mediadora entre l’entorn i l’acompliment organitzatiu, i sosté les característiques organitzatives i les estratègies de negoci com a variables moderadores entre la innovació organitzativa i l’acompliment organitzatiu. L’estudi es va realitzar a partir d’una mostra d’empreses de serveis. Els resultats indiquen que hi ha evidències d’una mediació parcial de la innovació, i es comprova que la innovació tècnica influeix significativament en l’acompliment organitzatiu –però no en la innovació administrativa–, cosa que reforça el plantejament que les empreses han de millorar la baixa percepció que tenen de la importància de la innovació administrativa per aconseguir un acompliment organitzatiu superior.<br>Diversos escritos consideran al entorno como un elemento importante en la obtención de un desempeño organizacional superior, e incluyen en esta relación a la innovación organizacional como una variable mediadora. Algunos autores sostienen que no hay suficiente evidencia de esta mediación y, por tanto, que no puede ser comprobada (Tidd, 2005; Han, Kim & Srivastava, 1998). En este contexto, esta tesis presenta un modelo conceptual de la innovación organizacional como variable mediadora entre el entorno y el desempeño organizacional, e incluye a las características organizacionales y estrategias de negocio como variables moderadoras entre la innovación organizacional y el desempeño organizacional. El estudio se realizó a partir de una muestra de empresas de servicio. Los resultados indican que existen evidencias de una mediación parcial de la innovación; y se comprueba que la innovación técnica influye significativamente en el desempeño organizacional, pero no así la innovación administrativa, lo que refuerza el planteamiento de que las empresas deben mejorar la baja percepción de la importancia de la innovación administrativa para conseguir un desempeño organizacional superior.<br>A number of authors contend that the environment is a significant element in obtaining superior organizational performance and include organizational innovation as a mediating variable in this relation. Others assert that there is not enough evidence that this mediation exists and as such, the relation cannot be proven (Tidd, 2005; Han, Kim & Srivastava, 1998). In this context, this thesis presents a conceptual model of organizational innovation as a mediating variable between the environment and organizational performance and includes organizational characteristics and business strategies as moderating variables between organizational innovation and organizational performance. The study was based on a sample of service companies. The results indicate that there is evidence that innovation generates partial mediation and technical innovation significantly influences organizational performance. This, however, is not the case of administrative innovation, which strengthens the assertion that companies should improve the low perception of the importance of administrative innovation to achieve superior organizational performance.

La present investigació doctoral s'emmarca en l'àmbit de l'educació superior, particularment, en el finançament per acompliment de les universitats xilenes i l'impacte que aquest mecanisme té sobre els resultats acadèmics i la gestió institucional d'aquestes institucions d'educació superior. La implementació del finançament per acompliment en les universitats té per propòsit que les universitats assoleixin resultats notables, el que comporta a un rendiment extraordinari en l'àmbit acadèmic i de gestió. Amb aquesta finalitat es treballa amb tres universitats xilenes que van participar de l'experiència pilot del mecanisme de finançament per acompliment desenvolupat pel Ministeri d'Educació de Xile, amb el suport del Banc Mundial el qual es denomina Conveni de Acompliment. L'aproximació metodològica utilitzada és de naturalesa mixta, ja que a la primera fase exploratòria de la recerca l'aproximació metodològica usada va ser qualitativa, amb el Mètode de la Teoria Fonamentada seguint per aquest fi els plantejaments de Strauss i Corbin (2002) per a la selecció de els casos, la realització de les entrevistes i el processament i anàlisi. Posteriorment la segona fase de la investigació és de naturalesa quantitativa, amb l'aplicació d'un qüestionari amb preguntes tipus Likert, i es treballa amb 2 universitats per tal de corroborar i complementar els resultats identificats en l'etapa qualitativa. Les dues perspectives metodologies es complementen d'acord amb l'enfocament mixt seqüencial assenyalat per Creswell (2009). En tots dos casos la mostra va estar composta pels membres de les comunitats acadèmiques de les universitats. Els resultats mostren que la implementació de convenis d'acompliment en la universitat va aconseguir respondre a la política pública de finançament que buscava assolir un millorament institucional significatiu. En aquest sentit, els líders de les universitats van aconseguir orientar la gestió institucional cap a la consecució de les metes definides en conjunt amb el Ministeri d'Educació. Per aconseguir aquests resultats notables en les universitats va ser clau el procés de negociació, entre el Ministeri d'Educació i la universitat, que es va efectuar per acordar els compromisos a assolir amb el conveni, juntament amb l'acompanyament del Negociador en les etapes inicials del conveni de acompliment, ja que posseïa un alt perfil acadèmic, i que per tant, podia ser el nexe entre el Ministeri d'Educació i la universitat, atorgant una mirada acadèmica als processos propis de la implementació dels convenis d'acompliment. Finalment, dins de les bones pràctiques identificades en aquesta recerca, destaca la importància que té per a la reeixida implementació dels mecanismes de finançament, que aquests estiguin en línia amb el pla de desenvolupament estratègic de la institució, i que s'avaluï l'impacte de les iniciatives desenvolupades amb el finançament del conveni, a fi que aquelles de major impacte siguin institucionalitzades un cop finalitzats els recursos aportats pel Ministeri d'Educació.<br>La presente investigación doctoral se enmarca en el ámbito de la educación superior, particularmente, en el financiamiento por desempeño de las universidades chilenas y el impacto que este mecanismo tiene sobre los resultados académicos y la gestión institucional de estas instituciones de educación superior. La implementación del financiamiento por desempeño en las universidades tiene por propósito que las universidades logren resultados notables, lo que conlleva a un rendimiento extraordinario en el ámbito académico y de gestión. Para este fin se trabaja con tres universidades chilenas que participaron de la experiencia piloto del mecanismo de financiamiento por desempeño desarrollado por el Ministerio de Educación de Chile, con el apoyo del Banco Mundial el cual se denomina Convenio de Desempeño. La aproximación metodológica utilizada es de naturaleza mixta, ya que en la primera fase exploratoria de la investigación la aproximación metodológica usada fue cualitativa, con el Método de la Teoría Fundamentada siguiendo para este fin los planteamientos de Strauss y Corbin (2002) para la selección de los casos, la realización de las entrevistas y el procesamiento y análisis. Posteriormente la segunda fase de la investigación es de naturaleza cuantitativa, con la aplicación de un cuestionario con preguntas tipo Likert, y se trabaja con 2 universidades con el fin de corroborar y complementar los resultados identificados en la etapa cualitativa. Ambas perspectivas metodologías se complementan de acuerdo con el enfoque mixto secuencial señalado por Creswell (2009). En ambos casos la muestra estuvo compuesta por los miembros de las comunidades académicas de las universidades. Los resultados muestran que la implementación de convenios de desempeño en la universidad logró responder a la política pública de financiamiento que buscaba alcanzar un mejoramiento institucional significativo. En este sentido, los líderes de las universidades lograron orientar la gestión institucional hacia la consecución de las metas definidas en conjunto con el Ministerio de Educación. Para lograr estos resultados notables en las universidades fue clave el proceso de negociación, entre el Ministerio de Educación y la universidad, que se efectúo para acordar los compromisos a lograr con el convenio, junto con el acompañamiento del Negociador en las etapas iniciales del convenio de desempeño, puesto que poseía un alto perfil académico, y que por tanto, podía ser el nexo entre el Ministerio de Educación y la universidad, otorgando una mirada académica a los procesos propios de la implementación de los convenios de desempeño. Finalmente, dentro de las buenas prácticas identificadas en esta investigación, destaca la importancia que tiene para la exitosa implementación de los mecanismos de financiamiento, que estos estén en línea con el plan de desarrollo estratégico de la institución, y que se evalúe el impacto de las iniciativas desarrolladas con el financiamiento del convenio, a fin de que aquellas de mayor impacto sean institucionalizadas una vez finalizados los recursos aportados por el Ministerio de Educación.<br>This research is framed in the field of higher education, particularly in the financing for performance of Chilean universities and the impact that this mechanism has on the academic results and institutional management of these higher education institutions. The implementation of the financing for performance in the universities is intended for the universities to achieve remarkable results, which leads to an extraordinary performance in the academic and management field. For this purpose, we work with three Chilean universities that participated in the pilot experience of the performance financing mechanism developed by the Ministry of Education of Chile, with the support of the World Bank, which is called the Performance Agreement. The methodological approach used is of a mixed nature, since in the first exploratory phase of the research the methodological approach used was qualitative, with the Fundamental Theory Method following for this purpose the approaches of Strauss and Corbin (2002) for the selection of the cases, the conduct of the interviews and the processing and analysis. Subsequently, the second phase of the research is quantitative in nature, with the application of a questionnaire with Likert-type questions, and two universities are working to corroborate and complement the results identified in the qualitative stage. Both perspectives methodologies are complemented in accordance with the sequential mixed approach pointed out by Creswell (2009). In both cases, the sample was composed of the members of the academic communities of the universities. The results show that the implementation of performance agreements in the university managed to respond to the public funding policy that sought to achieve a significant institutional improvement. In this sense, the leaders of the universities managed to guide the institutional management towards the achievement of the goals defined in conjunction with the Ministry of Education. In order to achieve these remarkable results in the universities, the negotiation process between the Ministry of Education and the university was key, which was carried out to agree on the commitments to be achieved with the agreement, together with the support of the Negotiator in the initial stages of the agreement. performance, since it had a high academic profile, and therefore, could be the link between the Ministry of Education and the university, giving an academic look to the processes inherent to the implementation of performance agreements. Finally, within the good practices identified in this research, it highlights the importance it has for the successful implementation of the financing mechanisms, that these are in line with the strategic development plan of the institution, and that the impact of the initiatives developed with the financing of the agreement, so that those with greater impact are institutionalized once the resources provided by the Ministry of Education have been finalized.

Els sistemes de gestió permeten millorar l'eficiència de les organitzacions i en aquest context, una organització pot tenir implantats múltiples sistemes. La forma preferible de gestionar-los és integrant-los, perquè s'aprofiten les sinèrgies existents entre sistemes. Existeixen molt pocs estudis empírics que analitzin la integració de sistemes. Així, l'objectiu d'aquesta tesi és conèixer i analitzar empíricament com integren les empreses els sistemes i com realitzen les auditories d'aquests.<br/>Les conclusions de l'anàlisi empírica realitzada són que les empreses:(1)integren majoritàriament els sistemes a un determinat nivell, i sembla que els models de gestió utilitzats i l'ordre d'implantació dels sistemes, condicionen aquest nivell,(2)duen a terme, majoritàriament, auditories del sistema integrades, essent el nivell d'integració de les internes superior al de les externes, i(3)en alguns aspectes, sembla que la integració de les auditories externes, està relacionada amb el nivell d'integració dels sistemes.<br>Management systems can improve the efficiency of organizations and in this context, an organization can have multiple systems in place. The preferable way to manage them is integrating them, so take advantage of synergies between existing systems.There are very few empirical studies that analyze systems integration. Hence, the objective of this thesis is to ascertain and analyze empirically how companies integrate systems and how perform their audits.(1)Conclusions of the empirical analysis carried out are that companies: mainly integrate systems at a certain level, and it appears that management models used and systems'implementation order, determine this level,(2)carried out, mostly, integrated system audits, being the level of integration of the internal higher than the external, and (3)in some respects, it seems that the integration of external audits is related to the level of systems integration.

Objecte<br/><br/>1.- Descriure els elements i característiques que tenen les empreses constructores d'obra d'efectuar la gestió de la qualitat en l'exercici de la seva activitat.<br/>2.- Determinar paràmetres que puguin descriure i mesurar aquests elements i característiques, la seva adequació i la seva aplicació i utilitat.<br/>3.- Definir un model esquemàtic de la composició del sistema i de la seva dinàmica d'aplicació.<br/><br/>Abast<br/><br/>La matèria d'investigació és la gestió de la qualitat, i per extensió, la gestió ambiental i la gestió de la seguretat i salut en el treball. <br/><br/>El subjecte és la petita i mitjana empresa (pime). Inclosa l'empresa mitjana gran que, tot i que actua més com a gestor que com a constructor, els principis de la qualitat i l'activitat constructora són l'objecte principal i el motor del seu negoci. A l'empresa gran, en l'activitat constructora, també li és aplicable aquesta tesi.<br/><br/>L'empresa que actua com contractista principal, i les empreses especialistes de les instal·lacions i dels oficis, atès que la seva activitat té repercussió directa a l'obra i al compliment dels requisits de qualitat, ambientals i de prevenció de riscs laborals.<br/><br/>Metodologia<br/><br/>La investigació d'aquest treball es vertebra al voltant dels models ISO i les premisses de: <br/>- l'enfocament a la satisfacció del client i <br/>- millorar el funcionament de l'empresa per augmentar la productivitat i reduir costos. <br/><br/>Per aconseguir-ho, els models ISO, prescriuen requisits de planificació, control i millora amb la finalitat de conèixer els requisits dels clients, així com els riscs que cal prevenir, i organitzar-se per acomplir el requisits i eliminar o controlar i mitigar els riscs. <br/><br/>I alhora, establir mecanismes de recollida i anàlisi de la informació per, en base a ella, anar afinant el funcionament de l'empresa per a millorar-ne l'eficàcia i l'eficiència. <br/><br/>La investigació, atesos els principis i les premisses anteriors, planteja unes hipòtesis de gestió de la qualitat, que són motiu d'indagació directa a les empreses mitjançant una enquesta en profunditat a una mostra aleatòria de la població objectiu. <br/><br/>Respecte el tractament estadístic, s'ha optat per aplicar la teoria exacta de les petites mostres de Gossen que, amb un cert nivell de confiança (aquí del 95 %), permet inferir els resultats de la mostra, a la població. <br/><br/>Pel que respecta a les dades econòmiques, s'ha segmentat la mostra en empreses grans, mitjanes i petites, i s'observen diferències interessants i significatives. <br/><br/>Resultats<br/><br/>Els resultats d'aquest treball contemplen les característiques i paràmetres significatius de la gestió de la qualitat de les empreses constructores des del seu origen fins a l'expressió quantificada dels resultats econòmics del seu funcionament. <br/><br/>La majoria dels elements i característiques de la gestió de la qualitat trobades en aquest treball, s'han parametritzat i se n'ha quantificat la seva valoració i la seva aplicació per part de les empreses, així com la seva utilitat en el sistema de gestió. <br/><br/>Com indicadors de funcionament es presenten els econòmics d'estructura de producció amb les proporcions de participació de recursos i de rendiment d'aquest recursos, de forma directa o a través dels indicadors de productivitat. <br/><br/>Resultat final de la investigació, és el model de sistema de gestió que es presenta com a colofó de la tesi: model que s'expressa amb un doble esquema, estàtic i dinàmic. <br/><br/>Característiques del model són la gestió del comportament, i la complementarietat i la sinèrgia d'un doble bloc d'elements de gestió a l'estil d'un doble par de forces motores. <br/><br/>El bloc generador d'acció i comportament es composa de la planificació (i objectius) i l'ambient de treball intern (clima intern laboral i cultura organitzativa). <br/><br/>El bloc motor de l'actuació el composen els elements operatius del sistema. Aporten els resultats i la informació. <br/><br/>Aquest model pretén aportar coherència i naturalitat a la gestió de la qualitat, així com mostrar la compacitat, flexibilitat i potència d'un sistema d'aquestes característiques. Un altra aportació capital del model és que potencia un element tan subtil i complex com és la gestió del comportament de les persones, les pròpies i les d'externalització, encomanada a l'ambient de treball, a través del clima laboral i de la cultura.<br/><br/>La participació pro activa del treballador propi i dels subcontractistes és imprescindible per aconseguir la seva conscienciació en l'acompliment dels requisits de qualitat, de prevenció de la contaminació i afectació ambiental, i de prevenció dels riscos laborals. <br/><br/>D'aquí la importància de la gestió del comportament que proposa aquest model. Funció capital de lideratge de la direcció de l'empresa, i que és poc considerada per part de les empreses constructores.

En el sector de la promoció construcció, i en especial, en el subsector de la promoció construcció d'habitatges, l'empresari ha de tenir un bon coneixement de les variables d'entorn ja que la consideració de les mateixes seran fonamentals a l'hora de prendre decisions sobre planificació estratègica. En l'actualitat vivim una fase de canvis socioeconòmics que dificulten la previsió del comportament futur de les variables d'entorn. Per tant, el subjecte decisor es troba en un ambient d'incertesa que s'aguditza per la majoritària presència de factors qualitatius difícils de quantificar. Llavors, l'empresari promotor constructor haurà de recórrer a tècniques operatives de gestió que tinguin present aquesta situació i això serà possible a partir de les eines que ens ofereix la lògica borrosa. Aquesta tesi s'ha estructurat en tres parts: En la primera part, exposem les característiques específiques i l'evolució del sector. En la segona part, expliquem la metodologia i, en la tercera part, exposem diverses aplicacions de la metodologia borrosa per l'establiment de noves estratègies de gestió aplicades al sector objecte d'estudi.<br>In the management of promoters builders business area, specially in the subarea of house promotion building, to gather a large information of the variables around becomes essential. Their being taken into consideration is fundamental when considering decisions upon strategic foresight. Today, socioeconomic changes make difficult to forecast the future behaviour of the variables around and the uncertain atmosphere intensifies due to the majority presence of qualitative factors hard to quantify. In the management of promoters builders business it turns as necessary to apply to operative techniques that take into account the present situation. This is possible by using the tools fuzzy logics grant us. The first part of this thesis gives specific characteristics of the area and its evolution. Methodology is explained in the second part and in the third part different practical examples of fuzzy logic methodology are presented to establish new management strategies applied to this field.

En el context del sistema sanitari a Espanya i a Catalunya, i centrat en l’experiència a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, el treball planteja la hipòtesi de que hi ha elements de gestió que es poden explicar i replicar, que poden millorar globalment els indicadors d’activitat, qualitat i eficiència en el procés quirúrgic. Per fer-ho, es descriuen aquests elements i s’analitza l’evolució dels indicadors en el període 2010-2015 a l’Hospital de Sant Pau. El primer pas, per tant, és emmarcar l’estudi en un Sistema Nacional de Salut, que: • es finança amb impostos, garanteix assistència universal i una àmplia cartera de serveis • separa les funcions de planificació, finançament, compra i provisió • estableix mecanismes de compra que progressivament tendeixen a la compra de resultats en salut • té en les llistes d’espera una de les principals preocupacions • la seva viabilitat entra en crisi amb la crisi global, sent especialment rellevant l’impacte en el període 2011-2013 A continuació, cal definir el procés quirúrgic com un procés assistencial clau, transversal, que engloba múltiples processos clínics, que comparteixen una base estructural i de gestió que els fa, en aquest sentit, homologables. Aquesta definició és coherent amb un model global de gestió per processos assistencials, en desenvolupament a l’Hospital de Sant Pau des de l’any 2008. Es descriuen les accions més rellevants implantades en el període analitzat, com són: • la formalització del procés d’atenció quirúrgica i d’un coordinador del mateix • la gestió centralitzada de la llista d’espera • el circuit d’estada preoperatòria zero • la unitat de curta estada quirúrgica • el programa d’infecció nosocomial i política antibiòtica • el programa d’atenció al pacient politraumàtic (codi PPT) • diferents estratègies de qualitat assistencial, com per exemple les relatives a seguretat del pacient o a l’ús racional d’hemoderivats, o a la implementació de trajectòries clíniques S’analitzen les dades del període, principalment: • capacitat instal·lada • activitat quirúrgica i tipus (programada, urgent, amb ingrés, sense ingrés) • estada mitjana (global i per sub-estades) • ocupació de quiròfans i cancel·lacions • mortalitat • complicacions • reintervencions • reingressos • llista d’espera Els resultats més rellevants mostren al llarg del període: • increment de l’activitat i la productivitat global • millora en l’ocupació dels quiròfans i en l’índex de suspensions • increment relatiu de les intervencions programades, especialment vinculat a l’augment de la cirurgia major ambulatòria, amb taxes d’ambulatorització excel·lents. • disminució global de l’estada mitjana, especialment vinculada a l’estada preoperatòria • la unitat de curta estada quirúrgica es mostra com un dispositiu eficient • millora en les taxes d’infecció de localització quirúrgica • descens en l’ús d’hemoderivats • descens de la mortalitat • estabilitat en les reintervencions • descens dels reingressos • augment de les complicacions • millora en els resultats del codi PPT • disminució molt rellevant del nombre de pacients en llista d’espera, especialment d’aquells amb esperes més perllongades. • compliment amb tots els terminis garantits de llista d’espera Les conclusions de l’estudi refermen la hipòtesi inicial, de manera que s’han evidenciat millores prou consistents en els indicadors del procés quirúrgic. Evidentment no és pot establir una relació causa-efecte única, i menys en un procés tan ampli i transversal, on cal reconèixer les aportacions en paral·lel de la gestió d’altres processos assistencials i de la gestió de cada procés clínic. Tot i això, és indubtable el benefici global de l’abordatge plantejat, i a més, es posen de manifest en l’anàlisi quines són les àrees on cal intensificar l’esforç de gestió.<br>In the context of the health system in Spain and in Catalonia, and focused on the experience at the Hospital de la Santa Creu I Sant Pau, this work raises the hypothesis that there are management elements that can be explained and replicated, which can improve overall activity, quality and efficiency indicators in the surgical process. To do this, these elements are described, and the evolution of the indicators is analyzed in the 2010-2015 period at the Hospital de Sant Pau. The first step, therefore, is to frame the study in a National Health System, which: • is funded with taxes and guarantees universal assistance and a wide portfolio of services • separates the functions of planning, financing, purchase and provision • establishes purchasing mechanisms that progressively tend towards the purchase of health results • has one of the main concerns in the waiting lists • its viability is affected by the global crisis, being the impact especially relevant in the period 2011-2013 Second, it is essential to define the surgical process as a key, transversal healthcare process which involves multiple clinical processes which share a structural and management basis that makes them, in this sense, equivalents. This definition is consistent with a global management model for healthcare processes, in development at the Hospital de Sant Pau since 2008. The most relevant actions implemented in the analyzed period are: • the establishment of the surgical care process and a coordinator thereof • the centralized management of the waiting list • the circuit of preoperative zero stay • the short-stay surgical unit • the program of nosocomial infection and antibiotic policy • the polytraumatic patient care program (PPT code) • different care quality strategies, such as those related to patient safety or the rational use of hemoderivates, or the implementation of clinical trajectories Data of the period are analyzed, mainly: • installed capacity • surgical activity and type (programmed, urgent, with and without admission) • mean length of stay (overall and partial) • occupation of operating rooms and cancellations • mortality • complications • reinterventions • readmissions • waiting list The most relevant results that are observed throughout the period are: • increase in activity and in overall productivity • improvement in the occupation of the operating rooms and in the index of cancellations • relative increase of scheduled interventions, especially linked to the increase in major ambulatory surgery, with excellent ambulatory surgery rates • overall decrease in the mean length of stay, especially linked to preoperative stay • the short-stay surgical unit is shown as an efficient instrument • improvement in the rates of surgical site infection • decrease in the use of hemoderivates • decrease in mortality • stability in reinterventions • reduction of readmissions • increase in complications • improvement of the results related to the PPT code • very significant decrease in the number of patients on the waiting list, especially those with longer waiting times • success with all waiting list guaranteed deadlines The conclusions of the study reinforce the initial hypothesis because consistent improvements of the surgical process indicators have been demonstrated. Clearly, it is not possible to establish a single cause-effect relationship in this broad and transversal process, where it is necessary to take into account the parallel inputs of the management of other healthcare processes and the management of each clinical process. Nonetheless, the overall benefit of this approach is unquestionable. In addition, the analysis shows up the areas where the management effort needs to be intensified.

L’objecte d’estudi de la present tesi doctoral és l’Ajuntament de Barcelona entre la proclamació de la República i l’inici de la Guerra Civil. La capital catalana havia superat el milió d’habitants, representant el 36% de la població catalana, sent també la ciutat de l’Estat més poblada. La institució era indubtablement l’administració més important a Catalunya i la segona de l’Estat només per darrere l’administració estatal, especialment en el període preautonòmic, però també quan es va posar en marxa la Generalitat de Catalunya, amb un clar valor simbòlic però centrada a assolir els traspassos per començar a desenvolupar l’autonomia i que va gaudir d’un pressupost i d’una plantilla menor que no pas l’administració local barcelonina. La tesi es centra principalment en fonts històriques, la documentació generada pel mateix consistori i la premsa coetània, delimitat per quatre grans bloc, més enllà del marc introductori i annexos diversos. Un primer bloc explica les resistències als canvis que tenen intenció d’aplicar els nous dirigents republicans, amb l’oposició de sectors beneficiats en períodes anteriors com són les grans companyies que monopolitzaven serveis bàsics per la població, el cobrament d’impostos als més rics o a l’església, l’intent de depuració en el personal, on es pot concloure que el canvi de governants va comportar una substitució en els dirigents de l’administració política però no en l’estructura de poder, amb una gran oposició i com en casos com les companyies elèctriques, enfront de la falta d’alternatives, el monopoli es va mantenir malgrat el nou règim. El segon bloc és un relat cronològic de l’evolució de la majoria consistorial, els principals successos, crisis i polèmiques, els canvis que provoquen que regidors deixessin d’assumir les seves tasques consistorials, a més dels canvis dins de les mateixes formacions, principalment del Partit Republicà Radical, d’un perfil revolucionari a formar part del bloc de les dretes, que ajuda a explicar la pèrdua de la majoria d’Esquerra Republicana de Catalunya, ja que els radicals eren un suport necessari. També s’analitza la situació de la Generalitat de Catalunya en els traspassos i en aquest bloc s’aporta a més un relat a un període poc tractat, com és el dels governs gestors (octubre de 1934 – febrer de 1936), amb els debats i les desavinences internes, on habitualment s’havia centrat en la recomposició del bloc d’esquerres, malgrat haver estat poc tractat representa un quart del període de pau republicà. El tercer és sobre l’organització del consistori i l’evolució dels regidors que assumien les tinences i presidien les diferents comissions al llarg del període, amb constants canvis a causa dels regidors que abandonaven les tasques consistorials, també s’explica el funcionament de l’ajuntament en els plens, comissions, el paper de l’alcalde i els diferents càrrecs i amb una menció especial als canvis produïts per la Llei Municipal de Catalunya i la creació d’una comissió de govern, que transforma el funcionament, on els plens, per on s’havia d’aprovar qualsevol decisió fins al moment, passaven a ser mensuals en comptes de setmanals i es crea una Comissió de Govern amb capacitat decisòria. Finalment trobem un quart bloc sobre la gestió i projectes de l’ajuntament que podrien haver transformat la ciutat de Barcelona tal com és actualment, plans com un subsidi pels obrers en atur forçós, el pla de sanejament, la creació de desenes de grups escolars, una ciutat modelada a partir de les necessitats de la població i no simplement adaptada per intentar donar els millor serveis, el debat ja existent sobre la creació d’un Barcelona Gran, són qüestions, en moltes ocasions ja dotades de pressupost. La tesi analitza l’evolució de la política municipal en diversos aspectes, que van quedar inconcluses a causa de l’inici de la Guerra Civil.<br>The object of study of the thesis is the Barcelona City council in the period of peace of the Second Spanish Republic (1931-1936). Barcelona surpassed the one million of inhabitants, a 36% of the Catalan population and the most populated city of Spain. The institution was the most important administration of Catalonia and the second of Spain, even with the with the creation of the Generalitat of Catalonia, with a strong symbolic character, but focused on achieving the transfer of their competencies. The thesis does mainly use of historical sources: the documentation of the city council and the contemporary press. A first section explains the resistances to the changes that wanted to carry out the republican leaders, since big companies, the collection of taxes to the richest or to the church or debugging of the municipal staff. It concludes that there was a change of governors but not in the structure of power. The second section is a chronological narration about the main events, crises and controversies, the councilors who abandoned the municipal tasks, and also the change in the different formations, especially the Partit Republicà Radical, which help explain the loss of the majority of Esquerra Republicana de Catalunya. In the same section, the situation of the Generalitat of Catalonia is analyzed, in addition there is a narration of the period in which the city council is run by politicians not elected (October 1934 - February 1936), not much studied in spite of representing a quarter of the republican peace period. The third block explains the organization of the city council, the evolution in the organization chart, such as the operation of the city council (plenary sessions, commissions, positions, etc.), and the changes that are produced by the Llei Municipal de Catalunya, which creates a Government Commission with decision-making capacity that transforms the internal functioning of the city council. Finally, the fourth section explains the city council projects that could havetransformed Barcelona, plans such as unemployment benefits, urban reform, the construction of school groups or the question of the Great Barcelona. The thesis analyzes the evolution of the municipal policy in several aspects, which were inconclusive due to the beginning of the Spanish Civil War.

La introducció dels cultius que proveeixen serveis agroecològics (ASC) és una de les estratègies àmpliament reconeguda per millorar la sostenibilitat dels sistemes de cultiu. Tot i això, algunes autores i autors han assenyalat que la tècnica seleccionada per a la gestió dels ASC afecta els serveis subministrats. Entre les agricultores i agricultors ecològics europeus, la tècnica de gestió més estesa consisteix a tallar i picar els ASC i incorporar el material vegetal al sòl mitjançant la llaurada com a adobs verds (T-GM). No obstant això, en els darrers anys, l’ús del roller crimper (NT-RC) per a la gestió dels ASC ha atret l’interès de les persones agricultores i investigadores a tot Europa, perquè permet aplanar els ASC creant una densa capa de residus vegetals a la superfície sense pertorbar el sòl. Els pocs estudis realitzats en sistemes hortícoles europeus, la majoria d’ells realitzats a Itàlia, han analitzat l'efecte de la introducció i la gestió dels ASC mitjançant el NT-RC sobre l'abundància de flora arvense, la producció del cultiu i els balanços d'energia. A més, la majoria dels estudis s'han dut a terme sota les condicions particulars de llocs experimentals específics, que poden haver influït en els resultats obtinguts. Per tal d’omplir aquest buit de coneixement, aquesta tesi doctoral pretén proporcionar una visió més detallada dels efectes del NT-RC en diferents condicions agro-edafo-climàtiques d’Europa, mitjançant l’anàlisi conjunta de les dades provinents d’experiments paral·lels realitzats durant dos anys en diversos països europeus. Cada experiment es va realitzar sota les seves pròpies condicions pedo-climàtiques i de disseny experimental. Per aquest motiu es va fer servir un enfocament meta-analític, basat en una versió ponderada del mètode de Stouffer, per analitzar l'efecte de manera conjunta als diversos països analitzats de la gestió dels ASC sobre el funcionament dels agroecosistemes. Els nostres resultats indiquen que la inversió mitjana energètica va ser un 19,73% major en els sistemes que incorporen l’ASC que els sistemes sense ASC. No obstant això, les estratègies de gestió que utilitzen l’ASC tendeixen a augmentar l'energia que potencialment es podria reciclar dins del sistema de cultiu. Els resultats també mostren que el sistema de gestió NT-RC redueix l'eficiència productiva comercialitzable respecte a T-GM, però millora el rendiment ambiental mitjançant l’augment de l'energia potencial que es pot reciclar dins del sistema de cultiu en una àmplia gamma de condicions pedo-climàtiques europees. La densitat mitjana de la flora arvense va ser un 35,1% menor a les parcel·les de NT-RC que a T-GM, i aquesta tendència va ser significativa en els diversos experiments analitzats. A més, es va documentar una reducció significativa de la riquesa d'espècies arvenses i canvis significatius, però, de manera general, menors en la composició florística de la comunitat arvense amb la gestió NT-RC en comparació amb T-GM. Tot i això, és important tenir en compte que l'efecte d'aquesta tecnologia es pot veure fortament afectat per les variacions de les condicions de cultiu. A més, els nostres resultats evidencien que en les parcel·les en què els ASC es van gestionar mitjançant el NT-RC es va incrementar la densitat en activitat dels caràbids i estafilínids, el reciclatge d’energia potencial del sistema i el control de flora arvense en comparació amb T-GM en les diferents condicions pedo-climàtiques d'Europa analitzades. No obstant això, a les parcel·les gestionades amb el NT-RC el rendiment del cultiu comercial i la seva qualitat, l'eficiència energètica de la producció i la densitat en activitat de les aranyes va ser menor que a T-GM.

L'idea o iniciativa de realització de la present tesi doctoral va néixer d'una banda en dos corrents d'opinió relatives a l'evolució prevista de l'organització de les empreses en el futur immediat. El primer corrent prové dels principals autors en temes de qualitat que enfoquen les condicions que hauran de reunir les organitzacions per a obtenir i consolidar els nivells desitjables de qualitat de productes i serveis. El segon corrent prové dels principals autors en organització i administració d'empreses, que també exposen les condicions que preveuen per a les empreses del futur per a poder afrontar els reptes de competitivitat que exigeix l'eficàcia i eficiència de les organitzacions en general.<br/><br/>Aquesta idea o iniciativa es va veure reforçada també per l'oportunitat de definir un model basat en els dos corrents anteriors dissenyant finalment la forma d'avaluació del mateix.<br/><br/>El treball ha estat desenvolupat en cinc capítols més dos annexos en els que s'inclouen les dades resultants del treball de camp i que donen suport als capítols quart i cinquè.<br/><br/>En el capítol d'introducció és formulada una hipòtesi sobre un model organitzatiu que hauria de permetre avançar en els aspectes organitzatius i corregir deficiències manifestades pels grups d'autors abans esmenta<br/>ts. Alhora s'exposen les principals aportacions dels principals autors dels corrents exposats.<br/><br/>En el següent capítol s'estudia l'estat actual de:<br/>a) Organització funcional i les mancances manifestades pels principals autors<br/>b) L'estat d'aplicació de la qualitat total i també mancances exposades pels principals autors<br/>c) L'organització per processos<br/><br/>En el capítol tercer es defineix un model organitzatiu, sintetitzant inicialment les condicions que el mateix ha de reunir, i tot seguit son concretades les característiques i forma de gestió del mateix. Es parteix d'una política de l'organització que ha de considerar tots els grups d'interès i amb el adequat desplegament arribar a una planificació de totes les activitats que asseguri els resultats i l'adaptació a tots els tipus de canvis. Es descriuen també els impactes esperats en forma de millores en les diferents activitats i especialment en els resultats de l'empresa u organització.<br/><br/>En el capítol quart es fa una avaluació del model descrit en l'apartat anterior. Es dissenya una contrastació de dos tipus d'organització una funcional i una altre horitzontalitzada per processos, utilitzant una simulació per ordinador i comparant els resultats obtinguts utilitzant els ratis de gestió més freqüents.<br/><br/>En el capítol final es fa un resum de conclusions finals on es veuen els millors resultats de l'organització per processos. Es comenta també com el model proposat dona resposta a aquelles limitacions esmentades pels autors en organització i administració d'empreses i pels autors en qualitat total. Finalment es marquen unes possibles línies d'actuació per aprofundir en aquests temes en el futur.<br/><br/>Barcelona, Octubre 2000<br>The original idea for the topic of this thesis came from two different fields with different opinions concerning the expected evolution in the near future of firm organisation. The first one comes from the main authors in the field of quality, who analyse the conditions required in future organisations to guarantee a desired level of quality in the products and services they provide. The second opinion comes from the field of business management, in which the authors analyse the conditions required to future firms to be able to fulfil the competitivity challenges arisen by efficiency.<br/><br/>It was also important when choosing the topic, the possibility of building a model that included the two fields mentioned above as well as an evaluation of both.<br/><br/>The thesis is organised in five chapters, and to annexes that include data from the field work described in chapters four and five.<br/><br/>In the first chapter we expose an hypothesis about a method that should be useful to improve organisations, correcting those shortcomings pointed out in the literature. We also include an explanation of the contributions of the main authors in this literature.<br/><br/>In the second chapter we look over the state of the question concerning:<br/>(a) The functional organisations and the malfunctions pointed out by the main authors<br/>(b) How total quality is applied and the defects concerning it<br/>(c) The organisation by means of processes<br/><br/>In the third chapter an organisational model is defined, presenting its initial conditions and the proper management for it. We start from an organisational policy that must take all the groups of interest into account, and must reach a planification for all the activities guaranteeing the economic results and the adaptation to all types of changes. We also describe the effects of improving the different activities, mostly concerning the results for the firm or organisation.<br/><br/>In the fourth chapter we evaluate the model described in the previous chapter. Using a computer simulation, we design a contrastation of two different types of organisations, a functional one, and one horizontalized by processes. We compare the results with the most commonly used management ratios.<br/><br/>In the last chapter we summarise the final conclusions. They show that the better results are obtained with the organisation by processes. We explain how the proposed model solves the problems pointed out in the literature on organisation and business management, and also in the literature on total quality. Finally, we mention future lines of research to deepen in all these topics.<br/><br/>Barcelona, October 2000