Dissertations / Theses on the topic 'Mutual integration'

The Swedish policy for integration has been accused of wrongly targeting only immigrants and therefore resembling assimilation. In this bachelor thesis I show that there seems to be a general understanding between academics and politicians of how integration should be achieved. If integration is the opposite of assimilation an integrated society has to be achieved trough mutual adaptation. The purpose of this thesis is to identify if the Swedish government design their policy for integration according to the idea of integration as mutual adaptation or not. A frame analysis is used to identify the de target populations in the Swedish strategy for integration. Through analysing the choice of target populations I conclude that the Swedish policy for integration does not fulfil the idea of integration as mutual adaptation. Another important conclusion is that there can be two different target populations for every policy, one tied to the causal story and one tied to the solution of the problem with integration.<br>Den svenska integrationspolitiken har anklagats för att felaktigt riktas mot endast invandrare och på så sätt mer likna assimilationspolitik. I den här kandidatuppsatsen visar jag att forskare och politiker på en övergripande nivå verkar vara överens om hur integration bör uppnås. Om integration är motsatsen till assimilation måste ett integrerat samhälle uppnås genom ömsesidig anpassning. Syftet med den här uppsatsen är att ta reda på om den svenska regeringen utformar sin integrationspolitik efter idén om integration som ömsesidig anpassning eller inte. Frameanalys används för att identifiera målgrupperna i den svenska strategin för integration. Genom att analysera valet av målgrupper drar jag slutsatsen att den svenska integrationspolitiken inte uppfyller idéen om integration som ömsesidig anpassning. En annan viktig slutsats är att det kan finnas två målgrupper för varje åtgärd, en knuten till orsaksförklaringen och en knuten till lösningen på problemet.

This thesis investigates financial integration, market efficiency, and financial contagion in frontier markets in order to evaluate the potentiality of portfolio diversification. The first essay evaluates Asian frontier and emerging equity markets’ regional and global integration using Gregory and Hansen co-integration tests and detrended cross correlation analysis (DCCA). The results suggest that Asian emerging markets show some evidence of integration with both regional and global markets. From Asian frontier markets, Pakistan is the only one with evidence of integration with both benchmarks. The second essay appraises weak form efficiency of frontier markets to investigate the global correlation and long-range dependence, applying mutual information and Detrended Fluctuation Analysis (DFA). The results indicate that Slovenia is the only case where there is evidence compatible with weak form efficiency. The third essay investigates contagion from the US subprime financial crisis to frontier stock markets using Copula models to investigate dependence structures between US and frontier stock markets, before and during US subprime financial crisis. The results show that Croatia and Romania are the ones, most affected by the US subprime crisis. Subsequently, the forth essay investigates the contagion from both recent crises; US subprime financial crisis and European debt crisis to frontier stock market, applying DCCA correlation coefficients to investigate the linkage between crisis originating country stock markets (US and Greece) and those of frontier markets, to assess whether the correlation coefficients significantly increase with the crises. The results indicate that from US subprime crisis, European frontier markets are the ones most affected, followed by Middle Eastern markets. In case of European debt crisis (originated in Greece), the findings show that contagion effect is weaker in frontier markets; Ensaios sobre Mercados de Fronteira: Integração Financeira, Eficiência de Mercados, Contágio Financeiro Sumário: Esta tese investiga a integração financeira, eficiência de mercado e contágio financeiro nos chamados “mercados de fronteira”, a fim de avaliar o respetivo potencial de diversificação internacional de carteiras. O primeiro ensaio avalia a integração regional e global dos mercados de capitais emergentes e globais Asiáticos, sendo utilizados o teste de cointegração de Gregory e Hansen e a detrended cross correlation analysis (DCCA). Os resultados sugerem que os mercados emergentes asiáticos mostram algumas evidências de integração com os mercados regional e global. Dos mercados de fronteira asiática, o Paquistão é o único com evidências de integração com os dois benchmarks. O segundo ensaio avalia a eficiência da forma fraca dos mercados de fronteira para investigar a correlação global e a dependência longa, aplicando a informação mútua e a Detrended Fluctuation Analysis (DFA). Os resultados indicam que a Eslovénia é o único caso em que há evidências compatíveis com a hipótese d eficiência na forma fraca. O terceiro ensaio investiga o contágio da crise financeira subprime dos EUA para os mercados de fronteira, sendo usados modelos Copula para investigar as estruturas de dependência entre os mercados de ações dos EUA e os mercados de fronteira, antes e durante a crise financeira dos Estados Unidos. Os resultados mostram que a Croácia e a Roménia são os mercados mais afetados pela crise do subprime dos EUA. Posteriormente, o quarto ensaio investiga o contágio de ambas as crises recentes; crise financeira subprime dos EUA e crise da dívida europeia para os mercados de fronteira, aplicando coeficientes de correlação DCCA para investigar a ligação entre os mercados de ações de países EUA e Grécia e mercados de fronteira. Os resultados indicam que, relativamente à crise do subprime nos EUA, os mercados de fronteira europeus são os mais afetados, seguidos pelos mercados do Médio Oriente. Relativamente à crise da dívida soberana (originada na Grécia), os resultados mostram que o efeito de contágio é menor nos mercados de fronteira analisados.

La investigació ha posat de manifest que les iniciatives d'integració de treball i vida personal tenen efectes positius sobre la conciliació i sobre el benestar general dels empleats quan, a més del suport estructural, es tenen en compte altres variables. La cultura organitzacional ha estat identificada com un d'aquests factors clau per a la conciliació efectiva de treball i vida personal. Però per si sola aquesta variable cultural no dóna compte de la diversitat d'experiències de conciliació treball- vida a les organitzacions. Aquesta tesi parteix d'una constatació i d'una sospita: D'una banda, es basa en l'observació de l'existència de subgrups diferenciats dins d'una mateixa organització que poden adoptar posicions diferents pel que fa a determinats valors de la cultura general de l'organització. Per altra, s'inspira en la sospita que les subcultures organitzacionals són la dimensió oculta que permet explicar aquella multiplicitat d'experiències pel que fa a la conciliació. Se suposa que el nivell de suport a la integració de treball i vida personal varia entre subcultures, influint en la conciliació. Des d'un enfocament multinivell (organitzacional, interindividual i individual), s'ha estudiat el paper de les subcultures en la conciliació dels empleats de la seu central i de diverses delegacions d'una empresa espanyola del sector de les assegurances, que gestiona contingències d'accidents de treball i malalties professionals. Es van utilitzar diverses tècniques qualitatives de col · lecció de dades: recerca documental, grup de discussió (amb l'equip de recursos humans), 44 entrevistes semiestructurades en profunditat i observacions de camp. Els resultats mostren com els individus construeixen les seves experiències d'integració de vida laboral i personal dins de les subcultures i influenciats a més per factors contextuals macroeconòmics i legals. El model conceptual construït mitjançant la integració dels resultats posa de manifest que la subcultura organitzacional va tenir el major impacte en l'experiència de conciliació, en la consegüent gestió dels límits entre diferents facetes de la vida i en les estratègies d'afrontament utilitzades. Diversos nivells de context s'afegeixen a la complexitat dels fenòmens estudiats. El context nacional amb els seus supòsits bàsics, que abasten la ideologia del treball i la visió de gènere sobre la conciliació, van influir en les '"opcions" que tenien els empleats al voltant de la integració de la vida amb el treball. Així mateix, els contextos macro econòmics i jurídics i les característiques del treball van ser els factors contextuals que van orientar addicionalment les decisions dels individus. Els supervisors i companys de treball van tenir una influència directa en la integració de la vida laboral i personal, ja que van promoure els supòsits subculturals subjacents, influint en les estratègies dels individus mitjançant el nivell del suport mostrat i els permisos concedits. El nivell d'interdependència laboral i la possibilitat de coincidir durant les hores de treball van facilitar també les conductes de suport i les seves contràries exhibides pels supervisors i col · legues, posant en evidència la importància de les variables professionals i contextuals en l'estudi de la conciliació. Finalment, les persones van descriure la seva integració de treball- vida en funció de diversos nivells de context. D’aquesta manera, l'estudi de les subcultures i l'enfocament de múltiples nivells van permetre descobrir, més enllà de la resiliència individual i de l'avaluació positiva, barreres existents per a la integració de la vida laboral i personal en diferents nivells, aportant suggeriments per a futures investigacions i intervencions.<br>La investigación ha puesto de manifiesto que las iniciativas de integración de trabajo y vida personal tienen efectos positivos sobre la conciliación y sobre el bienestar general de los empleados cuando, además del apoyo estructural, se tienen en cuenta otras variables. La cultura organizacional ha sido identificada como uno de estos factores clave para la conciliación efectiva de trabajo y vida personal. Pero por si sola esta variable cultural no da cuenta de la diversidad de experiencias de conciliación trabajo-vida en las organizaciones. Esta tesis parte de una constatación y de una sospecha: Por una parte, se basa en la observación de la existencia de subgrupos diferenciados dentro de una misma organización que pueden adoptar posiciones distintas con respecto a determinados valores de la cultura general de la organización. Por otra, se inspira en la sospecha de que las subculturas organizacionales son la dimensión oculta que permite explicar aquella multiplicidad de experiencias en cuanto a la conciliación. Se supone que el nivel de apoyo a la integración de trabajo y vida personal varía entre subculturas influyendo en la conciliación. Desde un enfoque multinivel (organizacional, interindividual e individual), se ha estudiado el papel de las subculturas en la conciliación de los empleados de la sede central y de diversas delegaciones de una empresa española del sector de los seguros, que gestiona contingencias de accidentes de trabajo y enfermedades profesionales. Se utilizaron diversas técnicas cualitativas de colección de datos: investigación documental, grupo de discusión (con el equipo de recursos humanos), 44 entrevistas semi-estructuradas en profundidad y observaciones de campo. Los resultados muestran cómo los individuos construyen sus experiencias de integración de vida laboral y personal dentro de las subculturas e influenciados además por factores contextuales macroeconómicos y legales. El modelo conceptual construido mediante la integración de los resultados pone de manifiesto que la subcultura organizacional tuvo el mayor impacto en la experiencia de conciliación, en la consiguiente gestión de los límites entre diferentes facetas de la vida y en las estrategias de afrontamiento utilizadas. Varios niveles de contexto se añaden a la complejidad de los fenómenos estudiados. El contexto nacional con sus supuestos básicos, que abarcan la ideología del trabajo y la visión de género sobre la conciliación, influyeron en las '"opciones" que tenían los empleados en torno a la integración de la vida con el trabajo. Asimismo, los contextos macro económicos y jurídicos y las características del trabajo fueron los factores contextuales que orientaron adicionalmente las decisiones de los individuos. Los supervisores y compañeros de trabajo tuvieron una influencia directa en la integración de la vida laboral y personal, ya que promovieron los supuestos subculturales subyacentes, influyendo en las estrategias de los individuos mediante el nivel del apoyo mostrado y los permisos concedidos. El nivel de interdependencia laboral y la posibilidad de coincidir durante las horas de trabajo, facilitaron también las conductas de apoyo y sus contrarias exhibidas por los supervisores y colegas, poniendo en evidencia la importancia de las variables profesionales y contextuales en el estudio de la conciliación. Finalmente, las personas describieron su integración de trabajo-vida en función de diversos niveles de contexto. De este modo, el estudio de las subculturas y el enfoque de múltiples niveles permitió descubrir, más allá de la resiliencia individual y de la evaluación positiva, barreras existentes para la integración de la vida laboral y personal en diferentes niveles, aportando sugerencias para futuras investigaciones e intervenciones.<br>Research in the work-life field has shown that work-life initiatives positively affect employees’ integration attempts and overall well-being, when other variables, beyond structural support, are considered. Culture has been identified as a key factor for employees’ work-life integration. However, even with organizational culture considered, research still falls short on being able to explain the variance in the experience of work-life balance in organizations. This thesis combines a confirmatory and exploratory approach. On one hand, it is known that within one organization there can exist various subgroups that share the same values and behaviors, which can differ or even oppose the organizational culture. On the other hand, we suspect that organizational subcultures are the missing dimension that allows understanding the vast array of work-life experiences. We suppose that the level of work-life support can vary within subcultures and thus influence employees’ work-life integration. This thesis adopted a multi-level approach (organizational, interindividual and individual) to study the role of subcultures in employees’ work-life balance in the headquarters and various branches of an insurance non-profit Spanish organization, administrating contingencies of work-related accidents and illnesses. Multiple sources of data collection were used to compile evidence, including archival research, a focus group (with the HR team), 44 in-depth semi-structured interviews and field observations. The results show how individuals construct their work-life integration experiences within subcultures, also when influenced by different contextual macroeconomic and legal factors. The conceptual model constructed through the integration of these results shows that the immediate subculture had the strongest impact on the work-life experience and consequent boundary management and coping strategies used. Various layers of context added to the complexity of the studied phenomenon. National context with its assumptions, encompassing the ideology of work and the gendered view of work-life issues, affected employees’ “choices” around work-life integration. The macro economic and legal contexts and job characteristics represented the contextual factors that further directed individuals’ decisions. Supervisors and colleagues had a direct influence on work-life integration as they enacted the existing subcultural assumptions, directing individuals’ work-life strategies by their supportive behaviors and allowance decisions. The level of job interdependence and possibility to coincide during working hours, further influenced supportive and unsupportive behaviours exhibited by supervisor and colleagues, emphasizing the importance of occupational and other contextual variables, when studying work-life issues. Finally, individuals described their experience of work-life integration in function of multiple layers of context. This way, additionally to individual resilience and positive assessment, the study of subcultures and the multi-layered approach allowed uncovering existing barriers for work-life integration at different levels, providing suggestions for future research and practice.