Bibliografías temáticas / Escola del Treball de Lérida / Artículos de revistas
Siga este enlace para ver otros tipos de publicaciones sobre el tema: Escola del Treball de Lérida.

Artículos de revistas sobre el tema "Escola del Treball de Lérida"

Autor: Grafiati
Publicado: 28 de julio de 2024
Última modificación: 31 de julio de 2025

Crea una cita precisa en los estilos APA, MLA, Chicago, Harvard y otros

Elija tipo de fuente:

Consulte los 17 mejores artículos de revistas para su investigación sobre el tema "Escola del Treball de Lérida".

Junto a cada fuente en la lista de referencias hay un botón "Agregar a la bibliografía". Pulsa este botón, y generaremos automáticamente la referencia bibliográfica para la obra elegida en el estilo de cita que necesites: APA, MLA, Harvard, Vancouver, Chicago, etc.

También puede descargar el texto completo de la publicación académica en formato pdf y leer en línea su resumen siempre que esté disponible en los metadatos.

Explore artículos de revistas sobre una amplia variedad de disciplinas y organice su bibliografía correctamente.

1

Callarisa Mas, Joan. "L'ensenyament al cicle superior a partir d’un projecte patrimonial. Un estudi de cas al Monestir de Sant Pere de Casserres." Comunicació educativa, no. 33 (July 20, 2021): 41. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc202041-52.

Texto completo
Resumen
Aquest article parteix d'una recerca sobre la didàctica del patrimoni, en què, a partir del seguiment d'un projecte interdisciplinari amb alumnes de sisè del cicle superior de primària en una escola d'Osona, s’observa com es treballa el patrimoni cultural centrat en un monestir i com es desenvolupen totes les àrees curriculars durant el curs. S'hi observen i analitzen, d'una banda, els resultats del treball curricular desenvolupat amb projectes interdisciplinaris i, d'una altra banda, el treball metodològic de la mestra.
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
2

Domingo i Morató, Montserrat, and Manuel de Miró Orell. "El Dr. Lluís Soler i Sabarís, professor de Geografia Física (1908-1985)." Documents d'Anàlisi Geogràfica 8 (May 15, 1986): 135–42. https://doi.org/10.5565/rev/dag.1397.

Texto completo
Resumen
En aquest article es vol retre homenatge al Dr. Solé Sabarís, evocant alguns aspectes de la seva tasca docent. Des de la seva visió de l’amplitud de la Geografia Física, l’ensenyament que impartí a la Universitat de Barcelona mostra quin era el seu enfocament didàctic. El seu mètode de treball, el pes atorgat al treball de camp i pràctic que van experimentar els autors d’aquest article durant els anys seixanta, es relacionen amb les seves primeres experiències docents a l’Institut-Escola del Parc de la Ciutadella de Barcelona, on el Dr. Solé Sabarís es va iniciar com a professor de Geografia l
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
3

Queralt, Enric. "L'adequació dels objectius generals d'etapa, en el marc de l'elaboració del projecte curricular (I)." Comunicació Educativa, no. 7 (January 18, 2014): 21–23. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc199421-23.

Texto completo
Resumen
És important que tot l’equip de mestres d’una escola comparteixi els mateixos objectius, independentment dels nivells i de les àrees on treballin. Ara, amb la Reforma, se’ns ofereix una bona oportunitat de començar a fer realitat aquest principi: la redacció/construcció dels Projectes Curriculars de Centre comporta l’adequació dels objectius generals de les diferents etapes educatives al context de l’escola. Aquesta adequació pot comportar nivells de treball o d’aproximació molt diversos en funció de les característiques de l’escola i dels mestres que la realitzin. De tota manera, però, sigui
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
4

Gatell, Pere, M. Rosa Graners, Joan Pascual, and Rosa Olivé. "Un pla estratègic per a la recerca educativa: L'atenció a la diversitat i la utilització de les TIC." Comunicació educativa, no. 18 (February 16, 2015): 54. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200554-57.

Texto completo
Resumen
<p>El CEIP Eladi Homs de Valls durant molts anys ha sigut CERE d’integració d’alumnes amb NEE i actualment és una escola d’una línia amb quatre USEE.</p><p>Hm orientat el treball en el camp de les TIC i la comunicació, a través d’activitats on la inclusió de tots els alumnes de l’escola és una realitat i on la interrelació de totes les propostes didàctiques determinen un treball de col·laboració entre tots els professionals de l’escola. Això possibilita una immersió en els diferents elements que configuren la comunicació i la utilització de les noves tecnologies en les difere
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
5

Cid, Òscar. "Deu anys del Camp d'Aprenentatge a l'Ebre: 1982-83/1992-93." Comunicació Educativa, no. 6 (January 10, 2014): 32–34. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc199332-34.

Texto completo
Resumen
Quan la gent ens pregunta de què treballem sovint contestem que treballem en «una escola diferent». Potser és la manera més simple però més correcta de definir el treball en un Camp d'Aprenentatge com el nostre. De fet, els anglesos en diuen «outdoor school» -escola fora de portes- quan es refereixen a les activitats d'aprenentatge que es realitzen fora de l'edifici escolar. El Camp, però, no treballa només amb alumnes sinó que pretén incidir també en la formació del professorat, la dinamització pedagògico-ambiental de la zona i la difusió de materials didàctics per a l'estudi del medi i l'edu
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
6

Agudo Candeas, Jesús Enrique. "Implementació d’innovacions relatives a la digitalització dels projectes globalitzadors als quatre cursos d’ESO." Universitas Tarraconensis Revista de Ciències de l Educació, no. 3 (December 20, 2024): 33–48. https://doi.org/10.17345/ute.2024.3898.

Texto completo
Resumen
La comunicació que us presentem exposa una innovació que estem implementant a l’etapa d’ESO de la nostra escola. Ho anomenem Projectes Globalitzadors, i consisteix en una matèria de 2 hores consecutives setmanals; a cada curs d’ESO s’ha dissenyat una temàtica diferent. L’objectiu és doble: per una banda, oferir a l’alumnat el treball de continguts curriculars adients a cada curs, amb una metodologia activa de treball cooperatiu basat en reptes i projectes. I, d’altra banda, introduir i consolidar l’ús d’eines digitals que afavoreixin l’adquisició de l’aprenentatge i de les competències que cor
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
7

De Redacció, Consell. "Càlcul mental i taller de Geometria." Comunicació Educativa, no. 8 (February 10, 2014): 56. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc199556.

Texto completo
Resumen
Que divertides poden ser les Matemàtiques si algú t’ofereix recursos metodològics que siguin operatius per al mestre i significatius per a l’alumne! No t’ho perdis! Vine al Seminari de Matemàtiques: Càlcul mental i taller de geometria. El treball anirà a càrrec de la professora de Didàctica de les Matemàtiques, Lluïsa Girondo i es portarà a terme els dies 23, 24 i 25 de març, a l’edifici de l’antiga Escola de Magisteri de Tarragona, al camí vell de Valls.
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
8

Requena Amadas, Eduard. "Quatre anys de formació professional dual a Espanya i Catalunya. Anàlisi conceptual i d’assoliment d’objectius." Revista Internacional de Organizaciones, no. 17 (January 10, 2017): 99. http://dx.doi.org/10.17345/rio17.99-127.

Texto completo
Resumen
Quatre anys després de la introducció de la formació professional dual a Espanya, cal fer un estudi detallat del model que s’ha dut a terme i avaluar l’assoliment d’objectius. L’article fa una anàlisi conceptual de la norma estatal i catalana i focalitza les dades existents en l’acompliment de quatre objectius. Els resultats mostren desajustos principalment en el diàleg social, la planificació estratègica, els estàndards de qualitat i en aspectes clau com la millora de la qualificació de la població jove i la transició escola-treball.
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
9

Barbero, J. M., and M. Feu. "L'origen del treball social a Catalunya: l'escola d'assistència social per a la dona (1932-1939)." Pedagogia i Treball Social 4, no. 2 (2015): 3. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v4i2.22166.

Texto completo
Resumen
<div><p>L'article descriu les circumstàncies que van donar origen a la formació en treball social i als primers exercicis professionals a Espanya i intenta comprendre el seu significat donant compte del context específic singular de la II República.</p><p>El naixement de la primera escola de treball social a Barcelona (1932) pot ser interpretat com un intent de posar al dia la intervenció de l'Església en el precís moment en què és qüestionat el seu monopoli de les obres socials.</p><p>La fractura política de la societat espanyola d'aquell moment i la guerra
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
10

Pérez Arellano, Marta, and Xavi Forcadell Drago. "La psicomotricitat a l’aire lliure. Comparació de dues experiències en contextos diferents: Noruega i catalunya." Comunicació educativa, no. 32 (January 18, 2021): 25. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc3225-38.

Texto completo
Resumen
Segons Fjortoff (2001), els espais de joc naturals, dinàmics i amb terreny desigual aporten més reptes i versatilitat de moviments i ofereixen, així, un millor desenvolupament motor per als infants. Aquest article s’endinsa en el treball psicomotriu en l’espai exterior durant l’etapa de l’educació infantil mitjançant una comparativa metodològica entre dues realitats diferents: una escola bressol (barnehage) de Noruega i tres centres d’educació infantil de Catalunya. L’anàlisi dels resultats obtinguts permet establir relacions de semblança i diferència significatives que promouen la reflexió i
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
11

Arbonés van der Steen, Eva. "La Creació d’una Aula Multisensorial a una Escola Ordinària." Universitas Tarraconensis. Revista de Ciències de l'Educació 1, no. 1 (2014): 109. http://dx.doi.org/10.17345/ute.2014.1.439.

Texto completo
Resumen
El document que es presenta a continuació, és una proposta de millora que ofereix una alternativa a la intervenció educativa de les escoles, en aquest cas, es crea una aula multisensorial en una escola ordinària1.S’ha de tenir en compte que fins al moment actual, només se’n té constància de l’existència d’aquest tipus d’espais, en centres específics com escoles d’Educació Especial, geriàtrics, etc. i, per tant, només s’aplica en persones amb algun tipus de discapacitat física o psíquica. El que s’espera demostrar, és que aquests espais poden resultar igual de beneficiosos en infants d’escola o
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
12

Alemany Monleón, Rosa María, Monserrat Mestres Beltrán, and Elisabet Tejero Gil. "(Re)capacitar sobre la (dis)capacidad: las personas discapacitadas como ciudadanas." Alternativas. Cuadernos de Trabajo Social, no. 11 (December 15, 2003): 87. http://dx.doi.org/10.14198/altern2003.11.6.

Texto completo
Resumen
Ya hace tiempo que las familias de las personas con discapacidad psíquica hacen saber a la Administración Pública su preocupación entorno a las necesidades que los jóvenes y adultos tienen para poder emanciparse del hogar familiar. El envejecimiento de los padres, las dificultades de acogida de otros familiares y la complejidad de atención que generan ciertas discapacidades psíquicas son, entre otros aspectos, razones que están alimentando esta preocupación. Como equipo de profesoras de la Escola Universitaria de Treball Social de Barcelona con experiencia profesional en la atención a las pers
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
13

Raventós Pagès, Marc. "De la praxi de la deriva a la recerca del remot." Barcelona Investigación Arte Creación 3, no. 2 (2015): 159. http://dx.doi.org/10.17583/brac.2015.1450.

Texto completo
Resumen
<p>La deriva, tal i com la va definir el teòric situacionista Guy Debord, és un procediment d'acció, més que de moviment. És un posicionament espacial dels surrealistes, un procediment dels situacionistes, un deixar-se anar en l'espai i en el temps i, en última instància, un mecanisme per a la investigació artística. El remot és un lloc proper i alhora llunyà, un lloc mental obert al coneixement, el domini de la realitat imaginada. Després d'un llarg procés d'investigació i un extens treball de camp, l'artista Marc Raventós explica com la pràctica de la deriva es converteix en una escola
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
14

Muñoz Manero, Estel. "Interpretació en Llengua de Signes Catalana d’una Cançó amb Alumnes De P5." Universitas Tarraconensis. Revista de Ciències de l'Educació 1, no. 1 (2014): 121. http://dx.doi.org/10.17345/ute.2014.1.440.

Texto completo
Resumen
Aquesta experiència didàctica pretén apropar als infants al món de les persones sordes i introduir la llengua de signes, llengua que usen part dels membres de la comunitat sorda, mitjançant la interpretació d’una cançó en Llengua de Signes Catalana (LSC).S’ha dut a terme amb infants de P5, i la idea va sorgir arrel d’una experiència prèvia que van fer els i les alumnes de primària d’una escola galega1. El plantejament va ser llavors, fer el mateix amb infants més petits, en aquest cas de 5 anys, i potenciar així l’aprenentatge primerenc, aprofitant les condicions de plasticitat neuronal que te
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
15

Planagumà, Alba, Meritxell Quintanas, and Moisès Esteban-Guitart. "L'ensenyament i l'aprenentatge escolar a partir de la cultura familiar. Un exemple il·lustratiu d'una familia procedent de Gambia que viu a Catalunya." Pedagogia i Treball Social 2, no. 1 (2012): 3. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v2i1.1535.

Texto completo
Resumen
L’objectiu de l’estudi que es presenta en aquest article, fonamentat en la psicologia cultural, consisteix a descriure la relació entre la cultura familiar i escolar d’una família procedent de Gàmbia que viu a Catalunya, Espanya, per il·lustrar com els docents poden utilitzar els fons de coneixement de les famílies amb l’objectiu d’establir punts de connexió directe entre la vida dels seus alumnes i la instrucció escolar. Es va utilitzar un disseny qualitatiu i es van emprar tècniques etnogràfiques d’entrevista i anàlisi de documents (genograma i sistema d’informació geogràfica). Es resultats
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
16

Fuguet Busquests, Joan. "La transferència de la formació permanent del professorat. Estudi de casos." Universitas Tarraconensis. Revista de Ciències de l'Educació 1, no. 1 (2014): 139. http://dx.doi.org/10.17345/ute.2014.1.442.

Texto completo
Resumen
La nostra experiència professional en la docència i en la direcció d’una escola d’Infantil i Primària, i sobretot en l’àmbit de la formació permanent com a assessor i formador del Departament d'Ensenyament i de l'Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Rovira i Virgili (URV), fa que tinguem la percepció que els esforços que es dediquen curs rere curs, per part dels equips de docents dels centres educatius, en l’elaboració i posterior participació en els plans de formació del professorat del centre i el cost econòmic dels recursos que s’inverteixen per part de l’Administració Educa
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
17

de, la Cerda Maribel, Josep Perelló, Santi Escartín, et al. "Ciència ciutadana i aprenentatge servei." June 30, 2020. https://doi.org/10.5281/zenodo.3924270.

Texto completo
Resumen
El document que teniu a les mans és el resultat d’una iniciativa conjunta del Centre Promotor d’Aprenentatge Servei i de l’Oficina de Ciència Ciutadana de Barcelona que pretén acostar la ciència ciutadana i l’aprenentatge servei per assenyalar les semblances i explorar possibilitats de col·laboració. Barcelona compta amb un alt capital de coneixement gràcies a una gran activitat científica i tecnològica. Els darrers anys, a més, diversos grups de recerca han incorporat la ciència ciutadana en e
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
Ofrecemos descuentos en todos los planes premium para autores cuyas obras están incluidas en selecciones literarias temáticas. ¡Contáctenos para obtener un código promocional único!

Pasar a la bibliografía