Siga este enlace para ver otros tipos de publicaciones sobre el tema: Junta de Museus de Catalunya.

Artículos de revistas sobre el tema "Junta de Museus de Catalunya"

Crea una cita precisa en los estilos APA, MLA, Chicago, Harvard y otros

Elija tipo de fuente:

Consulte los 22 mejores artículos de revistas para su investigación sobre el tema "Junta de Museus de Catalunya".

Junto a cada fuente en la lista de referencias hay un botón "Agregar a la bibliografía". Pulsa este botón, y generaremos automáticamente la referencia bibliográfica para la obra elegida en el estilo de cita que necesites: APA, MLA, Harvard, Vancouver, Chicago, etc.

También puede descargar el texto completo de la publicación académica en formato pdf y leer en línea su resumen siempre que esté disponible en los metadatos.

Explore artículos de revistas sobre una amplia variedad de disciplinas y organice su bibliografía correctamente.

1

Ruiz Ruiz, Yolanda. "Les col·leccions bibliogràfiques d'Alexandre de Riquer a la biblioteca Joaquim Folch i Torres del Museu Nacional d'Art de Catalunya." Matèria. Revista internacional d'Art, no. 18-19 (September 16, 2021): 117–37. http://dx.doi.org/10.1344/materia2021.18-19.5.

Texto completo
Resumen
Gràcies a la bibliofília de l’artista Alexandre de Riquer, la Biblioteca Joaquim Folch i Torres del Museu Nacional d’Art de Catalunya conserva un interessant fons bibliogràfic patrimonial. Es tracta de la seva col·lecció d’enquadernacions artístiques, d’un exemplar incunable del Breviarium cartusianum i de part de la seva biblioteca privada. Tots aquests fons van ser adquirits per la Junta de Museus en anys diferents.
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
2

Fondevila Guinart, Mariangels, and Carles Ribó Arnau. "El mobiliario de la casa Milà: una microaquitectura de Gaudí." Res Mobilis 10, no. 13-3 (2021): 89–106. http://dx.doi.org/10.17811/rm.10.13-3.2021.89-106.

Texto completo
Resumen
Meses antes del estallido de la pandemia el Museu Nacional d'Art de Catalunya (Barcelona) ingresó un mobiliario arquitectónico de Antoni Gaudí procedente del principal de la casa Milà (popularmente conocida como La Pedrera) gracias al depósito de la Fundación Junta Constructora de la Sagrada Familia. Este conjunto ha enriquecido las colecciones de Gaudí y el Modernismo con una nueva tipología de interiorismo o micro arquitectura. Los técnicos que formamos parte de la institución nos enfrentamos, de manera coral, al reto de presentarlo de nuevo de la manera más honesta y acorde a su naturaleza.
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
3

Casanelles Rahola, Eusebi. "El patrimonio industrial en Cataluña." Artigrama, no. 14 (December 9, 2022): 49–63. http://dx.doi.org/10.26754/ojs_artigrama/artigrama.1999148477.

Texto completo
Resumen
Cataluña inició su industrialización muy tempranamente y fue, junto con la Lombardía, la primera región que se industrializó en la zona del Meditenáneo. Fue como una isla industrial en medio de una cultura agrícola lo que le obligó a desarrollar todo lipo de industrias para cubrir las necesidades del consumo interno. Estas industrias se establecieron por todo el tetritorio creando especializaciones por comarcas. El Museu de la Ciència i de la Técnica (MCTC) se ha estructurado como un sistema museístico formado por museos singulares que cada uno de ellos explica una técnica o producción diferen
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
4

Nolla, Josep Maria. "A la recerca de l’antiga «Rhode». Dels primers treballs a l’adquisició de la Ciutadella per part de l’Ajuntament." Rodis. Journal of Medieval and Post-Medieval Archaeology, no. 3 (March 11, 2021): 18. http://dx.doi.org/10.33115/a/26046679/3_8.

Texto completo
Resumen
Els primers intents rigorosos per localitzar els vestigis de l’antiga Rhode a la Ciutadella van ser decisió de la Junta de Museus de Barcelona. A través dels diaris d’excavació de les ruïnes emporitanes que redactava Emili Gandia podem seguir aquell procés, que no va acabar de reeixir.
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
5

Marqués, Andreu. "Investidura com a Doctor Honoris Causa del professor Paul Ricœur. Elogi dels mèrits." Tripodos, no. 11 (December 20, 2001): 69–78. https://doi.org/10.51698/tripodos.2001.11.69-78.

Texto completo
Resumen
La Junta Acadèmica de la Universitat Ramon Llull, a proposta de la Facultat de Filosofia de Catalunya, en la sessió de 16 de desembre de 1999, va prendre l'acord de concedir el grau de doctor honoris causa de la Universitat Ramon Llull al professor Paul Ricœur. Ttipodos reprodueix en aquest número l'elogi dels mèrits fet pel doctor Andreu Marquès i el discurs del doctor Paul Ricœur, durant l'acte d'investidura celebrat l'abril del 200l.
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
6

Ricœur, Paul. "Discours du docteur Paul Ricœur." Tripodos, no. 11 (December 20, 2001): 79–92. https://doi.org/10.51698/tripodos.2001.11.79-92.

Texto completo
Resumen
La Junta Acadèmica de la Universitat Ramon Llull, a proposta de la Facultat de Filosofia de Catalunya, en la sessió de 16 de desembre de 1999, va prendre l'acord de concedir el grau de doctor honoris causa de la Universitat Ramon Llull al professor Paul Ricœur. Ttipodos reprodueix en aquest número l'elogi dels mèrits fet pel doctor Andreu Marquès i el discurs del doctor Paul Ricœur, durant l'acte d'investidura celebrat l'abril del 2001.
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
7

Garcia-Portugués, Esther. "Museo Carmen Thyssen Málaga inaugura ‘Real {ismos}’." EMBLECAT, Estudis de la Imatge, Art i Societat 1, no. 11 (2022): 191–200. http://dx.doi.org/10.56349/emblecat.205.

Texto completo
Resumen
Es un reportaje critico que recoge la inauguración de la exposición ‘Real {ismos}. Nuevas figuraciones en el arte español entre 1918 y 1936 en el Museo Carmen Thyssen de Málaga el día 4 de abril de 2022, así como los textos más relevantes de los comisarios de la exposición publicados en el catálogo de la muestra. Además de hacer referencia a la exposición itinerante impulsada hace tres años por la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya titulada Realisme(s) a Catalunya 1917-1936. Del Picasso clàssic al Dalí surrealista, comisariada por Mariona Seguranyes. En aquella ocasión la exhibición viajó del
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
8

Cornadó, Josep Maria. "Les proves d'aptitud personals als graus d'Educació Infantil i d'Educació Primària." Universitas Tarraconensis. Revista de Ciències de l'Educació 1, no. 1 (2017): 81. http://dx.doi.org/10.17345/ute.2017.1.1785.

Texto completo
Resumen
La Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya de 15 de desembre de 2014 va establir els requisits per accedir al Grau en educació infantil, primària i al doble Grau en educació infantil i primària de les universitats públiques i privades del sistema universitari català a partir del curs 2017-2018 inclòs. Aquell acord establia la superació d’una Prova d’Aptitud Personal (PAP) que avaluarà, d'una banda, les competències comunicatives i lògico-matemàtiques bàsiques per mitjà d’una prova escrita i, de l'altra, avaluarà la reflexió i el raonament crític a partir d’una producció escrita que el
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
9

Mercader Saavedra, Santiago. "Una troballa insòlita en el mercat de l’art: l’Àlbum postromàntic de Ramon Romaní Puigdengolas (c. 1879-1895)." EMBLECAT, Estudis de la Imatge, Art i Societat 1, no. 13 (2025): 163–89. https://doi.org/10.56349/emblecat.248.

Texto completo
Resumen
L’article dona a conèixer una obra inèdita sortida en el mercat de l’art per ara tot desconeguda: un àlbum postromàntic realitzat i compilat entre el 1879 i el 1895, propietat de Ramon Romaní i Puigdengolas (1846-1898) destacat empresari català, innovador de la indústria paperera i líder de la industrialització a Catalunya de la segona meitat del segle XIX. Va ser membre de la Junta de l'Exposició Universal de Barcelona el 1888 i va relacionar-se amb personalitats influents com polítics, empressaris, a banda d’artistes, escriptors, etc. El text recull informacions del seu propietari però sobre
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
10

Pujol i Hamelink, Marcel. "Els derelictes Barceloneta I i Les Sorres X: de l’excavació a la museïtzació." UNICUM, no. 22 (May 6, 2024): 7–18. https://doi.org/10.55437/unicum.278.

Texto completo
Resumen
La museïtzació dels derelictes Les Sorres X i Barceloneta I es tracta d’un cas únic en tota la Mediterrània, un fet excepcional a causa de la manca de vaixells medievals excavats. Tot i coincidir dos museus en la qüestió d’exposar unes embarcacions medievals, la seva museïtzació i el discurs històric es complementen perfectament, són la mostra física i tangible de l’activitat comercial i portuària de la ciutat de Barcelona als segles XIV i XV. El discurs mostra com el comerç marítim va ser el principal motor de desenvolupament de la ciutat a partir de la segona meitat del segle XII, ampliant l
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
11

Queiroz, Glória Pessôa, Maria da Conceição Barbosa Lima, and Maria das Mercês Navarro Vasconcellos. "FÍSICA E ARTE NAS ESTAÇÕES DO ANO." Revista Latino-Americana de Educação em Astronomia, no. 1 (December 1, 2004): 33–54. http://dx.doi.org/10.37156/relea/2004.01.033.

Texto completo
Resumen
O artigo trata do tema das Estações do Ano, explorando elementos da Ciência e da Arte como forma de motivar estudantes ou público de museus de ciência e tecnologia a compreendê-lo a partir de vivências culturais atuais e de outras épocas. A Física se junta à Astronomia para explicar o fenômeno, enquanto a Música e a Pintura possibilitam a imersão no tema em meio a muitas viagens à imaginação capazes de despertar emoções.Uma proposta didática é apresentada e justificada por consensos das muitas pesquisas na área de ensino-aprendizagem de ciências, desde os que se referem às persistentes concepç
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
12

Gual Via, Mercè. "La conservació-restauració del patrimoni moble industrial: estudi del Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (STMNACTEC)." Treballs d'Arqueologia 27 (May 2, 2025): 239–62. https://doi.org/10.5565/rev/tda.160.

Texto completo
Resumen
Alguns dels materials de procedència arqueològica reconeguts com a patrimoni industrial no s’identifiquen amb els criteris acadèmics clàssics establerts pel que fa a la seva conservació i restauració. Funcionalitat, obsolescència i complexitat de materials són algunes de les característiques que presenten. Aquesta heterogeneïtat de materials i de funcions crea moltes vegades conflictes deontològics i problemes difícils de ser afrontats pel conservador-restaurador. El present article tracta sobre el procés de recollida d’informació a través d’un treball estadístic on s’intenta sistematitzar els
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
13

Sospedra-Roca, Rafel, Francesc Xavier Hernàndez-Cardona, Isabel Boj-Cullell, and Mar Hernàndez-Pongiluppi. "Monuments, escultures i museus en els espais històrics de la Batalla de l’Ebre. Les aportacions del Grup «Didáctica del Patrimoni» de la Universitat de Barcelona." Pasado y Memoria, no. 26 (January 30, 2023): 451. http://dx.doi.org/10.14198/pasado.22790.

Texto completo
Resumen
La Batalla de l’Ebre (1938) va ser la més decisiva de la Guerra Civil espanyola. La desfeta de l’Exèrcit Popular va provocar l’ocupació de Catalunya i la victòria definitiva de les forces del general Franco sobre la República espanyola. Els vencedors van ubicar sobre el camp de batalla monuments per escenificar la seva victòria, però les accions de patrimonialització van tenir un desenvolupament limitat, mentre que la II Guerra Mundial i el seu desenllaç van obrir perspectives incertes per al règim del general Franco. La mort del dictador l’any 1975 va provocar canvis polítics a Espanya, i els
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
14

Brites, Rita, Virginia Ávila, and Pedro Morouço. "MUSEU ESCOLAR DE MARRAZES E O PROTAGONISMO DOCENTE." Momento - Diálogos em Educação 33, no. 1 (2024): 109–30. http://dx.doi.org/10.14295/momento.v33i1.16525.

Texto completo
Resumen
Este texto destaca o papel do Museu Escolar de Marrazes na divulgação do património histórico-educativo. Localizado numa freguesia urbana do município de Leiria, região centro de Portugal, foi criado por um grupo de professoras do 1º Ciclo do Ensino Básico de Marrazes em 1992, resultado do projeto pedagógico “A Escola através dos tempos”. Devido ao volume do espólio reunido, com a participação ativa da comunidade, a Junta de Freguesia de Marrazes assumiu a sua conservação e exposição, abrindo o museu ao público a 16 de maio de 1997. Em 2001 passou a integrar a Rede Portuguesa de Museus. Na exp
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
15

Cerdeño, María Luisa, and Olga De Miguel. "Las fíbulas de Herrería III: elementos diagnósticos de la Primera Edad del Hierro." Vínculos de Historia Revista del Departamento de Historia de la Universidad de Castilla-La Mancha, no. 11 (June 22, 2022): 237–59. http://dx.doi.org/10.18239/vdh_2022.11.10.

Texto completo
Resumen
La necrópolis de Herrería tuvo una prolongada utilización desde el Bronce Final hasta bien entrada la Edad de Hierro. Su fase III, correspondiente al periodo Celtibérico Antiguo, ha proporcionado numerosos conjuntos cerrados significativos desde el punto de vista tipo-cronológico, que aportan nueva información sobre los inicios de la Edad del Hierro en la Meseta. Este artículo se centra en las 45 fíbulas recuperadas, clasificables en 10 tipos diferentes, de gran interés por estar bien contextualizadas. Palabras clave: cultura material, crono-tipología, fíbulas, cultura celtibéricaTopónimo: Mes
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
16

Pavón Benito, Julia. "¿Es necesario seguir investigando sobre la muerte? Una reflexión historiográfica y nuevas perspectivas." Vínculos de Historia Revista del Departamento de Historia de la Universidad de Castilla-La Mancha, no. 12 (June 28, 2023): 65–83. http://dx.doi.org/10.18239/vdh_2023.12.03.

Texto completo
Resumen
RESUMENLa historiografía sobre la muerte, desarrollada entre finales de los años setenta y noventa de la pasada centuria, tuvo especial interés y proyección a partir de las investigaciones trazadas por la tercera generación de Annales. Los planteamientos de esta corriente, en sintonía con los modelos de dicha escuela y avalados por la renovación del objeto histórico tras el estructuralismo, giraron alrededor del estudio de las condiciones materiales, actitudes, imágenes y gestualidad del hombre medieval ante la muerte. El cuerpo de esta fructífera reflexión, como parcela de la “historia de las
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
17

Gómez Villegas, Mauricio. "Editorial." Innovar 26, no. 59 (2016): 3–5. http://dx.doi.org/10.15446/innovar.v26n59.54318.

Texto completo
Resumen
La revista INNOVAR se ha venido constituyendo en un espacio de difusión y debate para la comunidad académica iberoamericana de la gestión de las organizaciones. En este proceso trabajamos siguiendo como principios la apertura, la difusión y la amplia circulación del conocimiento. Por ello, hemos adoptado una política de acceso abierto, siguiendo las tendencias internacionales más vanguardistas al respecto.Asimismo, dado el alcance temático y el campo de conocimientos relacionados con las organizaciones, nuestra vocación y preocupación se inscribe en las ciencias sociales. De allí el subtítulo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
18

Serra, Elisabet, and Laia Vidal. "La lectura fàcil a Catalunya (2018-2019)." Anuari de Biblioteques, Llibres i Lectura 6, no. 6 (2021). http://dx.doi.org/10.1344/abll.2020.6.012.

Texto completo
Resumen
Durant els anys 2018 i 2019 la lectura fàcil s’està consolidant al nostre territori. L’accessibilitat als continguts, és a dir, fer la informació més accessible pensant en les persones amb dificultats lectores, s’està obrint pas en molts sectors que fins ara no ho tenien com a prioritat. És el cas d’administracions, biblioteques, museus, teatres i la cultura en general. Però en d’altres àmbits, com ara el judicial, continua faltant un impuls per fer arribar els seus continguts de manera planera a tota la ciutadania. En tots els àmbits, però, manca una institució que inclogui l’accessibilitat c
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
19

Aguirre i Font, Josep Maria. "Una proposta de desenvolupament de l’autogovern català i andalús en matèria de costes: el Projecte de llei d’ordenació del litoral." Revista Catalana de Dret Ambiental 9, no. 1 (2018). http://dx.doi.org/10.17345/1874.

Texto completo
Resumen
En un context en què la pressió econòmica i els efectes del canvi climàtic sobre la costa són cada vegada més evidents, i davant la incapacitat de la legislació estatal de donar-hi resposta, aquest article estudia les potencialitats del marc competencial de la Generalitat de Catalunya i la Junta de Andalucía per desplegar instruments propis d’ordenació de la costa que regulin conjuntament el domini públic maritimoterrestre i els seus espais confrontants. Ho fa a partir de l’estudi de les competències que els foren traspassades, de l’estudi de la jurisprudència constitucional, i singularment de
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
20

Aguirre i Font, Josep Maria. "Una proposta de desenvolupament de l’autogovern català i andalús en matèria de costes: el Projecte de llei d’ordenació del litoral." Revista Catalana de Dret Ambiental 9, no. 1 (2018). http://dx.doi.org/10.17345/rcda1874.

Texto completo
Resumen
En un context en què la pressió econòmica i els efectes del canvi climàtic sobre la costa són cada vegada més evidents, i davant la incapacitat de la legislació estatal de donar-hi resposta, aquest article estudia les potencialitats del marc competencial de la Generalitat de Catalunya i la Junta de Andalucía per desplegar instruments propis d’ordenació de la costa que regulin conjuntament el domini públic maritimoterrestre i els seus espais confrontants. Ho fa a partir de l’estudi de les competències que els foren traspassades, de l’estudi de la jurisprudència constitucional, i singularment de
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
21

Bonil, J., R. Gómez, and L. Pejó. "Som educació: Ensenyar i aprendre als museus i centres de ciència: una proposta de model didàctic." Manuals del Museu, December 2012, 1–330. http://dx.doi.org/10.32800/manuals.2012.0001.

Texto completo
Resumen
La col·laboració establerta entre el Museu Agbar de les Aigües i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona des de l’any 2006, a la qual s’afegeix poc després el Grup de Recerca Còmplex del Departament de Didàctica de la Matemàtica i les Ciències Experimentals de la UAB, ha generat activitats diverses i un model de formació d’educadors i educadores de museus i centres de ciència desenvolupat al llarg de quatre anys. Tècnics d’aquestes tres institucions van configurar el Grup de Treball d’Educació en Museus i Centres de Ciència (GTEMC), que s’ha consolidat amb una tasca de llarg recorregut que
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
22

Barbosa, Jannyne Lima Meira. "O turismo cultural e gastronômico para o fortalecimento da identidade e competitividade dos destinos: entrevista Jordi Tresserras." Caderno Virtual de Turismo 16, no. 2 (2016). http://dx.doi.org/10.18472/cvt.16n2.2016.1346.

Texto completo
Resumen
Jordi Tresserras é especialista em patrimônio alimentar, gastro regiões e turismo cultural e gastronômico. Doutor em geografia e história pela Universidade de Barcelona. Diretor do LABPATC Laboratório de Patrimônio e Turismo Cultural da Universidade de Barcelona. Diretor do Museu da cozinha da costa Catalã de Tossa do Mar. Consultor UNESCO Quito escritório de representação para Bolívia, Colombia, Equador e Venezuela. Membro do ICOM e ICOMOS. Presidente da rede IBERTUR. Membro da Cátedra UNESCO “Cultura, Turismo e desenvolvimento” coordenada pela Université Paris 1 Panthéon-Sorbonne. Membro da
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
Ofrecemos descuentos en todos los planes premium para autores cuyas obras están incluidas en selecciones literarias temáticas. ¡Contáctenos para obtener un código promocional único!