Tesis sobre el tema "Lesiones deportivas"

El problema de las lesiones deportivas, ocupa nuestra atención en el presente trabajo de investigación, tema enfocado desde el punto de vista de la dogmática jurídica penal, tal como debe ser, sin complicar la cuestión jurídica con los de la Sociología, Política Criminal y Criminología. Es indudable la violencia manifiesta en ciertos deportes violentos; asi tenemos como ejemplos: los boxeadores se abren las cejas a puñetazos, o los futbolistas que se causan lesiones, y hasta la muerte. Sin embargo los competidores y espectadores de un evento deportivo casi nunca se imaginan de la existencia de estos problemas jurídicos, ni mucho menos del carácter penal de éstos. Uno de los múltiples problemas jurídicos que se presenta en la dogmática penal, es sin duda la posibilidad de sancionar conductas deportivas; y en el mismo lado la evaluación de aquellas causas que excluirían tal posibilidad
Tesis

- Introducció: La lesió és coneguda com un factor comú en l’àmbit esportiu. El seu estudi en el camp de la psicologia va obrir les seves primeres línies de recerca durant la dècada dels anys vuitanta i, des d’aleshores, s’ha demostrat la influència que els factors psicològics exerceixen sobre les lesions esportives. L’aspecte mèdic és el camp més freqüentment investigat fins a l’actualitat, per la qual cosa es considera important ampliar la recerca sobre la perspectiva psicològica que intenta comprendre la lesió des de la valoració de l’esportista. - Contingut de la investigació: La tesi doctoral investiga l’impacte psicològic de les lesions esportives y estudia la variabilitat en els estats emocionals i l’evolució de diferents variables psicològiques de l’esportista durant la rehabilitació i el període posterior a la lesió Els diferents estudis que integren la tesi doctoral tenen el propòsit de clarificar aspectes sobre l’impacte psicològic de la lesió en l’esportista amb l’objectiu d’aprofundir en una nou concepte que abordi la lesió des d’una perspectiva psicològica. La recerca vol ampliar també les recerques sobre l’efecte que la lesió produeix en la vida de l’esportista i en el període posterior a la rehabilitació. A més, la tesi vol mostrar la importància de les intervencions psicològiques en l’àmbit de les lesions esportives. - Conclusió: Una de les aportacions més importants de la tesi ha estat introduir el concepte d’impacte psicològic, que fa referència a la valoració de l’esportista sobre l’afectació de la seva lesió, i en el qual s’ha trobat una relació significativa amb algunes dimensions del benestar psicològic (creixement personal i domini de l’entorn), així com contribuir a un canvi de paradigma introduint el marc de la psicologia positiva en l’àmbit de les lesions esportives.
- Introducción: La lesión es conocida como un factor común en el ámbito deportivo. Su estudio en el campo de la psicología abre sus primeras líneas de investigación en la década de los 80 y a lo largo de este periodo se ha demostrado la influencia que los factores psicológicos ejercen sobre las lesiones deportivas. El aspecto médico es el campo más frecuentemente investigado hasta la actualidad, por lo que se considera importante así mismo ampliar la investigación sobre la perspectiva psicológica que trata de comprender la lesión desde la valoración del deportista. - Contenidos de la investigación: La tesis investiga el impacto psicológico de las lesiones deportivas y estudia la variabilidad de los estados emocionales y la evolución de diferentes variables psicológicas del deportista durante la rehabilitación y el periodo posterior a la lesión. Los diferentes estudios que integran la presente tesis por compendio de publicaciones tienen el propósito de clarificar los aspectos sobre el impacto psicológico de la lesión en el deportista, con el objetivo de profundizar en un nuevo concepto que aborde la lesión desde una perspectiva psicológica. El estudio además de ampliar las investigaciones sobre el efecto que la lesión produce en la vida del deportista y en el periodo posterior a la rehabilitación, muestra la importancia de las intervenciones psicológicas en el ámbito de las lesiones deportivas. - Conclusión: Una de las aportaciones más importantes de la presente tesis ha sido introducir el concepto de ‘Impacto Psicológico’, que hace referencia a la valoración del deportista sobre la afectación de su lesión, y en el que se ha encontrado una relación significativa con algunas dimensiones del ‘bienestar psicológico’ (‘crecimiento personal’ y ‘dominio del entorno’), así como contribuir a un cambio de paradigma introduciendo el marco de la psicología positiva en el ámbito de las lesiones deportivas.
Introduction: Injuries are a common factor in sports. The psychological studies of sports injuries begin in the 80’s. In this period, the existence of empirical evidence has shown the influence of psychological factors on sports injuries. The medical area is the most frequently investigated until now, and is important too the extension of research on the psychological perspective to understand the experience of the athlete about his injury. The research: The thesis investigates the psychological impact of sports injuries and studies the variability of the mood states and the evolution of the psychological variables in the athlete during the rehabilitation and the after injury period. The main purpose of this thesis through the differents studies is to clarify aspects of the psychological impact of injury in athletes, in order to deepen in a new concept that addresses the injury from a psychological perspective. The research also studies the effect of the injury in the athlete’s life and shows the importance of psychological interventions in the field of sports injuries in the post-rehabilitation period. Conclusion: One of the contributions of this thesis is to introduce the concept of ‘Psychological impact’, which reflects on the severity of the injury with regard to the experience of the athlete. It has been found significantly related to some dimensions of ‘psychological well-being’ (‘personal growth’ and ‘domain of enviroment’). The thesis introduces the framework of positive psychology in the field of sports injuries. This contributes to a new paradigm in this field.

[EN] This Thesis is focused on the identification of the most relevant properties of artificial grass for padel with the aim of carrying out a standardization proce-dure. Since padel is not a majority sport, technical documents to establish the prop-erties of surfaces for this sport (mainly artificial turf) do not exist. This has caused that artificial turf installed in padel facilities does not have the most appropriate properties to ensure safety and performance of players, especially if the specific requirements of this sport are taken into account. The work conducted in this thesis included the identification of the most fre-quent movements of players during padel matches. Then, their relevance was analyzed considering frequency as well as influence on safety and perfor-mance of players. After the suitable identification described above, the most relevant players' movements were selected. Then, the regulatory framework was reviewed with the aim of identifying the most appropriate tests to evaluate artificial turf surfaces. Following this stage, different artificial turf padel courts were tested according to the standard methods detected. From the results of these tests and from players' opinions, reference values for relevant properties of padel artificial turf were established. In the investiga-tion, these properties were found to be force reduction, friction and vertical ball rebound. Finally, these reference values were validated from players' opinions in two different scenarios: on one hand, after playing a padel match and, on the other hand, after going across a controlled circuit including specific padel move-ments. In both cases, subjective assessment of properties, safety and perfor-mance was analysed. Moreover, during controlled circuit test players wore three different models of sport shoes with the aim of identifying the effect of shoes on players' perception and performance. The results obtained in the Thesis have allowed the development of a technical standard draft to regulate the properties of artificial turf surfaces for padel courts.
[ES] Esta tesis se centra en la identificación de las propiedades más relevantes de los pavimentos de césped artificial destinados a la práctica del pádel con el objetivo de contribuir a su regulación técnica (investigación prenormativa). Dada la relativa escasa tradición de este deporte, que no recibe la considera-ción de mayoritario, no existen documentos técnicos de referencia que esta-blezcan las propiedades que deben presentar, lo que ha provocado que se fa-briquen e instalen superficies de césped artificial sin conocer si sus propiedades son adecuadas desde el punto de vista de la seguridad y el ren-dimiento de los deportistas. Con la finalidad de contribuir a resolver los problemas derivados de la falta de regulación técnica, se identificaron los movimientos realizados por los depor-tistas durante la práctica del pádel que suponen una interacción entre el cal-zado y el pavimento y una cuantificación de la frecuencia de su realización atendiendo a su posible implicación en el rendimiento y la seguridad de los deportistas. Asimismo, se determinó la frecuencia de realización de los golpes de pelota por parte de los mismos. Una vez identificados los movimientos y los golpes de pelota más representa-tivos, se revisaron los ensayos normativos que permiten evaluar las propieda-des de estos pavimentos y se valoraron diferentes pistas de pádel que contaban con pavimentos de césped artificial. A partir de los resultados de dichos ensayos y de la valoración subjetiva de los deportistas, se establecieron los valores de referencia de las propiedades iden-tificadas como críticas para la práctica de este deporte: amortiguación de im-pactos o reducción de fuerzas, fricción o agarre y bote vertical de pelota. Por último, estos valores de referencia fueron validados a partir de la opinión de los deportistas en dos condiciones: tras disputar un partido de pádel y du-rante la realización de un circuito controlado que simulaba los movimientos propios más relevantes durante la práctica de este deporte. En ambos casos se llevó a cabo la valoración subjetiva de las propiedades del pavimento y la per-cepción de seguridad y rendimiento relacionada con su uso. Además, en el caso del circuito controlado, dado que el calzado utilizado desempeña un papel fundamental en la interacción entre el pavimento y los deportistas, estos realizaron el circuito usando tres modelos de zapatillas que incluían suelas distintas, aunque todas ellas comercializadas como adecuadas para este de-porte. Los resultados obtenidos permitieron la elaboración de una propuesta de norma técnica para regular las propiedades de los pavimentos de césped arti-ficial destinados a la práctica del pádel.
[CAT] Esta tesi es centra en la identificació de les propietats més rellevants dels paviments de gespa artificial destinats a la pràctica del pàdel amb l'objectiu de contribuir a la seua regulació tècnica (investigació prenormativa). Degut a la relativament curta tradició d'aquest esport, que no rep la consideració de majoritari, no existeixen documents tècnics de referència que estableixin les propietats que deuen presentar, el que ha provocat que es fabriquen i instal·len superfícies de gespa artificial sense conèixer si les seues propietats son adequades des del punt de vista de la seguretat i el rendiment dels esportistes. Amb la finalitat de contribuir a resoldre els problemes derivats de la falta de regulació tècnica, s'identificaren els moviments realitzats pels esportistes durant la pràctica del pàdel que suposen una interacció entre el calcer i el paviment i una quantificació de la freqüència de la seua realització tenint en compte la seua possible implicació en el rendiment i la seguretat dels esportistes. A més a més, es va determinar la freqüència de realització dels colps de pilota per part dels esportistes. Una vegada identificats els moviments i els colps de pilota més representatius, es revisaren els assajos normatius que permeten avaluar les propietats d'aquests paviments i es valoraren diferents pistes de pàdel que contaven amb paviments de gespa artificial. A partir dels resultats d'aquests assajos i de la valoració subjectiva dels esportistes, s'establiren els valors de referència de les propietats identificades com crítiques per a la pràctica d'aquest esport: reducció de forces, fricció i bot vertical de pilota. Finalment, aquests valors de referència varen ser validats a partir de l'opinió dels esportistes en dues condicions: després de jugar un partit de pàdel i durant la execució d'un circuit controlat que simulava els moviments més rellevants durant la pràctica d'aquest esport. Als dos casos es va dur a terme la valoració subjectiva de les propietats del paviment i la percepció de seguretat i rendiment relacionada amb el seu ús. A més a més, en el cas del circuit controlat, donat que el calcer utilitzat té un paper fonamental en la interacció entre el paviment i els esportistes, aquests realitzaren el circuit utilitzant tres models de sabatilles que incloïen soles distintes, encara que totes es comercialitzen com adequades per al pàdel. Els resultats obtinguts permeteren l'elaboració d'una proposta de norma tècnica per a regular les propietats dels paviments de gespa artificial destinats a la pràctica del pàdel.
Sanchís Almenara, M. (2015). Contribución a la regulación técnica de los pavimentos de hierba artificial para la práctica del pádel a través de una investigación prenormativa [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59247
TESIS

En la Unión Europea, la inactividad física se considera la cuarta causa de fallecimiento, tras el tabaco, la hipertensión arterial y la obesidad que, por otra parte son factores de riesgo estrechamente relacionados con la inactividad física. Por ello, en las últimas décadas, Europa ha presentado una claro progreso en temas de promoción del deporte. El objetivo principal de esta tesis doctoral ha sido analizar el comportamiento en cuanto a nivel de actividad física y factores que previenen la inactividad en los habitantes de países de la Unión Europea y hacer un estudio epidemiológico de las lesiones deportivas en algunos de estos países. Los resultados pueden contribuir a mejorar las estrategias de las administraciones sanitarias modificándolas o legislando de una forma adecuada.
In the European Union, physical inactivity is considered the fourth leading cause of death, after tobacco, hypertension and obesity. There are risk factors that are closely related to physical inactivity. Physical activity is closely related to morbidity and mortality in developed countries, where non-communicable diseases have increased rapidly. Therefore, in recent decades, Europe has made clear progress in the promotion of sports topics. The main goal of this thesis is to analyze the level of physical activity, identify the factors that prevent the physical inactivity of inhabitants in the European Union countries and do an epidemiological study of sports injuries in some of these countries. With these relationships, we can develop specific strategies to improve prevention and to reduce the injuries that may occur.

Las lesiones del músculo esquelético son las lesiones más comunes en el ámbito deportivo (su frecuencia puede variar del 10-55%), siendo una preocupación importante en la medicina deportiva. Más del 90% de todas las lesiones deportivas son debidas traumas mecánicos, tales como contusiones musculares o lesiones por distensión, que a menudo conllevan la incapacidad del atleta para entrenar o competir durante varias semanas. Estas lesiones se caracterizan por sufrir rotura de sus fibras musculares, lámina basal y capilares cercanos; y se encuentran frecuentemente localizadas cerca de las uniones miotendinosas. El músculo esquelético tiene capacidad regenerativa en respuesta a una lesión, desencadenando un proceso de reparación altamente sincronizado que implica la activación de diversas respuestas celulares. Sin embargo, en lesiones severas, la fase de remodelación puede incluir un proceso de cicatrización (fibrosis) que perjudica la recuperación funcional del músculo y representa un importante riesgo de recurrencia. A pesar de que en los últimos años se han ampliado nuestros conocimientos sobre el proceso de regeneración del músculo esquelético, sus complejas vías de regulación todavía siguen siendo poco conocidas. Por todo ello, se plantea como necesario el desarrollo de nuevas aproximaciones terapéuticas para mejorar la regeneración muscular y evitar los problemas asociados a lesiones músculo-tendinosas; lo que podría generar un fuerte impacto social y económico en el campo de las patologías musculo-esqueléticas y lesiones musculares en el ámbito deportivo. En el presente proyecto se estableció con éxito un nuevo modelo de lesión quirúrgica muscular inducida en ratas, fácil de generar, altamente reproducible y capaz de imitar las lesiones más frecuentes del músculo esquelético observadas en la clínica deportiva humana. Así mismo, se demostró el efecto terapéutico de la administración de una dosis única de PRP mediante inyección intramuscular y, especialmente de la rehabilitación activa temprana (basada en el ejercicio), en la recuperación muscular, tanto a nivel histológico como en la recuperación de la fuerza del músculo esquelético lesionado mediante el uso del nuevo modelo experimental en ratas. No se observó un efecto sinérgico en la combinación de ambos tratamientos, lo que sugiere que el PRP no añade ningún efecto beneficioso al tratamiento basado en el ejercicio en el músculo esquelético lesionado. Estos resultados corroboran la falta de sinergia del PRP con respecto a la rehabilitación por actividad física demostrada en los últimos ECA realizados en clínica humana, donde los atletas fueron sometidos a protocolos de rehabilitación basados en el principio de movilización activa temprana tras la administración de una dosis única de PRP intramuscular. Por otro lado, se evaluaron también los efectos del tratamiento combinado de Condroitín Sulfato y Glucosamina, los cuales demostraron tener un efecto beneficioso en la regeneración del músculo esquelético lesionado en el modelo de lesión muscular en rata, tanto a nivel histológico como en la recuperación de la fuerza muscular, corroborando el papel clave de los componentes de la ECM durante el desarrollo muscular y la regeneración. A pesar de que se requieren más investigaciones, estos enfoques terapéuticos podrían abrir nuevas vías en el tratamiento de las lesiones del músculo esquelético humano y especialmente en el campo de la medicina deportiva.
Skeletal muscle injuries are the most common sports-related injuries in sports medicine. In this work, we have generated a new surgically-induced skeletal muscle injury in rats, by using a biopsy needle, which could be easily reproduced and highly mimics skeletal muscle lesions detected in human athletes. . By means of histology, immunofluorescence and MRI imaging, we corroborated that our model reproduced the necrosis, inflammation and regeneration processes observed in dystrophic mdx-mice, a model of spontaneous muscle injury, and realistically mimicked the muscle lesions observed in professional athletes. MRI imaging analysis demonstrated that our muscle injury model reproduces the grade I-II type lesions detected in professional soccer players, including edema around the central tendon and the typically high signal feather shape along muscle fibers. A significant reduction of 30 % in maximum tetanus force was also registered after 2 weeks of muscle injury. This new model represents an excellent approach to the study of the mechanisms of muscle injury and repair, and could open new avenues for developing innovative therapeutic approaches to skeletal muscle regeneration in sports medicine. We also evaluated the effects of an ultrasound-guided intramuscular PRP injection, administered 24 hours after injury, and/or post traumatic daily exercise training for 2 weeks on skeletal muscle healing in a recently established rat model of skeletal muscle injury. Intramuscular PRP injection and, especially, treadmill exercise improve histological outcome and force recovery of the injured skeletal muscle in a rat injury model that imitates sports-related muscle injuries in athletes. However, there was not a synergistic effect when both treatments were combined, suggesting that PRP does not add any beneficial effect to exercise-based therapy in the treatment of injured skeletal muscle. This could explain why PRP therapies have failed in randomized clinical trials where the athletes have adhered to post-injection rehabilitation protocols based on the principle of early, active mobilization. Moreover, we evaluated the beneficial effects of the combination of chondroitin sulfate (CS) and glucosamine (GLU) hydrochloride administration (both compounds used for the symptomatic osteoarthritis (OA) treatment) on muscle healing. The combined CS+GLU treatment improved muscle healing and force recovery of the injured skeletal muscle in rats, thus suggesting an important role of these products as potential new therapies for the treatment of muscle injuries in sports medicine.

En vista del aumento de lesiones deportivas, no sólo durante actividades recreativas sino que también en deportes profesionales, es que se considera necesario el análisis de los factores de riesgo que pudieran estar relacionados con la frecuencia de tener una lesión en deportes, pero no sólo a nivel físico, sino también considerando los factores psicológicos que pudieran estar influyendo en la vulnerabilidad a lesionarse. El presente trabajo tiene como objetivo describir si existe asociación entre ansiedad competitiva y los tiempos de baja (tiempos ausentes de juego) debido a lesiones deportivas en futbolistas profesionales que integran los equipos de primera 1º división de la Región Metropolitana a saber: Audax Italiano, Colo-Colo, Palestino, Santiago Morning, Unión Española, Universidad Católica y Universidad de Chile. La muestra esta formada por 147 futbolistas, se les administró el test Inventario de Ansiedad Competitiva en su versión validada al español, para medir su nivel de ansiedad competitiva, para luego cuantificar, a través de una hoja de registro realizada por el kinesiólogo de cada plantel, el tipo de lesión y los tiempos de baja debido a lesiones deportivas, que presentaron durante el campeonato nacional de fútbol chileno 2011. El 61,2% de los jugadores presentaron una o más lesiones y el 59,9% aparece con ansiedad competitiva. Los resultados indican que la ansiedad competitiva no manifiesta una asociación significativa con los días/horas de baja o ausencia de juego por lesiones deportivas. No se confirmó que exista riesgo de tener un nivel de ansiedad competitiva con la probabilidad de presentar días de baja por lesiones deportivas.
Given an increase in the amount of sports injuries, which come from both recreational activities and also by professional sports, it is necessary to provide an analysis of risk factors that may be related to the frequency of obtaining a sports injury. The analysis does not only include the physical factors, but it also considers the psychological factors that may influence a vulnerability to injuries. The goal of this investigation is to determine the existence of an association between competitive anxiety and time of absence from play, due to injuries, in professional soccer teams of the first division league within the Metropolitan Area; namely: Audax Italiano, Colo Colo, Palestino, Santiago Morning, Unión Española, Universidad Católica and Universidad de Chile. The data collected came from 147 players, who were tested with the Competitive State Anxiety Inventory in its valid Spanish version. This instrument is used to measure their level of competitive state anxiety. Then, through a recording sheet, physiotherapists of each team quantify the type of injury and days lost due to sports injuries that occurred during the Chilean National Soccer Championship of 2011. It was observed that 61.2% of the players obtained one or more injuries and 59.9% showed to have competitive anxiety. The results indicate that competitive anxiety manifested no significant association with the number of days of leave or absence due to sports injuries. It could not be confirmed that there is a risk of having a level of competitive anxiety with the probability of leave days due to sports injuries.

Aquesta tesi consisteix en un estudi epidemiològic descriptiu de jugadors masculins de futbol en les etapes formatives en clubs no professionals que comprenen les edats dels 10 als 18 anys. En aquesta s'estudien les categories Alevins, Infantils, Cadets i Juvenils, així com el conjunt de totes elles. L'objectiu és descriure la realitat actual de les lesions en el futbol formatiu de la ciutat de Lleida. Després, amb els resultats obtinguts i la seva posterior anàlisi, poder proposar programes d'exercicis preventius específics per a cada categoria, a més, de globals que serveixin per a totes. L'estudi el compon una mostra de 647 esportistes de cinc clubs de futbol de la ciutat de Lleida. El gran valor afegit a la tesis recau en les eines de recollida de dades, les quals han estat provades i validades. Amb l'ús d'aquestes eines s'ha creat un protocol metodològic per tal d'obtenir uns resultats rigorosos i facilitar l'anàlisi posterior tant per a l'investigador, com pel club implicat. Pel tractament de dades i anàlisi dels resultats epidemiològics s'aplicaran procediments d'estadística descriptiva i d'estadística d’inferència. En total s'han registrat 131 lesions, amb una incidència de 14,03 lesions per cada 1.000 hores d'exposició. D'aquestes 131 lesions, 49 lesions s'han registrat en entrenaments, amb una incidència de 6,62 lesions per cada 1.000 hores d'exposició i 82 lesions s'han registrat en situació de partit, amb una incidència de 42,47 lesions per cada 1.000 hores d'exposició. La cuixa va ser la zona més afectada, amb una incidència de 5,79 lesions per 1000 hores d'exposició i una prevalença de 54 lesions (41,2%). El teixit més prevalent ha estat el múscul-tendinós amb 72 lesions registrades (54,9%) i una incidència de 7,72 lesions per 1000 hores d'exposició. A partir del treball realitzat es considera que s’han obert noves i importants línies d'investigació com: crear programes preventius específics, analitzar la seva implementació i efectivitat, finalitzar el prototip de la consola virtual per observar en temps real els registres inscrits a l'instant i la seva posterior anàlisi sense haver d'esperar a l'informe de fi de temporada, millorar l'automatització dels registres, crear un "big data" dels registres capacitat amb fórmules d'avís de risc de lesió i traslladar tot el que s'ha fet amb petites modificacions a altres esports. Es considera que aquesta tesi és l'inici del que pot arribar a ser un gran final.
Esta tesis consiste en un estudio epidemiológico descriptivo de jugadores masculinos de fútbol en etapas formativas en clubs no profesionales que comprende las edades de los 10 a los 18 años. En él se estudian las categorías Alevines, Infantiles, Cadetes y Juveniles, así como el conjunto de todas ellas. El objetivo es describir la realidad actual de las lesiones en el fútbol formativo de la ciudad de Lleida. Tras los resultados obtenidos y su posterior análisis, se podrán proponer programas de ejercicios preventivos específicos para cada categoría, además, de globales que sirvan para todos. El estudio lo compone una muestra de 647 deportistas de cinco clubs de fútbol de la ciudad de Lleida. El gran valor añadido a la tesis recae en las herramientas de recogida de datos, las cuales han sido probadas y validadas. Con el uso de estas herramientas se ha creado un protocolo metodológico con el fin de obtener unos resultados rigurosos y facilitar el análisis posterior tanto para el investigador, como para el club implicado. Para el tratamiento de datos y análisis de los resultados epidemiológicos se aplicaron procedimientos de estadística descriptiva y de estadística inferencial. En total se han registrado 131 lesiones, con una incidencia de 14,03 lesiones por cada 1000 horas de exposición. De estas 131 lesiones, 49 lesiones se han registrado en entrenamientos, con una incidencia de 6,62 lesiones por cada 1000 horas de exposición y 82 lesiones se han registrado en situación de partido, con una incidencia de 42,47 lesiones por cada 1000 horas de exposición. El muslo fue la zona más afectada, con una incidencia de 5,79 lesiones por 1000 horas de exposición y una prevalencia de 54 lesiones (41,2%). El tejido más prevalente ha sido el músculo-tendinoso con 72 lesiones registradas (54,9%) y una incidencia de 7,72 lesiones por 1000 horas de exposición. A partir del trabajo realizado se considera que se han abierto nuevas e importantes líneas de investigación como: crear programas preventivos específicos, analizar su implementación y efectividad, finalizar el prototipo de la consola virtual para observar en tiempo real los registros inscritos al instante y su posterior análisis sin tener que esperar al informe de fin de temporada, mejorar la automatización de los registros, crear un “big data” de los registros capacitado con fórmulas de aviso de riesgo de lesión y trasladar todo lo realizado con pequeñas modificaciones a otros deportes.
This thesis consists of a descriptive epidemiological study of male soccer players in formative stages in non-professional clubs that includes the ages of 10 to 18 years. In it, the categories U11-12, U13-14, U15-16 and U17-18, as well as all of them are studied. The goal is to describe the current reality of injuries in the formative soccer of the city of Lleida. After the results obtained and their subsequent analysis, we can propose specific programs of preventive exercises for each category, in addition to the global ones that work for everyone. The study is made up of a sample of 647 athletes from five football clubs in the city of Lleida. The great added value of this thesis are the data collection tools, which have been tested and validated. With the use of these tools, a methodological protocol has been created in order to obtain rigorous results and facilitate subsequent analysis for both the researcher and the club involved. For the treatment of data and analysis of epidemiological results, descriptive statistics and inferential statistics procedures will be applied. In total, 131 injuries have been recorded, with an incidence of 14.03 injuries per 1000 hours of exposure. Of these 131 injuries, 49 injuries have been recorded in training, with an incidence of 6.62 injuries per 1000 hours of exposure and 82 injuries have been recorded in a match situation, with an incidence of 42.47 injuries per 1000 hours of exposure. The thigh was the most affected area, with an incidence of 5.79 injuries per 1000 hours of exposure and a prevalence of 54 injuries (41.2%). The most prevalent tissue has been the muscle-tendon with 72 recorded injuries (54.9%) and an incidence of 7.72 injuries per 1000 hours of exposure. Based on the work carried out, it is considered that new and important research lines have been opened, such as: creating specific preventive programs, analyzing their implementation and effectiveness, finalizing the prototype of the virtual console to observe the registered records in real time and their subsequent analysis without having to wait for the end of the season report, improve the automation of the records, create a "big data" of the records trained with injury risk warning formulas and transfer everything done with minor modifications to other sports. It is considered that this thesis is the beginning of what can become a great end.

L'objectiu d'aquesta tesi ha estat caracteritzar el dany muscular induït per diversos exercicis del tren inferior mitjançant l'anàlisi de l'evolució temporal i la magnitud de canvi de l'activitat o la concentració de marcadors bioquímics sèrics. Amb aquesta finalitat, el dany muscular induït per diversos exercicis del tren inferior s’ha avaluat mitjançant protocols de laboratori basats en exercicis d'alta intensitat (HIE) (estudis I, II i III) i protocols de camp consistents en exercicis de llarga durada (LDE) (estudis IV i V). Exercici d'alta intensitat En el primer estudi (I), el dany muscular induït per un exercici de mig esquat inercial d’alta intensitat es va avaluar mitjançant l'evolució en sèrum de l’activitat d'enzims musculars i la concentració de proteïnes del sarcòmer específiques del tipus de fibra (ràpida [tipus II] o lenta [tipus I]), com ara les isoformes ràpida (tipus II) i lenta (tipus I o ß) de la miosina (FM i SM, respectivament). Es van registrar els perfils sèrics de deu homes joves, sans i físicament actius a l'inici de l'estudi i en diversos punts temporals després de l'exercici. Mentre que l'augment sèric d’enzims musculars va suggerir un increment de la permeabilitat de la membrana tant de les fibres lentes (tipus I) com de les ràpides (tipus II), l’increment d’FM va suggerir la disrupció del sarcòmer, i també un increment de la permeabilitat de la membrana de fibres ràpides (tipus II). Per tant, vam concloure que un model molecular indirecte de dany muscular induït es pot construir mitjançant l’avaluació de l'evolució temporal de l'activitat o la concentració sèrica d'enzims i proteïnes musculars, d'acord amb el seu pes molecular, el compartiment de la fibra en la qual es troben i el tipus de fibra (ràpida [tipus II] o lenta [tipus I]) en les quals s'expressen. Durant el segon estudi (II) es va aplicar el model molecular indirecte d’EIMD per avaluar la resposta muscular. Concretament, es va avaluar, en un saltador de perxa entrenat (PV) i un estudiant d'educació física (PE), l'efecte d'un exercici de premsa de cames fins a l’extenuació (LPF). Els paràmetres mecànics de l’exercici es van utilitzar com a indicadors del rendiment i la fatiga induïda per LPF. El PV va revelar un perfil explosiu (orientat a la potència) que va induir a danys lleus i selectius de les fibres ràpides (tipus II). Per contra, el PE va mostrar un perfil resistent a la fatiga, i també una activitat enzimàtica superior i una elevada concentració sèrica d’SM, cosa que suggereix un grau més alt de dany de les fibres lentes (tipus I). En l'últim estudi d’HIE (III), es va investigar el grau de dany induït per un exercici excèntric intensiu sobre la musculatura isquiotibial i es van analitzar les diferències en el grau de dany intersubjectes i intrasubjectes (comparació entre extremitats d’un mateix subjecte). Amb aquesta finalitat, es va avaluar la relació entre biomarcadors sèrics i altres marcadors indirectes de dany muscular. Tretze homes van realitzar sis sèries de deu repeticions de rull femoral unilateral i en van executar només la fase excèntrica amb cada cama. Atès que deu dels tretze participants en l’estudi van patir nivells elevats de dany muscular, els resultats desafien la noció segons la qual el dany muscular greu en humans es limita a protocols d'estimulació elèctrica. També es van observar diferències en la comparació entre extremitats, fet que va revelar que els dissenys experimentals que utilitzen l’extremitat contralateral com a control han de tenir en compte que es poden induir diversos graus de dany sobre la musculatura isquiotibial en ambdues cames d’un mateix subjecte. A més, la creatina quinasa mitocondrial del sarcòmer (sMtCK) sembla ser un nou i prometedor biomarcador d’EIMD que permet la identificació de high responders. Finalment, quan es recupera la funció muscular, increments persistents del temps de relaxació transversal (T2) suggereixen un procés d'adaptació/remodelació més que no pas dany muscular. Exercici de llarga durada El primer estudi d’LDE (IV) aplica el model molecular indirecte de dany muscular per avaluar la resposta del múscul després d’una ultramarató de muntanya (MUM) en vuit atletes (amateurs) entrenats en disciplines de resistència. Els resultats permeten concloure que l'augment de la concentració en sèrum d’SM després d’una MUM podria ser una evidència indirecta de disrupcions selectives del sarcòmer de fibres lentes (tipus I). Finalment, a l'últim estudi (V) basat en protocols d’LDE es van comparar els canvis induïts per una cursa de muntanya de 35 km (MTR) i una MUM de 55 km en els nivells sèrics de biomarcadors de dany muscular. La mostra de l’estudi es va compondre d’un grup de deu homes (amateurs) entrenats en disciplines de resistència, que van competir a l’MTR, i d’un altre grup de sis homes amb nivells elevats d’entrenament, que van competir a la MUM. Els resultats indiquen que la major distància recorreguda a la MUM podria estar relacionada amb nivells superiors de dany muscular de les fibres lentes (tipus I), fins i tot en individus altament entrenats.
The aim of this thesis was to characterize lower limb exercise-induced muscle damage (EIMD) by analysing the time course and the magnitude of activity or concentration change of serum biochemical markers. For that purpose, lower limb EIMD was assessed by laboratory high intensity exercise (HIE) protocols (studies I, II and III) and field long duration exercise (LDE) protocols (studies IV and V). High intensity exercise In the first study (I), muscle damage induced by high intensity inertial half-squat exercise performed on a flywheel device was assessed through the serum evolution of muscle enzymes and fiber type-specific sarcomere proteins such as fast (type II) and slow (type I/ß) myosin (FM and SM respectively). Serum profiles were recorded at baseline and at different time points after exercise in ten healthy, physically active young men. The increase in serum muscle enzymes suggests increased membrane permeability of both fast (type II) and slow (type I) fibers, and the increase in FM reveals sarcomere disruption as well as increased membrane permeability of fast (type II) fibers. We concluded that an indirect molecular model of muscle damage could be constructed by measuring the time course of serum activity or concentration of muscle enzymes and proteins, according to their molecular weight, the fiber compartment in which they are located, and the fiber type (fast [type II] or slow [type I]) in which they are expressed. During the second study (II) we applied the indirect molecular model of EIMD to assess the muscle response. Specifically, in a trained pole vaulter (PV) and a physical education student (PE), we investigated the effect of a leg press exercise leading to failure (LPF) on changes in serum activity of muscle enzymes and serum concentration of FM and SM, while simultaneously examining mechanical output components as indicators of the performance and fatigue developed throughout the exercise. The PV’s exercise output revealed an explosive (power-oriented) profile leading to selective mild damage of fast fibers. In contrast, the PE exercise output showed a fatigue-resistant profile, which induced greater muscle enzyme activity and SM serum concentration, suggesting a higher extent of slow fiber damage. In the last HIE study (III), we investigated the degree of damage inflicted on the hamstring muscles by an intensive voluntary eccentric exercise. We analysed differences in the extent of damage between-subjects and within-subjects (limb-to-limb comparison). To do so, we assessed the relationship between serum biomarkers and other indirect markers of muscle damage. Thirteen males performed six sets of ten reps of eccentric unilateral leg curl with each leg. Results from this study challenge the notion that severe EIMD in humans is restricted to electrical stimulation protocols, since ten (‘high responders’) out of a total of thirteen subjects suffered severe muscle damage. Within-subject (limb-to-limb comparison) differences were also observed, revealing that experimental designs using contralateral limbs as a control should consider that different degrees of hamstring damage can be induced in the two legs. Sarcomeric mitochondrial creatine kinase (sMtCK) is a promising novel EIMD biomarker that allows identification of high responders. Finally, when muscle function is recovered, long-lasting increases in transverse relaxation time (T2) values suggest an adaptive process rather than damage. Long duration exercise The first LDE study (IV) applied the indirect molecular model of EIMD to assess the muscle response after mountain ultramarathon (MUM) in eight endurance-trained amateur athletes. From the results, we concluded that the increase in SM serum concentration after MUM may be indirect evidence of slow (type I) fiber-specific sarcomere disruptions. Finally, the last study (V) based on LDE protocols compared serum changes of biomarkers of EIMD after a 35-km mountain trail race (MTR) and a 55-km MUM. The sample was composed of one group of ten amateur trained male athletes who ran a 35-km MTR and another group of six highly trained male athletes who ran a 55-km MUM. The results indicate that mountain running distance is related to deeper slow (type I) muscle fiber damage, even in highly trained individuals.

L'objectiu d'aquesta tesi és analitzar i comparar els procediments de models amb efectes aleatoris a partir de dos exemples reals, un relacionat amb les lesions d'un esport de contacte, i l'altre amb la supervivència d'un estudi longitudinal en una població gitana. En el primer capítol es fa èmfasi a certes limitacions que ens podem trobar i d'aquesta manera presentar models més sofisticats davant dissenys més complexes. En el segon capítol s'introdueixen els models amb efectes aleatoris, es revisa i avalua la qualitat de la informació aportada respecte l'anàlisi dels Generalized Linear Mixed Model (GLMM) en articles de medicina clínica. En el tercer capítol es compara el rendiment de l'estimació dels paràmetres del GLMM a través de tres filosofies estadístiques (marginal likelihood, hierarchical likelihood, Bayesian analysis) via estudis de simulació. En aquest mateix capítol s’ajusta un model GLMM per conèixer les associacions amb factors de risc en lesions d'un esport de contacte per així iniciar programes de prevenció i control de lesions en aquest esport. En el quart capítol s'introdueixen els models de supervivència amb efectes aleatoris o frailty models i es centra en els models de supervivència semiparamètrics. Finalment, en el darrer capítol s’inclou el resum de la tesi i les principals conclusions de la tesi.
The aim of this PhD is to analyze and compare approaches of mixed models from two real datasets, one about sport injuries on contact wrestling, and the other one about survival among the Roma population: a longitudinal cohort study. Chapter 1 highlights certain limitations that we can find and it shows sophisticated models when facing more complex designs. Chapter 2 introduces mixed models, reviews the application of Generalized Linear Mixed Model (GLMM) and evaluates the quality of reported information in original articles in the field of clinical medicine. Chapter 3 compares the performance of parameter estimation in GLMM of three different statistical principles (Marginal likelihood, Extended likelihood, Bayesian analysis) via simulation studies. In this chapter a GLMM model is fitted to know the risk factors in injuries of a contact sport in order to carry out prevention and control programs in this sport. Chapter 4 introduces random effect models for survival data or frailty models and it focuses on semiparametric survival models. Finally, the last chapter includes the abstract and the main conclusions of this work.

Objectiu: Conèixer les relacions existents entre les capacitats condicionals, el rendiment esportiu i la lesionabilitat a un equip masculí de bàsquet professional. Disseny: Estudi prospectiu, observacional i descriptiu realitzat amb les dades obtingudes amb la valoració funcional, la valoració del rendiment esportiu i el control de la lesionabilitat de l’equip durant la temporada 2009-2010. Procediment: 12 jugadors de bàsquet d’èlit (alçada mitjana de 196,67 cm. -DT: 95,3 cm.- i pes mig de 95,34 kg., -DT: 10,1 kg.-) van ser analitzats en el seu rendiment esportiu mitjançant les estadístiques oficials dels 71 partits jugats per l’equip durant la temporada (42 a Lliga ACB – finalista -, 22 a Eurolliga – campió-, 3 de Copa del Rei -campió- i 2 de Lliga Catalana i 2 de Supercopa -campió a ambdós casos-); les capacitats condicionals amb un test de resistència submàxim (test8) i un test de força (1/2 squat), i el control de la seva patologia lesional seguint el consens per estudis epidemiològics. Els jugadors van ser monioritzats durant els 7 mesocicles de la temporada, amb un total de 5 tests de resistència i 7 tests de força (on n=7). La primera tècnica utilitzada en l’anàlisi estadístic és un estudi descriptiu de totes les variables per mesocicle i temporada, amb paràmetres de centralització, seguit d’un anàlisi de variança ONEWAY i un de freqüència amb els paràmetres de lesionabilitat. S’estableixen posteriorment correlacions a partir del parametre rho de Spearman entre cada un dels 3 factors investigats. Principals mesures estudiades: La variable utilitzada per a la valoració del rendiment esportiu del jugador és la valoració final de l’estadística oficial de cada partit. Per el control de la lesionabilitat es registra el número total de lesions, segons severitat i tipus, i contabilitzen les hores d’exposició dels jugadors a partits i entrenaments (diferenciant entrenament tècnic i preparació física, que engloba la prevenció de lesions). Amb la valoració funcional obtenim la freqüència cardíaca i lactats al finalitzar el “test 8” i variables de les manifestacions de la força (força, potència i velocitat) amb el test de ½ squat. Resultats: Durant la temporada el rendiment esportiu mig dels jugadors per partit va ser 9,43 (DT:4,65). El 4rt (11,05, DT: 6,64) i 5è mesocicle (10,54, DT: 11,18) presenten les millors valoracions mitjanes. Es van contabilitzar 54 lesions totals (21 van causar baixa esportiva -“time loss”- i 33 van requerir atenció mèdica, però no van causar baixa–“medical attention”), i 114 dies de baixa durant entrenaments o partits per aquest motiu -“return to play” –. Cada jugador va tenir una mitjana de 5,67 lesions totals (DT: 1,50), 1,75 “time loss” (DT: 1,29) i 9,50 dies “return to play”. (DT: 14,11). El major número de lesions va ser durant el 1er (10, DT: 0,84) , 2n (15, DT: 0,90) i 3er mesocicle (9, DT: 0,45) L’equip va realitzar 4438,54h. d'exposició totals, corresponent 236,29h. a partits i 4202,25h. a entrenaments. L’entrenament tècnic mitjà per mesocicle va ser de 285,46h. (DT: 27,96h.), i preparació física 52,68h. (DT: 11,34h.), incloses les pautes de prevenció (12h.; DT: 0,11h.). El 3er mesocicle va ser el de més hores d’exposició total (64,81h., DT: 2,50h.) per jugador i el 6è el que menys (37,93h., DT:0,92h.). La càrrega de partits més alta fou al 5è mesocicle (3,95h., DT: 1,60h.), d’entrenament tècnic al 3er (50,79h., DT: 4,76h.) i de preparació física (15,33h., DT: 9,84h.) i prevenció (3h, DT: 0,75h) al 1er. La FC mitjana de l’equip durant al temporada és de 161,40 ppm (DT: 10,58 ppm), sense mostrar canvis significatius. Els valors mitjans de lactac a 1’ són de 2,85 mmol/l (DT: 0,84 mmol/l) i de 2’62 mmol/l (DT: 0,81 mmol/l) als 3’, amb un descens progressiu a mesura que avança la temporada. Els valors mitjans de potència, força i velocitat per jugador van ser, per a una càrrega de 80kg. van ser 797,58W (DT: 107,32W), 946,62N (DT: 30,63N) i 0,83 m•s (DT: 0,1 m•s) respectivament; per a 90kg. 834,37W (DT: 117,45W), 1030,44N (DT: 56,62N) i 0,79 m•s (DT: 0,1 m•s); i per a 100kg., 860,23W (DT: 140,86W) , 1156,12N (DT: 35,59N) i 0,74 m•s (DT: 0,1 m•s). El comportament descrit per les variables va ser molt similar: millora progressiva fins al 4rt període en que s’obtenen els millors resultats (excepte per potència amb 80kg. que destacà al 2n mesocicle, i velocitat amb 100kg. al 7è.) i manteniment dels valors des d’aquest punt fins a final de temporada. De les 6 correlacions entre factors, hi ha relació entre el rendiment esportiu i les hores d’exposició, amb una significació negativa entre la valoració (VALPr) i l’exposició a l’entrenament (TE) (ro=-0.762; p=0.004) i entrenament tècnic (Ttec) (ro=-0.637; p=0.026). Hi ha una relació negativa significativa entre les hores d’exposició i la lesionabilitat, amb correlació de les hores d’entrenament tècnic (TTec) i les lesions totals (LT) (ro=-0,529; p=0,077). Es dóna una tendència entre rendiment esportiu i lesionabilitat (valoració –VALPr- i lesions totals –LT-, ro=0,55; p=0,064) Les capacitats condicionals tenen una relació significativa amb l’alçada (per lactats a 3’ ro=0,616 i p=0,033) i la lesionabilitat, amb relacions dels paràmetres de força i les lesions totals (LT) molt significatives amb potència amb 80kg (ro=0.898; p=0,006) i significatives per força (ro=0,823; p=0,023) i velocitat (ro=0,774; p=0,041) amb 80kg. La velocitat amb 90kg. es relaciona amb les lesions més severes (TL) (ro=0,878; p=0,009) i potència amb 100kg. amb les lesions totals (LT) (ro=0,805; p=0,029) i V100 (ro=0,898; p=0,006) molt significativament. Globalment no hi ha cap relació entre capacitats condicionals i rendiment esportiu, però sí per mesocicles, on hi ha relacions negatives significatives a 5 del 7 períodes entre els variables de força i de rendiment esportiu. Conclusion:. El rendiment esportiu dels jugadors és millor quant més juguen, tot i que hi ha una tendència a lesionar-se més. La lesionabilitat, és major durant els mesocicles amb més hores d’exposició, i amb l’entrenament tècnic específic els jugadors es lesionen menys. La càrrega de preparació física i prevenció no presenta cap de relació amb el rendiment esportiu ni la lesionabilitat. Amb càrregues lleugeres (80kg. i 90kg.) i valors poc elevats de força (800N a 1050N) durant l’execució del ½ squat, hi ha millor rendiment esportiu i menor lesionabilitat, confirmant-se aquesta última relació com a tendència amb majors velocitats mitjanes. Donats els resultats i relacions nul.les obtingudes, el test 8 no és aplicable al basquet professional. Perspectives: S’obren línies d’investigació de les variables condicionals com a eina de predicció i prevenció de lesions. Atenent a l’aplicabilitat a altres esports col.lectius d’oposició, es proposa el YoYo IR1 Test com a eina de valoració de la resistència al bàsquet
In the context of sports performance, professional sport is characterized by training methods based on the continuous monitoring of the athlete. Its final goal is always to get the best performance, but is based on two different objectives such as knowing at anytime the performance of the player as well as reduce as much as possible the injury incidence. It is in a training methodology based on the integration of specific training variables and their conditional functional assessment, where we pretend to maximize resources and optimize training load. The following study aims to determine the relationship between the state of the players performance during competition of a professional basketball team (ACB and Euroleague), it’s injury incidence and it’s conditioning. This proposal is carried out by analyzing data collected on the conditioning tests during the 2009/2010 season of the same team, choosing a test on strength and endurance by relating them to their own statistical evaluation on official competition and team injury incidence.

INTRODUCCIÓ: El taekwondo és una art marcial d'origen coreà que es caracteritza per l'espectacularitat i el dinamisme de les seves tècniques. Està inclòs dins el programa Olímpic des dels Jocs Olímpics de Sidney, l'any 2000. Durant els últims anys ha esdevingut un esport cada vegada més popular i el nombre de practicants ha augmentat considerablement. No obstant, són pocs els estudis epidemiològics realitzats a l'hora de determinar la tipologia, localització, mecanismes i factors de risc lesional. Conèixer quant, quan, com, on i perquè es produeixen les lesions, juntament amb una abundant casuística són senyals que orienten la pràctica terapèutica i preventiva i al mateix temps permeten donar pautes d'entrenament. OBJECTIUS: La quantificació i caracterització d'un problema és l'inici del camí per no demorar-lo. Amb aquest estudi es pretén: caracteritzar el perfil lesionaI dels taewkondistes d'elit en funció del sexe i els diferents cicles olímpics, determinar quines variables poden ser considerades factors de risc, dissenyar i validar un qüestionari o fitxa model de recollida de dades per tal de conèixer els mecanismes lesionals i tenir un millor control de l'entrenament, i finalment valorar les modificacions fetes en la nova categorització a partir de l'Orchard Sports Injury Classification System (OSICS). MÈTODES: Aquest estudi analític observacional, retrospectiu i de cohorts pren com a mostra a 48 taekwondistes de Selecció Espanyola Nacional visitats al Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat del Vallès durant dos cicles Olímpics, anys 19972000 i 2001-2004. D'aquests s'han obtingut un total de 222 registres lesionals que han derivat en 1678 episodis lesionals i 2491 visites mèdiques. Les variables d'estudi analitzades han estat: edat cronològica, categoria de pes, experiència esportiva a l'alt rendiment, trimestre de l'any en què esdevé la lesió, moment lesional en relació a la competició i nivell de la competició, totes elles a l'hora s'han relacionat amb la tipologia i mecanisme lesional, determinat a partir de la codificació OSICS modificada. S'han utilitzat els estadístics descriptius bàsics, la prova paramètrica "U de Mann Whitney" i la distribució de probabilitat de cada variable mitjançant el "Khi Quadrat de Pearson" a més del "Coeficient Kappa" per valorar la fiabilitat interobservador i intraobservador del full d'observació lesiona!. El nivell de significació establert ha estat de pSO,05. RESULTATS: L'edat mitjana del practicant de taekwondo en el moment de la lesió ha estat de 21 anys i és entre els 17 i els 25 anys on es concentra el major percentatge d'episodis lesionals (80% del total) i cada taekwondista ha estat seguit de mitjana 5 anys del total de vuit que ha englobat l'estudi. Les tres localitzacions anatòmiques que registren major nombre d'episodis i visites són: genoll (21 %), peu (17%) i turmell (12%). Les estructures o tipologia de lesions que registren major nombre d'episodis i visites són: hematomes (29%), lesions de cartílag (18%) i luxacions (16%). El major nombre de casos lesionals es concentra en les categories de pes més lleugeres. És durant el tercer trimestre de l'any (15%) on es concentra el menor nombre d'episodis i visites lesionals, per contra, el primer trimestre concentra el 34,5% del total dels episodis. És durant els dies d'entrenament i en els Campionats d'Espanya Campionats del Món on es registren el major nombre d'episodis i visites mèdiques. CONCLUSIONS: El nombre de lesions entre homes i dones és equiparable, no així la gravetat d'aquestes. L'edat cronològica, la categoria de pes, l'experiència competitiva, el moment de la temporada i la planificació competitiva són factors de risc lesional en el taekwondo d'alt nivell competitiu. S'ha demostrat la fiabilitat i validesa de l'instrument per a la recollida de dades sobre el mecanisme i la circumstància lesional. Aquest estudi ens aporta informació suficient per tal de poder proposar i portar a terme plans preventius i al mateix temps optimitzar l'entrenament.
BACKGROUND: Taekwondo is a popular Korean martial art characterised by its emphasis on dynamic kicking techniques. Taekwondo has been included in the Olympic Games program since 2000 Sidney Olympic Games. Although it is becoming an increasingly popular sport, there is a lack of reliable epidemiologic data on Taekwondo injuries. AIM: This analytical cross-sectional retrospective cohort study aims to describe reported Taekwondo injuries and to determine the prevalence, characteristics and possible injury risk factors sustained by the Spanish National Team athletes. Additionally, we compared each risk factor with it's relation to injury location and tipology and we validated an questionnaire regarding specific injury data like injury mechanism and injury type. METHODS: This study was a summation of two Olympic periods, eight years, of data of injury reports, which included 1678 injury episodes and 2491 medical visits. The data was collected on standardized injury reports at time of the first medical visit. The data analysis was performed at the Olympic Training Centre in Barcelona. The significance level of the statistical tests were established using the value pSO,05. RESULTS: The three most common locations of presenting injury were the knee (21 %), foot (17%), and ankle (12%). The most commonly diagnosed injuries were contusions (29%), joint injuries (18%) and dislocations and sprains respectively (16%). The light weight categories, first annual quarter, training days and National Championships and World Championships demonstrated the highest incidence of injury episodes. CONCLUSIONS: Gender and Olympc period are not risk factors to be considered to sustain injuries. Chronological age, weight category, competitive experience, season moment according to competitions and competition level can be considered as a risk factors to sustain injuries in elite taekwondo athletes according to their location and type. The injury surveillance questionnaire is valid and useful to collect data about injury mechanism and injury type. This study provides us the relevant information to propose injury prevention plans and to optimize training sessions.

Partiendo del Modelo de Estrés y Lesión de Andersen y Williams (1988), se pretende analizar en los futbolistas profesionales las relaciones entre variables psicológicas, variables socio-deportivas y lesiones. La muestra está formada por 210 futbolistas de 14 equipos que compiten en Segunda División A, Segunda División B y Tercera División dentro del Grupo XIII. Para la consecución de los objetivos se lleva a cabo un seguimiento de las lesiones de los sujetos a lo largo de 10 meses de temporada, registrando aspectos relacionados con el tipo, zona, situación, acción, y consecuencias de cada lesión. Además, se realiza una evaluación psicológica a los sujetos en base a las variables psicológicas más relevantes en la lesión deportiva. Los resultados muestran relación entre aspectos como el resultado deportivo o las estrategias de afrontamiento en la probabilidad de tener lesión y en su gravedad.

Objetivo: Determinar si existe asociación entre las lesiones y la flexibilidad de los deportistas de una universidad privada de Lima-Perú en el 2018. Metodología: Estudio transversal analítico en deportistas de una universidad de lima, Perú. Se excluyeron deportistas que no realizaron la prueba de flexibilidad. Se utilizó una base secundaria donde se evidencia medidas de rangos de flexibilidad, core stability y propiocepción. La flexibilidad se midió a través de siete pruebas mediante el uso del goniómetro, seis en el core stability y seis pruebas en propiocepción. Resultados: De un total de 305 deportistas el 61,4% son hombres, 88,8% pertenecen a las carreras de humanidades, 53,4% practica deporte individual y un 35,2% presenta lesiones previas a la evaluación. En cuanto al análisis descriptivo de la flexibilidad la prueba flexión de cadera con flexión de rodilla de lado derecho (pasiva) tuvo una media de 141.33° de rango de movimiento y 139.23° en el lado izquierdo. Al realizar el cruce entre la flexibilidad y lesiones deportivas no se encontraron valores estadísticamente significativos. Sin embargo, en el análisis multivariado – crudo se encontró que la prueba de Thomas modificado de lado derecho- normal tuvo un valor significativo de p= 0.01 y en el lado izquierdo – hipermovil un valor de p<0.05. Conclusión: En nuestro artículo de investigación no se encontró asociación entre la flexibilidad y las lesiones deportivas. Sin embargo, este resultado es refutado por diversos estudios debido a que demuestran lo contrario.
Objective: Determine if there is an association between injuries and flexibility of athletes from a private university in Lima-Peru in 2018. Methods: Analytical cross-sectional study in athletes from a university in Lima, Peru. Athletes who did not perform the flexibility test were excluded. A secondary base was used where measures of ranges of flexibility, core stability and proprioception were evidenced. Flexibility was measured through seven tests using the goniometer, six in core stability and six tests in proprioception. Results: Of a total of 305 athletes, 61.4% are men, 88.8% belong to humanities careers, 53.4% ​​practice individual sports and 35.2% have injuries prior to the evaluation. Regarding the descriptive analysis of flexibility, the hip flexion test with knee flexion on the right side (passive) had a mean range of motion of 141.33 ° and 139.23 ° on the left side. When performing the cross between flexibility and sports injuries, no statistically significant values ​​were found. However, in the multivariate analysis - crude, it was found that the modified Thomas test on the right-normal side had a significant value of p = 0.01 and on the left side - hypermobile a value of p <0.05. Conclusion: In our research article it is concluded that there is no association between flexibility and sports injuries. However, this result is refuted by various studies because they show the opposite.
Trabajo de investigación

La escalada como práctica deportiva ha ido ganando popularidad a nivel nacional e internacional, con ello la importancia de comprender las lesiones más frecuentes que pueden prevenirse o abordarse desde la kinesiología aparece como fundamental. Este estudio busca identificar y caracterizar las lesiones más frecuentes en de Santiago de Chile y determinar qué factores se encuentran asociados a la presencia de ésta tales como edad cronológica, frecuencia de práctica de escalada, tipo de escalada realizada, nivel de exigencia en el momento de la lesión y años de práctica de escalada. Se utilizó un acercamiento cuantitativo, transversal y analítico de los datos obtenidos. Éstos fueron obtenidos de la construcción de un cuestionario, diseñado especialmente y validado. Se realizó una búsqueda exhaustiva de la población máxima accesible, accediendo a 220 escaladores entre 18 y 45 años de edad. El muestreo propositivo basado en criterios de selección específicos y validados por expertos, reducido a una muestra final de 192 participantes que conocían el diagnóstico de su lesión. Se registraron antecedentes demográficos y características de la lesión. De los 192 la mayoría fueron hombres (83,9%) con 28 años promedio de edad. El número promedio de lesiones fue de 1,82 (±1,223) en donde la mayoría se encontró en el miembro superior (87,7%), más específicamente en la mano (37,7%) de los cuales el tipo más común fue tendinosa y de bursa (48,4%). Al referirnos de comportamiento tras la lesión el 87,5% consulta por ésta, de estos 80,4% acude al médico. Sólo se encontró asociación estadísticamente significativa entre la presencia de lesión y los años de práctica de escala (p=0,016) utilizando Chi-cuadrado a un 95% de confianza. Se observa una mayor incidencia en los miembros superiores concentrándose en las regiones de la mano, hombro y codo. Del total de las lesiones presentadas las más frecuentes corresponden a tendones y bursas, seguidas de las ligamentosas. En cuanto a los factores de riesgo en este estudio, sólo encontramos la existencia de asociación entre los años de práctica de escalada y la presencia de lesión durante la práctica de escalada.

The female sports, both in high performance and in regular physical activity, is impacted by physical, psychological and social characteristics. However, there are still few studies that analyze injuries, pain and training related to biological, psychological and social variables. The objective of this thesis was to explore the relationship between the number of injuries, training hours and pain perception with different physiological, psychological and social variables in a group of highly trained and regular trained women. The research included variables such as personality, self-regulation, forms of passion, subjective well-being and affections; social variables such as interrelation with peers and physiological variables such as sleep quality. The results corroborate the need to promote, in addition to training, aspects such as self-control, passion and commitment, and to consider the social role of the environment, which foster and favor sport stability
Las características físicas, psicológicas y sociales impactan la práctica de actividad deportiva femenina tanto en el alto rendimiento como en la actividad física regular. Sin embargo, todavía existen pocos estudios que analicen lesiones, dolor y entrenamiento de manera conjunta con variables biológicas, psicológicas y sociales. El objetivo de esta tesis fue explorar la relación entre el número de lesiones, las horas de entrenamiento y la percepción de dolor con distintas variables fisiológicas, psicológicas y sociales en un grupo de mujeres deportistas. El estudio incluyó variables como la personalidad, la autorregulación, las formas de pasión, el bienestar subjetivo y los afectos; variables sociales como interrelación con compañeros y variables fisiológicas como la calidad del sueño. Los resultados corroboran la necesidad de potenciar además del entrenamiento, aspectos como el autocontrol, pasión y compromiso, y considerar el rol social del entorno, que potencian y favorecen la estabilidad en el deporte
Programa de Doctorat en Psicologia, Salut i Qualitat de Vida

El objetivo de la presente tesis doctoral ha sido evaluar los efectos de diferentes condiciones ambientales: hipoxia, hiperbaria e hiperoxia junto con la práctica de actividad física sobre los mecanismos de defensa antioxidante y el posible daño oxidativo en células sanguíneas y plasma. Adicionalmente, se ha estudiado la eficacia de la oxigenoterapia hiperbárica en pacientes con heridas crónicas de larga duración. Los diferentes modelos estudiados inducen una situación de estrés oxidativo con una respuesta antioxidante de las células sanguíneas y plasma para evitar la aparición de daño oxidativo. El tratamiento con oxigenoterapia hiperbárica en defensas de difícil curación es eficaz en la mejora de las mismas al inducir la angiogénesis y las defensas antioxidantes. Finalmente, se han elaborado y comprobado la eficacia unas tablas que recogen los tiempos mínimos en superficie entre inmersiones en apnea para evitar los accidentes disbáricos.

Aquesta tesi és una aproximació teòrica i empírica a la metodologia actualitzada per a l'entrenament de la propiocepció. La part teòrica desenvolupa l'estat de la qüestió en l'estudi de la propiocepció des de diferents perspectives, de les particularitats de la columna vertebral lumbar i de les característiques de la propiocepció en aquesta zona del raquis. Ens resumeix els aspectes més importants de la teoria de l'entrenament i les necessitats de l'entrenament propioceptiu lumbar en la natació competitiva. La part empírica pretén ser un punt de partida en la investigació experimental de la metodologia més adequada per a l'entrenament de la propiocepció conscient. Es realitza un disseny específic per a la millora del control de la CV lumbar en la tècnica de natació subaquàtica, en el qual es tracta d'intercedir sobre l'amplitud de moviment lumbar en el pla sagital i sobre la precisió en el seu posicionament dins del mateix pla. S'aplica, s'avalua i es comparen els efectes de l'administració d’uns exercicis durant 75 sessions, en un període de 2-3 mesos naturals, amb dues metodologies d'execució diferenciades: Amb ulls tapats centrant l'atenció sobre la zona lumbar i sense cap condició diferent a la de complir la tècnica d'execució del moviment. Els resultats de l'estudi experimental demostren que el mètode que millora les variables relacionades amb la propiocepció és el que proposa la realització dels exercicis amb els ulls tancats i centrant l'atenció sobre la zona lumbar, mentre que amb els ulls oberts empitjoren aquestes variables respecte al grup control. Ambdós mètodes provoquen millores significatives de l'amplitud de moviment lumbar en el pla treballat. En línies generals tot el procés revela la necessitat d'actualitzar el tractament conceptual i metodològic de la propiocepció, posant un exemple d'intervenció en la natació competitiva que orienta sobre les bases per a la seva aplicació en altres esports.
Esta tesis es una aproximación teórica y empírica a la metodología actualizada para el entrenamiento de la propiocepción. La parte teórica desarrolla el estado de la cuestión en el estudio de la propiocepción desde diferentes perspectivas, de las particularidades de la columna vertebral lumbar y de las características de la propiocepción en ésta zona del raquis. Nos resume los aspectos más importantes de la teoría del entrenamiento y las necesidades del entrenamiento propioceptivo lumbar en la natación competitiva. La parte empírica pretende ser un punto de partida en la investigación experimental de la metodología más adecuada para el entrenamiento de la propiocepción consciente. Se realiza un diseño específico para la mejora del control de la CV lumbar en la técnica de natación subacuática, en el que se trata de interceder sobre la amplitud de movimiento lumbar en el plano sagital y sobre la precisión en su posicionamiento dentro del mismo plano. Se aplica, se evalúa y se comparan los efectos de la administración de unos ejercicios durante 75 sesiones, en un período de 2-3 meses naturales, con dos metodologías de ejecución diferenciadas: Con ojos cerrados centrando la atención sobre la zona lumbar y con los ojos abiertos sin ninguna condición diferente a la de cumplir la técnica de ejecución del movimiento. Los resultados del estudio experimental demuestran que el método que mejora las variables relacionadas con la propiocepción es el que propone la realización de los ejercicios con los ojos cerrados, mientras que con los ojos abiertos empeoran estas variables con respecto al grupo control. Ambos métodos provocan mejoras significativas de la amplitud de movimiento lumbar en el plano trabajado. Todo el proceso revela la necesidad de actualizar el tratamiento conceptual y metodológico de la propiocepción a partir de una intervención en la natación, y orienta sobre las bases para su aplicación en otros deportes.
This thesis is a theoretical and empirical approach to the updated methodology for proprioception training. The theoretical part develops the state of affairs in the study of proprioception from different perspectives, the particulars of the lumbar spine and the characteristics of proprioception in this area of the spine. It’s summarized the most important aspects of training theory and the needs of lumbar proprioceptive training in competitive swimming. The empirical part is intended as a starting point for experimental research on the most appropriate methodology for the conscious proprioception training. It performs a specific design for improved lumbar spine control on underwater swimming technique, which tries to intercede on lumbar range of motion in the sagittal plane and positioning accuracy within the same plane. It applies, evaluates and compares the effects of exercises’ administration during 75 sessions over 2 to 3 calendar months, with two different methods of execution: First one blindfolded and focusing on the lower back and second one with eyes opened and no different condition to fulfill the technical execution. The results show that the method improves proprioception-related variables is proposed conducting the exercises with eyes closed focusing on the lower back, while with eyes opened this variables get worse towards the control group. Both methods lead to significant improvements in lumbar range of motion in the worked plane. Thus, the process reveals the need to update the conceptual and methodological treatment of proprioception after an intervention in swimming, and guides about the basis for its application in other sports.