Literatura académica sobre el tema "Solifluxió"

Crea una cita precisa en los estilos APA, MLA, Chicago, Harvard y otros

Elija tipo de fuente:

Consulte las listas temáticas de artículos, libros, tesis, actas de conferencias y otras fuentes académicas sobre el tema "Solifluxió".

Junto a cada fuente en la lista de referencias hay un botón "Agregar a la bibliografía". Pulsa este botón, y generaremos automáticamente la referencia bibliográfica para la obra elegida en el estilo de cita que necesites: APA, MLA, Harvard, Vancouver, Chicago, etc.

También puede descargar el texto completo de la publicación académica en formato pdf y leer en línea su resumen siempre que esté disponible en los metadatos.

Artículos de revistas sobre el tema "Solifluxió"

1

Hétu, Bernard y James T. Gray. "Dépôts de solifluxion d’âge holocène supérieur au sommet du mont Saint-Pierre, Gaspésie septentrionale, Québec". Géographie physique et Quaternaire 39, n.º 1 (29 de noviembre de 2007): 77–84. http://dx.doi.org/10.7202/032586ar.

Texto completo
Resumen
RÉSUMÉ Des dépôts de solifluxion, de 1,3 m d'épaisseur, ont été découverts au sommet du mont Saint-Pierre (Gaspésie), vers 380 m d'altitude, juste au sommet de l'escarpement côtier. Les dépôts de solifluxion sont recouverts par des formations arbustives et arborescentes très denses, ce qui élimine toute possibilité de solifluxion actuelle. Une coupe naturelle a permis d'enlever la stratigraphie: on note quatre nappes de solifluxion distinctes séparées par des paléosols. Les dépôts de solifluxion du mont Saint-Pierre sont très récents; ils datent de l'Holocène supérieur, comme le montrent les observations suivantes: 1) le sol actuel est très peu développé, 2) la datation au radiocarbone de la matière organique des sols enfouis a donné des âges très récents (370 ± 50 BP et 280 ± 40 BP); 3) le sol fossile supérieur contient un fort pourcentage de grains de pollen d'érable à sucre. Il est donc contemporain de l'érablière, qui n'est arrivée dans le nord de la Gaspésie qu'après 4700 ans BP environ. Les dépôts de solifluxion reliques du sommet du mont Saint-Pierre témoignent de légères péjorations climatiques post-hypsithermales qui n'auraient été enregistrées que par les sites les plus exposés du rebord du plateau gaspésien.
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
2

Brochu, Michel, Joseph Tangouenta y Michel Tchotsoua. "Indices probables de solifluxion sur les pentes du Mont Mbankolo à Yaoundé (Intertropical type of solifluxion deposits. Cameroon)". Bulletin de l'Association de géographes français 70, n.º 2 (1993): 109–13. http://dx.doi.org/10.3406/bagf.1993.1676.

Texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
3

García de Celis, Alipio, Pablo Arroyo Pérez y Alberto Gandía Fernández. "Los bloques aradores de "Laguna Helada" (Urbión): un ejemplo singular de solifluxión activa en la Cordillera Ibérica". Polígonos. Revista de Geografía, n.º 16 (24 de julio de 2012): 119. http://dx.doi.org/10.18002/pol.v0i16.413.

Texto completo
Resumen
<p>En este</p><p>trabajo se analizan los bloques aradores localizados en una ladera conformada a la pared de un antiguo circo glaciar, en un medio de alta montaña mediterránea (los Picos de Urbión, Cordillera Ibérica). El clima en estas montañas es mediterráneo pero en condiciones de gran altitud: es decir, con temperaturas bajas y escasez estival de precipitaciones. A pesar de unas condiciones de tipo mediterráneo los bloques aradores manifiestan claras evidencias de estar activos, y su movimiento parece estar relacionado con procesos de solifluxión o gelifluxión. En el entorno de los bloques aradores aparecen otras formas debidas a la solifluxión en laderas que también parecen activas, como lóbulos y terrazas, aunque estas formas no son objeto de estudio en este trabajo.<br />Se han tomado las medidas de 55 bloques aradores, y se han equipado diez de ellos con varillas para confirmar y medir el movimiento actual. Se ha analizado el suelo situado bajo los bloques y se ha medido la temperatura del suelo alrededor y bajo varios de ellos. Estamos ante una forma de gran singularidad por su aparente actividad y de gran significado ambiental, por su fragilidad y por ser buenos indicadores de la existencia o no de condiciones de alta montaña, lo que le dota de gran interés científico.</p>
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
4

Seguin, Maurice K. y Michel Allard. "Le Pergélisol et les processus Thermokarstiques de la région de la rivière Nastapoca, Nouveau-Québec". Géographie physique et Quaternaire 38, n.º 1 (29 de noviembre de 2007): 11–25. http://dx.doi.org/10.7202/032532ar.

Texto completo
Resumen
RÉSUMÉ L'embouchure de la rivière Nastapoca, sur la côte est de la mer d'Hudson, est située dans la zone de pergélisol discontinu, en domaine de toundra arbustive. La morphologie cryogène y varie selon les types de dépôts quaternaires dans lesquels le pergélisol s'est installé. Les limons argileux de la mer de Tyrrell se caractérisent par des champs de buttes cryogènes entrecoupées de mares de thermokarst et de vallons dissymétriques. Parsemé d'ostioles et animé de mouvements de solifluxion et de glissements superficiels, le mollisol évolue de façon très dynamique. La densité croissante des lacs thermokarstiques et une taille décroissante des buttes cryogènes du littoral vers l'intérieur des terres illustrent un gradient régional de dégradation du pergélisol. Les sables fluviomarins et littoraux pergélisolés constituent aussi des buttes cryogènes, mais sans sols figurés. Quant aux drumlins et autres dépôts de moraine de fond, ils sont affectés par un réseau de polygones à coins sableux. L'épaisseur moyenne du pergélisol dans les dépôts, mesurée par des sondages de résis-tivité électrique, est de l'ordre de 20 m. La nivation, la solifluxion, les glissements de terrain et l'effet thermique des mares sont les agents d'une dégradation généralisée du pergélisol dans la région.
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
5

Ercolano, Bettina, Guillermina Nury Marderwald, Andrea Coronato, Pedro Tiberi y Hugo Corbella. "Geoformas crionivales en la meseta Latorre, Patagonia austral extraandina, Argentina". Cuaternario y Geomorfología 34, n.º 3-4 (21 de diciembre de 2020): 33–46. http://dx.doi.org/10.17735/cyg.v34i3-4.79643.

Texto completo
Resumen
Se dan a conocer las geoformas crionivales activas que se presentan entre los 1064 y 700 m s.n.m. en la meseta Latorre, ubicada en el extremo sudoccidental de Argentina. Las geoformas fueron reconocidas inicialmente en el terreno y su distribución espacial cartografiada en forma digital una vez identificados sus patrones texturales. Se calcularon la temperatura media mensual del aire y media anual del aire del sector más alto de la meseta, Punta Gruesa, aplicando el cálculo de Gradiente Térmico Vertical a datos meteorológicos de la cercana estación del paraje El Turbio. Círculos de piedras, guirnaldas, lóbulos y terrazas de solifluxión acompañados por humedales de altura (“mallines”) y vegetación de tundra, dominan este ambiente. Se interpretan como “tors” a los relictos de erosión de la Formación Santa Cruz originados, en parte, por criometeorización. Las observaciones realizadas permiten afirmar que la meseta Latorre se encuentra comprendida en un ambiente periglacial, sin permafrost, resultado de un intenso congelamiento estacional. Se dan a conocer las geoformas crionivales activas que se presentan entre los 1064 y 700 m s.n.m. en la meseta Latorre, ubicada en el extremo sudoccidental de Argentina. Las geoformas fueron reconocidas inicialmente en el terreno y su distribución espacial cartografiada en forma digital una vez identificados sus patrones texturales. Se calcularon la temperatura media mensual del aire y media anual del aire del sector más alto de la meseta, Punta Gruesa, aplicando el cálculo de Gradiente Térmico Vertical a datos meteorológicos de la cercana estación del paraje El Turbio. Círculos de piedras, guirnaldas, lóbulos y terrazas de solifluxión acompañados por humedales de altura (“mallines”) y vegetación de tundra, dominan este ambiente. Se interpretan como “tors” a los relictos de erosión de la Formación Santa Cruz originados, en parte, por criometeorización. Las observaciones realizadas permiten afirmar que la meseta Latorre se encuentra comprendida en un ambiente periglacial, sin permafrost, resultado de un intenso congelamiento estacional.
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
6

Courjault-Radé, Pierre, Marguerite Munoz y Nicolas Hirissou. "Geological caracterisation of plots belonging to the Gaillac vineyard (Tarn, Midi-Pyrénées) - consequences on the determination of Basic Terroir Units (BTU) and the choice of vegetative material". OENO One 39, n.º 3 (30 de septiembre de 2005): 95. http://dx.doi.org/10.20870/oeno-one.2005.39.3.893.

Texto completo
Resumen
<p style="text-align: justify;">Detailed geological analyses of plots belonging to the «AOC Gaillac» area have been carried out in order to adress one of the main natural component ruling the terroir effect process. These plots belong to terraces of the left bank of the Tarn river which coincides with one of the three main terroirs of the AOC area. Precisely, the analysed plots are localised on the rissian-aged (Å 200 000 yrs B.P.) terrace composed of alluvial shelves crosscut by small valleys where the Oligocen (ca. 28 My) marly molassic basement outcrops. Three different Basic Terroir Units (BTU) have been identified : terrace shelf, terrace slope and comb. Each of them has specific viticultural potentialities related to its topographical, geological and pedological characteristics. Representative profiles have been analysed in each BTU. Field analysis has evidenced that all rocks material have derived from Rissian alluvial deposits due to solifluxion processes when part of the alluvial material deposited on the terrace shelf has slept onto the slope overlying the marly Oligocen molassic basement. This solifluxion phase has taken place during the late-glacial Würmian climatic oscillations interval (Böllering-Alerod episode ca. 12,000 years BP). Afterwards, during the Holocene period (i.e. the last 10,000 years) the alluvial-derived material has suffered pedogenetic alteration. The nature of the resulting alterites depends on the initial topographic situation inherited from the late-Würmian solifluxion phase. On to the terrace shelf the soil sequence begins by a reddish clayey horizon (up to 0, 6m) because of the erosion of the eluvial horizon during the last 10,000 years. It is followed by a thick (Å 1m average) reddish coarse-pebble horizon rich in clays and iron oxydes. On the terrace slope, characteristics luvisols have developped composed by an eluvial silty-sandy horizon (up to 0.60 m) overlying an illuvial pebble-sand level (up to 3m) where clays and ferrous oxydes are moderatly accumulated. Finaly, the thick (&gt; 2m) dark silts and clays sequence (with scattered gravels and small pebbles) of the comb derive from the deposition of eroded soil material of the above terrace shelf and slope units (colluvium).</p><p style="text-align: justify;">On the basis of the role of high qualitative limiting factor played by the water stress parameter such as quality of drainage, permeability of soils, the down-side slope terrace unit appears as the most appropriate unit because of its slope gradient combined with the occurrence of a thick permeable pebble-sand sequence. Finally, combination of physical and chemical results - acidic pH and very low CEC - permits to recommand the Gravesac rootstock adapted to well-drained acidic soils and Syrah/Fer Servadou climatic-adapted grapevine varieties as the most suitable vegetative material. In addition, the knowledge of the geological component at the scale ot the basic units allows for the adaptation of some cultural practices in order to enhance the viticultural potentialities of the plots. In order to encourage the vine's roots to dig deep and reach the sandy-pebbles horizon, two cultural possibilities are proposed: inter-row grassing associated with the « inter-plant » method or earthing down under the row associated with inter-row ploughing. The choice will depends on the soil erosion amplitude if the inter-row ploughing method is used.</p><p style="text-align: justify;">The analysis demonstrate the efficiency of detailed geological survey using BTU concept as an operational tool. Further, it enhances that the geological component can be regarded as an amplification point of the terroir system as any alteration - even of minor importance - of the geological parameters, may have noticeable consequences on the resulting terroir effect.</p>
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
7

Bertran, Pascal, Bernard Francou y Pierre Pech. "Stratogenèse associée à la dynamique des coulées à front pierreux en milieu alpin, La Mortice, Alpes méridionales, France". Géographie physique et Quaternaire 47, n.º 1 (23 de noviembre de 2007): 93–100. http://dx.doi.org/10.7202/032933ar.

Texto completo
Resumen
RÉSUMÉ L'étude des dépôts de pente nappant les versants est et nord-ouest de La Mortice (3170 m, Alpes méridionales, France) met en évidence le rôle de la dynamique des coulées de solifluxion à front pierreux dans le développement d'une stratification. Au sein des coulées, la cryoexpulsion et le lavage produisent la différenciation d'un front caillouteux associé à un pavage superficiel et d'un niveau riche en matrice. Ce dernier progresse par cryoreptation et ensevelit le front pierreux au fur et à mesure de sa constitution, pour former ainsi un lit grossier enterré à structure ouverte. La cryoturbation et des transferts de matière hors du système constitué par la coulée (éluviation de la matrice, expulsion et transit des blocs en surface) s'opèrent pendant le dépôt et perturbent la stratogénèse. La comparaison des dépôts provenant des deux versants de La Mortice ainsi que des exemples déjà connus dans les Andes montre que la stratification est d'autant mieux exprimée que le nombre de cycles gel-dégel annuels est important et que la profondeur d'engel est faible.
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
8

Sanjosé Blasco, José Juan de, Enrique Serrano Cañadas y Manuel Gómez Lende. "ANÁLISIS GEOMÁTICO DE BLOQUES ARADORES Y LÓBULOS EN LOS PUERTOS DE ÁLIVA (PICOS DE EUROPA, CORDILLERA CANTÁBRICA)". Polígonos. Revista de Geografía, n.º 28 (11 de octubre de 2016): 123. http://dx.doi.org/10.18002/pol.v0i28.4290.

Texto completo
Resumen
En Áliva (Picos de Europa, Montaña Cantábrica) se ha realizado un control de la dinámica de lóbulos de solifluxión, y bloques aradores. Los Puertos de Áliva se sitúan entre el grupo Peña Vieja, en el macizo central, y el macizo oriental o de Andara. Constituido por una sucesión de pizarras negras con intercalaciones de conglomerados calcáreos, calizas y are-niscas, la Formación Lebeña forma una depresión donde domina el modelado glaciar. En las laderas destacan los lóbulos, las terracillas, bloques aradores, acarcavamientos, deslizamientos de ladera y desprendimientos. Con el objetivo de conocer la dinámica geomorfológica actual en los Puertos de Áliva, y establecer la importancia de los procesos asociados al hielo en la transferencia de sedimentos y la erosión de suelos, se ha realizado un control geomático de lóbulos, bloques aradores, cárcavas y deslizamientos. Estos se complementan con registros tér-micos de suelos, análisis de la Estación Meteorológica Automática y cartografía geomorfológica. Las observaciones geomáticas se han realizado entre 2008 y 2015. La técnica empleada ha sido GPS-RTK y TLS. La zona se ha dividido en tres áreas de trabajo: parcela 1, medición de tres lóbulos; parcela 2, observación de dos bloques aradores y un lóbulo y parcela 3, con medición de cuatro bloques aradores. El desplazamiento de los lóbulos y bloques aradores, con promedios menores de 0,5 cm a-1 denotan una baja actividad. El régimen térmico del suelo señala la inexistencia o moderada presencia del hielo en el suelo, por ello se plantea la hipótesis de que correspondan a geoformas heredadas del pasado reciente, con condiciones ambientales más favorables a la actividad periglaciar y con una dinámica actual asociada a la acción nival.
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
9

Lenoble, A., P. Bertran, F. Lacrampe, L. Bourguignon y L. Detrain. "Impact de la solifluxion sur les niveaux archéologiques : simulation à partir d’une expérience en milieu actif et application à des sites paléolithiques aquitains". Paléo, n.º 15 (1 de diciembre de 2003): 105–22. http://dx.doi.org/10.4000/paleo.1255.

Texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
10

Braillard, L. "Remplissages quaternaires et paléohydrologie des vallées sèches d’Ajoie (Jura tabulaire, Suisse)". Geographica Helvetica 64, n.º 3 (30 de septiembre de 2009): 148–56. http://dx.doi.org/10.5194/gh-64-148-2009.

Texto completo
Resumen
Abstract. Le Jura tabulaire d’Ajoie est caractérisé par la présence de nombreuses vallées sèches. Afin de préciser leur morphogenèse, une étude multidisciplinaire a été conduite lors des travaux de prospection archéologique le long de l’autoroute A16 (Braillard 2006). La section transversale des vallées sèches, en forme de U, laissait supposer la présence de dépôts quaternaires en profondeur. Un remplissage de 2 à 10 m d’épaisseur a effectivement été mis au jour. L’étude stratigraphique détaillée de ce remplissage a permis une subdivision chronostratigraphique des dépôts en 10 ensembles (E1-E10): une couche très argileuse (E10) interprétée comme un horizon argilique éémien remanié, ou comme une altérite plus ancienne, est localement préservée sur le bedrock karstifié. Des graviers fluviatiles (E9, E5) constituent systématiquement la base du comblement. Ils témoignent d’un système de drainage fossile actif probablement durant le Glaciaire ancien weichsélien (SI 5), ainsi qu’au Pléniglaciaire supérieur (SI 2). Une nappe de solifluxion (E8), attribuée au Pléniglaciaire inférieur (SI 4), a été trouvée en pied de pente. Des loess (E6/7) datés par OSL du Plénigla ciaire moyen (SI 3) sont intercalés entre les graviers E9 et E5. Une partie de ces loess (E4) a été remaniée et altérée durant le Tardiglaciaire et l’Holocène ancien. Finalement, quatre épisodes fluviatiles ont été repérés dans l’enregistrement sédimentaire holocène (E1 à E3). Leur corrélation avec des périodes de hauts niveaux des lacs jurassiens (Magny 2004) suggère qu’un contrôle climatique (augmentation des précipitations) est à l’origine de ces reprises temporaires de l’écoulement superficiel.
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

Tesis sobre el tema "Solifluxió"

1

Oliva, i. Franganillo Marc. "Reconstrucció paleoambiental holocena de Sierra Nevada a partir de registres sedimentaris". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2009. http://hdl.handle.net/10803/1956.

Texto completo
Resumen
Davant l'actual context d'incertesa climàtica futura, el sud peninsular es concep com una zona especialment sensible a possibles canvis en la dinàmica de la Circulació General Atmosfèrica imperant a l'Atlàntic Nord. En relació amb el canvi global, els diferents informes i models climàtics presenten el Mediterrani i, en concret el sud-est peninsular, com una zona d'especial vulnerabilitat, on la reducció de la precipitació a finals de segle XXI pot arribar a ésser d'un 20-30% respecte dels valors actuals i la temperatura mitjana anual augmentar en un rang de 2 a 6ºC (IPCC, 2007; El canvi climàtic a Espanya. Estat de situació, 2007). La necessitat d'obtenir més informació sobre la dinàmica climàtica natural en el sud peninsular ens remet a arxius sedimentaris, que en el cas de la nostra àrea d'estudi a Sierra Nevada, ens poden proporcionar informació de la variabilitat climàtica holocena a escala centenal-decadal (llacs de muntanya i lòbuls de solifluxió).

La tesi doctoral ha demostrat la sensibilitat d'un medi semiàrid d'alta muntanya com Sierra Nevada als canvis ambientals esdevinguts durant l'Holocè, així com l'escàs rang tèrmic necessari per a activar els processos periglacials (i glacials) en el massís a cotes sensiblement més baixes que les actuals. Durant l'Holocè, les fluctuacions tèrmiques s'emmarquen en un rang tèrmic d'aproximadament ± 2ºC. La reconstrucció paleoecològica del nivell de cims és indicativa de la variabilitat paleoclimàtica que ha conduït aquests canvis ambientals. La combinació de baixes temperatures i elevats índexs d'humitat no ha estat suficientment favorable per al desenvolupament del glaciarisme durant l'Holocè a Sierra Nevada, tot i que sí ha estat suficient per intensificar el dinamisme periglacial en altures per sobre dels 2.500 m.

Els nostres registres demostren una evident component natural en la variabilitat climàtica del sud peninsular, que també manifesta una progressiva tendència a la aridesa intensificant-se gradualmente durant els últims ~4.200 anys. Aquesta tendència ha determinat paisatge actual del massís, amb una cobertura vegetal manifestament escassa en les seves culminacions.

Entre els resultats que s'ofereixen en la tesi cal esmentar:
· Escàs dinamisme dels processos periglacials actuals a Sierra Nevada. El monitoratge dinàmic i tèrmic resol la disponibilitat hídrica com un factor clau per activar la solifluxió al massís (Oliva et al., in press).
· Tipologia, distribució, cartografia i morfometria dels lòbuls de solifluxió al massís, aprofundint estudis previs fets al Yukon canadenc (Hugenholtz & Lewkowicz, 2002) i als Alps suizos (Matsuoka et al., 2005).
·Síntesi de la primera cronologia holocena de la solifluxió en el conjunt de l'àrea mediterrània i Península Ibèrica, amb vuit fases solifluidals/edàfiques a Sierra Nevada. Aquesta cronologia s'ha contrastat amb aquelles prèvies establertes per a sectors dels Alps (Steinmann, 1978; Gamper, 1983 i Veit, 1988).
·Sondeig de les llacunes més altes d'Europa (Aguas Verdes, Rio Seco i Lagunilla de Rio Seco) que evidencien una clara tendència a la aridesa des de l'Holocè Mig al massís, pauta també constatada al nord d'Àfrica (Cheddadi et al., 1998; Gasse, 2000) i sud-est ibèric (Burjachs et al., 2007).
·Coincidència entre les fases d'inestabilitat de vessants determinats en registres solifluidals i lacustres amb moments de major precipitació (Jalut et al., 2000), avanç glacial als Alps (Hormes et al., 2006) i anomalies positives de radiocarboni (Stuiver et al., 1997). Condicions climàtiques caracteritzades per un augment de temperatura i menors precipitacions impliquen major dominància del desenvolupament edàfic en sectors topogràficament favorables i una estabilització de la dinàmica de vessants a Sierra Nevada.
·Reconstrucció relativa de la variabilitat de la precipitació i temperatura en Sierra Nevada i el seu context regional durant els últims ~7.000 anys BP.

NOTA: Aquesta tesi ha estat defensada segons la normativa de la Universitat de Barcelona referent a la Menció de Doctor Europeu
"Holocene alpine environments in Sierra Nevada (Southern Spain)"

TEXT:

The geographical position of Sierra Nevada in southern Iberian Peninsula determines important landscape changes during the Holocene: the massif has been as a climate border in southernmost Europe. Our research has proved a succession of environmental changes in this massif related to Holocene climate dynamics. Geomorphologic processes in Sierra Nevada react sensitively to small changes in temperature and/or moisture regimes, showing the proximity of these processes to their climate boundaries.

We studied two sedimentary archives located in the present periglacial belt: solifluction lobes and mountain lakes. Thermal and dynamic control of solifluction lobes shows evidence of a very low solifluction activity under present climate conditions. Solifluction records provide a chronology of periglacial activity/soil formation timing for the last 7 ky BP whereas cores extracted from the highest lakes ever cored in southern Europe reveal up to seven phases of slope instability during the last 6 ky BP.

Displacements of the mid-latitude westerlies towards southern positions than today implied higher precipitations and colder temperatures in Sierra Nevada; periglaciarism extended downvalleys, solifluction activated at altitudes down to 2500 m and enhanced slope dynamics transferred more sediment onto the lakes. By contrast, a major persistence of the subtropical high-pressure belt in the Mediterranean area determined warmer temperatures and lower moisture indexes: cold processes had to migrate upwards the valleys, grass recover became denser and slowed down mass movements, reducing solifluction and sediment inputs into the lakes.

Both natural archives provide a synchronous timing for Mid-Late Holocene slope instability in this high semiarid massif. Lake sediments report a progressive arid trend in the massif intensifying since ~4.2 ky BP that has conditioned solifluction activity to shift gradually to higher altitudes. This arid trend is also reflected in proxies from the south-eastern corner in the Iberian Peninsula (Burjachs et al., 2007) and northern Africa (Cheddadi et al., 1998; Gasse, 2000).
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
2

Laignel, Benoît. "Les altérites à silex de l'ouest du Bassin de Paris : caractérisation lithologique, genèse et utilisation potentielle comme granulats". Rouen, 1997. http://www.theses.fr/1997ROUES018.

Texto completo
Resumen
La caractérisation lithologique des formations résiduelles à silex (en abrégé RS, : résidus à silex) ou altérites à silex de l'ouest du Bassin de Paris montre que ces matériaux se subdivisent en deux grands ensembles : les RS de plateau et de versant, également appelés biefs a silex. Les RS de plateau s'organisent en 6 familles géographiques aux caractéristiques lithologiques bien distinctes. Les biefs à silex ne s'organisent pas de manière régionale, mais en fonction de la nature et de la pente du versant. La genèse des RS au dépens des craies commence des l'émersion fini-crétacée. La réalisation d'un bilan d'altération entre les craies à silex et les RS indique que les RS ne sont pas uniquement un résidu d'altération des craies. Si l'origine autochtone des silex est incontestable, les matrices présentent une part allochtone importante. Au quaternaire, la dynamique périglaciaire et le creusement des vallées va entraîner des remaniements de type solifluxion des RS sur le rebord des plateaux. Ceci conduit à la formation des biefs à silex. La mise en évidence d'une géometrie en double biseau implique au moins deux phases de mise en place. La caractérisation lithologique et la compréhension de la genèse des RS permet d'établir une typologie de ces matériaux adaptée à leur utilisation comme granulats. Les biefs à silex présentent des gisements avec des volumes trop faibles pour envisager des exploitations à l'échelle industrielle. Seuls les RS de plateau dans le centre et le sud de l'Eure et le nord de l'Eure-et-Loir avec des gisements considérables apparaissent intéressants pour l'exploitation. Ces formations présentent, néanmoins, des teneurs en silex relativement faibles dans les 10 premiers mètres, nécessitant la mise au point de nouvelles méthodes de séparation silex/matrice (traitement à sec).
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
3

Verpaelst, Manuel. "Mouvements de masse par solifluxion et dynamique syngénétique du pergélisol du Haut-Arctique". Thèse, 2016. http://hdl.handle.net/1866/18727.

Texto completo
Resumen
Le Haut-Arctique est caractérisé par de nombreux phénomènes climatiques et géomorphologiques extrêmes. Les températures très froides, les faibles précipitations et la couverture végétale disparate permettent une pénétration en profondeur du froid dans le sol. Ceci, combiné à un grand nombre de cycles de gel et de dégel, donne naissance à différentes formes de surface qui affectent les dynamiques d’évolution du pergélisol et induisent une variabilité verticale et latérale de la distribution des teneurs en glace dans le sol. Ce mémoire porte sur l’influence d’un lobe de solifluxion de type rocheux sur les dynamiques d’évolution du pergélisol sur l’île Ward Hunt, Nunavut (Canada). En utilisant une approche cryostratigraphique, les objectifs sont de caractériser la cryostratigraphie d’un lobe de solifluxion, ce qui permettra de proposer un modèle d’évolution du pergélisol en lien avec le déplacement de matériel par solifluxion. L’analyse cryostratigraphique a révélé que la formation du lobe de solifluxion a mené au développement syngénétique d’une couche de pergélisol avec une teneur en glace variant en fonction de la morphologie du lobe, et à l’enfouissement et la préservation d’un corps de glace massive préexistant en bas de pente. La succession verticale et latérale des cryofaciès fait état du déplacement du lobe et de l’impact que ce dernier a sur la variabilité spatiale et temporelle du pergélisol, et ce, tant sur les aspects d’aggradation liés à l’accumulation de matériel en surface que sur les aspects de dégradation associés aux réchauffements climatiques actuels.
The high Arctic is characterized by many extreme climatic and geomorphologic phenomena. Very cold temperatures, low precipitation and sparse vegetation cover, permit a deep penetration of cold in the soil. The latter, combined with a great number of freeze-thaw cycles, give rise to different surface features which in turn affect permafrost evolution dynamics and induce a vertical and lateral variability of the ice content distributions in the soil. This thesis focusses on the influence of a stone-banked solifluction lobe on permafrost evolution dynamics on Ward Hunt Island, Nunvut (Canada). By using a cryostratigraphic approach, the objectives are first, to characterize the cryostratigraphy of a solifluction lobe and second, to propose an evolution model of permafrost in reaction to the downslope displacement of material by solifluction. The cryostratigraphic analysis revealed that the solifluction lobes formation lead to the development of a syngenetic layer of permafrost with an ice content that varied according to the morphology of the lobe, and to the burial and preservation of a pre-existing body of massive ice at the base of the slope. The vertical and lateral sequence of the cryofacies presents the displacement of the lobe and its impact on spatial and temporal variability of the permafrost, that being, the aspects of aggradation related to the accumulation of material at the surface as well as degradation due to the actual climatic warming.
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.

Capítulos de libros sobre el tema "Solifluxió"

1

"solifluxion". En Dictionary Geotechnical Engineering/Wörterbuch GeoTechnik, 1274. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 2014. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-642-41714-6_195610.

Texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
2

"Solifluxion". En Encyclopedic Dictionary of Archaeology, 1279. Cham: Springer International Publishing, 2021. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-030-58292-0_190848.

Texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
3

"solifluxion [n]". En Encyclopedic Dictionary of Landscape and Urban Planning, 943. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 2010. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-540-76435-9_13324.

Texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
Ofrecemos descuentos en todos los planes premium para autores cuyas obras están incluidas en selecciones literarias temáticas. ¡Contáctenos para obtener un código promocional único!

Pasar a la bibliografía