Bibliographies thématiques / Anglès / Articles de revues
Pour voir les autres types de publications sur ce sujet consultez le lien suivant : Anglès.

Articles de revues sur le sujet « Anglès »

Auteur : Grafiati
Publié le 4 juin 2021
Mis à jour le 27 juillet 2024

Créez une référence correcte selon les styles APA, MLA, Chicago, Harvard et plusieurs autres

Choisissez une source :

Consultez les 50 meilleurs articles de revues pour votre recherche sur le sujet « Anglès ».

À côté de chaque source dans la liste de références il y a un bouton « Ajouter à la bibliographie ». Cliquez sur ce bouton, et nous générerons automatiquement la référence bibliographique pour la source choisie selon votre style de citation préféré : APA, MLA, Harvard, Vancouver, Chicago, etc.

Vous pouvez aussi télécharger le texte intégral de la publication scolaire au format pdf et consulter son résumé en ligne lorsque ces informations sont inclues dans les métadonnées.

Parcourez les articles de revues sur diverses disciplines et organisez correctement votre bibliographie.

1

Olmos, Cori, et Cori Amat. « Aprenem anglès fent plàstica ». Comunicació educativa, no 18 (16 février 2015) : 58. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200558-60.

Texte intégral
Résumé :
<p>Aquest article ens parla de l’experiència didàctica de l’escola Rubió i Ors. Els mestres van constatar que l’aprenentatge de l’anglès en edats més primerenques donava bons resultats, ja que els nens es mostraven més receptius i oberts davant el treball proposat a l’aula. Després de recollir l’experiència dels dos cursos anteriors i aprofitant que la normativa actual donava peu a impartir una de les àrees curriculars del cicle en anglès, a principi del present curs es va decidir en claustre ampliar el temps d’intervenció de l’especialista d’anglès dins del CI impartint l’àrea de plàstica en anglès.</p>
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
2

Cabrera, Jesús, et Cinta Llatge. « Ensenyament i aprenentatge de llengües estrangeres : Anglès ». Comunicació educativa, no 17 (16 février 2015) : 37. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200437-38.

Texte intégral
Résumé :
<p>Aquest article ens presenta l’experiència de l’escola CEIP Daniel Mangrané en la qual van establir un projecte d’innovació que es va iniciar amb els alumnes de 2n de Cicle Inicial al curs 1999/2000, a 1r el 2000/ 01 i a P5 el 2001/02, tot seguint els consells i orientacions donades pel Centre de Recursos de llengües estrangeres de la demarcació de Tarragona. Ens mostra els materials, la metodologia i els criteris d’avaluació que van utilitzen per ensenyar l’anglès a les aules.</p>
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
3

Brangé, Mireille. « Auguste Anglès, Critique et création (1942-1947) ». Studi Francesi, no 187 (LXIII | I) (1 juillet 2019) : 190. http://dx.doi.org/10.4000/studifrancesi.16684.

Texte intégral
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
4

Tárnyiková, Jarmila. « Constructions with shell nouns in English : their dual role in information packaging ». Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no 64 (22 mars 2018) : 205. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.64.11381.

Texte intégral
Résumé :
Les construccions encapsuladores en anglès i la doble funció en l'emmagatzematge de la informació Aquest treball se centra en les propietats funcionals i estructurals d’un tipus de fórmules focals en anglès: les construccions del tipus N-be-that (Schmid 2001), com en The problem is that he is jealous, a les quals denominem fórmules amb encapsuladors (FFSNs, segons la denominació en anglès). La funció dels noms en aquest patró consisteix a crear closques conceptuals (Schmid 1997) dins de les quals s’encapsula el contingut proposicional, una operació afavorida pel vincle coreferencial que hi ha entre les dues parts del patró. Les dades proporcionades pel BNC mostren dues manifestacions discursives de les FFSNs: ara apareixen com a patrons fixats d’inici de seqüència (The thing is that killing got to be a habit), ara com a configuracions més laxes que concorren amb diverses fites textuals («discourse signposts», DSs), com en Mm. well I mean there’s the the other thing is you see… La nostra perspectiva, inspirada en Schmid (2001) i esbossada en una recerca pilot (Válková & Tárnyiková 2015), és que les FFSNs poden tenir una funció discursiva dual, com a focalitzadors o com a atenuadors discursius que participen en una sèrie d’estratègies pragmàtiques associades amb la interacció cara a cara cordial i directa. L’objectiu d’aquest treball consisteix a comprovar empíricament aquesta dualitat.
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
5

Bataller Català, Alexandre. « Mireia Munmany Muntal, «La gestió del patrimoni literari. Conceptualització i anàlisi comparativa dels models català i anglès», Tarragona, Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, 2017, 230 p. » Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no 67 (16 octobre 2019) : 209. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.67.15403.

Texte intégral
Résumé :
Ressenya sobre el llibre de Mireia Munmany Muntal, La gestió del patrimoni literari. Conceptualització i anàlisi comparativa dels models català i anglès, Tarragona, Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, 2017, 230 p., ISBN: 978-84-8424-641-1.
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
6

Valdés Sánchez, Laura, et Mariona Espinet Blanch. « Ensenyar ciències i anglès a través de la docència compartida ». Ciències : revista del professorat de ciències de Primària i Secundària, no 25 (2 juillet 2013) : 26. http://dx.doi.org/10.5565/rev/ciencies.91.

Texte intégral
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
7

Montero Aulet, Francesc. « La influència de l’humanisme catòlic anglès a Catalunya durant el període d’entreguerres : la contribució d’Hilaire Belloc ». Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no 70 (22 avril 2021) : 169. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.70.20000.

Texte intégral
Résumé :
L’estudi de la popularització a Catalunya del periodisme anglès d’arrel catòlica durant els anys vint i trenta s’ha centrat bàsicament sobre la figura de G. K. Chesterton. No obstant això, el seu gran amic, el polemista Hilaire Belloc, també va tenir una certa presència a Catalunya a través del contacte directe amb el país, la traducció dels seus articles i obres i la col·laboració en mitjans catalans. El fet que Belloc fos clarament un antimodern apologeta de la fe cristiana i l’ideòleg original d’un sistema polític i econòmic d’arrel medievalitzant anomenat distributisme, així com un notable historiador i autor de biografies, va dotar la seva figura d’un caràcter polièdric i d’un interès especial per als intel·lectuals catalans, especialment els catòlics. El present article posa en relleu com, a l’ombra de Chesterton, els seus textos i idees van tenir un impacte gens menyspreable, i com va contribuir en últim terme a la penetració a Catalunya del nou humanisme anglès d’arrel catòlica.
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
8

Falvy, Zoltán, et Zoltan Falvy. « Medieval Secular Monody Research after H. Anglès (Ornamentation in Trubadour Music) ». Studia Musicologica Academiae Scientiarum Hungaricae 35, no 1/3 (1993) : 77. http://dx.doi.org/10.2307/902198.

Texte intégral
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
9

METHVIN, CAITLIN McCLELLAND. « AQUÍ PARLEM ANGLÈS : PARODYING PARANOIA IN CARME RIERA’S L’ESTIU DE L’ANGLÈS ». Catalan Review 32 (juin 2018) : 101–16. http://dx.doi.org/10.3828/catr.32.7.

Texte intégral
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
10

Pera Roca, Rosa. « Dibuixar un arbre d'Àlex Nogué ». Barcelona Investigación Arte Creación 2, no 2 (1 juin 2014) : 248. http://dx.doi.org/10.17583/brac.2014.v2i2.a942.248-251.

Texte intégral
Résumé :
<p>El text és un abstracte de la meva aportació a la presentació del llibre Dibuixar un arbre/</p> <p>Drawing a tree. Barcelona, 2013. Editorial Comanegra Català/anglès, 180 pàgines. Color!</p> <p>ISBN: 978-84-15097-91-4 a la seu de l’editorial el 21 d’octubre de 2013. El llibre, liderat</p> <p>per l’artista Àlex Nogué, és una munió d’escrits en torn de la seva pràctica artística, amb</p> <p>reflexions fetes des de la filosofia, la docència, la creació, la poesia i l’anàlisi de l’art</p> <p>contemporani. Hi hem participat Eudald Camps, Xavier Franquesa, Angels Viladomiu,</p> <p>Victor Sunyol i jo mateixa.</p>
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
11

Francesch Sabaté, Pau. « El focus contrastiu en traduccions anglès-català : equivalències de traducció i estudi de corpus ». Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no 72 (10 mars 2022) : 109. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.72.22963.

Texte intégral
Résumé :
En aquest article analitzarem la traducció del focus contrastiu (FC) marcat amb lletra cursiva en un corpus de traducció de narrativa de l’anglès al català. Centrarem l’estudi en els casos de term focus (Zimmermann 2016); és a dir, focus en arguments, adjunts i nexes. Els objectius principals són saber com els traductors anglès-català perceben i tracten el FC marcat amb cursiva, i conèixer i quantificar-ne les possibles traduccions equivalents. Així mateix, proposarem hipòtesis explicatives de 1) el marcatge de menys del 50% de FC en català, 2) la baixa freqüència en les traduccions de certs recursos propis del català com la focalització en la perifèria esquerra (Bonet & Solà 1986) i els adverbis focals i altres mots associats al focus (Vallduví & Vilkuna 1998; Beck 2016), i 3) l’existència de dos cànons pragmaestilístics amb relació al marcatge del FC in situ mitjançant la lletra cursiva.
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
12

Ribera, Josep E. « Encapsulació i estructura informativa en el debat parlamentari. Una anàlisi contrastiva (català – espanyol – anglès) ». Studia Romanica Posnaniensia 43, no 2 (15 juin 2016) : 29. http://dx.doi.org/10.14746/strop.2016.432.002.

Texte intégral
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
13

Schmid, Hans-Jörg. « Shell nouns in English – a personal roundup ». Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no 64 (22 mars 2018) : 109. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.64.11368.

Texte intégral
Résumé :
Els encapsuladors en anglès – una síntesi personal Aquest treball ofereix una retrospectiva personal sobre la noció i el fenomen discursiu de shell noun (o encapsulador, literalment nom closca). Després d’una breu introducció, discutirem alguns aspectes terminològics i metodològics i efectuarem algunes remarques sobre la classificació dels usos dels encapsuladors. Finalment, aportarem una revisió d’investigacions recents sobre l’origen i el desenvolupament diacrònic dels encapsuladors i de les construccions encapsuladores, i discutirem una sèrie de noves aportacions en l’estudi de l’encapsulació des de la introducció del concepte en els anys 90 del segle passat.
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
14

Bäcker, Rolf. « Relaciones internacionales del Instituto Español de Musicología durante los primeros años del trabajo de Miguel Querol : el ejemplo de Heinrich Besseler ». Anuario Musical, no 61 (31 décembre 2006) : 273. http://dx.doi.org/10.3989/anuariomusical.2006.61.13.

Texte intégral
Résumé :
El presente artículo centra su interés en el musicólogo alemán Heinrich Besseler, y su relación con el Instituto Español de Musicología a través de Miquel Querol y Higini Anglès, relación de algún modo paradigmática para la participación de la musicología española de la época en la red internacional de instituciones y personas dedicadas a la disciplina. Basándose en la documentación guardada en el Departamento de Musicología de la Institució Milà i Fontanals, la presente contribución pretende arrojar alguna luz sobre Besseler y el IEM, cuya colaboración se concretó en un estudio presentado a escala internacional en el IV Congreso de la Sociedad International de Musicología.
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
15

Salisi i Clos, Josep M. « El “fons Verdú” de la Biblioteca de Catalunya. Trajectòria i problemàtica del trasllat ». Anuario Musical, no 64 (30 décembre 2009) : 109. http://dx.doi.org/10.3989/anuariomusical.2009.64.40.

Texte intégral
Résumé :
[ca] L’any 1930 es registra l’entrada a la Biblioteca de Catalunya del primer dels quatre manuscrits que conformen el “Fons Verdú”. Posteriorment, el 1934, Higini Anglès es trasllada a Verdú (província de Lleida), d’on extreu de l’arxiu parroquial la resta de manuscrits dit fons. El coneixement que d’aquest fons es tenia tant per part d’Anglès com de David Pujol, a la vegada que el trasllat de la documentació musical i la seva entrada a la Biblioteca de Catalunya, ens presenten avui dia diversos interrogants. Amb l’anàlisi de la informació existent es pretén aportar una mica de claror a las diferents qüestions sorgides en dit trasllat.
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
16

Dancewicz‑Pawlik, Małgorzata. « Aktywistyczna neuroestetyka Warrena Neidicha jako metoda krytycznej analizy mechanizmów neurokognitywnego kapitalizmu ». Annales Universitatis Paedagogicae Cracoviensis | Studia de Cultura 15, no 1 (29 mars 2023) : 61–70. http://dx.doi.org/10.24917/20837275.15.1.5.

Texte intégral
Résumé :
Tematem artykułu jest działalność twórcza i kuratorska Warrena Neidicha oraz analiza proponowanego przez niego projektu aktywistycznej neuroestetyki. W 1996 roku Neidich i Nathalie Anglès założyli platformę artbrain.org, internetowe czasopismo „Journal of Neuroaesthetics” oraz galerię Chaoid. Dwadzieścia pięć lat później Neidich wraz z Susanne Prinz i Sarritą Hunn zorganizowali cykl wydarzeń pod deklaratywnym hasłem „Activist Neuroaesthetics”. Stało się to inspiracją do podjęcia dyskusji o artystycznych implikacjach neurokognitywnego kapitalizmu oraz o możliwościach prowadzenia interdyscyplinarnych badań na gruncie estetyki empirycznej.Tekst jest rozwinięciem myśli podjętej w ramach panelu konferencyjnego „Współczesne kulturoznawstwo medialne – nowe strategie, praktyki, artykulacje, pola i metody badań”, który odbył się w ramach IV Zjazdu Polskiego Towarzystwa Kulturoznawczego.
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
17

Kot’átková, Adéla. « Història i trama : els casos clínics com a relats acadèmics ». Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no 70 (22 avril 2021) : 53. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.70.19995.

Texte intégral
Résumé :
Els casos clínics constitueixen un gènere propi dels professionals sanitaris, que els redacten i publiquen amb propòsits didàctics i de recerca. A diferència d’altres textos científics, es basen en l’experiència clínica d’un o pocs pacients, per la qual cosa adopten un caràcter narratiu i una sèrie de característiques que ens condueixen a considerar-los com a relats acadèmics. En aquest article mirem d’esbrinar si aquesta consideració és apropiada. Revisem la teoria de la narració per identificar l’element clau que defineix el relat respecte d’altres textos narratius: la trama o intriga. Comprovem la presència d’aquest element en un corpus de casos clínics escrits en català, anglès i castellà publicats en revistes de l’àmbit de la salut mental.
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
18

Everist, Mark. « Review ». Royal Musical Association Research Chronicle 20 (1987) : 91–97. http://dx.doi.org/10.1080/14723808.1987.10540921.

Texte intégral
Résumé :
The origins of The Earliest Motets (to c.1270): A Complete Comparative Edition lie in Hans Tischler's 1942 Yale doctoral dissertation, in which all the motets in D-W677, 1-Fl Plut.29.1 and D-W1099 were systematically transcribed. Tischler's dissertation has contained the only available transcriptions of the unica in these sources for nearly forty years, though works with concordances have been accessible in publications by Aubry, Rokseth, Anglès and Anderson. The Earliest Motets (henceforth EM) takes his dissertation as its core, and adds the motets of E-Mn 20486, F-Pn lat. 15139, F-Pn n.a.f. 13521, D-Mbs Mus.Ms. 4775, the chansonniers, and odd motet voices and texts found in various narrative works and poetry anthologies. Such a publication is therefore a major landmark of twentieth-century musicology.
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
19

Boj, Arnau, José Luis Alija et Jacky Verrier. « Healthy Eating : L'aprenentatge de la llengua anglesa per projectes ». Comunicació educativa, no 22 (1 janvier 2009) : 4. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc20094-9.

Texte intégral
Résumé :
<p>Aquest article presenta els resultats d’una activitat d’anglès realitzada per un alumne de l’especialitat de llengua estrangera (anglès) durant el Pràcticum II de tercer curs de la formació de mestres a la classe de segon curs de cicle superior del CEIP Castell de Calafell, sota la direcció dels seus tutors de pràctiques. L’objectiu d’aquest treball ha estat ajuntar les metodologies actives –treball sobre projecte–, l’ensenyament de la llengua estrangera segons la perspectiva accional– realitzar una tasca en comú no exclusivament lingüística– del Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar (GENERALITAT DE CATALUNYA, 2003), la llengua com a conductor de continguts culturals i una estratègia didàctica que consisteix a treballar la llengua en funció de les necessitats comunicatives que requereix la situació d’aprenentatge i no per a i en ella mateixa.</p>
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
20

Gordon, Peter, et Harry W. Richardson. « Review Essay : Los Angeles, City of Angels ? No, City of Angles ». Urban Studies 36, no 3 (mars 1999) : 575–91. http://dx.doi.org/10.1080/0042098993547.

Texte intégral
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
21

Climent. « HIGINI ANGLÈS I LA MUSICOLOGIA HISPÀNICA : Historia de un Congreso Internacional (Cataluña, 26 al 29 de septiembre de 1988) ». Revista de Musicología 12, no 1 (1989) : 362. http://dx.doi.org/10.2307/20795314.

Texte intégral
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
22

Grau Perejoan, Maria. « Respostes al turisme en la poesia contemporània del Carib ». Compàs d'amalgama, no 9 (26 mai 2024) : 22–26. http://dx.doi.org/10.1344/compas.2024.9.5.

Texte intégral
Résumé :
Aquest article se centra en la poesia contemporània caribenya escrita en anglès que denuncia l’impacte de la indústria turística i proposa alternatives per a la creació de futurs alternatius, de(s)colonials. La poesia analitzada subratlla la naturalesa neocolonial de la indústria que fa palesa la falta de sobirania de la regió. A més, tal com evidencien els poemes, les configuracions mítiques que persisteixen en la definició de les illes com a espais marcats per la segregació i l’aïllament, en realitat, caracteritzen la indústria turística. Per acabar, els versos inclosos denuncien que els ferris, els catamarans i els creuers que permeten que els turistes es puguin desplaçar per la regió posen de manifest la falta de «mobility justice» per als illencs. La impossibilitat de mobilitat interillenca, reservada en gran manera als turistes occidentals, obstaculitza la creació d’un diàleg arquipelàgic i, per tant, d’aliances insulars que permetin explorar de forma col·lectiva turismes alternatius i alternatives al turisme.
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
23

Hochradner, Thomas. « Die Anfänge der spanischen Musikwissenschaft aus dem Blickwinkel der deutschsprachigen Kollegenschaft. Eine kleine Spurenlese zu Felipe Pedrell und Higinio Anglès ». Anuario Musical, no 73 (18 décembre 2018) : 285. http://dx.doi.org/10.3989/anuariomusical.2018.73.19.

Texte intégral
Résumé :
Felipe Pedrell e Higinio Anglés, ambos de orígen catalán, se vieron muy influenciados en sus estudios musicológicos por su relación con la musicología alemana. De esta manera iniciaron, por una parte, la musicología española, y por otra parte, sus conocimientos, especialmente sus ediciones y sus escritos, dieron a conocer en Alemania la música española, en particular la música medieval y renacentista. No sólo fueron valorados por amigos musicólogos sino también por su presencia continua en la lexicografía de la música alemana. [de] Felipe Pedrell und Higinio Anglés, beide gebürtige Katalanen, sind durch ihre Verbindungen zur deutschsprachigen Musikwissenschaft in ihren musikologischen Studien nachhaltig beeinflusst worden. Einesteils wird so den Anfängen der Musikwissenschaft in Spanien mit der Weg gewiesen, andernteils brachten ihre Leistungen – vor allem Editionen, aber auch Schriften – dem deutschsprachigen Raum erstmals Kenntnis über die Musik in Spanien besonders des Mittelalters und der Renaissance. Wertschätzung erfuhren sie nicht nur durch Kontakte mit befreundeten Fachkollegen, sondern auch durch eine fortwährende Präsenz in der deutschsprachigen Musiklexikographie.
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
24

Llurda, Enric. « Aprendre anglès per a parlar amb el món : reflexions al voltant de l’ensenyament de l’anglès com a llengua franca global ». Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no 68 (1 avril 2020) : 199. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.68.16477.

Texte intégral
Résumé :
Aquest article explora les implicacions de la dimensió global de l’anglès com a llengua franca mundial a l’hora d’ensenyar aquesta llengua en el nostre entorn educatiu. S’hi argumenta la necessitat de transcendir el paradigma del parlant nadiu com a model d’aprenentatge i ensenyament per a caminar cap a un model basat en l’usuari competent de la llengua, i s’aprofundeix en la figura del professor ideal des d’aquest punt de vista, així com els reptes que comporta a l’hora d’avaluar la competència lingu?ística i d’introduir-hi també la competència intercultural.
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
25

Marín i Jordà, Maria Josep, et Josep E. Ribera i Condomina. « Estructures encapsuladores amb valor metadiscursiu en el debat parlamentari ». Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no 64 (22 mars 2018) : 227. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.64.11382.

Texte intégral
Résumé :
L’encapsulació per mitjà de noms abstractes i inespecífics (com ara conclusió, tema, realitat o problema) permet reïficar fragments discursius complexos de naturalesa predicativa i conceptualitzar-los semànticament. Així, els encapsuladors o shell nouns (Schmid 2000) constitueixen una classe funcional privilegiada per a delimitar l’estructura organitzativa de gèneres formals i mostren la vinculació entre encapsulació i metadiscurs. A partir d’un corpus de debat parlamentari en català, espanyol i anglès, i del marc teòric sobre el metadiscurs proporcionat per Hyland (2004) i Hyland & Tse (2005), aquest treball analitza la funció metadiscursiva de certes estructures amb encapsulador que reflecteixen com l’emissor organitza el discurs i interactua amb el potencial receptor. L’anàlisi d’aquestes estructures, amb graus de fixació diversos, permet establir cinc classes més o menys homogènies en les tres llengües: organitzadors textuals, adjunts oracionals, connectors lèxics (Cuenca 1998), locucions modals i dos patrons copulatius. Les classes es descriuen funcionalment, formalment i discursivament, mostrant com es vinculen al vessant textual o interpersonal del metadiscurs i sense obviar els límits difusos entre ambdues funcions.
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
26

Gonzalo Delgado, Sonia. « Hacia una construcción de lo ibérico : Santiago Kastner, musicólogo entre España y Portugal ». Artigrama, no 36 (9 décembre 2022) : 297–313. http://dx.doi.org/10.26754/ojs_artigrama/artigrama.2021368112.

Texte intégral
Résumé :
Británico de nacimiento, Santiago Kastner (1908-1992) fue un hombre cosmopolita conun extraordinario bagaje musical (su familia regentaba un negocio de pianolas) que se establecióen Lisboa en 1934. Formado en Leipzig y Barcelona, durante los años veinte y comienzos delos treinta, sus giras europeas en las que difundía los repertorios portugueses y españoles parateclado y su actividad como crítico musical en la Lisboa de los años cuarenta le permitieronforjar una excepcional red de contactos que le aseguró puestos en instituciones musicales deEspaña y Portugal: el Instituto Español de Musicología, liderado por Higini Anglès, y el Conservatorio Nacional de Lisboa, dirigido por Ivo Cruz. Desde esta posición, Kastner desarrollóuna infatigable actividad musicológica que exhumó el repertorio ibérico de los siglos XVI alXVIII a través de su estudio, edición musical e interpretación. Antes que nada, Kastner fue unscholar performer. Su particular aproximación metodológica al repertorio y su excepcionalvisión cosmopolita le permitieron forjar una identidad ibérica única, que se alejaba del imperante nacionalismo positivista cultivado por sus colegas españoles y portugueses y que le valióel reconocimiento internacional.
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
27

Ortín, Marcel. « La llengua literària de l’escena catalana segons Josep Carner, a propòsit de tres traduccions inèdites del teatre anglès contemporani (1914?–1923) ». Bulletin of Spanish Studies 97, no 7 (8 août 2020) : 1131–57. http://dx.doi.org/10.1080/14753820.2020.1802970.

Texte intégral
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
28

Calmell i Piguillem, César. « El III Congreso Internacional de Musicología en Barcelona 1936, a partir de la documentación guardada en el Fondo Higini Anglès de la Biblioteca de Catalunya ». Anuario Musical, no 70 (30 décembre 2015) : 161–78. http://dx.doi.org/10.3989/anuariomusical.2015.70.11.

Texte intégral
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
29

Ugarte i Ballester, Xus. « Llicències paremiològiques (i altres) dels tres torsimanys catalans de Franklin, Rojas i Rabelais : Gaietà Vidal 1868, Antoni Bulbena 1914 i Lluís Faraudo 1929 ». Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística 5 (23 décembre 2015) : 141–58. http://dx.doi.org/10.1344/afel.2015.5.9.

Texte intégral
Résumé :
LLICÈNCIES PAREMIOLÒGIQUES (I ALTRES) DELS TRES TORSIMANYS CATALANS DE FRANKLIN, ROJAS I RABELAIS: GAIETÀ VIDAL 1868, ANTONI BULBENA 1914 I LLUÍS FARAUDO 1929 Són nombrosos els autors del darrer terç del segle XIX i principis del XX que dediquen part de la seva obra a traslladar clàssics i autors contemporanis al català. La traducció juga durant la Renaixença i el Noucentisme un paper destacat en el procés de consolidació i recuperació del català com a llengua literària. En aquest context, ens proposem fer una pinzellada il lustrada dels criteris paremiològics de tres traductors catalans d’obres clàssiques de tres llengües majoritàries: anglès, castellà i francès. Els torsimanys mostren a bastament la seva competència paremiològica, tot i que es permeten algunes llicències, sovint enginyoses i amenes, que la professionalització de l’ofici de la traducció actual no admetria. Gaietà Vidal, el 1868, fa de Lo camí de la fortuna de Benjamin Franklin, obra estructurada al voltant de cent aforismes, un anostrament més semblant a una recreació que a una traducció; Antoni Bulbena, traductor “vitalici” del Quixot al català, trasllada 383 parèmies de La Celestina el 1914; i finalment, Lluís Faraudo, que gira a la nostra llengua obres de François Rabelais des de 1909, farcides de jocs lingüístics i manipulacions fraseològiques, publica Gargantua l’any 1929.
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
30

Князева, Ж. В. « Jacques Handschin and the International Musicological Society. A Few Thoughts on the Congresses of the 1920s and 1940s ». Научный вестник Московской консерватории 14, no 4(55) (28 décembre 2023) : 750–71. http://dx.doi.org/10.26176/mosconsv.2023.55.4.05.

Texte intégral
Résumé :
Статья продолжает серию публикаций, знакомящих с малоизвестными материалами из истории Международного музыковедческого общества (IMS) предвоенного и раннего послевоенного периодов. Речь идет о нескольких эпизодах борьбы вокруг поста и фигуры президента IMS, о полемике между членом директории IMS Жаком Гандшиным и президентом Общества Эдвардом Дентом. Развернувшиеся события отразили целый ряд научных тенденций в международном академическом музыкознании 1920-х — 1940-х годов. Исследование выстроено вокруг четырех конгрессов IMS: в Вене (1927), Кембридже (1933), Барселоне (1936) и Базеле (1949). В основу работы положены материалы прессы, а также документы из переписки Гандшина с его каталонским коллегой и другом, вице-президентом IMS Ижини Англесом. This article continues the series of publications introducing little-known materials from the history of the International Musicological Society (IMS) in the pre-war and early post-war periods. It deals with some episodes of the struggle over the post and figure of the IMS president, and the polemic between Jacques Handschin, a member of the IMS directorate, and Edward Dent, the Society’s president. The events reflected a range of scholarly trends in international academic musicology from the 1920s to the 1940s. The study is structured around four IMS congresses — in Vienna (1927), Cambridge (1933), Barcelona (1936), Basel (1949) — and based on press materials as well as documents from the correspondence between Jacques Handschin and his Catalan colleague and friend, IMS vice-president Higini Anglès.
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
31

Ferrer Godoy, Joan. « El Cançoner trobadoresc de Sant Joan de les Abadesses : estat de la qüestió, història arxivística i context de producció ». Mot so razo 18 (19 février 2021) : 55. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/msr.v18i0.22594.

Texte intégral
Résumé :
<p>Abstract: In 1917, Josep Masdeu, the monastery archivist of Sant Joan de les Abadesses, identified four songs written down in some blank spaces of a paper-based notarial book of the village. In 1935, Higini Anglès, a musicologist of recognized prestige, made them public and since then, they comprise the songbook of Sant Joan de les Abadesses, the unique troubadour catalogue in Catalonia including both the text of the songs and their equivalent musical notation to be performed. From that moment on, the manuscript has been studied in many occasions from a linguistic and musical point of view. The manuscript, currently preserved at the National Library of Catalonia, includes some other text passages of legal topics which we analyse in depth because they delimit the exact chronological period of the song writings. Our study, therefore, has been focused on three main purposes. In the first place, we revise the contributions made so far regarding the description of the document. Next, we build up the archivistic history of the manuscript, from the moment it was discovered until it was deposited in the library mentioned above. Finally, we frame the overall context of the songbook production based on the extraliterary and extramusical texts.</p><p><br />Keywords: Troubadour songs, Medieval manuscripts, Medieval songbook, Sant Joan de les Abadesses Archive, Court books, Notarial -<br />History.</p>
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
32

Guzmán-Alcón, Irene, et Laura Portolés. « In-service teachers’ language attitudes in the Valencian educational system : the effect of the school language programme and the L1 ». Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no 71 (6 octobre 2021) : 121. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.71.21034.

Texte intégral
Résumé :
La investigació sobre les actituds dels professors cap a les llengües ha rebut una certa atenció, en la mesura que el multilingüisme s’ha convertit en un dels principals objectius educatius dels sistemes escolars europeus (Cenoz 2019; Liyanage & Tao 2020). Diversos autors (Lasagabaster 2017; Safont 2007) han afirmat que les actituds cap a les llengües poden resultar un factor crucial en l’educació multilingüe. En el sistema educatiu valencià, els estudis existents han investigat tant les actituds lingüístiques dels estudiants (Nightingale 2012, 2016; Portolés 2015) com les actituds lingüístiques del futur professorat (Lasagabaster & Safont 2008; Portolés 2014; Safont 2007) respecte als tres idiomes d’ensenyament (és a dir, el català, el castellà i l’anglès). No obstant això, les actituds del professorat en actiu no han estat investigades. Per tant, el present estudi preliminar explora les actituds lingüístiques de 21 professores i professors mitjançant un qüestionari escrit i una entrevista semiestructurada. Així doncs, es van recollir dades en tres escoles multilingües on cadascuna implementa un programa lingüístic diferent segons la llengua vehicular predominant: català, castellà o anglès. Aquest darrer no havia estat investigat en recerques anteriors. Els resultats han confirmat la influència del programa lingüístic en les actituds lingüístiques del professorat, com també la funció primordial de la L1 en la formació d’actituds lingüístiques. Finalment, els nostres resultats han assenyalat que les actituds i les pràctiques lingüístiques dins de l’aula no sempre coincideixen, ja que trobem actituds clarament monolingües dins de l’aula. Finalment, el nostre estudi arriba a la conclusió que el professorat necessita una major formació en l’enfocament Focus on Multilingualism proposat per Cenoz & Gorter (2013).
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
33

Corredera Capdevila, Anna, et Bruno Ruiz Lorenzo. « Evolució que el professor de música experimenta en la forma de percebre i categoritzar l’ensenyament de la llengua estrangera durant una experiència d’Aprenentatge integrat de continguts i llengua (AICLE), en anglès ». Bellaterra Journal of Teaching & ; Learning Language & ; Literature 3, no 2 (3 octobre 2010) : 50. http://dx.doi.org/10.5565/rev/jtl3.213.

Texte intégral
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
34

Richey, William. « “Not angles, but angels” : Blake's pictorial defense of English art ». European Romantic Review 7, no 1 (juin 1996) : 49–60. http://dx.doi.org/10.1080/10509589608570015.

Texte intégral
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
35

Freear, John, Jeffrey E. Sohl et William Wetzel. « Angles on angels : Financing technology-based ventures - a historical perspective ». Venture Capital 4, no 4 (octobre 2002) : 275–87. http://dx.doi.org/10.1080/1369106022000024923.

Texte intégral
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
36

Paoletti, Dennis. « Our Lady of the Angels, Los Angeles, CA ». Journal of the Acoustical Society of America 119, no 5 (mai 2006) : 3371. http://dx.doi.org/10.1121/1.4786548.

Texte intégral
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
37

Adam, Domin. « The communion o f angels. Angel’s song mean o f inter-angels communion ». Altarul Reîntregirii, no 1 (2018) : 21–60. http://dx.doi.org/10.29302/ar.2018.1.2.

Texte intégral
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
38

Argerich, Jaume, et Claudio Cruz-Cázares. « Definition, sampling and results in business angels’ research : toward a consensus ». Management Decision 55, no 2 (20 mars 2017) : 310–30. http://dx.doi.org/10.1108/md-07-2016-0487.

Texte intégral
Résumé :
Purpose The lack of a standard definition and data sources makes it hard to compare findings and advance our knowledge in the business angel’s domain. The purpose of this paper is to tackle this problem by presenting a proposal of a potential definition of business angels that it based on ten issues identified in 30 years of business angels’ research. Design/methodology/approach The paper reviews 24 studies on business angels and classifies definition inconsistencies found in ten different issues. Those differences are compared with methodological choices on sampling and with subsequent results. Findings The authors observe a connection between definitional and sampling choices, and the results obtained. Inconsistent definitions can lead to results that are more than 400 times higher in terms of investment per project, for example. Research limitations/implications The authors believe that the main implication of proposing a standard definition of business angles could help the academia in decreasing the great observed diversity which is actually leading to inconsistent and incomparable results that limit our understanding of this phenomenon. Originality/value This paper differs from previous studies as it tackles the problem by identifying the definitional issues and presents a framework in order to build a consensus definition, rather than just comparing definitions.
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
39

Geist, Anthony L. « Hell's Angels : A Reading of Alberti's "Sobre los angeles" ». Hispanic Review 54, no 2 (1986) : 163. http://dx.doi.org/10.2307/473900.

Texte intégral
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
40

Uther, Hans-Jörg. « Légendes : Vue d’ensemble sur l’état actuel de la recherche ». Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no 8 (18 décembre 2019) : 109. http://dx.doi.org/10.17345/elop2019109-125.

Texte intégral
Résumé :
Vers 1800 les travaux sur les contes populaires et la conception qu’on en avait d’un point de vue historique provoquèrent, dans les publications littéraires et les milieux scientifiques du domaine public, un débat houleux sur l’intérêt qu’ils présentaient. Les frères Grimm, Jacob et Wilhem, tentèrent pour la première fois d’établir une distinction entre les contes populaires et les légendes. Le principe d’historicité est posé dans la fameuse phrase : Le conte (Märchen) est plus poétique, la légende (Sage) est plus historique. Cependant le terme « historique » se prêtait à une interprétation erronée, conduisant à élever au rang de sources authentiques les descriptions anecdotiques d’évènements et de personnages historiques. Ce que les frères Grimm entendaient alors par « historique » n’était pas tant l’historicité des événements racontés que, à l’instar de leurs contemporains, un passé et des événements relevant de manière générale des «temps anciens ou lointains» incarnés dans l’esprit des gens sous une forme quelque peu fictive. À l’inverse, les termes utilisés pour désigner les légendes dans d’autres langues (par ex. en anglais « legend », en français « légende », en italien « leggenda ») établissent un lien avec la transmission écrite : « Legenda », pluriel de « legendum », c’est ainsi que l’on doit lire les extraits pertinents des Vies de saints. D’autres dénominations, comme par exemple en suédois « Legendsaga » ou en danois « Levnedsagn », désignent des formes mixtes, ou des formes versifiées telles que les poèmes oraux, les chansons populaires ou les ballades. En réalité, les contes populaires — comme les légendes ou d’autres formes narratives appelées littérature populaire, sont caractérisés par une tension persistante entre les formes écrites et orales.***Al voltant de 1800 les obres i la concepció en el panorama històric van provocar un animat debat sobre el valor dels contes populars en revistes literàries i cercles científics de domini públic. Els germans Jakob i Wilhelm Grimm van fer el primer intent de distingir entre conte i llegenda. El principi d’historicitat s’afirma en la coneguda frase «El conte és més poètic, la llegenda és més històrica». No obstant això, «històric» es va prestar a una mala interpretació, amb el resultat que les representacions anecdòtiques dels esdeveniments i personatges històrics es van elevar a l’estat de fonts autèntiques. El que els germans Grimm en realitat entenien per «històric» no era la historicitat dels esdeveniments narrats sinó, igual que els seus contemporanis, un passat generalitzat i successos d’«èpoques anteriors o de fa molt temps» personalitzats en la ment de les persones en una forma que està ficcionalizada en certa manera. Per contra, els termes utilitzats per designar llegendes en altres idiomes (per ex., «Legend» en anglès, «légende» en francès, «leggenda» en italià) estableixen un enllaç amb la transmissió escrita («llegenda», plural de «legendum»: així és com aquesta secció tan rellevant de La vida dels sants s’ha de llegir). Els exemples d’altres designacions inclouen el «Legendsaga» suec o el «Levnedsagn» danès, que denoten formes mixtes o versificades, com poemes populars, cançons populars o balades. En realitat, els contes, com les llegendes, i altres formes narratives anomenades literatura popular, es caracteritzen per una tensió persistent entre les formes escrites i orals.
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
41

Allan, Ken D. « City of Degenerate Angels : Wallace Berman, Jazz, andSeminain Postwar Los Angeles ». Art Journal 70, no 1 (mars 2011) : 70–91. http://dx.doi.org/10.1080/00043249.2011.10791064.

Texte intégral
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
42

Flores Espinoza, Yadira, Anthony Rosseau Flores Espinoza, Zoraida Rocío Manrique Chávez, Marlene Sofía Cuentas Carrera, Betsy La Torre Shupingahua et Julio Daniel Vassallo Ojea. « Juego Libre y su Influencia en los Sectores del Aula de los Niños y Niñas de 5 Años de la Institución Educativa Inicial Nº 256 Emilia Barcia Boniffatty Distrito de San Alejandro, 2021 ». Ciencia Latina Revista Científica Multidisciplinar 8, no 1 (9 mars 2024) : 6334–48. http://dx.doi.org/10.37811/cl_rcm.v8i1.9977.

Texte intégral
Résumé :
Vendrell Maños, M., Geis, À., Anglès-Virgili, N., & Dalmau Montalà, M. (2019). La presente investigación parte de un marco constructivista y ecológico, concretamente de las aportaciones teóricas de Piaget (1967), Vigotski (1994), Bruner (1986), Bronfenbrenner (1987) y también, en referencia a la educación, de las aportaciones de Malaguzzi (2001), Montessori (1987) y Tonucci (2012), entre otros. Desde este marco teórico se interpreta el juego como una actividad libre y natural, favorecedora del desarrollo integral del niño, que debe transcurrir en contextos donde se ofrezca la posibilidad de ejercitar la autonomía, la capacidad de decisión y la resolución de conflictos. Una actividad que no tiene otra finalidad para los niños que no sea el propio juego, en el cual se ponen a prueba sus competencias emocionales, físicas, cognitivas y/o sociales. El juego permite al niño manifestarse de acuerdo con su desarrollo y sus intereses, aprender de forma significativa y desarrollar la socialización y la adquisición de valores (Bondioli, 1996, 1999). Así, el juego facilita la asimilación de la propia cultura, ya que en él los niños recrean los modelos observados en los adultos, ejercitando su autonomía resuelven conflictos cognitivos y sociales y afirman, en consecuencia, su propia personalidad (Nelson y Seidman, 1989). Es una actividad en la que proyectan sus conflictos emocionales y relacionales, en la que aprenden que la adaptación al mundo implica límites y normas (Winnicott, 1971). Brazelton y Greenspan (2005) defienden el juego como una necesidad básica en la infancia y lo recomiendan con una periodicidad diaria, en compañía de otros niños y la familia. Linaza explica cómo el juego nos ayuda a reconocer la forma específica con la que los niños abordan la realidad, sea física, social o intelectual y “en la medida en que es necesario para alcanzar nuestra condición humana, se convierte en un derecho” (2013: 104). En este sentido, el Comité de los Derechos del Niño (2013) publica la “Observación General n.º 17 sobre el derecho del niño al descanso, el esparcimiento, el juego, las actividades recreativas, la vida cultural y las artes”, complemento del artículo 31 de la Convención de los Derechos del Niño (1989). Situados en el contexto donde se desarrolla el estudio, en la zona metropolitana de Barcelona, cabe señalar que, aunque se manifiesta un reconocimiento por la infancia, no se garantizan las condiciones necesarias para favorecer el juego libre de los niños. En los hogares a menudo no hay suficiente espacio para el juego, los núcleos familiares suelen ser reducidos, los niños tienen pocos compañeros de juego y coexisten una gran cantidad de dispositivos tecnológicos (Healey y Mendelsohn, 2019).
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
43

Welky, David. « The Bilko Athletic Club : The Story of the 1956 Los Angeles Angels ». Journal of Sport History 42, no 1 (1 avril 2015) : 153–54. http://dx.doi.org/10.5406/jsporthistory.42.1.153.

Texte intégral
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
44

Morris, Adalaide Kirby. « Angles of Incidence/Angels of Dust : Operatic Tilt in the Poetics of H.D. and Nathaniel Mackey ». Callaloo 23, no 2 (2000) : 749–64. http://dx.doi.org/10.1353/cal.2000.0095.

Texte intégral
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
45

Mattijssen, Erwin J. A. T., K. Dieter H. Pater et Reinoud D. Stoel. « Ricochet Behavior on Glass-Critical Ricochet Angles, Ricochet Angles, and Deflection Angles ». Journal of Forensic Sciences 61, no 6 (19 septembre 2016) : 1456–60. http://dx.doi.org/10.1111/1556-4029.13201.

Texte intégral
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
46

Mann, C. John, et Sherman P. Kanagy II. « Angles of repose that exceed modern angles ». Geology 18, no 4 (1990) : 358. http://dx.doi.org/10.1130/0091-7613(1990)018<0358:aortem>2.3.co;2.

Texte intégral
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
47

A. Ramya, A. Ramya, et G. Geetha G. Geetha. « Business Angles ». Indian Journal of Applied Research 3, no 6 (1 octobre 2011) : 373–74. http://dx.doi.org/10.15373/2249555x/june2013/124.

Texte intégral
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
48

Wise, Pat S. Yoder. « Administrative Angles ». Journal of Continuing Education in Nursing 17, no 2 (mars 1986) : 69. http://dx.doi.org/10.3928/0022-0124-19860301-15.

Texte intégral
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
49

Bueche, Matthew J. « Measuring angles. » Orthopedics 29, no 4 (1 avril 2006) : 291–92. http://dx.doi.org/10.3928/01477447-20060401-09.

Texte intégral
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
50

Jarnot, Lisa. « Gang Angles ». Chicago Review 47, no 3 (2001) : 88. http://dx.doi.org/10.2307/25304777.

Texte intégral
Styles APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
Vous pouvez également être intéressé par les bibliographies sur le sujet « Anglès » pour d’autres types de sources :
Thèses Livres
Nous offrons des réductions sur tous les plans premium pour les auteurs dont les œuvres sont incluses dans des sélections littéraires thématiques. Contactez-nous pour obtenir un code promo unique!

Vers la bibliographie