Littérature scientifique sur le sujet « Català »
Créez une référence correcte selon les styles APA, MLA, Chicago, Harvard et plusieurs autres
Consultez les listes thématiques d’articles de revues, de livres, de thèses, de rapports de conférences et d’autres sources académiques sur le sujet « Català ».
À côté de chaque source dans la liste de références il y a un bouton « Ajouter à la bibliographie ». Cliquez sur ce bouton, et nous générerons automatiquement la référence bibliographique pour la source choisie selon votre style de citation préféré : APA, MLA, Harvard, Vancouver, Chicago, etc.
Vous pouvez aussi télécharger le texte intégral de la publication scolaire au format pdf et consulter son résumé en ligne lorsque ces informations sont inclues dans les métadonnées.
Articles de revues sur le sujet "Català"
1
Antolí Martínez, Jordi Manuel. « Variació funcional i expressió de l'evidencialitat en el català del s. XV : la traducció de Les paradoxa de Ferran Valentí ». SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 1, no 1 (17 juin 2013) : 82. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.1.2579.
Texte intégralRésumé :
Resum: L’anàlisi comparativa de l’obra de Ciceró Paradoxa Stoicorum i la traducció del s. XV fetaper Ferran Valentí és d’alguna utilitat des de la perspectiva lingüística. En aquest article, examinemun element d’interès per a la semàntica del català: l’expressió de l’evidencialitat mitjançant algunsverbs com jutjar, estimar, pensar, sentir, etc. En aquest estudi, observem com tradueix Valentí elsverbs llatins en català i provem de reconèixer quins evidentials del català medieval són el resultatd’una interferència del llatí. L’objectiu és establir el valor evidencial de cadascun d’aquests verbs i feraixí un primer acostament a l’expressió de l’evidencialitat en un registre formal del català medieval.Paraules clau: Evidencialitat, Català antic, Ferran Valentí, Onomasiologia, Registre lingüísticAbstract: A comparative analysis of the work of Cicero Paradoxa Stoicorum and the 15thtranslation by Ferran Valentí is of some linguistic utility. In this article, we examine a point ofinterest to Catalan semantics: the expression of the evidentiality by means of some verbs suchas jutjar, estimar, pensar, sentir, etc. In this study, we note how Valentí translates the Latin verbsin Catalan and we try to recognize which evidentials in the Medieval Catalan are the result of aninterference from a form that is peculiar to Latin. The aim is to establish its evidential value in orderto describe the formal uses of evidentiality in Medieval Catalan.Keywords: Evidentiality, Old Catalan, Ferran Valentí, Onomasiology, Linguistic register
2
Puigmalet, Joan. « Un vocabulari pornogràfic francès-català inèdit ». SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 3, no 3 (28 juin 2014) : 291. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.3.3824.
Texte intégralRésumé :
Resum: Antoni Bulbena Tosell és autor d’un manuscrit, i inèdit, vocabulari pornogràfic francès-català català-francès, la Flora pornogràfica francesa: suplement al argot francès / Flore pornographique catalane: supplément à l’argot catalan. És una obra d’aproximadament l’any 1921 que, per la seva temàtica, ell mateix reservava per a no publicar-se. Bulbena és autor d’una discutida obra lingüística, entre la qual trobem diferents diccionaris, alguns d’ells entre el català i el francès. El darrer que publicà és el Diccionari de les lléngues francesa & catalana / Dictionnaire catalan-français (1921) que inclou dos apèndixs, un «Vocabulari d’argot francès» i un «Vocabulari d’argot catalan». La Flora és, així, un suplement al lèxic pornogràfic d’aquest diccionari. Per altra banda, el títol de Flora pornogràfica sembla fer referència a una obra de la lexicografia francesa que recull mots obscens presents a obres d’Emile Zola i altres escriptors naturalistes, La flore pornographique (1883), d’Ambroise Macrobe. Els mots d’argot sexual de la Flora, amb un especial focus temàtic en la prostitució, tenen interès lingüístic i cultural tant per a la llengua catalana com per a la llengua francesa. Paraules clau: Antoni Bulbena, Flora pornogràfica, lexicografia, català, francès. Abstract: Antoni Bulbena Tosell is the author of an unpublished, pornographic vocabulary French-Catalan Catalan-French, a manuscript called the Flora pornogràfica francesa: suplement al argot francès / Flore pornographique catalane: supplément à l’argot catalan. It was written around 1921 and reserved for not being published. Bulbena is the author of a controversial linguistic work, among which are various dictionaries, some of them between Catalan and French. The latest is the Diccionari de les lléngues francesa & catalana / Dictionnaire catalan-français (1921), that includes two appendixes, a «Vocabulari d’argot francès» and a «Vocabulari d’argot catalan». The Flora is thus a pornographic supplement to the lexicon of these vocabularies. Moreover, the title Flora pornogràfica seems to refer to a pornographic French lexicography work that contains obscene words from books by Émile Zola and other naturalist writers: La flore pornographique (1883) by Ambroise Macrobe. Slang sexual terms from the Bulbena’s Flora, with a special focus on the theme of prostitution, have linguistic and cultural interest both for the Catalan and the French language Keywords: Antoni Bulbena, Flora pornogràfica, lexicography, Catalan, French.
3
Duran, Martí. « L'empenta decisiva de Jeroni Zanné a Víctor Català des de <i>Joventut</i> ; ». Zeitschrift für Katalanistik 35 (1 juillet 2022) : 377–92. http://dx.doi.org/10.46586/zfk.2022.377-392.
Texte intégralRésumé :
Summary: Víctor Català is one of the most prominent literary figures in the Modernist literary movement in Catalonia and, by extension, of Catalan literature. Her prose, which did not avoid digging into the gloomiest aspects of reality, was not always understood by critics at the turn of the century. The magazine Joventut, and especially its literary critic, Jeroni Zanné, did value her work (especially the Drames rurals). I propose that Zanné’s support was key to encouraging her to pursue a literary career and to steer her towards prose.Keywords: Víctor Català, Jeroni Zanné, Catalan Modernism, literary criticism.
4
Martínez-Martínez, Caterina. « El cas únic de no menys ‘encara que, malgrat això’ en el Curial e Güelfa i un altre italianisme no observat ». SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 22, no 22 (3 décembre 2023) : 559. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.22.27851.
Texte intégralRésumé :
Resum: El Curial e Güelfa se’ns descobreix com tot un repte filològic a l’hora de caracteritzar el català amerat de multilingüisme i multiculturalitat que presenta; i, encara més, si, atenent a la repercussió d’aquest model de llengua per al català contemporani, examinem la filigrana de construccions amb què està teixit. En aquest treball, ens fixem en la primera i l’única documentació en català de no menys amb el valor concessiu de ‘encara que, malgrat això’. Per fer-ho, recorrem a la lexicografia històrica de les llengües ambientals de la Nàpols de l’època (el francès i l’italià) i a les fonts literàries (autors i textos, obres, tòpics i figures literàries) de què beu l’obra. Així, mirarem de discernir si, efectivament, no menys és un altre italianisme, en aquest cas, no observat fins ara. Viu en el model lingüístic de l’autor, sembla que no menys fou empeltat en un exemple del català del Curial e Güelfa a tall de «transferència lingüística».
Paraules clau: Curial e Güelfa, no menys, italià, transferència lingüística, català Abstract: Curial and Guelfa reveals itself to us as quite a philological challenge when it comes to characterizing Catalan, which is rich in multilingualism and multiculturalism; and, even more so, if, considering the repercussion of this language model for contemporary Catalan, we examine the filigree of constructions with which it is woven. In this work, we look at the first and only documentation in Catalan of no menys with the concessive value of ‘even though, in spite of’. To do this, we turn to the historical lexicography of the environmental languages of Naples at the time (French and Italian) and to the literary sources (authors and texts, works, clichés and literary figures) from which the work. Thus, we will try to discern if, indeed, it is another Italianism, in this case, not observed until now. Alive in the author’s linguistic model, it seems that no menys was grafted onto an example of the Catalan of the Curial and Guelfa in the form of «language transfer».
Keywords: Curial and Guelfa, no menys, italian, language transfer, catalan
5
Amengual, Guillem Alexandre. « Notes sobre el <i>Vocabulari del bestiar cabrum</i> ; d'Antoni Maria Alcover ». Zeitschrift für Katalanistik 21 (1 juillet 2008) : 267–80. http://dx.doi.org/10.46586/zfk.2008.267-280.
Texte intégralRésumé :
Summary: In this article the author attempts to outline the main characteristics of the Vocabulari del bestiar cabrum, a lexicographic work by Antoni M. Alcover published in the Bolletí de Dialectologia Catalana IX (1917). It is demonstrated that the dialectal and lexicographic information of the Vocabulari shows no little difference with the entry cabra of the Diccionari Català-Valencià-Balear. [Keywords: Antoni Maria Alcover; Vocabulari del bestiar cabrum; Diccionari Català-Valencià-Balear; lexicography; dialectology; history of Catalan linguistics]
6
Oller, Anna, Núria Alturo, Òscar Bladas, Marta Payà, Marta Torres et Lluís Payrató. « El COC del CUB : un corpus per a l'estudi de la conversa col·loquial ». Zeitschrift für Katalanistik 13 (1 juillet 2000) : 58–91. http://dx.doi.org/10.46586/zfk.2000.58-91.
Texte intégralRésumé :
As in other languages, in the case of Catalan there has been a great deal of research interest during recent years in patterns of authentic spoken language, especially spontaneous and informal speech. This article introduces the Corpus Oral de Català Col·loquial (COC), a corpus of oral Catalan colloquial speech created with the aim of providing students with adequate material to study colloquial conversations in Catalan. This corpus is part of a more extensive project, namely the Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CUB), a large corpus of contemporary Catalan developed at the University of Barcelona, which includes other sub-corpora that capture the geographical, social and functional variety of contemporary Catalan. The COC consists of 50 colloquial conversations (with four native speakers of Eastern Catalan, the majority of whom are from the urban region around Barcelona), which were recorded, transcribed and orthographically unified. Ten of these conversations, which form the so-called basic block, have already been corrected and revised. These can be made available to interested researchers.
7
Segura Llopes, Carles. « Les construccions de relatiu col·loquials en català ». SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 22, no 22 (3 décembre 2023) : 156. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.22.27823.
Texte intégralRésumé :
Resum: El prof. Joan Solà estudià en profunditat les construccions de relatiu en català i plantejà bastants interrogants sobre el funcionament i interpretació d’aquestes construccions, especialment les que corresponen als usos col·loquials, diferenciades amb claredat de les pertanyents a registres formals. En aquest treball mirarem de contribuir al coneixement de les construccions de relatiu col·loquials en català fent servir la Gramàtica de Construccions cognitiva com a base teòrica. Utilitzarem el corpus PARLARS cosa que implicarà centrar-nos en els usos col·loquials de la varietat valenciana, corresponents, a més a més, a parlants de generacions més prompte ancianes, les quals, com sabem, mantenen encara un grau d’exposició als usos formals del català (i també del castellà) bastants baixos. Mirarem de: a) verificar l’extensió que hi tenen les construccions de relatiu cultes; b) establir els límits dels usos que s’adiuen a l’estructura sintàctica col·loquial, això és, amb un nexe que despronominalitzat i amb la presència o no d’elements resumptius; i c) comprovar si les construccions amb resumptius marquen alguna diferència semàntica respecte de les que en prescindeixen o si, simplement, hi ha un mera alternança lligada estrictament al registre formal o informal.Paraules clau: construccions de relatiu, gramàtica de construccions, català col·loquialAbstract: Prof. Joan Solà studied in depth the relative constructions in Catalan and raised quite a few questions about the operation and interpretation of these constructions, especially those corresponding to colloquial uses, clearly differentiated from those belonging to formal registers. In this paper we will try to contribute to the knowledge of colloquial relative constructions in Catalan using the Cognitive Construction Grammar as a theoretical basis. We will use the corpus called PARLARS, which will involve focusing on the colloquial uses of the Valencian variety, corresponding, in addition, to speakers of the older generations, who, as we know, still maintain a degree of exposure to quite low formal uses of Catalan (and also Spanish). Our objectives will be: a) to verify the extent of relative constructions in cultured speech; b) to establish the limits of the uses that best fit the colloquial syntactic structure, that is, the one that uses a depronominalized relativizer with or without resumptive elements; and c) to check if the constructions containing resumptives elements mark any semantic difference compared to those without them or if, simply, there is a mere alternation strictly linked to the formal or informal register.Keywords: relative constructions, construction grammar, colloquial Catalan
8
Adiego, Ignasi-Xavier. « Catalan Romani (<i>caló català</i>) in the work of Juli Vallmitjana : an initial appraisal ». Zeitschrift für Katalanistik 25 (1 juillet 2012) : 305–20. http://dx.doi.org/10.46586/zfk.2012.305-320.
Texte intégralRésumé :
Summary: The Catalan writer Juli Vallmitjana i Colomines (1873–1937) made extensive use of Catalan Gypsies as the topic of some of his plays and novels. It is clear that he had close contact with Gypsy people, and that this contact resulted in an interest for the Romani speech of Catalonia (caló català). He introduced Caló words in dramatic works, and words and dialogues in his novel Sota Montjuïc, which constitutes an interesting source of this language, but his chief contribution is a remarkable list of words and phrases in an appendix on Caló català that was included in the first edition of Sota Montjuïc. All these materials have not been analyzed in depth until now: In his study on Catalan Romani, Frederick George Ackerley only accounts for some Caló words contained in a work of Vallmitjana. Vallmitjana is practically the only source for filling the gap between the earliest written sources of Catalan Romani (in the first half of the 19th century) and the present attestations of this dialect, now on the verge of extinction. In this paper, I offer a first appraisal of all these Romani materials recorded by the Catalan writer. [Keywords: Catalan Romani; Catalan Gypsies; Romani language; Gypsy language]
9
Martines, Josep. « Canvi lexicosemàntic : salpuscar ‘esquitar’ i variants, un petit enigma ». SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 12 (21 décembre 2018) : 103. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.12.13666.
Texte intégralRésumé :
Resum: Aquest article mostra quin degué ser l’origen del verb salpuscar i la variant salbuscar, sinònim de l’actual esquitar o esquitxar . Subratlla les possibilitats que ofereixen els corpus textuals digitals i la necessitat de tenir present l’estudi contrastiu de llengües (especialment d’atendre l’occità) i la història de la cultura quan es fa semàntica i lexicologia diacròniques del català. Així mateix, s’hi apliquen nocions bàsiques de la semàntica cognitiva en l’estudi del canvi lingüístic. Paraules clau: semàntica i lexicologia diacròniques, etimologia, canvi semàntic en català, salpuscar, semàntica cognitiva.Abstract: This article shows what must have been the origin of the Catalan verb salpuscar and its variant salbuscar, synonym of the current verb esquitar o esquitxar (‘to splash’). It highlights the possibilities offered by digital textual corpora and the need to bear in mind the contrastive study of languages (especially when it comes to Occitan) and the cultural history when diachronic semantics and lexicology of Catalan are done. Likewise, basic notions of cognitive semantics are applied in the study of linguistic change. Keywords: diachronic semantics and lexicology, etymology, semantic change in catalan, salpuscar, cognitive semantics.
10
Escartí Carrasco, Lluís. « El català en la premsa local del primer terç del segle XX. El cas d’Algemesí ». SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 6, no 6 (29 décembre 2015) : 136. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.6.7826.
Texte intégralRésumé :
Resum: El present treball és un estudi sobre quatre setmanaris bilingües d’Algemesí (València) del primer terç del segle XX: Pim, Pam, Pum (1911), La Canariera (1913), La Ribera (1917) i Llevant (1931); tot parant una atenció especial als aspectes lingüístics, sociolingüístics i literaris.En una primera part hi ha una contextualització de la premsa valenciana de principis de segle, en la qual s’estudien les publicacions locals, la premsa en català, la premsa satírica i la d’ideologia valencianista, així com les seues característiques i publicacions més destacades.En la segona part del treball s’analitza les quatre publicacions objecte d’estudi: la seua ideologia, els temes i continguts tractats, els gèneres, així com els aspectes lingüístics més destacats pel que fa a l’ús del català. Així mateix, es posen en relació amb el tipus de premsa del moment i amb el context polític, social i cultural. Paraules clau: premsa local, premsa en català, publicacions periòdiques, premsa valenciana, publicacions Algemesí Abstract: The present paper analyzes four bilingual weekly newspapers published in the first third of the twentieth century in Algemesí (Valencia, Spain): Pim, Pam, Pum (1911), La Canariera (1913), La Ribera (1917) i Llevant (1931); specially focusing on linguistic, socio-linguistic and literary aspects.In the first part there is a contextualization of Valencian press in the beginning of the twentieth century containing a study of local publications, Catalan press, satiric press and political Valencianism press, where characteristics and main titles are reported. The second part analyzes the four publications mentioned: ideology, themes, contents, genres… as well as most important language issues regarding the use of Catalan. They are also related to the press of that time and to the political, social and cultural context. Key words: local press, Catalan press, periodicals, Valencian press, publications in Algemesí
Thèses sur le sujet "Català"
1
Gómez-Ten, Robert. « La intervenció de Joan Coromines en alguns dels grans episodis de la història de la llengua catalana del S. XX (amb un apèndix d'observacions sobre la llengua catalana de Joan Coromines) ». Doctoral thesis, Universitat de Girona, 2010. http://hdl.handle.net/10803/7813.
Texte intégralRésumé :
La tesi doctoral LA INTERVENCIÓ DE JOAN COROMINES EN ALGUNS DELS GRANS EPISODIS DE LA HISTÒRIA DE LA LLENGUA CATALANA DEL S. XX (AMB UN APÈNDIX D'OBSERVACIONS SOBRE LA LLENGUA CATALANA DE JOAN COROMINES) estudia l'aportació de Joan Coromines en la història de la llengua catalana del segle XX. El treball del lingüista és situat en el context de l'obra codificadora i modernitzadora de la llengua catalana realitzada per Pompeu Fabra durant les tres primeres dècades del segle passat i descriu la intervenció i les aportacions de Coromines en la continuació del treball normativitzador del català. La tesi demostra que Coromines és una figura indispensable per comprendre la dinàmica, la fesomia i la tessitura de la llengua catalana al llarg del crucial segle XX.The doctoral thesis THE INTERVENTION OF JOAN COROMINES IN SOME OF THE GREAT EPISODES OF CATALAN LANGUAGE HISTORY IN THE XX CENTURY. (WITH AN APPENDIX OF REMARKS ABOUT THE CATALAN LANGUAGE OF JOAN COROMINES) studies Joan Coromines' contribution to the history of the Catalan Language during the 20th Century. The aim of the linguist was to continue modernising and codifying the language, a process that had already been started by Pompeu Fabra during the first three decades of the past Century. It also describes the input and contributions made by Coromines in regulating the Catalan language. The thesis proves that Coromines is an indispensable figure to understand the dynamic that the language has taken during the crucial twentieth century.
2
Solivellas, i. Ugena Ivan. « Les Partícules prefixals en català ». Doctoral thesis, Universitat Pompeu Fabra, 2021. http://hdl.handle.net/10803/672717.
Texte intégralRésumé :
L’objectiu principal d’aquesta tesi és estudiar les partícules prefixals des d’una perspectiva teòrica, a partir de la revisió crítica de diferents fonts bibliogràfiques, i aplicada, mitjançant un corpus de dades exhaustiu de la llengua catalana. D’aquesta manera, s’analitza la naturalesa dels prefixos, les formes prefixades i els fractoconstituents, i es classifiquen aquestes tres categories segons els plantejaments de la teoria dels prototips, mitjançant una metodologia que combina el tractament manual i automàtic de les dades. Cada classe es caracteritza a partir de les propietats dels diferents elements que la constitueixen i, alhora, cada unitat es classifica segons la posició que ocupa —central o perifèrica— en la respectiva categoria per poder destriar-ne els elements prototípics. A més, les dades s’agrupen a través d’un procés automàtic per analitzar el nombre de categories que generen i la distribució per classe de cada unitat. Finalment, la classificació de les partícules prefixals s’aplica a l’estudi del contínuum morfològic que s’estableix entre composició i derivació, per proposar-ne un model nou de representació.The main objective of this thesis is to study prefixal particles from a theoretical perspective, based on a critical review of different bibliographical sources, and an applied one, through an exhaustive data corpus of Catalan language. In this way, we analyze the nature of prefixes, initial neoclassical combining forms and fractoconstituents, and these three categories are classified according to prototype theory approaches. This procedure is carried out using a methodology that combines manual and automatic data processing. Each class is characterized on the basis of the properties of the different elements that constitute it and, likewise, each unit is classified according to the position it occupies —central or peripheral— in the respective category in order to be able to select the prototypical elements. Furthermore, the data are grouped by means of an automatic process to analyze the category name they generate and the class distribution of each unit. Finally, the prefixal particles classification is applied to the study of the morphological continuum that is established between composition and derivation, in order to propose a new representation model.
3
Gómez, Duran Gemma. « Gramàtica del català rossellonès ». Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2011. http://hdl.handle.net/10803/96175.
Texte intégralRésumé :
El rossellonès és el dialecte del català parlat a la Catalunya del Nord. Durant segles, aquesta regió formava part de Catalunya, però després del Tractat dels Pirineus, del 1659, va passar a formar part de França. En aquest moment la dialectalització s’accelera. Tanmateix, s’han publicat ben pocs estudis que expliquin aquestes característiques pròpies. El treball més important és la tesi de Pierre Fouché, publicada el 1924 en els llibres Phonétique historique du Roussillonnais i Morphologie historique du Roussillonnais, Tolosa (Ginebra, Slatkine Reprints 1980). Després de Fouché, no hi ha hagut cap estudi científic sobre el rossellonès.
La present tesi és fonamentalment descriptiva. Recull pràcticament tots els aspectes dialectals rossellonesos que són diferents de la resta del català, tant pel que fa a la fonètica com la fonologia, la morfologia o la sintaxi. El principal punt de vista presentat és sincrònic, però per a alguns trets és diacrònic, especialment quan aquests són compartits amb el francès i, per tant, en podrien ser un calc. A més, la introducció també presenta una breu descripció de la situació sociolingüística actual i dels fets històrics que hi han portat. El punt actual és d’extinció imminent del dialecte.
Pel que fa a la fonètica, els trets més rellevants afecten les vocals. A causa de dos canvis històrics, ara el rossellonès té un sistema de cinc vocals tòniques en comptes dels de set vocals típics de la majoria de dialectes catalans. A més d’aquests canvis, també s’estudien acústicament els formants de les vocals.
En entrar a la fonologia, veiem el comportament de la s final al context Cs##C, la posició de l’accent (reservada a mots oxítons i paroxítons) i els clítics. A més de la descripció superficial, es fa una proposta d’estructura profunda.
A la morfologia es presenten el gènere i els morfemes de plural, els determinants i els morfemes verbals. Els aspectes més remarcables es troben a l’article, amb un comportament únic de lo, i la conjugació verbal, dins de la qual hi ha hagut verbs que han canviat de conjugació.
Finalment, els aspectes sintàctics més rellevants són la posició del subjecte, amb restriccions per a ocupar una posició postverbal, i la negació, que es fa amb la partícula pas. Totes dues característiques es mostren des d’una perspectiva diacrònica i es comparen amb el francès, que té un comportament semblant, per saber si en podria ser l’origen.
La tesi també inclou sis annexos, dedicats als següents temes: els informants, els qüestionaris de les entrevistes fetes al treball de camp, la definició d’alguns adverbis i connectors, catorze converses orals transcrites fonèticament i ortogràfica, la descripció de com es diuen les hores i, finalment, la transcripció d’un manuscrit original de l’any 1691.Roussillonnais is a dialect of Catalan spoken in North Catalonia (French Department of Pyrénées Orientales). For centuries, this area belonged to the realm of Catalonia, but after the Treaty of the Pyrenees in 1659, it became a department of France. Clearly since 1659, and also some time before, Roussillonnais dialect underwent different changes. However, there are few linguistic studies explaining them. The most important work is the thesis of Pierre Fouché, published in 1924 in the books Phonétique historique du Roussillonnais and Morphologie historique du Roussillonnais, Toulouse (Génève, Slatkine Reprints 1980). After Fouché’s seminal work, no thorough study about Roussillonnais have been developed. For this reason, the dissertation Grammar of Roussillonnais Catalan represents a much needed contribution in this forsaken field of research. This thesis is fundamentally descriptive. It includes almost all the gramma-tical aspects of the dialect that are different from the rest of Catalan, i.e., phonetics, phonology, morphology and syntax. The point of view is synchronic, but in some aspects it is also diachronic, especially when the resulting feature of an evolution is similar to French. In the introduction there is also a brief description of the sociolinguistic features and the historical reasons that led Rousillonnais to a current situation of virtual extinction. As regards phonetics, the most special characteristics affect the vowels. After two historical changes, today Roussillonnais has five vowels instead of the seven-vowel system typical of Catalan. The evolution of these changes is studied in the thesis, together with the current properties of vowel formants, explained from an acoustic perspective. From a phonological point of view, the final s in the context Cs##C, the position of the accent (which avoids presence of proparoxyton words) and the behaviour of clitics are very special. All these distinctive features are described and an explanation is also provided. In morphology, gender and plural morphemes, determinants and verbal morphemes are described. The most salient aspects are found in the article and in the verbal conjugation. An account is offered of all these morphological phenomena. Finally, the most important syntactic aspects are related to subject position (with restrictions for post verbal location) and to negation (with the particle pas). Both are compared to French in order to try to know if this language could be in the origin of changes that led to the current characteristics. This dissertation also presents six appendices, each of which is devoted to one of the following topics: the names of the informants, the questionnaires employed in the interviews, the definition of some adverbs and textual connectors, the (orthographic and phonetic) transcription of fourteen oral conversations, the explanation of expressions for time reports and, finally, the transcription of an original manuscript of the year 1691.
4
García, Oms Arcadi. « El Dret Notarial Català ». Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2010. http://hdl.handle.net/10803/52775.
Texte intégralRésumé :
La guerra de Successió va representar un fort trasbals per a l’estament notarial de Catalunya. Els col•legi de la ciutat de Barcelona va prendre part decididament pel partit de l’Emperador, mentre que l'altre que existia, el de notaris reials ho va fer pel partit del Borbó. A Catalunya, a part d'aquests actuaven altres tipus de notaris, com els escrivans de manament, els notaris senyorials, i els apostòlics.
Després del 1714 es va centralitzar les designacions de fedataris, que van ser, monopolitzades pel poder reial la qual cosa representava la necessitat de satisfer la taxa anomenada fiat que era una quantitat econòmica elevada que calia satisfer per a obtenir el privilegi de la fe pública. Aquesta circumstància, en un principi, va afectar també els notaris causídics (procuradors dels tribunals).
El 1728 es van redactar unes ordinacions per al notariat de Catalunya, en virtut de les quals es canviava el règim tradicional del notariat a Catalunya, obligant a la fedataris, encara que fossin senyorials, a passar un examen al Consell de Castella, a la Cort.
El 1736 es va prohibir l’actuació dels rectors de les parròquies com a fedataris que era tradicional a Catalunya, i es van redactar ordinacions per al notariat de Catalunya. Aquestes normes van deixar el règim jurídic del notariat de Catalunya molt proper al de Castella. Elc col•legis barcelonins van aconseguir escapolir-se de l'aplicació d'aquestes disposicions. Moltes d’aquestes normes es van deure a la iniciativa de l’oïdor i regent de l’Audiència Bernardo de Santos.
El 1752 des del Consell de Castella es va comissionar a l’oïdor Andrés de Simón Pontero per a que dugués a terme la visita, inspecció de notaris que tenia molta tradició a Castella, però que era desconeguda a Catalunya. Va representar una pesada càrrega econòmica sobre el notariat de Catalunya, i va servir per a finançar una campanya de recerca a arxius eclesiàstics
Després, per iniciativa del mateix oïdor, es van tramitar a la Cort les ordinacions per als notaris de Catalunya de 1755 que pràcticament van equiparar el règim del notariat al de Castella i van estar vigents fins la llei del Notariat.
De la comparació del notariat de Catalunya amb el de València, Aragó i Mallorca es pot concloure que el model d’aquests regnes de l’antiga Corona d’Aragó era semblant al de Catalunya, Al Regne de València, a partir del 1707, en pocs anys es va produir uns forta davallada en el nivell tècnic dels fedataris, a causa de la imitació del model de Castellà.
La comparació de la tradició catalana i castellana del notariat fa notar l’una diversitat de concepcions, però el que més cal remarcar és que a Catalunya era basada en la preparació tècnica dels candidats, mentre que el notariat castellà reial, almenys des del segle XVI es basava en la venalitat de càrrecs.
A Castella l’alienació d'oficis de fe pública va tenir com a conseqüència una notable baixada en el nivell tècnic del notariat reial que es va fer notar ja durant els segles XVI i XVII. A Catalunya, a pesar d'haver-hi hagut intents, no es va produir aquesta alienació massiva de càrrecs de fe pública, que va fer baixar notablement el nivell tècnic dels fedataris reials castellans.
En el territori de Catalunya actuaven una multiplicitat de notaris. Respecte de la seva competència, es regien per criteris territorials, encara que en algun cas aïllat s’admetia el principi de la personalitat
L’adveniment de la nova planta va representar un fort trasbals per a la pervivència de la llengua catalana en l'àmbil jurídic. No hi ha cap mena de dubte que es van produir prohibicions verbals d’ús de la llengua catalana com a mitjà d'expressió jurídica. El 1755 es va deixar de banda el lllatí, la qual cosa va aplanar el camí cap a la imposició de la llengua castellana, que va tenir lloc amb la Llei del Notariat.
5
Bosch, Capdevila Esteve. « L'acreixement en el dret succesori català ». Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 1999. http://hdl.handle.net/10803/8756.
Texte intégral
6
Cremades, i. Cortiella Elga. « L'estructura argumental dels noms en català ». Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2015. http://hdl.handle.net/10803/306271.
Texte intégralRésumé :
L’objectiu principal de la tesi que presentem és determinar i sistematitzar les propietats sintàctiques de l’estructura argumental dels noms en català.
Partim de la idea que alguns noms, igual que els verbs, projecten estructura argumental. Concebem el sintagma nominal com una estructura paral·lela al sintagma verbal, amb uns complements exigits lèxicament i regits sintàcticament pels noms que en constitueixen el nucli. Des del punt de vista de la teoria generativa, sembla que els paral·lelismes són evidents: la projecció d’aquestes categories lèxiques està vinculada a un nucli funcional (que és la flexió en el cas sintagma verbal i els determinants en el cas del sintagma nominal), i el moviment del nucli lèxic al funcional és molt semblant en tots dos casos.
Amb aquest treball, doncs, intentem justificar per què podem considerar que hi ha noms que tenen complements argumentals i determinarem quins noms en presenten i quins són els complements que podem considerar arguments del nom.
En definitiva, tractarem de donar resposta a la pregunta següent: «Com es manifesten sintàcticament els arguments dels noms en català?». Això comporta, bàsicament, haver de resoldre tres preguntes secundàries:
1. Quins noms admeten arguments en català?
2. Quina és la forma dels complements argumentals dels noms? De què depèn?
3. Quin ordre tenen els complements argumentals dels noms quan n’apareix més d’un?
Per fer-ho, ens servirem de les dades que hem pogut obtenir de més de 200 noms gràcies al Corpus textual informatitzat de la llengua catalana (CTILC).La tesis que presentamos tiene como principal objetivo determinar y sistematizar las propiedades sintácticas de la estructura argumental de los nombres en catalán. Nos basamos en el supuesto que algunos nombres, como los verbos, proyectan estructura argumental, y concebimos el sintagma nominal como una estructura paralela a la del sintagma verbal, con unos complementos exigidos léxicamente y regidos sintácticamente por nombres que constituyen su núcleo. Los paralelismos se hacen evidentes si observamos este hecho desde la perspectiva de la teoría generativa, pues la proyección de estas categorías léxicas está, en ambos casos, vinculada a un núcleo funcional (la flexión en el sintagma verbal y los determinantes en el sintagma nominal). Además, el movimiento del núcleo léxico al funcional que encontramos en el nombre se asemeja claramente con el del verbo. Con este trabajo intentaremos justificar las razones por las que podemos considerar que hay nombres que admiten complementos argumentales, y vamos a determinar cuáles son estos sustantivos y qué complementos podemos considerar argumentos nominales. En resumen, trataremos de dar respuesta a la siguiente pregunta, que es la pregunta principal que nos formulamos en esta tesis: «¿Cómo se manifiestan sintácticamente los argumentos de los nombres en catalán?». Esto implica, a su vez, resolver tres preguntas clave: a) ¿Qué nombres admiten argumentos en catalán? b) ¿Qué forma presentan los argumentos nominales en catalán? ¿De qué depende? c) ¿Cuál es el orden de los complementos argumentales de los nombres cuando encontramos más de uno en un mismo sintagma? Para llevar a cabo el análisis que permitirá responder estas preguntas utilizaremos datos de más de 200 nombres obtenidos del Corpus textual informatitzat de la llengua catalana (CTILC).
he main purpose of this thesis is to determine and systematize the syntactic properties and characteristics of argument structure of Nouns in Catalan. We will consider that Nouns, like Verbs, project an Argument Structure. We thus conceive Noun Phrase as parallel to Verb Phrase, i.e. containing required arguments. From the generative point of view, the similarities seem obvious —the projection of both these lexical categories is liked to a functional head, which is Flex for Verbs and Det for Nouns. Moreover, movement from lexical head to functional head is similar in both cases. In this thesis we will put forward some reasons why some Nouns can be considered to have Argument Structure, and we will try to find out which these Nouns are and which kind of complements they accept. In summary, we will answer the following: “How does the argument structure of NP syntactically manifest in Catalan?”. Three secondary questions follow from this one: 1. Which nouns do admit arguments in Catalan? 2. How do nominal arguments realize in Catalan? What do different realizations depend on? 3. Which is the basic order of nominal arguments when they co-occur in the same phrase? In order to give an answer to all this, we will be using data of more than 200 nouns, which we have extracted from the Corpus textual informatitzat de la llengua catalana (CTILC).
7
Aguirre, i. Font Josep M. « El règim jurídic del litoral català ». Doctoral thesis, Universitat de Girona, 2013. http://hdl.handle.net/10803/109159.
Texte intégralRésumé :
This thesis focuses on regional coastal planning, starting with a look at the scope of the new coastal planning responsibilities assumed by the Catalan Government as established in article 149.3 of the Statute of Autonomy of Catalonia, and then analysing the urban master plans for the coastal system. The thesis begins (Chapter 1) with a study of the evolution of the legal framework for coastal planning and its complex division of responsibilities, which has been conditioned by two recent events: the new responsibilities incurred by the Catalan Government in the matter of coastal planning and sentence 31/2010 passed by the Constitutional Court concerning the Statute. Then (in Chapter 2) other coastal planning models, with problems similar to our own, are studied by comparing cases in both foreign and autonomous law that provide solutions and ideas to help shape a more ambitious model for the protection of our coastline. The main body of the thesis (Chapter 3) deals with the key to the current plans for the Catalan coastline: the urban master plans for the coastal system. Seven years after they were passed a jurisprudential analysis has been conducted to know how well they fit in with the principle of municipal autonomy, their suitability to regional and municipal planning, and the possible pecuniary liability incurred by the state upon their approval. The thesis concludes (Chapter 4) by defending the need to articulate an integrated management model for the Catalan coastline with a Catalan law governing coastal planning, which would serve to deal not only with the risks this area is subject to, but also with the need to limit the negative effects of the proposed reform of the state coastal lawLa tesi se centra en l’estudi de l’ordenació urbanística i territorial del litoral, partint de les potencialitats de les noves competències de la Generalitat de Catalunya en ordenació del litoral atorgades per l’article 149.3 de l’Estatut i analitzant la figura dels plans directors urbanístics del sistema costaner. El treball s’inicia (capítol I) amb l’estudi de l’evolució del marc jurídic en ordenació del litoral i el seu complex marc competencial, condicionat per dos elements recents: les noves competències traspassades a la Generalitat en matèria d’ordenació del litoral i la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010 sobre l’Estatut. A continuació (capítol II) s’estudien altres models d’ordenació litoral en el dret comparat estranger —de França, Itàlia i els EUA— i autonòmic, amb problemàtiques similars a les nostres, que ens aporten solucions i idees per ajudar a configurar un model més ambiciós de protecció de la nostra costa. En la part central de la tesi (capítol III) s’aborda l’estudi de la peça clau de l’actual ordenació del litoral català: els plans directors urbanístics del sistema costaner. Set anys després de la seva aprovació —i a través de la jurisprudència—, s’analitza el seu encaix en el principi d’autonomia municipal, la seva adequació al planejament territorial i municipal, així com l’eventual responsabilitat patrimonial que va operar en la seva aprovació. Finalment, el treball es clou (capítol IV) defensant la necessitat d’articular un model de gestió integrada del litoral català a través d’una llei catalana d’ordenació del litoral que serveixi per fer front als riscos a què es troba sotmès aquest espai, però també a la necessitat de limitar els efectes negatius de la reforma de la Llei de costes estatal que ara es planteja
8
Panadès, i. Mínguez Glòria. « El farmacèutic català creador de cultura ». Doctoral thesis, Universitat de València, 1990. http://hdl.handle.net/10803/9771.
Texte intégralRésumé :
Es tracta d'un estudi aprofundit de l'obra literària de ficció de deu farmacèutics escriptors catalans del segle XX. Dins la història de la Farmàcia és un treball de tema original i inèdit que suposa un llegat bibliogràfic important d'especial interès per als Farmacèutics i també, àdhuc, per als estudiosos de les Lletres Catalanes. S'ha aconseguit un treball de notable interès per al foment i la difusió de la cultura de la classe farmacèutica. S'hi estudien de forma exhaustiva aquests personatges contemporanis concretament: llur personalitat, aspiracions i llur obra. La metodologia ha consistit a analitzar de forma detallada llur vida acadèmica i professional, els premis literaris rebuts, els honors concedits, i les obres que han escrit amb inclusió de fragments per il·lustrar la pròpia visió de l'autora. També, però, s'han incorporat sempre que ha estat possible l'opinió de crítics literaris. Com a punt final a la revisió de la vida i obra de cada autor s'ha fet una entrevista personal de tarannà periodístic, amb unes preguntes idèntiques per a tots els tesats., perquè cada autor expressés les seves idees de la manera més original i lliure de prejudicis possible. Així, hem provocat una dialèctica variada i brillant sobre una mateixa temàtica que ens ha dut a diverses conclusions que s'ajusten del tot o en part a l'eix principal del treball que és la relació Farmàcia Literatura. Els autors estudiats són: Josep Alegre Marcet ; Lluís Beringues; Francesc Blancher ; Miquel Crusafont ; Rosa Fabregat; Ramon Jordi; Núria Mínguez; Martí Sunyol; Gerard Vergés; Guillem Viladot .This thesis is a deep study of the literary work of fiction of ten pharmacists, all of them Catalan writers of the XXth century. In the history of Pharmacy it is an original work on a subject never studied before. At the background of this work is an important bibliographical legacy of special interest for both the Pharmacists and the experts of Catalan literature.The result is a work of very special interest in promoting and publicising the culture of the pharmaceutical class. In fact, these prominent contemporary personalities are thoroughly studied through their personality, aspirations and work. All this has been achieved by analyzing very accurately their academic and professional life. The author has also gone through the awards granted to them for their literary production and the honours they have received. The works they have written have been carefully studied and extracts from these works have been used to support the own vision of the author. Whenever it has been possible, literary critics opinion has been used.After this deep study of the life and work of every author, a personal interview of each of them has been conducted as if made by a specialist journalist. The very same questions were asked to each of the authors so that they might express their ideas in the most original way without thinking about the consequences of their answers. Proceeding as we have, we have been able get brilliant and diverse opinions on the same subject.And, finally, we have drawn a serie of conclusions which fit, to a great extent, the main axis of our work, connection pharmacy/literature.The authors studied are: Josep Alegre Marcet; Lluís Beringues; Francesc Blancher; Miquel Crusafont; Rosa Fabregat; Ramon Jordi; Núria Mínguez; Martí Sunyol; Gerard Vergés; Guillem Viladot.
9
Rull, Muruzàbal Xavier. « Els substantius d'acció i efecte en Català ». Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2007. http://hdl.handle.net/10803/8777.
Texte intégralRésumé :
La tesi és un treball sobre formació de mots en català (morfologia lèxica descriptiva) amb un enfocament sincrònic. S'hi dóna compte dels recursos per a obtenir substantius d'acció i efecte relacionats morfològicament i semànticament amb verbs, i també, doncs, de les regles, tendències i restriccions en aquest àmbit (règim afixal, blocatges homonímics, traslacions semàntiques, etc.). L'estudi s'estructura en diversos apartats: sufixació (trencar > trencament; organitzar > organització; reciclar > reciclatge; obrir > obertura; rodolar > rodoló [a rodolons]; trobar > troballa; cridar > cridadissa; dringar > dringadera; socarrar > socarrim; xiular > xiulet), conversió o derivació zero (tast/tastar, permís/permetre), habilitació gramatical (menjar una cosa > el menjar; caure > la caiguda de l'euro) i altres (pidolar > pidolància; operar > operatòria; morfemes del tipus -mec en xarrar > xarrameca; etc.).This thesis is a study about word-formation in Catalan language (descriptive lexical morphology) with a synchronic point of view. It describes the resources to obtain action-and-effect nouns related morphologically and semantically with verbs. So, it describes too rules, trends and restrictions in this area (affixal government, homonymous blocking, semantic displacement, etc). The study is structured in sections: suffixation (trencar 'to break' > trencament 'breakage'; organitzar 'to organize' > organització 'organization'; reciclar 'to recycle' > reciclatge 'recycling'; obrir 'to open' > obertura 'opening'; rodolar 'to roll' > rodoló [a rodolons 'rolling']; trobar 'to find' > troballa 'discovery'; cridar 'to yell' > cridadissa 'a lot of yells'; dringar 'to tinkle' > dringadera 'clinking'; socarrar 'to singe' > socarrim 'singeing'; xiular 'to whistle' > xiulet 'whistling'), conversion or derivation-0 (tast/tastar, permís/permetre), grammatical habilitation (menjar una cosa > el menjar; caure > la caiguda de l'euro) and other (pidolar > pidolància; operar > operatòria; morphemes like -mec in xarrar > xarrameca; etc)
10
Nicolau, Jiménez Adriana. « Feminismes al teatre català contemporani (2000-2019) ». Doctoral thesis, Universitat Oberta de Catalunya, 2021. http://hdl.handle.net/10803/671649.
Texte intégralRésumé :
Aquesta tesi aborda l'impacte dels feminismes en el teatre català contemporani, prenent com a objecte d'estudi el teatre representat a la ciutat de Barcelona entre els anys 2000 i 2019. A causa de la manca d'atenció crítica a les relacions entre el teatre català, el gènere i els feminismes, fonamento el meu marc analític en els estudis teatrals feministes anglosaxons, així com en les aportacions pioneres de María José Ragué Arias. La recerca comprèn l'estudi d'un conjunt molt ampli d'obres, enteses en tant que objectes espectaculars i per tant estudiades a partir de les escenificacions. La comparació sistemàtica d'aquest corpus permet fer emergir la presència d'una sèrie de motius feministes en conjunts remarcables d'obres: els desdoblaments, les genealogies i els trànsits. En definitiva, la tesi proposa un marc analític i metodològic innovador per copsar i analitzar la important significació d'aquest fenomen, alhora que n'ofereix una primera cartografia (que es tradueix en una relació de 148 obres recollida en annex).Esta tesis aborda el impacto de los feminismos en el teatro catalán contemporáneo, tomando como objeto de estudio el teatro representado en la ciudad de Barcelona entre los años 2000 y 2019. A causa de la falta de atención crítica a las relaciones entre el teatro catalán, el género y los feminismos, opto por fundamentar el marco analítico en los estudios teatrales feministas anglosajones, así como en las aportaciones pioneras de María José Ragué Arias. La investigación comprende el estudio de un conjunto muy amplio de obras, entendidas como objetos espectaculares y por lo tanto estudiadas a partir de las escenificaciones. La comparación sistemática de este corpus permite hacer emerger la presencia de una serie de motivos feministas en conjuntos remarcables de obras: los desdoblamientos, las genealogías y los tránsitos. En definitiva, la tesis propone un marco analítico y metodológico innovador para comprender y analizar la importante significación del fenómeno, a la vez que ofrece una primera cartografía de este, que se traduce en una relación de 148 obras en anexo.
This dissertation studies the impact of feminisms on contemporary Catalan theatre, taking, as an object of study, theatre plays staged in Barcelona between 2000 and 2019. Due to the lack of critical views on the relationships between Catalan theatre, gender and feminisms, I draw my analytical frame from Anglophone feminist theatre studies, as well as from María José Ragué Arias' pioneering contributions. The research involved the study of a wide range of plays, conceived as dramatic performances and thus studied taking their stage dimension into account. Thanks to the systematic comparison of this corpus, a series of feminist motives, present in significant groups of plays, has emerged: splittings, genealogies and transitions. In conclusion, this doctoral thesis furthers an innovative analytical and methodological frame in order to recognize and examine the signification of feminisms' impact on Catalan contemporary theatre, while offering a first cartography of this phenomenon (presented as an attached catalogue of 148 plays).
Livres sur le sujet "Català"
1
Balaguer, Claudi. Diccionari català-occità, occitan-catalan. Barcelona : Llibres de l'Índex, 2005.
Trouver le texte intégral
2
Abadia, Pere Balañà i. Lèxic usual català-àrab, àrab-català. 2e éd. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Secretaria de Política Lingüística, 2005.
Trouver le texte intégral
3
Bojor, Florin I. Diccionari català-romanès = : Dictionar român-catalan. Sant Cugat del Vallés : Griselda Bonet Girabet, 2007.
Trouver le texte intégral
4
Miracle, Josep. Víctor Català. Barcelona : Edicions de Nou Art Thor, 1986.
Trouver le texte intégral
5
ed, Torras Ignasi, et Morales Carme ed, dir. Diccionari 62 doble : Català-castellà : castellà-català. Barcelona : Edicions 62, 2003.
Trouver le texte intégral
9
Pérez, Luis Serrano. Diccionari català-Esperanto. Barcelona : Barcelona Esperanto-Centro, 2006.
Trouver le texte intégral
10
1963-, Puigdomènech López Jordi, dir. El pensament català. Palma de Mallorca : Documenta Balear, 2011.
Trouver le texte intégralChapitres de livres sur le sujet "Català"
1
Fidora, Alexander. « Català, Víctor ». Dans Kindlers Literatur Lexikon (KLL), 1. Stuttgart : J.B. Metzler, 2020. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-476-05728-0_3052-1.
Texte intégral
2
Gerfelder, Anja, et Alexander Fidora. « Català, Víctor : Solitud ». Dans Kindlers Literatur Lexikon (KLL), 1–2. Stuttgart : J.B. Metzler, 2020. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-476-05728-0_3053-1.
Texte intégral
3
Radatz, Hans-Ingo. « Canvi lingüístic, estandardització i identitat en Català ». Dans Canvi lingüístic, estandardització i identitat en català / Linguistic Change, Standardization and Identity in Catalan, viii—xi. Amsterdam : John Benjamins Publishing Company, 2020. http://dx.doi.org/10.1075/ivitra.27.int.
Texte intégral
4
Soldevila, Llorenç. « Seixanta anys de biografisme en català (1953-2013) ». Dans Aproximació a l'altre / An approach to the other, 61–74. Amsterdam : John Benjamins Publishing Company, 2015. http://dx.doi.org/10.1075/ivitra.11.08sol.
Texte intégral
5
Saragossà, Abelard. « Fabra i la segona flexió verbal en català ». Dans IVITRA Research in Linguistics and Literature, 312–26. Amsterdam : John Benjamins Publishing Company, 2019. http://dx.doi.org/10.1075/ivitra.20.18sar.
Texte intégral
6
Garcia Sebastià, Josep Vicent. « El model lingüístic de la música en català al País Valencià ». Dans Canvi lingüístic, estandardització i identitat en català / Linguistic Change, Standardization and Identity in Catalan, 52–70. Amsterdam : John Benjamins Publishing Company, 2020. http://dx.doi.org/10.1075/ivitra.27.03gar.
Texte intégral
7
Rehm, Georg, et Hans Uszkoreit. « El Català A La Societat De La Informació Europea ». Dans White Paper Series, 9–15. Berlin, Heidelberg : Springer Berlin Heidelberg, 2012. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-642-30678-5_3.
Texte intégral
8
Rehm, Georg, et Hans Uszkoreit. « Suport De Les Tecnologies Del Llenguatge Per Al Català ». Dans White Paper Series, 16–33. Berlin, Heidelberg : Springer Berlin Heidelberg, 2012. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-642-30678-5_4.
Texte intégral
9
Rossich, Albert. « Llengua i dialecte al teatre català (segles xvi-xix) ». Dans Del manuscrit a la paraula digital / From Manuscript to Digital Word, 94–111. Amsterdam : John Benjamins Publishing Company, 2018. http://dx.doi.org/10.1075/ivitra.16.05ros.
Texte intégral
10
Dols Salas, Nicolau A. « El concepte d’integritat lingüística i la competència comunicativa ». Dans Canvi lingüístic, estandardització i identitat en català / Linguistic Change, Standardization and Identity in Catalan, 2–23. Amsterdam : John Benjamins Publishing Company, 2020. http://dx.doi.org/10.1075/ivitra.27.01dol.
Texte intégralActes de conférences sur le sujet "Català"
1
Martínez, Anna, Claudia Rueda, Jordi Gordon et Juan José Ospina. « Estratègies per a la regeneració sostenible d’assentaments turístics a la costa mediterrània ». Dans Seminario Internacional de Investigación en Urbanismo. Barcelona : Instituto de Arte Americano. Universidad de Buenos Aires, 2013. http://dx.doi.org/10.5821/siiu.5970.
Texte intégralRésumé :
La comunicació presenta el procés d’anàlisi del litoral mediterrani català que s’ha portat a terme en el marc
del projecte de recerca I+D+i “Estratègies per a la Regeneració Sostenible d'Assentaments Turístics a la
costa Mediterrània” pels membres del grup IAM de l’Escola d’Arquitectura la Salle, URL. Aquest projecte té
com a objectiu establir directrius d'actuació urbana i arquitectònica per a la regeneració sostenible de
poblacions costaneres de la Mediterrània. La hipòtesis que es proposa és la intervenció sobre elements
arquitectònics o urbans concrets perquè actuïn com a impulsors de la transformació urbana i territorial al seu
entorn. Per això s’establiran una sèrie de pautes per a la seva regeneració des de criteris de sostenibilitat.
Aquesta comunicació presenta la primera fase, que consisteix en la representació d’un mapa tipològic del
territori, sobre el que es detecten els diferents objectes d’estudi, i en la definició del procés metodològic
d’aproximació urbanística i arquitectònica a cada un dels casos. The paper presents the analysis process of the Catalan Mediterranean coast that has been carried out within the research project I+D+i "Strategies for Sustainable Regeneration of Tourism Settlements in the
Mediterranean coast" by members of the IAM of the School of Architecture La Salle URL.
It aims to establish urban and architectural guidelines for a sustainable regeneration of coastal towns in the Mediterranean.
The hypothesis proposed is to develop a proposal for intervention in specific urban and architectural elements to act as drivers of change in the urban and regional environment. We therefore establish a series of guidelines for regeneration from sustainability criteria.
This paper presents the first phase, which consists in representing a typological map of the territory on which detects the different objects of study, and the
definition of the methodological process of
urban planning and architectural approach to
each case.
2
Blanco, Marcela, et Karina Perdomo. « SELF, un acontecimiento visual. » Dans IV Congreso Internacional de Investigación en Artes Visuales. ANIAV 2019. Imagen [N] Visible. Valencia : Universitat Politècnica de València, 2019. http://dx.doi.org/10.4995/aniav.2019.9031.
Texte intégralRésumé :
En una sociedad sobreexpuesta de imágenes muchas veces invasivas, en la cual rebasan su propio territorio, deberíamos comenzar a reflexionar sobre la propia visibilidad de las mismas.Ver, significar, sobre esa base fue concebido “SELF, un acontecimiento visual”un proyecto donde el observador requiere de la autorreferencia para percibir la visualidad. Reconocer nuestra propia imagen posibilita que comprendamos el exterior, según Lacan y su Estadio del espejo (1949),el individuo se introduce en el mundo de las imágenes las cuales poseen un gran poder de integración del yo. Este concepto es sumamente importante para comprender la contemporaneidad, en otras palabras nuestro mundo, el mundo del yose origina en la imagen.Construir una visualidad, identificar a partir de formas, colores y movimientos creados a partir de un dispositivo experimental que cómo bien propone Català (2005) enlazó dos paradigmas opuestos logrando un trabajo en conjunto.Este proyecto se creó a partir de una interfaz autónoma construida por un sensor kinect, su función es la de provocar con sus movimientos a los sujetos colaboradores. Elaborando un mapeamiento de su imagen mediante un algoritmo que consigue reconocer a las personas que se encuentran en su campo de visión.Esta investigación procura producir y relevar las consecuencias de las relaciones que genera el dispositivo de imagen con los sujetos cuando se establecen en un tiempo y un espacio determinados.Además este trabajo pretende contribuir a prácticas de análisis, crítica y creación visual. Prácticas donde deberemos insistir en dejar de ver las imágenes y las obras de arte como objetos de contemplación; incorporando a la escena planteada la discusión y producción sobre el reconocimiento de la imagen.
3
Pernisco, Fabiana. « El ensayo industrial : un modelo artístico entre el ensayo audiovisual y el film industrial ». Dans VI Congreso Internacional de Investigación en Artes Visuales ANIAV 2024. València : Editorial Universitat Politècnica de València, 2024. http://dx.doi.org/10.4995/aniav2024.2024.17856.
Texte intégralRésumé :
Por su condición híbrida entre lo documental, lo ficcional y lo experimental, el ensayo audiovisual se caracteriza por ser el estillo cinematográfico que mejor se adaptada a la actividad intelectual. Si los orígenes de este género se anclan en el ensayo literario por su método antisemántico, subjetivo y no metódico (Adorno 1979), su estética se nutre del modo en que la técnica cinematográfica capta la plasticidad de lo real, a través de imágenes en movimiento, experimentando con soluciones dinámicas de montaje. De este forma, el ensayo fílmico se presenta como un espacio que produce rutilantes hibridaciones y formas complejas (Català 2004) a través de la experiencia y de una investigación metódica que tiene como objetivo desarrollar un pensamiento personal (Lopate 2007).Junto a este género se ha desarrollado otro que ha consolidado su propia trayectoria y hunde sus raíces en la primera representación cinematográfica de los hermanos Lumière, fechada en 1895, donde aparecen trabajadores saliendo de la fábrica homónima en Lyon: el cine industrial. Después de esa fase inicial, el florecimiento del género ocurre hacia 1930, coincidiendo con la difusión del documental. Si bien se concibió inicialmente como un medio para que las empresas publcitasen y ensalzasen su propios logros (Aitken, 2005), el cine industrial se convertiría pronto en un poderoso medio de crítica social, política y medioambiental (Hediger, 2009).En esto documento aventuramos la definición de un género híbrido que bebe de los dos anteriores, el ensayo industrial. Para sustentar la propuesta, procedemos al análisis de algunos casos de estudio que permiten subrayar cómo este tipo de ensayo reflejaba el progreso social y tecnológico de la sociedad de consumo y atestiguaba sus consecuencias. Tras acometer la caracterización estilística, formal e histórica de cada uno de ellos, estableceremos aquellos rasgos estéticos y epistemológicos que definirían de suyo el ensayo industrial y fijaremos su utilidad para acometer una investigación artística centrada en la sociedad postindustrial.
4
Kusakunniran, Worapan, Kunthorn Phongluelert, Chanathip Sirisangpaival, Osh Narayan, Kittikhun Thongkanchorn et Anuwat Wiratsudakul. « Cattle AutoID : Biometric for Cattle Identification : Cattle AutoID ». Dans SIET 2023 : International Conference on Sustainable Information Engineering and Technology. New York, NY, USA : ACM, 2023. http://dx.doi.org/10.1145/3626641.3627215.
Texte intégral
5
Katsumoto, Yuichiro, et Masa Inakage. « Catapy ». Dans the 8th International Conference. New York, New York, USA : ACM Press, 2011. http://dx.doi.org/10.1145/2071423.2071522.
Texte intégral
6
Hock, Patrick, Chika Oshima et Koichi Nakayama. « CATARO ». Dans GECCO '18 : Genetic and Evolutionary Computation Conference. New York, NY, USA : ACM, 2018. http://dx.doi.org/10.1145/3205651.3208264.
Texte intégral
7
Skujina, Evija, et Irina Pilvere. « Development trends and challenges in beef cattle breeding in Latvia ». Dans 24th International Scientific Conference. “Economic Science for Rural Development 2023”. Latvia University of Life Sciences and Technologies. Faculty of Economics and Social Development, 2023. http://dx.doi.org/10.22616/esrd.2023.57.056.
Texte intégralRésumé :
In the European Union (EU), the cattle sector is made up of meat and dairy farming. These sectors are closely interlinked, as a significant proportion of dairy cows are slaughtered for meat. In the mid-1990s, as market conditions changed in Latvia's agricultural sector, the development of specialised breeds of beef cattle began, so the aim of the research is to examine trends in the development of beef cattle breeding in Latvia. Dairy farming is still one of the largest agricultural sectors in Latvia, but between 2003 and 2023 the total number of specialised beef cattle herds in Latvia has decreased by 46.9%, while the number of specialised beef cattle themselves has increased almost four times compared to 2003. The results of the study show, in 2023, the most popular beef cattle breeds were Charolais, Limousine, Hereford and Aberdinangus, and these breeds accounted for 87% of the total number of beef cattle. The beef cattle industry showed a positive trend in the development of specialized beef cattle breeds with an increase in the number of herds of 3-49 and 50-199 cattle in 2023, which accounted for 86% of the total number of beef cattle. In Latvia, beef cattle are concentrated in certain districts in the eastern, western, and northern parts of the country where favourable conditions (pastures) are available for rearing them. Authors conclude that in the future, farms producing cattle of specialized beef breeds will have to review their production practices in order to adapt to environmentally friendly solutions and contribute to the achievement of the objectives of the European Green Deal.
8
Shadrina, Ia L., S. I. Zarovniaev, A. N. Maksimova et O. I. Zakharova. « Yakut cattle ». Dans ТЕНДЕНЦИИ РАЗВИТИЯ НАУКИ И ОБРАЗОВАНИЯ. НИЦ «Л-Журнал», 2018. http://dx.doi.org/10.18411/lj-10-2018-144.
Texte intégral
9
Rey, William P., Lance Jhudiel P. Javier, Justin Miguel N. Manguiat et Wesley Mikhail C. Tolentino. « Cattle Care : An IoT Cattle Health Monitoring System (CHMS) for Backyard Dairy Cattle Farmers ». Dans CCIOT 2023 : 2023 8th International Conference on Cloud Computing and Internet of Things. New York, NY, USA : ACM, 2023. http://dx.doi.org/10.1145/3627345.3627363.
Texte intégral
10
Hidalgo, João Eduardo, Márcia Aparecida Barbosa Vianna et Nelyse Salzedas. « Soy Gaudi : uma rapsódia plástica catalã moderna ». Dans Encontro da História da Arte. Universidade Estadual de Campinas, 2014. http://dx.doi.org/10.20396/eha.10.2014.4156.
Texte intégralRésumé :
Pintar, esculpir, construir são formas de expressão e de ver o mundo. O arquiteto catalão Antoni Gaudi (1856-1926) registrou e viveu a Catalunha, sua natureza, sua história e cultura. Este texto não tem caráter biográfico, propõe se a construir sobre uma tríade: Barcelona – Cripta da Colônia Güell – Gaudí. Ler Gaudí através de seu texto: A Cripta. A nossa proposta objetiva o enfrentamento de Gaudí com ele mesmo, em seu processo de interfaces: texto e imagem, num espelhamento “vis-a-vis” com a sua obra, aqui enfocada na Cripta da Colônia Güell de Barcelona.
Rapports d'organisations sur le sujet "Català"
1
Pla, Xavier. Fuster i els gossos. Tres reflexions sobre assagisme català i cinisme. Universitat de València, février 2023. http://dx.doi.org/10.7203/puv-esp67-02-pla.
Texte intégral
2
Elvira-García, Wendy, et Georgina Bargalló Osuna. Característiques tonals i espectrals de la parla dirigida a infants en català. Edicions i Publicacions de la Universitat de Lleida, 2024. http://dx.doi.org/10.21001/sintagma.2024.36.05.
Texte intégral
3
Belenguer, Ernest. Joan Reglà i Joan Fuster. Dos referents de l’estudi del bandolerisme català. Universitat de València, février 2023. http://dx.doi.org/10.7203/puv-esp67-11-belenguer.
Texte intégral
4
Vidal, Jordi. L’estela de Meša. Primeres traduccions al català i la polèmica sobre la seva autenticitat (1903-1904). Edicions de la Universitat de Lleida, 2023. http://dx.doi.org/10.21001/rap.2023.33.7.
Texte intégral
5
Rull, Xavier. Les partícules confirmatòries (com a question tags i com a respostes confirmatives) en català (amb especial referència al nord-occidental i al rossellonès). Edicions i Publicacions de la Universitat de Lleida, 2023. http://dx.doi.org/10.21001/sintagma.2023.35.02.
Texte intégral
6
Choquette, Gary. PR-000-CATALOG PRCI Research Catalog. Chantilly, Virginia : Pipeline Research Council International, Inc. (PRCI), septembre 2020. http://dx.doi.org/10.55274/r0011791.
Texte intégralRésumé :
This document provides a high-level summary of all research deliverables involving developed through the support of PRCI. The purpose of this document to aid members, research contractors, and others in identifying completed pipeline research. It should be understood that PRCI's research is continually being updated and this catalog represents a snapshot in time. PRCI's website is considered the master record of PRCI's research information. It should also be noted that not all of the research results are available to the public. There are multiple reasons for this including: � PRCI does not own the copyright to the material. This is typically the case where PRCI cofunds research with others and receives a copy of the related deliverables for member use. � The research results are preliminary, inconclusive, or incomplete. � The research results did not sufficiently pass a peer review for technical quality or rigor. � The results were deemed to provide cost efficiencies.
7
Frey, Martha. Catalog Commerce. Boston, MA : Patricia Seybold Group, août 2001. http://dx.doi.org/10.1571/psgp8-30-01cc.
Texte intégral
8
Doty, Kelsie, et Sherry Haar. Catalpa Leaves. Ames : Iowa State University, Digital Repository, novembre 2015. http://dx.doi.org/10.31274/itaa_proceedings-180814-1280.
Texte intégral
9
Rosen, Sherwin, Kevin Murphy et Jose Scheinkman. Cattle Cycles. Cambridge, MA : National Bureau of Economic Research, juillet 1993. http://dx.doi.org/10.3386/w4403.
Texte intégral
10
Beck, R. R., et D. Croke. TACOM Simulation Catalog. Fort Belvoir, VA : Defense Technical Information Center, mai 1991. http://dx.doi.org/10.21236/ada239007.
Texte intégral