Pour voir les autres types de publications sur ce sujet consultez le lien suivant : Català.
Articles de revues sur le sujet « Català »
Créez une référence correcte selon les styles APA, MLA, Chicago, Harvard et plusieurs autres
Consultez les 50 meilleurs articles de revues pour votre recherche sur le sujet « Català ».
À côté de chaque source dans la liste de références il y a un bouton « Ajouter à la bibliographie ». Cliquez sur ce bouton, et nous générerons automatiquement la référence bibliographique pour la source choisie selon votre style de citation préféré : APA, MLA, Harvard, Vancouver, Chicago, etc.
Vous pouvez aussi télécharger le texte intégral de la publication scolaire au format pdf et consulter son résumé en ligne lorsque ces informations sont inclues dans les métadonnées.
Parcourez les articles de revues sur diverses disciplines et organisez correctement votre bibliographie.
1
Antolí Martínez, Jordi Manuel. « Variació funcional i expressió de l'evidencialitat en el català del s. XV : la traducció de Les paradoxa de Ferran Valentí ». SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 1, no 1 (17 juin 2013) : 82. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.1.2579.
Texte intégralRésumé :
Resum: L’anàlisi comparativa de l’obra de Ciceró Paradoxa Stoicorum i la traducció del s. XV fetaper Ferran Valentí és d’alguna utilitat des de la perspectiva lingüística. En aquest article, examinemun element d’interès per a la semàntica del català: l’expressió de l’evidencialitat mitjançant algunsverbs com jutjar, estimar, pensar, sentir, etc. En aquest estudi, observem com tradueix Valentí elsverbs llatins en català i provem de reconèixer quins evidentials del català medieval són el resultatd’una interferència del llatí. L’objectiu és establir el valor evidencial de cadascun d’aquests verbs i feraixí un primer acostament a l’expressió de l’evidencialitat en un registre formal del català medieval.Paraules clau: Evidencialitat, Català antic, Ferran Valentí, Onomasiologia, Registre lingüísticAbstract: A comparative analysis of the work of Cicero Paradoxa Stoicorum and the 15thtranslation by Ferran Valentí is of some linguistic utility. In this article, we examine a point ofinterest to Catalan semantics: the expression of the evidentiality by means of some verbs suchas jutjar, estimar, pensar, sentir, etc. In this study, we note how Valentí translates the Latin verbsin Catalan and we try to recognize which evidentials in the Medieval Catalan are the result of aninterference from a form that is peculiar to Latin. The aim is to establish its evidential value in orderto describe the formal uses of evidentiality in Medieval Catalan.Keywords: Evidentiality, Old Catalan, Ferran Valentí, Onomasiology, Linguistic register
2
Puigmalet, Joan. « Un vocabulari pornogràfic francès-català inèdit ». SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 3, no 3 (28 juin 2014) : 291. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.3.3824.
Texte intégralRésumé :
Resum: Antoni Bulbena Tosell és autor d’un manuscrit, i inèdit, vocabulari pornogràfic francès-català català-francès, la Flora pornogràfica francesa: suplement al argot francès / Flore pornographique catalane: supplément à l’argot catalan. És una obra d’aproximadament l’any 1921 que, per la seva temàtica, ell mateix reservava per a no publicar-se. Bulbena és autor d’una discutida obra lingüística, entre la qual trobem diferents diccionaris, alguns d’ells entre el català i el francès. El darrer que publicà és el Diccionari de les lléngues francesa & catalana / Dictionnaire catalan-français (1921) que inclou dos apèndixs, un «Vocabulari d’argot francès» i un «Vocabulari d’argot catalan». La Flora és, així, un suplement al lèxic pornogràfic d’aquest diccionari. Per altra banda, el títol de Flora pornogràfica sembla fer referència a una obra de la lexicografia francesa que recull mots obscens presents a obres d’Emile Zola i altres escriptors naturalistes, La flore pornographique (1883), d’Ambroise Macrobe. Els mots d’argot sexual de la Flora, amb un especial focus temàtic en la prostitució, tenen interès lingüístic i cultural tant per a la llengua catalana com per a la llengua francesa. Paraules clau: Antoni Bulbena, Flora pornogràfica, lexicografia, català, francès. Abstract: Antoni Bulbena Tosell is the author of an unpublished, pornographic vocabulary French-Catalan Catalan-French, a manuscript called the Flora pornogràfica francesa: suplement al argot francès / Flore pornographique catalane: supplément à l’argot catalan. It was written around 1921 and reserved for not being published. Bulbena is the author of a controversial linguistic work, among which are various dictionaries, some of them between Catalan and French. The latest is the Diccionari de les lléngues francesa & catalana / Dictionnaire catalan-français (1921), that includes two appendixes, a «Vocabulari d’argot francès» and a «Vocabulari d’argot catalan». The Flora is thus a pornographic supplement to the lexicon of these vocabularies. Moreover, the title Flora pornogràfica seems to refer to a pornographic French lexicography work that contains obscene words from books by Émile Zola and other naturalist writers: La flore pornographique (1883) by Ambroise Macrobe. Slang sexual terms from the Bulbena’s Flora, with a special focus on the theme of prostitution, have linguistic and cultural interest both for the Catalan and the French language Keywords: Antoni Bulbena, Flora pornogràfica, lexicography, Catalan, French.
3
Duran, Martí. « L'empenta decisiva de Jeroni Zanné a Víctor Català des de <i>Joventut</i> ; ». Zeitschrift für Katalanistik 35 (1 juillet 2022) : 377–92. http://dx.doi.org/10.46586/zfk.2022.377-392.
Texte intégralRésumé :
Summary: Víctor Català is one of the most prominent literary figures in the Modernist literary movement in Catalonia and, by extension, of Catalan literature. Her prose, which did not avoid digging into the gloomiest aspects of reality, was not always understood by critics at the turn of the century. The magazine Joventut, and especially its literary critic, Jeroni Zanné, did value her work (especially the Drames rurals). I propose that Zanné’s support was key to encouraging her to pursue a literary career and to steer her towards prose.Keywords: Víctor Català, Jeroni Zanné, Catalan Modernism, literary criticism.
4
Martínez-Martínez, Caterina. « El cas únic de no menys ‘encara que, malgrat això’ en el Curial e Güelfa i un altre italianisme no observat ». SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 22, no 22 (3 décembre 2023) : 559. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.22.27851.
Texte intégralRésumé :
Resum: El Curial e Güelfa se’ns descobreix com tot un repte filològic a l’hora de caracteritzar el català amerat de multilingüisme i multiculturalitat que presenta; i, encara més, si, atenent a la repercussió d’aquest model de llengua per al català contemporani, examinem la filigrana de construccions amb què està teixit. En aquest treball, ens fixem en la primera i l’única documentació en català de no menys amb el valor concessiu de ‘encara que, malgrat això’. Per fer-ho, recorrem a la lexicografia històrica de les llengües ambientals de la Nàpols de l’època (el francès i l’italià) i a les fonts literàries (autors i textos, obres, tòpics i figures literàries) de què beu l’obra. Així, mirarem de discernir si, efectivament, no menys és un altre italianisme, en aquest cas, no observat fins ara. Viu en el model lingüístic de l’autor, sembla que no menys fou empeltat en un exemple del català del Curial e Güelfa a tall de «transferència lingüística».
Paraules clau: Curial e Güelfa, no menys, italià, transferència lingüística, català Abstract: Curial and Guelfa reveals itself to us as quite a philological challenge when it comes to characterizing Catalan, which is rich in multilingualism and multiculturalism; and, even more so, if, considering the repercussion of this language model for contemporary Catalan, we examine the filigree of constructions with which it is woven. In this work, we look at the first and only documentation in Catalan of no menys with the concessive value of ‘even though, in spite of’. To do this, we turn to the historical lexicography of the environmental languages of Naples at the time (French and Italian) and to the literary sources (authors and texts, works, clichés and literary figures) from which the work. Thus, we will try to discern if, indeed, it is another Italianism, in this case, not observed until now. Alive in the author’s linguistic model, it seems that no menys was grafted onto an example of the Catalan of the Curial and Guelfa in the form of «language transfer».
Keywords: Curial and Guelfa, no menys, italian, language transfer, catalan
5
Amengual, Guillem Alexandre. « Notes sobre el <i>Vocabulari del bestiar cabrum</i> ; d'Antoni Maria Alcover ». Zeitschrift für Katalanistik 21 (1 juillet 2008) : 267–80. http://dx.doi.org/10.46586/zfk.2008.267-280.
Texte intégralRésumé :
Summary: In this article the author attempts to outline the main characteristics of the Vocabulari del bestiar cabrum, a lexicographic work by Antoni M. Alcover published in the Bolletí de Dialectologia Catalana IX (1917). It is demonstrated that the dialectal and lexicographic information of the Vocabulari shows no little difference with the entry cabra of the Diccionari Català-Valencià-Balear. [Keywords: Antoni Maria Alcover; Vocabulari del bestiar cabrum; Diccionari Català-Valencià-Balear; lexicography; dialectology; history of Catalan linguistics]
6
Oller, Anna, Núria Alturo, Òscar Bladas, Marta Payà, Marta Torres et Lluís Payrató. « El COC del CUB : un corpus per a l'estudi de la conversa col·loquial ». Zeitschrift für Katalanistik 13 (1 juillet 2000) : 58–91. http://dx.doi.org/10.46586/zfk.2000.58-91.
Texte intégralRésumé :
As in other languages, in the case of Catalan there has been a great deal of research interest during recent years in patterns of authentic spoken language, especially spontaneous and informal speech. This article introduces the Corpus Oral de Català Col·loquial (COC), a corpus of oral Catalan colloquial speech created with the aim of providing students with adequate material to study colloquial conversations in Catalan. This corpus is part of a more extensive project, namely the Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CUB), a large corpus of contemporary Catalan developed at the University of Barcelona, which includes other sub-corpora that capture the geographical, social and functional variety of contemporary Catalan. The COC consists of 50 colloquial conversations (with four native speakers of Eastern Catalan, the majority of whom are from the urban region around Barcelona), which were recorded, transcribed and orthographically unified. Ten of these conversations, which form the so-called basic block, have already been corrected and revised. These can be made available to interested researchers.
7
Segura Llopes, Carles. « Les construccions de relatiu col·loquials en català ». SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 22, no 22 (3 décembre 2023) : 156. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.22.27823.
Texte intégralRésumé :
Resum: El prof. Joan Solà estudià en profunditat les construccions de relatiu en català i plantejà bastants interrogants sobre el funcionament i interpretació d’aquestes construccions, especialment les que corresponen als usos col·loquials, diferenciades amb claredat de les pertanyents a registres formals. En aquest treball mirarem de contribuir al coneixement de les construccions de relatiu col·loquials en català fent servir la Gramàtica de Construccions cognitiva com a base teòrica. Utilitzarem el corpus PARLARS cosa que implicarà centrar-nos en els usos col·loquials de la varietat valenciana, corresponents, a més a més, a parlants de generacions més prompte ancianes, les quals, com sabem, mantenen encara un grau d’exposició als usos formals del català (i també del castellà) bastants baixos. Mirarem de: a) verificar l’extensió que hi tenen les construccions de relatiu cultes; b) establir els límits dels usos que s’adiuen a l’estructura sintàctica col·loquial, això és, amb un nexe que despronominalitzat i amb la presència o no d’elements resumptius; i c) comprovar si les construccions amb resumptius marquen alguna diferència semàntica respecte de les que en prescindeixen o si, simplement, hi ha un mera alternança lligada estrictament al registre formal o informal.Paraules clau: construccions de relatiu, gramàtica de construccions, català col·loquialAbstract: Prof. Joan Solà studied in depth the relative constructions in Catalan and raised quite a few questions about the operation and interpretation of these constructions, especially those corresponding to colloquial uses, clearly differentiated from those belonging to formal registers. In this paper we will try to contribute to the knowledge of colloquial relative constructions in Catalan using the Cognitive Construction Grammar as a theoretical basis. We will use the corpus called PARLARS, which will involve focusing on the colloquial uses of the Valencian variety, corresponding, in addition, to speakers of the older generations, who, as we know, still maintain a degree of exposure to quite low formal uses of Catalan (and also Spanish). Our objectives will be: a) to verify the extent of relative constructions in cultured speech; b) to establish the limits of the uses that best fit the colloquial syntactic structure, that is, the one that uses a depronominalized relativizer with or without resumptive elements; and c) to check if the constructions containing resumptives elements mark any semantic difference compared to those without them or if, simply, there is a mere alternation strictly linked to the formal or informal register.Keywords: relative constructions, construction grammar, colloquial Catalan
8
Adiego, Ignasi-Xavier. « Catalan Romani (<i>caló català</i>) in the work of Juli Vallmitjana : an initial appraisal ». Zeitschrift für Katalanistik 25 (1 juillet 2012) : 305–20. http://dx.doi.org/10.46586/zfk.2012.305-320.
Texte intégralRésumé :
Summary: The Catalan writer Juli Vallmitjana i Colomines (1873–1937) made extensive use of Catalan Gypsies as the topic of some of his plays and novels. It is clear that he had close contact with Gypsy people, and that this contact resulted in an interest for the Romani speech of Catalonia (caló català). He introduced Caló words in dramatic works, and words and dialogues in his novel Sota Montjuïc, which constitutes an interesting source of this language, but his chief contribution is a remarkable list of words and phrases in an appendix on Caló català that was included in the first edition of Sota Montjuïc. All these materials have not been analyzed in depth until now: In his study on Catalan Romani, Frederick George Ackerley only accounts for some Caló words contained in a work of Vallmitjana. Vallmitjana is practically the only source for filling the gap between the earliest written sources of Catalan Romani (in the first half of the 19th century) and the present attestations of this dialect, now on the verge of extinction. In this paper, I offer a first appraisal of all these Romani materials recorded by the Catalan writer. [Keywords: Catalan Romani; Catalan Gypsies; Romani language; Gypsy language]
9
Martines, Josep. « Canvi lexicosemàntic : salpuscar ‘esquitar’ i variants, un petit enigma ». SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 12 (21 décembre 2018) : 103. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.12.13666.
Texte intégralRésumé :
Resum: Aquest article mostra quin degué ser l’origen del verb salpuscar i la variant salbuscar, sinònim de l’actual esquitar o esquitxar . Subratlla les possibilitats que ofereixen els corpus textuals digitals i la necessitat de tenir present l’estudi contrastiu de llengües (especialment d’atendre l’occità) i la història de la cultura quan es fa semàntica i lexicologia diacròniques del català. Així mateix, s’hi apliquen nocions bàsiques de la semàntica cognitiva en l’estudi del canvi lingüístic. Paraules clau: semàntica i lexicologia diacròniques, etimologia, canvi semàntic en català, salpuscar, semàntica cognitiva.Abstract: This article shows what must have been the origin of the Catalan verb salpuscar and its variant salbuscar, synonym of the current verb esquitar o esquitxar (‘to splash’). It highlights the possibilities offered by digital textual corpora and the need to bear in mind the contrastive study of languages (especially when it comes to Occitan) and the cultural history when diachronic semantics and lexicology of Catalan are done. Likewise, basic notions of cognitive semantics are applied in the study of linguistic change. Keywords: diachronic semantics and lexicology, etymology, semantic change in catalan, salpuscar, cognitive semantics.
10
Escartí Carrasco, Lluís. « El català en la premsa local del primer terç del segle XX. El cas d’Algemesí ». SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 6, no 6 (29 décembre 2015) : 136. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.6.7826.
Texte intégralRésumé :
Resum: El present treball és un estudi sobre quatre setmanaris bilingües d’Algemesí (València) del primer terç del segle XX: Pim, Pam, Pum (1911), La Canariera (1913), La Ribera (1917) i Llevant (1931); tot parant una atenció especial als aspectes lingüístics, sociolingüístics i literaris.En una primera part hi ha una contextualització de la premsa valenciana de principis de segle, en la qual s’estudien les publicacions locals, la premsa en català, la premsa satírica i la d’ideologia valencianista, així com les seues característiques i publicacions més destacades.En la segona part del treball s’analitza les quatre publicacions objecte d’estudi: la seua ideologia, els temes i continguts tractats, els gèneres, així com els aspectes lingüístics més destacats pel que fa a l’ús del català. Així mateix, es posen en relació amb el tipus de premsa del moment i amb el context polític, social i cultural. Paraules clau: premsa local, premsa en català, publicacions periòdiques, premsa valenciana, publicacions Algemesí Abstract: The present paper analyzes four bilingual weekly newspapers published in the first third of the twentieth century in Algemesí (Valencia, Spain): Pim, Pam, Pum (1911), La Canariera (1913), La Ribera (1917) i Llevant (1931); specially focusing on linguistic, socio-linguistic and literary aspects.In the first part there is a contextualization of Valencian press in the beginning of the twentieth century containing a study of local publications, Catalan press, satiric press and political Valencianism press, where characteristics and main titles are reported. The second part analyzes the four publications mentioned: ideology, themes, contents, genres… as well as most important language issues regarding the use of Catalan. They are also related to the press of that time and to the political, social and cultural context. Key words: local press, Catalan press, periodicals, Valencian press, publications in Algemesí
11
Gregori Soldevila, Carme. « Ironies del destí i visió del món en dues narracions de Víctor Català i Josep Carner ». Zeitschrift für Katalanistik 27 (1 juillet 2014) : 207–24. http://dx.doi.org/10.46586/zfk.2014.207-224.
Texte intégralRésumé :
Summary: The current article examines the use of irony in two short stories by Víctor Català and Josep Carner: «Parricidi» and «L’objecte màgic», respectively. These are two particularly interesting examples for the study of the subject, since the ironic treatment is carried out around the concepts that support the authors’ vision: fatalism, in Víctor Català, and arbitrariness, in Josep Carner. Thanks to the study not only the use of situational irony or dramatic irony in Català, but also the use or verbal irony, with its different procedures, in Carner’s story can be confirmed. [Keywords: Irony; vision of the world; fatalism; arbitrariness; Josep Carner; Víctor Català]
12
ISART, NÚRIA BUSQUET. « LA LLENGUA CATALANA A LA MÚSICA POPULAR DEL SEGLE xx* ». Catalan Review 22, no 1 (1 janvier 2008) : 113–26. http://dx.doi.org/10.3828/catr.22.8.
Texte intégralRésumé :
Each music form reflects the social relationships of this culture. Music and language are the most important channels of the socialization process. Moreover, they are the essential parts of the nation’s creation. The popular song (we characterize popular song as the opposite of cultured music, or, in other words, classical music) is one of the bases of communication and through it every culture can develop and transfer its idea of nation. In this study, we review some Catalan popular songs of the 20th century, particularly their language, noting similarities and differences among them. We focus on these analyses from different perspectives, particularly the linguistic. We study three historical moments and the language of their popular music styles: traditional songs and musical poems from the Orfeó Català (early 20th century), the Nova Cançó (the 60’s) and. Rock Català (the (90’s).
13
Friedlein, Roger. « Der Naturraum der Pyrenäen als Epochenmerkmal für den Modernismus (Caterina Albert : <i>Solitud</i>, 1904-05) ». Zeitschrift für Katalanistik 17 (1 juillet 2004) : 45–68. http://dx.doi.org/10.46586/zfk.2004.45-68.
Texte intégralRésumé :
The natural space of the Pyrenees can be found at the heart of some paradigmatic texts both from the Renaixença (Verdaguer, Balaguer) and from Modernism (C. Albert). During the Renaixença it is combined with the Catalan Medieval Ages in order to contribute to the formation of historical national myths. In Modernism, nature’s functionality is modified, which is demonstrated obviously in the Pyrenean novel Solitud (1904/5) by Catarina Albert (pseud. Víctor Català). Víctor Català strips nature of its historical connotations. Unlike the texts from the Renaixença, the Pyrenees are named with fictitious toponyms and they are used as an example for a natural space that humans have to face and with which they share an essential and individual relation. So the Pyrenees cease to present the famous historic scenery, personification of the home country and space of identification. A place of intraliterary evolution is created: Víctor Català assigns a new function to the fairy tales from the Pyrenees – known through the verdaguerian Canigó – and she puts them into the service of the psychological analysis. The innovation that has been achieved by the modernist prose is due to the fact that human individual dynamics – created thanks to the mountainous nature – have been tackled, while the collective identity topic, that was so characteristic during the Renaixença, is resituated within another discourse, nowadays particularly political and theoretical.
14
Szijj, Ildikó. « Compostos substantiu + adjectiu (tipus ullnegre) en català i altres llengües ibero-romàniques ». Acta Hispanica, no III (29 octobre 2021) : 21–29. http://dx.doi.org/10.14232/actahisp.2021.0.21-29.
Texte intégralRésumé :
L’objectiu de l’article és comparar la productivitat i altres característiques dels compostos adjectivals del tipus ullnegre en català, espanyol, portuguès i gallec. Els elements procedeixen de diccionaris monolingües. El resultat de la comparació és que aquest tipus de composició és més freqüent en català i en espanyol, mentre és esporàdic en portuguès i en gallec. L’estructura dels mots divergeix en català de les altres llengües, per no contenir la vocal d’enllaç i.
15
Brumme, Jenny, et Regina Schubert. « Die Katalanen in Kuba : Sprache und Kultur im 19. und 20. Jahrhundert ». Zeitschrift für Katalanistik 4 (1 juillet 1991) : 263–83. http://dx.doi.org/10.46586/zfk.1991.263-283.
Texte intégralRésumé :
The article deals with a little-known chapter in the history of the Catalan language and culture: its presence outside the Catalan Countries, especially in Cuba. The political tendencies and the emergence of Catalanism are reflected in the founding and organization of a Centre Català (Catalan Center) and a Societat de Beneficiència de Naturals de Catalunya(Charity Society for Catalans). The struggles for the preservation and promotion of the Catalan language in the Catalan-speaking community indicate a growing awareness at the end of the 19th century, culminating in the 1920s, and show a parallel evolution to that of Catalonia in terms of linguistic debate.
16
Vanrell, Maria del Mar, et Joana Catany. « La pragmàtica de la interllengua en estudiants polonesos de català com a LE : una primera aproximació a l'adquisició dels oferiments i les peticions ». Resercle. Revista de la Societat d'Ensenyament i Recerca del català com a llengua estrangera, no 2 (13 décembre 2021) : 86–103. http://dx.doi.org/10.31009/resercle.2021.02.
Texte intégralRésumé :
Aquest article analitza l'adquisició de les estratègies de cortesia associades amb les peticions i els oferiments. Vint-i-tres informants, 13 parlants de català com a LE amb el polonès com a L1 i 10 parlants de català com a L1 (grup de control), varen realitzar un qüestionari basat en la tasca de compleció del discurs. Els resultats demostren que els factors amb un efecte més important sobre les variables dependents són l'acte de parla i factors pragmàtics com la distància social i el cost de l'acció verbal. La diferència entre parlants nadius i aprenents de català no és una diferència de naturalesa, sinó de grau. Així doncs, veim que els informants polonesos recorren més sovint a determinades variables com ara l'ús d'interrogatives o la dixi de persona per suavitzar determinades accions mitjançant la cortesia, mentre que d'altres variables són usades en la mateixa mesura pels dos grups d'informants, tant pels aprenents de català com pels parlants amb el català com a L1. Concloem que des del punt de vista pragmàtic la interllengua constitueix un sistema dinàmic, amb un grau alt de variabilitat, però, tanmateix, basat en regles, provinents de la llengua inicial o no.
17
Francesch Sabaté, Pau. « El focus contrastiu en traduccions anglès-català : equivalències de traducció i estudi de corpus ». Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no 72 (10 mars 2022) : 109. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.72.22963.
Texte intégralRésumé :
En aquest article analitzarem la traducció del focus contrastiu (FC) marcat amb lletra cursiva en un corpus de traducció de narrativa de l’anglès al català. Centrarem l’estudi en els casos de term focus (Zimmermann 2016); és a dir, focus en arguments, adjunts i nexes. Els objectius principals són saber com els traductors anglès-català perceben i tracten el FC marcat amb cursiva, i conèixer i quantificar-ne les possibles traduccions equivalents. Així mateix, proposarem hipòtesis explicatives de 1) el marcatge de menys del 50% de FC en català, 2) la baixa freqüència en les traduccions de certs recursos propis del català com la focalització en la perifèria esquerra (Bonet & Solà 1986) i els adverbis focals i altres mots associats al focus (Vallduví & Vilkuna 1998; Beck 2016), i 3) l’existència de dos cànons pragmaestilístics amb relació al marcatge del FC in situ mitjançant la lletra cursiva.
18
Ribera, Josep E. « The Latin adverb ĭnde and the syntactic functions of the pronoun en from Archaic Catalan to Modern Valencian : Grammaticalisation and linguistic change ». Zeitschrift für romanische Philologie 138, no 4 (1 décembre 2022) : 1239–73. http://dx.doi.org/10.1515/zrp-2022-0063.
Texte intégralRésumé :
Abstract This study offers a quantitative and qualitative approach to the syntactic functions of the pronoun en from Archaic Catalan to Modern Valencian. In order to describe these, the functional behaviour of its predecessor, the Latin adverb ĭnde, is discussed, and its meanings are explained through grammaticalisation. A corpus of texts selected from the Corpus Informatitzat del Català Antic (CICA), the Corpus Informatitzat del Valencià (CIVAL) and the Corpus Informatitzat de la Gramàtica del Català Modern (CIGCMod) is analysed. The various occurrences of the pronoun en are identified, their syntactic functions are delimited and quantified, and the data are submitted to statistical analysis. The results show that the syntactic functions of en exhibit a high degree of continuity with respect to Latin ĭnde. The analysis demonstrates that partitives and lexicalisations constitute the very functional core of the pronoun en through time and they are the only functions that strongly survive in Modern Valencian. The progressive decay of the rest of the functions – a decay that in today’s language is also affecting partitives and lexicalisations – provides a faithful picture of the pathway of the linguistic change affecting Catalan. The progressive recession of the functionality of en can be considered an exponent of this linguistic change.
19
Oliver González, Antoni. « El corpus paral·lel del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya ». Linguamática 14, no 2 (7 janvier 2023) : 75–81. http://dx.doi.org/10.21814/lm.14.2.380.
Texte intégralRésumé :
En aquest article presentem el procés de compilació de la nova versió del corpus paral·lel català-castellà creat a partir dels textos del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Es descriuen els processos de descàrrega, conversió a text, segmentació i alineació automàtica. Tots els programes que s'han desenvolupat per dur a terme aquests processos es distribueixen amb una llicència lliure i el corpus compilat es pot descarregar lliurement. A més, es descriu el procés d'entrenament i avaluació de dos motors de traducció automàtica neuronal català-castellà i castellà-català que s'ha dut a terme fent servir aquest corpus paral·el.
20
Ferrando Francés, Antoni. « Els orígens històrics del valencià ». REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA 7, no 7 (25 mai 2023) : 88. http://dx.doi.org/10.28939/rvf.v7.195.
Texte intégralRésumé :
L’anàlisi lingüística i historiogràfica de la documentació valenciana del segle XIII alsegle XV permet constatar que el valencià es formà a partir de la repoblació bàsicamentcatalanoaragonesa de l’època, en què hi hagué un predomini dels catalanooccidentals. Elscatalanoorientals s’hi acomodaren al català occidental, i els aragonesos, en adoptar el català,contribuïren a reforçar-ne els trets occidentals. L’anivellament lingüístic no es traduíen un llenguatge híbrid, sinó en una modalitat relativament uniforme en quasi tot l’àmbitgeogràfic valencià. Només una teoria sociolingüística de la repoblació permet explicarsatisfactòriament la gènesi del valencià i la seua adscripció tipològica al català occidental.
21
Ginebra, Jordi. « Quan la lengua nacional desplaça la llengua materna a l’ensenyament : rastres de docència en català a començament del segle XIX ». Cauriensia. Revista anual de Ciencias Eclesiásticas 17 (1 janvier 2023) : 951–69. http://dx.doi.org/10.17398/2340-4256.17.951.
Texte intégralRésumé :
En aquest estudi es proporcionen dues menes de dades. En primer lloc, dades sobre textos escolars en català que s’imprimeixen entre 1800 i 1833. En segon lloc, dades de declaracions i testimoniatges sobre la perviviència del català com a llengua docent durant aquests anys. A continuació es planteja un debat per interpretar l’existència de les dades adduïdes: la continuïtat del català a l’escola malgrat la repressió practicada per les autoritats polítiques des de l’inici del segle XVIII. Primer s’emmarquen en el context de la situació històrica del segle, és a dir, de l’Antic Règim. Després en el context dels canvis polítics que tenen lloc a començament del segle XIX, amb la implantació del nou estat nacional contemporani. La conclusió és que els rastres de docència en català de començament del segle XIX són el testimoniatge final d’unes condicions històriques i polítiques que s’esvaeixen, ja que en la nova nació espanyola només és possible una llengua nacional: la llengua espanyola.
22
VILADOT I PRESAS, M. ÀNGELS. « EL CATALÀ A MÚRCIA ». Catalan Review 15, no 1 (1 janvier 2001) : 133–43. http://dx.doi.org/10.3828/catr.15.1.11.
Texte intégral
23
Godayol, Pilar. « Mary Wollstonecraft en català ». Quaderns. Revista de traducció 29 (12 mai 2022) : 7–23. http://dx.doi.org/10.5565/rev/quaderns.56.
Texte intégralRésumé :
Mary Wollstonecraft (1759-1797) és un referent de la literatura feminista, i el seu A vindication of the rights of woman (1792), un dels tractats fundacionals. Aquest assaig es traduí al català el 2014, més de dos-cents anys després de la mort de l’autora, gairebé quaranta després de la primera traducció al castellà (1977) i deu després de la versió gallega (2004). Publicat per l’editorial gironina L’Art de la Memòria, traduït i prologat per Joan Josep Mussarra Roca, Vindicació dels drets de la dona arriba en una nova etapa d’auge editorial per al feminisme internacional. Quatre anys abans, el 2010, l’editorial valenciana Tres i Quatre n’havia editat Cartes sobre Suècia, Noruega i Dinamarca, versionades i introduïdes per Òscar Sabata i Teixidó. Aquest article, després de presentar breument la intel·lectual il·lustrada anglesa, resseguir-ne les traduccions a les altres llengües de l’Estat i contextualitzar els feminismes traduïts a Catalunya d’ençà de la dècada dels seixanta, se centra en la recepció catalana de Mary Wollstonecraft i en els factors que confluïren perquè una de les escriptores clàssiques de la història del feminisme fos introduïda al català tan tardanament.
24
Wesch, Andreas. « Algunes divergències entre el català parlat (o col·loquial) i el català escrit ». Zeitschrift für Katalanistik 13 (1 juillet 2000) : 32–57. http://dx.doi.org/10.46586/zfk.2000.32-57.
Texte intégralRésumé :
In both the universal and the historical-individual language sense, spoken Catalan has a number of typical properties compared to written Catalan which are responsible for a relatively clear discrepancy between the oral and the scriptural discourse traditions. Universal phenomena include elliptical constructions and various techniques of particular expressiveness in oral discourse. Typically Catalan are, on the other hand, simplifications of the system of enclitic personal pronouns, the postposition of demonstratives or analogy phenomena in the area of gender and number. The essay uses numerous examples from several corpora to work out the most important divergences between the oral and the scriptural code in the Catalan as used in the city and the province of Barcelona.
25
Serra i Albert, Roser. « Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2022. "Del català, parlem-ne avui per parlar-lo demà" ». Revista de Llengua i Dret, no 79 (21 juin 2023) : 460–72. http://dx.doi.org/10.58992/rld.i79.2023.3966.
Texte intégralRésumé :
Recull comentat d’iniciatives parlamentàries tramitades durant el segon semestre de 2022 per controlar l’acció política i de govern, i altres tipus de procediments parlamentaris relacionats amb el multilingüisme, la llengua i la política lingüística o que fan referències al català, l’aranès i la llengua de signes en català.
26
Parcerisas, Francesc. « Conversa amb Joan Riambau ». Quaderns. Revista de traducció 30 (9 juin 2023) : 57–63. http://dx.doi.org/10.5565/rev/quaderns.98.
Texte intégralRésumé :
En aquest article, Joan Riambau, director literari de tres segells de Penguin Random House, exposa, primer de tot, l’estat de l’edició en català en relació amb la bona acollida que hi han tingut els best-sellers traduïts del castellà, i, a continuació, Francesc Parcerisas l’entrevista sobre determinades particularitats del món editorial català.
27
Casals i Martorell, Daniel, et Mar Massanell i Messalles. « L’ensenyament del català a la ràdio durant el tardofranquisme : «Cursos de catalán» (1969) de Ràdio Barcelona ». Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no 64 (22 mars 2018) : 15. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.64.11362.
Texte intégralRésumé :
En el context dels intents de recuperació de l’ensenyament del català que van succeir-se durant la dècada dels seixanta, el 1969 Ràdio Barcelona va posar en antena el programa Cursos de catalán, ideat i escrit pel poeta, gramàtic i editor Miquel Arimany, al qual posaven veu ell mateix i els locutors Isidre Sola, Enriqueta Teixidó i Xavier Ubach, dirigits per Armand Blanch. El programa, que es va estroncar a la trenta-tresena emissió, tenia com a objectiu fonamental l’extensió del coneixement del català entre el col·lectiu immigrant, condició imprescindible per a eixamplar-ne l’ús. El present article analitza les característiques del curs: l’alternança de castellà i català com a llengües vehiculars; la comparació amb el castellà com a recurs pedagògic per a l’aprenentatge del català; els avantatges i inconvenients del canal radiofònic per a l’ensenyament de la llengua; l’amenitat del radioteatre com a estratègia per a atreure l’audiència i fidelitzar-la; la diferenciació respecte del castellà com a fil conductor en la tria de continguts; la ideologia lingüística subjacent en el curs; els esments d’autoritat, i l’elusió de la diversitat dialectal.
28
Oriol, Carme, et Robert M. Gilabert. « Els programes d'immersió i de català progressiu ». Comunicació Educativa, no 6 (10 janvier 2014) : 15–18. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc199315-18.
Texte intégralRésumé :
L'escola de «Sant Salvador» va iniciar el procés de normalització lingüística el curs 1980-81, tres anys abans de la promulgació de la Llei de Normalització Lingüística (7/1983, de 18 d'abril), i va esdevenir, així, la primera escola pública del Tarragonès que començava l'ensenyament en català. Aquell primer curs, es va crear la línia d'ensenyament català al costat de la línia d'ensenyament en castellà, única fins llavors al centre. Els professors del centre, especialment els dels primers nivells, van treballar amb entusiasme per oferir un bon ensenyament en la nova línia que començava. Els resultats van ser bons i els professors van aconseguir de guanyar-se la confiança dels pares. Així, a l'inici del curs 1983-84, l'opció de les famílies, en el moment de matricular els seus fills a primer curs de parvulari, va fer possible de formar dos grups per realitzar l'aprenentatge en català i un en castellà. Aquesta proporció entre les dues línies d'aprenentatge es va mantenir fins al curs 1991-92, curs en el qual tots els alumnes van iniciar la seva escolaritat en català.
29
Garcia i Ribes, José Antonio. « L’humor en la poesia catalana de la Guerra dels Segadors ». SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 10 (6 décembre 2017) : 148. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.10.11079.
Texte intégralRésumé :
Resum: En aquest estudi ens ocuparem, en una primera aproximació, de l’element humorístic en la poesia escrita sobre –i per a– la Guerra dels Segadors en el context de l’anomenada «guerra de papers». D’entre aquesta producció s’estudia la que va ser escrita en català, raó per la qual la majoria d’autors i poemes del corpus són del Principat. Al llarg de les pàgines d’aquest article també definirem què conforma l’element humorístic. Amb aquesta finalitat, es realitzarà sempre l’esforç d’aïllar i diferenciar allò que ens resulta humorístic en l’actualitat d’allò que els devia paréixer còmic als homes del Barroc. Paraules clau: Poesia en català, humor, segle XVII, Barroc, Guerra dels Segadorl Abstract: This article is a brief introduction to the study of the humorous element in the poetry written above –and for– the War of Reapers in the context of so-called War of Papers. Betwen this production we will study that written in catalan, this is the reason why most autors and poems of the corpus are of the Principat. Throughout the pages of this article we will also define what constitutes the humoruous element. For this purpose, will be always the effort to isolate and differenciate what is humorous to us today of what should seem comical to the inhabitants of the Baroque. Keywords: Poetry in Catalan, humor, 17th century, Baroque, War of the Reapers
30
Torres Rubió, Esteve. « Ressenya a Bernat Guillem Català de Valleriola, Dietari (1568-1607), Carles Fenollosa Laguarda (ed.), València, Publicacions de la Universitat de València, 2022 ». SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 20, no 20 (31 décembre 2022) : 159. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.20.25860.
Texte intégralRésumé :
Ressenya a Bernat Guillem Català de Valleriola, Dietari (1568-1607), Carles Fenollosa Laguarda (ed.), València, Publicacions de la Universitat de València, 2022, 242 pp., ISBN: 978-84-1118-061-0Review to Bernat Guillem Català de Valleriola, Dietari (1568-1607), Carles Fenollosa Laguarda (ed.), València, Publicacions de la Universitat de València, 2022, 242 pp., ISBN: 978-84-1118-061-0
31
Serra i Albert, Roser. « Crònica parlamentària de les Corts Generals espanyoles. Primer semestre de 2023. "Les últimes tramitacions sobre la llengua de la XIV legislatura" ». Revista de Llengua i Dret, no 80 (13 décembre 2023) : 367–86. http://dx.doi.org/10.58992/rld.i80.2023.4110.
Texte intégralRésumé :
Recull comentat d’iniciatives parlamentàries tramitades durant el primer semestre de 2023 a les Corts Generals espanyoles per controlar l’acció política i de govern; i altres tipus de procediments parlamentaris relacionats amb el multilingüisme, la llengua oficial, les llengües cooficials i la política lingüística, amb especial referència al català, l’aranès i la llengua de signes en català.
32
Turull Rubinat, Albert. « Les tres fases de l’assumpció nord-occidental de l’estàndard (i viceversa) ». Ítaca. Revista de Filologia, no 10 (15 décembre 2019) : 179. http://dx.doi.org/10.14198/itaca2019.10.09.
Texte intégralRésumé :
En aquest article duem a terme un estat de la qüestió de les relacions entre el català estàndard i la varietat nord-occidental de la llengua, tot fent un repàs crític de les múltiples aportacions que hom hi ha fet d’ençà de 1985 (data d’un conegut manifest de professors de filologia catalana de Lleida). En aquest recorregut de més de 30 anys detectem l’existència de tres fases successives (reivindicació, estudi, normalització), cadascuna de les quals ocupa aproximadament una dècada, i concloem que, un cop superades formulacions com les d’un subestàndard propi o les de diversos paraestàndards, la clau es troba en la doble assumpció, recíproca, del català nord-occidental i d’un català estàndard —únic, compartit, composicional i pluricèntric— en què l’opció del polimorfisme té un paper important.
33
Carrasco, Laura, Neus Frigolé et Xavier Planàs. « Les vocals mitjanes dels parlants de Twi en la parla espontània del català ». PHONICA 15 (10 février 2020) : 23–49. http://dx.doi.org/10.1344/phonica.2019.15.23-49.
Texte intégralRésumé :
A les societats actuals hi ha la convivència de diferents comunitats lingüístiques en un mateix marc social degut als fluixos migratoris. Thomason (2011) parla de contacte de llengües quan s’utilitza més d’un llenguatge en el mateix lloc al mateix moment. Aquest contacte pot generar situacions d’influència entre llengües que provoquen certes interferències entre elles. Per aquest motiu, hem volgut explorar si s’observen fenòmens de transferència fonètica en les vocals mitjanes dels parlants de Twi en la parla espontània del català. En aquest estudi s’han descrit acústicament les vocals mitjanes i s’han comparat els resultats obtinguts amb l’estudi de Rius-Escudé (2015) en què es descriuen les vocals del català central en parla espontània. L’anàlisi de les vocals s’ha realitzat mitjançant el programa d’anàlisi fonètic Praat. El corpus de parla espontània utilitzat està compost per 144 enunciats obtinguts a partir d’una interacció professor-alumne. Els resultats demostren que entre les vocals mitjanes dels parlants de Twi en parla espontània del català i les vocals del català central analitzades per Rius-Escudé no hi ha diferències significatives i per tant, no podem parlar de transferència fonètica. Les diferències més notòries es troben en la producció de la [ɛ] i la [e].
34
Nagy C., Katalin. « Politeness in 13–16th Century Catalan ». Acta Hispanica, no III (29 octobre 2021) : 49–73. http://dx.doi.org/10.14232/actahisp.2021.0.49-73.
Texte intégralRésumé :
The present study aims to discuss some politeness strategies in 13–16th century Catalan, based on a corpus pragmatic analysis of requests from the Computerized Corpus of Old Catalan (Corpus Informatitzat del Català Antic [CICA]), found by searching for occurrences of the speech act verbs pregar ‘ask, pray’ and suplicar ‘supplicate, beg, beseech’. Results of the present study provide evidence that politeness in 13–16th century Catalan was realized by different linguistic means than in contemporary Catalan. It focuses on some conventionally indirect strategies that consisted in using the verb voler ‘want’ to transfer the imperative force from the performance of the requested act to the hearer’s willingness. At the intersection of speech act research, politeness studies, historical pragmatics and corpus pragmatics, this study also discusses some methodological challenges of these areas.
35
Massanell Messalles, Mar. « Tradició i innovació en la selecció de l’auxiliar de perfet a Curial e Güelfa ». SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 22, no 22 (3 décembre 2023) : 574. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.22.27852.
Texte intégralRésumé :
Resum: Una de les característiques del català antic que no s’ha conservat, tret d’algunes restes dialectals, és la doble auxiliaritat dels temps de perfet, que es construïen amb haver o ésser (p. ex., ha parlat vs. és arribat). El primer ocorria en les construccions transitives i intransitives agentives, mentre que el segon era emprat en les estatives, esdevenimentals, resultatives de canvi d’estat i de lloc, intransitives pronominals, reflexives directes i passives. Tot i que la substitució de ésser per haver és un procés que es va desenvolupar sobretot durant l’edat moderna i que va culminar en la contemporània, en el català medieval ja se’n detecten indicis. En aquest article, partint del buidatge i de la classificació dels perfets del Curial, identifiquem les mostres en què haver ocorre en lloc de ésser, analitzem els factors que ho poden haver afavorit i els relacionem amb les vies d’entrada de haver assenyalades en treballs previs. Concloem que el Curial manté amb fermesa la doble auxiliaritat i que la innovació hi queda pràcticament restringida a les construccions impersonals relatives amb romandre, sobrar, venir, esdevenir i succeir, les quals contenen un datiu experimentador com a subjecte lògic.Paraules clau: Curial e Güelfa, català antic, selecció de l’auxiliar, construccions impersonals relatives, datiu experimentadorAbstract: One of the characteristics of Old Catalan that has not been preserved, except for some dialectal remains, is double auxiliary of perfect tenses, which were built with haver ‘have’ or ésser ‘be’ (e.g. ha parlat vs. és arribat). Haver occurred in transitive and agentive intransitive constructions, while ésser was used in statives, eventives, resultatives of change of state and change of location, pronominal intransitives, direct reflexives and passives. Although the substitution of ésser for haver is a process developed mainly during Modern Age and culminated in contemporary times, signs of it can already be detected in Medieval Catalan. In this paper, starting from the extraction and classification of perfects in Curial e Güelfa, we identify the samples in which haver occurs instead of ésser, we analyze the factors that may have favored it and we relate them to the entry routes of haver indicated in previous works. We conclude that Curial e Güelfa firmly maintains double auxiliary, innovation being practically restricted to the relative impersonal constructions with romandre ‘remain’, sobrar ‘be left over’, venir ‘come’, esdevenir ‘become’ and succeir ‘happen’, which contain a dative experiencer as a logical subject.Keywords: Curial e Güelfa, Old Catalan, auxiliary selection, relative impersonal constructions, dative experiencer
36
Gilabert, Gaston. « L’èxtasi poètic de Fontanella : metateatre i música a la Lloa per la Tragicomèdia pastoral d’amor, firmesa i porfia ». SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 11, no 11 (11 juin 2018) : 178. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.11.12592.
Texte intégralRésumé :
Resum: En absència d’estudis monogràfics sobre la Lloa de Fontanella, aquest article n’ analitza l’estructura dramàtica, començant amb una reflexió sobre llur classificació dintre del gènere i sobre l’espai de la Barcelona del segle XVII que podria haver-la escenificat. La importància funcional que el poeta barceloní atorga a la música i al metateatre condueixen a una interpretació de la Lloa des d’un punt de vista poeticomusical, la qual cosa permet una nova lectura de certs passatges i una valoració crítica que afecta, no només a la peça en qüestió sinó a tota la Tragicomèdia pastoral d’amor, firmesa i porfia i al caràcter d’avantguarda del teatre català de l’Edat Moderna
Paraules clau: Francesc Fontanella, teatre català, literatura barroca, música, Barcelona.
Abstract: In the absence of monographic studies on Fontanella’s Lloa, this paper analyses its dramatic structure, starting with a reflection on their classification within the genre and on the context of 17th century Barcelona where it could have been staged. The functional importance that this Barcelonian poet grants to music and metatheatre leads to an interpretation of the Lloa from a poetic-musical point of view, which allows a new reading of certain passages and a critical evaluation that affects not only the piece in question, but also the whole Tragicomèdia pastoral d’amor, firmesa i porfia and the avant-garde character of the Catalan theatre of the Modern Age.
Keywords: Francesc Fontanella, Catalan theatre, baroque literature, music, Barcelona.
37
Gros Lladós, Sònia. « Sobre la presència de Boccaccio en el Curial e Güelfa : la novella X.8 ». SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 2, no 2 (16 décembre 2013) : 192. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.2.3091.
Texte intégralRésumé :
Resum: Les darreres investigacions sobre la novel·la cavalleresca catalana Curial e Güelfa subratllen de forma unànime la qualitat literària de l’obra i la riquesa de la cultura literària del seu autor, en especial en relació als autors clàssics i italians. Entre els italians, nombrosos estudiosos han remarcat el paper cabdal de Boccaccio, i en particular del Decameron, com a model d’escriptura i com a intermediari de la tradició clàssica, per a l’autor anònim català. En aquest treball oferim una mostra de la presència de la novella X.8 en el text català, tot resseguint ambdues narracions, i observant l’encaix en el nou context narratiu que duu a terme l’autor anònim del Curial. Això ens permet, a més, valorar la relació de la novel·la cavalleresca i la traducció catalana del Decameron de 1429.Paraules clau: Curial e Güelfa, Boccaccio, Decameron, novella X.8Abstract: The latest research on the Catalan chivalric novel Curial e Güelfa has highlighted unanimously the literary quality of the work and the richness of the literary culture of its author, in particular in relation to the classical and Italian writers. Among the Italians, many scholars have stressed the crucial role of Boccaccio, and in particular of the Decameron, as a literary model and as an intermediary in the classical tradition, for the anonymous Catalan author. In this work we offer a view of the presence of the novella X.8 in the Catalan text, following both narratives, and observing the fitting in the new narrative context that carries out the anonymous author of Curial. Besides, this allows us to appreciate the relationship of the chivalric novel and the Catalan translation of the Decameron of 1429.Keywords: Curial e Gu?elfa, Boccaccio, Decameron, novella X.8
38
Skubic, Mitja. « El perfectum praesens en català ». Verba Hispanica 12, no 1 (31 décembre 2004) : 155–58. http://dx.doi.org/10.4312/vh.12.1.155-158.
Texte intégralRésumé :
Examinar els valors dels paradigmes verbals en les llengües romàniques és sempre atraient, sobretot pel que fa refere`ncia als de l’esfera del passat. En aquest breu article volem aportar una nota breu sobre els valors dels paradigmes de prete`rit del verb en català a partir d’alguns textos en aquesta llengua tenint en compte, alhora, els diferents estudis que analitzen aquest problema, així també com les gramàtiques del català contemporani i d’`epoques anteriors1.
39
Hawkey, James. « La política lingüística i les experiències d’integració de les persones amb orígens migratoris : el cas de la comunitat portuguesa a Andorra ». Revista de Llengua i Dret, no 81 (13 juin 2024) : 51–68. http://dx.doi.org/10.58992/rld.i81.2024.4182.
Texte intégralRésumé :
A Andorra, el català ocupa un lloc de prestigi, com a única llengua oficial del país. Tanmateix, lluny de ser lingüísticament homogeni, el microestat pirinenc és una zona de diversitat i contacte de llengües en part degut a la seva composició demogràfica. Al voltant d’un 12 % de la població andorrana és de nacionalitat portuguesa i, per tant, el portuguès està present al país, a més del català, el castellà i el francès. Aquest article investiga com els membres de la comunitat portuguesa s’adapten al multilingüisme d’Andorra. A partir d’entrevistes semidirigides, sorgeixen una sèrie de temes discursius que ens permeten comprendre les ideologies lingüístiques dominants de les persones amb orígens migratoris a llocs poc estudiats, com ara Andorra. Aleshores, s’apliquen aquests resultats a una anàlisi de noves polítiques lingüístiques andorranes que pretenen millorar la integració lingüística dels nouvinguts. Els resultats mostren que el català té un grau elevat de prestigi, encara que el mercat lingüístic transnacional del microestat concedeixi un valor pràctic als repertoris multilingües. La competència en català serveix per mantenir jerarquies socials, i el fet que molts portuguesos només es queden a Andorra durant un període breu inhibeix encara més la integració social i lingüística de la comunitat portuguesa en general.
40
Casals Martorell, Daniel. « L’ensenyament del català per correspondència (1932-1939) de l’Extensió d’Ensenyament Tècnic de la Generalitat de Catalunya ». Revista de Llengua i Dret, no 81 (13 juin 2024) : 213–31. http://dx.doi.org/10.58992/rld.i81.2024.4174.
Texte intégralRésumé :
Aquest article analitza els trets d’una estructura de l’Administració de la Generalitat de Catalunya republicana (1932-1939) que va ser creada amb la voluntat de fer arribar, sobretot a distància, coneixements del català normatiu als mestres. A conseqüència de les polítiques lingüístiques del Govern de la República espanyola i del de la Generalitat de Catalunya i també de l’estatus d’oficialitat que el català va obtenir a l’empara de l’Estatut de Catalunya de 1932, aquest nou servei, integrat en l’Extensió d’Ensenyament Tècnic, volia formar lingüísticament els docents que havien de fer ús del català en la seva feina d’acord amb la nova legislació republicana. L’anàlisi, en el marc de la teoria de l’estandardització de llengües minoritzades, d’un corpus d’estudi integrat per expedients inèdits extrets d’arxius públics i privats, ha permès fer sortir a la llum informació no coneguda fins ara i reconstruir la creació, l’estructura, la plantilla, els destinataris i les funcions d’aquesta unitat, i la repressió franquista que van patir els seus integrants a partir de 1939. L’estudi conclou que el nou Servei d’Ensenyament del Català per Correspondència als Mestres constitueix una mesura planificada pel poder polític, la Generalitat de Catalunya, destinada a proporcionar coneixements de llengua catalana als docents com a pas previ perquè el poguessin ensenyar als seus estudiants.
41
Mendelson, Jordana. « DESIRE AT THE KIOSK : PUBLICITY AND BARCELONA IN THE 1930S ». Catalan Review 18, no 1-2 (1 janvier 2004) : 191–207. http://dx.doi.org/10.3828/catr.18.1-2.13.
Texte intégralRésumé :
Publicity in Barcelona during the 1930s generated some remarkable examples of visual modernity that at the same time function as indicators of a widespread cultural practice motivated by the intersection of applied psychology and photographic experimentation. One of the foremost theoreticians and practitioners of the use of photography in advertising was Pere Català-Pic, who through his involvement with the Generalitat’s Institut Psicotècnic was also a leader in the rationalization and teaching of publicity. This essay examines Català-Pic’s work in the light of his critical writings on the phototechnician and his central role in the transformation of commercial publicity into political propaganda during the Civil War, a process that drew upon the debates of the previous decade and that is illuminated through the study of Català-Pic’s public and private correspondence with Pedro Prat-Gaballí.
42
Doppelbauer, Max. « Wie aus dem <i>valencià</i> ; eine eigene Sprache wurde. Kritische Analyse des <i>Dictamen</i> ; und des <i>Nou Estatut</i> ; ». Zeitschrift für Katalanistik 21 (1 juillet 2008) : 281–96. http://dx.doi.org/10.46586/zfk.2008.281-296.
Texte intégralRésumé :
Summary: In this article I discuss whether at a legal level valencià is a variety of Catalan or an independent language. There has always existed more than one way to denominate the autochthonous language that was and is spoken in the Comunitat Valenciana, the most popular having been “català” and “valencià”, and the academic world has never doubted that these expressions are synonyms. In the 1970’s, however, after the death of Franco, right-wing political parties started a campaign of secession for the Comunitat Valenciana and tried to establish the independent language “valencià” at a legal level. In the Nou Estatut, valencià is now treated as an independent language. But in a dictamen the Language Academy of València admits that the Comunitat Valenciana shares a language with Catalonia. [Keywords: language conflict, language policy, Catalan varieties, Països Catalans, linguistic separatism, Catalan, Valencian Catalan]
43
Llorenç i Blat, Josep. « Dant i el Renaixement català ». SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 4, no 4 (29 décembre 2014) : 31. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.4.4353.
Texte intégralRésumé :
RESUM Procurador reial i nobiliari, cosmògraf, joier, lapidari, mercader i escriptor, i al capdavall, un ciutadà català honrat, Ferrer (Vidreres, ~1445 – Blanes, 1529) va marxar de ben jove a la cort de Nàpols, al servei del rei Ferran i. Acabada aquesta peripècia italiana va tornar a Blanes al servei del vescomte de Cabrera i de Bas fins que va morir a la mateixa vila al 1529. Un seu criat, disset anys més tard, va editar uns papers esparsos que havia trobat a can Ferrer, les Sentèncias cathòlicas del diví poeta Dant florentí, compilades per lo prudentíssim mossèn Jaume Ferrer de Blanes[sic], incloent-hi tres parts. La primera, «Conclusions», és un sumari destinat a mostrar «Entre totas las cosas necessàries a l’home per aconseguir lo seu fi y beatitut eterna principalment són tres»; la segona, «Meditació», és una reflexió a fi d’il·luminar els misteris sobre la passió i mort de Jesucrist a «lo santíssim loch de Calvari»; la tercera, «Letras», és un conjunt de dotze documents, entre cartes i d’altres textos, «fetas a mossèn Jaume Ferrer, respostes e regles per ell ordenades en cosmographia y en art de navegar». ABSTRACT Lord Ferrer (Vidreres,~1445 – Blanes,1529), royal and aristocratic attorney, cosmographer, jewelrer, lapidary, merchant and writer, after all, an honorable Catalan citizen, left early age, at the court of Naples at King Ferdinand’s i service. After this eventful Italian journey he went back to Blanes at the Viscount of Cabrera and Bas’ service, until he died in the same town in 1529. One of his servants, seventeen years later, published some of the documents which were found scattered in Ferrer’s House, Catholic sentences from the divine poet Dante Florentine, compiled by most respectable lord Jaume Ferrer de Blanes [sic], including three parts. The first one, «Conclusions», is a summary intended to show "Among all the things needed by a man to achieve his goal and his eternal beattitude, they are mainly three", the second one, «Meditation», is a reflection in order to illuminate the mysteries of the passion and death of Jesus Christ at "the holy loch of Calvary", and the third one, «Letters», which is a set of twelve documents, letters and other texts, "made to lord Jaume Ferrer, answers and rules ordered by him in Cosmography and Seacraft”.
44
Ribas, Marta Momblant. « Teatre català avui 2000–2017 ». Hispanic Research Journal 21, no 4 (3 juillet 2020) : 471–73. http://dx.doi.org/10.1080/14682737.2020.1893043.
Texte intégral
45
Molla, Guillem. « Ramon Esquerra, comparatista català d'entreguerres ». Journal of Iberian and Latin American Studies 19, no 2 (août 2013) : 139–57. http://dx.doi.org/10.1080/14701847.2013.867392.
Texte intégral
46
Bacardí, Montserrat. « Retraduir el Quixot al català ». Bulletin hispanique, no 115-2 (28 décembre 2013) : 541–53. http://dx.doi.org/10.4000/bulletinhispanique.2722.
Texte intégral
47
Godayol, Pilar. « Simone de Beauvoir en català ». Bulletin hispanique, no 115-2 (28 décembre 2013) : 669–84. http://dx.doi.org/10.4000/bulletinhispanique.2856.
Texte intégral
48
Colón Domènech, Germà. « Coromines i l'estudi del català ». Zeitschrift für Katalanistik 20 (8 août 2023) : 21–34. http://dx.doi.org/10.46586/zfk.2007.21-34.
Texte intégralRésumé :
The main aim of this paper is to present the lexicographic work of Joan Coromines. The structure of the entries of the DECLC and the author’s ideologies are studied, and his tendency of attributing excessive importance to the “sorotàptic” and “mozaràbic” substrates is criticised. In spite of these weak points, the Diccionari etimològic i complementari de la Llengua Catalana of Coromines is very important for Catalan lexicography. Keywords: Lexicography, etymology, History of the words, FEW, vernacular words, learned words, borrowing, documentary evidence.
49
Quiney Urbieta, Aitor. « galerista Àngel Marsà i els Ciclos Experimentales de Arte Nuevo, 1948-1953 ». EMBLECAT, Estudis de la Imatge, Art i Societat 1, no 11 (11 juillet 2022) : 155–90. http://dx.doi.org/10.56349/emblecat.202.
Texte intégralRésumé :
Els Ciclos Experimentales de Arte Nuevo, escrits en castellà per la prohibició de l’ús del català en temps del franquisme, foren uns cicles creats pel llavors galerista i marxant d’art Àngel Marsà dins les Galerías El Jardín, de Barcelona. Fou un dels primers moviments clau dins de l’art català de postguerra que mirava de fomentar l’art nou, amb nous llenguatges plàstics i una nova manera de posicionar-se, també, en front del conservadorisme.
50
Torrent, Aina. « Frases fetes i evidencialitat en català des d'una perspectiva contrastiva i traductològica català-alemany ». Zeitschrift für Katalanistik 29 (1 juillet 2016) : 43–58. http://dx.doi.org/10.46586/zfk.2016.43-58.
Texte intégralRésumé :
Summary: This article addresses evidential phrasemes of the Catalan language from a comparative-translational perspective. Evidentiality as a linguistic category refers to the sources of knowledge of a speaker’s claim. Through evidentiality a speaker expresses how and why s/he knows her/his claim is true. This semantic-pragmatic category, which includes evidential phrasemes, implicitly expresses a lot of evidential information. For the Catalan and German languages research into evidential phrasemes is still in its infancy. This article focuses on several phrasemes from each language and examines their evidential values. Further, it discusses the relations between evidentiality and intensification. [Keywords: evidentiality, phraseology, phraseme, idiomaticity, intensification, Catalan, German, translation]