Tesi: "Alteracions de la veu"

1

Vila, Rovira Josep Maria. "Anàlisi de les relacions entre els trets de personalitat i la disfonia". Doctoral thesis, Universitat Ramon Llull, 2011. http://hdl.handle.net/10803/52678.

Testo completo

Abstract (sommario):

En l'experiència clínica, els foniatres i logopedes especialitzats en trastorns de la veu han afirmat que les disfonies tenen relació amb la personalitat del pacient. Estudis previs de Roy i Bless indiquen una relació entre els trets de personalitat neuroticisme i extraversió, definits per Eysenck, i les disfonies funcionals i els nòduls vocals. Aquests estudis proposen que les teories de Gray poden explicar aquesta relació. Gray proposa l'existència de dos sistemes biològics d'activació i d'inhibició conductual que responen a una major sensibilitat del subjecte a les recompenses i els càstigs, respectivament. El 2011, Torrubia et al. presenten, un qüestionari per a la valoració d'aquests dos sistemes. Partint dels treballs de Roy i Bless, l'estudi que presentem pretén aportar evidències sobre la influència dels trets de personalitat en la presència d'alteracions de la veu. S'han administrat els qüestionaris EPQ-RS d'Eysenck i SCSRQ de Torrubia a un grup experimental de 141 pacients atesos per alteracions de la veu i ha un grup control de 99 persones sense alteracions vocals. A tots ells se'ls va administrar també el qüestionari Voice Handicap Index-10 i es van recollir diverses mostres de la seva veu que van ser analitzades amb el programa MDVP per obtenir el paràmetre Dysphonia Severity Index descrit per Wuyts, i van ser valorades amb el paràmetre Grade del GRBAS d'Hirano per cinc logopedes experts en alteracions vocals. Els resultats han estat analitzats amb el paquet estadístic PASW 18. Els resultats mostren diferències estadísticament significatives entre el grup experimental i el grup control en relació al tret neuroticisme en el test EPQ (z = 6.951, p <.01) i en relació a la sensibilitat al càstig en el test SCSRQ (z = 2.207; p <.05). Les dades mostren també diferències estadísticament significatives entre els dos grups pel que fa als valors del DSI (z = 9.320, p <.01). Per a aquesta mesura s'ha establert un valor de tall, amb la corba ROC, en la puntuació 3.7. També s'han obtingut diferències significatives en les puntuacions totals del VHI-10 (z = 10.351, p <.001) i un valor de tall de 7. El paràmetre G ha presentat diferències significatives (z = 10.959, p <.001) i un valor de tall en la puntuació 1. Les tres mesures de la disfonia correlacionen amb els resultats dels qüestionaris de personalitat per als trets neuroticisme (DSI rs = -. 437, p> .001; VHI-10 rs =.416, p> .001; paràmetre G rs = .446, p> .001) i sensibilitat al càstig (VHI-10 rs = .231, p> .01; paràmetre G rs = .144, p> .05). Els resultats confirmen les informacions aportades per investigacions anteriors respecte a la influència del neuroticisme en la disfonia. En el mateix sentit, podem concloure que el tret introversió està més present en la població amb alteracions de la veu. Els resultats de l'escala de sensibilitat al càstig permeten pensar que les teories de Gray poden orientar sobre els factors emocionals en les alteracions vocals. Així mateix, els resultats permeten concloure que els instruments de mesura de la qualitat vocal són fiables, complementaris i vàlids per a la discriminació de persones que pateixen alteracions de la veu.
En la experiencia clínica, los foniatras y logopedas especializados en trastornos de la voz han afirmado que las disfonías tienen relación con la personalidad del paciente. Estudios previos de Roy y Bless indican una relación entre los rasgos de personalidad neuroticismo y extroversión, definidos por Eysenck, y las disfonías funcionales y los nódulos vocales. Estos estudios proponen que las teorías de Gray pueden explicar esta relación. Gray propone la existencia de dos sistemas biológicos de activación y de inhibición conductual que responden a una mayor sensibilidad del sujeto a las recompensas y los castigos, respectivamente. En 2011, Torrubia et al. presentaron un cuestionario para la valoración de estos dos sistemas. Partiendo de los trabajos de Roy y Bless, el estudio que presentamos pretende aportar evidencias sobre la influencia de los rasgos de personalidad en la presencia de alteraciones de la voz. Se han administrado los cuestionarios EPQ-RS de Eysenck y SCSRQ de Torrubia a un grupo experimental de 141 pacientes atendidos por alteraciones de la voz y a un grupo control de 99 personas sin alteraciones vocales. A todos ellos se les administró también el cuestionario Voice Handicap Index-10 y se recogieron diversas muestras de su voz que fueron analizadas con el programa MDVP para la obtención del parámetro Dysphonia Severity Index descrito por Wuyts, y fueron valoradas con el parámetro Grade del GRBAS de Hirano por cinco logopedas expertos en alteraciones vocales. Los resultados han sido analizados con el paquete estadístico PASW 18. Los resultados muestran diferencias estadísticamente significativas entre el grupo experimental y el grupo control en relación al rasgo neuroticismo en el test EPQ (z = 6.951; p< .01) y en relación a la sensibilidad al castigo en el test SCSRQ (z = 2.207; p< .05). Los datos muestran también diferencias estadísticamente significativas entre los dos grupos con respecto a los valores del DSI (z = 9.320, p < .01). Para esta medida se ha establecido un valor de corte, con la curva ROC, en la puntuación 3.7. También se han obtenido diferencias significativas en las puntuaciones totales del VHI-10 (z = 10.351; p< .001) y un valor de corte de 7. El parámetro G ha presentado diferencias significativas (z = 10.959; p< .001) y un valor de corte en la puntuación 1. Las tres mediciones de la disfonía correlacionan con los resultados de los cuestionarios de personalidad para los rasgos neuroticismo (DSI rs = -.437, p>.001; VHI-10 rs = .416, p>0.001; parámetro G rs = .446, p>0.001) y sensibilidad al castigo (VHI-10 rs = .231, p>.01; parámetro G rs = .144, p>.05). Los resultados confirman las informaciones aportadas por investigaciones anteriores respecto a la influencia del neuroticismo en la disfonía. En el mismo sentido, podemos concluir que el rasgo introversión está más presente en la población con alteraciones de la voz. Los resultados de la escala de sensibilidad al castigo permiten pensar que las teorías de Gray pueden orientar sobre los factores emocionales en las alteraciones vocales. Asimismo, los resultados permiten concluir que los instrumentos de medida de la calidad vocal son fiables, complementarios y válidos para la discriminación de personas que sufren alteraciones de la voz.
In clinical experience, phoniatricians and speech therapists who specialize in voice disorders have argued that dysphonia is related to the patient's personality. Previous studies by Roy and Bless indicate a relationship between the personality traits neuroticism and extraversion, defined by Eysenck, and functional dysphonia and vocal nodules. These studies suggest that Gray's theories can explain this relationship. Gray proposes the existence of two biological systems of activation and behavioral inhibition, which respond to increased sensitivity of the subject to reward and punishment, respectively. In 2011, Torrubia et al. presented a questionnaire for the assessment of these two systems. Based on the work of Roy and Bless, the study presented aims to provide evidence on the influence of personality traits in the presence of voice disorders. Administered questionnaires were Eysenck's EPQ-RS and SCSRQ of Torrubia to an experimental group of 141 patients with voice disorders and a control group of 99 people with no vocal alterations. All of them answered the Voice Handicap Index-10 questionnaire and several samples of their voices were analyzed with the MDVP program so as to obtain Dysphonia Severity Index parameter described by Wuyts. These samples were evaluated with the parameter Grade of Hirano’s GRBAS by five speech pathologists specialized in voice disorders. The results were analyzed using the statistical package PASW 18. The results showed statistically significant differences between the experimental and control groups in relation to trait neuroticism on the EPQ test (z = 6951, p <.01) and in relation to sensitivity to punishment in SCSRQ test (z = 2207; p <.05). The data also showed statistically significant differences between the two groups regarding DSI values (z = 9320, p <.01). For this measure cutoff with ROC curve has been established in the score 3.7. Significant differences were also obtained in total scores of HIV-10 (z = 10,351, p <.001) and a cutoff value of 7. The parameter G has presented significant differences (z = 10,959, p <.001) and a cutoff in the score 1. All three measures of dysphonia correlated with the results of the questionnaires of personality traits neuroticism (r = -. 437 DSI, p> .001; VHI-10 r = .416, p> .001; parameter G r = .446, p <.001) and sensitivity to punishment (VHI-10 r = .231, p> 0.01; parameter G r = .144, p> .05). The results confirm the information provided by previous research on the influence of neuroticism in dysphonia. Also, we can conclude that introversion trait is more present in people with voice disorders. The relationship between the results of the sensitivity scale to punishment suggests that Gray's theories can shed some light on emotional factors in voice disorders. Finally, the results suggest that measurement instruments used for voice quality are reliable, complementary and valid for the discrimination of people with voice disorders.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

2

Sanz, Cartagena Mª Pilar. "Diagnóstico, respuesta al tratamiento e implicaciones fisiopatológicas de la disfagia orofaríngea en la Enfermedad de Parkinson y su correlación con las alteraciones de la voz y la escritura". Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2017. http://hdl.handle.net/10803/457866.

Testo completo

Abstract (sommario):

Introducción: La enfermedad de Parkinson (EP) es la segunda enfermedad neurodegenerativa más frecuente. En los últimos años ha crecido el interés por síntomas no motores o parcialmente motores, de dudosa respuesta al tratamiento dopaminérgico y que condicionan la calidad de vida de los pacientes más que los síntomas motores. La disfagia orofaríngea o dificultad para formar y propulsar el bolo alimenticio desde la boca hasta el estómago, es muy prevalente en las enfermedades neurodegenerativas y es la principal causa de muerte relacionada con la enfermedad entre los pacientes con EP. No se conoce.completamente su historia natural y su respuesta al tratamiento dopaminérgico. La deglución implica aferencias sensitivas de la orofaringe, estructuras del sistema nervioso central, tanto a nivel del tronco cerebral como corticales y subcorticales y eferencias motoras, que permiten una adecuada respuesta motora orofaríngea (RMO), es decir, el paso de la configuración orofaríngea respiratoria a la digestiva yviceversa. Su diagnóstico incluye los métodos de exploración clínica, reuniendo el Método de Exploración Clínica Volumen-Viscosidad (MECV-V) todos los criterios recomendados, y las exploraciones objetivas, siendo el gold-estándar la Videofluoroscopia, que permite detectar los signos de alteración de la seguridad y de la eficacia y establecer los tiempos, fuerzas y energías de la RMO. La voz se altera en fases precoces de la EP y comparte con la deglución mecanismos de Sistema nervioso central y órganos efectores. De la escritura, también alterada en fases precoces de la EP, se conoce su excelente respuesta al tratamiento dopaminérgico Objetivos: Caracterizar los signos clínicos y videofluoroscópicos de la disfagia en la EP en fases no avanzadas y su relación con factores evolutivos, las alteraciones de la voz y la respuesta de ambas al tratamiento dopaminérgico. Determinar si las alteraciones de la voz pueden ser marcadores fiables de las alteraciones de la deglución en la EP. Evaluar si los parámetros objetivos de la escritura son buenos marcadores de respuesta al tratamiento dopaminérgico Métodos: Se recogieron datos epidemiológicos y evolutivos de 40 pacientes con EP estadio 1-3 de Hoehn y Yahr a los que se les realizó tras 12 horas sin tratamiento un MECV-V, videofluoroscopia, registro de escritura y de la voz antes y después de deglutir y se repitió el estudio 90 minutos después del tratamiento de la mañana. Resultados: Tanto el MECV-V como la videofluoroscopia muestran muy elevada prevalencia de alteraciones de la eficacia y menor de la seguridad, sin modificarse por el tratamiento dopaminérgico. Las alteraciones de la voz estudiadas son frecuentes en estas fases de la EP y tampoco se modifican por el tratamiento dopaminérgico. Se modifican por la deglución, independientemente de que el paciente tenga disfagia o no. La escritura de los pacientes se modificó significativamente con el tratamiento dopaminérgico. Conclusiones: Los pacientes con EP en estadios 1-3 presentan una elevada prevalencia de alteraciones de la eficacia y menores de la seguridad que no se modifican con el tratamiento dopaminérgico, sin relación con factores evolutivos. Los parámetros acústicos estudiados se modifican en fases precoces de la EP sin modificarse tampoco con el tratamiento y no se relacionan con la disfagia. La escritura es un excelente marcador de respuesta al tratamiento dopaminérgico.
Introduction: Parkinson’s disease (PD) is the second most frequent neurodegenerative disease. In the last years, interest has grown about non motor symptoms or motor symptoms without dopaminergic treatment response and a great effect in quality of life of PD patients, Oropharingeal dysphagia is very prevalent in neurodegenerative disorders and the mean cause of death in Parkinson’s patients. Its natural history and dopaminergic response is not completely understood. Deglutition implies sensitive oropharyngeal afference, Central nervous system structures and motor efferences, allowing a correct oropharingeal motor response (OMR), that means, the correct change from respiratory configuration to the digestive one. For diagnosis, we can use clinical exploration methods like Volumen-Viscosity Swallow Test or objective explorations as Videofluoroscopy, the gold-standard, that allows the detection of safety or efficacy impairment signs and the timing, velocity and forces of OMR. Speech impairment is present very early in the disease progression and shares with deglutition many central mecanisms and motor structures. Handwriting, also ivery early mpaired in the disease evolution has an excelent response to dopaminergic treatment. Objectives: Caracterization of clinical and videofluoroscopic signs of dysphagia in PD in early stages of the disease and its relation with progression, voice impairment and response of deglutition and voice impairment to dopaminergic treatment. Determining if some voice parameters can be related to dysphagia in PD. Determining if handwriting features can be good of dopaminergic treatment response. marcadores Methods: Epidemiologic and progression features of 40 PD patients, stages 1-3 of the Hoehn and Yahr score, were collected. V-VST, videofluoroscopy, voice recorders before and after swallowing and handwriting samples were also collected 12 ours after the last night dose of dopaminergic treatment and 90 minutes after the first dose in the morning. Results: V-VST and videofluoroscopy showed a very high prevalence of efficacy impairment and not so high of security without any significant dopaminergic effect. Acoustic parameters selected are frequently impaired in this patients, but also without any significant dopaminergic effect. Changes obeserved after swallowing don’t have any relation with dysphagia parameters Handwriting showed very significant changes under dopaminergic treatment effect. Conclusions: PD patients in 1-3 Hoehn and Yahr stage showed a very high prevalence of efficacy impairment and not so frequent of security without dopaminergic treatment effect, and also without progression features relation. Acoustic features studied showed changes in early phases of the disease without significant changes under dopaminergic treatment and without dysphagia relation. Some handwriting features showed a dramatic response to dopaminergic treatment .

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

3

Casas, Sanfeliu Joaquim. "La importància de la veu en la comunicació empresarial. Recerca de la veu més influent". Doctoral thesis, Universitat Abat Oliba, 2017. http://hdl.handle.net/10803/436900.

Testo completo

Abstract (sommario):

En aquesta tesi doctoral es descriu inicialment una base teòrica de l'anatomia respiratòria on es detallen els diferents òrgans per on passa l’aire, tant de les vies circulatòries externes (la boca, el nas, la faringe i la laringe)com de les internes (la tràquea, els bronquis i ja finalment elspulmons). Seguidament s’explica la fisiologia respiratòria i ventilatòria on el diafragma n’és el protagonista amb els diferents tipus de ventilació que existeixen: la clavicular, la diafragmàtica, la costo-abdominal i la total, entre d’altres. Se segueix descrivintl’anatomia de la veu.L’aparell fonador humà se centra especialment en la laringe i els plecs vocals. Posteriorment es defineix la fisiologia de la veu: la fonació. En ella es descriuen els mecanismes necessaris per tal que es produeixi la veu i aquí definim clarament la interrelació que tenen els aparells respiratori i fonador. Després es fa una descripció acurada de la veu i de totes les seves qualitats i característiques (la intensitat, el to, el timbre, la imposta, la projecció i l’articulació). A continuació fem una anàlisi acústica i aerodinàmica de la veu i una avaluació exhaustiva de les relacions que hi pugui haver de la mateixa amb el món emocional. En una segona part s'explica i es justifica el procés empíric basat en tres instruments: entrevistes a experts en el tema que ens apropen a copsar les evidències que existeixen sobre el tema, una enquesta a través d’internet sobre els possibles impactes no verbals de la veu en el món empresariali finalment un tercer instrument consistent en una enquesta basada en deu veus considerades modelque es passaa deu persones de cinc franges d'edat,les quals responen un test de Likert estudiant-ne posteriorment els resultats. Es treuen finalment conclusions i es determinen les veus amb més impacte emocional així com de les aplicacions que se’n podrien derivar.Tanquem aquesta tesi on es pot concloure que sí existeix un model de veu que pugui millorar el rendiment comunicatiu empresarial tot evidenciatpel que s’ha trobat en els diferents instruments que s’han fet servir en el present treball, abans esmentats. Ens decantem, segons aquestes evidències, per un discurs amb un tempo força àgil, sensegaire pauses i que inclogui inflexions tonals, amb una prosòdia rica de tonalitats, amb un volum força moderat i que no té influència per part del gènere, tot i que en aquest darrer cas poden haver-hi excepcions lligades al context.
En esta tesis doctoral se describe inicialmente una base teórica de la anatomía respiratoria en la cual se detallan los diferentes órganos por donde circula el aire, tanto de las vías circulatorias externas (la boca, la nariz, la faringe y la laringe) como de las internas (la tráquea, los bronquios y ya finalmente los pulmones). Seguidamente se explica la fisiología respiratoria y ventilatoria, dondeel diafragma es el protagonista con los diferentes tipos de ventilación que existen: la clavicular, la diafragmática, la costoabdominal y la total, entre otros. Se sigue describiendo la anatomía de la voz. El aparato fonador humano se centra especialmente en la laringe y los pliegues vocales. Posteriormente se define la fisiología de la voz: la fonación. En ella se describen los mecanismos necesarios para que se produzca la voz y aquí definimos claramente la interrelación que tienen los aparatos respiratorio y fonador. Después se hace una descripción detallada de la voz y de todas sus cualidades y características (la intensidad, el tono, el timbre, la impostación, la proyección y la articulación).Seguimos con un análisis acústico y aerodinámico de la voz y una evaluación exhaustiva de las relaciones que pueda haber de la misma con el mundo emocional. En una segunda parte se explica y se justifica el proceso empírico basado en tres instrumentos: entrevistas a expertos que nos acercan a comprender las evidencias que existen en el tema, una encuesta a través de internet sobre los posibles impactos no verbales de la voz en el mundo empresarial y finalmente un tercer instrumento consistente en una encuesta basada en diez voces consideradas modelo que se pasa a diez personas de cinco años de edad, las cuales responden una prueba de Likert estudiándose posteriormente los resultados. Finalmente se extraen conclusiones y se determinan las voces con mayor impacto emocional así como sus posibles aplicaciones. Cerramos esta tesis concluyendo que sí existe un modelo de voz que puede mejorar el rendimiento comunicativo empresarial, evidenciado a través de los diferentes instrumentos que se han utilizado en el presente trabajo, antes mencionados. Nos decantamos, según estas evidencias, por un discurso con un tempo bastante ágil, sin demasiadas pausas y que incluye inflexiones tonales, con una prosodia rica en tonalidades, con un volumen bastante moderado y sin influencia por parte del género, aunque en este último caso puede tener excepciones ligadas al contexto.
This doctoral thesis initially describes a theoretical basis of the respiratory anatomy into the different organs through the air circulates, from the external circulatory pathways (the mouth, the nose, the pharynx and the larynx)and the internal ones (the trachea, the bronchus and finally the lungs). The respiratory and ventilatory physiology are explained below, where the diaphragm is the protagonist, with the different types of ventilation that exist: clavicular, diaphragmatic, cost-abdominal and total, among others. The anatomy of the voice is still described, the human vocal apparatus is especially focused on the larynx and vocal folds. Subsequently we define the physiology of the voice: the phonation. It describes the mechanisms necessary for the voice to occur and here we clearly define the interrelation of the respiratory and speech apparatus. Afterwards a detailed description of the voice and of all its qualities and characteristics (the intensity, the tone, the timbre, the imposition, the projection and the articulation). We proceed with an acoustic and aerodynamic analysis of the voice and an exhaustive evaluation of the relationships that may exist with the emotional world. A second part explains and justifies the empirical process based on three instruments: interviews with experts that bring us closer to the evidence that exists in the subject, an online survey on the possible non-verbal impacts of voice in the world Business and finally a third instrument consisting of a survey based on ten voices considered a model that is passed to ten people of five years of age, who answer to a Likert test and then study the results. Finally conclusions are drawn and the voices with the greatest emotional impact are determined, as well as their possible applications. We close this thesis by concluding that there is a voice model that can improve business communication performance, all evidenced through the different instruments that have been used in the present work, mentioned above. We chose, according to these evidences, for a discourse with a rather agile tempo, without too many pauses and that include tonal inflections, with a prosody rich in tonalities, with a rather moderate volume and without influence on the part of the genre, although in the latter case you may have context-related exceptions.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

4

Frigola, Mas Jordi. "Alteracions epigenètiques en el càncer colorectoral". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2005. http://hdl.handle.net/10803/1867.

Testo completo

Abstract (sommario):

Els dos principals objectius d'aquesta tesis són: (1) la realització d'un estudi global, (2) anàlisi i caracterització d'alteracions recurrents, en els canvis de metilació genòmica associats al càncer de còlon. Amb la finalitat d'assolir aquests objectius, vàrem desenvolupar una nova tècnica d'anàlisi dels canvis de metilació. Amplification of InterMethylated Sites (AIMS). A partir de la descripció d'aquesta tècnica, la tesis consta de dos grups de resultats, obtinguts a partir de la mateixa tècnica AIMS, i clarament diferenciats. Un primer bloc de resultats on realitzem dos estudis globals (objectiu número 1), i un segon bloc format per dos estudis específics (objectiu número 2) . En el primer treball global es va analitzar la contribució dels guanys i les pèrdues de la metilació genòmica en el procés tumoral. La principal conclusió d'aquest treball va ser el paper independent que juguen els dos tipus de canvi, tant a nivell de característiques tumorals (fisiològiques i genètiques), com de valor pronòstic i contribució al llarg de la progressió tumoral. En el segon estudi global, ens vàrem centrar més amb les pèrdues de metilació genòmica. En aquest, mostrem l'estreta associació entre aquestes pèrdues amb el grau de dany genòmic i mal pronòstic. El segon bloc de resultats ve constituït per els estudis específics. En un primer treball, descrivim el silenciament epigenètic del gen sintasa de prostaciclines (PTGIS). Aquest silenciament, es dona en una freqüència elevada de tumors i presenta una associació estadísticament significativa amb el grau d'aneuploidia del tumor. Finalment, un segon treball específic on mostrem el silenciament epigenètic de tota una banda citogenètica, concretament 2q14.2. En aquest silenciament no tant sols s'hi troba implicada la metilació genòmica, sinó que també descrivim un efecte general de silenciament a través de la modificació post-transcripcional de les histones.
The main focus of this thesis is to better understand the role of genomic methylation changes in colorectal cancer. We approached it at two different levels: (1) global assessment and (2) analysis of specific recurrent changes. A new technique called Amplification of InterMethylated Sites (AIMS) was developed to obtain information at both levels. At global level we report the relative contribution of losses and gains of DNA methylation on the tumour progression. DNA methylation signatures associate with different tumour features, including physiological, genetic and clinical characteristics. Furthermore, we demonstrate that global genomic demethylation correlates with cumulated genomic damage and poor prognosis. At specific level we show the epigenetic silencing of the prostacyclin synthase gene (PTGIS) in 43% of colorectal cancers. PTGIS inactivation is associated with the aneuploid status of the tumour, suggesting a possible role of this gene in the maintenance of the genomic integrity. Finally, we have detected a new type of epigenetic alteration affecting a large proportion of colorectal cancers. It consists in a long range epigenetic silencing due DNA methylation and Histone modification changes and affects an entire cytogenetic band (2q14.2). All the genes and transcripts present in this region showed downregulation independently of the promoter methylation status suggesting that the regional condition prevails over the local status.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

5

Gatius, Calderó Sònia. "Alteracions metabolòmiques en el càncer d'endometri". Doctoral thesis, Universitat de Lleida, 2020. http://hdl.handle.net/10803/668709.

Testo completo

Abstract (sommario):

El càncer d’endometri és la neoplàsia ginecològica més freqüent en els països desenvolupats. Malgrat que la majoria dels carcinomes són curables amb un tractament adequat, al voltant del 20% dels tumors es comporten de forma agressiva i suposen un repte terapèutic. És per aquest motiu que sorgeix la necessitat d’identificar nous paràmetres per tal de seleccionar pacients amb risc de recidiva o metàstasi. La cèl•lula eucariota presenta canvis en el seu metabolisme com a resposta coordinada a diferents situacions fisiològiques i patològiques, entre elles el càncer. L’anàlisi del metaboloma, mitjançant la metabolòmica, pot permetre identificar metabòlits diferencials que representen el producte final de les vies de senyalització que estan alterades en el càncer. Per aquest motiu hem volgut realitzar una anàlisi metabolòmica del càncer d’endometri. A més a més, per tal de validar els resultats i traslladar-los a la pràctica clínica s’han avaluat els nivells d’expressió dels metabòlits diferencials més significatius en arrays de teixit (TMAs). En primer lloc, els resultats han mostrat que el procés de carcinogènesi del càncer d’endometri defineix un perfil metabolòmic específic. Els resultats suggereixen que la via dels endocannabinoides pot estar implicada en la gènesi i progressió del carcinoma endometrioide. Així mateix, l’alteració del metabolisme de les purines pot estar implicada en fenòmens d’invasió miometrial en el càncer d’endometri. En segon lloc, l’estudi metabolòmic ha mostrat un perfil diferencial entre carcinomes endometrioides i serosos. A més a més, ha permès identificar dues molècules, ADI1 i BCAT1, que poden estar implicades en la gènesi de les neoplàsies endometrioides i en la progressió tumoral. Així mateix, aquests compostos poden ajudar a establir el diagnòstic diferencial entre aquests dos subtipus histològics amb pronòstics molt diferents. Finalment, partint de la premissa que l’angiogènesi és un mecanisme essencial per al creixement, invasió i disseminació tumoral i que els carcinomes d’endometri amb flux sanguini intratumoral disminuït tenen pitjor pronòstic, s’ha analitzat el perfil metabolòmic del càncer d’endometri en funció del seu flux sanguini. El resultats mostren un perfil metabolòmic específic dels tumors segons el seu flux sanguini i permeten identificar Resolvina D i fosfolípids específics diferencials entre tumors d’alt i baix flux sanguini. Aquestes molècules poden estar implicades en l’angiogènesi i progressió tumoral en el càncer d’endometri.
El cáncer de endometrio es la neoplasia ginecológica más frecuente en los países desarrollados. A pesar de que la mayoría de los carcinomas son curables con un tratamiento adecuado, alrededor del 20% de los tumores se comportan de forma agresiva y suponen un reto terapéutico. Por este motivo surge la necesidad de identificar nuevos parámetros que permitan seleccionar pacientes con riesgo de recidiva o metástasis. La célula eucariota presenta cambios en su metabolismo como respuesta coordinada a diferentes situaciones fisiológicas y patológicas, entre ellas el cáncer. El análisis del metaboloma, mediante la metabolómica, puede ayudar a identificar metabolitos diferenciales que representan el producto final de las vías de señalización que están alteradas en el cáncer. Por esta razón hemos querido realizar un análisis metabolómico del cáncer de endometrio. Además, para la validación de los resultados y su translación a la práctica clínica se han evaluado los niveles de expresión de los metabolitos diferenciales más significativos en arrays de tejido (TMAs). En primer lugar, los resultados han mostrado que el proceso de carcinogénesis del cáncer de endometrio define un perfil metabolómico específico. Los resultados sugieren que la vía de los endocannabinoides puede estar implicada en la génesis y progresión del carcinoma endometrioide. Además, la alteración del metabolismo de las purinas puede estar implicada en fenómenos de invasión miometrial en el cáncer de endometrio. En segundo lugar, el estudio metabolómico ha mostrado un perfil diferencial entre carcinomas endometrioides y serosos. Además ha permitido identificar dos moléculas, ADI1 i BCAT1, que pueden estar implicadas en la génesis de las neoplasias endometrioides así como en la progresión tumoral. Asimismo, estos dos compuestos pueden ser útiles en el diagnóstico diferencial de estos dos subtipos histológicos con pronósticos tan distintos. Finalmente, partiendo de la base que la angiogénesis es un mecanismo esencial para el crecimiento, invasión y diseminación tumoral y que los carcinomas de endometrio con flujo sanguíneo intratumoral disminuido tienen peor pronóstico, se ha analizado el perfil metabolómico del cáncer de endometrio en función de su flujo sanguíneo. Los resultados muestran un perfil metabolómico específico de los tumores según su flujo sanguíneo y permiten identificar Resolvina D i fosfolípidos específicos diferenciales entre tumores de alto y bajo flujo sanguíneo. Estas moléculas pueden estar implicadas en la angiogénesis y progresión tumoral en el cáncer de endometrio.
Endometrial cancer is the most frequent gynecological malignancy in developed countries. Although most carcinomas are curable with adequate treatment, about 20% of tumors behave aggressively and pose a therapeutic challenge. For this reason, there is a need to identify new parameters that allow the selection of a patient with risk of recurrence or metastasis. The eukaryotic cell presents changes in its metabolism as a coordinated response to different physiological and pathological situations, including cancer. The analysis of the metabolome, through metabolomics, can help identify differential metabolites that represent the final product of the signaling pathways that are altered in cancer. For this reason we wanted to perform a metabolomic analysis of endometrial cancer. In addition, for the validation of the results and their translation to clinical practice, the expression levels of the most significant differential metabolites have been evaluated using tissue arrays (TMAs). First, the results have shown that the process of carcinogenesis of endometrial cancer defines a specific metabolomic profile. The results suggest that the endocannabinoid pathway may be involved in the genesis and progression of endometrioid carcinoma. In addition, the alteration of the purine metabolism may be involved in myometrial invasion phenomens in endometrial cancer. Second, the metabolomic study has shown a differential profile between endometrioid and serous carcinomas and has allowed the identification of two molecules, ADI1 and BCAT1, which may be involved in the genesis of endometrioid neoplasms as well as in tumor progression. Likewise, these two compounds can be useful in the differential diagnosis of these two histological subtypes with such different prognoses. Finally, starting from the basis that angiogenesis is an essential mechanism for tumor growth, invasion and dissemination and that endometrial carcinomas with decreased intratumoral blood flow have a worse prognosis, the metabolomic profile of endometrial carcinoma has been analysed according to its blood flow. The results show a specific metabolomic profile of the tumors according to their blood flow and allow identifying Resolvin D and specific phospholipids differentials between high and low blood flow tumors. These molecules may be involved in angiogenesis and tumor progression in endometrial cancer.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

6

Grau, Armengol Matilde. "Alteracions. Noves significacions en recorreguts escultòrics recents". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2017. http://hdl.handle.net/10803/463078.

Testo completo

Abstract (sommario):

Aquesta tesi es centra en l’anàlisi de diferents obres artístiques creades a partir de l’acció d’alterar alguna de les seves característiques i indagar les possibilitats expressives d’aquesta acció. Entenem les alteracions com a estratègies creatives, com el resultat de transformar una cosa en una altra diferent modificant la matèria original, els seus trets formals, la dimensió natural i/o l’emplaçament espacial. La tesi és un estudi comparatiu d’una sèrie d’obres que ens endinsen en la realitat escultòrica del segle XXI i que ens permetrà entendre-la com una evolució de les experimentacions plàstiques del segle XX. En l’art actual, fruit d’un món global, on els nous mitjans digitals conviuen amb els processos artesanals, els artistes reben influències de totes les cultures i de tots els racons del planeta. L’ús dels materials i de les tecnologies ja no són propis d’un lloc específic sinó que tot està connectat. La contaminació cultural, les influències multi direccionals i la desaparició de les fronteres han canviat la nostra manera de relacionar-nos i han enriquit les possibilitats d’hibridació i d’alteració de les investigacions artístiques. La franja temporal d’aquest estudi es concentra en obres realitzades en el període que va de finals de la dècada dels vuitanta fins a l’actualitat. Aquesta elecció no és casual sinó que és deguda a dos motius: el primer és l’inici del desenvolupament de la pròpia pràctica artística dins la disciplina de l’escultura i el segon motiu és que en els anys vuitanta neix una nova manera d’entendre i abordar l’art, l’escultura i les intervencions espacials que encara estan vigents a l’actualitat.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

7

Marsillach, López Judit. "Alteracions de la paraoxonasa-1 en l'hepatopatia crònica". Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2009. http://hdl.handle.net/10803/8742.

Testo completo

Abstract (sommario):

La família de les paraoxonases (PON) comprèn 3 enzims: PON1, PON2 y PON3. En humans, PON1, el membre més estudiat, s'expressa bàsicament en el fetge i circula associada a les HDL. PON1 es un enzim polimòrfic que pot degradar des d'organofosforats fins a diferents tipus d'ésters, lactones i xenobiòtics, però la seva funció fisiològica és la d'hidrolitzar peròxids lipídics. També té una acció anti-inflamatòria, ja que pot atenuar la secreció de MCP-1, una quimioquina pro-inflamatòria. L'estrés oxidatiu i la inflamació juguen un paper fonamental en el desenvolupament de malalties hepàtiques. Tenint en compte l'efecte protector de PON1 contra l'estrés oxidatiu, seria molt probable trobar una associació entre PON1 i les hepatopaties cròniques.
Objectius de la Tesi: a) investigar la presència d'alteracions en l'activitat i expressió de PON1 en hepatopaties cròniques humanes i experimentals, i estudiar els mecanismes moleculars relacionats; b) avaluar un nou assaig enzimàtic utilitzant un substrat no tòxic que mesura l'activitat lactonasa de PON1; c) estudiar l'eficàcia diagnòstica de la determinació de l'activitat PON1 en l'avaluació clínica de la malaltia hepàtica.
Conclusions: 1) PON1 podria regular l'estrés oxidatiu mitjançant la degradació de lipoperòxids; la inflamació, actuant com una barrera contra la inflamació induïda per MCP-1; i l'apoptosi cel·lular, correlacionant-se amb un augment en la forma soluble del receptor FAS (sFAS) 2) L'activitat PON1 en sèrum de pacients hepatòpates podria disminuir a causa d'alteracions en la mida i composició de les HDL, i/o d'un augment en l'estrés oxidatiu 3) L'expressió hepàtica i sèrica de PON1 augmentarien a causa d'una disminució en la síntesi d'HDL, i d'una disminució de la proteòlisi cel·lular 4) La determinació de l'activitat lactonasa de PON1 en sèrum, utilitzant el substrat TBBL, és un mètode fiable, no tòxic i semi-automàtic, i està menys influenciada pels polimorfismes genètics que l'activitat esterasa utilitzant paraoxó 5) La determinació de l'actividad PON1 sèrica té una elevada eficàcia diagnòstica i pot ser un útil complement a les proves de valoració de la funció hepàtica que s'utilitzen en la pràctica clínica.
The family of serum paraoxonases (PON) consist of three enzymes: PON1 (the most investigated member), PON2 and PON3. In humans, PON1 expression is mainly found in the liver, and circulates tightly bound to HDL. PON1 is a polymorphic enzyme that is able to degradate organophosphates and different type of esters, lactones and xenobiotics, but its physiological function is to hydrolise lipid peroxides. It has also an antiinflamatoy role since it can attenuate MCP-1 (a proinflamatory chemokine) secretion. Oxidative stress and inflammation play key roles in the development of liver diseases. Since PON1 has a protective effect against oxidative stress, it could be plausible to find an association between PON1 and chronic hepatic diseases.
Aims of the Thesis: a) to investigate the presence of alterations in PON1 activity and expression in human and experimental chronic hepatic diseases, and to study the molecular mechanisms involved; b) to evaluate a new enzymatic assay using a non toxic substrate that measures PON1 lactonase activity; c) to assess the diagnostic accuracy of the measurement of serum PON1 activity in the clinic evaluation of liver diseases.
Conclusions: 1) PON1 could regulate oxidative stress by lipid peroxides degradation; inflammation, by acting as a barrier against MCP-1 induced inflammation; and cell apoptosis, by its relationship with the increase of sFAS, the soluble form of FAS receptor 2) Serum PON1 activity in patients with chronic liver disease could decreased as a consequence of alterations in the size and composition of HDL, and/or an increase of oxidative stress 3) Serum and hepatic PON1 expression would increase because of the decrease in HDL synthesis, and the decrease of cellular proteolysis 4) Serum PON1 lactonase activity measurement, using TBBL as a susbtrate, is a reliable, non-toxic, semi-automated assay, and is less influenced by genetic polymorphisms than PON1 esterase activity using paraoxon 5) Serum PON1 activity measurement has a high diagnostic accuracy and may contribute significantly to the evaluation of liver function in the clinical setting.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

8

Pujol, Masana Aïda. "Anàlisi citogenètica preimplantacional: alteracions cromosòmiques numèriques i estructurals". Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2005. http://hdl.handle.net/10803/3769.

Testo completo

Abstract (sommario):

L'anàlisi citogenètica del 1er corpuscle polar (1CP) permet una caracterització indirecta de l'oòcit en metafase II (MII) sense comprometre la seva capacitat reproductiva. Això permet, dins un programa de fecundació in vitro (FIV), desenvolupar una variant del diagnòstic genètic preimplantacional en la que s'analitza el 1CP (DGP-1CP).
L'objectiu general d'aquest treball és estudiar la incidència d'aneuploïdia en la línia germinal femenina i en els primers estadis del desenvolupament embrionari.
S'han utilitzat oòcits descartats de cicles de FIV per a desenvolupar una metodologia de hibridació in situ fluorescent (FISH) que permet detectar nou cromosomes en 1CPs i en MII. Fins ara, les absències de cromosomes o cromàtides en 1CP es consideraven artefactes però la valoració de la complementarietat 1CP- MII realitzada constata que només ho són una minoria (25,8%).
Tant la freqüència d'aneuploïdia obtinguda per als nou cromosomes estudiats (47,5%) com el risc estimat d'aneuploïdia per els 23 cromosomes (57,2%) són molt elevats. El risc estimat de segregació anòmala per cromosoma analitzat és del 0,89%.
S'han identificat diferents mecanismes de generació d'aneuploïdies en l'oòcit: separació precoç de cromàtides germanes (observada amb més freqüència al 1CP que a la MII) i no-disjunció de cromosomes homòlegs en la meiosi i segregació anòmala en la mitosi de l'etapa proliferativa de la línia germinal (mosaïcisme gonadal). Aquest fenomen s'ha detectat en un 25,7% de les pacients analitzades i fa recomanable el diagnòstic prenatal a les pacients que quedin gestants després d'un DGP-1CP.
Aplicant DGP-1CP a dones amb cariotip normal (dones d'edat avançada), la incidència d'aneuploïdia per als nou cromosomes ha estat del 60,4%, corroborant a aquest grup com a grup de risc per la presència d'aneuploïdies. Aplicant-lo a dues pacients portadores de translocacions robertsonianes s'ha trobat una taxa d'aneuploïdia molt alta per als cromosomes no implicats en la translocació (91,7% i 72,7%), independentment de les alteracions observades per als cromosomes de la translocació.
L'anàlisi d'aneuploïdies en blastòmers de pacients portadors i portadores de translocacions recíproques mostra un alt índex d'aneuploïdies de cromosomes no implicats en la translocació (60,3%) i també un alt percentatge de mosaïcisme (58,7%), tenint en compte tant els cromosomes implicats com els no implicats en la translocació. S'han trobat embrions normals o equilibrats per la translocació però aneuploides per altres cromosomes.
Sembla necessari l'estudi seqüencial de la segregació dels cromosomes implicats en la translocació i de les aneuploïdies per altres cromosomes, en pacients portadors de translocacions.
Per a validar la interpretació del resultat de la FISH en l'anàlisi d'aneuploïdia en cèl·lules proliferants, s'han estudiat cèl·lules en estadi de G0 (cèl·lules de Sertoli) i cèl·lules proliferants (limfòcits). En aplicar FISH en cèl·lules en proliferació s'estima que el 10,8% de dobles marques en excés trobades, en comparació amb les trobades en cèl·lules no proliferants, no són senyals partits, sinó deguts al procés de replicació. L'aplicació de FISH en cèl·lules en proliferació, com són els blastòmers, pot dificultar la interpretació dels resultats de FISH. Caldria incloure marcadors de l'inici o el final de la replicació per tal de ser usats simultàniament amb les sondes diagnòstiques de FISH en realitzar un DGP en blastòmers.
El DGP per a la detecció d'aneuploïdies és un procediment més del que es disposa per tal d'oferir als pacients amb risc tot i que s'ha de valorar, en cada cas, si la seva aplicació pot ser beneficiosa.
Cytogenetic analysis of the 1st polar body (1PB) allows an indirect characterisation of the oocyte in the metaphase II stage (MII) without compromising its reproductive capability. This allows, in an in vitro fertilisation treatment (IVF), the development of a variant of preimplantation genetic diagnosis in which the 1PB is analysed (PGD-1PB).
The aim of this study is to analyse the aneuploidy rate in the female germ-cell line and in its first embryo development stages.
We have used oocytes discarded from IVF cycles to develop a fluorescent in situ hybridisation (FISH) method that allows for the detection of nine chromosomes in 1PBs and in MII. Until now, missing chromosomes or chromatids in the 1PB have been considered as artefacts but the evaluation of the 1PB-MII complement could proves that they are only a minority (25.8%).
Both the aneuploidy rate found for the nine chromosomes analysed (47.5%) and the estimated risk of aneuploidy for the 23 chromosomes (57.2%) are very high. The abnormal segregation percentage per analysed chromosome is 0.89%.
Different mechanisms for the generation of aneuploidies have been identified: predivision of sister chromatids (more frequently observed in 1PB than in MII) and non-disjunction of homologous chromosomes in meiosis I and altered segregation in mitosis during the proliferative stage in the germ-cell line (gonadal mosaicism). This phenomenon has been found in 25.7% of the analysed patients and makes the application of prenatal diagnosis in patients which become pregnant after a PGD-1PB advisable.
When applying PGD-1PB in females with a normal karyotype (advanced maternal age), the aneuploidy rate for the nine chromosomes is 60.4%, corroborating this group as a risk group for the presence of aneuploidies. Applying it to two female carriers of Robertsonian translocations, a high aneuploidy rate for the chromosomes not implicated in the translocation has been found (91.7% and 72.7%), independently of the alterations observed in the chromosomes of the translocation.
The analysis of aneuploidies in blastomeres of male and female reciprocal translocation carriers shows a high aneuploidy rate for the chromosomes not involved in translocations (60.3%) and also a high percentage of mosaicism (58.7%), including both the chromosomes implicated and not implicated in the translocation. Normal and balanced embryos for the translocation, but with aneuploidies for other chromosomes, have been found.
In translocation carriers, the sequential analysis of the segregation of the chromosomes involved in the translocation and the aneuploidy screening for other chromosomes seems necessary,
In order to validate the interpretation of FISH results in the aneuploidy screening of proliferating cells, G0 stage cells (Sertoli cells) and proliferating cells (lymphocytes) have been studied. When applying FISH in proliferating cells, 10.8% extra double-dots found, in comparison with the ones found in non-proliferating cells, are not splits but are due to the replicating process.
The use of FISH in proliferating cells as blastomeres could make the interpretation of FISH results difficult. It would be necessary to include markers of the beginning or the end of replication to be simultaneously used with other FISH probes in PGD-analysed blastomeres.
PGD for aneuploidy screening is another procedure which is available to be offered to patients at risk although it has to be evaluated, case by case, to determine if its application can be beneficial.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

9

Gassull, Bustamente Cecília. "L'educació de la veu en la formació inicial dels mestres. Avaluació dels recursos adquirits per a una emissió eficient i sana de la veu". Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2005. http://hdl.handle.net/10803/5061.

Testo completo

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

10

Ros, Cerro Cristina. "Alteracions neurosensorials en dones adultes amb Síndrome de Turner". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2013. http://hdl.handle.net/10803/145247.

Testo completo

Abstract (sommario):

ANTECEDENTS: La síndrome de Turner (ST) és una de malalties cromosòmiques més freqüents, i és deguda a la pèrdua total o parcial d’un cromosoma X. Els signes cardinals són la insuficiència gonadal i la talla baixa, però altres comorbiditats s’associen a la síndrome, com les malalties cardiovasculars, immunològiques, malformacions renals o l’osteoporosi. Alteracions neurosensorials han estat relacionades amb la ST, com diferents patrons d’hipoacúsia i disfuncions olfactòries i gustatives. L’hipoestrogenisme i la manca d’alguns gens localitzats als cromosomes sexuals es postulen com a causa d’aquestes comorbiditats. HIPÒTESI: Les alteracions neurosensorials vinculades a la ST són degudes a les alteracions cromosòmiques que presenten aquestes pacients, i varien segons el grau d’afectació cariotípica. Els efectes produïts per l’hipoestrogenisme congènit són reversibles amb teràpia hormonal substitutiva. OBJECTIUS: Definir el tipus i la causa de la hipoacúsia descrita en dones amb ST a l’edat adulta, així com esbrinar si existeixen alteracions olfactòries i gustatives associades a aquesta síndrome. Demostrar que pacients amb altres hipogonadismes congènits sense alteració cariotípica no presenten aquestes comorbiditats. METODOLOGIA: es va dissenyar un estudi analític observacional de tres cohorts independents, amb dones entre 20 i 50 anys: dones amb ST; dones amb altres hipogonadismes congènits i cariotip normal; i un grup control amb dones sanes que prenien contracepció hormonal. Les dones amb hipogonadismes es tractaven amb teràpia hormonal substitutiva. Es van recollir dades clíniques, presència d’estigmes físics de la ST i antecedents de comorbiditats associades. Les pacients van omplir dos qüestionaris, un de qualitat de vida (SF-36) i l’altre de sexualitat (FSFI). Per a estudiar l’audició, es va realitzar una microotoscòpia, una audiometria estàndard, i uns potencials evocats auditius als hipogonadismes. Amb el test validat BAST-24 es va avaluar la sensibilitat i sensorialitat olfactòria i la gustometria. RESULTATS: Una pèrdua auditiva progressiva precoç s’associa a la ST, essent l’hipoacúsia neurosensorial el patró més freqüent en les dones adultes. L’etiologia d’aquesta hipoacúsia és heterogènia, i l’edat, la genètica i l’antecedent d’otitis mitjana crònica recurrent durant la infància són factors influents. Existeixen alteracions de sensorialitat olfactòria associades a la ST, de fisiopatologia desconeguda. Malgrat que la sensibilitat olfactòria no sembla afectada en aquestes pacients, les hormones sexuals tenen un paper en la percepció de la intensitat i la irritabilitat de les olors. No semblen existir alteracions en el sentit del gust en les pacients amb ST i altres hipogonadismes congènits. Les pacients amb ST i altres hipogonadismes congènits presenten pitjors puntuacions ens els dominis físics dels qüestionaris de qualitat de vida, comparades amb controls sans. Només la meitat de les dones amb ST refereixen mantenir qualsevol tipus d’activitat sexual i, les sexualment actives, només puntuen baix en el domini d’excitació. La funció sexual no es correlaciona amb les característiques físiques o les comorbiditats associades a la ST, tot i que les dones sexualment actives presenten alçades superiors. Les dones amb altres hipogonadismes congènits presenten puntuacions baixes en gairebé tots els dominis de la funció sexual, malgrat el tractament hormonal. El cultiu de cèl•lules urotelials a partir de mostres d’orina presenta dificultats i limitacions tècniques, a més d’una pèrdua d’informació cromosòmica que empitjora la seva correlació amb el fenotip. Existeix una correlació parcial entre el cariotip en sang i el fenotip. IMPLICACIONS CLÍNIQUES: - Cal comptar fins a 50 metafases en els estudis citogenètics en sospita de fallida ovàrica. - Cal fer audiometries periòdiques a la ST durant l’edat adulta. - Cal investigar la qualitat de vida i la funció sexual de les pacients amb hipogonadismes. - Es recomana que les pacients amb hipogonadismes congènits es visitin en unitats especialitzades.
HYPOTHESIS: Neurosensorial impairment related to Turner’s syndrome (TS) are due to chromosomic disorders characteristic of these patients and the degree of impariment is related with the degree of the karyotypic disorder. The consequences of hypoestrogenism are reversible with substitutive hormonal therapy. AIM: To define the origin of the hearing loss observed in TS women in adulthood; to assess whether there are olfactory and gustatory impairments related to this syndrome; and to demonstrate that patients with other congenital hypogonadism without karyotypic disorder do not show such comorbities. METHODS: Three cohort of women were studied; TS women; women with other congenital hypogonadisms, healthy women taking hormonal contraception, since hypogonadism were under substitutive hormonal therapy. Quality of life data was recorded using two questionnaires (SF-36 and FSFI). Clinical data was also gathered for each patient. Hearing impairment was assessed though a microotoscopy, standard audiometry and auditory evoked potentials. Using the BAST-24 test the test and smell sensitivity and sensibility was evaluated. RESULTS: Hearing impairment was observed among TS women, being the neurisensorial pattern the most frequent among them. The cause of this kind of impairment is diverse, being possible the age, genotype or even history of recurrent otitis during childhood. Impairment in smell was also observed in TS patients. Although sensitivity was not found impaired, it was observed that sexual hormones have a role in intensity and irritability of odours. It was not found any alteration in taste sense in any congenital hypogonadism. When it comes to quality of life, all patients with congenital hypogonadism show lower score in the physical domain than healthy controls. Only half of the TS patients mentioned to mantain sexual relationships. Sexual activity was not related to TS comorbidities but sexual active TS were taller than sexually inactive. Women with other congenital hypogonadism show low scores in sexual function, despite hormonal therapy. It was atempted to use urotelial cells to perform karyotype analysis, but its culture is tough and correlation with phenotype is worse than blood karyotyping. Therefore its use is discouraged.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

11

Duran, Puig Assumpta. "Alteracions cromosòmiques radioinduïdes: Estudis en irradiacions parcials i retrospectius". Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2010. http://hdl.handle.net/10803/48531.

Testo completo

Abstract (sommario):

La dosimetria biològica és un camp que s’ha desenvolupat dins la radioprotecció i permet estimar la dosi d’una exposició a radiacions ionitzants en casos en que no es coneix o no és prou fiable la dosimetria física. En dosimetria biològica, la metodologia més establerta per estimar la dosi d’una exposició a radiacions es basa en obtenir la freqüència d’una determinada alteració cromosòmica i, extrapolar‐la a una corba dosi‐efecte prèviament elaborada. Hi ha diversos factors que poden fer variar la freqüència de les alteracions cromosòmiques, entre aquests hi ha el cas de les irradiacions parcials, que es dona quan una irradiació només afecta una part del cos, i no la seva totalitat. En aquests casos si és realitza dosimetria biològica l’estimació de la dosi serà menor de la que en realitat és. Per tal de simular irradiacions parcials és va irradiar sang perifèrica a 2, 3, 4 i 5 Gy amb raigs X, i es va barrejar amb sang no irradiada per tal de tenir diferents percentatges de sang irradiada (87,5, 75, 50, 25 i 12,5%). Es va realitzar l’anàlisi mitjançant tècniques de FISH, pintant els cromosomes 1, 4 i 11 conjuntament amb tots els centròmers. Les alteracions cromosòmiques detectades es van expressar en nomenclatura PAINT, PAINT modificada i convencional. Es van utilitzar el test u i el test s (basat en el model de Poisson inflat en el zero) per avaluar la sobredispersió causada per les cèl∙lules no irradiades. Es va estimar la dosi per a cada tipus d’alteració considerada amb el mètode Dolphin i les corbes dosi‐efecte prèviament elaborades (usant les mateixes sondes cromosòmiques). Només es va detectar sobredispersió a dosis altes i a percentatges de sang irradiada baixos. Els dos mètodes usats per detectar desviacions de la distribució de Poisson van mostrar resultats molt similars. El total d’alteracions aparentment simples van ser el tipus d’alteració que l’estimació de la dosi va ser més propera a la dosi real que es va irradiar. Les tècniques de FISH utilitzades van tenir la mateixa eficiència detectant dicèntrics com translocacions. Comparant els resultats obtinguts amb tècniques de FISH amb els obtinguts analitzant dicèntrics amb tinció uniforme, amb aquest últim mètode s’obtenen millors resultats tant en la detecció de d’irradiacions parcials com en l’estimació de la dosi. Un altre factor que influeix en l’estimació d’una dosi és el temps transcorregut després d’una irradiació, ja que no totes les alteracions cromosòmiques presenten la mateixa estabilitat al llarg del temps. Per avaluar quines alteracions són més útils alhora d’estimar la dosi d’una exposició anterior (dosimetria biològica retrospectiva) es va fer un estudi utilitzant com a model la línia cel∙lular limfoblastoide Jurkat de cariotip normal i estable. Es van irradiar cèl∙lules Jurkat en G0 a dosis de 0,2, 2 i 2Gy amb raigs X, un cop irradiades es van mantenir en cultiu durant tres setmanes i es van extreure alíquotes a diferents temps. Les alteracions cromosòmiques induïdes es van analitzar mitjançant tècniques de pintat dels cromosomes 1, 4 i 11 conjuntament amb tots els centròmers per avaluar la persistència de translocacions i dicèntrics, i la tècnica d’mFISH per avaluar la freqüència, la complexitat, la participació de cada cromosoma de les alteracions radioinduïdes i les associacions cromosòmiques preferencials en les mostres inicials i finals en el cultiu control i en els irradiats a 2 i 4 Gy. En l’estudi realitzat amb pintat cromosòmic a totes les dosis la freqüència (x100) de dicèntrics i d’alteracions complexes van disminuir de forma ràpida fins arribar a valors popers a 0. La freqüència (x100) de translocacions es va mantenir força constant als cultius irradiats a 0,2 i 2 Gy mentre que als cultius irradiats a 4 Gy es va observar un descens que en les mostres inicials era pronunciat i en les finals era suau. La tècnica d’mFISH va mostrar que són les alteracions simples incompletes les que desapareixen al llarg del temps i que el grau de complexitat de les alteracions cromosòmiques augmenta amb la dosi i disminueix amb el temps post‐irradiació. No es van detectar desviacions respecte a la participació a l’atzar de cada cromosoma quan es van considerar les alteracions tipus intercanvi, però si que es van detectar quan es van considerar el total de alteracions cromosòmiques radioinduïdes. Es van detectar diferencies significatives en associacions cromosòmiques preferencials en la mostra inicial i en la final del cultiu de cèl∙lules Jurkat.
Biological dosimetry is is a field that has developed within the radioprotection to estimate the dose of ionizing radiation exposure in cases that physical dosimetry is not enough reliable or is unkown. In biological dosymetry, the more established methodology for estimating the dose of radiation exposure is based on extrapolate the frequency of a specific chromosomal alteration in a dose‐effect curve previously prepared. There are several factors that can vary the frequency of chromosome aberrations among these is the case of partial body irradiations, which occurs when radiation affects only a part of the body. In those cases the dose will be underestimated. In order to simulate partial body dose irradiations peripheral blood samples were irradiated at 2, 3, 4 and 5 Gy of X‐rays, and mixed with non‐irradiated blood to obtain the following percentages of irradiated blood: 87.5, 75, 50, 25 and 12.5. FISH painting was performed using whole chromosome painting probes for chromosomes 1, 4, and 11 in combination with a pancentromeric probe. Chromosome aberrations were recorded using the PAINT nomenclature, and later converted to the modified PAINT and conventional nomenclature. The u‐test was initially used to evaluate the expected overdispersion due to the presence of unexposed cells, but a test based on the zero‐inflated Poisson model (s‐test) is also proposed. Dose‐estimations for the different types of chromosome aberrations were calculated by Dolphin’s method and using the FISH dose‐effect curves previously obtained using the same whole‐chromosome probes. The expected overdispersion due to the presence of unirradiated cells was only detected at high doses and low percentages of irradiated blood. The two methods used to detect the deviation from the Poisson distribution showed a similar ability. Dose estimations for the irradiated fraction were closer to the real values for total apparently simple aberrations. In general, using FISH techniques similar results were obtained for dicentrics and translocations. In comparison to solid‐stain dicentric analysis, the use of FISH painting techniques is less suitable to detect partial irradiations, and for dose estimation assessment. Another factor in the estimation of a dose is the time elapsed after irradiation, as not all chromosome aberrations have the same stability over time. To evaluate which aberrations were more useful to estimate the dose for a retrospective exposure an irradiated cell line was studied. A follow‐up study on the persistence of the different types of chromosome aberrations was carried out. The lymphoblastoid cell line Jurkat was irradiated at 0.2, 2 and 4 Gy of X‐rays. After irradiation, the cultures were maintained for three weeks and samples were harvested at different times. Chromosome aberrations were detected using two FISH techniques: painting of chromosomes 1, 4 and 11, to assess the persistence of translocations and dicentrics, and mFISH to evaluate the frequency, the complexity, the chromosome involvement on the radiation‐induced chromosome aberrations and the preferential chromosome‐chromosome associations in the initial and final samples in the control and irradiated cultures at 2 and 4 Gy. In the study performed with painted technique, in all doses, the frequencies (x100) of dicentrics decreased clearly in the successive samples until values near zero. The frequencies (x100) of translocations, at 0.2 and 2Gy, were relatively constant until the last sample, whilst at 4Gy there was an initial steeped decrease in the first samples followed by a slight decrease in the last ones. The technique mFISH showed that simple incomplete aberrations disappear over time and the complexity of chromosome aberrations increases with dose and decreases with post‐irradiation time. The chromosome involvement was random for radiation‐induced exchange aberrations and non‐random for total aberrations. Preferential chromosome‐chromosome associations were observed in the initial and final samples in the Jurkat cell line.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

12

Aguayo, Ortiz Rafael. "Caracterització de les alteracions moleculars dels carcinomes basocel·lulars esporàdics". Doctoral thesis, Universitat de Lleida, 2013. http://hdl.handle.net/10803/123548.

Testo completo

Abstract (sommario):

El carcinoma basocel•lular (CBC) és la neoplàsia més freqüent en l’ésser humà. La importància d’aquest tumor rau tant en la gran morbiditat que produeix com en l’enorme despesa sanitària que ocasiona als sistemes de salut de gairebé tot el món. Malgrat que el seu tractament és essencialment quirúrgic, existeixen casos on no està indicat aquest abordatge terapèutic i seria interessant el fet de conèixer les alteracions moleculars que comporten la formació de la neoplàsia per tal d’establir possibles dianes farmacològiques. Per aquestes raons hem cregut convenient aprofundir en l’estudi d’aquest tumor, centrant-nos en la fisiopatologia i intentant cultivant-lo “in vitro”. A través de l’estudi de la síndrome de Gorlin-Goltz s’ha establert la importància de la via Sonic hedgehog (Shh) en la fisopatologia del CBC. Nosaltres, mitjançant tècniques com l’immunoblot i la immunohistoquímica (mesurant els nivells de proteïna Gli1) hem determinat que aquesta via està activada en aproximadament la meitat dels casos de CBC esporàdic, confirmant les dades que es coneixen sobre aquest tema. Analitzant vies alternatives, hem trobat mostres amb alta activitat de b-catenina sense afectació de la via Shh i això ens fa pensar que la via Wnt pot tenir un paper fonamental en aquests casos. Hem detectat per immunoblot l’acumulació de b-catenina en la meitat dels casos estudiats, relacionat-se de forma directa amb l’activitat proliferativa de la neoplasia.
El carcinoma basocelular (CBC) es la neoplasia más frecuente en el ser humano. La importancia de este tumor radica tanto en la gran morbilidad que produce como en el enorme gasto sanitario que ocasiona a los sistemas de salud de casi todo el mundo. A pesar de que su tratamiento es esencialmente quirúrgico, existen casos donde no está indicado este abordaje terapéutico y sería interesante el hecho de conocer las alteraciones moleculares que comportan la formación la neoplasia para establecer posibles dianas farmacológicas. Por estas razones hemos creído conveniente profundizar en el estudio de este tumor, centrándonos en la fisiopatología e intentando su cultivo “in vitro”. A través del estudio del síndrome de Gorlin-Goltz se ha establecido la importancia de la via Sonic hedgehog (Shh) en la fisiopatología del CBC. Nosotros, mediante técnicas como el inmunoblot y la inmunohistoquímica (midiendo los niveles de proteína Gli1) hemos determinado que esta vía está activada en aproximadamente la mitad de los casos de CBC esporádico, confirmando los datos que se conocían sobre este tema. Analizando vías alternativas, hemos encontrado muestras con alta actividad de b-catenina sin afectación de la vía Shh y esto nos hace pensar que la vía Wnt puede tener un papel fundamental en estos casos. Hemos detectado por inmunoblot la acumulación de b-catenina en la mitad de los casos estudiados, relacionándose de forma directa con la actividad proliferativa de la neoplasia.
Basal cell carcinoma (BCC) is the most common malignancy in humans. The importance of this tumor lies both in the high morbidity produced as in the high costs caused to the health systems of whole world. Although its treatment is essentially surgical, there are cases where it is not indicated this therapeutic approach, then it would be interesting to know the molecular alterations that involve the formation of this neoplasm to establish potential drug targets.For these reasons we have decided to study this tumor, focusing on the physiopathology and their culture "in vitro". Through the study of Gorlin-Goltz syndrome, the importance of the Sonic hedgehog pathway (Shh) in the pathophysiology of BCC was well established. Using techniques such as immunoblotting and immunohistochemistry (measuring protein levels Gli1), we have determined that this pathway is activated in about half of cases of sporadic BCC, confirming the previously known data. Analyzing alternative pathways, we found samples with high activity of b-catenin pathway without affecting Shh. This fact makes us think that the Wnt pathway may have a important role in these cases. We detected by immunoblot the accumulation b-catenin in half of the cases studied, interacting directly with the proliferative activity of the neoplasm.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

13

Montoya, Vilar Norminanda. "El uso de la voz en la publicidad audiovisual dirigida a los niños y su eficacia persuasiva". Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 1999. http://hdl.handle.net/10803/4140.

Testo completo

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

14

Oria, Alonso Marc. "Alteracions funcionals de la via motora central en l’encefalopatia hepàtica experimental". Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2011. http://hdl.handle.net/10803/51433.

Testo completo

Abstract (sommario):

En pacients cirròtics s’ha demostrat alteracions funcionals de la via cortico-espinal amb estimulació magnètica transcortical, consistents en una disminució de l’amplitud dels potencials evocats motors i en un increment de la latència. Aquestes alteracions funcionals s’associen a un increment de la senyal T2 per ressonància magnètica, probablement per un increment d’aigua cerebral. Les alteracions motores funcionals reverteixen amb el transplant hepàtic. a) En el primer treball s’ha demostrar alteracions funcionals en la via motora en dos models animals d’insuficiència hepàtica: cirrosi per tetraclorur de carboni i anastomosi porto-cava Les troballes reprodueixen les observades en humans, pel que podria ser útil en el desenvolupament d’un model experimental . No obstant, van ser trobades sota la influència d’anestèssics. Donat que la insuficiència hepàtica pot induir canvis en el metabolisme dels anestèssics, vem tenir interès per desenvolupar un model que no utilitzi anestèssics. b) En el segon estudi es va desenvolupar una nova metodologia per realitzar els estudis neurofisiològics en animals desperts, sense cap tipus d’anestèssia, i en lliure moviment. La nova metodologia està basada en la implantació de 6 elèctrodes subcutanis per poder fer els registres. Es va demostrar que la implantació dels eslèctrodes es poden mantenir com a mínim 3 setmanes per estudis repetits. A més a més, per validar el mètode, demostrem l’efecte dosi-depenent de tres diferents anestèssics sobre els potencials evocats motors. Aquesta nova metodologia pot fer servei per l’estudi en altres malaties com lesions medulars sense que l’anestèssia jugui un paper important. c) En el tercer estudi es va aplicar la nova metodologia sense anestèssia a diferents models de lesió hepàtica. Es va demostrar que les alteracions en els models de derivació porto-sistèmica i cirrosi es devien als efectes dels anestèssics. Per altra banda s’ha demostrat que el mètode és vàlid per mesurar l’encefalopatia hepàtica i de forma objectiva en models d’encefalopatia hepàtica aguda per insuficiènica hepàtica i encefalopatia hepàtica induïda per sang en el tub digestiu en rates amb anastomosis porto-cava. Aquesta nova metodologia té un gran valor científic, ja que l’encefalopatia hepàtica no es podia mesurar de cap manera objectiva, ja que tots els estudis anteriors es basaven en alteracions delscicle circadians, alteracions de comportament o aprenentatge que es mesuren amb mètodes no objectius. En canvi amb la neurofisiologia, és pot fer una mesura objectiva sense cap efecte per part de l’investigador i d’una manera quantificable. d) El quart estudi ha mostrat que és possible veure l’efecte d’un fàrmac que disminueix l’amoníac plasmàtic en rates amb anastomosis porto-cava que reben sang al tub digestiu. Aquest fàrmac, anomenat ornitina-fenilacetat (OP), ha començat a ser estudiat en pacients amb cirrosi hepàtica. La present tesis a resultat molt útil per obrir una nova línia: els estudis de nous fàrmacs per l’encefalopatia hepàtica en un model experimental. La tesi inclou el desenvolupament d’una nova metodologia, la validació d’un model i l’estudi dels mecanismes d’acció d’un fàrmac per l’encefalopatia hepàtica. Els resultats tenen una aplicabilitat immediata: -el model ha estat incorporat a la cartera de serveis de l’Institut de Recerca Hospital Vall Hebron. -El fàrmac estudiat es farà servir en pacients amb encefalopatia hepàtica.
Cirrhotic patients exhibit functional abnormalities in the corticospinal tract by transcartical magnetic stimulation, these patients show a decrease on the amplitude of the motor evoked potentials and an increase on the latency. These functional alterations are associated with an increase in the T2 signal by magnetic resonance, probably by an increase of the water content. The motor abnormalities return to normal after hepatic transplant. a) In the first study of the thesis, we demonstrate functional abnormalities of the motor tract in two animal models of hepatic disease: cirrhosis induced by carbon tetrachloride and portacaval anastomosis. These findings reproduce the human abnormalities and can be useful for the development of an animal model. However, this study was performed under anhestesia, since the hepatic failure can induce changes in the anesthetics metabolism; we are interested in the development of a model without anesthesia. b) In the second study we developed a new methodology to perform neurophysiological studies in awake animals, without any anesthesia, and in free movement. The new methodology is based on subcutaneous implantation of 6 electrodes to record the motor evoked potentials. It was demonstrated that the introduction of electrodes can keep at least 3 weeks for repeated studies. In addition, to validate the method, we show dose-dependent effect of three different anesthetics on motor evoked potentials. This new methodology can service the study in other diseases such as cord injury without the anesthesia play an important role. c) In the third study we applied the new methodology without anesthesia in different models of hepatic injury. It was demonstrated that alterations in portacaval anastomosis and cirrhosis were due to the effects of anesthetics. On the other hand has shown that the method is valid for measuring hepatic encephalopathy objectively in models of acute hepatic encephalopathy by acute liver failure and hepatic encephalopathy induced by blood in the digestive tract in rats with portacaval anastomosis. This new methodology has a scientific value, as hepatic encephalopathy could not be measured in any objective way, since all previous studies were based on changes in the circadian rhythms; changes in behavior or learning are measured with no objectives methods. In contrast with the neurophysiology, motor evoked potentials is an objective and a quantifiable way not affected by the investigator. d) The fourth study showed that it is possible to see the effect of a drug that lowers plasma ammonia in rats with portocaval anastomosis receiving blood in the digestive tract. This drug, called ornithine-phenylacetate (OP), has begun to be studied in patients with liver cirrhosis. The present results are very useful for opening a new line: studies of new drugs for hepatic encephalopathy in an experimental model. The thesis includes the development of a new methodology, the validation of a model study of the mechanisms of action of a drug for hepatic encephalopathy. The results have an immediate applicability: - The model has been incorporated into the service of Valle Hebron Hospital Research Institute. - The study drug will be used in patients with hepatic encephalopathy.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

15

González, Sanvisens Laura. "Eficàcia d'un curs de prevenció dels trastorns de la veu en els docents". Doctoral thesis, Universitat Ramon Llull, 2012. http://hdl.handle.net/10803/97167.

Testo completo

Abstract (sommario):

L’objectiu d’aquesta recerca és conèixer l’eficàcia d’un curs de prevenció dels trastorns de la veu adreçat a docents en actiu. Per fer-ho s’ha dut a terme un estudi longitudinal amb disseny pre-test i post-test amb grup control i grup experimental i, alhora, un estudi transversal per comparativa de grups. S’han realitzat un total de 3 avaluacions: la primera en iniciar-se el curs (pre-test), una avaluació just en finalitzar el curs (per conèixer l’eficàcia del curs a curt termini) i una darrera avaluació sis mesos més tard (mig termini). Seguint les recomanacions de la ELS, s’ha fet una avaluació multidimensional de la veu incloent: una anàlisi de la qualitat vocal objectiva a través del DSI (Wuyts et al., 2000), una anàlisi de la qualitat vocal perceptiva valorada amb l’ítem global del GRBAS (la G) (Hirano, 1981), una valoració de la percepció de l’handicap vocal avaluada amb el VHI- 10 (Jacobson et al., 1997; Nuñet-Batalla et al., 2007) i una valoració dels coneixements relatius a la funció vocal estimats amb el qüestionari COFUVO, elaborat expressament per aquesta recerca. També s’han recollit algunes dades sociodemogràfiques dels subjectes i un qüestionari d’opinió sobre la tasca docent del formador. Els resultats registrats han mostrat que l’adquisició de coneixements teòrics, estimats amb el qüestionari COFUVO, s’assoleixen ràpidament. Aquests coneixements semblen mantenir-se a mig termini, quan també s’observen canvis significatius en la qualitat vocal objectiva dels docents participants al curs, mitjançant l’índex DSI. Ens qüestionem, però, si aquest índex valora la qualitat vocal objectiva o les habilitats vocals dels participants. Ni el VHI-10, ni el paràmetre global del GRBAS mostren diferències significatives entre els tests ni els grups. Finalment, les diferències observades segons el formador responsable del curs plantegen la necessitat de controlar aquesta variable. En conseqüència, podem confirmar que el curs ha permès millorar les habilitats vocals dels docents així com els seus coneixements sobre el fenomen vocal a mig termini. Per tal de conèixer els beneficis arran del curs sobre la qualitat i la salut vocal dels docents seria interessant plantejar un estudi a més llarg termini.
El objetivo de la presente investigación es conocer la eficacia de un curso de prevención de los trastornos de la voz, dirigido a docentes en activo. Para ello se ha realizado un estudio longitudinal con un diseño pre-test y post-test con grupo control y grupo experimental y, a su vez, un estudio transversal por comparativa de grupos. Se han realizado un total de 3 evaluaciones: la primera al iniciarse el curso (pre-test), una evaluación justo en finalizar el curso (para conocer la eficacia del curso a corto plazo) y una ultima evaluación seis meses mas tarde (largo plazo). Siguiendo las recomendaciones de la ELS, se ha realizado una evaluación multidimensional de la voz incluyendo: un análisis de la calidad vocal objetiva con el índice DSI (Wuyts et al., 2000), un análisis de la calidad vocal perceptiva valorada con el parámetro global del GRBAS (la G) (Hirano, 1981), una valoración de la percepción del hándicap vocal evaluada con el VHI-10 (Jacobson et al., 1997; Nuñet-Batalla et al., 2007) y una evaluación de los conocimientos relativos a la función vocal estimados con el cuestionario COFUVO, elaborada a propósito de esta investigación. También se han recogido algunos datos sociodemográficos de los sujetos y un cuestionario de opinión sobre la tarea docente del formador. Los resultados registrados han mostrado que la adquisición de conocimientos teóricos, estimados con el cuestionario COFUVO, se asumen rápidamente. Estos conocimientos parecen mantenerse a medio plazo, cuando también se observan cambios significativos en la calidad vocal objetiva de los docentes participantes al curso, mediante el DSI. Nos cuestionamos, sin embargo, si este índice valora la calidad vocal objetiva o las habilidades vocales de los participantes. Ni el VHI-10, ni el parámetro global del GRBAS muestran diferencias significativas entre los test y los grupos. Finalmente, las diferencias observadas en relación al formador responsable del curso plantean la necesidad de controlar esta variable. En consecuencia, podemos afirmar que el curso ha permitido mejorar las habilidades vocales de los docentes y sus conocimientos sobre el fenómeno vocal a medio plazo. Para conocer los beneficios sobre la calidad y la salud vocal de los docentes seria interesante plantear un estudio a más largo plazo.
The objective of this research is to find out how effective a voice disorder prevention course addressed to teachers is. In order to do so, a program has been designed with pre- test and post-test actions, and a control group and an experimental group, plus, at the same time, a comparative survey of the groups. There have been three assessments: the first one when the course started (pre-test), another one right at the end (to find out how effective the course is on a short term basis), and a last assessment six months later (medium-term). Following recommendations from the ELS, a multidimensional assessment of the voice has taken place including: analysis of voice objective quality through DSI, (Wuyts et al., 2000), an analysis of voice perceptive quality assessed with GRBAS global item (the G) (Hirano, 1981), an assessment of the perception of voice handicap valued with VHI-10 (Jacobson et al., 1997; Nuñet-Batalla et al., 2007) and an assessment of relative knowledge to voice function estimated with the COFUVO questionnaire, elaborated just for this test. Also, some sociodemographic data of the subjects has been gathered, including an opinion questionnaire about the teacher. The results have shown that theoretical knowledge, estimated with the COFUVO questionnaire, is achieved quickly. This knowledge seems to be retained at medium- term, when also significant changes can be observed in the vocal objective quality of the teachers taking the course, through the DSI index. However, we question whether this index is assessing the vocal objective quality or the vocal skills of the participants. Neither VHI-10 nor global parameters of the GRBAS show significant differences between tests or groups. Finally, the differences observed according to the teacher responsible for the course indicate the need to control this variable. Consequently, we can confirm that the course has meant an improvement in the vocal skills of the teachers as well as their knowledge of the voice phenomenon at medium- term. A longer term study would be recommended to learn more about the benefits of voice health and quality of teaching staff following the course.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

16

Picornell, Belenguer C. Mercè. "Política i poètica de l'etnoficció. Escriptura testimonial i representació de la veu subalterna". Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2003. http://hdl.handle.net/10803/4867.

Testo completo

Abstract (sommario):

Aquesta tesi es presenta com l'anàlisi aprofundida de la formació d'un gènere per a la inscripció identitària. Es tracta del testimonio, un gènere institucionalitzat en el context de l'Amèrica Llatina dels anys setanta i denominat emblemàticament en castellà en la crítica posterior que n'ha promogut la difusió com a gènere reeixit, però també com a problema teòric. El testimonio ha estat definit com un gènere híbrid o fronterer, que beu de distints models i disciplines per tal d'obrir un espai d'enunciació. La seva existència s'ha justificat en funció d'aquest objectiu pragmàtic: el de donar veu als individus i a les comunitats subalternes que anteriorment no havien tengut accés a l'expressió.
Tot prenent com a correlat el cas del testimonio, en aquesta tesi s'analitzen les implicacions teòriques i crítiques de la difusió i interpretació d'aquest tipus de literatura, creada amb una voluntat programàtica determinada a partir de formes de representació que se situen en l'espai ambigu que separa i uneix alhora la literatura i les ciències socials. Així, a partir de l'anàlisi dels discursos difosos com a testimonials, s'estudia el procés en què es configuren gèneres per a la representació cultural en un intercanvi de mètodes i formalitzacions entre l'antropologia i la literatura. Es parteix de la hipòtesi que aquests gèneres no són models buits sinó categories en la constitució de les quals intervenen tant la producció teòrica de justificacions disciplinàries com també una determinada voluntat política de condicionar les formes de representació que fan possibles.
Per desenvolupar aquesta hipòtesi, el treball s'inicia amb una anàlisi del context interdisciplinari en què es creen obres com a testimonios. És així que el primer capítol està dedicat íntegrament a presentar les polèmiques que ocasiona l'acostament de l'antropologia a la literatura. Aquest acostament està provocat per la necessitat dels etnògrafs de trobar noves formes de llegir les seves produccions textuals, així com també de crear nous tipus d'escriptura que els permetin mostrar-se conscients de les posicions d'enunciació que generen. En el segon i el tercer capítols, s'aprofundeix en la formació i recepció crítica del testimonio. Es fa esment especial als condicionaments polítics que afecten tant els testimonios com les tendències crítiques (postcolonials, grups d'estudi subaltern, etc.) que n'assumeixen la defensa. També s'analitza amb atenció la constitució problemàtica de les instàncies d'autor i d'informant en els testimonios, així com el tipus de representació política i poètica que pretenen els llibres publicats com a tals. Per acabar, el darrer capítol tanca la tesi amb un estudi de cas sobre les obres de tres autors, Oscar Lewis, Ricardo Pozas i Elena Poniatowska, des de l'avinentesa que aquestes se situen en un espai ambigu entre la literatura i l'antropologia i que, potser per aquesta mateixa ambigüitat, han estat llegides com a testimonios.
En definitiva, es tracta d'una tesi que ofereix una mirada interdisciplinària sobre el testimonio en particular i sobre l'escriptura identitària en general. Es planteja amb la voluntat de bastir una visió completa sobre un producte cultural híbrid com el testimonio però també sobre les implicacions teòriques del tractament crític de tot tipus d'objectes culturals creats en un context interdisciplinari o amb una voluntat política explícita.
This doctoral thesis presents a deep analysis of how a literary genre is created in order to assume a cultural and political representation. This genre is testimonio, a type of literature created during the 70s in Latin America and lately divulged by literary critics as a good example to illustrate some theories on postcolonial literature and the expression of new cultural identities. Testimonio has been defined as a hybrid genre, a type of literature created in the intersection between different models and disciplines in order to open a new space for the expression of subaltern voices. This pragmatic objective has been the most important argument in favor of the existence of this "new" genre. The theoretical side of this study reflects on the process of configuration of this kind of literary objects, created to represent cultures and constructed by an exchange of methods between literature and anthropology. These genres are not empty schemas, but categories that are determined by political and critical wills.
To expound this hypothesis, this study begins with an analysis of the interdisciplinary context in which testimonios are produced. The first chapter is focuses entirely on the polemics that the approach of anthropology to literary representations caused in the social science. This approach is induced by the ethnographers' need to find new ways to read their own textual productions and, at the same time, by the wish to invent new ways of writing that let the researcher show consciously the enunciation positions that are generated in the ethnographic encounter. The second and third chapters present a profound study of the formation and critical reception of testimonio. They refer specially to the political conditions that affect the diffusion of testimonios, as well as the critical groups (the ones devoted to postcolonial or subaltern studies, for example) that assume this subaltern genre defense. The problematical constitution of the informant and author positions in mediated testimonios are also analyzed. The fourth and last chapter closes the thesis with a case study about the works of three writers, Oscar Lewis, Ricardo Pozas and Elena Poniatowska, who produce books interpreted ambiguously as literary or ethnographical ones.
To sum up, this doctoral thesis offers an interdisciplinary sight on testimonio and identity writing in general. It aims to present a complete work on a hybrid genre but also on the theoretical problems of working with all kinds of cultural objects created in an interdisciplinary context or with an explicit political wish.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

17

Lafuente, Garcia Meritxell. "Blai Bonet en prosa. Veu, cos i memòria en la novel·la "El mar"". Doctoral thesis, Universitat de Girona, 2019. http://hdl.handle.net/10803/668989.

Testo completo

Abstract (sommario):

Given that the poetry of Blai Bonet has been thoroughly examined, this study is focused on Blai Bonet as a novelist beginning with the analysis of his first novel, El mar (1958). The study is divided into three parts: “Blai Bonet’s work and his figure in the postwar Catalan literary landscape”, where the literary context in which Blai Bonet begins to write and the importance of the appearance of a novel such as El mar in the narrative production of the 50s are examined. The second part, “The irruption of prose in Blai Bonet”, consists in a narrative and interpretative study of the novel, while in the third, “The exuberance of El mar”, relates the novel to the literary and philosophical currents of the second half of the 20th century. All in all, the objective of the study is to analyse the novel thoroughly to situate it within the Catalan, Spanish and European literary panorama of post-war period
Tenint en compte que la poesia de Blai Bonet ha estat àmpliament estudiada, en el present estudi s’ha volgut donar èmfasi al Blai Bonet novel·lista a partir de l’anàlisi de la seva primera novel·la, El mar (1958). L’estudi es divideix en tres parts: “L’obra de Blai Bonet i la seva figura dins el panorama literari català de postguerra”, on s’aprofundeix en el context literari en què Blai Bonet comença a escriure i en la importància de l’aparició d’una novel·la com El mar dins la producció narrativa dels anys 50. La segona part, “La irrupció de la prosa en Blai Bonet”, consisteix en un estudi narratològic i interpreatiu de la novel·la, mentre que en la tercera, “L’exuberància d’El mar”, es relaciona la novel·la amb els corrents literaris i filosòfics de la segona meitat del segle XX. En conjunt, es pretén analitzar la novel·la en profunditat per situar-la dins del panorama literari català, espanyol i europeu de postguerra

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

18

Molero, Luis Marta. "Biomarcadors del metabolisme de la dopamina en alteracions neurològiques en la infància". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2014. http://hdl.handle.net/10803/145760.

Testo completo

Abstract (sommario):

En el sistema nerviós central (SNC) la dopamina es comporta com la catecolamina prototip controlant el moviment i l’estat de motivació de l’individu, així com l’alliberació de prolactina. L’objectiu principal d’aquesta tesi doctoral ha estat estudiar la utilitat de tres biomarcadors relacionats amb el metabolisme de la dopamina (àcid homovaníl•lic, les pterines i el piridoxal fosfat) com a eines pel diagnòstic i la investigació de malalties neurològiques en la infància. La tesi ha estat estructurada en tres objectius, i per tant en tres treballs. En el primer treball, es va avaluar la utilitat de l’àcid homovaníl•lic, el metabòlit principal i més estable de la dopamina, per estudiar l’estat dopaminèrgic. El seu ús com a biomarcador en el líquid cefaloraquidi (LCR) ens ha permès diagnosticar varis errors congènits del metabolisme en els últims anys. No obstant això, la necessitat d’aquest estudi va originar-se pel fet que hi ha molts pacients amb simptomatologia de deficiència dopaminèrgica que romanen sense un diagnòstic definitiu confirmat. La descripció d’aquests pacients des d’un punt de vista bioquímic, buscant associacions amb les característiques clíniques, radiològiques i electrofisiològiques ens ha permès millorar el coneixement científic respecte aquest marcador bioquímic en l’àmbit neuropediàtric. Seguint en l’avaluació del metabolisme de la dopamina, cal remarcar el paper essencial que tenen els cofactors tetrahidrobiopterina i vitamina B6 en el metabolisme dopaminèrgic. Les alteracions quantitatives d’aquests cofactors també poden provocar deficiències en la via dopaminèrgica i, per tant, també tenen un important valor a la hora d’estudiar aquests pacients. D’altra banda, s’ha demostrat el paper que té la neopterina (metabòlit de la tetrahidrobiopterina) com a marcador bioquímic en LCR en el diagnòstic de processos immuno-inflamatoris del SNC. D’aquí neix el plantejament del segon treball, la finalitat del qual és estudiar les pterines (neopterina i biopterina) com a eina d’ajut en pacients neurològics sense un diagnòstic confirmat però que presenten alteracions en el valor de pterines en LCR. Alteracions que poden estar associades a malalties genètiques d’aquest cofactor o bé causades per processos immuno-inflamatoris. Finalment l’últim treball es basa en la utilitat de quantificar els valors del cofactor que participa en l´últim pas de la síntesi dopaminèrgica, el piridoxal fosfat (la forma activa de la vitamina B6). Les seves deficiències poden provocar trastorns marcats de la síntesis de dopamina, però també d’altres metabòlits, com aminoàcids o l’àcid gamma-aminobutíric. Clínicament, aquests pacients presenten greus alteracions neurològiques sent l’epilèpsia refractària als anticonvulsivants habituals, la simptomatologia més freqüent. La necessitat d’aquest treball esdevé en què hi ha varis pacients que presenten deficiències de piridoxal fosfat els quals han respòs favorablement a suplements de vitamina B6. Els diferents estudis que s’han presentat en aquesta tesi s’han realitzat en pacients procedents del Hospital Sant Joan de Déu, però també d’altres hospitals nacionals i internacionals, entre els quals n’hi ha de Portugal, Argentina, Grècia, Turquia i la Índia. La col•laboració amb altres serveis del nostre hospital ha donat un component traslacional als tres treballs presentats en aquesta tesi, que inclouen dades clíniques, bioquímiques i moleculars, aportant un aspecte més holístic i tenint una aplicació pràctica i valuosa per l’estudi de pacients amb malalties neuropediàtriques greus.
Our objective was to study the utility of three biomarkers related to dopamine metabolism (homovanillic acid (HVA), pterins and pyridoxal phosphate (PLP)) as a diagnostic and investigation tool of neurologic disorders in infancy. In the first study our objective was to determine and assess the HVA concentrations in cerebrospinal fluid (CSF) in a large neuropediatric cohort as a biochemical tool to identify dopaminergic abnormalities. To achieve this aim, we studied biogenic amines in 1388 CSF samples from children with neurological disorders analysed by high pressure liquid chromatography with electrochemical detector. This study allowed us to determine the prevalence of dopaminergic abnormalities, as well as we defined several neurologic diseases with CSF HVA abnormalities, besides from 21 primary dopaminergic defects. In the second study, our objective was to analyse the CSF pterins (neopterin and biopterin) concentrations in children with neurologic disorders to identify primary or secondary diseases about these coenzymes. We also evaluated the CSF neopterin utility as a biomarker in inflammatory-immune mediated processes establishing a new cut-off for it. After that, the next step was to assess data from 606 neuropediatric patients presenting CSF neopterin values above or below the new established cut-off value. Finally, our last study was to analyse the CSF PLP concentrations in neuropediatric patients without an aetiological diagnosis in order to identify primary or secondary diseases related to PLP metabolism. After the analyses of PLP in CSF of 147 patients, we detected our first PNPO gene defect. Moreover, we recruited a series of 10 patients who disclosed low-normal CSF PLP values, that the main clinical feature was epilepsy. Additionally we also assessed the response to PLP treatment in all of them. These different studies have been performed in patients from Hospital Sant Joan de Déu, as well as from other national and international hospitals, such as Portugal, Argentina, Greece, Turkey and India. Moreover, the collaboration with other services of our hospital has allowed this thesis to have a holistic component including clinical, radiological, biochemical and molecular data.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

19

Prats, Rodríguez Jordi. "El règim tèrmic del tram inferior de l'Ebre i les seues alteracions". Doctoral thesis, Universitat Politècnica de Catalunya, 2011. http://hdl.handle.net/10803/96154.

Testo completo

Abstract (sommario):

This thesis deals with the study of the thermal regime of the lower Ebro River (Spain), between the towns of Escatrón and Miravet, at different time scales (multiannual, annual, monthly, diel), as well as the alterations caused by the system of reservoirs of Mequinensa, Riba-roja and Flix and by the nuclear power plant of Ascó. The thermal behaviour of the Ebro River in the study area is analysed 1) by examining water temperature and level measurements taken in the river, 2) through the reconstruction of a mean annual water temperature series from historical data, and 3) by means of a numerical model that takes into account the transport processes and heat exchange between water and the environment. Because of its importance for the modelling of the river thermal behaviour, the hydraulic behaviour of the Ebro River downstream from the system of reservoirs has also been studied. Furthermore, owing to its influence on downstream water temperature, special attention has been given to the analysis of the hydrodynamic behaviour of the Riba-roja reservoir, by using the DYRESM model. The study results show an increase in mean annual water temperature at Escatrón of 2.3 ºC in the period 1955-2000. The measurements taken in the study area show a seasonal effect of the system of reservoirs and an increase in water temperature of 3 ºC in mean caused by the nuclear power plant of Ascó. During the spring and summer the alterations produced by the nuclear power plant and the reservoirs are opposed in sign and approximately cancel each other out; during the autumn and winter, both the system of reservoir and the nuclear power plant increase water temperature. In addition, reservoirs induce a decrease in daily thermal variability, while the interaction between the nuclear power plant thermal discharge and hydropeaking caused by reservoirs generates sharp water temperature changes. As water flows downstream its temperature approaches the steady state temperature, though according to modelling results the recuperation distance can be hundreds of kilometres long depending on the intensity of the alteration, river discharge and meteorological state.
En aquesta tesi s’estudia el règim tèrmic del tram inferior del riu Ebre, entre Escatrón i Miravet, a diferents escales temporals, així com les alteracions causades pel sistema d’embassaments de Mequinensa, Riba-roja i Flix i per la central nuclear d’Ascó. L’anàlisi del comportament tèrmic del riu Ebre en l’àrea d’estudi es realitza a partir de l’examen de mesures de la temperatura i del nivell de l’aigua realitzades in situ, de la reconstrucció d’una sèrie de temperatura mitjana anual a partir de dades històriques de temperatura i mitjançant un model físic que té en compte els processos de transport i intercanvi de calor entre l’aigua del riu i el medi. Per la seua importància per a la modelització del comportament tèrmic del riu, també es realitza un estudi del comportament hidràulic del riu Ebre aigües avall del sistema d’embassaments. D’altra banda, a causa de la seua influència aigües avall, es dóna especial importància a l’estudi del comportament hidrodinàmic de l’embassament de Riba-roja, mitjançant el model DYRESM. Els resultats dels treballs mostren un augment de la temperatura mitjana anual a Escatrón de 2,3 ºC en el període 1955-2000, així com un efecte estacional del sistema d’embassaments i un augment de la temperatura de l’aigua causat per la central nuclear d’Ascó de 3 ºC en mitjana. Durant la primavera i estiu les alteracions de la nuclear i dels embassaments són de signe contrari i aproximadament s’anul•len; durant la tardor i hivern, ambdues alteracions se sumen. A més, els embassaments causen una disminució de la variabilitat tèrmica diària, mentre que la interacció entre el vessament tèrmic de la central nuclear i les oscil•lacions diàries del cabal produïdes pels embassaments dóna lloc a canvis bruscos de la temperatura de l’aigua. A mesura que l’aigua discorre riu avall la seua temperatura s’aproxima a la temperatura de l’estat estacionari, si bé la distància de recuperació pot ser de centenars de quilòmetres d’acord amb els resultats de la modelització depenent de la intensitat de l’alteració, del cabal i de les condicions meteorològiques.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

20

Darbra, Marges Sònia. "Alteracions de l'eix tiroïdal: efectes conductuals i morfològics en la rata Wistar". Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 1994. http://hdl.handle.net/10803/5456.

Testo completo

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

21

Rodríguez, Lumbiarres Jairo. "Alteracions epigenètiques en càncer colorectal: Canvis globals i identificació de noves dianes". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2008. http://hdl.handle.net/10803/1896.

Testo completo

Abstract (sommario):

Tot i que la hipometilació global i regional del DNA va ser la primera alteració epigenètica detectada en tumors, les dificultats en el seu estudi, així com la manca de metodologies específiques que en permetin un anàlisi detallat, han fet que desconeguem en gran mesura els efectes que aquest fenomen té per a la cèl·lula tumoral. En aquesta tesi ens vàrem proposar realitzar estudis globals i específics que permetessin establir possibles associacions entre la hipometilació i la inestabilitat genètica en tumors primaris humans. En primer lloc es va dur a terme la caracterització dels patrons de metilació globals en una sèrie de tumors colorectals. Aquest anàlisi ens va permetre observar una correlació positiva entre el grau de desmetilació dels tumors primaris i el nombre d'alteracions cromosòmiques que aquests acumulen. Per a continuar aprofundint en l'estudi de la hipometilació en tumors, i donada la manca de metodologies específiques per a realitzar aquesta mena d'estudis, ens vàrem proposar desenvolupar una nova metodologia d'anàlisi de la metilació, centrada en l'anàlisi dels elements repetitius dispersos Alu, els quals contenen una fracció important de la metilació del DNA en humans. Així es com va sorgir la nova metodologia Amplification of UnMethylated Alu (AUMA), recollida en el segon treball. L'aplicació d'AUMA a una sèrie de tumors colorectals ens ha permès identificar elements repetitius Alu desmetilats al llarg de tot el genoma i també ens ha permès identificar elements Alu amb alteracions de la metilació en tumors. Un anàlisi bioinformàtic paral·lel ens ha permès complementar els resultats obtinguts experimentalment. En aquest treball hem desenvolupat també una nova metodologia de quantificació d'elements Alu desmetilats, la qual hem anomenat Quantification of UnMethylated Alu (QUMA) i de la qual no hi ha cap precedent en la literatura. De l'estudi d'una de les alteracions de la metilació detectades en patrons AUMA n'ha sorgit el tercer treball d'aquesta tesi. En aquest cas hem fixat la nostra atenció en un element repetitiu MIR desmetilat en teixit normal, el qual s'hipermetila en tumors amb una elevada freqüència. L'estudi de l'estat de metilació de les illes CpG dels gens adjacents a aquest element MIR ens ha conduït a la identificació de 8 noves illes CpG hipermetilades en tumors i línies cel·lulars de càncer colorectal. L'anàlisi de les modificacions d'histones associades al silenciament d'aquests gens ens ha permès identificar patrons de cromatina molt semblants als descoberts recentment en cèl·lules mare embrionàries, connectant així la biologia de les cèl·lules mare amb el desenvolupament del càncer.
Although hypomethylation was the first tumor-associated DNA methylation alteration in tumors to be discovered, its role in tumorigenesis has remained basically unexplored, mainly due to the lack of specific methodologies of study.
In the first work, we performed a global analysis of DNA methylation and genetic alterations in a series of colorectal tumors. Results indicate that a positive correlation exists between the degree of DNA hypomethylation and the number of genetic alterations that a tumor cell accumulates.
In order to gain insight into the role that DNA hypomethylation might play in tumor development, we proposed to develop new methodologies that would allow performing both global and specific analyses of DNA hypomethylation, constituting the second work in this thesis. The new methodology mainly targets Alu repeats, which have been previously found to be heavily methylated in most somatic tissues, and has been therefore named Amplification of unMethylated Alu (AUMA). AUMA application to a series of primary colorectal tumors allowed the genome-wide identification of multiple unmethylated Alu elements in normal tissues, as well as Alu elements with altered methylation patterns in tumors. We also aimed to develop a quantification method, which was named Quantification of UnMethylated Alu (QUMA). Both AUMA and QUMA experimental results were complemented using a bioinformatic approach, which indicated that there is a stronger pressure to methylate younger Alu elements, among which there are elements able to retrotranspose. In a third work, we focused on the specific analysis of an AUMA target. A MIR element unmethylated in normal colorectal mucosa was found to undergo extensive hypermethylation in a large proportion of tumors. DNA methylation analysis of promoter CpG methylation of genes around the MIR element allowed the identification of 8 clustered genes whose CpG islands become hypermethylated in colorectal tumors and cell lines. Histone modification profiling across the promoters of the DNA methylated genes identified chromatin profiles that closely resemble those found in embryonic stem cells, therefore linking stem cells biology with cancer development.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

22

Pallàs, i. Villaronga Josep Oriol. "Alteracions respiratòries durant el son: Inflamaciói canvis fenotípics al múscul intercostal extern". Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2012. http://hdl.handle.net/10803/96706.

Testo completo

Abstract (sommario):

En pacients amb Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC) la disfunció muscular, tant a nivell dels músculs perifèrics com respiratoris, ha estat estudiada per múltiples grups d’investigació, però les alteracions musculars en els trastorns respiratoris durant el son (Síndrome d’Apnees i Hipopnees del Son -SAHS- i Overlap Syndrome respiratori -OS-) són poc conegudes. Aquesta tesi estudia els canvis inflamatoris i de l’estructura muscular que es produeixen en un dels principals músculs respiratoris en humans, el múscul intercostal extern. Amb aquesta finalitat es descriuen les troballes basals a nivell local en el múscul esmentat, en 43 individus distribuïts en cinc grups diferents als quals s’els hi va practicar una biòpsia muscular intercostal: subjectes sans, obesos sense comorbilitat i pacients amb MPOC, SAHS i OS. Així mateix, s’ha avaluat la resposta inflamatòria i els canvis fenotípics a nivell de l’intercostal extern després de sis mesos de tractament amb Pressió Positiva Contínua a la Via Aèria (CPAP) en els malalts amb SAHS i OS. Una de les principals troballes ha estat la presència de cèl.lules inflamatòries (leucòcits en general i macròfags) a nivell de l’intercostal extern de tots els grups d’individus, essent més nombroses en els pacients afectes de MPOC, SAHS i OS. A més, s’ha evidenciat un component inflamatori subcel.lular en els grups de subjectes amb les tres malalties estudiades. Aquest últim ha estat objectivat estudiant l’expressió gènica, mitjançant la tècnica de la Reacció en Cadena de la Polimerasa amb transcripció inversa en temps real (RCP-RT), a nivell del múscul intercostal de les principals citocines amb propietats pro i antiinflamatòries i els seus receptors, concretament IL-1, IL-6, TNF alfa, receptors de TNF i IL-10. La CPAP sembla tenir un efecte antiinflamatori en els pacients amb trastorns respiratoris durant el son, tot i que l’efecte sobre els mediadors de la inflamació és més pronunciat en els pacients amb SAHS que als OS. Respecte a l’estructura muscular s’han confirmat les dades ja descrites en estudis previs del nostre grup i que mostren un predomini de fibres musculars de tipus I, més resistents a la fatiga, de contracció lenta i amb un metabolisme predominantment aeròbic, en els pacients amb les tres malalties esmentades en situació basal. El tractament amb CPAP sembla revertir aquest predomini de fibres de tipus I al múscul intercostal, amb un major protagonisme de les fibres de tipus II, de contracció ràpida, i capaces de desenvolupar una major força muscular.
En los pacientes con Enfermedad Pulmonar Obstructiva Crónica (EPOC) la disfunción muscular ha sido estudiada por múltiples grupos de investigación, tanto a nivel de los músculos periféricos como respiratorios, pero las alteraciones musculares en los trastornos respiratorios durante el sueño (Síndrome de las Apneas e Hipopneas del Sueño -SAHS- i Overlap Syndrome respiratorio -OS-) son poco conocidas. En la presente tesis doctoral se han estudiado los cambios inflamatorios y de la estructura muscular que se producen en uno de los principales músculos respiratorios en humanos, el músculo intercostal externo. Con esta finalidad se describen los hallazgos basales a nivel local, en el mencionado músculo, de 43 individuos distribuidos en cinco grupos diferentes a los que se les practicó una biopsia muscular intercostal: sujetos sanos, obesos sin comorbilidad y pacientes con EPOC, SAHS y OS. Asimismo, se ha evaluado la respuesta inflamatoria y los cambios fenotípicos a nivel del intercostal externo después de seis meses de tratamiento con Presión Positiva Continua en la Vía Aérea (CPAP) en los enfermos con SAHS y OS. Los principales hallazgos han sido la presencia de células inflamatorias (leucocitos en general y macrófagos) a nivel del intercostal externo de todos los individuos estudiados, y el hecho de que existe un mayor número de dichas células en los pacientes afectos de EPOC, SAHS y OS. Además, se ha evidenciado un componente inflamatorio subcelular en los grupos de sujetos pertenecientes a las tres enfermedades estudiadas. Este último se ha objetivado estudiando la expresión génica mediante la técnica de la Reacción en Cadena de la Polimerasa con transcripción inversa en tiempo real (RCP-RT), a nivel del músculo intercostal, de las principales citocinas con propiedades pro y antiinflamatorias y algunos de sus receptores. Más concretamente se han estudiado la IL-1, IL-6, TNF alfa y los receptors de TNF dentro del primer grupo, y la IL-10 como molécula antiinflamatoria. La CPAP parece tener un efecto antiinflamatorio en los pacientes con trastornos respiratorios durante el sueño, aunque el efecto sobre los mediadores de la inflamación es más pronunciado en los pacientes con SAHS que en los OS. Respecto a la estructura muscular, se han confirmado los datos ya descritos en estudios previos por nuestro grupo de investigación, mostrando un predominio de fibras musculares de tipo I, más resistentes a la fatiga, de contracción lenta y de metabolismo predominantemente aerobio, en los pacientes con las tres enfermedades ya comentadas en situación basal. El tratamiento con CPAP parece revertir el predominio de las fibras de tipo I a nivel del intercostal, con un mayor protagonismo de las fibras de tipo II, de contracción rápida, y capaces de desarrollar una mayor fuerza muscular.
Muscle dysfunction, both in peripheral and respiratory muscles, in Chronic Obstructive Pulmonary Disease (COPD) patients is well known and has been studied by different groups of investigation, but little information has been provided about muscle disturbances in pacients with sleep disordered breathing (Obstructive Sleep Apnea Syndrome -OSAS- and Overlap Syndrome -OS-). In this work we have studied the inflammatory and structural changes observed in one of the most important respiratory muscles in humans, the external intercostal muscle. For this purpose local baseline findings are described in this muscle in 43 subjects that were included in five groups, who underwent a intercostal muscle biopsy: healthy individuals, obese people without comorbidity, and patients with COPD, OSAS and OS. The inflammatory response and phenotypic changes in the intercostal muscle after six months of treatment with Continuous Positive Airway Pressure (CPAP) were also studied in both groups, patients with OSAS and OS. One of the main findings of this doctoral thesis is the presence of inflammatory cells (leukocytes and macrophages) in the muscle tissue of the external intercostal of all individuals included in the study. Patients with COPD, OSAS and OS have more inflammatory cells in their muscles. Moreover, a subcellular inflammatory response was observed in patients with these three diseases. The gene expression of inflammatory mediators in the intercostal muscles was analyzed using the real time Polymerase Chain Reaction technique (RT-PCR). Local proinflammatory (IL-1, IL-6, TNF alpha) and antiinflammatory (IL-10) cytokines were studied. CPAP treatment seems to have an antiinflammatory effect in patients with sleep disordered breathing, but the impact on the inflammatory mediators is more evident in OSAS subjects. Previous data reported by our investigation group showing a predominance of type I muscle fibers in the external intercostal muscle of patients with COPD, OSAS and OS, before treatment, were confirmed. These muscular type I cells are more resistant to fatigue and are a slow contraction fibers with an aerobic metabolism. CPAP therapy seems to reverse the predominance of type I fibers in the intercostal muscle of these patients. So that, the percentage of type II fibers increases after CPAP treatment, and these are fast contraction fibers that are able to develop a stronger work.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

23

Rodríguez, Bravo Ángel. "La construcción de una voz radiofónica". Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 1989. http://hdl.handle.net/10803/4132.

Testo completo

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

24

Muñoz, Garcia Araceli. "La veu dels nens: experiències dels escolars de primària al voltant de la salut". Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2015. http://hdl.handle.net/10803/318802.

Testo completo

Abstract (sommario):

Aquesta tesi explora les experiències quotidianes dels nens i nenes per tal d’examinar com es construeixen i gestionen els significats al voltant de la salut, el patiment i la malaltia en les seves vides. S’estudia tota una sèrie de continuïtats observades entorn a les seves vivències en relació amb la salut, aprofundint en els elements que els/les nens/es associen amb un cos sa o poc sa, i els quals formen part de les seves experiències i representacions sobre salut, així com en aquells factors que ells/es pensen que contribueixen a assolir un estat de benestar o que poden ser perjudicials per a la seva salut. També, s’indaga en els diferents coneixements al voltant de la salut que els arriba tant mitjançant els discursos dels adults com de les pràctiques quotidianes que realitzen; en com els/les nens/es assignen les responsabilitats sobre la cura del cos i de la salut i en com s’impliquen en les activitats per preservar el seu benestar. Finalment, s’analitzen els relats on els/les nens/es reflexionen sobre els seus cossos, i aquelles narracions on parlen d’alguna experiència de commoció o pertorbació en les seves vides. Un acostament a la realitat intersubjectiva ha permès copsar com les experiències quotidianes dels/les nens/es al voltant de la salut estan vinculades tant amb altres experiències com amb un conjunt de significats compartits, de representacions culturals i de pràctiques socials que interactuen entre si per tal de configurar la seva realitat a l’entorn de la salut i la malaltia. Tanmateix, s’ha fent servir una aproximació a les experiències en salut derivat de la pròpia perspectiva dels nens i nenes, considerant a aquests/es no només com a descobridors dels significats que provenen de la seva realitat sinó també com a creadors d’aquests significats a través de les seves pròpies comprensions i interpretacions.
Esta tesis explora las experiencias cotidianas de los niños y niñas para examinar cómo se construyen y gestionan los significados alrededor de la salud, el sufrimiento y la enfermedad en sus vidas. Se estudia toda una serie de continuidades observadas entorno a sus vivencias en relación con la salud, profundizando en los elementos que los/as niños/as asocian con un cuerpo sano o poco sano, y los cuales forman parte de sus experiencias y representaciones sobre salud, así como en aquellos factores que ellos/as piensan que contribuyen a lograr un estado de bienestar o que pueden ser perjudiciales para su salud. También, se indaga en los diferentes conocimientos alrededor de la salud que les llega tanto mediante los discursos de los adultos como de las prácticas cotidianas que realizan; en cómo los/as niños/as asignan las responsabilidades sobre el cuidado del cuerpo y de la salud y en cómo se implican en las actividades para preservar su bienestar. Finalmente, se analizan los relatos donde los/as niños/as reflexionan sobre sus cuerpos, y aquellas narraciones donde hablan de alguna experiencia de conmoción o perturbación en sus vidas. Un acercamiento a la realidad intersubjectiva ha permitido examinar cómo las experiencias cotidianas de los/as niños/as alrededor de la salud están vinculadas tanto a otras experiencias como a un conjunto de significados compartidos, de representaciones culturales y de prácticas sociales que interactúan entre sí para configurar su realidad entorno a la salud y la enfermedad. Asimismo, se ha utilizado una aproximación a las experiencias en salud derivado de la propia perspectiva de los niños y niñas, considerando a estos/as no sólo como descubridores de los significados que provienen de su realidad sino también como creadores de estos significados a través de sus propias comprensiones e interpretaciones.
This thesis explores the everyday experiences of children in order to examine how they build and manage the meanings around health, pain and illness in their lives. It studies a series of continuities observed around their experiences related to health, going into more depth on the elements that children associate with a healthy or unhealthy body, and which form part of their experiences and representations of health, as well as in those factors they think contribute to accomplish a state of wellbeing or that may be harmful to their health. It also investigates the different understandings about health that come both through the speeches of adults and everyday practices they engage in; how children assign responsibilities for body and health care and how they get involved in the efforts to preserve their wellbeing. Finally, it analyses the narratives where children reflect on their bodies, and those accounts where they talk about some experience of commotion or disruption in their lives. An approach to the intersubjective reality has allowed us to understand how children’s everyday experiences around health are linked both to other experiences and to a set of shared meanings, cultural representations and social practices that interact to configure their reality related to health and illness. We also used a way to come close to health experiences derived from the perspectives of children themselves, taking them into account not only as discoverers of meanings that come from their reality but also as creators of these meanings through their own understanding and interpretations.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

25

Martín, Ezquerra Gemma. "Estudi de les alteracions genètiques i moleculars implicades en el carcinoma escatós oral". Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2011. http://hdl.handle.net/10803/51426.

Testo completo

Abstract (sommario):

L’oncogènesi en la cavitat oral és deguda a l’acumulació d’alteracions genètiques, epigenètiques i metabòliques, que ocasionen un procés de transformació gradual des d’una mucosa oral normal a una mucosa displàsica, i posteriorment a un carcinoma escatós invasiu, normalment com a resultat de l’exposició a diversos factors ambientals (begudes alcohòliques, tabac, virus del papil·loma humà, etc.). El nombre d’alteracions cromosòmiques sembla que augmentaria durant la progressió del càncer. S’han descrit diferents alteracions citogenètiques en el carcinoma escatós oral (CEO) que inclouen anormalitats del cromosoma Y, l’activació de proto-oncogens com ciclina D1 (CCND1), v-erb-b2 erythroblastic leukemia viral oncogene homolog 2 (ERBB2), neuro/glioblastoma derived oncogene homolov-myc myelocytomatosis viral oncogene homolog (MYC), RAS p21 protein activator (RAS), epidermal growth factor receptor (EGFR) i la inactivació de gens supressors tumorals com cyclin-dependent kinase inhibitor 2A (CDKN2A) i tumor protein p53 (TP53). L’objectiu de l’estudi que presentem és la descripció de les alteracions genètiques i d’expressió proteica de CCND1, MYC, EGFR, CKS1B, ERBB2 i el supressor tumoral TP53 en mostres de CEO i metàstasis ganglionars i comparar-ho amb mucosa oral sana, amb lesions inflamatòries orals (liquen pla oral [LPO]) i lesions pre-malignes com la leucoplàsia oral (LKO).
The oncogenesis in the oral cavity is due to the accumulation of genetic, epigenetic and metabolic alterations that cause a gradual transformation from a normal oral mucosa to dysplastic mucosa, and subsequently to invasive squamous cell carcinoma, usually as a result of exposure to various environmental factors (alcohol, tobacco, human papilloma virus). The number of chromosomal abnormalities appears to increase during the progression of the illness. Different cytogenetic abnormalities have been described in oral squamous cell carcinoma (OSCC) that include the activation of proto-oncogenes such as cyclin D1 (CCND1), v-erb-b2 erythroblastic leukemia viral oncogene 2 (ERBB2) , neuro / glioblastoma derived Oncogene homolov-myc myelocytomatosis viral oncogene (MYC), RAS p21 protein activator (RAS), epidermal growth factor receptor (EGFR) and inactivation of tumor suppressor genes such as cyclin-dependent kinase inhibitor 2A (CDKN2A) and tumor protein p53 (TP53). The aim of the herein study is the description of the genetic alterations and proteic status of CCND1, MYC, EGFR, CKS1B, ERBB2 and TP53 in OSCC and lymph node metastatic samples, and to compare it with healthy oral mucosa, oral inflammatory lesions (oral lichen planus [OLP]) and pre-malignant lesions such as oral leukoplakia (OLK). Methods We included 108 samples corresponding to 14 biopsies of normal oral mucosa, 51 samples of OSCC, 14 lymph node metastases, 13 OLP and 16 OLK, with which we have constructed two tissue microarrays (TMA). We collected clinical and pathological variables of each case. We performed immunohistochemical stains and fluorescent in situ hybridization (FISH) markers of interest. Results The first paper includes the findings by FISH and immunohistochemistry of the oncogenes and suppressor genes CCDN1, MYC, EGFR, ERBB2 and TP53. We found polisomies and amplifications of the oncogenes and losses of TP53 in a proportion significantly higher in samples of primary and metastatic OSCC, with correlation with the expression of their protein products. The presence of two or more genetic abnormalities in the studied loci was only found in OSCC primary and metastatic samples. The second paper describes the genetic and proteic status of CKS1B. It appears significantly overexpressed in primary and metastatic OSCC samples, which correlates with the infraexpression of p27 and overexpression of SKP2. The study also shows gains by FISH (polisomies and amplifications) of 1q21. Conclusions This study shows that the increased expression of several molecular markers can occur in all stages of oral cancer. The genetic aberrations detected by FISH were frequently observed in malignant lesions, rarely in OLK and iexceptionally rare in benign inflammatory samples. This supports the role of CKS1B, MYC, TP53, CCDN1, ERBB2 and EGFR in the pathogenesis of the CEO. Thus, OSCC samples accumulate more aberrations than pre-malignant and benign samples, both in the genetic and proteic level, which remains in agreement with the literature. This is indicative of the chromosomal instability that characterizes these solid tumors.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

26

Corcelles, Seuba Mariona. "Construir la veu filosòfica mitjançant l'escriptura col·laborativa: una comunitat d'aprenentatge de la Filosofia a Batxillerat". Doctoral thesis, Universitat Ramon Llull, 2010. http://hdl.handle.net/10803/9276.

Testo completo

Abstract (sommario):

L'objectiu de la recerca és mostrar com, mitjançant l'escriptura col·laborativa, els
estudiants de filosofia de 1r de Batxillerat aprenen a desenvolupar les competències
filosòfiques de problematitzar, conceptualitzar i argumentar, les quals hem anomenat
"veu filosòfica".
És un estudi descriptiu i exploratori, amb un disseny d'anàlisi de cas que combina les
metodologies quantitativa i qualitativa. Se situa en el context natural de l'aula.
Aquest context s'ha organitzat com a comunitat d'aprenentatge i pretén esdevenir un
context dialògic i multivocal combinant la interacció entre iguals i l'ensenyament de
l'escriptura per elaborar textos argumentatius filosòfics.
L'estudi analitza, d'una banda, la qualitat filosòfica dels textos individuals i conjunts
elaborats per quatre equips al llarg de la intervenció (curs 08-09), i d'altra banda, la
qualitat filosòfica dels processos d'escriptura col·laborativa de dos equips en cinc
sessions per publicar un text filosòfic a la revista de l'institut. Per últim, també analitza
les percepcions pel que fa al context d'ensenyament i d'aprenentatge dels 48 estudiants i
el professor que han participat en la intervenció.
Els resultats mostren que hi ha millores en la qualitat filosòfica dels escrits dels
estudiants, especialment els individuals. Quant a l'anàlisi de la qualitat filosòfica dels
processos d'escriptura col·laborativa, s'observen les dificultats dels estudiants per
passar del nivell abstracte al concret i com l'escriptura col·laborativa permet concretar i
reformular les idees per construir coneixement en l'àmbit de la filosofia. Per últim, les
percepcions dels estudiants i del professor aporten valoracions positives que reforcen
aquest context educatiu i a la vegada elements per millorar-lo.
El objetivo de la investigación es mostrar cómo, mediante la escritura colaborativa,
los estudiantes de filosofía de 1º de Bachillerato aprenden a desarrollar las competencias
filosóficas de problematizar, conceptualizar, y argumentar, que hemos llamado como
"voz filosófica".
Es un estudio descriptivo y exploratorio basado en un diseño de análisis de caso que
combina metodología cuantitativa y cualitativa. Se sitúa en el contexto natural del aula.
Este contexto se ha organizado como comunidad de aprendizaje y pretende potenciar
un contexto dialógico y multivocal combinando la interacción entre iguales y la
enseñanza de la escritura para elaborar textos argumentativos filosóficos.
El estudio analiza por un lado, la calidad filosófica de los textos individuales y
conjuntos elaborados por cuatro equipos a lo largo de la intervención (curso 08-09), y
por otro lado, la calidad filosófica de los procesos de escritura colaborativa de dos
equipos a lo largo de cinco sesiones para publicar un texto filosófico en la revista del
instituto. Por último, el estudio también analiza las percepciones respecto al contexto de
enseñanza y de aprendizaje de los 48 estudiantes y el profesor que han participado en la
intervención.
Los resultados muestran que hay mejoras en la calidad filosófica de los escritos de
los estudiantes, especialmente los individuales. En el análisis de la calidad filosófica de
los procesos de escritura colaborativa, se observan las dificultades de los estudiantes
para pasar del nivel abstracto al concreto y cómo la escritura colaborativa permite
concretar y reformular las ideas para construir conocimiento en el ámbito de la filosofía.
Por último, las percepciones de los estudiantes y del profesor aportan valoraciones
positivas que refuerzan este contexto educativo y a la vez elementos para mejorarlo.
The aim of this research is to study how through collaborative writing philosophy
students in High School learn to develop philosophical skills (to ask questions, to
conceptualize, and to argue). These skills we have termed as "philosophical voice."
It is a descriptive and exploratory study based on case analysis. It combines
quantitative and qualitative methodology and it is situated in the natural classroom
context.
This educational setting is organized as a community of learning and aims to
promote a dialogic and multivocal educational context through the combination of peer
interaction and the teaching of writing to develop philosophical argumentative texts.
The study analyzes one the one hand, philosophical quality of individual and group
texts elaborated by four teams over the academic course intervention. On the other
hand, it analyzes the collaborative writing process quality of two teams over five
sessions to publish a philosophical text in the High School's Journal. Finally, the study
also examines the perceptions of the learning context of 48 students and a teacher who
participated in the intervention.
The results show, first, that there are improvements in the quality of the
philosophical writings of the students, especially the individual text. Moreover, the
analysis of the collaborative writing process show the students' difficulties in moving
from abstract to concrete level and how writing can helps to reformulate the ideas into
practice and to build knowledge in the field of Philosophy. Finally, perceptions of
students and teacher provide positive feedback to reinforce the educational context and,
at the same time, elements for his improvement.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

27

Godoy, López Anna. "La veu del docent. Estudi de la salut vocal dels mestres i dels futurs mestres". Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/400471.

Testo completo

Abstract (sommario):

La veu és una eina bàsica de treball per als mestres. La transmissió de coneixements a partir de la comunicació oral és una pràctica fonamental a les aules, i és necessari que els docents tinguin les eines necessàries per preservar la seva veu i per emprar-la a favor de l’eficàcia comunicativa de totes les seves intervencions. En aquest context, els mestres són un dels grups laborals més afectats per problemes de veu, afeccions que sovint impedeixen desenvolupar amb la normalitat i amb la qualitat necessària la seva professió. I aquesta qualitat no tan sols fa referència als resultats que s’esperen de la tasca de mestre —la transmissió efectiva dels missatges als alumnes en pro del seu aprenentatge i també la transmissió de determinats models, també models vocals i comunicatius—, sinó també a la qualitat de vida dels docents, al benestar en l’exercici de a professió. En aquest context, sembla que la formació en educació de la veu hauria de ser presa en consideració en els programes acadèmics dels futurs mestres, ja que és un pilar fonamental sense el qual no es pot fer efectiu l’ensenyament-aprenentatge. Un dels tipus d’apropament més habitual per a l’estudi d’aquesta realitat consisteix en l’ús de qüestionaris d’autopercepció de problemes vocals. En aquest cas, s’ha emprat el Qüestionari EVES, QEVES (Educació per a una Veu Eficient i Sana), que n’inclou un altre de molt estès en aquest àmbit, el Voice Handicap Index, i que cal dir que ha hagut de ser adaptat prèviament al nostre context des del punt de vista lingüístic i cultural. A partir de l’estudi de dos col·lectius —mestres de Granollers i de Girona, d’una banda, i estudiants de la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, de l’altra, on cal dir que s’imparteix docència específica en l’àmbit de l’educació i la salut de la veu des de fa més de 40 anys— mitjançant aquesta eina (el QEVES), s’observa que existeixen diverses etapes quant a la percepció que tenen els docents i els futurs docents de la seva veu: els moments de millora i d’empitjorament s’alternen i es trenca la idea d’una progressió lineal que duu a la degradació imparable de la salut vocal a mesura que s’avança en la carrera professional. Així doncs, tenint en compte que s’ha vist que és possible redreçar les tendències negatives sense un pla d’acció previ definit, s’obren les portes a estudiar els factors que poden influir en la millora de l’estat de la veu per utilitzar-los de manera conscient a favor del manteniment de la salut vocal al llarg de l’exercici de la professió de mestre.
The voice is an essential work tool for teachers. Transmission of knowledge by means of oral communication is an essential practice in classrooms and, therefore, it becomes necessary for teachers to have access to all the fundamental tools to preserve their voice and to use it in favour of the communicative effectiveness of their speeches. In this context, this occupational group is one of the most affected ones by voice problems which often impede them from developing their profession with the normality and the quality required. Such quality not only refers to the expected results from the teacher's performance —the effective transmission of messages to students in support of their learning procedure and also the transmission of specific models such as vocal or communicative models— but also to their quality of life, meaning their well-being on the course of their occupation. Along these lines, it seems that providing voice training should be considered in academic programmes for future teachers since it constitutes a fundamental tenet without which the education-learning process cannot be performed effectively. One of most habitual approach for the study of this reality consists of working with questionnaires for self-perception of voice problems. In this case, the EVES questionnaire, QEVES (in Catalan: Educació per a una Veu Eficient i Sana; in English: Education for a Healthy and Efficient Voice), was employed, which includes another popular questionnaire in this field, the Voice Handicap Index, and it should be noted that it has been previously adapted to our context from a linguistic and cultural point of view. On the basis of the study of two groups —on the one hand, teachers from Granollers and Girona and, on the other hand, students from the Faculty of Education Sciences at the Universitat Autònoma de Barcelona where teaching of voice health and education has been provided for more than 40 years— by means of this tool (QEVES), it has been observed the existence of several stages with regard to the perception that teachers and future teachers have of their voice: periods of recovery alternate with phases of worsening hence breaking the conception of a linear progression and leading, inevitably, to a vocal health's deterioration as their professional career progresses. Thus, taking into account that the possibility to set negative tendencies right without the need of a previously determined action plan has been observed, doors are open to study the factors that could have influence on an improvement of the voice condition in order to employ them consciously in favour of the maintenance of the vocal health all along the course of the teacher's profession.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

28

Soriano, Moya Isabel. "El canvi de registre en la veu cantada i les accions teatrals: un estudi exploratori". Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/367451.

Testo completo

Abstract (sommario):

El tema central de la nostra investigació és el canvi de registre de M1 (veu de pit) a M2 (veu de cap) de la veu cantada de les dones i, més concretament, de les actrius cantants. Aquesta recerca és un treball exploratori per indagar, conèixer i analitzar, des de la perspectiva de la pròpia experiència, com les actrius cantants gestionen el seu canvi de registre en portar a terme accions teatrals i com l’aborden des de la docència. Així doncs, la nostra investigació treu dades del comportament vocal, però en les situacions reals que es creen dins d’un context artístic, per poder analitzar el postergament del canvi de registre de M1 a M2 quan es porten a terme accions teatrals.
The main subject of our research is the change of vocal register from M1 (chest voice) to M2 (head voice) in the female singing voices, more specifically, in singer-actresses. This study is an exploration work whose aim is to investigate, understand and analyse, from a perspective of the own experience, how singer-actresses manage their change of register when performing theatrical actions and how they approach it in teaching. Thus, our research takes data out of the vocal behavior, but in real situations created within an artistic context, in order to analyse the postponement of the register change from M1 to M2 when performing theatrical actions.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

29

Domingo, Villanueva Enric. "Alteracions de la VIA RAS-RAF en càncer gastrointestinal amb defectes de reparació genòmica". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2007. http://hdl.handle.net/10803/1880.

Testo completo

Abstract (sommario):

La via Ras-Raf-MAPK regula funcions cel·lulars com la proliferació, la transformació o l'apoptosi. En càncer sol presentar mutacions activants en algun dels tres gens que codifiquen per a Ras (KRAS, HRAS y NRAS) i en un dels gens que codifiquen per a Raf (BRAF). A més, les mutacions de Ras i Raf són events alternatius ja que mai es donen a la vegada en un mateix tumor, suggerint que aquestes mutacions activen a la mateixa via. En càncer colorectal (CCR) la mutació puntual de BRAF V600E s'associa significativament als casos que presenten inestabilitat de microsatèl·lits (MSI) que solen presentar mutacions per inserció o deleció a seqüències repetitives.
En aquesta tesi hem volgut determinar possibles associacions moleculars o clínico-patològiques de la mutació V600E que permetin explicar l'alta capacitat tumorogènica d'aquesta mutació en aquest tipus específic de tumor. Així, en càncer gàstric, que en MSI presenta un patró mutacional molt semblant al colorectal, no hem detectat mutacions de BRAF, ni en casos estables (MSS) ni en MSI, mentre que si que hem confirmat l'associació d'aquesta mutació a MSI en CCR. Sorprenentment, les mutacions de KRAS en càncer gàstric també s'associen significativament a MSI, mentre que en CCR es troben a ambdós fenotips (MSS i MSI).
Per un altre costat, en CCR MSI esporàdic, que sol estar provocat per l'hipermetilació del gen MLH1, no hem trobat cap associació de BRAF-V600E amb mutacions als gens KRAS, APC ni p53. En canvi, si que hem detectat una clara associació de V600E amb l'hipermetilació de MLH1. A més, analitzant els mateixos tumors per la metilació dels gens p16, p14, RASSF1A, APC, MGMT i THBS1 hem associat BRAF-V600E i l'hipermetilació de MLH1 a un estat d'hipermetilació genòmica. D'una altra banda, no hem trobat cap associació de BRAF amb cap característica clínico-patològica a excepció de la localització ja que BRAF-V600E es detecta significativament en els casos proximals. També hem analitzat casos de CCR de pacients HNPCC, que tenen MSI per mutacions germinals enlloc de per metilació. No hem detectat cap mutació V600E de BRAF en aquests tumors, tant si tenen mutacions germinals a MLH1, MSH2 o MSH6 o no tenen mutació coneguda però compleixen criteris clínics com els d'Amsterdam o els de Bethesda més estrictes. Això confirma que V600E no es dóna específicament als casos MSI sinó en els casos amb hipermetilació de MLH1, i que aquests solen tenir més metilació genòmica que la resta de tumors.
Apart, també hem analitzat KRAS en casos de CCR MSS, MSI esporàdics amb i sense hipermetilació de MLH1 i HNPCC. Així, la freqüència de mutacions a KRAS és més alta si no hi ha hipermetilació de MLH1, independentment del seu origen esporàdic o hereditari. No obstant, en els casos esporàdics aquestes mutacions afecten sobretot al codó 12 mentre que en els casos hereditaris afecten al codó 12 i al 13 equitativament. A més, els casos HNPCC amb mutació a MLH1 tenen una freqüència de mutacions a KRAS menor que si la mutació germinal té lloc a MSH2 o MSH6. Finalment, les diferències mutacionals de KRAS i BRAF en CCR esporàdic i hereditari suggereixen una modulació diferent de la via Ras-Raf-MAPK així com una possible activació d'altres vies moleculars alternatives depenent de l'estat en que es trobi el fons genètic i epigenètic del tumor. A més, l'absència total de la mutació V600E de BRAF a HNPCC la converteix en una eina fiable, ràpida i de baix cost per al diagnòstic molecular com a criteri d'exclusió de càncer familiar.
The Ras-Raf-MAPK pathway regulates functions such as cell proliferation, transformation and apoptosis. In cancer activating mutations are present in the three Ras genes (KRAS, HRAS and NRAS) and in one Raf gene (BRAF). Moreover, Ras and Raf mutations hardly ever are found together in the same tumor suggesting that they activate the same pathway. In colorectal cancer (CRC) the BRAF hotspot mutation V600E is associated to microsatellite instability (MSI), which is characterised by insertion/deletion mutations in repetitive sequences. Here we have determined possible molecular or clinico-pathological associations of V600E to understand its higher tumorogenic capabilities in this subset of tumors.
We found that BRAF was not mutated in gastric cancer with MSI or without (MSS), although gastric and colorectal MSI tumors presented the same mutational patterns. Interestingly, gastric cancer only presented KRAS mutations in MSI tumors. Furthermore, in sporadic MSI CRC (which is usually caused by MLH1 hypermethylation) BRAF-V600E was not associated to KRAS, APC or p53 mutations but it was to MLH1 hypermethylation and to genomic hypermethylation after analysing p16, p14, RASSF1A, APC, MGMT and THBS1. In addition, V600E was associated significantly to tumors located in the proximal colon. Moreover, tumors from HNPCC (a hereditary form of MSI cancer caused by germline mutations in mismatch repair genes) never had V600E mutations.
We have also analysed KRAS in CRC showing MSS, sporadic MSI with or without MLH1 hypermethylation and HNPCC. We found that KRAS mutation frequency is higher if MLH1 is not hypermethylated, independently of its sporadic or hereditary origin. And although in sporadic tumors these mutations are located in codon 12, in the hereditary ones they are located in codons 12 or 13 equally. Furthermore, HNPCC tumors carrying germline MLH1 mutations have less KRAS mutations than tumors with germline mutations in MSH2 or MSH6. Finally, we concluded that KRAS and BRAF differences in sporadic and hereditary CRC suggest a different Ras-Raf-MAPK modulation and possible alternative activation pathways depending on the genetic and epigenetic background of the tumor. Moreover, V600E is a reliable, fast and cheap tool for HNPCC diagnosis to exclude a hereditary origin.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

30

Purroy, Lledós Rosa. "Cardiomiòcits de rata com a model d'Atàxia de Friedreich: alteracions cel·lulars i aproximacions terapèutiques". Doctoral thesis, Universitat de Lleida, 2018. http://hdl.handle.net/10803/665220.

Testo completo

Abstract (sommario):

L’Atàxia de Friedreich és una malaltia neurodegenerativa hereditària amb afectació cardíaca per la qual no existeix cap teràpia efectiva. És causada per una disminució de la proteïna mitocondrial frataxina. Actualment, la funció precisa d’aquesta proteïna està en discussió però s’associa amb l’homeòstasi del ferro i l’estrès oxidatiu. Per a estudiar les conseqüències de la manca de frataxina s’ha utilitzat un model cardíac basat en cultius primaris de cardiomiòcits de rates nounades. En aquest treball s’ha detectat que el dèficit de frataxina provoca i) alteració del porus de transició de permeabilitat mitocondrial (MPTP), ii) disminució dels nivells de NCLX, exportador de calci mitocondrial i iii) activació de la via citosòlica calcineurina/NFAT, inductora de la hipertròfia. També s’ha estudiat l’estrès oxidatiu detectant alteracions en els nivells de glutatió i en l’estat redox dels complexos mitocondrials PDH i KGDH. Finalment, la utilització de compostos per revertir aquest fenotip, com antioxidants o inhibidors del MPTP, obren una nova estratègia terapèutica.
La Ataxia de Friedreich es una enfermedad neurodegenerativa hereditaria con afectación cardíaca para la cual no existe ninguna terapia efectiva. Está causada por una disminución de la proteína mitocondrial frataxina. Actualmente, la función precisa de esta proteína está en discusión pero se asocia con la homeostasis del hierro y el estrés oxidativo. Para estudiar las consecuencias de la falta de frataxina se ha utilizado un modelo cardíaco basado en cultivos primarios de cardiomiocitos de ratas neonatales. En este trabajo se ha detectado que el déficit de frataxina provoca i) alteración del poros de transición de permeabilidad mitocondrial (MPTP), ii) disminución de los niveles de NCLX, exportador de calcio mitocondrial i iii) activación de la vía citosólica calcineurina/NFAT, inductora de la hipertrofia. También se ha estudiado el estrés oxidativo detectando alteraciones en los niveles de glutatión y en el estado redox de los complejos mitocondriales PDH y KGDH. Finalmente, la utilización de compuestos para revertir este fenotipo, como antioxidantes o inhibidores del MPTP, abren una nueva estrategia terapéutica.
Friedreich Ataxia is an inherited neurodegenerative disease with cardiac alterations and without any effective therapy. It is caused by a decrease of the mitochondrial protein frataxin. Nowadays, the exact function of this protein is still under discussion but it is related to iron homeostasis and oxidative stress. To study the frataxin deficiency consequences we have used a cardiac model based on primary cultures of neonatal rat cardiomyocytess. In this work it has been detected that frataxin deficiency causes i) mitochondrial permeability transition pore (MPTP) alterations, ii) mitochondrial calcium exporter NCLX decrease and iii) activation of calcineurin/NFAT cytosolic pathway that induces hypertrophy. Moreover, oxidative stress has been also studied detecting alterations of the glutathione levels and the redox state of PDH and KGDH mitochondrial complexes. Finally, the use of compounds to revert this phenotype, such as antioxidants or MPTP inhibitors, opens a new therapeutic strategy.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

31

Sánchez, García Olga. "Estudi de les alteracions en la funció hepàtica provocada per la sialodenectomia en el ratolí". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2007. http://hdl.handle.net/10803/1013.

Testo completo

Abstract (sommario):

L'estrès, en biomedicina, s'enten com totes aquelles situacions en les quals una determinada experiència produeix un augment de glucocorticoides i de catecolamines. Aquest augment és fruit de l'estimulació de l'eix hipotàl·lem-pitüitària-adrenal (HPA) i sistema simpàtic-medul·lo-adrenal (SMA). Al ratolí, les glàndules salivals submaxil·lars (SMG) són el principal lloc de síntesi i emmagatzematge del Factor de Creixement Epidèrmic (EGF). Les catecolamines, segregades durant l'estrès, estimulen la ràpida secreció de l'EGF des de les SMG cap la sang (secreció endocrina) i cap a la saliva (secreció exocrina). Posteriorment aquest EGF interfereix en les principals accions metabòliques induïdes per les catecolamines (lipolisi al teixit adipós i glicogenòlisi al fetge) i en les lesions produïdes per aquestes hormones a llarg termini. Tot i que és difícil d'entendre el significat biològic d'aquesta interferència a nivell metabòlic, resulta obvi que la interferència en la generació de lesions tisulars resulta un efecte clarament beneficiós per l'organisme. Aquesta acció protectora de l'EGF s'ha descrit en el sistema cardiovascular i també al sistema gastrointestinal. Amb aquest antecedents, l'objectiu principal d'aquesta tesi ha estat analitzar si l'EGF exerceix aquesta mateixa acció protectora en un altre teixit diana de les catecolamines com és el fetge.

Per tal d'assolir aquest objectiu, vam estudiar l'efecte de l'EGF en dos models d'estrès totalment diferents: un model d'estrès social i un model d'estrès físic-immune.
Concretament per induir estrès social vam emprar el que es coneix amb el nom de "paradigma intrús-resident" que consisteix en la defensa que fa un mascle del seu territori (resident) enfront mascles intrusos. I per altra banda, vam provocar l'estrès físic-immune mitjançant l'administració d'una dosi subletal d'endotoxina bacteriana o LPS.

Els resultats obtinguts en els estudis realitzats "in vivo" mostren com en tots dos models d'estrès emprats, es produeix una secreció d'EGF des de les glàndules salivals submaxil·lars (SMG) (més important en el model d'estrès social) i un augment de glucocorticoides circulants al plasma (corticosterona). Tot i això, aquest EGF secretat de forma aguda no exerceix una acció hepatoprotectora, ni en l'estrès generat per la confrontació entre mascles, ni en la resposta inflamatòria desenvolupada per la endotoxina bacteriana. Aquest fet l'hem comprovat gràcies a la utilització d'un inhibidor específic del receptor d'EGF (EGFR o ErbB1), com és la tirfostina AG-1478, ja que bloquejant l'acció de l'EGF secretat no empitjoren les lesions hepàtiques que aquests dos models d'estrès generen. En canvi hem pogut detectar que els animals sense glàndules, animals sialoadenectomitzats (SIALO) desenvolupen unes lesions hepàtiques més greus (transaminases més elevades al plasma i lesions histopatològiques més importants), i pateixen una major mortalitat en resposta a dosis elevades de LPS. Pensem que aquest efecte és degut a que les alteracions en l'estructura hepàtica, fruit de la manca transitòria d'EGF circulant després de la sialoadenectomia, afecta al balanç que s'estableix entre els factors pro-inflamatoris (TFN i IL-6) i antiinflamatoris (IL-10 i corticosterona), fet que hem pogut observar gràcies als nostres estudis realitzats "ex vivo" mitjançant la perfusió externa de fetge de ratolí. Aquest desequilibri podria explicar la major sensibilitat a l'endotoxina bacteriana que detectem en els animals sialoadenectomitzats.
The term "stress" has several different meanings; in biomedicine, stress often refers to situations in which the adrenal glucocorticoids and cathecolamines are elevated because of an experience. This increase is caused by the activation of both the Hypothalamic-Pituitary-Adrenal Axis (HPAA) and the Medulo-Adrenal System (MAS).
The main source of Epidermal Growth Factor (EGF) is the submandibular salivary glands (SMGs). Cathecolamines stimulate the release of EGF from SMGs into saliva (exocrine secretion) and plasma (endocrine secretion). After that, EGF interferes with the main acticons of these hormones. Specifically, it has been described that EGF interferes both lipolysis in adipose tissue and glycogenolysis in the liver and it also prevents tissue injury in cardiovascular and gastrointestinal systems. For this reason, the aim of this study was to analyze if EGF can also prevent hepatic injury caused by acute stress.

In order to achieve the main objective of this work, we studied the action of EGF in two different stress models: a model of social stress (intruder-resident paradigm) and a model of physical-immune stress (administration of bacterial endotoxin/lipopolysaccharide).

The "in vivo" results showed that stress causes an elevation of EGF and adrenal glucococorticoids (corticosterone) in plasma. However, EGF did not prevent hepatic damage. This data was further confirmed using tyrphostin AG1478, an specific inhibitor of EGF receptor (ErbB1). In spite of this, we noted that sialoadenecomized mice (mice without submandibular salivary glands) developed more important hepatic damage than sham operated animals. Thus, we hipothetize that the alteration of parenchymal structure of the liver afect natural inflammatory response.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

32

Navarro, Sastre Aleix. "Bases bioquímiques i genètiques de les deplecions De mtDNA i de les alteracions de NFU1". Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2012. http://hdl.handle.net/10803/117464.

Testo completo

Abstract (sommario):

Les deplecions de DNA mitocondrial (mtDNA) i les alteracions de NFU1 són dos grups de malalties que afecten vies molt importants dins de la mitocòndria i que alteren el metabolisme energètic. Clínicament, els pacients afectes de depleció de mtDNA es caracteritzen per mostrar un ampli ventall de símptomes, depenent del gen afectat. Els símptomes clínics són molt greus i la majoria de vegades porten a la mort del pacient. Els pacients amb mutacions en el gen NFU1, descrits per primera vegada en aquest treball, presenten una clínica més homogènia, caracteritzada sobretot per presentar una encefalopatia infantil fatal i/o hipertensió pulmonar i un fenotip bioquímic molt particular però ben definit, caracteritzat principalment per presentar acidosi làctica, hiperglicinèmia i deficiència de l’activitat piruvat deshidrogenasa. L’objectiu principal d’aquesta tesis ha consistit en millorar i implementar metodologies per a contribuir al diagnòstic, i millorar la comprensió de la fisiopatologia d’aquestes deficiències. Per a tal fita s’ha posat a punt una tècnica de PCR a temps real per estudiar el número de còpies de mtDNA i poder relacionar-lo amb l’activitat citrat sintasa. A més, la depleció s’ha pogut estudiar en biòpsies incloses en parafina, una important font de material biològic arxivat mai utilitzat fins al moment. D’aquesta forma s’han pogut estudiat 50 pacients amb sospita clínica de depleció de mtDNA i cercar mutacions en els gens relacionats; DGUOK, MPV17, C10orf2, SUCLG1, SUCLA2 i POLG. L’estudi molecular ens ha permès identificar 4 mutacions no descrites prèviament, c.70+5G>A en el gen MPV17, c.1048G>A i c.1049G>T en el gen SUCLA2, i c.531+4A>T en el gen SUCLG1. A més s’han identificat 7 mutacions prèviament descrites en un total de 10 pacients (8 famílies). Quan va ser possible, es va quantificar el ràtio mtDNA/nDNA i la activitat citrat sintasa en la mateixa mostra de teixit, proveint noves dades per l’estudi de les MDS. La depleció relacionada amb la citrat sintasa, (mtDNA/nDNA)/CS, ha donat resposta a certes discrepàncies observades entre els resultats de depleció i els resultats de la cadena respiratòria mitocondrial en alguns pacients. Per altra banda, utilitzant el mapatge per homozigositat, es va identificar una mutació de canvi de sentit en homozigositat en el gen NFU1 (c.622G>T, p.Gly208Cys), que codifica per una proteïna altament conservada en totes les espècies i que està implicada en la biogènesis dels clústers de sulfur de ferro (Fe-S). Aquesta ha esta la primera vegada que s’ha associat mutacions en aquest gen a patologia humana. El fenotip bioquímic dels pacients suggeria una activitat deficient de l’enzima lipoic àcid sintasa (LAS), una proteïna que necessita clústers de Fe-S com a cofactor. Es va poder constatar una disminució del grau de lipoilació de les proteïnes dependents d’àcid lipoic, el que suggeria una manca d’ activitat LAS. Utilitzant models cel·lulars hem demostrat que la proteïna NFU1 és necessària com a donadora de sulfur per la biosíntesi d’àcid lipoic i també ens ha permès conèixer la funció específica en la biosíntesi dels clústers de Fe-S i en la maduració de proteïnes Fe-S, concretament LAS i la succinat deshidrogenasa (SDH). La descripció clínica, bioquímica y genètica d’aquesta malaltia és molt important pel diagnòstic de nous pacients i obre les portes a la cerca d’altres gens implicats en la biosíntesi de l’àcid lipoic, així com al disseny futur de noves estratègies terapèutiques.
Mitochondrial DNA (mtDNA) depletion syndromes (MDS) and NFU1 defects are two groups of diseases affecting crucial mitochondrial pathways of energetic metabolism. Clinically, patients affected of mtDNA depletion displayed a wide range of symptoms, depending on the altered gene. The clinical symptoms are severe and in most cases lead to death of the patient. Patients with NFU1 mutations, described for the first time in this paper, present a more homogeneous clinical phenotype, characterized by fatal infantile encephalopathy and / or pulmonary hypertension. NFU1 patients also showed a peculiar, but well defined, biochemical phenotype, presenting with lactic acidosis, hyperglycinemia and deficiency of pyruvate dehydrogenase activity. The main objective of the present thesis is to improve and to implement new methods for the diagnosis and understanding of the pathophysiology of these deficiencies. To this goal, a real-time PCR technique has been developed to study the mtDNA copy number and its relationship to citrate synthase activity in MDS patients. In addition, mtDNA depletion has been studied in formalin-fixed paraffin-embedded tissues, an important source of biological material never used for this purpose. We studied 50 paediatric individuals suspected to have mtDNA depletion and the appropriate MDS genes have been screened according to their clinical and biochemical phenotypes. Mutational study of DGUOK, MPV17, SUCLA2, SUCLG1 and POLG allowed us to identify 4 novel mutations; c.70+5G>A in MPV17, c.1048G>A and c.1049G>T in SUCLA2 and c.531+4A>T in SUCLG1, and 7 already known mutations in 10 patients (8 families). When possible, we quantified mtDNA/nDNA and CS activity in the same tissue sample, providing an additional tool for the study of MDS. The ratio (mtDNA/nDNA)/CS has shed some light in the discrepant results between the mtDNA copy number and the enzymatic respiratory chain activities of some cases. Using homozigosity mapping, we identified a homozygous missense mutation in NFU1 gene (c.622G> T, p.Gly208Cys), which encodes a conserved protein suggested to participate in Fe-S cluster biogenesis. This is the first time that a clinical phenotype has been associated with mutations to NFU1. The biochemical phenotype suggested an impaired activity of the Fe-S enzyme lipoic acid synthase (LAS), a protein that requires Fe-S cluster as a cofactor. Direct measurement of protein-bound lipoic acid in individual tissues indeed showed marked decreases, which suggested a lack of LAS activity. Human cell models studies showed that NFU1 protein is required as sulfur donor for the biosynthesis of lipoic acid and it performs a specific function in mitochondrial Fe-S proteins maturation, particularly succinate dehydrogenase and LAS (SDH). Clinical, biochemical and genetic description of NFU1 disease is very important for the diagnosis of new patients and will allow us to find other genes involved in the biosynthesis of lipoic acid, and provided the basis for the future design of new therapeutic strategies.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

33

Planas, Bas Raquel. "Perfils d'expressió gènica i alteracions immunològiques identificades a l'òrgan diana de la diabetis tipus 1". Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2010. http://hdl.handle.net/10803/3842.

Testo completo

Abstract (sommario):

La diabetis tipus 1 (DT1) és una malaltia autoimmunitària produïda per una destrucció selectiva de les cèl.lules β dels illots de Langerhans pancreàtics, productores d'insulina. La seva etiologia és desconeguda, però se sap que hi intervenen factors de susceptibilitat genètica, factors ambientals i estocàstics. En els darrers anys s'han identificat algunes alteracions immunològiques en pàncrees de pacients amb DT1, com la presència d'un infiltrat leucocitari als illots. L'estudi d'aquests processos ha estat dificultat per la manca d'accés al teixit pancreàtic i per tant, les característiques de l'autoimmunitat en la DT1 es basen en un nombre limitat d'observacions.
En aquesta Tesi Doctoral es descriuen els perfils d'expressió gènica d'una col.lecció generada pel nostre grup de mostres pancreàtiques de pacients en diferents fases de progressió de la malaltia -inici clínic, inici recent i cronificació-. Els perfils descrits mitjançant microarrays demostren l'augment d'expressió de gens del sistema immunitari, destacant les vies de presentació antigènica, molècules d'adhesió, resposta humoral, factors inflamatoris i de la immunitat innata i gens amb funció immunoreguladora. Les dades posen de manifest la persistència de la resposta inflamatòria i immunitària al llarg dels anys, essent més prominent en pàncrees total que en illots purificats. El teixit exocrí presenta una reducció de trànscrits a l'inici clínic i una afectació inflamatòria. Als illots, a més de la reducció de trànscrits propis de cèl.lules β, destaca la reducció de trànscrits del sistema nerviós i la sobreexpressió de factors que reflexen un intent de regeneració insular.
Per la caracterització del pàncrees en la DT1 s'ha estudiat també el microquimerisme matern, com a fenòmen associat a l'autoimmunitat. La presència de cèl.lules d'origen matern, capaces de travessar la barrera fetoplacentària durant l'embaràs i d'implantar-se en teixits de l'hoste, s'ha associat a diverses malalties autoimmunitàries. Tot i que és una hipòtesi encara per demostrar, les cèl.lules maternes podrien ser cèl.lules potencialment autoreactives, cèl.lules diana de l'autoimmunitat -per la seva semial.logenicitat- o bé cèl.lules amb funció reparadora o de regeneració. En aquest estudi s'identifica la presència de cèl.lules β d'origen matern. Les cèl.lules pancreàtiques d'origen matern es detecten en major freqüència en pacients que en controls.
Una alternativa a la manca d'accés al teixit diana en la DT1 són els models experimentals de la malaltia. El ratolí no obès diabètic (NOD) és un model espontani de diabetis autoimmunitària àmpliament estudiat que desenvolupa una patogènesi amb característiques similars a la DT1 humana. En aquesta Tesi Doctoral es defineixen alteracions a l'òrgan diana del model derivat NOD RIP-IFNβ, ratolins transgènics que expressen la citocina antiviral i proinflamatòria IFNβ a les cèl.lules β. Aquests ratolins desenvolupen una DT1 agressiva amb un alt component d'immunitat innata i característiques més semblants a la DT1 humana, com l'edat d'inici prematura i la mateixa incidència entre sexes. En la diabetis mediada per IFNβ s'observa un augment d'expressió de citocines i quimiocines proinflamatòries en pàncrees, contribuïnt a la DT1 prematura amb un alt component d'immunitat innata. Paral.lelament, també es detecta un augment de Reg2 -factor de regeneració β i autoantigen en DT1- a les cèl.lules β, concordant amb la inflamació, amb una hiperplàsia insular i amb l'acceleració de la malaltia.
Les alteracions immunològiques identificades i descrites en aquesta Tesi Doctoral demostren que l'autoimmunitat a l'òrgan diana de la DT1 és un procés extraordinàriament més complex del que s'havia descrit fins l'actualitat. Els resultats obtinguts indiquen que l'autoimmunitat contra les cèl.lules β és un procés crònic en el que hi intervenen factors inflamatoris i de la immunitat innata, i que progressa malgrat els intents d'immunoregulació i regeneració als illots pancreàtics.
Type 1 diabetes (T1D) is an autoimmune disease caused by the selective destruction of insulin- producing pancreatic β cells. T1D aetiology is unknown, although genetic, enviromental and stochastic susceptibility factors are involved in the disease. During the last years, few immunological alterations have been identified in the pancreases from T1D patients, such as the presence of a leukocytic infiltrate in the islets. The study of these processes has been difficulted by the lack of access to the pancreatic tissue. Therefore, the features of autoimmunity in T1D are based on a limited number of observations.
In this Doctoral Thesis, gene expression profiles for a collection of pancreatic samples generated by our group at different disease checkpoints -clinical onset, recent onset and longstanding- have been defined. It has been established a comparison between total pancreas and its purified endocrine component (target). The profiles described by microarray analysis demonstrate the gene expression increase of immune system genes, highlighting pathways such as antigen presentation, adhesion molecules, humoral response, inflammation, innate immunity and immunoregulation. These data evidence the persistence of inflammatory and immune response at chronic stages, being more prominent in the total pancreas than in purified islets. Exocrine tissue shows a reduction of transcripts at the clinical onset and a production of inflammatory factors. In the islets, besides the reduction of β cell transcripts, there is a downregulation of nervous system genes and an overexpression of genes that suggest an attempt of islet regeneration.
During the caractherization of T1D pancreases, maternal microchimerism has also been studied, as a phenomenon associated to autoimmunity. The presence of cells of maternal origin, able to cross the placental barrier during pregnancy and to implant in the host tissues, has been associated to many autoimmune diseases. Hypothetically, but not still demonstrated, cells of maternal origin could be potentially autoreactive cells, target cells of the autoimmune response -because of their semiallogenicity- or cells with a repair/regeneration function. In this study, the presence of β cells of maternal origin has been identified. Pancreatic cells of maternal origin are found in a higher frequency in patients than in controls.
An alternative to the lack of access to the target tissue in T1D is the study of experimental models of the disease. Nonobese diabetic (NOD) mouse is a spontaneous model of autoimmune diabetes widely studied that develops a pathogenesis with similar features to human T1D. In this Doctoral Thesis, many alterations have been defined in the target organ of the NOD-derived model NOD RIP-IFNβ, a mice model expressing transgenically the antiviral and proinflammatory cytokine IFNβ in the β cells. These mice develop an agressive T1D with a strong innate immunity component and show features more similar to human T1D such as the juvenile onset and the equal sex incidence. In T1D mediated by IFNβ, an increase in pancreatic proinflammatory cytokines and chemokines has been found, contributing to the premature onset with a strong innate immunity component. In parallel, an increase in Reg2 expression -regeneration factor and T1D autoantigen- has been found in β cells, according to the inflammatory response, the insular hyperplasia and the acceleration of the disease.
The immunological alterations identified and described in this Doctoral Thesis demonstrate that autoimmunity in the target organ of T1D is a process extraordinarily more complex than previously described. The data obtained indicate that autoimmunity against β cells is a chronic process, in which inflammatory and innate immunity factors participate and that progresses instead of the attempts of immunoregulation and islet regeneration.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

34

Aulí, Casacuberta Mariona. "Alteracions motores i neurals en un model de colitis induïda per Trichinella spiralis en rata". Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2006. http://hdl.handle.net/10803/3786.

Testo completo

Abstract (sommario):

L'objectiu d'aquest estudi ha estat caracteritzar la colitis induïda amb Trichinella spiralis en rata i investigar les semblances que comparteix amb la colitis ulcerosa.
S'ha utilitzat la tècnica del bany d'òrgans aïllat per l'estudi de l'activitat mecànica, els microelèctrodes intracel·lulars per l'estudi de l'activitat elèctrica i tècniques d'immunohistoquímca i/o immunofluorescència pel marcatge de neurotransmissors i la caracterització de determinats tipus cel·lulars.
Les rates infectades presenten 2 períodes de disminució d'ingesta i pes. El primer es dóna entre el dia 1 i 4 post infecció (PI) i el segon entre els dies 11 i 15 PI, a partir del dia 15 les rates es recuperen sense arribar als valors observats en els animals control. Les rates infectades presenten a més a més leucocitosi amb neutrofília i eosinofília del dia 6 al 21 PI. La consistència de les femtes disminueix i la presència de mucus augmenta del dia 2 al 20 PI. Les troballes histològiques en aquest model consisteixen en: atròfia epitelial, edema, hiperplàsia de la mucosa i edema de la submucosa a dia 2 PI; microúlceres i larves en la mucosa i edema submucós sever amb augment de l'infiltrat inflamatori a dia 6 PI; a dia 14 PI s'observa regeneració de la mucosa i presència d'algunes larves; a dia 30 PI no s'observa cap tipus de lesió inflamatòria. El nombre de cèl·lules immunoreactives a l'OX-6, que reconeix l'antigen del complex major d'histocompatibilitat de tipus II (MHCII), es troba dramàticament incrementat al plexe mientèric i submucós de les rates infectades (6-14 PI). El nombre de cèl·lules immunoreactives a l'ED1, que s'expressa en monòcits i macròfags de rata, es troba molt incrementat en ambdós plexes submucosos dels animals infectats. La inflamació colònica induïda amb T. spiralis també es caracteritza per un increment en l'expressió de la iNOS a l'epiteli i infiltrat inflamatori de la mucosa i submucosa, i s'associa a la disminució de la motilitat colònica observada en les rates infectades. Les tires circulars del còlon d'aquestes rates presenten a més a més una resposta disminuïda a l'acetilcolina i/o al clorur potàssic; en canvi, la depleció del calci intracel·lular disminueix més marcadament la contracció induïda per acetilcolina en les rates infectades. Aquesta troballa suggereix que la utilització del calci extracel·lular pot estar alterada durant la inflamació colònica per T. spiralis. El potencial de membrana de les cèl·lules musculars llises del còlon inflamat es troba més hiperpolaritzat que en animals control. Els potencials d'unió de tipus inhibitori (IJPs) tenen una durada disminuïda en el còlon inflamat, fet que suggereix una disminució en l'alliberament d'òxid nítric des de les motoneurones inhibidores del plexe mientèric. La disminució en el nombre de neurones immunoreactives a la nNOS observada en el plexe mientèric de rates infectades, pot explicar la disminució observada en la durada dels IJPs.
El model de colitis induïda per l'administració intra rectal de larves de T. spiralis presenta semblances amb la colitis ulcerosa, tant pel que fa el curs clínic com les troballes histològiques i les alteracions funcionals. La presència de macròfags ED1 positius que expressen MHC II podrien mediar els canvis neurals i alteracions musculars que s'observen en aquest model; per altre costat, l'increment en l'expressió de la iNOS contribueix a l'increment de l'activtat d'aquest enzim i dóna lloc a la formació de quantitats molt grans d'òxid nítric. L'increment en la síntesi d'òxid nítric és un factor determinant per l'agreujament de la inflamació contribuint al desenvolupament de dany tissular, i pot ser considerat un factor rellevant en la disminució de motilitat i contractilitat que observem en aquest model.
We intended to study to what extent T. spiralis-induced colitis shares similarities with UC and may thus be useful as a model of such human disease
Colitis was induced by an intra-colonic enema of T. spiralis larvae. We examined the temporal relationship between the severity of inflammation and the altered contractility of the underlying circular muscle as well as the role of NANC inhibitory pathways in the disruption of the motility pattern. Colitis was induced by intrarectal administration of T. spiralis larvae. Responses to acetylcholine (ACh) and increased extracellular potassium as well as the effect of tetrodotoxin (TTX, 1 µM), L-nitro-N-arginine (L-NOARG, 1 mM) and apamin (1 µM) were determined in vitro in the organ bath with circular muscle strips from sham and infected rats at days 2-30 postinfection (PI). Microelectrode recordings were performed to study the putative changes in electrical activity of colonic smooth muscle cells. Whole mounts preparations of the SMP and MP were used for immunofluorescence studies.
Altered stool consistency was found from day 1 to 21 PI; leukocytosis peaked on days 6-21 PI. Edema and cell infiltration were found in mucosa and submucosa (day 2-14 PI). Contractility displayed a disorganized pattern with decreased high amplitude low frequency (HALF) contractions. A progressive fading of spontaneous activity was observed and was partly restored in strips devoid of submucosa. iNOS immunoreactivity increased in epithelial and infiltrating cells (days 2-14 PI). Responses to ACh and KCl were decreased at all days PI compared to sham. Intracellular calcium depletion had a greater inhibitory effect in inflamed tissue (6-14 PI). The effect of TTX, L-NOARG and apamin on the spontaneous contractions was found to be altered in all infected rats, i.e. their effects were transient and milder. Inflamed tissue showed lower resting membrane potential and a decreased duration of inhibitory junction potentials induced by electrical stimulation. PGP9.5-immunoreactive neurons were decreased in the myenteric plexus (MP) and were significantly reduced in the submucous plexus (SMP) at 14 days PI. Substance P innervation of submucosal blood vessels was also reduced after infection. No changes in vasoactive intestinal peptide, choline acetyl transferase and CGRP immunoreactivity were observed.
These data suggest that the decreased contractility of colonic circular smooth muscle induced by the intrarectal T. spiralis infection results from NO generated from mucosal and submucosal iNOS, the impairment of the excitation-contraction coupling, from a persistent hyperpolarization of smooth muscle cells and from impaired NANC inhibitory neurotransmission. The reduction in NOS neurons appears to underlie changes in gut motility. Macrophages are found extensively in the enteric plexuses and may play a pivotal role in the neuromuscular alterations.
This model of colitis bears some traits with changes observed in ulcerative colitis and might thus be useful to study the dismotility observed in this human disease.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

35

Cruz, i. Gallach Helena. "La veu de la ciutadania en el planejament urbanístic. Una reflexió sobre la conflictivitat territorial a Catalunya". Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2010. http://hdl.handle.net/10803/51423.

Testo completo

Abstract (sommario):

Aquesta tesi doctoral analitza el rol del planejament urbanístic i dels canals de participació que s’estableixen durant l’elaboració i execució del mateix i reflexiona sobre la seva capacitat i adequació com a mecanismes per a la gestió i resolució dels conflictes urbanístics. Per complir amb aquest objectiu, la recerca ha parat atenció a tres qüestions principals. Primerament, la tesi fa un repàs històric al llarg dels darrers cinquanta anys entorn la concepció del planejament urbanístic com a instrument de govern de les transformacions del territori. Així, para atenció al tipus de plans aprovats, a les preocupacions i temàtiques que afronten i al rol que emprenen els responsables polítics i els equips tècnics en la seva elaboració. En segon lloc, la tesi ressegueix els canals de participació a disposició de la ciutadania que s’han establert en l’elaboració i execució del planejament urbanístic a Catalunya. La recerca esbrina quines possibilitats de participació ha ofert la legislació i quines mesures s’han emprès des de l’administració per donar resposta a les demandes ciutadanes; ho fa parant atenció tant a aquells processos oficials i estructurats com a iniciatives espontànies i informals. Tot plegat per reflexionar si els mètodes de planificació urbanística que s’han implementat durant les darreres dècades han permès l’establiment de canals de participació adequats perquè la ciutadania pogués prendre part en el procés de construcció de la ciutat. A partir d’aquests dos temes d’investigació s’afronta una tercera qüestió: esbrinar quines característiques presenten els conflictes urbanístics. La tesi estudia, d’una banda, els factors que contribueixen al sorgiment a dels conflictes i, de l’altra, els col·lectius que hi prenen part, parant especial atenció en resseguir les seves estratègies de mobilització i els argumentaris que construeixen. Així, la tesi analitza com s’estructura l’oposició però també les reaccions que adopten els promotors. En tant que la recerca té un plantejament teòric, per afrontar aquestes tres tasques s’ha utilitzat una metodologia qualitativa, basada en converses amb informants, entrevistes en profunditat, un extens i detallat buidatge bibliogràfic i el seguiment d’un ampli ventall de conflictes urbanístics que, si bé no s’aporten com a estudis de cas, alguns d’ells acompanyen el relat de forma il·lustrativa.
This doctoral thesis analyzes the role of urban planning and of the participation channels established during its elaboration and execution. Moreover, it reflects on the capacity and adaptation of participation channels as mechanisms to manage and resolve land-use conflicts. To reach this aim, the research has focused the attention on three main questions. First of all, the thesis covers during the last fifty years the concept of urban planning as an instrument of governance of the territory transformations. As a result, it pays attention to the type of approved plans, to the worries and themes faced and to the role undertaken by the responsible politicians and technicians in its elaboration. Secondly, the thesis explores the participation channels that are at the disposal of the citizens and that have been established in the elaboration and execution of urban planning in Catalonia. The research investigates which possibilities of participation the law has offered and which measures have been undertaken by the administration in order to answer to citizens’ demands; it does so focusing both on the structured and official processes and on spontaneous and informal initiatives. All that to consider if the urban planning methods engaged during the last decades have permitted to set up the adequate participation channels, in order that citizens can take part in the process of the city building. Starting from these two research themes, a third one is treated: the inquire of which characters the land-use conflicts present. The thesis studies, on the one hand, the factors contributing to the appearance of land-use conflicts and, on the other one, the groups taking part to them -focusing on retracing its mobilization strategies and the reasoning they build. So, the thesis analyzes how the opposition organizes itself and also the reactions adopted by promoters. Since the research assumes a theoretical formulation, to face these three objectives it has been adopted a qualitative methodology, based on talks with informants, deep structured interviews, a wide and detailed bibliographic research and the ongoing study of a full range of land-use conflicts that, even if they are not study cases, some of them accompany the work in an illustrative way.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

36

Comas, Sàbat Marta. "La veu de les famílies en el sistema educatiu: aposta pel bé comú o estratègia de clausura?" Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2018. http://hdl.handle.net/10803/663950.

Testo completo

Abstract (sommario):

Aquesta tesi doctoral explora la participació de les famílies a l’escola des d’una perspectiva inèdita ja que conceptualitza els moviments de famílies en educació com a subjectes polítics amb capacitat de veu i d’incidència en el sistema educatiu. La pregunta motor de la recerca és respecte la naturalesa i els efectes d’aquesta capacitat de veu, interrogant si es tracta d’un moviment col·lectiu per a la millora del dret a l’educació o bé respon a interessos particulars de replegament de classe, més propis d’una estratègia de clausura. Finalment s’observen els efectes de l’acció col·lectiva de les famílies en termes d’equitat educativa. Les tres dimensions d’anàlisi de la tesi són: la política, la comunitària i la de classe. En el nivell polític la tesi s’interroga sobre la crisi de la democràcia i la forma com el paradigma neoliberal ha marcat les polítiques educatives orientant-les al mercat. En l’àmbit comunitari es centra en la dificultat per a construir vincles estables en el context contemporani on l’anhel de comunitat és l’anvers de l’individualisme. En l’àmbit de l’estructura de classes revisa des d’autors clàssics de la reproducció cultural fins als autors contemporanis que estudien les desigualtats educatives, incorporant la dimensió expressiva i les expectatives familiars en l’educació, i posa l’accent en els comportaments parentals de les classes mitjanes i la manera com aquests interactuen amb el mercat educatiu. El context on s’inscriu la recerca arrenca el 15M de 2011 moment en que eclosiona la indignació ciutadana per anys sostinguts de crisi econòmica, de desgast de la democràcia per la crisi de les institucions, i de desafecció respecte un sistema que ja no garanteix uns serveis públics bàsics amb qualitat. L’onada de repolitització ciutadana arribarà als moviments de famílies en educació, que es sumaran a les marees ciutadanes protestant contra les retallades i exigint una educació pública de qualitat. Els resultats es basen en una etnografia realitzada durant el curs 2015-16 al barri del Poblenou de Barcelona. Els resultats evidencien que els moviments de famílies estan formats majoritàriament per persones de classe mitjana autòctona amb elevat capital cultural i que hi ha una clara contradicció interna entre la mobilització pel bé comú i la mobilització per l’interès particular, que coincideix amb l’interès de classe. Es confirma que avui a Barcelona aquestes famílies estan apoderades i tenen una gran capacitat de veu; l’adminsitració educativa les té en compte en moments crítics però no les incorpora encara com a subjectes de ple dret en les estructures de governança. Es confirma que el valor específic de l’acció col·lectiva de les famílies en educació és el de la vertebració comunitària, sobretot per la tasca de les Ampes i les coordinadores. Es teixeixen uns vincles que es basen en el compromís en allò comú però que es fonamenten en la manera particular com cada mare i cada pare es compromet amb l’educació dels propis fills. Uns llaços que són especialment forts perquè tenen la particularitat de situar-se en la intersecció entre l’esfera privada, íntima, i l’esfera pública, sostenint una base social implicada que quan cal, quan s’indigna, s’activa i salta a l’arena pública fent-se sentir. La nota negativa és la feble aportació en termes d’equitat que assoleixen els moviments , que des del seu posicionament discursiu han posat el combat contra la segregació a l’agenda, però difícilment han pogut compensar les opcions de tria de les famílies de classe mitjana que configuren un mercat educatiu polaritzat front el qual s’hauria d’actuar amb fermesa des de les administracions.
This doctoral thesis explores the participation of families in the school from an unprecedented perspective, since it conceptualizes the families’ movements within education as political subjects with a voice and impact on the educational system. What set this research into motion are the nature and effects of this advocacy capacity, asking whether it is a collective movement for the improvement of the right to education, or if it responds to particular interests of retrenchment of class, which are more typical of a closure strategy. Finally, this dissertation will observe the effects of the families’ collective action in terms of equity. The three dimensions of analysis are: politics, community, and status. At the political level, this thesis focuses on the democracy crisis and the way in which the neoliberal paradigm has impacted the educational policies, orienting them to the market. At the community level, it focuses on the difficulty of building stable connections in the contemporary context where the desire for community confronts individualism. Regarding the social ladder structure, this study analyses from classical authors of cultural reproduction to contemporary authors that study educational inequalities, incorporating the expressive dimension and family expectations of education, and emphasizes the parental behaviour of the middle classes and the way they interact with the educational market. The context in which this research is framed started on 15 May 2011, when the population took to the street due to sustained years of economic crisis, the wear and tear by the institutional crisis, and the disaffection toward a system that no longer guaranteed quality basic public services. The new wave of hope for politics had an impact on the family movements within education, which were added to the waves of citizens protesting against cuts and demanding quality public education. The results are based on an ethnography made during the 2015-16 academic year in the neighbourhood of Poblenou in Barcelona. The results show that family movements are mainly composed of middle class individuals with high cultural capital and that there is a clear internal bipolarity between mobilization for the common good and mobilization for particular interest, which coincides with the interest of class. Today, families in Barcelona are empowered and have a great capacity to speak up; the educational administration takes them into account at critical moments but still does not incorporate them as full-fledged subjects within the governance structures. Furthermore, the particular value of the collective action of families in education is the community backbone, especially due to the work of the “Ampes” and coordinators. The families and the school environment created strong ties, which are related to the engagement with the neighbourhood and made a practice of political nature possible. These links are based on the commitment toward what is shared, but are based on the particular way in which parents are concerned about their children’s education. These ties are especially strong because they have the particularity of being at the intersection between the private, intimate, and public sphere, maintaining a social base that is involved when needed. When people are outraged, they activate and jump in the public arena to speak up. The downside is the weak contribution in terms of equity achieved by the movements, which from their discursive position have put the fight against segregation on the agenda, but have hardly been able to compensate for the options of choice for middle-class families, which make up a polarized educational market against which the administrations should act firmly.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

37

Sebastián, Lázaro Diana. "La veu, la parla i el llenguatge de les persones amb la síndrome de deleció de 22q11". Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. http://hdl.handle.net/10803/671322.

Testo completo

Abstract (sommario):

La síndrome de deleció de 22q11 (S22q11) està considerada una malaltia minoritària, ja que afecta a menys de 5 de cada 10.000 habitants. Les persones amb la S22q11 poden presentar alteracions congènites cardiovasculars, anomalies del paladar, hipocalcemia, immunodeficiència i trets facials típics. L’evidència disponible suggereix un fenotip conductual característic, amb trastorns del comportament, psiquiàtrics, neuropsicològics i lingüístics. L’objectiu d’aquesta tesi ha estat definir el perfil lingüístic d’una mostra de persones amb la S22q11 que viuen a Espanya. La present tesi compren un total de tres estudis (dos publicats i un en procés de revisió). La mostra del primer va estar formada per 17 participants d’entre 3 anys i 3 mesos i 13 anys i 9 mesos (9,4 ± 3,5 anys) i la del segon i el tercer estudi per 30 subjectes d’entre 5 i 21 anys i 6 mesos (12,14 ± 4,20) amb la S22q11. L’avaluació dels participants va consistir en realitzar registres de veu i administrar diferents proves: secció sobre els òrgans fonoarticulatoris de la prova “Exploración del Lenguaje Comprensivo y Expresivo”, secció de discriminació auditiva de “L’exploració del llenguatge en el nen”, “Evaluación fonológica del habla infantil” o “Avaluació del desenvolupament fonològic en nens catalanoparlants de 3 a 7 anys”, “Clinical Evaluation of Language Fundamentals – 4” en la seva versió espanyola i el test de fluïdesa fonològica verbal. Per tal d’obtenir les dades es va realitzar una entrevista semiestructurada als pares i se’ls va demanar que responguessin el qüestionari “Children’s Communication Checklist” en la seva versió espanyola. Els resultats, pel que fa a la veu, mostren que alguns participants presenten un to més agut de l’esperat per sexe i edat i altres més greu; la meitat manifesten una intensitat disminuïda; i la majoria presenten alteracions del timbre, entre les que destaquen la hipernasalitat i la ronquera. Respecte a la parla, els infants més petits presenten un retard en l’adquisició de fonemes orals en comparació amb seus iguals amb desenvolupament típic, i la majoria empren l’oclusiva glòtica (?) com a so compensatori. Els subjectes de major edat encara presenten dificultats específiques en la producció de determinats sons. Els participants mostren, en general, un nivell baix en totes les àrees del llenguatge, i dificultats tant en pragmàtica com en relació social. Per tant, els participants presenten un perfil lingüístic propi pel que fa a la veu, la parla i el llenguatge. És imprescindible ampliar aquestes troballes amb estudis més amplis.
El síndrome de deleción de 22q11 (S22q11) está considerado una enfermedad rara, ya que afecta a menos de 5 de cada 10.000 habitantes. Las personas con el S22q11 pueden presentar alteraciones congénitas cardiovasculares, anomalías del paladar, hipocalcemia, inmunodeficiencia y rasgos faciales típicos. La evidencia disponible sugiere un fenotipo conductual característico, con trastornos del comportamiento, psiquiátricos, neuropsicológicos y lingüísticos. El objetivo de esta tesis ha sido definir el perfil lingüístico de una muestra de personas con el S22q11 que viven en España. La presente tesis comprende un total de tres estudios (dos publicados y uno en proceso de revisión). La muestra del primero estuvo formada por 17 participantes de entre 3 años y 3 meses y 13 años y 9 meses (9,4 ± 3,5 años) y la del segundo y el tercer estudio por 30 sujetos de entre 5 y 21 años y 6 meses (12,14 ± 4,20) con el S22q11. La evaluación de los participantes consistió en realizar registros de voz y administrar diferentes pruebas: sección sobre los órganos fonoarticulatorios de la prueba “Exploración del Lenguaje Comprensivo y Expresivo”, sección de discriminación auditiva de “L’exploració del llenguatge en el nen”, “Evaluación fonológica del habla infantil” o “Avaluació del desenvolupament fonològic en nens catalanoparlants de 3 a 7 anys”, “Clinical Evaluation of Language Fundamentals - 4” en su versión española y el test de fluidez fonológica verbal. Para obtener los datos se realizó una entrevista semiestructurada a los padres y se les pidió que respondieran el cuestionario “Children’s Communication Checklist” en su versión española. Los resultados, en cuanto a la voz, muestran que algunos participantes presentan un tono más agudo de lo esperado por sexo y edad y otros más grave; la mitad manifiestan una intensidad disminuida; y la mayoría presentan alteraciones del timbre, entre las que destacan la hipernasalidad y la ronquera. Respecto al habla, los niños más pequeños presentan un retraso en la adquisición de fonemas orales en comparación con sus iguales con desarrollo típico, y la mayoría emplean la oclusiva glótica (?) como sonido compensatorio. Los sujetos de mayor edad todavía presentan dificultades específicas en la producción de determinados sonidos. Los participantes muestran, en general, un nivel bajo en todas las áreas del lenguaje, y dificultades tanto en pragmática como en relación social. Por lo tanto, los participantes presentan un perfil lingüístico propio en cuanto a la voz, el habla y el lenguaje. Es imprescindible ampliar estos hallazgos con estudios más amplios.
22q11 deletion syndrome (S22q11) is considered a rare disease, due to the fact that it affects less than 5 out of 10,000 inhabitants. People with S22q11 may present cardiovascular congenital defects, palate abnormalities, hypocalcemia, immunodeficiency, and typical facial features. The available evidence suggests a characteristic behavioral phenotype, with behavioral, psychiatric, neuropsychological, and linguistic disorders. The objective of this thesis has been to define the linguistic profile of a sample of people with S22q11 living in Spain. This thesis comprises a total of three studies (two already published and one in the process of revision). The sample of the first one was formed by 17 participants aged between 3 years and 3 months and 13 years and 9 months (9.4 ± 3.5 years) and as for the second and third studies, they were formed by 30 subjects between 5 and 21 years of age and 6 months (12.14 ± 4.20) with S22q11. The evaluation of the participants consisted of recording voice samples and administering different tests: the phonoarticulatory organs section of the test on the “Exploración del Lenguaje Comprensivo y Expresivo”, the auditory discrimination section of “L’exploració del llenguatge en el nen”, “Evaluación fonológica del habla infantil” or “Avaluació del desenvolupament fonològic en nens catalanoparlants de 3 a 7 anys”, “Clinical Evaluation of Language Fundamentals - 4” in its Spanish version and the verbal phonological fluency test. To obtain the data, a semi-structured interview was carried out with the parents and they were asked to respond the questionnaire “Children’s Communication Checklist” in its Spanish version. The results, in terms of voice, show that some participants present a higher pitched voice than expected by sex and age and others a lower pitched voice; half show a decreased intensity; and they present alterations of the timbre, among which the hypernasality and the hoarseness stand out. Regarding speech, younger children have a delay in the acquisition of oral phonemes compared to their peers with typical development, and most use the glottal stop (?) as a compensatory sound. Older subjects still have specific difficulties in producing certain sounds. The participants show, in general, a low level in all areas of language, and difficulties both in pragmatics and in social relationships. Therefore, the participants present a specific linguistic profile in terms of voice, speech and language. It is essential to expand these findings with larger studies.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

38

Ferrer, Andrés Elisabet. "Alteracions vasculars pulmonars induïdes per l’exposició a fum de tabac en un model animal de MPOC". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2011. http://hdl.handle.net/10803/31871.

Testo completo

Abstract (sommario):

Existeixen evidències de que els canvis en la funció de la circulació pulmonar, que tenen lloc en la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), tenen el seu origen a la lesió de la cèl.lula endotelial i estan causats pel consum de tabac. No obstant això, el desenvolupament d'hipertensió pulmonar s'associa a la presència de hipoxèmia en les fases més greus de la malaltia. La nostra hipòtesi és que el fum de tabac és el factor iniciador del procés i que la combinació del fum de tabac i hipòxia té un paper crític en la patogènesi de la hipertensió pulmonar a la MPOC. Tenint en compte aquests antecedents, el present projecte té dos objectius. 1: Desenvolupar un model experimental en cobai de malaltia pulmonar induïda per l'exposició al fum de tabac, dirigit a avaluar els mecanismes patogènics de les alteracions de la circulació pulmonar. 2: Estudiar els efectes de l'exposició a fum de tabac i la hipòxia crònica, com estímuls separats i / o combinats, sobre la pressió arterial pulmonar (PAP) i el remodelat vascular pulmonar en el mateix model animal. Per a això, es realitzaran 2 estudis: Estudi 1) 35 cobais exposats a 7 cigarrets / dia, 5 dies a la setmana per un període de 3 (n = 15) i 6 mesos (n = 20). Un grup control (n = 17) s'exposarà falsament durant el mateix temps i en les mateixes condicions. Les variables a estudiar són: funció endotelial en bany d'òrgans, morfometria de vasos pulmonars i emfisema. Estudi 2) 32 cobais exposats al fum de 5 cigarrets / dia, 5 dies / setmana durant 12 setmanes. Altres 32 cobais seran falsament exposats durant el mateix període de temps. 16 cobais de cada grup seran exposats a més a hipòxia crònica (12% O2) 24h/dia en una càmera normobàrica durant els darrers 15 dies. Les variables a estudiar són: PAP, relació del pes del ventricle dret / pes ventricle esquerre + septe i el grau de remodelat vascular pulmonar. Basant-nos en la hipòtesi que el fum de tabac és la primera causa de lesió en la circulació pulmonar esperem trobar una menor resposta vasodilatadora a agents vasoactius dependents de la síntesi d'òxid nítric en les artèries pulmonars dels animals exposats a fum de tabac versus els controls. Aquesta disfunció endotelial hauria de ser corroborada amb absència de resposta vasodilatadora de l'artèria en presència de L-NAME (inhibidor de l'enzim convertidor de l'òxid nítric). En concordança amb aquest resultat, l'expressió d'òxid nítric mesurada mitjançant PCR esperem que es vegi disminuïda en els animals exposats a fum de tabac explicant així l'alteració i la implicació del tabac en la via de l'òxid nítric. En els estudis morfològics esperem demostrar un increment del gruix de l'artèria pulmonar en els animals exposats a fum de tabac així com un increment del nombre de vasos α-actina + i amb presència de doble làmina elàstica en els animals exposats a fum de tabac. El marcatge positiu o negatiu per desmina determinarà el fenotip diferenciat o primitiu respectivament de les cèl.lules encarregades del remodelat vascular. Si el temps d'exposició a fum de tabac és l'adequat esperem trobar presència d'emfisema. D'aquesta manera també determinarem el time-course de la patologia pulmonar causada pel fum de tabac. El segon estudi es centra en l'efecte sinèrgic que presentaria la combinació de tabac i hipòxia sobre la hemodinàmica pulmonar, el remodelat vascular i la hipertròfia del ventricle dret. També definiria el paper individual del fum de tabac i de la hipòxia sobre la funció endotelial, que esperem sigui deleteri. Si els resultats del primer estudi pel que fa a remodelat vascular són els esperats, en aquest segon estudi s’hauria d’observar un augment de la presència de fibres elàstiques i de la proliferació de cèl.lules musculars en el grup tractat amb hipòxia, en el grup exposat a fum de tabac i en el grup que combina els dos factors.
PULMONARY VASCULAR ALTERATIONS INDUCED BY EXPOSURE TO CIGARETTE SMOKE IN AN ANIMAL MODEL OF COPD There are evidences that changes in the function of pulmonary circulation, which occur in chronic obstructive pulmonary disease (COPD), have their origins in the injury of endothelial cells and are caused by smoking. However, the development of pulmonary hypertension is associated with hypoxemia in the presence of more severe stages of the disease. Our hypothesis is that cigarette smoke is the key initiator of the process and that the combination of smoke and hypoxia plays a critical role in the pathogenesis of pulmonary hypertension in COPD. Given this background, this project has two objectives. 1: Develop an experimental guinea pig model of pulmonary disease induced by cigarette smoke exposure, addressed to evaluate the pathogenic mechanisms of pulmonary circulation alterations. 2: Study the effects of the exposure to cigarette smoke and chronic hypoxia as separated and / or combined stimuli, on pulmonary arterial pressure (PAP) and pulmonary vascular remodeling in the same animal model. To do this, there two studies will be performed: 1) 35 guinea pigs exposed to 7 cigarettes per day, 5 days a week for a period of 3 (n = 15) and 6 months (n = 20). A control group (n = 17) sham exposed for the same time and under the same conditions. The variables studied are: endothelial function in organ bath, vessel morphometry and pulmonary emphysema. 2) 32 guinea pigs exposed to the smoke of 5 cigarettes / day, 5 days / week for 12 weeks. Another 32 guinea pigs will be sham exposed during the same period of time. 16 guinea pigs from each group will also be exposed to chronic hypoxia (12% O2) in a normobaric chamber 24h/day over the last 15 days. The variables studied are: PAP, the weight ratio of right ventricle / left ventricle + septum weight and degree of pulmonary vascular remodeling.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

39

Solé, Cabezuelo Brissa. "Alteracions neurocognitives en el trastorn bipolar tipus II: relació amb el funcionament psicosocial i rehabilitació cognitiva". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2015. http://hdl.handle.net/10803/380037.

Testo completo

Abstract (sommario):

La recerca en els darrers anys ha demostrat que el pacient amb trastorn bipolar (TB) no està lliure d'afectació neurocognitiva i que aquesta pot tenir una repercussió important en el seu funcionament quotidià. Pel que fa al trastorn bipolar tipus II (TB-II), atès que ha patit una manca d'atenció i durant molt de temps ha estat un subtipus infradiagnosticat, els treballs dirigits a aspectes neuropsicològics han estat escassos amb resultats discrepants i no concloents. Per tant, cal dur a terme estudis centrats en aquesta població específica per tal d'establir de manera adequada el seu perfil neurocognitiu donades les implicacions clíniques i terapèutiques que se'n poden derivar. En aquesta tesi es du a terme una revisió sistemàtica (primer estudi) de la literatura existent per a veure quin és l'estat actual d'aquesta temàtica. A partir d'aquesta s'estableixen les bases per a la recerca posterior, amb l'objectiu de determinar els principals dèficits neurocognitius associats al TB-II avaluant pacients amb criteris rigorosos d'eutímia. Amb el segon estudi es va detectar que els pacients TB-II en remissió presenten un rendiment neurocognitiu inferior als subjectes sans tant en el domini d'atenció com en els de memòria verbal, memòria de treball i funció executiva. En segon lloc s'intentaven identificar possibles predictors del funcionament psicosocial a partir de l'estudi de variables clíniques, sociodemogràfiques i neurocognitives. Es va observar que les disfuncions executives i la presència de simptomatologia subclínica de caire depressiu podrien ser útils com a predictors d'un major deteriorament funcional en aquest grup. Posteriorment, ens varem proposar estudiar si existeix heterogeneïtat neurocognitiva entre aquesta subpoblació amb un tercer estudi. Es va observar que existeixen diversos subgrups amb perfils neurocognitius diferenciats entre els pacients; pacients amb un rendiment neurocognitiu totalment preservat, pacients amb alteracions moderades-greus en tots els dominis cognitius (amb excepció de la memòria verbal amb dèficit lleu) i pacients amb un rendiment intermedi amb alteracions (leus. Més d'un 50% dels pacients TB-II presentaven dificultats neurocognitives. Cap variable clínica relacionada amb la severitat o cronicitat de la malaltia podia explicar les diferències entre subgrups. Aquells pacients amb un rendiment neurocognitiu deficitari global presentaven un QI més baix, un pitjor funcionament psicosocial global i majors dificultats per a realitzar i gaudir de les activitats de lleure. En darrer lloc, cal tenir present que és necessari oferir als pacients un tractament integral de la malaltia on es contemplin també les dificultats neurocognitives i de funcionalitat, oferint, per tant, noves estratègies d’intervenció que permetin millorar aquests aspectes. D’aquesta manera, amb el darrer estudi (quart estudi) s’avaluava l’eficàcia d’una nova estratègia d’intervenció neurocognitiva, la rehabilitació funcional, específicament en un grup de pacients TB‐II també eutímics, valorant l’impacte que aquesta intervenció podia exercir sobre el funcionament psicosocial dels pacients. La rehabilitació funcional va mostrar ser efectiva no només millorant el funcionament general sinó també reduint la simptomatologia subclínica depressiva dels pacients TB‐II.
Patients with Bipolar Disorder (BD) show broad cognitive impairments that persist during euthymia despite remission of mood symptoms. Cognitive deficits in BD are associated with impairments in functional outcome and quality of life. Thus, improving cognitive functioning is an important treatment goal in people with BD. Bipolar II disorder subtype (BD-II) has been underdiagnosed in clinical practice, therefore, many aspects of BD-II are still understudied such as neurocognitive functioning. In the present thesis, a systematic review of literature regarding neurocognition in BD-II was carried out. Then, we assessed a sample of strictly defined BD-II euthymic patients to compare it with a sample of healthy controls (HC) to elucidate the neuropsychological profile of this bipolar subtype. A second objective was to study the relationship between neurocognitive performance and functional outcome. BD-II patients showed a significantly lower performance on several measures of attention, learning and verbal memory, and executive function compared with HC. The presence of subthreshold depressive symptomatology and one measure related to executive function and working memory were the variables that best predicted psychosocial functioning. After that, we attempted to analyse cognitive variability also in a sample of euthymic BD-II patients, using a cluster analysis to provide groups of different neurocognitive patterns. Three clusters were detected: an intact neurocognitive group, an intermediate or selectively impaired and a globally impaired group. Approximately one-half of the patients were cognitively impaired. The 3 clusters statistically differed in the premorbid intelligence quotient, the global functional outcome and leisure activities. The globally impaired cluster showed the lowest attainments concerning these 3 variables, which are considered proxies of cognitive reserve. No differences in other clinical characteristics were found among the groups. Taking all these data into account, it seems necessary to implement therapies focused on enhancing functional outcome in bipolar II disorder patients. Hence, we carried out a subanalysis aimed to assess the efficacy of an intervention called Functional Remediation specifically in a sample of BD-II patients. Our results suggest that the Functional remediation appears to be effective in improving the overall functional outcome in BPII, as well as in reducing subclinical depressive symptoms.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

40

Álvarez, Guardia David. "Estudi dels mecanismes moleculars implicats en l’associació entre inflamació i alteracions metabòliques en cèl∙lules cardíaques". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2011. http://hdl.handle.net/10803/31985.

Testo completo

Abstract (sommario):

El canvi en l’estil de vida que s’ha produït en les societats desenvolupades els darrers anys ha tingut com a contrapartida l’aparició de conductes sedentàries i modificacions en la dieta. Com a conseqüència d’aquests factors s’han produït diverses alteracions metabòliques que han causat un augment de la prevalença de l’obesitat. Aquesta obesitat té una sèrie d’efectes adversos sobre la fisiologia cardiovascular i és considerada un important factor de risc pel desenvolupament de la insuficiència cardíaca. De fet, el consum de dietes amb un elevat contingut en greixos (HFD) s’ha relacionat amb una sèrie d’alteracions cardíaques directes com són la inflamació, la hipertròfia i la disfunció contràctil. Durant el procés inflamatori que es produeix en les esmentades malalties cardiovasculars, les cèl•lules cardíaques humanes secreten citocines i quimiocines proinflamatòries com el TNF-α, MCP-1, i IL-6, molècules que es troben sota el control transcripcional del factor de transcripció ubic i induïble anomenat NF-κB. Aquestes citocines exerceixen diversos efectes pleiotròpics autocrins en les cèl•lules cardíaques, tot produint un efecte de retroalimentació positiva del procés inflamatori que contribueix al desenvolupament d’aquestes malalties. En condicions normals, el cor de mamífers adults obté energia en forma d’ATP principalment a partir de la β-oxidació d’àcids grassos en el mitocondri, encara que aquest orgànul és capaç de catabolitzar altres substrats com la glucosa o el lactat per tal d’assegurar una font constant d’energia. Ara bé, en determinades circumstàncies, com és el cas de la hipertròfia i la insuficiència cardíaques, aquesta flexibilitat de substrat es veu compromesa i la β-oxidació d’àcids grassos es redueix degut a que la font principal d’energia passa a ser la glucosa. Aquests canvis metabòlics comporten una desregulació del control transcripcional de gens relacionats amb el transport, captació i catabolisme dels àcids grassos i la glucosa. En el miocardi, els factors de transcripció implicats en el control d’aquests gens inclouen ERRα i PPARβ/δ. Ambdós factors de transcripció, participen en l’activació de la PDK4, enzim clau en la modulació homeostàtica de la glucosa. Aquesta cinasa regula l’activitat de la PDC, enzim que catalitza la reacció de descarboxilació del piruvat a acetil-CoA, tot limitant l’ús de carbohidrats com a font d’energia en mitocondris i afavorint així la β-oxidació d’àcids grassos. En l’activació de la transcripció de PDK4 també hi participa PGC-1α, que interacciona amb ERRα i PPARβ/δ, tot incrementant-ne la seva activitat transcripcional. Estudis recents però, semblen indicar que no només aquests dos factors de transcripció participen en la regulació de PDK4. És el cas d’E2F1, un factor de transcripció clau en la regulació de la transició de la fase G1 a la fase S del cicle cel•lular i del qual la regió promotora del gen que codifica per PDK4 en presenta dos llocs d’unió. Estudis recents suggereixen que PPARβ/δ, que és la forma predominant en les cèl•lules cardíaques, pot atenuar les vies de senyalització inflamatòries i, per tant, interferir en la remodelació cardíaca. Aquesta funció és en gran mesura deguda a la capacitat dels PPAR, un cop han estat activats per agonistes, de formar complexos amb altres factors de transcripció activats, com ara NF-κB i STAT resultant així en la inhibició de l’activitat transcripcional d’aquests últims. Així l’ús d’agonistes PPARβ/δ podria ser un camí força interessant de cara a trobar potencials fàrmacs per tal de pal•liar les afeccions cardíaques derivades d’alteracions metabòliques i amb un rerefons inflamatori. En conjunt en aquest treball es presenten una sèrie de resultats destinats a conèixer de forma més detallada els mecanismes moleculars que relacionen les alteracions metabòliques i els processos inflamatoris en cor, per tal de poder buscar potencials dianes farmacològiques amb l’objectiu de prevenir i tractar aquests estats patològics.
The change in lifestyle that has occurred in developed societies in recent years has been accompanied by the rise of sedentary behavior and changes in diet that have caused an increasing obesity prevalence. Obesity has a huge number of adverse effects on cardiovascular physiology and is considered an important risk factor for heart failure developement. In fact, high fat diets have been linked with direct cardiac abnormalities such as inflammation, hypertrophy and contractile dysfunction. During the inflammatory process that occurs in these diseases, human cardiac cells secrete proinflammatory cytokines and chemokines such as TNF-α, MCP-1, and IL-6, molecules that are under the control of the ubiquitous and inducible transcription factor NF-κB. In certain circumstances, such in hypertrophy and heart failure, the substrate flexibility in heart is compromised and the fatty acids β-oxidation is reduced because the main source of energy becomes the glucose. These metabolic changes lead to a deregulation on the transcriptional control of genes associated with transport, uptake and catabolism of fatty acids and glucose. In the myocardium, among the transcription factors involved in the control of these genes we found ERRα and PPARβ/δ. Both transcription factors, are involved in PDK4 activation, an important enzyme in the homeostatic modulation of glucose. This kinase regulates PDC activity, an enzyme that catalyzes the decarboxylation from pyruvate to acetyl-CoA, limiting the use of carbohydrates as energy source in mitochondria and thus favoring the fatty acid β-oxidation. In the PDK4 transcription activation also participates PGC-1α, which interacts with ERRα and PPARβ/δ, increasing its transcriptional activity. However recent studies, suggest that not only these two transcription factors are involved in PDK4 regulation. Other transcription factors as E2F1, which is crucial for cell cycle control, may regulate PDK4 expression. Overall, the results shown in this work are aimed to learn in more detail the molecular mechanisms linking the metabolic disorders and inflammatory processes in heart, in order to find potential drug targets to prevent and treat these pathological states.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

41

Genové, Cortada Maria Mercè. "Impacte de les alteracions cerebrals en la percepció del dolor per herpes zòster i neuràlgia postherpètica". Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2015. http://hdl.handle.net/10803/312858.

Testo completo

Abstract (sommario):

El dolor neuropàtic per herpes zòster, tant en la seva fase aguda com crònica (neuràlgia postherpètica) té un fort impacte en la funcionalitat i en la qualitat de vida dels pacients que el pateixen. La intensitat i les característiques peculiars d’aquest tipus de dolor, així com la pobra resposta als tractaments analgèsics convencionals, converteixen aquest dolor en un important problema de salut pública. Recentment les tècniques de neuroimatge ens han proporcionat nous coneixements sobre els canvis estructurals cerebrals que tenen lloc en els pacients amb dolor neuropàtic. No obstant, poc sabem sobre les diferències entre el dolor agut i el crònic i el procés de cronificació del dolor. HIPÒTESI: El dolor neuropàtic secundari a la infecció per herpes zòster pot desencadenar alteracions estructurals a nivell cerebral; i el seu patró d’afectació difereix entre els pacients que pateixen dolor agut o subagut, i els pacients amb dolor crònic. OBJECTIU PRINCIPAL: Comparar pacients amb dolor agut, dolor crònic, i subjectes sense dolor i observar si es produeixen canvis estructurals en la substància grisa cerebral, en el volum dels tàlems i en la connectivitat anatòmica entre les àrees cerebrals implicades en el processament central del dolor. OBJECTIUS SECUNDARIS: Determinar quines variables relacionades amb el dolor i amb l’estat emocional dels pacients s’associen amb aquestes alteracions cerebrals. MATERIAL I MÈTODES: S’han analitzat 60 subjectes, d’ambdós sexes i d’edats compreses entre 65-85 anys, dividits en tres grups: 20 pacients amb dolor neuropàtic per herpes zòster agut, 20 pacients amb neuràlgia postherpètica i 20 subjectes sense clínica de dolor. A tots els participants de l’estudi se’ls va realitzar una valoració clínica i psicològica, i una ressonància magnètica cerebral estructural per objectivar les alteracions cerebrals. RESULTATS I CONCLUSIONS: En l’estudi s’han objectivat alteracions cerebrals estructurals tant en els pacients amb dolor neuropàtic agut com crònic, respecte als controls; però sense trobar-se diferències significatives entre els dos grups de dolor. S’han observat tant increments com reduccions en el volum de la substància grisa, disminució en el volum dels tàlems i alteracions en els tractes de la substància blanca en els dos grups de dolor, que no només afecten a les estructures corticals i subcorticals que intervenen en el processament central del dolor (pain matrix), sinó que impliquen altres estructures que intervenen en la modulació cognitiva i emocional del dolor. Aquestes alteracions són més evidents i més extenses en el grup de dolor crònic respecte al grup de dolor agut, i el patró d’afectació difereix entre els dos grups de dolor: - En els pacients amb dolor agut hi ha una major afectació anatòmica d’estructures més subcorticals i temporals medials, que intervenen en l’avaluació somatosensorial de l’estímul nociceptiu, amb un increment de les àrees frontals respecte als controls, que indicaria un major control top-down en el processament del dolor. - En els pacients amb dolor crònic, s’observa una major afectació d’àrees cerebrals més corticals (frontal, temporal i cingulat) relacionades amb el processament cognitiu, emocional i en la modulació endògena del dolor. Això suggeriria un major control bottom-up en el processament del dolor que podria acabar saturant les estructures corticals, impactant-hi negativament i donant com a resultat aquesta disminució de volum. Aquests canvis anatòmics, s’han relacionat amb la durada i intensitat del dolor, i amb una major simptomatologia ansiosa-depressiva. Aquests resultats suggereixen que els pacients amb dolor agut respecte a controls mostren canvis de neuroplasticitat cerebral adaptatius davant un estímul nociceptiu, mentre que en els pacients amb dolor crònic, comparat amb controls, el que veuríem serien les conseqüències cerebrals d‘un estímul nociu persistent.
Herpes zoster neuropathic pain, both in its acute and chronic (postherpetic neuralgia) phases, has a strong impact on functional abilities and quality of life. The intensity and special features of neuropathic pain and the lack of response to conventional analgesic treatments make this kind of pain a major public health issue. Brain imaging has provided novel insights into structural changes of some brain areas occurring in patients with neuropathic pain. However, little is known about the differences between acute and chronic pain, and the pain chronification process. HYPOTHESIS: Neuropathic pain secondary to herpes zoster infection could trigger structural brain changes, and its pattern of involvement differs between acute and chronic pain patients. MAIN OBJECTIVE: To evaluate, using structural magnetic resonance imaging (MRI), the differences in gray matter and thalamic volumes, and in white matter structure in chronic neuropathic pain patients when compared with those of patients with acute neuropathic pain and age- and gender-matched controls. Secondary objectives: To determine which pain variables are associated with these brain changes. To evaluate whether anxiety and depression are associated with these brain changes. MATERIAL AND METHODS: This is a cross-sectional and prospective study including a total of 60 participants. They included men and women between 65-85 years old, each allocated to one of three groups: 20 patients with chronic postherpetic neuralgia were compared to 20 patients with acute pain from herpes zoster and 20 controls (no pain). A complete clinical and pain history was obtained from all participants, as well as a psychological evaluation. All subjects underwent a structural MRI whole brain analysis to evaluate gray matter and thalamic volumes, and white matter structure. RESULTS AND CONCLUSIONS: This study has shown structural brain changes in pain patients, both acute and chronic, compared to controls. No statistically significant differences were found between acute and chronic groups. We showed decreases and increases in regional gray matter volume, reduction in thalamic volumes and changes in the white matter tracts in both acute and chronic pain patients. These changes affected not only the subcortical and cortical brain areas which are involved in the central processing of pain, but also the brain areas involved in the cognitive and emotional modulation of pain. These brain changes were more evident and extensive in the chronic pain group when compared to acute pain patients. Furthermore, the areas affected differed between the two groups: - In the acute pain group, the subcortical and medial temporal regions were more affected. These areas are involved in the somatosensory evaluation of nociceptive input. The frontal areas were increased in volume in the acute pain group when compared to controls. These findings suggest a major top-down control on the pain processing. - In the chronic pain group, the cortical brain areas (frontal, temporal and cingulate) were more affected. These areas are involved in cognitive and emotional pain processing, and in the endogenous pain modulation. These findings might suggest a major bottom-up control in the pain processing, which can impact negatively on these areas and result in volume reduction. These brain changes correlated with intensity and duration of pain, and with anxiety and depression. All these results suggest that acute pain patients, when compared to controls, show neuroplastic compensatory changes in response to a nociceptive stimulus, while the chronic pain patients, when compared with controls, might be showing the cerebral consequences of persistent noxious stimulus.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

42

Garcia, Gustavo Leme Cezario. "El exilio interior e La veu melodiosa: a impossibilidade de reconciliação entre o herói problemático e o mundo". Universidade de São Paulo, 2010. http://www.teses.usp.br/teses/disponiveis/8/8145/tde-12082010-143037/.

Testo completo

Abstract (sommario):

Esta dissertação dedica-se ao estudo comparado de dois romances espanhóis contemporâneos da segunda metade do século XX: El exilio interior e La veu melodiosa, respectivamente de Miguel Salabert e Montserrat Roig. Procura examinar semelhanças e diferenças existentes a partir de alguns traços comuns às duas obras, pois ambas têm um perfil de romance de formação cujo enredo concentra-se na relação tensa entre o herói e a sociedade espanhola dos anos da guerra civil e da ditadura franquista.
This dissertation is devoted to the comparative study of two contemporary Spanish novels of the second half of the twentieth century: El exilio interior and La veu melodiosa, by Miguel Salabert and Montserrat Roig respectively. It attempts to examine the similarities and differences from a few features the two works have in common, since both have a profile of novel of formation whose plot centers on the strained relationship between the hero and the Spanish society of the years of civil war and Franco\'s dictatorship.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

43

Vidal, Samsó Joan. "Efecto de la suplementación de la dieta con ácidos grasos del tipo n-3 sobre la capacidad funcional de los lesionados medulares". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2007. http://hdl.handle.net/10803/1152.

Testo completo

Abstract (sommario):

De las numerosas discapacidades que pueden afectar a la humanidad, la lesión o enfermedad grave de la médula espinal constituye una de las calamidades más devastadoras en la vida de una persona. Recientemente, se ha producido un progresivo interés en el estudio de las alteraciones crónicas de la función cardiovascular, causa de una reducción de la capacidad al ejercicio de muchos lesionados medulares, así como del aumento de la morbi-mortalidad.
Datos recientes muestran que las alteraciones cardiovasculares se han convertido en la primera causa de mortalidad entre las personas afectas de una LM.
La posibilidad de conocer con detalle estas alteraciones representa el primer paso de cara a reducir factores de riesgo y así posibilitar mejoras en la calidad de vida y longevidad en los lesionados medulares.
En las personas afectas de una lesión medular, la capacidad física se encuentra reducida debido a la pérdida directa del control motor y de la regulación simpática por debajo del nivel lesional. Los clínicos e investigadores en el campo de la neurorrehabilitación necesitan encontrar y poder comparar valores para los diferentes componentes de la actividad física (consumo de oxígeno, fuerza muscular de miembros superiores y función respiratoria), de cara a determinar cuales son los focos de atención de la rehabilitación. Es necesario poder monitorizar los cambios de la actividad física para conocer la eficacia y efectividad de los programas de rehabilitación a los que son sometidos las personas que han sufrido una lesión medular.
El objetivo de la tesis, es la de integrar los diferentes componentes de la actividad física del sujeto que ha sufrido una lesión medular, su adaptación fisiológica al ejercicio, el análisis de que factores pueden influir en la calidad de vida de este colectivo, el análisis de los valores cardiorrespiratorios en respuesta al ejercicio comparados con sujetos normales y cuales son las posibles actuaciones que podemos realizar de cara a reducir los factores de riesgo cardiovascular, más habituales en los lesionados medulares que en la población general, y en definitiva, intentar incidir en parámetros de calidad de vida.
Como conclusiones destacaremos que la adaptación a la actividad física en esta población muestra unas características específicas y, deben ser evaluadas de esta manera, proponiendo un cálculo teórico de consumo máximo de 02 diferente en los lesionados medularesel. Asimismo debemos intentar incrementar la actividad física en los lesionados medulares, ya que el desplazamiento en silla de ruedas o los ejercicios realizados en un programa de rehabilitación convencional no son suficientes de cara a mejorar indicadores de salud. El suplemento con ácidos grasos del grupo omega-3, aunque parece que puede reducir la mortalidad por enfermedad cardiovascular en la población LM estudiada, no se observaron modificaciones en el pérfil lipídico como factor de riesgo. Finalmente, el suplemento con ácidos grasos del grupo omega-3 ha demostrado que mejora de forma significativa la capacidad funcional de los lesionados medulares, sobre todo en los diferentes parámetros relacionados con la evaluación de la fuerza.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

44

Farré, Riera Laura. "El reconeixement de les veus de l'alumnat per a la reflexió de la pràctica educativa a secundària". Doctoral thesis, Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, 2021. http://hdl.handle.net/10803/672284.

Testo completo

Abstract (sommario):

La tesi se centra en el reconeixement de les veus de l’alumnat i en la seva participació en els contextos d’aprenentatge, i situa els nois i noies com a agents actius i corresponsables de l’acció educativa. Tot i que cada vegada són més els centres educatius que s’estan replantejant la seva manera de treballar, sovint l’alumnat continua tenint poques oportunitats per participar i les seves veus es troben invisibilitzades. La finalitat de la recerca és reconèixer les veus de l’alumnat per comprendre la seva participació en els contextos d’aula i reflexionar al voltant de la pràctica educativa a secundària. La recerca parteix d’un enfocament col·laboratiu en què l’alumnat i el professorat es consideren participants clau. Això ha facilitat la consecució d’unes relacions més democràtiques i horitzontals entre els agents i ha establert múltiples canals de reflexió, diàleg i intercanvi al voltant de l’acció educativa per construir una cultura escolar participativa.
La tesis se centra en el reconocimiento de las voces del alumnado y en su participación en los contextos de aprendizaje, y sitúa a los jóvenes como agentes activos y corresponsables de la acción educativa. Aunque cada vez son más los centros educativos que se están replanteando su manera de trabajar, a menudo el alumnado tiene pocas oportunidades para participar y sus voces se encuentran invisibilizadas. La finalidad de la investigación es reconocer las voces del alumnado para comprender su participación en los contextos de aula y reflexionar en torno a la práctica educativa en secundaria. La investigación parte de un enfoque colaborativo en el que el alumnado y el profesorado se consideran participantes clave. Esto ha facilitado la consecución de unas relaciones más democráticas y horizontales entre los agentes y ha establecido múltiples canales de reflexión, diálogo e intercambio en torno a la acción educativa para construir una cultura escolar participativa.
The thesis focuses on the recognition of students' voices and their participation in learning contexts, and situates young people as active agents and co-responsible for educational action. Although nowadays there are more schools that are rethinking the way they work, students often have few opportunities to participate and their voices are invisible. The aim of the research is to recognise students' voices in order to understand their participation in classroom contexts and to reflect on teaching and learning processes for the purpose of implementing more democratic, inclusive and participatory educational practices in secondary schools. The research is based on a collaborative methodological approach in which students and teachers are considered key participants. This has facilitated the achievement of more democratic and horizontal relationships between actors and has established multiple channels of reflection, dialogue and exchange around educational action to build a participatory school culture.
Innovació i Intervenció Educatives

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

45

Soria, Villalonga Yolanda. "El escaldado superficial en manzana Granny Smith. Fisiologia de la alteración y estudio de métodos de control alternativos a la difenilamina". Doctoral thesis, Universitat de Lleida, 1998. http://hdl.handle.net/10803/8210.

Testo completo

Abstract (sommario):

El escaldado superficial es una alteración fisiológica que se manifiesta en manzanas y peras
después de un periodo de frigoconservación, durante la comercialización de los frutos. Los
síntomas se caracterizan por manchas irregulares en la piel de color marrón más o menos
oscuro. Pese a no afectar al sabor ni a la textura, esta alteración causa importantes pérdidas
económicas, ya que en el mercado europeo no se admiten frutos con síntomas de escaldado
para el consumo en fresco. La variedad de manzanas Granny Smith es especialmente sensible,
pudiendo llegar a alcanzar incidencias del orden del 100%, tras varios meses de
frigoconservación.
Para un control efectivo del escaldado superficial es importante conocer el origen bioquímico
de la alteración, el cual todavía no ha sido determinado completamente. Se cree que está
relacionado con la oxidación del ct-fanasemo, compuesto volátil de la cutícula de los frutos.
Los productos de esta oxidación, comúnmente conocidos como trieno conjugados, podrían
alterar las células epidérmicas causando su desorganización y muerte, y por tanto la alteración
en el color de la piel.
Hasta la fecha, el escaldado superficial se ha controlado mediante tratamientos poscosecha con
difenilamina o con etoxiquina, siendo ambos antioxidantes muy efectivos para evitar su
desarrollo. Sin embargo, existe una preocupación creciente por el nivel de residuos tóxicos en
los frutos, que ha obligado a buscar nuevos métodos de control. Desde hace unos años se están
ensayando otros compuestos menos polémicos, tanto a nivel de legislación como a nivel de
consumidor. Así, los recubrimientos a base de esteres de sacarosa, formulados únicamente con
ingredientes permitidos en los alimentos, o los antioxidantes asimismo de uso alimentario,
tienen una mayor aceptación. Los métodos físicos, consistentes en la modificación de la
concentración gaseosa durante la conservación, también son bien considerados y además están
consiguiendo resultados muy satisfactorios.
El objetivo del presente estudio ha sido ensayar diversos tratamientos, alternativos a la
utilización de difenilamina, para el control del escaldado superficial. Asimismo se evaluó el
efecto de los tratamientos a nivel fisiológico y cualitativo, para intentar determinar su
mecanismo de acción sobre la alteración.
Los ensayos se llevaron a cabo con manzanas Granny Smith (Malus domestica Borkh.)
recolectadas en Lleida, en campos comerciales. En un estudio de cuatro años, correspondiente
a cuatro campañas frutícolas, se ensayaron diversos métodos de control para el escaldado,
concretamente tratamientos poscosecha durante las dos primeras, y conservación en
atmósferas controladas durante las dos últimas. Las manzanas se trataron mediante baños
poscosecha con disoluciones acuosas de difenilamina (DPA); de "Semperfresh" (recubrimiento
sucroéster) aplicado solo o junto con butilhidroxitolueno, palmitato de ascorbiloy/o galato de
propilo o ct-tocoferol; y de CaCl2. Los baños se realizaron inmediatamente después de la
cosecha o a las 6 semanas de permanecer los frutos en la cámara frigorífica de atmósfera
normal, para evaluar el efecto del momento de aplicación sobre la eficacia del tratamiento. Los
frutos control no se bañaron. En las dos últimas campañas los frutos se recolectaron en dos
fechas distintas, para evaluar el efecto del estado de madurez en el momento de la recolección
sobre la incidencia de alteración. Tras cada cosecha, los frutos se conservaron en cámaras de
atmósfera controlada (AC) con distintas condiciones gaseosas: AC estándar, AC con bajo
oxigeno (LO) y AC con muy bajo oxígeno (ULO). Como control los frutos se conservaron en
atmósfera normal. En la cuarta campaña se ensayó la conservación en atmósfera normal, en
AC estándar, o en LO, con y sin tratamiento previo de DPA.
Las determinaciones analíticas se realizaron después de cada cosecha y después de varios
meses de conservación, durante los 10 días siguientes a la salida de la cámara, considerándose
este intervalo de tiempo a 20 °C el periodo de vida útil del fruto. En las tres primeras campañas
se realizaron las siguientes evaluaciones fisiológicas: producción de etileno, contenido de ácido
1-aminociclopropano-l-carboxflico (ACC), actividad de la enzima ACC oxidasa y producción
de CO2 (para la medida de la respiración de los frutos). Como parámetros cualitativos se
determinaron el peso, la firmeza, la acidez y el contenido en sólidos solubles. La incidencia de
escaldado se evaluó visualmente y se determinó un índice de escaldado en base al porcentaje
de superficie de fruto afectada. En las dos últimas campañas se evaluó también el contenido
en la piel del frutos de a-farnaseno y de compuestos trieno conjugados (CTH).
Adicionalmente, en este trabajo se han considerado los resultados obtenidos en el
"Departament of Agricultural Botany" de la Universidad de Reading (Reino Unido), donde se
realizaron ensayos paralelos a los de Lleida, y fruto de ambos se elaboraron dos publicaciones
que se presentan en esta Tesis en el apartado correspondiente a los resultados.
El mecanismo de acción de los diversos tratamientos sobre el metabolismo del etileno fue
distinto. El recubrimiento con Semperfresh creó una atmósfera interna en el fruto con un
elevado nivel de CO2 que redujo la producción de etileno, reduciendo el contenido de ACC.
La adición al recubrimiento de palmitato de ascorbilo bajó el nivel de O2 interno, lo cual pudo
afectar a la actividad de la enzima ACC oxidasa. La concentración gaseosa mantenida en las
cámaras de AC también afectó a la síntesis de etileno, inhibiéndola. Los baños poscosecha con
CaCl2 disminuyeron la producción de etileno pero sin afectar al contenido de ACC ni a la
actividad de la ACC oxidasa. El tratamiento con DPA, en cambio, no redujo la producción de
etileno después de 4 y 6 meses de frigoconservación, detectándose niveles semejantes a los del
control.
Los tratamientos que retrasaron el proceso de maduración, al inhibir la producción de etileno,
retrasaron también el descenso de los parámetros de calidad durante la conservación en frío,
especialmente la firmeza y la acidez. Los frutos recubiertos con Semperfresh presentaron
mejores índices de calidad, respecto a los parámetros estudiados, que los tratados con DPA
o los frutos control. Asimismo, los frutos conservados en AC estándar o con bajo O2
mantuvieron valores de firmeza, acidez y sólidos solubles superiores a los alcanzados en
atmósfera normal
El tratamiento con DPA evitó o redujo el desarrollo del escaldado superficial, confirmándose
su eficacia en el control de esta alteración. El recubrimiento con Semperfresh aplicado solo o
junto con un antioxidante de uso alimentario no evitó el desarrollo de escaldado, en las
condiciones del presente estudio. Solamente la aplicación de Semperfresh más palmitato de
ascorbilo, y también Semperfresh más palmitato de ascorbilo y galato de propilo, ejercieron
un limitado control. El tratamiento con CaCl2 fue el más efectivo de los baños poscosecha,
exceptuando el DPA. En general, la aplicación de los tratamientos a las 6 semanas de la
frigoconservación fiïe menos eficaz que la aplicación realizada inmediatamente después de la
cosecha. Adicionalmente, la interrupción de la frigoconservación para aplicar el tratamiento,
modificó los parámetros de calidad de los frutos, reduciendo la firmeza, la acidez y el
contenido en sólidos solubles.
La conservación en AC, especialmente con baja concentración de O2, redujo la incidencia de
escaldado, a niveles equiparables a los obtenidos con DPA. La menor incidencia de la
alteración tuvo una alta correlación positiva con el contenido de CTH determinados al
principio del periodo de frigoconservación y una alta correlación negativa con los valores de
firmeza y acidez, determinados al final de dicho periodo.
La susceptibilidad al escaldado superficial varió en función de la fecha de cosecha. Todos los
tratamientos ensayados, incluido el DPA, perdieron eficacia en frutos de cosechas tempranas.
El comportamiento de esta alteración y la manifestación de sus síntomas es típico de la
enfermedad del frío (más conocida como "chilling injury"). La mayor susceptibilidad de los
frutos en estado prematuro, nos ha llevado a considerar que las manzanas de la variedad
Granny Smith son sensibles al frío en función de su edad fisiológica, de manera que como
menos avanzado sea su estado de madurez, mayor es la sensibilidad al frío.
Palabras clave: Malus domestica, manzanas, Granny Smith, escaldado superficial, fisiología
poscosecha, etileno, calidad, difenilamina, antioxidantes de uso alimentario, recubrimientos,
calcio, frigoconservación, atmósfera controlada, a-farnaseno, compuestos trieno conjugados.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

46

Díaz, Lorca Maria Alba. "Estudi de les alteracions genètiques en melanoma cutani mitjançant hibridació in situ fluorescent: valor diagnòstic i pronòstic". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2015. http://hdl.handle.net/10803/386386.

Testo completo

Abstract (sommario):

El melanoma cutani és la principal causa de mort per càncer de pell. L’estudi histopatològic és considerat actualment el gold standard per al diagnòstic del melanoma i el seu diagnòstic diferencial, principalment amb les lesions melanocítiques benignes (nevus). Això, tanmateix, mostra moltes limitacions i de fet existeix una gran variabilitat interobservador inclòs entre dermatopatòlegs experts. Clars contextos de dificultat diagnòstica són les neoplàsies melanocítques fusocel·lulars i les neoplàsies melanocítiques acrals. Estudis recents d’hibridació genòmica comparada han demostrat que els melanomes, a diferència dels nevus, molt sovint presenten aberracions en forma de guanys i pèrdues gèniques. D'aquests estudis s'han seleccionat determinats gens, l’estudi dels quals mitjançant hibridació in situ fluorescent (FISH) s'ha demostrat útil per al diagnòstic diferencial de les lesions melanocítiques. D'altra banda, aquests estudis també han demostrat que sota el nom de melanoma existeixen diferents subtipus de neoplàsies amb aberracions cromosòmiques distintives, suggerint bases patogenètiques diferents. Així, els melanomes lentiginosos acrals es caracteritzen per mostrar amplificacions dels gens CCND1, TERT i AURKA. En el primer treball que conforma aquesta tesi hem estudiat un seguit de lesions histològiques melanocítiques fusocel·lulars, atenent les seves característiques clínico-patològiques així com la utilitat de l'estudi de proteïnes del cicle cel·lular i inhibidors de l'apoptosi per immunohistoquímica i també l'estudi dels gens REEB1, CCND1 i MYB per FISH en el seu diagnòstic diferencial. Els nevus de Reed, encara que normalment mostren característiques diferencials amb els melanomes, també poden tenir trets preocupants com el creixement pagetoide o l’extensió annexial. L'estudi de Ki-67, CCND1 i survivina per imunohistoquímica podria ser una tècnica útil addicional en el diagnòstic diferencial entre nevus de Reed i melanomes fusocel·lulars, així com també l'estudi mitjançant FISH dels gens RREB1, CCND1 i MYB, amb una sensibilitat i especificitat del 73% i 93%, respectivament. En el segon i tercer treballs que conformen aquesta tesi hem estudiat una sèrie de lesions melanocítiques acrals, incloent-hi nevus i melanomes acrals (MLAs). Es van estudiar les seves característiques clínico-patològiques i es va avaluar la utilitat del FISH en el seu diagnòstic diferencial (mitjançant l'estudi dels gens RREB1, CCND1, MYB, TERT i AURKA). També es van correlacionar l'estat dels gens CCND1, TERT i AURKA amb la seva expressió proteica mitjançant immunohistoquímica així com amb les característiques histopatològiques dels tumors i els pronòstic dels pacients. Hem observat que el l’estudi de FISH dels gens REEB1, CCND1 i MYB demostra una sensibilitat del 85.3% i una especificitat del 100% en el diagnòstic diferencial de les lesions melanocítiques acrals. Aquesta sensibilitat clarament s'incrementa amb l'addició de sondes específiques per als gens TERT i AURKA. En els MLAs, les amplificacions de CCND1, TERT i AURKA són mutualment excloents, fet que suggereix que aquest tipus de melanoma presenta diferents vies oncogèniques. També hem detectat una correlació significativaent positiva entre el número de còpies del gen i la sobreexpressió de proteïna en la CCND1. Les amplificacions de TERT detectades per FISH en els MLAs s’associen a una pitjor supervivència global, inclòs després de l'anàlisi multivariant.
Melanoma is the leading cause of death from skin cancer. Histopathological study is currently considered the gold standard for the diagnosis of melanoma and its differential diagnosis, mainly with benign melanocytic lesions (nevi). This, however, shows many limitations. Well-known diagnostic difficulty contexts are spindle cell melanocytic neoplasms and acral melanocytic neoplasms. Recent studies with comparative genomic hybridization have shown that melanomas, unlike nevi, frequently show aberrations (gains and losses From these studies, a useful fluorescent in situ hybridization (FISH) probe for the differential diagnosis of melanocytic lesions was developed. Acral lentiginous melanomas are characterized by amplifications of CCND1, TERT and AURKA genes. In the first work we studied a series of spindle cell melanocytic lesions, according to clinical characteristics as well as the usefulness of immunohistochemistry and FISH in their differential diagnosis. The study of Ki-67, CCND1 and surviving by immunohistochemistry could be useful in the differential diagnosis between Reed nevi and spindle cell melanomas as well as the study by FISH of the genes RREB1, CCND1 and MYB, with a sensitivity and specificity of 73% and 93%, respectively. We also studied a series of acral melanocytic lesions, including nevi and acral lentiginous melanomas (MLAs). We evaluated the usefulness of FISH in their differential diagnosis (through the study of the genes RREB1, CCND1, MYB, TERT and AURKA). Gene status of CCND1, TERT and AURKA gene were correlated with their protein expression in tumors (assessed by Immunohistochemistry) as well as with patients’ evolution. We observed that the FISH study of REEB1, CCND1 and MYB shows a sensitivity of the 85.3% and a specificity of 100% in the differential diagnosis of acral melanocytic lesions. This sensitivity is clearly increased with the addition of specific probes for TERT and AURKA genes. In MLAs, CCND1, TERT and AURKA amplifications are mutually exclusive, suggesting that this type of melanoma presents different oncogenic pathways. TERT gene amplifications detected by FISH in MLAs are associated with a worse overall survival, including after the multivariate analysis.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

47

Vendrell, i. Soler Elisenda. "Alteracions del genoma i el transcriptoma en càncer colorectal. Aplicació a la recerca de factors de pronòstic". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2005. http://hdl.handle.net/10803/1863.

Testo completo

Abstract (sommario):

El càncer colorectal és una malaltia genètica que afecta principalment als països desenvolupats. A les fases inicials del desenvolupament del tumor es formen adenomes benignes, que amb el temps poden adquirir una estructura més desorganitzada formada per cèl·lules displàsiques, i al final evolucionar cap a tumors malignes. El càncer de còlon i recte és el resultat d'un procés gradual d'adquisició de noves característiques per part de les cèl·lules epitelials que permeten escapar dels controls cel·lulars i de l'ambient. L'acumulació de múltiples alteracions genètiques i epigenètiques són les responsables d'aquests canvis.
En la present tesi ens hem centrat en l'estudi de 50 casos de càncer colorectal esporàdics en estadis de Dukes B i C. La classificació de Dukes està associada a una supervivència diferent, i és en aquest subconjunt de casos on la determinació del pronòstic és més incerta, pel que l'anàlisi d'aquest conjunt de mostres ens pot permetre trobar nous factors de pronòstic útils. Partint de biòpsies humanes la quantitat de material és limitada, per això vam escollir dues aproximacions globals que requereixen poc material i que generen un gran voulm de resultats: l'anàlisi d'alteracions genòmiques per CGH (Comparative Genomic Hybridization) i l'anàlisi d'expressió gènica mitjançant microarrays. El nostre objectiu era obtenir una classificació en subgrups dels 50 tumors per donar explicació al comportament diferencial i buscar factors de pronòstic específics de grup.
En base als resultats de CGH vem trobar 9 casos sense cap alteració (18%), i 41 amb algun braç de cromosoma alterat (82%). De mitjana hi ha 8,8±6,3 alteracions per cas. El rang de variació va de 0 fins a 20 alteracions. Definim com a alteracions recurrents aquelles que apareixen en més d'un 15% dels casos. Totes elles s'han descrit anteriorment en el càncer colorectal i ens ajuden a definir el perfil d'aquest tipus de tumor. Les alteracions més comuns són: +20q (74%), -18q (66%), -17p (48%), +13 (44%), -18p (40%).
A l'hora d'agrupar les mostres hem encaixat els nostres resultats amb els grups que va definir Dutrilleaux (1995) per la seva semblança, i al nostre criteri, la seva coherència. Definim així quatre grups: el que presenta inestabilitat de microsatèl·lits (6%), el grup Normal sense alteracions cromosòmiques (16%), el grup d'Inestabilitat Cromosòmica Monosomic Like (44%), i el grup d'Inestabilitat cromosòmica Restant (34%). La classificació dels tumors en funció del patró d'alteracions cromosòmiques és poc útil com a factor pronòstic directament, però sí que permet identificar factors de pronòstic específics de grup. Per exemple, el nombre d'alteracions cromosòmiques és un factor de pronòstic important dins del grup d'Inestabilitat Cromosòmica Monosomic Like. També vam trobar que pèrdues al braç 12p i guanys al braç 11q són indicadors de mal pronòstic en càncer colorectal.
En l'anàlisi d'expressió gènica diferencial per microarrays vam seleccionar 128 gens que presenten una major variabilitat entre les 50 mostres. A partir de la informació d'aquests genes i mitjançant agrupaments jeràrquics hem identificat quatre grups de tumors: El primer, format per 22 casos, té una supervivència lliure de malaltia bona, a diferència d'un segon, format per 18 casos, que és dolenta. Els dos grups restants estan formats per molt pocs casos (4 i 6 respectivament). Paral·lelament, mitjançant l'anàlisi de components principals vam definir noves variables anomenades metagens. Aquests són combinacions linials de gens que agrupen aquells que tenen un mateix comportament, disminuint així el nombre de variables per resumir la informació redundant. D'aquesta manera hem pogut identificar metagens que ens ajuden a discriminar la supervivència.

RESUMEN

En la presente tesis hemos estudiado 50 casos de cáncer colorectal esporádico en estadío de Dukes B y C. Al partir de biopsias humanas la cantidad de material es limitada, por ello escogimos dos aproximaciones globales: la CGH (Comparative Genomic Hybridization) y el análisis de la expresión mediante microarrays. Nuestro objetivo era explicar el comportamiento del conjunto de las 50 muestras mediante la clasificación en subgrupos para buscar nuevos factores de pronóstico específicos de cada grupo.
Los resultados de la CGH se resume de la siguiente manera: de los 50 casos estudiados, hay 9 casos sin ninguna alteración (18%), y 41 con algún brazo de cromosoma alterado (82%). De promedio tenemos 8,8 alteraciones por caso, con una desviación estándar de 6,3. El rango de variación es de 0 a 20 alteraciones por caso. Las alteraciones más frecuentes son: +20q (74%), -18q (66%), -17p (48%), +13 (44%), -18p (40%).
Con el objetivo de agrupar las muestras hemos seguido la clasificación de Dutrilleaux (1995) por su coherencia. Hemos definido así cuatro grupos: el que presenta inestabilidad de microsatélites (6%), el grupo normal sin alteraciones cromosómicas (16%), el grupo de inestabilidad cromosómica monosomic like (44%), y el grupo de inestabilidad cromosómica restante (34%). Hemos visto que la clasificación de los tumores en función del patrón de alteraciones cromosómicas es poco útil como factor pronóstico directamente, pero sí permite identificar factores de pronóstico específicos de grupo. Por ejemplo, el número de alteraciones es un factor de pronóstico importante en el grupo de inestabilidad cromosómica monosomic like. A su vez, identificamos seis regiones amplificadas: 20q33, 11q13, 8q24, 5q31-q33, 10q22, i 1p36.
Por otro lado, a partir de la expresión de 128 genes que presentan una mayor variabilidad entre las 50 muestras hemos identificado un grupo de genes que se sobreexpresa y otro que se infraexpresa. Con estos mismos genes y utilizando agrupaciones jerárquicas hemos identificado cuatro grupos: dos de ellos formados por muy pocos casos (4 y 6 respectivamente), y los dos restantes con un pronóstico opuesto. Uno formado por 22 casos, tiene una supervivencia buena, y el otro, formado por 18 casos, mala. Mediante análisis de componentes principales hemos definido nuevas variables denominadas metagenes. Éstos son combinaciones lineales de genes que agrupan aquellos que tienen un mismo comportamiento, disminuyendo de este modo el número de variables para resumir la información redundante. Así hemos identificado cuatro metagenes que nos ayudan a discriminar los casos según su supervivencia.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

48

Forn, Frías Cristina. "Utilitat de la prova PASAT per a l'avaluació de les alteracions cognitives en pacients amb esclerosi múltiple". Doctoral thesis, Universitat Jaume I, 2007. http://hdl.handle.net/10803/10512.

Testo completo

Abstract (sommario):

L' esclerosi múltiple (EM) és una de les malalties inflamatòries més comunes del sistema nerviós central (SNC). En l'EM es produeix una desmielinització de les fibres nervioses que dificulten o interrompen la conducció de l'impuls nerviós en el SNC donant lloc a una simptomatologia molt variada, amb signes i símptomes motors, sensitius i alteracions cognitives. D'entre un 40- 65% dels pacients d'EM avaluats en els serveis d'atenció sanitària presenten algun tipus d'alteració cognitiva, fins i tot en fases de recent diagnostic de la malaltia, provocant aquestes alteracions cognitives dificultats en les activitats de la vida diària. És per a tots aquests factors, que en els últims anys s'ha desencadenat un gran interès no només per a l'estudi dels dèficits cognitius en aquesta malaltia, sinó també en el desenvolupament d'eines diagnostiques ràpides i eficaces per a valorar les alteracions cognitives en aquesta població clínica.
Una de les eines d'avaluació més utilitzada es la prova Paced Auditory Serial Addition Test (PASAT), en la qual els pacients d'EM presenten un baix rendiment i tema central d'aquesta tesi doctoral. Aquesta prova es una de les més utilitzades per a l'avaluació dels dèficits cognitius d'aquests pacients, tant en l'àmbit clínic com en el de la investigació. Aquest fet fa que, ja sigui com a prova única en bateries de tipus neurològic o formant part d'altres bateries neuropsicològiques més extenses, el PASAT s'utilitze quasi de forma sistemàtica per a la valoració cognitiva en l'EM. Per altre banda, aquesta prova no es troba exempta de problemes, degut a que, per una banda l' execució correcta d'aquesta tasca implica la realització coordinada d'una serie de funcions cognitives resulten, en segon lloc, una prova difícil de realitzar no sols per als pacients, sino també en grups de persones sense alteració neurològica.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

49

Farré, Pueyo Xavier. "Estudi de les alteracions dels mecanismes reguladors del cicle cel.lular, apoptosi i invasió en el carcinoma de pròstata". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2002. http://hdl.handle.net/10803/854.

Testo completo

Abstract (sommario):

En aquesta tesi s´ha hipotetitzat sobre l´existència d´alteracions en l´expressió de gens reguladors del cicle cel.lular, de l´apoptosi i en els agents que intervenen en l´adquisició del fenotipus metastàsic a diferents nivells, des d´una fase inicial premaligna fins a les fases més avançades metastàsiques en carcinomes prostàtics de malalts en el nostre medi.Aquest estudi s´ha realitzat a partir de 168 mostres que inclouen 52 adenocarcinomes, 36 focus de PIN d´alt grau, 50 mostres de teixit normal adjacent al tumor, 19 metàstasis ganglionars i 11 mostres d´hiperplàsia nodular.S´han analitzat dos tipus de variables: les que corresponen als marcadors immunohistoquímics (p53, bcl-2, p21, p27, catepsina B i catepsina S), així com diverses variables clínico-patològiques.S´han establert les següents conclusions:1.- La sobreexpressió de p53 en el model de neoplàsia prostàtica s´ha trobat predominantment a la fase de carcinoma de pròstata, la qual cosa recolza la hipòtesi que l´expressió de p53 mutada succeeix en etapes tardanes de la carcinogènesi de la glàndula prostàtica. L´associació de la sobreexpressió de p53 amb diversos paràmetres clínico-patològics, com el marge de resecció positiu i la fase S, probablement es deu a la seva associació amb el grau histològic.2.- La freqüent sobreexpressió de bcl-2 observada en la Neoplàsia Prostàtica Intraepitelial d´alt grau suggereix un paper d´aquest gen antiapoptòtic en la tumorogènesi prostàtica inicial, on podria actuar com a factor de supervivència per contrarrestar un possible augment de l´apoptosi en lesiones premalignes i permetent la progressió tumoral.3.- La sobreexpressió aberrant de p21Waf1/Cip1 en les cèl.lules tumorals caracteritza a un subgrup de pacients amb un curs clínic desfavorable, la qual cosa podria ser deguda a la seva associació amb el grau histològic. La regulació del punt de restricció fisiològic G1/S del cicle cel.lular podria estar alterat, amb participació de mecanismes d´activació de p21Waf1/Cip1 independents de p53. D´altra banda, la mancança d´expressió de p21Waf1/Cip1 no sembla tenir un paper rellevant, al no trobar-se associada a altres paràmetres clínico-patològics.4.- p27Kip1 es troba expressat intensament en l´epiteli prostàtic normal i hiperplàsic i la regulació negativa és un fenomen comú en el carcinoma de pròstata, succeint en les fases inicials de l´evolució neoplàsica. Donada la capacitat supressora tumoral del gen de p27Kip1, la seva expressió disminuïda podria tenir un important paper en el desenvolupament i progressió del càncer de pròstata.5.- En la carcinogènesi prostàtica es produeixen alteracions, sovinit múltiples, que afecten en forma de sobreexpressió a diversos gens supressors como TP53, p21Waf1/Cip1 y p27Kip1 o genes antiapoptòtics como bcl-2, suggerint la posibilitat d´un efecte colaboratiu entre ells o la necessitat de progressives alteracions fenotípiques. Això succeeix amb una especial freqüència en tumors d´alt grau histològic i, per tant, de més gran agressivitat biològica.6.- Tant la catepsina B com la catepsina S es coexpressen freqüentment en carcinomes de pròstata i aquesta expressió sembla tenir un paper ja a fases inicials del desenvolupament. L´absència d´immunopositivitat comparable en el teixit normal suggereix un paper d´aquestes cistein proteases en la progressió del carcinoma de pròstata.7.- La catepsina B freqüentment es sobreexpressa en tumors negatius per a Bcl-2, la qual cosa planteja un possible paper de la catepsina B en la regulació d´alguna via apoptòtica en les cèl.lules tumorals.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

50

Fonfria, Subirós Elena. "Mecanismes de neurotoxicitat "in vitro" dels compostos de mercuri i pesticides organoclorats: alteracions en la neurotransmissió per aminoàcids". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2002. http://hdl.handle.net/10803/855.

Testo completo

Abstract (sommario):

La toxicologia és l'estudi dels efectes adversos que causen compostos químics en organismes vius. Certs tòxics són específics per a neurones o grups de neurones resultant en el seu dany o la seva mort. La present tesi doctoral tracta aspectes neurotoxicològics de plaguicides organoclorats i compostos de mercuri. Els pesticides organoclorats produeixen en mamífers un síndrome d'hiperexcitabilitat acompanyat de convulsions mentre que el mercuri produeix malalties neurodegeneratives. Al sistema nerviós central de mamífers el glutamat és el neurotransmissor excitador principal, mentre que l'àcid gamma-aminobutíric (GABA) i glicina són els neurotransmissors inhibidors principals. Els pesticides organoclorats inhibeixen els corrents induïts per GABA interaccionant al lloc de la picrotoxinina del receptor GABAA, i d'altra banda els compostos de mercuri afecten a la transmissió sinàptica a través de múltiples accions en receptors i canals iònics, actuant selectivament sobre les cèl·lules granulars de cerebel in vivo. Els objectius de la tesi van ser: (1) l'estudi del bloqueig del receptor de glicina en comparació al receptor GABAA per part dels compostos organoclorats i (2) l'alteració del sistema GABAèrgic i glutamatèrgic així com la viabilitat neuronal per part dels compostos de mercuri. Cultius primaris de cèl·lules granulars de cerebel glutamatèrgiques que expressen funcionalment el receptor GABAA i el receptor de glicina van ser utilitzats al llarg de tot l'estudi. La inhibició del flux de clorur induït per glicina diferencia el lindà dels ciclodiens. El lindà va inhibir amb potència similar tant el flux de clorur induït per GABA com l'induït per glicina, mentre que l'-endosulfà i el dieldrin van ser molt més potents al receptor GABAA que al receptor de glicina. Un model farmacofòric obtingut mitjançant anàlisis computacionals va mostrar una regió formadora de ponts d'hidrogen responsable de l'acció diferencial dels ciclodiens al receptor GABAA, mentre que cinc regions hidrofòbiques estarien mediant l'acció dels ciclodiens i el lindà en ambdós receptors. Metilmercuri i clorur de mercuri alteraren la farmacologia del receptor GABAA potenciant la unió de flunitrazepam al lloc modulador de les benzodiazepines. A més a més, ambdós compostos de mercuri van inhibir el transport de glutamat i van produir paral·lelament a aquest efecte un increment del glutamat alliberat al medi i la oligomerització del transportador de glutamat neuronal EAAT3. La pèrdua de viabilitat mitocondrial produïda per metilmercuri i clorur de mercuri va ser prèvia a la neuronal i no relacionada amb excitotoxicitat. El metilmercuri va produir una mort neuronal dependent de mitocondri però independent de caspases a través de la translocació del factor iniciador de l'apoptosis (AIF) del mitocondri cap al nucli. Al llarg d'aquest treball els efectes d'ambdós compostos de mercuri han estat mimetitzats per un agent alquilant de grups sulfhidril i revertits per agents reductors indicant un mecanisme d'acció universal d'oxidació de les cisteïnes per a aquests compostos. Malgrat aquest mecanisme comú, metilmercuri i clorur de mercuri tenen accions diferencials en alguns dels seus efectes així com en la seva potència, que podria estar determinada per la capacitat del mercuri en un o dos llocs d'acomplexació (CH3Hg+ i Hg+2). Ambdós compostos de mercuri van causar un increment de clorur intracel·lular, i la omissió de clorur al medi d'assaig o bé la presència d'un bloquejant de canals de clorur no dependent de receptor van determinar alguns dels efectes dels compostos de mercuri observats.
En conclusió, els pesticides organoclorats produeixen una neurotoxicitat mediada per receptor actuant sobre la neurotransmissió inhibidora mentre que els compostos de mercuri tenen un ampli ventall d'accions en diferents dianes tant al sistema de neurotransmissió inhibidor com excitador així com a nivell de les vies de mort neuronal.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

Tesi sul tema "Alteracions de la veu"

Cita una fonte nei formati APA, MLA, Chicago, Harvard e in molti altri stili