Tesi sul tema "Aprenentatge de la filosofia"

El objetivo de la investigación fue identificar los actos de reconocimiento que surgen en las actividades de aprendizaje y analizar su papel en los procesos de construcción de significados sobre uno mismo como aprendiz que tienen lugar en las modalidades de construcción "en" y "sobre" la actividad, según el modelo de construcción de esta identidad. Metodológicamente, la investigación se inscribe en el paradigma de investigación cualitativa, adopta un enfoque fenomenológico, discursivo y de estudio de casos. El trabajo de campo se realizó en Chile. El diseño comprendió una selección de cuatro secuencias didácticas, cada una de las cuales se desarrolló en cursos diferentes: dos de las secuencias didácticas se desarrollaron en cursos de educación básica (estudiantes de 10 años), una en la asignatura de lenguaje y la otra en historia. Las otras dos fueron en cursos de educación media (estudiantes de 16 años), en la asignatura de física y filosofía. Recopilamos los datos mediante tres técnicas: la videograbación total de las secuencias didácticas, entrevistas escritas a todos los estudiantes al final de cada sesión y entrevistas personales a una muestra de los estudiantes, al finalizar cada secuencia didáctica. La unidad de análisis fueron los actos de reconocimiento que surgieron en el curso de la interactividad durante la actividad de aprendizaje y la respectiva experiencia subjetiva de aprendizaje. El enfoque fenomenológico interpretativo y el análisis temático orientaron el análisis de ambas entrevistas. A partir del conjunto de los datos pudimos determinar la naturaleza subjetiva de estos actos y sus principales características. Definimos cuatro categorías genéricas para la organización de la variedad de estos actos, estas son: actos orientados a la gestión de la participación social, a la gestión de la tarea académica, a la gestión de los significados y el conocimiento y a la gestión de las relaciones socioafectivas. Además, describimos la relación entre los actos de reconocimiento y algunos de los elementos que construyen la identidad de aprendiz, pudiendo concluir que los elementos se ven afectados de manera diferente dependiendo de cada experiencia. En relación con el impacto de un acto de reconocimiento en el sentido de reconocimiento como aprendiz, identificamos que un efecto concreto es sobre la negociación del posicionamiento que el mismo acto pone a disposición de los participantes durante la actividad. Concluimos, además, que el impacto de un acto de reconocimiento no es lineal ni directo sobre el sentido de reconocimiento sino que depende de las coordenadas temporo- espaciales en las que se produce la reconstrucción de significados (“en” y “sobre” la actividad), de las herramientas de mediación puestas a disposición del aprendiz para operar con los significados que comporta el acto y, también, de los artefactos proporcionados por la comunidad de cada aula y el contexto escolar. Concluimos que los significados que conlleva un acto de reconocimiento dependen del contexto, son dinámicos y fluctuantes en la extensión y en la complejidad de una misma experiencia y tienen una función ejecutiva, ya que le permiten al aprendiz una regulación y ajuste inmediato durante la actividad. Por último, de acuerdo con la noción de sentido de Vygotsky, el sentido de reconocimiento de uno mismo como aprendiz podemos entenderlo como la suma de diferentes acontecimientos psicológicos que un acto de reconocimiento produce en nuestra conciencia y, siguiendo la noción de sentido de González Rey, un acto de reconocimiento reportaría una organización subjetiva actual de acuerdo con el contexto en el que la persona actúa, produciendo contenidos únicos de experiencias vividas.
This research aims at identifying the acts of recognition that appear in learning activities and analyzing their role in the processes of construction of meanings about oneself as a learner that take place in the modalities of construction “in” and “on” the activity described in the construction model of learner identity. Methodologically, the research, carried out in Chile, followed the qualitative research paradigm and adopted a phenomenological, discursive and case study approach. The design comprised a selection of four didactic sequences: two of them were developed in primary education courses (students aged 10), one in language and one in history. The other two were in secondary education classes (students aged 16), in the subjects of physics and philosophy. In this way, each class corresponds to a case study. We collected the data by video recordings of the entire didactic sequences, written interviews to all the students at the end of each session and personal interviews to a sample of the students, after the end of each didactic sequence. The unit of analysis was the act of recognition that arose in the course of the interactivity during the learning activity and the respective subjective learning experience. In the case of both interviews, we used an interpretive phenomenological approach and included thematic analysis.The data allowed determining the subjective nature of the acts of recognition and their main characteristics. In turn, we define four generic categories to organize the variety of acts of recognition. In addition, we describe the relationship between these acts and some of the elements that build the learner identity. We identify that a concrete effect is on the negotiation of the positioning that the same act makes available to the participants during the activity. We conclude that the impact depends on the temporal-spatial coordinates of meaning reconstruction (“in” or “on” activity), of the mediation tools made available to the participant and of the characteristics of the meanings.

La Tesis Doctoral titulada "Vida Professional, Aprenentatges i Complexitat. Estudi de Cas Autobiogràfic", és una recerca qualitativa, autobiogràfica i autoetnogràfica, amb polifonia de veus i elaborada en base a l'autobiografia professional de l'autor, home de la generació dels seixanta, educat a l'escola franquista, derivat a la formació professional i posterior titulat universitari. La seva trajectòria professional s'ha desenvolupat a l'àmbit de l'educació i l'enginyeria del so. La recerca parteix d'unes preguntes sobre les relacions entre la trajectòria acadèmica i laboral, sobre la relació entre els canvis personals i professionals, sobre quins són els referents amb influència sobre la vida professional, quines actituds o habilitats es mobilitzen en un moment de canvi, quin ha estat el camí de la vocació, la descoberta del talent i, finalment, si és possible identificar, a partir de l'experiència pròpia, aprenentatges útils per altres persones en circumstàncies de canvi personal o professional. L'anàlisi qualitatiu de l'autobiografia ha permès identificar 126 categories i 15 eixos temàtics que han facilitat la identificació dels elements circumstancials i vitals que han presidit els canvis professionals de l'autor. La Tesi està estructurada en tres parts, la primera la formen dos capítols netament metodològics, la segona és el relat autobiogràfic i la tercera recull les conclusions i les reflexions finals. El principal resultat de la investigació és que davant d'una situació de canvi, en un entorn complex, les accions que ajuden a viure bé la incertesa, els temors i la por s'alimenten de tres grans actituds: la necessitat de saber -el coneixement-, la confiança -en un mateix, en els altres i en la vida- i l'esperança, entesa com el sentit que té per a un mateix el camí que emprèn. La tesi pot inspirar processos de reflexió sobre la trajectòria professional a persones contemporànies de l'autor i és una possible font d'inspiració per ajudar a persones immerses en un procés de canvi i, amb tal propòsit, l'autor ha procurat emprar un escriptura que mantingui un equilibri entre l'estil de l'acadèmia i el relat proper i planer.
The doctoral thesis "Professional Life, Knowledge and Complexity. Autobiographical Case Study", is an autobiographical and auto ethnographic qualitative research based on the author's professional biography. The research departs from questions about the relationship between academic and work life and between personal and professional life. Furthermore, it explores the attitudes or skills that are mobilized in a time of change, and whether it is possible to identify knowledge that can help others in situations of change. The qualitative analysis process identified 126 categories and 15 themes concerning key elements associated with the professional changes experienced by the author. The thesis is structured in three parts. The first part is purely methodological, the second part describes the author's professional biography and the third part presents the conclusions and final reflections. The main result of the research is that when confronted with change situations and feelings of uncertainty, the author worked with three main attitudes: 1) the desire to know, 2) self trust and trust in others, and 3) hope in life. The thesis could inspire reflection and be a source of inspiration for people immersed in processes of change.
La Tesis Doctoral titulada "Vida Profesional, Aprendizajes y Complejidad. Estudio de Caso Autobiográfico", es una investigación cualitativa, autobiográfica y autoetnográfica, con polifonía de voces y elaborada en base a la autobiografía profesional del autor, hombre de la generación de los sesenta, educado en la escuela franquista, derivado a la formación profesional y posterior titulado universitario. Su trayectoria profesional se ha desarrollado en los ámbitos de la educación y de la ingeniería del sonido y la acústica. La investigación parte de unas preguntas sobre las relaciones entre la trayectoria académica y laboral, sobre la relación entre los cambios personales y profesionales, sobre cuáles son los referentes con influencia sobre la vida profesional, qué actitudes o habilidades se movilizan en un momento de cambio , cuál ha sido el camino de la vocación, el descubrimiento del talento y, finalmente, si es posible identificar, a partir de la experiencia propia, aprendizajes útiles para otras personas en circunstancias de cambio personal o profesional. El análisis cualitativo de la autobiografía ha permitido identificar 126 categorías y 15 ejes temáticos que han facilitado la identificación de los elementos circunstanciales y vitales que han presidido los cambios profesionales del autor. La Tesis está estructurada en tres partes, la primera la forman dos capítulos, netamente metodológicos, la segunda es el relato autobiográfico y la tercera recoge las conclusiones y reflexiones finales. El principal resultado de la investigación es que ante una situación de cambio, en un entorno complejo, las acciones que ayudan a vivir bien la gestión de la incertidumbre y de los miedos se alimenta de tres actitudes: la necesidad de saber -el conocimiento-, la confianza -en uno mismo, en los demás y en la vida-y la esperanza, entendida como el sentido que tiene para un mismo el camino que emprende. La tesis puede inspirar procesos de reflexión sobre la trayectoria profesional a personas contemporáneas del autor y es una posible fuente de inspiración para ayudar a personas inmersas en un proceso de cambio y, con tal propósito, el autor ha procurado emplear una escritura que mantenga un equilibrio entre el estilo de la academia y el relato cercano y llano.

L'objectiu de la recerca és mostrar com, mitjançant l'escriptura col·laborativa, els
estudiants de filosofia de 1r de Batxillerat aprenen a desenvolupar les competències
filosòfiques de problematitzar, conceptualitzar i argumentar, les quals hem anomenat
"veu filosòfica".
És un estudi descriptiu i exploratori, amb un disseny d'anàlisi de cas que combina les
metodologies quantitativa i qualitativa. Se situa en el context natural de l'aula.
Aquest context s'ha organitzat com a comunitat d'aprenentatge i pretén esdevenir un
context dialògic i multivocal combinant la interacció entre iguals i l'ensenyament de
l'escriptura per elaborar textos argumentatius filosòfics.
L'estudi analitza, d'una banda, la qualitat filosòfica dels textos individuals i conjunts
elaborats per quatre equips al llarg de la intervenció (curs 08-09), i d'altra banda, la
qualitat filosòfica dels processos d'escriptura col·laborativa de dos equips en cinc
sessions per publicar un text filosòfic a la revista de l'institut. Per últim, també analitza
les percepcions pel que fa al context d'ensenyament i d'aprenentatge dels 48 estudiants i
el professor que han participat en la intervenció.
Els resultats mostren que hi ha millores en la qualitat filosòfica dels escrits dels
estudiants, especialment els individuals. Quant a l'anàlisi de la qualitat filosòfica dels
processos d'escriptura col·laborativa, s'observen les dificultats dels estudiants per
passar del nivell abstracte al concret i com l'escriptura col·laborativa permet concretar i
reformular les idees per construir coneixement en l'àmbit de la filosofia. Per últim, les
percepcions dels estudiants i del professor aporten valoracions positives que reforcen
aquest context educatiu i a la vegada elements per millorar-lo.
El objetivo de la investigación es mostrar cómo, mediante la escritura colaborativa,
los estudiantes de filosofía de 1º de Bachillerato aprenden a desarrollar las competencias
filosóficas de problematizar, conceptualizar, y argumentar, que hemos llamado como
"voz filosófica".
Es un estudio descriptivo y exploratorio basado en un diseño de análisis de caso que
combina metodología cuantitativa y cualitativa. Se sitúa en el contexto natural del aula.
Este contexto se ha organizado como comunidad de aprendizaje y pretende potenciar
un contexto dialógico y multivocal combinando la interacción entre iguales y la
enseñanza de la escritura para elaborar textos argumentativos filosóficos.
El estudio analiza por un lado, la calidad filosófica de los textos individuales y
conjuntos elaborados por cuatro equipos a lo largo de la intervención (curso 08-09), y
por otro lado, la calidad filosófica de los procesos de escritura colaborativa de dos
equipos a lo largo de cinco sesiones para publicar un texto filosófico en la revista del
instituto. Por último, el estudio también analiza las percepciones respecto al contexto de
enseñanza y de aprendizaje de los 48 estudiantes y el profesor que han participado en la
intervención.
Los resultados muestran que hay mejoras en la calidad filosófica de los escritos de
los estudiantes, especialmente los individuales. En el análisis de la calidad filosófica de
los procesos de escritura colaborativa, se observan las dificultades de los estudiantes
para pasar del nivel abstracto al concreto y cómo la escritura colaborativa permite
concretar y reformular las ideas para construir conocimiento en el ámbito de la filosofía.
Por último, las percepciones de los estudiantes y del profesor aportan valoraciones
positivas que refuerzan este contexto educativo y a la vez elementos para mejorarlo.
The aim of this research is to study how through collaborative writing philosophy
students in High School learn to develop philosophical skills (to ask questions, to
conceptualize, and to argue). These skills we have termed as "philosophical voice."
It is a descriptive and exploratory study based on case analysis. It combines
quantitative and qualitative methodology and it is situated in the natural classroom
context.
This educational setting is organized as a community of learning and aims to
promote a dialogic and multivocal educational context through the combination of peer
interaction and the teaching of writing to develop philosophical argumentative texts.
The study analyzes one the one hand, philosophical quality of individual and group
texts elaborated by four teams over the academic course intervention. On the other
hand, it analyzes the collaborative writing process quality of two teams over five
sessions to publish a philosophical text in the High School's Journal. Finally, the study
also examines the perceptions of the learning context of 48 students and a teacher who
participated in the intervention.
The results show, first, that there are improvements in the quality of the
philosophical writings of the students, especially the individual text. Moreover, the
analysis of the collaborative writing process show the students' difficulties in moving
from abstract to concrete level and how writing can helps to reformulate the ideas into
practice and to build knowledge in the field of Philosophy. Finally, perceptions of
students and teacher provide positive feedback to reinforce the educational context and,
at the same time, elements for his improvement.

Esta investigación tiene como finalidad el analizar y establecer el aporte de las estrategias de aprendizaje en la construcción del discurso histórico de los estudiantes de Educación Secundaria. Este estudio se afronta desde la didáctica porque es el campo científico, dentro de las ciencias sociales, que describe, analiza y trata de comprender los procesos de enseñanza y aprendizaje de una disciplina escolar (Lautier & Allieu-Mary, 2008). El estudio se centró en estudiantes de último curso de Educación Secundaria Obligatoria (ESO) por considerar que han adquirido habilidades de análisis y comprensión de la Historia y Ciencias Sociales. El programa de ocho competencias que establece el Currículum español, hacen hincapié en la necesidad que el alumnado alcance habilidades que les permita enfrentarse con éxito a las necesidades del mundo globalizado. Las competencias en este sentido pueden tener un carácter economicista o humanista como explica Domínguez (2013, 2015). El desarrollo de competencias en el área debe ser sobre la base del aprendizaje del pensamiento histórico, en definitiva, promover una visión de la historia como una ciencia que permite la interpretación del pasado en lugar de desarrollar una memorización donde se aprende la disciplina de hecho (de fechas, lugares y personajes). Para el desarrollo de la investigación se plantearon dos objetivos generales: (I) el primero de características diagnóstica buscaba identificar los factores que inciden en la construcción del discurso histórico a través de los métodos didácticos de resignificación del pasado; y (ii) el segundo de experimentación didáctica buscaba establecer el aporte de estrategias de aprendizajes colaborativo en la construcción del discurso histórico en alumnos de 4º de ESO. Esta investigación se inició con un estudio diagnóstico a través de entrevistas, 22 estudiantes de 4ºde ESO y 11 profesores de Historia y Ciencias Sociales de Secundaria. Esta información fue complementada con una encuesta a 1709 estudiantes de último curso de Educación Secundaria Obligatoria. Los resultados de esta fase de la investigación sugieren que las aulas de secundaria de Cataluña no se han adaptado a las necesidades y demandas de la sociedad en el Siglo XXI. De esta idea se desprende que el proceso de enseñanza-aprendizaje sigue siendo memorístico y reproductivo. En una segunda fase esta investigación llevo a cabo dos experiencias didácticas: La primer versaba sobre el Nacimiento del Fascismo en Europa que vivida por 62 estudiantes de 4º de ESO; la segunda titulada «Asumiendo la Historia: La Guerra Civil Española» aplicada a 55 alumnos de último curso de la ESO. Los resultados vienen a demostrar que los estudiantes que adquieren habilidades procedimentales propias del trabajo del historiador, alcanzan conocimientos del pensamiento histórico de orden superior.
The eight competencies program established by Spanish curriculum, emphasizes the need for the students to reach skills that enable them to face the requirements of the globalized world succesfully. The skills needed in this aspect, may have a purely economic or humanistic character explains Dominguez (2013, 2015). Skills development in the area should be based on the learning of historical thought, ultimately, promote a vision of history as a science that allows the interpretation of the past instead of developing memorization where the discipline of facts is learned (date, places and characters). This investigation began with a diagnostic study through interviews, 22 students and 11 teachers ESO 4ºde History and Social Sciences Secondary. This information was complemented by a survey of 1709 students in their last year of secondary school. The results of this phase of the investigation suggest that secondary classrooms in Catalonia have not adapted to the needs and demands of society in the XXI Century. From this idea, it follows that the teaching-learning process continues being through memorizing and reproducing system. In a second phase this research conducted two educational experiences: The first one dealt with the rise of Fascism in Europe that experienced by 62 students of 4th of ESO; the second entitled "Assuming History: The Spanish Civil War" applied to 55 students in their final year of ESO. The results prove that students who acquire their own procedural job skills , reach a higher level of knowledge in historical thinking.

L'estudi té el seu origen en la situació problemàtica de l'ensenyament actual a partir de l'entrada a l'escola: la fragmentació del coneixement, la desmotivació de l'alumnat, els valors materials per sobre dels humans i socials, l'acumulació d'informació, la falta de col•laboració i les actituds poc cooperatives. L'adscripció al Paradigma de la complexitat determina un enfocament de la investigació qualitatiu i fenomenològic. D'aquesta naturalesa és la mirada investigadora i després de comprendre les oportunitats del teatre i fer-les dialogar amb l'àmbit educatiu, s'arriba al compromís amb la perspectiva ontològica, és a dir, amb la manera de veure el món, la realitat, l’educació, l'ensenyament i la institució educativa. Per això, aquesta tesi és una investigació educativa en i sobre educació. D'una banda, és una investigació en educació ja que l'anàlisi es fa a partir de les experiències portades a terme amb participants dintre de diferents àmbits educatius reals; i, per una altra, sobre educació ja que té com objecte d'estudi el teatre, explorant-lo i estudiant-lo en diferents contextos tenint com propòsit contribuir en la millora i transformació de la tasca educativa, institucional i docent. Aquesta recerca es va proposar estudiar pràctiques pedagògiques relacionades amb el teatre i les seves variants, portades a terme per agents diversos i en contextos diferents. Mitjançant preguntes, seguint el model de Maxwell hem anat (re)coneixent les diferents dimensions formatives i creatives del teatre, tant des d'una perspectiva pedagògica teòrica com pràctica. El procés d'anàlisi d'informació es porta a terme seguint: a) anàlisi de documents, b) entrevistes, c) observació participant i no participant. Hem entès i conceptualitzat el teatre en termes de complexitat, concebut com un escenari facilitador d'ambients d'aprenentatge amb un component formatiu valuós tant en un sentit social com personal. Una experiència a través del teatre pot voler dir moltes coses: fer d’actor, dramaturg, espectador, lector, dinamitzador, entre d’altres en un moment determinat. En aquest treball parlem d’experimentar a través del teatre en l’àmbit escolar. Ens referim al teatre com a eina pedagògica i com a escenari formatiu que facilita situacions per percebre, comprendre, comunicar i enriquir-se amb els processos, les produccions artístiques i les diverses realitats que es propicien. Com a tal ens ofereix la possibilitat de desenvolupar les competències dintre de la comunitat escolar. A través del teatre podem fomentar un aprenentatge integrat i transdisciplinar desenvolupant molts aspectes de les diferents competències. En funció de quin sigui l’objectiu el teatre és una activitat que ens pot ser útil per treballar-ne uns o uns altres. Concloem l'estudi fent propostes explícites per a fomentar la presència del teatre en el contingut curricular de la formació inicial del professional de l'educació.
The study has its origin in the current problematic situation in education related to the beginning of schooling: the fragmentation of knowledge, the motivation of the students, the material values over the human and social ones, the accumulation of information, the lack of collaboration and the uncooperative attitudes. The ascription to the Paradigm of complexity determines a qualitative and phenomenological research approach. This is the basis of this research, in which we analyze diverse theater aspects and we make them dialogue with education. Through questions, following the model of Maxwell, we have been (re)knowing the various aspects of theater and creative learning, both from a theoretical and practical teaching. Experiencing theatre may offer various perspectives at a certain point: being an actor, writer, spectator, reader, team leader, etc. Theatre is a pedagogical tool and a learning scene that fosters perception, understanding, communication and enrichment through the artistic implementation, the production itself, as well as the resulting realities. As such, theatre is a way of developing skills in the educational environment. Theatre can lead to an integrated and transdisciplinary learning, developing several aspects of different skills. Depending on the goal, theater can be useful to develop one or another of such skills. We conclude the study by presenting explicit proposals to boost presence of the theater in the curriculum for initial training of the professionals of education.

Aquesta tesi planteja un nou itinerari d’investigació per a l’aprenentatge a les organitzacions. Per fer-ho, proposa un nou model teòric que s’articula a partir de tres elements: aprenentatge organitzatiu, aprenentatge entre iguals i aprenentatge informal. El disseny metodològic del projecte s’ha estructurat entorn la idea de recollir i analitzar relats de persones, en què expliquen la seva experiència de socialització i aprenentatge en una organització; interpretar la narració que fan del propi aprenentatge, de l’aprenentatge institucional i del valor que atribueixen, en aquest procés, a la interacció no formal amb altres persones identificades com a iguals. És per aquest motiu que la proposta metodològica s’ha basat en l’observació participant, acompanyada d’entrevistes semi-estructurades. Mitjançant la tècnica etnogràfica, s’ha realitzat una immersió de nou mesos en un servei mèdic d’una organització sanitària de nivell II. A partir del treball de camp i del procés analític dels diferents registres recollits -registres d’observació, converses informals i entrevistes transcrites-, es desenvolupen sis línies de resultats: a) tendència a formalitzar per part de l’organització, b) predomini d’un discurs de cientificitat, c) caracterització contextual de la informalitat, d) conformació dinàmica de la igualtat, e) descripció de les transicions de rol i, f) pràctiques de legitimació. Com a principals conclusions destaquem: a) En la construcció de la igualtat a l’àmbit laboral es mobilitzen diferents marques de posició, que la doten de dinamisme contextual. b) No existeixen dues organitzacions, la formal i la informal, sinó que existeix un únic sistema de descodificació que és el que permet atribuir els diferents graus de formalitat que es van succeint i encavalcant en una organització. c) Les eines de mesura de l’aprenentatge organitzatiu són encara molt rudimentàries, amb poca capacitat per recollir els aprenentatges de tipus tàcit, implícit i clarament contextualitzats. d) El fet que la formalització sigui una pràctica de legitimació dificulta el reconeixement del valor dels aprenentatges informals. Malgrat aquesta manca de valor explícit associat, es detecta un clar predomini dels professionals per vincular-se i participar en activitats i contextos que afavoreixen l’aprenentatge informal, sovint associats a coneixements implícits. e) La igualtat i la proximitat de rol, afavoreixen la producció d’interaccions, idees, discussions, intercanvis, en contextos tant formals com informals.
This thesis presents a new research pathway to organizational learning. To do this, it proposes a new theoretical model based on three elements: organizational learning, peer-to-peer learning and informal learning. The methodological design of the project has been structured around the idea of collecting and analysing stories of people talking about their own experience of socialization and learning within an organization, and interpreting the way they narrate their own learning, the institutional learning, and the value of the non-formal interaction with peers they attributed to this process. For this reason, the methodology is based on participant observation, together with semi-structured interviews. Using ethnographic techniques, there has been a nine-month immersion on a medical service organization care level II. Thanks to the field work and through the analysis of different records collected (observation records, informal conversations and transcribed interviews) the dissertation presents six types of results: a) formalizing trend from the organization, b) predominance of scientific language, c) contextual characterization of informality, d) dynamic peer construction, e) role transitions, and f) legitimation practices. The main conclusions of this thesis are: a) The construction of peer sense in the workplace mobilizes different placeholders, which provide it with their dynamic characteristics. b) The formal and the informal organization are both the same organization. There is just one system that allows workers to decode situations, attributing different levels of formality-informality in any possible context. c) The measuring tools for organizational learning are still rudimentary, with little capacity to collect the learning of tacit, contextualized and implicit knowledge. d) The fact that formalization is a practice of legitimation hinders the recognition of the value of informal learning. Despite the lack of explicit value associated, one can perceive a predominance of professionals to link up and participate in activities promoted in informal learning contexts, often associated with implicit knowledge. e) Peer interactions (equality and proximity based) help the production of ideas, discussions and exchanges, both in formal and informal contexts.

El significatiu nombre d’alumnes que tenen un baix rendiment acadèmic amb el conseqüent fracàs escolar, i la reflexió sobre la pròpia pràctica professional, porta inexcusablement a qüestionar-nos, com a docents, quina és la manera com ensenyem, quina és l’estructura d’ensenyament aprenentatge present al nostre centre, a la nostra aula, i si una estructura d’ensenyament aprenentatge diferent és possible i possiblement més eficaç que la que utilitzem. Per aquest motiu, la present tesi doctoral analitza les característiques d’una estructura cooperativa de l’ensenyament aprenentatge, i com la utilització de l’aprenentatge cooperatiu en el marc d’una escola inclusiva per a tots, pot condicionar les expectatives docents, les expectatives grupals i la motivació dels alumnes per a l’assoliment de l’èxit. Amb la present investigació hem volgut estudiar si la incidència d’una estructura d’aprenentatge cooperativa va acompanyada d’un canvi en les expectatives mútues que els estudiants tenen dels seus companys d’equip, i si aquest canvi en les expectatives mútues incideix en la motivació dels alumnes per assolir l’èxit.
The significative number of students who have low academic performance, together with their consequent academic failure and the reflection on one’s own practice, lead us inexcusably to ask ourselves, as teachers, about the way we are teaching, which is the teaching-learning structure in our school and in our classes at the moment, as well as if a different teaching-learning structure could be possible and probably more effective than the one we are using nowadays. So that, this thesis analyses which are the characteristics of a collaborative teaching-learning situation, and how the use of a teamwork structure in the frame of an inclusive school for everybody, can influence the expectations of teachers, the group expectations as well as the group motivation to success.With this research we wanted to study wether the effect of cooperative learning structure is accompanied by a change in the mutual expectations that students have in their teammates, and if this change in the mutual expectations affects students’ motivation to succeed.

Al s. XXI l’escola necessita amb urgència transformacions en profunditat que ens permeten adaptar-la a les necessitats que la societat en general i el nostre alumnat en particular reclamen. A l'aula, l’educació musical respon en el moment present a models que res tenen a veure amb les maneres de fer música que trobem fora de l’escola. Les noves revolucions tecnològiques aplicades al camp de la música han permès emergir amb força altres formes de fer i de col·laborar que ofereixen una nova cartografia de l’aprenentatge musical en totes les seues dimensions. Per aquest motiu, aquest estudi, amb una metodologia etnogràfica, situa el focus en les pràctiques col·laboratives en la creació musical que s’ubiquen en el context informal i que són desenvolupades per músics sense formació musical acadèmica. Els resultats de l’estudi ens mostren algunes de les claus que haurem de tenir en compte a l’hora de transformar i adaptar les pràctiques musicals que habiten les nostres aules cap a contextos més permeables entre l’escola i la societat amb la qual conviu, afavorint i potenciant uns aprenentatges musicals més creatius i col·laboratius.
Twenty first century School urgently needs profound transformations that allow teachers to adapt the school to the needs that our students and the society in general are claiming. Musical education is now using models that have nothing to do with the ways of doing music that we can find outside of the school. The new technological revolution applied to the field of music has allowed other ways of doing music to strongly emerge that collectively offer a new cartography of musical learning in all its dimensions. It is for that reason that this study, through an ethnographic methodology, focuses on the collaborative practices in music creation occurring in informal contexts and that are developed by musicians without formal musical training. The results of this study show some guidelines that have to be taken into account in order to transform and to adapt the musical practices in our classrooms towards more permeable contexts between school and society by encouraging and fostering collaborative and creative musical learning.
En el s. XXI la escuela necesita con urgencia transformaciones en profundidad que nos permitan adaptarla a las demandas que la sociedad en general y nuestro alumnado en particular reclaman. En el aula, la educación musical responde en el momento presente a modelos que nada tienen que ver con las maneras de hacer música que encontramos fuera de la escuela. Las nuevas revoluciones tecnológicas aplicadas al campo de la música han permitido emerger con fuerza otras formas de hacer y de colaborar que ofrecen una nueva cartografía del aprendizaje musical en todas sus dimensiones. Por este motivo, este estudio, con una metodología etnográfica, sitúa el foco en las prácticas colaborativas en la creación musical que se ubican en el contexto informal y que son desarrolladas por músicos sin formación musical académica. Los resultados del estudio nos muestran algunas de las claves que deberemos tener en cuenta a la hora de transformar y adaptar las prácticas musicales que habitan nuestras aulas hacia contextos más permeables entre la escuela y la sociedad con la que convive, favoreciendo y potenciando unos aprendizajes musicales más creativos y colaborativos.

Una gran majoria de recerques en el camp de l’ensenyament tenen la finalitat implícita de millorar el rendiment de l’alumnat, però en el nostre cas no és tant el “què” sinó el “com”, és a dir, el que realment la justifica és el fet que la millora del rendiment de l’alumnat com a repte es plantegi a partir de potenciar l’autonomia de l’alumnat com a competència bàsica. La introducció de les competències en els currículums escolars ha produït que és valori més la competència “d’iniciativa personal i autonomia” i la “d’aprendre a aprendre”. Aquestes competències tenen dues dimensions fonamentals: en primer lloc, l’adquisició de la consciència de les pròpies capacitats així com del procés d’aprenentatge, i en segon lloc, la utilització de les estratègies necessàries per desenvolupar-les. El disseny de la recerca es porta a terme amb la base teòrica del constructivisme i la teoria vigotskyana sobre l’aprenentatge social, amb la funció pedagògica de l’autoavaluació dins del procés d’aprenentatge i com a procés autoregulador que defensen els estudis de Molas i Valls (2009), així com també amb el desplegament de les competències. Aquesta tesi aporta la informació relativa al grau d’assoliment de la competència matemàtica que pot tenir un alumne que ha treballat amb algun tipus d’aprenentatge autònom, en la unitat didàctica sobre la proporcionalitat i els percentatges. L’estudi s’estructura en quatre fases: en la primera fase es va concretar el problema de la recerca i el disseny de l’estudi exploratori per l’alumnat de 1er curs d’ESO, amb testació d’activitats d’aprenentatge autònom. Donats els bons resultats obtinguts inicialment, es va decidir realitzar una segona part de l’estudi amb l’alumnat de 2on d’ESO, on la majoria d’aquest alumnat havia participat en l’estudi exploratori, i es va procedir a la valoració dels resultats. A partir de totes aquestes dades es va realitzar un nou disseny per a estudiants de 1er i 2on d’ESO als quals es va aplicar a la tercera fase de l’estudi. I donats els nous canvis curriculars es va passar a 3er d’ESO unes proves “d’avaluació diagnòstica” de la Generalitat de Catalunya per tal de comparar els resultats dels alumnes que havien treballat amb aprenentatge autònom amb els que no. La fase quarta i darrera es va dedicar al treball i anàlisi dels resultats i l’elaboració de les conclusions. L’estudi s’ha realitzat amb alumnat d’un institut públic de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb mostres àmplies d’alumnes. La metodologia parteix d’un paradigma descriptiu on es pretén descriure com es desenvolupa l’aprenentatge autònom a partir d’una unitat didàctica sobre el tema de “La proporcionalitat i els percentatges”. Per tant s’han usat mètodes d’anàlisi mixtes. Els quantitatius perquè han permès quantificar dades en percentatges respecte de les valoracions de les proves i de les activitats. I els qualitatius perquè s’ha pogut descriure amb tots els instruments quines eren les actuacions dels alumnes. Entre els resultats obtinguts s’ha vist que l’aprenentatge autònom al llarg de dos cursos (1r i 2n d’ESO) millora el rendiment de l’alumnat en relació a la competència matemàtica d’una proporció d’alumnes més gran que la proporció que correspondria als alumnes que han seguit un aprenentatge tradicional o dels que han seguit un aprenentatge autònom durant només un curs (1r d’ESO). I que la responsabilitat a partir de l’autoavaluació millora també el rendiment i la competència matemàtica d’aquest alumnat. Aquesta responsabilitat s’afavoreix amb la utilització de diverses eines d’aprenentatge que fan augmentar la consciència de l’alumne sobre aquest aprenentatge i fomenten una autoregulació. Totes aquestes dades ens porta a concloure la possibilitat d’establir una nova forma d’aprendre dins el marc del constructivisme, nova pel protagonisme que pren l’alumnat en aquest procés, que permet millorar, l’assoliment de competències matemàtiques per part d’una majoria d’alumnes.
Most of the research in the field of education has the underlying purpose of improving the student’s performance as a challenge that arises from empowering the student’s autonomy as a core competency. The introduction of skills in school curricula gives more value to competence in "initiative and personal autonomy" and "learn to learn". These skills have two fundamental dimensions: first, the acquisition of awareness of one's own abilities and on the learning process and, secondly, the use of strategies to develop them. The research design is carried out with the theoretical basis of constructivism and the vigotskyan theory in social learning, with the educational role of self-evaluation in the learning process and as a self-regulatory process advocated by Molas & Valls (2009) and with the deployment of skills. This thesis provides information on the degree of achievement of mathematical competence by students who have been engaged in some kind of autonomous learning in the unit on proportionality and percentages. The study was conducted with students from a public school in the metropolitan area of Barcelona, with large samples of students. The methodology is based on a descriptive paradigm which aims to describe how independent learning is developed from a didactic unit on the topic of "Percentages and proportionality." Therefore, mixed methods of analysis were used: quantitative and qualitative. The results showed that autonomous learning over two years (1st and 2nd ESO) improved mathematical competence and performance of a much larger proportion of students that the proportion of students who followed a traditional learning or who followed independent learning only during one year (1st ESO). Besides, responsibility for self-evaluation also improves the performance and mathematical competence of the students. This responsibility is favored by the use of various learning tools that increase student awareness about this type of learning and encourage self-regulation. All these data lead us to conclude the possibility of establishing a new way of learning within the framework of constructivism, new because of the leading role that students take in this process, which improves mathematics competence of a majority of students.

La investigació té com a problema l'estudi de les dificultats d'aprenentatge que tenen els estudiants de nivells preuniversitari i universitari en la Termoquímica i en quina mesura es poden atribuir, entre d'altres raons, a les deficiències de un ensenyament que no té en compte els resultats de la recerca en didàctica de les ciències. En cas de resultar positiva aquesta relació s'avançà una segona hipòtesi segons la qual si es superen les deficiències docents diagnosticades -axiològiques, epistemològiques i metodològiques- es pot millorar la comprensió termoquímica d'estudiants universitaris mitjançant una seqüència didàctica basada en el model d'aprenentatge com investigació orientada. Aquestes dues hipòtesis s'han fonamentat teòricament i posat en qüestió mitjançant dissenys experimentals convergents i variats que han emprat metodologies qualitatives (entrevistes a 12 estudiants) i quantitatives (qüestionaris a 207 estudiants de 2ón de Batxillerat, 3r i 5é de Química i a 124 professors de Física i Química així com una xarxa d'anàlisi aplicada a 30 textos de Química de 2ón de Batxillerat i de Química General universitària). En la segona hipòtesi, s'ha elaborat una seqüència d'ensenyament de Termoquímica per a Batxillerat sobre la qual han reflexionat, com a futurs professors, 35 estudiants de les llicenciatures de Física i Química durant 12 classes en l'assignatura de Didàctica de les Ciències Físico-Químiques del cursos 2004-2005 i 2005-2006. Els dos dissenys pretest-postest i postest-postest (amb grups de control) que s'han utilitzat han donat molt bons resultats. D'una banda, s'ha superat el 60% dels 80 errors que tenien en el pretest els estudiants universitaris del grup experimental al resoldre un qüestionari de 5 ítems on s'havia d'aplicar la primera llei de la Termodinàmica i el concepte d'entalpia. D'altra banda, s'ha aconseguit una millora notable en els coneixements termoquímics tant en el postest d'aquestos estudiants com en la comparació dels seus resultats i els dels grups de control utilitzats (mostres d'estudiants de 3r i 5é cursos de la carrera de Química) amb una probabilitat igual o superior al 99% de que les diferències significatives trobades siguen degudes a la seqüència didàctica debatuda pel grup experimental.
Research is to study the problem of learning difficulties have preuniversity students and university levels in the Thermochemistry and how much can be attributed, among other things, the shortcomings of an education that is not into account the results of research in science teaching. If this relationship was positive forward a second hypothesis that if we overcome the shortcomings teachers-diagnosed axiological, epistemological and methodological-can improve the understanding Thermochemistry of university students through a teaching sequence based on the model of as research-oriented learning. These two hypotheses are theoretically based and called into question by converging experimental designs and different that have used qualitative methods (interviews with 12 students) and quantitative (questionnaires to 207 students of 2nd Baccalaureate, 3rd and 5th of Chemistry and 124 teachers Physics and Chemistry as well as a network analysis applied to 30 texts of Chemistry 2nd Baccalaureate General Chemistry and university). The second hypothesis has been elaborated a sequence of teaching Thermochemistry for Baccalaureate on which they thought, as future teachers, 35 undergraduate students of Physics and Chemistry for 12 classes in the course of teaching the Chemical-Physical Science courses from 2004-2005 and 2005-2006. The two designs pre-and post-post-post (with control groups) that have been used have given good results. On the one hand, it has exceeded 60% of the 80 errors that were in the pre-college students in the experimental group to resolve a 5-item questionnaire was applied on the first law of thermodynamics and the concept of 'enthalpy. On the other hand, has achieved a significant improvement in knowledge Thermochemistry in the post for these students in the comparison of their results and the control groups used (samples of students in 3rd and 5th years of career Chemistry) with a probability equal to or greater than 99% of the differences found to be due to the teaching sequence discussed by experimental group.

L'objectiu de la tesi és: Validar els criteris de Johnson i Johnson (1992) com a indicadors d'avaluació d'actituds cooperatives. Ens proposem definir, contrastar i avaluar noves eines d'actuació. Observant, analitzant i valorant com uns nens i nenes de 6 anys desenvolupen actituds cooperatives, a través d'unes activitats proposades per les mestres tutores, amb la intenció de validar en un nou context d'aplicació els indicadors citats per Johnson i Johnson (1992). Per centrar els objectius de la recerca hem tingut en compte una triple perspectiva: del professorat, de l' alumnat i de les activitats.
Presentem l'anàlisi de les dades des de diferents instruments, d'acord amb els propòsits plantejats a la tesi en dos nivell d'anàlisis i amb la validació d'indicadors. La contrastació de les aportacions dels diferents instruments ens ha permès establir la triangulació de les dades que garanteix la fiabilitat dels indicadors i ens permet arribar a les conclusions esmentades en el últim capítol.
The objective of the thesis is to validate the criteria of Johnson and Johnson (1992) as evaluation indicators of cooperative attitudes.
We propose to define, monitor and assess new performance tools by observing, analyzing and assessing as 6-year-old boys and girls develop cooperative attitudes through activities proposed by their teachers, with the goal of evaluating, in a new application context, the indicators cited in Johnson and Johnson (1992).To focus on the research objectives we have taken into account a triple perspective: that of the teaching staff, of the students and of the activities.We present the analysis of the data from the different instruments, in accordance with the aims set out in the thesis on two levels of analysis and with indicator validation.
Monitoring the contributions from the different instruments has allowed us to perform a triangulation of the data, which guarantees the reliability of the indicators and allows us to reach the conclusions mentioned in the last chapter.

Aquesta tesi estudia les característiques de l'aprenentatge a l’edat adulta. És una tesi realitzada per compendi de publicacions. Es basa en catorze publicacions agrupades en tres blocs: el concepte i les bases que emmarquen l’aprenentatge a la vida adulta, els aspectes didàctics i organitzatius propis dels contextos d’aprenentatge i l’anàlisi de pràctiques educatives específiques com la que propicia l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, l’educació a presons o l’educació amb persones de la comunitat gitana. Partint d’aquestes publicacions es dedica primer apartat a l’estudi dels conceptes bàsics de l’aprenentatge i l’acció educativa a la vida adulta, un segon apartat que descriu les característiques de l'aprenentatge a la vida adulta: el subjecte adult, el contingut, l’entorn d'aprenentatge i la pràctica educativa. I un apartat final amb les conclusions derivades de els publicacions i el treball de la tesi i l’apunt de les perspectives que se’n deriven. En el primer apartat s’ofereix una revisió de l’evolució de com ha estat considerat el procés d’aprenentatge de les persones adultes des de l’idea inicial que entenia l’adult com a esser consolidat i l’aprenentatge com una activitat excepcional, passant per la que ho conceptualitzava com un recurs de excepcionalitat de segona oportunitat fins a la idea d’un procés permanent i específic per a cada etapa de la vida. Es fa una revisió de les aportacions des de la pedagogia, l’andragogia i la concepció actual de l’educació permanent i els processos de formació al llarg de la vida Partint de la definició d’Hamburg que entén l’acció educativa amb adults i adultes com la que impulsa els aprenentatges formals i no formals que desenvolupen capacitats, enriqueixen els coneixements i milloren les competències. Es completa amb dos nous components. Un primer que reforça els aspectes identitaris de cada persona o grup de referència i el situa en un marc social – ecosistèmic. I un altre que reforça el sentit de perfectivitat, de resposta al reptes amb els que ens trobem les persones més enllà de la dimensió compensatòria que fa referència a un estàndard situat fora de subjecte de l’aprenentatge. Els segon apartat aborda les característiques de l'aprenentatge a la vida adulta incidint en quatres aspectes: la base física o corporal, els aspectes cognitius, els emocionals i les relacions amb l’entorn. Seguidament s’aborda com el subjecte s’aproxima als continguts, quin paper té el bagatge personal i quines competències cal desenvolupar. Es pren el cas l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura per fer una aproximació a aquesta temàtica. També s’estudien les condicions en les que es desenvolupa l’aprenentatge en dos àmbits de treball, el medi penitenciari i l’educació amb la comunitat gitana. Finalment es fa una descripció dels elements bàsic que cal abordar quan desenvolupem la pràctica educativa. Després de presentar les catorze publicacions el darrer apartat aporta les conclusions i perspectives: la definició dels tres d’identitat de l’aprenentatge adult, com els homes i dones s’aproximen a l’aprenentatge que suposa un canvi en la seva trajectòria vital, quin és el sentit dels continguts i com cal treballar-los des de la perspectiva de la persona adulta i quines perspectives de futur es perfilen en la perspectiva que apunta Paul Bélanger (2009), aprendre és incrementar la pròpia autonomia.
This thesis sought to understand the adult learning characteristics. It is a compendium of fourteen publications which have been classified in three groups: adult learning conceptual framework and its core aspects; adult learning methodological and organizational factors in specific adult learning contexts and the analysis of specific educational practices, such as reading and writing learning, the education in prisons and the education in gypsy communities. From this compendium, the first chapter studies the basic concepts and the educational action in adult learning; the second chapter describes the main characteristics in adult learning: the adult learner, the content, the learning environment and the educational practice. The last chapter covers the conclusions. The first chapter offers a review of the evolution of the adult learning process conceptualization –from the initial idea of the adult as a consolidated being and the learning process as an exceptional activity to the idea of adult learning as an exceptional second chance resource or the idea of a life learning process being specific for each life stage. The second chapter tackles, firstly, the adult learning characteristics. Emphasis is focused on four aspects: the physical or body basis; the cognitive factors; the emotional factors and the relationship with the environment. Secondly, it tackles the way the subject approaches the content -the role of the personal background and the competencies that require development. In the same way, it also tackles the conditions in which learning is developed in two working contexts: the prison and the gypsy community. Finally, we will present the conclusions and further perspectives: the definition of the characteristics of adult learning identity; the way men and women approach learning as a change in their lives; the meaning of the contents along with the way they are required to be developed from an adult perspective ; the future perspectives arising from Paul Bélanger’s (2009) statement: « learning is increasing our own autonomy ».

Dissertação (mestrado) - Universidade Federal de Santa Catarina, Centro de Filosofia e Ciências Humanas, Programa de Pós-Graduação em Filosofia, Florianópolis, 2013.
Made available in DSpace on 2013-12-05T22:36:38Z (GMT). No. of bitstreams: 1 318480.pdf: 1204384 bytes, checksum: d085baf5794e66183a53677b29a12a2a (MD5) Previous issue date: 2013
Schopenhauer propõe, em O mundo como vontade e como representação, uma consideração metafísica da música, em oposição a sua consideração física. Mostra-nos, a partir daí, como a música é expressão da própria essência do mundo e, sendo assim, como é possível uma analogia entre ambos. Essa tese, que influenciou de imediato pensadores e compositores - representando um salto importante para a compreensão sobre a expressão musical - permite-nos refletir como a música não é apenas uma expressão do humano, mas é constituinte dele; isto é, permite-nos mostrar de que maneira a metafísica da música pode ser pensada como uma filosofia primeira.

Es pretén investigar si el consum crònic de dosis tòxiques d'alcohol altera els aprenentatges que impliquen una inhibició de la conducta, o la capacitat de posar fre i aturar determinades conductes errònies. S'aplica un model d'alcoholisme animal basat en el consum voluntari i oral d'alcohol. Per a obtenir nivells de consum significatius en els animals experimentals s'associa la ingesta d'una dissolució alcohòlica endolcida (10% etanol v/v, 3% glucosa p/v) a la ingesta diària de menjar, amb privació d'aliment (80% pes corporal) per augmentar les propietats gratificants de la droga. A més, l'accés a l'alcohol està limitat a 1 hora/dia per concentrar la seva ingesta i obtenir pics d'alcohol en sang significatius i per tant nivells tòxics. La voluntarietat del consum s'assegura mantenint sempre una ampolla amb aigua disponible per l'animal durant l'hora diària en que se li ofereix la dissolució alcohòlica. En aquesta situació experimental es realitzen determinades proves d'aprenentatge instrumental apetitiu en gàbia d'Skinner: adquisició de la resposta de prémer la palanca (1 sessió de 50 min), condicionament de reforçament continu (CRF, 4 sessions de 30 min), extinció de la resposta (2 sessions de 30 min) , discriminació successiva (10 sessions de 30 min de mitjana) i prova de dos estímuls (2 sessions de 30 min.). Els resultats obtinguts mostren que els animals que consumeixen crònicament alcohol en dosis tòxiques diàries presenten un deteriorament en l'execució dels aprenentatges que impliquen inhibició de la resposta incorrecta, com és el cas de la discriminació i de la prova dels dos estímuls. Durant la discriminació l'animal ha d'aprendre a emetre la resposta davant de l'estímul positiu (llum encès+to apagat) que anirà seguida del reforçament, i d'inhibir la resposta davant l'estímul negatiu (llum apagat+to encès), ja que no va seguida pel reforçament. En el cas de la prova de dos estímuls es realitza una extinció però amb els dos estímuls de la discriminació prèvia presents (llum encès+to encès), i per tant indica el grau de control d'estímuls que s'ha adquirit durant la discriminació prèvia. En canvi, els aprenentatges simples d'associació entre estímuls, com l'adquisició o l'extinció van ser afavorits pel consum d'alcohol. Aquest efecte es relaciona amb els efectes ansiolítics d'aquesta substància. S'ha demostrat experimentalment que les drogues que presenten perfil ansiolític, com l'alcohol, faciliten l'extinció, ja que disminueixen la frustració associada al no reforçament. El deteriorament de l'aprenentatge inhibitori produït pel consum crònic d'alcohol es relaciona amb l'hipofrontalisme que pateixen els humans alcohòlics, encara que a la rata les estructures cerebrals implicades a la inhibició conductual i per tant afectades per l'alcohol semblen ser les vies que connecten el septum amb la formació hipocampal. Es proposa que la manca d'inhibició que provoca el consum crònic d'alcohol podria estar a la base de la manca de control sobre l'autoadministració que presenten els individus alcohòlics i que els porta al punt de no retorn, criteri clau d'addicció segons el manual de diagnòstic DSM-IV, juntament amb la motivació extrema per aconseguir la droga i la conducta autodestructiva.

-Introducció: Un dels principis assumits en l'estudi, ja que s'ha evidenciat que facilita el tractament de les DA, és que aquestes són responsabilitat de tots els agents educatius que intervenen en el procés evolutiu d'una persona. Per aconseguir la corresponsabilitat en els centres, cal parlar de canvi per a la millora de l'escola, de les eines que es consideren que poden conduir cap a la innovació, és a dir, de l'assessorament i de la formació, però també de les famílies com a entorn clau per al desenvolupament i educació dels infants, així com per al bon funcionament dels centres escolars. La finalitat de l'estudi és la de comprendre i fer una anàlisi per a la millora dels contextos d'aprenentatge de l'alumnat en general, encara que es parteixi de l’alumnat amb DA. - Contingut de la investigació: Sota el títol "De les Dificultats d'Aprenentatge a les Dificultats en el Procés d'Ensenyament-Aprenentatge", la tesi presenta dos grans blocs de continguts. D'una banda, després del procés de reflexió dut a terme per un grup de docents, es presenta l'anàlisi qualitativa del desenvolupament de l'actitud professional davant l'atenció a la diversitat, l'ús exclusiu del llibre de text, la participació de la família en el centre, l'elaboració dels documents de centre, així com també de les programacions que porten a terme per al desenvolupament de la seva pràctica diària. I per altra banda, a partir de l'anàlisi quantitativa de les respostes donades en un qüestionari de satisfacció i participació a l'escola, es descriu la situació que viuen les famílies amb fills i filles amb Dificultats d'Aprenentatge a les Illes Balears. - Conclusió: Entendre i assumir el concepte d'atenció a la diversitat a les escoles, suposa acceptar que ni la causa ni el tipus de dificultat és el més important per donar respostes adequades a les necessitats que sorgeixen en el procés d'aprenentatge, sinó que ha de ser la capacitat i l'estil d'aprenentatge de l'alumnat el que ha de guiar la nostra intervenció. Sota aquesta primera consideració, l'estudi presenta la necessitat de reconvertir el plantejament inicial centrat en el dèficit, en el problema, en la dificultat de l'alumne, per reflexionar sobre la possibilitat que la dificultat pugui estar en el procés d'ensenyament-aprenentatge. Així, una educació inclusiva, per a tothom, passa per descentrar-se de les dificultats de l'alumnat per passar a parlar en termes de formació, d'organització escolar, de reflexió conjunta, de treball col • laboratiu ..., és a dir del procés d'ensenyament-aprenentatge que es porta diàriament en els centres escolars.
- Introducción: Uno de los principios asumidos en el estudio ya que se ha evidenciado que facilita el tratamiento de las DA, es que estas son responsabilidad de todos los agentes educativos que intervienen en el proceso evolutivo de una persona. Para lograr la corresponsabilidad en los centros, hay que hablar de cambio para la mejora de la escuela, de las herramientas que se consideran que pueden conducir hacia la innovación, es decir, del asesoramiento y de la formación, pero también de las familias como entorno clave para el desarrollo y educación de los niños, así como para el buen funcionamiento de los centros escolares. La finalidad del estudio es la de comprender y hacer un análisis para la mejora de los contextos de aprendizaje del alumnado en general, aunque se parta de los / las alumnos con DA. - Contenido de la investigación: Bajo el título “De las Dificultades de Aprendizaje a las Dificultades en el Proceso de Enseñanza-Aprendizaje”, la tesis presenta dos grandes bloques de contenidos. Por una parte, tras el proceso de reflexión llevado a cabo por un grupo de docentes, se presenta el análisis cualitativo del desarrollo de la actitud profesional ante la atención a la diversidad, el uso exclusivo del libro de texto, la participación de la familia en el centro, la elaboración de los documentos de centro, así como también de las programaciones que llevan a cabo para el desarrollo de su práctica diaria. Y por otra parte, a partir del análisis cuantitativo de las respuestas dadas en un cuestionario de satisfacción y participación en la escuela, se describe la situación que viven las familias con hijos/as con Dificultades de Aprendizaje en las Islas Baleares. - Conclusión: Entender y asumir el concepto de atención a la diversidad en las escuelas, supone aceptar que ni la causa ni el tipo de dificultad es lo más importante para dar respuestas adecuadas a las necesidades que surgen en el proceso de aprendizaje, sino que debe de ser la capacidad y el estilo de aprendizaje del alumnado lo que debe guiar nuestra intervención. Bajo esta primera consideración, el estudio presenta la necesidad de reconvertir el planteamiento inicial centrado en el déficit, en el problema, en la dificultad del alumno, para reflexionar sobre la posibilidad de que la dificultad pueda estar en el proceso de enseñanza-aprendizaje. Así, una educación inclusiva, para todos, pasa por descentrarse de las dificultades del alumnado para pasar a hablar en términos de formación, de organización escolar, de reflexión conjunta, de trabajo colaborativo ..., es decir del proceso de enseñanza-aprendizaje que se lleva a diario en los centros escolares.
-Introduction: One of the principles assumed in the study, since it has been shown that facilitates the processing of DA, is that these are the responsibility of all educators involved in the developmental process of a person. To achieve co-responsibility in schools, we have to talk about change for school improvement, about tools that can lead to innovation, providing advice and training, but also consider environment as key to the development and education of children, as well as the functioning of schools. The purpose of the study is to understand and analyze the contexts of learning for improvement of student in general, although we start with the students with DA. - Content of the research: Entitled "From Learning Difficulties to Difficulties in the process of teaching and learning", the thesis has two main areas of content. First, after the process of reflection carried out by a group of teachers, presents qualitative analysis of the development of the professional attitude with attention to diversity, the exclusive use of the textbook, the family involvement in the center, preparing the documents center, as well as the programs carried out for the development of their daily practice. On the other hand, from the quantitative analysis of the answers given in a questionnaire of satisfaction and participation in school, the research also described the situation of families living with children with learning difficulties in the Balearic Islands. - Conclusion: Understand and accept the concept of attention to diversity in schools, means accepting that neither the cause nor the type of difficulty is important to provide an adequate response to the needs that arise in the learning process, but should was the ability and learning style of students that must guide our intervention. Under the first consideration, the study shows the need to convert the initial approach focused on the deficit, the problem, the difficulty of the student to reflect on the possibility that the difficulty may be in the process of teaching and learning. So, inclusive education for all, implies to decentralize the difficulties of students to talk in terms of training, school organization, joint reflection of teamwork , cooperative work... so, the focus should be in the process of teaching and learning that takes daily in schools.

La pregunta principal d’aquesta recerca és com es relacionen la confiança matemàtica, l’aprenentatge matemàtic i l’efecte del feedback en un context d’aprenentatge de matemàtiques en línia. Aquesta recerca s’emmarca en el context de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Els estudiants de la UOC són persones adultes amb responsabilitats laborals i familiars que necessiten la flexibilitat de lloc i temps que els proporciona estudiar una titulació de forma no presencial. A més, els estudiants reprenen els seus estudis després d’un temps de desvinculació del món acadèmic. Així, la incorporació de les TIC a l’aprenentatge pot suposar una dificultat per a aquests estudiants que provenen d’una experiència educativa tradicional de paper i llapis. Però en l’aprenentatge de matemàtiques en línia ens trobem amb altres dificultats específiques. Per exemple, el nivell dels coneixements matemàtics previs dels estudiants és divers, donat que els estudiants poden provenir de diferents titulacions i sovint hi ha mancances en el domini dels conceptes bàsics de matemàtiques. El context concret d’aquesta recerca és l’assignatura Iniciació a les Matemàtiques en Enginyeria de la UOC, una assignatura de matemàtiques en línia per a l’aprenentatge de continguts bàsics de matemàtiques. L’assignatura està estructurada en dos blocs: Àlgebra i Anàlisi. Amb aquesta recerca volem comprendre i estudiar elements i variables vinculats al procés d’aprenentatge d’una matèria d’aquesta naturalesa en un entorn virtual, concretament: l’efecte del feedback que rep l’estudiant i la seva confiança matemàtica. La motivació d’estudiar l’efecte del feedback rebut per un estudiant sorgeix arran de l’anàlisi dels resultats d’una innovació docent en una assignatura de matemàtiques en línia d’estudis d’enginyeria. Una de les conclusions principals d’aquesta anàlisi és que la incorporació d’una eina de feedback automàtic i immediat, tant en activitats d’avaluació com de pràctica, comporta una disminució important de l’índex d’abandonament de l’assignatura. Observar aquesta disminució ens va empènyer a intentar comprendre quin és, i de quins factors depèn, l’efecte del feedback amb contingut matemàtic en l’aprenentatge d’un estudiant. D’altra banda, basant‐nos en l’experiència personal en l’ensenyament de matemàtiques en línia, considerem que el factor afectiu té un paper essencial en l’aprenentatge de matemàtiques. Concretament, hem definit i estudiat la confiança matemàtica de l’estudiant. En un context presencial s’accepta que els aspectes afectius tenen un rol central en l’aprenentatge de matemàtiques i hi ha força investigacions de Didàctica de les Matemàtiques sobre processos d’aprenentatge centrades en aspectes afectius. En el context de l’educació en línia, però, és un aspecte escassament abordat des d’una aproximació teòrica. Aquesta recerca vol contribuir, també, a la comprensió i definició d’aspectes afectius en l’aprenentatge de matemàtiques en línia. Alguns dels resultats més rellevants d’aquesta tesi són: a) l’establiment de tres perfils d’estudiant en relació a la confiança matemàtica i l’aprenentatge matemàtic; i b) indicis de relació entre els perfils d’estudiant i l’efecte del feedback. Hem observat l’efecte del feedback respon a una realitat complexa més vinculada a la combinació de factors afectius i cognitius en connexió amb l’establiment d’objectius, que no pas a un sol d’aquests factors.
The aim of this research is to study the relationship among mathematical confidence, mathematics achievement and the effect of feedback when learning mathematics online. The context of this research is the Open University of Catalonia (UOC). UOC students are adults with familiar and working commitments who need the time and location flexibility provided by a virtual environment. Moreover, the students start again their studies after some time dissociated from the academic world. Thus, the incorporation of ICT to learning can be a difficulty for students who have mainly learned in a traditional education based on paper and pencil. But learning mathematics online can trigger other specific difficulties. For instance, the mathematics background of the students is diverse and usually they do not master basic mathematics concepts. The specific context of this research is the subject Introduction to Maths for Engineering at UOC, an online course of mathematics that aims to learn basic mathematical concepts. This subject is organized in two sections: Algebra and Analysis. With this research we want to understand and to study two elements associated to the mathematics learning process in a virtual environment: the effect of feedback received by a student and his mathematical confidence. The motivation for studying the effect of feedback received by the student is based on the results of the analysis of a teaching innovation in an online mathematics subject for engineers. One of the main conclusions of this analysis is that the incorporation of an automatic and immediate feedback tool, in practical activities and exams, lead to an important decrease of dropout rates. This decrease leads us to try to understand which the effect of the feedback on mathematics learning is and which factors are involved. Based on our personal experience in online mathematics teaching, we think that the affective factor is essential in learning mathematics. Specifically, we define and study mathematical confidence. In a face‐to‐face context, it is accepted that affective issues play an important role in learning mathematics and a lot of research in Mathematics Education on learning processes focuses on affective issues. However, in a virtual context this is rarely studied. This study aims to contribute to a better understanding and definition of affective concepts in online mathematics learning. Some of the relevant results of this research are: a) the definition of three student profiles in relation to mathematical confidence and mathematics achievement; and b) evidences of relationship among the student profiles and the effect of feedback. The effect of feedback is a complex issue related to the combination of affective and cognitive factors linked to the student goals, instead of being related only to one of these factors.

La present tesi doctoral explora diversos aspectes del procés de desenvolupament iteratiu d’una seqüència per a l’ensenyament i aprenentatge sobre propietats acústiques dels materials. Les diferents publicacions que formen part del compendi de la tesi posen en relleu les diferents etapes d’aquest procés: disseny, implementació, avaluació, refinament i contribució als principis de disseny. Identificar quines accions es duen a terme en cadascuna d’aquestes etapes i amb quins criteris i metodologies és el focus d’aquesta tesi. Aquesta recerca parteix de la convicció de que és possible promoure l’aprenentatge d’aquest contingut amb alumnes de secundària, integrant coneixement generat per la recerca i l’experiència dels professors, establint lligams entre els àmbits de la innovació i la recerca. Aquesta tasca, però, està lluny de ser òbvia, ja que interpretar i implementar eficientment els resultats de la recerca a la pràctica educativa no és immediat. És per això que aquesta tesi es centra en analitzar el desenvolupament iteratiu d’una seqüència d’ensenyament i aprenentatge per millorar la qualitat de la mateixa, entenent per qualitat una sèrie de criteris avaluables com la validesa, la utilitat i l’eficàcia. Per portar a terme aquest estudi, es van analitzar les observacions d’aula i les produccions escrites de diferents poblacions d’alumnes de 4t d’ESO al llarg de la implementació de cada versió de la seqüència d’ensenyament i aprenentatge durant tres cursos consecutius. També es van tenir en compte les notes de les reunions del grup de dissenyadors del material, del qual formaven part investigadors en didàctica de les ciències i professors de secundària que van implementar el material a les seves classes. L’anàlisi d’aquest conjunt de dades ens ha permès caracteritzar el procés de refinament de la seqüència i descriure la dinàmica de desenvolupament de models conceptuals per part dels alumnes, tot avaluant la influència de determinades activitats de la seqüència dissenyada.
The present doctoral dissertation explores diverse aspects of the process of iterative development of a teaching – learning sequence on the acoustic properties of materials. The different publications that are part of the compendium of the thesis focus on different stages of this process: design, enactment, evaluation, refinement and contribution to the design principles. Identifying which actions are carried out in each of these stages and which criteria and methods are used is the focus of this thesis. This research study is based on the conviction that it is possible to promote secondary school students’ learning of this content, integrating research-generated knowledge and teachers’ experience, establishing links between the arenas of innovation and research. Nevertheless, this task is far from being obvious since interpreting and effectively implementing research results in educational practice is not immediate. For this reason, this thesis is focused on analysing the iterative development of a teaching – learning sequence in order to enhance its quality, understanding it as a set of assessable criteria such as validity, practicality and effectiveness. With the purpose of carrying out this study, we analyzed classroom observations and written productions from different samples of 15-16 year-old students throughout the enactment of each version of the teaching – learning sequence during three consecutive academic years. We also took into account the notes taken during the meetings of the designer group, which was formed by researchers in science education and secondary school teachers who implemented the material in their classes. The analysis of these data allowed characterizing the process of refinement of the teaching sequence and describing the dynamics of students’ development of conceptual models, evaluating the influence of certain activities of the designed teaching sequence.

Aquest treball té el propòsit d’analitzar com la utilització del model pedagògic de la Flipped Classroom (FC) afecta diferents aspectes del procés d’ensenyament-aprenentatge de les matemàtiques a l’ESO. Aquests aspectes serien la distribució de la utilització del temps, l’adquisició de les competències bàsiques, els resultats acadèmics i la percepció de la seva utilització per part de l’alumnat segons el seu estil d’aprenentatge. Per dur-ho a terme s’ha passat per tres fases ben diferenciades. Una primera fase d’exploració, fent aproximacions i les primeres intervencions; una segona fase de preparació del disseny, de la intervenció, materials, recursos, instruments de recollida de dades i una extensa revisió sistemàtica dels articles sobre el model pedagògic FC durant els últims 10 anys en les principals bases de dades internacionals. Aquesta revisió ha fonamentat la part teòrica i l’estat actual de les investigacions relacionades amb la FC. Amb el que s’ha obtingut en les dues primeres fases, s’ha realitzat la tercera fase, la part experimental, centrada en els aspectes del procés d’ensenyament-aprenentatge a l’hora d’utilitzar la FC i que no s’havien tractat fins al moment o que podien ser abordats amb més profunditat. Els resultats obtinguts mostren que la utilització de la FC, en comparació a la classe magistral, millora l'autopercepció, per part dels alumnes, de la competència aprendre a aprendre. A més, l'alumnat d'estil d'aprenentatge actiu té un rendiment acadèmic superior respecte a la resta d'estil d'aprenentatge. Així mateix, els d'estil teòric tenen una millor retenció dels continguts a llarg termini. També se’ns mostra que l'alumnat amb un estil teòric valora de manera més positiva la utilització de la FC i percep una major interacció amb els companys i el professor. Finalment, l'estudi indica que la utilització de la FC provoca un increment d'un 155,25% del temps de classe dedicat a activitats d'aprenentatge actiu i que l'alumnat dedica un 35,30% més de temps a activitats acadèmiques a casa en comparació a la utilització d'un model pedagògic tradicional.
Este trabajo tiene como propósito analizar como la utilización del modelo pedagógico de la Flipped Classroom (FC) afecta a diferentes aspectos del proceso de enseñanza-aprendizaje de las matemáticas en la ESO. Estos aspectos serían la distribución de la utilización del tiempo, la adquisición de competencias básicas, los resultados académicos y la percepción de su utilización por parte del alumnado según su estilo de aprendizaje. Para llevarlo a cabo se ha pasado por tres fases bien diferenciadas. Una primera fase de exploración, haciendo aproximaciones y las primeras intervenciones; una segunda fase de preparación del diseño, de la intervención, materiales, recursos, instrumentos de recogida de datos y una extensa revisión sistemática de los artículos sobre el modelo pedagógico FC durante los últimos 10 años en las principales bases de datos internacionales. Esta revisión es el fundamento de la parte teórica y el estado actual de las investigaciones relacionadas con la FC. Con lo que se ha obtenido en las dos primeras fases, se ha realizado la tercera fase, la parte experimental, centrada en los aspectos del proceso de enseñanza-aprendizaje a la hora de utilizar la FC y que no se habían tratado hasta el momento o que podían ser abordados con más profundidad. Los resultados obtenidos muestran que la utilización de la FC, en comparación a la clase magistral, mejora la autopercepción, por parte de los alumnos, de la competencia aprender a aprender. Además, el alumnado de estilo de aprendizaje activo tiene un rendimiento académico superior al resto de estilo de aprendizaje. Asimismo, los de estilo teórico tienen una mejor retención de los contenidos a largo plazo. También nos muestra que el alumnado con un estilo teórico valora de forma más positiva la utilización de la FC y percibe una mayor interacción con los compañeros y el profesor. Finalmente, el estudio indica que la utilización de la FC provoca un incremento de un 155.25% del tiempo de clase dedicado a actividades de aprendizaje activo y que el alumnado dedica un 35.30% más de tiempo a actividades académicas en casa en comparación a la utilización de un modelo pedagógico tradicional.
The purpose of this work is to analyse how the use of the pedagogical model of the Flipped Classroom (FC) affects different aspects of the teaching-learning process of mathematics in ESO (Compulsory Secondary Education). These aspects would be the distribution of the use of time, the acquisition of basic skills, the academic results and the perception of their use by students according to their learning style. To do this, we have gone through three distinct phases. The exploration is the first phase which consists of making approximations and the first interventions; a second phase of preparation of the design, the intervention, the materials and resources and the data collection instruments and an extensive systematic review of articles on the FC pedagogical model over the last 10 years in the main international databases. The theoretical part and the current state of research related to FC in me study have been based on the review mentioned above. The third phase, the experimental part has been carried out from the results of the two first phases. This last part focuses on the aspect of the teaching-learning process when using FC, which has not been dealt with so far or could be addressed more deeply. This work provides new methods of research to help show the changes caused by the use of FC in the teaching-learning process of the subject of mathematics in ESO. The results obtained show that the use of FC, compared to the master class, improves the self-perception, by students, of the competence of learning to learn. In addition, active learning style students achieve a higher academic performance compared to the rest of the learning styles. Also, those of theoretical style have a better retention of the contents in the long term. Furthermore, it is demonstrated that students with a theoretical style value the use of FC more positively and perceive greater interaction with their peers and the teacher. Finally, the study indicates that the use of FC causes an increase of 155.25% of class time devoted to active learning activities and that students spend 35.30% more time on academic activities at home compared to using a traditional pedagogical model.

Aquesta tesi doctoral estudia com les experiències de participació contribueixen a la vivència de la ciutadania de quatre joves d’origen familiar immigrat. Es parteix del concepte de ciutadania-com-a-pràctica, que és la que es desenvolupa en la quotidianitat de les persones en el seu context familiar, escolar i de lleure. La recerca se situa en el construccionisme i desenvolupa la perspectiva que el coneixement es construeix entre les persones participants en una situació concreta; en aquest cas, fruit de la interacció entre les protagonistes de la recerca i la investigadora. Partint d’aquesta mirada, la metodologia de la investigació combina la narrativa amb la recerca visual i presenta els relats de cada una de les joves participants tot teixint les seves paraules amb les imatges que van produir. Les conclusions de la recerca giren al voltant de dos eixos. D’una banda, se centren en les dimensions que emergeixen a partir de les converses amb les joves: s’analitzen la xarxa social, l’agència, la religió i els aspectes vinculats a l’ètnia, la classe social i el gènere de les noies. D’altra banda, es presenten amb relació al concepte de ciutadania i les possibilitats que tenen les joves d’actuar, és a dir, de ser ciutadanes.
This dissertation studies how the participation experiences contribute to the experience of citizenship by four young women of immigrant origin. The starting point is the concept of citizenship-as-practice, which develops in people’s daily lives; i.e., in their family, school and leisure context. The research is based on the theory of constructionism and develops the perspective that knowledge is constructed by the people involved in a specific situation; in this case, due to the interaction between the women and the researcher. The research methodology combines narrative with visual research and presents the stories of each woman matching their words with the images they produced. The main conclusions revolve around two main issues. On the one hand, they focus on the dimensions that emerge from the conversations with the young women: their social network, agency, religion, and aspects linked to ethnicity, social class and gender. On the other hand, they reflect upon the concept of citizenship and the possibilities of the youth to act; that is, to be citizens.

La present recerca està centrada en l'art i la seva història dins l'educació primària ja que es considera aquesta matèria com a clau per a desvetllar la mirada dels infants vers el món que els envolta per tal que aprenguin a descodificar-lo. Des dels inicis, s'ha intuït que encara no en tenim cap teoria del coneixement que ens expliqui per què els mateixos infants poden aprendre entusiasmats una cosa i bandejar-ne una altra.

La recerca volia trobar i aïllar alguns dels factors que contribueixen a l'aprenentatge tot centrant-se en les diferències en el mètode d'ensenyament com a factor clau. La recerca també pretén descobrir quin pes tenen els factors externs a l'aula en la construcció del coneixement per part de l'alumnat i en la percepció que aquests tenen de l'art: es poden adquirir coneixements estètics a través d'allò que veuen al carrer i en els mass media?

La recerca s'estructura en les següents parts: una part introductòria que vol ser una primer plantejament sobre el mode com històricament ha anat evolucionant l'art i el seu ensenyament, recollit en el capítol II dedicat a l'art i les seves funcions. No es tracta d'una història de l'ensenyament de l'art ni de la seva didàctica sinó una aproximació a la filosofia d'aquesta història. Dins d'aquests capítols introductoris hi ha el que planteja els objectius de la recerca tot lligant-los amb els principis generals de la didàctica. (Capítol III, els objectius de la recerca). Aquests dos apartats constitueixen el bloc número 1 de la tesi.

El bloc número 2, ocupa la primera fase de la recerca i es divideix en les següents parts, la primera part defineix el problema inicial fins a la formulació de la primera hipòtesi (capítol IV). A aquest capítol el segueix el necessari capítol metodològic que defineix els diversos passos de la recerca: el capítol V. Els capítols VI, VII i VIII conclouen aquest segon bloc amb l'anàlisi de resultats i la seva avaluació crítica.

La tercera part planteja la segona hipòtesi com a conseqüència del desenvolupament de la primera, capítol IX. Seguidament trobem el capítol sobre la metodologia d'anàlisi d'aquesta part de la recerca, capítol X. Finalment, el capítol XI planteja els resultats del treball de camp i l'anàlisi crítica. Constitueix una part fonamental de la recerca ja que són les bases per validar o no la segona hipòtesi.

Finalment hi ha un quart bloc que consta de dos capítols, el primer anomenat "L'escola i l'art" (capítol XII), que a la vista dels resultats i de les consideracions sobre l'àmbit de la recerca, fonamenta les idees centrals a què hem arribat, que són extractades en el capítol següent dedicat a les conclusions (capítol XIII), tot relacionant-los amb els objectius de la recerca i les hipòtesis plantejades.

La tesi conté diversos annexos que es consideren necessaris per poder calibrar la recerca. S'ha optat per la impressió dels annexos 1, 2 i 3 per tal de facilitar-ne la lectura. El seu contingut és: Annex 1, el dietari del treball de camp, annex 2, el dietari del segon treball de camp i l'annex 3, índex de figures i taules. La resta d'annexos, s'inclouen en un CD per tal de poder-ne fer les consultes pertinents. Estan organitzats seguint l'ordre següent: annex 4, primeres entrevistes orientatives, annex 5, descripcions de l'aula, annex 6, gràfiques de descripció dels grups classe, annex 7, els quaderns de les unitats didàctiques experimentades, annex 8, materials didàctics emprats, annex 9, presentació de power point de la unitat didàctica 1, annex 10, joc de les imatges, annex 11, proves d'avaluació, annex 12, entrevistes als alumnes, annex 13, el dossier d'imatges.
This research is focused on art and history in primary education because this is considered as a key to unlock the eyes of children towards the world around them to learn to decode it. From the beginning, we sensed that we have not had any theory of knowledge yet which explains why the same excited children can learn something and remove another one.

The research wanted to find and isolate some of the factors that contribute to learning centering on differences in the method of teaching as a key factor. The research also aims to explore the weight of external factors in class during the construction of knowledge for students and the perception they have of art: can aesthetic knowledge be acquired through what they see in street and in the mass media?

The research is divided into the following parts: an introductory section contained in chapter II devoted to art and its functions. Chapter III showing the objectives of the research. Section 2 covers the first phase of research and is divided into the following parts: the first, which defines the problem from the initial formulation to the first hypothesis (Chapter IV). The following chapter is a methodological chapter: Chapter V. Chapters VI, VII and VIII concludes this second part with an analysis of results and their critical evaluation. The third part presents the second hypothesis as a result of development of the first, Chapter IX. Then there is the chapter on the analysis methodology, Chapter X. Finally, Chapter XI presents the results of field work and a critical analysis. Finally there is a fourth section consisting of two chapters: the first called "art school" (Chapter XII), which explains the central ideas we have reached, which are excerpted in the next chapter devoted to conclusions (Chapter XIII), relating them with the research objectives and hypotheses. The thesis contains several anexes.

La present tesi és un treball d'investigació realitzat a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona amb l'objectiu general de: Dissenyar, aplicar i avaluar un PAT universitari amb suport tecnològic a la URV.
L'enfocament metodològic de la investigació s'orienta vers un paradigma qualitatiu interpretatiu, perquè es pretén comprendre, aprofundir i reflexionar vers l'objecte d'estudi i crític, perquè es promou la reflexió i millora, al mateix temps que s'intervé per produir canvis.
S'utilitza la metodologia investigació - acció perquè ens permet estudiar sobre la pròpia pràctica. Quant al tipus de dades amb què es treballa, s'extreu i s'analitza dades mixtes, ja que s'obtenen dades quantitatives i qualitatives.
Com a part de les conclusions més destacades, i fruit dels resultats obtinguts, es concreten els factors i instruments necessaris per a la implantació del PAT a la URV. També es plantegen estratègies rellevants per a la integració del PAT en suport tecnològic a la URV.
This thesis has been developed at the Rovira Virgili University of Tarragona. Its aim is to design, practice and assess an Advisor Formal Program supported by information and communication technology.
The methodological approach focuses on the qualitative and interpretative paradigm in order to understand, analyse and reflect on the object of study, encouraging reflexion and improvement and endorsing changes.
The action-research methodology has been used because it allows us to analyse practice itself. Mixed data have been extracted and analysed for the research as to obtain quantitative and qualitative data.
As part of the most important conclusions and based on the obtained results, the necessary factors and instruments have been defined for the implementation of the Advisor Formal Program at the Rovira Virgili University. In addition, several strategies have been developed to promote the integration of the AFP in technological support at the Rovira Virgili University.

El present treball de recerca es centra en l'estudi de l'aprenentatge col·laboratiu mediat per ordinador
en entorns d'ensenyament i aprenentatge virtuals i en l'àmbit de la docència universitària. Es descriu
i s'analitza l'ús que fa el professorat d'entorns virtuals d'ensenyament/aprenentatge (E/A) de
caràcter general. Així mateix, s'exploren les possibilitats de noves formes d'ensenyar i aprendre a
través de l'ús d'entorns d'E/A dissenyats específicament per afavorir l'aprenentatge col·laboratiu
mediat per l'ordinador (CSCL).
El punt de partença del treball consisteix, d'una banda, en un anàlisi d'un recull ampli
d'investigacions realitzades sobre el tema que es presenta sistematitzat en una taula. D'altra banda
s'explora l'ús que es fa dels entorns virtuals i/o de suport virtual (WebCT i Sakai) a la universitat de
Lleida (UdL).
La part central del treball consisteix en investigar si les característiques del software utilitzat poden
ser decisives per a la millora de l'aprenentatge. Seguint un disseny quasi-experimental es
seleccionen fòrums de debat de diverses assignatures, pertanyents a entorns virtuals generals (Sakai
i WebCT) i es desenvolupen assignatures on s'empren plataformes específiques dissenyades per
afavorir el CSCL (Knowledge Forum, Synergeia, Fle3). Es comparen les aportacions fetes entre
entorns generals i específics, i entre entorns específics que requereixen catalogar les aportacions
(scaffolds de Fle3 i Synergeia) i els que no ho requereixen.
A més a més, s'analitzen les aportacions que fan els subjectes, segons diferents paràmetres
quantitatius. S'observa que els estudiants i les estudiantes universitaris fan un ús de les bastides
limitat i imprecís. Així mateix, es fa un anàlisi qualitatiu de les aportacions d'acord a un sistema de
categories fonamentat en els processos socials d'aprenentatge col·laboratiu (Stahl, 2000) i els
scaffolds de Knowledge Forum, seguint un procés de fiabilitat en la categorització.
Els resultats mostren que les diferències entre entorns generals i específics són molt poques.
S'ha constatat que en els 60 fòrums analitzats, independentment de l'entorn, la participació i la
motivació disminueixen si els missatges no són valorats pel tutor. Les aportacions són bàsicament
d'opinió i d'explicitació sobre el tema. S'observen pocs missatges on els estudiants entrin en debat
amb idees aportades anteriorment pels altres participants en el fòrum.
Finalment, es proposa estimular la participació, oferir pautes de construcció del discurs, i l'ús guiat
de les bastides, com a recursos per optimitzar l'aprenentatge virtual (o en suport virtual) per a que
sigui més col·laboratiu.
La presente investigación está centrada en el estudio del aprendizaje colaborativo mediado por
ordenador en entornos de enseñanza y aprendizaje virtuales en el ámbito de la docencia
universitaria. Se describe y analiza el uso que hace el profesorado de entornos virtuales de
enseñanza y aprendizaje (E/A) de carácter general. También se exploran las posibilidades de nuevas
formas de enseñar y aprender a través del uso de entornos (E/A) diseñados específicamente para
favorecer el aprendizaje colaborativo mediado por ordenador (CSCL).
El punto de partida del trabajo consiste, por un lado, en un análisis de una amplia selección de
investigaciones realizadas sobre el tema que se presenta sistematizado en una tabla. Por otro lado,
se explora el uso que se hace de los entornos virtuales y/o con apoyo virtual (WebCT y Sakai) en la
universidad de Lleida (UdL).
La parte central del trabajo consiste en investigar si las características del software utilizado pueden
ser decisivas para la mejora del aprendizaje. Siguiendo un diseño cuasi experimental se seleccionan
foros de diferentes asignaturas de entornos virtuales generales (Sakai y WebCT) y de entornos
específicos diseñados para favorecer el CSCL (Knowledge Forum, Synergeia, Fle3). Se comparan
las aportaciones hechas entre entornos generales y específicos, y entre entornos específicos que
requieren catalogar las aportaciones (scaffolds de Fle3 y Synergeia) y los que no lo requieren.
Además, se analizan las aportaciones que hacen los sujetos, según diferentes parámetros
cuantitativos. Se observa que los estudiantes universitarios hacen un uso de los andamiajes limitado
e impreciso. También, se hace un análisis cualitativo de las aportaciones de acuerdo a un sistema de
categorías fundamentado en los procesos sociales de aprendizaje colaborativo (Stahl, 2000) y los
scaffolds de Knowledge Forum, siguiendo un proceso de fiabilidad en la categorización.
Los resultados muestran que las diferencias entre entornos generales y específicos son muy pocas.
Se ha constatado que en los 60 foros analizados, independientemente del entorno, la participación y
la motivación disminuyen si los mensajes no son valorados por el tutor. Las aportaciones son
básicamente de opinión y explicitación sobre el tema. Se observan pocos mensajes donde los
estudiantes entren en debate con ideas aportadas anteriormente por otros participantes en el foro.
Finalmente, se propone estimular la participación, ofrecer pautas de construcción del discurso, y el
uso guiado de los andamiajes (scaffolds), como recursos para optimizar el aprendizaje virtual para
que sea más colaborativo
This research is based on computer supported collaborative learning (CSCL), which takes place in
the university teaching environment. This study describes and analyses the usage of teaching
-learning virtual environments by professors. Moreover, the advantages of new ways of teaching
and learning in CSCL environments are explored.
The starting point of this work, on the one hand, consists of the analysis of a broad collection of
researches on this topic, which is shown in a specific classification table. On the other hand, the
usage of the virtual environments and/ or virtual support (WebCT and Sakai) in the university of
Lleida (UdL) is investigated.
The core subject of the project deals with the need of sorting out whether the software used can
strongly influence the improvement on learning or not. Then, forums from different subjects are
selected, following a quasi-experimental methodology. These forums can be divided into two
groups: those which were found in general virtual environments (Sakai and WebCT) and those in
specific virtual environments (Knowledge Forum, Synergeia, Fle3). The latter were designed in
order to enhance CSCL. Later on messages from one group are compared to messages of the other
group. Besides, messages which belong to virtual specific environments (scaffolds from Fle3 and
Synergeia) and which require being catalogued are also compared to messages from a specific
environment (Knowledge Forum) which doesn't require this.
Furthermore, messages are analysed from different quantitative parameters. It is observed that
university students use scaffolds in an uncertain and limited way. Likewise, messages are analysed
qualitatively following a category system based on social processes of collaborative learning (Stahl,
2000) and the scaffolds from Knowledge Forum. In addition, this analysis has undergone a process
of reliability in the categorising stage.
Results show that there are few differences between general and specific environments. Since
firstly, it has been proved that in all of the 60 analysed forums, whatever the environment was,
participation and motivation decrease if messages aren't assessed by a tutor. Secondly, we have
come to the conclusion that students either express their own opinions, or their actual knowledge on
the topic with or without mentioning the sources of the information they are giving. Nevertheless,
there are few messages in which students comment on their classmates' ideas.
In conclusion, there are different ways to optimize virtual learning so that it becomes more
collaborative, which are the following: the participation, the scripts and the scaffolds.

El propósito de esta investigación es determinar como se produce y se puede mejorar el aprendizaje organizativo de una universidad. Se estudiará el caso concreto de la Facultad de Educación de la Universitat Internacional de Catalunya (FEUIC). Se analiza la evolución de los estudios sobre aprendizaje organizativo a nivel empresarial y más concretamente en el campo de los establecimientos educativos. Se estudian los factores que favorecen y que dificultan el aprendizaje organizativo en las universidades. Se elabora un cuestionario para analizar el estadio de aprendizaje organizativo de la Facultad de educación de la UIC, y se relacionan propuestas de mejora del aprendizaje organizativo en la FEUIC.

Dissertação (mestrado) - Universidade Federal de Santa Catarina, Centro de Comunicação e Expressão. Programa de Pós-Graduação em Literatura.
Made available in DSpace on 2012-10-20T14:54:49Z (GMT). No. of bitstreams: 0

Tese (doutorado) - Universidade Federal de Santa Catarina, Centro de Ciências da Educação, Programa de Pós-Graduação em Educação, Florianópolis, 2011
Made available in DSpace on 2012-10-26T04:31:50Z (GMT). No. of bitstreams: 1 287394.pdf: 1186870 bytes, checksum: b9e4d9eae5ffb1b6204b1b011da5580d (MD5)
O trabalho pretende discutir o tema da filosofia como formação cultural e seu ensino mediante diferentes lugares no corpo teórico de Theodor W. Adorno, elementos que se complementam e possibilitam visualizar uma concepção de filosofia em sua obra que se concretiza em sua própria prática docente e em sua atividade como intelectual. Isso significa buscar compreender, em primeiro lugar, o que Adorno entende por filosofia ou, mais especificamente, por uma filosofia que esteja vinculada a um projeto de emancipação para, depois, buscar saber como ele próprio fez de sua teoria uma espécie de prática em que sua convicção da possibilidade ainda transformadora daquela se efetivasse, fosse enquanto intelectual crítico de seu tempo ou como professor, inserido no contexto universitário e responsável, também, pela formação filosófica de inúmeros acadêmicos. A fim de traçar os contornos da concepção de filosofia defendida por Adorno e o modo como ela se entrelaça com sua atividade docente e intelectual, o trabalho se estrutura em três capítulos. No primeiro, discute-se o conceito de formação cultural como utopia presente em seu pensamento e as dificuldades a ele relacionadas, principalmente, a semiformação, entendida como uma forma de subjetivização na sociedade contemporânea que contraria o interesse de emancipação. Este ainda é central para a educação defendida por Adorno, assim como para sua concepção de filosofia, entendida como um modo de pensar que contribui para a autonomia do indivíduo, principalmente na medida em que o torna capaz de pensar sobre a realidade e sua vida em sociedade, resistindo às tendências de dominação. No segundo capítulo do trabalho, procura-se mostrar de que modo a filosofia pode ser concebida na obra de Adorno, sem perder de vista o ideal da formação cultural, com o qual ela se entrelaça ao erguer a pretensão de criar uma consciência verdadeira nos sujeitos. Esse modo de entender a filosofia acaba por implicar uma atividade de reflexão dialética, assim como crítica, encarando as contradições que se colocam ao pensamento como reflexo das contradições reais presentes na sociedade. Nesse sentido, surge como elemento fundamental à atividade filosófica o seu momento expressivo, o qual poderá ser observado na própria obra de Adorno, que não segue uma forma analítica ou dedutiva de exposição, mostrando-se como resistência à reificação. Finalmente, o último capítulo trata da filosofia e de seu ensino na obra e prática de Adorno. A relação de imanência entre teoria e práxis marca a atividade de Adorno como intelectual, preocupado com a intervenção pública que cabe aos teóricos quando estão comprometidos com a crítica social e com uma sociedade emancipada, ou como professor, para quem o contato com os alunos se revela como uma possibilidade de promover um pensar livre. Sua preocupação esteve voltada, igualmente, para a prática docente. Recusou-se a reduzir a filosofia a uma disciplina, mostrando como ela era próxima, senão praticamente idêntica, à formação cultural. Adorno, como professor, ofereceu materialidade à sua filosofia ao fazer coincidir sua concepção acerca dela com seu próprio exercício, sendo exemplo daquilo que ele tanto prezava: um teórico que faz da sua teoria uma prática crítica, dialética e comprometida com o ideal de uma sociedade emancipada na qual os indivíduos poderiam ser livres e autônomos.

Dissertação (mestrado) - Universidade Federal de Santa Catarina, Centro de Comunicação e Expressão, Programa de Pós-Graduação em Estudos da Tradução, Florianópolis, 2013.
Made available in DSpace on 2014-08-06T17:49:47Z (GMT). No. of bitstreams: 1 325241.pdf: 357232 bytes, checksum: 8c94f7cc00c4b7c5148fca25cb990276 (MD5) Previous issue date: 2013
Abstract : This paper presents an analysis of the evolution of the function of thetranslator and translation tools, as well as the gradual replacement ofhuman participation in technical translations either in the languagedeveloped English (F1) for the Portuguese Language (F2) or PortugueseLanguage (F1) for the language English (F2), by using database;thereby, providing the semantic technical automation of these texts, i.e.,the adaptation of a passage to the meaning of reasoning. The researchaimed to analyze and clarify the use of Database in text translations oftechnical areas, demonstrating how much these bases can offer to thosewho use it, as well as validate the necessity of a translator, the humanbeing, in the area of translations philosophy. In this sense, describesdatabases, tools and other resources of automatic translators and analysissuccesses and failures related to the text to be translated in the areas ofEngineering and Philosophy. As a methodological instrument, we choseto analyze three paragraphs of works of the Engineering, aiming todemonstrate the almost perfect translations of using databases and threedifferent paragraphs of works in the field of architecture, demonstratingthe difficulties in translation without human intervention and alsodiscuss the concept commonly used as a category for the quality of workof translation / interpretation: the 'fidelity'. For this purpose, we will usea more philosophical discussion of a Brazilian researcher RosemaryArrojo (1986), that from the end of the 80s, accurately and outstandinghave problematized the concept of fidelity as well as argue aboutmethodology in transkation. The translated parts were removed from theworks of Engineering Numerical Optimization (NACEDAL &WRIGHT, 2006), Pattern Recognition and Machine Learning (Bishop,2006); Hyperspectral Subspace Identification (BIOUCAS &NASCIMENTO, 2008). In the field of philosophy, the three parts of thework were extracted from Architecture and Philosophy (PULS, 2006).The results show that, with the undoubted advances and technologicalimprovements, automatic translators, operating from databases,rhythmic with technological development, apart from philosophicaltranslation, cemented the acceptance of the concept that the use oftechnology not only manifests itself as a powerful enlightening of themasses as to the use of this technology is not only negative.

Aquesta recerca qualitativa, en la qual la investigadora també fa de docent, vol oferir un marc teòric i pràctic sobre l’avaluació de la creativitat de les produccions escrites des de la didàctica de la llengua i la literatura. En la part experimental, la interpretació de les dades obtingudes d’una mostra d’estudiants adults, de professors de les diverses etapes educatives i d’experts en escriptura creativa d’ensenyaments reglats i no reglats ofereixen una fotografia de les creences i les actuacions de la comunitat educativa sobre l’avaluació de la creativitat. El treball també proposa, abans de presentar les conclusions, alguns suggeriments didàctics per aplicar tant a les proves certificatives com als productes escrits produïts a l’aula de llengua i literatura.
This qualitative research, in which the investigator is also the teacher, wants to offer a theoretical and practical framework about the evaluation of the creativity of written work from the field of didactics of language and literature. In the experimental part, the interpretation of the data obtained from a sample of adult students, teachers of different educational stages, and experts in creative writing from regulated and non- regulated teaching methods offer a snapshot of the beliefs and behaviour of the educational community with respect to the evaluation of creativity. This study also proposes, before presenting the conclusions, some didactic suggestions to apply to certificate exams as well as to written work produced in the language and literature classroom.

El treball d'investigació que proposa la tesi doctoral és l'anàlisi de la idoneïtat de la dramatització i el joc dramàtic com a mitjà d'aprenentatge en el camp de l'educació, i a la classe de llengua estrangera, en particular; i fer una proposta didàctica per a la seva aplicació.

Els continguts en els que se centra aquest treball son els Continguts de Valors, Normes i Actituds proposats pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya en el currículum de les Escoles Oficials d'Idiomes (vegeu D.O.G. n.2588 del 27/02/1998, pp.2727 ss.).

En la primera part de la tesi, que conforma el marc teòric, s'exposa la necessitat d'integració dels continguts de valors actitudinals en la docència d'una llengua estrangera, i relacionar-los amb la Dramatització per poder definir els punts on aquesta tècnica pot ser un instrument útil en els processos d'aprenentatge, ja no només en el d'una llengua estrangera, sinó també en altres àrees de coneixement.

En la segona part de la tesi es fa una proposta didàctica, basada en tècniques dramàtiques, que ha estat fruit d'una sistematització i classificació de les activitats a partir de la base teòrica i de l'experiència personal docent.

Les estratègies metodològiques proposades es troben classificades en els apartats següents:
1) Jocs dramàtics,
2) Treball de personatges i role-playing.
3) Improvisacions
4) Teacher-in-role
5) Forum-Theatre
6) The Brain-Friendly Revolution
7) Treball de text, i
8) Project-work.

A continuació de les diferents estratègies s'inclou un capítol dedicat a l'avaluació de les activitats dutes a terme mitjançant tècniques dramàtiques.
L'experiència docent a l'Escola Oficial d'Idiomes, així com les experiències en altres indrets: a la Universitat de Barcelona i a països del Tercer Món (Bolívia, El Nepal i Rwanda) il·lustren i avalen la proposta didàctica ja mencionada.,

Aquesta tesi reconstrueix l'imaginari d'ergonomia dels estudiants de fisioteràpia al llarg de l'assignatura d'ergonomia; descriu el procés en el que és possible la transformació dels seus discursos a partir del pensament reflexiu i la relació dialògica en l'experiència del procés d'ensenyament-aprenentatge. Es tracta d'una investigació educativa que s'ha dut a terme des d'una perspectiva fenomenològica i hermenèutica-interpretativa optant per a l'estudi de cas com a opció metodològica. El treball de camp va ser desenvolupat en el marc de l'assignatura d'ergonomia amb els estudiants de 3r de Grau de la Fundació Universitària del Bages des de Febrer de 2012 a Juny de 2012; les estratègies de recollida de dades emprades van ser els grups de discussió, l'observació participant, l'aplicació d'un qüestionari ad hoc, la revisió documental i les converses informals. Els dominis emergents presentats als resultats que van permetre fer la reconstrucció dels discursos dels estudiants van ser: "la professió i els seus contexts"i "l'ergonomia i el seu ensenyament". El procés d'ensenyament-aprenentatge basat en el pensament reflexiu i en la relació dialògica intrasubjecte i intersubjectes es concebut en el present estudi com l'eina que proporciona a l'estudiant tenir i desenvolupar una visió crítica i una autonomia. Les activitats que s'han realitzat al llarg del curs permeten parlar d'una evolució en el coneixement dels estudiants facilitant que aquests incorporessin la nova informació sobre ergonomia a les seves idees preexistents. Aquest fet implica parlar d'un aprenentatge d'ordre superior a la vegada que confirma el concepte d'aprenentatge significatiu des de la perspectiva Ausubeliana com a resultat de la participació a l'assignatura.
This thesis reconstructs the "imaginary" of ergonomics that physiotherapy students have throughout a course in ergonomics. It describes the process by which the transformation of their verbal comments is made possible through reflective thinking and dialogical relationship during the experience of the teaching-learning process. It is an educational study that has been carried out from a phenomenological and hermeneutical interpretive perspective, opting for the case study as a methodological option. Fieldwork was developed in the context of the subject of ergonomics with students from the 3rd degree year at the Fundació Universitaria del Bages from February 2012 to June 2012. The data collection strategies employed were focus groups, participant observation, an ad hoc questionnaire, document review, and informal conversations. The emerging domains presented in the results that allow for the reconstruction of the students' verbal exchanges were: "the profession and its contexts" and "ergonomics and its teaching." The teaching-learning process based on reflective thinking and inter- and intra- subject dialogical relations is conceived in this study as the tool that helps the student to have and develop a critical perspective and autonomy. The activities that were carried out throughout the course allowed for discussion of an evolution in the students' knowledge, helping them to incorporate new information about ergonomics into their pre-existing ideas. This means talking about a higher-order learning that confirms the concept of meaningful learning from the Ausubelian perspective as a result of participation in the course.

Les tecnologies de la informació i la comunicació han evolucionat molt ràpidament en els darrers 5 anys, impregnant tots els àmbits de la societat. Aquest canvi va alhora estretament relacionat amb un canvi social, també a tots els nivells. Noves demandes, nous reptes i noves necessitats a les que cal fer front.

El món educatiu no està al marge. Si bé les tecnologies no són agents de canvi de per se, són moltes les eines i recursos tecnològics que poden ajudar a millorar certs aspectes i en facilitar el canvi tant metodològic com procedimental. Centrant-nos en l'educació superior, de totes aquestes noves eines hem triat els blocs per la seva ràpida popularització, senzillesa d'ús i la gran diversitat de possibilitats que ofereixen.

La tesi pretén mostrar que la utilització del bloc a la docència universitària afavoreix l'aprenentatge autònom de l'estudiant i és un sistema de creació de coneixement que pot servir tant pel professor com per a l'estudiant, des del punt de vista dels processos d'ensenyament - aprenentatge en el marc de l'Espai Europeu d'Educació Superior. I alhora pot ser una eina de gestió de la informació, socialització i intercanvi per a l'investigador.

En el primer context, s'han dut a terme dos estudis de casos en situacions educatives reals. En un es tracta d'un ensenyament totalment a distància, a la Universitat Oberta de Catalunya i en l'altre, educació presencial a la Universitat de Barcelona. L'ús dels blocs en els dos casos, es centra en la reflexió de l'estudiant sobre el propi procés d'aprenentatge.

I des del punt de vista de l'investigador, aquesta investigació, també pretén explorar les possibilitats d'aquesta eina basant-se en el seu ús per a l'elaboració de la pròpia tesi, d'una forma més etnogràfica, a partir de la creació del bloc www.blocdeblocs.net . Aquest anàlisi es fa des de dues vessants: per una banda la comunicativa i de relacions socials (com ha permès posar en contacte persones interessades en el mateix tema, usuaris de blocs, professors, etc.) I obtenir informacions, conèixer experiències, etc. i per altra la creació conjunta de coneixement (fer aportacions al bloc que s'han anat enriquint amb els comentaris, crítiques i valoracions d'altres persones. És a dir, a partir de reflexions personals, aquestes s'han anat transformant i sobretot enriquint amb altres aportacions i punts de vista, posant a prova les possibilitats que es defensen l'ús d'aquesta eina.
The use of ICTs and the adoption to the European Higher Education Area will imply changes in the way students learn and also the way professors teach. The new professor's role will demand an active participation and the use of more resources and new strategies to attend to the emerging needs.

Weblogs are a very flexible and easy to use tool that can enhance teaching and learning process. From digital portfolios to self-reflection writings, there are plenty of possibilities.

We present two case studies, one based on a first degree face-to-face students, and another based on an online masters degree.

The main purpose is to analyze some educational practices of using weblogs in higher education and try to set up some considerations for professors who want to start using it.

Els adolescents que viuen en Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) formen part d’una població que es troba clarament en situació de desprotecció i risc social greu a causa de les circumstàncies personals i sòciofamiliars per les quals travessen. Les dades referides al desenvolupament acadèmic d’aquests joves són força decebedores, evidenciant un problema de dimensió significativa, ja que la manca d’unes competències bàsiques, i en molt casos, el fet de no haver assolit el títol de l’ESO, els dificultarà la possibilitat de continuar estudiant, l’accés a una ocupació i possiblement l’exercici de la ciutadania activa. A partir de les breus consideracions anteriors, que permeten delimitar el problema d’investigació, establim aquesta recerca amb la finalitat d’analitzar en profunditat el perfil dels adolescents tutelats i residents en CRAE, indagant en els factors (personals, sociofamiliars i educatius) que influeixen en el desenvolupament acadèmic i, a més, prenent com a referència el grau de domini de les seves competències bàsiques. Un cop identificats els factors, la finalitat que se’n deriva fa referència a l’elaboració d’un model d’intervenció socioeducativa per als CRAE que permeti actuar no tan sols sobre l’adolescent, sinó que a més incideixi en l’institut o centre de formació, la família i sobre el mateix centre residencial, per així augmentar el rendiment acadèmic dels adolescents. En conseqüència, s’estableix un marc teòric de referència sobre la base de tres pilars fonamentals reflectits a partir de tres capítols: els Centres Residencials d’Acció Educativa, en què s’analitza el funcionament d’aquests recursos residencials i es profunditza en el perfil i les necessitats dels adolescents atesos. En aquest capítol s’emfatitza també en la intervenció socioeducativa en els CRAE, fent referència als Projectes Educatius Individuals (PEI) i els principis metodològics que se’n deriven. El segon capítol està centrat en els factors condicionants dels processos d’ensenyament-aprenentatge, a partir de la delimitació conceptual del fracàs escolar i des del punt de vista que aquest és un constructe polièdric que es conforma a partir de la interrelació de diferents factors que no fan referència en exclusiva als joves, sinó que, a més, influeixen el sistema sociofamiliar, el centre educatiu i el CRAE on resideixen. El tercer capítol s’emmarca en el paper de les competències en els processos d’ensenyament-aprenentatge. És fonamental posar de rellevància l’abordatge dels processos d’ensenyament sota el paraigua de l’aprenentatge basat en competències per garantir, en la mesura del possible, que aquests joves adquireixen els aprenentatges necessaris per desenvolupar-se de la forma més eficient possible en la seva quotidianitat. En nombroses ocasions, els CRAE tenen l’evidència de les veritables dificultats dels joves per resoldre situacions de la vida quotidiana, posant de manifest una excessiva dependència de l’equip educatiu del centre. Per aquest motiu en aquesta Tesi Doctoral es presenta i fonamenta un model d’ensenyament-aprenentatge basat en la gestió per competències, vinculat al Projecte Educatiu Individual al qual fèiem referència anteriorment. A continuació establim el marc aplicat d’aquesta Tesi Doctoral començant per la seva fonamentació, basada en una metodologia bimodal (utilitza de forma complementària un procediment metodològic quantitatiu i qualitatiu), seguidament es defineixen les variables a estudiar, la població i la mostra, a més de la descripció i fonamentació de la tipologia d’instruments que s’utilitzen: qüestionaris, entrevistes i anàlisi documental. Els resultats obtinguts, a partir de l’anàlisi qualitativa i quantitativa, la utilització d’una estadística descriptiva i inferencial, així com el tractament de dades qualitatives, ens permeten concloure que són nombrosos i diversos els condicionants que incideixen en el desenvolupament acadèmic dels joves tutelats. Les conclusions més significatives fan referència a: • La importància de l’estabilitat de l’estat emocional i relacional. • L’estabilitat familiar. • Les expectatives que els tutors/res i el professorat dipositen en els adolescents són menors que la que mostren els propis joves. • El desenvolupament d’uns hàbits d’estudi facilita un augment del rendiment acadèmic. • La manca de concentració i atenció mostrades en el desenvolupament de les tasques acadèmiques és evident en una part significativa d’adolescents que han participat en la recerca. • La competència Social i ciutadana, Aprendre a aprendre i Autonomia i iniciativa, a més de la dimensió en Resolució de problemes s’erigeixen com a preponderant en relació al grau de domini de les competències bàsiques. • Els joves s’autoperceben amb un domini més elevat de competències bàsiques que el percebut pels seus tutors/res als CRAE i els seus professors/res als instituts o centres de formació. • Els joves mostren unes expectatives més elevades en el nivell d’estudis a assolir que els que manifesten els seus tutors/res als CRAE. • Existeix la necessitat de donar a conèixer als instituts i centres de formació què és un CRAE, quina finalitat té, quins professionals atenen als joves, i quin suport poden oferir en relació a la tasca educativa conjunta. Posteriorment, es planteja un model d’intervenció socioeducativa fonamentat en quatre eixos d’actuació (adolescent, CRAE, família i institut o centre de formació), amb la finalitat d’augmentar el rendiment acadèmic dels joves. Per acabar, s’expliciten les limitacions i les noves línies d’investigació que se’n deriven de la recerca.
The adolescents who live in Welfare Residential Centres (CRAE) are part of a vulnerable population who experience defencelessness and social risk as a consequence of their personal and social/family circumstances. The data related to their academic development are quite disappointing showing a significative problem. The lack of basic competences, and in many cases, to not have achieved the Secondary School Diplome, hinder the possibility to keep studying, the access to an occupation and, probably, even the opportunity to exercise an active citizenship. Base on the previous considerations, which allow us to delimitated our research question, we plan this study with the ultimate purpose to deeply analyze the guarded adolescents in CRAEs, enquiring into the factors (personal, social/family and educative) that influence in their academic progress taking as a reference their basic competences level. Once those factors are identified, the study aims to draw up a socioeducative intervention model to implement within CRAEs, allowing not only a work with the adolescent, but also with school, educational centre, family and the residential centre itself, providing an academic achievement increase. As a consequence, it is offered a theoretical frame based on the three pillars expanded on three chapters. The first one called Child Residential Centres, analyzes the operating mode of those residential placements and goes in depth the profile and needs of the fostered adolescents. In this chapter is also analyzed the educative intervention at CRAEs, specially concerning the Individual Educational Project (PEI) and their methodological principles. The second chapter deals with the conditioning factors of the teaching-learning process, taking as a reference the concept of academic failure and stating that concept as a multidimensional construction based on the interface of different factors which are not only related to the adolescents but also to the family, educative system and the residential centre where they live. The third chapter presents the role of the competences in the teaching-learning process. The important thing is to set out this process as a competence-based learning program, so it is possible to guarantee the needed skills to these teenagers and facilitating their self development in their daily life. It is usual to observe from CRAEs, as a witness, how the adolescents have often troubles to solve quotidian situations making clear the high dependency with the educational team. That is the reason why this PhD study presents and lays the foundation of a teaching-learning model to achieve competencies related to the early named Individual Educational Project (PEI). Set forth below is the framework used for this PhD. Starting with its foundation, based on a bimodal methodology, that means the use of complementary quantitative and qualitative procedures, then variables, population and sample are defined. Description and foundation of instrumental typology are described as well: surveys, interviews and documentary analysis. The results, based on qualitative and quantitative analysis, using a descriptive and inferential statistics, as well as qualitative data processing, allow us to conclude that there are many and various factors that affect the academic development of young mentored youngsters. The most significant conclusions refer to: • The importance of the stability of emotional and relational state. • The family stability. • Tutors/teachers expectations are lower than those showed by youngsters. • Develop study habits facilitates an increase of educational achievement. • Lack of concentration and attention shown in the development of academic work is evident in a significant proportion of adolescents participating in the research. • Social and civic, Learning to learn and Autonomy and initiative competence, as well as the dimension Conflict Resolution set as dominant in relation to the degree of mastery of basic skills. • Young people perceive themselves with a higher mastery of basic skills that perceived by their tutors to CRAE and their teachers at Secondary School or Training Centres. • Young people show higher expectations on their studies level goal that those show by their tutors at CRAE. • There is a need to inform Secondary School and Training Centres what a CRAE is, its purpose, the kind of professionals working there and what CRAEs can offer in relation to a complete educational work. Afterwards, a socio-educational intervention model is presented based on four areas of action: teenagers, CRAE, family and Secondary School or Training Centre, in order to increase the academic achievement of young people. Finally, limitations and new research lines from the research are described.

Durante años la idea de que la escritura en terceras lenguas necesita un cambio de perspectiva nos ha impulsado a buscar formas alternativas de enseñar a escribir a los alumnos de la Escuela Oficial de Idiomas. Puesto que la lengua no es sólo un instrumento para representar el mundo, sino sobre todo un instrumento para actuar en él, los alumnos han de desarrollar las competencias necesarias para entablar relaciones sociales con personas de otras lenguas y culturas. La comunicación entendida como un proceso de negociación de significados entre los participantes nos obliga a este cambio de perspectiva en la forma de enseñar a escribir.
Esta tesis doctoral se enmarca dentro del campo de investigación en Didáctica de la composición escrita puesto que entre sus objetivos está el de contribuir al desarrollo de un modelo de enseñanza de la escritura en terceras lenguas basado en la teoría pragmática y enfocado al género discursivo y el de averiguar cómo orientar la acción didáctica para que los estudiantes de la EOI desarrollen formas de expresión escrita más adecuadas.
El documento recoge un amplio estado de la cuestión en el que se contemplan el conjunto de referencias asociadas al campo de trabajo. Posteriormente se propone un modelo original que permite una formulación más exhaustiva y detallada del problema que las consideradas tradicionalmente.
En concreto la tesis se ha centrado en las estrategias de cortesía en las cartas de opinión. En primer lugar, se analizaron 14 cartas escritas por nativos y publicadas en prensa escrita o digital con el objeto de configurar un modelo pedagógico de este tipo de texto para poder enseñarlo. Tras los análisis se configuró un modelo analítico de estructura tripartita: Inicio, parte media y cierre. Y se seleccionarion cuatro estrategias de cortesía: usos inclusivos, ocultación del agente, preguntas retóricas y mitigadores. Posteriormente se diseñó la secuencia didáctica y se implementó. En este sentido, uno de los principales objetivos de la tesis ha sido el probar si este tipo de instrucción pragmática que favorecía el uso de estrategias discursivas en la composición escrita con alumnos de último curso de la EOI.
Las cartas se analizaron de acuerdo con la teoría de la cortesía (Brown y Levinson, 1987), la sociolingüística interaccional (Gumperz y Hymes, 1972), la perspectiva funcionalista (Halliday, 1975, 1979, 1985) y el análisis del discurso (Van Dijk, 1977, 1978, 1980; McCarthy, 1991; Coulthard (ed.) 1994). La secuencia de instrucción se diseñó de acuerdo con el modelo de desarrollado por Camps, (1994) y Dolz, (1994, 1995), y ampliado por otros autores (Camps 1996; 1999, 2001, 2003; Camps y Vilà, 1994; Camps et altri, (eds) 2000); Vilà, 2000; Dolz y Schneuwly, 1998.). Tras impartir la secuencia de instrucción se analizaron las cartas de seis de los alumnos antes y después de la instrucción de acuerdo con el modelo analítico descubierto en la primera parte. Estos análisis arrojaron resultados positivos a los efectos de la instrucción en estrategias de cortesía en cartas de opinión a un periódico en la mayoría de los casos analizados, por lo que la instrucción fue beneficiosa.
Uno de los méritos de este trabajo es que los análisis pre-post se enmarcaron en un proceso de investigación en acción puesto que la investigadora y la profesora fueron la misma persona. Entre los datos recogidos y analizados figuran, además de las cartas de opinión, entrevistas, cuestionarios y el diario de la profesora.
La tesis concluye que el proyecto de escritura de la secuencia de instrucción diseñada se ha mostrado idóneo para el desarrollo de las competencias pragmáticas y discursivas en el medio escrito con alumnos de quinto curso de EOI.
For years the idea that writing in a second language needs a change of perspective has propelled us to look for an alternative way of teaching to write in the context of the Official Language School. Given that language is not only an instrument to represent the world, but above all an instrument to act in it, students need to develop the necessary competences to establish social relationships with people of other languages and cultures. Communication understood as a process of negotiation of meaning among participants makes this change of perspective of our way of teaching writing necessary.
This dissertation belongs to the field of research in writing pedagogy because one of its aims is to contribute to the development of a model of teaching writing in a second language context based on pragmatic theory and focused in a discursive genre, and to find out how to address our pedagogic action so as to make language school students develop more adequate writing skills.
This document surveys a wide state of the art in which a wide range of theories associated to this field are taken into account. Following this an original model is suggested which allows a more thorough and detailed formulation of the problem than previously considered.
This thesis is especially concerned with politeness strategies in letters to the editor. In the first place, fourteen letters written by natives and published in written or digital press were analyzed with the idea of building a pedagogic model of this type of text oriented to teaching contexts. After the analysis a three-part analytic model was devised: beginning, middle and end. And four politeness strategies were selected: inclusive uses, subject erasement, rhetoric questions and mitigators. Later a didactic unit was designed and implemented. One of the main objectives of this thesis has been to test if this type of instruction promoted the use of discursive strategies in written compositions with fifth-year students (Official Language School).
The letters were analyzed according to politeness theory (Brown y Levinson, 1987), interaccional sociolinguistics (Gumperz y Hymes, 1972), functionalist perspective (Halliday, 1975, 1979, 1985) and discourse analysis (Van Dijk, 1977, 1978, 1980; McCarthy, 1991; Coulthard (ed.) 1994). The didactic unit was disigned according to Camps, (1994) and Dolz, (1994, 1995) model, and other authors (Camps 1996; 1999, 2001, 2003; Camps and Vilà, 1994; Camps et altri, (eds) 2000); Vilà, 2000; Dolz y Schneuwly, 1998.). After the implementation of the didactic unit, the letters of six students written before and after the instruction were analyzed according to the analytic model of the first part. These analysis gave postive results to the effect of instruction in politeness strategies in letters of opinion to a newspaper in most cases analyzed, so the instruction was beneficial.
One of the merits of this work is that the pre-post analysis were part of a research action process because the teacher and the researcher were the same person. Among tha data collected and analyzed, besides the letters of opinion, were the interviews with the students, the questionnaires and the teacher's journal.
The thesis concludes that the writing project of the unit designed has been appropriate for the development of the pragmatic and discursive competences in writing with fifth-year students od the Official Language School.

Submitted by Nara Lays Domingues Viana Oliveira (naradv) on 2015-08-29T14:56:24Z No. of bitstreams: 1 clorio.pdf: 1569404 bytes, checksum: 1d447767db6e54e17d83dc952781b7af (MD5)
Made available in DSpace on 2015-08-29T14:56:24Z (GMT). No. of bitstreams: 1 clorio.pdf: 1569404 bytes, checksum: 1d447767db6e54e17d83dc952781b7af (MD5) Previous issue date: 2011
Nenhuma
A História proporciona, em certa medida, um relato da sociedade na qual se está envolvido no presente. É naquela que está a possibilidade de respostas a certas inquietações, sem que tais respostas transbordem da sua condição de respostas para a de soluções. Mas olhar a História é, com efeito, olhar a tessitura e os vários “textos” que a formam. Os vários “eventos” devem ser considerados nesse contexto. No correr da História, no tempo e no espaço do Ocidente, ela sempre foi vista como uma sucessão de etapas, etapas vistas como mudanças que, por sua vez, decorriam de escolhas e supressões. O posterior, se não moralmente, ideologicamente superior ao anterior. Para essa narrativa ser possível, mister uma estrutura conceitual filosófica que representasse e justificasse os valores envolvidos nas escolhas: a Filosofia. A partir da filosofia grega, constitui-se um esteio justificador que permeou todas as demais instituições, especialmente o Estado e o Direito. Efetivamente as escolha são feitas; o que predomina, porém, jamais se demite da sua experiência anterior, pois não há rigorosamente nada de originário. O evento, seja o Estado, seja o Direito, sempre está vinculado ao contexto. Um contexto de ações, atitudes, de cultura, em um sentido amplo, envolvendo todos os comportamentos, modos de pensar e agir do homem; envolvendo o ethos; isso é o originário. Na dinamização da cultura é que se pode observar o valor das ações. O valor atribuído a elas é o critério usado para se proceder às escolhas e configura, portanto, o núcleo ético-mítico no espaço e no tempo da civilização ocidental. Se desde sempre se está em um mundo de escolhas, desde sempre se está num mundo prático. A Filosofia no entanto, transformada em metafísica, esconde essa questão originária da escolha, ao cindir a razão e subordinando a razão prática à razão teórica, na medida em que esta fornece os elementos estruturais necessários (transcendentes) para a formulação dos juízos. Cindir a razão é uma escolha, vinculada a um modo de agir, a uma atitude, a um ethos. Isso está repercutido na forma como a História é considerada (etapas sucessivas e superiores) e na fundamentação filosófica do Estado e do Direito. O exemplo da Modernidade é eloquente, pois, a pretexto de superar o Medievo, recupera materiais da Antiguidade clássica, sem dar-se conta, no entanto, que o Medievo sequer rompera com a Antiguidade. Assim, é possível olhar a História não na linearidade da sucessão de fases e períodos, mas como um desdobramento cultural em espaço definido. Esse ponto de vista permite identificar nas manifestações políticas (Estado) e jurídicas (Direito) a natureza das escolhas a partir da fundamentação filosófica. Estado e Direito, em que pese serem conquistas (no sentido positivo) da civilização ocidental, conservam a originariedade do ethos civilizatório. O desvelamento é possível a partir da filosofia hermenêutica ou da hermenêutica filosófica. Retirar o véu encobridor das relações, não apenas revela os tantos problemas sociais, deixa implícita uma contradição: mantém-se um discurso que substitui a realidade (o uno) pela aparência (a igualdade entre o uno e outro) e a verdade, com efeito, é entregue à retórica, ao argumento. A hermenêutica filosófica não é normativa, mas apenas por meio dela é que se pode dizer que desde sempre se está na razão prática, desde sempre se faz escolhas, na História e na Linguagem.
History provides, to a certain extent, a report of the society in which it is involved at the present. It is in that which is the possibility of responses to certain concerns, without which such answers exceeds its condition of answers to solutions. But looking at History is, in fact, look at the structure and the various "texts" that forms it. The various "events" should be considered in this context. In the course of History, time and space in the West, it has always been seen as a succession of steps, steps seen as changes which, in its turn, resulted from choices and omissions.The latter, if not morally, ideologically superior to the former. To be possible this narrative, it is necessary a philosophical conceptual framework that could represent and justify the values involved in the choices: Philosophy. From the Greek philosophy, is a mainstay justifier that permeated all the other institutions, especially the State and the Law. Effectively the choices are made; what predominates, however, never resigns from his previous experience, because there is absolutely nothing of originating. The event, being it the State, being it the Law, is always linked to the context. A context of actions, attitudes, culture, in a wide sense involving all behaviors, ways of thinking and acting of the human being, involving the ethos, that is original. In fostering the culture that it is possible to observe the value of the actions. The value assigned to them is the criteria used to make the choices and configures, therefore the ethical and mythical nucleus in both space and time of Western civilization. If since always one is in a world of choices, since always is in a practical world. Philosophy, however, turned into metaphysics, hides this original question of choice, splitting the reason and subordinating practical reason to theoretical reason, in so far as that it provides the necessary structural elements (transcendent) for the formulation of judgments. Split the reason is a choice, linked to a way of acting, to an attitude, to an ethos. This is reflected in the way history is considered (successive and superior stages) and the philosophical foundation of the State and Law. The example of Modernity is eloquent, thus the pretext of overcoming the Medieval period, recovers materials of classical antiquity, without realizing, however, that the Medieval period even broken with the antiquity. Thus, it is possible to look at History not in the linearity of the succession of phases and periods, but as a cultural unfolding in definite space. This point of view allows the identification of the political demonstrations (state) and legal (law) the nature of the choices from the philosophical foundation. State and Law, although being conquests (in the positive sense) of Western civilization, retain the originating of ethos civilization. The unveiling is possible from the hermeneutic philosophy or of philosophical hermeneutics. Remove the veil that covers the relationship, not only reveals the many social problems, but it is implicit a contradiction: it remains a discourse that replaces the reality (the sole one) by the appearance (equality between the one and another) and the truth, indeed, is given to rhetoric, to the argument.The philosophical hermeneutics is not normative, but only through it is possible to say that since one is always in practical reason, one always makes choices, in the History and Language.

Made available in DSpace on 2017-07-10T18:26:04Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Ricardo Fabricio Feltrin.pdf: 1176989 bytes, checksum: 57c8963905f9e3b4f2ffe1928012352a (MD5) Previous issue date: 2013-07-26
Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior
The intent of this dissertation is to analyze the transition from philosophy to philosophy of praxis in Jean-Paul Sartre. It is proposed to analyze the speculative ancestry between these two periods in order to show the possibility of being-for-itself to be guided by a profile more optimistic, one can find the ontological project articulated the theory of engagement. The starting point is the contingency, we launched-in-world, everything is contingent, this notion opposes the inflection of necessity in which the world can only be originated by consciousness. The phenomenal world is there before our eyes to be discovered, to be intended by consciousness. In Sartre, it does not put the primacy of being teleological knowing, in the sense that there is no essence fanning existence, consciousness occurs through a process of emptying the "decompression" of being; solved if the ground under the bias is essentialist " kicked out "of consciousness, then, at least, Sartre would be proposing a kind of fundamental crisis and this criticism culminated with what he calls ontological anguish or despair. There is no reason to live, life would refer to total failure, to nothing, its absurdity. With the reality of the world, the circumstances, the facticity and contingency, after all, always precede the existence of the essence. Philosophically arises existence in terms of subjectivity and great thinkers have proposed to articulate precisely the way in which we can know not only the world, but the man in his ontological context and, in the case of Sartre's thought, this occurs in his ontology for the rule of existential phenomenological actualism, which will always answer the fundamental design of the evidence to choose life in the form of free project while not the world be made of other consciousnesses, each subject does not act in your project solitarily, and questioning the intersubjectivity, of being-for-another, in his presence, leads to the action conflicted because the being-for-another aims the restriction of freedom that does not belong. Note also sharp distinction as the author think the conception of subjectivity in the ancestry of his works (Being and Nothingness and Critique of Dialectical Reason). Although talk of radical change, the route undertaken by Sartre is nothing more than the necessary maturity and convergent adaptation his existentialism, pouring for some optimism, which can only be understood in terms of engagement. This innovative concept goes beyond a design centered on sympathy or antipathy to targeting policy, but the final understanding of Sartre is the resumption of authenticity and its confluence ethics, intending to blame the individual in recognition of their project. Optimism is not lyrical, much less prosaic, is immanent and present, the being-for-itself is coated this "power" to transgress the cases put, resigned to any attempt to dogmatize or substantiate the reality of human hampering their freedom first to make yourself as being-possible.
O intento desta dissertação consiste em analisar a passagem da filosofia do nada à filosofia da práxis em Jean-Paul Sartre. Propõe-se analisar a ascendência especulativa entre os dois períodos, procurando evidenciar a possibilidade de o ser-Para-si orientar-se por um perfil mais otimista, um encontro possível do projeto ontológico articulado pela teoria do engajamento. O ponto de partida é a contingência, estamos lançados-no-mundo, tudo é contingencial, esta noção contrapõe-se à inflexão da necessidade na qual o mundo só pode ser originado pela consciência. O mundo fenomênico está aí diante de nossos olhos para ser descoberto, para ser intencionado pela consciência. Em Sartre ela não se reveste pela primazia teleológica de ser cognoscente, no sentido de não haver nenhuma essência ventilando a existência, a consciência ocorre por um processo de esvaziamento, de descompressão do ser; se o fundamento equacionado sob o viés essencialista é expulso da consciência, então, no mínimo, Sartre estaria propondo uma espécie de crise fundamental e tal crítica culminaria com aquilo que ele chama de angústia ontológica ou desespero não havendo razão para viver, a vida remeteria ao fracasso total, a nada, a sua absurdidade. Com a realidade do mundo, das circunstâncias, da facticidade e da contingência, a existência sempre precederá a essência. Filosoficamente se coloca e existência em termos de subjetividade e os grandes pensadores se propuseram a articular rigorosamente a maneira pela qual poderemos conhecer, não somente o mundo, mas o homem em seu contexto ontológico e, no caso do pensamento sartriano, isto ocorre de sua ontologia para o primado do atualismo fenomenológico existencial, que sempre atenderá ao projeto fundamental na evidência de a vida escolher-se em forma de projeto livre. Não obstando o mundo ser constituído por outras consciências; cada sujeito não age no seu projeto solitariamente, e a problematização da intersubjetividade, do ser-Para-outro, na sua presença, desemboca na ação conflituosa porque o ser-Para-outro tem por finalidade o cerceamento da liberdade que não lhe pertence. Nota-se ainda distinção acentuada na forma de o autor pensar a concepção da subjetividade na ascendência de suas obras (O ser e o nada e a Crítica da razão dialética). Embora se fale em mudança radical, o percurso empreendido por Sartre nada mais é que o amadurecimento necessário e convergente da adaptação de seu existencialismo, vertendo para certo otimismo, o qual só pode ser compreendido em termos de engajamento. Este conceito inovador vai além de uma concepção centrada na simpatia ou antipatia à segmentação política, mas o entendimento final de Sartre é a retomada da autenticidade e de sua confluência ética, tencionando responsabilizar cada indivíduo no reconhecimento de seu projeto. O otimismo não é lírico, muito menos prosaico, é imanente e atual, o ser-Para-si está revestido deste poder de transgredir as situações postas, resignadas a toda tentativa de dogmatizar ou fundamentar a realidade humana obstando de sua liberdade primeira, de fazer-se enquanto ser-possível.

Made available in DSpace on 2016-04-27T14:31:54Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Dissertacao ERNESTO DANIEL CHAMBISSE.pdf: 302415 bytes, checksum: da2f26ae38346f8abd51bad512289378 (MD5) Previous issue date: 2006-08-03
This dissertation examines the conditions under which happens Philosophy teaching in ESG II (Grades 11 and 12) in Mozambique, by testing the hypothesis that the way Pilosophy is taught at the moment does not contribute to enhacing its potencial for significant learning in the classroom. The work departs from observations of Philosophy teaching practice carried out by teacher trainees from the Universidade Pedagógica. It was made a revision of specialized and complementary literature and a field research in three selected schools one for pre-testing and the other two for in-depth research. The methodological approach is based on qualitative research in the form of a case study. The results of this research lead to the conclusion that there is a need of urgent changes in the conditions under which Philosophy and other ESG II subjects are taught, such as: precarious working conditions, lack of teachinglearning materials, lack of stimuli for the teachers, excess of rigor in MEC planning. This dissertation demonstrate the potential contributions of Philosophy in enhancing the teaching-learning process in Philosophy and other subjects of the curriculum and it has as a purpose the improvement of teaching, especially of Philosophy teaching in Mozambique
Este estudo analisa as condições em que o ensino de filosofia se realiza no Ensino Secundário Geral do 2º ciclo em Moçambique, procurando testar a hipótese segundo a qual a forma como aí se ensina a Filosofia não contribui para a realização da sua potência de aprendizagem significativa na sala de aulas. O estudo tem origem em preocupações vivenciadas no acompanhamento das práticas e estágios pedagógicos dos futuros professores de filosofia em formação na Universidade Pedagógica. Foi realizada uma revisão da bibliografia referente ao tema e um trabalho de campo em 3 escolas previamente seleccionadas, sendo uma para pré-testagem e outras duas para o trabalho mais profundo. A abordagem metodológica baseou-se na investigação quantitativa e foi orientada para o estudo do caso. Os resultados da pesquisa apontam para uma necessidade premente da mudança nas condições em que decorre o ensino de Filosofia e de outras disciplinas nas escolas moçambicanas do 2º ciclo. Constatou-se a existência de falhas que se revelam, entre outras, em condições precárias de trabalho, falta de material didáctico, superlotação das turmas, falta de estímulos para os professores, rigidez nas planificações do Ministério da Educação e Cultura. Na conclusão procura-se apresentar uma breve proposta tendo em vista o melhoramento das condições do ensino e muito especialmente do ensino de Filosofia em Moçambique

Aquesta tesi se centra en l'aprenentatge informal d'una segona llengua en comunitats en línia com Livemocha i Busuu. Els objectius són: (1) analitzar el potencial de les comunitats en línia per a aconseguir resultats d'aprenentatge a llarg termini; (2) examinar les accions dels estudiants mentre construeixen oportunitats d'ús de la segona llengua en aquests entorns, i (3) explorar les potencialitats i les limitacions de les eines de les comunitats en línia. Amb la finalitat d'assolir aquests objectius, l'estudi, que s'inscriu en el marc teòric de la perspectiva sociocultural i de la teoria de l'activitat, ha utilitzat una metodologia de recerca principalment qualitativa i centrada en el mètode etnogràfic. La recerca conclou amb una reflexió crítica sobre la importància de l'autonomia de l'estudiant. S'ha destacat que l'autonomia de l'estudiant és un requisit important perquè l'experiència d'aprenentatge informal en aquests entorns sigui eficaç. A més, aquest estudi tradueix els resultats obtinguts en un conjunt de recomanacions pedagògiques dirigides a experts d'entorns d'aprenentatge, a estudiants i a professors d'idiomes, per tal de fomentar una experiència d'aprenentatge en les comunitats en línia més positiva tenint en compte, també, la seva possible aplicació en un context d'aprenentatge formal.
Esta tesis está centrada en el aprendizaje informal de una segunda lengua en comunidades en línea como Livemocha y Busuu. Los objetivos son: (1) analizar el potencial de las comunidades en línea para lograr resultados de aprendizaje a largo plazo; (2) examinar las acciones de los estudiantes mientras construyen oportunidades de uso de la segunda lengua en estos entornos, y (3) explorar las potencialidades y las limitaciones de las herramientas de las comunidades en línea. Con la finalidad de alcanzar estos objetivos, el estudio, que se inscribe en el marco teórico de la perspectiva sociocultural y de la teoría de la actividad, ha utilizado una metodología de investigación principalmente cualitativa y centrada en el método etnográfico. La investigación concluye con una reflexión crítica sobre la importancia de la autonomía del estudiante. Se ha destacado que la autonomía del estudiante es un requisito importante para que la experiencia de aprendizaje informal en estos entornos sea eficaz. Además, este estudio traduce los resultados obtenidos en una serie de recomendaciones pedagógicas dirigidas a expertos de entornos de aprendizaje, a estudiantes y a profesores de idiomas, con el fin de fomentar una mejor experiencia de aprendizaje en las comunidades en línea tomando en consideración también su posible aplicación en un contexto de aprendizaje formal.
This thesis deals with informal second language learning in online communities such as Livemocha and Busuu. The thesis' objectives are: (1) analyse the potential effectiveness of these communities for long-term learning outcomes; (2) examine learners' construction of opportunities for L2 use in these environments; (3) explore affordances and constraints of online communities. To this end, a longitudinal multiple ethnographic case study approach was used under the theoretical framework of Socio-Cultural Theory and Activity Theory (AT). The research concludes with a critical reflection on the role of learner autonomy as a prerequisite for the creation of effective learning experiences in these environments, as this study clearly demonstrates. Moreover, the study translates its findings into a set of pedagogical recommendations for platform developers, learners and teachers to maximize the advantages of L2 learning in online communities as well as establish possible applications in formal learning settings.

Orientadora: Profª Drª Patrícia Del Nero Velasco
Dissertação (mestrado) - Universidade Federal do ABC, Programa De Pós-Graduação em Ensino, História, Filosofia das Ciências e Matemática, 2016.
A presente dissertação propõe uma reflexão filosófica sobre a contribuição do ensino de filosofia para a formação cidadã dos estudantes do Ensino Médio das escolas brasileiras. A presente dissertação propõe uma reflexão filosófica sobre a contribuição do ensino de filosofia para a formação cidadã dos estudantes do Ensino Médio das escolas brasileiras. Tendo em vista este propósito, o primeiro capítulo indica uma possível identidade para a filosofia como disciplina escolar, constituída dos seguintes aspectos formais da aprendizagem filosófica: a problematização, a conceituação e a argumentação. Os aspectos formais supracitados exigem do professor de filosofia o desenvolvimento de certas habilidades na prática docente: (i) saber empreender narrativas; (ii) saber provocar pequenas perturbações no interior do contrato didático; (iii) saber fazer-se um "parteiro de ideias" nos moldes do método socrático. O segundo capítulo concentra-se no aspecto formal da argumentação, tomando-a como o principal veículo para uma experiência de pensamento e prática filosófica, bem como instrumento potencializador de uma cidadania crítica e autônoma. Especifica-se a argumentação como argumentação filosófica, atentando para a dimensão dialética e retórica que esta deve tomar no processo de ensino e aprendizagem em filosofia. Por fim, o terceiro capítulo resgata os diversos sentidos que os conceitos de cidadania e formação cidadã ganharam ao longo da história das sociedades democráticas ocidentais, compara estes sentidos e propõe uma síntese de seus aspectos positivos e negativos através de um ensino de filosofia que colabore para a formação cidadã dos estudantes. Esta é então entendida como estratégia política que valoriza os direitos e deveres conquistados pelas sociedades democráticas, mas que também os transcende, participando ativamente das discussões e ações que encaminham os rumos político, econômico e cultural das sociedades. Para tanto, o ensino de filosofia torna-se imprescindível, visto que esta cidadania crítica, ativa e autônoma deve passar pela apropriação de competências argumentativas, as quais fazem parte da própria natureza do conhecimento filosófico (tal como defendida no presente trabalho).
This thesis proposes a philosophical reflection on the contribution of teaching philosophy for civic education of high school students in Brazilian schools. Hence, the first chapter indicates a possible identity for Philosophy as school course, which consists of the following aspects of philosophical learning: to find out the problems, conceptualization and discussion. The above aspects require from the philosophy¿s teacher the development of certain skills in teaching practice: (i) know-how in creating narratives; (Ii) know-how in causing small perturbations in the didactic contract; (Iii) be able to be a "midwife of ideas" in the Socratic method. The second chapter focuses on the discussion¿s aspect, which is the main vehicle for a thought and philosophical experience, and a powerful tool for a critical and autonomous citizenship. Discussion is commented as a philosophical discussion, which takes into consideration the dialectic and rhetoric dimension that should make part of the teaching and learning process in philosophy. Finally, the third chapter rescues various meanings that the concepts of citizenship and civic education got throughout the Western democratic societies¿ history and compares these meanings and proposes a synthesis of the positive and negative aspects through of teaching philosophy that collaborate to students¿ civic education. As a result, this is understood as a political strategy that values the rights and duties acquired by democratic societies. In addition, it transcends and actively participates in the discussions and actions that deliver the political, economic and cultural direction of societies. Thus, the teaching philosophy becomes essential, since this critical, autonomous and active citizenship must pass the appropriation of argumentative skills, which are part of the very nature of philosophical knowledge (as advocated in this study).

On peut sapercevoir, dans lhistoire de la philosophie, deux sens apparemment égaux mais réellement différents dans lemploi de lexpression sens commun. On propose de nommer sens commun naturel à lun deux et, à lautre, sens commun culturel, pour unifier raisonnablement chaque sens à lintérieur de sa pente, en considérant quil y a quelque chose de concret qui correspond à lun et à lautre, réciproquement, selon des définitions strictes. À partir de ces définitions, on étudie les rapports entre la philosophie et le sens commun, cherchant à établir jusquà quel point il sagit dune relation dantagonisme ou de dépendance, à la quête dune vraie connaissance.
Verifica-se, no correr da história da filosofia, dois sentidos próximos, mas divergentes, no emprego da expressão senso comum. Propõe-se a designação de senso comum natural para um e a de senso comum cultural para o outro, designações estas que unificam razoavelmente, dentro de suas próprias vertentes, os conceitos de senso comum e às quais corresponde algo de concreto, segundo definições estritas. A partir dessas definições, estuda-se o relacionamento entre a filosofia e o senso comum, procurando estabelecer até que ponto se trata de uma relação de antagonismo ou de dependência, na busca de um conhecimento que possa ser tido por verdadeiro.

Dissertação (mestrado profissional) - Universidade Federal de Santa Catarina, Centro de Ciências da Saúde, Programa de Pós-Graduação em Gestão do Cuidado em Enfermagem, Florianópolis, 2015
Made available in DSpace on 2016-04-19T04:06:20Z (GMT). No. of bitstreams: 1 337970.pdf: 1771176 bytes, checksum: 17cb98f4fa438e187556683b2d014f36 (MD5) Previous issue date: 2015
Pesquisa qualitativa, do tipo convergente assistencial com o objetivo de construir com os enfermeiros a Filosofia de Enfermagem e o Marco Conceitual que servirão como suporte teórico para a implantação da Sistematização da Assistência de Enfermagem em um hospital geral do sul do Brasil. O estudo foi desenvolvido com enfermeiros lotados em várias unidades da instituição, num total de 42 participantes. A coleta dedados ocorreu através de quatro encontros, realizados com os enfermeiros, com o objetivo de refletir e construir coletivamente a filosofia de enfermagem, o marco conceitual, bem como a definição da teoria de enfermagem que sustentará a sistematização da assistência. No primeiro encontro foi discutido sobre a filosofia de enfermagem e iniciada a sua construção. No segundo encontro finalizou-se a filosofia, e procedeu-se à escolha da teoria, além de se iniciar a construção do marco conceitual. No terceiro encontro foi realizada a finalização do marco conceitual e, finalmente, no quarto encontro, foi validada, por meio de assembleia geral, a filosofia de enfermagem, o referencial teórico e o marco conceitual. Os conceitos construídos foram pautados na experiência profissional de cada participante e na literatura atualizada sobre a temática, após discussão e consenso do grupo. Para análise dedados foram utilizadas as etapas propostas por Morse e Field que se constituem em: processo de apreensão; processo de síntese; processo de teorização; e, transferência dos resultados. Os resultados obtidos demonstraram, a partir das construções e das discussões em grupo, que os participantes do estudo possuem experiência no cuidado, além de expressarem preocupação em adquirir maior conhecimento para aprimoramento da prática. A Pesquisa Convergente Assistencial foi fundamental na realização deste estudo, pois possibilitou a construção da filosofia e do marco conceitual a partir da relação entre teoria e prática, afim de fortalecer o serviço da equipe de enfermagem desta instituição.Além disso, o processo de construção coletiva movimentou a equipe para a ação-reflexão-ação, aguçando nos profissionais a importância do trabalho em equipe e aquisição de novos conhecimentos que possibilitem transformações constantes da prática. Teve como resultado a construção da filosofia, em que os sujeitos demostraram suas crenças relacionadas a: equipe enfermagem; trabalho em equipe; cuidado holístico; excelência no atendimento; liderança/coordenação; equipe interdisciplinar e comprometimento. O marco conceitual criado envolve os conceitos de: ser humano; enfermagem; assistência de enfermagem e cuidado seguro. A teoria definida foi a das necessidades humanas básicas de Wanda de Aguiar Horta. Espera-se que a filosofia de enfermagem e o marco conceitual construídos sirvam para dar sustentação teórica para a implantação da Sistematização da Assistência de Enfermagem que norteará a equipe de enfermagem para um cuidado mais seguro e qualificado aos usuários.

Abstract : A qualitative research, of assistential convergent type aiming at building together with nurses the Nursing Philosophy and the Conceptual Framework that will be used as the theoretical support in the implementation of the Systemization of Nursing Assistance in a general hospital in Southern Brazil. The study was developed with 42 nurses from several units at the institution. Data collection took place during four meetings with nurses, aiming at the reflection and the collective construction of the nursing philosophy, the conceptual framework, as well as the definition of the nursing theory that will support the systemization of assistance. The first meeting held discussions about nursing philosophy and the beginning of its construction. During the second meeting thephilosophy was finalized, and the theory was chosen and the construction of the conceptual framework was also started. On the third meeting the conceptual framework was finalized; and finally, in the fourth meeting, the nursing philosophy, the theoretical background and the conceptual framework were validated, through a General Assembly. Concepts built were based upon the professional experience of each participant and upon updated literature on the theme, followed by discussions and resulting from group consensus. Regarding data analysis, the stages proposed by Morse and Field were used, consisting of: the apprehension process; the synthesis process; the theorization process; and transference of results process. Groups discussions and construction results obtained showed that participants were experienced in care and were concerned in acquiring greater knowledge towards improvement of practice. The Assistential Convergent Research was essential in this study, as it enabled the construction of a philosophy and of the conceptual framework from the relationship between theory and practice, in order to strengthen the nursing team service of this institution. Also, the collective construction process prompted the team towards action-reflection-action, highlighting the importance of teamwork and new knowledge that enables constant change in practice amongst the professionals. Thus, the construction of philosophy resulted, where subjects showed their beliefs related to: nursing team; teamwork; holistic care; excellence in rendered services; leadership/coordination; interdisciplinary team and commitment. The conceptual framework created involved the following concepts: human being; nursing; nursing assistance and safe care. The defined theory was one of the basic human needs by Wanda de Aguiar Horta. It is hoped that the nursing philosophy and the conceptual framework built will provide the theoretical basis towards the implementation of the Systemization of Nursing Assistance, which will guide the nursing team towards safer care and higher qualified care to users.

Mestrado em Engenharia e Gestão Industrial
Actualmente as empresas vivem num ambiente onde a flexibilidade operacional e a rapidez de resposta ao cliente se tornaram factores chave para a sobrevivência de qualquer organização. Períodos de resposta longos e ineficiência nas mudanças de produção não são tolerados. Nos mercados actuais a diversificação dos produtos é cada vez maior, sendo oferecidas maiores possibilidades de escolha aos clientes. O Lean Thinking é uma abordagem às práticas de gestão, que orienta a sua acção para a eliminação gradual do desperdício através de procedimentos simples, pelo que as empresas utilizam ferramentas e técnicas associadas a esta abordagem com o objectivo de aumentar a sua competitividade. O objectivo do presente trabalho é a melhoria da organização da produção na empresa ILHAPLAST, uma PME que se dedica à transformação do plástico, através da aplicação da filosofia Lean. Tendo sido utilizadas para o efeito duas ferramentas típicas desta filosofia: a metodologia 5S’s e o SMED (Single Minute Exchage of Die). A organização das diversas áreas da empresa, a identificação dos principais problemas e desperdícios e a análise de todo o processo de troca de ferramenta foram efectuadas com o recurso às metodologias anteriores. Foi também possível desenvolver uma aplicação de controlo do stock disponível e de planeamento da produção. Considera-se que este trabalho contribuiu de uma forma positiva para a introdução da filosofia Lean na ILHAPLAST. ABSTRACT: Currently companies live in an environment where flexibility and quick responsiveness towards costumers become key factors for the survival of any organization. Long periods of unresponsiveness and inefficiency in production changes are not tolerated. In current markets product diversification is increasing, therefore offering more choice possibilities to costumers. Lean Thinking is a innovated approach to management practice, orienting its actions towards the gradual elimination of waste through simple procedures, so companies use tools and techniques associated to this approach aiming to increase their competitiveness. The objective of the current paper is the improvement of the company ILHAPLAST production organization, a PME engaged to the transformation of plastic, through the application of the Lean philosophy. Having been used two typical tools of this kind of philosophy: the 5S’s methodology and SMED (Single Minute Exchange of Die). The organization of the different areas of the company, the identification of the main problems and wastes and the analysis of all the exchange process were carried out by using the previous methodologies. It was also possible to develop an application that controls the available stock and plans production. It can be considered that this project contributed positively to the introduction of the Lean philosophy at ILHAPLAST

La tesis que se presenta tiene como punto de partida la percepción o valoración que todos hemos realizado al finalizar un curso o programa educativo de que se ha producido, o no, un aprendizaje a lo largo del mismo - independientemente de su carácter presencial o virtual -. Se aborda esta situación mediante el estudio de la influencia de las nuevas tecnologías de la información y de la comunicación en la enseñanza en la universidad y de forma más específica por medio de una investigación que persigue la identificación y caracterización de la interacción como elemento clave en el aprendizaje.

Un análisis detallado de todos los elementos presentados de forma global nos proporciona una información muy abundante sobre los diferentes elementos implicados y las relaciones que entre ellos se establecen:

a. El aprendizaje realizado depende directamente de la interacción que ha tenido lugar a lo largo del proceso. Una primera conclusión es que el aprendizaje que tiene lugar en el proceso depende directamente de la influencia de la interacción. Esta interacción se produce sólo en determinadas situaciones o circunstancias; dependiendo no tanto de la cantidad de la interacción como de su calidad.

b. Los diferentes elementos implicados: alumno, profesor, grupo, entorno y contenido conforman una realidad sistémica que obliga a atender de forma simultánea y articulada a estos elementos (su adecuación y equilibrio).
La calidad y eficacia del aprendizaje deben garantizarse con el equilibrio y la adecuación de los diferentes elementos presentados.

c. Las habilidades comunicativas y las competencias, respecto de las estrategias de trabajo a emplear, previas de que disponen los alumnos determinan y condicionan el proceso de enseñanza-aprendizaje.

d. La comparación entre el curso virtual y el presencial que nos permite el trabajo de investigación desarrollado - la comunicación desarrollada y el proceso interactivo en los dos cursos - plantea como conclusión que la virtualidad exige un esfuerzo mayor y una atención a la comunicación y al contacto personal. Los alumnos conceden una importancia especial a estos elementos que se dirigen a la consecución de este clima relacional.

e. El diseño de las actividades: el nivel en el que permiten y fomentan la actividad del alumno y la actividad del grupo determinan un incremento de la interacción.

f. La evaluación se presenta como un mecanismo de comunicación -profesor/alumno- que permite el ajuste de la ayuda pedagógica, la influencia educativa... La evaluación del proceso de enseñanza-aprendizaje debe tener un carácter formativo y continuo.

g. El número de herramientas de comunicación y de trabajo disponibles en el entorno utilizado puede actuar como elemento distorsionador si su número es excesivo.

h. El aprendizaje no puede limitarse a la transmisión de información. La incorporación de las TIC debe dirigir el proceso de enseñanza-aprendizaje al desarrollo de una nueva concepción educativa.
This paper has, as a starting point, the appreciation and assessment we all have done at the end of a course or educative program we have assesst, whether or not, there's been a learning throughout the whole program - apart from its virtual or presencial character-. The situation has been undertaken by means of the study of the influence the new technologies of information and communication, have in the university teachings and, more precisely, through the investigation that aims at the interactivity identification as a key factor in the learnings in teaching: tools contributions, things that might changes, the nature of the interactivity accomplishment, the impact, the insertion of the differents elements...

A detailed analysis of all the elements presented of global form provides to us a very abundant information about the different implied elements and the relations that between them are established:

a. The realized learning depends directly on the interaction that has taken place along the process. The first conclusion is that the learning that takes place in the process depends directly on the influence of the interaction. This interaction is produced only in certain situations or circumstances; depending not so much on the quantity of the interaction as on his quality.

b. The different implied elements: pupil, teacher, group, environment and content shape a systemic reality to that it forces to attend of form simultaneous and articulated to these elements (adequacy and balance).
The quality and efficiency of the learning must be guaranteed by the balance and the adequacy of the different presented elements.

c. The communicative skills and the competitions, respect of the strategies of work to using, previous that they have the pupils determine and determine the process of education - learning.

d. The comparison between the virtual course and the presencial that allows us the work of investigation developed - the developed communication and the interactive process in both courses- raises as conclusion that the virtuality demands a major effort and an attention to the communication and to the personal contact. The pupils grant a special importance to these elements that go to the attainment of this relational climate.

e. The design of the activities: the level in which they allow and foment the activity of the pupil and the activity of the group they determine an increase of the interaction.

f. The evaluation appears as a mechanism of communication that allows the adjustment of the pedagogic help, the educational influence... The evaluation of the process of education - learning must have a formative and constant character.

g. The number of available tools of communication and of work in the used environment can act as negative element if his number is excessive. The learning cannot limit to the transmission of information. The incorporation of the TIC must direct the process of education - learning the development of a new educational conception.

Made available in DSpace on 2015-03-04T19:59:49Z (GMT). No. of bitstreams: 0 Previous issue date: 18
Nenhuma
A presente dissertação “As relações de gênero na filosofia: vivências e narrativas de professoras de filosofia” é fruto de estudo da linha de pesquisa “Educação e Processo de Exclusão Social”, enquadra-se na área dos estudos de gênero, fazendo uma interface entre filosofia e educação. Tendo sob dois olhares: um olhar empírico, com narrativas e histórias de vida de professoras de Filosofia entrevistadas, com uma metodologia de pesquisa e análise inspiradas no método de pesquisa-formação de Marie Christine Josso; e um olhar histórico-filosófico, a fim de pensar as relações de gênero na Filosofia. Identificou-se que os estudos de gênero no campo da Filosofia, no Brasil, ainda são poucos, sendo necessário conhecer os estudos e pesquisas desenvolvidas em outros países. Foi de Portugal (Universidade de Lisboa) que se obteve o maior apoio teórico quanto às questões relativas à pesquisa de gênero e filosofia. Buscou-se a origem do preconceito contra as mulheres, traçando uma breve análise da história da Fi
The present essay "The relations of gender in philosophy: experiences and narratives of philosophy teachers’’ it comes from studies of the research line " Education and Social Exclusion Process ", it fits in the area of the gender studies, making an interface between philosophy and education. Having two sights: one empirical vision with narratives and histories of Philosophy teachers lives interviewed with a methodology of research and analysis inspired in the method of research-formation of Marie Christine Josso and a historical-philosophical vision in order to think the gender relations in the Philosophy. It was identified that the studies of gender in the Philosophy field in Brazil are still few, being necessary to know the studies and researches developed in other countries. From Portugal (University of Lisbon) it was obtained the highest theoretical support concerning relative questions related to gender and philosophy research. It was searched the origin of the prejudice against women, tracing a brief a

Submitted by Marlene Santos (marlene.bc.ufg@gmail.com) on 2016-08-12T20:29:21Z No. of bitstreams: 2 Dissertação - Felipe Assunção Martins - 2016.pdf: 2954830 bytes, checksum: 3eb77553e22b23bcdae3be3e02d45fac (MD5) license_rdf: 0 bytes, checksum: d41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e (MD5)
Approved for entry into archive by Luciana Ferreira (lucgeral@gmail.com) on 2016-08-15T13:52:44Z (GMT) No. of bitstreams: 2 Dissertação - Felipe Assunção Martins - 2016.pdf: 2954830 bytes, checksum: 3eb77553e22b23bcdae3be3e02d45fac (MD5) license_rdf: 0 bytes, checksum: d41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e (MD5)
Made available in DSpace on 2016-08-15T13:52:44Z (GMT). No. of bitstreams: 2 Dissertação - Felipe Assunção Martins - 2016.pdf: 2954830 bytes, checksum: 3eb77553e22b23bcdae3be3e02d45fac (MD5) license_rdf: 0 bytes, checksum: d41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e (MD5) Previous issue date: 2016-03-29
Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior - CAPES
The thought of Ludwig Feuerbach, when we realize its true dimension and scope, is far from being limited to a simple critique of religion and Christianity. The almost universal label of a atheistic seems to pursue him, generating impoverishing interpretations of his thought. However, if we look at the movement of his works - which we limit ourselves, for various reasons, to the period from 1839 until 1843 - we can identify a more relevant subject: the attempt to give a new meaning to the Human Sensibility within the philosophical tradition. In that direction, we can understand his juvenile works, passing by the Essence of Christianity, and arraving to his later "philosophy of the future." The image of this development as an "incarnation" also summarizes the evolution, accompanied here chronologically, of the Feuerbachian philosophy from the unfolding of a post-Hegelian scene, with the claim for a "realization of the idea" yet in the Hegelian horizon, to his emancipation and formation of an authentically "incarnated philosophy" in the human figure and in the sensibility ground..
O pensamento de Ludwig Feuerbach, quando bem se apercebe sua dimensão e alcance, está longe de estar limitado à uma simples crítica da religião e do cristianismo. O quase generalizado rótulo de ateísta parece persegui-lo, gerando interpretações empobrecedoras do seu pensamento. Contudo, se observarmos o movimento de suas obras – das quais nos limitamos, por diversos motivos, ao período de 1839 até 1843 - podemos identificar um eixo temático mais relevante: a tentativa de revalorização para a filosofia dos aspectos sensíveis do homem. Sob esse prisma, podemos compreender tanto as obras juvenis, passando pela própria A Essência do Cristianismo, e chegando à sua posterior “filosofia do futuro”. A imagem desse desenvolvimento como uma “encarnação” sintetiza também a própria evolução da filosofia feuerbachiana que, acompanhada aqui cronologicamente, se desdobra desde um cenário pós-hegeliano, cuja reinvindicação inicial da “realização da ideia” se prende ainda no horizonte do hegelianismo, até a sua emancipação e formação de uma filosofia autenticamente encarnada na figura humana e na sensibilidade da qual está completamente submetida.

Submitted by Cássio da Cruz Nogueira (cassionogueirakk@gmail.com) on 2017-06-06T13:36:42Z No. of bitstreams: 2 license_rdf: 0 bytes, checksum: d41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e (MD5) Dissertacao_AntagonismosProximidadesFilosofia.pdf: 915110 bytes, checksum: 5668e3a42b47bf5a5424260c3d731d13 (MD5)
Approved for entry into archive by Edisangela Bastos (edisangela@ufpa.br) on 2017-06-12T11:43:37Z (GMT) No. of bitstreams: 2 license_rdf: 0 bytes, checksum: d41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e (MD5) Dissertacao_AntagonismosProximidadesFilosofia.pdf: 915110 bytes, checksum: 5668e3a42b47bf5a5424260c3d731d13 (MD5)
Made available in DSpace on 2017-06-12T11:43:37Z (GMT). No. of bitstreams: 2 license_rdf: 0 bytes, checksum: d41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e (MD5) Dissertacao_AntagonismosProximidadesFilosofia.pdf: 915110 bytes, checksum: 5668e3a42b47bf5a5424260c3d731d13 (MD5) Previous issue date: 2016-11-09
CAPES - Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior
Este trabalho procura apontar, dentre inúmeras, algumas proximidades existentes entre Nietzsche e Platão. Apesar dos antagonismos existentes, podemos encontrar na interlocução Nietzsche/Platão algumas semelhanças. Voltado contra a metafísica europeia, Nietzsche descobre cada vez mais a filosofia platônica para além das dicotomias socráticas, ou seja, Platão para além do platonismo. A fim de compreender a relação Nietzsche/Platão na sua face crítica — a ―transvaloração de todos os valores‖ como ―inversão do platonismo‖ — este trabalho mostra, através da crítica ao igualitarismo e da crítica à democracia, o quanto Platão é, para Nietzsche, uma fonte contínua de inspiração em seu combate ao platonismo vulgar da tradição ocidental.
In spife of the existent antagonism between Nietzsche‘s and Plato‘s philosophies, it have familiarities among herselves. This dissetation search points of some kinship between Nietzsche‘s and Plato‘s. Nietzsche criticises the platonism (socrates dichotomies) in the Plato‘s dialogs, in objection from withim european methaphysics. This work demonstrates that plato‘s philosophy is a great and constant inspiration for Nietzsche‘s combat on the plebeian platonism in the ocidental tradition. The reason for this approach in the Nietzsche‘s criticism is a ―transvaluation of all values‖ wherein ―platonism inversion‖.

Submitted by Reginaldo Soares de Freitas (reginaldo.freitas@ufv.br) on 2018-05-14T16:48:15Z No. of bitstreams: 1 texto completo.pdf: 1799003 bytes, checksum: 080ca1aa1265238370413deaae2d5bf5 (MD5)
Approved for entry into archive by Reginaldo Soares de Freitas (reginaldo.freitas@ufv.br) on 2018-05-14T16:48:27Z (GMT) No. of bitstreams: 1 texto completo.pdf: 1799003 bytes, checksum: 080ca1aa1265238370413deaae2d5bf5 (MD5)
Approved for entry into archive by Reginaldo Soares de Freitas (reginaldo.freitas@ufv.br) on 2018-05-14T16:48:38Z (GMT) No. of bitstreams: 1 texto completo.pdf: 1799003 bytes, checksum: 080ca1aa1265238370413deaae2d5bf5 (MD5)
Made available in DSpace on 2018-05-14T16:48:47Z (GMT). No. of bitstreams: 1 texto completo.pdf: 1799003 bytes, checksum: 080ca1aa1265238370413deaae2d5bf5 (MD5) Previous issue date: 2017-08
Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico
O presente trabalho se dedica à filosofia do direito, e especificamente tem por intenção contribuir para o desenvolvimento de uma chamada filosofia hermenêutica do direito. A Hermenêutica filosófica, tal como se apresenta na obra de Hans-Georg Gadamer e em seus intérpretes, deixa em evidência o caráter histórico de relação do homem com o mundo. Nesse sentido, o traço estrutural que perpassa desde os comportamentos mais básicos do cotidiano, até a mais complexa teoria científica, é histórico e compreensivo – existir é colocar-se em meio aos campos de sentido, construtos ou imagens que se formam no interior da tradição e vão paulatinamente se sedimentando no tempo. A História efeitual, componente essencial da Hermenêutica filosófica, marca a constante transmissão de sentidos sedimentados no passado ao presente, as pré- compreensões ou preconceitos, que permitem a compreensão, enquanto posição perante a coisa hermenêutica. Interpretar significa, portanto, abrir o espaço para que a coisa em questão, gestada no horizonte hermenêutico de saída, seja recepcionada no horizonte hermenêutico de chegada e paute a interpretação. Desse modo, o interpretável orienta a interpretação, na relação fenomenológica que se estabelece entre ambos. Uma filosofia do direito hermeneuticamente considerada tem por objetivo levar em conta o elemento hermenêutico atuando no interior dos processos de constituição de juridicidade. Quando a filosofia do direito, então, questiona o ser do direito e da justiça, na retomada histórica de ambos, ela não realiza apenas historiografia, como permite a reconfiguração dos institutos jurídicos, que adquirem ser na fusão de horizontes entre tradição e interpretação. Tomamos como paradigmático para uma filosofia hermenêutica do direito o movimento de formação de normatividade jurídica para além da imagem moderna do direito totalmente encerrado na lei, como fonte por excelência da juridicidade. O nosso propósito é permitir, na reconstrução histórica do campo de formação dessa imagem, a articulação de vozes diversas de normatividade, que não mais se apoiem no fundamento da abstração da posição legal para se constituírem.
The present work is dedicated to the philosophy of law, and specifically intends to contribute to the development of a so-called hermeneutic philosophy of law. Philosophical Hermeneutics, as presented in the work of Hans-Georg Gadamer and his interpreters, reveals the historical character of man's relation to the world. In this sense, the structural trait that pass through the most basic behaviors of everyday life, to the most complex scientific theory, is historical and comprehensive - to exist is to place oneself in the midst of the fields of meaning, constructs or images that form within the tradition and gradually they settle down in time. Effectual History, an essential component of philosophical Hermeneutics, marks the constant transmission of sedimented senses in the past to the present, the preconceptions or prejudices that allow understanding as a position before the hermeneutical thing. To interpret means, therefore, to open the space so that the thing in question, gestated in the hermeneutical horizon of exit, be received in the hermeneutical horizon of arrival and guide the interpretation. In this way, the interpretable guides the interpretation, in the phenomenological relation that is established between both. A hermeneutically considered philosophy of law aims to take into account the hermeneutic element acting within the processes of constitution of juridicity. When the philosophy of law, then, questions the being of law and justice, in the historical recovery of both, it does not only carry out historiography, as it allows the reconfiguration of the legal institutes, which they acquire in the fusion of horizons between tradition and interpretation. We take as paradigmatic for a hermeneutic philosophy of law the movement of formation of legal normativity beyond the modern image of law completely enclosed in the law, as the source par excellence of juridicity. Our purpose is to allow, in the historical reconstruction of the field of formation of this image, the articulation of diverse voices of normativity, which no longer rely on the basis of the abstraction of the legal position to be constituted.
O autor apresentou apenas título em português.

O presente trabalho tem como central o Ensaio Filosófico e procura analisar o contributo deste para o exercício da docência da disciplina de filosofia, particularmente no campo da avaliação. Existe um capítulo dedicado ao ensaio filosófico e às suas características. Neste capítulo também serão abordados problemas relacionados com a cidadania. De igual modo, existe outro capítulo relacionado com a avaliação onde além de discernir quais as funções e características da avaliação também se procuram identificar e distinguir as competências filosóficas. O terceiro capítulo é dedicado a uma investigação com duas turmas do 10º. ano de escolaridade como objectivo de analisar o impacto do ensaio filosófico na melhoria das classificações dos alunos e na aprendizagem de conteúdos.
The present work has as central topic the Philosophical Essay. Therefore, it has the objective of analyze the contribution of the Philosophical Essay for the discipline of Philosophy, specifically in the matter of evaluation and learning. There is a chapter dedicated to the Philosophical Essay where the subjects related with the matter in question will be analyzed and also the importance of this kind of essay for the discussion of citizenship. In the second chapter, the evaluation is the major subject and is made an effort to discern and to distinguish the philosophical competences. The third chapter is dedicated to one investigation made with the purpose of analyze the impact of the philosophical essay in the improvement on students grading and learning.

Submitted by PPGE PPGE (pgedu@ufba.br) on 2015-12-01T18:24:06Z No. of bitstreams: 1 PDF_Alexandra_Quadro_Siqueira.pdf: 783974 bytes, checksum: eac9eb52559b9a60100274f61a1668b0 (MD5)
Approved for entry into archive by Maria Auxiliadora da Silva Lopes (silopes@ufba.br) on 2015-12-18T14:56:07Z (GMT) No. of bitstreams: 1 PDF_Alexandra_Quadro_Siqueira.pdf: 783974 bytes, checksum: eac9eb52559b9a60100274f61a1668b0 (MD5)
Made available in DSpace on 2015-12-18T14:56:07Z (GMT). No. of bitstreams: 1 PDF_Alexandra_Quadro_Siqueira.pdf: 783974 bytes, checksum: eac9eb52559b9a60100274f61a1668b0 (MD5)
CAPES
A proposta deste estudo sobre o ensino de filosofia no Ensino Médio (EM), um olhar para uma educação filosóficaem um momento de transição entre a legalização, a problematização e a possível legitimação do ensino de filosofia no Ensino Médio buscou atender a três dimensões da problemática: o ensino de filosofia no EM, a legalização do ensino de filosofia no EM e aeducação filosófica no EM. Pauta-se na bricolagem de referências da filosofia, do ensino de filosofia com as experiências ao envolver narrativas autobiográficas, pesquisa bibliográfica e documental, além de dispositivos empíricos dos etnométodos desenvolvidos na condição de professora de filosofia do Ensino Médio, em uma escola privada, de graduanda em filosofia e, ainda, de mestranda em educação. Questiona-se: qual (in)tenção que o ensino de filosofia no Ensino Médio foi legalizado: uma nova filosofia para a educação filosófica ou uma nova educação filosófica para a filosofia? Para tal intento, objetivou-se compreender as perspectivas que a legalização do ensino formal e institucional de filosofia no Ensino Médio se impõe / propõe como (pre)sença na realidade educacional brasileira. Na primeira parte da dissertação, denominada de “Quatro estações de uma andarilha”, a autora expõe narrativas autobiográficas em quatro capítulos: o primeiro capítulo, o verão é narrada a experiência como professora de filosofia de uma escola privada; no segundo capítulo, o outono, apresentada a caminhada como licencianda em filosofia na Universidade Federal da Bahia (UFBA); no terceiro capítulo narrado o inverno, e nele, os desafios encontrados como mestranda em educação e as trocas de aprendizagens obtidas com a experiência do tirocínio docente e com a participação do I CONEF, em Salvador-Bahia. E, por fim, a primavera, estação que contempla o resplendor de uma filosofia viva, inventiva ao longo do per-curso da vida. Na segunda parte do texto intitulada “O que queremos com a educação filosófica?”,são discutidos dois temas filosóficos em forma de ensaios comparativo-reflexivos: em “Quanto tempo tem o tempo do educar?” é abordada a problemática em que estamos submersos quanto a temporalidade do tempo pertinente ao sistema educacional brasileiro e no “Por uma Antropologia Filosófica Intercultural como dispositivo de um currículo implicado: um lugar entre a Antropologia Filosófica e a Filosofia Intercultural”é abordado o entre-lugar da Antropologia Filosófica Intercultural e sua importância para se pensar desde um currículo implicado. Sem concluir, mas pondo um “fim provisório de conversa”, brotam novas interrogações. como: “uma nova filosofia para uma educação filosófica ou uma nova educação filosófica para uma nova filosofia”?
ABSTRACT This study on teaching philosophy in high school(MS), a look at a philosophical education in a time of transition between the legalization, the questioning and the possible legitimacy of philosophy teaching in high school tried to address the three dimensions of problematic: the teaching of philosophy in MS, the legalization of teaching philosophy in MS and philosophical education in MS. It is guided inreference DIY philosophy, philosophy teaching by engaging experiences with autobiographical narratives, bibliographic and documentary research, and the empirical devices etnométodosdeveloped provided a philosophy professor of secondary education at a private school, graduate student in philosophy, and also the master's degree in education. Questions: what is (in) intention that the teaching of philosophy in high school was legalized: a new philosophy for philosophical education or a new philosophical education philosophy? For this purpose, it was aimed to understand the perspectives that the legalization of formal and institutional teaching philosophy in high school is required / proposed as (pre) presence in the Brazilian educational reality. In the first part of the dissertation, called "Four Seasons of a wanderer," the author explains autobiographical narratives into four chapters: the first chapter, the summer is narrated experience as a professor of philosophy at a private school; in the second chapter, autumn, presented the walk as licencianda in philosophy at the Federal University of Bahia (UFBa); the third chapter narrated the winter, and in it, the challenges encountered as a graduate student in education and the exchange of learning derived from the experience of teaching and apprenticeship with the participation of I CONEF in Salvador, Bahia. Finally, the spring season that includes the radiance of a, inventive along the per-course of living life philosophy. In the second part of the text entitled "What we want to philosophical education" are two philosophical themes discussed in the form of comparative-reflective essays: on "How long has the time to educate" is addressed the problem in which we are submerged as the temporality of the Brazilian educational system relevant time and "Towards a Philosophical Anthropology as an Interculturalimplicated resume device: a place between the Philosophical Anthropology and Intercultural Philosophy" addresses the between place of Philosophical Anthropology and Intercultural its importance to think from an implied curriculum. No finish, but putting a "provisional order with," sprout new questions. as: "a new philosophy for philosophical education or a new philosophical education for a new philosophy"?

Es presenta una experiència de modelització realitzada en alumnes de primers cursos d'enginyeria tècnica. La investigació neix arran de la insatisfacció proporcionada per l'ensenyament tradicional de les matemàtiques. En concret la manca d'aplicacions en els currículums de matemàtiques i l'excessiu formalisme.
En aquest context, s'analitza l'evolució del procés d'aprenentatge d'un grup d'alumnes sotmesos a experiències de modelatge. L'experiència, desenvolupada a l'Escola Universitària Politècnica de Vilanova i la Geltrú (UPC), es concreta en el disseny i aplicació del que anomenem unitats didàctiques i projectes. Les unitats didàctiques són treballs dirigits i desenvolupats a les aules, siguent els projectes activitats desenvolupades fóra de les aules i una component important de recerca per part de l'alumne.
La tesi planteja una articulació del contingut de la matemàtica que afavoreixi la perspectiva interdisciplinària i el pensament creatiu, utilitzant i descobrint coneixements matemàtics fonamentals per a un enginyer, mitjançant el plantejament de problemes reals. També implica un canvi substancial en la metodologia, que adquireix una vessant heurística alhora que fa servir tècniques de modelatge matemàtic, utilitza nous recursos i replanteja els processos d'avaluació. Es demostra que la metodologia es una eina d'aprenentatge eficient, els alumnes aprenen d'una manera dirigida i espontània, veuen la utilitat del que aprenen i els estudiants adquireixen una actitud creativa. La metodologia pressuposa un canvi fonamental en la concepció del rol del professor i del seu perfil formatiu, i la preparació conceptual i emergent de material.
We present a modelling experience developed with first year students of technical engineering. Our investigation is motivated by the unsatisfactory state of affairs produced by the traditional way of teaching mathematics, namely the lack of applications and the excessive level of formalism. In this context, we analyse the learning process of a group of students exposed to modelling experiences.
The work, developed at the Escola Universitària Politècnica de Vilanova i la Geltrú of the Universitat Politècnica de Catalunya, consists in the design and implementation of what we call didactic units and projects. The didactic units are exercises supervised and performed in the classroom, while the projects are developed outside the classroom and imply an important level of research activity for the student.
This thesis presents a proposal for the teaching of mathematics directed to the interdisciplinary work and the creative thought, using and discovering the mathematical contents that are most fundamental for an engineer, analysing real life problems. It implies a substantial change in methodology, using more heuristic reasoning and mathematical modelling techniques, taking advantage of the new resources available today and rethinking the evaluation process.
We show that our methodology is an efficient learning tool: the students learn in a natural way, realise the usefulness of what they learn and develop a creative attitude. The methodology requires a fundamental change in the role of the instructor and his formative career, and the conceptual and continuously evolving preparation of the teaching materials.

[ES] Esta tesis se centra en tres tecnologías móviles: podcasting, aplicaciones móviles y Twitter, y evalúa su potencial para el aprendizaje de idiomas basándose en una serie de estudios con distintos tipos de participantes, incluyendo estudiantes de enseñanza formal, de contextos informales de aprendizaje, y profesores. El objetivo general de los diferentes estudios de investigación es evaluar las tres tecnologías a través de procesos para a) identificar el potencial de esas tecnologías, b) investigar cómo las utilizan los aprendices y los profesores, y c) analizar si la forma de utilizarlas cumple con el potencial identificado y es propicio para el aprendizaje de lenguas extranjeras. La introducción presenta los antecedentes de la investigación realizada y seis conceptos que afectan nuestra comprensión del aprendizaje de idiomas a través de estas tecnologías: el concepto de enseñar a personas desconocidas, el desarrollo de capacidades digitales, la micro-credencialización, el aumento de la atención parcial continua, la ansiedad por el idioma extranjero y la normalización. El capítulo dos es un compendio de los nueve trabajos publicados y se divide en tres secciones. La primera sección trata sobre el uso de podcasting como herramienta de aprendizaje de idiomas. La primera publicación proporciona una taxonomía de recursos de podcasts, revisa los materiales de podcasting a la luz de las teorías de adquisición de segundas lenguas, aboga por un mejor diseño y sugiere direcciones para futuras investigaciones. Esta investigación se presenta en las publicaciones dos y tres. La sección dos del capítulo dos se enfoca en el uso de aplicaciones móviles para el aprendizaje y la enseñanza de idiomas. La publicación cuatro revisa la investigación actual sobre el potencial para el aprendizaje de idiomas de las aplicaciones y presenta una taxonomía de las aplicaciones disponibles y su uso para ello. El artículo también presenta un marco que consta de cuatro categorías para evaluar aplicaciones de aprendizaje de idiomas (tecnología, pedagogía, experiencia del usuario y aprendizaje de idiomas). La publicación concluye con una propuesta de áreas de investigación adicional, incluido el uso por parte del aprendiz en contextos formales e informales. Estas áreas de investigación se investigan en las publicaciones cinco y seis. La sección tres se centra en la tercera tecnología: Twitter como herramienta de enseñanza y aprendizaje de idiomas. La publicación siete destaca el potencial de Twitter como herramienta de aprendizaje de idiomas. La publicación ocho muestra cómo un grupo de profesores de idiomas utiliza Twitter como herramienta para el desarrollo profesional continuo y evalúa el impacto de su red de Twitter en sus prácticas docentes. Por último, la publicación nueve presenta un estudio a gran escala de aprendices autónomos de idiomas que utilizan Twitter. Los resultados de estos estudios se discuten en el capítulo tres. El capítulo cuatro vuelve a los principales temas y conceptos presentados en la introducción y proporciona algunas consideraciones basadas en los resultados de la investigación realizada. A continuación, propone que puede ser necesario reenfocar la agenda de investigación de MALL y sugiere posibles áreas de desarrollo. La investigación presentada en esta tesis contribuye a los campos de CALL y MALL de varias maneras. Primero, proporciona perfiles de usuario de los aprendices que utilizan estas tecnologías. En segundo lugar, proporciona evidencia de cómo esos usuarios utilizan las tecnologías y evalúan su experiencia de aprendizaje. En tercer lugar, presenta una nueva taxonomía de recursos MALL. En cuarto lugar, describe un proceso para evaluar el uso de tecnologías móviles para el aprendizaje de idiomas, con un nuevo marco teórico de evaluación basado en cinco criterios: tecnología, experiencia del usuario, aprendizaje de idiomas, interacción y pedago
[CA] Aquesta tesi se centra en tres tecnologies mòbils: podcasting, aplicacions mòbils i Twitter, i avalua el seu potencial per a l'aprenentatge d'idiomes basant-se en una sèrie d'estudis amb diferents tipus de participants, incloent estudiants d'ensenyament formal, de contextos informals d'aprenentatge, i professors. L'objectiu general dels diferents estudis d'investigació és avaluar les tres tecnologies a través de processos per a) identificar el potencial d'aqueixes tecnologies, b) investigar com les utilitzen els aprenents i els professors, i c) analitzar si la manera d'utilitzar-les compleix amb el potencial identificat i és propici per a l'aprenentatge de llengües estrangeres. La introducció presenta els antecedents de la investigació realitzada i sis conceptes que afecten la nostra comprensió de l'aprenentatge d'idiomes a través d'aquestes tecnologies: el concepte d'ensenyar a persones desconegudes, el desenvolupament de capacitats digitals, la micro-credencialització, l'augment de l'atenció parcial contínua, l'ansietat per l'idioma estranger i la normalització. El capítol dos és un compendi dels nou treballs publicats i es divideix en tres seccions. La primera secció tracta sobre l'ús de podcasting com a eina d'aprenentatge d'idiomes. La primera publicació proporciona una taxonomia de recursos de podcasts, revisa els materials de podcasting a la llum de les teories d'adquisició de segones llengües, advoca per un millor disseny i suggereix direccions per a futures investigacions. Aquesta investigació es presenta en les publicacions dues i tres. La secció dues del capítol dos s'enfoca cap a l'ús d'aplicacions mòbils per a l'aprenentatge i l'ensenyament d'idiomes. La publicació quatre revisa la investigació actual sobre el potencial per a l'aprenentatge d'idiomes de les aplicacions i presenta una taxonomia de les aplicacions disponibles i el seu ús per a això. L'article també presenta un marc que consta de quatre categories per a avaluar aplicacions d'aprenentatge d'idiomes (tecnologia, pedagogia, experiència de l'usuari i aprenentatge d'idiomes). La publicació conclou amb una proposta d'àrees d'investigació addicional, inclòs l'ús per part de l'aprenent en contextos formals i informals. Aquestes àrees d'investigació s'investiguen en les publicacions cinc i sis. La secció tres se centra en la tercera tecnologia: Twitter com a eina d'ensenyament i aprenentatge d'idiomes. La publicació huit mostra com un grup de professors d'idiomes utilitza Twitter com a eina per al desenvolupament professional continu i avalua l'impacte de la seua xarxa de Twitter en les seues pràctiques docents. Finalment, la publicació nou presenta un estudi a gran escala d'aprenents autònoms d'idiomes que utilitzen Twitter. Els resultats d'aquests estudis es discuteixen en el capítol tres. El capítol quatre torna als principals temes i conceptes presentats en la introducció i proporciona algunes consideracions basades en els resultats de la investigació realitzada. A continuació, proposa que pot ser necessari reenfocar l'agenda d'investigació de MALL i suggereix possibles àrees de desenvolupament. La investigació presentada en aquesta tesi contribueix als camps de CALL i MALL de diverses maneres. Primer, proporciona perfils d'usuari dels aprenents que utilitzen aquestes tecnologies. En segon lloc, proporciona evidència de com aqueixos usuaris utilitzen les tecnologies i avaluen la seua experiència d'aprenentatge. En tercer lloc, presenta una nova taxonomia de recursos MALL. En quart lloc, descriu un procés per a avaluar l'ús de tecnologies mòbils per a l'aprenentatge d'idiomes, amb un nou marc teòric d'avaluació basat en cinc criteris: tecnologia, experiència de l'usuari, aprenentatge d'idiomes, interacció i pedagogia.
[EN] This thesis focuses on three mobile technologies: podcasting, mobile apps, and Twitter, and evaluates their potential for language learning purposes based on a series of studies with a range of users including formal learners, informal learners, and teachers. The overarching aim of the different research studies is to evaluate the three technologies through a process of a) identifying the potential of those technologies, b) investigating how they are used by learners and (where applicable) teachers, and c) analysing whether the way they are used meets the identified potential and is conducive to language learning. The introduction presents the background to the research carried out. This is followed by the introduction of six concepts that shape our understanding of language learning through these technologies: the concept of teaching strangers, the development of digital capabilities, micro-credentialing, the rise in continuous partial attention, foreign language anxiety, and normalisation. Chapter two is a compendium of the nine published works that explore the potential of the three technologies and evaluate them. It is separated into three sections. Section one deals with the use of podcasting as a language learning tool. The first publication provides a taxonomy of podcast resources, reviews podcasting materials in the light of Second Language Acquisition theories, argues for better design, and outlines directions for future research. This research is presented in publications two and three. Section two of Chapter two concerns the use of mobile apps for language learning and teaching. Publication four reviews current research about the potential of apps for language learning and presents a taxonomy of available apps and their use for language learning. The paper also presents a framework consisting of four categories for evaluating language learning apps (technology, pedagogy, user experience, and language learning). The publication concludes with a proposal for areas for further research, including learner use in formal and informal contexts. These research areas are investigated in publications five and six. Section three focuses on the third technology: Twitter as a language learning and teaching tool. Publication seven highlights the identified potential of Twitter as a language learning tool. Publication eight shows how a group of language teachers use Twitter as a tool for continuous professional development through a hashtag and evaluates the impact of their Twitter network on their teaching practices. Finally, publication nine reports on a large-scale study of autonomous language learners who use Twitter. The results from these studies are discussed in chapter three, which also showcases the impact the research has had on the fields of CALL and MALL. Chapter four returns to the main topics and concepts presented in the introduction and provides some considerations based on the results of the research carried out. It then proposes that there may be a need to refocus the MALL research agenda and suggests directions that future developments may take. The research presented in this thesis contributes to the fields of CALL and MALL in a number of ways. First, it provides user profiles of the learners who use the three technologies. Second, it provides evidence of how those users utilise the technologies and evaluates their learning experience. Third, it presents a new taxonomy of MALL resources. Fourth, it outlines a process for evaluating the use of mobile technologies for language learning purposes, including a new evaluation framework with five criteria: technology, user experience, language learning, interaction and pedagogy.
Rosell Aguilar, F. (2021). Evaluating the use of mobile technologies for language learning purposes [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/163675
TESIS