Segui questo link per vedere altri tipi di pubblicazioni sul tema: Autoregulació de la comprensió.
Articoli di riviste sul tema "Autoregulació de la comprensió"
Cita una fonte nei formati APA, MLA, Chicago, Harvard e in molti altri stili
Vedi i top-36 articoli di riviste per l'attività di ricerca sul tema "Autoregulació de la comprensió".
Accanto a ogni fonte nell'elenco di riferimenti c'è un pulsante "Aggiungi alla bibliografia". Premilo e genereremo automaticamente la citazione bibliografica dell'opera scelta nello stile citazionale di cui hai bisogno: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver ecc.
Puoi anche scaricare il testo completo della pubblicazione scientifica nel formato .pdf e leggere online l'abstract (il sommario) dell'opera se è presente nei metadati.
Vedi gli articoli di riviste di molte aree scientifiche e compila una bibliografia corretta.
1
Teichmann, Roger. "Significat, comprensió i acció". Enrahonar. An international journal of theoretical and practical reason 64 (31 marzo 2020): 21. http://dx.doi.org/10.5565/rev/enrahonar.1271.
Testo completo
2
Ivern Pascual, Ignasi. "Processos cognitius que intervenen en l’aprenentatge del llenguatge escrit i dislèxia". Aloma: Revista de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport 33, n. 1 (5 maggio 2015): 15–24. http://dx.doi.org/10.51698/aloma.2015.33.1.15-24.
Testo completoAbstract (sommario):
La lectura és una activitat complexa que involucra la interacció de dos processos essencials: el reconeixement de paraules escrites i la comprensió. El primer procés, tot i ser de nivell elemental, ha de funcionar de manera òptima perquè es pugui assolir el component de més alt nivell, que és la comprensió lectora. En aquest article es revisen els models cognitius més rellevants que expliquen el reconeixement de les paraules escrites i l’accés al lèxic. En primer lloc s’analitza la influència que poden exercir factors com les característiques ortogràfiques d’una llengua i les característiques de cada paraula en particular. En segon lloc es fa una revisió del model de doble ruta i les seves variacions (Coltheart, 1981; Coltheart et al., 2001) i del model connexionista de Triangle (Seidenberg & McClelland, 1989; Seidenberg, 2007). Finalment, s’analitza la caracterització de la dislèxia prenent com a referència les aportacions dels models cognitius.
3
Puertas, Rosa M. "La comprensió de la cronologia a finals de l’EGB". Comunicació educativa, n. 10 (17 febbraio 2014): 36. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc199736-38.
Testo completoAbstract (sommario):
El propòsit inicial d’aquest treball és comprovar fins a quin punt els alumnes, en finalitzar l’antiga EGB, tenen assolides unes idees bàsiques sobre cronologia i/o èpoques històriques estudiades amb anterioritat. Val a dir que aquest treball s’ha fet a l’assignatura d’Història Local i Comarcal, impartida pel professor Antoni Gavaldà, el curs 1995-96. Per a l’estudi s’ha comptat amb els resultats obtinguts en un treball semblant (POZO, 1985) que ha servit de base orientativa.
4
Sidera Caballero, Francesc, Georgina Perpiñà e Elisabet Serrat. "Adquisició del llenguatge i comprensió emocional en infants amb sordesa". Llengua Societat i Comunicaci�, n. 18 (27 dicembre 2020): 64–79. http://dx.doi.org/10.1344/lsc-2020.18.6.
Testo completoAbstract (sommario):
La majoria d’infants amb sordesa fills de pares oients presenten mancances en l’àmbit lingüístic i comunicatiu, a causa d’un possible accés limitat al llenguatge i a un entorn conversacional empobrit. Aquestes dificultats lingüístiques i comunicatives dels infants amb sordesa, que poden existir malgrat la utilització d’ajudes auditives, poden repercutir en diversos aspectes del seu desenvolupament. En particular, poden influir negativament en la seva capacitat de comprendre les emocions pròpies i alienes, i en conseqüència, també el seu funcionament social, el seu benestar i l’èxit acadèmic. En aquesta línia, aquest article se centra en intentar explicar de quina manera les diferents característiques de la sordesa i del seu entorn, així com de la interacció entre ambdós, poden implicar deficiències en l’input lingüístic i conversacional que afecten les seves habilitats lingüístiques i comunicatives. A la vegada, pretenem mostrar com les mancances en aquestes habilitats lingüístiques poden implicar dificultats en diferents aspectes de la comprensió emocional dels infants amb sordesa, que poden allargar-se fins a l’etapa adulta. A més, es revisen algunes investigacions que aporten idees rellevants sobre com millorar la capacitat de comprensió emocional dels infants amb sordesa, que se centren sobretot en la utilització d’estratègies conversacionals per ajudar els infants a comprendre les emocions de les persones en diferents situacions.
5
Voghera, Miriam. "What we learn about language from Spoken Corpus Linguistics?" Caplletra. Revista Internacional de Filologia, n. 69 (7 ottobre 2020): 125. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.69.17267.
Testo completoAbstract (sommario):
Al llarg de les darreres dècades, la Lingüística de Corpus Orals (LCO) ha avançat força en termes de quantitat i qualitat d’estudis (O’Keeffe & McCarthy 2010). En els darrers trenta anys s’ha assolit un gran progrés com mostra l’increment de corpus multimodals existents i les diverses investigacions sofisticades que aquests corpus han estimulat sobre la relació entre el component verbal i no-verbal de la comunicació oral (Knight 2011). La LCO és un camp de recerca molt vital que pot proporcionar dades i eines essencials per a avançar en el coneixement lingüístic. En aquest article m’ocupe de la contribució que la LCO i els resultats que ha produït proporcionen a la lingüística general. En l’apartat § 2 analitze la contribució de la LCO a una millor comprensió de la variació lingüística; en § 3 mostre com la LCO pot millorar la descripció gramatical; i, per acabar, l’apartat § 4 s’ocupa de la contribució que les dades orals poden fer a la comprensió de la gramaticalitat de les llengües. Al llarg de l›article utilitze dades que provenen fonamentalment de corpus italians, però també d›altres llengües; aquesta comparació interlingüística permet validar àmpliament les dades.
6
Monegal, Carme. "Hi havia una vegada". Comunicació educativa, n. 12 (15 febbraio 2015): 16. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc199916-19.
Testo completoAbstract (sommario):
Es un conte que tracta d'una nena, la Bisila, que acaba d'arribar a Tarragona i té dificultats per integrar-se a causa de les seves dificultats amb la llengua. L'autora de l'article l'ajudà a millorar el seu nivell d'expressió i comprensió de la llengua. A partir d'aquesta historia, ens revela les dificultats que pateixen els alumnes que arriben aquí escolaritzant-se sense conèixer la llengua vehicular, el català.
7
Clavé Saltó, Ester. "Les produccions dels alumnes com a indicador del nivell de matematització". Comunicació educativa, n. 30 (24 marzo 2020): 37. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc201737-46.
Testo completoAbstract (sommario):
Matematitzar el món que ens envolta és un dels eixos centrals de l’educació matemàtica realista. Aquest procés passa per diversos nivells de comprensió. David Webb, amb el model de l’iceberg, il·lustra tota la gamma d’estratègies informals i preformals que es poden emprar per arribar al nivell formal, i que donen sentit a aquesta notació convencional. En aquest treball em proposo estudiar les resolucions de 4 situacions-problema per conèixer les estratègies més utilitzades i quines han resultat més eficaces.
8
Godoy, Joan De la Creu. "La cançó popular en la música acadèmica: Un recurs per a l'audició musical". Comunicació educativa, n. 16 (1 aprile 2003): 26. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200326-32.
Testo completoAbstract (sommario):
La percepció de fenòmens temporals, i la música n’és un dels més importants, requereix un complex procés d’audició i memorització. Si s’ofereix a l’oient, alumne de l’escola primària, una aproximació a aquesta dialèctica i sintaxi a través d’un element proper a ell, com és la cançó popular, se l’ajudarà a la motivació i confirmació de les seves expectatives de reconeixement de l’escolta musical i farà més àgil i fàcil la comprensió de la resta d’elements o valors musicals inherents a qualsevol audició.
9
Icart, Joaquim. "Educar a saber escoltar". Comunicació educativa, n. 13 (15 febbraio 2015): 18. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200018-21.
Testo completoAbstract (sommario):
Aquest article ens parla del recorregut que va fer el mestre Joan Guinjoan quan va demanar per a la nostra Universitat una dedicació musical semblant a la practicada a la Universitat de Califòrnia, en el conreu i la recerca de nous horitzons per a l’expressió i comprensió de l’esperit humà. El rector d'aquell temps, Dr. Lluís Arola, afirmava alhora que aquesta distinció volia ser un esperó per a la renovació musical, i significava la vocació de la Universitat Rovira i Virgili per la innovació científica i artística.
10
Moreno, Montserrat, Jordi Icart, Àngels Oller, Lina Tomàs e Vanessa Vila. "Aspectes bàsics de l'abstracció en Matemàtiques a l'Educació Infantil segons el model català i francès". Comunicació educativa, n. 18 (16 febbraio 2015): 61. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200561-64.
Testo completoAbstract (sommario):
<p>En l‘àmbit de les matemàtiques l’abstracció és la capacitat de construir la representació mental de les nocions treballades sense tenir la necessitat de suports manipulatius i/o gràfics per a la seva comprensió. Un dels objectius més importants de les matemàtiques és el d’afavorir l’estructuració del pensament abstracte.</p><p>El seu objectiu és arribar a conèixer com es porta a la pràctica l’abstracció en les nocions matemàtiques d’educació infantil a partir de la comparació de dos llibres de text de matemàtiques de Catalunya i França: Comptar i escriure i Maternelle.</p>
11
Bonafont, Anna. "Aproximació comprensiva de la persona gran amb pèrdua d’autonomia funcional des de la perspectiva de la resiliència". Pedagogia i Treball Social 3, n. 2 (1 giugno 2015): 71. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v3i2.22177.
Testo completoAbstract (sommario):
L’estudi es fonamenta en el paradigma constructivista i del model de la resiliència per aproximar-se a la comprensió de l’experiència subjectiva de la pèrdua de funcionalitat i la necessitat d’ajuda, partint de la vivència del subjecte social: com la percep, la significa, l’afronta i es reajusta a ella per preservar una vida digna i amb sentit. Els resultats mostren que les persones que manifesten trets resilients s’ajusten a la pèrdua de funcionalitat de manera satisfactòria, reorientant o reorganitzant els seus projectes de vida. La creació de dispositius d’acompanyament i d’escolta comprensiva poden contribuir a desenvolupar els processos de resiliència.
12
Devereux, Andrew W. "Apostasy, usurpation, and biblical genealogies: The question of sovereignty in Iberian encounters in the tropics (15th-16th centuries)." Pedralbes 40 (13 aprile 2021): 167–84. http://dx.doi.org/10.1344/pedralbes.40.7.
Testo completoAbstract (sommario):
Aquest article examina diversos escenaris de trobada entre ibèrics i locals no abrahàmics, concretament a Amèrica, les Illes Canàries i l’Àfrica occidental. Basat en escrits dels segles XV i XVI, aquest treball analitza les diferents visions dels ibèrics d’època moderna sobre la capacitat dels no cristians de mantenir el dominium; sobre la comprensió dels ibèrics de l’abast geogràfic del cristianisme primerenc i les implicacions que té per a les reivindicacions polítiques en època moderna, i sobre les lectures dels ibèrics relatives a genealogies bíbliques i el pes que comportaven els arguments legals sobre sobirania i esclavitud.
13
Girondo, Luisa, Agustí Salvat, Antoni Gavaldà, Antoni Santisteban e Albert Macaya. "Les didàctiques de les disciplines curriculars en la formació d'ensenyants". Comunicació educativa, n. 14 (15 febbraio 2015): 4. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc20014-9.
Testo completoAbstract (sommario):
<p>“Les investigacions sobre l’ensenyament-aprenentatge aporten models explicatius cada vegada més coherents envers l’adquisició de coneixements conceptuals i procedimentals, sobre el pensament estratègic… i els nous dissenys curriculars s’estructuren al voltant de la comprensió de qui aprèn i de la funcionalitat dels aprenentatges.”</p><p>Aquest article ens situa en el cóm es troba la situació actual de les didàctiques específiques, en quant professorat hi ha i en quines línies d’investigació treballen i quines limitacions es compta en els nous programes de formació inicial de mestres per aconseguir “bons mestres”, com a eixos a destacar.</p>
14
Pié Balaguer, Assumpció. "Discapacitat, vulnerabilitat i dependència: la corporeïtzació de la pedagogia". Pedagogia i Treball Social 1, n. 1 (1 settembre 2011): 9. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v1i1.1540.
Testo completoAbstract (sommario):
L’article presenta algunes conclusions de la tesi doctoral De la reinvenció de la discapacitat o de l’articulació de nous tipus de trànsit social: la pedagogia i les seves formes sensibles (2010). L’element central d’aquesta investigació és la comprensió del procés d’atribució de significats sobre la discapacitat amb el propòsit de reconstruir-los i fonamentar les bases d’una pedagogia hermenèutica de la discapacitat. Es tracta d’una recerca qualitativa i, específicament, hermenèutica que permet la construcció discursiva particular de la realitat. Per tant, es parteix del supòsit humanista, que a diferència del positivista centra el focus d’estudi en allò humà, interior i subjectiu amb la tasca central d’interpretar, comprendre, descriure i/o observar.
15
Camus Torres, Alondra Elisa, Paula Resina Curado e Melina Aparici Aznar. "Discurso narrativo en población infantil con Trastorno del Desarrollo del Lenguaje: perfil y estimulación". Llengua Societat i Comunicaci�, n. 18 (27 dicembre 2020): 32–40. http://dx.doi.org/10.1344/lsc-2020.18.4.
Testo completoAbstract (sommario):
El desenvolupament del discurs narratiu constitueix un bon indicador de la competència lingüística i mostra una forta relació amb el desenvolupament lingüístic i acadèmic en la població infantil. Els nens i les nenes amb Trastorn del Desenvolupament del Llenguatge (TDL) presenten múltiples dificultats en la producció i la comprensió narrativa, aspecte que afecta les seves habilitats de comunicació i possiblement afectarà el seu aprenentatge escolar. La implementació de programes d’intervenció enfocats a potenciar les habilitats narratives mostra canvis significatius en l’alumnat amb TDL, per la qual cosa implementar aquests programes resulta útil no només per desenvolupar la competència lingüística sinó també per impulsar el rendiment acadèmic.
16
López Simó, Víctor, e Anna Garrido-Espeja. "Substàncies complexes, canvis d'estat i llindar de comprensió del model matèria a 2n d'ESO". Didacticae: Revista de Investigación en Didácticas Específicas, n. 9 (26 marzo 2021): 120–38. http://dx.doi.org/10.1344/did.2021.9.120-138.
Testo completoAbstract (sommario):
Esta investigación pretende estudiar la influencia de dos unidades didácticas orientadas a la construcción del modelo materia, implementadas en la asignatura de Física y Química de 2º de ESO en un instituto público de Cataluña. La primera aborda los cambios de estado entre sólido, líquido y gas, y la segunda, la diferencia entre sustancia pura y mezcla. Las dos unidades siguen una estructura basada en el ciclo de modelización, donde los estudiantes expresan, evalúan, revisan y aplican sus modelos mentales sobre la estructura interna de la materia. Recogemos las explicaciones de 49 estudiantes en dos momentos del proceso de aprendizaje sobre qué cambio de estado se produce cuando se seca el barro y la pintura, y analizamos si superan el umbral de comprensión del modelo materia. Los resultados muestran una influencia positiva en aquellos estudiantes con un nivel medio de competencia científica, al tiempo que no se observa influencia en los que tienen un nivel bajo de competencia científica. En relación con estos resultados, discutimos el papel de las actividades de modelización como estrategia didáctica y señalamos algunas implicaciones para mejorar el proceso de aprendizaje del alumnado.
17
Escolà Serra, Àlex, Cristina Aguilar Basés e Cristina Mumbardó-Adam. "Especificitat i variabilitat de les habilitats comunicatives i lingüístiques en infants amb TEA: recursos digitals per a la intervenció". Llengua Societat i Comunicaci�, n. 18 (27 dicembre 2020): 80–86. http://dx.doi.org/10.1344/lsc-2020.18.7.
Testo completoAbstract (sommario):
La intervenció amb infants amb dificultats en comunicació i llenguatge implica necessàriament ajustar els materials i les eines disponibles a les especificitats comunicatives i lingüístiques de cada infant. Ara bé, en el cas d’infants amb trastorn de l’espectre de l’autisme (TEA), la variabilitat existent en les dificultats de comunicació i llenguatge requereixen un coneixement i una comprensió extensos del perfil lingüístic d’aquests infants, així com dels recursos existents, per a una intervenció exitosa que respongui a les seves necessitats i interessos. Així, l’objectiu d’aquest article resideix a descriure les principals alteracions del llenguatge i la comunicació dels infants amb TEA i presentar un recull de recursos digitals per a la intervenció, així com una reflexió entorn del seu ús.
18
Garví Ruiz, M. Consuelo, José Gustems Carnicer e M. Alba Ambròs Pallarès. "Accions musicals per millorar els hàbits lectors a l’ESO". Comunicació educativa, n. 30 (24 marzo 2020): 25. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc201725-35.
Testo completoAbstract (sommario):
El nivell de comprensió lectora entre els estudiants de l’ESO al nostre país és especialment baix, com es constata a partir dels resultats de l’informe PISA i d’altres proves de rendiment acadèmic establertes per l’Administració. Moltes investigacions interdisciplinàries vinculen aspectes musicals amb l’aprenentatge de les llengües i amb les habilitats per a la lectura en educació primària i secundària i posen en relleu el gran poder formatiu, socialitzador, mnemònic, motivacional i emocional de la música en aquestes edats. El poder emocional de la música permet la creació d’ambients sonors proclius a la lectura. La revisió bibliogràfica d’aquestes aportacions apunta possibilitats per investigar com la motivació a la lectura és un dels aspectes fonamentals que es pot propiciar des de l’educació musical a secundària.
19
Palau, Gemma. "La mediació escolar: Una via alternativa a la resolució dels conflictes entre iguals". Comunicació educativa, n. 20 (1 gennaio 2007): 53. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200753-58.
Testo completoAbstract (sommario):
La manera com es gestiona un problema o situació conflictiva entre iguals o entre diferents membres de la comunitat educativa és un tema que ens hauria de preocupar a tots, per tal d’anar a la recerca de noves estratègies i metodologies més efectives que ens ajudin a trobar una solució al conflicte, no només des del punt de vista de l’aplicació del càstig o la sanció dictada per normativa, sinó des de l’entesa i la comprensió de totes les parts afectades. Ajudar l’alumnat a saber buscar per ell mateix o amb ajuda d’altri una solució als seus propis conflictes, fent-ne una bona pràctica reflexiva, a la llarga pot ser molt més efectiu per al seu creixement i desenvolupament integral que gastar recursos buscant càstigs efectius i miraculosos que resolguin d’arrel els problemes que es puguin donar entre els alumnes.
20
Santisteban, Antoni. "Una experiència d'ensenyament del temps històric". Comunicació educativa, n. 20 (1 gennaio 2007): 59. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200759-62.
Testo completoAbstract (sommario):
En aquest article es presenta una experiència d’ensenyament del temps històric a l’escola primària. Què és el temps històric? Com s’ensenya? Com s’aprèn? Sense una comprensió del temps històric els nens i nenes no poden apropar-se a la història. La mateixa historiografia reconeix que el temps és el gran concepte de la història. És molt coneguda la frase de l’historiador Fernand Braudel (1984): “L’historiador no s’evadeix mai del temps de la història: el temps s’adhereix al seu pensament com la terra a la pala del jardiner (...). Per a l’historiador tot comença i tot acaba amb el temps”. Koselleck (1993) relaciona el temps històric amb la vida: “Qui pretén fer-se una idea corrent del temps històric ha de prestar atenció a les arrugues d’un avi, a les cicatrius en què està present un destí de la vida passada”.
21
Horenstein, Ariela Battán. "Corporeidad y experiencia: una relectura desde la perspectiva de la encarnación (embodiment)". Itinerario Educativo 29, n. 66 (15 dicembre 2015): 329. http://dx.doi.org/10.21500/01212753.2225.
Testo completoAbstract (sommario):
<p>En el presente trabajo consideraré el problema de la corporeidad y la experiencia en el contexto teórico provisto por la perspectiva de la encarnación. Esta constituye una perspectiva metodológica que nos permite asumir el tratamiento de temáticas que son familiares desde una renovada concepción del cuerpo. <em>Encarnación</em> es, así, entendida como la condición existencial que caracteriza al ser humano y también como un punto de partida para las ciencias sociales y humanas. Pretendo, además, someter a crítica algunas posiciones en las que el estudio del cuerpo supone una <em>objetivización,</em> esto es, la constitución del cuerpo como objeto (objeto del discurso, objeto de punición, objeto del deseo), con el fin de postular la experiencia del cuerpo propio como elemento central en la comprensió de nosotros mismos como seres en el mundo.</p>
22
Castelltort i Valls, Alba, e Neus Sanmartí Puig. "El cicle del paper : una proposta didàctica per aproximar-nos a la comprensió del problema dels residus". Ciències: revista del professorat de ciències de Primària i Secundària, n. 4 (29 giugno 2006): 2. http://dx.doi.org/10.5565/rev/ciencies.299.
Testo completo
23
Soria Izquierdo, Eloy, e Clara Andrés-Roqueta. "La comprensió de les intencions comunicatives en adults amb síndrome de Down i altres tipus de discapacitat intel·lectual". Fòrum de recerca, n. 20 (2015): 445–62. http://dx.doi.org/10.6035/forumrecerca.2015.20.31.
Testo completo
24
Serra, Josep Antoni. "La precarietat de l’ensenyament de la historia en els primers nivells de primària. Implicacions negatives del paradigma piagetià". Comunicació educativa, n. 25 (1 novembre 2012): 33. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc201233-39.
Testo completoAbstract (sommario):
<p>A partir de la constatació que l’ensenyament de la història en els primers nivells de l’escolaritat obligatòria pateix una gran precarietat en el nostre entorn educatiu, l’articulista repassa els principals elements del paradigma piagetià i descriu les repercussions negatives que específicament ha tingut l’adaptació sui generis dels seus postulats. Així, doncs, exposa les extrapolacions negatives que ha comportat:</p><p>a) donar massa importància a les activitats externes, manipulatives i exploratòries, en detriment de l’ensenyança expositiva;</p><p>b) emfasitzar exageradament el fet que els escolars arribin per ells mateixos al descobriment de les nocions;</p> <p>c) sobrevalorar el principi que l’aprenentatge sempre necessiti el contacte amb la realitat concreta i propera (partir sempre “d’allò proper a allò llunyà” o “d’allò conegut a allò desconegut”);</p> <p>d) abusar de la teoria dels estadis: que la comprensió dels continguts d’una disciplina depèn exclusivament del nivell de desenvolupament cognitiu pel qual passa l’infant.</p>
25
Rodríguez Otero, Luis Manuel. "Influències teòriques i epistemològiques en la intervenció de treballadores socials de Galícia". Pedagogia i Treball Social 8, n. 2 (25 marzo 2020): 49. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v8i2.22374.
Testo completoAbstract (sommario):
<div><p>Hi ha diferents perspectives metodològiques a través de les quals pot portar a terme la intervenció social, les quals depenen del paradigma i de la perspectiva epistemològica des de la qual s'analitzi la societat. Es planteja una investigació qualitativa des del paradigma interpretatiu a través d'una mostra de 15 treballadores socials de diferents àmbits de Galícia (Espanya), amb l'objectiu de descriure l'imaginari que posseeixen sobre la intervenció social. Els resultats demostren que hi ha tres postures ontològiques en els professionals, una positivista que atorga una capacitat d'acció al subjecte atenuada i utilitza un procés estructurat de forma lineal; una altra interpretativa basada en els processos de comunicació i comprensió i una altra crítica, a través de la qual es fomenta la participació activa del subjecte en tot el procés d'intervenció. Sent els models sistèmic-ecològics, el de gestió de casos, el centrat en la tasca i el crític, així com el mètode generalista, els que influeixen més en les professionals. Identificant-diferències en funció a l'àmbit laboral.</p></div>
26
Llop Naya, Ares, e Anna Paradís Pérez. "La posició dels clítics i de les marques de negació pressuposicional en els contextos de reestructuració". Caplletra. Revista Internacional de Filologia, n. 66 (13 febbraio 2019): 53. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.66.13503.
Testo completoAbstract (sommario):
En aquest article presentem l’estudi de la variació microsintàctica en els parlars catalans com a estratègia per a una comprensió millor i més aprofundida dels contextos de reestructuració i de les dependències a llarga distància. Proposem que la reestructuració implica l’existència d’una estructura biclausal amb un domini subordinat defectiu. Aportem proves a favor d’aquesta anàlisi tot explorant les posicions dels clítics i de les marques de negació pressuposicional en contextos de reestructuració en les varietats del català. D’una banda, les dades recollides demostren que, tot i que l’ascens del clític i l’ús de les marques pressuposicionals al domini subordinat són fenòmens independents, es poden explicar per la transparència del límit de la clàusula. D’altra banda, les dades dialectals evidencien que s’està produint un canvi sintàctic en la naturalesa d’alguns verbs com a verbs de reestructuració. A més, corroboren la validesa de la legitimació a llarga distància de les marques pressuposicionals com a efecte de transparència en contextos de reestructuració. Aquest fet es confirma a través de la comparació i contrast de les aparicions d’aquests mateixos elements en contextos de subjuntiu.
27
Ahufinger, Nadia, Laura Ferinu, Llorenç Andreu e Mònica Sanz-Torrent. "La memòria implícita i el trastorn del desenvolupament de llenguatge". Llengua Societat i Comunicaci�, n. 18 (27 dicembre 2020): 6–19. http://dx.doi.org/10.1344/lsc-2020.18.2.
Testo completoAbstract (sommario):
El trastorn del desenvolupament del llenguatge o TDL és un trastorn caracteritzat per una dificultat severa i persistent en l’expressió i la comprensió del llenguatge que afecta aproximadament un 7% de la població infantil. Tot i ser un trastorn molt prevalent, encara no en sabem la causa. Al llarg dels anys i amb les investigacions fetes per intentar-ne conèixer les possibles causes, s’han posat sobre la taula diferents teories explicatives sobre el trastorn passant des d’algunes de caire innatista fins d’altres de relacionades amb el cognitivisme. L’objectiu d’aquest article és exposar els avenços que s’han dut a terme a partir d’estudis amb infants amb TDL durant els darrers vint anys amb relació als possibles dèficits relacionats amb la memòria implícita en aquesta població. Aquests estudis es van començar a dur a terme després del sorgiment de l’anomenada hipòtesi del dèficit procedimental o PDH (Ullman i Pierpont 2005) en la qual se suggereix que els infants amb TDL presenten dificultats per portar a terme tasques que requereixen la memòria implícita. És a dir, en el procés d’extreure coneixements abstractes de patrons estadístics, càlculs probabilístics o procedimentals de manera inconscient que es relacionarien amb els dèficits lingüístics característics del trastorn.
28
Touhami, Slimane. "Radicalització i radicalitats". Pedagogia i Treball Social 9, n. 2 (24 dicembre 2020): 145. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v9i2.22550.
Testo completoAbstract (sommario):
<p>L’autor parteix de la irrupció del concepte de radicalització en els discursos polítics i socials per analitzar l’evolució del concepte, dels conceptes que se n’han derivat i del seu tractament. Parla d’una distorsió del concepte i aposta per recuperar la seva complexitat, tant pel que fa a les seves formes (diferents tipus de radicalització), com pel que fa a allò que provoca o contribueix al desenvolupament d’aquests fenòmens (parla de multicausalitat i de necessitat d’un abordatge antropològic, sociològic, psicològic i politològic, entre altres). Per altra part l’autor es mostra crític amb l’aposta per una “desradicalització” quasi-terapèutica que va fer l’Estat francès, que va generar uns resultats més que decebedors, i es mostra més confiat per l’aposta actual basada en la “prevenció”, si bé assenyala les limitacions de la formació dels professionals del treball social (en bona mesura resultat de dèficits de formació generals en el sistema educatiu francès) per a abordar amb solvència aquesta tasca. A l’apartat final l’autor apunta els que a parer seu són alguns dels principals dèficits, que en la mesura que es poguessin pal·liar, repercutirien en un millor abordatge dels fenòmens de radicalització violenta i, en general, en una millor comprensió de molts altres fenòmens socials contemporanis que es desenvolupen en paral·lel a aquest.</p>
29
López Quiles, Antoni. "La sacralització del territori en l’oratòria del barroc valencià". SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 1, n. 1 (17 giugno 2013): 173. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.1.2583.
Testo completoAbstract (sommario):
Resum: El sermó barroc és una proposta de comprensió del món, el qual era considerat com un enigma a desxifrar. Per a donar explicació d’aquells enigmes, els predicadors desenvoluparan les homilies d’acord amb uns esquemes d’elaboració molt rígids que intenten donar resposta a la triple exigència que tenia la retòrica tradicional de docere, flectere et delectare, i que recolzen en tots els recursos literaris al seu abast. A partir de l’esforç d’explicar el món, l’orador àulic del barroc insistirà en la idea de sacralitzar els ambients vitals, tant el lloc com el temps. L’article dóna raó d’eixe intent sacralitzador de la vida, concretat, en aquest cas, a l’espai viscut.Paraules clau: Oratòria sagrada, Sermons, Barroc, Sacralització del territoriAbstract: The baroque sermon is a way of comprehension of the world, which was considered to be a enigma to deciphering. To give an explanation of those enigmas, the preachers will develop the homilies following very rigid schemes trying to give response to the triple exigency that the traditional rhetoric had of docere, flectere te delectare, and that they make it rest on all the literary resources to their reach. From the effort to explain the world, the baroque aulic speaker will insist on the idea of sanctifying vital environments, both the place and the time. The article gives an account of this sanctified attempt of the life, embodied in this case, in the lived space.Keywords: Sacred Oratory, Sermons, Baroque, Sanctify the territory
30
Aguilar-Mediavilla, Eva, Lucía Buil-Legaz, Àngels Esteller-Cano e Josep A. Pérez-Castelló. "Del trastorn específic del llenguatge (TEL) al trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL): un canvi de concepció sobre els trastorns del llenguatge". Llengua Societat i Comunicaci�, n. 17 (30 luglio 2019): 70–85. http://dx.doi.org/10.1344/lsc-2019.17.7.
Testo completoAbstract (sommario):
El trastorn específic del llenguatge (TEL) es va definir com una alteració greu en l’adquisició i el desenvolupament del llenguatge, que podia afectar tant la comprensió com l’expressió, en absència de determinades causes i condicions. No obstant això, en els darrers anys els estudis han constatat que les dificultats del llenguatge rarament són aïllades, sinó que van acompanyades d’altres dificultats cognitives relacionades amb les habilitats de processament del llenguatge. A més, els requisits diagnòstics tant restrictius del TEL han fet que, en l’àmbit clínic, molts infants no es puguin diagnosticar d’aquest trastorn tot i les seves mancances, i que, per tant, no puguin rebre l’atenció que necessiten. Això ha fet que recentment es promogués un estudi de consens en l’àmbit anglosaxó (el projecte CATALISE) que ha comportat un canvi en l’etiqueta diagnòstica, de TEL a trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL), però també, i més important, un canvi de perspectiva diagnòstica, que ha passat d’estar enfocada en el diagnòstic estàtic a una de més dinàmica, basada en criteris de persistència temporal i en les necessitats d’intervenció. Aquest fet ha comportat, de manera secundària, un canvi en la classificació de les dificultats del llenguatge, que ha passat de basar-se en característiques diagnòstiques a basar-se en el tipus d’intervenció que requereix cadascuna d’aquestes dificultats. En aquest article abordarem, des d’aquesta nova concepció, la definició i els criteris diagnòstics d’aquest trastorn, les seves característiques i els seus signes precoços d’alerta.
31
Ferrando, Mireia. "El paratext en la narrativa de Carme Riera: títols, dedicatòries i epígrafs". Revista de lenguas y literaturas catalana, gallega y vasca 22 (11 gennaio 2018): 79. http://dx.doi.org/10.5944/rllcgv.vol.22.2017.20862.
Testo completoAbstract (sommario):
La paratextualitat ocupa un espai destacat en la construcció del sentit de les obres de Carme Riera. No obstant això, no hi ha actualment cap línia d’investigació que l’estudie en la seua transversalitat. A partir de les teoritzacions de Gérard Genette sobre el paratext, exposades a Seuils (1987), aquest article analitza tres de les categories paratextuals més representatives –títols, dedicatòries i epígrafs– presents a l’obra narrativa que Riera ha publicat al llarg de quaranta anys de trajectòria literària (1975-2015). L’enfocament adoptat permet apuntar les pautes funcionals més rellevants del paratext rierià i, de retruc, demostra el notable interès que té l’escriptora mallorquina per obtenir la màxima rendibilitat literària de l’aparell paratextual. En paral·lel, s’observa que el paratext no és sols una via de comprensió d’una obra particular, sinó també de tot l’univers literari, compacte i irreductible alhora, que dissenya Carme Riera.Paratexts play a prominent role in the construction of sense in the works of Carme Riera. However, there is no line of research aimed at studying its transversality. Based on the theoretical work by Gérard Genette on paratext, appeared in Seuils (1987), this article analyses three of the most representative paratextual categories: titles, dedications and epigraphs, all present in the work of Riera throughout her 40 years of literary career (1975-2015). This approach will allow us to emphasize the most relevant functional patterns in Riera’s paratext and, at the same time, will show the high interest by the Mallorcan writer to make use of paratexts as a literary tool. The article will ultimately show also that paratexts are not only a way of understanding a particular piece of work but also the whole literary universe designed by Carme Riera, compact and indomitable as it is.
32
Nodelman, Perry. "Touching Art: The Art Museum as a Picture Book, and the Picture Book as Art". Journal of Literary Education, n. 1 (8 dicembre 2018): 6. http://dx.doi.org/10.7203/jle.1.12085.
Testo completoAbstract (sommario):
Based on a keynote address delivered at the 2017 Child and the Book conference in Valencia on interdisciplinary links between children’s literature and the arts, this essay draws on its author’s experience first as a children’s literature scholar focused on picture books and then as a volunteer guide and docent for school tours in art museums. It explores how visits to art museums might be enriched by thinking about the art in them in the ways in which we think about the art in children’s picture books- as images illuminated by a context of nearby images and the verbal language they appear in connection with. After an exploration of common assumptions about how to look at art in museums and a consideration of the ways in which our knowledge of picture books might influence our interactions with that art, the essay also briefly considers how museum art might influence our understanding and appreciation of picture books.Key words: art, picture books, museums, galleries, context
ResumenBasado en la conferencia plenaria pronunciada en 2017 en el congreso en Valencia The Child and the Book sobre vínculos interdisciplinares entre la literatura infantil y las artes, este artículo utiliza la experiencia del autor como guía voluntario y docente para visitas escolares a museos artísticos. Explora cómo las visitas a museos de arte pueden ser enriquecidas pensando acerca del arte que contienen de la manera en la que pensamos sobre el arte en los álbumes para niños y niñas – como imágenes iluminadas por un contexto de imágenes cercanas y por el lenguaje verbal que aparece en conexión con ellas. Tras una exploración de las asunciones habituales sobre cómo mirar el arte en los museos y una consideración sobre las maneras en las que nuestro conocimiento de los álbumes puede influir nuestras interacciones sobre este arte, el ensayo considera también brevemente cómo el arte de los museos puede influir nuestra comprensión y apreciación de los álbumes.Palabras clave: arte, álbumes, museos, galerías, contexto.
ResumBasat en la conferencia plenària pronunciada el 2017 al congrés a València The Child and the Book sobre vincles interdisciplinaris entre la literatura infantil i les arts, aquest article utilitza l’experiència de l’autor com a guia voluntari i com a docent per a visites escolars a museus artístics. Explora com les visites a museus d’art poden ser enriquides tot pensant sobre l’art que hi contenen de la manera en la que pensem sobre l’art en els àlbums per a infants – com a imatges il·luminades per un context d’imatges properes i pel llenguatge verbal que apareix en connexió amb elles. Després d’una exploració de les assumpcions habituals sobre com mirar l’art als museus i una consideració sobre les maneres en les quals el nostre coneixement dels àlbums pot influir les nostres interaccions sobre aquest art, l’assaig considera també breument com l’art dels museus pot influir la nostra comprensió i apreciació dels àlbums.Paraules clau: art, àlbums, museus, galeries, context.
33
Andrade, Graciele, Graciela Coelho de Andrade e Ana Lúcia Leal. "Educação emocional no ensino infantil: uma perspectiva a partir do lúdico no teatro do oprimido de Augusto Boal". Revista Educação e Emancipação 12, n. 1 (29 gennaio 2019): 297. http://dx.doi.org/10.18764/2358-4319.v12n1p297-316.
Testo completoAbstract (sommario):
Este trabalho visou analisar as contribuições da dimensão lúdica encontrada no Teatro do Oprimido e no desenvolvimento da Educação Emocional, durante o ensino infantil. O embasamento teórico esteve ancorado em discussões a respeito da compreensão de lúdico encontrada na escola e da relação deste com as propostas para o teatro, consideradas por Augusto Boal. Realizamos discussões que valorizaram a formação sensível e emocional dos estudantes deste nível de ensino, as maneiras que o lúdico chegava até os alunos e como o teatro poderia ter contribuído na construção da autonomia e liberdade da criança. A pesquisa teve como objetivo principal, “compreender como o Lúdico no Teatro do Oprimido contribui para uma valorização da Educação Emocional”. A fundamentação teórica proporcionou uma leitura mais consciente e clara sobre a Ludicidade na Educação Infantil e, em especial, na formação plena e humana da criança e foi construída por meio de estudos de diversos autores, tais como: Boal (1980), Casassus (2009), Maluf (2008) e Schiller (2002). Tratou-se de uma pesquisa de natureza bibliográfica, de caráter exploratório-descritivo. Ao término deste estudo podemos concluir que a abordagem sensível das interpretações do lúdico é um ponto de intersecção entre as situações da vida cotidiana e as emoções que emanam dela, o que faz do lúdico um importante elemento ao conhecimento e autoregulação das emoções afloradas nas relações humanas, o que contribui de maneira ativa e significativa para o desenvolvimento da inteligência emocional.Palavras-chave: Educação. Emoções. Teatro do Oprimido. Emotional education in child education: a perspective from the lúdico in the theater of the oprimido de Augusto BoalABSTRACTThis work aimed to analyze the contributions of the play dimension found in the Theater of the Oppressed and the development of Emotional Education during the infantile education. The theoretical basis was anchored in discussions about the understanding of playfulness found in the school and its relation with the proposals for the theater, considered by Augusto Boal. We held discussions that valued the sensitive and emotional formation of the students at this level of education, the ways that the playfulness came to the students and how the theater could have contributed to the construction of the autonomy and freedom of the child. The main objective of the research was to “understand how the Playful in the Theater of the Oppressed contributes to an appreciation of Emotional Education”. The theoretical basis provided a more conscious and clear reading about Ludicidad in Early Childhood Education and, especially, in the full and human formation of the child and was constructed through studies of several authors, such as: Boal (1980), Casassus (2009) , Maluf (2008) and Schiller (2002). It was a research of bibliographic nature, of exploratory descriptive nature. At the end of this study we can conclude that the sensitive approach of play interpretations is a point of intersection between the situations of everyday life and the emotions emanating from it, which makes the playful one an important element to the knowledge and self-regulation of emotions arising in human relations, which contributes in an active and meaningful way to the development of emotional intelligence.Keywords: Education. Emotions. Theater of the Oppressed. Educación Emocional en la enseñanza infantil: una perspectiva a partir del lúdico en el teatro del oprimido de Augusto Boal.RESUMENEste trabajo pretendía analizar las contribuciones de la dimensión lúdica encontrada en el Teatro del Oprimido y en el desarrollo de la Educación Emocional, durante la enseñanza infantil. El embasamiento teórico estuvo anclado en discusiones acerca de la comprensión de lúdico encontrada en la escuela y de la relación de éste con las propuestas para el teatro, consideradas por Augusto Boal. Realizamos discusiones que valoraron la formación sensible y emocional de los estudiantes de este nivel de enseñanza, las maneras que el lúdico llegaba hasta los alumnos y cómo el teatro pudo haber contribuido en la construcción de la autonomia y libertad del niño. La investigación tuvo como objetivo principal, “comprender cómo el Lúdico en el Teatro del Oprimido contribuye a una valorización de la Educación Emocional”. La fundamentación teórica proporcionó una lectura más consciente y clara sobre la Ludicidad en la Educación Infantil y, en especial, en la formación plena y humana del niño y fue construida a través de estudios de diversos autores, tales como: Boal (1980), Casassus (2009) , Maluf (2008) y Schiller (2002). Se trató de una investigación de naturaleza bibliográfica, de carácter exploratorio-descriptivo. Al término de este estudio podemos concluir que el abordaje sensible de las interpretaciones del lúdico es un punto de intersección entre las situaciones de la vida cotidiana y las emociones que emanan de ella, lo que hace del lúdico un importante elemento al conocimiento y autoregulación de las emociones afloradas en las relaciones humanas, lo que contribuye de manera activa y significativa al desarrollo de la inteligencia emocional.Palabras clave: Educación. Las emociones. Teatro del Oprimido.
34
Bingle, Branwen. "The Perceived Influence of Children’s Literature on Sociocultural Understanding in UK Education in UK Education". Journal of Literary Education, n. 1 (8 dicembre 2018): 130. http://dx.doi.org/10.7203/jle.1.12277.
Testo completoAbstract (sommario):
This article recognises the interplay between learners’ understanding of the world and the literature selected for, and read by, children as a result of current curriculum design within the UK. As part of the author’s doctoral study, an extensive review was conducted into the place of children’s literature in the development of socio-cultural constructs; this included an appraisal of the function of published narratives within the development of a national curriculum for English in the UK. The findings of the review detailed here identified that an ideological linkage between the study of literature and the development of sociocultural values resulted from an increased politicisation of the English curriculum, particularly post-2010. Within the social and historical debates, reading was identified as a specific mechanism for transmitting adult-centric ideas around spiritual, moral, social and cultural beliefs. Issues of power and control became emphasised within the review through the exploration of the actions of gatekeepers, including publishers, librarians, teachers and even politicians, as they attempted to define a preferred canon of literature for study. Throughout the wider literature, contemporary political discourse seemingly argued for dominance over and marginalisation of different factions of society without acknowledging the implicit and explicit bias found within. The review concluded that educators have a responsibility to teach critical literacy skills to enable young readers to negotiate the ideologies being presented to them, but, in the view of this author, this is only possible if teachers enable learners to interrogate for themselves the literature chosen as resources for the classroom.
Key words: Children’s Literature, Curriculum, Ideology, Power, Reading
Resumen
El siguiente artículo trata de la interacción entre la comprensión del mundo por parte de los aprendices y la literatura seleccionada para y leída por el alumnado como resultado del actual diseño curricular en Reino Unido. Como parte de la tesis doctoral de la autora, se llevó a cabo una revisión extensiva sobre el lugar de la literatura infantil en el desarrollo de los constructos socioculturales. Esto incluye una valoración de la función de las narrativas publicadas sobre el desarrollo de un currículum nacional para el inglés en Reino Unido. Los hallazgos de la revisión que se incluyen aquí, muestran que hay un vínculo entre el estudio de la literatra y el desarrollo de los valores socioculturales resultado de una politización creciente del currículum inglés, particularmente a partir de 2010. Entre los debates sociales e históricos, la lectura ha sido identificada como un mecanismo para transmitir ideas adultocéntricas sobre creencias espirituales, morales, sociales y culturales. Los problemas del poder y el control se enfatizan en la investigación a través de la exploración de las acciones de las agencias, incluyendo editoriales, personal de bibliotecas, docentes e, incluso, políticos, ya que intentan definir un canon literario preferido para su estudio. A través de una amplia literatura, el discurso político contemporáneo, aparentemente, ha defendido la dominación y la marginación de diferentes facciones de la sociedad sin tener presente el sesgo implícito y explícito que conlleva. La revisión concluye que los educadores y educadoras tienen una responsabilidad a la hora de enseñar destrezas de lectura crítica para permitir a los y las jóvenes lectores y lectoras negociar las ideologías que se les presentan. Pero desde el punto de vista de la autora, esto es solo posible si los docentes permiten al alumnado interrogar por ellos mismos la literatura que se escoge como recurso en el aula.
Palabras clave: Literatura infantil, Currículo, Ideología, Poder, Lectura
Resum
Aquest article tracta la interacció entre la comprensió del món per part dels aprenents i la literatura seleccionada per i llegida per infants, com a resultat de l’actual disseny del currículum a Regne Unit. Com a part de la tesi doctoral de l’autora, es va dur a terme una revisió extensiva al voltant del lloc de la literatura infantil en el desenvolupament dels constructes socioculturals. Açò inclou una valoració de la funció de les narratives publicades entorn del desenvolupament d’un currículum nacional per a l’anglés a Regne Unit. Les troballes en la revisió detallades ací, identifiquen que hi ha un vincle entre l’estudi de la literatura i el desenvolupament dels valors socioculturals resultat d’una politització creixent del currículum anglés, particularment després de 2010. Entre els debats socials i històrics, la lectura ha sigut identificada com a un mecanisme per transmetre idees adultocèntriques sobre creences espirituals, morals, socials i culturals. Els problemes del poder i el control s’emfatitzen en la investigació a través de l’exploració de les accions de les agències, incloent editorials, personal de biblioteques, docents i fins i tot polítics, en tant que intenten de definir un cànon literari preferit per al seu estudi. A través d’una àmplia literatura, el discurs polític contemporani, aparentment, ha defensat la dominació i la marginalització de diferents faccions de la societat sense tindre present el biaix implícit i explícit que s’hi troba. La revisió conclou que els i les educadors i educadores tenen una responsabilitat per a ensenyar destreses de lectura crítica per tal de permetre als i les joves lectors i lectores negociar les ideologies que se’ls hi presenten; açò però, des del punt de vista de l’autora, és només possible si els docents permeten a l’alumnat contestar per ells mateixos la literatura que es tria com a recurs a l’aula.
Paraules clau: Literatura infantil, Currículum, Ideologia, Poder, Lectura.
35
Pereira-Gómez, Marianoel, Joan Baptista Peris e Rafael Sanjuán Verdeguer. "Seguint la pista del VIH: els estudis evolutius i la comprensió de la sida." Mètode Popular Science Journal, n. 78 (1 agosto 2013). http://dx.doi.org/10.7203/metode.78.2462.
Testo completo
36
Vilanou, Conrad. "L’esguard hermenèutic del professor Enric Prats: la comprensió del món com a clau de volta de l’educació." Temps d’Educació, 2020. http://dx.doi.org/10.1344/tempseducacio2020.58.18.
Testo completo