Segui questo link per vedere altri tipi di pubblicazioni sul tema: Esquerra Republicana de Catalunya.

Articoli di riviste sul tema "Esquerra Republicana de Catalunya"

Cita una fonte nei formati APA, MLA, Chicago, Harvard e in molti altri stili

Scegli il tipo di fonte:

Vedi i top-23 articoli di riviste per l'attività di ricerca sul tema "Esquerra Republicana de Catalunya".

Accanto a ogni fonte nell'elenco di riferimenti c'è un pulsante "Aggiungi alla bibliografia". Premilo e genereremo automaticamente la citazione bibliografica dell'opera scelta nello stile citazionale di cui hai bisogno: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver ecc.

Puoi anche scaricare il testo completo della pubblicazione scientifica nel formato .pdf e leggere online l'abstract (il sommario) dell'opera se è presente nei metadati.

Vedi gli articoli di riviste di molte aree scientifiche e compila una bibliografia corretta.

1

Esculies Serrat, Joan. "El catalanismo republicano de Manresa, entre Acció Catalana y Esquerra Republicana de Catalunya (1929-1931)". HISPANIA NOVA. Primera Revista de Historia Contemporánea on-line en castellano. Segunda Época, n. 20 (19 novembre 2021): 27–56. http://dx.doi.org/10.20318/hn.2022.6452.

Testo completo
Abstract (sommario):
Pese a haber sido el partido político preponderante en Cataluña durante la Segunda República, el estudio de la formación y desarrollo de Esquerra Republicana de Catalunya presenta todavía hoy lagunas. Una de las más importantes es el análisis de la adhesión de multitud de agrupaciones de municipios y barrios desde la fundación del partido en 1931 y hasta 1933. El presente artículo analiza, como estudio de caso, la incorporación del catalanismo republicano de Manresa al proyecto de ERC para esclarecer como se produjo y de que manera estas nuevas incorporaciones pudieron condicionar la política de la formación.
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
2

Grasset, Eloi. "La Rosalía y la nación: Redes sociales, discursos políticos y cultura nacional en Cataluña". Romance Notes 63, n. 2 (2023): 365–77. http://dx.doi.org/10.1353/rmc.2023.a919728.

Testo completo
Abstract (sommario):
Resumen: El éxito global de Rosalía muestra la porosa, inestable y compleja relación que existe entre los mercados globales y la cultura nacional. Además de los múltiples debates públicos que Rosalía ha generado en los últimos años, en Cataluña la discusión sobre la artista ha girado también alrededor de su catalanidad. En este artículo me centro en la recepción de Rosalía en el entorno político catalán para discutir distintas maneras en que los límites de la cultura catalana han sido tratados después del referéndum de independencia de Cataluña de 2017. Centrándome específicamente en los dos principales partidos independentistas— Junts per Catalunya y Esquerra Republicana de Catalunya — y las reacciones de sus líderes al éxito de Rosalía, muestro el papel que la lengua sigue jugando en la confección de los discursos culturales en Cataluña. Teniendo en cuenta la globalización y la cada vez más reducida influencia de los gobiernos en la confección de los sistemas culturales, exploro la necesidad de repensar la jerarquía de los factores que definen la identidad catalana.
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
3

Olivas Osuna, José Javier. "Populismo en España: Fundamentos Teóricos y Relatos Dominantes". Araucaria, n. 47 (2021): 371–401. http://dx.doi.org/10.12795/araucaria.2021.i47.17.

Testo completo
Abstract (sommario):
El populismo se ha convertido en uno de los fenómenos políticos que más preocupan y, dada su complejidad, uno de los más controvertidos y debatidos actualmente en las ciencias sociales. Este artículo deconstruye y compara los discursos de los partidos políticos españoles que generalmente son clasificados como populistas –el izquierdista Podemos, el derechista Vox y los partidos secesionistas vascos y catalanes, EH Bildu, Esquerra Republicana de Catalunya y Junts per Catalunya– de acuerdo a cinco dimensiones del populismo: i) antagonismo, ii) moralidad, iii) construcción idealizada de la sociedad, iv) exaltación de la soberanía popular, y v) liderazgo personalista
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
4

Soler-Becerro, Raimon. "Sociabilidad y política en la era de los partidos de masas. Esquerra Republicana de Catalunya en Barcelona, 1931–1939". Investigaciones Históricas. Época Moderna y Contemporánea, n. 41 (9 dicembre 2021): 973–1010. http://dx.doi.org/10.24197/ihemc.41.2021.973-1010.

Testo completo
Abstract (sommario):
Esquerra Republicana de Cataluña se constituyó poco antes de ganar las elecciones del 12 de abril de 1931 en Barcelona y en pocos meses se convirtió en el principal partido político de la Cataluña republicana. Su organización de base fueron las entidades y, de esta forma, su implantación en la capital catalana se basó en una serie de ateneos, casals y centros que tanto como la política tenían como objetivo sus actividades sociales. El artículo intenta mostrar el despliegue en los espacios urbanos de la ciudad y el tipo de actividades que desarrollaron estas entidades, más allá de las estrictamente políticas.
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
5

Lo Cascio, Paola. "Anatomía de unos gobiernos independentistas". Historia del Presente, n. 35 (1 giugno 2020): 9–31. http://dx.doi.org/10.5944/hdp.35.2020.40472.

Testo completo
Abstract (sommario):
Desde 2010, las fuerzas nacionalistas catalanas han protagonizado una marcada y acelerada apuesta política e institucional para la independencia de Cataluña. El fenómeno ha sido objeto de diferentes análisis generales y más epecíficas para lo que se refiere a los partidos más importantes de ese espacio político: Convergència i Unió y Esquerra Republicana de Catalunya. En este artículo, en cambio, se quiere focalizar la atención en la evolución de las características, la acción de impulso y la composición de los ejecutivos autonómicos catalanes en los años que van de 2010 a 2017. La razón de este planteamiento tiene que ver con dos razones de peso. La primera de ella es la enorme carga declarativa, de relato que han desarrollado los gobiernos de la Generalitat de Catalunya: analizar los rasgos principales de sus acciones institucionales ayuda a despejar el horizonte y a captar de forma más concreta los elementos de continuidad o ruptura a lo largo del tiempo. La segunda tiene que ver con intentar reconstruir –por debajo de las condiciones de «excepcionalidad» siempre mencionadas– las relaciones de fuerza entre los diferentes partidos nacionalistas que han integrado en integran el gobierno, así como las dinámicas más significativas de la emersión de una nueva clase dirigente.
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
6

Castellanos López, José Antonio. "Esquerra Republicana de Cataluña durante la transición democrática: el proceso hacia su legalización como partido político = Esquerra Republicana de Catalunya during the democratic transition: the process towards legalization as a political party". Espacio Tiempo y Forma. Serie V, Historia Contemporánea, n. 28 (3 maggio 2016): 215. http://dx.doi.org/10.5944/etfv.28.2016.15851.

Testo completo
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
7

Domonkos, Ferenc Endre. "Elecciones generales del 10 de noviembre de 2019 y sus consecuencias en España". Acta Hispanica 27 (14 dicembre 2022): 239–49. http://dx.doi.org/10.14232/actahisp.2022.27.239-249.

Testo completo
Abstract (sommario):
Las elecciones generales del 10 de noviembre de 2019 mostraron claramente el fin del bipartidismo en España. Tras la reestructuración del espacio político y el empate técnico en las elecciones ningún partido político obtuvo la mayoría absoluta de los votos (176 escaños) para formar un Gobierno estable. Finalmente, los partidos izquierdistas (el Partido Socialista Obrero Español y Unidas Podemos) formaron un Gobierno en minoría con el apoyo de 18 diputados de Esquerra Republicana de Cataluña y de EH-Bildu. La primera tarea es asegurar la gobernabilidad de España así como promover la recuperación económica y tratar la crisis migratoria. El objetivo de mi artículo es evaluar las elecciones y sus consecuencias en el país ibérico. También voy a analizar la campaña electoral y su impacto en el terreno político. En mi ensayo no voy a ocuparme de la política europea del gobierno izquierdista y de las causas del independentismo en Cataluña.
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
8

Argelaguet, Jordi, Margarita Gómez-Reino Cachafeiro e Romain Pasquier. "L'Esquerra Republicana de Catalunya". Pôle Sud 20, n. 1 (2004): 9. http://dx.doi.org/10.3917/psud.020.0009.

Testo completo
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
9

Casals Martorell, Daniel. "L’ensenyament del català per correspondència (1932-1939) de l’Extensió d’Ensenyament Tècnic de la Generalitat de Catalunya". Revista de Llengua i Dret, n. 81 (13 giugno 2024): 213–31. http://dx.doi.org/10.58992/rld.i81.2024.4174.

Testo completo
Abstract (sommario):
Aquest article analitza els trets d’una estructura de l’Administració de la Generalitat de Catalunya republicana (1932-1939) que va ser creada amb la voluntat de fer arribar, sobretot a distància, coneixements del català normatiu als mestres. A conseqüència de les polítiques lingüístiques del Govern de la República espanyola i del de la Generalitat de Catalunya i també de l’estatus d’oficialitat que el català va obtenir a l’empara de l’Estatut de Catalunya de 1932, aquest nou servei, integrat en l’Extensió d’Ensenyament Tècnic, volia formar lingüísticament els docents que havien de fer ús del català en la seva feina d’acord amb la nova legislació republicana. L’anàlisi, en el marc de la teoria de l’estandardització de llengües minoritzades, d’un corpus d’estudi integrat per expedients inèdits extrets d’arxius públics i privats, ha permès fer sortir a la llum informació no coneguda fins ara i reconstruir la creació, l’estructura, la plantilla, els destinataris i les funcions d’aquesta unitat, i la repressió franquista que van patir els seus integrants a partir de 1939. L’estudi conclou que el nou Servei d’Ensenyament del Català per Correspondència als Mestres constitueix una mesura planificada pel poder polític, la Generalitat de Catalunya, destinada a proporcionar coneixements de llengua catalana als docents com a pas previ perquè el poguessin ensenyar als seus estudiants.
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
10

Monés i Pujol-Busquets, Jordi. "La renovació pedagògica a la postguerra en Catalunya (1950-1980)". Sarmiento. Revista Galego-Portuguesa de Historia da Educación 16 (11 ottobre 2013): 57–72. http://dx.doi.org/10.17979/srgphe.2012.16.0.4089.

Testo completo
Abstract (sommario):
Jordi Monés, el máis cregut analista de la historia educativa contemporánea de Catalunya, presenta l’escenario educatiu catalán dels pasados anys sesenta i setanta; un escenario on, malgrat de totes les limitacións introduïdes pel franquisme, es construïa con peces procedents dels impulsos del movement de l’Escola Nova i de la pròpia memòria republicana, el que aviat iría ser la Nova Escola Pública Catalana.
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
11

Argelaguet, Jordi. "L'Esquerra Republicana de Catalunya. La troisième force de l'espace politique catalan". Pôle Sud 20, n. 1 (2004): 9–24. http://dx.doi.org/10.3406/pole.2004.1175.

Testo completo
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
12

Ferré Trill, Xavier. "Els darrers dies de la Catalunya republicana de Rovira i Virgili". Ítaca. Revista de Filologia, n. 1 (2010): 127–52. http://dx.doi.org/10.14198/itaca2010.1.08.

Testo completo
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
13

Pecheny, Laila Natalí. "La llegada de Radio Moscú a España: cultura y comunismo en la crisis social española (1932-1936)". Culturas, n. 14 (12 maggio 2021): 161–80. http://dx.doi.org/10.14409/culturas.v0i14.10312.

Testo completo
Abstract (sommario):
El objetivo de este artículo es describir y problematizar las formas de intervención y los sentidos promovidos por Radio Moscú en castellano durante su emergencia en España (1932-1936). La hipótesis sostiene que aunque la emisora de la Unión Soviética (URSS) fue creada para intervenir políticamente en otros países, logró introducirse en la particular coyuntura de la Segunda República, principalmente a partir de una programación cultural. La profundización de la politización de las emisiones únicamente pudo darse de forma interrumpida con el aumento generalizado de la conflictividad social en diciembre de 1933, octubre de 1934 y enero-febrero de 1936. A partir de esto, se concluyó que la llegada de Radio Moscú a España fue la resultante de la articulación de un proceso social donde intervinieron el sistema de medios ya presente con formas de recepción y funciones sociales definidas, las crisis sociales de la transición republicana, la situación interna del Partido Comunista Español (PCE), las políticas del Estado Soviético destinadas a romper el aislamiento, y la nueva política frente populista de la Internacional Comunista (IC). Se trabajó desde un abordaje cualitativo de artículos de publicaciones como Heraldo de Madrid, La Voz, Luz, La Libertad, Pensamiento Alavés, El Siglo Futuro, Catalunya Social, La Veu de Catalunya, El Diluvio, abc, El Socialista, Mundo Obrero, La Nación, Gracia y Justicia, Ondas, Letras, Blanco y Negro, Crónica y Orbe, relevados de la Hemeroteca digital de la Biblioteca Nacional de España y de la Biblioteca Virtual de Prensa Histórica.
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
14

Sospedra-Roca, Rafel, Francesc Xavier Hernàndez-Cardona, Isabel Boj-Cullell e Mar Hernàndez-Pongiluppi. "Monuments, escultures i museus en els espais històrics de la Batalla de l’Ebre. Les aportacions del Grup «Didáctica del Patrimoni» de la Universitat de Barcelona". Pasado y Memoria, n. 26 (30 gennaio 2023): 451. http://dx.doi.org/10.14198/pasado.22790.

Testo completo
Abstract (sommario):
La Batalla de l’Ebre (1938) va ser la més decisiva de la Guerra Civil espanyola. La desfeta de l’Exèrcit Popular va provocar l’ocupació de Catalunya i la victòria definitiva de les forces del general Franco sobre la República espanyola. Els vencedors van ubicar sobre el camp de batalla monuments per escenificar la seva victòria, però les accions de patrimonialització van tenir un desenvolupament limitat, mentre que la II Guerra Mundial i el seu desenllaç van obrir perspectives incertes per al règim del general Franco. La mort del dictador l’any 1975 va provocar canvis polítics a Espanya, i els espais històrics de la Batalla de l’Ebre van conèixer noves intervencions a l’entorn del seu patrimoni, subsidiàries dels imaginaris socials i polítics del procés de democratització. Nous monuments i instal·lacions museals convidaven a una interpretació de la batalla compatible amb l’imaginari de reconciliació desenvolupat pel nou règim constitucional. Dècades després dels combats, la batalla de l’Ebre continuava, però ara la pugna s’establia entre models i accions per fixar la memòria al territori, a partir d’intervencions patrimonials, museus, monuments i escultures. En el context d’emergència democràtica de principis del segle XXI, les iniciatives de la societat civil, sumades a les dinàmiques de recerca i socialització del coneixement impulsades en clau d’història pública i arqueologia pública, obrien noves perspectives en la recuperació d’una memòria republicana de la batalla. En aquest context destaquen les iniciatives del grup de recerca «Didàctica del Patrimoni» (DIDPATRI) de la Universitat de Barcelona. L’estudi aproxima les diferents fases d’apropiació, en clau de memòria històrica, del camp de batalla de l’Ebre, i les iniciatives i casuístiques principals de patrimonialització generades, al seu entorn, en els diferents moments històrics.
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
15

Márquez Roa, Ubaldo. "ACERCAMIENTO AL TERRORISMO (AN APPROACH TO TERRORISM)". Universos Jurídicos, n. 18 (8 giugno 2022): 75–140. http://dx.doi.org/10.25009/uj.vi18.2626.

Testo completo
Abstract (sommario):
Resumen: El presente artículo se encuentra dividido en cinco apartados que permiten que su lectura y comprensión sea mucho más amigable. Es interesante y entender que el tema del terrorismo es un tema de naturaleza dinámica y cambiante, en el artículo se estudiara los diferentes tipos de terrorismo que existe y el impacto que ha tenido en el establecimiento de los estados de seguridad pública, así como la afectación a los derechos humanos de las personas y los regímenes jurídicos en los cuales se tipifica esta figura. Abstract: This article is divides into five sections that allow its reading and understanding to be much more user-friendly. It is interesting to understand that the issue of terrorism is a dynamic and changing issue, the article will study the different types of terrorism that exist and the impact it has had on the establishment of states of publica security as well as the impact to the human rights of persons and the legal regimes in which this figure is typified. Fuentes de consulta: Arendt H. (2006) Sobre la revolución, Madrid: Alianza. Báez Corona, J. F. (2015). El realismo mágico jurídico (recreación legal de una ficción literaria con especial referencia a Latinoamérica). Justicia. (28), 15-31. doi:http://dx.doi.org/10.17081/just.20.28.1032 Báez, J. (2021). Tradición contra innovación en los modelos de formación jurídica universitaria en México. Revista de Derecho. (56). 137-153. https://dx.doi.org/10.14482/dere.56.340 Bakke E. (2015) Terrorism and Conterterrorism studies, comparing theory and practice, Netherlands, Leiden University Press. Bobbio N. (2004) Estado, Gobierno y Sociedad por una teoría general de la política, México, Fondo de Cultura Económica. Caillois R. (1973) La cuesta de la guerra (trad.) Rufina Bórquez, México, Fondo de Cultura Económica. Coteño Muñoz A. (2018) “Terrorismo individual los atentados perpetrados por actores solitarios” Eunomía. Revista en Cultura de la Legalidad, número 15 Madrid, Universidad Carlos III. Donner, F. (2007) “Fight for God- But Do So with Kindness: Reflections on War, Peace, and Communal Identity in Early Islam”. In War and Peace in the Ancient World, Oxford. Blackwell. Durham M. (2000) The Christian right, the far right and the Boundaries of American Conservatism. Manchester: Manchester University Press. Dworkin R, (2013) “Foreword”, in Extreme Speech and Democracy, Oxford, Oxford University Press. Essig, C. (2001). Terrorism: Criminal Act of Act of War? Implications for National Security in the 21st Century. Pennsylvania: US Army War College. Foucault, M. (2009) Historia de la sexualidad 1. La voluntad de saber, México, Siglo XXI. Friedman B, H., Harper J, Preble C. (2010) Terrorizing ourselves. Why U.S. Counterterrorism Policy is Failing and How to Fix It. Washington D.C. Instituto Cato. Gallego, C. (2012). El concepto de seguridad jurídica en el Estado social. Revistas jurídicas. Vol 2, Núm 9, Recuperado de http://juridicas.ucaldas.edu.co/downloads/Juridicas9(2)_6.pdf Griset, P. L., Mahan, S. (2003) Terrorism in perspective, United States of America. Sage Publications Inc. González Calleja, E. (2013). El Laboratorio del Miedo, Madrid, Crítica. Habermas J. (1998) Derechos humanos y soberanía popular. Las versiones liberal y republicana, en Rafael del Águila, Fernando Val, Madrid, Alianza Habermas J. (1994) La desobediencia civil, piedra de toque del Estado democrático de Derecho, en Ensayos políticos, Barcelona, Península. Heydar S. (2017) Islamic Peace Ethics. Legitimate and Illegitimate Violence in Contemporary Islamic Thought. United States of America, Baden-Baden: NomosAschendorff Verlag. Hoffman B., Howard R. (2011) Terrorism and counterterrorism: Understandin the new security environment readings and interpretations: 4a eth, United States of America, Mcgraw-Hill. Hoffman, B. (2006). Inside Terrorism. New York: Columbia University Press. Jackson, R, et al., (2011) Terrorism. A Critical Introduction, New York, Palgrave Macmillian Jassies N. (2009) Mrinus Van Der Lubbe y el incendio del Reichstag. Trad., García Velasco C., España, Editorial Alikornio. Jellinek G (1954) Teoría Geenral de los Estados. Trad. Fernando de los Ríos. Buenos Aires, ed. Albatroz. Jenkins, B.M. (1975), "International Terrorism: A New Mode of Conflict", in Garitón D, y Schaerf C. Internactional Terrorism and World Security, Londres, Cromm Helm. Johnston, T. D. (1981). Selective costs and benefits in the evolution of learning. En J. S. Rosenblatt, R .A. Hinde, C. Beer y M. C. Busnel (Eds.). Advances of the study of behavior. New York: Academic Press Kilpatrick J (2020) Quand un état d’urgence temporarire devient permanent, le cas de la France. París, Transnational Institute. Khadduri, M. (1955) War and Peace in the Law of Islam. Baltimore, The Johns Hopkins Press. Kyrou, A. (2012). L’imaginaire des Anonymous, des luddites à V pour Vendetta. París Folis esssays Lasoen, K. (2018). “War of Nerves: The Domestic Terror Threat and the Belgian Army”. In Studies in Conflict & Terrorism, vol. 42, no. 11. Le Goff J. (1984) La Civilisation d l’occident médiéval, París, Foils Essay. Lillich, B. R. (1985) Paris Minimum Standards of Human Rights Norms in a State of Emergency, The American Journal of International Law, Vol. 79, No. 4 Locke J. (1997), Segundo tratado sobre el gobierno civil, Madrid, Alianza. Loubet Del Bayle, J. L. (1992) La Police. Approche socio-politique. Paris, Montchrestien. Luhmann, N. (2005) El derecho de la sociedad, 2a ed., México, Herder, Universidad Iberoamericana. Majoran, A. (2015). The illusion of war: Is terrorism a criminal act or an act of war? International Politics Reviews, Vol.3 Issue 1 Martin J-C, (2006) Les règles internationales relatives à la lutte contre le terrorismo. París, edición Bruylant. Nateras González M, E. (2018) Colombia Las autodefensas en Michoacán, México: ¿rescate de la ciudadanía ante la violencia? Revista Opinión Jurídica, Universidad de Medellín, Vol. 17, Núm. 33 Placido A. P., y Perkins L K. (2010) Drug Trafficking violence in México implications for the United States. Washington D.C. U.S. Senate Caucus on International Narcotics Control Departmente of Justice Poczynok, I. (2019). Fuerzas armadas y contraterrorismo. Apuntes para renovar un “debate crónico” en la Argentina. Revista Relaciones Internacionales, Estrategia Y Seguridad, vol. 2, Núm. 14 Poland J. (2004) Understanding Terrorism: Groups, Strategies and responses. New York. Pretince Hall. Rawls J (1999) La justificación de la desobediencia civil, en Justicia como equidad. Materiales para una teoría de la justicia, Madrid, Tecnos. Reinares, F y García-Calvo, C. (2016) Estado Islámico en España. Madrid: Real Instituto Elcano. Rivas, P., y Rey, P. (2008) Las autodefensas y el paramilitarismo en Colombia (1964-2003), Bogotá, CON Fines. Rapoport, D. (2004). “The four waves of modern terrorism”. En Audrey, C. y James, L. Attacking Terrorism: Elements of a Grand Strategy. Washington D.C. George town University Press Rodley N. (1985) International Human Rights Law, dans Evans, M. D, International Law, Oxford, Oxford University Press. Reitberger M (2013) “License to kill: is legitimate authority a requirement for just war? in International Theory, Cambridge, Cambridge University Press, Vol. 5, Issue 1. Robespierre Maximilien (2005) Por la felicidad y por la libertad, discursos. España, El viejo topo. Rousseau J. J., (2013) Discurso sobre el origen y fundamento de la desigualdad entre los hombres, Madrid, Calpe. Tinnes J. (2020) Bibliography: Defining and Conceptualizing Terrorism Compiled PERSPECTIVES ON TERRORISM Volume 14, Issue 6, The Netherlands Universiteit Leiden. recuperado de https://www.universiteitleiden.nl/perspectives-on-terrorism/archives/2020#volume-xiv-issue-6 Toboso Buezo M. (2020) Colección Segmentos de Seguridad Terrorismo y antiterrorismo. España. Institut de Seguretat Pública de Catalunya.. Saint Thomas Aquinas (2003) On law, morality and Politics, translated by Regan Richard United States of America, Hackett publishing company. Sinai, J. (2008) “How to Define Terrorism”, Perspectives on Terrorism, Journal of the Terrorism Research Initiative and the Center for Terrorism and Security Studies, The Netherlands, Universiteit Leiden, Vol. 2, No.4, recuperado de http://www.terrorismanalysts.com/pt/index.php/pot/article/view/33/html Skinner, B. F. (1953) Science and human behavior. New York, The Macmillan Company. United States Department of State. (2004) Patterns of Global Terrorism 2003 Washington, DC: Office of the Secretary of State, Office of the Coordinator for Counterterrorism. Valadés D. (1974) La dictadura constitucional en América Latina, México, UNAM. Walther T C., Höhn A., (2020) El ejército alemán y sus graves problemas con la ultraderecha. DW noticiero recuperado de https://www.dw.com/es/el-ej%C3%A9rcito-alem%C3%A1n-y-sus-graves-problemas-con-la-ultraderecha/a-54044495 Wallace, D. (2008). Combatiendo el terrorismo bajo las leyes de la guerra. Military Review Hispan-American, Vol. 88, Issue 2 Weber M. (1986) El político y el científico. (trad) Francisco Rubio Llorente, Madrid, Alianza Editorial.
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
16

Balcells, Joan, e Ana Sofía Cardenal. "Internet y competición electoral: el caso de Esquerra Republicana de Catalunya / Internet and Electoral Competition: The Case of Esquerra Republicana de Catalunya". Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 2013. http://dx.doi.org/10.5477/cis/reis.141.3.

Testo completo
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
17

Burillo, Lluís. "Dalmau Costa, maestro de ceremonias de dos naciones". COMeIN, n. 115 (12 novembre 2021). http://dx.doi.org/10.7238/c.n115.2172.

Testo completo
Abstract (sommario):
La Fundación Josep Irla acaba de publicar el libro Dalmau Costa. Mestre de cerimònies de dues nacions, la biografía de uno de los primeros responsables de protocolo de las instituciones catalanas, fundador de Esquerra Republicana de Catalunya y empresario de fama internacional en el exilio mexicano. El texto es el resultado de una investigación posdoctoral llevada a cabo por el profesor Lluís Burillo Toledano, tutor de trabajos finales del máster universitario de Comunicación Corporativa, Protocolo y Eventos de la UOC.
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
18

Hervalejo Sánchez, Pedro Álvaro. "The challenges of stateless nation-building. Comparing the paths of ERC and the PNV (1930-1939)". Studies on National Movements 8, n. 1 (30 dicembre 2021). http://dx.doi.org/10.21825/snm.85316.

Testo completo
Abstract (sommario):
When comparing Basque and Catalan nationalism, research has often focused the very visible ideological and political differences between the two movements. This paper puts forward an alternative perspective, grounded in the comparative analysis of the discourse produced by the Catalan Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) and the Partido Nacionalista Vasco (PNV) during the 1930s. Its main argument is that these two parties led parallel and essentially similar nation-building processes directly linked to the achievement of home rule and the establishment of national institutions. The article also addresses how these processes were affected by the different Basque and Catalan political contexts, and by the final challenge posed by the Spanish Civil War.
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
19

Olivas Osuna, José Javier, e José Rama. "COVID-19: A Political Virus? VOX’s Populist Discourse in Times of Crisis". Frontiers in Political Science 3 (18 giugno 2021). http://dx.doi.org/10.3389/fpos.2021.678526.

Testo completo
Abstract (sommario):
Spain has been one of the hardest hit countries by the COVID-19 pandemic, and this crisis presented a window of opportunity for VOX, as it has for other far right parties, to raise its visibility as opposition force. This paper investigates whether the discourse of VOX has evolved during the pandemic and affected the political dynamics in Spain. This article proposes a new multidimensional strategy to measure the degree of populism in political communications, via quantitative and qualitative content analysis. It dissects the parliamentary speeches of the leader of VOX, Santiago Abascal, in the debates for the approval and extension of the “state of alarm” to fight against COVID-19 between March and June 2020. In order to assess the changes and relative intensity of populist features in Abascal’s parliamentary speeches we compared them with his speech during Pedro Sánchez’s investiture session as the Spanish President of the Government, in January 2020, and VOX’s latest political manifestos—2019 European and Spanish General Elections—, as well as with speeches of the representatives of the five main parties and coalitions during the COVID-19 debates in the Spanish Congress.Our paper shows that populists’ discourses are context-dependent and that their performances are not only shaped by crisis but also constitutive of crisis. The density of populist references in Abascal’s speeches grew steadily during the period analysed. Morality and antagonism overshadowed sovereignty and society as key populist attributes, and the tone of the discourse became increasingly hyperbolic. Moreover, Abascal’s discursive performances had a sort of contagion effect in other parties in the parliamentary sessions studied. People’s Party (Partido Popular–PP) leader Pablo Casado chose to follow VOX and harshly criticized the government, meanwhile the discourses of the speakers of Together We Can (Unidas Podemos–UP) and Catalan Republican Left (Esquerra Republicana de Catalunya–ERC), adopted a demonizing rhetoric against VOX and PP also grounded on a populist logic of articulation. This polarizing dynamic between competing Manichean discourses contributed to reinforce the sense of crisis by adding a political dimension to the already existing health and economic problems.
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
20

Santacreu Soler, José Miguel. "El compromís artístic de Joan Commeleran amb Catalunya durant la guerra civil (1936-1939)". Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939, n. 9 (16 dicembre 2019). http://dx.doi.org/10.1344/ebre38.2019.9.30468.

Testo completo
Abstract (sommario):
Commeleran és un dels nombrosos artistes plàstics catalans oblidats per la tradició acadèmica. El seu compromís artístic amb Catalunya durant la guerra civil encara no ha rebut el reconeixement que mereix. Els seus dibuixos constitueixen una visió vigorosa i personal del temps viscut, motiu pel qual li dediquem el present article. L’objectiu és recuperar i donar a conèixer les seues creacions artístiques més significatives dels temps de guerra; perquè són una documentació gràfica de les vivències de les persones no combatents durant la guerra a Catalunya, d’algunes activitats culturals organitzades per la Generalitat de Catalunya i de la pràctica per part dels catòlics d’un intimisme religiós en la rereguarda republicana
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
21

Torrents, Joan. "L’afer Bloch (1931): un escàndol de corrupció transnacional durant l’albada republicana?" Cercles. Revista d'Història Cultural, n. 25 (13 dicembre 2022). http://dx.doi.org/10.1344/cercles2022.25.1016.

Testo completo
Abstract (sommario):
El novembre del 1931 el diari La Publicitat va destapar un suposatcas de corrupció que havia implicat polítics republicans i socialistes de laGeneralitat de Catalunya i dels ajuntaments de Barcelona i Tolosa, aixícom l’estafador francès Lazare Bloch. D’aquesta manera, esclatava el que esconeixeria com l’afer Bloch, un escàndol politicofinancer que va ompliralgunes capçaleres catalanes, espanyoles i franceses durant uns quants dies.A través de diverses fonts hemerogràfiques, policials, diplomàtiques i parlamentàries,el present article, en primer lloc, analitzarà els discursos sobrecorrupció política i moralitat pública desencadenats per l’afer Bloch, especialmenten la cultura política republicana. En segon lloc, també examinaràcom l’afer fou percebut, transferit i adaptat a Espanya i França. Aquestexercici permetrà demostrar que la legitimació de la naixent Segona RepúblicaEspanyola es va basar en l’aplicació d’un projecte específic de moralitzacióde la política. Igualment, es podrà observar com l’escàndol vaadaptar-se a les lluites polítiques d’ambdues bandes dels Pirineus, amb elementstransnacionals compartits.
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
22

Íñiguez Gràcia, David, e Ann E. Wilson Daily. "La Barcelona d’ERC, 1931-1939. Imatge i Patrimoni". Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939, n. 9 (16 dicembre 2019). http://dx.doi.org/10.1344/ebre38.2019.9.30466.

Testo completo
Abstract (sommario):
La victòria republicana del 14 d’abril de 1931 va comportar l’hegemonia a Catalunya del republicanisme que va poder articular el control sobre la nova Generalitat i sobre l’Ajuntament de Barcelona per construir una nova capital per un país emergent. En pocs anys, durant el parèntesi republicà de 1931-1939, Barcelona va conèixer canvis urbanístics, socials i culturals extraordinaris. L’article proposa un recorregut per la materialitat que ens ha perviscut de la Barcelona emergent dels anys 30. La ruta compren llocs de significació política, espais que es van significar des del punt de vista cultural, elements que van respondre a l’interès social del moment, enclavaments urbanístics, espais de guerra. Tot plegat una rellevant herència que encara avui tipifica el caràcter de la Ciutat.
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
23

Martín, Juan Carlos, e Concepción Román. "Lessons from the Criticality of the Spanish High Capacity Road Network on Direct, Representative Democracies and Technocracies". Applied Spatial Analysis and Policy, 20 giugno 2022. http://dx.doi.org/10.1007/s12061-022-09451-5.

Testo completo
Abstract (sommario):
AbstractThis paper aims to shed some light on an issue that has not been analyzed enough in previous studies on complex transportation networks. The financial crisis and disrupting events like the COVID-19 pandemic episode are affecting how governments make crucial decisions regarding policymaking paying more attention to experts’ opinions. The impacts of disruptive events that could affect each road section will be analyzed using the criticality of the high capacity road network in Spain under different policymaking scenarios, such as direct democracy based on pure provincial decentralization (federal or cantonal vision), representative democracy in which decisions are taken by the National Parliament, and the governance based on technocracy stimulated by ‘what matters is what works’ (Southern Local Economy, 16(4), 264-271, 2001) using an Evidence-Based Policy Making (EBPM) case study based on a Data Envelopment Analysis applied to four accessibility indicators. We will complement our analysis with the different results obtained by the different national parties that were represented in the past election (November, 2019): PSOE, PP, VOX, Unidas Podemos, Ezquerra Republicana de Catalunya, Ciudadanos, Junts per Catalunya, Partido Nacionalista Vasco and Euskal Herria Bildu, exploring in-depth the obtained differences between the technocrat solution and the direct and representative democracy results. Important insights and lessons for the future will be obtained from the different party visions observed among the regionalist (nationalist) and the state-wide parties. The spillover effects created by the networks are so important that the room for federalist solutions might be very limited.
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
Offriamo sconti su tutti i piani premium per gli autori le cui opere sono incluse in raccolte letterarie tematiche. Contattaci per ottenere un codice promozionale unico!

Vai alla bibliografia