Articoli di riviste sul tema "Història contemporània de Catalunya"

L’elegia IX de les Elegies de Bierville de Carles Riba, escrita a la França ocupada el 1941, conté una contradicció aparent sobre el rol de la guerra en la construcció de la democràcia. D’una banda, Riba escriu que, a l’hora de fundar la democràcia, a Grècia no li calia guanyar la guerra amb Pèrsia, sinó només donar cabuda al desig de llibertat d’uns homes atenencs. D’altra banda, però, el poema acaba suggerint que la guerra també forma part de la democràcia, ja que aquells que no són lliures, “els batuts”, es retroben a si mateixos com a soldats que lluiten per aconseguir la llibertat.El meu treball fa una lectura històrica de l’elegia política de Riba i relaciona la contradicció que conté amb el sorgiment de l’independentisme a la Catalunya contemporània. La meva pregunta és si cal entendre l’independentisme com un desig de democràcia o com una guerra per obtenir poder estatal. Per formular la pregunta, contraposo el terme de Michael Hardt i Antonio Negri “poder constituent” sobre els moviments actuals de transformació política i el terme de Carlo Galli “guerra global” sobre les guerres de poder sobre l’espai en la globalització. La meva hipòtesi és que a la Catalunya global, com en el poema de Riba, democràcia i guerra continuen generant una contradicció insoluble i necessària. The elegy IX of Carles Riba’s Elegies de Bierville, written in occupied France in 1941, contains an apparent contradiction about the role of war in the construction of democracy. On the one hand, Riba writes that, in order to found of democracy, Greece did not have to win the war against Persia; all they needed was to recognize and accommodate the longing for freedom of a particular group of Athenians. On the other hand, however, the poem suggests in the end that war is also part of democracy, as those who are not free, the “vanquished,” can only regain their souls by acting as soldiers who fight for freedom. My paper undertakes a historical reading of Riba’s political elegy and relates its contradiction to the emergence of separatism in contemporary Catalonia. My question is whether we must understand separatism as a longing for democracy or as a war to obtain state power. To formulate this question, I juxtapose Michael Hardt and Antonio Negri’s notion of “constituent power,” which theorizes today’s movements of political transformation, to Carlo Galli’s term “global war,” which describes the power wars in the spaces of globalization. My hypothesis is that in global Catalonia, like in Riba’s poem, democracy and war continue to generate an inherent and unsurpassable contradiction.

Ressenya sobre el llibre de Gonçal López-Pampló, D’Ors a Fuster. Per una història de l’assaig en la literatura contemporània, València, Publicacions de la Universitat de València, 2017, 213 pp., ISBN: 978-84-9134-004-1.

En aquest Diccionari d’Història de Catalunya escrit per Jesús Mestres, Josep M. Salrach i Josep Termes, la història de Catalunya ha estat classificada en conceptes, fets i idees històriques, personatges, organismes de la vida cultural i institucions, d'història, però també d'economia, de dret o de religió, tot desordenat en el temps, però unificat a través de l'alfabet. La història així presentada vol ser una ajuda a qui davant d'un text històric vulgui aclarir un dubte o saber quelcom més d'un personatge, de manera ràpida, accedint a les idees principals o per situar un concepte o un esdeveniment en un context.

A partir d’una panoràmica de l’ensenyament de la Història en general, i de l’ensenyament de la Història a Catalunya en concret, es planteja la situació dels currículums d’ESO i Batxillerat després de la reforma realitzada pel govern del Partir Popular al desembre del 2000 i les modificacions que els Reals Decrets van provocar al currículum d’ESO de la Generalitat.

<p>Joaquim Prats Cuevas, doctor en Història Moderna, és catedràtic de la Universitat de Barcelona. La seva especialització abasta diversos eixos: la didàctica de la història, l’estudi dels sistemes educatius i la història de les universitats. En el moment que fem l’entrevista -febrer del 2009- dirigeix el programa de doctorat de Didàctica de les Ciències Socials i del Patrimoni de la Universitat de Barcelona i és president del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya i de la Comissió d’Innovació de l’Institut de Formació Continuada de la Universitat de Barcelona, i des del setembre del 2008 el Govern l’ha nomenat president de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Educatiu de Catalunya (AQU). Aquesta multivarietat de projectes en què està involucrat, en interrelació, implica que estem davant d’una de les persones del país que té una visió més àmplia -i real- del que succeeix a l’educació a Catalunya, tant pel que fa al professorat com als alumnes.</p>

<p class="p1">Enric Valls Giménez és Llicenciat en Filosofia i Lletres, Llicenciat en Història Moderna i Contemporània i de Doctor en Psicologia. Va exercir com a professor d’EGB i de batxillerat. Des de 1976 fins al setembre de 2015 ha estat professor universitari, a l’Escola de Mestres de Tarragona i a la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia de la URV.</p>

<p>Joan Pagès és professor de Didàctica de les Ciències Socials a l'Escola de Mestres de la Universitat Autònoma de Barcelona. Llicenciat en Història Moderna i Contemporània, es va fer mestre gràcies a la pràctica i a «Rosa Sensat». Va ser membre de l'equip de Ciències Socials de «Rosa Sensat» i és un dels autors de la <em>Les Ciències Socials a la Segona Etapa d'EGB</em>, (Ed. 62/ Rosa Sensat, Barcelona, 1981) i de <em>L'Educació Cívica a l'Escola</em>, (Ed. 62/ Rosa Sensat, 1981). Ha publicat diversos articles sobre l'ensenyament de les Ciències Socials i, en especial de la Història a «Perspectiva Escolar, Guix i Cuadernos de Pedagogia». També ha publicat a l'obra col·lectiva <em>Enseñar historia</em> (Barcelona, 1989, Laia / «Cuadernos de Pedagogía») un treball intitulat <em>Aproximación a un currículum sobre el tiempo histórico</em>. Ha participat en l'organització dels dos Simposis sobre l'Ensenyament de les Ciències Socials celebrats a Vic i Bellaterra, presentant sengles ponències sobre l'ensenyament de les Ciències Socials. Va formar part de l'equip d'especialistes en Ciències Socials que van elaborar el disseny curricular de Ciències Socials de l'experimentació del cicle superior d'EGB i ha col·laborat amb la Generalitat i el MEC en l'elaboració del disseny de Secundària Obligatòria. Actualment està acabant la tesi doctoral sobre l'avaluació del currículum i la formació del professorat en didàctica de la història i coordina els materials curriculars de Coneixement del Medi de l'editorial Bruño.</p>

Resum: Aquest còdex del segle xvi és un aplec de sis textos de procedència diversa ordenats aleatòriament sense cap criteri cronològic. Es tracta d’uns fragments copiats d’altres cròniques medievals que presenta uns interessants punts de contacte amb la Crònica i dietari del capellà d’Alfons el Magnànim, el ms. d.III.2 del Escorial de Martí de Viciana el Vell, avi de l’historiador i el Sumari d’Espanya de Berenguer de Puigpardines. Paraules clau: Història de Catalunya, historiografia, llegendari medieval, cròniques catalanes Abstract: This XVI century codec gathers six texts from varied sources without any chronological criterion. The document consists of extracts copied from other medieval chronicles that links interesting contact points with the Crònica i dietari del capellà d’Alfons el Magnànim, the ms. d.III.2 of El Escorial by Martí de Viciana el Vell – grandparent of the historian – and the Sumari d’Espanya by Berenguer de Puigpardines.Keywords: History of Catalonia, historiography, medieval legendary, Catalan chronicles

La relació entre educació i societat és una línia de recerca bàsica per a comprendre els fils conductors de les polítiques pedagògiques d’acord amb les necessitats de la majoria social i determinades per la cultura política hegemònica. De fet, la identitat (conflictiva) entre ‘Estat’ i pensament pedagògic és un binomi predominant per a comprendre les (dis)continuïtats de qualsevol tradició de les doctrines educatives.Aquest context, però, cobra especial rellevància a l’època contemporània, com bé ho indica Pere Solà Gussinyer en els darrers quatre capítols de la recerca Educació i societat a Catalunya (Ed. Eumo/ Ed. Pàgès, Lleida, 2011), estudi que té per objecte sintetitzar l’evolució de les institucions educatives d’ençà de la feudalitat fins als nostres dies. Amb tot, calia una reflexió de conjunt sobre el que es concep com a segle de l’educació, el segle vintè. És en aquest sentit que cal valorar l’assoliment -el seu primer balanç general, que amb una certa actualització o addenda caldria reeditar, fou El pensament escolar i la renovació pedagògica a Catalunya (1833-1938) [1977]- de Jordi Monés amb La pedagogia catalana al segle xx. Els seus referents

<div><p>El moviment global, que s’inicia amb la revolta de Seattle el 1999, suposa el punt de partida d'una nova era en la qual es comencen a materialitzar importants transformacions productives, socials i culturals en curs. Aquest canvi d'època internacional es superposa amb l'esgotament d'un cicle polític en la història contemporània espanyola que abraça des de l'aprovació de la Constitució (1978) fins a la irrupció de la triple crisi espanyola a partir de 2008.</p><p>En aquest article s'analitza aquesta crisi en la seva declinació econòmica, política i territorial, així com també els corrents de fons que l'originen. Vol posar-se el focus en avaluar la salut de la democràcia. Per avançar en aquest objectiu s'ha realitzat un doble exercici. D'una banda, caracteritzar la cultura política espanyola durant els 30 anys d'estabilitat i descriure les transformacions que es produeixen en ella a partir del canvi de mil·lenni. D'altra banda, explorar aquelles formes de participació que van més enllà de la democràcia representativa i que s'experimenten ja des de la recuperació democràtica.</p></div>

Resum: En aquest article realitzarem una anàlisi quantitativa, semàntica i comparativa dels conceptes ‘Espanya’ i ‘Catalunya’ en les seves formes terminològiques singulars i plurals pròpies dels idiomes català, castellà i llatí, contingudes en els dietaris institucionals del Consell de Cent de Barcelona i de la Diputació del General de Catalunya. La cronologia analitzada serà l’albada del segle XVIII, període convuls en què es produí la mort del monarca hispànic Carles II d’Àustria (1700), l’entronització dels Borbó (1701) i la consegüent guerra de successió per la Monarquia d’Espanya (1702-1715) que es batallà al Principat de Catalunya entre 1704 i 1714. Els resultats de l’estudi ofereixen noves perspectives sobre alguns aspectes del debat historiogràfic desfermat per la celebració del Tricentenari del 1714, i que gira al voltant de com era la identitat col·lectiva dels catalans a inicis del segle XVIII.Paraules clau: Història conceptual, Espanya, Catalunya, Barcelona, Guerra de Successió espanyola.Abstract: In this article we will carry out a quantitative, semantic and comparative analysis of the concepts ‘Spain’ and ‘Catalonia’ in its singular and plural forms of the Catalan, Spanish and Latin languages, contained in the institutional diaries of the Consell de Cent of Barcelona and the Deputation of the General of Catalonia. The chronology analysed will be the start of the 18th century, a period in which the death of the Spanish monarch Charles II of Austria (1700), the enthronement of the Bourbons (1701) and the consequent war of succession for the Monarchy of Spain (1702-1715) that was fought in the Principality of Catalonia between 1704 and 1714. The results of the study offer new perspectives on some aspects of the historiographical debate unleashed by the celebration of the Tricentenary of 1714, which revolves around the collective identity of Catalans at the beginning of the 18th century.Keywords: Conceptual history, Spain, Catalonia, Barcelona, War of Spanish Succession.

<p>Francesc Xavier Hernàndez Cardona és professor de Didàctica de les Ciències Sociales de la Universitat de Barcelona. Ha participat en diversos projectes d’innovació en el camp del llibre de text, singularment en els desenvolupats per la col•lecció Teide-Graó, que van ser especialment novedosos en el plantejament d’activitat d’aprenentatge. Va participar en l’elaboració del disseny curricular de secundaria obligatòria (ciències socials) i de primària (coneixement del medi social i cultural). És membre del consell de redacció de la revista Guix, i codirector de la revista Iber. Didáctica de las Ciencias Sociales, Geografía e Historia. Ha destacat per les seves propostes en iconografia didàctica, amb treballs singulars de ressò internacional. Ha escrit nombrosos llibres, articles i quaderns sobre diversos aspectes relacionats amb la Didàctica de les Ciències Socials i amb la Història. Va ser coordinador del projecte històric i museogràfic del Museu d’Història de Catalunya. És investigador principal del grup de recerca consolidat UB: “Didàctica del patrimoni, museografia comprensiva i noves tecnologies”. És codirector del master “Museografia didàctica” a UB Virtual. Ha participat en diverses campanyes en favor de la preservació del patrimoni històric i artístic de Catalunya. En l’actualitat és president de la Divisió de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona.</p> <p> </p>

Resum: Aquest article analitza tres casos diferents jutjats i sentenciats per la Visita del General de Catalunya durant les primeres dècades del segle XVII. L’estudi d’aquests processos ens permet acostar-nos al paper que tingué la institució fiscalitzadora a l’hora de controlar els oficials públics de la Diputació del General de Catalunya, observar-ne el desplegament arreu del territori i, finalment, sintetitzar quin era l’estat de les relacions entre la Diputació del General i la Visita del General just acabada la Guerra dels Segadors. Els dos primers casos s’emmarquen dins de la Visita duta a terme entre 1629 i 1630 i, més concretament, en la inspecció forana que els delegats designats pel consistori central de Barcelona dugueren a terme a la col·lecta (i. e. demarcació fiscal) de Vilafranca de Conflent. El tercer cas té lloc pocs anys després del final de la Guerra dels Segadors (1640-1652), essent-ne els actors principals el consistori dels diputats i oïdors de comptes del trienni de 1654-1656 i els visitadors de 1654-1655. Paraules clau: Història institucional, Generalitat de Catalunya, Visita del General, Monarquia Hispànica, segle XVII. Abstract: This article studies three different cases judged by the Visita of the Generality of Catalonia within the first decades of the 17th Century. Thanks to its study, we can comprehend the role developed by the Visita in controlling the actions of the public officers of the Generality of Catalonia during the whole century, how the Generality was established around the territories of the Principality of Catalonia and the political relations amongst the major institutions in Catalonia in the mid-1650’s. The first two cases that we want to analyse took place during the inspection conducted by the Visita of the Generality of Catalonia of 1629-1630 within the tax district of Vilafranca de Conflent, which focused their attention on its public officers. The third case, which took place after the conclusion of the Reaper’s War (1640-1652), pays particular attention to the relation between the diputats and the oïdors de comptes of the Generality of Catalonia of 1654-1656, the commanders of the institution, and the visitadors of 1654-1655. Keywords: Institutional history, Generality of Catalonia, Visita of the Generality of Catalonia, Spanish Monarchy, 17th Century.

BOOK REVIEWS - CRÍTICA DE LIBROS - CRÍTICA DE LIVROS Kim Anderson and Vicente Pinilla (Eds.): Wine Globalization: A New Comparative History Marc Badia-Miró Eric L. Jones: Landed Estates and Rural Inequality in English History: From the Mid-Seventeenth Century to the Present Enric Saguer Clemens Zimmermann, Gunter Mahlerwein y Aline Maldener (Eds.): Landmedien: Kulturhistorische Perspektiven auf das Verhältnis von Medialität und Ruralität im 20. Jahrhundert Miguel Cabo Omar Felipe Giraldo: Ecología política de la agricultura: Agroecología y posdesarrollo Ricardo Andrés Lozada Belén Moreno (Ed.): Els inventaris post-mortem: Una font per a la història econòmica i Social Bartolomé Yun Ferran Esquilache: Els constructors de l’Horta de València: Origen, evolució i estructura social d’una gran horta andalusina entre els segles VIII i XIII Guillermo García-Contreras Raül González Devís: Maquis i masovers: Entre la resistència, la supervivència i el terror Guillem Puig Vallverdú Josep Colomé-Ferrer: Terra de ceps: Especialització vitivinícola i món rabassaire a les comarques de l’Anoia i l’Alt Penedès al segle XIX Belén Moreno Claverías Raimon Soler-Becerro: Viticultura, desigualtat i conflicte agrari: La lluita per la terra a la Catalunya vitícola, 1900-1936 Jordi Pomés Jaume Torras: Fabricantes sin fábrica: En el camino de la industrialización: Los Torelló, 1691-1794 Jaume Torras: La industria antes de la fábrica Eloy Fernández Clemente

Catalunya va viure l’1 d’octubre del 2017 un dels moments informatius més importants de la seva història. El Govern català va habilitar, desobeint el Tribunal Constitucional, 2.243 col∙legis electorals per preguntar als ciutadans si estaven a favor o en contra de la inde­pendència de Catalunya. El fet que els principals òrgans dels poders judicial i polític d’Espanya consideressin il∙legal aquest referèndum no va fer desistir els organitzadors. La jornada va estar mar­cada per la gent que va mobilitzar-se per votar i per l’actuació de la policia espanyola que va intervenir amb força. La recerca analitza com un viral de You­Tube, per denunciar irregularitats en la consulta, conté tots els ingredients per considerar-lo la principal fake news d’aquell dia. L’anàlisi es contextualitza amb opinions sobre la cobertura del re­ferèndum de quatre periodistes catalans entrevistats (Crónica Global, El País i Ara). També es confronten els relats de TV3 i TVE, en el Telenotícies i el Tele­diario. Mentre la televisió catalana va presentar l’1-O de manera èpica, per la resistència popular per salvaguardar uns drets que simbolitzaven les urnes enfront les càrregues policials; la televi­sió pública espanyola va emfatitzar que va ser una acció il∙legal, sense garanties democràtiques. Votes in the Streets on October 1, 2017 in Catalonia: An Example of Covert Fake News On October 1st, 2017 (1-O), Catalonia experienced one of the most important newsworthy moments in its history. The Catalan government set up 2.243 polling stations to conduct a referendum on Catalonia’s independence, thereby disobeying Spain’s Constitutional Court. Although the main bodies of the Spa­nish judiciary and political powers con­sidered the referendum illegal, the orga­nizers persisted. The day was marked by people’s mobilizations, which consisted of defending polling stations and pro­tecting voters from police intervention. With this study, we seek to analyse how a YouTube video, which reported irregu­larities about the referendum and went viral, contains all the ingredients to be considered fake news. The analysis is contextualized with opinions about the media coverage of the referendum by four interviews with Catalan journalists (Crónica Global, El País, Ara). The ac­counts of TV3 (Televisió de Catalunya) and TVE (Televisión Española), in Tele­notícies (TV3’s news) and Telediario(TVE’s news) are also juxtaposed. While the Catalan public television (TV3) pre­sented the 1-O in an epic way, stressing the citizens’ resistance to safeguard the rights as symbolized by the ballot boxes against the Spanish police, the Spanish public television (TVE) emphasised that 1-O was an illegal referendum lacking democratic legitimacy.

Resum: En aquest article es presenta l’estudi de la figura del comte Arnau, heroi llegendari sorgit a les terres de la Catalunya Vella el drama del qual ha travessat els segles i ha estat difós per mitjà d’una balada i uns textos llegendaris de caràcter oral. El senyor poderós i malvat, sacríleg sense escrúpols i amic del diable, apareix a la seva esposa després de mort, sorgit de l’infern, com una ànima en pena que recorre la terra muntat en un cavall de flames. La balada, en forma de diàleg entre la dama i l’espectre del comte, ens reconta la causa de la seva condemna: «per soldades mal pagades», perquè no pagà els jornals que havia promès als seus treballadors. Per mitjà de la història llegendària del comte Arnau, el poble qüestionava la legitimitat d’un senyor incapaç de complir les seves promeses. En migrar a l’illa de Mallorca, el mite es consolida en un personatge històricament identificat que concentra les malvestats del comte llegendari, desapareix qualsevol al·lusió al tema dels jornals mal pagats, però persisteix en la denúncia d’un comte malvat i dèspota. Paraules clau: llegenda, comte Arnau, comte Mal, ànima en pena, legitimitat del senyor. Abstract: This article presents the study of the figure of Conde Arnau, the legendary hero from the Old Catalunya lands, whose history has passed through the centuries and has spreaded through a ballad and legendary spoken texts. The powerful and bad master, without scruples and friend of the devil, appears to his wife after death. He comes out of hell, like a spirit in pain, wandering the land on a horse of flames. The ballad was composed in form of a dialogue between the lady and the spirit of the Conde. Through the legendary history of the Conde Arnau, the villagers questioned the legitimity of the Master, who was unable tu fulfelt his promises. In inmigrated to the island of Mallorca, the legend is consolidated in one identified historical character, which was concentrated in this legendary conde badness. Key words: legendary history, Conde Arnau, Conde Mal, spirit in pain, legímity of the Master.

Resum: La sodomia ha estat perseguida al llarg de la història europea pels tribunals civils i eclesiàstics. A més, a partir de l’any 1524 la Inquisició obtingué jurisdicció plena per jutjar la sodomia als territoris d’Aragó, Catalunya i València. Amador de Molina ja havia sigut jutjat i condemnat a Múrcia, des d’on va arribar, desterrat, a la localitat d’Ontinyent. Denunciat per l’estupre d’un menor, el Tribunal de la Inquisició de València es va mostrar implacable. Junt amb la transcripció del procés, aportem en aquest article una relació general d’alguns dels treballs més significatius en l’estudi de la Inquisició i la repressió sexual, i un esbós dels marcs doctrinals i legals del pecat-delicte de sodomia. Paraules clau: sodomia, homosexualitat, pecat nefand, crim, Inquisició, repressió sexual.Abstract: Throughout European history, sodomy has been pursued by civil and ecclesiastical courts. In addition, from 1524 on, the Inquisition obtained jurisdiction to judge sodomy in the territories of Aragon, Catalonia and Valencia. Amador de Molina had been judged and sentenced in Murcia, from where he arrived, exiled, in the village of Ontinyent. Denounced by the rape of a minor, the Court of the Inquisition of Valencia was relentless. Along with the transcription of the process, in this article we provide a general relation of some of the most significant works in the study of the Inquisition and sexual repression, and an outline of the doctrinal and legal frameworks of the sin-crime of sodomy.Keywords: sodomy, homosexuality, nefarious sin, crime, Inquisition, sexual repression.

RESUMENEl propósito de este artículo es analizar cómo las parias: tributos pagados por los musulmanes, en este caso de las taifas de Zaragoza, Lérida y Tortosa principalmente al conde de Barcelona, tienen un papel esencial a la hora de situar a este condado en un lugar preeminente en Cataluña durante el gobierno del conde Ramón Berenguer I (1035-1076). Después de una pequeña introducción veremos cómo mediante la inclusión de ciertas cláusulas en los juramentos de vasallaje el conde barcelonés se aseguraba el monopolio de los ingresos de parias y cómo formaba una red clientelarredistribuyendo el dinero que recibía. También utilizaba el dinero procedente de las parias para expandir su territorio: por un lado compraba condados de manera directa y por otro incentivaba el establecimiento de nobles en peligrosas zonas fronterizas.PALABRAS CLAVE: Parias, Barcelona, Siglo XI, Ramón Berenguer I, taifas.ABSTRACTThe aim of this article is to analyse how the parias, which are tributes paid by the Muslims, in this example from the taifas of Zaragoza, Lérida and Tortosa, mainly to the Count of Barcelona, played an essential role in establishing this county’s prominence during the government of Count Ramón Berenguer I (1035-1076). After an introduction, we will see how by including certain terms and conditions in the vows of vassalage the Count ensured the monopoly of the income produced by theparias and how he redistributed the money among his vassals, thereby creating patronage networks. The Count also used the money from the parias to expand his territory: on the one hand he bought counties directly, and on the other and he used the money to help nobles establish themselves in dangerous frontier zones.KEY WORDS: Parias, Barcelona, Siglo XI, Ramón Berenguer I, Taifas. BIBLIOGRAFÍA:Balañá i Abadía, P., Els musulmans à Catalunya (713-1153): assaig de síntesi orientativa, Sabadell, Ausa, 1993.Balari Jovany, J., Orígenes Históricos de Cataluña, San Cugat del Vallès, Instituto internacional de cultura románica, 1964, (1º ed. 1899).Baraut, C., “Els documents, dels anys 1051-1075, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell” en Urgellia, 6 (1983), p. 239Bonnassie, P., La Catalogne du milieu du Xe a la fin du XIe Siècle, Croissance et mutations d’une sociètè, Tome II, Tolouse, Université de Tolouse-Le Mirail, 1975.Bonnassie, P. Cataluña mil años atrás (siglos X-XI), Barcelona, Península, 1988.Chesé Lapeña, R., Col·lecció diplomàtica de Sant Pere d’Ager fins 1198, Volum I, Barcelona, Fundación Noguera, 2011Dèbax, H., “Les feudalitats al Llenguadoc i Catalunya. Algunes observacions sobre les divergències de l’evolució”, L’Avenç, 202, 1996, pp. 30-35.Falqué, E. (trad,), “Chronicón Compostellanum”, Habis, 14 (1983), pp. 73-84.Feliú de la Peña, N., Puyol, J. y Sobrequés i Callicó, J., Anales de Cataluña, Barcelona, Base, 1999.Feliu i Montfort, G. y Salrach, J.M., Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I, Lérida, Fundación Noguera-Pagés, 1999.Fité i Llevot, F. y González i Montardit, E., Arnau Mir de Tost: Un señor de frontera al segle XI, Lérida, Universidad de Lérida.Joranson, E., The Danegeld in France, Rock Island (Illinois), Augustana Printers, 1923.Kosto, A.J., Making agreements in medieval Catalonia: power, order and the written world, 1000-1200, Cambridge, Cambridge University Press, 2001Laliena, C., La formación del Estado feudal: Aragón y Navarra en la época de Pedro I, Huesca, Colección de estudios Altoaragoneses, 1996.Mínguez Fernández, J. M., La España de los siglos VI al XIII: guerra, expansión y transformaciones, Nerea, Pamplona, 2004.Negro Cortés, A. E., “Las parias abonadas por el reino de Granada (1246-1464). Aproximación a su estudio”, Roda da Fortuna, 2, 1-1 (2013), pp. 382-396.Negro Cortés, A.E., “Las parias: una introducción general” en F. Sabaté y J. Brufal (ed.) Investigar l’edat mitjana, Lérida, Pagés Editors, 2018, pp. 43-53.Negro Cortés, A. E., “Las parias en la historia medieval española” en M. Urraco y S. López (ed.) Catálogo de Investigación Joven de Extremadura, Cáceres, Universidad de Extremadura, 2017, pp. 255-258.Negro Cortés, A. E., “Explotación económica de los musulmanes del valle del Ebro: parias y almotexenas abonadas a los reinos de Aragón y Navarra durante el siglo XI”, Aragón en la Edad Media, 28 (2018), pp. 4-17.Puig i Cadafalch, J., Falguera, A. y Goday i Casals, J., L’Arquitectura romanica a Catalunya, Vol II, Institut d’Estudis Catalans, Barberà del Vallés, 2001, (ed. facsímil).Rosell, F. M., Liber Feudorum Maior: cartulario real que se conserva en el Archivo de la Corona de Aragón, Barcelona, CSIC, 1945.Ruiz-Doménec, J. E., “Cataluña en 1025: los orígenes de una organización social”, Estudi General, 1-1 (1996), pp. 93-98.Ruiz-Domènec, J. E., L’Estructura feudal: sistema de parenitu i teoria de l’aliança en la societat catalana (c. 980-c. 1220), Edicions del Mall, Sant Boi de Llobregat, 1985.Sabaté, F., La feudalización de la sociedad catalana, Granada, Universidad de Granada, 2007.Sabaté, F., Història de Lleida. Volum 2: Alta Edad Mitjana, Pagès, Lérida, 2003.Salrach, J. M., Història de Catalunya, Volum II: El procés de feudalització (segles III-XII), Barcelona, Edicions 62, 1987.Sobrequés, S., Els grans comtes de Barcelona, Barcelona, Vincens Vives, 1961.Villanueva, J., Viage literario á las iglesias de España, Tomo 10, Madrid, Real Academia de la Historia, 1821,Zimmermann, M., “Et je t’empouvoirrai (potestativum te farei), à propos des relations entre fidélité et pouvoir en Catalogne au XIe siècle”, Mediévales, 10, 1986, pp, 17-36.Zurita, J., Anales de Aragón, (ed. A. Canellas), Institución Fernando el Católico, CSIC, Zaragoza, 1976.

Article describes types of word–image relationships in Polish literary education and is based on interdisciplinary methodology. The reform of the education system in 1999 was a clear turning point in the history of Polish research on this issue. Use of iconic material in Polish language education, referring to intersemiotic relationships between the word and the image and resulting from tasks performed by the student during Polish language lessons, has been an important topic of discussionamong educationalists for many years. In terms of complementary reading texts that will further develop text interpretation, the authors consider equal treatment of literary and iconic texts. Cultivating interpretation skills open up new horizons to the contemporary young audience of the world in culture, literature, and art. As the next generation the quest for new meaning, initiating mechanisms of new vision and new sensitivity to the reception of arts will also allow a redefinition of the concepts of interpretation, meaning, and significance. Key words: literary reading in the classroom, visual reading, history of art, intersemiotic approach, intertextuality, literary responses Resumen El artículo describe tipos de relaciones entre palabras e imágenes en la educación literaria polaca y está basado en una metodología interdisciplinar. La reforma del sistema educativo en 1999 fue un claro punto de inflexión en la historia de la investigación sobre este asunto en Polonia. El uso del material icónico en la educación lingüística polaca, referida a las relaciones intersemióticas entre la palabra y la imagen, y los resultados de tareas llevadas a cabo por estudiantes durante las clases de polaco, han sido durante muchos años un importante tema de discusión entre educadores. Respecto a las lecturas complementarias que más adelante desarrollarán la interpretación del texto, las autoras consideran igualmente el tratamiento de los textos literarios y los icónicos. Cultivar destrezas interpretativas abre nuevos horizontes a la joven audiencia contemporánea al mundo de la cultura, la literatura y el arte. Para las nuevas generaciones, la búsqueda de nuevos significados, iniciando mecanismos para una nueva visualización y una nueva sensibilidad hacia la recepción de las artes, conllevará también una redefinición de los conceptos de interpretación, significado y sentido. Palabras clave: lectura literaria en el aula, lectura visual, historia del arte, enfoque intersemiótico, intertextualidad, respuesta literaria. Resum L’article descriu tipus de relacions entre paraules i imatges en l’educació literària polonesa i està basat en una metodologia interdisciplinària. La reforma del sistema educatiu el 1999 va ser un clar punt d’inflexió en la història de la recerca sobre aquest assumpte a Polònia. L’ús del material icònic en l’educació lingüística polonesa, referida a les relacions intersemiòtiques entre la paraula i la imatge, i els resultats de tasques dutes a terme per estudiants durant les classes de polonès, han sigut durant molts anys un important tema de discussió entre educadors. Quant a les lectures complementàries que després desenvoluparan la interpretació del text, les autores consideren en igualtat de condicions el tractament dels textos literaris idels icònics. Conrear destreses interpretatives obri nous horitzons a la jove audiència contemporània al món de la cultura, la literatura i l’art. Per a la nova generació, la cerca de nous significats, tot iniciant mecanismes per a una nova visualització i una nova sensibilitat cap a la recepció de les arts, comportarà també una redefinició dels conceptes d’interpretació, significat i sentit. Paraules clau: lectura literària a l’aula, lectura visual, història de l’art, enfocament intersemiòtic, intertextualitat, resposta literària.

RESUMEN:El objetivo del artículo es aproximarnos a la controvertida biografía del comisario Manuel Brabo Portillo. El trabajo está basado en fuentes primarias y secundarias. El método utilizado es empírico. En el imaginario del mundo sindicalista revolucionario, Brabo Portillo era el policía más odiado, la reencarnación de la cara más turbia del Estado. Fue, así mismo, un espía alemán relacionado con el hundimiento de barcos españoles, el asesinato del empresario e ingeniero Barret y el primer jefe de los terroristas vinculados a la patronal barcelonesa. La conflictividad que afectó a España en el período de la Primera Guerra Mundial es fundamental para entender los orígenes del terrorismo vinculado al pistolerismo, que marcó la historia político social española del primer tercio del siglo XX.PALABRAS CLAVE: Brabo Portillo, pistolerismo, espionaje, sindicalismo, Primera Guerra Mundial.ABSTRACT:The objective of the article is an approach to the controversial biography of Police Chief Manuel Brabo Portillo. The work is based on primary and secondary sources. The method used is empirical. In the imagery of the revolutionary syndicalist world, Brabo Portillo was the most hated policeman, the reincarnation of the murkiest face of the state. He was also a German spy connected with the sinking of Spanish ships, the murder of businessman and engineer Josep Barret and the first head of the terrorists linked to Barcelona employers. The conflict that affected Spain during the period of the First World War is fundamental in order to understand the origins of terrorism linked to pistolerismo, which marked Spanish social political history during the first third of the twentieth century.KEY WORDS: Brabo Portillo, pistolerismo, espionage, syndicalism, First World War. BIBLIOGRAFÍAAisa, M., La efervescencia social de los años 20. Barcelona 1917-1923, Barcelona, Descontrol, 2016.Aguirre de Cárcer, N., La neutralidad de España durante la Primera Guerra Mundial (1914-1918). I. Bélgica, Madrid, Ministerio de Asuntos Exteriores, 1995.Alonso, G., “’Afectos caprichosos’: Tradicionalismo y germanofilia en España durante la Gran Guerra”, Hispania Nova, 15, 2017, pp. 394-415.Amador, A., El Terror blanco en Barcelona. Las bombas y los atentados personales. Actuación infernal de una banda de asesinos al servicio de la burguesía. El asesinato como una industria, Tarragona, Talleres gráf. Gutenberg, [1920?].Anglés, C., “Contra los sindicatos. Los procesos de la organización obrera. La impostura nunca ha sido justicia”, Solidaridad Obrera, 836 (1/8/1918), p. 1.Balcells, A., El Pistolerisme. Barcelona (1917-1923), Barcelona, Pòrtic, 2009.Ben-Ami, S., La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), Barcelona, Planeta, 1984.Bengoechea, S., Organització patronal i conflictivitat social a Catalunya. Tradició i corporativisme entre finals de segle i la dictadura de Primo de Rivera, Barcelona, PAM, 1994.Bengoechea, S., El locaut de Barcelona (1919-1920), Barcelona, Curial, 1998.Bengoechea, S., “1919: La Barcelona colpista. L’aliança de patrons i militars contra el sistema liberal”, Afers, 23/24 (1996), pp. 309-327.Brabo Portillo, M., Ensayo sobre policía científica, Barcelona, Gassó Hermanos, [190?].Bravo Portillo, M. y Samper, A., Programa para los exámenes de ingreso ó ascenso en plazas de oficiales de cuarta clase de la Hacienda Pública, Madrid, Mateu, 1906.Bueso, A., Recuerdos de un cenetista, Barcelona, Ariel, 1976.Burgos y Mazo, M. de, El verano de 1919 en Gobernación, Imprenta de E. Pinós-Cuenca, 1921.Calderón, F. de P. [Rico Ariza, E.] y Romero, I., Memorias de un terrorista. Novela episódica de la tragedia barcelonesa, Barcelona, [s.e.], [1924?].Carden, R. M., German Policy Toward Neutral Spain, 1914-1918, London, Routledge, 2014.Cardona, G., Los Milans del Bosch, una familia de armas tomar. Entre la revolución liberal y el franquismo, Barcelona, Edhasa, 2005.Casal Gómez, M., La Banda Negra. El origen y la actuación de los pistoleros en Barcelona (1918-1921), 2ª. Edición, Barcelona, Icaria, 1977.Calle Velasco, M. D. de la, “Sobre los orígenes del estado social en España”, Ayer, 25 (1997), pp. 127-150.D’Ors, E., “La unidad de Europa”, La Vanguardia, (1/12/1914), p. 7.Díaz Plaja, F., Francófilos y germanófilos. Los españoles en la guerra europea, Barcelona, Dopesa, 1973.Díez, P., Memorias de un anarcosindicalista de acción, Barcelona, Bellaterra, 2006.Domingo Méndez, R., “La Gran Guerra y la neutralidad española: entre la tradición historiográfica y las nuevas líneas de investigación”, Spagna Contemporanea, 34 (2008), pp. 27-44.Esculies, J., “España y la Gran Guerra. Nuevas aportaciones historiográficas”, Historia y Política, 32 (2014), pp. 47-70.Esdaile, Ch. J., La Quiebra del liberalismo, 1808-1939, Barcelona, Crítica, 2001.Foix, P., Los Archivos del terrorismo blanco. El fichero Lasarte (1910-1930), Madrid, Las Ediciones de la Piqueta, 1978.Forcadell, C., Parlamentarismo y bolchevización. El movimiento obrero español, 1914-1918, Barcelona, Crítica, 1978.Fuentes Codera, M., “El somni del retorn a l’Imperi: Eugeni d’Ors davant la Gran Guerra”, Recerques, 55 (2007), pp. 73-93.Fuentes Codera, M., “Germanófilos y neutralistas. Proyectos tradicionalistas y regeneracionistas para España (1914-1918)”, Ayer, 91/3 (2013), pp. 63-92.Fuentes Codera, M., España en la Primera Guerra Mundial. Una movilización cultural, Madrid, Akal, 2014.García Oliver, J., El Eco de los pasos, Paris/Barcelona, Ruedo Ibérico, 1978.García Sanz, F., España en la Gran Guerra, Madrid, Galaxia Gutenberg, 2014.Giráldez, E., “Brabo Portillo ¡Yo te acuso, Asesino!”, Solidaridad Obrera, 840 (5/8/1918), p. 1.Golden, L., “Les dones com avantguarda; El rebombori del pa del gener 1918”, L’Avenç (1981), pp. 45-52.Golden, L., “The women in command. The Barcelona women’s consumer war of 1918”, UCLA Historical Journal (1985), pp. 5-32.E. González Calleja y F. del Rey Reguillo, La Defensa armada contra la revolución. Una historia de las guardias cívicas en la España del siglo XX, Madrid, CSIC, 1995.González Calleja, E., La Razón de la fuerza. Orden público, subversión y violencia política en la España de la Restauración, 1875-1917, Madrid, CSIC, 1998.González Calleja, E., El Máuser y el sufragio. Orden público, subversión y violencia política en la crisis de la Restauración (1917-1931), Madrid, CSIC, 1999.González Calleja, E., (ed.), Políticas del miedo. Un balance del terrorismo en Europa, Madrid, Biblioteca Nueva, 2002.González Calleja, E., La España de Primo de Rivera. La modernización autoritaria 1923-1930, Madrid, Alianza Editorial, 2005.González Calleja, E., El laboratorio del miedo. Una historia general del terrorismo, Barcelona, Crítica, 2013.González Calleja, E. y Aubert, P., Nidos de espías. España, Francia y la Primera Guerra Mundial, Madrid, Alianza, 2014.González Calleja, E. (coord.), Anatomía de una crisis. 1917 y los españoles, Madrid, Alianza, 2017.Granados de Siles, J., “El escandaloso espionaje de Barcelona”, Solidaridad Obrera, 793 (19/6/1918), p. 1.Gual Villalbí, P., Memorias de un industrial de nuestro tiempo, Barcelona, Sociedad General de Publicaciones, [193?].León-Ignacio, J., Los años del pistolerismo. Ensayo para una guerra civil, Barcelona, Planeta, 1981.León-Ignacio, J., “Brabo Portillo, comisario y político”, Historia y vida, 181 (1983), pp. 68-73.Llates, R., 30 anys de vida catalana, Barcelona, Aedos, 1969.Madrid, F., Ocho meses y un día en el Gobierno Civil de Barcelona (confesiones y testimonios), Barcelona-Madrid, Las ediciones de la flecha, 1932.Manent, J., Records d’un sindicalista llibertari català, 1916-1943, París, Edicions Catalanes de París, 1976.Marquès, J., Història de l’organització sindical tèxtil “El Radium”, Barcelona, La Llar del Llibre, 1989.Márquez, B. y Capo, J. M., Las Juntas militares de defensa, Barcelona, Librería Sintes, 1923.Martínez Fiol, D., El catalanisme i la Gran Guerra (1914-1918). Antologia, Barcelona, La Magrana, 1988.Martínez Fiol, D. y Esculies Serrat, J., L’Assemblea de Parlamentaris de 1917 i la Catalunya rebel, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2017.Martínez Fiol, D. y Esculies Serrat, J., 1917. El año en que España pudo cambiar, Sevilla, Renacimiento, 2018.M.C.C., “El ‘affaire’ Brabo Portillo”, publicado en El Parlamentario y reproducido por Solidaridad Obrera, 926 (2/11/1918), p. 1.Mendoza, E., La verdad sobre el caso Savolta, Barcelona, Seix y Barral, 1975.Morales Lezcano, V., El colonialismo hispano-francés en Marruecos (1898-1927), Madrid, Siglo XXI, 1976.Navarra, A., 1914. Aliadófilos y germanófilos en la cultura española, Madrid, Cátedra, 2014.Navarra, A., Aliadòfils i germanòfils a Catalunya durant la Primera Guerra Mundial, Barcelona, Generalitat-CHCC, 2016.Nisk, “¡Inocente Brabo!”, Solidaridad Obrera, 789 (15/6/1918), p, 1.Pestaña, Á.,“A vuela pluma” y “En Libertad”, Solidaridad Obrera, 840-841 (5-6/8/1918), p. 1.Pestaña, Á., Terrorismo en Barcelona. Memorias inéditas, Barcelona, Planeta, [1979].Pradas Baena, M. A., L’anarquisme i les lluites socials a Barcelona 1918-1923. La repressió obrera i la violència, Barcelona, PAM, 2003.Pujadas, X., Marcel·lí Domingo i el marcel·linisme, [Barcelona], PAM, 1996.Roig, M., Rafael Vidiella. L’aventura de la revolució, Barcelona, Laia, 1976.Romero Salvadó, F. J., “Crisi, agonia i fi de la monarquía liberal (1914-1923)”, Segle XX. Revista catalana d’història, 1 (2008), pp. 57-82.Romero Salvadó, F. J. y Smith, A. (eds.), The Agony of Spanish Liberalism. FromRevolution to Dictatorship 1913-23, Houndmills, Basingstoke, Palgrave Macmillan, 2010.Rosenbusch, A., “Los servicios de información alemanes: sabotaje y actividad secreta”, Andalucía en la historia, 45 (2014), pp. 24-29.Rosenbusch, A., “Guerra Total en territorio neutral: Actividades alemanas en España durante la Primera Guerra Mundial”, Hispania Nova, 15 (2017), pp. 350-372.S. A., “Historia de un ‘bravo’ muy pillo”, La Campana de Gracia, 2569 (28/6/1918), p. 4.S.A., L’Esquella de la Torratxa, (12/7 y 30/8/ y 12/9/1918), pp. 447, 451, 456, 458, 568, 577 y 592.S. A., “A cada puerco le llega su San Martín” y “La muerte de Batet”, Solidaridad Obrera, 711 y 712 (9 y 10/1/1918), p. 1.S. A., Solidaridad Obrera, 713-716 (11-14/1/1918), p. 1.S. A., “Los conflictos del hambre”, Solidaridad Obrera, 717, 719-721 y 723-727 (15 y 17-19 y 21-25/1/1918), p. 1.S.A., Solidaridad Obrera, 783 y 784-786, (9-12/6/1918), p. 1.S.A., Solidaridad Obrera, 789-790, 794-795, 798 (15-16, 20-21 y 24/6/1918), p. 1.S. A., Solidaridad Obrera, 833 y 837 (28/7 y 2/8/1918), p. 1.S. A., Solidaridad Obrera, (3/7 y 12/12/1918), p. 2.S.A., “Veredicto popular”, Solidaridad Obrera, 790, 791, 793, 794, 795, 798, 799, 800, 802, 808, 809, 810, 811, 815, 816, 817, 818, 819, 820, 821, 822, 823, 825, 826, 827, 828, 829, 830, 832, 833, 834, 835, 836, 837, 838, 839 (16, 17, 19, 20, 21, 24, 25, 26, 28/6; 4, 5, 6, 7, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 28, 29, 30, 31/7; 1, 2, 3, 4/8/1918), pp. 1-3.S.A., “Envío a doña Remedios Montero de Brabo Portillo”, 871 (7/9/1918), p. 1.S.A., Solidaridad Obrera, (24, 25, 26, 27, 28 y 30/6 y 3, 6, 8, 5, 10, 12, 13 y 19/7, 4, 5, 9, 23, 24 y 26/8, 21, 24, 25, 31/10, 1, 2/11/ y 1-6, 8, 10, 11, 12, 14, 15, 20, 30 y 31/12/1918), pp. 1-4.Safont, J., Per França i Anglaterra. La I Guerra Mundial dels aliadòfils catalans, Barcelona, Acontravent, 2012.Sánchez Marín, A. L., “El Instituto de Reformas Sociales: origen, evolución y funcionamiento”, Revista Crítica de Historia de las Relaciones Laborales y de la Política Social, 8 (mayo 2014), pp. 7-28.Smith, A., “The Catalan Counter-revolutionary Coalition and the Primo de Rivera Coup, 1917–23”, European History Quaterly 37:1 (2007), pp. 7-34.Smith, A., Anarchism, revolution and reaction. Catalan labor and the crisis of the Spanish State, 1898-1923, New York, Oxford, Berghahn, 2007.Soldevilla, F., El Año político 1920, Madrid, I. de Julio Cosano, 1921.Taibo II, P. I., Que sean fuego las estrellas. Barcelona (1917-1923), Barcelona, Crítica, 2016.Tamames, R. y Casals, X., Miguel Primo de Rivera, Barcelona, Ediciones B, 2004.Tusell, J., Radiografía de un golpe de estado. El ascenso al poder del general Primo de Rivera, Madrid, Alianza, 1987.Val, R. del y Río del Val, J. del, Solidaridad Obrera, 787-788, 790, 794, 801, 805, 807, 811, 814, 818, 828, 829, 836, 970 (13, 14, 16, 20 y 27/6/, 3, 7, 10, 14, 23, 24 y 31/7/ y 1/8/ y 10/121918), p. 1.Vandellós, P., “Contra los sindicatos. Los procesos de la sindicación obrera. De actualidad”, Solidaridad Obrera, 791 (17/6/1918), p. 1.Vidiella, R., Los de ayer. Novela, Madrid-Barcelona, Nuestro Pueblo, 1938.Winston, C. M., La Clase trabajadora y la derecha en España (1900-1936), Madrid, Cátedra, 1989.Winston, C. M., “Carlist workers groups in Catalonia, 1900-1923”, en S. G. Payne (dir.), Identidad y nacionalismo en la España contemporánea: el carlismo, 1833-1975, Madrid, Actas, 1996, pp. 85-101.Wosky, Solidaridad Obrera, 791, 801 y 820, (17 y 21/6/ 10/7/1918), pp. 1 y 3.

En aquest article es presenten les principals publicacions, estudis i activitats al voltant de la història de les biblioteques i dels arxius, així com les que parlen de les seves col·leccions i fons, editades a Catalunya el 2018 i 2019 o que tracten sobre Catalunya. S’hi inclouen tant les monografies com els articles, tesis i treballs de recerca que s’han publicat; també es recullen les conferències i els congressos duts a terme i la docència relacionada.

Els estudis sobre literatura infantil i juvenil (LIJ) es troben en fase de transició generacional, tant dels especialistes com dels autors i professionals que han configurat el panorama de la LIJ catalana en l’etapa democràtica. Així, premis, entrevistes, exposicions o articles han atès la preservació de la memòria, tot i que amb una certa feblesa respecte del que caldria. Els estudis universitaris mantenen, amb altes i baixes, la seva oferta formativa, les tesis i les publicacions, però continua la disminució d’equips i projectes i la manca de línies específiques de LIJ. Resulta més activa la difusió i promoció a la xarxa i a través de les activitats dels sectors professionals. Els temes tractats mostren continuïtat amb el passat bienni: l’atenció a la història de la LIJ recent; la perspectiva de gènere a les obres; la interrelació de codis: els àlbums, però també els aspectes materials dels llibres, la narració gràfica i la LIJ digital, així com la promoció i l’educació literària.