Letteratura scientifica selezionata sul tema "Llengües"
Cita una fonte nei formati APA, MLA, Chicago, Harvard e in molti altri stili
Consulta la lista di attuali articoli, libri, tesi, atti di convegni e altre fonti scientifiche attinenti al tema "Llengües".
Accanto a ogni fonte nell'elenco di riferimenti c'è un pulsante "Aggiungi alla bibliografia". Premilo e genereremo automaticamente la citazione bibliografica dell'opera scelta nello stile citazionale di cui hai bisogno: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver ecc.
Puoi anche scaricare il testo completo della pubblicazione scientifica nel formato .pdf e leggere online l'abstract (il sommario) dell'opera se è presente nei metadati.
Articoli di riviste sul tema "Llengües"
1
Portolés, Laura. "El multilingüisme a l’escola: tendències educatives i nous reptes." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 68 (April 1, 2020): 125. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.68.16474.
Testo completoAbstract (sommario):
Aquest article tracta sobre les tendències educatives actuals i els nous reptes que l’educació multilingüe planteja. Es presenta la situació lingüística actual a la gran majoria de centres educatius on vàries llengües coexisteixen dins i fora de l’aula. S’expliquen les diferents tendències educatives lligades al foment del multilingüisme, com ara la importància del manteniment de les llengües pròpies de l’alumnat,la incorporació de l’anglés a una edat primerenca i els nous enfocaments metodològics en l’ensenyament de llengües, com són els programes CLIL i EMI. S’exposa un nou paradigma emergent en el camp del multilingüisme, anomenat translanguaging, que adopta per primera vegada un enfocament purament multilingüe i incorpora la recerca avantguardista en adquisició de llengües addicionals i competència multilingüe. Es conclou amb una sèrie de valoracions sobre didàctica multilingüe i futures línies de recerca.
2
Juan-Garau, Maria. "L’educació de l’alumnat amb llengües d’herència: una mirada actual i reptes de futur." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 68 (April 1, 2020): 177. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.68.16476.
Testo completoAbstract (sommario):
Arran de l’increment de la mobilitat i els fenòmens migratoris, al voltant de 244 milions de persones al món són migrants. Aquesta tendència ha fet de la diversitat una de les principals característiques de les societats contemporànies. En aquest context el multilingüisme ha esdevingut un bé preuat i, en conseqüència, s’incentiva l’aprenentatge de llengües, entre les quals ens centrarem en les llengües d’herència (LH). Una LH és una llengua parlada a la llar que, crucialment, no és la llengua dominant de la societat en general. En aquest article ens focalitzarem fonamentalment en les LH a l’entorn escolar i, per tant, tindrem en compte les noves llengües a les quals s’exposa l’alumnat nouvingut a més del manteniment i promoció (o no) de les LH a les comunitats d’acollida. Addicionalment farem referència a diferents programes d’ensenyament de les LH tenint en compte les seves característiques i eficàcia, i ens fixarem especialment en els entorns catalanoparlants i en la vinculació entre llengües d’herència i identitat. Finalment, abordarem els reptes de futur des d’una mirada pedagògica i aportarem unes reflexions finals.
3
Nussbaum, Luci. "Una didàctica ‘sociolingüística’ de les llengües?" Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature 7, no. 3 (2014): 1. http://dx.doi.org/10.5565/rev/jtl3.590.
Testo completo
4
Méndez i Navarro, Anna Maria. "Ressenya: El tractament integrat de les llengües." Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature 4, no. 4 (2011): 94. http://dx.doi.org/10.5565/rev/jtl3.445.
Testo completo
5
Cabrera, Jesús, and Cinta Llatge. "Ensenyament i aprenentatge de llengües estrangeres: Anglès." Comunicació educativa, no. 17 (February 16, 2015): 37. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200437-38.
Testo completoAbstract (sommario):
<p>Aquest article ens presenta l’experiència de l’escola CEIP Daniel Mangrané en la qual van establir un projecte d’innovació que es va iniciar amb els alumnes de 2n de Cicle Inicial al curs 1999/2000, a 1r el 2000/ 01 i a P5 el 2001/02, tot seguint els consells i orientacions donades pel Centre de Recursos de llengües estrangeres de la demarcació de Tarragona. Ens mostra els materials, la metodologia i els criteris d’avaluació que van utilitzen per ensenyar l’anglès a les aules.</p>
6
Cremades Cortiella, Elga. "Anàlisi d’errors en l’expressió escrita del català com a llengua addicional: contrast entre l’alumnat serbi i l’anglòfon." CLIL Journal of Innovation and Research in Plurilingual and Pluricultural Education 4, no. 2 (2021): 21–34. http://dx.doi.org/10.5565/rev/clil.65.
Testo completoAbstract (sommario):
Aquest treball vol constituir una primera aproximació a les característiques de la interllengua de l’alumnat de català com a llengua addicional que té com a llengües primeres el serbi, d’una banda, i l’anglès, de l’altra, prenent com a base metodològica l’anàlisi d’errors i els estudis d’interllengua, tot tenint en compte, també, els corpus d’aprenents. Per fer-ho, s’ha utilitzat un corpus de 97 exàmens corresponents a les proves dels certificats B1 de català emesos per l’Institut Ramon Llull durant els anys 2011 i 2012, uns exàmens que s’han transcrit, etiquetat i analitzat mitjançant el programari AntConc. Un cop analitzat els textos, s’han classificat els errors d’acord amb un criteri gramatical, de manera que es presenten els principals errors de l’alumnat als nivells ortogràfic i ortotipogràfic, morfosintàctic, lexicosemàntic i pragmaticodiscursiu. El treball mostra com els àmbits ortogràfic (en el cas de l’alumnat anglòfon) i morfosintàctic (en el cas de l’alumnat serbi) són els que presenten uns percentatges més elevats d’errors, si bé l’àmbit lexicosemàntic és on podem detectar més clarament les interferències de les llengües primeres i, sobretot, de les altres llengües que parla l’alumnat.
7
Mas i Miralles, Antoni. "El lèxic botànic en el Libre de Caça i els termes corresponents en altres tractats romànics." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 12 (December 21, 2018): 198. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.12.13393.
Testo completoAbstract (sommario):
Durant l'edat mitjana, els tractats de falconeria es dedicaven, entre altres assumptes, a descriure els símptomes i malalties que patien les aus, i oferien com a cures pal·liatives diferents remeis terapèutics a partir de les plantes medicinals. Aquest treball presenta un inventari de termes botànics que registrem en una obra del segle xv, el Llibre de Caça, a més dels vocables corresponents que hem trobat en quatre obres de falconeria medieval de tantes altres llengües romàniques: portuguès, castellà, francès i italià. De cada terme exposem quines propietats curatives tenien, el nom científic de la planta de què procedeix, l’etimologia del mot, juntament amb l'ètim estàndard actual. Finalment presentem una possible classificació dels vocables segons l’etimologia i les llengües.
8
Mut i Arbós, Joan. "Els tres complexos de la Filologia Clàssica." Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia 2, no. 10 (2020): 139–48. http://dx.doi.org/10.1344/afam2020.10.2.12.
Testo completoAbstract (sommario):
L’article suposa una breu dissertació sobre la interrelació entre el ‘com’ i el ‘què’ en l’ensenyament de les llengües clàssiques, així com sobre algunes confusions que de vegades es donen entre l’un i l’altre. Partint de l’exposició –volgudament provocativa– d’alguns dels factors que en condicionen l’ensenyament avui dia (allò que anomenem ‘els tres complexos de la Filologia Clàssica’), es planteja una reflexió al voltant de la finalitat de la nostra tasca docent, amb una reivindicació del mètode anomenat ‘tradicional’ en l’ensenyament de les llengües clàssiques. Finalment, es fa una reivindicació, també, del llatí i el grec com a factors estimuladors d’algunes competències que són absolutament necessàries i ‘útils’ per a l’alumnat del segle XXI.
9
Bassas, Xavier. "La traducció és política. Sobre el mercat de les llengües. Ressenya de ‘La Langue mondiale?, de P. Casanova…" Transfer 15 (December 16, 2019): 474–82. http://dx.doi.org/10.1344/transfer.2020.15.474-482.
Testo completoAbstract (sommario):
BASSAS, Xavier (Universitat de Barcelona). La traducció és política.Sobre el mercat de les llengües. Ressenya del llibre: CASANOVA,Pascale Casanova. (2016). La langue mondiale. Traduction et domination,París: Seuil, 144 pàgs.
10
Galarraga Lopetegui, Aritz. "Beatriz Fernández & Anna Pineda, «Basc per a catalanoparlants (O de com dues llengües tan diferents s’assemblen tant)», Argentona, Voliana Edicions, 2016, 292 pp." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 63 (December 1, 2017): 279. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.63.10480.
Testo completoAbstract (sommario):
Ressenya sobre el llibre de Beatriz Fernández & Anna Pineda, Basc per a catalanoparlants (O de com dues llengües tan diferents s’assemblen tant), Argentona, Voliana Edicions, 2016, 292 pp., ISBN: 978-84-944848-7-2.
Tesi sul tema "Llengües"
1
Soler, Carbonell Josep. "Llengües mitjanes i llengües internacionals en contacte a Catalunya i Estònia en l'era "glocal". Una anàlisi sociolingüística comparada." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2010. http://hdl.handle.net/10803/2096.
Testo completoAbstract (sommario):
Aquesta tesi examina la relació i el contacte entre "llengües mitjanes" i "llengües internacionals" a Catalunya i Estònia des d'un punt de vista comparat en l'era 'glocal'. Partint de la comparació dels contextos històrics i sociodemogràfics, s'analitzen els canvis en aquests camps i la manera com aquests canvis han influenciat i/o modificat les habilitats, els comportaments i les ideologies lingüístiques de cadascun dels grups de parlants en contacte.<br/><br/>Mitjançant dades recollides amb un treball de camp de diversos mesos a Tallin i a Barcelona amb eines metodològiques eminentment qualitatives (entrevistes en profunditat, grups de discussió, observació participativa i enquesta etnogràfica), s'observa que la relació entre aquests tipus de llengües ("mitjanes" i "internacionals") té uns trets particulars, els quals s'interpreten en aquest estudi des dels paradigmes teòrics de les ideologies lingüístiques, la sociocomplexitat i el paper de la globalització en la configuració linguoidentitaria.<br/><br/>El treball aconsegueix identificar les diferents posicions des de les quals interactuen els parlants en cada context fixant-se en les opinions o punts de vista expressats explícitament o implícita sobre la situació sociolingüística del seu entorn més immediat. El ventall de posicions que pot ocupar cada grup és ampli i va des d'una acceptació pragmàtica de la convivència etnolingüística fins a una reivindicació més emfàtica dels drets lingüístics per part de cada grup.<br/><br/>A partir de la comparació d'aquests dos casos podem traçar, doncs, certs paral·lelismes interessants entre cada grup lingüístic analitzat els quals poden il·luminar aspectes rellevants a tenir en compte en el tractament sociopolític de cada situació; però el que sobretot es destaca és el paper del nivell ideològico-representacional a l'hora de co-construir uns contextos sociolingüístics determinats. A més a més, el paper de la globalització és també crucial en tant que ressalta la complexitat de les realitats estudiades, situant el multilingüisme en una posició aparentment contradictòria: com a quelcom a priori problemàtic socialment per a les persones, grups o institucions, però alhora com a un recurs social i comunicatiu important per a la identitat i el reconeixement equitatiu dels distints grups lingüístics en contacte.<br><I>This thesis examines the relationship and contact between "medium-sized languages" and "international languages" in Catalonia and Estonia from a comparative point of view in the 'glocal' era. The comparison is based on the analysis of the demographic and historical contexts, and how the more recent changes in these fields have influenced and/or changed the language skills, behaviors and language ideologies of each group of speakers in contact.<br/><br/>Using data collected by several months of fieldwork in Tallinn and Barcelona with qualitative methodological tools (interviews, focused-group discussions, participant observation and an ethnographic survey) the study shows that the relationship between these languages ("medium-sized" and "international") has some special features, which are interpreted in this study from the theoretical paradigms of language ideologies, the socio-complexity and the role of globalization in shaping aspects of language and identity.<br/><br/>The work achieves to identify the different positions from which speakers interact in each context by highlighting their opinions or views expressed explicitly or implicitly about the sociolinguistic situation of their immediate surroundings. The range of positions that can be occupied by each group is broad, from a pragmatic acceptance of the coexistence with the other ethno-linguistic group to more emphatic claims of language rights by each group.<br/><br/>From the comparison of these two cases, some interesting parallels can be traced between each of the studied linguistic groups, which can illuminate important aspects to consider in dealing with the socio-political situation, but what the study emphasizes is the role of the ideological and representational level when co-constructing a particular sociolinguistic context. In addition, the role of globalization is also crucial in that it highlights the complexity of the realities studied, placing multilingualism in a seemingly contradictory position: a priori as something socially problematic for people, groups or institutions, but both as a social resource and communications important to the identity and equitable recognition of the different linguistic groups in contact.</i>
2
Avenoza, Gemma. "Repertori dels manuscrits en llengües romàniques conservats a biblioteques barcelonines." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 1989. http://hdl.handle.net/10803/1738.
Testo completoAbstract (sommario):
RESM:<br/><br/>La present tesi s'ocupa de l'estudi d'una part dels fons manuscrits conservats a les biblioteques barcelonines. Davant del problema de la manca de catàlegs actualitzats i de la poca accessibilitat dels vells, semblà oportú ocupar-nos de la realització d'un repertori de manuscrits, delimitants el corpus objecte d'estudi i de descripció per unes precisions cronològiques, materials, geogràfiques i lingüístiques que són àmpliament exposades a la introducció.<br/><br/>Aquest tipus d'anàlisi depèn d'un plantejament metodològic rigorós. Era imprescindible establir uns criteris estrictes que seleccionessin les dades que havien d'ésser objecte d'estudi i discriminessin aquelles que, tot i essent importants, resultessin més indirectamente vinculades a l'objectiu de la recerca. Aquest plantejament obligà a què els questionaris de treball inicialment emprats haguessin d'ésser revisats i completats, després d'una cala que serví per sondejar els fons objecte d'estudi. Així es va arribar a una solució de compromís que, sense deixar de banda el punt de vista codicològic, considerés només aquelles dades més útils. Aplicar estrictamente els mètodes que estudien les regulres, l'estructura de la doble pàgina, la unitat de reglara i les de mòdul d'escriptura (per no citar més que unes quantes), no hagués estat productiu. Els manuscrits aplegats corresponen als segles XIV i XV, i pocs presenten trets d'haver estar realitzats en centres de còpia organitzats. Les biblioteques barcelonines apleguen uns dipòsits molts variats i formats per molt diferents orígens; no anàvem a estudiar un fons uniforme, sortit d'un o dos centres de producció de llibres, cas en el qual les recerques codicològiques abans anunciades obtenen resultats del màxim interès. <br/><br/>El material així aplegat s'estructurà en dues parts: el repertori propiament dit i el que anomenarem materials complementaris, entre els quals destaquem els índex que ajuden a consultar-lo, les transcripcions de textos inèdits o d'interès, els estudis i el material gràfic (format per reproduccions de manuscrits i còpies i calcs de filigranes). Els índex són nombrosos i permeten la localització d'autors, de rúbriques, de primers versos, d'incipit, d'explicit -i també de diverses possibles lectures probatòries-, d'atribucions, d'antics posseïdors i de traductors, entre altres. <br/><br/>Cada una de les descripcions va acompanyada d'una introducció, més o menys breu, que recull les diverses dades conegudes sobre el text i información sobre els estudis que se n'ocupen. La diversitat dels materials aplegats plantejava nombrosos problemes, perquè no era possible oferir una informació del mateix nivell per a tots, ja que alguns manuscrits posseïen una bibliografia crítica abundant mentre d'altres a penes havien rebut atenció per part dels especialistas. Algunes d'aquestes introduccions es convertiren per elles mateixes en àmplies exposicions que anaren a formar part dels estudis inclusos entre els materials complementaris. <br/><br/>Un cas especials entre els manuscrits repertoriats foren els cançoners. Primers se'ls considerà com a llibres i s'estudiaren els volums que els vontenien (alguns exemplars de luxe i d'altres còpies aplegades per afeccionats i que ens parlen d'un determinat gust literari que ha intervingut en la tria dels poemas copiats), però també es féu lloc a una enumeració detallada de totes les peces que contenien, oferint les dades d'autor, primer vers, rúbrica, versificació i d'altres que podien ésser d'utilitat. <br/><br/>L'estudi de tots aquests manuscrits ens duu a reflexionar una mica sobre el seu entorn. La majoria dels textos conservats cauen dins dels dominis de la història, la religió i les obres de contingut moral. És fácil explicar la presència d'obres d'aquest tipus, més quan part dels fons actualment a Barcelona provenen d'esglésies i d'ordes religiosos. Destaquen també les traduccions: Aristòtil, Sèneca, Valeri Màxim i Sal.lusti, entre els autors "clàssics", algunes d'elles com la "Medea" de Sèneca, traduïda del català. Cap manuscrit conté versions vulgars de la Biblia; la prohibició real de posseir biblies en romanç, per tal d'evitar l'entrada d'heretgies, fou realment respectada. Poques, però, són les obres de "diversió", epígraf sota el qual pot situar-se la poesia, encara que només sigui parcialment, perquè composicions com les de Juan de Mena s´han d'entendre també com obres d'intenció moral. La presència de la literatura europea és petita, i això és conseqüència d'haver deixat de banda els textos en català, llengua a la qual es traduïren moltíssimes obres tant franceses com italianes. <br/><br/>Entre els manuscrits estudiats podem definir dues categories: per una banda els textos de luxe, còpies executades amb tota probabilitat a tallers professionals, a autèntics escriptoris i, per altra, manuscrits que són còpies patriculars, fetes per afeccionats a la literatura; d'aquestes algunes corresponen a una espècie de quaderns de treball, empreats en la redacció d'obres majors i, conseqüentment, no presenten l'aspecte acurats dels altres còdexs. El cas més preciós és el del manuscrit de luxe per excel.lència, copiat amb cura i profusamente decorat, com són els llibres d'hores que ens han transmés algunes oracions en llengua vulgar. <br/><br/>El treball que aquí es presenta completa i corregeix, en algun cas, els catàlegs publicats de les diverses biblioteques; ha permès localitzar textos inèdits i assenyala diverses línies d'investigació a seguir.<br><i>This thesis is a repertory of manuscripts. The repertory contains all the manuscripts that have been copied before year 1500 in a romance language different from Catalan and actually conserved in libraries of Barcelona. <br/><br/>The codex are carefully described, enumerating the included works. Before each description and introduction is given which remark the most interesting aspects of the manuscripts. <br/><br/>The corpus is completed with a large number of indexes (of authors, translators, attributions, possessors, titles, first verses, probatoria, etc.), includes also the transcriptions of some unpublished texts, and a graphic part (reproduction of watermarks and paleographic examples); finally some studies about the most interesting problems posed by the material contained in the corpus close the exposition.</i>
3
Saravia, i. Terricabras Elisabet. "La influència dels factors individuals en l'aprenentatge de llengües en estudiants universitaris." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2004. http://hdl.handle.net/10803/4663.
Testo completoAbstract (sommario):
L'objectiu principal d'aquesta recerca és el d'analitzar la motivació i les actituds vers les llengües en un context plurilingüe. La mostra d'aquest estudi compta amb 178 estudiants pertanyents a dues universitats una en l'àmbit de l'educació i l'altra en l'àmbit de la salut. Com a instrument de recerca s'ha utilitzat un qüestionari que inclou dades biogràfiques i entre d'altres, alguns ítems sobre actituds i motivació vers l'aprenentatge del castellà, català, anglès i francès. Tenint en compte el context plurilingüe en el que els estudiants viuen, l'objectiu principal d'aquest estudi ha estat el d'explorar les actituds i motivacions vers l'aprenentatge de llengües. L'autoavaluació dels estudiants en aquestes quatre llengües correlaciona amb les actituds i la motivació vers les mateixes. Els resultats recolzen els obtinguts per altres estudis, que mostren una relació estreta entre les actituds, la motivació i l'assoliment de la llengua. A més, s'han portat a terme ANOVES per analitzar la variància entre els diferents grups d'estudiants.<br>El objetivo principal de esta investigación es el de analizar la motivación y las actitudes hacia las lenguas en un contexto plurilingüe. La muestra de este estudio cuenta con 178 estudiantes pertenecientes a dos universidades una en el ámbito de la educación y la otra en el ámbito de la salud. Como instrumento de investigación se ha utilizado un cuestionario que incluye datos biográficos y entre otros, algunos ítems sobre actitudes y motivación en el aprendizaje del castellano, catalán, inglés y francés. Teniendo en cuenta el contexto plurilingüe en el que los estudiantes viven, el objetivo principal de este estudio ha sido el de explorar las actitudes y motivaciones en el aprendizaje de lenguas. La autoavaluación de los estudiantes en estas cuatro lenguas correlaciona con sus actitudes y motivación hacia las mismas. Los resultados apoyan los obtenidos por otros estudios, que muestran una relación estrecha entre las actitudes, la motivación y el nivel de competencia lingüística. Además, se han llevado a cabo ANOVAS para analizar la variancia entre los diferentes grupos de estudiantes.<br>The main purpose of this investigation is to analyse motivation and attitudes, towards languages in a plurilingual context. It draws on a study of 178 language students in two main universities one on the field of Teaching Education and the other one in the field of Health Care. A multiple-choice questionnaire was created to gather the data. It included some biographical items and, among others, some items on Attitudes and Motivation toward learning Spanish, Catalan, English and French. Considering the plurilingual setting, in which students lived, the main goal of the study was to explore attitudes and motivation toward language learning. The students' self-assessment on those 4 languages was correlated with their answers related to attitudes and motivation toward those languages. Besides, ANOVAs were run to analyse the variability between and among different groups of students. The results supported the findings reported by other studies, showing a close relationship between attitudes, motivation and language achievement.
4
Fukuda, Makiko. "Els japonesos a Catalunya i la llengua catalana. Comunitat, llengües i ideologies." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2009. http://hdl.handle.net/10803/295708.
Testo completoAbstract (sommario):
L’objectiu de la nostra recerca és analitzar el paper de les llengües, molt especialment el de la llengua catalana, a l’hora de caracteritzar les diverses dinàmiques d’incorporació dels membres de la colònia japonesa a Catalunya, sobretot a Barcelona.
Quan parlem dels japonesos expatriats, podem parlar d’una única comunitat? O més aviat són col·lectius diferenciats? Des d’un punt de vista teòric, hem analitzat fins a quin punt la colònia japonesa forma “una comunitat” i posat en prova la noció de comunitat de parla.
A partir de la hipòtesi que els japonesos a Catalunya despleguen en els usos, els coneixements, i ideologies depenent el seu projecte migratori, primer hem identificat dos subgrups: els residents temporals i els de llarga durada. A continuació, hem identificat tres subgrups a partir dels seus usos lingüístics mitjançant les tècniques estadístiques: el grup que utilitza predominantment el japonès, el grup que fan un ús important del castellà i el grup que empren considerablement el català. Entre aquests grups, el primer forma la majoria, que integra uns 60% de tots els nostres informants. Bona part d’ells són els individus instal·lats temporalment a Catalunya pels motius laborals i les seves respectives famílies. En canvi, els usuaris habituals del català formen una minoria i solen tenir parella catalanoparlant.
Un cop tenim identificats els subgrups, n’hem caracteritzat els coneixements i les ideologies lingüístics. Els integrants del grup del japonès declaren que saben molt poc les llengües locals, sobretot el català. En canvi, la resta declaren que saben bastant el castellà, però són diferenciats pel que fa al català, ja que els integrants del grup del castellà no el saben gaire. Els integrants del grup del català declaren que saben molt les dues llengües, la qual cosa ens suggereix que l’aprenentatge del català és la segona fase de la integració.
La ideologia lingüística, així mateix, divergeix segons l’orientació de cada membre. Inicialment porten les ideologies lingüístiques de la societat d’origen a la societat d’acollida, però, a mesura que entren en contacte amb la realitat lingüística de la societat d’acollida, la ideologia es diversifica en dos extrems: segueixen sent el reflex de les ideologies del Japó, o es familiaritzen amb els discursos de la societat catalana. Així, la nostra recerca ha mostrat l’heterogeneïtat interna de la colònia japonesa en termes d’usos, coneixements, i ideologies lingüístics, que varien segons l’orientació dels membres d’aquesta col·lectivitat.
També hem identificat el paper de les llengua en joc. El català té presència molt escassa a la colònia en general i sol tenir un paper simbòlic. Dins la colònia hi ha una certa tendència de no aprendre’l, degut al fet que els membres el perceben com a llengua d’ús limitat i alhora llengua d’autenticitat. A més a més, un respecte enorme dels japonesos a l’homogeneïtat en comportament els allunya de l’aprenentatge del català, ja que l’habitual és aprendre una llengua no marcada .
Tot i així, per aquells japonesos instal·lats permanentment a Catalunya, sobretot per motius familiars, el català també té un paper instrumental. En les famílies formades per un matrimoni d’un/a catalanoparlant i un/a parlant del japonès, tot i que el castellà sigui la llengua de comunicació dels progenitor, el català hi té bona presència i no hi ha cap defecció en la transmissió lingüística.
Pel que fa al castellà, gairebé tots els informants en tenen coneixement a diversos graus. El perceben imprescindible per viure a la societat d’acollida, i els és una llengua no marcada.
Finalment, contràriament a allò que sol pensar, l’anglès té escassíssima presència a la colònia, i simplement serveix als membres de tant en tant com a eina suplementària o alternativa del castellà.<br>The main goal of our study is to explore the sociolinguistic reality of the Japanese community in Catalonia. Specifically, we analyzed the role of languages in characterizing various dynamics of the integration of this population. Special attention was paid to an analysis of the presence of Catalan in the community in general, in educational institutions and in intermarried families. From a theoretical viewpoint, we analyzed to what extent this population makes up “a community”, and we tried to test the concept of speech community, which implies a homogeneous group.
Starting from the hypothesis that the Japanese living in Catalonia are not homogeneous in their language practice, we conducted a questionnaire survey, interviews and a series of observations to prove it. The data obtained were analyzed quantitatively as well as qualitatively. Our findings can be summed up as follows:
- They are heterogeneous in their language use, knowledge and ideologies depending on their migratory project; and the community is made up of three subgroups characterized by which language is mainly used by its members: Japanese, Castilian (Spanish) and Catalan;
- All of our subjects have some knowledge of Castilian with different degrees of proficiency, while only those who live mainly in Catalan are competent in both of the local languages. It suggests that Castilian is learned first by almost all of our subjects, while Catalan is learned optionally by a small subset in the second stage of integration;
- English has very little presence in this community and its use is often limited to a secondary tool to cover a poor level of Castilian;
- As they come into contact with the host society’s language reality, their ideologies about languages diverge towards two extremes: either maintaining the ideologies of Japan or becoming familiar with the host society’s discourses;
- Catalan has little presence in this community in general, including in Japanese schools, and plays only a symbolic role. Nevertheless, for the permanent residents, especially for Japanese-Catalan families, Catalan plays an instrumental role. In these families, there is no defection in the transmission of Catalan, even though Castilian is used as the common language of communication by most of the parents.
5
Castellanos, i. Llorenç Carles. "El procés d'estandardització de les llengües, estudi comparatiu i aplicació de la llengua amazigha." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 1998. http://hdl.handle.net/10803/5278.
Testo completo
6
Gutiérrez, Capitán Manuel. "Aplicació de llengües electròniques potenciomètriques per al monitoratge en els camps agrícola, mediambiental i clínic." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2008. http://hdl.handle.net/10803/3274.
Testo completoAbstract (sommario):
Els sensors químics tenen avui dia un renovat interès degut a les creixents necessitats actuals de la societat de disposar de més i millor informació analítica. No obstant, la manca de sensors ideals específics per a una espècie determinada va portar al nostre grup d'investigació a explorar les possibilitats de les llengües electròniques. Aquests sistemes analítics, bioinspirats en el sentit del gust, consideren un conjunt o matriu de sensors i/o biosensors amb selectivitat creuada, i no un únic sensor. La rica i abundant informació obtinguda és posteriorment tractada amb eines de calibratge multivariable per a extreure la informació analítica útil.<br/>La present tesi doctoral va començar enfocada en el desenvolupament, per primera vegada al grup, de llengües electròniques potenciomètriques basades en matrius de biosensors. Concretament, es va construir una llengua electrònica per a la determinació simultània d'urea, NH4+, K+ i Na+ en mostres clíniques. Es van fabricar i caracteritzar primer diferents biosensors d'urea basats en l'enzim ureasa i, un cop demostrada la seva idoneïtat per a ser implementats en una matriu, es van construir dos models de resposta diferents basats en xarxes neuronals artificials (XNA) i regressió per mínims quadrats parcials, respectivament. Els resultats obtinguts van mostrar una millor capacitat de predicció en el cas del model amb XNA, aconseguint determinar la urea sense necessitat d'eliminar les interferències alcalines.<br/>Amb l'experiència adquirida amb aquest primer sistema, es van iniciar i continuar altres aplicacions de les llengües electròniques potenciomètriques. Primerament, es va considerar la fabricació de matrius integrades de sensors potenciomètrics mitjançant la tècnica serigràfica (screen-printing), que permet la miniaturització i la producció massiva, en col·laboració amb el Centro de Investigación y Estudios Avanzados de Mèxic. Aquesta matriu serigrafiada va servir per a desenvolupar una llengua electrònica per a la quantificació simultània dels ions NH4+, K+ i Na+ en mostres mediambientals. També es va proposar l'ús per primera vegada d'una llengua electrònica per al monitoratge on-line de la composició de la solució nutritiva d'un hivernacle hidropònic, gràcies a una col·laboració amb investigadors de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària de la Generalitat de Catalunya. La idea era optimitzar una llengua electrònica per a la determinació simultània i en temps real dels ions fertilitzants NH4+, K+, NO3- i PO43-, i els ions salins Na+ i Cl-. Els resultats obtinguts van ser prou interessants com per seguir treballant en el tema. A més, es va explorar l'aplicabilitat de dues diferents llengües electròniques en el monitoratge mediambiental in-line amb transmissió de dades per radiofreqüència. La primera d'elles per a la determinació simultània i en temps real dels ions NH4+, K+, Na+, Cl- i NO3- en un reactor continu de tanc agitat que simulava les condicions de biodegradació naturals, i la segona, per a la determinació simultània i en temps real dels cations NH4+, K+ i Na+ en la presa mexicana d'Ignacio Ramírez. Els bons resultats obtinguts van permetre demostrar l'aplicabilitat de les llengües electròniques desenvolupades com a sistemes de mesura remota en aplicacions mediambientals. En totes aquestes aplicacions en camp, es va posar especial èmfasi en corregir l'efecte de la temperatura i les derives de la resposta dels elèctrodes.<br/>Finalment, i per tal de tornar a la línia de recerca inicial, es va desenvolupar amb èxit una nova llengua electrònica amb biosensors per a la quantificació d'urea, creatinina, NH4+, K+ i Na+ en mostres clíniques. En aquest cas els biosensors de creatinina desenvolupats estaven basats en l'enzim creatinina deiminasa i el model de resposta, que estava basat en XNA, va permetre la determinació simultània de les cinc espècies, deixant el sistema a punt per a passar a estudis en hospitals.<br>Chemical sensors have nowadays a renewed interest due to the increasing current needs of the society for having more and better analytical information. However, the lack of specific ideal sensors for a determinate species brought to our research group to explore the possibilities of the electronic tongues. These analytical systems, bio inspired in the sense of taste, consider a set or array of sensors and/or biosensors with cross selectivity, and not only one sensor. The rich obtained information is later treated with tools of multivariable calibration to extract the useful analytical information.<br/>The present doctoral thesis started focusing on the development of potentiometric electronic tongues based on arrays of biosensors for the first time in our group. Precisely, an electronic tongue was constructed for the simultaneous determination of urea, NH4+, K+ and Na+ in clinical samples. Firstly, different urea biosensors based on the enzyme urease were manufactured and characterized. Once demonstrated their suitability to be implemented in an array, two different models of response based on artificial neural networks (ANN) and partial least squares were constructed. The results showed a better capacity of prediction in the case of the model with ANN, which allowed the determination of urea concentration without the need of eliminating the alkaline interferences.<br/>With the experience acquired with this first system, other applications of the potentiometric electronic tongues were studied. Firstly, the construction of integrated arrays of potentiometric sensors by using the screen-printing technique was considered in collaboration with the Centro de Investigación y Estudios Avanzados of Mexico. This technique allows the miniaturization and the massive production of arrays. This array served to develop an electronic tongue for the simultaneous quantification of NH4+, K+ i Na+ ions in environmental samples. Also, the use of an electronic tongue was proposed for the first time in the monitoring of the nutrient solution composition produced by a hydroponic greenhouse, thanks to collaboration with researchers of the Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària of the Generalitat de Catalunya. The idea was to optimize an electronic tongue for the simultaneous real-time determination of the fertilizer ions NH4+, K+, NO3- and PO43-, and the saline ions Na+ and Cl-. The obtained results were so interesting to continue working on the subject. Moreover, the applicability of two different electronic tongues was explored in environmental in-line monitoring with data transmission for radio frequency. The first of them was used for the simultaneous real-time determination of NH4+, K+, Na+, Cl- and NO3- ions in a continuous stirred-tank reactor that simulated the natural biodegradation conditions; and the second one, for the simultaneous real-time determination of the cations NH4+, K+ and Na+ in the Ignacio Ramírez Mexican dam. The good results obtained allowed to demonstrate the applicability of the developed electronic tongues as systems for remote measurement in environmental applications. In all these applications carried out of the laboratory, special attention was paid in compensating for temperature effects and response drifts.<br/>Finally, and in order to come back to the initial-research line, a new electronic tongue was successfully developed using biosensors for the quantification of urea, creatinine, NH4+, K+ and Na+ in clinical samples. In this case creatinine biosensors were based on the enzyme creatinine deiminase and the model of response based on XNA allowed the simultaneous determination of the five species, leaving the system ready to be used in hospital studies.
7
Mallol, Macau Cristina. "Learning English through translation: the affectivity and diversity approach." Doctoral thesis, Universitat de Vic, 2006. http://hdl.handle.net/10803/9328.
Testo completoAbstract (sommario):
Aquesta tesi doctoral pretén, a través d'una revisió de les principals teories de l'aprenentatge i l'ensenyament de llengües estrangeres, establir un marc d'actuació del professorat i l'alumnat d'un centre escolar. Per tal d'optimitzar els recursos, l'apropament resultant de la consideració dels diferents tipus d'aprenentatge, que pretén ser eclèctic i adaptat a les necessitats de la realitat que ens envolta, però que en cap cas vol ser únic, és l'Apropament Afectiu i d'Atenció a la Diversitat o Affectivity and Diversity Approach (ADA). Com el nom ens indica, aquest és un enfocament que té en compte l'estat emocional en què es troben les persones implicades en qualsevol procés d'ensenyament-aprenentatge, al igual que les seves capacitats individuals. <br/> <br/> L'ADA té els seus fonaments en una estructura horitzontal que engloba el context psicològic, el context físic, el context pedagògic i el context social de cada individu i els subelements que s'hi relacionen. A part dels contextos explicitats anteriorment, també és important tenir en compte que cada individu és únic i posseeix unes propietats i unes capacitats singulars que també s'han de tenir presents a l'hora d'adquirir qualsevol nou tipus d'aprenentatge. <br/><br/> Amb la investigació feta queda demostrat que l'Apropament Afectiu i d'Atenció a la Diversitat aporta resultats positius quan s'aplica a l'aula d'anglès com a llengua estrangera.<br>This doctoral thesis wants to establish a way of doing in a secondary school environment through a revision and extension of the main theories of learning and teaching foreign languages. To be able to optimize the school resources, the resulting approach that wants to be eclectic as well as flexible, concerning learning styles and real life adaptation, is the Affectivity and Diversity Approach (ADA). This approach wants to take intp account the emotional state and the individual capacities of the individuals involved in any teaching-learning process. <br/><br/>ADA has its founding in a horizontal axis that comprises the psychological context, the physical context, the pedagogical context and the social context of each individual as well as ther sub elements. Apart from the contexts explained above, we shall consider that every individual is unique with aptitudes and preferences that should also be taken into account when learning. <br/><br/>Even though the investigation could continue, and this is my intention, I think that it has been proved that the Affectivity and Diversity Approach contributes positively to the learning of a foreign language when applied in the English language class.
8
Lischinsky, Alon. "The construction of expert knowledge in popular management literature." Doctoral thesis, Universitat Pompeu Fabra, 2008. http://hdl.handle.net/10803/7576.
Testo completoAbstract (sommario):
Esta tesis estudia, desde una perspectiva crítica, cómo el conocimiento experto y la autoridad del autor se construyen y legitiman a través de la estructura discursiva de los libros populares sobre gestión de empresas (management). Empleando un corpus de un centenar de textos, escogido mediante criterios propios del campo para proporcionar una muestra de obras fuertemente influyentes, se resean algunos de los más importantes de sus aspectos textuales y contextuales. Su estructura se aborda a partir de cinco estudios empíricos, prestando especial atención a la construcción discursiva de la identidad de lector y autor: la naturaleza de los títulos de los libros sobre management, que fija el tono pragmático para la interpretación de la utilidad de los mismos; el uso de estrategias metadiscursivas para fijar y reconocer las expectativas del género, iluminando las expectativas recíprocas de autores y lectores; los patrones de ejemplificación, que muestran cómo es posible la construcción de un discurso altamente persuasivo sin por ello requerir de argumentos universales o aún generales; el uso de narrativas de experiencia personal para afirmar la credibilidad del autor; y el uso estratégico del conocimiento presupuesto para movilizar las inclinaciones y las convicciones de los lectores en temas de fuerte contenido moral. El propósito de estos estudios es proporcionar una aproximación general, de base discursiva, a las formas típicas de persuasión que caracterizan a la literatura popular de gestión, ayudando así a ilustrar las propiedades epistémicas que definen a la disciplina. Estos análisis muestran el carácter altamente idiosincrático de la literatura popular de gestión, que no se deja asimilar con facilidad a los criterios de la escritura académica ni a los de la popularización científica. El posicionamiento de los autores respecto de sus textos, sus temáticas y su audience se interpreta como una función de su posición dentro del campo del management, en el que los intereses y hábitos de diversos grupos profesionales coinciden, se solapan y entran en competencia. La relación de este posicionamiento con el bien descrito caracter ideológico de la gestión de empresas se discute en las conclusiones, así como el valor del análisis del discurso lingüísticamente informado para la crítica de tales ideologias.
9
Williams, Camus Julia T. "Metaphors of cancer in scientific popularisation articles in the English and Spanish press." Doctoral thesis, Universitat Pompeu Fabra, 2014. http://hdl.handle.net/10803/145374.
Testo completoAbstract (sommario):
This thesis provides an account of the metaphors of cancer in a comparable English and
Spanish corpus of 300 press popularisation articles. The aim is to identify relevant
source domains that are employed in these articles to conceptualise the disease.
Although a number of studies have explored the use of WAR metaphors in the discourse
on cancer, there is still little understanding of the actual way cancer is presented
metaphorically to the lay public in the press or of the range of source domains that
conceptualise the target domain. Thus, in addition to the WAR, VIOLENCE AND
AGGRESSION source domain, this study focuses on other metaphorical systems exploited
to elucidate such aspects as metastasis, apoptosis, cancer treatments and cancer
research. A text analysis was carried out with the aid of a corpus software program. The
metaphors in the two subcorpora were compared quantitatively and qualitatively for
cross-cultural differences in terms of their functions and patterning. Although cancer
knowledge is popularised through similar metaphorical expressions, subtle differences
have been identified in terms of metaphor density, choice of metaphor and the functions
performed by these expressions.<br>Esta tesis describe las metáforas del cáncer en un corpus bilingüe inglés-español de 300
artículos de divulgación en la prensa. El objetivo ha sido identificar los distintos
dominios fuente relevantes que se emplean en la conceptualización de la enfermedad.
Aunque varios trabajos han estudiado las metáforas bélicas utilizadas en el discurso del
cáncer, todavía se sabe poco de la forma en la que el cáncer se representa mediante
metáforas al público lego y de la variedad de dominios fuente que conceptualizan el
dominio meta. Así, además del dominio fuente de la GUERRA, VIOLENCIA Y AGRESIÓN,
este estudio se centra en otros sistemas metafóricos empleados para clarificar diversos
aspectos como la metástasis, la apoptosis, los tratamientos del cáncer y la investigación
oncológica. El análisis textual se ha realizado con la ayuda de un programa informático
de análisis de corpus textuales. Las metáforas de ambos subcorpus se han comparado
cuantitativa y cualitativamente con el fin de identificar diferencias transculturales en
relación a las funciones y a los patrones de las mismas. Aunque el conocimiento sobre
el cáncer se divulga a través de expresiones metafóricas similares, se pueden apreciar
pequeñas diferencias en relación a la densidad metafórica, la elección de las metáforas y
las funciones que estas expresiones desempeñan.
10
Galindo, i. Solé Mireia. "Llengües a l'hora del pati. Usos lingüístics en les converses dels infants de Primària a Catalunya, Les." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2006. http://hdl.handle.net/10803/1681.
Testo completoAbstract (sommario):
El principal objectiu d'aquesta tesi és estudiar les pràctiques lingüístiques dels infants del darrer curs de l'educació primària a Catalunya en situacions no monitoritzades de l'àmbit escolar, durant les hores del pati. En particular, s'analitzen tres fenòmens de contacte de llengües (interferències, alternances de codi i tries lingüístiques), i es determina quins aspectes són més rellevants a l'hora d'explicar l'aparició de certs fenòmens o l'ús de determinades llengües.<br/>L'objectiu fixat condiciona que la recerca s'estructuri en dues vessants. Una és més descriptiva i intenta respondre la pregunta <i>Què es parla i com es parla als patis de les escoles?</i> Aquesta anàlisi descriptiva permet determinar quin tipus d'interferències es produeixen amb més freqüència i de quin codi provenen; quines funcions discursives exerceix l'alternança de codis en el discurs dels parlants analitzats i quines llengües implica, i quina llengua o quines llengües parlen majoritàriament els infants de Catalunya en situacions semiespontànies.<br/>En la segona vessant s'adopta un punt de vista més explicatiu, i, parafrasejant el títol d'un conegut article de J. A. Fishman, es vol donar resposta a <i>qui, quan i amb qui es parlen determinats codis o es produeixen certs fenòmens de contacte de llengües</i>. Des d'aquesta perspectiva es determina en quines condicions sociolingüístiques es produeixen (més) interferències o alternances, o què caracteritza els parlants que en produeixen més o n'utilitzen un tipus determinat. També s'hi analitza quan es fa ús de cadascuna de les llengües que configuren el repertori lingüístic dels infants, i qui se serveix d'aquests codis i amb qui.<br/>Els materials analitzats han estat recollits en un estudi realitzat als grups classe de 6è de primària de 52 escoles de tota Catalunya al final de la dècada dels 90. Aquests materials consten de (a) dades declarades sobre els usos lingüístics dels informants a la llar i en les xarxes socials, obtingudes mitjançant l'aplicació de qüestionaris; (b) dades observades sobre les pràctiques lingüístiques dels infants a l'hora del pati, obtingudes a partir de 32 hores d'enregistraments semisubrepticis, i (c) dades experimentals sobre el grau de competència lingüística en català i en castellà dels infants, aconseguides amb l'aplicació de proves estàndard. La metodologia d'anàlisi combina les tècniques qualitatives amb les quantitatives.<br/>Les conclusions més rellevants de la investigació són que el català i el castellà són les dues protagonistes principals de les tries lingüístiques als patis de les escoles al final de la dècada dels 90. La presència d'altres llengües diferents d'aquestes dues és residual. A grans trets, els usos de català augmenten a mesura que creix la presència de català a la llar i en les xarxes socials de parlants i destinataris, com més competència lingüística mostren els interlocutors en català, i com més catalanoparlants assisteixen al centre escolar o més coneixement de català es declara a la zona en què s'han enregistrat les converses. L'increment dels usos de castellà es dóna en les situacions contràries. Ara bé, l'augment d'ús d'una i altra llengua no és proporcional a la presència i competència que cadascuna de les llengües té en el parlant o en l'entorn: perquè l'ús del català superi el de castellà cal que el català adopti un paper rellevant en cadascuna de les variables analitzades; altrament, la presència i el coneixement de castellà, per poc importants que siguin, fan augmentar espectacularment els usos en aquesta llengua.<br/>En termes quantitatius, en català s'introdueixen moltes més interferències que en castellà (si, en castellà, les interferències tan sols constitueixen el 0,3% dels mots emesos en el discurs en aquesta llengua, en català, representen el 3,5% dels mots comptabilitzats). <br/>La funció discursiva més freqüent que exerceix l'alternança de codis en les dades analitzades és la que té per raó l'interlocutor: el 55% de les alternances detectades permeten als infants adaptar-se a la llengua familiar o d'ús habitual del destinatari. La segueix l'alternança per expressar una segona veu (28%). En comparació amb aquestes, la resta de funcions tenen un caràcter quantitatiu residual.<br>The main goal of this doctoral thesis is to study the language practices among Catalonian children in non-monitored interactions. Three language contact phenomena (interferences, code-switching and language choice, the dependent variables) have been analysed according to nine independent variables related to the sociolinguistic features of the speaker and the interlocutor(s) (first language, social network dominant language, and linguistic competence in Catalan and Spanish), related to the sociolinguistic environment (demolinguistic composition of the area, demolinguistic composition of the children attending the school, language used as a means of instruction and dialectal variety) and other aspects (peer interactions or interactions between children and teachers, and terminology related with school).<br/>The research is based on a sample of 52 6th grade classrooms throughout Catalonia. Three types of data have been gathered: (a) declared data about language practices at home and within social networks, by means of questionnaires; (b) observed data about language practices, by means of tape-recorded interactions during playtime, and (c) experimental data about linguistic competence in both Catalan and Spanish languages, by means of standard language tests. <br/>The most significant conclusions can be summarised as follows: (1) Castilian native speakers rarely use their L2 to address to Catalan-speaking children, while Catalan native speakers tend to address Castilian speakers in Castilian; children born in bilingual families assimilate their practices to their Castilian-speaking classmates; (2) the comparison between declared and observed data shows that children overestimate the presence of Catalan in their informal interactions, and (3) children only use more Catalan than Castilian when the presence of Catalan in the environment is clearly higher than the presence of Castilian.
Libri sul tema "Llengües"
1
Ariadna, Lluís i. Vidal-Folch, Cru Talaveron Josep, and Casa Amèrica a. Catalunya, eds. Llengües d'Amèrica: IV Fòrum de les Llengües Ameríndies. Fundació Casa Amèrica Catalunya, 2007.
Cerca il testo completo
2
Vila, F. Xavier. Noves immigracions i llengües. Agrupación de Editores y Autores Universitarios, 2013.
Cerca il testo completo
3
Jornadas Internacionales sobre Indigenismo Americano. Llengües vives a l'Amèrica Llatina. Institut Català de Cooperació Iberoamericana, 2004.
Cerca il testo completo
5
Universitat de Barcelona) Jornades sobre l'Ensenyament Integrat de les Àrees de Llengua (2009 Facultat de Ciències de l'Educació. El tractament integrat de les llengües. Graó, 2010.
Cerca il testo completo
6
Contacte i contrast de llengües i dialectes. Universitat de València, 2006.
Cerca il testo completo
7
Fòrum, de les Llengües Ameríndies (5th 2008 Barcelona Spain). Literatures ameríndies: V Fòrum de les Llengües Ameríndies. Fundació Casa Amèrica Catalunya, 2010.
Cerca il testo completo
8
Solé, Mireia Galindo. Les llengües en joc, el joc entre llengües: L'ús interpersonal del català entre els infants i joves de Catalunya. Pagés editors, 2008.
Cerca il testo completo
9
Solé, Mireia Galindo. Les llengües en joc, el joc entre llengües: L'ús interpersonal del català entre els infants i joves de Catalunya. Pagés editors, 2008.
Cerca il testo completoCapitoli di libri sul tema "Llengües"
1
Brito, A. M., R. Cano, E. Casanova, et al. "Jornada: Trobada d’associacions de llengües romàniques." In Actas del XXVI Congreso Internacional de Lingüística y Filología Románica, edited by Emili Casanova and Cesáreo CALVO. DE GRUYTER, 2013. http://dx.doi.org/10.1515/9783110299892.249.
Testo completo
2
García, Ángel López. "Taula redona: Implicacions pràctiques de les llengües romàniques." In Actas del XXVI Congreso Internacional de Lingüística y Filología Románica, edited by Emili Casanova and Cesáreo CALVO. DE GRUYTER, 2013. http://dx.doi.org/10.1515/9783110299892.73.
Testo completo
3
Cabré Castellví, M. Teresa, Alba Coll Pérez, and M. Amor Montané March. "La composició patrimonial en les llengües romàniques: un recurs en recessió?" In Actas del XXVI Congreso Internacional de Lingüística y Filología Románica, edited by Emili Casanova and Cesáreo Calvo. DE GRUYTER, 2013. http://dx.doi.org/10.1515/9783110299939.497.
Testo completo
4
Gómez, Verònica Zaragoza. "L'univers literari femení de l'edat moderna a l'àmbit català: textos i llengües de l'esfera monàstica." In Del manuscrit a la paraula digital / From Manuscript to Digital Word. John Benjamins Publishing Company, 2018. http://dx.doi.org/10.1075/ivitra.16.04zar.
Testo completo
5
Rehm, Georg, and Hans Uszkoreit. "Un Risc Per a Les Nostres Llengües i Un Repte Per a Les Tecnologies Del Llenguatge." In White Paper Series. Springer Berlin Heidelberg, 2012. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-642-30678-5_2.
Testo completo
6
Bataller Català, Alexandre. "Per a un tractament integrat de llengües en el context escolar de les parles valencianes de base castellano-aragonesa i murciana." In IVITRA Research in Linguistics and Literature. John Benjamins Publishing Company, 2019. http://dx.doi.org/10.1075/ivitra.20.14bat.
Testo completo
7
Ginebra, Jordi. "De llengües, mites i emocions al xix català: el mite de la llengua del cor? / Language, myths and emotions in nineteenth Catalan: The myth of the language of the heart?" In IVITRA Research in Linguistics and Literature. John Benjamins Publishing Company, 2016. http://dx.doi.org/10.1075/ivitra.13.18gin.
Testo completo
8
Iglésias, Narcís. "El parlant multilingüe davant la llengua, el parlant monolingüe davant les llengües: a propòsit de dues autobiografies lingüístiques / The multilingual speaker facing language, the monolingual speaker facing languages: Two linguistic autobiographies." In IVITRA Research in Linguistics and Literature. John Benjamins Publishing Company, 2016. http://dx.doi.org/10.1075/ivitra.13.23igl.
Testo completo
9
"La traducció a la didàctica de llengües?" In Las lenguas en la Europa comunitaria II. Brill | Rodopi, 1996. http://dx.doi.org/10.1163/9789004434813_010.
Testo completo
10
"Jornada: La indústria i la traducció automàtica entre llengües romàniques." In Actas del XXVI Congreso Internacional de Lingüística y Filología Románica, edited by Emili Casanova and Cesáreo CALVO. DE GRUYTER, 2013. http://dx.doi.org/10.1515/9783110299892.269.
Testo completo