Tesi sul tema "Llengües"

Aquesta tesi examina la relació i el contacte entre "llengües mitjanes" i "llengües internacionals" a Catalunya i Estònia des d'un punt de vista comparat en l'era 'glocal'. Partint de la comparació dels contextos històrics i sociodemogràfics, s'analitzen els canvis en aquests camps i la manera com aquests canvis han influenciat i/o modificat les habilitats, els comportaments i les ideologies lingüístiques de cadascun dels grups de parlants en contacte.<br/><br/>Mitjançant dades recollides amb un treball de camp de diversos mesos a Tallin i a Barcelona amb eines metodològiques eminentment qualitatives (entrevistes en profunditat, grups de discussió, observació participativa i enquesta etnogràfica), s'observa que la relació entre aquests tipus de llengües ("mitjanes" i "internacionals") té uns trets particulars, els quals s'interpreten en aquest estudi des dels paradigmes teòrics de les ideologies lingüístiques, la sociocomplexitat i el paper de la globalització en la configuració linguoidentitaria.<br/><br/>El treball aconsegueix identificar les diferents posicions des de les quals interactuen els parlants en cada context fixant-se en les opinions o punts de vista expressats explícitament o implícita sobre la situació sociolingüística del seu entorn més immediat. El ventall de posicions que pot ocupar cada grup és ampli i va des d'una acceptació pragmàtica de la convivència etnolingüística fins a una reivindicació més emfàtica dels drets lingüístics per part de cada grup.<br/><br/>A partir de la comparació d'aquests dos casos podem traçar, doncs, certs paral·lelismes interessants entre cada grup lingüístic analitzat els quals poden il·luminar aspectes rellevants a tenir en compte en el tractament sociopolític de cada situació; però el que sobretot es destaca és el paper del nivell ideològico-representacional a l'hora de co-construir uns contextos sociolingüístics determinats. A més a més, el paper de la globalització és també crucial en tant que ressalta la complexitat de les realitats estudiades, situant el multilingüisme en una posició aparentment contradictòria: com a quelcom a priori problemàtic socialment per a les persones, grups o institucions, però alhora com a un recurs social i comunicatiu important per a la identitat i el reconeixement equitatiu dels distints grups lingüístics en contacte.<br><I>This thesis examines the relationship and contact between "medium-sized languages" and "international languages" in Catalonia and Estonia from a comparative point of view in the 'glocal' era. The comparison is based on the analysis of the demographic and historical contexts, and how the more recent changes in these fields have influenced and/or changed the language skills, behaviors and language ideologies of each group of speakers in contact.<br/><br/>Using data collected by several months of fieldwork in Tallinn and Barcelona with qualitative methodological tools (interviews, focused-group discussions, participant observation and an ethnographic survey) the study shows that the relationship between these languages ("medium-sized" and "international") has some special features, which are interpreted in this study from the theoretical paradigms of language ideologies, the socio-complexity and the role of globalization in shaping aspects of language and identity.<br/><br/>The work achieves to identify the different positions from which speakers interact in each context by highlighting their opinions or views expressed explicitly or implicitly about the sociolinguistic situation of their immediate surroundings. The range of positions that can be occupied by each group is broad, from a pragmatic acceptance of the coexistence with the other ethno-linguistic group to more emphatic claims of language rights by each group.<br/><br/>From the comparison of these two cases, some interesting parallels can be traced between each of the studied linguistic groups, which can illuminate important aspects to consider in dealing with the socio-political situation, but what the study emphasizes is the role of the ideological and representational level when co-constructing a particular sociolinguistic context. In addition, the role of globalization is also crucial in that it highlights the complexity of the realities studied, placing multilingualism in a seemingly contradictory position: a priori as something socially problematic for people, groups or institutions, but both as a social resource and communications important to the identity and equitable recognition of the different linguistic groups in contact.</i>

RESM:<br/><br/>La present tesi s'ocupa de l'estudi d'una part dels fons manuscrits conservats a les biblioteques barcelonines. Davant del problema de la manca de catàlegs actualitzats i de la poca accessibilitat dels vells, semblà oportú ocupar-nos de la realització d'un repertori de manuscrits, delimitants el corpus objecte d'estudi i de descripció per unes precisions cronològiques, materials, geogràfiques i lingüístiques que són àmpliament exposades a la introducció.<br/><br/>Aquest tipus d'anàlisi depèn d'un plantejament metodològic rigorós. Era imprescindible establir uns criteris estrictes que seleccionessin les dades que havien d'ésser objecte d'estudi i discriminessin aquelles que, tot i essent importants, resultessin més indirectamente vinculades a l'objectiu de la recerca. Aquest plantejament obligà a què els questionaris de treball inicialment emprats haguessin d'ésser revisats i completats, després d'una cala que serví per sondejar els fons objecte d'estudi. Així es va arribar a una solució de compromís que, sense deixar de banda el punt de vista codicològic, considerés només aquelles dades més útils. Aplicar estrictamente els mètodes que estudien les regulres, l'estructura de la doble pàgina, la unitat de reglara i les de mòdul d'escriptura (per no citar més que unes quantes), no hagués estat productiu. Els manuscrits aplegats corresponen als segles XIV i XV, i pocs presenten trets d'haver estar realitzats en centres de còpia organitzats. Les biblioteques barcelonines apleguen uns dipòsits molts variats i formats per molt diferents orígens; no anàvem a estudiar un fons uniforme, sortit d'un o dos centres de producció de llibres, cas en el qual les recerques codicològiques abans anunciades obtenen resultats del màxim interès. <br/><br/>El material així aplegat s'estructurà en dues parts: el repertori propiament dit i el que anomenarem materials complementaris, entre els quals destaquem els índex que ajuden a consultar-lo, les transcripcions de textos inèdits o d'interès, els estudis i el material gràfic (format per reproduccions de manuscrits i còpies i calcs de filigranes). Els índex són nombrosos i permeten la localització d'autors, de rúbriques, de primers versos, d'incipit, d'explicit -i també de diverses possibles lectures probatòries-, d'atribucions, d'antics posseïdors i de traductors, entre altres. <br/><br/>Cada una de les descripcions va acompanyada d'una introducció, més o menys breu, que recull les diverses dades conegudes sobre el text i información sobre els estudis que se n'ocupen. La diversitat dels materials aplegats plantejava nombrosos problemes, perquè no era possible oferir una informació del mateix nivell per a tots, ja que alguns manuscrits posseïen una bibliografia crítica abundant mentre d'altres a penes havien rebut atenció per part dels especialistas. Algunes d'aquestes introduccions es convertiren per elles mateixes en àmplies exposicions que anaren a formar part dels estudis inclusos entre els materials complementaris. <br/><br/>Un cas especials entre els manuscrits repertoriats foren els cançoners. Primers se'ls considerà com a llibres i s'estudiaren els volums que els vontenien (alguns exemplars de luxe i d'altres còpies aplegades per afeccionats i que ens parlen d'un determinat gust literari que ha intervingut en la tria dels poemas copiats), però també es féu lloc a una enumeració detallada de totes les peces que contenien, oferint les dades d'autor, primer vers, rúbrica, versificació i d'altres que podien ésser d'utilitat. <br/><br/>L'estudi de tots aquests manuscrits ens duu a reflexionar una mica sobre el seu entorn. La majoria dels textos conservats cauen dins dels dominis de la història, la religió i les obres de contingut moral. És fácil explicar la presència d'obres d'aquest tipus, més quan part dels fons actualment a Barcelona provenen d'esglésies i d'ordes religiosos. Destaquen també les traduccions: Aristòtil, Sèneca, Valeri Màxim i Sal.lusti, entre els autors "clàssics", algunes d'elles com la "Medea" de Sèneca, traduïda del català. Cap manuscrit conté versions vulgars de la Biblia; la prohibició real de posseir biblies en romanç, per tal d'evitar l'entrada d'heretgies, fou realment respectada. Poques, però, són les obres de "diversió", epígraf sota el qual pot situar-se la poesia, encara que només sigui parcialment, perquè composicions com les de Juan de Mena s´han d'entendre també com obres d'intenció moral. La presència de la literatura europea és petita, i això és conseqüència d'haver deixat de banda els textos en català, llengua a la qual es traduïren moltíssimes obres tant franceses com italianes. <br/><br/>Entre els manuscrits estudiats podem definir dues categories: per una banda els textos de luxe, còpies executades amb tota probabilitat a tallers professionals, a autèntics escriptoris i, per altra, manuscrits que són còpies patriculars, fetes per afeccionats a la literatura; d'aquestes algunes corresponen a una espècie de quaderns de treball, empreats en la redacció d'obres majors i, conseqüentment, no presenten l'aspecte acurats dels altres còdexs. El cas més preciós és el del manuscrit de luxe per excel.lència, copiat amb cura i profusamente decorat, com són els llibres d'hores que ens han transmés algunes oracions en llengua vulgar. <br/><br/>El treball que aquí es presenta completa i corregeix, en algun cas, els catàlegs publicats de les diverses biblioteques; ha permès localitzar textos inèdits i assenyala diverses línies d'investigació a seguir.<br><i>This thesis is a repertory of manuscripts. The repertory contains all the manuscripts that have been copied before year 1500 in a romance language different from Catalan and actually conserved in libraries of Barcelona. <br/><br/>The codex are carefully described, enumerating the included works. Before each description and introduction is given which remark the most interesting aspects of the manuscripts. <br/><br/>The corpus is completed with a large number of indexes (of authors, translators, attributions, possessors, titles, first verses, probatoria, etc.), includes also the transcriptions of some unpublished texts, and a graphic part (reproduction of watermarks and paleographic examples); finally some studies about the most interesting problems posed by the material contained in the corpus close the exposition.</i>

L'objectiu principal d'aquesta recerca és el d'analitzar la motivació i les actituds vers les llengües en un context plurilingüe. La mostra d'aquest estudi compta amb 178 estudiants pertanyents a dues universitats una en l'àmbit de l'educació i l'altra en l'àmbit de la salut. Com a instrument de recerca s'ha utilitzat un qüestionari que inclou dades biogràfiques i entre d'altres, alguns ítems sobre actituds i motivació vers l'aprenentatge del castellà, català, anglès i francès. Tenint en compte el context plurilingüe en el que els estudiants viuen, l'objectiu principal d'aquest estudi ha estat el d'explorar les actituds i motivacions vers l'aprenentatge de llengües. L'autoavaluació dels estudiants en aquestes quatre llengües correlaciona amb les actituds i la motivació vers les mateixes. Els resultats recolzen els obtinguts per altres estudis, que mostren una relació estreta entre les actituds, la motivació i l'assoliment de la llengua. A més, s'han portat a terme ANOVES per analitzar la variància entre els diferents grups d'estudiants.<br>El objetivo principal de esta investigación es el de analizar la motivación y las actitudes hacia las lenguas en un contexto plurilingüe. La muestra de este estudio cuenta con 178 estudiantes pertenecientes a dos universidades una en el ámbito de la educación y la otra en el ámbito de la salud. Como instrumento de investigación se ha utilizado un cuestionario que incluye datos biográficos y entre otros, algunos ítems sobre actitudes y motivación en el aprendizaje del castellano, catalán, inglés y francés. Teniendo en cuenta el contexto plurilingüe en el que los estudiantes viven, el objetivo principal de este estudio ha sido el de explorar las actitudes y motivaciones en el aprendizaje de lenguas. La autoavaluación de los estudiantes en estas cuatro lenguas correlaciona con sus actitudes y motivación hacia las mismas. Los resultados apoyan los obtenidos por otros estudios, que muestran una relación estrecha entre las actitudes, la motivación y el nivel de competencia lingüística. Además, se han llevado a cabo ANOVAS para analizar la variancia entre los diferentes grupos de estudiantes.<br>The main purpose of this investigation is to analyse motivation and attitudes, towards languages in a plurilingual context. It draws on a study of 178 language students in two main universities one on the field of Teaching Education and the other one in the field of Health Care. A multiple-choice questionnaire was created to gather the data. It included some biographical items and, among others, some items on Attitudes and Motivation toward learning Spanish, Catalan, English and French. Considering the plurilingual setting, in which students lived, the main goal of the study was to explore attitudes and motivation toward language learning. The students' self-assessment on those 4 languages was correlated with their answers related to attitudes and motivation toward those languages. Besides, ANOVAs were run to analyse the variability between and among different groups of students. The results supported the findings reported by other studies, showing a close relationship between attitudes, motivation and language achievement.

L’objectiu de la nostra recerca és analitzar el paper de les llengües, molt especialment el de la llengua catalana, a l’hora de caracteritzar les diverses dinàmiques d’incorporació dels membres de la colònia japonesa a Catalunya, sobretot a Barcelona. Quan parlem dels japonesos expatriats, podem parlar d’una única comunitat? O més aviat són col·lectius diferenciats? Des d’un punt de vista teòric, hem analitzat fins a quin punt la colònia japonesa forma “una comunitat” i posat en prova la noció de comunitat de parla. A partir de la hipòtesi que els japonesos a Catalunya despleguen en els usos, els coneixements, i ideologies depenent el seu projecte migratori, primer hem identificat dos subgrups: els residents temporals i els de llarga durada. A continuació, hem identificat tres subgrups a partir dels seus usos lingüístics mitjançant les tècniques estadístiques: el grup que utilitza predominantment el japonès, el grup que fan un ús important del castellà i el grup que empren considerablement el català. Entre aquests grups, el primer forma la majoria, que integra uns 60% de tots els nostres informants. Bona part d’ells són els individus instal·lats temporalment a Catalunya pels motius laborals i les seves respectives famílies. En canvi, els usuaris habituals del català formen una minoria i solen tenir parella catalanoparlant. Un cop tenim identificats els subgrups, n’hem caracteritzat els coneixements i les ideologies lingüístics. Els integrants del grup del japonès declaren que saben molt poc les llengües locals, sobretot el català. En canvi, la resta declaren que saben bastant el castellà, però són diferenciats pel que fa al català, ja que els integrants del grup del castellà no el saben gaire. Els integrants del grup del català declaren que saben molt les dues llengües, la qual cosa ens suggereix que l’aprenentatge del català és la segona fase de la integració. La ideologia lingüística, així mateix, divergeix segons l’orientació de cada membre. Inicialment porten les ideologies lingüístiques de la societat d’origen a la societat d’acollida, però, a mesura que entren en contacte amb la realitat lingüística de la societat d’acollida, la ideologia es diversifica en dos extrems: segueixen sent el reflex de les ideologies del Japó, o es familiaritzen amb els discursos de la societat catalana. Així, la nostra recerca ha mostrat l’heterogeneïtat interna de la colònia japonesa en termes d’usos, coneixements, i ideologies lingüístics, que varien segons l’orientació dels membres d’aquesta col·lectivitat. També hem identificat el paper de les llengua en joc. El català té presència molt escassa a la colònia en general i sol tenir un paper simbòlic. Dins la colònia hi ha una certa tendència de no aprendre’l, degut al fet que els membres el perceben com a llengua d’ús limitat i alhora llengua d’autenticitat. A més a més, un respecte enorme dels japonesos a l’homogeneïtat en comportament els allunya de l’aprenentatge del català, ja que l’habitual és aprendre una llengua no marcada . Tot i així, per aquells japonesos instal·lats permanentment a Catalunya, sobretot per motius familiars, el català també té un paper instrumental. En les famílies formades per un matrimoni d’un/a catalanoparlant i un/a parlant del japonès, tot i que el castellà sigui la llengua de comunicació dels progenitor, el català hi té bona presència i no hi ha cap defecció en la transmissió lingüística. Pel que fa al castellà, gairebé tots els informants en tenen coneixement a diversos graus. El perceben imprescindible per viure a la societat d’acollida, i els és una llengua no marcada. Finalment, contràriament a allò que sol pensar, l’anglès té escassíssima presència a la colònia, i simplement serveix als membres de tant en tant com a eina suplementària o alternativa del castellà.<br>The main goal of our study is to explore the sociolinguistic reality of the Japanese community in Catalonia. Specifically, we analyzed the role of languages in characterizing various dynamics of the integration of this population. Special attention was paid to an analysis of the presence of Catalan in the community in general, in educational institutions and in intermarried families. From a theoretical viewpoint, we analyzed to what extent this population makes up “a community”, and we tried to test the concept of speech community, which implies a homogeneous group. Starting from the hypothesis that the Japanese living in Catalonia are not homogeneous in their language practice, we conducted a questionnaire survey, interviews and a series of observations to prove it. The data obtained were analyzed quantitatively as well as qualitatively. Our findings can be summed up as follows: - They are heterogeneous in their language use, knowledge and ideologies depending on their migratory project; and the community is made up of three subgroups characterized by which language is mainly used by its members: Japanese, Castilian (Spanish) and Catalan; - All of our subjects have some knowledge of Castilian with different degrees of proficiency, while only those who live mainly in Catalan are competent in both of the local languages. It suggests that Castilian is learned first by almost all of our subjects, while Catalan is learned optionally by a small subset in the second stage of integration; - English has very little presence in this community and its use is often limited to a secondary tool to cover a poor level of Castilian; - As they come into contact with the host society’s language reality, their ideologies about languages diverge towards two extremes: either maintaining the ideologies of Japan or becoming familiar with the host society’s discourses; - Catalan has little presence in this community in general, including in Japanese schools, and plays only a symbolic role. Nevertheless, for the permanent residents, especially for Japanese-Catalan families, Catalan plays an instrumental role. In these families, there is no defection in the transmission of Catalan, even though Castilian is used as the common language of communication by most of the parents.

Els sensors químics tenen avui dia un renovat interès degut a les creixents necessitats actuals de la societat de disposar de més i millor informació analítica. No obstant, la manca de sensors ideals específics per a una espècie determinada va portar al nostre grup d'investigació a explorar les possibilitats de les llengües electròniques. Aquests sistemes analítics, bioinspirats en el sentit del gust, consideren un conjunt o matriu de sensors i/o biosensors amb selectivitat creuada, i no un únic sensor. La rica i abundant informació obtinguda és posteriorment tractada amb eines de calibratge multivariable per a extreure la informació analítica útil.<br/>La present tesi doctoral va començar enfocada en el desenvolupament, per primera vegada al grup, de llengües electròniques potenciomètriques basades en matrius de biosensors. Concretament, es va construir una llengua electrònica per a la determinació simultània d'urea, NH4+, K+ i Na+ en mostres clíniques. Es van fabricar i caracteritzar primer diferents biosensors d'urea basats en l'enzim ureasa i, un cop demostrada la seva idoneïtat per a ser implementats en una matriu, es van construir dos models de resposta diferents basats en xarxes neuronals artificials (XNA) i regressió per mínims quadrats parcials, respectivament. Els resultats obtinguts van mostrar una millor capacitat de predicció en el cas del model amb XNA, aconseguint determinar la urea sense necessitat d'eliminar les interferències alcalines.<br/>Amb l'experiència adquirida amb aquest primer sistema, es van iniciar i continuar altres aplicacions de les llengües electròniques potenciomètriques. Primerament, es va considerar la fabricació de matrius integrades de sensors potenciomètrics mitjançant la tècnica serigràfica (screen-printing), que permet la miniaturització i la producció massiva, en col·laboració amb el Centro de Investigación y Estudios Avanzados de Mèxic. Aquesta matriu serigrafiada va servir per a desenvolupar una llengua electrònica per a la quantificació simultània dels ions NH4+, K+ i Na+ en mostres mediambientals. També es va proposar l'ús per primera vegada d'una llengua electrònica per al monitoratge on-line de la composició de la solució nutritiva d'un hivernacle hidropònic, gràcies a una col·laboració amb investigadors de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària de la Generalitat de Catalunya. La idea era optimitzar una llengua electrònica per a la determinació simultània i en temps real dels ions fertilitzants NH4+, K+, NO3- i PO43-, i els ions salins Na+ i Cl-. Els resultats obtinguts van ser prou interessants com per seguir treballant en el tema. A més, es va explorar l'aplicabilitat de dues diferents llengües electròniques en el monitoratge mediambiental in-line amb transmissió de dades per radiofreqüència. La primera d'elles per a la determinació simultània i en temps real dels ions NH4+, K+, Na+, Cl- i NO3- en un reactor continu de tanc agitat que simulava les condicions de biodegradació naturals, i la segona, per a la determinació simultània i en temps real dels cations NH4+, K+ i Na+ en la presa mexicana d'Ignacio Ramírez. Els bons resultats obtinguts van permetre demostrar l'aplicabilitat de les llengües electròniques desenvolupades com a sistemes de mesura remota en aplicacions mediambientals. En totes aquestes aplicacions en camp, es va posar especial èmfasi en corregir l'efecte de la temperatura i les derives de la resposta dels elèctrodes.<br/>Finalment, i per tal de tornar a la línia de recerca inicial, es va desenvolupar amb èxit una nova llengua electrònica amb biosensors per a la quantificació d'urea, creatinina, NH4+, K+ i Na+ en mostres clíniques. En aquest cas els biosensors de creatinina desenvolupats estaven basats en l'enzim creatinina deiminasa i el model de resposta, que estava basat en XNA, va permetre la determinació simultània de les cinc espècies, deixant el sistema a punt per a passar a estudis en hospitals.<br>Chemical sensors have nowadays a renewed interest due to the increasing current needs of the society for having more and better analytical information. However, the lack of specific ideal sensors for a determinate species brought to our research group to explore the possibilities of the electronic tongues. These analytical systems, bio inspired in the sense of taste, consider a set or array of sensors and/or biosensors with cross selectivity, and not only one sensor. The rich obtained information is later treated with tools of multivariable calibration to extract the useful analytical information.<br/>The present doctoral thesis started focusing on the development of potentiometric electronic tongues based on arrays of biosensors for the first time in our group. Precisely, an electronic tongue was constructed for the simultaneous determination of urea, NH4+, K+ and Na+ in clinical samples. Firstly, different urea biosensors based on the enzyme urease were manufactured and characterized. Once demonstrated their suitability to be implemented in an array, two different models of response based on artificial neural networks (ANN) and partial least squares were constructed. The results showed a better capacity of prediction in the case of the model with ANN, which allowed the determination of urea concentration without the need of eliminating the alkaline interferences.<br/>With the experience acquired with this first system, other applications of the potentiometric electronic tongues were studied. Firstly, the construction of integrated arrays of potentiometric sensors by using the screen-printing technique was considered in collaboration with the Centro de Investigación y Estudios Avanzados of Mexico. This technique allows the miniaturization and the massive production of arrays. This array served to develop an electronic tongue for the simultaneous quantification of NH4+, K+ i Na+ ions in environmental samples. Also, the use of an electronic tongue was proposed for the first time in the monitoring of the nutrient solution composition produced by a hydroponic greenhouse, thanks to collaboration with researchers of the Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària of the Generalitat de Catalunya. The idea was to optimize an electronic tongue for the simultaneous real-time determination of the fertilizer ions NH4+, K+, NO3- and PO43-, and the saline ions Na+ and Cl-. The obtained results were so interesting to continue working on the subject. Moreover, the applicability of two different electronic tongues was explored in environmental in-line monitoring with data transmission for radio frequency. The first of them was used for the simultaneous real-time determination of NH4+, K+, Na+, Cl- and NO3- ions in a continuous stirred-tank reactor that simulated the natural biodegradation conditions; and the second one, for the simultaneous real-time determination of the cations NH4+, K+ and Na+ in the Ignacio Ramírez Mexican dam. The good results obtained allowed to demonstrate the applicability of the developed electronic tongues as systems for remote measurement in environmental applications. In all these applications carried out of the laboratory, special attention was paid in compensating for temperature effects and response drifts.<br/>Finally, and in order to come back to the initial-research line, a new electronic tongue was successfully developed using biosensors for the quantification of urea, creatinine, NH4+, K+ and Na+ in clinical samples. In this case creatinine biosensors were based on the enzyme creatinine deiminase and the model of response based on XNA allowed the simultaneous determination of the five species, leaving the system ready to be used in hospital studies.

Aquesta tesi doctoral pretén, a través d'una revisió de les principals teories de l'aprenentatge i l'ensenyament de llengües estrangeres, establir un marc d'actuació del professorat i l'alumnat d'un centre escolar. Per tal d'optimitzar els recursos, l'apropament resultant de la consideració dels diferents tipus d'aprenentatge, que pretén ser eclèctic i adaptat a les necessitats de la realitat que ens envolta, però que en cap cas vol ser únic, és l'Apropament Afectiu i d'Atenció a la Diversitat o Affectivity and Diversity Approach (ADA). Com el nom ens indica, aquest és un enfocament que té en compte l'estat emocional en què es troben les persones implicades en qualsevol procés d'ensenyament-aprenentatge, al igual que les seves capacitats individuals. <br/> <br/> L'ADA té els seus fonaments en una estructura horitzontal que engloba el context psicològic, el context físic, el context pedagògic i el context social de cada individu i els subelements que s'hi relacionen. A part dels contextos explicitats anteriorment, també és important tenir en compte que cada individu és únic i posseeix unes propietats i unes capacitats singulars que també s'han de tenir presents a l'hora d'adquirir qualsevol nou tipus d'aprenentatge. <br/><br/> Amb la investigació feta queda demostrat que l'Apropament Afectiu i d'Atenció a la Diversitat aporta resultats positius quan s'aplica a l'aula d'anglès com a llengua estrangera.<br>This doctoral thesis wants to establish a way of doing in a secondary school environment through a revision and extension of the main theories of learning and teaching foreign languages. To be able to optimize the school resources, the resulting approach that wants to be eclectic as well as flexible, concerning learning styles and real life adaptation, is the Affectivity and Diversity Approach (ADA). This approach wants to take intp account the emotional state and the individual capacities of the individuals involved in any teaching-learning process. <br/><br/>ADA has its founding in a horizontal axis that comprises the psychological context, the physical context, the pedagogical context and the social context of each individual as well as ther sub elements. Apart from the contexts explained above, we shall consider that every individual is unique with aptitudes and preferences that should also be taken into account when learning. <br/><br/>Even though the investigation could continue, and this is my intention, I think that it has been proved that the Affectivity and Diversity Approach contributes positively to the learning of a foreign language when applied in the English language class.

Esta tesis estudia, desde una perspectiva crítica, cómo el conocimiento experto y la autoridad del autor se construyen y legitiman a través de la estructura discursiva de los libros populares sobre gestión de empresas (management). Empleando un corpus de un centenar de textos, escogido mediante criterios propios del campo para proporcionar una muestra de obras fuertemente influyentes, se resean algunos de los más importantes de sus aspectos textuales y contextuales. Su estructura se aborda a partir de cinco estudios empíricos, prestando especial atención a la construcción discursiva de la identidad de lector y autor: la naturaleza de los títulos de los libros sobre management, que fija el tono pragmático para la interpretación de la utilidad de los mismos; el uso de estrategias metadiscursivas para fijar y reconocer las expectativas del género, iluminando las expectativas recíprocas de autores y lectores; los patrones de ejemplificación, que muestran cómo es posible la construcción de un discurso altamente persuasivo sin por ello requerir de argumentos universales o aún generales; el uso de narrativas de experiencia personal para afirmar la credibilidad del autor; y el uso estratégico del conocimiento presupuesto para movilizar las inclinaciones y las convicciones de los lectores en temas de fuerte contenido moral. El propósito de estos estudios es proporcionar una aproximación general, de base discursiva, a las formas típicas de persuasión que caracterizan a la literatura popular de gestión, ayudando así a ilustrar las propiedades epistémicas que definen a la disciplina. Estos análisis muestran el carácter altamente idiosincrático de la literatura popular de gestión, que no se deja asimilar con facilidad a los criterios de la escritura académica ni a los de la popularización científica. El posicionamiento de los autores respecto de sus textos, sus temáticas y su audience se interpreta como una función de su posición dentro del campo del management, en el que los intereses y hábitos de diversos grupos profesionales coinciden, se solapan y entran en competencia. La relación de este posicionamiento con el bien descrito caracter ideológico de la gestión de empresas se discute en las conclusiones, así como el valor del análisis del discurso lingüísticamente informado para la crítica de tales ideologias.

This thesis provides an account of the metaphors of cancer in a comparable English and Spanish corpus of 300 press popularisation articles. The aim is to identify relevant source domains that are employed in these articles to conceptualise the disease. Although a number of studies have explored the use of WAR metaphors in the discourse on cancer, there is still little understanding of the actual way cancer is presented metaphorically to the lay public in the press or of the range of source domains that conceptualise the target domain. Thus, in addition to the WAR, VIOLENCE AND AGGRESSION source domain, this study focuses on other metaphorical systems exploited to elucidate such aspects as metastasis, apoptosis, cancer treatments and cancer research. A text analysis was carried out with the aid of a corpus software program. The metaphors in the two subcorpora were compared quantitatively and qualitatively for cross-cultural differences in terms of their functions and patterning. Although cancer knowledge is popularised through similar metaphorical expressions, subtle differences have been identified in terms of metaphor density, choice of metaphor and the functions performed by these expressions.<br>Esta tesis describe las metáforas del cáncer en un corpus bilingüe inglés-español de 300 artículos de divulgación en la prensa. El objetivo ha sido identificar los distintos dominios fuente relevantes que se emplean en la conceptualización de la enfermedad. Aunque varios trabajos han estudiado las metáforas bélicas utilizadas en el discurso del cáncer, todavía se sabe poco de la forma en la que el cáncer se representa mediante metáforas al público lego y de la variedad de dominios fuente que conceptualizan el dominio meta. Así, además del dominio fuente de la GUERRA, VIOLENCIA Y AGRESIÓN, este estudio se centra en otros sistemas metafóricos empleados para clarificar diversos aspectos como la metástasis, la apoptosis, los tratamientos del cáncer y la investigación oncológica. El análisis textual se ha realizado con la ayuda de un programa informático de análisis de corpus textuales. Las metáforas de ambos subcorpus se han comparado cuantitativa y cualitativamente con el fin de identificar diferencias transculturales en relación a las funciones y a los patrones de las mismas. Aunque el conocimiento sobre el cáncer se divulga a través de expresiones metafóricas similares, se pueden apreciar pequeñas diferencias en relación a la densidad metafórica, la elección de las metáforas y las funciones que estas expresiones desempeñan.

El principal objectiu d'aquesta tesi és estudiar les pràctiques lingüístiques dels infants del darrer curs de l'educació primària a Catalunya en situacions no monitoritzades de l'àmbit escolar, durant les hores del pati. En particular, s'analitzen tres fenòmens de contacte de llengües (interferències, alternances de codi i tries lingüístiques), i es determina quins aspectes són més rellevants a l'hora d'explicar l'aparició de certs fenòmens o l'ús de determinades llengües.<br/>L'objectiu fixat condiciona que la recerca s'estructuri en dues vessants. Una és més descriptiva i intenta respondre la pregunta <i>Què es parla i com es parla als patis de les escoles?</i> Aquesta anàlisi descriptiva permet determinar quin tipus d'interferències es produeixen amb més freqüència i de quin codi provenen; quines funcions discursives exerceix l'alternança de codis en el discurs dels parlants analitzats i quines llengües implica, i quina llengua o quines llengües parlen majoritàriament els infants de Catalunya en situacions semiespontànies.<br/>En la segona vessant s'adopta un punt de vista més explicatiu, i, parafrasejant el títol d'un conegut article de J. A. Fishman, es vol donar resposta a <i>qui, quan i amb qui es parlen determinats codis o es produeixen certs fenòmens de contacte de llengües</i>. Des d'aquesta perspectiva es determina en quines condicions sociolingüístiques es produeixen (més) interferències o alternances, o què caracteritza els parlants que en produeixen més o n'utilitzen un tipus determinat. També s'hi analitza quan es fa ús de cadascuna de les llengües que configuren el repertori lingüístic dels infants, i qui se serveix d'aquests codis i amb qui.<br/>Els materials analitzats han estat recollits en un estudi realitzat als grups classe de 6è de primària de 52 escoles de tota Catalunya al final de la dècada dels 90. Aquests materials consten de (a) dades declarades sobre els usos lingüístics dels informants a la llar i en les xarxes socials, obtingudes mitjançant l'aplicació de qüestionaris; (b) dades observades sobre les pràctiques lingüístiques dels infants a l'hora del pati, obtingudes a partir de 32 hores d'enregistraments semisubrepticis, i (c) dades experimentals sobre el grau de competència lingüística en català i en castellà dels infants, aconseguides amb l'aplicació de proves estàndard. La metodologia d'anàlisi combina les tècniques qualitatives amb les quantitatives.<br/>Les conclusions més rellevants de la investigació són que el català i el castellà són les dues protagonistes principals de les tries lingüístiques als patis de les escoles al final de la dècada dels 90. La presència d'altres llengües diferents d'aquestes dues és residual. A grans trets, els usos de català augmenten a mesura que creix la presència de català a la llar i en les xarxes socials de parlants i destinataris, com més competència lingüística mostren els interlocutors en català, i com més catalanoparlants assisteixen al centre escolar o més coneixement de català es declara a la zona en què s'han enregistrat les converses. L'increment dels usos de castellà es dóna en les situacions contràries. Ara bé, l'augment d'ús d'una i altra llengua no és proporcional a la presència i competència que cadascuna de les llengües té en el parlant o en l'entorn: perquè l'ús del català superi el de castellà cal que el català adopti un paper rellevant en cadascuna de les variables analitzades; altrament, la presència i el coneixement de castellà, per poc importants que siguin, fan augmentar espectacularment els usos en aquesta llengua.<br/>En termes quantitatius, en català s'introdueixen moltes més interferències que en castellà (si, en castellà, les interferències tan sols constitueixen el 0,3% dels mots emesos en el discurs en aquesta llengua, en català, representen el 3,5% dels mots comptabilitzats). <br/>La funció discursiva més freqüent que exerceix l'alternança de codis en les dades analitzades és la que té per raó l'interlocutor: el 55% de les alternances detectades permeten als infants adaptar-se a la llengua familiar o d'ús habitual del destinatari. La segueix l'alternança per expressar una segona veu (28%). En comparació amb aquestes, la resta de funcions tenen un caràcter quantitatiu residual.<br>The main goal of this doctoral thesis is to study the language practices among Catalonian children in non-monitored interactions. Three language contact phenomena (interferences, code-switching and language choice, the dependent variables) have been analysed according to nine independent variables related to the sociolinguistic features of the speaker and the interlocutor(s) (first language, social network dominant language, and linguistic competence in Catalan and Spanish), related to the sociolinguistic environment (demolinguistic composition of the area, demolinguistic composition of the children attending the school, language used as a means of instruction and dialectal variety) and other aspects (peer interactions or interactions between children and teachers, and terminology related with school).<br/>The research is based on a sample of 52 6th grade classrooms throughout Catalonia. Three types of data have been gathered: (a) declared data about language practices at home and within social networks, by means of questionnaires; (b) observed data about language practices, by means of tape-recorded interactions during playtime, and (c) experimental data about linguistic competence in both Catalan and Spanish languages, by means of standard language tests. <br/>The most significant conclusions can be summarised as follows: (1) Castilian native speakers rarely use their L2 to address to Catalan-speaking children, while Catalan native speakers tend to address Castilian speakers in Castilian; children born in bilingual families assimilate their practices to their Castilian-speaking classmates; (2) the comparison between declared and observed data shows that children overestimate the presence of Catalan in their informal interactions, and (3) children only use more Catalan than Castilian when the presence of Catalan in the environment is clearly higher than the presence of Castilian.

La problemàtica mediambiental associada a la contaminació per ions metàl·lics és mundialment coneguda. En les últimes dècades hi ha hagut un enduriment de la legislació associada a aquests contaminants que ha permès disminuir les seves emissions al medi ambient però, degut a la seva elevada persistència i al seu caràcter no biodegradable, les concentracions dels ions metàl·lics en mostres mediambientals són encara preocupants. Actualment, tot i que existeixen diverses tècniques analítiques per a la determinació d’ions metàl·lics, encara és necessari el desenvolupament de noves metodologies analítiques que permetin determinar-los on-site i a nivell traça. En aquest sentit, les tècniques voltamperomètriques de redissolució són una bona opció ja que són tècniques sensibles i reproduïbles que proporcionen anàlisis ràpides sense requerir instrumentació voluminosa o excessivament costosa. A més, el caràcter portàtil d’aquestes tècniques s’ha vist afavorit amb la introducció dels elèctrodes serigrafiats, que són dispositius compactes, miniaturitzats, versàtils i que es poden produir en massa. Un dels avantatges que proporcionen els elèctrodes serigrafiats és la possibilitat de modificar el seu elèctrode de treball per tal de millorar la seva sensibilitat i selectivitat o permetre treballar a diferents condicions experimentals. En aquest sentit, una primera part d’aquesta tesi doctoral s’ha centrat en el desenvolupament de nous elèctrodes serigrafiats voltamperomètrics per a la determinació d’ions metàl·lics a nivell traça en mostres mediambientals. Concretament, s’han estudiat diferents estratègies de modificació com la modificació química, la formació de pel·lícules metàl·liques i l’ús de diversos nanomaterials (nanopartícules metàl·liques, nanoal·lòtrops de carboni i silici porós). Per a cada estratègia s’han estudiat diferents aspectes del procés de modificació i s’ha avaluat l’aplicabilitat del sensor que proporciona millors resultats en mostres reals. Sovint però, en l’anàlisi de mostres reals trobem mescles complexes on els ions metàl·lics s’interfereixen entre si o donen lloc a pics solapats. En aquests casos l’ús d’un sol sensor no permet determinar correctament la concentració dels diferents ions i cal recórrer a altres estratègies d’anàlisi més sofisticades. Aquest és el cas de les llengües voltamperomètriques, on es combinen diversos sensors no específics amb un tractament de dades multivariant. Així, la segona part d’aquesta tesi doctoral s’ha centrat en el desenvolupament de llengües voltamperomètriques per a l’anàlisi de mostres complexes d’ions metàl·lics. Concretament s’han estudiat el sistema Tl(I) i In(III) i el sistema Cd(II), Pb(II), Tl(I) i Bi(III) en presència de Zn(II) i In(III), que es caracteritzen, respectivament, per la presència de dos metalls que donen lloc a senyals fortament solapats i per la presència d’un elevat nombre de metalls. Concretament, s’ha estudiat la selecció dels sensors que componen la llengua voltamperomètrica, la seva disposició i el disseny experimental. Un altre aspecte crucial en el desenvolupament de les llengües voltamperomètriques és el tractament de dades. Així, en la segona part d’aquesta tesi doctoral també s’ha fet èmfasi en aquest tema, on s’han estudiat diversos pretractaments i s’han construït diversos models quimiomètrics basats en la regressió per mínims quadrats parcials (PLS). A més, s’han estudiat també dos sistemes de calibratge multivariant, el calibratge multivariant extern i l’addició estàndard multivariant, per a la qual s’ha desenvolupat una nova estratègia basada en l’ús de PLS i la simulació del blanc de la mostra a partir de l’omissió de l’etapa de preconcentració de la mesura voltamperomètrica. Aquest segon mètode de calibratge proporciona prediccions més acurades per a mostres amb un fort efecte matriu. Els resultats obtinguts a partir dels estudis realitzats al llarg d’aquesta tesi doctoral han donat lloc a 12 articles, 9 d’ells referents a la part de desenvolupament de sensors voltamperomètrics i 3 referents al desenvolupament de llengües voltamperomètriques.<br>On-site monitoring of metal ions at trace levels is crucial for safety and environmental reasons. In this sense, stripping voltammetry is a good option due to its high sensitivity and reproducibility and the fact that it provides fast analysis with relatively low cost and portable equipment. These last features are further enhanced by the coupling of stripping voltammetry with screen-printed electrodes, which are compact, miniaturized and versatile devices that can be mass-produced in a reproducible manner. A first part of this PhD thesis has focused on the development of new screen-printed voltammetric sensors for the determination of metal ions at trace levels in environmental samples. Particularly, several modification strategies (chemical modification, metal films and nanomaterials) have been studied. For each strategy, some aspects of the modification process were evaluated and their applicability to real samples was tested for the sensor that provided better results. Frequently though, the analysis of real samples involves complex mixtures where metal ions interact with each other or give rise to highly overlapped peaks. In these scenarios, it is necessary to resort to more sophisticated analytical strategies like voltammetric electronic tongues. Thus, the second part of this PhD thesis has focused on the development of voltammetric tongues for the analysis of complex mixtures of metal ions. In particular, two systems have been studied: Tl(I) and In(III), two metals that give rise to highly overlapped peaks, and Cd(II), Pb(II), Tl(I) and Bi(III) in the presence of Zn(II) and In(III). In both cases, several studies involving the selection of sensors, their arrangement and the experimental design were performed. The second part of this PhD thesis has also focused on data treatment, a key aspect in the development of voltammetric tongues. Two multivariate calibration systems were studied, multivariate external calibration and multivariate standard addition, for which a new strategy based on PLS and the simulation of a blank signal by skipping the deposition step of stripping voltammetry was developed. The results achieved throughout this PhD thesis have resulted in 12 articles, 9 related to the development of voltammetric sensors and 3 related to the development of voltammetric electronic tongues.

Esta tesis tiene como objeto de estudio las Unidades Frasológicas Especializadas Eventiv as (UFE eventivas), definidas como unidades sintagmáticas formadas por uno o más términos, que se componen de un núcleo terminológico (NT), y un núcleo eventivo (NE), de carácter terminológico o no, procedente de verbo y que se manifiesta superficialmente como verbo, nombre o participio.<br/>Partiendo de la hipótesis de trabajo (Bevilacqua, 1999) de que las UFE eventivas pueden caracterizarse por la presencia de una unidad de caràcter eventivo que subcategoriza un complemento, y se manifiesta superficialmente en tres estructuras, VN, NSP y NADJ derivadas de una misma estructura subyacente formada por un núcleo eventivo de carácter relacional [NE] y por un núcleo terminológico [NT] que corresponde a una entidad.<br/>Teniendo en cuenta esta hipótesis, el objetivo general fue el de describir las unidades que hemos considerado UFE eventivas para poder identificar sus propiedades y explicar su comportamiento en los textos especializados y establecer las reglas que podrían formularse para dar cuenta de su conformación.<br/>Enmarcamos el estudio de estas unidades en el ámbito de la terminología, más específicamente en el marco dela Teoría Comunicativa de la Terminología (TCT) propuesta por Abré (1999,2000,2001,2002) y, para llevar a cabo su descripción y la identificación de sus reglas de formación, tomamos por base algunos aspectos del Modelo Lexemático Funcional, desarrollado más recientemente por Faber y Maizal (1999).<br/>Como resultados se llegó a un conjunto de aspectos pragmáticos, semánticos y sintácticos que permitieron caracterizar y explicar el funcionamiento de las Unidades Especializadas Frasológicas Eventivas en los textos especializados y mostrar su carácter de unidad representativa y transmisora de conocimiento especializado sobre determinada temática. Asimismo, permitieron distinguir estas unidades frente a otras.

Un problema cada vez más recurrente en la educación primaria es la dificultad en la comprensión lectora que presentan los alumnos inmigrantes en la lengua oficial de su país de acogida; segunda o incluso tercera lengua para ellos. Con el aumento de los movimientos migratorios y el consecuente aumento de alumnos con lenguas minoritarias en las aulas, el estudio de este problema ha ido en incremento debido a las importantes consecuencias que esta falta de comprensión lectora ejerce en el aprendizaje de todas las áreas curriculares. Además, debido a la gran importancia que el inglés ha adquirido en el mundo laboral actual, la comprensión de textos en esta lengua ha despertado un interés sustancial en el ámbito académico intentando dar mayor cobertura y mejorando el aprendizaje de esta competencia. En la actualidad, son distintos los métodos y estrategias utilizadas para la mejora de la comprensión lectora en segundas lenguas. Sorprendentemente, éstos son prácticamente inexistentes en la educación primaria. El objetivo de la presente investigación ha sido estudiar el impacto de la aplicación de estrategias para la mejora de la comprensión lectora en segundas lenguas fuera del entorno escolar. Más específicamente, esta investigación se ha centrado en el estudio de la exposición a la televisión, la lectura extensiva voluntaria y la implicación familiar como medidas para la mejora de la comprensión lectora en segundas lenguas. Puesto que todos los participantes en el presento estudio eran bilingües catalán castellano, se consideró interesante también analizar hasta que punto el hecho de haber sido los participantes alfabetizado en una u otra lengua influye en la comprensión lectora en segundas lenguas. Para ello, y partiendo del estudio de la bibliografía existente, se ha realizado un estudio de casos múltiple contando con seis alumnos de sexto de primaria y dos familias voluntarias a fin de poder analizar, en este caso concreto, cómo su implicación favorecía o no el aprendizaje en segundas lenguas. A través de un estudio longitudinal y de la utilización de un método mixto de investigación en el que se combinaron la toma regular de medidas en comprensión lectora y entrevistas y cuestionarios tanto a los sujetos como a las familias, se dio respuesta a los objetivos y a las preguntas de investigación. De acuerdo con las características del diseño implementado, el análisis de resultados se ha llevado a cabo combinando los resultados obtenidos mediante el estudio cuantitativo y cualitativo, proporcionando una visión más global y fortaleciendo los resultados. Así pues, este análisis ha llevado a una generalización de los resultados más consistente sin estar restringidos a los tipos de recogida de datos y al análisis típicamente asociado a la investigación cuantitativa y cualitativa. Dado el pequeño tamaño de la muestra, propio de un estudio de casos múltiple, la realización de análisis estadísticos potentes se ve dificultado. Es por este motivo, y a fin de obtener datos empíricos sólidos, que se ha procedido al análisis de los datos obtenidos mediante el método cuantitativo utilizando dos enfoques distintos: según un enfoque grupal y según un enfoque de caso único. Así pues, la discusión de los resultados, y siguiendo el orden fijado por los objetivos de la investigación se puede concluir lo siguiente: En lo que se refiere a la exposición a la televisión como estrategia para la mejora de la comprensión lectora, los resultados obtenidos demuestran el efecto positivo de esta estrategia, permitiendo concluir que la estrategia implementada ha sido efectiva en el proceso de mejora de la comprensión lectora. Factores como un nivel no del todo adecuado al participante o un contenido poco interesante, surgen como posibles factores a tener en cuenta en una futura replicación con mayor número de sujetos para la observación de efectos aún más significativos. En cuanto a los efectos observados en la aplicación de la lectura extensiva como estrategia para la mejora, ésta también ha manifestado un efecto positivo en el presente estudio. Se puede deducir también del estudio de esta estrategia junto con el análisis de la instrucción en comprensión lectora en el sistema educativo actual y la bibliografía consultada, que la exigencia en la competencia en comprensión lectora en segundas lenguas fijada por el currículum de primaria aparece como insuficiente mostrando un claro desequilibrio entre la etapa de educación primaria y secundaria por lo que a la instrucción de esta competencia se refiere. La aplicación de esta estrategia ha permitido llegar a consideraciones que pueden resultar de especial interés para el sistema educativo tal y como se explicará en el siguiente apartado. Por lo que a la estrategia de la implicación parental se refiere, los resultados obtenidos no permiten señalar que esta estrategia haya sido efectiva en este estudio pero si muestran evidencia suficiente para suponer que en una replicación con mayor número de participantes, es muy posible que esta aplicación manifieste su efectividad. Factores como la disponibilidad y el compromiso por parte de los familiares de los participantes afloran como principales dificultades para la implementación de esta estrategia. Este estudio ha permitido realizar un breve acercamiento a este enfoque abriendo una puerta a la investigación de la implicación parental en segundas lenguas desde un punto de vista hasta ahora sólo considerado con alumnos inmigrados. Finalmente, en cuanto al hecho de haber sido alfabetizado en lengua materna o en una segunda lengua y a los efectos que esto puede tener en la comprensión lectora en segundas lenguas, se ha demostrado que sí existe una mejor comprensión lectora en segundas lenguas por parte de aquellos alumnos que han sido alfabetizados en su lengua materna. En resumen, se puede concluir que la utilización de estrategias no curriculares para la mejora de la comprensión lectora, ha manifestado tener un lugar en el aprendizaje de segundas lenguas, además de alertar sobre la importancia que tiene el hecho de que el proceso de alfabetización sea en lengua

El treball planteja l’estudi dels processos de manteniment i substitució lingüística mitjançant l’anàlisi de les interaccions i les tries lingüístiques dels individus. El procés de modernització i homogeneïtzació política ha portat a la pèrdua de diversitat lingüística i cultural arreu d’Europa i el món. Des de la sociolingüística més preocupada per les interaccions socials se sol considerar que les xarxes denses i cohesionades tendeixen a formar espais en què els processos d’homogeneïtzació troben més dificultats per a la difusió de les llengües estatals o de varietats lingüístiques. Els contextos socioeconòmics i polítics que poden causar els processos de substitució lingüística activen els mecanismes socials que porten a la desaparició d’una llengua, tals com la bilingüització, la distribució funcional de les llengües, el trencament de la transmissió lingüística intergeneracional i el desplaçament de la llengua en les relacions endogrupals. En la nostra recerca a la Franja detectem que, a diferència de la situació observada durant els anys 90, el català es troba minoritzat demogràficament. A més, en oposició al que sovint s’havia considerat en l’estudi de la substitució lingüística, la llengua sofreix un retrocés en l’àmbit familiar en les relacions horitzontals (tria de llengua entre progenitors o tria de llengua entre germans), més que no pas en les relacions verticals (transmissió lingüística de progenitors a fills). Estos resultats fan encara més rellevant l’estudi de les interaccions entre iguals. Amb l’objectiu d’analitzar les interaccions i les tries lingüístiques es proposa el desenvolupament del concepte de rol sociolingüístic, que es considera la pauta de comportament sociolingüístic que cada individu efectua tant en relació a la seua posició sociolingüística com a les expectatives de comportament que el grup espera que seguisca en funció del seu estatus sociolingüístic. A partir d’esta proposta interaccional, s’analitza les tries lingüístiques, les normes socials i els rols sociolingüístics, mostrant que en la cohort d’alumnes estudiats al Baix Cinca i a la Llitera el desenvolupament dels rols sociolingüístics catalanoparlants només es produeix en alumnes que tenen esta llengua com a familiar, i que els qui no la tenen com a llengua familiar, desenvolupen rols castellanoparlants mantenidors, que no fan cap ús del català. A més, la recerca destaca que fins a una quarta part dels catalanoparlants familiars desenvolupen rols castellanoparlants, això és, tendeixen a usar el castellà entre ells, desplaçant l’ús del català fins i tot en les interaccions endogrupals, un mecanisme clau en el desenvolupament dels processos de substitució. A més, es desvela que la major part dels bilingües familiars desenvolupen rols castellanoparlants, i usen majoritàriament el castellà fins i tot amb els catalanoparlants familiars, encara que esta llengua no la compartisquen familiarment. Així, la recerca fa diferents aportacions per a l’aplicació de l’anàlisi de xarxes socials en la recerca sociolingüística, tals com l’adaptació de l’anàlisi blockmodeling i l’aplicació de models ERGM, i fa diferents aportacions en el coneixement de la situació sociolingüística d’un territori que fins el moment s’havia mostrat com una excepció dels processos de substitució lingüística a nivell general.<br>The research studies processes of language shift and maintenance by analysing the interactions and language choices of individuals. Processes of modernization and homogenization policies have led to the loss of linguistic and cultural diversity throughout Europe and the world. Sociolinguists concerned with social interactions have proposed that dense and cohesive networks tend to form spaces where homogenization processes have more difficulties disseminating state languages or language varieties. Socioeconomic and political contexts that can cause language shift activate social mechanisms which lead to the disappearance of a language, such as bilingualism, the functional distribution of languages, intergenerational language shift and change of intra-group language. Our research found that in La Franja (a Catalan-speaking strip in Aragon, Spain), unlike the situation observed during the 90s, Catalan language demography is minoritized. In addition, the Catalan language experiences loss in horizontal family relations (language choice between parents or language choice between siblings), than in vertical relations (language transmission from parents to children). These results contrast with other research into Language shift and show the importance of researching interactions between equals. In order to analyse interactions and language choices, the concept of sociolinguistic role has been developed. This is defined as the sociolinguistic behavioural patterns that each individual enacts in regard to their position and to the behavioural expectations of the group. From this interactional proposal, language choices, social norms and sociolinguistic roles are analysed. In the cohort of pupils studied in Baix Cinca and La Llitera, Catalan-speaker roles are only developed by students that have Catalan as a home language. Those who do not have Catalan as a home language develop Spanish-maintainer roles and never use Catalan. In addition, our research highlights that up to a quarter of Catalan-speakers at home develop Spanish-speaker roles. That is, they tend to use Spanish with their classmates, displacing the use of Catalan even in intra-group interactions. This is a key mechanism of the language shift process. In addition, our research reveals that the majority of pupils that use both languages with their parents develop Spanish-speaker roles, using primarily Spanish, even with home Catalan-speakers. Thus, this research contributes to the application of social network analysis in sociolinguistic research, adapting blockmodeling analysis and applying ERGM. Our research makes several different contributions to knowledge about the sociolinguistic situation of a region that, until now, had been an exception to general linguistic shift processes.<br>Esta tesis plantea el estudio de los procesos de mantenimiento y sustitución lingüísticos mediante el análisis de las interacciones y las elecciones lingüísticas de los individuos. El proceso de modernización y homogeneización política ha llevado a la pérdida de diversidad lingüística y cultural en Europa y en general. Desde la sociolingüística más preocupada por las interacciones sociales se suele considerar que las redes densas y cohesionadas tienden a crear espacios en los que los procesos de homogeneización experimentan numerosas dificultades para difundir las lenguas estatales o las variedades lingüísticas. Los contextos socioeconómicos y políticos capaces de provocar procesos de sustitución lingüística activan los mecanismos sociales que llevan a la desaparición de una lengua, tales como la bilingüización, la distribución funcional de las lenguas, la ruptura de la transmisión lingüística intergeneracional y el desplazamiento de la lengua en las relaciones endogrupales (entre los miembros del mismo grupo). En esta investigación llevada a cabo en la Franja (Aragón), se detecta que, a diferencia de la situación observada durante los años 90, el catalán se encuentra ahora minorizado demográficamente. Además, en oposición a lo que a menudo se había supuestoen el estudio de la sustitución lingüística, la lengua sufre un retroceso en el ámbito familiar en las relaciones horizontales (esto es, la lengua elegida entre progenitores o entre hermanos), más que en las relaciones verticales (la lengua que se transmite de progenitores a hijos). Ante estos resultados, el estudio de las interacciones entre iguales deviene aún más relevante. Así, pues, con el objetivo de analizar las interacciones y las elecciones lingüísticas, se propone el desarrollo del concepto de rol sociolingüístico, en tanto que pauta de comportamiento sociolingüístico que cada individuo efectúa ya sea en relación con su posición sociolingüística, ya sea por las expectativas de comportamiento que el grupo espera que siga en función de su estatus sociolingüístico. A partir de esta propuesta interaccional, se analizan las elecciones lingüísticas, las normas sociales y los roles sociolingüísticos, y se constata que, en la cohorte de alumnos estudiada en las comarcas del Bajo Cinca y La Litera, el desarrollo de los roles sociolingüísticos catalanohablantes solo se produce en alumnos cuya lengua familiar es el catalán. Por contra, los que no la tienen como lengua familiar, desarrollan roles castellanohablantes mantenedores, sin emplear el catalán. Además, la investigación destaca que hasta una cuarta parte de los catalanohablantes familiares desarrollan roles castellanohablantes; esto es, tienden a usar el castellano entre ellos, desplazando el uso del catalán incluso en las interacciones endogrupales, un mecanismo clave en el avance de los procesos de sustitución. Asimismo, revela que la mayor parte de los bilingües familiares desarrollan roles castellanohablantes y usan mayoritariamente el castellano incluso con los catalanohablantes familiares, aunque no compartan esta lengua en su seno familiar. Por todo ello, esta investigación realiza diferentes aportaciones para la aplicación del análisis de redes sociales en la investigación sociolingüística, mediante la adaptación del análisis blockmodeling y la aplicación de modelos ERGM. Por último, supone una novedosa contribución al conocimiento de la situación sociolingüística de un territorio que hasta el momento se había considerado como una excepción desde un punto de vista general en los procesos de sustitución lingüística.

Cette thèse présente une étude descriptive visant à évaluer l’effet du temps total accumulé et de l’intensité d’exposition à l’anglais-L2 dans deux programmes d’immersion partielle précoce (espagnol-L1) en Colombie. Elle mesure leur effet sur la performance écrite en anglais d’apprenants. Des narrations issues de deux programmes d’immersion, Haute intensité (HI) et Haute intensité plus (HI+), ont été analysées de manière transversale et longitudinale. Chaque programme comprend des temps totaux accumulés différents, 7002h et 8760h d’anglais L2 respectivement, ainsi qu’une intensité différente d’exposition à la L2 dans les années du secondaire, mais dans chacun d’eux cette intensité diminue d’environ 30% à partir de l’âge de 12 ans. La performance écrite des apprenants est mesurée en termes de Complexité syntaxique et lexicale, d’Exactitude, de Fluidité et de Qualité Perçue. L’échantillon transversal (N=189) comprend 5 groupes d’âge de 12 à 17 ans, et le longitudinal (N=72) comprend 3 groupes d’âge G1 : 14-15 ans, G2 : 15-16 ans et G3 16-17 ans. Les résultats des analyses entre les programmes montrent qu’il n’y a pas de différences significatives entre HI et HI+ dans le deux échantillons. En revanche, le programme HI ayant un nombre inférieur d’heures d’exposition accumulées à la L2 se révèle plus performant que HI+ dans deux mesures concernant la complexité et la fluidité. Les analyses à l’intérieur des groupes montrent dans l’échantillon transversal que malgré les variations d’intensité d’exposition à la L2, le programme HI+ montre des progrès significatifs dans la performance écrite pour ce qui relève des tous les domaines considérés. Inversement, la performance des apprenants de HI demeure stable tout au long du programme. Ce constat suggère un niveau stabilisé atteint au début du secondaire (maintenance level), voire avant la diminution en intensité. Cette analyse fait ressortir tout de même un effet plateau dans le domaine de l’exactitude, mesurée par la proportion d’erreurs dans la L2. L’échantillon longitudinal révèle des différences dans la performance d’une année sur l’autre dans le programme HI (G1) dans les domaines de la complexité syntaxique et lexicale et la fluidité. Dans le cas de HI+, le G2 a montré des progrès sur le domaine de l’exactitude. Ces résultats mixtes mènent à deux conclusions globales déjà attestées par d’autres études (Turnbull et al., 1998 ; Bournot-Trites, 2006). D’une part, ils confirment que la quantité totale d’heures d’exposition ne signifie pas une meilleure performance dans la L2. Et de l’autre, ils semblent suggérer plutôt un effet important du seuil d’heures atteint avant l’âge de 12-15 ans dans le programme et par là, un effet du moment de démarrage des variations d’intensité d’exposition à la L2 sur la performance écrite des apprenants.<br>This dissertation explores a key issue in SLA research, the time factor in foreign language learning. It presents a descriptive study of the differential effects of two types of early-partial immersion programs on the development of written proficiency in a pool of adolescent learners of English as a Foreign Language (EFL). Data were collected at 4 schools in mainstream education in Colombia where both programs are offered throughout the whole educational period between ages 4 and 17. Given the different intensity of L2 exposure within each program, they have been categorized as High intensity (HI) and High Intensity plus (HI+). They accumulate a total number of 7,002 and 8,760 hours of English exposure respectively. From age 12 both the HI and the HI+ programs present a 30% steady decrease of exposure to English. The aim of the study is twofold: first, it contrasts the impact of the accumulated total number of hours of (English/L2) exposure in the HI and HI+ programs. Secondly, it also analyses the effect of the decrease in intensity of English/L2 instruction within each program. Both programs were analyzed longitudinally and cross-sectionally in the secondary school years with a between/within-groups design, using a mixed-method approach. Quantitative and qualitative tests were administered on a yearly basis. The learners’ writing performance was measured in terms of Syntactic and Lexical Complexity, Accuracy, Fluency, and Perceived Quality in terms of Task fulfillment, Text organization, Grammar, and Vocabulary. The cross-sectional sample (N=189) included five age-groups (12-17 years-old), and the longitudinal sample (N=72) three different age-group pairs (G1=14-15; G2=15-16; G3=16-17). The results from the betweengroup analyses with both the cross-sectional and the longitudinal sample indicate that the higher total number of hours of English exposure in the HI+ program does not result in any significant improvement in the learners’ writing performance; moreover, the HI learners significantly outperform the HI+ learners in both Fluency and Syntactic Complexity. Hence, the higher accumulated total number of hours of exposure and intensity alone do not seem to guarantee increased levels of written performance. The within-group analyses exploring the possible effects of the decrease in intensity of English/L2 instruction conducted with the cross-sectional sample reveal no significant negative effect of such a decrease for the HI+ program as far as the three domains of written competence are concerned. On the contrary, results show significant improvement for Complexity and Fluency and a tendency towards improvement in Accuracy for this program. Hence, in the case of the HI+ program, a decrease in intensity of English instruction does not seem to have a negative effect on writing development, as progress appears to accrue which could be explained in the light of the prior high number of accumulated hours of English exposure (Turnbull et al.1998; Hart et al. 1996; Bournot-Trites 2007). Contrastingly, analyses conducted with HI reveal a stabilized (maintenance) level, suggesting a plateau effect in certain areas, especially in the accuracy domain. Regarding the longitudinal sample the results favor the HI program in terms of complexity and fluency, and are in agreement with those concerning total number of hours of English exposure, in that it is the learners in this program, and not those in the HI+, who show significant progress. Such mixed findings are in line with previous studies measuring the time factor on immersion learners’ performance.

Esta tesis doctoral presenta un análisis del tiempo verbal futuro en francés, en el marco pragmático-inferencial de la teoría de la relevancia de Sperber y Wilson y en la óptica procedimental desarrollada en los últimos años. Este tipo de análisis es planteado como alternativa a otras tentativas de estudio apoyadas fuertemente en una dimensión ontológica o en una perspectiva conceptual, por ejemplo. Las dificultades observadas, tras una revisión crítica de otros trabajos, son abordadas en el marco mencionado, cuyo rendimiento se demuestra más satisfactorio. Los ejes de la investigación presentada son los siguientes: i) defensa de una posición no modal en cuanto a los enunciados en futuro en uso no interpretativo; ii) aplicación de un modelo procedimental del significado al análisis del futuro; iii) argumentación de una articulación entre temporalidad y modalidad en la lengua y, en particular, en el caso del futuro

Guerra y contrabando en la frontera oriental de Castilla supone una reconstrucción de la realidad política, social, económica y fiscal de la Comunidad de Villa y Tierra de Ágreda entre 1260 y 1369. La metodología utilizada se centra fundamentalmente en el análisis de la documentación de origen fiscal contenida en los archivos, tanto municipal como parroquial, de dicha localidad. A pesar de contemplar una perspectiva de estudio regional o localista, la acotación cronológica escogida –desde el otorgamiento del Fuero Real por parte de Alfonso X hasta el regicidio de Pedro I y entronización de la dinastía Trastamara– nos permite asistir a un período de suma complejidad e interés dentro de la Baja Edad Media castellana, en el cual se produce una transición entre los tradicionales sistemas de tributación (fonsaderas, yantares, martiniegas, diezmos de los puertos secos, etc.) y una moderna fiscalidad, sustentada fundamentalmente en rentas que gravaban proporcionalmente al estatus económico de cada pechero (serviçios de Corte) o impuestos indirectos sobre las transacciones comerciales (alcabalas). Frente a la cuestionada y parcial ineficacia de la arcaica fiscalidad ya durante esta época, estos nuevos sistemas tributarios pretendían solventar las acuciantes necesidades económicas que precisaban el afianzamiento de la institución regia, la puesta en funcionamiento del nuevo aparato burocrático y los endémicos conflictos bélicos. Dicha obra reformista, retomada por Alfonso XI, corrió pareja a otra serie de medidas que afectaron por igual a otros ámbitos de la Corona de Castilla como bien podían ser la política, la organización y unificación jurídica, el centralismo administrativo, la Hacienda Real o la entronización de los caballeros villanos como principales oligarquías de los concejos urbanos de estas comunidades de villa y tierra. Otro de los aspectos más remarcables de este trabajo radica en que la fronteriza ubicación geográfica de la Comunidad de Villa y Tierra de Ágreda –entre los tres históricos reinos de Castilla, Aragón y Navarra– constituyó uno de los recurrentes escenarios para los conflictos bélicos entre sus señores, así como un territorio propicio para el ejercicio de actividades comerciales ilícitas o contrabando, mediante productos prohibidos para su exportación (sacas vedadas), como bien podían ser los equinos, armas, metales preciosos, ganado, cereal, etc. De este modo, dicha comarca adquirirá una personalidad propia, tanto militar-defensiva como aduanera, señas de identidad que condicionarán el título de esta tesis. El análisis de la documentación de origen fiscal se nos muestra como una ineludible herramienta metodológica para conocer los sistemas de recaudación, personajes y cargos implicados en dichos procesos, montantes, tasas y gravámenes, métodos de resistencia concejil, etc., pero, de manera análoga, para aproximarnos también al estudio de otras realidades sociales como por ejemplo, los controvertidos y ambiguos marcos de relación entre las comunidades cristiana, mudéjar y musulmana, o elucubrar posibles estimaciones demográficas sobre la los núcleos familiares (fuegos) existentes en villa, aldeas y aljamas. Por otro lado, no sólo fue compleja la convivencia entre los distintos credos, sino también entre caballeros villanos y el común de pecheros, entre moradores de la villa y vecinos del ámbito rural (término), así como la inclusión durante dicha cronología en la organización territorial de esta comunidad de las pseudo-villas de Ólvega y Aguilar del Río Alhama, junto con sus núcleos poblacionales dependientes y aljamas. Finalmente, también hemos empleado esta orientación metodológica para adentrarnos en el complejo entramado medieval urbanístico de esta villa, sus recintos estancos amurallados –en base a los sucesivos procesos de repoblación–, la dudosa ubicación de la judería, o estructuras defensivas nunca referidas y circunscritas a otras aldeas y despoblados en la actualidad.

Aquesta tesi tracta la comprensió agramàtica del focus contrastiu, les dislocacions a l'esquerra i les construccions de clític en català. Aquestes estructures gairebé no han estat investigades anteriorment, tot i que presenten algunes propepietats que les fan interessants per testar les hipòtesis sobre el dèficit en comprensió en l'afàsia de Broca. En aquest treball presento els resultats de cinc tasques experimentals –dues tasques de condicions de veritat i tres tasques d'aparellament d'imatges i frases– dissenyades per investigar la comprensió dels pacients d'aquestes estructures. Els resultats d'una tasca preliminar de discriminació de patrons entonatius demostren que els pacients conserven les seves habilitats prosòdiques i, per tant, que el dèficit en comprensió no pot ser conseqüència d'un problema de percepció de l'entonació característica de les construccions examinades. Els resultats de les tasques de comprensió demostren que els afàsics entenen les declaratives, les focalitzacions i topicalitzacions de subjecte, i les construccions amb clítics, però tenen problemes en la interpretació de topicalitzacions i focalitzacions d'objecte. Aquestes dades afavoreixen les hipòtesis sobre el dèficit que es basen en les nocions de moviment i intervenció, és a dir, la Trace-Deletion Hypothesis (Grodzinsky, 2000) i la Feature-Underspecification Hypothesis (Grillo, 2008). Per tal d'avaluar aquestes dues hipòtesis, també examino el rol dels trets morfosintàctics en la comprensió afàsica per determinar si el dèficit afecta només la representació de trets discursius, com prediu Grillo, o la de les còpies, com defensa Grodzinsky. Segons la FUH, una diferència en els trets que provoquen el moviment de constituents hauria de bloquejar l'emergència dels efectes de localitat en les estructures amb l'objecte desplaçat. Els resultats, però, indiquen que la comprensió dels pacients no millora quan aquests trets són diferents. En conseqüència, les dades d'aquest estudi són inconsistents amb la FUH i donen suport a l'assumpció de la TDH que les còpies són eliminades de les representacions sintàctiques dels afàsics de Broca. A més, els resultats aporten evidència experimental a favor de l'anàlisi sintàctica de les dislocacions com a estructures derivades per moviment (López, 2009; Rubio, 2014).<br>Esta tesis trata sobre la comprensión agramática del foco constrastivo, las dislocaciones a la izquierda y las construcciones de clíticos en catalán. Hay muy pocos estudios sobre la interpretación de estas estructuras en la afasia de Broca, a pesar de que presentan algunas propiedades interesantes para determinar la validez de las hipótesis sobre el déficit en la comprensión agramática. En este trabajo presento los resultados de cinco tareas experimentales –dos tareas de juicios de condiciones de verdad y tres de apareamiento de imágenes y frases– diseñadas para investigar la comprensión de los pacientes de las estructuras mencionadas. Los resultados de un experimento preliminar sobre la discriminación de los patrones entonativos característicos de las estructuras examinadas demuestran que los pacientes los identifican y, por lo tanto, que los problemas en comprensión no pueden atribuirse a un problema de percepción de la prosodia. Por otro lado, los resultados de las tareas de comprensión indican que los afásicos entienden las declarativas, las topicalizaciones y focalizaciones de sujeto, y las construcciones de clíticos; sin embargo, tienen problemas para interpretar las topicalizaciones y focalizaciones de objeto. Estos resultados favorecen las hipótesis sobre el déficit que se basan en las nociones de movimiento e intervención, es decir, la Trace-Deletion Hypothesis (Grodzinsky, 2000) y la Feature-Underspecification Hypothesis (Grillo, 2008). Para poder evaluar estas dos hipótesis, también examino el rol de los rasgos morfosintácticos en la comprensión afàsica para determinar si el déficit concierne la representación de los rasgos discursivos, como predice Grillo, o la de las copias, como defiende Grodzinsky. En el marco de la FUH, una diferencia en los rasgos morfosintácticos que atraen el movimiento de constituyentes debería bloquear la emergencia de los efectos de localidad. Los resultados de este estudio, sin embargo, demuestran que la comprensión de los pacientes no mejora cuando los rasgos son distintos; por lo tanto, los resultados comprometen la FUH y favorecen la asunción de la TDH de que las copias son eliminadas de las representaciones sintácticas de los afásicos. Asimismo, los resultados aportan evidencia a favor del análisis sintáctico por derivación de las dislocaciones a la izquierda (López, 2009; Rubio, 2014).<br>This dissertation is a study of the comprehension of contrastive focus, clitic left dislocation and clitic constructions in Catalan agrammatism. These structures remain mostly unexplored in agrammatic literature, and present some relevant properties that make them suitable for evaluating current hypotheses on the deficit in agrammatic comprehension. Here I present new data from five experimental tasks –two truth-value judgement tasks and three sentence-picture matching tasks– designed to assess the interpretation of the referred structures by Broca’s aphasics. The findings from a preliminary discrimination task corroborate that agrammatics preserve their ability to distinguish the intonational contours characteristic of these constructions and, therefore, that the impairment in comprehension cannot be attributed to a misperception of prosodical patterns. The results from the comprehension tasks indicate that the agrammatics’ interpretation of declaratives, subject focalisations and topicalisations and clitics is preserved, whereas their performance on object topicalisations and focalisations is compromised. The results also show that the notions of movement and intervention are useful to explain the patterns of loss in agrammatic comprehension and, consequently, provide further support for accounts based on these notions, namely, the Trace-Deletion Hypothesis Grodzinsky (2000a) and the Feature-Underspecification Hypothesis Grillo (2008). For the purpose of testing these two hypotheses, I also examine the role of morphosyntactic features in the comprehension of the referred constructions to learn whether the deficit selectively affects only discourse-scope features, in line with the FUH’s predictions, or copies, as hypothesised by the TDH. A mismatch between relevant features that function as attractors of movement is expected to prevent minimality effects from occurring in object-derived structures under the FUH. The finding that a mismatch of number between the displaced object and the subject does not improve the aphasics’ performance on focalisations and topicalisations shows that agrammatic aphasics cannot use morphosyntactic features to establish syntactic chains, thus strengthening the TDH’s assumption that copies are deleted from aphasics’ representations. Finally, the experimental data reported in this dissertation also provide further evidence in favour of the derivational analysis of clitic left dislocation (López, 2009; Rubio, 2014).

Aquesta és una tesi sobre uns espais literaris ignorats. La literatura sentimental de consum del primer terç del segle XX, sovint mal classificada, concentra dos d’aquests espais. Primer, perquè la literatura sentimental produïda per a homes s’associava sovint amb l’obscenitat i la pornografia, i estava sotmesa a severs condemnes d’ordre moral. Després, perquè els sistemes de validació literària encara no han trobat un encaix adient per a la literatura de consum. Paradoxalment, la millor literatura de masses, feta amb pretensions estètiques, és la més ignorada. Es feia necessari separar algunes coses: entendre per què es consideraven pornogràfiques o immorals algunes d’aquestes obres, i per què han estat excloses dels seus sistemes literaris. La comparació revela que els processos de condemna d’ambdós sistemes, moral i estètic, són anàlegs. Finalment, caldria donar subsidis per entendre una manifestació, a la literatura catalana —que comptava amb un mercat editorial força distint del de les altres literatures europees— d’aquests models literaris no canònics: l’obra de Josep Maria Francès, principalment les seves novel·les sentimentals, La rossa de mal pèl (1929) i Marasme (1938). Tanmateix, l’objectiu principal d’aquesta tesi no és fer una lectura profunda de l’obra de Francès, sinó oferir unes eines que possibilitin considerar-la sota un altre prisma.<br>This is a thesis on ignored literary spaces. The mass-consumption sentimental literature of the first third of the 20th century, often poorly classified, concentrates both of these areas. First, sentimental literature produced by men was often associated with obscenity and pornography, and was subjected to severe moral convictions. Then, because the literary validation systems have not yet found a suitable fit for consumption literature. Paradoxically, the best mass literature, written with aesthetic ambitions, is the most frequently ignored. It was necessary to separate some different aspects to understand why some of these works were considered immoral or pornographic, and why they have been excluded from their literary systems. The comparison reveals that the processes of condemnation of both moral and aesthetic systems are analogous. Finally, it was necessary to generate new tools to understand a possible manifestation, in the Catalan literature —which had a literary market quite different from the other European literatures— of those noncanonical literary models, through the literary works of Josep Maria Francès, mainly his sentimental novels La rossa de mal pèl (1929) i Marasme (1938). However, the main goal of this thesis is not to make a thorough reading of the works of Francès, but providing tools that may allow reading his wok under a different prism.

This dissertation investigates the effects of instruction and language attitudes in the comprehension and production of conventional expressions in an EFL setting from a Skill Acquisition Theory perspective. Data from 46 senior-year university students were collected following a multi-method approach during one month with a pretest-posttest-delayed posttest design. Results reveal expected outcomes: instructional treatment seems to affect positively both recognition and production; and lasted through the posttest but did not until the delayed posttest. Previous research shows that learners find it easier to recognize conventional expressions rather than to produce them. The present dissertation attests to these findings. Interestingly, and contrary to previous research on language attitudes, participants' attitudes did not change over time. This study presents several innovations including: 1) investigating both recognition and production in the same study; 2) studying conventional expressions in an EFL setting; and 3) investigating the possible effect of language attitudes towards conventional expressions.<br>Aquesta tesi investiga els efectes d’instrucció i actitud lingüístiques front la comprensió i producció d’expressions convencionals en un context EFL i baix la perspectiva de Skill Acquisition Theory. Les dades es recolliren tres vegades de 46 alumnes d’universitat amb un enfocament multi-method. Els resultats corroboraren l’efecte d’instrucció tant en reconeixement com producció d’expressions, i que va durar fins posttest però no delayed posttest. Aquesta tesi suporta resultats existents que demostren que els aprenents troben més fàcil reconèixer que produir expressions convencionals. No obstant, i contràriament al resultats existents en actituds lingüístiques, les actituds d’aquests participants no van canviar amb el temps. Aquest estudi presenta varies innovacions, incloent-hi investigar reconeixement i producció en un mateix estudi; estudiar expressions convencionals en un context d’anglès com a llengua estrangera; i explorar el desenvolupament d’actituds lingüístiques en el temps.

Malgrat els avenços en la recerca sobre la intercomprensió durant els últims anys, no existeix encara un balanç real sobre les aportacions que aquest nou enfocament metodològic ha fet en el desenvolupament de les competències lingüístiques en llengües estrangeres dels estudiants exposats a aquest tipus de formació. És per aquest motiu que la present tesis de doctorat pretén analitzar els efectes que una formació plurilingüe en línea pot tenir en el desenvolupament de les competències lingüístiques i, particularment, en la llengua meta (francès) dels alumnes d’un centre de secundària de Barcelona. A fi de comprovar la hipòtesi segons la qual aquest tipus de formació permet desenvolupar les competències dels aprenents tant en les llengües de formació com en francès, la metodologia que hem adoptat consisteix en la realització d’un protocol quasi-experiemental aplicat als alumnes del centre. Aquest protocol es basa, per una banda, en la participació – de forma integrada amb els continguts curriculars – d’un grup d’alumnes a una sessió de la plataforma Galanet i, per altra banda, en l’aplicació de qüestionaris pre i post-formació. Cal precisar que els estudiants van dissenyar el seu perfil lingüístic abans de la formació. A banda, cada qüestionari presenta el mateix tipus d’exercicis – relacionats amb les mateixes competències– i per cada situació (inicial o final) existeixen dos tipus de qüestionari: un amb els documents de suport en francès i un altre amb els documents de suport en diferents llengües romàniques (italià, portuguès, romanès i occità alpí). Les competències apuntades en els qüestionaris són les següents: la coherència/cohesió textual, la comprensió global i detallada, la identificació del grau de percepció de la interculturalitat, la traducció/transposició, la segmentació i el reconeixement/aplicació d’un model discursiu. Les dades recollides han estat analitzades quantutativament i qualitativament i han rebut també un tractament estadístic, en alguns casos, amb la finalitat d’establir correlacions. Paral·lelament, s’ha determinat el grau d’intercomprensiu d’interactivitat dels missatges enregistrats al fòrum durant la formació plurilíngüe (tenint en compte l’alternaça de llengües en aquest context bi-plurilíngüe) a partir del tractament semiautomàtic del corpus de missatges de la plataforma Calico. Gràcies a aquest doble anàlisi basat en dades concretes experimentals, ha estat possible realitzar un estudi de casos i determinar, mitjançant l’estudi longitudinal dels diferents resultats, si el fet de rebre una formació en intercomprensió – satisfactòria, en termes de participació– té una incidència positiva en l’adquisició de les competències avaluades als qüestionaris, sobre quines competències concretes es manifesta aquesta incidència i de quiina manera.<br>A pesar de los avances en la investigación sobre la intercomprensión durante las dos últimas décadas, no existe hasta el momento un balance real sobre los aportes que este nuevo enfoque metodológico en el desarrollo de las competencias lingüísticas en lenguas extranjeras de los alumnos expuestos a dicho tipo de formación. Por ello, el objetivo de esta tesis doctoral es analizar los efectos que una formación plurilingüe en línea pueda tener en el desarrollo de las competencias lingüísticas y particularmente, en la lengua meta (francés) de los alumnos de un centro de enseñanza secundaria de Barcelona. Con el fin de comprobar la hipótesis según la cual este tipo de formación desarrolla las competencias de los aprendices tanto en las lenguas de formación como en francés, la metodología adoptada ha consistido en la realización de un protocolo cuasi-experimental aplicado a los alumnos del centro. Dicho protocolo se basa por una parte, en la participación -de forma integrada con los contenidos curriculares- de un grupo de alumnos en una sesión de la plataforma Galanet y por otra parte, en la aplicación de cuestionarios pre y post-formación. Cabe señalar que los participantes elaboraron su perfil lingüístico antes de la formación. Por otro lado, cada cuestionario presenta el mismo tipo de ejercicios -relacionados con las mismas competencias- y para cada situación (inicial o final) existen dos tipos de cuestionarios: uno, cuyo documento de apoyo está en francés y otro, cuyo documento de apoyo aparece en distintas lenguas románicas (italiano, portugués, rumano y occitano vivaroalpino). Las competencias apuntadas en los cuestionarios son las siguientes: la coherencia/cohesión textual, la comprensión global y detallada, la identificación del grado de percepción de la interculturalidad, la traducción/transposición, la segmentación y el reconocimiento/aplicación de un modelo discursivo. Los datos recogidos han sido analizados cuantitativa y cualitativamente y han recibido además un tratamiento estadístico, en algunos casos, con el objetivo de establecer correlaciones. Simultáneamente, se ha determinado el grado de interactividad intercomprensiva de los mensajes registrados en el fórum durante la formación plurilingüe (tomando en cuenta la alternancia de lenguas en dicho contexto bi-plurilingüe) a partir del tratamiento semiautomático del corpus de mensajes de la plataforma Calico. Gracias a este doble análisis basado en datos concretos experimentales ha sido posible realizar un estudio de casos y determinar, mediante el estudio longitudinal de los diferentes resultados, si el hecho de recibir una formación en intercomprensión -satisfactoria, en términos de participación- tiene una incidencia positiva en la adquisición de las competencias evaluadas en los cuestionarios, sobre qué competencias concretas se manifiesta dicha incidencia y de qué manera.<br>Depuis une vingtaine d’années, les chercheurs travaillent sur l’intercompréhension mais il n’y a pas à ce jour de véritable bilan de l’apport de cette nouvelle approche méthodologique sur les compétences langagières en langues étrangères des apprenants qui suivent ces formations. Cette thèse se propose d’analyser les effets d’une formation plurilingue en ligne sur l’acquisition de compétences langagières et, en particulier, en langue cible (français) pour des apprenants de lycée, de Barcelone. Pour pouvoir répondre à l’hypothèse selon laquelle la formation développerait les compétences des apprenants d’une part dans les langues de la formation mais également en français, la méthodologie adoptée a été la réalisation d’un protocole (quasi-) expérimental auprès de lycéens d’un établissement de Barcelone. Ce protocole a consisté à faire participer un groupe d’élèves à une session sur la plate-forme Galanet, de façon intégrée à leurs enseignements scolaires, ainsi qu’à la réalisation de tests pré- et post-formation. Un profil langagier a été complété par les sujets en amont de la formation. Chacun des tests présente le même type d’exercices, portant sur les mêmes compétences, et pour chacune des situations (initiale ou finale), il y a un test dont les supports sont en français et un autre dont les supports sont dans d’autres langues romanes (italien, portugais, roumain et occitan vivarois). Les compétences ciblées par les tests sont la cohérence/cohésion textuelle, la compréhension globale et fine, l’identification du degré de perception de l’interculturalité, la traduction/transposition, la segmentation et la reconnaissance/application d’un modèle discursif. Les données recueillies lors des tests ont fait l’objet d’analyses quantitatives et qualitatives, suivies de traitement statistiques quand il s’est agi d’établir, en particulier, des corrélations. En parallèle, le degré d’interactivité intercompréhensif (prenant en compte l’alternance des langues dans ce contexte bi-plurilingue) des messages de forum déposés lors de la formation plurilingue a été déterminé par le traitement semi-automatique du corpus de messages par la plate-forme Calico. C’est cette double analyse, basée sur des données concrètes expérientielles qui a permis de réaliser une étude de cas et de définir par l’étude longitudinale de leurs différents résultats si le fait de suivre de manière satisfaisante, en terme de participation, une formation en intercompréhension a une incidence positive sur l’acquisition des compétences évaluées par les tests, sur quelles compétences particulières et de quelle manière.<br>Investigators have been working on Intercomprehension for about twenty years. However, so far, there has not been any real assessment of the impact of this new methodological approach on the foreign language skills of students who have undergone such courses. This thesis aims to analyse the effects that a plurilingual course on line may have on the acquisition of language skills, especially the acquisition of a target language (French) by school students in Barcelona. In order to test the hypothesis that such a course may enhance students’ skills both in the languages of the training course and in French, the chosen methodology implied the drafting of an (almost) experimental protocol designed for the students of a school in Barcelona. This protocol involved having a group of students participate in one of the training sessions set up on the Galanet platform, integrating it to their school teachings and including the drawing-up of different tests carried out before and after the course. Moreover, each student had to describe their language profile at the beginning of the training. Each test contains the same type of exercises, focusing on the same skills, and for each situation (either initial or final), there is one test on documents written in French and another on documents (written) in other romance languages (Italian, Portuguese, Romanian and Occitan - from the Vivarois region-). The skills’ targets are as follows: textual coherence/cohesion, global and accurate comprehension, the identification of the degree of perception of interculturality, translation/reformulation, segmentation and the identification/ implementation of a speech model. All the data collected during the tests have been subject to both quantitative and qualitative analyses, and complemented by statistic processing, especially when correlations had to be made. At the same time the semi-automatic processing of the corpus of messages that was carried out using the Calico platform helped determine the degree of intercomprehensive interactivity (taking into account the code-switching in a bi/plurilingual context) of the messages posted on the forum during the plurilingual training course. This twofold analysis, based on concrete experiential data made it possible to conduct a case study and to determine, through the longitudinal study of their different results, if undergoing a training course in intercomprehension in a satisfactory way in terms of participation has a positive influence on the acquisition of the skills assessed by the tests, on which particular skill and how.

Aquesta tesi s'emmarca dins dels Estudis de Traducció tot explorant els possibles vincles d'aquests amb la Didàctica de la Llengua i la Lingüística Aplicada ja que en ella s'indaga sobre el possible paper com a eina didàctica de la traducció audiovisual, especialment de la subtitulació. L'objectiu principal de la tesi és demostrar que l'ús de la subtitulació interlingüística activa en entorns docents és una ferramenta útil per a l'adquisició i retenció de lèxic d'una llengua estrangera. Per a això, l'autora repassa sumàriament les teories sobre adquisició de segones llengües, el paper de la traducció en el Marc Europeu Comú de Referència i les dues grans modalitats de traducció audiovisual (doblatge i subtitulació). A partir del disseny d'un experiment amb estudiants de Magisteri, es prova la progressió d'aquests en l'adquisició (activa i passiva) de lèxic a través de diversos tests i qüestionaris. La triangulació de mètodes quantitatius i qualitatius permet determinar que la subtitulació activa és el mitjà més adient per a l'adquisició de lèxic i que el text audiovisual és un recurs que facilita l'acceptació de la traducció com a eina pedagògica per parts dels docents.<br>This thesis extends prior work on Translation Studies while exploring possible links with Language Learning and Applied Linguistics. It focuses on audiovisual translation, especially subtitling, as a teaching resource. The aim of this thesis is to show that the use of active interlinguistic subtitling in educational environments is a useful tool for the acquisition and retention of foreign language vocabulary. It briefly reviews the most relevant theories related to second language acquisition, the role of translation in the Common European Framework of Languages, and the two major modes of audiovisual translation (dubbing and subtitling). It is based on an experimental study with Primary Education students whose progress in (active and passive) vocabulary acquisition is proven through different tests and questionnaires. By triangulating quantitative and qualitative methods, it is showed that active subtitling may be particularly suitable in terms of supporting the incidental acquisition of new word meanings, and that audiovisual texts promote teachers' acceptance of translation as a pedagogical tool.

"Lèxic d'inscripcions ibèriques (1991-2006)" té l'objectiu fonamental de realitzar una tasca d'estudi i lexicalització de l'ibèric a partir dels textos epigràfics en aquesta llengua coneguts des de l'any 1991 fins al moment de finalització d'aquest estudi. El 1991 és, d'una banda, l'any de publicació del volum IV dels <i>Monumenta Linguarum Hispanicarum</i> de J. Untermann, on apareixen recollides la gran majoria d'inscripcions en llengua ibèrica, i, de l'altra, és també l'any d'edició del <i>Lèxic d'inscripcions ibèriques</i> de Velaza, que, tant per qüestions metodològiques com pel seu abast temporal, és el precedent immediat d'aquest. El material que ha servit de base per a la redacció d'aquesta tesi, per tant, és un material en certa manera de difícil accés, ja que es troba editat sols de manera esparsa en publicacions i revistes de caire divers. Així, doncs, una de les finalitats de la tesi és l'aglutinació i sistematització en una mateixa obra de tot aquest material epigràfic i, en aquest sentit, <i>Lèxic d'inscripcions ibèriques (1991-2006)</i> té la pretensió de funcionar de complement a les obres de referència citades més amunt. D'altra banda, quan ens enfrontem a l'estudi d'una llengua fragmentària i de família lingüística desconeguda, com és el cas que ens ocupa, l'augment del material escrit en aquesta llengua no suposa sols un increment quantitatiu, sinó també, i això és el que justifica en realitat aquesta tesi, significa també un progrés qualitatiu en el domini d'aquesta llengua. <br/>El material bàsic que apareix compilat en aquest lèxic el configuren unes 270 inscripcions en llengua ibèrica. Encara que aquest conjunt de textos epigràfics suposa un percentatge relativament baix respecte del total de 2000 epígrafs existents, és un conjunt molt significatiu del que representa aquesta epigrafia. En efecte, en aquestes 270 peces queda ja representada la gran majoria de suports i de sistemes de notació gràfica emprats per escriure l'ibèric. Aquests textos cobreixen també tot el territori i la cronologia en què creiem que es va desenvolupar la pràctica epigràfica en llengua ibèrica.<br/>El lèxic ha estat organitzat a la manera d'un diccionari, en el qual les formes ibèriques es troben ja transcrites i ordenades alfabèticament segons l'ordre llatí habitual. La majoria d'entrades, unes 850, recullen formes segmentades extretes directament dels epígrafs ibèrics, però, entre aquestes, se n'hi troben d'altres en les quals s'estudia, d'una manera més teòrica i general, el funcionament d'una expressió, una seqüència o un sufix recurrents. La tesi també consta d'una introducció general on es proporciona, d'una banda, la informació referent a la metodologia de treball i a l'estructuració de la tesi i on es descriu, de l'altra, la tradició lexicogràfica sobre l'ibèric i l'estat general de coneixement d'aquesta llengua. Al final de l'estudi, s'hi adjunten dos índexs de paraules, la presentació detallada del material i la transcripció dels textos analitzats.<br><i>The aim of "Lèxic d'inscripcions ibèriques (1991-2006)" is to update the study and lexicalization of the Iberian language, taking into account the epigraphical texts known from 1991 till 2006. The lexicon has been structured as a dictionary in which the Iberian tokens are already transcripted and arranged in alphabetical order. Most of the forms, approximately 850, are directly attested in Iberian epigraphs; other entries report the analysis of a recurring segment, word or expression in this language. <br/>The introduction focuses on the methodology and structure of the survey. It also incorporates a description of the lexicographical tradition in the Iberian studies as well as a general review of the present knowledge of this language. Two word indexes, a detailed presentation of the material and the transcription of the texts can be found at the end of the lexicon. </i>

Esta Tesis pretende ser una reflexión en torno a los discursos de la industria cultural y sus eventuales respuestas por cuanto éstos se constituyen en discursos dominantes que ocultan su artificio. EI estudio de la industria cultural implica una inmersión en eI terreno de la política, puesto que las prácticas ejercidas por la industria afectan a las relaciones entre administradores y administrados. Este estudio lleva consigo, por otra parte, una consideración sobre eI fenómeno de la globalización para así entender eI hecho de que las prácticas discursivas y las acciones políticas llevan contando, en los últimos años, con una rápida exportación. Este trabajo se centra en los Estados Unidos, percibiéndose que las características discursivas que se describen son, en gran parte, reconocibles en nuestro país. Además, eI objeto de estudio se circunscribe a los años 80, en eI momento de la consolidación del discurso de la denominada "revolución conservadora" del reaganismo. La respuesta ofrecida desde eI discurso de la música rock es estudiada en esta Tesis desde la obra de Frank Zappa. EI análisis de este marco de estudio resulta significativo porque en él quedan sistematizadas las réplicas de oposición a la práctica y discurso conservadores en la Norteamérica de Reagan. En primer lugar, se realiza un análisis de los fundamentos ideológicos de la obra de Zappa en oposición a los del reaganismo. En este sentido, Zappa entiende que eI origen del rock se explica en su vertiente de movimiento revulsivo de inconformismo que reacciona frente a los modelos dominantes de la industria cultural. Así, considera que eI músico tiene que ser un comentarista de la sociedadA continuación, se pasa a una reflexión sobre los mecanismos de poder ejercitados por eI gobierno estadounidense, empezando por sus prácticas discursivas y llegando hasta las aplicaciones del ejercicio de la política de Reagan: desde los distintos escándalos de corrupción hasta la censura puesta en marcha en connivencia con la industria cultural. A lo largo del estudio van surgiendo diversas conclusiones que se articulan en torno al máximo interés de la obra de Zappa: su preocupación por la educación de la juventud. Este trabajo, en resumen, pretende constatar la validez del rock como respuesta a la homogeneización ideológica del poder y puede suponer un punto de partida para eI estudio de los discursos que genera la industria cultural.<br>The aim of the thesis is to explore the culture industry's discourse and the ways it turns into a dominant discourse while concealing its artifice. The study of this industry is closely related to politics, as industrial practices involve complex interaction between administrators and administered. Furthermore, the study entails a reflection on globalisation with a view to unearthing the rapid spread of political actions and discourse practices seen recently displayed.Despite the fact that the analysis focuses on the United States, most of the discourse practices referred to could be easily applied to Spain. Besides, the object of this study is framed in the eighties, during the so-called conservative revolution inaugurated by Reagan. My analysis focuses on the cultural response to this political movement through Frank Zappa's work, as it provides a comprehensive mirror of the cultural responses to Reagan's conservative discourse and political actions. The first part of the study centres on a contrastive analysis between Zappa's and Reagan's ideological postulates. According to Zappa, rock music constitutes a non-conformist stimulus pitched against the culture industry's dominating paradigms. In this sense, the musician is a commentator on society.The second part analyses the different power mechanisms implemented by the American government, from its discourse practices to its political actions, with particular reference to corruption, scandals and the censorship within the culture industry.The conclusions drawn throughout the whole analysis revolve around Zappa's main objective, which was to educate young people by means of rock music. Therefore, the study intends to define rock music as a response to the establishment's ideological homogenisation and may be regarded as a starting point for the analysis of the discourses generated by the culture industry.

OF THE DISSERTATION:<br/><br/>"Teachers' Reactions to Foreign Language Learner Output"<br/><br/>BY: Leticia Vicente-Rasoamalala<br/><br/>TEXT:<br/><br/>A series of theoretical and practical educational studies have suggested that learners need teacher assistance to progress in their learning. Therefore, a considerable amount of language classroom research has been concerned with the study of teacher activities, especially those focusing on their instructional methods.<br/><br/>In an attempt to contribute to this research area, the general objective of the dissertation is to develop a better understanding of one recurrent practice in formal FL instruction: how teachers react to FL learner output in classroom oral interactions. To this end, the formal features and phenomena involved in Teacher Reaction Episodes (TREs) are addressed. 'Teacher reactions' refer to any instructional strategies that handle language learner oral productions. In traditional SLA research, this teacher practice has been conceptually examined under the rubric of 'corrective feedback'.<br/><br/>This thesis covers multidisciplinary theoretical and methodological approaches related to TREs. Part I (Chapters 1-4) puts in perspective the general conceptual framework that underpins the empirical second part of the thesis. A literature review encompasses: i) general and specific components comprising TREs), ii) the features surrounding these instructional moves, iii) their potential benefits for FL learner acquisition and, iv) the methodological frameworks previously used to examine teacher reactions.<br/><br/>We have identified the key questions that SLA research has addressed in relation to "Teacher Reactions to Foreign Language Learner Output" by covering different methods of enquiry such as:<br/><br/>1) SLA theories<br/>2) Socioculturalism<br/>3) FL classroom social interaction studies<br/>4) Teacher reaction features in the light of SLA works<br/><br/>Part II (Chapters 5-8) describes microanalysis case studies carried out for observing and identifying the turns of TREs. Video data collected from two Senegalese international bilingual schools illustrate the differential effects of teacher reactions on FL learner uptake. Through corpus-based evidence from three immersion settings, an attempt is made to discover conditions and means for felicitous TREs in acquisitional terms. The term "immersion" refers to the teaching approach in which students receive academic instruction of core content subjects in a language that is not usually their mother tongue (Wesche, 2001).<br/><br/>Specifically, 3 language teachers were observed with their students in their FL immersion classrooms in three main differentiated learning settings, which involve different levels and languages: i. Advanced English immersion (Years 1, 2, 3, 4, 5 and 6) at the primary school (Setting 1); ii. Intermediate English immersion (Years 1, 2, 3, 4, 5 and 6) at the primary school (Setting 2); iii. Spanish as L3 immersion (Years 9 and 10) at the secondary school (Setting 3) In order to conduct further research in the area of teacher feedback (Lyster & Mori, 2006; Lyster & Ranta, 1997), this study has focused on teacher reactions to foreign language learner output in such peculiar formal instruction (FI) learning contexts. A total of 14 lessons were observed to this end in each classroom year level.<br/><br/>This part of the dissertation has been theoretically and methodologically framed into one hybrid approach covering diverse complementary perspectives. For instance, the SLA social interactionist views, socioculturalism, Conversation Analysis and ethnomethodology. In methodological terms, this study aimed at:<br/><br/>1) describing the way(-s) in which learners and teachers verbally and non-verbally engage didactic negotiations during TREs;<br/><br/>2) identifying how TREs might be salient for language acquisition in engaging learner noticing of their deviant target language forms; <br/><br/>3) investigating if learners engage after teacher interventions, pay attention to their errors, and if they might fruitfully self-repair; <br/><br/>4) surveying teacher and learner beliefs on TREs.<br/><br/>The results seem to reflect certain trends in relation to the error types, the kinds of teacher reactions and the immersion settings, classroom years and levels vis-à-vis learner uptake. Globally, learners receiving metalinguistic feedback appear to generate more uptake than those receiving recasts.<br><I>EXTRACTO DE LA TESIS:<br/><br/>TÍTULO: Reacciones docentes ante el output de los aprendices de lenguas extranjeras<br/><br/>TEXTO: <br/><br/>Una serie de estudios teóricos y prácticos que versan sobre aspectos educativos han postulado que el soporte del profesor es necesario para la progresión del aprendizaje de los estudiantes. Por esta razón, un número considerable de trabajos ha indagado sobre las actividades docentes haciendo especial hincapié en los métodos didácticos aplicados con el fin de examinarlas.<br/><br/>En un intento de contribuir en esta área de investigación, el objetivo general de esta tesis es profundizar en una práctica docente recurrente en la enseñanza de idiomas. Se trata de las reacciones de los profesores ante el output de los aprendices que tienen lugar durante las interacciones orales en las aulas de lenguas extranjeras. En particular, se pretende examinar los rasgos formales de los "episodios de reacciones docentes" (ERD) y los fenómenos circundantes que se manifiestan en ellos. Las "reacciones docentes" se refieren a la totalidad de estrategias didácticas verbales y no verbales que se despliegan ante las producciones orales de los aprendices de idiomas. Tradicionalmente, el campo de la adquisición de lenguas segundas examina de manera conceptual esta práctica docente como "feedback correctivo".<br/><br/>Este trabajo contextualiza los estudios teóricos y metodológicos multidisciplinarios afines con los ERD abarcando: i) los componentes generales y específicos de los episodios de reacciones docentes, ii) las condiciones que rodean estas acciones, iii) los beneficios potenciales para el aprendiz en relación con el "feedback" o la retroalimentación docente en diferentes contextos de adquisición de lenguas y iv) los marcos metodológicos previamente aplicados para examinar las reacciones del profesor o del instructor de lenguas.<br/><br/>Los datos recogidos mediante una videocámara en dos escuelas bilingües internacionales privadas de Senegal ilustran los efectos diferenciados de las reacciones docentes sobre las producciones subsiguientes ("uptake") de los aprendices. A través de un corpus basado en datos empíricos extraídos de tres contextos de inmersión, se ha intentado hallar las condiciones y los recursos que podrían posibilitar que las reacciones docentes ante el output de los aprendices de idiomas sean más facilitadoras en términos de adquisición. En el presente estudio, la provisión de feedback metalingüístico pareció generar más "uptake" por parte de los aprendices que en el caso de las reformulaciones. </I>

Study abroad (SA) as an integral part of university studies is often seen by students, educators and institutions alike as an important means of boosting foreign language skills; yet, still little is known about how long of a stay abroad is long enough to see considerable gains in L2 proficiency. The present study explores the L2 oral development of a group of 47 adult learners of English as a foreign language who participated in SA programmes in English-speaking countries that differ in Length of stay (LoS). We compare the progress made by learners who went abroad for a quarter (approximately 3 months) with that of students who spent a semester abroad (approximately 6 months). We also examine the role students’ initial proficiency level, and experience abroad prior to the current SA had on linguistic outcomes. Learners’ oral production was elicited through a role-play task just prior to, and upon return from SA, and was analysed through measures of syntactic and lexical complexity, accuracy and fluency (CAF). The same task was performed by 24 native speakers of English in order to provide a baseline reference with which to compare learner performances. Results indicate that learners’ oral fluency increases considerably during SA. Lexical complexity moves toward more target-like use, and little change at all is observed in measures of syntactic complexity and accuracy as a result of SA. We did not find any compelling evidence to suggest that any one LoS was more beneficial than the other in terms of post-SA outcomes. Initial proficiency level was robustly impactful on post-test outcomes, and previous periods spent abroad only marginally influenced the outcome of the current SA period.<br>Les estades a l’estranger integrades en els estudis universitaris són sovint considerades pels estudiants, docents i institucions acadèmiques com un mitjà per millorar la competència en una segona llengua. Tanmateix, a hores d’ara, es coneix poc sobre la durada mínima que hauria de tenir l’estada per obtenir una millora notable en el domini de la L2. Aquest estudi pretén examinar el desenvolupament oral de la L2 per part d’un grup de 47 adults que aprenen l’anglès com a llengua estrangera. Tots han participat en programes d’intercanvi acadèmic en països de parla anglesa, i de durada diferent. Comparem el progrés dels aprenents que han fet una estada durant un trimestre (3 mesos, aproximadament) amb el dels que han passat un semestre a l’estranger (prop de 6 mesos). També, avaluem quin paper tenen la competència lingüística inicial i l’experiència a l’estranger prèvia a l’observada en els resultats lingüístics després de l’estada en qüestió. Mostres de la producció oral dels aprenents s’han obtingut mitjançant una tasca en forma de joc de rol que es va dur a terme abans i després de l’estada, i s’han analitzat aplicant mesures de complexitat sintàctica i lèxica, correcció i fluïdesa. 24 natius d’anglès han dut a terme la mateixa tasca que els aprenents per tal de poder comparar les dades de producció de tots dos grups. Els resultats indiquen que la fluïdesa oral en la L2 augmenta considerablement durant l’estada. La complexitat lèxica progressa cap a un ús més proper al dels natius, al contrari del que es destacaen les mesures de complexitat sintàctica i de correcció com a resultat de l’estada. No observem cap evidència ferma per assegurar que una durada sigui més efectiva que l’altra tenint en compte els resultats posteriors a l’estada. El nivell de competència inicial té un impacte destacable en els resultats i l’experiència prèvia al període estudiat influeix mínimament en els resultats de l’estada a l’estranger.

La tesi es proposa posar de manifest les representacions entorn de les llengües (i d'altres qüestions relacionades) que apareixen en l'ensenyament secundari obligatori públic de Barcelona. Aquestes representacions s'obtenen mitjançant tres canals: l'entrevista personal oberta amb professorat de les àrees lingüístiques de diferents instituts públics de Barcelona; una enquesta (fonamentalment basada en l'expressió de grau d'acord amb determinades afirmacions relacionades amb l'ensenyament de llengües, la política i la planificació lingüístiques o la sociolingüística) passada a la totalitat del professorat dels intituts estudiats, i finalment una anàlisi de diverses línies de llibres de text de llengua i literatura catalana i castellana editats a Catalunya.Un dels objectius principals del treball era esbrinar si en un àmbit multilingüe com és la ciutat de Barcelona s'estan desenvolupant ideologies lingüístiques alternatives a l'homogeneïtzació i favorables al manteniment de la diversitat lingüística en general. Les conclusions principals són que hi ha, en efecte, un discurs de suport a la diversitat lingüística, però que resulta considerablement epidèrmic i contradictori amb certes representacions lingüístiques més específiques i amb determinades pràctiques escolars. Es posa de manifest que el professorat més en contacte amb la diversitat efectiva la valora positivament i la considera una font de recursos pedagògics: "com més llengües saps, més saps de llengua". Es detecta, tanmateix, una sensible inèrcia en la consideració d'un model lingüístic intrínsecament correcte i en la perpetuació de la jerarquització de llengües i de variants, tant territorials com socials, especialment en els llibres de text, on encara es poden trobar freqüents condemenes de formes dialectals o conceptualitzacions de variant dialectal com a varietat subordinada, incorrecte o subllengua (concepte que no apareix en les entrevistes al professorat). D'altra banda, es constata que, segons el professorat, a Barcelona els parlants de llengües diferents del català i el castellà, quan deixen de transmetre la seva pròpia llengua sempre adopten el castellà, de manera que els seus descendents seran monolingües castellanoparlants. Tanmateix, també es troben indicis d'un discurs crític i renovador en les representacions lingüístiques del professorat en la direcció de l'igualitarisme lingüístic i de la preservació de la diversitat.<br>The thesis aims to clarify linguistic representations occurring in compulsory public secondary education in Barcelona by means of three data-gathering methods. These are: face-to-face interviews with language teachers in public secondary schools in Barcelona; a survey of teachers in these same schools concerning their degree of agreement with certain statements on language questions; and an analysis of several lines in text books.One of the main objectives of the study was to ascertain whether, in a multi-lingual environment like the city of Barcelona, linguistic ideologies that are alternative to homogenisation and favour the maintenance of linguistic diversity are being developed. The main conclusions are that there really is a discourse supporting diversity, but that this discourse turns out to be fairly superficial and in contradiction with certain more specific linguistic representations and with determined practices. It was found that teachers in closer contact with effective diversity value this positively and consider it a source of pedagogic resources. However, a marked inertia in taking on board an intrinsically correct linguistic model and in perpetuating the hierarchisation of both languages and variants, both territorially and socially, and especially in text books, was found. However, there were also signs of a critical and innovative discourse in teachers' linguistic representations, in the direction of linguistic egalitarianism and the conservation of diversity.

Even though it is an intuitive and perhaps obvious idea that composition leads to non-trivial semantic interactions between words, and these interactions affect the contents of predication, there has still been little work done on how verbs restrict their arguments and how flexible these restrictions are. This dissertation thus starts out with the observation that verbs have very rich combinatorial paradigms and raises the question of what this wide combinatorial capacity of verbs means for the semantics of the verb and the process of composition. Distributed in three case studies, a rich data set of the Spanish change of state verbs congelar ‘freeze’, romper ‘break’ and cortar ‘cut’ is analysed and further discussed against the background of studies from theoretical linguistics. Tackling the question of the rich combinatorial paradigm of verbs leads to taking a position on the theoretical horizon of theories of predication as well as theories of lexicon, for which I turn to Modern Type Theories and an underspecified lexical meaning<br>Aunque es intuitiva y quizás obvia la idea de que la composición conduce a interacciones semánticas no triviales entre las palabras que afectan al contenido de una predicación, hay todavía pocos trabajos que analicen el modo como los verbos restringen sus argumentos y examinen si sus restricciones son muy amplias o más bien limitadas. Esta tesis parte de la observación de que los verbos tienen unos paradigmas combinatorios muy ricos, para plantear la pregunta acerca del papel que desempeña la combinatoria predicado-argumento tanto en el significado de los verbos como en el proceso de construcción del significado composicional. Se llevan a cabo tres estudios de caso correspondientes a otros tantos verbos de cambio de estado, congelar, romper y cortar, en los que se presenta una rica colección de datos que se discute a la luz del conocimiento que proporcionan los estudios de lingüística teórica. Abordar la cuestión del rico paradigma de combinatoria de los verbos conduce a tomar una posición en el horizonte de las teorías de la predicación, así como también en el de las teorías del léxico. La presente tesis se decanta en este sentido por la teoría de tipos moderna (Modern Type Theory) y un significado léxico subespecificado.

El objetivo de esta tesis doctoral es investigar el potencial evocador que tiene la fraseología en el marco de la oralidad ficcional. Para ello, se anali-zará un corpus paralelo constituido por una novela infantil del autor alemán Erich Kästner y sus traducciones al castellano y catalán. Las unidades fra-seológicas a menudo se han asociado con el lenguaje hablado. Por un lado, confieren expresividad y subjetividad al enunciado. Por otro lado, su con-vencionalización, fijación y valor pragmático las convierten en unidades prefabricadas a la disposición del hablante para resolver situaciones comu-nicativas recurrentes. Además, la mayoría de estas unidades se relacionan con variantes no estándar de la lengua. Por lo tanto, los fraseologismos constituyen uno de los recursos mediante los cuales se puede evocar el len-guaje hablado en textos escritos. El análisis busca determinar cuáles de las diferentes características de las unidades del texto original se mantuvieron invariables en los textos meta.<br>L’objectiu d’aquesta tesi doctoral és investigar el potencial evocador que té la fraseologia en el marc de l’oralitat ficcional. Amb aquest objectiu, s’ana-litzarà un corpus paral·lel constituït per una novel·la infantil de l’autor ale-many Erich Kästner i les seves traduccions al castellà i català. Les unitats fraseològiques sovint s’han associat amb el llenguatge parlat. D’una banda, confereixen expressivitat i subjectivitat a l’enunciat. De l’altra, la seva con-vencionalització, fixació i valor pragmàtic les converteixen en unitats pre-fabricades a la disposició del parlant per resoldre situacions comunicatives recurrents. A més, la majoria d’aquests unitats es relacionen amb variants no estàndard de la llengua. Per tant, els fraseologismes constitueixen un dels recursos mitjançant els quals es pot evocar el llenguatge parlat en un text escrit. L’anàlisi busca determinar quines de les diferents característi-ques de les unitats del text original es van mantenir invariables en els textos meta.<br>The present PhD thesis aims to investigate the evocative potential of phra-seology within the framework of fictional orality. To this end, it analyzes a parallel corpus consisting of a children’s novel by German author Erich Kästner and its translations into Spanish and Catalan. Phraseological units have frequently been associated with the oral use of language. On one hand, they convey expressiveness and subjective meaning in speech. On the other hand, their conventionalization, fixedness and pragmatic value turn them into prefabricated units with which speakers can resolve recurrent commu-nicative situations. Furthermore, most of these units are connected with non-standard language varieties. Therefore, phraseologisms are one of the means by which spoken language can be evoked in written texts. The analysis strives to identify which ones of the different features of the source text units remain invariant in the target texts.<br>Ziel der vorliegenden Doktorarbeit ist die Untersuchung des evokativen Po-tentials der Phraseologie im Rahmen fiktionaler Mündlichkeit. Grundlage der Analyse ist ein Parallelkorpus, das aus einem Kinderroman von Erich Kästner sowie den Übersetzungen ins Spanische und Katalanische besteht. Phraseologische Einheiten werden häufig mit dem mündlichen Sprachge-brauch in Verbindung gebracht. Einerseits drücken sie Expressivität und Subjektivität aus, andererseits bilden sie durch ihre Konventionalisierung, Festigkeit und pragmatischen Werte vorgefertigte Einheiten, die den Spre-chern zur Verfügung stehen, um rekurrente kommunikative Aufgaben zu bewältigen. Zudem werden die meisten dieser Einheiten als zugehörig zu Nichtstandardvarietäten der Sprache betrachtet. Demzufolge sind Phraseo-logismen eins der Mittel, mit denen gesprochene Sprache in schriftlichen Texten evoziert werden kann. In der Analyse wird herausgearbeitet, welche der verschiedenen Merkmale der Ausgangstexteinheiten in den Zieltexten invariant gehalten wurden.

La tesi estudia l'obra periodística i literària d'Artur Perucho, en cada una de les etapes biogràfiques en què va viure a Espanya, París i Marburg, així com durant l'exili a Mèxic. S'han analitzat més de cinc-cents articles de premsa i s'han exhumat i anotat 188 cartes.

L’objectiu d’aquest estudi és descriure el desenvolupament de la competència lingüística escrita en rus com a llengua estrangera per part d’aprenents bilingües (català/castellà) d’edat adulta (n=83) en context d’instrucció formal (IF), en concret en una modalitat de cursos extensius. La mostra inclou quatre grups corresponents a nivells consecutius d’una escola oficial d’idiomes catalana (1-4). A tal fi es duu a terme un estudi longitudinal, amb un disseny pretest – posttest, amb dos temps de recollida de dades per a cada nivell, i alhora un disseny transversal per als quatre nivells. Les dades obtingudes es contrasten amb les de la producció escrita d’un grup de parlants de rus com a L1 (n=30), amb l’objectiu d’establir relació amb el seu nivell d’habilitat pel que fa a la producció escrita. L’estudi té dos objectius específics: a) avaluar el progrés assolit per part dels quatre grups de participants no nadius pel que fa a les àrees de complexitat, correcció i fluïdesa de l’escriptura, al llarg d’un any natural, mesurat en dos temps (febrer-febrer), i transversalment al llarg de 4 anys; b) mostrar el nivell de proficiència assolit pel que fa a l’ús del cas en rus longitudinalment. Les dades es van recollir a partir d’una tasca consistent en un relat que els participants havien d’escriure en un màxim de 40 minuts, a partir d’unes imatges. Posteriorment, els resultats s’han contrastat amb els del grup de participants nadius (n=30) que realitzen la mateixa tasca en un sol temps. Les anàlisis estadístiques han revelat que 150 h d’IF incideixen significativament en el G1, però no en el G2, el G3 o el G4. Més específicament, el G1 millora significativament en la complexitat sintàctica mesurada a través del total de clàusules per oració i el total de clàusules dependents per oració; en la complexitat lèxica mesurada a través de l’índex de Guiraud; i en la fluïdesa mesurada a través de la comptabilització del nombre de paraules per 40 minuts. El G1, el G2, el G3 i el G4 mostren mitjanes significativament més baixes que el grup nadiu en les mesures de complexitat lèxica, correcció i fluïdesa, però no en la complexitat sintàctica. Les anàlisis qualitatives han mostrat que al cap de 150 h d’IF el G1, el G2, el G3 i el G4 no milloren ni en la quantitat ni en la qualitat en el cas pel que fa al seu ús i correcció. En conclusió, sembla que aquest estancament pel que fa al progrés en les habilitats d’escriptura dels nivells 2, 3, i 4 es podria explicar x per la manca d’input i pràctica en la llengua meta, que es podria solucionar amb més feina individual fora de l’aula i estades a un país de parla russa.<br>The main purpose of the current study is to describe written language development in the case of a group of bilingual (Spanish/Catalan) adult learners (n=83) of Russian as a foreign language, who are learning in a formal instruction context, on extensive language courses. The sample includes four groups of participants that correspond to four consecutive levels of proficiency (1-4) in a Catalan official language school. Their production is compared with that of a baseline group of speakers of Russian as an L1 (n=30). With the above objective in mind we have conducted a longitudinal study with a pre-test/post-test design and two times of data collection for each level group. We have also applied a cross-sectional design to the data and considered development throughout the four levels of proficiency examined. The study has two main specific objectives: a) to assess the progress of the four groups of non-native participants regarding the domains of complexity, accuracy and fluency in writing, during a calendar year between two testing times (February – February), and crossectionally over 4 years; b) to show the level of proficiency achieved as far as the use of cases in Russian longitudinally. Data was obtained by means of a task in which participants were asked to write a story based on a set of images provided by the researcher. They were allowed 40 minutes to complete the task. Subsequently, the results were compared with those obtained by the baseline group of native participants who performed the task only once. Statistical analyses showed that 150 hours of formal instruction have a significant impact on G1, but not on G2, G3 or G4. Specifically, the G1 showed a significant improvement in syntactic complexity, measured by total number of independent clauses and total number of dependent clauses. Additionally we detected a significant improvement in lexical richness, measured by means of the Guiraud index. Significant improvement in fluency was also revealed, in terms of number of words per minute. G1, G2, G3 and G4 showed significantly lower means than the native group in measures such as lexical complexity, accuracy and fluency, but not in syntactic xi complexity. Qualitative analyses showed that after 150 hours of formal instruction none of the groups had improved interms of the amount and quality of errors produced when using case marking in Russian. We would like to conclude by suggesting that such stagnation throughout levels 2, 3 and 4 may bedue to insufficient amounts of hours of formal instruction, ultimately insufficient input, a situation which might be improved by increasing both individual out of class work and opportunities for the students to experience stay abroad periods in Russian speaking countries.

La propuesta de este trabajo fue el resultado de una preocupación y una serie de incertidumbres que consisten en entender: (i) el porqué de la existencia de muchas nomenclaturas en las unidades lexicales especializadas utilizadas en el área de la lexicografía; (ii) la motivación de todas esas variaciones y si hay una explicación lógica para el hecho que determinados autores elijan una u otra designación y,(iv) si los términos tratados muchas veces como sinónimos, pueden ser, de hecho, considerados como tal. Partiendo de esos conocimientos, pasamos a reflexionar sobre la existencia, fuera de Brasil, de algún diccionario que pudiese dirimir las dudas y, así, auxiliar en la compresión y en el trabajo de estudiantes y profesionales del área de la Lexicografía, y si es posible crearlo y como debería ser esta obra, a fin que pudiese atender a ese objetivo. Así lo que nació como una necesidad personal, se ha convertido en un desafío y objetivo principal de investigación, es decir, reflexionar sobre la variación de la terminología corriente en Brasil y proponer las bases teóricos metodológicas para la creación de una obra que pudiese dirimir las dudas de estudiantes e investigadores del área de la Lexicografía, en relación a las denominaciones definiciones de las unidades lexicales especializadas utilizadas en este ámbito. En este sentido, en esa tesis, nos propusimos a presentar el banco de datos elaborado y los paradigmas informacionales seleccionados que podrán ser utilizados en la construcción del Diccionário de Lexicografía Brasileña, aquí representado por la sigla DLB. Al proponernos tal proyecto, llevamos en cuenta las inúmeras transformaciones por las cuales se han desarrollado las investigaciones lexicográficas y terminológicas en los últimos años y en qué medida esos cambios influyeron en la concepción de esas ciencias, la Lexicografía y la Terminología. Para mejor compresión del trabajo, presentaremos a continuación la organización y la estructuración de los capítulos, así como una breve explicación de cada una de las partes: En el primer capítulo, presentamos la fundamentación teórica nos hemos basado, a saber: (i) los fundamentos de la Lexicografía, con un recorte volcado hacia la Lexicografía brasileña; (ii) los presupuestos de la Teoría General de la Terminología y de la Teoría Comunicativa de la Terminología (iii) el diccionario como fruto de un trabajo lexicográfico y terminológico y (iv) la relación entre Lexicografía y Terminología y Lexicografía Especializada y Terminografía, para la creación de diccionarios especializado. En el capítulo 2, describimos la metodología de trabajo utilizada en la investigación: la selección y la constitución del corpus, construcción de subcorpus de variantes, selección de la nomenclatura y la organización de la macro estructura del futuro diccionario. En el tercer capítulo, de acuerdo con Cabré (2008) y Fernandez-Silva (2010), discutimos sobre la variabilidad terminológica en la Lexicografía en uso en Brasil, y procedemos el análisis de los datos, es decir, los términos variantes que presentan variación denominativa con y sin consecuencias cognitivas y sus posibles orígenes y causa y también, presentamos las variantes influenciadas por tendencias lexicográficas y los casos polisémicos. En el capítulo 4, presentamos la organización del modelo de Diccionario de Lexicografía Brasileña, el perfil de los usuarios y la estructuración de los elementos que van a componer la microestructura del DLB y, por fin, los paradigmas o bases informacionales del futuro diccionario. Como puntos principales de ese capítulo, delineamos el perfil del usuario del DLB y las necesidades o funciones que deben ser suprimidas por ese diccionario, además de presentar el banco de datos que servirá como base para la obra futura. Por fin concluimos que, muchas fueron las reflexiones propiciadas por este trabajo. En el desarrollo de la investigación, pudimos entender la importancia de la Lexicografía y de la Terminología en el panorama de los estudios de léxico y las transformaciones ocurridas durante esos años. Por medio de los presupuestos de la TCT, nos fue posible comprender el término en toda su complejidad y, de eso modo, apuntar los delineamientos de esas nueva y actual faceta de la Terminología en su vertiente comunicativa y social. Ese entendimiento de la Terminología como un área multidisciplinar y heterogénea hizo como que pasásemos a tener otra visión sobre las unidades terminológicas, influenciando en la forma del tratamiento y análisis de nuestros datos. En el desarrollo de este trabajo, se ha alterado, incluso, nuestro posicionamiento a respecto del problema o motivo de la investigación. A principio creíamos que la variación terminológica debería ser vista como un ¿problema¿ en el panorama lexicográfico y, que, con eso, sería necesario y posible establecer una ¿armonización¿ entre los términos. Entretanto, en las primeras lecturas y análisis ya descubrimos que eso sería una tarea imposible desnecesaria, pues proponer una estandarización de los términos de la Lexicografía sería volver al tiempo y a la concepción de Terminología apregoada hace muchos años, es decir, como prescriptiva, estanque y totalmente ajena a los contextos sociales y comunicativos del discurso especializado, Seria desconsiderar toda la completitud y riqueza de los términos y no visualízalos como unidades dinamicas y poliédricas que , de hecho son, como defiende la TCT y como creemos hoy. Entendido eso posicionamiento, comprendemos, por fin, que la variación es un fenómeno natural existente en cualquier área del conocimiento que considere los aspectos cognitivos, sociales y comunicativos de la sociedad en la cual está insertada, y con la Lexicografía no podría ser diferente. Esa compresión nos ha llevado a valorar y explotar esa riqueza lexical, y lo que, a principio, nos parecía un problema, se ha tornado un punto fuerte de investigación y ha direccionado todos los resultados alcanzados incluso la propuesta del DLB. Sin embargo, sobre todo, esperamos que, con ese trabajo, tengamos podido contribuir para difundir la propuesta de que esa unión pueda ser perfectamente concretizada y que tengamos conseguido disminuir un poco el abismo entre Lexicografía y Terminología, problemática existente más en la mente del terminólogo/terminógrafo y lexicólogo/lexicógrafo, que entre las ciencias propiamente.

La presente tesis doctoral gira en torno a la biografía del pianista Leopoldo Querol Roso (Vinàros, Castellón, 1899 ¿ Benicàssim, Castellón, 1985). Aprovechando la larga trayectoria del pianista, se inicia con un extenso contexto histórico, cultural y musical, estableciendo numerosos nexos entre algunos de los acontecimientos del siglo XX y la trayectoria de Querol, presente y partícipe en varios de ellos. La segunda parte se centra en su biografía, partiendo de sus antecedentes familiares e infancia en Vinaròs, sus estudios en Valencia, Madrid y París, y su irrupción en el Madrid de los años 30, convirtiéndose en el intérprete de referencia, especialmente, del nuevo repertorio musical. Se realiza un exhausto análisis de su carrera musical, incluyendo las consecuencias que tuvieron la guerra civil y la posguerra, su importante papel en la reactivación de la vida musical tras la contienda, sus giras internacionales, y la importancia dada a los medios de comunicación, siendo el pionero en grabar la integral de la Suite Iberia de Albéniz. No se obvia su faceta docente, investigadora y musicológica, todo lo que le llevó a acumular hacia el final de su vida innumerables títulos, homenajes y menciones honoríficas, finalizando su biografía con su creciente relación con la provincia de Castellón, que culminó con la creación del Certamen Internacional de Guitarra Francisco Tárrega de Benicàssim.

En la presente tesis nos planteamos llevar a cabo una mirada retrospectiva sobre el marco diacrónico para rastrear algunos de los rasgos dialectales más característicos del español hablado en la Comunidad Valenciana durante los siglos XVIII y XIX, dadas las condiciones históricas que acentuaron un proceso de desequilibrio entre español y catalán. Para ello, nada mejor que acercarse al pasado a través del escrutinio de textos cercanos al extremo de la inmediatez comunicativa con el fin de observar los usos próximos a la oralidad de épocas pasadas de una manera más fidedigna. Precisamente con este objetivo hemos decidido elegir los textos jurídicos en la forma de expedientes judiciales, por combinar dos de las situaciones comunicativas idóneas para reflejar la oralidad: por un lado, por tratarse de textos escritos a cargo de hablantes bilingües, cuyas lenguas muestran un claro desequilibrio social; pero por otro lado también, por contener transcripciones objetivas de discurso oral a través de las declaraciones de los principales actores del acto judicial, como lo son imputados y testigos. La comunidad de habla elegida ha sido la ciudad de Vila-real (Castellón), por encontrarse dentro de la zona de dominio lingüístico valencianohablante y por tener una riqueza documental inédita en materia jurídica, factores ambos que favorecen los objetivos del estudio. En definitiva, el presente trabajo de investigación pretende abordar los siguientes aspectos: - Observar la incidencia del contacto español-catalán en las estructuras lingüísticas para dar cuenta de los procesos que generan fenómenos de interferencia en diversos niveles del análisis lingüístico, así como numerosos préstamos y ejemplos diversos de cambio de código. Asimismo, veremos cómo el contacto puede actuar como un importante catalizador en la difusión de variantes vernáculas cuyo origen puede rastrearse también en la propia evolución interna de la lengua. De ahí que, entre los intereses de trabajo, se encuentre también la descripción de diversos fenómenos de causación múltiple. - Comprobar la evolución de los fenómenos de contacto a lo largo del periodo estudiado. Con el fin de dar respuesta a los objetivos planteados, hemos distribuido la investigación en dos bloques. El primero, de carácter introductorio, constituye un marco teórico dedicado a la contextualización histórica y lingüística de los documentos estudiados. El segundo, corresponde al estudio de las huellas del contacto a través del análisis de fenómenos como el seseo y el ensordecimiento de la –d final de palabra, en el nivel fónico o, por lo que respecta a la morfosintaxis, los casos que afectan a los determinantes, las preposiciones, los sustantivos y los verbos. Asimismo se analizan los préstamos y se describen aquellas secuencias en las que la alternancia de lenguas no ofrece integración alguna. Así pues, a través de este análisis se ha podido constatar la presencia en textos relacionados con la inmediatez comunicativa de rasgos que hoy día configuran la particularidad del español en áreas valencianohablantes. Algunos de ellos han mostrado un empleo recurrente a lo largo del periodo estudiado, sobre todo aquellos que atañen a unidades de amplia significación o con límites difusos. Sin embargo, también hemos podido comprobar una disminución del empleo de otros fenómenos a medida que nos adentramos en el siglo XIX. El aumento de la competencia en ambas lenguas, junto con la progresiva consolidación de la norma escrita en español, son razones plausibles para explicar esa disminución en la escritura (que no, necesariamente, en la lengua oral).

Esta Tesis Doctoral analiza la represión franquista de la masonería en dos provincias del País Valenciano: Alicante y Castellón, a través de la aplicación de la Ley de 1 de marzo de 1940 sobre Represión de la Masonería y del Comunismo, que mediante la creación del Tribunal Especial de Represión de la Masonería y del Comunismo, afectó a la práctica totalidad de los masones de estas dos provincias, siendo uno de los ejes fundamentales de la represión franquista, junto a los consejos de guerra de la Jurisdicción Militar y los expedientes de Responsabilidades Políticas, que también afectaron a los masones valencianos. En los capítulos iniciales hemos investigado profundamente la implantación de las logias, triángulos y los organismos masónicos superiores en estas dos provincias, desde el periodo de la crisis finisecular (1893-1900) en el caso de Alicante y desde 1905 en el caso de la provincia de Castellón, hasta el final de la Guerra Civil en 1939 y su interrelación con la sociedad del momento, especialmente en el campo político. La desaparición de buena parte de la documentación masónica de las décadas de 1920 y 1930, nos ha impedido llegar a conocer completamente las actividades de la masonería en estas dos provincias, pero tras varios años de investigación hemos podido. identificar a la mayor parte de los masones de este periodo en ambas provincias, en unos porcentajes que superan el 90% de todos los iniciados. Serán 656 en el caso de Alicante y 33 en la de Castellón, aunque hemos hallado también a destacados castellonenses que fueron masones en logias de Valencia y Madrid. A través de la labor de investigación, especialmente en el Centro Documental de la Memoria Histórica de Salamanca, Archivo Provincial de Castellón, Archivo del Reino de Valencia y de la prensa de esos años, local y nacional, la identificación de los masones nos ha permitido interrelacionar la mutua influencia entre la masonería y la política, especialmente el republicanismo, en donde militaron la mayor parte de los masones alicantinos, desde la Unión Republicana de 1903, la Conjunción Republicano-socialista, el radicalismo, el reformismo y el republicanismo autónomo, pasando por los partidos creados durante la Dictadura de Primo de Rivera, los radical-socialistas del P.R.R.S. (al menos un 30% de los masones de Alicante de la década de 1930 militaron en este partido) y Acción Republicana, cuyos cuadros dirigentes se nutrieron profusamente de masones y por supuesto, a partir de 1934 Izquierda Republicana y Unión Republicana Nacional. Los socialistas, en el caso de Alicante y Castellón, tuvieron una representación mucho menor, aunque hubo destacados dirigentes de este partido que también fueron masones. En los años de mayor represión de las libertades públicas, con la Dictadura, las logias de Alicante y Castellón verán incrementados sus efectivos, puesto que la masonería se convirtió en el punto de encuentro y de lucha por las libertades de los adversarios del régimen. La llegada de la Segunda República, que los masones consideraban como obra suya, supuso paradójicamente, una ralentización en la actividad de las logias, pues la mayor parte de sus dirigentes primaron la actividad política sobre la masónica. Buena muestra de ello serán los 9 concejales masones elegidos en Alicante en abril de 1931 o como las alcaldías de Alicante, Elda, Elche, Burriana o Vila-real serán ocupadas por masones o antiguos masones o la presencia de masones entre los diputados de las tres legislaturas republicanas, especialmente en las Cortes Constituyentes de 1931, en las que, por ejemplo 10 de los 11 diputados elegidos por la circunscripción de Alicante fueron masones o antiguos masones y veremos a varios masones de Alicante y Castellón ocupar puestos de responsabilidad en los gobiernos republicanos. La guerra civil supuso una dura prueba para los masones de Alicante y Castellón. Al menos veinte fallecieron a causa de la represión durante la guerra y la posguerra o por los bombardeos. Con la derrota republicana la práctica totalidad de los masones fueron víctimas de la represión específica que supuso la Ley de 1 de marzo de 1940, incluidos masones ya fallecidos o que colaboraron con los sublevados a través de actividades quintacolumnistas o luchando en la zona franquista. Con la labor de los Servicios de Recuperación de Documentos, articulados en la Delegación del Estado y con la creación de un supuesto delito de masonería, pocos masones escaparon de su procesamiento y estos casos fueron debido a errores de identificación o por falta de datos suficientes para condenarlos, pero fueron excepcionales. La actuación del Tribunal Especial fue sistemática, pero también arbitraria. Hemos podido demostrar cómo algunos masones se vieron favorecidos por su significación política moderada o incluso favorable a las fuerzas sublevadas, aunque eso no significó su absolución. Solo hemos podido encontrar dos casos en que los masones fueran absueltos por el Tribunal Especial o por el Consejo de Ministros. Por actuaciones idénticas, algunos masones fueron condenados a pena de prisión, mientras que a otros se les sancionaba únicamente con las accesorias de separación e inhabilitación absoluta y perpetua. Las excusas absolutorias eran muy libremente interpretadas por el Tribunal. Esto se puede observar en las actuaciones muy severas que sufrieron los masones de Elda o de Nules, en contraposición con las más benignas de los masones de Vila-real. comenzaron muy pronto, en 1941 y se prolongaron en el tiempo hasta actuaciones realizadas en 1963 y 1964 cuando ya se había decretado la desaparición del Tribunal Especial. Los primeros condenados fueron masones destacados, tanto por su propia actividad en la masonería como por su proyección social y política, como en el caso de varios de los diputados de las Cortes republicanas. Hemos analizado un total de 385 sumarios del TERMC; de ellos 330 corresponden a masones de la provincia de Alicante y 55 a masones de Castellón o castellonenses que fueron masones en otras provincias, e incluso a personajes con relevancia política vinculados a Castellón, como es el caso de algunos diputados y gobernadores civiles. Las condenas oscilaron entre los 12 años y 1 día de reclusión menor y las accesorias, que se aplicaron a casi la mitad de los condenados, hasta penas superiores, llegando a la máxima de 30 años de reclusión mayor, especialmente a masones que habían alcanzado el grado 33 y fueron dirigentes destacados, aunque todos ellos se encontraban en el exilio o habían fallecido ya. Los sobreseimientos provisionales solían afectar a los sumarios de masones que no habían comparecido ante el Tribunal, por haberse exiliado o haber fallecido, sin que hubiera constancia fehaciente del suceso. Representan a más del 22’3 % de los sumarios, mientras que los sobreseimientos definitivos se decretaban por tener constancia fidedigna del fallecimiento del encartado y son el 11’69 % del total de los sumarios investigados. Un 7'80% de los sumarios sin embargo fueron condenados únicamente a la sanción de inhabilitación y separación absoluta y perpetua, que marcaban las penas accesorias. Las condenas fueron muy duras especialmente entre 1941 y 1943, aunque su aplicación fue suavizándose a partir de 1944, cuando a la mayor parte de los condenados se les aplicó el régimen de prisión atenuada, aunque con obligatoriedad de presentarse periódicamente ante las autoridades. Solo un 15% de los condenados sufrieron prisión efectiva, aunque en 1946 fueron todos liberados. Esta represión directa se vio acompañada en muchos casos por sanciones dimanadas de expedientes de Responsabilidades Políticas o por condenas por la Jurisdicción Militar.

La presente tesis se enmarca dentro de la denominada fraseología contrastiva interlingüística. A partir de un corpus bilingüe de unidades fraseológicas equivalentes en español y alemán, se presenta un estudio de la competencia fraseológica de los jóvenes españoles y alemanes. Para ello se plantean diferentes hipótesis, que se verifican o refutan a partir del análisis de los datos de los sujetos, que fueron recogidos en cuestionarios creados ad hoc. Además de la vertiente lingüística, el análisis contempla también datos sociolingüísticos de los jóvenes. La tesis consta además de la pertinente introducción teórica sobre la disciplina, la fraseología, el objeto de estudio, las unidades fraseológicas, y el concepto de equivalencia. En esta parte teórica se hace también una revisión de la fraseología en la filología rusa, germánica y española. Le sigue un apartado de Metodología, en el que se da cuenta de los pasos seguidos en la investigación y a continuación se presenta el Análisis de datos y el apartado de las Conclusiones que se derivan de la investigación. Concluye con la Bibliografía y Anexos.

La recerca sobre l'expressió escrita ha evolucionat de forma espectacular al llarg d'aquest segle. Si fins als anys 60 l'objectiu dels estudis es centrava exclusivament en les produccions escrites i en l'anàlisi del sistema de la llengua des d'una òptica essencialment gramatical, actualment l'interès dels investigadors s'orienta a analitzar els diversos aspectes comunicatius, lingüístics i socioculturals de l'acte d'escriure i a comprendre els diferents processos i operacions cognitius implicats en els processos redaccionals. En aquest sentit, doncs, per un costat, gràcies a les aportacions de diverses ciències del llenguatge (la lingüística del text, l'anàlisi del discurs, la pragmàtica filosòfica, la sociolingüística, etc.) el text escrit ja no s'analitza com una suma de frases que compleixen amb les regles i convencions gramaticals, el text escrit és vist com una unitat lingüística amb entitat pròpia que té una finalitat comunicativa concreta, es produeix en un context determinat i que s'estructura internament a través de l'ús de regles de gramàtica, però també, de cohesió i coincidència textuals. I, per l'altre costat, des de la dècada dels 70, un nombre de recerques, sobretot des de la psicologia cognitiva es preocupen per aprofundir en el coneixement dels subprocessos i operacions inherents al fet d'escriure, amb la intenció fonamental de plantejar quins són els principals problemes que l'escriptura pressuposa per als escriptors aprenents, i així contribuir a reorientar els processos d'ensenyament i aprenentatge de l'expressió escrita a les escoles. A partir d'aquí, queda definida la intenció última d'aquest treball: obtenir informació sobre l'ús dels coneixements, habilitats i estratègies implicats en un procés psicològic complex com és l'expressió escrita en els nois i noies de Cicle Superior d'EGB de Girona. La pretensió, doncs, és contribuir al coneixement de les característiques de l'expressió escrita, tant les que fan referència a les produccions escrites com el procés de composició, que presenten els nois i noies de Cicle Superior d'EGB a la ciutat de Girona. Entenem que aquest és un primer pas, un punt de partida, perquè posteriorment es pugui continuar treballant en desenvolupament de propostes tècnico-pràctiques que serveixin per fonamentar el procés d'ensenyament i aprenentatge de l'expressió escrita. Amb aquest propòsit, doncs, l'estudi s'estructura en tres parts: En la primera o Marc Teòric, es defineixen els elements teòrics que regeixen i basen la recerca. Per a l'establiment d'aquest marc conceptual, es presenta primerament la concepció de llengua, funcional i comunicativa, que, a finals del segle XX fonamenta tant els models lingüístics com les perspectives didàctiques. Es revisen, en un segon moment, diverses aportacions tècniques sobre el concepte d'expressió escrita i es formula la definició pròpia, que permet articular coherentment la investigació realitzada: L'expressió escrita és un procés psicològic complex, en el qual hi intervenen operacions cognitives de naturalesa diversa, i que implica l'ús de coneixements i d'habilitats variats. Coneixements i habilitats que tenen com a finalitat la comunicació d'idees per mitjà de símbols gràfics i que, d'una banda fan referència a la gramàtica i a la llengua que s'utilitza en els textos escrits (codi escrit) i, de l'altra, a les estratègies comunicativo-lingüístiques que s'empren per a produir-los (procés de composició). S'aborda després l'aproximació conceptual al codi escrit, ressaltant la noció moderna de text i de les propietats textuals, tasca que esdevé decisiva per al plantejament de la primera fase de la recerca. En l'apartat següent, s'aprofundeix en la comprensió teòrica del procés de composició escrita, la qual es configura com a punt de partida clau per al desplegament de la segona fase de la recerca. I, per últim, s'analitza el procés d'ensenyament/aprenentatge de l'expressió escrita, amb la voluntat de pressentir les principals perspectives i propostes teòrico-didàctiques actuals, per acabar contrastar-les amb les pràctiques escolars que avui es donen de forma habitual en l'ensenyament de l'expressió escrita. La segona part o La Recerca inclou tres capítols. En el primer o Capítol II, s'ofereix el plantejament general de la recerca és a dir, s'estableixen els objectius generals plantejats i es presenten les dues fases amb què aquesta recerca s'estructura. En el Capítol III es desenvolupa la que s'anomena primera fase de la recerca, un estudi descriptiu que es proposa com a objectiu general conèixer quin és el domini general de les habilitats i els coneixements de l'expressió escrita en llengua catalana, concretament en relació al text produït, al codi escrit, que presenten els nois i noies del cicle superior d'EGB de Girona. Amb aquesta intenció, s'especifiquen aquests coneixements i habilitats agrupant-los d'acord amb les cinc propietats textuals a priori establertes: adequació, coherència, cohesió, correcció gramatical i variació. Sota una perspectiva metodològica i un mètode descriptiu. es desenvolupen les diferents passes que se segueixen per a la consecució dels objectius marcats: 1) es selecciona la mostra d'estudi (388 nois i noies de tres escoles de Girona), 2) s'efectua el procés d'obtenció de la informació necessària, prèviament realitzant una àmplia revisió bibliogràfica sobre el tema de l'avaluació del producte escrit, la qual porta a elaborar dos instruments propis: el bàsic o Prova d'Expressió Escrita i el complementari o Full de Valoració de l'Expressió Escrita per part del Professor. i a recollir també d'altres dades informatives, a ressaltar, les qualificacions acadèmiques de l'hora de llengua, 3) s'apliquen els instruments ideats i es recull l'altra informació prevista. 4) s'analitza la informació obtinguda per mitjà d'una anàlisi estadística descriptiva i diferencial, més exhaustivament i completa en el cas de la Prova d'Expressió Escrita, en tant que instrument bàsic i específicament dissenyat per a respondre als objectius de l'estudi. i 5) s'analitzen i s'interpreten amb rigurositat totes les aportacions informatives obtingudes, per acabar definint les principals conclusions extretes de la realització d'aquesta primera fase de la recerca. En el Capítol IV, s'exposa l'anomenat Estudi de Casos o segona fase de la recerca, el qual es planteja com a objectiu general constatar si es presenten diferències clares pel que fa al procés de composició seguit en l'elaboració i construcció del text escrit, entre els nois i noies de Cicle Superior d'EGB que mostren un nivell elevat en el domini dels coneixements i habilitats del codi escrit, i els que en mostren un nivell de domini baix. Objectiu general que pressuposa l'establiment de dos subobjectius generals: 1) Conèixer quines són i com són utilitzades les estratègies pròpies del procés de composició, que segueixen en l'elaboració i construcció del text escrit d'aquells nois i noies de Cicle Superior d'EGB de Girona que, seleccionats a partir de l'estudi realitzat en la primera fase de la recerca, presenten un major domini general dels coneixements i habilitats del codi escrit, i 2) el mateix que l'anterior però centrat en aquells nois i noies que presenten un menor domini general dels coneixements i habilitats del codi escrit. Amb aquests propòsits, es defineix primerament el marc teòric que regula eldesenvolupament d'aquesta segona fase de la recerca: es tracta de la proposta teòrica de referència que, en base al model cognitiu del procés de composició escrita proposat per Flower i Hayes, defineix els processos i subprocessos sota els quals s'estructura l'estudi: anàlisi de la situació comunicativa , planificació (generalització d'idees, organització i formulació d'objectius), textualització, revisió i control, alhora que també concreta les estratègies i habilitats específiques a través de les quals es vol obtenir la informació referida a cadascun d'aquests processos i subprocessos redaccionals. Seguidament, i en el marc d'una perspectiva metodològica qualitativa, definida i especificada a través d'un Estudi de Casos, es desplega el pla de treball marcat per a la consecució dels objectius preestablerts: 1) d'acord amb uns criteris rigurosament sistematitzats, i a partir de la informació principal obtinguda en la primera fase del a recerca, es seleccionen els 12 casos d'estudi agrupats en dos grups: el grup A o els 6 casos que presenten el nivell més baix en el domini dels coneixements i habilitats del producte escrit, i el grup B o els 6 casos que en mostren el nivell més alt; 2)es realitza el procés d'obtenció de la informació, a través de l'aplicació de dos instruments: l'observació i l'entrevista, per a l'elaboració a curada i rigurosa dels quals, prèviament s'efectua una revisió bibliogràfica sobre el tema de la complexitat de l'avaluació dels processos cognitius i sobre els requeriments metodològics derivats de la naturalesa essencialment qualitativa dels propis instruments; 3) s'apliquen els dos instruments en els 6 casos del grup B i els casos del grup A; 4) s'analitza la informació obtinguda a través de tècniques d'anàlisi de contingut, en primer lloc, establint unitats de registre que faciliten una primera aproximació a ala temàtica enregistrada a través de l'observació i de l'entrevista de cadascun dels 12 casos, i, en segon lloc, establint categories en el contingut de les unitats establertes, estructurant i classificant així la temàtica de les dades obtingudes; 5) s'elabora l'informe, és a dir, s'exposen quines són i com són utilitzades les estratègies pròpies del procés de composició escrita definides en la proposta teòrica de referència, especificant aquest informe per als casos del grup A, per als casos del grup B, i sobretot oferint un informe específic per a la comparació entre els casos del grup A i els del grup B; i 6) es revisa el desenvolupament dels diferents moments de l'Estudi de Casos i es reanalitza amb rigurositat la informació exposada en els tres informes, per finalitzar definint les principals conclusions que es deriven de la realització d'aquesta segona fase de la recerca.En la tercera i última part o capítol V, primer es sintetitzen les principals aportacions i conclusions de cadascun dels quatre capítols anteriors, per finalitzar exposant les implicacions més significatives que aquesta tesi permet establir de cares a la pràctica de l'ensenyament/aprenentatge i la recerca educatives en l'àmbit de l'expressió escrita.<br>Research about the written expression has been developing in a spectacular way all along the twentieth century. If up to the 60, the aim of the studies used to be focusing on written productions and analyzing the language system from essentially a grammatical point of view, at present, researchers interest directs towards analyzing varied communicative, linguistic and sociocultural aspects of he writing act and towards understanding the different processes and cognitive operations implied in the redactional processes.In this very line, then, the final intention of the work is to: obtain information about the use of knowledge, abilities and strategies implied in a complex psychological process as is the case with the written expression among the boys and girls of the Upper Cicie of Girona's EGB (Educación General Básica).According to this purpose, the study is then structured into three parts:In the first part or Theoretical Frame, the Theoretical elements that govern and base the research are defined.The second part or The Research includes three chapters:In the first part or Chapter II, a general expounding of the research is offered, that's to say, the general expounded aims are established and are presented the two phases with which the research is structured.In the Chapter III, what was denominated research's first phase is developed in descriptive study that, under a quantitative methodological perspective, intends to know the mastery of knowledge and abilities of the writing code of a big group of boys and girls of the Upper Cycle of Girona's EGB.In the Chapter IV, the so called examination of cases or second phase of the research has been expounded. A part in which it was intended, with a group of 12 boys and girls, to notice whether they present clear differences in the use of process of composition's own strategies in a group of cases which, in the first phase of the research, has proven having a low level of mastery of knowledge and abilities of the writing code and another group of cases which, on the other hand, has proven having a high level.In the third and final part or Chapter V, first of all are synthesized the principalcontributions and conclusions of each of four previous chapters to end by displaying the most relevant implications related with practice of the teaching-learning and the research on education in the field d written expression.

Esta tesis tiene, en principio, una doble vertiente: por un lado analizar y explorar el concepto de comunicación intercultural como un elemento imprescindible para el aprendizaje de las lenguas y, en segundo lugar, situar dicha competencia en el marco de la enseñanza de las lenguas en el contexto de inmersión. A través de una metodología propia de la investigación cualitativa, se llevó a cabo un análisis, descriptivo e interpretativo, del fenómeno de la interculturalidad en la enseñanza y aprendizaje de lenguas extranjeras, específicamente en el contexto de inmersión sociocultural, ayudándonos también de un estudio práctico, con enfoque etnográfico, realizado con estudiantes universitarios norteamericanos que aprenden español como lengua extranjera en contexto de inmersión, en este caso en México y en España.Entre las conclusiones, destaca la necesidad de reformular los programas de inmersión lingüística y cultural para el aprendizaje de lenguas extranjeras, tan difundidos hoy en día en todo el mundo.<br>This thesis has a double dimension: on the one hand, it analyses and explores the concept of intercultural communication as an essential element for language learning; on the other hand, this concept is established in the learning language frame, but applied in a full immersion context. A descriptive and interpretative analysis has been made through a qualitative methodology focusing the intercultural phenomena in the teaching-learning process of foreign languages, specifically in the context of socio-cultural full immersion. We also needed a practical study, that is to say, putting into focus an ethnographic vision accomplished by university American students who learned Spanish as a foreign language in the context of full immersion. In this particular case, it was made in the countries of Mexico and Spain. Among the conclusions, I want to emphasize the necessity of reformulating the linguistic and cultural programs in order to serve one's foreign languages apprenticeship widely known nowadays.

En la actualidad en el campo de la Didáctica de la Lengua, paralelamente a la tendencia metodológica orientada a la interdisciplinariedad, se han difundido procedimientos de investigación etnográfica, la cual se interesa por los casos particulares, los procesos de enseñanza/aprendizaje y los problemas prácticos que surgen en el interior de la clase de lengua, usando instrumentos de tipo cualitativo como la observación, el estudio de casos y el análisis de materiales útiles para la enseñanza, como el que aquí hemos llevado a cabo. <br/>El trabajo se centra en la Didáctica del E/LE y en él se analizan unidades específicas de cuatro manuales ("Gente", "Amigo sincero", "Conexión" y "Sueña"). La investigación está focalizada sobre todo en el interés lingüístico, pragmático y didáctico de las muestras textuales seleccionadas y las actividades relacionadas, en la articulación de los materiales dentro de las unidades y en la capacidad o potencialidad de los mismos para lograr los objetivos didácticos previstos. <br/>Al analizar los materiales didácticos es necesario observar la relación entre el conjunto y las partes que lo constituyen (unidad - secciones - modelos textuales - actividades -instrucciones) y tratar de prever de la articulación y características de los mismos los <i>eventos comunicativos</i> a los que podrían dar lugar un día determinado del curso cuando el profesor con los alumnos realicen las actividades propuestas siguiendo las instrucciones del manual.<br/>En nuestra investigación estudiamos en primer lugar el modo en el que las nuevas teorías de la Lingüística textual y el Análisis del discurso y las corrientes metodológicas de la Didáctica de L2 han influido en la articulación de los materiales, en la selección de los textos y en el aprovechamiento de los mismos dentro de los manuales. En segundo lugar analizamos el contenido pragmático, lingüístico y didáctico de los <i>eventos-sesión de clase</i> que se pretende recrear en el aula siguiendo las instrucciones del manual, aplicando el modelo <i>Speaking</i> desarrollado por la Etnografía Lingüística (Hymes,1972). Por último, caracterizamos la variedad y riqueza de los textos aportados en los manuales, mediante la aplicación del modelo <i>secuencial</i> de Adam (1992).<br/>Las fases de realización del análisis han sido las siguientes: En primer lugar hemos estudiado la bibliografía relativa a la didáctica de LE para realizar el marco teórico que nos permitiera establecer los objetivos y las preguntas de investigación. A continuación hemos seleccionado y descrito el corpus de manuales y hemos establecido los criterios de selección de las unidades didácticas, eventos y textos. Luego hemos determinado el método, fijado los parámetros y elabodo los diversos instrumentos de análisis. Posteriormente, con el objetivo de verificar la validez de los instrumentos, llevamos a cabo un estudio explorativo de una de las unidades didácticas seleccionadas y a la luz de los resultados de este estudio hemos reformulado los objetivos y las preguntas de investigación y hemos realizado algunas modificaciones pertinentes para adaptar mejor los instrumentos al análisis del corpus restante. Después hemos procedido al análisis del corpus y al finalizar hemos hecho una recapitulación de todos los resultados obtenidos, confrontando los manuales. Por último hemos elaborado la discusión y extraído las conclusiones referidas a las cuestiones que nos habíamos planteado al inicio de la investigación.<br>This study centers in the Didactics of Spanish as a Foreign Language (E/LE), and it analyses specific unities from four teaching manuals ("Gente", "Amigo sincero", "Conexión" y "Sueña"). Our research focuses in the linguistic, pragmatic and didactic interest of selected textual samples as well as in the corresponding related activities, and also in the articulation of the different materials inside each unit, as well as in the capacity and possibilities of these materials for achieving the programmed didactic objectives.<br/><br/>Along our work, we have first studied the way in which the organization of the different materials and text selection and usage in these teaching manuals have been influenced by new theories in the areas of textual linguistics and discourse analysis, and by new methodological approaches in the teaching of a second language. Second, we have analysed the pragmatic, linguistic and didactic content of those session-class events that the professor intends to recreate in class by following instructions in the manual, according to the speaking model developed by ethnographic linguistics (Hymes,1972; Duranti, 1992). Finally, we have considered the variety and richness, as well as the linguistic, pragmatic and didactic content of the texts that appear in each of these manuals. Through this last process we have been guided both by Adam's typological and sequential model (1992) and by the analyses of the communicative events to which these texts refer.

Aquesta tesi doctoral és un estudi sobre la norma lingüística que es vehicula en els diccionaris de llengua catalana i de llengua castellana. L’objectiu principal és analitzar com es reflecteix la norma lingüística en el discurs lexicogràfic d’aquestes dues llengües a partir de l’estudi d’un diccionari normatiu i d’un diccionari d’ús de cada llengua. Per dur a terme l’anàlisi, establim quatre criteris que ens permeten mesurar el grau d’innovació i permissivitat a la incorporació de lemes del diccionari: la innovació lèxica, la permeabilitat a la interferència, l’orientació dels usos i, per últim, la coincidència en relació amb l’ús. Per completar l’estudi observem el tractament del mot norma en cada diccionari i relacionem la diferent situació social del català i del castellà amb la norma lingüística que transmet el diccionari. Una de les aportacions principals de la tesi és metodològica, ja que els criteris establerts permeten inferir la norma lingüística que vehiculen els diccionaris de la llengua general.<br>Aquesta tesi doctoral és un estudi sobre la norma lingüística que es vehicula en els diccionaris de llengua catalana i de llengua castellana. L’objectiu principal és analitzar com es reflecteix la norma lingüística en el discurs lexicogràfic d’aquestes dues llengües a partir de l’estudi d’un diccionari normatiu i d’un diccionari d’ús de cada llengua. Per dur a terme l’anàlisi, establim quatre criteris que ens permeten mesurar el grau d’innovació i permissivitat a la incorporació de lemes del diccionari: la innovació lèxica, la permeabilitat a la interferència, l’orientació dels usos i, per últim, la coincidència en relació amb l’ús. Per completar l’estudi observem el tractament del mot norma en cada diccionari i relacionem la diferent situació social del català i del castellà amb la norma lingüística que transmet el diccionari. Una de les aportacions principals de la tesi és metodològica, ja que els criteris establerts permeten inferir la norma lingüística que vehiculen els diccionaris de la llengua general.

En esta tesis se plantea examinar la trayectoria de la masonería en el país en tanto organización donde se establecen redes de relaciones sociales; en este sentido, se establecen las siguientes interrogantes: ¿cuándo y cómo arribó la masonería a México? ¿Quiénes fueron los masones iniciales? ¿Quiénes eran los masones que les siguieron generacionalmente?, ¿A qué tipo de rito masónico pertenecían? ¿Cómo fue el proceso de implantación y desarrollo de la masonería en México? ¿Cuándo y cómo aparecieron los ritos nacionales? ¿Cómo fue la reacción de los no masones ante la aparición de una asociación definida como secreta? ¿Cómo definieron los no masones a la masonería?

En este trabajo se analiza el papel de la deixis en los textos teatrales y su comportamiento en la traducción teatral. La deixis, que se relaciona directamente con las características del discurso dramático, es un fenómeno articulador del texto teatral, que vehicula la representación al actualizar su significado en escena. El trabajo analiza la presencia de elementos deícticos en la obra Cat on a Hot Tin Roof de Tennessee Williams y en seis traducciones al castellano pertenecientes a distintas épocas. Se identifican y categorizan las estrategias de traducción de la deixis en las seis traducciones y se analiza las implicaciones que cada estrategia de traducción tiene para el potencial dramático del texto

La presente tesis doctoral se enmarca dentro de la disponibilidad léxica y se adscribe al Proyecto Panhispánico de Estudio del Léxico Disponible. Nuestra aportación concreta supone el estudio del léxico disponible en la provincia de Lleida en las dos lenguas oficiales de la misma: el castellano y el catalán. Partiendo de una sola muestra compuesta por 240 informantes, hemos analizado la incidencia que tienen en cada corpus tanto las distintas variables lingüísticas, esto es los centros de interés, como las variables sociales. Además se ha comparado la productividad de los informantes en las dos lenguas y se han descrito las principales tendencias de cada subgrupo social con relación a la producción del castellano y del catalán. Del mismo modo, se ha analizado la influencia mutua de los dos idiomas, esto es, en qué medida el léxico disponible del castellano, o el del catalán, contiene elementos de la otra lengua y qué peso alcanzan dichas unidades en el conjunto total de los datos.<br>La present tesi doctoral s'emmarca dins de la disponibilitat lèxica i s'adscriu al Projecte Panhispànic d’Estudi del Lèxic Disponible. La nostra aportació concreta consisteix en l'estudi del lèxic disponible a la província de Lleida en les dues llengües oficials: el castellà i el català. Les nostres dades es basen en una única mostra de 240 informants i hem analitzat la incidència que tenen en cada corpus tant les diferents variables lingüístiques, és a dir, els centres d'interès, com les variables socials. A més, s'ha comparat la productivitat dels informants en les dues llengües i s'han descrit les principals tendències de cada subgrup social en relació amb la producció del castellà i del català. De la mateixa manera, s'ha analitzat la influència mútua dels dos idiomes, és a dir, en quina mesura el lèxic disponible del castellà, o el del català, conté elements de l'altra llengua i quin pes tenen aquestes unitats en el conjunt total de les dades.<br>This thesis is part of the lexical availability and it is attached to the Pan-Hispanic Project of Research of Available Lexicon. Our specific contribution has consisted of researching the available lexicon in the Spanish province of Lleida in the two official languages: Spanish and Catalan. Taking into account a single sample of 240 informants, the influence of the different linguistic variables (areas of interests and sociolinguistic variables) on both linguistic corpora has been analysed. In addition, the productivity of the informants in both languages has been compared, and the main trends of each social subgroup in relation with to their productions in Spanish and Catalan has been described. In the same way, the mutual influence of both languages has been analysed, that is: to what extent the available lexicon of one language contains elements of the other language, and what weight do such units have in the overall data.

Aquesta recerca ha anat encaminada a esbrinar i comparar les ideologies lingüístiques de les promocions de mestres del tardofranquisme (1967-72 de l'Escola Normal de Magisteri de Barcelona) i les de la prova pilot del pla Bolonya (2004-09 de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona) o contemporànies d'aquell moment. L'interès per aquests dos grups de promocions de mestres, situades en dos moments clau de la història de l'escola catalana contemporània, rau en el fet que són fruit de sistemes educatius molt diferents, sobretot pel que fa a temes com la immersió, l'escola en català o la visió plurilingüe de l'ensenyament. Es tracta d'una investigació que s'emmarca en el camp de la sociolingüística i manté una relació directa amb les ciències de l'educació, sobretot amb l'àmbit de la formació del professorat de primària en llengua catalana, però amb referències també a l'ensenyament en castellà i a les llengües estrangeres en general. Més enllà del propòsit general d'esbrinar el punt de vista que tenen les dues generacions ja citades sobre les ideologies lingüístiques, aquesta investigació s'ha plantejat com a objectius específics indagar en les creences i percepcions sobre aquestes ideologies; investigar els factors que determinen les ideologies lingüístiques basant-se en l'anàlisi dels usos, les xarxes de relacions socioculturals, el paper de les llengües presents al territori i els grups de referència; i relacionar les ideologies lingüístiques de les promocions esmentades amb els reptes educatius que planteja el multilingüisme a les aules de primària de Catalunya. Quant a la metodologia, a fi de poder assolir els objectius i obtenir els resultats pertinents, el present treball s'ha basat en una combinació de dades quantitatives i qualitatives que han estat recollides a partir de la utilització d'un qüestionari de múltiples respostes combinat amb preguntes obertes relacionades directament amb els objectius. La mostra de subjectes que ha aportat el seu testimoni per a aquesta recerca ha estat formada per 80 mestres, 40 per cadascuna de les dues generacions ja esmentades,. Els resultats han mostrat un paral•lelisme considerable entre ambdues generacions i un consens força ampli al voltant de les creences i percepcions sobre les ideologies lingüístiques, els factors que les determinen i els reptes educatius que planteja el multilingüisme actualment. Tanmateix, també hi ha hagut diferències, tant sobre el context que ha marcat aquestes generacions i el seu origen en el passat, com pel que fa a la situació present i a la seva visió de futur, sobretot respecte a la immersió en català, el paper que ha d’ocupar el castellà i el tractament que s’ha de donar a les llengües estrangeres. Sobre l’aplicabilitat dels resultats, aquests poden trobar la seva utilitat en la detecció, a temps, dels punts que cal reforçar, consolidar i ampliar en l’àmbit curricular de les aules de primària, sobretot per a la millora de la formació en llengua catalana, però també en castellà i en llengües estrangeres. Alhora permeten exposar algunes de les problemàtiques que afecten la formació del professorat, tant a les universitats com fora d’aquestes, a partir de la visió que tenen les dues generacions de mestres ja anomenades. Per tant, això hauria de permetre millorar o corregir algunes de les mancances amb què va néixer el pla Bolonya com a mínim a les facultats d’educació de les dues universitats, UB i UAB, en què s’ha format la nova generació de mestres analitzada en aquest treball i que en aquest moment agafa el relleu de la generació veterana a les aules.<br>This research has focused to determine and compare the linguistic ideologies of the promotions of teachers of the end of the Franco dictatorship (1967-72 of the Escola Normal de Magisteri de Barcelona) and the ones of the pilot test of the Bolonya plan (2004-09 of the Universitat de Barcelona and the Universitat Autanoma de Barcelona) or contemporary of that moment, as the rehearsal of the mentioned plan was only implemented in some specialities of the corresponding career. The focus on these two generations of teachers, which belong to two important moments of the history of the contemporary catalan school system, has been determined byt the fact that they are the result of two very different educational systems, specially when concerning the linguistic frame, the status of the catalan language or the role of multilingualism in education. Therefore, this research belongs to the field of sociolinguistics and keeps a direct link with the sciences of education, especially with the field of primary level teachers training in Catalan language, but with references to the education in Spanish and to the foreign languages in general. Regarding the objectives, further of the general purpose of determining the point of view of the two mentioned generations about their linguistic ideologies, this research has focused as specific objectives on investigating the beliefs and perceptions on these ideologies; the factors that determine the linguistic ideologies based in the analysis of the uses, the social and cultural relation networks, the role of the present languages to the territory and the groups of reference; and link the linguistic ideologies of the mentioned promotions with the educational challenges posed by the multilingualism at primary levels in Catalonia. About the methodology, to achieve the objectives and get the corresponding results, the current work has been based in a combination of quantitative and qualitative data that have been collected through the use as an instrument of a questionnaire of multiple answers combined with open questions related directly with the mentioned objectives. Simultaneously, the sample has been obtained after interviewing 80 subjects, 40 of each generation, which have collaborated voluntarily. As a consequence, the results have shown an important parallelism between both generations and a quite wide consensus around the beliefs and perceptions about the linguistic ideologies, the factors that determine them and the educational challenges that poses the multilingualism at present. However, there have also been differences, both on the context that has marked these generations and their origin in the past, as well as regarding the present situation and their vision of future, especially with regard to the immersion system in Catalan, the role that Spanish language should carry on and the treatment that has to be given to the foreign languages. Concerning the applicability of the results, these can be useful to detect, in time, the points that should be reinforced, consolidated and expanded in the curricular fields of primary levels, especially for the improvement of the training in Catalan language, but also in Spanish and in foreign languages. At the same time this should show some of the problems related to teachers training, both at universities and out of these, according to the vision of the two mentioned generations. Therefore, this should allow improving or correcting some of the lacks of the new Bolonya plan, at least at the two education schools of the two mentioned universities, the UB and the UAB, where the new generation of teachers studied.

Los avances tecnológicos y el aumento de las relaciones internacionales de carácter público, privado, comercial, turístico y cultural, entre otros, ha conducido en nuestro siglo XX a la generalización de una actividad reservada hasta entonces al ámbito de la erudición. Es especialmente en la segunda mitad de siglo cuando comienza el período álgido de la traducción fruto de la imperiosa necesidad de comunicación. En la<br/>era de la comunicación surgen, por una parte, nuevas variedades de traducción: interpretación consecutiva, interpretación simultánea, doblaje, subtitulación, traducción automática etc. Por otra parte, la traducción amplía su ámbito hacia todos los campos: técnicos, científicos, jurídicos, comerciales, cine, televisión, deporte. Aparece entonces la necesidad de organizarse, así como los centros de formación de traductores e intérpretes y, por último, el interés genuino por conocer en profundidad en qué consiste y cuáles son las circunstancias que se desarrollan alrededor de la traducción. Surge la investigación.<br/>Investigar en traducción, al igual que en cualquier otro campo del saber humano, requiere en primer lugar delimitar el objeto de estudio. En nuestro caso, el motivo que nos llevó a plantearnos la presente investigación fue la coherencia de nuestra experiencia<br/>como profesora de traducción a la vista inglés-español, así como la constatación de que<br/>existía un vacío en los estudios: muy poco se había dicho hasta ahora de la traducción a la vista.<br/>Nuestro trabajo se enmarca dentro de un enfoque descriptivo y empírico-experimental de los estudios sobre traducción, puesto que nos proponemos describir y analizar la traducción a la vista mediante la recogida de datos empíricos que la caracterizan.

Aquesta tesi té com a objectiu principal avaluar el grau d’implantació de la normativa en setze variables sintàctiques en català, en una mostra de 248 alumnes de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra, i mesurar fins a quin punt determinats factors sociolingüístics incideixen significativament en la implantació de les variants sintàctiques normatives corresponents. Per a aquest fi, s’ha establert l’estatus normatiu de les variants, s’ha calculat el grau d’implantació de les variants normatives i s’ha correlacionat el grau d’implantació amb determinats factors sociolingüístics. El grau d’implantació en les variables per què, prep. + infinitiu, tothom + qui/que, la hi i hauria o hagués és significativament inferior a la mitjana del grau d’implantació en totes les variables analitzades, mentre que el grau d’implantació en les variables pronom hi, ser o estar, com o com a, pronom en, prep. + que i gerundi de posterioritat és significativament superior a la mitjana del grau d’implantació en totes les variables. D’altra banda, el grup de factors que incideix significativament en el grau d’implantació es compon dels factors curs acadèmic, èxit acadèmic (o capacitat general d’aprenentatge), grau d’escolarització en català i grau d’ús global de català.<br>The main aim of this PhD thesis is to assess the degree of implementation of sixteen syntactic variables in Catalan – according to Catalan’s normative grammar –, in a sample of 248 Translation and Interpreting undergraduates at Pompeu Fabra University (Barcelona), and to measure the impact of several sociolinguistic factors on the degree of implementation of these syntactic forms. To this end, an analysis of normative grammar norms in Catalan regarding the sixteen variables selected was performed, the degree of implementation of these variables was calculated, and correlations between the degree of implementation and several sociolinguistic factors were carried out. The degree of implementation of the variables per què, preposition + infinitive clause, tothom qui/que, la hi, and hauria or hagués proved to be significantly lower than the mean degree of implementation of all variables, whereas the degree of implementation of the variables pronoun hi, ser o estar, com or com a, pronoun en, preposition + que, and gerund when there is an action subsequent to the one expressed by the main verb proved to be significantly higher than the mean degree of implementation of all variables. Furthermore, the set of factors that significantly affects the degree of implementation of the normative variants studied are as follows: the year of the course the students are in, success over the course of the degree (or general learning ability), language of education at school, and overall degree of use of Catalan.

Words that belong to a semantic type, like location, can metonymically behave as a member of another semantic type, like organization. This phenomenon is known as regular polysemy. In Pustejovsky's (1995) Generative Lexicon, some cases of regular polysemy are grouped in a complex semantic class called a dot type. For instance, the sense alternation mentioned above is the location organization dot type. Other dot types are for instance animal meat or container content. We refer to the usages of dot-type words that are potentially both metonymic and literal as underspeci ed. Regular polysemy has received a lot of attention from the theory of lexical semantics and from computational linguistics. However, there is no consensus on how to represent the sense of underspeci ed examples at the token level, namely when annotating or disambiguating senses of dot types. This leads us to the main research question of the dissertation: Does sense underspeci cation justify incorporating a third sense into our sense inventories when dealing with dot types at the token level, thereby treating the underspeci ed sense as independent from the literal and metonymic? We have conducted an analysis in English, Danish and Spanish on the possibility to annotate underspeci ed senses by humans. If humans cannot consistently annotate the underspeci ed sense, its applicability to NLP tasks is to be called into question. Later on, we have tried to replicate the human judgments by means of unsupervised and semisupervised sense prediction. Achieving an NLP method that can reproduce the human judgments for the underspeci ed sense would be suf- cient to postulate the inclusion of the underspeci ed in our sense inventories. The human annotation task has yielded results that indicate that the kind of annotator (volunteer vs. crowdsourced from Amazon Mechanical Turk) is a decisive factor in the recognizability of the underspeci ed sense. This sense distinction is too nuanced to be recognized using crowdsourced annotations. The automatic sense-prediction systems have been unable to nd empiric evidence for the underspeci ed sense, even though the semisupervised system recognizes the literal and metonymic senses with good performance. In this light, we propose an alternative representation for the sense alternation of dot-type words where literal and metonymic are poles in a continuum, instead of discrete categories.<br>Las palabras de una clase sem antica como lugar pueden comportarse meton - micamente como miembros de otra clase sem antica, como organizaci on. Este fen omeno se denomina polisemia regular. En el Generative Lexicon de Pustejovsky (1995), algunos casos de polisemia regular se encuentran agrupados en una clase sem antica compleja llamada dot type. Por ejemplo, la alternaci on de sentidos anterior es el dot type lugar orga- nizaci on. Otros ejemplos de dot type son animal carne or contenedor con- tenido. Llamamos subespeci cados a los usos de palabras pertenecientes a un dot type que son potentialmente literales y met onimicos. La polisemia regular ha recibido mucha atenci on desde la teor a en sem antica l exica y desde la ling u stica computacional. Sin embargo, no existe un consenso sobre c omo representar el sentido de los ejemplos subespeci cados al nivel de token, es decir, cuando se anotan o disambiguan sentidos de palabras de dot types. Esto nos lleva a la principal pregunta de esta tesis: >Justi ca la subespeci- caci on la incorporaci on de un tercer sentido a nuestros inventarios de sentidos cuando tratamos con dot types a nivel de token, tratando de este modo el el sentido subespeci cado como independiente de los sentidos met onimico y literal? Hemos realizado un an alisi en ingl es, dan es y espa~nol sobre la posibilidad de anotar sentidos subespeci cados usando informantes. Si los humanos no pueden annotar el sentido subespeci cado de forma consistente, la aplicabilidad del mismo en tareas computacionales ha de ser puesta en tela de juicio. Posteriormente hemos tratado de replicar los juicios humanos usando aprendizaje autom atico. Obtener un m etodo computacional que reproduzca los juicios humanos para el sentido subespeci cado ser a su ciente para incluirlo en los inventarios de sentidos para las tareas de anotaci on. La anotaci on humana ha producido resultados que indican que el tipo de anotador (voluntario o crowdsourced mediante Amazon Mechanical Turk) es un factor decisivo a la hora de reconocer el sentido subespeci cado. Esta diferenciaci on de sentidos requiere demasiados matices de interpretaci on como para poder ser anotada usando Mechanical Turk. Los sistemas de predicci on autom atica de sentidos han sido incapaces de identi car evidencia emp rica su ciente para el sentido subespeci cado, a pesar de que la tarea de reconocimiento semisupervisado reconoce los sentidos literal y meton mico de forma satisfactoria. Finalmente, propones una representaci on alternativa para la representaci on de sentidos de las palabras de dot types en la que literal y met onimico son polos en un cont nuo en lugar de categor as discretas.

La presente tesis doctoral retoma el concepto de lo siniestro esgrimido por Freud para hacer especial hincapié en su angustia e incertidumbre, aspectos que comparte con la resolución precursora de Heidegger. La hipótesis de partida es que lo siniestro quiebra o suspende el MRI, es su límite y condición. Para someter a prueba esta cuestión la segunda parte de la investigación analiza cómo se sugiere el fenómeno en el cine de Hollywood desde algunas de las películas pertenecientes a sus diferentes épocas y géneros. La tercera parte centra su mirada en lo siniestro en el cine de David Lynch hasta alcanzar sus dos últimos largometrajes: Mulholland Drive (2001) e Inland Empire (2006). En ellos lo siniestro surge en toda su radicalidad a partir de la deconstrucción del modo de representación hegemónico que tiene lugar en el seno de su propia materia fílmica.<br>This Doctoral thesis examines Freud’s concept of the uncanny and highlights the anguish and uncertainty it evokes. Both these features are already present in Heidegger’s precursory resolution. The initial hypothesis is that the uncanny breaks or suspends the Institutional Modes of Representation (IMR), and represents its limit and condition. To test this idea, the second part of this research analyses how this phenomenon is suggested in Hollywood productions by studying case study films from different times and genres. The third part focuses on how the uncanny is portrayed in David Lynch’s work, up until his two most recent films: Mulholland Drive (2001) and Inland Empire (2006). In them, the uncanny is laid radically bare by deconstructing the hegemonic mode of representation within the film itself.