Articoli di riviste: "Llengües"

1

Portolés, Laura. "El multilingüisme a l’escola: tendències educatives i nous reptes." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 68 (April 1, 2020): 125. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.68.16474.

Testo completo

Abstract (sommario):

Aquest article tracta sobre les tendències educatives actuals i els nous reptes que l’educació multilingüe planteja. Es presenta la situació lingüística actual a la gran majoria de centres educatius on vàries llengües coexisteixen dins i fora de l’aula. S’expliquen les diferents tendències educatives lligades al foment del multilingüisme, com ara la importància del manteniment de les llengües pròpies de l’alumnat,la incorporació de l’anglés a una edat primerenca i els nous enfocaments metodològics en l’ensenyament de llengües, com són els programes CLIL i EMI. S’exposa un nou paradigma emergent en el camp del multilingüisme, anomenat translanguaging, que adopta per primera vegada un enfocament purament multilingüe i incorpora la recerca avantguardista en adquisició de llengües addicionals i competència multilingüe. Es conclou amb una sèrie de valoracions sobre didàctica multilingüe i futures línies de recerca.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

2

Juan-Garau, Maria. "L’educació de l’alumnat amb llengües d’herència: una mirada actual i reptes de futur." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 68 (April 1, 2020): 177. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.68.16476.

Testo completo

Abstract (sommario):

Arran de l’increment de la mobilitat i els fenòmens migratoris, al voltant de 244 milions de persones al món són migrants. Aquesta tendència ha fet de la diversitat una de les principals característiques de les societats contemporànies. En aquest context el multilingüisme ha esdevingut un bé preuat i, en conseqüència, s’incentiva l’aprenentatge de llengües, entre les quals ens centrarem en les llengües d’herència (LH). Una LH és una llengua parlada a la llar que, crucialment, no és la llengua dominant de la societat en general. En aquest article ens focalitzarem fonamentalment en les LH a l’entorn escolar i, per tant, tindrem en compte les noves llengües a les quals s’exposa l’alumnat nouvingut a més del manteniment i promoció (o no) de les LH a les comunitats d’acollida. Addicionalment farem referència a diferents programes d’ensenyament de les LH tenint en compte les seves característiques i eficàcia, i ens fixarem especialment en els entorns catalanoparlants i en la vinculació entre llengües d’herència i identitat. Finalment, abordarem els reptes de futur des d’una mirada pedagògica i aportarem unes reflexions finals.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

3

Nussbaum, Luci. "Una didàctica ‘sociolingüística’ de les llengües?" Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature 7, no. 3 (2014): 1. http://dx.doi.org/10.5565/rev/jtl3.590.

Testo completo

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

4

Méndez i Navarro, Anna Maria. "Ressenya: El tractament integrat de les llengües." Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature 4, no. 4 (2011): 94. http://dx.doi.org/10.5565/rev/jtl3.445.

Testo completo

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

5

Cabrera, Jesús, and Cinta Llatge. "Ensenyament i aprenentatge de llengües estrangeres: Anglès." Comunicació educativa, no. 17 (February 16, 2015): 37. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200437-38.

Testo completo

Abstract (sommario):

Aquest article ens presenta l’experiència de l’escola CEIP Daniel Mangrané en la qual van establir un projecte d’innovació que es va iniciar amb els alumnes de 2n de Cicle Inicial al curs 1999/2000, a 1r el 2000/ 01 i a P5 el 2001/02, tot seguint els consells i orientacions donades pel Centre de Recursos de llengües estrangeres de la demarcació de Tarragona. Ens mostra els materials, la metodologia i els criteris d’avaluació que van utilitzen per ensenyar l’anglès a les aules.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

6

Cremades Cortiella, Elga. "Anàlisi d’errors en l’expressió escrita del català com a llengua addicional: contrast entre l’alumnat serbi i l’anglòfon." CLIL Journal of Innovation and Research in Plurilingual and Pluricultural Education 4, no. 2 (2021): 21–34. http://dx.doi.org/10.5565/rev/clil.65.

Testo completo

Abstract (sommario):

Aquest treball vol constituir una primera aproximació a les característiques de la interllengua de l’alumnat de català com a llengua addicional que té com a llengües primeres el serbi, d’una banda, i l’anglès, de l’altra, prenent com a base metodològica l’anàlisi d’errors i els estudis d’interllengua, tot tenint en compte, també, els corpus d’aprenents. Per fer-ho, s’ha utilitzat un corpus de 97 exàmens corresponents a les proves dels certificats B1 de català emesos per l’Institut Ramon Llull durant els anys 2011 i 2012, uns exàmens que s’han transcrit, etiquetat i analitzat mitjançant el programari AntConc. Un cop analitzat els textos, s’han classificat els errors d’acord amb un criteri gramatical, de manera que es presenten els principals errors de l’alumnat als nivells ortogràfic i ortotipogràfic, morfosintàctic, lexicosemàntic i pragmaticodiscursiu. El treball mostra com els àmbits ortogràfic (en el cas de l’alumnat anglòfon) i morfosintàctic (en el cas de l’alumnat serbi) són els que presenten uns percentatges més elevats d’errors, si bé l’àmbit lexicosemàntic és on podem detectar més clarament les interferències de les llengües primeres i, sobretot, de les altres llengües que parla l’alumnat.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

7

Mas i Miralles, Antoni. "El lèxic botànic en el Libre de Caça i els termes corresponents en altres tractats romànics." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 12 (December 21, 2018): 198. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.12.13393.

Testo completo

Abstract (sommario):

Durant l'edat mitjana, els tractats de falconeria es dedicaven, entre altres assumptes, a descriure els símptomes i malalties que patien les aus, i oferien com a cures pal·liatives diferents remeis terapèutics a partir de les plantes medicinals. Aquest treball presenta un inventari de termes botànics que registrem en una obra del segle xv, el Llibre de Caça, a més dels vocables corresponents que hem trobat en quatre obres de falconeria medieval de tantes altres llengües romàniques: portuguès, castellà, francès i italià. De cada terme exposem quines propietats curatives tenien, el nom científic de la planta de què procedeix, l’etimologia del mot, juntament amb l'ètim estàndard actual. Finalment presentem una possible classificació dels vocables segons l’etimologia i les llengües.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

8

Mut i Arbós, Joan. "Els tres complexos de la Filologia Clàssica." Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia 2, no. 10 (2020): 139–48. http://dx.doi.org/10.1344/afam2020.10.2.12.

Testo completo

Abstract (sommario):

L’article suposa una breu dissertació sobre la interrelació entre el ‘com’ i el ‘què’ en l’ensenyament de les llengües clàssiques, així com sobre algunes confusions que de vegades es donen entre l’un i l’altre. Partint de l’exposició –volgudament provocativa– d’alguns dels factors que en condicionen l’ensenyament avui dia (allò que anomenem ‘els tres complexos de la Filologia Clàssica’), es planteja una reflexió al voltant de la finalitat de la nostra tasca docent, amb una reivindicació del mètode anomenat ‘tradicional’ en l’ensenyament de les llengües clàssiques. Finalment, es fa una reivindicació, també, del llatí i el grec com a factors estimuladors d’algunes competències que són absolutament necessàries i ‘útils’ per a l’alumnat del segle XXI.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

9

Bassas, Xavier. "La traducció és política. Sobre el mercat de les llengües. Ressenya de ‘La Langue mondiale?, de P. Casanova…" Transfer 15 (December 16, 2019): 474–82. http://dx.doi.org/10.1344/transfer.2020.15.474-482.

Testo completo

Abstract (sommario):

BASSAS, Xavier (Universitat de Barcelona). La traducció és política.Sobre el mercat de les llengües. Ressenya del llibre: CASANOVA,Pascale Casanova. (2016). La langue mondiale. Traduction et domination,París: Seuil, 144 pàgs.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

10

Galarraga Lopetegui, Aritz. "Beatriz Fernández & Anna Pineda, «Basc per a catalanoparlants (O de com dues llengües tan diferents s’assemblen tant)», Argentona, Voliana Edicions, 2016, 292 pp." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 63 (December 1, 2017): 279. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.63.10480.

Testo completo

Abstract (sommario):

Ressenya sobre el llibre de Beatriz Fernández & Anna Pineda, Basc per a catalanoparlants (O de com dues llengües tan diferents s’assemblen tant), Argentona, Voliana Edicions, 2016, 292 pp., ISBN: 978-84-944848-7-2.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

11

Comellas Casanova, Pere. "Vanessa Bretxa, Llorenç Comajoan-Colomé & F. Xavier Vila, «Les veus del professorat: L’ensenyament i la gestió de les llengües a secundària», Barcelona, Horsori, 2017, 161 pp." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 66 (February 13, 2019): 257. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.66.13515.

Testo completo

Abstract (sommario):

Ressenya sobre el llibre de Vanessa Bretxa, Llorenç Comajoan-Colomé & F. Xavier Vila, Les veus del professorat: L’ensenyament i la gestió de les llengües a secundària, Barcelona, Horsori, 2017, 161 pp., ISBN 978-84-15212-54-6.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

12

Nassaji, Hossein. "Com integrar un focus en la gramàtica a les classes comunicatives de llengua." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 63 (December 1, 2017): 165. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.63.10398.

Testo completo

Abstract (sommario):

Hi ha un ampli suport teòric i empíric en el camp de l'adquisició de segones llengües (L2) per a les estratègies d'instrucció que dirigeixen l'atenció de l’aprenent cap a les formes gramaticals durant les activitats centrades en el significat. Aquest tipus d'instrucció s’ha anomenat «instrucció de focus en la forma» i s’ha distingit dels enfocaments tradicionals basats en la gramàtica que ensenyen formes lingüístiques de manera aïllada i descontextualitzada, que s’ha anomenat «instrucció de focus en les formes». Aquest article comença amb una breu descripció de la noció de focus en la forma i els seus fonaments teòrics i empírics. A continuació, es presenten una sèrie d'opcions d'instrucció per a la integració d'un enfocament en la gramàtica en l'ensenyament comunicatiu de llengües. Es descriu cada opció, se'n repassen les bases teòriques i empíriques i es donen exemples de com es poden utilitzar a l'aula.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

13

Verrier, Jacky. "Converses amb M. Dolors Solé Vilanova." Comunicació educativa, no. 18 (February 16, 2015): 9. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc20059-13.

Testo completo

Abstract (sommario):

M. Dolors Solé Vilanova fou professora d’anglès des de 1972 fins a 1986 a l’Escola Oficial d’Idiomes Barcelona-Drassanes. Aquesta entrevista ens proporciona la visió de la l’autora en relació a l’aprenentatge de llengües estrangeres a l’escola.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

14

Puigdevall, Maite. "Els nous parlants de llengües minoritàries: pertinences i legitimitats." Digithum, no. 16 (May 15, 2014): 3. http://dx.doi.org/10.7238/d.v0i16.2301.

Testo completo

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

15

Revista Comunicació Educativa, Direcció. "La batalla que cal guanyar en l'aprenentatge de les llengües." Comunicació educativa, no. 20 (January 1, 2007): 3. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc20073.

Testo completo

Abstract (sommario):

Fa anys que a les facultats d’educació veiem amb passivitat que l’entrada d’un tercer idioma és del tot necessari i imprescindible. Entre professors ja no tan joves, se’n parla i les converses certifiquen aquesta frustració generacional: un mig entén l’anglès, però no és capaç de dur una petita conversa; un altre ja és massa gran i ha perdut el tren; un té quatre nocions de francès, blasmant una escola que no el va ensenyar a parlar…

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

16

Martí-Badia, Adrià. "Els postulats de la filologia romànica internacional sobre l’origen, la identitat i el nom de la llengua catalana (1806-1906)." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 13 (June 27, 2019): 60. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.13.15436.

Testo completo

Abstract (sommario):

Resum: Aquest treball analitza els postulats dels romanistes no catalanòfons sobre l’origen, la identitat i el nom de la llengua catalana entre 1806 i 1906. Al segle xix es situa l’inici de la filologia romànica, i cada vegada més erudits cataloguen i estudien les diferents llengües romàniques. Progressivament, en aquest període els romanistes prenen en consideració la llengua catalana, i realitzen afirmacions sobre el seu origen —compartit amb la llengua occitana o independent des de l’inici—, la seua identitat —subordinada a l’occità o autònoma com la resta de llengües romàniques— i el nom amb què cal referir-s’hi.  Abstract: This paper analyses the postulates of the non-Catalan-speaking Romanists about the origin, the identity and the name of the Catalan language between 1806 and 1906. Romance philology emerges in the 19th century and scholars started to categorize and study the different romance languages. Progressively, during this period, Romanists take into consideration the Catalan language and make statements about its origin —shared with the Occitan language or independent from the beginning—, its identity —subordinated to Occitan or autonomous as the other romance languages— and the name with which the language should be mentioned.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

17

Voghera, Miriam. "What we learn about language from Spoken Corpus Linguistics?" Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 69 (October 7, 2020): 125. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.69.17267.

Testo completo

Abstract (sommario):

Al llarg de les darreres dècades, la Lingüística de Corpus Orals (LCO) ha avançat força en termes de quantitat i qualitat d’estudis (O’Keeffe & McCarthy 2010). En els darrers trenta anys s’ha assolit un gran progrés com mostra l’increment de corpus multimodals existents i les diverses investigacions sofisticades que aquests corpus han estimulat sobre la relació entre el component verbal i no-verbal de la comunicació oral (Knight 2011). La LCO és un camp de recerca molt vital que pot proporcionar dades i eines essencials per a avançar en el coneixement lingüístic. En aquest article m’ocupe de la contribució que la LCO i els resultats que ha produït proporcionen a la lingüística general. En l’apartat § 2 analitze la contribució de la LCO a una millor comprensió de la variació lingüística; en § 3 mostre com la LCO pot millorar la descripció gramatical; i, per acabar, l’apartat § 4 s’ocupa de la contribució que les dades orals poden fer a la comprensió de la gramaticalitat de les llengües. Al llarg de l›article utilitze dades que provenen fonamentalment de corpus italians, però també d›altres llengües; aquesta comparació interlingüística permet validar àmpliament les dades.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

18

Carrasco, Laura, Neus Frigolé, and Xavier Planàs. "Les vocals mitjanes dels parlants de Twi en la parla espontània del català." PHONICA 15 (February 10, 2020): 23–49. http://dx.doi.org/10.1344/phonica.2019.15.23-49.

Testo completo

Abstract (sommario):

A les societats actuals hi ha la convivència de diferents comunitats lingüístiques en un mateix marc social degut als fluixos migratoris. Thomason (2011) parla de contacte de llengües quan s’utilitza més d’un llenguatge en el mateix lloc al mateix moment. Aquest contacte pot generar situacions d’influència entre llengües que provoquen certes interferències entre elles. Per aquest motiu, hem volgut explorar si s’observen fenòmens de transferència fonètica en les vocals mitjanes dels parlants de Twi en la parla espontània del català. En aquest estudi s’han descrit acústicament les vocals mitjanes i s’han comparat els resultats obtinguts amb l’estudi de Rius-Escudé (2015) en què es descriuen les vocals del català central en parla espontània. L’anàlisi de les vocals s’ha realitzat mitjançant el programa d’anàlisi fonètic Praat. El corpus de parla espontània utilitzat està compost per 144 enunciats obtinguts a partir d’una interacció professor-alumne. Els resultats demostren que entre les vocals mitjanes dels parlants de Twi en parla espontània del català i les vocals del català central analitzades per Rius-Escudé no hi ha diferències significatives i per tant, no podem parlar de transferència fonètica. Les diferències més notòries es troben en la producció de la [ɛ] i la [e].

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

19

Aguilà, Helena. "«I Jornades catalanes sobre Llengües per a Finalitats Específiques. Actes ». (1998)." Quaderns d’Italià 4 (November 3, 1999): 177. http://dx.doi.org/10.5565/rev/qdi.184.

Testo completo

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

20

Moore, Emilee, and Júlia Llompart. "De la didàctica de les llengües a la didàctica del plurilingüisme." CLIL. Journal of Innovation and Research in Plurilingual and Pluricultural Education 2, no. 2 (2019): 57. http://dx.doi.org/10.5565/rev/clil.27.

Testo completo

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

21

Tena Subirats, Marta. "Com elaborar una unitat didàctica de llengua per a l’educació primària." Comunicació educativa, no. 30 (March 24, 2020): 47. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc201747-60.

Testo completo

Abstract (sommario):

La convivència de la llengua catalana i la castellana en els centres de Catalunya, tant a les aules com fora d’aquestes, fa necessària la reflexió sobre la metodologia i els recursos que s’usen a les classes en l’aprenentatge de les dues llengües.El tractament integrat de llengües i l’enfocament basat en tasques són els pilars bàsics sobre els quals fonamentar les unitats didàctiques de l’educació primària amb la finalitat de millorar la competència comunicativa de l’alumnat.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

22

Skubic, Mitja. "El perfectum praesens en català." Verba Hispanica 12, no. 1 (2004): 155–58. http://dx.doi.org/10.4312/vh.12.1.155-158.

Testo completo

Abstract (sommario):

Examinar els valors dels paradigmes verbals en les llengües romàniques és sempre atraient, sobretot pel que fa refere`ncia als de l’esfera del passat. En aquest breu article volem aportar una nota breu sobre els valors dels paradigmes de prete`rit del verb en català a partir d’alguns textos en aquesta llengua tenint en compte, alhora, els diferents estudis que analitzen aquest problema, així també com les gramàtiques del català contemporani i d’`epoques anteriors1.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

23

Udina, Dolors. "seda fina del viure." Quaderns. Revista de traducció 28 (June 1, 2021): 141–48. http://dx.doi.org/10.5565/rev/quaderns.37.

Testo completo

Abstract (sommario):

En aquest article es planteja la necessitat i vigència de les retraduccions, tant en català com en altres llengües, i se n’analitzen alguns casos. Concretament, es parla de la retraducció al català de Mrs Dalloway a la primeria del segle XXI els canvis propiciats per les convencions literàries de cada època respecte a la traducció dels anys trenta del segle XX. També s’exposa la retraducció feta per la mateixa persona d’un llibre de Jeanette Winterson trenta anys després.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

24

Udina, Dolors. "seda fina del viure." Quaderns. Revista de traducció 28 (June 1, 2021): 141–48. http://dx.doi.org/10.5565/rev/quadernstraduccio.37.

Testo completo

Abstract (sommario):

En aquest article es planteja la necessitat i vigència de les retraduccions, tant en català com en altres llengües, i se n’analitzen alguns casos. Concretament, es parla de la retraducció al català de Mrs Dalloway a la primeria del segle XXI els canvis propiciats per les convencions literàries de cada època respecte a la traducció dels anys trenta del segle XX. També s’exposa la retraducció feta per la mateixa persona d’un llibre de Jeanette Winterson trenta anys després.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

25

Clúa, Josep Antoni. "Πῶς ἀξιολογεῖται: entorn dels enfocaments teòrics en l'avaluació de les llengües clàssiques". Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia 2, № 10 (2020): 111–24. http://dx.doi.org/10.1344/afam2020.10.2.10.

Testo completo

Abstract (sommario):

Per als professors de llengües clàssiques, la qualitat de la pedagogia lingüística emprada afecta directament el resultat de l’ensenyament de la llengua. Fins i tot hi ha una broma entre els classicistes segons la qual la proporció de gramàtiques gregues clàssiques per professors és de 10:9, i semblantment podríem dir de l’enfocament triat d’avaluació. Aquest article exposa algunes reflexions generals sobre l’avaluació del grec i del llatí. L’autor parteix d’un tema evident: en el mètode tradicional l’avaluació es limitava a un examen final (en la major part dels casos, només escrit) que verificava els coneixements de llengua adquirits per l’estudiant (per exemple, el coneixement de les regles gramaticals). En la mesura que es tracta d’una mena d’educació que ofereix un model de gramàtica normativa i en què la llengua esdevé un fi en si mateix, que exigeix una reflexió metalingüística i que sovint és exemplificada per models literaris, no és d’estranyar que el “test” tingui en compte criteris morfològics i sintàctics i que inclogui proves de traducció per verificar que s’han après el vocabulari i les normes d’ortografia. Aquest article, que parteix de la revisió de l’etern problema de l’objectivitat a l’hora d’avaluar el llatí i el grec, proposa alguns possibles enfocaments teòrics per millorar-ho i prova de donar algunes breus propostes concretes de millora o de canvi de paradigma. El nostre punt de partida ha estat el nou model de docència universitària que s’esdevé amb la implantació de l’Espai Europeu d’Educació Superior. De totes les implicacions associades al procés de convergència europea, aquest document se centra també en el procés d’adquisició i avaluació de les competències transversals, per poder-lo abordar des de qualsevol ensenyament universitari i a la secundària.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

26

Comajoan-Colomé, Llorenç. "recerca en aprenentatge de llengües i les percepcions sobre les pràctiques didàctiques a l’aula: el cas de l’ensenyament dels passats en català com a llengua addicional." CLIL Journal of Innovation and Research in Plurilingual and Pluricultural Education 4, no. 2 (2021): 7–20. http://dx.doi.org/10.5565/rev/clil.68.

Testo completo

Abstract (sommario):

Aquest article té un doble objectiu. D’una banda, fa un repàs a la relació complexa que hi ha hagut entre la recerca en l’ensenyament-aprenentatge de llengües addicionals a persones adultes i les pràctiques a l’aula. Es presenten les diferent posicions que hi ha hagut al voltant del debat i les tendències actuals. D’altra banda, s’il·lustra la relació entre teoria i pràctica a partir d’un estudi sobre les percepcions del professorat de català com a llengua addicional pel que fa a la influència de la recerca en les seves percepcions de pràctiques a l’aula. L’estudi es basa en les respostes a un qüestionari en línia que van contestar 76 docents de català per a persones adultes als territoris de llengua catalana i a l’exterior. El qüestionariincloïa una pregunta oberta en què es demanava als docents si pensaven que la recerca en didàctica de la llengua havia influït la seva manera d’ensenyar els usos i formes del passat en català. Els resultats de l’estudi van mostrar que la meitat dels docents van dir que havien rebut influència de la recerca en les seves pràctiques a l’aula. Els docents van relacionar la influència de la recerca més amb aspectes metodològics de l’ensenyament de llengües (l’enfocament comunicatiu) i de la pròpia experiènciaque no pas amb temes concrets de recerca. Al final de l’article es plantegen diferents maneres de consolidar el camp de la recerca en la didàctica del català com a llengua addicional per a persones adultes.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

27

Pastor, Romina, Glòria Marín, Montse Margalef, Raquel Romero, M. Josep Margalef, and Loida Gil. "El Pràcticum II a Londres." Comunicació educativa, no. 18 (February 16, 2015): 69. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200569-70.

Testo completo

Abstract (sommario):

Aquest article es basa en l’experiència dels alumnes de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia, els quals van realitzar el pràcticum II a l’Instituto Español Vicente Cañada Blanch de Londres. Aquest ha permès als alumnes de Llengües Estrangeres realitzar la pràctica escolar de quasi tres mesos de durada a l’institut londinenc.S’ha pensat que seria especialment interessant que els mateixos alumnes donin la seva visió de l’estada a Londres, amb l’objectiu d’animar els companys de futures promocions a realitzar la mateixa experiència. Aquí ens expliquen la seva experiència.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

28

De Rosselló i Peralta, Carles. "Les alternances de codi: un recurs comunicatiu." Comunicació educativa, no. 27 (September 29, 2015): 27. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc201427-33.

Testo completo

Abstract (sommario):

Durant temps, l’ús de dues o més llengües en un mateix fragment de parla havia estat considerat com una manca de competència lingü.stica del parlant. Aportacions com les de Gumperz al principi dels anys vuitanta capgiren aquesta visió i les alternances de codi comencen a percebre’s com un recurs comunicatiu més de què disposa el parlant. En aquest article presentem alternances produïdes per infants de P3 no atribuïbles a la manca de competència lingü.stica i intentem justificar-ne la interpretació a partir de l’anàlisi del context en què es produeixen.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

29

Moreno, Salvador. "Teacher Training weekend for E.G.B. teachers (Heinemman-A.P.A.C.)." Comunicació educativa, no. 4 (December 27, 2013): 45. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc199245.

Testo completo

Abstract (sommario):

Els dies 8 i 9 del proppassat mes de maig es va realitzar per segon any consecutiu una trobada de cap de setmana per a mestres d'anglès d'Educació Primària a l'Escola de Mestres de Tarragona, organitzada per l'editorial Heinemann, amb la col·laboració de l'APAC (Associació de Professors d'Anglès a Catalunya) i la directora del Departament de Llengües de la Universitat Rovira i Virgili, Dra. Fernanda Rodríguez. Les sessions de treball van tractar temes relacionats amb la Reforma i l'ensenyament de l'anglès com a llengua precoç. Pepita Subirà ens va presentar un «tercer nivell de concreció» per a una unitat didàctica, i la forma de portar-la a la pràctica.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

30

Prieto Barrero, Juana, and Anna Bravo Masgoret. "L’ICE de Clàssiques de la URV: una visió." Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia 2, no. 10 (2020): 161–64. http://dx.doi.org/10.1344/afam2020.10.2.14.

Testo completo

Abstract (sommario):

L’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de Clàssiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV) és un grup de treball, format per professors de clàssiques en l’àmbit no universitari de les comarques de Tarragona, que ens reunim cada quinze dies per a formar-nos en noves eines didàctiques en l’ensenyament del Llatí i el Grec a les nostres escoles i instituts. Seguim el mètode inductiu-conceptual i volem aprofundir en el seu coneixement, així com cercar i crear activitats que facin l’aprenentatge d’aquestes llengües més lúdic i vivencial. El nostre formador és Guillem Cintas, professor de Llatí a l’Institut Molí de la Vila de Capellades (Barcelona).

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

31

Villalba, Xavier. "Els pronoms forts en les oracions existencials del català." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 65 (September 28, 2018): 69. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.65.12612.

Testo completo

Abstract (sommario):

En aquest article defenso que la distribució restringida dels pronoms forts en les oracions existencials del català és la conseqüència, no pas de l’Efecte de Definitud, com s’ha assumit de manera habitual, sinó de la combinació de les condicions informatives que imposa l’oració existencial, que requereix que el pivot sigui contrastiu, amb la naturalesa pragmàtica del contrast en les formes pronominals, que impedeix la lectura contrastiva justament en aquesta posició. Es proposa, doncs, que els casos de pivot pronominal necessiten obtenir aquesta lectura contrastiva per mitjans alternatius, especialment mitjançant l’aportació de les partícules només i mateix. Aquesta anàlisi es pot estendre a llengües que respecten l’Efecte de Definitud, com ara l’anglès o el castellà.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

32

Castilleja, Isabel, and Salvador Moreno. "El francès, una llengua amb continuïtat." Comunicació educativa, no. 11 (February 24, 2014): 42. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc199842-44.

Testo completo

Abstract (sommario):

El Col·legi de Pràctiques ofereix actualment, des de fa quatre cursos, la possibilitat de l’aprenentatge del francès com a segona llengua estrangera. Saber llengües és cada cop més necessari, i molt més ara amb l’expectativa de la Unió Europea, que ja és una realitat. Quina millor llengua a escollir que aquella que es caracteritza per una estructura d’idioma tan semblant a la nostra…Tant és així que, a l’hora d’un plantejament seriós, s’ofereix el francès a tots els alumnes del Cicle Superior amb la intenció de donar una oportunitat d’igualtat per a tots, no tan sols influenciats per la proximitat del país que el parla, sinó també per la predisposició del professorat i dels pares per introduir-la.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

33

Garví Ruiz, M. Consuelo, José Gustems Carnicer, and M. Alba Ambròs Pallarès. "Accions musicals per millorar els hàbits lectors a l’ESO." Comunicació educativa, no. 30 (March 24, 2020): 25. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc201725-35.

Testo completo

Abstract (sommario):

El nivell de comprensió lectora entre els estudiants de l’ESO al nostre país és especialment baix, com es constata a partir dels resultats de l’informe PISA i d’altres proves de rendiment acadèmic establertes per l’Administració. Moltes investigacions interdisciplinàries vinculen aspectes musicals amb l’aprenentatge de les llengües i amb les habilitats per a la lectura en educació primària i secundària i posen en relleu el gran poder formatiu, socialitzador, mnemònic, motivacional i emocional de la música en aquestes edats. El poder emocional de la música permet la creació d’ambients sonors proclius a la lectura. La revisió bibliogràfica d’aquestes aportacions apunta possibilitats per investigar com la motivació a la lectura és un dels aspectes fonamentals que es pot propiciar des de l’educació musical a secundària.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

34

Martí, Otilia. "Tractament integrat de llengua i contingut: Quina llengua? Com s’integra? Per a què?" Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 68 (April 1, 2020): 219. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.68.16478.

Testo completo

Abstract (sommario):

Aquest article té dos objectius. D’una banda, provar de resoldre la indefinició pedagògica i terminològica del Tractament Integrat de Llengua i Contingut. De l’altra, avaluar aquest enfocament des d’una perspectiva plurilingüe. Quant al primer objectiu, aclarirem la diferència entre conceptes com TILC i AICLE que, sovint, de manera errònia, es presenten com equivalents. Pel que fa al segon objectiu, revisarem una de les qüestions més recurrents en la majoria dels debats sobre educació plurilingüe com és la possibilitat d’adquirir la llengua meta sense posar en perill ni l’aprenentatge de continguts ni el de les llengües primeres. La inclusió de pedagogies basades en els gèneres textuals, el desenvolupament de la consciència metalingüstica de l’estudiantat o l’adopció de pràctiques translinguals semblen claus per a fer realitat tot el potencial didàctic d’un TILC de qualitat.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

35

Álvarez Verger, Joana, Laura Estors Sastre, and Montserrat Pérez i Ventayol. "L’ensenyament i aprenentatge del català a adults." CLIL Journal of Innovation and Research in Plurilingual and Pluricultural Education 4, no. 2 (2021): 71–76. http://dx.doi.org/10.5565/rev/clil.64.

Testo completo

Abstract (sommario):

L’ensenyament del català a adults ha anat canviant en les últimes dècades. S’ha passat d’un alumnat homogeni de persones castellanoparlants provinent d’altres comunitats autònomes de l’Estat espanyol a una realitat d’aula molt diversa quant a procedències, llengües i experiències viscudes dels aprenents. Aquest canvi ha posat de manifest la necessitat de formació del professorat per adaptar-se a aquest nou context i les necessitats lingüístiques d’aquest públic tan heterogeni. Per fer front a aquesta diversitat, s’han implementat diferents pràctiques que afavoreixen que l’alumne esdevingui el centre de l’aprenentatge i aposten per una humanització i personalització de l’educació. Es potencien activitats significatives que permeten crear ponts amb la realitat de l’alumne fora de l’aula i donar resposta als seus objectius específics i interessos. La finalitat és capacitar l’alumne per ser un interlocutor competent en diversos àmbits.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

36

Vilagrasa Grandia, Albert, and Marilisa Birello. "unitat didàctica basada en l’enfocament per tasques: reflexions i exemples." CLIL Journal of Innovation and Research in Plurilingual and Pluricultural Education 4, no. 2 (2021): 63–70. http://dx.doi.org/10.5565/rev/clil.63.

Testo completo

Abstract (sommario):

En aquest article es presenta una proposta d’implementació d’una unitat didàctica que es basa en l’enfocament per tasques. Es fa un breu repàs teòric dels fonaments de l’enfocament per tasques per contextualitzar la proposta que es duu a terme amb un grup d’aprenents adults d’un centre públic de les Illes Balears. Els objectius de l’article són: 1) descriure les fases de la unitat didàctica i la tipologia d’activitats que s’hi inclouen i 2) mostrar el tipus d’interacció que el treball per tasques genera. Per assolir aquests objectius, s’ofereixen exemples d’activitats de les diverses fases i s’analitzen fragments de la conversa que generen les activitats. Al final es fa un resum dels beneficis que el treball per tasques pot tenir en l’aprenentatge de llengües i, en concret, en els aprenents adults.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

37

Boj, Arnau, José Luis Alija, and Jacky Verrier. "Healthy Eating: L'aprenentatge de la llengua anglesa per projectes." Comunicació educativa, no. 22 (January 1, 2009): 4. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc20094-9.

Testo completo

Abstract (sommario):

Aquest article presenta els resultats d’una activitat d’anglès realitzada per un alumne de l’especialitat de llengua estrangera (anglès) durant el Pràcticum II de tercer curs de la formació de mestres a la classe de segon curs de cicle superior del CEIP Castell de Calafell, sota la direcció dels seus tutors de pràctiques. L’objectiu d’aquest treball ha estat ajuntar les metodologies actives –treball sobre projecte–, l’ensenyament de la llengua estrangera segons la perspectiva accional– realitzar una tasca en comú no exclusivament lingüística– del Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar (GENERALITAT DE CATALUNYA, 2003), la llengua com a conductor de continguts culturals i una estratègia didàctica que consisteix a treballar la llengua en funció de les necessitats comunicatives que requereix la situació d’aprenentatge i no per a i en ella mateixa.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

38

Vidiella Puñet, Ignasi. "Reivindicacions femenines a les assignatures de clàssiques." Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia 2, no. 10 (2020): 183–93. http://dx.doi.org/10.1344/afam2020.10.2.17.

Testo completo

Abstract (sommario):

Els darrers dos segles, la societat ha anat prenent consciència, lentament, de les desigualtats a les quals ha estat sotmesa la dona de manera sistemàtica i ha intentat posar-hi solució des de tots els àmbits possibles. Una manera d’ajudar a la causa, segons el consens, és la formació de referents femenins que permetin a qualsevol dona d’aspirar a ser el que desitgi. En aquest sentit, creiem que les assignatures de clàssiques poden aportar exemples que facin visible el paper femení, sense maquillar-lo però tampoc sense negar-lo. Així, emmarcant-nos en la legislació actual de l’educació secundària, volem proposar un seguit d’activitats que permetin als alumnes de les assignatures de clàssiques de reconèixer alguns personatges femenins rellevants que van escriure en les llengües grega o llatina, com ara Safo, Sulpícia, Teano, Hipàtia d’Alexandria o Hildegarda de Bingen.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

39

Venuti, Lawrence, and Francesc Parcerisas. "Tesis sobre la traducció: un òrganon per al moment actual." Quaderns. Revista de traducció 28 (June 1, 2021): 151–62. http://dx.doi.org/10.5565/rev/quaderns.38.

Testo completo

Abstract (sommario):

Les tesis ofereixen una teoria general de la traducció que abasta la relació entre teoria i pràctica i els models de traducció, que generen conceptes teòrics com equivalència i ètica. L’article critica el model instrumental, que entén la traducció com una reproducció o transferència d’un text de partida invariable, mentre que abona l’hermenèutic, que l’entén com una interpretació que altera el text de partida. Les tries lèxiques es consideren maniobres interpretatives que fan variar una sèrie de característiques textuals segons factors que s’extreuen de la cultura receptora, en què es disposen a partir del valor jeràrquic que hi tenen. En l’acte interpretatiu de traduir hi influeixen jerarquies culturals universals, en les quals el valor es distribueix de manera desigual en les llengües grans i les petites, la qual cosa redefineix els interessos ètics i polítics d’un projecte de traducció.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

40

Venuti, Lawrence, and Francesc Parcerisas. "Tesis sobre la traducció: un òrganon per al moment actual." Quaderns. Revista de traducció 28 (June 1, 2021): 151–62. http://dx.doi.org/10.5565/rev/quadernstraduccio.38.

Testo completo

Abstract (sommario):

Les tesis ofereixen una teoria general de la traducció que abasta la relació entre teoria i pràctica i els models de traducció, que generen conceptes teòrics com equivalència i ètica. L’article critica el model instrumental, que entén la traducció com una reproducció o transferència d’un text de partida invariable, mentre que abona l’hermenèutic, que l’entén com una interpretació que altera el text de partida. Les tries lèxiques es consideren maniobres interpretatives que fan variar una sèrie de característiques textuals segons factors que s’extreuen de la cultura receptora, en què es disposen a partir del valor jeràrquic que hi tenen. En l’acte interpretatiu de traduir hi influeixen jerarquies culturals universals, en les quals el valor es distribueix de manera desigual en les llengües grans i les petites, la qual cosa redefineix els interessos ètics i polítics d’un projecte de traducció.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

41

Mateo-Ruiz, Miguel, and Dolors Font-Rotchés. "Melodías para confirmar, preguntar, sugerir o pedir en español." PHONICA 13 (February 13, 2018): 49–67. http://dx.doi.org/10.1344/phonica.2017.13.49-67.

Testo completo

Abstract (sommario):

En aquest article, descriurem quatre melodies /+interrogatives/ de l'espanyol, les quals han estat obtingudes amb el mètode Anàlisi Melòdica de la Parla (AMP), a partir d'un corpus procedent de tot el territori peninsular i de Canàries, amb la finalitat que es puguin utilitzar en l'aprenentatge de llengües. S'han analitzat un total de 282 enunciats-pregunta, produïts per 197 informants, entre homes i dones d'edats diverses, dels quals s'espera una resposta de sí/no. De cada melodia tipus, es descriuen els seus trets melòdics, s'exemplifica i es detallen els seus usos pragmàtics més rellevants trobats en el corpus. Es constata que aquests enunciats no solament es fan servir per preguntar i obtenir una resposta més o menys coneguda, sinó que molt sovint comporten altres accions intencionals, com convidar, confirmar, suggerir, demanar permís, oferir, expressar cortesia, o, simplement, es tracta d'una pregunta retòrica de la qual no s'espera resposta.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

42

Borja i Sanz, Joan. "Els relats humorístics d’arrel lingüística: consideracions a propòsit del tipus ATU 1699 («Malentesos entre parlants de diferents llengües»)." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 2 (December 17, 2013): 45. http://dx.doi.org/10.17345/elop201345-73.

Testo completo

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

43

Soler, Abel. "El català i altres llengües en concurrència a la cort i a la cancelleria napolitanes d’Alfons el Magnànim." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 65 (September 28, 2018): 43. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.65.12611.

Testo completo

Abstract (sommario):

El trasllat de la cort del rei Alfons V d'Aragó de València (1416-1430) a Itàlia (1432) i la seua instal·lació a Nàpols (1443-1458) comportaren l’emigració d’un nombrós col·lectiu humà, percebut dualment per la població napolitana (catalani et hispani: catalanoparlants i castellanoparlants), i d’una administració reial on el català era la llengua preferida de govern i d’estat, per bé que el rei s’expressara normalment en castellà. El nombrós col·lectiu cortesà, sesquilingüe en molts casos, participava —d'una manera o altra— d’una pluralitat d’expressions lingüístiques, orals i escrites: buròcrates i cavallers majoritàriament valencians; poetes de cançoner castellans; humanistes que redactaven en un llatí primmirat; barons nadius que s’expressaven en un napoletano misto, influït pel toscà literari; escrivans de la cancelleria que redactaven en sicilià, mercaders florentins, etc. Tot plegat, fa de la cort napolitana d’Alfons el Magnànim un objecte d’estudi molt interessant per al camp de la història de la llengua (deixant de banda ara la vehiculació idiomàtica de les expressions literàries, un aspecte que també mereix ser estudiat).

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

44

Comellas, Pere. "IDEES ENTORN DEL LLENGUATGE I DE LES LLENGÜES A L’ENSENYAMENT SECUNDARI PÚBLIC DE BARCELONA: VISIBILITAT, DIVERSITAT I CORRECCIÓ." Catalan Review: Volume 21, Issue 1 21, no. 1 (2007): 175–205. http://dx.doi.org/10.3828/catr.21.8.

Testo completo

Abstract (sommario):

This article presents and discusses the results of a questionnaire completed by 74 secondary school teachers in Barcelona. The topics of the questionnaire revolved around linguistic representations, especially those relating to the visibility of linguistic diversity in secondary schools (e.g., the need to preserve languages, representations of language varieties, and so on). The responses from the teachers show considerable variation in their awareness of the presence of different languages in their surroundings; and make clear that identification with a state and the official status of a language are factors that contribute to creating visibility over and above the size of the community in the environment or the overall number of speakers. The data also reveal a certain degree of incoherence between general principies and concrete situations, and between situations close to the teachers (related to their own language) and alien situations. Finally, the results are related to variables that describe the language teachers, such as their age, first language, and the department to which they belong in the secondary school.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

45

De Almeida Ferrari, Lúcia, and Giulia Bossaglia. "The C-ORAL-BRASIL project for Brazilian Portuguese spoken corpora." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 69 (October 7, 2020): 201. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.69.17269.

Testo completo

Abstract (sommario):

En aquest article presentem un subconjunt de corpus orals de la família C-ORAL, concretament, el corpus C-ORAL-BRASIL de portuguès brasiler espontani (PB). Derivat de la branca no-europea del projecte C-ORAL-ROM (Cresti i Moneglia 2005), el projecte C-ORAL-BRASIL ha aplegat uns corpus orals de PB de tercera generació, el qual destaca no sols com a corpus de PB, sinó també com una bona eina per a l’estudi de la llengua parlada en general, gràcies a algunes millores metodològiques i tecnològiques. A més dels recursos per a l’estudi del PB oral, presentem un conjunt de minicorpus creats per a l’estudi específic de l’estructura informativa (també en altres llengües a més del PB); així mateix, també tractem altres processos de compilació que estem desenvolupant actualment en el grup de recerca C-ORAL-BRASIL. Tots els recursos publicats estan disponibles a www.c-oral-brasil.org i es poden descarregar.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

46

Shojaei Kawan, Christine. "Books, Files, Slips, Clippings, Copies ... in Short the Stuff which Makes a Handbook. The Encyclopedia of the Folktale, its Library and Archives." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 5 (June 22, 2017): 99. http://dx.doi.org/10.17345/elop201699-113.

Testo completo

Abstract (sommario):

L’Enzyklopädie des Märchens (Enciclopèdia de contes populars) és una obra de referència única en la narrativa tradicional internacional i temes relacionats que s’ha publicat en quinze volums durant un període de quaranta anys (1975-2015), precedida per una fase de preparació d’uns quinze anys. Es va publicar en alemany, però la seva perspectiva és mundial i els seus autors provenen de més de cinquanta països. Destaca el fet que el projecte va posar una gran quantitat de material a disposició dels seus col·laboradors, especialment textos de tot el món, disposats d’acord amb el sistema d’Aarne/Thompson, molts dels quals s’havien traduït prèviament a l’alemany per a aquest propòsit, sobretot de llengües eslaves i altres de difícil accés. A més, cal destacar que el fundador de l’enciclopèdia, Kurt Ranke, havia associat investigacions a textos de l’era moderna i barrocs, concretament sermons, amb aquest projecte, especialment les investigacions d’Elfriede Moser-Rath.El present document descriu els arxius de l’enciclopèdia i les possibilitats que ofereixen als seus usuaris.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

47

Muñoz Cuadrillero, David. "Ludificació a les llengües clàssiques: propostes d’adaptació de tres jocs "clàssics" per a la consolidació de l’aprenentatge i l’avaluació." Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia 2, no. 10 (2020): 125–37. http://dx.doi.org/10.1344/afam2020.10.2.11.

Testo completo

Abstract (sommario):

En aquest treball es comparen els termes ‘ludificació’ i ‘gamificació’, aportant arguments lèxics per a l’ús del primer. D’altra banda, després d’un breu repàs a la teoria antiga i moderna sobre el joc aplicat a l’educació, es presentaran tres propostes de repàs de coneixements i/o d’avaluació mitjançant la ludificació, adaptant tres cèlebres jocs de taula a la cultura clàssica.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

48

Martines, Josep. "Canvi lexicosemàntic: salpuscar ‘esquitar’ i variants, un petit enigma." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 12 (December 21, 2018): 103. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.12.13666.

Testo completo

Abstract (sommario):

Resum: Aquest article mostra quin degué ser l’origen del verb salpuscar i la variant salbuscar, sinònim de l’actual esquitar o esquitxar . Subratlla les possibilitats que ofereixen els corpus textuals digitals i la necessitat de tenir present l’estudi contrastiu de llengües (especialment d’atendre l’occità) i la història de la cultura quan es fa semàntica i lexicologia diacròniques del català. Així mateix, s’hi apliquen nocions bàsiques de la semàntica cognitiva en l’estudi del canvi lingüístic. Paraules clau: semàntica i lexicologia diacròniques, etimologia, canvi semàntic en català, salpuscar, semàntica cognitiva.Abstract: This article shows what must have been the origin of the Catalan verb salpuscar and its variant salbuscar, synonym of the current verb esquitar o esquitxar (‘to splash’). It highlights the possibilities offered by digital textual corpora and the need to bear in mind the contrastive study of languages (especially when it comes to Occitan) and the cultural history when diachronic semantics and lexicology of Catalan are done. Likewise, basic notions of cognitive semantics are applied in the study of linguistic change. Keywords: diachronic semantics and lexicology, etymology, semantic change in catalan, salpuscar, cognitive semantics.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

49

Vilardell Domènech, Laura. "Les vicissituds de la traducció al castellà d’elements heroics i medievals del Canigó, de Jacint Verdaguer. El cas de «La Maladeta»." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 3, no. 3 (2014): 143. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.3.3805.

Testo completo

Abstract (sommario):

Resum: En aquest article s’estudien les dificultats de traduir «La Maladeta», un passatge de Canigó, de Jacint Verdaguer. Creiem que aquest fragment és prou representatiu de la temàtica del poema èpic verdaguerià, ja que ha estat un dels més traduïts a totes les llengües i, a més, conté elements heroics i medievals del poema. És per això que hem cregut oportú de fer l’anlàlisi de la traducció dels fragments, per poder treure’n unes conclusions que ens serveixin per avaluar la qualitat de cada versió.Paraules clau: Verdaguer, Canigó, medieval, traducció. Abstract: In this article we study the translation’s difficulties of «La Maladeta», an extract of Canigó by Jacint Verdaguer. We think that this piece is enough representative of the Verdaguer’s epic poem theme, because it has been one of the most translated sections of the poem, and, in addition, it contents heroic and medieval elements. So, we have considered appropriate to make the analysis of each translation of this passage, in order to draw some conclusions which help us to assess the quality of each version. Keywords: Verdaguer, Canigó, medieval, translation.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

50

Casals i Martorell, Daniel, and Mar Massanell i Messalles. "L’ensenyament del català a la ràdio durant el tardofranquisme: «Cursos de catalán» (1969) de Ràdio Barcelona." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 64 (March 22, 2018): 15. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.64.11362.

Testo completo

Abstract (sommario):

En el context dels intents de recuperació de l’ensenyament del català que van succeir-se durant la dècada dels seixanta, el 1969 Ràdio Barcelona va posar en antena el programa Cursos de catalán, ideat i escrit pel poeta, gramàtic i editor Miquel Arimany, al qual posaven veu ell mateix i els locutors Isidre Sola, Enriqueta Teixidó i Xavier Ubach, dirigits per Armand Blanch. El programa, que es va estroncar a la trenta-tresena emissió, tenia com a objectiu fonamental l’extensió del coneixement del català entre el col·lectiu immigrant, condició imprescindible per a eixamplar-ne l’ús. El present article analitza les característiques del curs: l’alternança de castellà i català com a llengües vehiculars; la comparació amb el castellà com a recurs pedagògic per a l’aprenentatge del català; els avantatges i inconvenients del canal radiofònic per a l’ensenyament de la llengua; l’amenitat del radioteatre com a estratègia per a atreure l’audiència i fidelitzar-la; la diferenciació respecte del castellà com a fil conductor en la tria de continguts; la ideologia lingüística subjacent en el curs; els esments d’autoritat, i l’elusió de la diversitat dialectal.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

Articoli di riviste sul tema "Llengües"

Cita una fonte nei formati APA, MLA, Chicago, Harvard e in molti altri stili