Letteratura scientifica selezionata sul tema "Tot està il·luminat"

En aquest article pretenen justificar la importància de l’Educació Psicomotriu com una estratègia d’intervenció educativa que està en clara sintonia amb els postulats del Disseny Curricular Base per a Educació Infantil. Volen destacar l’absència del terme psicomotricitat al currículum, tot i que si fem una anàlisi es pot comprovar que els objectius, continguts, i situacions d’aprenentatge inclouen els aspectes relatius a aquest àmbit d’experiència de la realitat global de l’infant.

En aquest article es presenta una experiència d’ensenyament del temps històric a l’escola primària. Què és el temps històric? Com s’ensenya? Com s’aprèn? Sense una comprensió del temps històric els nens i nenes no poden apropar-se a la història. La mateixa historiografia reconeix que el temps és el gran concepte de la història. És molt coneguda la frase de l’historiador Fernand Braudel (1984): “L’historiador no s’evadeix mai del temps de la història: el temps s’adhereix al seu pensament com la terra a la pala del jardiner (...). Per a l’historiador tot comença i tot acaba amb el temps”. Koselleck (1993) relaciona el temps històric amb la vida: “Qui pretén fer-se una idea corrent del temps històric ha de prestar atenció a les arrugues d’un avi, a les cicatrius en què està present un destí de la vida passada”.

<p>Ens trobem amb una Llei d'Ordenació General del Sistema Educatiu, LOGSE, que desitja preparar la joventut i el país per a Europa, però que en la realitat de la nostra professió, magisteri, observem com tot allò que deia defensar ho està llençant per la borda, en minimitzar el paper de la labor educativa, menyspreant la qualitat professional de les Escoles de Magisteri i legislant, en els projectes que es coneixen per modificar la Llei de Reforma Universitària, amb una visió matussera d'allò que significa l'educació com a procés de personalització de l'ésser humà, que requereix uns professionals que no siguin únicament tècnics trets per solucionar problemes concrets, sinó persones, professionals que amb una visió de futur s'enfrontin als reptes del món modern, que ningú no sap com serà d'aquí a quinze anys.</p>

En un dels capítols del llibre Els límits de la interpretació d’Umberto Eco trobem escrita sense cap e`mfasi especial una observació que resulta essencial per acostarnos a la narració Entre la ratlla i el desig de Pere Calders (Eco, 1990: 279–305). Eco sosté que per dir una banalitat tan òbvia com, per exemple, que mai no trobarem l’ànec Donald caminant pel Passeig de Gràcia, no necessitem ajuda de cap aparell teòric. Aquesta observació delimita amb un tall precís i netencara que poc convencional– l’objecte de l’anàlisi que ens interessa: volem parlar d’un text. Només del text. La caseta de fusta, com l’objecte principal al voltant del qual gira tot el conte de Pere Calders, està feta de paraules i aquestes són fruits d’una convenció, d’estrat`egies emprades per construir el discurs. Per això dividiré l’anàlisi del conte La ratlla i el desig en dos capítols.

El geobloqueig (bloqueig geogràfic o geoblocking) és la pràctica comercial, molt estesa en el sector del comerç electrònic, que permet a les empreses bloquejar els seus serveis o productes en funció de la localització geogràfica dels clients que els consumeixen. Està present sobretot en els continguts i productes digitals. Amb les eines posades a disposició per mitjà del geobloqueig, les empreses han pogut explotar les diferències de preu entre un país i un altre, i obligar així el consumidor a comprar sempre al seu país d’origen, fins i tot si és més car o si aquest fet implica algun tipus de desavantatge o perjudici per al mateix consumidor. A més, per a les plataformes de difusió de continguts com Netflix, iTunes o Spotify, fer negocis amb territoris individuals els resulta més senzill que fer-ho de manera global. Compartimentalitzar el negoci acaba comportant un benefici que permet també estalviar esforços a l’hora d’aconseguir llicències per a usar els continguts que pretenen posar a disposició dels clients. Hi ha un important corrent en alça a la Unió Europea manifestament contrari a la pràctica del geobloqueig que considera que les empreses que utilitzen aquest sistema incorren en una pràctica il·legal i contrària al dret de la competència europeu. Associacions de consumidors, experts i entitats diverses han titllat la pràctica del geobloqueig de discriminatòria i han advocat per suprimir-la, però tot i els notoris esforços de les institucions europees per a construir un marc legal que apropi els consumidors dels diferents països de la UE per a compartir un únic mercat digital, sembla que Europa gairebé no s’ha mogut del punt de partida.

El creixement econòmic està produint canvis en el metabolisme social. Les societats cada vegada consumeixen més materials i energia alhora que produeixen més quantitats de deixalles, tot impulsant un desplaçament geogràfic de fonts de recursos i embornals de residus. Això crea impactes que no són resolts per polítiques econòmiques o canvis en la tecnologia, i per tant, cauen desproporcionadament sobre alguns grups socials que moltes vegades protesten i resisteixen, encara que tals grups no sempre es defineixen com a ecologistes (Martínez Alier, 2003). La distribució ecològica es refereix, així, a les asimetries o desigualtats socials, espacials, temporals en l'ús que fan els humans dels recursos i serveis ambientals, comercialitzats o no, és a dir, la disminució dels recursos naturals, incloent-hi la pèrdua de biodiversitat i les càrregues de la contaminació. Per exemple, hi ha conflictes històrics i actuals per l’extracció de carbó (referents a la salut dels miners, la subsidència a la terra, la producció de diòxid de sofre) i l’extracció de petroli (sobrecendència del gas, pèrdua de biodiversitat). A nivell global, també més bombeig de combustibles fòssils significa més producció de diòxid de carboni, cosa que genera un conflicte per la distribució de les responsabilitats i els danys derivats del canvi climàtic (Martínez-Alier, 2009).

<p>L’article presenta molt breument en què consisteix l’educació popular tal com s’entén avui a França (un concepte que a Catalunya identifiquem, en bona mesura amb els plantejaments de l’educació social basats en l’acompanyament socioeducatiu, el desenvolupament comunitari i les propostes Paulo Freire en relació a l’educació d’adults). A l’article se’n descriuen les característiques, principis i orientació, sempre en favor del progrés i la transformació social. Se’n destaca l’orientació emancipadora i la l’acció a través del vincle, l’acció col·lectiva i el compromís militant amb la justícia i l’emancipació social. La finalitat de transformació social que té el projecte de l’educació popular està sotmesa a dos objectius: la conscienciació i el desenvolupament del poder d’actuació. Tot seguit es fa un recorregut històric de l’educació popular a França, que posa en valor el paper que van jugat les Maisons des Jeunes et de la Culture, de principis del segle XX, fa referència al declivi que va viure en arribar la dècada dels 90 (amb l’afebliment de l’estat del benestar i l’augment de l’individualisme) i la pervivència en l’actualitat, en què continua sent un referent per als professionals del treball social, i segueix representada per institucions rellevants com l’AFEV, els centres Léo Lagrange, Les Petits Débrouillards o els CEMÉA.</p>

<p>Des del 2002, a França està regulada la participació de les persones afectades per les activitats de l’àmbit sociosanitari i social per a la valoració del funcionament de les institucions, activitats i programes d’aquests àmbits i per a l’elaboració de propostes. Des d’aleshores ençà, ha estat motiu de reflexió tant per definir-la, fonamentar-la i promoure-la i adaptar el seu desenvolupament als diferents àmbits i a les característiques dels diferents agents que poden estar-hi implicats. A l’article s’identifiquen obstacles que dificulten la participació en el context institucional en relació a les persones afectades, els equips professionals i les institucions mateixes, i para una especial atenció a la manera com la qüestió de la jerarquia i el “poder” pot interferir en el desenvolupament de les propostes de<br />participació, fins i tot quan el que suposadament es pretén és fomentar l’autonomia de les persones amb qui es treballa. Finalment, es fa referència a experiències innovadores i, en concret, les que posen en valor el “coneixement experiencial”, que pot ser d’especial interès per a la formació dels professionals, però també per als que participen en òrgans de presa de decisions. Entorn a aquesta qüestió, l’autor fa referència a propostes recents que posen en valor i incorporen el coneixement de les persones a qui s’adrecen les polítiques i les intervencions de l’àmbit social i sociosanitari.</p>

<div><p>Malgrat que des de Treball Social recentment s'ha generat un interès per l'estudi de la resiliència i la migració, encara són pocs els treballs de recerca que hagin vinculat l'estudi de la resiliència en les persones immigrants amb la intervenció professional del treballador social. D'aquí que el present treball té com a objectius explorar si s'aplica una perspectiva resilient en la intervenció amb el col·lectiu llatinoamericà i identificar alguns dels principals desafiaments que suposa una major incorporació d'aquesta perspectiva en la intervenció social amb immigrants.</p><p>L'estudi ha estat realitzat a la província de Tarragona i s'ha utilitzat una metodologia qualitativa, basada d'una banda en entrevistes dirigides a treballadors socials d'institucions públiques i d'organitzacions no governamentals (ONG), inscrites en cinc àmbits d'intervenció on es té major contacte amb la població immigrada I de l'altra, mitjançant dos grups focals amb persones llatinoamericanes.</p><p>Dins dels principals resultats es destaca com tot i que la majoria de professionals comparteixen les premisses de la resiliència, presents en els principis de la professió, els resulta difícil aplicar-les a la pràctica. En general, la seva intervenció està marcada per una construcció social dual de l'immigrant que es mou entre el victimisme (sobrevalorant les dificultats) i la negació dels elements subjectius que comporta la migració. Sota aquesta construcció social s'analitzen alguns elements claus dins de la intervenció amb els immigrants i s'assenyalen 5 desafiaments per enfortir la intervenció del treballador social amb persones immigrants des d'una perspectiva resilient.</p><p>Es finalitza assenyalant la necessitat d'una aposta seriosa per part de professionals, institucions i usuaris per incorporar en la pràctica professional la promoció i potenciació dels factors resilients.</p></div>

Resum: Edició d’un dels textos de falconeria medievals conservats en català, interessant per l’extensió i per la qualitat de la redacció, amb un vocabulari ric, variat i especialitzat. Està format per la unió de dos tractats diferents i apareix recollit en un extens volum miscel·lani copiat en el segle XV en el qual es recullen, també, altres tractats, de cosmètica femenina, de cuina, etc. Tot i que les fonts del Llibre dels ocells de caça, o Flors de les receptes medicinals per a ocells de caça semblen molt abundants, anotem ací l’edició amb la que permet un acarament més evident per la proximitat entre el text llatí i el català, ja que n’és la font directa; es tracta del De falconibus de sant Albert el Gran o sant Albert Magne, del qual hi ha una versió parcial entre els folis 122v a 138v del manuscrit. Paraules clau: edició, tractats de falconeria, edat mitjana, Albert el Gran. Abstract: This work focuses in the edition of a medieval falconry text written in Catalan. This is an interesting text because of its length and the quality of its language, with a rich, varied, and specialized vocabulary. It joins two different treatises, copied into a larger 15th-century miscellaneous manuscript, in which other treatises are also collected, such as one on women’s cosmetics, another on cooking, etc. Although the sources of the Llibre dels ocells de caça, o Flors de les receptes medicinals per a ocells de caça seem very abundant, we annotate the edition with the source allowing a more direct comparison because of the proximity between the Latin and Catalan text; namely, the De falconibus by St. Albert the Great, of which there is a partial version in folios 122v to 138v of the manuscript. Key words: text edition, treatise, falconry, Middle Ages, Albert the Great.

La pregunta sobre com s’ha de representar l’Holocaust és i ha estat una qüestió problemàtica i essencial en els Estudis de l’Holocaust. Certs acadèmics i intel•lectuals han negat la possibilitat de representació de l’horror del genocidi dels jueus europeus, i en especial, s’ha negat l’ús de la ficció literària i cinematogràfica. Aquesta tesi analitza les tres etapes de recepció de l’Holocaust i els seus discursos acadèmics predominants. L’inicial silenci i la invisibilitat social del genocidi, en la que es formula el dictum adornià sobre la irrepresentabilitat del genocidi dels jueus europeus. Més endavant, l’Holocaust es fa socialment visible, i l’aparició d’obres de ficció controvertides obliguen a plantejar-se certs “límits de representació”. I contemporàniament, quan la ficció sobre l’Holocaust s’ha popularitzat i globalitzat, arribant a formar part de l’entreteniment i del consum mediàtic. En aquest context, en el que les representacions de ficció del genocidi dels jueus europeus ja formen part de la nostra cultura, l’estudi de cas es centra en l’anàlisi narratològica del llibre Everything is Illuminated (2002) de Jonathan Safran Foer, amb l’objectiu de presentar una opció de ficció de l’Holocaust.
La pregunta sobre cómo se debe representar el Holocausto es y ha sido una cuestión problemática y esencial en los Estudios del Holocausto. Ciertos académicos e intelectuales han negado la posibilidad de representación del horror del genocidio de los judíos europeos, y en especial, se ha negado el uso de la ficción literaria y cinematográfica. Esta tesis analiza las tres etapas de recepción del Holocausto y sus discursos académicos predominantes. El inicial silencio e invisibilidad social del genocidio, en el que se formula el dictum adorniano sobre la irrepresentabilidad del genocidio de los judíos europeos. Más adelante, el Holocausto se hace socialmente visible, y la aparición de obras de ficción controvertidas obligan a plantearse ciertos “límites de representación”. Y contemporáneamente, cuando la ficción sobre Holocausto se ha popularizado y globalizado, llegando a formar parte del entretenimiento y del consumo mediático. En este contexto, en el que las representaciones de ficción del genocidio de los judíos europeos ya forman parte de nuestra cultura, el caso de estudio se centra en el análisis narratológico del libro Everything is Illuminated (2002) de Jonathan Safran Foer, con el objetivo de presentar una opción de ficción del Holocausto.
The question of how the Holocaust should be represented is and has been a problematic and essential question in Holocaust Studies. Certain academics and intellectuals have denied the possibility of representation, and very specially, have denied the use of literary and cinematographic fiction. This thesis analyses the three stages of reception of the Holocaust and their predominant academic discourses. The initial silence and social invisibility of the genocide, in which the Adornian dictum is formulated on the unrepresentability of the genocide of European Jews. Later, the Holocaust is made socially visible, and the emergence of controversial works of fiction force us to consider the option of certain “limits of representation”. And, recently, in which fiction about the Holocaust has become popularized and globalized, and become part of the entertainment and consumer mass media. In this context, in which fictional representations of the genocide of European Jews are now part of our culture, this case study focuses on the narratological analysis of the book, Everything is Illuminated (2002), by Jonathan Safran Foer, in order to present a fictional choice of the Holocaust.

"Prefață: Consiliere și mentorare cu impact Călăuzirea spirituală: de la „avva” Antichității la mentorul de azi Sfântul apostol Pavel le scria romanilor: „Dar cum vor chema pe Acela în care n-au crezut? Și cum vor crede în Acela despre care n-au auzit? Și cum vor auzi despre El, fără ca cineva să predice? Și cum vor predica, dacă n-au fost trimiși? Astfel, credința vine din cele auzite, iar cele auzite, prin Cuvântul Lui Dumnezeu.” (Romani 10: 14-15). Nimeni n-a plecat la propovăduire de capul lui. 1. Inițial, Isus „a chemat pe cine a vrut” (chemarea; vocația divină: gr. kaleo; lat. voco/are = a chema); 2. apoi, „ei au venit la El și a rânduit dintre ei 12, ca să-i aibă cu Sine” (răspunsul personal: voluntar și prompt [lat. protinus = îndată]; asumarea vocației apostolice și „ucenicia” alături de Isus timp de trei ani; gr. mathitevo = a fi discipol; a învăța; lat. discipulus); și 3. în final, Isus „i-a trimis să predice” (misiunea apostolică; gr. apo/stello; lat. mitto/ere = a trimite; missio/onis = trimitere; gr. kirysso = a propovădui; „a face o proclamație în calitate de herald”; un „mesager al Domnului”; gr. kyr = domn) [Marcu 3:13-14]. Chemare, ucenicie, trimitere..., toate acestea s-au petrecut „la împlinirea timpului” (Galateni 4:4), într-un moment de cumpănă al omenirii, cum ar zice E. Cioran: „Pe culmile disperării”, când „Poporul care stătea în întuneric, a văzut o mare Lumină și, celor care zăceau în ținutul și în umbra morții, le-a răsărit Lumina” (Matei 4:16) „transfigurării cosmice” (Cioran) mesianice. Isus n-a venit într-o lume pregătită să-L primească, ci într-o lume bulversată, disperată și în așteptare... Nu era o lume mai dreaptă, mai bună, mai credincioasă, mai morală, mai cultă, mai catehizată, mai primitoare decât cea de azi. Dar Isus n-a ținut cont de nimic din toate astea, ci pur și simplu a venit să-și îndeplinească „misiunea”: a învățat, a vindecat boli incurabile, a înviat persoane trecute în „viața de apoi”, a iertat, a exorcizat „demonii” multor patimi, a dat sens multor vieți, a provocat, a contestat formalismele Templului, cărturarilor și fariseilor, a declanșat furia mai marilor vremii și nu a fugit de supliciul și „rușinea” crucii. Într-un fel, la (răs)crucea vremurilor de azi, lucrurile par a se suprapune cu cele din timpul lui Isus. Trăim într-o lume complet debusolată, secularizată, nihilistă, agnostică, sceptică, indiferentă, relativistă, dezumanizată, lacomă și nesătulă, buimacă, parcă „fără istorie spirituală și fără viitor”, ostilă Celui de Sus și refractară oricărei morale, o epocă a indiscreției și lipsei de pudoare, a pornografiei, traficului de carne vie, vânzărilor de armament, droguri etc., fără sentimentul păcatului (Morale sans péché, dr. Hesnard, 1954), fără pic de rușine, fără valori, direcție, sens și destinație spirituală. Dumnezeu ne-a adus de la haos (abis, „tohu wa bohu” = o lume „fără formă și goală”; „fără cap și fără coadă”) la kosmos (ordine, viață, „căpătâi”), dar noi, parcă tributari „vocației entropiei”, mergem ireversibil către neant, nonsens și autodistrugere. Dumnezeu ne-a dăruit Viața, dar noi, incapabili să-i descifrăm farmecul, bucuria, valoarea și sensul, ne-o suprimăm sau ne-o irosim în nimicnicie. Ne-a dăruit Iubirea, dar ura, intoleranța și resentimentele ne stăpânesc. „Lumina a venit în lume, dar oamenii au iubit mai mult întunericul decât lumina, pentru că faptele lor erau rele.” (Ioan 3:19). Nu suntem cu nimic mai buni peste 2000 de ani decât atunci, dimpotrivă! Dar, în loc să stăm și să ne lamentăm continuu, mai bine căutăm soluții. Omul sfințește locul! Tuturor acestor provocări vor trebui să le facă față duhovnicii, mentorii, cateheţii și toți învățătorii spirituali de azi. O teologie de manual, scolastică, teoretică, stearpă și polemicile noastre confesionaliste sunt de mult depășite. Cum „imputa” ironic un student profesorului de dogmatică: „Dom’ profesor, cred că nici Dumnezeu nu știe despre El atâtea câte ați scris dumneavoastră în manualul acesta!” Termeni, dogme, erezii, speculații filosofice, dispute – la ce servesc toate astea? „Nimic nu e mai sărac decât cugetarea care, stând afară de Dumnezeu, filosofează despre Dumnezeu.” (Diadoh, episcop al Foticeei, sec. V). Azi, e nevoie de creștini autentici și mărturisitori adevărați (gr. martirevo = a mărturisi; de aici și termenul de „martir”) într-o relație vie cu Dumnezeu, „din interiorul Lui”, în Duhul Lui, nu doar de niște transmițători de cunoștințe teologice exterioare, mereu puși pe harță pentru monopolul (exclusivismul) și „drepturile de autor” asupra „adevărului” divin. Vremea polemicilor sterile a apus. Lumea nu mai are nevoie să afle „sexul îngerilor”! E nevoie de o Întâlnire adevărată cu Dumnezeu, nu doar la nivelul minții și speculațiilor teologice, ci și la nivelul inimii și al spiritului. Un consilier sau mentor spiritual asta va trebui să facă, să-l conducă pe omul zilelor de azi la Marea Întâlnire existențială și spirituală cu Dumnezeu. „Oare poate un orb să călăuzească pe un alt orb? Nu vor cădea amândoi în groapă?” (Luca 6:39). Avem nevoie de duhovnici adevărați, de consilieri adevărați, de mentori spirituali adevărați, cu pregătire umană, teologică și viață spirituală pe măsură, care să înțeleagă omul de azi cu toate problemele, slăbiciunile și ezitările lui, nu de triumfaliști „îmbelferiţi ai spiritului”, de legaliști, formaliști, moraliști de mucava care să te trateze de pe poziții de superioritate, suficiență și omnisciență. Avem nevoie de călăuze spirituale umane, calde, autentice, vii care să „nu ne dea lecții de morală ieftină” și de „auto-izbutită soteriologie”. Nu e nevoie de „experți” care să ni se insinueze drept „modele” și „păstori” ai unei turme paraplegice și oarbe, ci de oameni adevărați cu inimă caldă și mare, cu care să putem intra într-un dialog real, de la om la om, de la suflet la suflet, cu Dumnezeul cel Viu prezent în mijlocul nostru. Predica publică e una, relația de îndrumare spirituală, de consiliere sau de mentorat este alta. Este o relație particulară, de la om la om, cu o forță de impact soteriologic imensă: o adevărată „chirurgie spirituală” în care omul își oferă mentorului spiritual inima deschisă ca „pe tavă” cu toată încrederea. De măiestria și responsabilitatea duhovnicului, consilierului sau mentorului spiritual depinde „reușita operației” și felul în care este „suturată” incizia. Din păcate, mulți au rămas profund dezamăgiți și debusolați după „întâlnirea” cu unele „pseudo-călăuze” sau „mercenari” implicați în acest câmp psihologic și spiritual extrem de fragil. Predica te poate atinge parțial, dar cuvântul adresat direct, de la inimă la inimă, n-are cum să nu-ţi trezească sentimente, întrebări, idei, aspirații puternice. Aceasta și era relația directă dintre avva (maestrul spiritual) și ucenic, încă din antichitatea creștină, și către asta tindem și acum, spre o neo-evanghelizare sau re-încreştinare autentică (nu îndoctrinare sau prozelitism) a omului, prin comunicarea față în față cu mentorul, un om mai experimentat, pregătit (psihologic și spiritual), cu învățăcelul, în curs de formare, pentru a-l smulge din marasmul și pericolele societății atee despre care vorbeam mai sus. Mai trebuie doar să înțelegem că, azi, această relație spirituală de călăuzire este cumva „pe picior de egalitate”. Nimeni nu se consideră superior nimănui, doar „maestrul” spiritual este dispus și disponibil să (se) investească în „discipol”, în beneficiul orientării lui existențiale și mântuirii. Aceasta înseamnă „artă” și autenticitate spirituală! Volumul de față, Consiliere și mentorare cu impact, ca, de altfel, întreaga colecție Autentic, urmăreşte obținerea unor mărturii adevărate ale unor persoane autentice, care să le fie de folos în orientarea și formarea oamenilor dispuși să-și caute calea și rostul lor spiritual. Așa cum, deja, ne-a obișnuit apariția primului volum, Copilărie și parentalitate cu impact, structura celui de față este la fel de coerentă, variată și interesantă cum, nu mă îndoiesc nicio clipă, vor fi și cele ce vor urma. Coordonatoarea volumului și a colecției, doamna conf. univ. dr. Patricia Runcan, un manager cultural excelent și, la rându-i, un om spiritual autentic, nu se dezice, nici de această dată, de stilul ei „nemțesc”, precis, pedant și de chemarea/menirea pe care i-a dat-o Dumnezeu: de a învăța în școală, de a mărturisi în/prin Biserică și de a scrie mesajul divin celor dispuși să-l asculte. Susțin și încurajez, cu tot sufletul, această minunată inițiativă a colecției Autentic și sper să dea roade cât mai bogate și îndelungate! Conf. univ. dr. Eugen Jurca "