Bibliografie tematiche / Voluntat

Indice

  1. Articoli di riviste
  2. Tesi
  3. Libri
  4. Capitoli di libri
  5. Atti di convegni
  6. Rapporti di organizzazioni

Letteratura scientifica selezionata sul tema "Voluntat"

Autore: Grafiati
Pubblicato: 4 giugno 2021
Ultima modifica: 15 febbraio 2022

Cita una fonte nei formati APA, MLA, Chicago, Harvard e in molti altri stili

Scegli il tipo di fonte:

Consulta la lista di attuali articoli, libri, tesi, atti di convegni e altre fonti scientifiche attinenti al tema "Voluntat".

Accanto a ogni fonte nell'elenco di riferimenti c'è un pulsante "Aggiungi alla bibliografia". Premilo e genereremo automaticamente la citazione bibliografica dell'opera scelta nello stile citazionale di cui hai bisogno: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver ecc.

Puoi anche scaricare il testo completo della pubblicazione scientifica nel formato .pdf e leggere online l'abstract (il sommario) dell'opera se è presente nei metadati.

Articoli di riviste sul tema "Voluntat"

1

Rubio, Josep E. "De Llull à March : memoria, enteniment, voluntat". Annexes des Cahiers de linguistique hispanique médiévale 14, n. 1 (2000): 115–22. http://dx.doi.org/10.3406/cehm.2000.2205.

Testo completo
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
2

Turull Rubinat, Max, e Jaume Ribalta Haro. "«De voluntate Universitatis». La formació i l'expressió de la voluntat del municipi (Tàrrega, 1214-1520)". Anuario de Estudios Medievales 21, n. 1 (2 aprile 2020): 143. http://dx.doi.org/10.3989/aem.1991.v21.1108.

Testo completo
Abstract (sommario):
Dans ce travail nous analysons l’origine d'une commune et essayons de découvrir le processus progressif qui permit à cette dernière de pouvoir maniféster une volonté unique, différente de celle de ses membres. C'est pour cette raison que nous étudions les moyens et les systèmes de décision qui firent qu'une personne juridique -telle que la commune- jouisse de la capacité opérante nécessaire pour affronter les exigences d'une société déterminée. L'objet de la recherche est l’origine et le développement de la commune en premier lieu, et ensuite du conseil de Tàrrega depuis 1214 jusqu’à 1520. Ni les origines historiques de Tàrrega, ni son organisation institutionnelle pendant le bas Moyen Age, ni la compilation des différents systèmes d'élection des charges du gouvernement, ni l'analyse du personnel du Conseil tout au long des années ne nous intéressent donc pour le moment. Nous voulons démontrer que les différents moyens et systèmes de décision et le personnel même du Conseil -tant s'il s'agit d'élire des postes du gouvernement que d'approuver des ordinations-, ne sont absolument pas arbitraires mais répondent plutôt à une logique historico-juridique et ne peuvent être compris que si l'on part d'une base théorique qui tienne compte non seulement de l'évolution socio-économique de la société catalane et europénne en général dès les XI, XII et XIIIemes, mais aussi des conséquences que comporta l'introduction, dans ce domaine-là, du droit commun.
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
3

Martínez, Caterina. "De l’[emoció] a la [contra voluntat]: el procés de gramaticalització de malgrat als segles XII-XVI". SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 12 (21 dicembre 2018): 86. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.12.13665.

Testo completo
Abstract (sommario):
Resum: L’estudi que presentem se centra en el procés de gramaticalització de malgrat, des del paper com a Sintagma Nominal originari que expressa una [emoció] fins al valor de [contra voluntat] que arribà a assolir com a Sintagma Preposicional. Parem esment especialment en la retracció que experimentà malgrat justament a partir del segle xvi. Examinem l’evolució de malgrat segons les propostes de la Lingüística Cognitiva i, concretament, la Teoria de la Gramaticalització, i les combinem amb els plantejaments de l’Anàlisi del Discurs, la Teoria de l’Argumentació i la Pragmàtica. La defensa del canvi lingüístic arrelat en l’ús, d’acord amb la Teoria de la Intersubjectivació, ens ajuda a revisar les fonts i els valors de malgrat en català.Paraules clau: malgrat, gramaticalització, intersubjectivació, connector parentètic, desgrat, contra voluntat, concessivitat, focalització, retracció.Abstract: The present study focuses on the process of grammaticalization of malgrat, from the paper as an original Noun Phrase expressing an [emotion] to the value of [against will] that it has reached as a Preposition Phrase. We pay special attention to the retraction experienced by malgrat just as from the 16th century. We examine the evolution of malgrat according with the proposals of Cognitive Linguistics and, specially, the Theory of Grammaticalization, and we combine them with the approaches of Discourse Analysis, Argumentation Theory and Pragmatics. The defense of the linguistic change rooted in the use, in accordance with the Theory of Intersubjectivity, helps us to review the sources and the values of malgrat in Catalan.Keywords: malgrat, grammaticalization, intersubjectification, parenthetical connector, displeasure, against will, concessivity, focusing, retraction.
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
4

Cuenca Almenar, Salvador. "La imatge aristotèlica del paralític i la malaltia de la voluntat al poema 74 d’Ausiàs March". SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 7, n. 7 (29 giugno 2016): 42. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.7.8441.

Testo completo
Abstract (sommario):
Resum: El símil de la segona cobla de la cançó 74 d’Ausiàs March s’articula al voltant d’un mot agrest i poc poètic: «paralític». Dues obres de divulgació aristotèlica del dos-cents, la Summa Alexandrinorum i la Sententia libri Ethicorum de Tomàs d’Aquino, també empren «paralític» en el mateix context, a saber, per a referir-se a l’incontinent, és a dir, a qui pateix la malaltia de la voluntat. L’objectiu d’aquestes línies és mostrar la relació conceptual entre el poema 74 i aquests dos textos basats en l’Ètica nicomaquea d’Aristòtil. Paraules clau: Ausiàs March, Aristòtil, Summa Alexandrinorum, Brunetto Latini, Tomàs d’Aquino Abstract: The paralysis metaphor is crucial to the understanding of the second stanza of March’s poem 74. Two 13th century works, essential for the dissemination of Aristotle’s thought, namely, the Summa Alexandrinorum and Aquinas’s Sententia libri Ethicorum use the metaphor to adress the same moral issue: the akrasia or weakness of the will. This paper will examine the relationship between poem 74 and those two Aristotelian works. Key words: Ausias March, Aristotle, Summa Alexandrinorum, Brunetto Latini, Aquinas
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
5

Mestre Roca, Francesca. "El diàleg com a forma. Usos antics i moderns". Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia 2, n. 9 (5 marzo 2020): 167–78. http://dx.doi.org/10.1344/afam2019.9.2.16.

Testo completo
Abstract (sommario):
És habitual llegir que el diàleg va ser inventat, com a forma escrita, a l’Atenes democràtica i que l’obra de Plató n’és l’origen tant des del punt de vista literari com filosòfic. Després de Plató, a l’antiguitat, la forma continua viva, sovint amb la voluntat de seguir l’autoritat que expressar-se com Plató representava, però no sempre, ja que diàlegs com els de Llucià, per exemple, són igualment celebrats però en realitat tenen ben poca cosa de l’esprit amb el qual Plató s’hi va posar. El propòsit d’aquesta comunicació és fer un breu repàs dels canvis que experimenta la forma del diàleg a la mateixa antiguitat i veure’n la petja en els diàlegs de Paul Valéry, amb l’objectiu d’escatir quina mena de tradició clàssica comporta la utilització d’aquesta forma.
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
6

Gregori, Alfons. "El mite de l’esperit fantasmal durant el Modernisme: transposició, irrealitat i creences". Caplletra. Revista Internacional de Filologia, n. 67 (16 ottobre 2019): 15. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.67.15369.

Testo completo
Abstract (sommario):
Amb la voluntat de contribuir a l’escassament estudiada literatura fantàstica catalana, el present article és una aproximació a dos dels motius cabdals d’aquesta modalitat literària, és a dir, els fantasmes i els esperits encarnats. Així, partim d’un fonament teòric interdisciplinari a l’entorn de la funció imaginativa de l’ésser humà per tal d’analitzar un petit corpus de narrativa breu escrita durant l’època modernista en què el component irreal determina l’adscripció genèrica de l’obra i resulta clau en l’engranatge textual del relat. En concret es tracta de dos contes força oposats entre ells: un de M. Genís i Aguilar i un segon de J. Zanné. Tot aplicant les nocions vinculades a la hipertextualitat literària difoses per Genette, examinem els condicionants estètics, ideològics i religiosos en la reescriptura dels mites i dels hipotextos que es localitzen en cadascun dels relats.
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
7

Fuente Lafuente, Carlos, Gloria ´Campos García de Quevedo, Carlos Cortina e Antonio Sánchez-Bayón. "De l´'localisme a la universalitat via Protocol i maridatge de conceptes soci-religiosos: Corpus Christi, Berga i la Patum". Journal of the Sociology and Theory of Religion 6 (19 ottobre 2017): 31. http://dx.doi.org/10.24197/jstr.0.2017.31-54.

Testo completo
Abstract (sommario):
El protocol (al Corpus Christi de Berga i a la Patum) és l’instrument que interrelaciona, cohesiona i amalgama la forma i el fons, el continent i el contingut, l’ens concret i l’abstracte, la matèria i l’esperit, i l’ànima del més aquí amb el més enllà. És l’eina que dóna arrelament i transcendència al cel, a la terra i a la tradició que els homes i les dones han sabut crear, conrear i llegar en el temps. I aquesta fidelitat i aquesta lleialtat a la seva essència, al seu credo intemporal i a les seves conviccions temporals són les que fan viure la gent amb convicció, voluntat, il·lusió, emoció i esperança i, a la vegada, li confereixen projecció geogràfica i temporal, de manera que allò que fan interessi i pugui convenir a tots els pobles sota la capa del sol, més enllà de la circumstància particular de la col·lectivitat.
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
8

Cerdà Subirachs, Jordi. "El Brasil en la Barcelona de postguerra". Dictatorships & Democracies, n. 6 (15 dicembre 2018): 9–50. http://dx.doi.org/10.7238/dd.v0i6.3149.

Testo completo
Abstract (sommario):
L’article pretén presentar la recepció de la poesia brasilera en el context català de la primera postguerra. Les autoritats franquistes van propiciar un nou marc de relacions culturals amb el continent americà i, concretament, amb el Brasil. L’emergència política i econòmica d’aquest país durant aquest període el va convertir també en un pol atractiu per a molts catalans. Si bé ha estat prou reconeguda la figura de João Cabral de Melo com a mitjancer cultural, cal situar-lo en un context molt més dinàmic i participat per altres agents com Raul Bopp, Alfonso Pintó o Rafael Santos Torroella. El combat polític i estètic del poeta brasiler per assolir un espai propi, singularitzat respecte a la seva pròpia tradició, convertirà Barcelona i la cultura catalana en un dels seus principals camps de maniobra. En aquest treball s’editen dues cartes de Cabral de Melo a Joan Brossa, en què es fa explícita la voluntat interventora del poeta brasiler en la cultura catalana del moment.
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
9

Gavaldà, Antoni, e Josep Maria Pons. "Ciutadania europea. Què hi poden aportar les Ciències Socials?" Comunicació educativa, n. 22 (1 gennaio 2009): 31. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200931-34.

Testo completo
Abstract (sommario):
<p>Podem plantejar-nos si és possible construir una identitat europea. I ens podríem conformar amb una Unió Europea que només ens interessés pels seus avantatges econòmics i no per valors o cultures. En ocasions, les declaracions d’alguns governants euroescèptics han semblat anar en aquesta línia, i no creiem que sigui necessari explicar fins a quin punt s’empobriria el projecte europeu si alguna vegada aquests plantejaments s’acabessin imposant. Però una altra possibilitat molt més estimulant seria que atribuíssim la principal raó de ser de la Unió Europa a la voluntat dels seus governs i dels seus ciutadans de compartir un futur comú sota determinats valors. En aquest cas ja no existeixen determinacions historicoculturals ni definicions limitadores, sinó un concepte d’Europa obert en el qual l’educació i la ciutadania passen a assumir una importància fonamental. Així, el principal element d’unió per als europeus no seria tant el passat o la cultura, sempre imprecisos, sinó la decisió de participar en un procés incloent que beneficiés tots els implicats.</p>
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
10

Garcia Molsosa, Marta. "Factors que condicionen l'experiència i els resultats escolars dels infants tutelats residents en CRAE. Revisió de la literatura". Pedagogia i Treball Social 5, n. 2 (1 giugno 2017): 52. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v5i2.22159.

Testo completo
Abstract (sommario):
L’article descriu la situació i les particularitats dels infants i adolescents en acolliment residencial a Catalunya dins el context escolar. Partint de les dades recollides recentment en el marc del projecte d’investigació europeu YiPPEE, s’exposen alguns factors que permeten comprendre la vulnerabilitat de la seva situació a partir de l’anàlisi de les aportacions de la investigació i literatura científica sobre les variables que incideixen en les elevades taxes de fracàs escolar que presenten. En l’article es suggereixen algunes línies d’investigació educativa per avançar en la lluita contra el fracàs escolar d’aquest col·lectiu, amb la voluntat de contribuir a situar aquesta problemàtica dins les prioritats del sistema de protecció i d’educació i generar alternatives a la realitat actual que permetin superar la situació de desavantatge social que pateixen aquests infants i adolescents i els obstacles i dificultats que es troben els seus itineraris educatius. Partint de la pre-missa que l’educació formal ha uria de ser, per a aquest col·lectiu, una gran oportunitat per al reeiximent personal i la participació social i posant de manifest que les dades i investigacions sobre la temàtica indiquen que encara queda molt camí per recórrer.
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
Più fonti

Tesi sul tema "Voluntat"

1

Toldrà, Roca Mª Dolors. "El Consentimiento matrimonial". Doctoral thesis, Universitat de Lleida, 1993. http://hdl.handle.net/10803/8125.

Testo completo
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
2

Marro, Fantova Francesc Josep. "Resiliència i voluntat de sentit en la promoció de la salut psicosocial en els docents. Capacitat de reconstrucció positiva a partir d'un context inicial d'adversitat. Estudi de cas en un Institut d'Educació Secundària". Doctoral thesis, Universitat Ramon Llull, 2008. http://hdl.handle.net/10803/9240.

Testo completo
Abstract (sommario):
El present treball aborda la promoció de la salut psicosocial des del paradigma de la resiliència i les aportacions de la logoteràpia de Viktor Frankl. El seu objectiu ha estat descriure i analitzar com es desenvolupa un procés resilient en l'àmbit laboral docent. Concretament, es descriu el procés de canvi experimentat per un institut d'educació secundària enfrontat a un context de dificultat i de quina manera ha estat capaç de renéixer i sortir-ne enfortit. Hem analitzat com s'activa el procés resilient, la naturalesa dels factors implicats, la relació que s'estableix entre aquests i com interactuen per aconseguir una adaptació positiva. Hem optat per una metodologia qualitativa mitjançant un mètode d'estudi de casos d'orientació etnogràfica.
El treball aporta un model d'anàlisi del procés resilient que ha resultat útil per precisar el concepte de resiliència en l'àmbit laboral així com per integrar les dades recollides en el treball de camp. En les conclusions es discuteix el paper de la dimensió noètica o espiritual, la recerca del sentit i la vinculació positiva en l'activació del procés resilient. Igualment s'emfasitza la importància del lideratge i la interacció existent entre la resiliència personal i la organitzativa. També s'apunten possibles estratègies per potenciar, facilitar o estimular el procés resilient en una situació laboral. Finalment, s'examinen les repercussions de l'activació d'un procés resilient en la promoció de la salut laboral.
El presente trabajo aborda la promoción de la salud psicosocial desde el paradigma de la resiliencia y las aportaciones de la logoterapia de Víktor Frankl. Su objetivo ha sido describir y analizar cómo se desarrolla un proceso resiliente en el ámbito laboral docente. Concretamente, se describe el proceso de cambio experimentado por un instituto de educación secundaria enfrentado a un contexto de dificultad y de qué manera ha sido capaz de renacer y salir fortalecido. Hemos analizado cómo se activa el proceso resiliente, la naturaleza de los factores implicados, la relación que se establece entre éstos y cómo interactúan para lograr una adaptación positiva. Hemos optado por una metodología cualitativa mediante un método de estudio de casos de orientación etnográfica.
El trabajo aporta un modelo de análisis del proceso resiliente que ha resultado útil para precisar el concepto de resiliencia en el ámbito laboral, así como para integrar la información recogida en el trabajo de campo. En las conclusiones se discute el papel de la dimensión noética o espiritual, la búsqueda del sentido y la vinculación positiva en la activación del proceso resiliente. Igualmente se enfatiza la importancia del liderazgo y la interacción existente entre la resiliencia personal y la organizativa. También se apuntan posibles estrategias para potenciar, facilitar o estimular el proceso resiliente en una situación laboral. Finalmente, se examinan las repercusiones de la activación de un proceso resiliente en la promoción de la salud laboral.
The present work tackles psychosocial health's promotion through resilience's paradigm and Viktor Frankl logotherapy's contributions. Its aim has been to describe and to analyze how a resilient process is developed in the educational labour environment. Concretely, it describes the change process experienced by a secondary school faced by a difficult context and in what way it has been able to be reborn and to leave strengthened. We have analyzed how the resilient process is activated, the nature of the implied factors, the relationship that is settled down among these and how they interact in order to achieve a positive adaptation. We have opted for a qualitative methodology by means of an ethnographic orientated case study method.
The work contributes an analysis model of the resilient process that has been useful to specify the resilience concept in the labour environment, as well as to integrate the picked up information in the field work. In the conclusions it discusses the noethic or spiritual dimension, the search for meaning and the positive linking in the activation of the resilient process. It is equally emphasized the importance of leadership and the existing interaction between personal and organizational resilience. Possible strategies are also suggested for strengthening, facilitating or stimulating the resilient process in a labour situation. Finally, repercussions of resilient process activation are examined in the promotion of labour health.
In der hier vorliegenden Doktorarbeit geht es um die Förderung der psychosozialen Gesundheit, ausgehend von dem Resilienzparadigma und Viktor Frankls Logoteraphie. Ziel der Arbeit ist die Beschreibung und Analyse, wie sich ein Resililenzablauf im Lehrarbeitszusammenhang entwickelt. Im Konkreten wird der Wandelprozess beschrieben, den eine Realschule in einem Schwierigkeitszussammenhang erfährt und wie sie wiedergeboren und erstarkt aus dieser Situation hervorgehen könnte. Wir haben analysiert, wie der Resilienzablauf aktiviert wird, die Natur der betroffenen Faktoren, die zwischen ihnen begründete Beziehung, und wie sie interagieren, um eine positive Anpassung zu erreichen. Wir haben uns für eine qualitative Methodologie entschieden, mittels einer ethnographisch orientierten Fallstudie.
Die Arbeit liefert ein Untersuchungsleitbild des Resilienzablaufs, das bei der Präzisierung des Resilienzbegriffs im Arbeitsbereich, sowie für die Integration der in der Vorortarbeit gesammelten Daten als nützlich erwiesen hat. In den Schlussfolgerungen wird über die Rolle der nicht-ethischen oder geistlichen Dimension, die Sinnsuche und die positive Verbindung in der Resilienzablaufsaktivierung diskutiert. Ebenfalls wird die Bedeutung der Führung und der vorhandene Interaktion zwischen die eigenen und der organisatorischen Resilienz betont. Ferner werden mögliche Strategien vorgestellt, um den Resilienzablauf in einer Arbeitssituation zu verstärken, zu ermöglichen oder zu motivieren. Schlieβlich werden die Auswirkungen der Aktivierung eines Resilienzablaufs in der Förderung der Arbeitsgesundheit übergeprüft.
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
3

Díez, Deustua José. "El papel de la voluntad en la teoría de la acción en Carlos Llano Cifuentes". Doctoral thesis, Universitat Internacional de Catalunya, 2012. http://hdl.handle.net/10803/83929.

Testo completo
Abstract (sommario):
Carlos Llano fue filósofo y empresario. Tiene muchos estudios sobre ambas disciplinas. En él filosofía y Business no son elementos antitéticos o extraños, van de la mano. De formación claramente clásica y escolástica. En ella encuentra muchas veces la manera de resolver cuestiones de management, especialmente dirigida a la acción directiva. Nos hemos centrado en el estudio filosófico-antropológico de la acción. Llano está claramente encuadrado dentro de aquellos que están recuperando las nociones de una ética de la virtud. Se han tratado todos los libros en los que Carlos Llano trata directa o indirectamente sobre la acción. Algunos de un marcado carácter filosófico y otros más empresariales. Del estudio han salido importantes aportaciones: la idea ejemplar, la circularidad de la razón práctica (deseo inteligente, inteligencia deseosa), la autoconfiguración del agente que decide… En todas ellas se remarca el papel protagonista de la voluntad que no se limita a seguir simplemente el dictado de la inteligencia sino que tiene una autonomía propia imprescindible para la acción. Se han recopilado, estudiado y ordenado todos los elementos necesarios para la comprensión de la teoría de la acción propuesta por Carlos Llano. Carlos Llano es un reconocida autoridad académica y empresarial, especialmente en el mundo latinoamericano. Fundador y rector de la Universidad Panamericana como también del IPADE Business School. Es por tanto un autor contemporáneo no despreciable. Su marcada formación aristotélico-tomista hacen de sus aportaciones al mundo de la antropología y del managemet una alternativa sugerente y atractiva. La autoconfiguración del agente que decide. Decide la persona y no la inteligencia o la voluntad. Concepto de marcada raíz aristotélica (deseo inteligente, inteligencia deseosa). Implícitamente recupera también la noción de la vida como un todo, la noción de fin último, de virtud… Se recogen algunas de las implicaciones que sus estudios éticos-antropológicos han tenido en sus propuestas de management: management by objectives, los fines y elementos fundamentales de la empresa, servir ganando-ganar sirviendo…
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
4

Araldi, Clademir Luís. "Nietzsche: caos y voluntad de poder". Pontificia Universidad Católica del Perú, 2012. http://repositorio.pucp.edu.pe/index/handle/123456789/119294.

Testo completo
Abstract (sommario):
El presente artículo aborda el lugar central que tiene la noción de «voluntad de poder» (Wille zur Macht) en el conjunto del pensamiento nietzscheano; primero en el mundo inorgánico, ensu relación con el caos, aspecto descuidado por el mismo Nietzsche, y relacionándole luego con su «perspectivismo necesario». Finalmente, tras caracterizar su implícita confrontacióncon el caos, se plantea a la voluntad de poder misma como fuerza interpretativa.
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
5

Tarr?, Ricardo Martinez. "Efeito da consorcia??o da leguminosa Desmodium ovalifolium no consumo animal e na ciclagem de nutrientes em pastagens de Brachiaria humidicola". Universidade Federal Rural do Rio de Janeiro, 2005. https://tede.ufrrj.br/jspui/handle/jspui/1231.

Testo completo
Abstract (sommario):
Submitted by Leticia Schettini (leticia@ufrrj.br) on 2016-10-04T14:27:06Z No. of bitstreams: 1 2005 - Ricardo Martinez Tarr?.pdf: 741184 bytes, checksum: 1a3cc666f5aa519958cd7cacafdbd30f (MD5)
Made available in DSpace on 2016-10-04T14:27:06Z (GMT). No. of bitstreams: 1 2005 - Ricardo Martinez Tarr?.pdf: 741184 bytes, checksum: 1a3cc666f5aa519958cd7cacafdbd30f (MD5) Previous issue date: 2005-03-11
Coordena??o de Aperfei?oamento de Pessoal de N?vel Superior-CAPES
The experiment was conducted at the Experimental Station of CEPLAC, located in the South of Bahia State (CEPLAC/CEPEC/ESSUL), set as a entirely randomized design with 6 treatments and 3 repetitions. The treatments consisted of 2 pastures, one of grassonly Brachiaria humidicola (Rendle) Schweickt, and the other of B. humidicola consorted with Desmodium ovalifolium Wall cv. Itabela, each grazed at 3 different stocking rates of 2, 3 and 4 animals per hectare. Estimates of animal intake under grazing were made at two occasions during the year (August and November of 1995). Six oesophagus-fistulated steers were used for sampling of the consumed forage, and 36 animals were fed with 10 g of Cr2O3 each day, for 21 days. The ?in vitro? digestibility of dry matter, total nitrogen, and natural abundance of 13C were analyzed in the fistula samples. At the same time, the productivity of the pastures and their botanical composition was measured. The presence of the legume D. ovalifolium in the pastures of B. humidicola increased the protein content of the forage ingested by the animals by 64%. The dry matter intake was affected negatively by the presence of the legume due to its low palatability, however the proportion of the legume in the diet was quite significant (27 to 62%), being highest in the higher stocking rates due to the more restricted selectivity of the grazing animals. At the lower stocking rate there was a larger proportion of the legume in forage on offer. The total protein intake by the animals was higher in mixed pastures, but that didn't provide a better animal performance due to low digestibility of the legume. The rate of decomposition was very rapid (k ~ -0.081 and 0.060g g-1 day-1) P and K, and annual rates of P turnover through the litter pathway were between 13.7 and 13.2 kg P ha-1 year-1. In the grass-only pastures, as stocking rate increased from 2 to 3 head ha-1, P recycled in the litter decreased by 11%, but a further increase to 4 head ha-1 decreased P recycling by 6%, suggesting that beyond a certain critical level higher grazing stocking rates would lead to pasture decline if there was no N addition. High stocking rates decreased proportion of the legume in the sward, but at all rates the concentration of P in both the green and dead grass, in the forage on offer and in the litter, was higher in the mixed sward. The presence of legume in the litter resulted in increases in P and K recycled via litter deposition varying from 12.5 to 14.3 kg P ha-1 year-1 and 25.0 to 37.6 kg K ha-1 year--1.
Esse experimento foi conduzido na Esta??o Experimental de Zootecnia do Extremo Sul da Bahia (ESSUL/CEPEC/CEPLAC) obedecendo a um delineamento experimental inteiramente casualizado, com 6 tratamentos e 3 repeti??es. Os tratamentos foram estabelecidos segundo um fatorial 2 x 3, com 2 pastagens, Brachiaria humidicola (Rendle) Schweickt em monocultura e B. humidicola consorciada com Desmodium ovalifolium Wall cv. Itabela, e 3 taxas de lota??o, 2, 3 e 4 cabe?as por hectare. A estimativa do consumo animal em pastejo foi avaliada em 2 ?pocas do ano (agosto e novembro de 1995). Utilizaram-se 6 animais bovinos es?fago-fistulados para a retirada das extrusas (dietas consumidas) e 36 bovinos foram dosados com 10 g de Cr2O3 por dia, durante 21 dias. A digestibilidade ?in vitro? da mat?ria seca e a abund?ncia natural do 13C foram analisadas nas extrusas. Paralelamente, foram avaliadas a produtividade das pastagens e a sua composi??o bot?nica. O consumo de mat?ria seca foi afetado negativamente pela presen?a da leguminosa D. ovalifolium nas pastagens de B. humidicola devido ? sua baixa palatabilidade, por?m a propor??o da leguminosa na dieta consumida foi bastante significativa, sendo maior nas taxas de lota??o mais elevadas onde a seletividade dos animais foi mais restrita, apesar do fato de que na menor taxa de lota??o havia uma maior propor??o da leguminosa na forragem em oferta. O menor consumo de forragem observado nas pastagens consorciadas, n?o proporcionou menor desempenho animal, provavelmente devido ? maior oferta de prote?na oferecida pela leguminosa. As altas taxas de lota??o provocaram uma diminui??o na propor??o de leguminosas na forragem em oferta, entretanto em todas as taxas de lota??o a concentra??o de P na gram?nea verde e seca da forragem em oferta e da liteira foi maior nas pastagens consorciadas. A taxa de decomposi??o da liteira foi muito elevada, cerca de 0,081 e 0,060 g g-1 dia-1, para P e K respectivamente, acarretando uma deposi??o anual de P pela liteira entre 13,2 e 13,7 kg P ha-1 ano-1. Nas pastagens em monocultura, os aumentos na taxa de lota??o de 2 para 3 animais ha-1 e de 3 para 4 animais ha-1 causaram decr?scimos na reciclagem de P na liteira de respectivamente, 11 e 6%.Provavelmente essas altas taxas de lota??o provocam um decl?nio das pastagens devido ? menor adi??o de P ao sistema solo. A presen?a da leguminosa nas pastagens provocou um aumento significativo na reciclagem de P pela deposi??o da liteira variando de 12,5 a 14,3 kg P ha-1 ano-1 e 25,0 a 37,6 kg K ha-1 ano-1.
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
6

Kaur, Jasmeet, e Ninorta Kurt. "Voluntary Audits : Motives of Executing Voluntary Audits in Partnership Firms in Jönköping". Thesis, Jönköping University, JIBS, Accounting and Finance, 2008. http://urn.kb.se/resolve?urn=urn:nbn:se:hj:diva-1287.

Testo completo
Abstract (sommario):

Abstract

Purpose: A part of this research is to explore if there are partnership firms that voluntarily get an audit of their business. The purpose is to understand and explain why these partnership firms have chosen to get an audit of their business voluntarily. Additionally, the authors research how external stakeholders, such as creditors, view and assess partnership firms that do not execute an audit of their accounts and reports.

Method: To initiate this research, the authors conducted a telephone survey as a pre-study, to assure the viability of this research. As a major part of this research study, qualitative interviews with partnership firms, banks and the Swedish Tax Agency have been conducted to obtain professional opinion in the subject of interest. Previous researches are presented to provide a broader perspective of the debate.

Frame of

Reference: The authors present an extensive background to auditing and accounting. Stakeholder model and agency theory have been applied to facilitate in understanding the relationship between a partnership firm and its stakeholders. Advantages and disadvantages of auditing, as well as the concept of voluntary auditing are presented to facilitate a discussion of the motives of voluntarily executing an audit firms.

Conclusion: After extensive research the authors have identified and determined the most probable motives of voluntary audits as well as understood how these external stakeholders view and assess these partnership firms that do not execute an audit of their accounts and reports. The authors can after a broad research conclude that partners’ central motives to voluntary auditing is to seek the value that is added through it, as the firm obtains professional assistance to raise the credibility of the firm’s financial reports. Auditing frees them from additional burden and time to manage the work related to accounting records and enables them to devote more time to the core business.

Through an audit, partners’ quest for orderliness is fulfilled. Moreover, indications have been seen that partners are open to voluntarily execute an audit to achieve a sense of security in relation to the other partners. Another essential motive to why partners voluntarily execute audits is to be assured that there are no significant inaccuracies or errors in their book-keeping. Overall, partners’ intentions of getting an audit of their accounts and reports are to gain an overview of the business as well to obtain enhanced business image externally.

Creditors are concerned about a firm’s ability to reimburse the obligation. In a newly started firm, banks require annual reports, forecasts and budgets ensure the firm’s solvency. The Swedish Tax Agency receives audit reports from auditors that guide them with hints and directions on what to assess further. Moreover, the Swedish Tax Agency performs tax audits on firms, whereby they conduct an assessment to ensure that the accounts and other documents are in accordance with what is declared to them.


Sammanfattning

Syfte: Avsikten med denna uppsats är att utforska om det finns handelsbolag som frivilligt upprättar revision i sin affärsverksamhet. Syftet är att få förståelse för samt förklara de bakomliggande motiven till handelsbolags val av frivillig revision. Författarna utforskar ytterligare hur externa parter, såsom kreditgivare samt skatteverket, granskar och ser på handelsbolag som inte upprättar revision på sin verksamhet.

Metod: Författarna genomförde en förstudie i form av en telefonenkät, för att försäkra sig om att denna studie är genomförbar. För att erhålla en professionell åsikt kring ämnet i fråga, har denna studie till största del bestått av kvalitativa intervjuer med respondenter från delägare av handelsbolag, banker och skatteverket. Tidigare studier är även presenterade för att tillföra debatten ett bredare perspektiv.

Referensram: Författarna ger en omfattande beskrivning av redovisning och revision. Intressentmodellen och agentteorin har tillämpats i syfte att underlätta förståelsen av relationen mellan företag och dess intressenter. Dessutom beskrivs för- och nackdelar av revision för att underlätta diskussionen kring motiven till frivillig revision i handelsbolag.

Slutsats: Författarna har efter omfattande forskning fastställt de troligaste motiven till frivillig revision samt fått en djupare förståelse för bankernas och skatteverkets ståndpunkt och granskning av handelsbolag som inte är revisionspliktiga. Sammanfattningsvis kan författarna hävda att grundmotiven till frivillig revision är värdet som den tillför, då bolagen erhåller professionell samråd som höjer redovisningens trovärdighet i bolaget. Revision underlättar för delägarna då de inte behöver ta på sig bördan av att tillägna tid och kraft på att själva utföra bokföringen. Detta tillåter delägarna i sin tur att ägna mer tid till själva kärnverksamheten. Genom revision, fullgörs delägarnas strävan efter ordning och reda i bolaget. För övrigt har man sett indikationer på att delägarna är positivt inställda på att frivilligt upprätta revision i handelsbolagen, då revisionen bidrar till att de erhåller en känsla av trygghet. Ett annat motiv, är att revisionen försäkrar dem om det inte förekommer väsentliga felaktigheter eller misstag i boksluten. Delägarnas främsta avsikt till användandet av revision kan i det stora hela summeras till att de får en översiktsbild av sina bolag, såväl som att de erhåller en kvalitetsstämpel och därmed en förhöjd bild av bolaget utåt sett. Kreditgivare är angelägna över bolagens återbetalningsförmåga. Därför kräver banken att nystartade bolag ska framföra sin årsredovisning, budget och framtida prognoser, för att försäkra sig om och fastställa deras återbetalningsförmåga. Skatteverket mottar årsredovisningar från revisorer, som med fördel förser skatteverket med råd och vägledning kring eventuell vidare granskning i bolagen. Skatteverket utför därtill skatterevision, genom att de granskar bolagen i syfte att intyga att de presenterade räkenskaperna och rapporterna överensstämmer med det som har deklarerats och kommit till skatteverkets förfogande.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
7

López, Zarzosa Helia. "Chilean voluntary repatriation, 1978-2002 : how voluntary, how gendered and how classed?" Thesis, Oxford Brookes University, 2011. https://radar.brookes.ac.uk/radar/items/8e646a2d-0142-46a0-8684-886d794b870a/2/.

Testo completo
Abstract (sommario):
This evidence-based study is about Chilean voluntary repatriation as a political process rooted in the political history of Chile and in the wider context of the end of the Cold War. It considers the two main socio-political scenarios of the Pinochet dictatorship (1973-1990) and transitional democracy (1990-) but also brings the interim years of 1988-1990 to the fore. It focuses on the voluntary, class and gender dimensions of voluntary repatriation, arguing that decisions to return are not the product of individual choices or factors as argued in most of the literature, but influenced by a complex interplay of structures operating at the macro and micro levels. Chilean hegemonic institutions such as political parties, the Catholic Church and the family as well as patriotism along with class and gender shaped these decisions. Return discourses such as El Derecho a vivir en 10 patria, later replaced by Chile Somos Todos, were rooted in such matrix. In explaining voluntary repatriation, this study introduces a new concept to the field: the notion of returnism as a political narrative of nationhood and return-control mechanism that succesfully interwove both micro and macro levels in the exilio-retorno compression. A key finding is that the very hegemonic structures that were in place before and during exile were not only reproduced and strengthened during the dictatorship but were also used against it and termed here the like with like argument. Through the socio-political developments that took place both in Chile and exile, this study analyses the experiences of returnees. For this purpose, secondary concepts are introduced. The analysis explains why some returnees 'succeeded' and others 'failed' to find a place in Chilean society and shows paradoxically that voluntary repatriation was more sustainable under dictatorship. Overall, class and gender positioning are determinant in the 'end of the refugee cycle'.
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
8

Yeigh, Maika J. "Does Voluntary Reading Matter? The Influences of Voluntary Reading on Student Achievement". PDXScholar, 2014. https://pdxscholar.library.pdx.edu/open_access_etds/1786.

Testo completo
Abstract (sommario):
Does voluntary reading matter? While there is much known about the benefits to children who engage in sustained silent reading, commercial reading programs implemented as a result of No Child Left Behind often displace time for children to silently read (NCLB, 2002). An increase in the amount of time children spend with a commercial reading program has meant a decrease in time provided for in-school voluntary reading during the elementary literacy block (Brenner & Hiebert, 2010). This quantitative study used the 2011 restricted-use National Assessment of Educational Progress (NAEP) data to determine whether opportunities provided to children for in-school voluntary reading impacted fourth-grade students' achievement levels. The study also considered whether there were differences in the amount of time provided for in-school voluntary reading and choice in reading material to children of differing income levels and ethnic backgrounds. Contingency tables and a multiple linear regression model were used to find associations between achievement data and questionnaire responses. Findings concluded that children who qualified to participate in the National School Lunch Program, as well as Black, Hispanic, and Native American children, have fewer opportunities to silently read, and choose their own books during the school day. For most children, there was a positive relationship between time and choice in reading at school with achievement scores. Black, Hispanic, and Native American children experienced a commercial reading program at a higher rate than their white and Asian peers; there were no detected differences in reading program structure based on economic affluence. The discussion includes consideration of time to silent read at school and choice in reading material as a part of an "opportunity gap" (Darling-Hammond, 2013) that causes disparities in the quality of education provided to children from different backgrounds, and which could also be a factor to the larger achievement gap. Policy implications are discussed.
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
9

Geidner, Nicholas William. "The Role of Perceived Voluntary Group Cohesion on Participation in Voluntary Groups". The Ohio State University, 2011. http://rave.ohiolink.edu/etdc/view?acc_num=osu1306774369.

Testo completo
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
10

Riener, Gerhard. "Essays on Voluntary Contributions". Thesis, University of Essex, 2010. http://ethos.bl.uk/OrderDetails.do?uin=uk.bl.ethos.520111.

Testo completo
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
Più fonti

Libri sul tema "Voluntat"

1

Schopenhauer, Arthur. El Mundo como voluntad y representación II. Madrid: Trotta, 2005.

Cerca il testo completo
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
2

Mas, M. Carme. Dolors Monserdà: La voluntat d'escriure. Tarragona: Arola Editors, 2006.

Cerca il testo completo
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
3

Marí, Antoni. La voluntat expressiva: Assaigs per a una poètica. Barcelona: Edicions de la Magrana, 1988.

Cerca il testo completo
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
4

Dalmau, Josep. Catalunya segrestada: Catalans per voluntat, europeus per vocació, espanyols per força. Barcelona: Pòrtic, 1993.

Cerca il testo completo
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
5

Janer, Marta Giné. La Voluntat creadora: Assaig sobre l'obra poètica i narrativa de Theophile Gautier. Lleida: Universitat de Lleida, 1994.

Cerca il testo completo
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
6

Tubella, Imma. Determinació de Catalunya: Projecte nacional i globalització : el poder de la voluntat. Prat del Llobregat, Spain]: Rúbrica Editorial, 2002.

Cerca il testo completo
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
7

Casadevall, Imma Tubella i. Determinació de Catalunya: Projecte nacional i globalització : el poder de la voluntat. [El Prat de Llobregat]: Rúbrica Editorial, 2002.

Cerca il testo completo
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
8

Castells, Víctor. El Consell Nacional Català, 1953-1975: Una voluntat de participació col·lectiva i presència internacional. Barcelona: Consell Nacional Català, 2005.

Cerca il testo completo
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
9

El Consell Nacional Català (1953-1975): Una voluntat de participació coll̃ectiva i presència internacional. Barcelona: Consell Nacional Català, 2005.

Cerca il testo completo
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
10

Estradé, Antoni. Catalunya independent?: Anàlisi d'una enquesta sobre la identitat nacional i la voluntat d'independència dels catalans. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, 1990.

Cerca il testo completo
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
Più fonti

Capitoli di libri sul tema "Voluntat"

1

Chappell, T. D. J. "Voluntas and the Voluntary". In Aristotle and Augustine on Freedom, 140–53. London: Palgrave Macmillan UK, 1995. http://dx.doi.org/10.1057/9780230379510_6.

Testo completo
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
2

Saffroy, Aurélie. "El dir i el fer lingüístic dels tortosins: entre la voluntat i la confusió". In Del manuscrit a la paraula digital / From Manuscript to Digital Word, 395–404. Amsterdam: John Benjamins Publishing Company, 2018. http://dx.doi.org/10.1075/ivitra.16.23saf.

Testo completo
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
3

Vidal Prado, Carlos. "Voluntary". In Dictionary of Statuses within EU Law, 613–19. Cham: Springer International Publishing, 2019. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-030-00554-2_78.

Testo completo
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
4

Lewis, Jane. "What does Contracting do to Voluntary Agencies?" In Voluntary Agencies, 98–112. London: Macmillan Education UK, 1996. http://dx.doi.org/10.1007/978-1-349-24485-0_7.

Testo completo
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
5

Kay, Richard. "What Kind of Leadership do Voluntary Organisations Need?" In Voluntary Agencies, 130–48. London: Macmillan Education UK, 1996. http://dx.doi.org/10.1007/978-1-349-24485-0_9.

Testo completo
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
6

Gibson, Robert B. "1. Questions about a Gift Horse". In Voluntary Initiatives, 3–12. Toronto: University of Toronto Press, 1999. http://dx.doi.org/10.3138/9781442603066-002.

Testo completo
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
7

Moffet, John, e Francois Bregha. "2. Non-Regulatory Environmental Measures". In Voluntary Initiatives, 15–31. Toronto: University of Toronto Press, 1999. http://dx.doi.org/10.3138/9781442603066-003.

Testo completo
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
8

Webb, Kernaghan. "3. Voluntary Initiatives and the Law". In Voluntary Initiatives, 32–50. Toronto: University of Toronto Press, 1999. http://dx.doi.org/10.3138/9781442603066-004.

Testo completo
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
9

Muldoon, Paul, e Ramani Nadarajah. "4. A Sober Second Look". In Voluntary Initiatives, 51–66. Toronto: University of Toronto Press, 1999. http://dx.doi.org/10.3138/9781442603066-005.

Testo completo
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
10

Moffet, John, e Francois Bregha. "5. Responsible Care". In Voluntary Initiatives, 69–92. Toronto: University of Toronto Press, 1999. http://dx.doi.org/10.3138/9781442603066-006.

Testo completo
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

Atti di convegni sul tema "Voluntat"

1

Lototsky, Anton Sergeevich. "«Voluntary» Detention". In АКТУАЛЬНЫЕ ВОПРОСЫ РАЗВИТИЯ ГОСУДАРСТВЕННОСТИ И ПУБЛИЧНОГО ПРАВА. Санкт-Петербург: Санкт-Петербургский институт (филиал) ВГУЮ (РПА Минюста России), 2020. http://dx.doi.org/10.47645/978-5-6044512-4-3_2020_2_11.

Testo completo
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
2

Chinea Guevara, Josefina. "Contentious jurisdiction and voluntary jurisdiction". In MOL2NET 2017, International Conference on Multidisciplinary Sciences, 3rd edition. Basel, Switzerland: MDPI, 2017. http://dx.doi.org/10.3390/mol2net-03-04975.

Testo completo
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
3

Eshraghi, Ali. "ICT practices by voluntary groups". In the 2013 conference. New York, New York, USA: ACM Press, 2013. http://dx.doi.org/10.1145/2441955.2441968.

Testo completo
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
4

Cyrol, Tomasz. "Voluntary Enforcement of Arbitral Awards". In XVII International Research-to-Practice Conference dedicated to the memory of M.I. Kovalyov (ICK 2020). Paris, France: Atlantis Press, 2020. http://dx.doi.org/10.2991/assehr.k.200321.108.

Testo completo
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
5

Cavusoglu, Huseyin, Zhuolun Li e Ke-Wei Huang. "Can Gamification Motivate Voluntary Contributions?" In CSCW '15: Computer Supported Cooperative Work and Social Computing. New York, NY, USA: ACM, 2015. http://dx.doi.org/10.1145/2685553.2698999.

Testo completo
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
6

Ali, S. Nageeb, Greg Lewis e Shoshana Vasserman. "Voluntary Disclosure and Personalized Pricing". In EC '20: The 21st ACM Conference on Economics and Computation. New York, NY, USA: ACM, 2020. http://dx.doi.org/10.1145/3391403.3399457.

Testo completo
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
7

Shishkin, Denis. "Evidence Acquisition and Voluntary Disclosure". In EC '21: The 22nd ACM Conference on Economics and Computation. New York, NY, USA: ACM, 2021. http://dx.doi.org/10.1145/3465456.3467586.

Testo completo
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
8

Maluccio, Saverio, Raoul Romano, Lucio Brotto, Daria Maso, Giulia Corradini, Alessia Portaccio, Lucia Perugini e Maria Vincenza Chiriaco. "The voluntary forest market of carbon". In Secondo Congresso Internazionale di Selvicoltura = Second International Congress of Silviculture. Accademia Italiana di Scienze Forestali, 2015. http://dx.doi.org/10.4129/2cis-sm-mer.

Testo completo
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
9

Merika, A. "Voluntary Disclosure in UK Higher Education". In International Conference on Research in Education, Teaching and Learning. acavent, 2018. http://dx.doi.org/10.33422/icetl.2018.11.82.

Testo completo
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
10

Kato, Mr Takahiro, Ms Tomoko Akiha, Mr Masayuki Hayashi e Mr Tohru Fujishima. "Adolescent's Voluntary Involvement in Space Educat..." In 56th International Astronautical Congress of the International Astronautical Federation, the International Academy of Astronautics, and the International Institute of Space Law. Reston, Virigina: American Institute of Aeronautics and Astronautics, 2005. http://dx.doi.org/10.2514/6.iac-05-e1.3.02.

Testo completo
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

Rapporti di organizzazioni sul tema "Voluntat"

1

Kotchen, Matthew, e Michael Moore. Conservation: From Voluntary Restraint to a Voluntary Price Premium. Cambridge, MA: National Bureau of Economic Research, dicembre 2007. http://dx.doi.org/10.3386/w13678.

Testo completo
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
2

Thomas, O. Voluntary Education Programs,. Fort Belvoir, VA: Defense Technical Information Center, febbraio 1997. http://dx.doi.org/10.21236/ada325517.

Testo completo
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
3

Yeigh, Maika. Does Voluntary Reading Matter? The Influences of Voluntary Reading on Student Achievement. Portland State University Library, gennaio 2000. http://dx.doi.org/10.15760/etd.1785.

Testo completo
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
4

Ali, S. Nageeb, Gregory Lewis e Shoshana Vasserman. Voluntary Disclosure and Personalized Pricing. Cambridge, MA: National Bureau of Economic Research, dicembre 2019. http://dx.doi.org/10.3386/w26592.

Testo completo
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
5

Crickenberger, Jon M. National Voluntary Laboratory Accreditation Program:. Gaithersburg, MD: National Institute of Standards and Technology, 2005. http://dx.doi.org/10.6028/nist.hb.150-22-2005.

Testo completo
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
6

Crickenberger, Jon M. National Voluntary Laboratory Accreditation Program:. Gaithersburg, MD: National Institute of Standards and Technology, 2005. http://dx.doi.org/10.6028/nist.hb.150-22-2008.

Testo completo
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
7

Stiefel, S. Wayne. National Voluntary Laboratory Accreditation Program:. Gaithersburg, MD: National Institute of Standards and Technology, 1992. http://dx.doi.org/10.6028/nist.ir.4817.

Testo completo
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
8

Stiefel, S. Wayne, e Eric R. Lindstrom. National Voluntary Laboratory Accreditation Program:. Gaithersburg, MD: National Institute of Standards and Technology, 1992. http://dx.doi.org/10.6028/nist.ir.4818.

Testo completo
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
9

Reichman, Jerome H. Non-Voluntary Licensing of Patented Inventions. Geneva, Switzerland: International Centre for Trade and Sustainable Development, 2003. http://dx.doi.org/10.7215/ip_ip_20030601d.

Testo completo
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
10

Garcia, Federico E., Ernest H. Joy e David L. Reese. Effectiveness of the Voluntary Education Program. Fort Belvoir, VA: Defense Technical Information Center, aprile 1998. http://dx.doi.org/10.21236/ada367215.

Testo completo
Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri
Ti possono interessare anche gli elenchi estesi di opere sul tema "Voluntat":
Articoli di riviste Tesi Libri
Offriamo sconti su tutti i piani premium per gli autori le cui opere sono incluse in raccolte letterarie tematiche. Contattaci per ottenere un codice promozionale unico!

Vai alla bibliografia