Articoli di riviste: "Voluntat"

1

Rubio, Josep E. "De Llull à March : memoria, enteniment, voluntat". Annexes des Cahiers de linguistique hispanique médiévale 14, n. 1 (2000): 115–22. http://dx.doi.org/10.3406/cehm.2000.2205.

Testo completo

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

2

Turull Rubinat, Max, e Jaume Ribalta Haro. "«De voluntate Universitatis». La formació i l'expressió de la voluntat del municipi (Tàrrega, 1214-1520)". Anuario de Estudios Medievales 21, n. 1 (2 aprile 2020): 143. http://dx.doi.org/10.3989/aem.1991.v21.1108.

Testo completo

Abstract (sommario):

Dans ce travail nous analysons l’origine d'une commune et essayons de découvrir le processus progressif qui permit à cette dernière de pouvoir maniféster une volonté unique, différente de celle de ses membres. C'est pour cette raison que nous étudions les moyens et les systèmes de décision qui firent qu'une personne juridique -telle que la commune- jouisse de la capacité opérante nécessaire pour affronter les exigences d'une société déterminée. L'objet de la recherche est l’origine et le développement de la commune en premier lieu, et ensuite du conseil de Tàrrega depuis 1214 jusqu’à 1520. Ni les origines historiques de Tàrrega, ni son organisation institutionnelle pendant le bas Moyen Age, ni la compilation des différents systèmes d'élection des charges du gouvernement, ni l'analyse du personnel du Conseil tout au long des années ne nous intéressent donc pour le moment. Nous voulons démontrer que les différents moyens et systèmes de décision et le personnel même du Conseil -tant s'il s'agit d'élire des postes du gouvernement que d'approuver des ordinations-, ne sont absolument pas arbitraires mais répondent plutôt à une logique historico-juridique et ne peuvent être compris que si l'on part d'une base théorique qui tienne compte non seulement de l'évolution socio-économique de la société catalane et europénne en général dès les XI, XII et XIIIemes, mais aussi des conséquences que comporta l'introduction, dans ce domaine-là, du droit commun.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

3

Martínez, Caterina. "De l’[emoció] a la [contra voluntat]: el procés de gramaticalització de malgrat als segles XII-XVI". SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 12 (21 dicembre 2018): 86. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.12.13665.

Testo completo

Abstract (sommario):

Resum: L’estudi que presentem se centra en el procés de gramaticalització de malgrat, des del paper com a Sintagma Nominal originari que expressa una [emoció] fins al valor de [contra voluntat] que arribà a assolir com a Sintagma Preposicional. Parem esment especialment en la retracció que experimentà malgrat justament a partir del segle xvi. Examinem l’evolució de malgrat segons les propostes de la Lingüística Cognitiva i, concretament, la Teoria de la Gramaticalització, i les combinem amb els plantejaments de l’Anàlisi del Discurs, la Teoria de l’Argumentació i la Pragmàtica. La defensa del canvi lingüístic arrelat en l’ús, d’acord amb la Teoria de la Intersubjectivació, ens ajuda a revisar les fonts i els valors de malgrat en català.Paraules clau: malgrat, gramaticalització, intersubjectivació, connector parentètic, desgrat, contra voluntat, concessivitat, focalització, retracció.Abstract: The present study focuses on the process of grammaticalization of malgrat, from the paper as an original Noun Phrase expressing an [emotion] to the value of [against will] that it has reached as a Preposition Phrase. We pay special attention to the retraction experienced by malgrat just as from the 16th century. We examine the evolution of malgrat according with the proposals of Cognitive Linguistics and, specially, the Theory of Grammaticalization, and we combine them with the approaches of Discourse Analysis, Argumentation Theory and Pragmatics. The defense of the linguistic change rooted in the use, in accordance with the Theory of Intersubjectivity, helps us to review the sources and the values of malgrat in Catalan.Keywords: malgrat, grammaticalization, intersubjectification, parenthetical connector, displeasure, against will, concessivity, focusing, retraction.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

4

Cuenca Almenar, Salvador. "La imatge aristotèlica del paralític i la malaltia de la voluntat al poema 74 d’Ausiàs March". SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 7, n. 7 (29 giugno 2016): 42. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.7.8441.

Testo completo

Abstract (sommario):

Resum: El símil de la segona cobla de la cançó 74 d’Ausiàs March s’articula al voltant d’un mot agrest i poc poètic: «paralític». Dues obres de divulgació aristotèlica del dos-cents, la Summa Alexandrinorum i la Sententia libri Ethicorum de Tomàs d’Aquino, també empren «paralític» en el mateix context, a saber, per a referir-se a l’incontinent, és a dir, a qui pateix la malaltia de la voluntat. L’objectiu d’aquestes línies és mostrar la relació conceptual entre el poema 74 i aquests dos textos basats en l’Ètica nicomaquea d’Aristòtil. Paraules clau: Ausiàs March, Aristòtil, Summa Alexandrinorum, Brunetto Latini, Tomàs d’Aquino Abstract: The paralysis metaphor is crucial to the understanding of the second stanza of March’s poem 74. Two 13th century works, essential for the dissemination of Aristotle’s thought, namely, the Summa Alexandrinorum and Aquinas’s Sententia libri Ethicorum use the metaphor to adress the same moral issue: the akrasia or weakness of the will. This paper will examine the relationship between poem 74 and those two Aristotelian works. Key words: Ausias March, Aristotle, Summa Alexandrinorum, Brunetto Latini, Aquinas

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

5

Mestre Roca, Francesca. "El diàleg com a forma. Usos antics i moderns". Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia 2, n. 9 (5 marzo 2020): 167–78. http://dx.doi.org/10.1344/afam2019.9.2.16.

Testo completo

Abstract (sommario):

És habitual llegir que el diàleg va ser inventat, com a forma escrita, a l’Atenes democràtica i que l’obra de Plató n’és l’origen tant des del punt de vista literari com filosòfic. Després de Plató, a l’antiguitat, la forma continua viva, sovint amb la voluntat de seguir l’autoritat que expressar-se com Plató representava, però no sempre, ja que diàlegs com els de Llucià, per exemple, són igualment celebrats però en realitat tenen ben poca cosa de l’esprit amb el qual Plató s’hi va posar. El propòsit d’aquesta comunicació és fer un breu repàs dels canvis que experimenta la forma del diàleg a la mateixa antiguitat i veure’n la petja en els diàlegs de Paul Valéry, amb l’objectiu d’escatir quina mena de tradició clàssica comporta la utilització d’aquesta forma.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

6

Gregori, Alfons. "El mite de l’esperit fantasmal durant el Modernisme: transposició, irrealitat i creences". Caplletra. Revista Internacional de Filologia, n. 67 (16 ottobre 2019): 15. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.67.15369.

Testo completo

Abstract (sommario):

Amb la voluntat de contribuir a l’escassament estudiada literatura fantàstica catalana, el present article és una aproximació a dos dels motius cabdals d’aquesta modalitat literària, és a dir, els fantasmes i els esperits encarnats. Així, partim d’un fonament teòric interdisciplinari a l’entorn de la funció imaginativa de l’ésser humà per tal d’analitzar un petit corpus de narrativa breu escrita durant l’època modernista en què el component irreal determina l’adscripció genèrica de l’obra i resulta clau en l’engranatge textual del relat. En concret es tracta de dos contes força oposats entre ells: un de M. Genís i Aguilar i un segon de J. Zanné. Tot aplicant les nocions vinculades a la hipertextualitat literària difoses per Genette, examinem els condicionants estètics, ideològics i religiosos en la reescriptura dels mites i dels hipotextos que es localitzen en cadascun dels relats.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

7

Fuente Lafuente, Carlos, Gloria ´Campos García de Quevedo, Carlos Cortina e Antonio Sánchez-Bayón. "De l´'localisme a la universalitat via Protocol i maridatge de conceptes soci-religiosos: Corpus Christi, Berga i la Patum". Journal of the Sociology and Theory of Religion 6 (19 ottobre 2017): 31. http://dx.doi.org/10.24197/jstr.0.2017.31-54.

Testo completo

Abstract (sommario):

El protocol (al Corpus Christi de Berga i a la Patum) és l’instrument que interrelaciona, cohesiona i amalgama la forma i el fons, el continent i el contingut, l’ens concret i l’abstracte, la matèria i l’esperit, i l’ànima del més aquí amb el més enllà. És l’eina que dóna arrelament i transcendència al cel, a la terra i a la tradició que els homes i les dones han sabut crear, conrear i llegar en el temps. I aquesta fidelitat i aquesta lleialtat a la seva essència, al seu credo intemporal i a les seves conviccions temporals són les que fan viure la gent amb convicció, voluntat, il·lusió, emoció i esperança i, a la vegada, li confereixen projecció geogràfica i temporal, de manera que allò que fan interessi i pugui convenir a tots els pobles sota la capa del sol, més enllà de la circumstància particular de la col·lectivitat.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

8

Cerdà Subirachs, Jordi. "El Brasil en la Barcelona de postguerra". Dictatorships & Democracies, n. 6 (15 dicembre 2018): 9–50. http://dx.doi.org/10.7238/dd.v0i6.3149.

Testo completo

Abstract (sommario):

L’article pretén presentar la recepció de la poesia brasilera en el context català de la primera postguerra. Les autoritats franquistes van propiciar un nou marc de relacions culturals amb el continent americà i, concretament, amb el Brasil. L’emergència política i econòmica d’aquest país durant aquest període el va convertir també en un pol atractiu per a molts catalans. Si bé ha estat prou reconeguda la figura de João Cabral de Melo com a mitjancer cultural, cal situar-lo en un context molt més dinàmic i participat per altres agents com Raul Bopp, Alfonso Pintó o Rafael Santos Torroella. El combat polític i estètic del poeta brasiler per assolir un espai propi, singularitzat respecte a la seva pròpia tradició, convertirà Barcelona i la cultura catalana en un dels seus principals camps de maniobra. En aquest treball s’editen dues cartes de Cabral de Melo a Joan Brossa, en què es fa explícita la voluntat interventora del poeta brasiler en la cultura catalana del moment.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

9

Gavaldà, Antoni, e Josep Maria Pons. "Ciutadania europea. Què hi poden aportar les Ciències Socials?" Comunicació educativa, n. 22 (1 gennaio 2009): 31. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200931-34.

Testo completo

Abstract (sommario):

<p>Podem plantejar-nos si és possible construir una identitat europea. I ens podríem conformar amb una Unió Europea que només ens interessés pels seus avantatges econòmics i no per valors o cultures. En ocasions, les declaracions d’alguns governants euroescèptics han semblat anar en aquesta línia, i no creiem que sigui necessari explicar fins a quin punt s’empobriria el projecte europeu si alguna vegada aquests plantejaments s’acabessin imposant. Però una altra possibilitat molt més estimulant seria que atribuíssim la principal raó de ser de la Unió Europa a la voluntat dels seus governs i dels seus ciutadans de compartir un futur comú sota determinats valors. En aquest cas ja no existeixen determinacions historicoculturals ni definicions limitadores, sinó un concepte d’Europa obert en el qual l’educació i la ciutadania passen a assumir una importància fonamental. Així, el principal element d’unió per als europeus no seria tant el passat o la cultura, sempre imprecisos, sinó la decisió de participar en un procés incloent que beneficiés tots els implicats.</p>

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

10

Garcia Molsosa, Marta. "Factors que condicionen l'experiència i els resultats escolars dels infants tutelats residents en CRAE. Revisió de la literatura". Pedagogia i Treball Social 5, n. 2 (1 giugno 2017): 52. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v5i2.22159.

Testo completo

Abstract (sommario):

L’article descriu la situació i les particularitats dels infants i adolescents en acolliment residencial a Catalunya dins el context escolar. Partint de les dades recollides recentment en el marc del projecte d’investigació europeu YiPPEE, s’exposen alguns factors que permeten comprendre la vulnerabilitat de la seva situació a partir de l’anàlisi de les aportacions de la investigació i literatura científica sobre les variables que incideixen en les elevades taxes de fracàs escolar que presenten. En l’article es suggereixen algunes línies d’investigació educativa per avançar en la lluita contra el fracàs escolar d’aquest col·lectiu, amb la voluntat de contribuir a situar aquesta problemàtica dins les prioritats del sistema de protecció i d’educació i generar alternatives a la realitat actual que permetin superar la situació de desavantatge social que pateixen aquests infants i adolescents i els obstacles i dificultats que es troben els seus itineraris educatius. Partint de la pre-missa que l’educació formal ha uria de ser, per a aquest col·lectiu, una gran oportunitat per al reeiximent personal i la participació social i posant de manifest que les dades i investigacions sobre la temàtica indiquen que encara queda molt camí per recórrer.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

11

Molina Figueras, Joan. "«Paine pour joie». La divisa de Pere de Portugal, un príncep de la tardana edat mitjana". Caplletra. Revista Internacional de Filologia, n. 68 (1 aprile 2020): 15. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.68.16464.

Testo completo

Abstract (sommario):

Les divises van sorgir a finals del segle XIV amb l’objectiu de superar les limitacions del sistema heràldic, subjecte a un codi massa rígid i concebut exclusivament per traslladar conceptes dinàstics i de llinatge. Aquest estudi proposa una dissecció de l’autèntic «alter ego» literari i estètic escollit pel noble Pere de Portugal, efímer rei dels catalans (1464-1466). La cartografia de la seva divisa, present a tota mena d’espais arquitectònics i objectes personals i institucionals, revela que en va fer un ús extraordinàriament intensiu, primer a Portugal i, més tard, a Catalunya. Darrera la majoria d’aquestes manifestacions hi palpiten el desig de legitimació i un fort sentit estètic. Però per damunt de tot la voluntat d’expressar una màxima moral, connectada amb la literatura cavalleresca o especular, inspirada, entre d’altres, en els corrents de la filosofia moral pagana (Sèneca i Boeci) i dels humanistes del tres-cents italià. Només així podem entendre que la divisa Paine pour joie, com altres fórmules emblemàtiques semblants, és fruit de les inquietuds i els anhels intel·lectuals d’un cavaller tardomedieval més que el reflex-sublimació de les seves experiències biogràfiques.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

12

Valsalobre, Pep. "L’estètica emocional de la transformació: una revisitació barroca de la faula d’Apol·lo i Dafne". Caplletra. Revista Internacional de Filologia, n. 70 (22 aprile 2021): 81. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.70.19996.

Testo completo

Abstract (sommario):

El conegut sonet XIII de Garcilaso de la Vega «A Dafne ya los brazos le crecían» degué establir el paradigma literari del dolor amorós en la figura d’Apol·lo desconsolat per la pèrdua de Dafne, almenys en la literatura renaixentista peninsular. Per això, un segle després, Francesc Fontanella reprèn el sonet garcilasià i en fa una relectura profundament barroca. El text català «transforma» la simetria i l’ordre amb què el sonet castellà descriu la metamorfosi de la nimfa en una amalgama indestriable entre l’antic ésser i la nova realitat, entre l’humà i la planta, i en congela la figura mutacional: no interessen els orígens o els resultats del procés tant com la mutació en ella mateixa, opció que s’avé amb la consideració del Barroc com l’estètica de la transformació. Paral·lelament, els termes bàsicament sensorials del text renaixentista són transmutats en el sonet català en característiques emocionals humanes; el poeta Barroc posa l’èmfasi en la intencionalitat (quasi auto-) transformativa de Dafne, a qui el text atribueix una extraordinària voluntat contrària a Apol·lo, inútil al capdavall. Finalment, el text elegíac de Fontanella trenca amb les seculars expectatives canòniques del sonet renaixentista com a emblema del desconsol amorós per superar-les a partir de la literaturització de l’experiència biogràfica.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

13

García Jorba, Juan M. "Testimonis de Jehovà". Arxiu d'Etnografia de Catalunya, n. 8 (12 febbraio 2016): 49. http://dx.doi.org/10.17345/aec8.49-73.

Testo completo

Abstract (sommario):

L'organització coneguda sota el nom de Testimonis de Jehovà va sorgir als Estats Units d'Amèrica al darrer terç del segle XIX. Charles Taze Russell en va ser el seu fundador i qui va donar els primers passos en el procés d'expansió internacional d'aquesta comunitat. Russell va néixer a Allegheny, Pittsburg (Pennsilvània), al si d'una família benestant d'emigrants escoto-irlandesos. L'evolució del seu pensament religiós s'ha d'emmarcar a partir de l'educació presbiteriana que va rebre, en especial pel que fa a la consideració de la Bíblia com l’única font per conèixer la voluntat divina i a l'èmfasi subsegüent en l'aprofundiment del saber escriptural. D'altra banda, els continguts de la doctrina de la predestinació i del càstig etern presents al credo calvinista feien trontollar les seves conviccions religioses. Un Déu creador de condemnats no podia ésser el Déu d'amor i bondat a què es feia esment al Nou Testament. Així, va trencar amb la fe dels seus pares tot iniciant un procés de recerca de la veritat. Res no semblava satisfer els seus anhels. La temptació del laïcisme creixia en el jove. Ell mateix reconeixia, l'any 1869, la inutilitat del seu esforç inquisitiu i la seva predisposició a centrar-se en el negoci de teles que compartia amb el seu pare des dels quinze anys. Tot, però, canviaria sobtadament.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

14

Turull, Isabel. "La llengua de Carles Riba: el cas de Guillot, bandoler". SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 5, n. 5 (12 giugno 2015): 292. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.5.6391.

Testo completo

Abstract (sommario):

Resum: En l'àmbit d'un estudi sistemàtic sobre la llengua de Carles Riba, n'analitzem aquí un conte primerenc. Guillot, bandoler, publicat probablement cap al 1918, representa la primera incursió de l'autor en la narrativa per a infants, en un moment en què la fixació de l'ortografia i la normativa fabrianes encara es troba en evolució. Hi veiem, doncs, un llenguatge que aspira a la correcció però que és al mateix temps espontani, mentre podem relacionar-ne alguns trets característics amb la voluntat d'adherir-se a un gènere narratiu concret. En aquest sentit, la tradició rondallística admet la presència de termes de registre més elevat en un context de mímesi literària del llenguatge parlat, cosa que justificaria la presència en aquest text d'expressions com: «pujaven [...] tan instruïdets»; al costat de: «la bèl·lica munió». Paraules clau: Riba - narrativa - gènere - registre Abstract: As a part of a sistematic study on Carles Riba's language, we analyse in this paper one of his first short stories. Guillot, bandoler represents the author's first attempt to write a children's tale: it was published in 1918, in a moment when Fabra's works on Catalan's orthography and normative were still evolving. It presents, thus, a language that tends to correctness but that is also spontaneous, while we can link some of its characteristic features to the author's will of adhering to a concrete literary genre. The tale's tradition allows the presence of terms that belong to a more elevated language in a context of literary mymesis of the spoken language, and that would justify the presence in this text of expressions like: «pujaven [...] tan instruïdets»; next to: «la bel·lica munió». Keywords: Riba - narrative - genre - register

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

15

Dols Salas, Nicolau. "Descripció i prescripció en la Gramàtica catalana de Fabra (1918) i en la Gramàtica de la Llengua Catalana de l’IEC (2016)". Ítaca. Revista de Filologia, n. 10 (15 dicembre 2019): 23. http://dx.doi.org/10.14198/itaca2019.10.03.

Testo completo

Abstract (sommario):

L’aparició de la Gramàtica de la Llengua Catalana (2016), de l’Institut d’Estudis Catalans, ha fet sorgir un debat sobre els límits de la descripció i la prescripció gramaticals. En el fons, es tracta de decidir si la competència dels parlants ha de ser dirigida externament o si, per contra, ha de constituir la base natural de la prescripció. Aquest article aprofita la proposta de Myhill (2004) sobre els factors subjacents de la normativa —autoritat instituïda, respecte pels texts antics, i prestigi d’un grup social— per a analitzar la pràctica prescriptiva en la Gramàtica catalana de Fabra (1918) i en la gramàtica normativa vigent de l’Institut d’Estudis Catalans. La voluntat fabriana de basar la normativa gramatical en la competència dels parlants més que no en els texts antics, només usats secundàriament, xoca amb una certa fossilització de la concepció normativa d’alguns crítics de la Gramàtica de la Llengua Catalana (2016), més proclius a un model gramatical d’autoritat prescriptiva explícita. Els arguments a favor d’aquesta darrera posició es basen en una percepció de decliu de la competència dels parlants, que es pot arribar a negar a les generacions més joves. S’il·lustren casos clars d’orientació descriptiva en la Gramàtica catalana de 1918, no només com a constatació de com és el català, sinó també d’aspectes sense consens clar entre els parlants —ús de en i al davant infinitiu— a l’espera de la determinació social d’una preferència. També s’analitzen la tècnica prescriptiva de la Gramàtica de la llengua catalana, amb determinació de quatre fórmules prescriptives, una de les quals («s’evita», i no pas «cal evitar») pot analitzar-se com a reconeixement de la capacitat del parlant per navegar entre els nivells de formalitat a què té accés.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

16

Gombau Domingo, M. Carme. "Les revistes bilingües a la Tortosa de la II República". SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 9, n. 9 (12 giugno 2017): 208. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.9.8233.

Testo completo

Abstract (sommario):

Resum: Enmig d’un panorama periodístic escrit exclusivament en castellà, sorgeix el primer rotatiu escrit íntegrament en català a Tortosa: La Veu de Tortosa. El succeeix La Veu de la Comarca en la voluntat de «desvetllar la consciència catalanista de la comarca tortosina». Tots dos rotatius representen la introducció del regionalisme a les terres de l’Ebre i del catalanisme conservador, en una ciutat on predominaren els partits dinàstics espanyols durant la primera dècada del segle xx. Després del silenci de la dictadura primorriverista, apareix un setmanari homònim del de principis de segle com a plataforma de difusió d’un partit comarcal afí al de la Lliga Regionalista. En contrapartida, la revista Vida Tortosina, primer, i el quinzenari Acció, després, esdevenen els òrgans d’expressió d’Acció Catalana i representen un moderat nacionalisme d’esquerres. Regionalistes i nacionalistes pretenien fer front a la força política majoritària a Tortosa amb l’establiment de la ii República, els republicans marcel·linistes. Paraules clau: terres de l’Ebre, premsa comarcal, catalanisme, actituds lingüístiques Abstract: In the middle of a journalistic circuit written exclusively in Spanish, comes the first newspaper written entirely in Catalan in the city of Tortosa: La Veu de Tortosa. This one is followed by La Veu de la Comarca which has the firm intention of «awake the Catalan consciousness of the district of Tortosa». Both newspapers represent the introduction of regionalism in Terres de l’ Ebre and the Catalan language in a zone dominated throughout the first decade of the twentieth century by Spanish dynastic parties. After the silence of the dictatorship of Primo de Rivera appears a homonymous weekly as a diffusion platform of a district party related to the Lliga Regionalista. In counterpart, the magazine Vida Tortosina first, and the biweekly Acció after, become organs of expression of Acció Catalana and represent a moderate progressive nationalism. Regionalists and nationalists tried to fight the greatest political force in Tortosa with the establishment of the II Republic, the «marcel·linistes» Republicans. Keywords: Ebre’s land, tortosin press, Catalanism, linguistic actitudes

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

17

Ma, Lian-fu, De-qiu Chen e Yun-jia Zhong. "Mandatory governance, voluntary governance and firm performance: An analysis of china listed firms". Corporate Ownership and Control 6, n. 4 (2009): 438–49. http://dx.doi.org/10.22495/cocv6i4c4p2.

Testo completo

Abstract (sommario):

Under the background of evoluntion of the corporate governance institution from mandatory governance to voluntary governance , the paper examined the effects of mandatory governance and voluntary governance on firm performance, whichbased on a constructed index for China listed firms voluntary governance level.we find that mandatory governance has no significant effect on firm performance;voluntary governance has an impetus effect on firm performance,and the impetus effect of volunray governance on firm performance is higher with lower mandatory governance.These results are still exist even considering the endogeneity of voluntary governance.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

18

Wulandari, Atikah, e Salma Taqwa. "Pengaruh Kinerja Pemerintah Daerah Dan Karakteristik Pemerintah Daerah Terhadap Voluntary Graphics Disclosure Pada Pemerintah Kabupaten/Kota Di Indonesia Tahun 2017". JURNAL EKSPLORASI AKUNTANSI 1, n. 4 (5 dicembre 2019): 1896–915. http://dx.doi.org/10.24036/jea.v1i4.184.

Testo completo

Abstract (sommario):

The objective of this study is to determine the effect of Local Government Performance, Level of Dependency, Local Government Location and Local Government Wealthy to Voluntay Graphics Disclosure on local government financial report in Indonesia. The sample of this study using the 231 districts/cities in Indonesia period of 2017. Sampling was done by using purposive sampling method. The type of data used is secondary data obtained from local government financial report (LKPD). The analytical method used is multiple linear regression analysis models were performed with SPSS 20.0. Results of regression testing showed that only level of dependency which effect negative and significant to voluntary graphics disclosure, while lokal government performance, local government location and local government wealthy not significantly effect to voluntary graphics disclosure on local government (districts/cities) in Indonesia period of 2017.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

19

Streck, Lenio Luiz. "Voluntas legis versus voluntas legislatoris". Revista Brasileira de Direitos Fundamentais & Justiça 7, n. 25 (30 dicembre 2013): 151–69. http://dx.doi.org/10.30899/dfj.v7i25.237.

Testo completo

Abstract (sommario):

O presente artigo demonstra como a dogmática jurídica reinante em terrae brasilis ainda continua atrelada aos paradigmas filosóficos objetivista (metafísica clássica) e subjetivista (metafísica moderna), não conseguindo encontrar um modo de interpretar os textos normativos sem recorrer à velha discussão acerca da “vontade da norma” ou do “espírito do legislador”. Dessa forma, pretende-se superar essa dicotomia a partir da viragem hermenêutica ocorrida no século XX e das conquistas do Constitucionalismo Contemporâneo.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

20

Prior Olmos, Ángel. "Historia de la voluntad y banalidad del mal". Arbor 186, n. 742 (26 marzo 2010): 211–26. http://dx.doi.org/10.3989/arbor.2010.742n1102.

Testo completo

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

21

Cabrera, Leoncio López-Ocón. "La voluntad pedagógica de Cajal, presidente de la JAE". Asclepio 59, n. 2 (30 dicembre 2007): 11–36. http://dx.doi.org/10.3989/asclepio.2007.v59.i2.230.

Testo completo

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

22

Ellacuría, Ignacio. "Voluntad de fundamentalidad y voluntad de verdad". Revista Latinoamericana de Teología 3, n. 8 (31 agosto 1986): 113–31. http://dx.doi.org/10.51378/rlt.v3i8.6167.

Testo completo

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

23

Bajpai, Atal Behari. "Best Practices” in Voluntary Organisations". Paripex - Indian Journal Of Research 3, n. 6 (15 gennaio 2012): 125–28. http://dx.doi.org/10.15373/22501991/june2014/40.

Testo completo

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

24

Sobański, Remigiusz. "Prawo jako wartość". Prawo Kanoniczne 42, n. 3-4 (20 dicembre 1999): 11–26. http://dx.doi.org/10.21697/pk.1999.42.3-4.01.

Testo completo

Abstract (sommario):

Praesentatur relatio habita occasione sessionis scientificae convocatae a Facultate luris Canonici Academiae Theologiae Catholicae die 19.4.1999. Thema propositum erat: „Ius europaeum. Radices et cursus evolutionis”. In relatione tractabatur non de valoribus iuris, sed de iure ut valore. In Europa ius semper magni aestimabatur, idea iuris animo informata et cogitatione concepta tamen in realitate vitae et conditione humana ad effectum deduci conabatur. Ius lingua exprimitur, traditur et depostulatur, „ius dicitur”, ius tribuitur, ideoque ius in processu ad effectum perducitur. Ius uti instrumentum iustitiae utitur. Problemata quae habitudinem iuris et iustitiae attingunt elucidantur. Advocato dicto Ulpiani „iustitia est constans et perpetua voluntas ius suum cuique tribuens” praesupposita iuris, nempe voluntas iustitiae, exponuntur: sine dominanti in societati voluntate iustos esse ius sensum non habet, cum observantia iuris praescribi non possit. Tensio afficit praxim iuris, nempe ius dependet a generali saltem intentione observandi, simulque exsecutionem observationis praesupponit. Quod practice significat ius in effectum ducendum solidarietatem postulare. Ius, quod realiter ut ius positivum (ius positum) exsistit uti valorem duobus sub aspectibus eminet: 1. Normativa comprehensio valorum quae im societate magna aestimatione gaudent („veritas socialis” in forma ordinis iuridici), 2. Procedurae ad consensum socialem adipiscendum stabilitae, consensus quoad proceduras consensui quoad „veritatem socialem” prodest. In fine sermo fit de magno momento iuris in historia et cultura europaea et de iure bono communi nationum Europae.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

25

Gómez-Espíndola, Laura Liliana. "St. Anselmo and the Debates on Free Will". Pensamiento y Cultura 14, n. 2 (1 dicembre 2011): 174–86. http://dx.doi.org/10.5294/pecu.2011.14.2.5.

Testo completo

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

26

Rodríguez Gutiérrez, Borja. "La voluntad iconográfica y aristocrática de El artista". Revista de literatura 73, n. 146 (28 dicembre 2011): 449–88. http://dx.doi.org/10.3989/revliteratura.2011.v73.i146.270.

Testo completo

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

27

Donapetry, María. "La voluntad de valor en el cine de Isabel Coixet". Arbor 188, n. 758 (30 dicembre 2012): 1107–16. http://dx.doi.org/10.3989/arbor.2012.758n6009.

Testo completo

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

28

Subramaniam, Muthaloo. "Sociology of Individual Voluntary Tax Compliance". International Journal of Psychosocial Rehabilitation 24, n. 1 (20 gennaio 2020): 907–17. http://dx.doi.org/10.37200/ijpr/v24i1/pr200197.

Testo completo

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

29

Campos, Antonio. "One Hundred Years of Medicine in Spain. An Exhibition and a willingness". ACTUALIDAD MEDICA 99, n. 792-Suplemento II (2 ottobre 2014): 7–8. http://dx.doi.org/10.15568/am.2014.792.sp02.ed01.

Testo completo

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

30

Cajigal Cánepa, Ivana, e María Gabriela Manera. "Autonomy of de will in couple’s affective relationships". Perspectivas 9, n. 1 (1 gennaio 2019): 31–48. http://dx.doi.org/10.19137/perspectivas-2019-v9n1a03.

Testo completo

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

31

Hansen, Peter. "Frivillig repatriering - en beskrivelse og kritik af et ideal". Dansk Sociologi 9, n. 1 (10 febbraio 1998): 23–37. http://dx.doi.org/10.22439/dansoc.v9i1.755.

Testo completo

Abstract (sommario):

Voluntary repatriation. Description and critique of an ideal Voluntary repatriation is often considered a natural, ideal and nonproblematic solution to the refugee problem. This idealization is based mainly on an implicit understanding of refugees and identity, not on positive experiences from earlier repatriation projects. In lo¬calizing the logic behind the idealiza¬tion of voluntary repatriation, it is ne¬cessary to explicate a perception of the world with a sedentarist metaphysics at its core. This perception divides the world into nation states inhabited by es¬sentialized cultural communities and sees acquisition of identity as coming from these cultural roots. A refugee is a challenge to a sedentarist metaphysics merely because the refugee is not seden¬tary. The refugee has lost his/her identi¬ty and membership of a natural given community, his/her home. To repatriate is to reestablish the national order of things. Empirical studies problematize the idealization and naturalness of volunta¬ry repatriation. Living miles away from one’s home land is not necessarily the same thing as having lost one’s identity. The decision to repatriate is not always the natural choice, and repatriation and reintegration into one’s home land is ra¬rely a nonproblematic return to things as they were before exile. The idealiza¬tion of voluntary repatriation is based on a problematic conception of refugee identity. In contrast to a sedentarist me¬taphysics, this article suggests that iden¬tities are not static and solely given by the location of a person’s roots, but are always in the process of being construc¬ted. Therefore voluntary repatriation can never reestablish things as they we¬re before, since both the refugees and those who stay behind have changed. A viable solution to the refugee problem must take into consideration the context of repatriation which includes different actors with potentially conflicting inter¬pretations and experiences and should not resort entirely to the implicit logic of the natural order of things.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

32

Mora Brugués, Joan, Concepción Calleja Pereda e José Eugenio López García. "Voluntad de coherencia". Revista Médica de Homeopatía 1, n. 1 (dicembre 2008): 1. http://dx.doi.org/10.1016/s1888-8526(08)70001-8.

Testo completo

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

33

Macor, Darío. "La voluntad intelectual". Estudios Sociales 40, n. 1 (17 marzo 2011): 9–13. http://dx.doi.org/10.14409/es.v40i1.2672.

Testo completo

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

34

Vásquez, Stella Maris. "Motivación y voluntad". Revista de Psicología 27, n. 2 (6 marzo 2009): 185–212. http://dx.doi.org/10.18800/psico.200902.002.

Testo completo

Abstract (sommario):

Se hace un análisis de la relación entre la motivación y los procesos volitivos, tal como es presentada por las actuales teorías de la motivación, con la tesis de que la separación que éstas plantean entre ambos momentos de la conducta tiene su raíz teórica en la concepción tripartita de la mente, tal como fue formulada a partir de Kant y de Tetens. A partir de estos autores, el sentir se reduce a sentimiento y la voluntad es conceptuada como energía sin objeto propio. Se presentan los hitos históricos principales de este giro y se hace una consideración sintética de la teoría de la motivación de Nuttin, presentada como alternativa superadora de los límites de otras teorías actuales. Se esbozan algunas consecuencias educativas.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

35

González-Ayesta, Cruz. "Scotus’ Interpretation of the Difference between Voluntas ut Natura and Voluntas ut Voluntas". Franciscan Studies 66, n. 1 (2008): 371–412. http://dx.doi.org/10.1353/frc.0.0005.

Testo completo

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

36

Van Der Sluis, Isaac. "How Voluntary is Voluntary Euthanasia?" Journal of Palliative Care 4, n. 1-2 (marzo 1988): 107–9. http://dx.doi.org/10.1177/0825859788004001-233.

Testo completo

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

37

Harris, Richard. "Voluntary separation or voluntary mixing?" Dialogues in Human Geography 6, n. 3 (novembre 2016): 305–7. http://dx.doi.org/10.1177/2043820616644371.

Testo completo

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

38

Webber, Frances. "How voluntary are voluntary returns?" Race & Class 52, n. 4 (aprile 2011): 98–107. http://dx.doi.org/10.1177/0306396810396606.

Testo completo

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

39

Montero González, Martha Soledad. "El Emilio: conocimiento e instrucción". Magistro 5, n. 9 (30 giugno 2011): 113. http://dx.doi.org/10.15332/s2011-8643.2011.0009.07.

Testo completo

Abstract (sommario):

Un hombre independiente es capaz de valerse por sí mismo mediante el usode sus conocimientos. Un hombre libre tiene voluntad para elegir. Un hombrevirtuoso cuenta con criterio para vivir. De ahí, que sepa conducirse como unindividuo en su vida privada, como un ciudadano en su vida pública y comoparte de una sociedad en su vida colectiva. Por ello, fuerza y vigor, voluntady libertad, sentidos y conocimientos son los elementos que le enseñarán aEmilio el oficio de vivir. En este artículo se hace una aproximación reflexivasobre la noción de conocimiento y su relación con el concepto de instrucciónen El Emilio, obra filosófica y pedagógica escrita por Rousseau y publicadaen 1762. El autor afirma que todos los individuos nacen capaces de aprender,pero también nacen sin saber nada. Sin embargo, en la medida en que elniño va creciendo, son las sensaciones, las necesidades y las experienciaslas que le enseñan y contribuyen a que aprenda a usar los sentidos y losconocimientos. Los sentidos son afectados por las primeras sensaciones,que son consideradas materiales del conocimiento y facilitan la formaciónde la memoria y del entendimiento. El movimiento, por su parte, conecta alniño con su cuerpo, con sus fuerzas y con su voluntad, haciendo posibleque se convierta en un individuo dueño de sí mismo. La formación de unasubjetividad, la necesidad de un deseo de saber y el despertar de la curiosidadpor conocer son los elementos que constituyen la educación, en tantoobjeto de estudio de esta obra.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

40

Calderón González, Jacinto H. "Voluntad general y Revolución". Analecta Política 9, n. 16 (2019): 151–70. http://dx.doi.org/10.18566/apolit.v9n16.a08.

Testo completo

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

41

Ramón y Cajal, Santiago. "Enfermedades de la Voluntad". Anales de la Facultad de Medicina 56, n. 2 (7 aprile 2014): 71. http://dx.doi.org/10.15381/anales.v56i2.5269.

Testo completo

Abstract (sommario):

Todos hemos visto profesores superiormente dotados, desbordantes de actividad o iniciativas, en posesión de suficientes medios de trabajo, y que, sin embargo, no realizan obra personal ni escriben casi nunca. Sus discípulos y admiradores esperan con ansia la obra grande, legitimadora del alto concepto que del maestro se formaron, pero la obra grande no se escribe y el maestro continúa callando.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

42

Conde, Camilo J. Cela, e Gisèle Marty. "Ley, voluntad y predicción". Estudios de Psicología 19, n. 59 (gennaio 1998): 105–20. http://dx.doi.org/10.1174/02109399860400757.

Testo completo

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

43

Enjolras, Bernard. "Voluntas 2011 December Issue". VOLUNTAS: International Journal of Voluntary and Nonprofit Organizations 22, n. 4 (19 ottobre 2011): 553–54. http://dx.doi.org/10.1007/s11266-011-9227-z.

Testo completo

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

44

Anheier, Helmut, e Martin Knapp. "Voluntas: an editorial statement". Voluntas 1, n. 1 (maggio 1990): 1–12. http://dx.doi.org/10.1007/bf01398488.

Testo completo

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

45

Weidinger, P. "Voluntas aegroti suprema lex". Manuelle Medizin 55, n. 6 (21 novembre 2017): 396–400. http://dx.doi.org/10.1007/s00337-017-0329-6.

Testo completo

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

46

Siguero, Elisa Rodríguez, Ivo Forgnone e Ana Siguero Angui. "Ictus en la voluntad". FMC - Formación Médica Continuada en Atención Primaria 24, n. 8 (ottobre 2017): 448–49. http://dx.doi.org/10.1016/j.fmc.2016.01.018.

Testo completo

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

47

Moreno Torres, Francisco, e Gianina Naranjo Rivadeneira. "Dolo: ¿conocimiento y voluntad?" Revista Ruptura, n. 02 (31 dicembre 2020): 533–59. http://dx.doi.org/10.26807/rr.vi02.43.

Testo completo

Abstract (sommario):

El dolo, desde la perspectiva de la doctrina mayoritaria, se compone de dos elementos: uno cognitivo y uno volitivo. Si bien la doctrina afianzada ha desarrollado estos elementos de manera prolija y convincente, los problemas se reflejan en su aplicación en la realidad jurídico-procesal, en donde el elemento subjetivo de la voluntad (el más problemático), parece imposible de probar y, en este contexto, se recurre a soluciones que podrían interpretarse como contradictorias respecto de dicha conceptualización. Así, observamos la utilización de la teoría de la probabilidad, la deducción del elemento volitivo en base al conocimiento de los elementos que hacen típica una conducta o, incluso, la falta de valoración del elemento volitivo en el caso concreto. Ello nos lleva a preguntarnos si es necesaria la voluntad para la fundamentación del dolo o si por el contrario es un criterio doctrinal de imposible aplicación práctica. La respuesta, desde la perspectiva de este artículo, la encontraremos en el desarrollo jurisprudencial y, en cierta medida, en aquella doctrina minoritaria que considera que el elemento volitivo es irrelevante para la configuración del dolo.

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

48

Harris, Richard. "Why Voluntary Export Restraints Are 'Voluntary'". Canadian Journal of Economics 18, n. 4 (novembre 1985): 799. http://dx.doi.org/10.2307/135091.

Testo completo

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

49

Yeo, Taek-Dong. "How Voluntary are Voluntary Import Expansions?" International Economy 2001, n. 52 (2001): 139–42. http://dx.doi.org/10.5652/kokusaikeizai.2001.139.

Testo completo

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

50

Bagnoli, Mark, e Susan G. Watts. "Voluntary Assurance of Voluntary CSR Disclosure". Journal of Economics & Management Strategy 26, n. 1 (21 marzo 2016): 205–30. http://dx.doi.org/10.1111/jems.12171.

Testo completo

Gli stili APA, Harvard, Vancouver, ISO e altri

Articoli di riviste sul tema "Voluntat"

Cita una fonte nei formati APA, MLA, Chicago, Harvard e in molti altri stili