Inhaltsverzeichnis
Auswahl der wissenschaftlichen Literatur zum Thema „Mezcla de semillas“
Geben Sie eine Quelle nach APA, MLA, Chicago, Harvard und anderen Zitierweisen an
Machen Sie sich mit den Listen der aktuellen Artikel, Bücher, Dissertationen, Berichten und anderer wissenschaftlichen Quellen zum Thema "Mezcla de semillas" bekannt.
Neben jedem Werk im Literaturverzeichnis ist die Option "Zur Bibliographie hinzufügen" verfügbar. Nutzen Sie sie, wird Ihre bibliographische Angabe des gewählten Werkes nach der nötigen Zitierweise (APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver usw.) automatisch gestaltet.
Sie können auch den vollen Text der wissenschaftlichen Publikation im PDF-Format herunterladen und eine Online-Annotation der Arbeit lesen, wenn die relevanten Parameter in den Metadaten verfügbar sind.
Zeitschriftenartikel zum Thema "Mezcla de semillas"
Almada, Luz, und Liza Hepp. „“Detección de semillas de soja genéticamente modificadas, (Glycine max, L. Merril), resistente al glifosato, en muestras de semillas convencionales a través del bioensayo” / “Detection of genetically modified soybean seeds, (Glycine max, L. Merril), resistant to glyphosate, in conventional seed samples through bioassay”“. Brazilian Journal of Animal and Environmental Research 4, Nr. 3 (07.07.2021): 2887–88. http://dx.doi.org/10.34188/bjaerv4n3-009.
Der volle Inhalt der QuelleCARMONA, MARCELO A., DORA E. BARRETO und ERLEI M. REIS. „Efecto del fungicida iprodione y sus mezclas con thiram y triticonazole en el control de Drechslera teres en semillas de cebada“. Fitopatologia Brasileira 26, Nr. 2 (Juni 2001): 176–79. http://dx.doi.org/10.1590/s0100-41582001000200010.
Der volle Inhalt der QuelleViveros Viveros, Héctor, Juan Diego Hernández Palmeros, Mario Valerio Velasco García, René Robles Silva, César Ruiz Montiel, Armando Aparicio Rentería, María De Jesús Martínez Hernández, Julia Hernández Villa und María Luisa Hernández Hernández. „Análisis de semilla, tratamientos pregerminativos de Enterolobium cyclocarpum (Jacq.) Griseb. y su crecimiento inicial“. Revista Mexicana de Ciencias Forestales 6, Nr. 30 (14.02.2018): 52–65. http://dx.doi.org/10.29298/rmcf.v6i30.207.
Der volle Inhalt der QuelleMartínez, Andrés Mauricio, Yenny Alejandra Ayala, Julián Mauricio Botero, Erika Mayerly Celis und Diego Suescún. „Evaluación de tratamientos para la propagación de ceiba barrigona (Cavanillesia chicamochae), morfología y fenología de la semilla“. Actualidades Biológicas 43, Nr. 115 (01.09.2021): 1–12. http://dx.doi.org/10.17533/udea.acbi.v43n115a07.
Der volle Inhalt der QuelleDomínguez-Calleros, Pedro A., Gustavo A. Chávez-Flores, Efraín Rodríguez-Téllez, José Javier Corral-Rivas, José R. Goche-Telles und Manuel A. Díaz-Vázquez. „Caracterización silvícola de Pseudotsuga menziesii en la reserva de la biosfera “La Michilía”“. Madera y Bosques 20, Nr. 2 (31.08.2014): 23–31. http://dx.doi.org/10.21829/myb.2014.202161.
Der volle Inhalt der QuelleMartiñón Martínez, Antolin Silvestre, Rodolfo Rodolfo Figueroa Brito, Jesús Piña Guillén, Conrado Castro Bravo, José Luís Leana Acevedo und Daniel Aguilar Jiménez. „Evaluación de biofertilizantes y enraizador hormonal en jatropha (Jatropha curcas L.)“. Revista Mexicana de Ciencias Agrícolas 8, Nr. 2 (11.08.2017): 463. http://dx.doi.org/10.29312/remexca.v8i2.66.
Der volle Inhalt der QuelleRomero-Arenas, Omar, J. Antonio Rivera Tapia, Jesús F. Lopez-Olguín, Oscar A. Villarreal Espino Barros, Manuel Huerta Lara und Conrado Parraguirre Lezama. „Germinación de semillas de Pinus patula en residuos de cáscara de nuez (Juglans regia L.) en vivero / Seed germination of Pinus patula in waste Nutshell (Juglans regia L.) in nursery“. CIBA Revista Iberoamericana de las Ciencias Biológicas y Agropecuarias 2, Nr. 4 (25.11.2014): 1. http://dx.doi.org/10.23913/ciba.v2i4.21.
Der volle Inhalt der QuelleReina García, Jhusua David, und Sergio David Parra González. „Germinación de semillas de tomate (Solanum lycopersicum), papaya (Carica papaya L.) y maracuyá (Passiflora edulis) utilizando sustratos orgánicos“. Revista Sistemas de Producción Agroecológicos 9, Nr. 2 (15.12.2018): 18–35. http://dx.doi.org/10.22579/22484817.715.
Der volle Inhalt der QuelleObando Camino, Maritza, Felipe Matamala und Juan Carlos Carmona Sepúlveda. „Desarrollo morfogénico en micropropagación de semillas de Eucalyptus nitens mejoradas genéticamente“. Ciencia & Investigación Forestal 19, Nr. 2 (12.07.2013): 29–38. http://dx.doi.org/10.52904/0718-4646.2013.403.
Der volle Inhalt der QuelleOdorizzi, A. S., V. Arolfo, D. H. Basigalup und S. Solá. „Efecto del porcentaje de pildorado sobre la implantación y productividad de alfalfa (Medicago sativa L.)“. AgriScientia 34, Nr. 1 (30.06.2017): 71. http://dx.doi.org/10.31047/1668.298x.v34.n1.17467.
Der volle Inhalt der QuelleDissertationen zum Thema "Mezcla de semillas"
Carbonell, Verdú Alfredo. „Utilización de aceite de semilla de algodón como materia base renovable para la optimización de formulaciones de polímeros de alto rendimiento medioambiental“. Doctoral thesis, Universitat Politècnica de València, 2019. http://hdl.handle.net/10251/112424.
Der volle Inhalt der QuelleIn the last decade a social change of great relevance in the field of environment has been detected. Our society is increasingly aware of the concept of sustainable development. Some topics such as the circular economy are gaining great importance and this implies a proper use of natural resources and an appropriate waste management. The main product of the cotton industry has been traditionally the cotton fiber; However, the cotton plant also includes the stem and seeds. Part of the seeds are used for re-seeding, but the rest results in a by-product of large volumes which is used as a food supplement for animals. The cottonseed contains high amounts of unsaturated fatty acids, proteins and lignocellulosic components. While it is possible to obtain oil from cottonseed for alimentary use, the refining processes are complex and expensive, and since the main product of the cotton industry is fiber, the crops of this plant are not subjected to the restrictive regulations of other crops whose main market is food industry. This doctoral thesis explores the possibilities of cottonseed as a base renewable material for obtaining polymers and polymer additives for the development industrial of formulations more respectful with the environment. In the present thesis different possibilities of modification of cottonseed oil are explored with the aim of obtaining thermosetting resins, plasticizer additives for thermoplastics polymers, compatibilizers agents and flours/powder for reinforcement in composites. Given the lipid profile of cottonseed oil, with high content of monounsaturated and polyunsaturated fatty acids, it is possible to carry out different chemical modifications. One of these processes is epoxidation using peroxy acids generated in-situ which has been optimized in terms of process parameters in order to obtain the best epoxidation yielding. These epoxidized oils have been used as thermosetting resins (resins with epoxy type functionality) and as plasticizers in several polymers such as poly(vinyl chloride) (PVC) and poly (lactic acid) (PLA). Another chemical modification of cottonseed oil developed and optimized in this thesis is maleinization in the presence of maleic anhydride. Once obtained these modified oils, it has been validated their potential use in polymer formulations characterized by high environmental efficiency, both in format piece format and film. Finally, with the aim of maximizing the use of cottonseed, poly(lactic acid) composites with cottonseed oil wastes (in the form of powder or flour) have been manufactured and compatibilized with modified vegetable oils derived from cottonseed. With this doctoral thesis, new opportunities focused on upgrading of a by-product of the cotton industry have been proposed, through the extraction and chemical modification of the seed oil and by using the wastes obtained from the oil extraction as fillers or reinforcements in wood like composites. Therefore, this thesis provides solution to two important problems: on one hand, it gives a solution to the large amounts of generated waste coming from the cottonseed industry worldwide and, on the other hand, new environmentally friendly materials can be obtained by using cottonseed-derived materials, mainly modified oils and particle fillers.
En l'última dècada s'ha produït un canvi social de gran rellevància en l'àmbit del medi ambient. La nostra societat és, cada vegada, més conscient del concepte de desenvolupament sostenible. Aspectes com ara l'economia circular estan adquirint gran importància i això implica un ús adequat dels recursos naturals i dels residus que es generen en diverses activitats empresarials. La indústria del cotó sempre ha tingut com a producte principal la fibra de cotó; no obstant això, la planta de cotó també inclou la tija i les llavors. Part de les llavors s'utilitzen en el procés de sembra, però la resta constitueix un subproducte de gran volum que s'utilitza com a complement alimentari per a animals. La llavor de cotó és rica en àcids grassos saturats, proteïnes i components lignocel·lulòsics. Si bé és cert que es pot obtenir oli de llavor de cotó per a ús alimentari, els processos de refinament son complexes i cars i, donat que el principal producte de la indústria del cotó és la fibra, els cultius d'aquesta planta no estan subjectes a les restrictives reglamentacions d'altres cultius utilitzats, principalment, en alimentació. Aquesta tesi doctoral explora les possibilitats de les llavors de cotó com a material base per a l'obtenció de polímers i additius de polímers per al desenvolupament de formulacions de plàstics més respectuoses amb el medi ambient. En la present tesi doctoral, s'exploren diverses possibilitats de modificació de l'oli de la llavor de cotó per a l'obtenció de resines termoestables, additius plastificants per a polímers termoplàstics, agents compatibilitzants i farines de reforç per a compostos. Donat el perfil lipídic de l'oli de llavor de cotó, amb un alt contingut d'àcids grassos mono insaturats i poli insaturats, és possible dur a terme diferents modificacions químiques. S'ha treballat en el procés d'epoxidació amb la utilització de peroxoàcids generats in situ i s'ha procedit a optimitzar els paràmetres de l'esmentat procés amb la finalitat d'obtenir el major rendiment d'epoxidació. Aquests olis epoxidats s'han utilitzat com a resines termoestables (resines amb funcionalitat de tipus epoxi) i com a plastificants en diversos polímers com ara el poli(clorur de vinil) (PVC) i l'acid poli(làctic) (PLA). Altre procés de modificació que s'ha desenvolupat i optimitzat és la maleinització de l'oli de llavor de cotó en presència d'anhídrid maleic. Una vegada obtinguts aquests olis modificats, s'ha validat el seu ús en formulacions de polímers d'alt rendiment mediambiental, tant en forma de peces com en format de film o pel·lícula. Finalment, amb la finalitat d'aprofitar al màxim la llavor de cotó, s'ha treballat en el desenvolupament de compostos amb base àcid poli(làctic) i reforços/càrregues de farina de llavor de cotó, amb la utilització d'agents compatibilitzants derivats de l'oli de llavor de cotó. Amb aquesta tesi doctoral, s'obrin noves possibilitats dirigides cap a la revalorització d'un subproducte de la indústria del cotó mitjançant de l'extracció i modificació química dels olis de llavor i aprofitament dels residus de l'extracció com a càrregues o reforços en compostos que imiten la fusta. D'aquesta manera, al mateix temps que s'ofereix una solució a la gran quantitat de residus de llavors de cotó a nivell mundial, es valida la utilitat dels diferents materials derivats de la llavor de cotó en l'obtenció de formulacions de plàstics industrials d'alt rendiment mediambiental.
Carbonell Verdú, A. (2018). Utilización de aceite de semilla de algodón como materia base renovable para la optimización de formulaciones de polímeros de alto rendimiento medioambiental [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/112424
TESIS
Rothen, Christian Gerardo. „Efectos de las densidades de siembra sobre el rendimiento en la mezcla de pasturas“. Bachelor's thesis, 2016. http://hdl.handle.net/11086/4525.
Der volle Inhalt der QuelleEste trabajo tiene como objetivo analizar los rendimientos de alfalfa en mezcla bajo diferentes ambientes y densidades de siembra para el primer año de vida de la pastura. Para ello se ajustaron modelos estadísticos, uno bajo el modelo lineal general (MOD1) y otro teniendo en cuenta la heteroscedasticidad (MOD2). También se ajustó un modelo de Componentes de Varianzas (MOD3), dejando como efectos fijos al Tratamiento y como efecto aleatorio al Ambiente (combinación de sitio por año de ensayo). Se pudo concluir que el MOD 2 fue el que mejor se ajustó a la base de datos.
Guiotto, Estefanía Nancy. „Aplicación de subproductos de chía (Salvia hispanica L.) y girasol (Helianthus annuss L.) en alimentos“. Tesis, 2014. http://hdl.handle.net/10915/34268.
Der volle Inhalt der QuelleKonferenzberichte zum Thema "Mezcla de semillas"
Baixauli, Carlos. „Estudio de técnicas de mejora de la producción de dos selecciones de tomate valenciano“. In I CONGRÉS DE LA TOMACA VALENCIANA: LA TOMACA VALENCIANA DEL PERELLÓ. Valencia: Universitat Politècnica de València, 2017. http://dx.doi.org/10.4995/tomaval2017.2017.6378.
Der volle Inhalt der Quelle