Bibliografías temáticas / Deir-El-Medina

Índice

  1. Artículos de revistas
  2. Tesis
  3. Libros
  4. Capítulos de libros

Literatura académica sobre el tema "Deir-El-Medina"

Autor: Grafiati
Publicado: 4 de junio de 2021
Última modificación: 14 de febrero de 2022

Crea una cita precisa en los estilos APA, MLA, Chicago, Harvard y otros

Elija tipo de fuente:

Consulte las listas temáticas de artículos, libros, tesis, actas de conferencias y otras fuentes académicas sobre el tema "Deir-El-Medina".

Junto a cada fuente en la lista de referencias hay un botón "Agregar a la bibliografía". Pulsa este botón, y generaremos automáticamente la referencia bibliográfica para la obra elegida en el estilo de cita que necesites: APA, MLA, Harvard, Vancouver, Chicago, etc.

También puede descargar el texto completo de la publicación académica en formato pdf y leer en línea su resumen siempre que esté disponible en los metadatos.

Artículos de revistas sobre el tema "Deir-El-Medina"

1

Weinstein, James M. y Leonard H. Lesko. "Pharaoh's Workers: The Villagers of Deir el Medina". American Journal of Archaeology 99, n.º 3 (julio de 1995): 541. http://dx.doi.org/10.2307/506953.

Texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
2

Bleiberg, Edward y Leonard H. Lesko. "Pharaoh's Workers: The Villagers of Deir el Medina". Journal of the American Oriental Society 117, n.º 1 (enero de 1997): 220. http://dx.doi.org/10.2307/605681.

Texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
3

Tomsová, Julie y Zuzana Schierová. "Skeletal Material from Deir El-Medina in the Egyptological Collection of the Hrdlička Museum of Man in Prague". Annals of the Náprstek Museum 37, n.º 1 (2016): 41–68. http://dx.doi.org/10.1515/anpm-2017-0004.

Texto completo
Resumen
The Egyptological collection of the Hrdlička Museum of Man, part of the Faculty of Science, Charles University in Prague, contains next to some ancient Egyptian artefacts mainly anthropological material, namely skeletal and mummified human remains. The article focuses on the skeletal material from the archeological site of Deir el-Medina. The paper discusses the genesis of the collection, its documentation and anthropological examinations in the 1930s and 1970s and most recently since 2012 to the present days. The paper also presents a complete catalogue of the skeletal material from Deir el-Medina in the Egyptological collection of the Hrdlička Museum of Man and provides a comprehensive bibliography on the topic.
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
4

Lopez, Jesus y A. G. McDowell. "Jurisdiction in the Workmen's Community of Deir el-Medina". Journal of the Economic and Social History of the Orient 36, n.º 3 (1993): 283. http://dx.doi.org/10.2307/3632635.

Texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
5

Bierbrier, M. L. y A. G. McDowell. "Jurisdiction in the Workmen's Community of Deir el-Medina". Journal of the American Research Center in Egypt 29 (1992): 210. http://dx.doi.org/10.2307/40000501.

Texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
6

McDowell, Andrea. "Agricultural Activity by the Workmen of Deir el-Medina". Journal of Egyptian Archaeology 78 (1992): 195. http://dx.doi.org/10.2307/3822072.

Texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
7

Mcdowell, Andrea. "Agricultural Activity by the Workmen of Deir El-Medina". Journal of Egyptian Archaeology 78, n.º 1 (octubre de 1992): 195–206. http://dx.doi.org/10.1177/030751339207800111.

Texto completo
Resumen
It is generally agreed that the workmen engaged in agricultural activity, although not to what extent. Farming is best documented in the late Twentieth Dynasty, when conditions were perhaps exceptional, but there is indirect evidence of agriculture at all periods. The workmen kept oxen and donkeys which they may have used in cultivation, and some had large numbers of private servants who perhaps worked the land. Agricultural tools and silos found in the village are further signs of farming. The source of land is a matter of speculation; some fields may have belonged to local cults, but a few texts suggest that workmen themselves owned land. Baer has shown that farming could be very profitable, and it is known that some New Kingdom officials enjoyed an extra income from land. Despite the lack of explicit textual evidence, it is possible that some Deir el-Medina workmen did the same.
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
8

Weiss, Lara. "Personal Religious Practice: House Altars at Deir El-Medina*". Journal of Egyptian Archaeology 95, n.º 1 (enero de 2009): 193–208. http://dx.doi.org/10.1177/030751330909500111.

Texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
9

Izquierdo Perales, Alejandra. "El templo de Hathor en Deir el-Medina: un estudio iconográfico en el contexto de los templos ptolemaicos = The temple of Hathor in Deir el-Medina: An Iconographic Study in the Context of the Ptolemaic Temples". Espacio Tiempo y Forma. Serie VII, Historia del Arte, n.º 7 (13 de diciembre de 2019): 161. http://dx.doi.org/10.5944/etfvii.7.2019.24072.

Texto completo
Resumen
El objetivo del presente artículo es hacer una revisión de la iconografía del templo de Hathor en Deir el-Medina, así como de su conjunto como espacio de expresión artística para un fin religioso. Se trata de un estudio no exhaustivo de la iconografía del templo a través de las fuentes primarias y secundarias, prestando especial atención al estudio de las escenas de ofrenda. La iconografía del templo es una prueba de su importancia durante los ritos de Djeme y de la «Bella Fiesta del Valle», así como de la legitimación del poder de los reyes Ptolomeos.AbstractThe aim of this article is to review the iconography of the Temple of Hathor in Deir el-Medina, as well its role as a space of artistic expression for a religious purpose. It is a non-exhaustive study of the iconography of the temple through primary and secondary sources, with a special analysis of the offering scenes. The iconography of the temple is a proof of its importance during the Djeme rites and the «Beautiful Feast of the Valley», and legitimation of the power of the Ptolemaic kings.
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
10

Frandsen, Paul John. "A Word for ‘Causeway’ and the Location of ‘The Five Walls’". Journal of Egyptian Archaeology 75, n.º 1 (agosto de 1989): 113–23. http://dx.doi.org/10.1177/030751338907500110.

Texto completo
Resumen
In a recent publication (Ventura, Living in a City of the Dead), it has been argued that the so-called five walls of the Turin Strike Papyrus be located to the south of Deir el-Medina. This paper reexamines the evidence and discusses alternative possibilities.
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
Más fuentes

Tesis sobre el tema "Deir-El-Medina"

1

Mandeville, Richard. "Wage accounting in Deir el-Medina". Thesis, University of Liverpool, 2010. http://ethos.bl.uk/OrderDetails.do?uin=uk.bl.ethos.539732.

Texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
2

Wood, George. "Finding Butehamun : Scribe of Deir el-Medina". Thesis, Uppsala universitet, Institutionen för arkeologi och antik historia, 2016. http://urn.kb.se/resolve?urn=urn:nbn:se:uu:diva-295604.

Texto completo
Resumen
Butehamun was one of the most famous scribes involved in the building of the royal tombs of the Valley of the Kings, and a member of the most illustrious family of scribes there. Butehamun presided over the closure of the Valley and the workers’ village of Deir elMedina, and the move from building new tombs to the preserving and moving (some would say plundering) of the mummies left behind, marking the transition from the New Kingdom to the Third Intermediate Period, as Egypt splintered into what were essentially two realms. By studying the primary sources associated with Butehamun, including letters, reburial ‘dockets’, graffiti, the apparently unique decorations on Butehamun’s coffin, and the finds at his excavated house in Medinet Habu, this paper investigates what can be learned about Butehamun and the reburial project. Some of the sources seem to indicate he experienced some kind of religious crisis, which may have been brought on by feelings of guilt over his treatment of the royal mummies, two of whom were worshipped as gods in Deir el-Medina.
Butehamon var en av de mest kända av de skrivare som deltog i byggandet av de kungliga gravarna i Konungarnas dal. Han tillhörde en av de mest framstående skrivaresläkterna där. Butehamon övervakade stängningen av dalen och arbetarnas by Deir el-Medinah. Det var han som ansvarade för arbetet när man övergick från att bygga nya gravar till att flytta (vissa skulle säga plundra) de mumier som lämnades kvar till nya förvaringsplatser. Detta skede markerar övergången från det Nya Riket till den Tredje Mellanperioden, då Egypten sönderföll i två separata stater. Genom att studera de primära källor som rör Butehamon, bland annat brev, etiketter på mumier, graffiti, bilder och de högst ovanliga dekorationerna på Butehamons kista samt fynd från utgrävningarna av hans hus i Medinet Habu, undersöker denna uppsats vad man kan lära sig om Butehamon och projektet att flytta mumierna. Några av dessa källor tycks tyda på att han upplevde någon form av religiös kris, som kan ha utlösts av på skuldkänslor över hur han lät behandla de kungliga mumierna. Två av dessa kungligheter dyrkades som gudar i Deir el-Medinah och bilder på dem och delar av deras familj återfinns på Butehamons egen kista.
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
3

Saura, Sanjaume Marta. "La Tomba de Sennedjem a Deir-El-Medina TT.1". Doctoral thesis, universitat de barcelona, 2006. http://www.tdx.cat/tdx-0814106-114225.

Texto completo
Resumen
eduard toda va publicar son notém en tebas al 1887. en aquest treball eduard toda donava tota mena de detalls sobre el descobriment d'una tomba trobada intacta al poblat de deir-el-medina, la tt1 (theban tomb nº 1), la tomba del "servidor en el lloc de la veritat, sennedjem". la tomba havia estat descoberta el 1886 i molts han estat els estudiosos que han parlat de la tomba i deir-el-medina, però, en canvi, poc s'ha parlat dels objectes que en ella es van trobar.
sennedjem era "servidor en el lloc de la veritat a l'oest de tebes", títol que portaven alguns treballadors o artesans que construïen i decoraven les tombes dels faraons de la xviii fins la xx dinastia, a la vall dels reis. sennedjem era un artesà que visqué a deir-el-medina entre els regnats de setos i i ramesses ii. va ser enterrat en aquesta tomba juntament amb altres membres de la seva família, almenys la seva esposa, iineferti, el seu fill khonsu i la seva esposa tamaket, i d'altres
els objectius d'aquest treball han estat:
1. realitzar un catàleg exhaustiu de totes les peces que hi havia a l'interior de la tomba de sennedjem. aquest catàleg està format per una fitxa específica per cada peça, que inclou nom de la peça, localització actual, material, mides, descripció, bibliografia i fotografia. el fet de donar noms propis ens ajudarà a establir relacions entre ells.
2. establir una relació entre les peces estudiades i els personatges als quals pertanyen: relacions de parentiu, situació social, etc. com comprovarem en el treball, la tomba de sennedjem es va ocupar durant vàries generacions. sennedjem va ser el primer propietari, però també es van fer enterrar els seus fills i les seves esposes. aquesta relació s'establirà després d'un anàlisi dels textos i, per tant, dels noms que apareixen escrits a la tomba. l'anàlisi també ens portarà a concloure que sennedjem era un simple paleta.
3. fer un anàlisi comparatiu entre els textos del llibre dels morts de la cambra amb altres papirs coneguts. els textos corresponents al llibre dels morts que trobem a la decoració de la cambra funerària de la tomba de sennedjem s'han comparat amb coneguts papirs i manuscrits. l'objectiu d'aquesta comparació ha estat doble: per una banda hem aclarit algunes paraules o expressions que a la tomba de sennedjem no quedaven clares o bé per la mala qualitat de les pintures (o millor dit, les fotografies a les que hem tingut accés) o algunes errades que hem trobat en els apunts de bruyère. en la majoria dels casos ens hem servit dels apunts propis presos in situ. un problema pel seu estudi és que tot el corredor, tant parets com sostre, s'havia protegit mitjançant unes xarxes que impossibilitaven la visió i encara menys les fotografies d'aquesta part. de manera que sobretot en el corredor ens hem de remetre als textos copiats de bruyère. l'altre objectiu per la comparació dels textos era la d'aportar més dades referents a noves variants o variants poc conegudes que poguessin aparèixer en els textos de la tomba i que ajudessin a una major comprensió dels diferents capítols, cosa que pot ajudar a precisar, per exemple, quins papirs o versions del llibre dels morts van ser més properes a sennedjem, i, per tant, ajustar la cronologia de la tomba. a més a més, com veurem, també ens servirem del treball de m. puvill per comparar els textos de la cambra de nefertari amb els de sennedjem. en aquest últim cas, comprovarem les grans similituds entre ambdós, fet que ens ajudarà a precisar la cronologia d'aquesta tomba i situar-la en època de ramsesses ii.
the tomb of sennedjem, situated in the workmen village of deir-el-medina, was first excavated by a catalan diplomat named eduard toda. dr. padró has been investigating about him for the past years and he proposed to update and extend eduard toda's work about the objects found in the tomb that are now scattered in many museums around the world. this was a challenging project because it implied to visit as many museums as possible. our work would allow collecting in a catalogue the various objects and investigating and classifying their typology. toda made an inventory of the objects found in the tomb. that has been our departure point. however, as it will be clear as a conclusion of this work, some of the objects have now been lost and some others were not mentioned by toda.

therefore, the objectives of this work have been:

1. to made a comprehensive catalogue of all the pieces that where found inside the tomb of sennedjem.

2. to find a relation between the investigated pieces and their owners: familiar relationships, social position, etc. the tomb of sennedjem was used for several generations. a complete study of the texts of the tomb is made in order to compare the names and titles found there with the texts and inscriptions of the objects. the investigations leaded us to know that sennedjem was a trowel.

3. to compare the text of the book of the dead found in the tomb with known papyrus. the usual practice in the literature is to compare the book of the dead versions between papyrus or manuscripts. we decided to proceed in other way: compare known manuscripts with the chapters of the book of the dead found on the walls of the tomb of sennedjem. this is used to find which version of the book of the dead is the closest to sennedjem's tomb texts and therefore, more precisely date the tomb. we will also use the results of mrs. puvill work to compare the texts of sennedjem's tomb with nefertari's tomb. as will be shown later, both versions of the book of the dead are very similar.
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
4

Saura, Sanjaume Marta. "Tomba de Sennedjem a Deir-El-Medina TT.1, La". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2006. http://www.tdx.cat/TDX-0814106-114225.

Texto completo
Resumen
Eduard Toda va publicar Son Notém en Tebas al 1887. En aquest treball Eduard Toda donava tota mena de detalls sobre el descobriment d'una tomba trobada intacta al poblat de Deir-el-Medina, la TT1 (Theban Tomb nº 1), la tomba del "Servidor en el Lloc de la Veritat, Sennedjem". La tomba havia estat descoberta el 1886 i molts han estat els estudiosos que han parlat de la tomba i Deir-el-Medina, però, en canvi, poc s'ha parlat dels objectes que en ella es van trobar.
Sennedjem era "Servidor en el Lloc de la Veritat a l'Oest de Tebes", títol que portaven alguns treballadors o artesans que construïen i decoraven les tombes dels faraons de la XVIII fins la XX dinastia, a la Vall dels Reis. Sennedjem era un artesà que visqué a Deir-el-Medina entre els regnats de Setos I i Ramesses II. Va ser enterrat en aquesta tomba juntament amb altres membres de la seva família, almenys la seva esposa, Iineferti, el seu fill Khonsu i la seva esposa Tamaket, i d'altres
Els objectius d'aquest treball han estat:
1. Realitzar un catàleg exhaustiu de totes les peces que hi havia a l'interior de la tomba de Sennedjem. Aquest catàleg està format per una fitxa específica per cada peça, que inclou nom de la peça, localització actual, material, mides, descripció, bibliografia i fotografia. El fet de donar noms propis ens ajudarà a establir relacions entre ells.
2. Establir una relació entre les peces estudiades i els personatges als quals pertanyen: relacions de parentiu, situació social, etc. Com comprovarem en el treball, la tomba de Sennedjem es va ocupar durant vàries generacions. Sennedjem va ser el primer propietari, però també es van fer enterrar els seus fills i les seves esposes. Aquesta relació s'establirà després d'un anàlisi dels textos i, per tant, dels noms que apareixen escrits a la tomba. L'anàlisi també ens portarà a concloure que Sennedjem era un simple paleta.
3. Fer un anàlisi comparatiu entre els textos del Llibre dels Morts de la cambra amb altres papirs coneguts. Els textos corresponents al Llibre dels Morts que trobem a la decoració de la cambra funerària de la tomba de Sennedjem s'han comparat amb coneguts papirs i manuscrits. L'objectiu d'aquesta comparació ha estat doble: per una banda hem aclarit algunes paraules o expressions que a la tomba de Sennedjem no quedaven clares o bé per la mala qualitat de les pintures (o millor dit, les fotografies a les que hem tingut accés) o algunes errades que hem trobat en els apunts de Bruyère. En la majoria dels casos ens hem servit dels apunts propis presos in situ. Un problema pel seu estudi és que tot el corredor, tant parets com sostre, s'havia protegit mitjançant unes xarxes que impossibilitaven la visió i encara menys les fotografies d'aquesta part. De manera que sobretot en el corredor ens hem de remetre als textos copiats de Bruyère. L'altre objectiu per la comparació dels textos era la d'aportar més dades referents a noves variants o variants poc conegudes que poguessin aparèixer en els textos de la tomba i que ajudessin a una major comprensió dels diferents capítols, cosa que pot ajudar a precisar, per exemple, quins papirs o versions del Llibre dels Morts van ser més properes a Sennedjem, i, per tant, ajustar la cronologia de la tomba. A més a més, com veurem, també ens servirem del treball de M. Puvill per comparar els textos de la cambra de Nefertari amb els de Sennedjem. En aquest últim cas, comprovarem les grans similituds entre ambdós, fet que ens ajudarà a precisar la cronologia d'aquesta tomba i situar-la en època de Ramsesses II.
The tomb of Sennedjem, situated in the workmen village of Deir-el-Medina, was first excavated by a Catalan diplomat named Eduard Toda. Dr. Padró has been investigating about him for the past years and he proposed to update and extend Eduard Toda's work about the objects found in the tomb that are now scattered in many museums around the world. This was a challenging project because it implied to visit as many museums as possible. Our work would allow collecting in a catalogue the various objects and investigating and classifying their typology. Toda made an inventory of the objects found in the tomb. That has been our departure point. However, as it will be clear as a conclusion of this work, some of the objects have now been lost and some others were not mentioned by Toda.

Therefore, the objectives of this work have been:

1. To made a comprehensive catalogue of all the pieces that where found inside the tomb of Sennedjem.

2. To find a relation between the investigated pieces and their owners: familiar relationships, social position, etc. The tomb of Sennedjem was used for several generations. A complete study of the texts of the tomb is made in order to compare the names and titles found there with the texts and inscriptions of the objects. The investigations leaded us to know that Sennedjem was a trowel.

3. To compare the text of the Book of the Dead found in the tomb with known papyrus. The usual practice in the literature is to compare the Book of the Dead versions between papyrus or manuscripts. We decided to proceed in other way: compare known manuscripts with the chapters of the Book of the Dead found on the walls of the tomb of Sennedjem. This is used to find which version of the Book of the Dead is the closest to Sennedjem's tomb texts and therefore, more precisely date the tomb. We will also use the results of Mrs. Puvill work to compare the texts of Sennedjem's tomb with Nefertari's tomb. As will be shown later, both versions of the Book of the Dead are very similar.
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
5

Hudson, Stephanie. "The Twentieth Dynasty journal of the necropolis of Deir El-Medina". Thesis, University of Oxford, 2013. http://ethos.bl.uk/OrderDetails.do?uin=uk.bl.ethos.669857.

Texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
6

Hinson, Benjamin Samuel Paul. "Coming of age or an age of becoming? : the role of childhood in identity formation at Deir el-Medina, New Kingdom Egypt". Thesis, University of Cambridge, 2018. https://www.repository.cam.ac.uk/handle/1810/274925.

Texto completo
Resumen
This thesis explores the role of childhood in identity formation. The concept that childhood contributes to an individual’s identity—how a person becomes who they are, and how childhood influences this—is universally relevant. However, whilst the influence of childhood is universal, exactly what ‘childhood’ means is not. Because the existence of children is a common thread linking all societies, it is unsurprising that every society has a different conception of what ‘childhood’ means, which members were considered children, and the freedoms, restrictions or expectations placed on those at this stage of life. The discussion here is framed within the context of ancient Egypt—specifically, the site of Deir el-Medina—but its approach is also relevant to those studying childhood in other areas. Today, identity is considered equivalent to how we define and understand ourselves, influenced by our personal experiences. However, these experiences are themselves informed by how society defines and groups us, based on factors such as gender, ethnicity or religion. Identity therefore involves two inter-linked components: how society defines the individual, and how individuals define themselves. In exploring the role of childhood in identity formation, the aim of this thesis is to consider both components as they relate to children. The first reflects how society at Deir el-Medina constructed and conceptualised ‘childhood’, informing how children were treated, their scope for social participation, and the relationships they engaged in. The second reflects how children as individuals lived within these social structures, and how such personal experiences contributed to a sense of self. Only by considering both elements can a holistic picture be formed.
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
7

Lefrancs, Vanina. "Préparer sa mort au Nouvel Empire. Aspects concrets des pratiques funéraires à Deir el-Medina". Thesis, Montpellier 3, 2012. http://www.theses.fr/2012MON30027.

Texto completo
Resumen
Cette étude rassemble une sélection d’ostraca et papyri hiératiques documentaires provenant de Deir el-Medina, le village des ouvriers de la tombe royale au Nouvel Empire. Tous sont liés aux différentes étapes de la préparation concrète à la mort par les habitants de ce site. Les informations qu’ils apportent sont étudiées à travers trois grands axes – abordés dupoint de vue technique, lexicographique, économique, juridique, etc. – : l’acquisition et la préparation de la tombe ; la commande de l’équipement funéraire ; et la rédaction de testaments. La confrontation de ces textes avec les résultats archéologiques permet d’appréhender la façon dont l’Égyptien « moyen » du Nouvel Empire anticipait sa propre mort pour lui-même et ses descendants ou, au contraire, ne la préparait pas, laissant à ses héritiers le soin de prendre en charge ses funérailles. Dans ce contexte, la place des femmes et leur relative dépendance vis-à-vis des hommes de leur entourage sont également abordées. Le site de Deir el-Medina a été choisi comme cadre pour cette étude en raison de son importante documentation qui permet une connaissance – exceptionnelle pour l’Égypte ancienne – de la vie quotidienne de ses habitants. L’accent est mis sur la façon dont le travail dans la tombe de Pharaon privilégiait ces derniers ; outre l’avantage de se voir attribuer une concession funéraire – prérogative normalement réservée à l’élite égyptienne –, leur statut leur facilitait l’accès aux matières premières et leurs spécialisations pouvaient être mises au service de leur propre organisation ante mortem
This study brings together a selection of documentary hieratic ostraca and papyri from Deir el-Medina, the village of the royal tomb’s workmen during the New Kingdom. All are related to the differents stages of the concrete preparation for death by the inhabitants of this site. The informations they provide are studied through three large axis – discussed from thetechnical, lexicographical, economical, legal point of view, etc. – : the acquisition and preparation of the tomb; the order of the funerary equipment ; and the writing of wills. The comparison of these texts with archaeological findings allow to understand how the « medium » Egyptian of the New Kingdom anticipated his own death for himself and his descendants or, on the contrary, did not prepare it, leaving the task of taking care of his funeral to his heirs. In this context, the place of the women and their relative dependence towards the men of their circle are also discussed. The site of Deir el-Medina was chosen as the framework for this study because of its considerable documentation allowing a knowledge – unique for the ancient Egypt – of the daily life of its inhabitants. The focus is on how the work in the tomb of Pharaoh favored them ; besides the advantage of being awarded a burial concession – prerogative normally reserved for the egyptian elite –, their status make easier for them the access to raw materials and their specializations could be harnessed to their own ante mortem organization
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
8

Davies, Benedict George. "Genealogies and personality characteristics of the workmen in the Deir el-Medina community during the Ramesside Period". Thesis, University of Liverpool, 1996. http://ethos.bl.uk/OrderDetails.do?uin=uk.bl.ethos.309952.

Texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
9

Silva, Josiane Gomes da. "O papiro er?tico de Turim e os espa?os do cotidiano no Egito antigo". Universidade Federal do Rio Grande do Norte, 2013. http://repositorio.ufrn.br/handle/123456789/19728.

Texto completo
Resumen
Submitted by Automa??o e Estat?stica (sst@bczm.ufrn.br) on 2016-01-26T21:24:19Z No. of bitstreams: 1 JosianeGomesDaSilva_DISSERT.pdf: 4513179 bytes, checksum: 5b820fb919631a435939ab39bbb336f1 (MD5)
Approved for entry into archive by Arlan Eloi Leite Silva (eloihistoriador@yahoo.com.br) on 2016-02-01T23:55:59Z (GMT) No. of bitstreams: 1 JosianeGomesDaSilva_DISSERT.pdf: 4513179 bytes, checksum: 5b820fb919631a435939ab39bbb336f1 (MD5)
Made available in DSpace on 2016-02-01T23:55:59Z (GMT). No. of bitstreams: 1 JosianeGomesDaSilva_DISSERT.pdf: 4513179 bytes, checksum: 5b820fb919631a435939ab39bbb336f1 (MD5) Previous issue date: 2013-09-05
Coordena??o de Aperfei?oamento de Pessoal de N?vel Superior - CAPES
Programa Nacional de Coopera??o Acad?mica - PROCAD
O presente trabalho tem como tema a an?lise dos espa?os das representa??es cotidianas eg?pcias, observados e identificados no papiro Er?tico de Turim e em outras fontes iconogr?ficas encontradas no sitio arqueol?gico da antiga vila eg?pcia de Deir el-Medina. Para o entendimento deste tema ser? utilizado um m?todo de an?lise comparativa das v?rias fontes imag?ticas com as cenas do Papiro Er?tico de Turim. Essas pesquisas, al?m de ser um estudo sobre os espa?os cotidianos, cultuais, sexuais e de s?tiras. Tem a inten??o de proporcionar uma maior visibilidade e destaque ao papiro enquanto fonte.
Ce travail a port? sur l'analyse des espaces de repr?sentations ?gyptiennes au quotidien, observ?e et identifi?e dans le Papyrus de Turin ?rotiques et d'autres sources iconographiques trouv? dans le site arch?ologique de l'antique cit? ?gyptienne de Deir elMedina. Pour comprendre cette rubique, vous allez utilizer une m?thode d?analyse comparative des diff?rentes sources d?images avec des sc?nes de papyrus de Turin ?rotique. Ces enqu?tes, en plus d?etr une ?tude sur les espaces cotidienes, culturalles, de la sexualit? et de la satire. L?intention de fournir une plus grande visibilit? et d?importance ? papyrus comme source.
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
10

Saxén, Åsa. "En praktisk aspekt av döden : Kvinnlig arvsrätt under Mellersta och Nya Riket". Thesis, Uppsala universitet, Egyptologi, 2016. http://urn.kb.se/resolve?urn=urn:nbn:se:uu:diva-295056.

Texto completo
Resumen
This essay is about female inheritance in ancient Egypt. Death had a very important part in the Egyptian culture. The goal in this essay is to put focus on an everyday aspect of death, which is often left out. That is, how the living was affected by the death of a close relative. Since women had a weaker economic position than men, they are likely to have been more affected. Hence, the essay will focus on women. Most of the existing research is based on primary sources from the Late and Ptolemaic Period. But since that is relatively late in the Egyptian history, it is important to see what female inheritance looked like earlier in history. It is also important to compare different periods in order to see if inheritance developed during time or stayed unchanged. The issues will be how the death of the husband and a family member affected the woman, and how her death affected other persons close to her. In order to answer this, primary sources consisting of texts from Lahun (the Middle Kingdom) and Deir el-Medina (the New Kingdom) will be analyzed in a comparative study. The most important results are that inheritance was based on the relationship between the individual rather than on gender and the death of the husband had the biggest influence on the woman’s life. How big the influence was depended on whether or not she inherited as a widow.
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
Más fuentes

Libros sobre el tema "Deir-El-Medina"

1

Toivari-Viitala, Jaana y Pavel Onderka. The Deir el-Medina and Jaroslav Černý collections. Prague: National Museum, 2014.

Buscar texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
2

Tosi, Mario. La cappella di Maia: Un pittore a Deir el-Medina. Torino: Artema, 1994.

Buscar texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
3

The tomb of Sennedjem (TT1) in Deir el-Medina: Palaeography. Le Caire: Institut français d'archéologie orientale, 2006.

Buscar texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
4

Hsu, Hsiao-Chien. The religious life in Deir el-Medina: Y Hsiao-Chie Hsu. Birmingham: University of Birmingham, 2001.

Buscar texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
5

Fornari, Annamaria. Nella sede della verità: Deir el Medina e l'ipogeo di Thutmosi III. Milano: F.M. Ricci, 1987.

Buscar texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
6

Village varia: Ten studies on the history and administration of Deir el-Medina. Leiden: Nederlands Instituut voor het Nabije Oosten, 1997.

Buscar texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
7

Leospo, Enrica. Vivere nell'antico Egitto: Deir el-Medina, il villaggio degli artefici delle tombe dei re. Firenze: Giunti, 1998.

Buscar texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
8

Who's who at Deir el-Medina: A prosopographic study of the royal workmen's community. Leiden: Nederlands Instituut voor het Nabije Oosten, 1999.

Buscar texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
9

Jean-Marie, Kruchten y Ménassa Laïla, eds. Deux tombs de la XVIIIe dynastie à Deir el-Medina: Nos 340 (Amenemhat) et 354 (anonyme). Le Caire: Institut français d'archéologie orientale, 1999.

Buscar texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
10

Ferriol, Silvia Lupo de. La deificación del rey: El culto de Amenofis I en Deir el-Medina y los antecedentes de la deificación real. Buenos Aires: Instituto de Historia Antigua Oriental "Dr. Abraham Rosenvasser," Facultad de Filosofía y Letras, Universidad de Buenos Aires, 1997.

Buscar texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
Más fuentes

Capítulos de libros sobre el tema "Deir-El-Medina"

1

"Deir el-Medina:". En ‘Scènes de Gynécées’ Figured Ostraca from New Kingdom Egypt, 1–5. Archaeopress Publishing Ltd, 2020. http://dx.doi.org/10.2307/j.ctvxrq1dt.7.

Texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
2

"Deir el-Medina". En Encyclopedic Dictionary of Archaeology, 373. Cham: Springer International Publishing, 2021. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-030-58292-0_40128.

Texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
3

Eyre, Christopher. "Bureaucratic Process at Deir el Medina". En The Use of Documents in Pharaonic Egypt, 233–52. Oxford University Press, 2013. http://dx.doi.org/10.1093/acprof:oso/9780199673896.003.0006.

Texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
4

Backhouse, Joanne. "Figured ostraca from Deir el-Medina". En Current Research in Egyptology 2011, 25–39. Oxbow Books, 2012. http://dx.doi.org/10.2307/j.ctvh1dk68.7.

Texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
5

Backhouse, Joanne. "Female Figurines from Deir el-Medina:". En Current Research in Egyptology 2012, 22–40. Oxbow Books, 2013. http://dx.doi.org/10.2307/j.ctvh1dkp1.7.

Texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
6

"WHO’S WHO AROUND DEIR EL-MEDINA:". En Who's Who around Deir el-Medina, 439–549. Peeters Publishers, 2018. http://dx.doi.org/10.2307/j.ctv1q26sdc.8.

Texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
7

"DAS VERSORGUNGSPERSONAL VON DEIR EL-MEDINE:". En Who's Who around Deir el-Medina, 11–60. Peeters Publishers, 2018. http://dx.doi.org/10.2307/j.ctv1q26sdc.6.

Texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
8

Gabler, Kathrin. "VORWORT". En Who's Who around Deir el-Medina, xix—xxii. Peeters Publishers, 2018. http://dx.doi.org/10.2307/j.ctv1q26sdc.4.

Texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
9

"BIBLIOGRAPHIE". En Who's Who around Deir el-Medina, 561–79. Peeters Publishers, 2018. http://dx.doi.org/10.2307/j.ctv1q26sdc.10.

Texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
10

"ABBILDUNGEN". En Who's Who around Deir el-Medina, 744–59. Peeters Publishers, 2018. http://dx.doi.org/10.2307/j.ctv1q26sdc.13.

Texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
También puede estar interesado en las bibliografías ampliadas sobre el tema "Deir-El-Medina" para tipos de fuentes particulares:
Artículos de revistas Tesis Libros
Ofrecemos descuentos en todos los planes premium para autores cuyas obras están incluidas en selecciones literarias temáticas. ¡Contáctenos para obtener un código promocional único!

Pasar a la bibliografía