Literatura académica sobre el tema "Ecologia y medioambiente"
Crea una cita precisa en los estilos APA, MLA, Chicago, Harvard y otros
Consulte las listas temáticas de artículos, libros, tesis, actas de conferencias y otras fuentes académicas sobre el tema "Ecologia y medioambiente".
Junto a cada fuente en la lista de referencias hay un botón "Agregar a la bibliografía". Pulsa este botón, y generaremos automáticamente la referencia bibliográfica para la obra elegida en el estilo de cita que necesites: APA, MLA, Harvard, Vancouver, Chicago, etc.
También puede descargar el texto completo de la publicación académica en formato pdf y leer en línea su resumen siempre que esté disponible en los metadatos.
Artículos de revistas sobre el tema "Ecologia y medioambiente":
Rodrigues Xavier da Cruz, Uilmer y Ricardo Alexandrino Garcia. "Utopia e distopia da ecologia política, meio ambiente e justiça ambiental". Revista Meio Ambiente e Sustentabilidade 10, n.º 20 (4 de junio de 2021): 59–71. http://dx.doi.org/10.22292/mas.v10i20.1020.
Nguyen, Josef. "Digital Games about the Materiality of Digital Games // Juegos digitales sobre la materialidad de los juegos digitales". Ecozon@: European Journal of Literature, Culture and Environment 8, n.º 2 (31 de octubre de 2017): 18–38. http://dx.doi.org/10.37536/ecozona.2017.8.2.1347.
Mayorca Capataz, Eliecer, Dolly Yamile Mayorca Beltrán y Amalfi Padilla Castilla. "Medioambiente, naturaleza y ecología un problema relacional". Revista Palobra, "palabra que obra" 16, n.º 16 (19 de diciembre de 2016): 260–74. http://dx.doi.org/10.32997/2346-2884-vol.16-num.16-2016-1440.
Mayorca-Capataz, Eliecer y Amalfi Padilla-Castilla. "Medioambiente, naturaleza y ecología: un problema racional". Panorama Económico 22 (1 de enero de 2014): 141–50. http://dx.doi.org/10.32997/2463-0470-vol.22-num.0-2014-1366.
Mayorca Capataz, Eliécer y Amalfi Padilla Castilla. "Medioambiente, naturaleza y ecología: un problema racional". Revista Panorama Económico 22 (15 de enero de 2014): 151–68. http://dx.doi.org/10.32997/2463-0470-vol.22-num.0/2014/163.
Bohunicky, Kyle Matthew. "Ecomods: An Ecocritical Approach to Game Modification // Ecomods: Una aproximación ecocrítica a la modificación de los videojuegos". Ecozon@: European Journal of Literature, Culture and Environment 8, n.º 2 (31 de octubre de 2017): 72–87. http://dx.doi.org/10.37536/ecozona.2017.8.2.1352.
Mayorca Capataz, Eliecer, Dolly Yamile Mayorca Beltrán y Amalfi Padilla Castilla. "MEDIOAMBIENTAL, NATURALEZA Y ECOLOGÍA UN PROBLEMA RELACIONAL." Revista Palobra, "palabra que obra", n.º 16 (15 de agosto de 2016): 260–74. http://dx.doi.org/10.32997/2346-2884-vol.16-num.16/2016/53.
Costa, Carlos Alberto Franco da. "¿Ética ecológica o medioambiental?" Acta Amazonica 39, n.º 1 (marzo de 2009): 113–20. http://dx.doi.org/10.1590/s0044-59672009000100012.
Morán Seminario, Héctor M. "Crisis del medioambiente y ecologismo: Una reflexión desde la filosofía de la ecología". Aula y Ciencia 9, n.º 13 (13 de noviembre de 2019): 45–66. http://dx.doi.org/10.31381/aula_ciencia.v9i13.2486.
Somer Garrido Díaz. "Componentes para analizar los resultados de una contabilidad ambiental". Proyecciones, n.º 13 (16 de diciembre de 2019): 006. http://dx.doi.org/10.24215/26185474e006.
Tesis sobre el tema "Ecologia y medioambiente":
Gsottbauer, Elisabeth. "Behavioral economics and environmental policy: Theory and experiments". Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2013. http://hdl.handle.net/10803/116190.
The effectiveness, equity and efficiency of environmental policies depend very much on the underlying model of individual behavior. Only an empirically founded model of individual action and motivation can guarantee the design of adequate environmental policies and environmental agreements. The dominant theory of environmental policy is based on the standard (neoclassical) economic model of rational, self-interested behavior and stable preferences. This tends to favor policy instruments that attempt to influence behavior through price signals. More recently, behavioral economics has generated considerable experimental evidence that individual behavior deviates from full rationality and pure self-interest. This thesis attempts to take into account bounded rationality and social interactions to identify suitable environmental policy instruments. It contains five essays that investigate applications of alternative models of behavior to refine or alter insights within environmental economics and public policy theory. The thesis combines theoretical-analytical modeling and experimental economic research to study individual preferences and inform policy design. The first essay offers an extensive and critical review of behavioral economics and its application to environmentally relevant behavior and concludes that assuming systematic decision anomalies and social preferences provides an improved starting point for effective environmental policy. The second essay presents a formal-theoretical analysis of the role of advertising in status- and norm-driven consumption with serious environmental impacts. This is captured by formulating a behavioral-economic model with a utility function that formalizes Veblen’s idea of conspicuous consumption. The model combines therefore environmental and consumption externalities and shows which particular policy package is needed to restore optimal social welfare. The third essay investigates important non-pecuniary motives for sustainability behavior that standard models neglect. Framed field experiments of recycling are carried out, the results of which provide evidence for the relevance of social motives for sustainable behavior. The fourth essay explores the impact of bounded rationality and social preferences on stakeholder perceptions of gains and losses and bargaining dynamics in international climate negotiations. Main insights of behavioral economics are systematically applied to explain and predict how various types of stakeholders (citizens, experts, negotiators, politicians, interest groups) will act in climate negotiations. The fifth essay uses a laboratory experiment to assess preferences for, or contributions to, emissions reduction under different – gradual and abrupt – scenarios of natural disasters due to climate change. In conclusion, the present thesis shows that behavioral and experimental economics provide a powerful framework to study individual environmentally-relevant behavior and public decision-making. In addition, various new insights are generated about the preparation and design of environmental agreements and policy.
Aragón, Pérez Alberto. "La construcción del pensamiento ecológico durante los juegos olímpicos de Barcelona 1992: Elementos de sostenibilidad, salubridad medioambiental y difusión". Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2018. http://hdl.handle.net/10803/665753.
This thesis examines how ecological and environmentalist thought was related to the organisation of the 1992 Olympic Games in Barcelona. Held at a time of growing global social and political awareness of certain environmental problems, this study of the event is based on primary sources to show that its management ushered in environmental and sustainability principles. The exhaustive analysis of documentary sources and interviews with important figures reveal environmental steps taken and projects implemented in Barcelona during the 1992 Olympic Games. Just one month before, the 1992 Earth Summit in Rio de Janeiro had issued some recommendations on environmental communication that were first taken into account during the 1992 Games. These initiatives allowed the Games to begin to manage the first efforts to raise environmental awareness in the modern Olympics. The thesis also analyses media coverage of some environmental steps taken during the management of the 1992 Games. To some extent, the media reported on the environmental measures taken by Barcelona City Council and the Organising Committee (COOB’92) to restore the coastal ecosystem and to protect the air from outbreaks of pollution during the 1992 Games, as well as the media construct of the ‘Barcelona model’; as a paradigm of a sustainable urban legacy.
Sepúlveda, Ferriz José Luis [Verfasser]. "Hacia una propuesta de ecologia política y justicia medioambiental / José Luis Sepúlveda Ferriz". München : GRIN Verlag, 2019. http://d-nb.info/1181336279/34.
Kersting, Diego K. "Ecology and conservation of the Mediterranean endemic coral Cladocora caespitosa = Ecología y conservación del coral endémico del Mediterráneo Cladocora caespitosa". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2014. http://hdl.handle.net/10803/132996.
Los ecosistemas marinos están siendo amenazados por un número cada vez mayor de impactos. Entre ellos, los impactos derivados del cambio global han puesto en relieve la necesidad de nuevas medidas de conservación que puedan complementar a las ya existentes. Sin embargo, su desarrollo requiere un amplio conocimiento de las especies, procesos e impactos implicados. Esta tesis se centra en la adquisición de nuevos conocimientos sobre la biología y ecología del coral Cladocora caespitosa con el objetivo de aportar información útil para su conservación. Los resultados obtenidos pueden servir como guía para la conservación de aquellas especies de características parecidas sobre las que no se tiene información. Esta especie es el único coral escleractinio, colonial y zooxantelado, endémico del Mediterráneo. Se trata de uno de los pocos ejemplos de especie longeva y estructural que se encuentra en las comunidades mediterráneas de aguas someras. La Bahía de L'Illa Grossa (Reserva Marina de las Islas Columbretes) alberga una de las poblaciones más importantes de este coral, con campos de colonias y arrecifes que muestran una superficie acumulada de 2900 m2. Los resultados obtenidos muestran que se trata de una especie de lento crecimiento, con bajas tasas de reclutamiento y mortalidad natural y que muestra importantes divergencias en sus características reproductoras entre el Mediterráneo Occidental y el Adriático. La población de C. caespitosa de Columbretes ha sufrido mortalidades recurrentes asociadas al calentamiento del agua, que han afectado a más de la mitad del área ocupada por este coral en la bahía. Por otra parte, las algas invasoras Lophocladia lallemandii y Caulerpa racemosa han invadido exitosamente la Bahía de L'Illa Grossa, solapando su distribución con la de C. caespitosa. De momento, no se han observado efectos letales de estas algas sobre el coral; sin embargo, se ha podido detectar la actividad tóxica de esta especie, que podría explicar el bajo recubrimiento de sus partes vivas por C. racemosa. El potencial de recuperación de esta población es limitado dado el bajo reclutamiento y la frecuencia e intensidad de las mortalidades. Además, no se pueden descartar efectos subletales del calentamiento y las algas invasoras sobre la reproducción, reclutamiento y la supervivencia de los juveniles. A partir de esta información esta especie podría cumplir los criterios de la UICN para ser catalogada como especie en peligro.
Pardo, Guereño Iker. "Distribution and dynamics of multiple components of plant diversity in a high mountain area: the Ordesa-Monte Perdido National Park = Distribución y dinámica temporal de los diferentes componentes de la diversidad vegetal en la alta montaña: el Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/384840.
En esta tesis investigamos la distribución de los componentes taxónomico, filogenético y funcional de la diversidad vegetal en la alta montaña, y cómo ha respondido a los principales motores de cambio global en montañas (cambio climático y de uso de suelo) en las últimas décadas. Para abordar estas dos cuestiones usamos una aproximación a varias escalas, combinando información recopilada en bases de datos con datos descriptivos y experimentales obtenidos en campo, poniendo especial énfasis en mejorar los métodos analíticos de las aproximaciones utilizadas. Nuestra investigación se llevó a cabo en el Pirineo Central, especialmente en el Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido (PNOMP). En el primer capítulo examinamos el sesgo del esfuerzo de muestreo en una clásica base de datos de herbario, y cómo éste puede afectar a los análisis de los patrones de diversidad. Desarrollamos un método nuevo que permitió detectar diferencias importantes en la distribución del esfuerzo de muestreo a lo largo del PNOMP. Esta información fue usada en el segundo capítulo, donde demostramos por primera vez que, además de la riqueza específica, el patrón de distribución del resto de los componentes de la diversidad puede verse distorsionado por el sesgo de muestreo. Tras utilizar una base de datos elaborada a partir de inventarios de comunidades, observamos que los diferentes componentes de la diversidad presentaron una distribución distinta a lo largo del PNOMP. Este resultado demuestra que nuestra habilidad para identificar áreas prioritarias para la conservación a partir de bases de datos clásicas de diversidad es muy limitada. Los pastos resultaron ser el hábitat más rico en término de número de especies y endemismos, mientras que algunos tipos de bosques de hoja caduca fueron identificados como puntos calientes de historia evolutiva y funcional. En los siguientes capítulos examinamos la respuesta de las comunidades más ricas, los pastos de alta montaña, al descenso generalizado del pastoreo y el calentamiento climático. En el capítulo tercero analizamos los resultados de la revisita de transectos de vegetación situados en el ecotono del límite del bosque superior, muestreados 11 años antes. El escaso efecto del incremento de la cobertura arbórea sobre las comunidades pone de manifiesto la lenta respuesta de las comunidades alpinas a cambios estructurales del hábitat. En el cuarto capítulo examinamos la respuesta de los pastos alpinos a lo largo de dos décadas, tras revisitar una docena de parcelas permanentes distribuidas a lo largo de un gradiente altitudinal en dos valles del Pirineo Central. Tras considerar el error de muestreo y la fluctuación interanual de las comunidades, no observamos señales evidentes de cambios ni a nivel de comunidad ni de especies, ni tampoco un aumento de especies leñosas. Los grupos de especies con tendencias opuestas no mostraron rasgos funcionales significativamente diferentes, cuando fue considerada la abundancia y autocorrelación evolutiva de éstos. La gran inercia ecológica de los pastos alpinos fue también confirmada en un experimento de exclusión de herbivoría que duró 19 años (quinto capítulo), donde la riqueza de especies no mostró un efecto significativo en respuesta al tratamiento. La ausencia de ganado sólo resultó en una trayectoria divergente de la comunidad tras una década, y coincidiendo con un periodo excepcionalmente cálido y seco. Este resultado sugiere que el cese del pastoreo y el aumento de las temperaturas podrían tener un efecto aditivo sobre las comunidades vegetales. En conjunto, todos estos resultados ponen de manifiesto que las comunidades de pastos alpinos frente a los principales motores de cambio en montaña puede ser más lenta de lo que se esperaba según los modelos predictivos, la rápida sucesión ecológica (matorralización) observada en varios pastos subalpinos y montanos a lo largo del Pirineo, y los cambios en las comunidades de cumbres (termofliación) descritos en el propio PNOMP. La aparente estabilidad registrada en nuestro estudio podría revertir si se sobrepasan puntos de inflexión críticos. Sin embargo, la lenta dinámica aquí observada sugiere que no es tarde para tomar medidas de gestión para garantizar la conservación de estos pastos excepcionalmente ricos. El mantenimiento o restauración de las actividades del pastoreo tradicional se vislumbra como una solución simple y efectiva para paliar los efectos de los principales motores de cambio global sobre las comunidades alpinas.
Varga, Diego. "Paisatge i abandonament agrari a la muntanya mediterrània: una aproximació al cas de les Valls d'Hortmoier i Sant Aniol (Alta Garrotxa) des de l'ecologia del paisatge". Doctoral thesis, Universitat de Girona, 2007. http://hdl.handle.net/10803/7915.
EN
La metodología se centra en el uso de fotografías aéreas para caracterizar los cambios de los usos y cubiertas del suelo y estudiar sus dinámicas y patrones paisajísticos en los últimos 50 años. La tesis también considera la relación existente entre los patrones/dinámicas de hábitats abiertos frente a la persistencia de la diversidad biológica, aumento del riesgo de incendio, cambios en la propiedad y la gestión del territorio. Por lo tanto, los Sistemas de Información Geográfica (SIG) son una herramienta muy interesante para cartografiar, capturar, caracterizar procesos espaciales, almacenar, recuperar, manipular, analizar y modelar datos geográficos. Finalmente la investigación desarrolla un modelo heurístico para crear fragmentos a partir de mapas raster de idoneidad y un modelo de diseño de reservas para seleccionar los fragmentos mas óptimos a fin de aumentar la heterogeneidad del paisaje con el menos coste.
Sanpera, Calbet Isis. "Global changes in headwater streams: effects of hydrological and nutrient fluctuations on the quality of basal resources = Canvis globals en rius de capçalera: efectes de les fluctuacions hidrològiques i dels nutrients en la qualitat dels recursos basals". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2014. http://hdl.handle.net/10803/145433.
Els rius són ecosistemes complexes i molt diversos. Dins la xarxa fluvial, les rius de capçalera (de 1er a 3er ordre) tenen una gran importància. Els rius de capçalera representen la major part de la longitud total, influencien l’estructura i el funcionament dels rius d’ordre més gran, generen la major part del cabal i donen suport a taxes altes de processament biogeoquímic, amb una alta taxa d’eliminació de nutrients. A més a més, contenen un gran diversitat d’hàbitats, tant dins dels rius com entre ells. De tota la conca, és la zona ripària la que té una més gran influència en l’estructura i el funcionament d’aquests rius. La caiguda de la vegetació i el lixiviat de les fullaraca són importants fonts d’energia per les xarxes tròfiques. Tota l’energia disponible pels consumidors prové dels productors primaris tant de dins com de fora del riu i les xarxes tròfiques estan sustentades per una complexa barreja de recursos al•lòctons i autòctons. En els rius de capçalera, els recursos basals al•lòctons són generalment més importants que les fonts d’energia autòctones. Tot i això, tant la quantitat com la qualitat dels recursos al•lòctons i autòctons influencies l’estructura i el funcionament d’aquests rius. La qualitat dels recursos determina el seu valor nutritiu potencial pels invertebrats que s’alimenten d’ells. La qualitat nutritiva de la matèria orgànica (MO) es pot ser avaluada mesurant la composició elemental o de biomolècules (contingut de polisacàrids, proteïnes i lípids). Els lípids són els components d’emmagatzematge d’energia més eficients, i dins dels lípids, els àcids grassos I els esterols inclouen molècules essencials pels consumidors. En un context de canvi global, els rius estan afectats de forma molt important per múltiples impactes antròpics directes i indirectes, tals com el canvi climàtics, els canvis d’usos del sòl i les alteracions dels cursos fluvials; els quals afecten la hidrologia i la disponibilitat de nutrients i llum, els quals al seu torn, afecten la quantitat i la qualitat dels recursos basals en els rius de capçalera. Dels múltiples factors ambientals afectats pel canvi global, aquest estudi es centra en els canvis en la hidrologia i la disponibilitat de llum i nutrients, en particular als rius de capçalera Mediterranis. Aquest estudi ha estat realitzat principalment a Fuirosos, un riu Mediterrani al nord-est de la Península Ibèrica, però també als canals artificials de Mayfly creek, a les muntanyes de la costa Pacífica de Canadà. En aquest estudi s’han utilitzat diversos mètodes, tal i com la mesura dels fluxos de MO particulada i dissolta, la composició elemental de la MO, l’addició de nutrients; el contingut de clorofil•la, la densitat bacteriana i les activitats enzimàtiques extracel•lulars del biofilm i la mesura de la qualitat bioquímica dels recursos basals (és a dir, els biofilms epilítics i epipsàmics, les fulles i la MO particulada i dissolta transportada). Hem demostrar que El Niño/Oscil•lació del Sud (ENOS) va afectar les aportacions ripàries al riu a través de teleconnexions que van alterar la precipitació mitjana (durant els períodes de El Niño, la precipitació mitjana anual era més baixa, provocant un augment de les aportacions ripàries, degut a l’estrès hídric dels arbres, mentre que durant els períodes de La Niña, la precipitació era més alta que en altres moments, portant a una disminució de les aportacions ripàries). Els períodes de sequera van causar una distribució bimodal de les aportacions ripàries anuals i van reduir la qualitat dels recursos basals, mentre que els episodis de sequera acumulats van provocar la disminució de les aportacions ripàries). Les avingudes van provocar la disminució de la MO bentònica, van augmentar la quantitat de MO transportada i van modificar la seva qualitat. L’addició de nutrients va portar a una disminució del contingut de carboni, i una disponibilitat més alta de llum va provocar una disminució del contingut de proteïnes dels recursos al•lòctons. La qualitat del biofilm era generalment més alta amb l’addició de nutrients quan la disponibilitat de llum era més alta. Considerem que la qualitat nutritiva dels recursos basals és un paràmetre complex. Tot i que la composició elemental i bioquímica poden estar relacionades en alguns casos, el coneixement d’aquesta última permet una millor comprensió dels mecanismes a través dels quals els canvis abiòtics afecten la qualitat dels recursos. Tot i això, la complexitat de mesurar la composició elemental, la composició bioquímica i els àcids grassos, augmenta gradualment. Així doncs, suggerim que la tria dels indicador de qualitat utilitzats dependrà de l’objectiu de l’estudi que es vulgui realitzar i en el balanç entre l’esforç d’anàlisi i la informació que es vol obtenir. Com que les xarxes tròfiques estan sustentades per una complexa barreja de recursos al•lòctons i autòctons, la quantitat i la qualitat d’aquests recursos són factors que limiten la producció secundària en el riu. Així doncs, els canvis observats en aquest estudi, afectaran probablement les xarxes tròfiques fluvials.
Srean, Pao. "Understanding the ecological success of two worldwide fish invaders (Gambusia holbrooki and Gambusia affinis)". Doctoral thesis, Universitat de Girona, 2015. http://hdl.handle.net/10803/295975.
Aquesta tesi té com a objectiu contribuir a millorar la comprensió de l'èxit invasor d'aquests dos peixos (Gambusia affinis and G. holbrooki). Es van revisar quatre bases de dades d'Internet i la bibliografia per aclarir la seva història d’introducció i distribució geogràfica, establir les rutes d'introducció i analitzar els predictors del seu èxit invasor. Una meta-anàlisi de l'impactes ecològics de les gambúsies mostra principalment que l'impacte global és: i) similar per a les dues espècies; ii) clar i fort per a peixos, macroinvertebrats, amfibis, i alguns grups de zooplàncton i més variable per als tàxons de nivells tròfics més baixos i a nivell d’ecosistema; iii) general per al nombre d'agressions rebudes i la disminució de la densitat i la biomassa, però més variable per altres variables; i iv) altament heterogeni i dependent del context per una sèrie de característiques. Hem estimat la velocitat crítica de natació mitjana (Ucrit) de G. holbrooki com 14.11 cm s-1, que és inferior a la de molts altres peixos de mida similar i confirma que aquesta espècie és limnòfila i el seu èxit invasor parcialment s'explica per l'alteració hidrològica. No obstant això, vam demostrar que Ucrit i la taxa metabòlica màxima varien notablement amb la mida i el sexe dels peixos, amb valors molt més alts als mascles que a femelles del mateix pes, els quals deuen ser per tant menys vulnerables a cabals forts.
Nuss, Girona Sergi. "Green citites and green urban economy; contributions from case studies for a necessary low-carbon future". Doctoral thesis, Universitat de Girona, 2014. http://hdl.handle.net/10803/321116.
Els governs locals implicats en la mitigació i adaptació del canvi climàtic afronten el múltiple repte d'assumir compromisos, la necessitat d'involucrar llurs comunitats i agents socieconòmics, i processos mutiescalars i top-down fora del seu control dictant les opcions i l'evolució de les seves realitats concretes. Malgrat tot, ha emergit el concepte de la Ciutat Verda, reflecting l'expertesa assolida per part de ciutats i pobles en el camp del desenvolupament sostenible 20 anys després de la Cimera de la Terra de Rio'92. Amb l'Estratègia Europea 2020, el Pacte d'Alcaldes i el Mexico City Pact, un creixent nombre d'autoritats locals s'incorporen al desenvolupament baix en carboni. Basant-se en l'estudi de casos de profunditat, aquesta recerca vol comprendre com i per què 6 ciutats, en una àmplia varietat de contextos, se situen en relació al paradigma del desenvolupament verd.
Medina, Eduardo. "Från ”tyst vår” till ”hållbar utveckling” : En kritisk diskursanalys av miljöfrågans utveckling 1962–1987". Doctoral thesis, Uppsala universitet, Sociologiska institutionen, 2013. http://urn.kb.se/resolve?urn=urn:nbn:se:uu:diva-187603.
With summary in English and Spanish/Con resumen en inglés y en español
Libros sobre el tema "Ecologia y medioambiente":
Martínez, Susana. Cómo plantar un árbol, comer sus frutos y descansar a su sombra. Barcelona, Spain: Jordi Bigues, 2010.
Sanjuán, Víctor Climent. Producción y crisis ecológica: Los agentes sociales ante la problemática medioambiental. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona, 1999.
Lizárraga, Lizardo Seiner. Estudios de historia medioambiental: Perú, siglos XVI-XX. Lima, Perú: Universidad de Lima, Fondo de Desarrollo Editorial, 2002.
Cuentos y teatrillos en verde, medioambiente, ecologia y otros valores. Narcea, 2013.
Calvo, Mariano Seoanez. Ecologia Industrial (Ingenieria Medioambiental). Mundiprensa, 1998.
Ecología: ciencia y política medioambiental. McGraw-Hill Interamericana, 1994.
Cuentos y teatrillos "en verde" : medioambiente, ecología y otros valores . Narcea, 2009.
Naturación urbana: Cubiertas ecológicas y mejora medioambiental. [Madrid]: Ediciones Mundi-Prensa, 1999.
Craige, Betty Jean. Eugene Odum: Ecosystem Ecologist & Environmentalist. University of Georgia Press, 2001.
Craige, Betty Jean. Eugene Odum: Ecosystem Ecologist and Environmentalist. University of Georgia Press, 2002.