Literatura académica sobre el tema "Fusta"

Abstract. Initial results of biomass estimation in the La Fusta area from existing equations found in literature are presented. As expected, accuracy of general equations suffer from the equation coefficients being obtained from fitting training data from different sites. It is also clear from the results that there is a high variance between different methods, in particular when complex data mixture is applied. Biomass is difficult to assess for dense forests, as pixels are saturated. This must be considered when planning field-data collection, with more samples in dense forest to provide more robust estimators from the training phase. The SAR-only (PALSAR) method from eq. 4 provided the most bias in results, overestimating with respect to the other methods.

En un dels capítols del llibre Els límits de la interpretació d’Umberto Eco trobem escrita sense cap e`mfasi especial una observació que resulta essencial per acostarnos a la narració Entre la ratlla i el desig de Pere Calders (Eco, 1990: 279–305). Eco sosté que per dir una banalitat tan òbvia com, per exemple, que mai no trobarem l’ànec Donald caminant pel Passeig de Gràcia, no necessitem ajuda de cap aparell teòric. Aquesta observació delimita amb un tall precís i netencara que poc convencional– l’objecte de l’anàlisi que ens interessa: volem parlar d’un text. Només del text. La caseta de fusta, com l’objecte principal al voltant del qual gira tot el conte de Pere Calders, està feta de paraules i aquestes són fruits d’una convenció, d’estrat`egies emprades per construir el discurs. Per això dividiré l’anàlisi del conte La ratlla i el desig en dos capítols.

La intercepción de precipitación en plantaciones de V. ferruginea Mart. y V. guatemalensis Donn. Sm. fue estudiada en la estación biológica La Selva, Heredia, Costa Rica. Se realizaron mediciones diarias de precipitación bruta, precipitación de copas y escorrentía fustal de agosto a noviembre del 2004. Se determinó estadísticamente si el número de pluviómetros utilizados fue el correcto para una precisión aceptable. El porcentaje de precipitación de copas para V. ferruginea fue de 87,65% de la precipitación bruta, en V. guatemalensis fue del 92,12%. Los porcentajes de escorrentía de fuste fueron 2,98% y 3,39% de la precipitación bruta respectivamente. Las pérdidas totales por intercepción en V. ferruginea fueron de 9,37% de la precipitación bruta, en V. guatemalensis fueron de 4,49%.

Se construyó un sistema de cubicación de árbol individual generado a partir de una función segmentada de ahusamiento para plantaciones de Tectona grandis establecidas en Campeche, Tabasco y Chiapas. Se cubicaron 144 árboles de diferentes edades; para cada uno se midió el diámetro con corteza y la altura sobre el fuste a 1 m después del tocón hasta la altura total. Se evaluó el ajuste estadístico de seis funciones segmentadas de ahusamiento y se seleccionó al modelo de Fang como el mejor por presentar la mayor precisión, el menor sesgo y por describir el ahusamiento del fuste correctamente. De forma simultánea se le hizo un ajuste con su respectiva función de volumen comercial basado en la técnica de modelo de efectos mixtos, con lo que se logró controlar la variación específica a nivel de árbol, mejorar la estimación de los parámetros y la precisión de las predicciones. Los resultados indican que el sistema de cubicación derivado se conforma de ecuaciones que describen con exactitud el perfil fustal y estiman el volumen comercial y total, así como la altura comercial a un diámetro mínimo y viceversa. Los puntos de cambio en la forma dendrométrica del fuste son similares a los de otras especies de árboles latifoliados. El equivalente al factor de forma que procede del modelo de volumen total fue de 0.43 en promedio y permite realizar estimaciones muy cercanas a los volúmenes observados; comparativamente es inferior al calculado para esta especie en otras regiones tropicales.

Cucumber is an important vegetable crop in China. Fusarium wilt is a soil-borne disease that can significantly reduce cucumber yields. Paenibacillus polymyxa WLY78 can strongly inhibit Fusarium oxysporum f. sp. Cucumerium, which causes Fusarium wilt disease. In this study, we screened the genome of WLY78 and found eight potential antibiotic biosynthesis gene clusters. Mutation analysis showed that among the eight clusters, the fusaricidin synthesis (fus) gene cluster is involved in inhibiting the Fusarium genus, Verticillium albo-atrum, Monilia persoon, Alternaria mali, Botrytis cinereal, and Aspergillus niger. Further mutation analysis revealed that with the exception of fusTE, the seven genes fusG, fusF, fusE, fusD, fusC, fusB, and fusA within the fus cluster were all involved in inhibiting fungi. This is the first time that demonstrated that fusTE was not essential. We first report the inhibitory mode of fusaricidin to inhibit spore germination and disrupt hyphal membranes. A biocontrol assay demonstrated that fusaricidin played a major role in controlling Fusarium wilt disease. Additionally, qRT-PCR demonstrated that fusaricidin could induce systemic resistance via salicylic acid (SA) signal against Fusarium wilt of cucumber. WLY78 is the first reported strain to both produce fusaricidin and fix nitrogen. Therefore, our results demonstrate that WLY78 will have great potential as a biocontrol agent in agriculture.

Se procesaron datos de ahusamiento de 124 ejemplares del género Quercus. La muestra se obtuvo mediante método destructivo (derribo, desrame y seccionado) en bosques bajo manejo del estado de Puebla, México. Se colectaron 1 709 pares de datos diámetro-altura. Cada sección del árbol se cubicó con la fórmula de Smalian y la punta con la del cono; el volumen total por individuo se obtuvo sumando todas sus secciones cubicadas. Se evaluó la calidad de ajuste estadístico de seis modelos de ahusamiento de tipo segmentado y se eligió el de Fang et al. (2000), que describe mejor el perfil fustal. Este se ajustó, en forma simultánea, con su expresión de volumen comercial, mediante la técnica de modelos mixtos, y en el resultante se corrigió la heterocedasticidad ponderando la varianza de los errores con la función exponencial y un factor de ponderación en la altura comercial, solo para el ahusamiento; la autocorrelación se corrigió modelando el término de error, para ello se usó una estructura continua autorregresiva de primer orden (AR(1)). El sistema de cubicación, a nivel de árbol (SCAI), quedó conformado por ecuaciones que modelan el perfil fustal, estiman el volumen comercial y total, así como la altura comercial a un diámetro mínimo en la punta del fuste y viceversa. El SCAI permite calcular el volumen por tipo de producto según el uso industrial requerido, lo que posibilita realizar estimaciones volumétricas de encino por unidad de superficie.

Els objectius d’aquesta tesi han estat respondre a diverses qüestions sobre diferents aspectes de la tecnologia i, per extensió, sobre les capacitats tècniques de les societats que les van implementar. En aquest sentit la nostra recerca s’ha centrat en: -L’anàlisi dels diversos mètodes i tècniques de talla de diverses roques silícees emprades en la producció d’instruments lítics. -L’anàlisi dels mètodes i tècniques de talla de les diverses espècies lígnies en la producció d’artefactes de fusta, tant si són parts d’eines compostes de diversos materials, com és el cas dels mànecs, com si estan fets únicament amb fusta. La nostra recerca ha tractat els grups agrícoles i ramaders del nord-est peninsular durant la prehistòria recent, o sigui, des dels inicis de la neolitització durant el sisè mil lenni cal. BC fins a la segona meitat del tercer mil lenni cal. BC; moment clau per entendre l’evolució de les estratègies de gestió dels recursos lítics davant de la consolidació de la metal lúrgia. -El neolític antic. La consolidació de la producció laminar A partir del sisè mil lenni, amb la introducció de l’economia agricultora i ramadera, les estratègies de gestió dels recursos lítics tallats es dirigiran essencialment cap a la producció laminar amb diferents roques silícees amb qualitats variables i de procedències diverses, malgrat que s’explotin altres litologies de qualitat baixa, bàsicament per a la producció d’ascles. En el cas dels recursos lignis emprats en la confecció d’artefactes de fusta a la Draga (Banyoles, Pla de l’Estany), l’aprovisionament es feia a tocar del mateix assentament. Una selecció de fustes es portaven al poblat on es transformaven per fer diferents tipus d’estris i mànecs. -El neolític mitjà. La consolidació de les xarxes d’intercanvi a llarga distància La producció lítica va dirigida, majoritàriament, a l’explotació de diverses varietats de sílex per fer làmines, entre els quals destaca, per la seva importància, el sílex melat, i per la seva singularitat, l’obsidiana. L’origen de les roques silícees de qualitat tenen orígens teòrics diferents, fet que descriu una gran complexitat pel que fa a les estratègies de captació de les matèries i dibuixa unes xarxes de contactes i d’intercanvis que superen les relacions estrictament regionals. -El neolític final / calcolític. Canvis en les xarxes d’intercanvi a llarga distància Les xarxes d’intercanvi i de contactes entre els grups del nord-est i altres indrets de la Mediterrània es transformen profundament. Desapareix l’explotació del sílex melat i l’obsidiana, així com altres matèries com la variscita, la jadeïta entre altres. Les estratègies de gestió dels recursos lítics canvien i s’encaminen a l’aprovisionament d’altres tipus de roques silícees que seran emprades fins a mitjan tercer mil lenni cal. BC. Dins de les produccions laminars documentades a Catalunya, destaquen les que denominem grans làmines. Són productes que poden arribar a els 300 mm de llargada i estan relacionats amb unes metodologies de producció sofisticades. Les trobem, majoritàriament, com a elements d’acompanyament funeraris, tot i que també s’han localitzat fragmentades als poblats. A finals del tercer mil lenni cal BC. la presència del bronze i la diversificació de l’utillatge metàl lic fa disminuir la necessitat d’obtenció de béns de producció lítics tallats i reorganitza les necessitats de les comunitats cap a la captació de recursos minerals metàl lics, de productes acabats i dels coneixements tècnics inherents a la metal lúrgia. En conclusió, una definició nova de les xarxes d’intercanvis de les comunitats de l’edat del bronze.
The goal of the present thesis was to answer various questions about an array of technology aspects and, by extension, about technical skills of societies that implemented them. In this sense, our research has focused on: - The analysis of knapping methods and techniques of different silica stone (siliceous stones) used in the production of lithic tools. - The analysis of the different knapping methods and techniques of several ligneous species in the production of wooden-made artefacts, either those being part of tools made of several materials (i.e. handles) or those wholly made of wood. Our research has been focused on the agricultural and farming groups of Iberian peninsula’s north-east during the recent prehistory, that is, from the beginning of Neolithic, during the sixth millennium (cal. BC), until the second half of the third millennium (cal. BC), which is a key period to understand the evolution of management strategies of lithic resources facing the consolidation of metallurgy. Early Neolithic. Consolidation of blade production From the sixth millennium, with the introduction of agricultural and farming economy, management strategies of lithic resources will be specially focused on the blade production with different siliceous stones of diverse qualities and origins, despite the fact that other lithic raw materials of lower quality are also exploited for flake production. In the case of ligneous resources used for wooden artefacts manufacture at La Draga (Banyoles, Pla de l’Estany), supplies where available near by the settlement. A selection of woods was carried to the village where it was transformed in order to turn out different types of tools and handles. Middle Neolithic. Consolidation of long-distance trading networks Lithic production is mainly focused on the exploitation of several flint varieties for knapping blades, among which distinguish honey flint for its importance and obsidian for its singularity. Allegedly, quality siliceous stones have different origins, which highlight a great complexity regarding procurement of these materials, and outlines contact and trading networks that overcome strictly regional relationships. Late Neolithic / Chalcolithic. Changes in long-distance trading networks Trading and contact networks between groups in the north-east and other Mediterranean locations are profoundly transformed. Honey flint and obsidian exploitation disappears as well as other materials like variscite and jadeite, among others. Management strategies of lithic resources change towards supplying other silica stone types that will be largely used until the half of the third millennium (cal. BC). The documented blade productions in Catalonia include the so called big blades. These are products that can reach 300mm of length and are related with more sophisticated production methodologies. They can mainly be found as accompanying elements in burials, although some fragmented big blades also have been found in settlements. At the end of the third millennium (cal. BC) the existence of bronze and the diversification of metal tools decreases the need for knapped stone goods. The needs of the communities are redirected towards gathering of metallic mineral resources, of finished products and of technical knowledge in metallurgy, which conclude with a new definition of trading networks for Bronze Age communities.

El castanyer és una espècie forestal important dels boscos del Sistema Mediterrani Català. La tesi analitza les propietats de la seva fusta per optimitzar i ampliar les possibilitats d’ús de l’espècie. En l’estudi es realitza un anàlisi diferencial de la fusta normal i la que mostra una aparença rogenca per determinar les modificacions provocades per la coloració, l’abast de l’afectació, i les seves possibilitats tecnològiques. La investigació es divideix en quatre parts en les que es caracteritza el material a escales diferents: propietats químiques i microscòpiques; propietats físiques i mecàniques de la fusta massissa lliure de defectes; propietats de la fusta de grandària estructural, i propietats mecàniques i el potencial resistent de la fusta laminada encolada. Els assaigs s’han dut a terme seguint els estàndards UNE, EN i TAPPI, a més d’altres tècniques d’anàlisi específiques d’acord amb la finalitat de la investigació. La fusta de castanyer ha demostrat ser apta per a ús estructural. El roig és una coloració provocada per productes de rebuig metabòlic que no altera significativament la majoria de les propietats de la fusta de castanyer.
El castaño es una especie forestal importante de los bosques del Sistema Mediterráneo Catalán. La tesis analiza las propiedades de su madera para optimizar i ampliar las posibilidades de uso de la especie. En el estudio se realiza un análisis diferencial de la madera normal y la que muestra una apariencia rojiza para determinar las modificaciones provocadas por la coloración, el alcance de la afectación y sus posibilidades tecnológicas. La investigación se divide en cuatro partes en las que se caracteriza el material a escalas diferentes: propiedades químicas y microscópicas; propiedades físicas y mecánicas de la madera maciza libre de defectos; propiedades de la madera de tamaño estructural, y propiedades mecánicas y el potencial resistente de la madera laminada encolada. Los ensayos se han llevado a cabo siguiendo los estándares UNE, EN y TAPPI, además de otras técnicas de análisis específicas acordes con la finalidad de la investigación. La madera de castaño ha demostrado ser apta para uso estructural. La coloración rojiza se debe al acumulo de productos metabólicos en el duramen del tronco, y no altera significativamente la mayoría de las propiedades del castaño estudiadas.
The sweet chestnut is an important forest tree species in the Catalan Mediterranean System. The thesis analyses the wood properties to optimize and widen the usage of the species. The study carries out a differential analysis between normal and red wood to determine the modifications made by the coloration, the reach of the affection, and its technological possibilities. The research is divided in four parts to characterize the material at different scales: chemical and microscopic properties, physical and mechanical properties of the clear wood, solid timber properties, and mechanical and strength properties of glulam. Tests were done according to UNE, EN, and the TAPPI standards, as well as other specific techniques according to the objectives of the research. The chestnut wood has proven to be suitable for structural use. The red coloration it is caused by metabolic waste products and does not produce significant changes on most properties of chestnut wood.

La Draga (5320-4800 cal BC) és un assentament neolític antic situat a la vora de l’Estany de Banyoles. Les condicions de conservació excepcionals han permès la conservació de la matèria orgànica, com ara la fusta, una de les matèries primeres més emprades durant la prehistòria. Els materials lignis de la Draga s’han classificat en diferents categories partint de l’esquema de producció: fustes informes (procés d’obtenció), restes de talla (procés d’obtenció i transformació) i fustes arquitectòniques i eines (procés d’obtenció, transformació i ús). Per abordar l’estudi d’aquests processos, ha estat necessari implementar diferents anàlisis: dendrològica, morfomètrica, experimental, traceològica i espacial. Per l’anàlisi traceològica s’ha desenvolupat una metodologia específica basada en la creació de models 3D adquirits amb un escàner que ha permès la caracterització detallada de les traces tecnològiques i funcionals. Aquest tipus d’anàlisis encara no estan plenament desenvolupades en la investigació actual, pel què també ha calgut contrastar les seves possibilitats amb la fusta arqueològica. Aquesta tesi demostra que la fusta és una matèria que soluciona gran varietat de necessitats tant relacionades amb el condicionament dels espais d’hàbitat i de treball com amb les diverses activitats productives que requereixen eines elaborades totalment o parcial en fusta. La gran diversitat d’accions implicades amb les activitats econòmiques documentades, expliquen la diversitat d’eines recuperades, demostrant així la versatilitat de la matèria primera llenyosa. Ramaderia, cacera, agricultura, transformació de fibres vegetals per a les manufactures tèxtils, de corderia i cistelleria o la tecnologia de la fusta requereixen eines especialitzades i en la seva producció es procura obtenir les formes i dimensions adequades, i utilitzar primeres matèries amb les propietats precises. Així, mentre que l’arc requereix de fusta flexible, el pal cavador precisa fusta dura i resistent. Tots dos casos exemplifiquen bé l’adequació de la matèria primera amb la funcionalitat corresponent. Pel que fa al volum de fusta utilitzat, l’activitat constructiva és la que en va requerir més quantitat. La desforestació resultant va ser notòria, ho demostra la caiguda del pol·len de roure contemporània a l’assentament de la Draga. El volum de fusta requerit per confeccionar estris va ser molt menor i menys impactant en l’entorn, però requereix una selecció de la matèria primera precisa ja que és la categoria artefactual on es troba una major varietat de taxons, mides i formes. Aquest treball ha mostrat com la fusta va ser un element imprescindible per al desenvolupament de la població de la Draga. És una matèria primera que afecta als aspectes bàsics quotidians, tant socials com econòmics, sent un element essencial per a la supervivència. Requereix una obtenció contínua i que implica un coneixement i domini molt exhaustiu dels boscos de l’entorn, el desenvolupament d’activitats socials col·lectives per a la seva obtenció, transformació i consum, un treball i coneixement complex per a la seva elaboració; pràctiques que afecten a tots els aspectes quotidians per al desenvolupament de la vida al poblat de la Draga. La Draga és un element únic i singular en el Neolític de la Península Ibèrica, però les dades obtingudes poden ser considerades com a rellevants relacionades a les primeres comunitats pageses del nord-est Peninsular. Tenien els coneixements i tecnologies necessàries per aprofitar els recursos forestals de manera intensiva i d’acord a les seves necessitats. La Draga permet per primera vegada documentar la diversitat morfològica dels productes manufacturats en fusta i els usos que se’ls hi donava, però també ha aportat dades úniques sobre els processos de manufactura que fins ara només es coneixien parcialment a partir dels instruments lítics. S’han pogut fer visibles processos i productes on només la fusta hi està implicada.
La Draga (5320-4800 cal BC) is an Early Neolithic waterlogged site situated at the shore of the Estany de Banyoles (Banyoles Lake). The exceptional preservation conditions allows the conservation of the organic matter, wood also, one of the raw materials most used during prehistory. The production process diagram has been the base for the classification of the woody materials: unworked wood (extraction process), technological debris (extraction and transformation processes), architectonic elements and tools (extraction, transformation and use processes). In order to study those processes different analytics have been implemented: dendrologic, morphometric, experimental, use and technological wear and spatial analysis. For the use and technological wear analysis it have been developed a methodology based on the creation of 3D models obtained with a scanner. This has allowed a detailed characterization of the technological and use wear. This work demonstrates that wood is a material that solves large variety of needs related to the preparation of habitat and working areas, as well as related to the various productive activities that require totally or partially wood elaborated tools. The great diversity of actions involved with the economic activities that have been documented, explain the diversity of tools recovered, demonstrating the versatility of the woody raw material. Livestock, hunting, agriculture, processing of fibers for manufacturing textiles, basketry and rope or wood technology require specialized tools. Its production tries to get the appropriate forms and dimensions, and use raw materials with certain properties. So while the arch requires flexible wood, the pointed stick needs hard and tough wood. Both cases illustrate well the relation between raw material and functionality. Regarding the volume of wood used, constructive activity is the one that required in more quantity. The resulting deforestation was notorious, evidenced by the fall of contemporary oak pollen in the settlement of la Draga. The volume of wood required for making utensils was much smaller and less impactful on the environment, but requires precise selection of raw material because it is the category where a greater variety of taxa, sizes and shapes are found. This work showed how wood was an essential element for the development of the site of la Draga. It is a raw material that affects the everyday basics, both social and economic, being essential for survival. It requires a continuous extraction and involves a very thorough knowledge and mastery of the surrounding woods, the development of social group for its production, processing and consumption, and complex knowledge work for development; practices that affect all aspects of everyday life for the development of the site of la Draga. La Draga is a unique and singular site in the Neolithic of the Iberian Peninsula, but the data can be regarded as significant related to the first farming communities in the NE of the Iberian Peninsula. They had the knowledge and technologies needed to exploit forest resources intensively and according to their needs. La Draga supply documentary evidence related with morphological diversity of wooden products and uses they are given. It also provides unique data about manufacturing processes of wood that until now were only known partially from the lithic tools. It has been possible to make visible processes and products where there is only wood involved.

Les vint-i-sis taules policromades –frontals, laterals d’altar i retaules primitius- que s’analitzen en aquesta tesi doctoral han estat assenyalades repetidament com a obres clau de la transició artística del romànic al gòtic. Representen l’evolució d’un llenguatge pictòric que correspon al període artístic denominat gòtic lineal català. Aquestes taules, han estat estudiades a nivell iconogràfic i estilístic des de les últimes dècades del segle XIX. Els estudis artístics, dotats de certa subjectivitat i focalitzats en aspectes documentals, històrics i estilístics, encara no han desvelat tots els elements claus per a la completa comprensió de l’obra. Fins al moment, no existien estudis exhaustius individualitzats i sistemàtics que permetessin relacionar les tipologies, els materials i les estructures del suport del llegat de taules policromades d’estil gòtic lineal català, moment clau en l’evolució estructural de les taules, en el què conviuen mobles d’altar -frontals i laterals- i els primers retaules. Per tant, la taula policromada continuava requerint investigacions que exploressin la seva tecnologia, els procediments i els recursos tècnics emprats per a determinar la seva elaboració i així establir la metodologia de treball de confecció del suport de cada taller, per contribuir amb noves dades a la determinació de l’autoria i de la procedència. La investigació científico-tècnica presentada en aquesta tesi permet relacionar les solucions tecnològiques del suport i agrupar les estructures segons la seva tipologia, evidenciat que les taules d’estil gòtic lineal català són obres claus per comprendre l’evolució estructural de les taules, tant transcendental en aquest període caracteritzat per la convivència d’ambdues formes, sent el retaule l’hereu directe del frontal. Els resultats objectius dels estudis tècnics i científics del suport aporten informació inèdita per a la comprensió de les taules policromades, demostrant que el suport, fins ara una font d’informació infravalorada, és un element més a tenir en compte per reconstruir la història de l’obra, essent un complement imprescindible dels estudis historicoartístics.
The twenty-six polychrome tables –altarpieces, laterals and primary retables- analyzed in this research have been repeatedly identified as a key work of the transition from Romanesque to Gothic art. They represent the evolution of a pictorial language that corresponds to the artistic period known as Catalan Linear Gothic.These tables have been ichnographically and stylistically studied since the last decades of the nineteenth century. Artistic studies, which can be somehow subjective and focused on documental, historical and stylistic aspects, have not yet revealed all the key elements for the complete understanding of the work.So far, there are no systematic and individualized exhaustive studies to relate support typologies, materials and structures of the polychromatic Catalan Linear Gothic tables, period of significance in the structural evolution of the tables, in which coexist the altarpieces and the earliest retables.Therefore, the tables still require research that explores the technology, procedures and technical resources in order to determine their development and thus, to establish the methodology of each workshop, contributing with new data to determine the authorship and origin of the tables.The scientific and technical research presented in this thesis provide relationships among the different technology solutions of the support and group them by type, evidencing that Catalan Linear Gothic tables are essential to understand the structural evolution of the tables, which is transcendental in this period characterized by the coexistence of both forms, being the retable a direct successor of the altarpiece.The objective results of technical and scientific studies provide new information to support the understanding of polychrome tables, demonstrating that the support, hitherto an undervalued source of information, is another element to be considered in order to reconstruct the history of the fine work, being essential for historical and artistic studies.

La presente tesis es una aportación a la historia forestal de España y Cataluña. Trata de la industria y del comercio de la madera en el Pirineo Catalán, en una perspectiva histórica desde la revolución industrial (1850-1950). La tesis empieza con dos capítulos introductorios donde se expliquen los contextos institucionales y económicos del sector forestal a partir de una síntesis bibliográfica y documental actualizada. Se analiza la evolución de la política forestal y los conflictos de intereses que provocó, principalmente entre productores nacionales e importadores, fractura que vertebró los grupos de presión. Se analiza también la demanda de productos forestales y madereros, los costes de producción y su evolución a España. Después, en el capítulo 3 se hace la primera estimación de consumo de madera a Cataluña, considerando los diferentes usos por partidas (construcción, embalajes, papel, postes, transporte, etc…). Sigue la metodología de otros autores y aporta nuevas consideraciones sobre el escalado regional de los modelos nacionales utilizados actualmente. Permite concluir en la poca representatividad a escala regional de las hipótesis utilizadas a escala nacional, a pesar de límites evidentes que tendrán que corregirse en futuras investigaciones. En el capítulo 4, el autor analiza la evolución de la producción forestal exclusivamente a Cataluña, poniendo en relieve los factores principales que condicionaron su evolución, en particular la extensión de la red de carreteras, y el papel de la zona urbana y peri-urbana de Barcelona como motor de crecimiento del sector maderero. En el capítulo 5 se realiza un análisis más desagregado de la industria maderera a partir de la Contribución Industrial y de Comercio, a escala regional y de 7 partidos judiciales del Pirineo catalán. Permite destacar a nivel municipal cierta especialización temprana de la industria transformadora, donde podía representar una parte significativa de la economía local (Valle de Aran, Alt Urgell, Solsonès) o una economía complementaria (Pallars, Cerdaña, Berguedà, Noguera). Finalmente el capítulo 6 está dedicado a un análisis comparado con dos provincias francesas pirenaicas: Ariège y Pyrénées-Orientales, para observar las dinámicas transfronterizas en el contexto de la producción y del comercio forestal.
This thesis is a contribution to the Forest history of Spain and Catalonia. It deals with the industry and marketing of wood in the Catalan Pyrenees, in an historical perspective from the industrial revolution (1850-1950). The thesis opens with 2 introductory chapters where institutional and economical contexts of the forest sector are detailed, based on an up-to-date documental and bibliographic synthesis. The evolution of forest policy is reviewed along with the conflicts of interests it generated, principally between national producers and importers, fracture upon which pressure groups were mobilized. An analysis of the evolution of the demand for forest and wood products is also conducted at national level, along with production costs. Then, in chapter 3 the author builds the first estimate of an historical series of consumption of wood in Catalonia, considering several subseries (construction, packaging, paper, poles, transport, etc…). The methodology developed by former authors is followed though new considerations are brought regarding the downsizing of national models at regional scale. This brings to the conclusion that hypothesis used in national models have a low relevance at regional scale. It nevertheless shines light on some obvious limits of this regional approach that will have to be cleared by further investigations. In chapter 4, the author analyses the evolution of forest production exclusively in Catalonia, showing the main factors that conditioned its evolution, particularly the extension of the road networks and the role of the urban and peri-urban area of Barcelona as a motor for the growth of the wood sector. In chapter 5 an in-depth analysis of the wood industry is conducted at local level, based on the statistics on Industrial and Commerce Tax, at regional level and for 7 local councils. This brings into light some areas where the wood economy was significant (Valle de Aran, Alt Urgell, Solsonès), and others were it was just complementary (Pallars, Cerdaña, Berguedà, Noguera). Finally chapter 6 is dedicated to a comparative analysis with 2 french Pyrenean provinces: Ariège and Pyrénées-Orientales, in order to observe the cross-border dynamics in the context of forest production and wood products marketing.

Els diferents treballs presentats en aquesta tesi han permès aprofundir en diversos aspectes relacionats amb el maneig de plantacions de cirerer per a fusta de qualitat en un context mediterrani, així com en uns altres més purament relacionats amb processos hidrològics, fisiològics o ecològics i amb la metodologia utilitzada per la mesura d'aquests. En el primer capítol es van testar els efectes que poden tenir sobre la producció de fusta el tipus de sòl (argilenc amb escàs percentatge d'elements gruixuts, enfront de sorrenc amb elevat percentatge d'elements gruixuts), el reg per degoteig (reg enfront de no reg) i el llaurat del sòl (llaurat mecànic enfront de vegetació espontània). Els resultats van mostrar que tant el tipus de sòl com el reg van tenir efectes significatius, mentre que el llaurat de sòl no va suposar increments notables en el increment en el volum de fusta. L'extrapolació dels resultats a tot el torn de plantació va permetre establir que, si la tendència observada es manté, el torn de plantació pot ser massa elevat per al sòl de tipus sorrenc, mentre que s'aconseguiria una reducció del voltant de deu anys al aplicar el reg, independentment del tipus de sòl. D'altra banda, la valoració econòmica i ecològica dels resultats del llaurat del sòl va permetre establir una forta reducció dels costos associats i una alta diversitat de la vegetació herbàcia acompanyant, amb els beneficis associats que aquesta última podria portar amb si. En el següent capítol es va estudiar la partició de la pluja amb un disseny experimental d'alta resolució espacial i temporal (que va permetre estudiar els processos a diferents escales), i amb un seguiment de l'estructura forestal i el clima com a possibles factors explicatius. Mentre que certes pluges d'escassa magnitud van provocar elevades intercepcions de pluja, els resultats a escala global (acumulat per a tot el període d'estudi) van indicar una baixa capacitat d'intercepció de la plantació, amb el que això pot suposar en matèria de reg. Des del punt de vista metodològic, es va posar de manifest que deu pluviòmetres per mesurar la trascolaciò són suficients per recollir la variabilitat espacial d'aquesta variable a l'escala global. En el tercer i quart capítol així com en l'annex, es va avaluar la transpiració i la seva relació amb variables ambientals (evapotranspiraciò i contingut hídric del perfil de sòl) i estructurals de la vegetació, d'una banda, i diversos aspectes metodològics relacionats amb l'us de sensors de flux de saba per estimar la transpiració, per una altra. Com a resultats més importants, es va posar de manifest el control estomàtic de la transpiració per a rangs concrets de contingut hídric del sòl, així com de la utilitat de les podes per millorar l'eficiència en l'ús de l'aigua a escala de plantació (capítol 3). En relació als aspectes metodològics, es va confirmar que alguns mètodes àmpliament utilitzats en altres espècies per estimar l'àrea conductora no van ser vàlids per a l'espècie estudiada. D'altra banda, es van establir els perfils radials i azimutals de la densitat de flux de saba (capítol 4) i es va comprovar que no considerar la variació que l'àrea conductora té al llarg del període vegetatiu pot suposar importants errors en l'estimació de la transpiració (annex). Finalment, en el capítol cinc, gràcies a l'us d'isòtops estables de l'aigua, es va arribar a la conclusió que, encara que les arrels fines dels arbres es van presentar al llarg del tot el perfil de sòl (0-100 cm), l'extracció principal d'aigua en l'època vegetativa es va produir fonamentalment de les capes superficials, unes vegades a 25 cm de profunditat i unes altres a menor profunditat. Aquest patró d'extracció d'aigua, juntament amb el similar observat per a la vegetació herbàcia acompanyant, va semblar indicar una competència per l'ús de l'aigua entre els arbres i les herbàcies. D'altra banda, els resultats en el sòl de pitjor qualitat agronòmica (el de tipus sorrenc indicat en el primer paràgraf d'aquest resum), amb taxes transpiratives molt baixes en les condicions de no reg, van indicar que la tècnica isotòpica podria ser no adequada en aquestes condicions, on la mescla de les aigües del xilema i floema invalidaria l'assumpció inicial de la relació directa entre l'aigua de xilema i l'aigua del sòl.
Los diferentes trabajos presentados en esta tesis han permitido profundizar en diversos aspectos relacionados con el manejo de plantaciones de cerezo para madera de calidad en un contexto mediterráneo, así como en otros más puramente relacionados con procesos hidrológicos, fisiológicos ó ecológicos y con la metodología utilizada para el monitoreo de éstos. En el primer capítulo se testaron los efectos que pueden tener sobre la producción de madera el tipo de suelo (arcilloso con escaso porcentaje de elementos gruesos frente a arenoso con porcentaje elevado de elementos gruesos), el riego por goteo (riego frente a no riego) y el laboreo del suelo (laboreo mecánico frente a vegetación espontánea). Los resultados mostraron que tanto el tipo de suelo como el riego tuvieron efectos significativos, mientras que el laboreo no supuso incrementos notables en el volumen maderable. La extrapolación de los resultados a todo el turno de plantación permitió establecer que, si la tendencia observada se mantiene, el turno de plantación puede ser demasiado elevado para el suelo de tipo arenoso con porcentaje elevado de elementos gruesos, mientras que se lograría una reducción de alrededor de diez años al aplicar el riego, independientemente del tipo de suelo. Por otra parte, la valoración económica y ecológica de los resultados del laboreo del suelo permitió establecer una fuerte reducción de los costes asociados y una alta diversidad de la vegetación herbácea acompañante, con los beneficios asociados que esta última puede traer consigo. En el segundo capítulo se estudió la partición de la lluvia con un diseño experimental de alta resolución espacial y temporal, además de un seguimiento de la estructura forestal y las variables meteorológicas como posibles factores explicativos de la variabilidad espacio-temporal. Mientras que ciertas lluvias de escasa magnitud provocaron elevadas pérdidas por interceptación, los resultados para todo el periodo de estudio indicaron una baja capacidad de interceptación de la plantación, con lo que ello puede implicar en materia de riego. Desde el punto de vista metodológico, se puso de manifiesto que diez pluviómetros son suficientes para recoger la variabilidad espacial de la trascolación a escala de parcela. En el tercer y cuarto capítulos, así como en el anejo, se evaluó la transpiración y su relación con las variables ambientales (evapotranspiración y contenido hídrico del perfil de suelo) y estructurales de la vegetación. Así mismo, se analizaron diversos aspectos metodológicos relacionados con el empleo de sensores de flujo de savia para estimar la transpiración. Como resultados más destacables se puso de manifiesto el control estomático de la transpiración para rangos concretos de contenido hídrico del suelo, así como de la utilidad de las podas para mejorar la eficiencia en el uso del agua a escala de plantación (capítulo 3). En lo que se refiere a los aspectos metodológicos, se confirmó que algunos métodos ampliamente utilizados en otras especies para estimar el área conductora, no fueron válidos para la especie estudiada. Por otro lado, se establecieron los perfiles radiales y azimutales de la densidad de flujo de savia (capítulo 4) y se comprobó que no considerar la variación a lo largo del período vegetativo del área conductora puede suponer importantes errores en la estimación de la transpiración (anejo). Por último, en el capítulo cinco, gracias al empleo de isótopos estables del agua, se llegó a la conclusión de que, aunque las raíces finas de los árboles se localizaron a lo largo del todo el perfil de suelo (0-100 cm), la extracción de agua durante el período vegetativo se produjo principalmente de las capas más superficiales, unas veces a 25 cm de profundidad y otras a menor profundidad. Este patrón de extracción de agua, junto con un patrón similar observado para la vegetación herbácea acompañante, pareció indicar una competencia por el uso del agua entre los árboles y las herbáceas. Finalmente, las tasas transpirativas tan bajas obtenidas en condiciones de no riego en los árboles situados en el suelo de peor calidad agronómica (el de tipo arenoso indicado en el primer párrafo de este resumen), indicaron que la técnica isotópica podría ser no adecuada en dichas condiciones, ya que una posible mezcla de las aguas del xilema y floema, en estas condiciones de estrés severo, invalidaría la asunción inicial del método de una relación directa entre el agua del xilema y el agua del suelo.
All different works presented in this thesis have allowed a further study of some of the main aspects related to the management of wild cherry tree plantations for timber production under Mediterranean climatic conditions. Moreover, key hydrological, physiological and ecological processes have been monitored and the methodology used for that purpose tested. Within the first chapter, the potential effects of soil type (clay-loam texture with negligible presence of gravels versus sandy-loam texture with high proportion of gravels), irrigation (drip irrigation versus rainfed conditions) and soil tillage (soil tillage versus spontaneous herbaceous plants leaved to grow) on timber volume were tested. Results showed that both soil type and irrigation had significant effects on the timber volume increase, whereas soil tillage did not. Extrapolation of these results to the future allowed setting that, if the observed tendency is maintained, the rotation length will be too high for the sandy soil, whereas a reduction of ten years in the rotation length will be obtained if irrigation is applied, regardless the soil type. On the other hand, the economic and ecological assessment of soil tillage results allowed establishing a strong reduction of the associated costs and high herbaceous vegetation diversity, with the potential related benefits the latter could imply. In the following chapter rainfall partitioning was studied by using an experimental design of high spatial and temporal resolution, together with the monitoring of forest structure and climate variables as potential driving factors. While certain rainfall events of low magnitude caused high interception losses, results at global scale (the accumulated value for the whole study period) indicated a low rainfall interception capacity for the plantation. From a methodological point of view, it was showed that ten tipping buckets were sufficient to collect the spatial variability of throughfall at the global scale. Within chapters three and four and in the annex, stand transpiration and its dependency with environmental (evapotranspiration and soil water content) and forest structural variables were assessed in one hand, and in the other, certain methodological aspects related to the use of sap flow sensors were evaluated. As for the most relevant results, the linear relationship between transpiration and soil water content, and the ability of branch pruning to improve the water use efficiency at stand scale, are highlighted (chapter 3). With regards to methodological aspects, it was confirmed that some methods widely used in other species to estimate the sapwood area were not suitable for the specie under study. In addition, radial and azimuthal profiles of the sap flux density were defined (chapter 4), and it was confirmed that the non consideration of the variation of the sapwood area along the vegetative period may cause relevant errors in the transpiration estimates (annex). Finally, in chapter five, thanks to the use of stable water isotopes, it could be concluded that, even though fine tree roots were observed all through the soil profile (0-100 cm), the root water extraction during the vegetative period was mainly obtained from soil superficial layers, sometimes from 25 cm depth, and some other times from more superficial depths. This water uptake pattern for wild cherry tree, together with that similar one observed in the spontaneous vegetation, is likely to be an indication of water use competence between trees and herbaceous plants. On the other hand, results from the lowest agronomic quality soil (that of sandy texture indicated in the first paragraph of this summary), with very low tree transpiration rates under rainfed conditions, seemed to indicate that water isotopes technique can be inadequate for such conditions, where the mixture of xylem and phloem waters may invalidate the assumption of a direct linkage between xylem and soil waters.

[EN] ABSTRACT Nicholas Brent Taylor: The Feasibility of Wood and its Derivatives as a Bicycle Frame Building Material The bicycle is often considered as one of the most important inventions of all time. In addition, it is the most efficient form of human transport in the world. It is non pollutant, uses no fuel other than human power and its carbon footprint is neutralised in a short time. Today, faced with the threat of global warming brought about by fossil fuels, countries such as Denmark, the Netherlands and Columbia actually encourage the use of the bicycle as a viable means of urban transport, and in the city of Paris there are financial incentives for cycling commuters. In China alone there are 450 Million bicycles. The form of the bicycle is universally recognisable, it is easy to use and simple to maintain. However, in spite of its apparent simplicity, the bicycle is made up of numerous components and sub-assemblies. Over the years these components and sub-assemblies have undergone a succession of changes and modifications. As with the evolution, development, and life cycle of any product, some of the modifications were relatively short lived. Others for various reasons have been adopted almost universally, such as steel ball bearings, the roller chain, pneumatic tires, tension spoked wheels, etc. In order to more fully understand the bicycle, its advantages, its shortcomings, and its place in the modern world, the first part of this study aims to address the various criteria which apply to bicycle typology, differentiation, use and construction. However, although numerous types of Human Powered Vehicles (HPVs) exist, the initial part of this research is constrained to the evolution and development of the "Safety" type bicycle - attributed to J. K. Starley of Coventry in 1895 - up to the present day, taking into account such factors as; design, material selection, manufacturing technology, and diversity. The first part of the study is a comprehensive overview of the bicycle which identifies crucial technological aspects and categorises bicycle by type and intended use. Due to the huge quantities and types of bicycles produced worldwide this research identifies generic types of each category irrespective of origin or manufacturer. The second part of this dissertation is devoted to the study of wooden bicycles and the specific requirements of this type of bicycle such as the use of wood and its derivatives e.g. engineered wood, as a bicycle frame construction material and some of the solutions arrived at and the special parts or components required. Contemporary and historical bicycles made from wood, other organic material and its derivatives have been investigated and conclusions drawn regarding their functionality and purpose. Part three is dedicated to the Design, Development, and Evaluation of a Wooden Bicycle prototype undertaken by the Author with the assistance of three Industrial Design Students. Part four describes the design, construction and testing of subsequent prototypes in detail including the fabrication of pre-production bicycles and proposals for manufacture on a commercial level. Parts five and six outline the empirical findings from the previous section and attempt to define strategies for marketing bicycles manufactured from wood and its derivatives as an alternative to conventional materials with a view to reanimating small local industries which have a strong base of expertise and knowhow working with wood, such as producers of furniture and similar products (broom handles, tool handles, boxes etc.). Part seven is devoted to the potential diversification of wooden framed bicycles which are electrically assisted. The fabrication of a prototype is discussed but no conclusions were made due to constraints beyond my control. Keywords: Design, Product, Frame, Bicycle
[ES] RESUMEN Nicholas Brent Taylor: La Viabilidad de la Madera y sus Derivados como Material de Fabricación de Cuadros de Bicicletas La bicicleta es frecuentemente considerada como una de las invenciones más importantes de todos los tiempos. Es también una de las formas de transporte humano más eficiente en el mundo. Hoy en día, por la amenaza del calentamiento global provocado por las fuentes de energía no renovables, países como Dinamarca, Holanda y Colombia animan a usar la bicicleta como un medio de transporte urbano. La figura de la bicicleta es universalmente reconocida, es fácil de usar y su mantenimiento es simple. A pesar de su aparente simplicidad, la bicicleta está compuesta de numerosos componentes y subconjuntos. A lo largo de los años, los subconjuntos sufrieron una serie de cambios y transformaciones. Como en cualquier evolución y desarrollo, los cambios influyen en el ciclo de vida de cualquier producto, a pesar que algunas de estas aportaciones tuvieron una vida efímera. Otras, por razones varias, fueron adoptadas casi universalmente. Entre estas podemos citar los rodamientos de esferas de azor, la cadena, los neumáticos, etc. Para comprender mejor el producto bicicleta, se ha considerado como objetivo en la primera parte de este estudio, abordar varios criterios que se aplican de acuerdo con la tipología, diferenciación, uso y construcción de la bicicleta. A pesar de existir numerosos tipos de Human Powered Vehicles (HPVs), la primera parte de esta investigación se limita al estudio de la evaluación y desenvolvimiento de la bicicleta "Safety" atribuida A J.K. Starley de Coventry UK.1895, desde su aparición hasta nuestros días, tomando en consideración la selección de materiales, las tecnologías de fabricación, el diseño, y el estatus de la bicicleta en la sociedad. La segunda parte de esta tesis está dedicada por completo al estudio de la madera y sus derivados como material de construcción de la bicicleta. Bicicletas contemporáneas e históricas de madera y sus derivados, que han sido investigados y se han presentado los resultados en relación a su funcionalidad y propósito. La tercera parte describe con detalle el diseño, desarrollo y evaluación de una bicicleta prototipo de madera, los prototipos posteriores y las bicicletas prototipo o de pre-producción de madera y sus derivados fabricados por el autor con la ayuda de los Estudiantes finalistas del grado de Diseño Industrial (ESTGAD CR, Portugal) En la cuarta parte se describe el diseño, construcción y prueba de prototipos posteriores en detalle, incluyendo la fabricación de bicicletas de pre-producción y propuestas para la fabricación a nivel comercial. La quinta y sexto partes resume los resultados empíricos de la sección anterior y trata de definir estrategias de marketing, para bicicletas fabricadas a partir de la madera y sus derivados como una alternativa a los materiales convencionales, con el fin de animar a producción industrial a las pequeñas industrias locales, que poseen una base sólida de experiencia en el trabajo con la madera, como productores de muebles y productos similares. En la última parte, se ha dedicado a la diversificación potencial de cuadros de bicicletas en madera que están asistidas eléctricamente. La fabricación de un prototipo forma parte de la discusión y pretende ser una proyección de futuro. Palabras Clave: Diseño, Producto, Madera, Bicicleta.
[CAT] RESUM Nicholas Brent Taylor: La Viabilitat de la Fusta i els seus Derivats com Material de Fabricacio de Quadros de Bicicletes La bicicleta es freqüentment considerada com una de les invencions mes importants de tots els temps. Es tambe una de les formes de transport huma mes eficient en el mon. Hui en dia, per l'amenaça del calfament global provocat per les fonts d'energia no renovellables, països com Dinamarca, Holanda i Colombia animen a usar la bicicleta com un mig de transport urba. La figura de la bicicleta es universalment reconeguda, es facil d'usar i el seu manteniment es simple. A pesar de la seua aparent simplicitat, la bicicleta està composta de numerosos components i subconjuntos. A lo llarc dels anys, els subconjuntos patiren una serie de canvis i transformacions. Com en qualsevol evolucio i desenroll, els canvis influixen en el cicle de vida de qualsevol producte, a pesar que algunes d'estos aportaments tingueren una vida efimera. Atres, per raons varies, foren adoptades casi universalment. Entre estes podem citar els rodaments d'esferes d'azor, la cadena, els neumatics, etc. Per a comprendre millor el producte bicicleta, s'ha considerat com objectiu en la primera part d'este estudi, abordar varis criteris que s'apliquen d'acort en la tipología, diferenciacio, us i construccio de la bicicleta. A pesar d'existir numerosos tipos d'Human Powered Vehicles (HPVS), la primera part d'esta investigacio se llimita a l'estudi de l'evaluacio i desenvolupament de la bicicleta "Safety" atribuida A J.K. Starley de Coventry UK. 1895, des de la seua aparicio fins nostres dies, prenent en consideracio la seleccio de materials, les tecnologies de fabricacio, el disseny, i l'estat de la bicicleta en la societat. La segona part d'esta tesis està dedicada per complet a l'estudi de la fusta i els seus derivats com material de construccio de la bicicleta. Bicicletes contemporanees i historiques de fusta i els seus derivats, que han segut investigats i s'han presentat els resultats en relacio a la seua funcionalitat i proposit. La tercera part descriu en detall el disseny, desenroll i evaluacio d'una bicicleta prototip de fusta, els prototips posteriors i les bicicletes prototip o de PRE-produccio de fusta i els seus derivats fabricats per l'autor en l'ajuda dels Estudiants finalistes del grau de Disseny Industrial (ESTGAD CR, Portugal) En la quarta part se descriu el disseny, construccio i prova de prototips posteriors en detall, incloent la fabricacio de bicicletes de pre-produccio i propostes per a la fabricacio a nivell comercial. La quinta i sisè parts resumix els resultats empirics de la seccio anterior i tracta de definir estrategies de marketing, per a bicicletes fabricades a partir de la fusta i els seus derivats com una alternativa als materials convencionals, en el fi d'animar a produccio industrial a les menudes industries locals, que posseixen una base solida d'experiencia en el treball en la fusta, com productors de mobles i productes similars. En l'ultima part, s'ha dedicat a la diversificacio potencial de quadros de bicicletes en fusta que estan assistides electricament. La fabricacio d'un prototip forma part de la discussio i preten ser una proyeccio de futur. Paraules Clau: Disseny, Producte, Fusta, Bicicleta.
Brent Taylor, N. (2016). The Feasibility of Wood and its Derivatives as a Bicycle Frame Building Material [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/63663
TESIS

Freqüentment els escultors parlen tot emprant termes com "el llenguatge de la matèria” o "el respecte per la naturalesa dels materials" . Això passa especialment a una part dels escultors nascuts en la primera meitat del segle, encara que també fan servir aquestes paraules altres escultors més joves. Generalment, es parla de matèries i no de materials, en considerar que les matèries tenen un pes específic originat pel que hem anomenat comportaments propis i la seva utilització històrica, mentre que als materials els manca aquesta peculiaritat històrica: són generalment novedosos, molts d'ells d'origen industrial, i s'han incorporat a la pràctica escultòrica recentment. Diversos autors atribueixen a Brancusi l'origen de la proposta que estableix el respecte per les propietats de la matèria com a una característica de l'escultura moderna. Són molts els escultors que han partit d'aquest principi i han continuat elaborant el llenguatge de la matèria com un recurs escultòric, fins a l'actualitat. La proposta d'investigació parteix d'aquesta filosofia en que es considera la matèria com un agent, més que com un pacient; és a dir, com una entitat capaç de manifestar les seves peculiaritats. Pressuposem que, quan l'escultor escull la matèria amb un plantejament similar a l'exposat en el paràgraf anterior, és perquè ja té una actitud d'estima cap a ella, en la mesura que intenta valorar la peculiar idiosincràsia del suport escollit. Per tant, es considera que l'elecció de la matèria ja condiciona, o ve condicionada (indistintament) pel propòsit inicial, per la disposició vers l'escultura, pel món referencial, pel mètode de treball, pels procediments, i pels resultats. En la nostra recerca, i amb el fi de concretar més, hem delimitat la hipòtesi de treball de la manera següent: La utilització de la fusta en la pràctica escultòrica, des de la perspectiva del comportament, pressuposa l'assumpció del pes cultural i tradicional que ha acumulat aquesta matèria al llarg de la seva història; hi destaquen tres aspectes fonamentals: la percepció plàstica de la natura i de l'arbre; la participació dels components simbòlics, tradicionals o primitius implícits en les societats primàries i arcaiques; i el contacte directe amb la matèria, amb la conseqüent aplicació dels procediments artesanals. En la proposta inicial d'aquesta tesi tenim en compte el matis temporal regressiu que comporta aquesta pràctica, en la mesura que s'hi recullen aspectes derivats d'una dinàmica obsoleta, generalment relacionada amb cultures de tecnologia rudimentària i que tenen un contacte directe amb la natura.

En les últimes dècades, les malalties de la fusta de la vinya han estat motiu d’una preocupació creixent, paral·lela a l’augment de la seva incidència arreu del món. En aquest context, l’objectiu global d’aquesta tesi ha estat el d’ampliar el coneixement de la biologia i l’epidemiologia d’aquestes malalties, així com el de valorar l’aplicació d’aquests nous coneixements en seu el control. Diferents espècies de fongs de la família Botryosphaeriaceae -entre elles, Diplodia seriata-, Eutypa lata i Phaeomoniella chlamydospora són alguns dels fongs patògens més importants. En un primer estudi es van caracteritzar 83 soques de D. seriata, des del punt de vista molecular, fenotípic -basat en la morfologia dels conidis, el creixement miceliar i la compatibilitat vegetativa i sexual- i patogènic. L’estudi molecular va mostrar un polimorfisme del 88 % entre les soques, que es van classificar en dos grups genètics diferenciats. La resta d’estudis realitzats no van ser congruents amb l’agrupació genètica establerta i es va posar de manifest una gran variabilitat intraespecífica a D. seriata. Malgrat això, es va confirmar el caràcter patogènic d’aquesta espècie. Per a millorar algunes tècniques de treball amb els tres patògens citats anteriorment, es va determinar el rang de concentració d’espores òptim per a realitzar inoculacions artificials en sarments de vinya. Per a obtenir percentatges d’infecció d’entre 50 i 70 % van ser necessaris de 100 a 1000 conidis de D. seriata per ferida inoculada, de 100 a 2000 conidis de P. chlamydospora i de 100 a 500 ascòspores d’E. lata. Es va estudiar l’alliberament de conidis de D. seriata en les restes de poda de la vinya. Es va observar la reducció progressiva de l’inòcul, amb disminucions significatives en el nombre de picnidis amb conidis, el nombre de conidis per picnidi i el seu percentatge de germinació . Tot i això, tres anys i mig després de la poda encara es detectaven conidis amb capacitat germinativa, fet indicatiu d’una gran persistència de la font d’inòcul. Es va determinar la micoflora d’infeccions naturals de les ferides de poda de la vinya. Els fongs més freqüents van ser, en ordre decreixent, D. seriata, P. chlamydospora i Cryptovalsa ampelina. En conjunt, les infeccions van ser més freqüents després de la poda d’hivern, en comparació amb la poda primerenca, a la tardor. La pluja acumulada després de la poda i les temperatures registrades durant aquest període van correlacionar positivament amb els percentatges d’infecció observats. La susceptibilitat de les ferides de poda a D. seriata i P. chlamydospora va disminuir a mesura que augmentava el temps entre la poda i la infecció. Les ferides van restar més temps susceptibles a la infecció de D. seriata després d’una poda a l’hivern. La longitud de l’entrenús podat no va semblar interferir en la colonització del sarment de D. seriata; en canvi, va dificultar la de P. chlamydospora. Finalment, es va estudiar l’efecte del tractament de termoteràpia amb aigua calenta sobre la viabilitat de vuit espècies de Botryosphaeriaceae. En un primer assaig in vitro, es va avaluar la supervivència i el creixement del miceli després de sotmetre els fongs a diverses combinacions de temps i temperatura en un bany d’aigua calenta. En un segon assaig in planta, els fongs, prèviament inoculats en sarments de vinya, es van sotmetre a un rang de 50-53 °C durant 30 minuts i se’n va determinar la supervivència. En l’assaig in vitro, D. seriata, Spencermartinsia viticola, Neofusicoccum luteum i N. parvum van ser les espècies més sensibles, i N. vitifusiforme i Lasiodiplodia theobromae, les més tolerants. En l’assaig in planta, totes les espècies van ser controlades a 51 °C, quedant demostrada l’eficàcia d’aquesta tècnica i la seva potencialitat per a ser usada en el procés de producció de planta al viver.
This thesis aimed at providing new background knowledge about the biology and epidemiology of grapevine trunk diseases as well as to integrate the outcome into the development of new control measures. Some of the most relevant trunk pathogenic fungi including Diplodia seriata, Phaeomoniella chlamydospora and Eutypa lata were studied. Eighty-three D. seriata isolates were characterized with respect to their genetic, phenotypic and pathogenic features. Isolates were grouped into two distinct genetic groups. No relationships between these groups and the other studied variables were found. Diplodia seriata was confirmed as a weak grapevine pathogen but showing intraespecific variability in terms of virulence. In order to optimize the inoculum potential used in artificial inoculations with D. seriata, E. lata and P. chlamydospora, grapevine pruning wounds were inoculated with different spore doses. Infection percentages between 50-70 % were achieved when inoculating with 100-1000 conidia of D. seriata per wound, 100-2000 conidia of P. chlamydospora and 100-500 ascospores of E. lata. Release of D. seriata conidia from pruning debris was assessed. A progressive reduction in inoculum pressure was recorded as a decrease in pycnidia that contained conidia, mean amount of conidia per pycnidium and conidial viability. However, 3.5 years after pruning, viable conidia were still detected, thus confirming that pruning debris is an important long-lasting inoculum source. Pathogenic micoflora resulting from natural infections of pruning wounds included, in order of descending abundance, D. seriata, P. chlamydospora, Cryptovalsa ampelina and E. lata. Infection rates were generally higher after a late punning in winter as compared with those of an early pruning in autumn. The susceptibility of pruning wounds to D. seriata and P. chlamydospora decreased as the time between pruning and infection events increased. Pruning wounds remained more susceptible to D. seriata after a late pruning in winter. The length of the pruned internode did not inhibit cane colonization by D. seriata, but it did for P. chlamydospora. Hot water treatment reduced the viability and mycelial growth of eight Botryosphaeriaceae species in laboratory tests, thus showing the feasibility of this technique as a means of control in the grapevine propagation process.

A partir de polietilè d'alta densitat i de fibres lignocel·lulòsiques provinents del trèmol (Populus tremula) s'han obtingut uns materials amb propietats úniques denominats compòsits. Aquests compòsits, amb un màxim de 40% de fibres lignocel·lulòsiques han estat tractats i modificats amb diferents agents (silà A-174 i epolè C-18) per millorar la compatibilitat entre la matriu de polietilè i el reforç fibrós.

En una primera etapa les fibres lignocel·lulòsiques han estat pretractades amb cada un dels diferents tipus d'agents d'adhesió utilitzats i comentats prèviament, per seguidament barrejar aquestes fibres (en proporcions del 10, 20, 30 i 40%) amb la matriu d'HDPE.

Una vegada els dos components s'han homogeneïtzat, es sotmeten a un procés de mòlta per aconseguir, mitjançant compressió, les provetes corresponents. Finalment, el conjunt de provetes ha estat exposat a condicions climàtiques dràstiques (baixa temperatura i fatiga tèrmica, dues característiques significatives de l'hivern canadenc) durant períodes variables de temps (0, 15, 30, 60 i 90 dies).

Per tal d'avaluar tots i cada un dels paràmetres més significatius d'aquests compòsits, s'ha fet una caracterització orientada en dues vessants: estudi de la compatibilitat entre components del compòsit i estudi dels canvis estructurals que pateixen els compòsits degut a fenòmens d'envelliment provocats per exposició a les condicions climàtiques prèviament comentades.

L'estudi de compatibilitat es fonamenta en les possibles interaccions que s'originen entre els dos components en funció del tipus de tractament al que ha estat sotmès el compòsit (silà i epolè). Per valorar aquestes interaccions, s'han estudiat diferents propietats mecàniques, com ara la resistència a la tracció, el mòdul d'elasticitat, la deformació a trencament, la resiliència i la tenacitat, mitjançant una màquina universal d'assaigs. Tanmateix també s'ha fet una caracterització espectrefotomètrica FT-ir per comprovar els diferents mecanismes d'adhesió que actuen en la interfase fibra- matriu en funció del tipus de tractament i una caracterització morfològica, utilitzant la tècnica de microscòpia electrònica de rastreig (SEM). Amb els resultats obtinguts de la caracterització espectrefotomètrica, també s'ha realitzat un seguiment de la influència que cada component fa en la modificació del grau de cristal·linitat de l'altre.

L'estudi dels canvis estructurals que pateixen els compòsits degut a fenòmens d'envelliment s'ha fet partint de l'evolució de les propietats mecàniques bàsiques en funció dels diferents períodes d'exposició, on s'han caracteritzat els mateixos paràmetres definits anteriorment. Mitjançant valoració espectrefotomètrica s'han mesurat els canvis microestructurals (principalment de configuració), així com les modificacions en el grau de cristal·linitat que han tingut lloc sobre cada un dels diferents components del compòsit.

Cal afegir que les possibilitats que ofereix la tècnica espectrefotomètrica FT-ir ha permès dur a terme la realització d'aquesta tesi. L'estudi dels canvis en la microestructura dels compòsits esdevinguts a partir dels fenòmens prèviament esmentats no hauria pogut fer-se sense la possibilitat d'un processament adequat dels espectres, així com d'una subtracció espectral que permet la detecció de moltes bandes complexes i difícils de detectar mitjançant altres tècniques d'anàlisi.
Los materiales compuestos se han obtenido a partir de polietileno de alta densidad y fibras lignocelulósicas que provienen del alamo temblón. Estos materiales con un máximo del 40% de refuerzo lignocelulósico han sido tratadas y modificadas con distintos tipos de agentes de acoplamiento (Silano A-174 y epoleno C-18) para mejorar la compatibilidad entre la matriz y el refuerzo.

Las fibras tratadas previamente con cada uno de los distintos tipos de agentes de adhesión utilizados, se mezclan en distintas proporciones de las mismas (10,20,30 y 40%) con la matriz de HDPE.

Una vez ambos componentes se han homogenizado se someten a un proceso de molturación para obtener probetas tipo halterio mediante compresión. Estas probetas se han sometido durante distintos períodos de tiempo (hasta 90 días) a condiciones de exposición drásticas (baja temperatura y fatiga térmica, características significativas del invierno canadiense).

Para evaluar los parámetros más significativos de estos materiales compuestos se ha caracterizado la compatibilidad entre la matriz y el refuerzo, asimismo también se han estudiado los cambios estructurales que sufren estos materiales debido a fenómenos de envejecimiento provocados por la exposición de los mismos a las condiciones climáticas previamente comentadas.

Els estudio de compatibilidad se centra en las posibles interacciones que se originen entre ambos componentes en función del tipo de tratamiento al que se ha sometido dicho material compuesto (silano y epoleno). Para valorar las interacciones que se generen entre ambos componentes, se ha ensayado distintas propiedades mecánicas (resistencia a tracción, módulo de elasticidad, deformación a rotura, resilencia y tenaciadad, utilizando la máquina universal de ensayos. Asimismo, también se ha caracterizado mediante espectroscopia de infrarrojo (FTIR) los posibles mecanismos de adhesión que tienen lugar entre la matriz y el refuerzo en función del tipo de tratamiento, asi como la caracterización morfológica utilizando la técnica de microscopía electrónica de barrido (SEM). A partir de los resultados obtenidos se ha podido seguir la influencia que tiene cada componente en la modificación de los respectivos grados de cristalinidad.

El estudio de los cambios estructurales a los que se han visto sometido los distintos materiales compuestos, debido a fenómenos de envejecimiento, se ha realizado mediante el seguimiento de la evolución de las propiedades mecánicas en función de los distintos períodos de exposición. Mediante valoración espectofotométrica se han medido los cambios micorestrucutrales (cambios de configuración), así como las modificaciones en el grado de cristalinidad sobre cada uno de los componentes de material compuesto.
Composite materials have been obtained from high density polyethylene (HDPE) and lignocellulosic fibers from aspen wood. These materials with a maximum of 40% of lignocellulosic reinforcement have been treated and modified with different types of coupling agents (Silane A-174 and epolene C-18) to improve the compatibility between the matrix and the reinforcement.

Four contents (10.20.30 and 40%) of fibers treated previously with each one of the different types of adhesion or coupling agents, are mixed with HDPE matrix.

The above mixture was compression-molded into dog-bone shaped tensile test specimens. The molding temperature was slowly raised to 150ºC and samples were held at this temperature for 20 min. Then the samples were slowly cooled to room temperature keeping constant pressure during cooling. These test specimens have been submitted during different periods of time (up to 90 days) to drastic conditions of exposition (low temperature and thermal stress, main characteristics of the Canadian winter).

In order to evaluate the most significant parameters of these composite materials, we have studied two ways: the compatibility between both components: matrix and reinforcement and the structural changes to composites due to phenomena of aging caused by the exposition of these materials to the drastic climatic conditions previously commented.

The study of compatibility has been centered in the possible interactions that are originated between both components as a function of lignocellulosic fiber pretreatment. In order to evaluate the interactions that are generated between both components, different mechanical test has been tested (tensile strength, elasticity modulus, deformation at break, resilence and toughness) by mean an Instron Testing Machine. Moreover, the possible mechanisms of adhesion that take place between the matrix and the reinforcement as a function of different pretreatments has been characterized by means infrared spectroscopy (FTIR), and by the morphologic characterization using the scanning electronic microscopy (SEM). From the obtained results it has been possible to follow the influence that has each component in the modification of the respective degrees of crystallinity.

The study of the structural changes of different composite materials, due to aging phenomena, has been analized by means of the pursuit of the evolution of the mechanical properties based on the different periods of exposure time. Furthermore the microstructural changes (basically configurational and crystallinity) has been evaluated by means of spectroscopy technique.

The obtained results indicate that the macroscopic properties of the composite materials must depend on the lignocellulosic fiber content and whether or not a coupling agent is used. SEM micrographs of fracture surfaces show that the addition of coupling agents enhances their dispersion in the continuous HDPE phase. They also show that the silane coupling agent facilitates the direct contact between the lignocellulosic fibers and HDPE matrix more than untreated and epolene treated composites do. The tensile strength depends on both the lignocellulosic fiber content and the type of coupling agent used. The other mechanical properties (elasticity modulus, elongation at break and toughness) mainly depend on the lignocellulosic fiber content and, to a lesser extent, on the presence of a coupling agent. Silane-treated composites show the best mechanical performance as a consequence of significant interactions at the interface between the HDPE matrix and the lignocellulosic fibers.

The differences observed between the various composites studied are explained by means of different adhesion mechanisms. Interdiffusion takes place in untreated composites; multiple mechanism of adsorption-wettability, interdiffusion and, to a lesser extent, chemical bonds take place in epolene treated composites, and finally, the adhesion in composites modified with silane is mainly a chemical mechanism of covalent bonds.