Literatura académica sobre el tema "Japonismo"

Crea una cita precisa en los estilos APA, MLA, Chicago, Harvard y otros

Elija tipo de fuente:

Consulte las listas temáticas de artículos, libros, tesis, actas de conferencias y otras fuentes académicas sobre el tema "Japonismo".

Junto a cada fuente en la lista de referencias hay un botón "Agregar a la bibliografía". Pulsa este botón, y generaremos automáticamente la referencia bibliográfica para la obra elegida en el estilo de cita que necesites: APA, MLA, Harvard, Vancouver, Chicago, etc.

También puede descargar el texto completo de la publicación académica en formato pdf y leer en línea su resumen siempre que esté disponible en los metadatos.

Artículos de revistas sobre el tema "Japonismo"

1

Almazán Tomás, David. "VISIONES Y ENSOÑACIONES DEL JAPONISMO EN LA NARRATIVA ESPAÑOLA Y UNAS NOTAS SOBRE LA RECEPCIÓN DE LA NARRATIVA JAPONESA". SIGLO DIECINUEVE (Literatura hispánica), n.º 17 (7 de mayo de 2011): 191–213. http://dx.doi.org/10.37677/sigloxix.vi17.160.

Texto completo
Resumen
La narrativa japonesa comenzó a ser conocida en España en el siglo XIX indirectamente a través de estudios y antologías en lenguas occidentales y, con excepción de los cuentos, su recepción tuvo una escasa repercusión en el Japonismo literario español. En el variado repertorio del Japonismo literario destaca el interés de los libros de viaje y algunos relatos de ficción, que fundamentalmente se enmarcan en dos etapas, la era Meiji de finales del siglo XIX y comienzos del XX y, por otra parte, la década de los años veinte. Asimismo, destacamos una particularidad del Japonismo literario español, que fue la persistencia en el interés de evangelizar Japón. Este discurso que enlaza con la tradición de los misioneros del SigloIbérico en Japón, predomina frente a la seducción de las religiones orientales, tema menos frecuente. La visión y ensoñación de la mujer japonesa fue el tema principal de estos relatos.
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
2

Míguez Santa Cruz, Antonio. "El japonismo de Star Wars". FILMHISTORIA Online 29, n.º 1-2 (22 de enero de 2020): 47–56. http://dx.doi.org/10.1344/fh.2019.1-2.47-56.

Texto completo
Resumen
El universo de Star Wars es tan popular que prácticamente se ha estudiado desde todas las perspectivas posibles. Sin embargo, la enorme cantidad de referencias visuales o filosóficas que conviven escondidas tras los atrezzos, los vestuarios, o el mismo guion de George Lucas, nos parece una asignatura pendiente a la hora de comprender completamente la profundidad de la afamada saga galáctica.En este caso, nosotros nos ocuparemos de comprobar hasta qué punto existe el japonismo en Star Wars, analizando las influencias o códigos procedentes del país del sol naciente más allá del obvio caso del yelmo de Darth Vader. Así pues, ¿tuvo tanta influencia La fortaleza escondida de Kurosawa en su concepción?; ¿son los jedi un trasunto de los guerreros samurái? O ¿son la Fuerza y el budismo más semejantes de lo que a priori podríamos creer? Sobre esas y otras muchas cuestiones girarán las siguientes páginas.
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
3

Bru Turull, Ricard. "El japonismo en Lluís Domènech i Montaner y su colección de libros ilustrados japoneses". Archivo Español de Arte 91, n.º 363 (28 de septiembre de 2018): 285. http://dx.doi.org/10.3989/aearte.2018.18.

Texto completo
Resumen
Este artículo presenta la relación de Lluís Domènech i Montaner con el arte japonés a través del fenómeno del japonismo difundido en Cataluña a finales del siglo XIX poniendo especial énfasis en los vínculos entre su obra, su biblioteca y su colección particular de libros ilustrados japoneses.
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
4

Romero, Berenice. "Japonismo: otra forma de leer a Alejandro Zambra". Taller de Letras, n.º 59 (2020): 11–18. http://dx.doi.org/10.7764/tl5911-18.

Texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
5

Litvak, Lily. "JAPONERÍAS". SIGLO DIECINUEVE (Literatura hispánica), n.º 17 (7 de mayo de 2011): 243–85. http://dx.doi.org/10.37677/sigloxix.vi17.163.

Texto completo
Resumen
La moda europea del japonismo se basó en la apreciación de los objetos artísticos japoneses o japonerías importados a Europa después de la apertura del Japón a occidente a mediados del siglo XIX. Estos objetos exóticos proporcionaron un punto de vista oriental, e influyeron en la literatura y a las artes españolas, con nuevas técnicas y un distinto sentido de la belleza.
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
6

DRUCK, MARIA DA GRAÇA. "Globalização e reestruturação produtiva: o Fordismo e/ou Japonismo". Brazilian Journal of Political Economy 19, n.º 2 (abril de 1999): 271–90. http://dx.doi.org/10.1590/0101-31571999-1039.

Texto completo
Resumen
RESUMO O artigo analisa o processo de reestruturação produtiva em curso no contexto da globalização, priorizando suas dimensões sociais e políticas. Situa as transformações das formas de organização e gerenciamento do trabalho em história. Faz uma reconstrução do taylorism, do fordism e de sua crise. Discute diferentes abordagens, presentes na literatura atual, sobre o “modelo japonês” (toyotismo) e sua aplicação no Brasil.
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
7

Coman, Sonia. "Local, Cross-cultural, and Global: Japoniste Ceramics in Limoges". Journal of Japonisme 5, n.º 1 (18 de diciembre de 2019): 47–70. http://dx.doi.org/10.1163/24054992-00051p02.

Texto completo
Resumen
Abstract Ever since its inception Japonisme presented a creative tension between local traditions and cross-cultural practices. Adding to this formative relationship was the simultaneous development of Japonisme across Europe, the United States, and Japan itself. This paper focuses on one place of intersection – Limoges – and one medium – ceramics – to identify the local (Limoges’s rich ceramic history), the cross-cultural (French and Japanese influences), and the global (similar practices in other regions). A constellation of producers and collectors inextricably connected Limoges, a centuries-old hub of French ceramics, with the increasingly global realm of japoniste ceramics. How did the Limoges tradition blend with a Paris-based Japonisme in Limoges-produced japoniste ceramics? And what was the international reception of these ceramics? Cross-regional and cross-temporal emulation was a driving force bridging Japonisme with the latest experiments in the arts, from early abstractionism to revisions of hierarchies of genre and medium.
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
8

Cooperstein, Shana. "Pondo os costumes culturais em “risco”: Félix Régamey, japonismo e educação artística nacional". 19&20 XVI, n.º 2 (1 de julio de 2021): n.p. http://dx.doi.org/10.52913/19e20.xvi2.01.

Texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
9

Emery, Elizabeth. "Madame Desoye, “First Woman Importer” of Japanese Art in Nineteenth-Century Paris". Journal of Japonisme 5, n.º 1 (18 de diciembre de 2019): 1–46. http://dx.doi.org/10.1163/24054992-00051p01.

Texto completo
Resumen
Abstract The shop run by Madame Desoye at 220, rue de Rivoli in Paris is legendary in Japonisme studies thanks to the writings of Edmond de Goncourt and Philippe Burty, yet the identity of the woman hidden behind this married name, like the extent of her participation in Japoniste activities, has long remained a mystery. The present article draws upon new archival research to provide information about the life of Louise Mélina Desoye, née Chopin (1836-1909) and her important contributions to the first wave of French Japonisme.
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
10

Calvo Asensio, Juan Carlos, Pablo Cercós Maícas y Marc Millan Rabasa. "La presencia de Oriente en tres dancings barceloneses de los años 30: Oshima, Wu Li Chang y La Criolla". Mirai. Estudios Japoneses 4 (3 de junio de 2020): 143–60. http://dx.doi.org/10.5209/mira.67520.

Texto completo
Resumen
La relación entre Oriente y Occidente estuvo presente desde la antigüedad, aunque la industrialización aceleró el acercamiento entre ambos mundos. En nuestro país, la cultura de China y de Japón tuvo una influencia especialmente intensa en la ciudad de Barcelona desde mediados del siglo XIX hasta la Guerra Civil. En el presente artículo estudiamos esta conexión exponiendo el impacto de ambos países en el ambiente festivo, arquitectónico y decorativo de tres dancings barceloneses de los años 30 del siglo pasado: Oshima, Wu Li Chang y La Criolla. Para comprenderlos, explicaremos los fenómenos del japonismo y la tardo-chinoiserie a partir de las Exposiciones de 1888 y 1929. A continuación, mediante fotografías históricas y notas de prensa, ahondaremos en la historia de estos tres locales y el uso de la temática oriental para atraer, en un caso, a la burguesía catalana y, en los otros dos, a las clases populares.
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
Más fuentes

Tesis sobre el tema "Japonismo"

1

Gálvez, Sepúlveda Matilde Belén. "El problema de la sensación en la pintura de paisaje : del japonismo a Cézanne". Tesis, Universidad de Chile, 2014. http://www.repositorio.uchile.cl/handle/2250/129802.

Texto completo
Resumen
Magíster en artes, mención teoría e historia del arte
Autor no autoriza el acceso a texto completo de su documento
Esta investigación se situó en Europa a fines del siglo XIX, especialmente Francia y estuvo centrada en el fenómeno del japonismo y sus repercusiones en los ámbitos del arte, específicamente en la pintura de paisaje usando este periodo como anclaje para desde ahí establecer una lectura historiográfica de, por una parte, la tradición de la pintura de paisaje de China y Japón y por otra, la tradición de la pintura de paisaje de Europa. El acento de la investigación estuvo en el problema de la sensación, tema en boga en la época del impresionismo, en donde los antiguos estatutos de la mímesis se veían conflictuados y surgía a su vez la psicología de la percepción. El problema de la sensación concentraba las contradicciones de dicho paradigma ya que representaba un punto intermedio entre la realidad objetiva y la realidad personal y, pese a su ambigüedad, se volvía centro de representación. La hipótesis de este estudio era que usando la sensación como centro, se podía establecer un marco comparativo entre las pinturas de Oriente y Occidente y encontrar afinidades entre ambas tradiciones, así como también con la pintura moderna, representada a través de la figura de Paul Cézanne. El estudio comienza con una introducción a la pintura china haciendo referencia a los principales teorías artísticas que se pueden ver reflejadas en la pintura de paisajes haciendo hincapié en la tradición taoísta. En seguida se hace referencia a la pintura japonesa, pasando por sus principales corrientes relativas al paisaje, que son la tradición del Buda Amida, el Budismo Zen y las escuelas decorativas, para terminar con la xilografía japonesa que puede considerarse un tipo de paisaje japonés que combina aspectos tradicionales y modernos. El segundo capítulo se centra en las transformaciones ocurridas en el periodo del japonismo francés. En este caso se han estudiado los aportes técnicos, compositivos e iconográficos aportados en relación al paisaje y la influencia en artistas puntuales tales como Vincent Van Gogh y el grupo Simbolista. Este capítulo pone énfasis en que el arte Oriental no fue solamente un referente de moda que impulsó algunas temáticas, sino que hizo pensar críticamente el estatuto del arte como se había entendido hasta el momento. El tercer capítulo recorre la historia de la pintura de paisaje en Europa, partiendo por una breve reseña al concepto de mímesis ampliamente cuestionado hacia fines del siglo XIX, aunque más que superar el tema del parecido se establecen nuevos parámetros. El cuarto capítulo centra su atención en el estudio de la obra de Cézanne, como figura relevante que sirve como nexo entre la tradición europea y la pintura moderna, encontrando afinidades con los problemas planteados por Oriente. En esta parte se ha apoyado a la investigación con los escritos de Cézanne y con algunos autores posteriores tales como Merleau-Ponty y Giles Deleuze, quienes a propósito de la obra de Cézanne han hecho lecturas que tienen afinidad con los problemas planteados por Oriente. En este caso cobra relevancia, el tema de la contemplación, como una actividad que es perceptiva más que intelectual, la importancia del cuerpo y el surgimiento de conceptos tales como el ritmo vital y la perspectiva vivenciada. El estudio ha arrojado la necesidad de estudios relacionados con los aportes de Oriente al arte Occidental, así como la posibilidad de que las teorías artísticas de Oriente sirvan como marco teórico para comprender o analizar aspectos relativos al arte moderno.
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
2

Ginés, Blasi Mònica. "El col·leccionisme entre Catalunya i la Xina (1876-1895)". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2013. http://hdl.handle.net/10803/130925.

Texto completo
Resumen
Són diversos els autors que han posat de manifest com l’interès per l’art de la Xina i del Japó es traça a Espanya des del s.XVI, estimulant la tendència decorativa chinoiserie, que derivà a mitjans del s.XIX en el gust per tot allò procedent del Japó, moda denominada japonisme. A la segona meitat del s.XIX el govern japonès va emprendre una forta modernització establint intenses relacions comercials amb països europeus, esperonant l’interès per l’art japonès en vàries ciutats-centre europees. En canvi, l’interès que durant el barroc i el rococó havia suscitat l’art procedent de l’Imperi xinès va decaure fortament com a conseqüència de l’hermetisme comercial de la política exterior xinesa. Aquest factor, sumat al poc interès dels espanyols pel col•leccionisme en general, explica que tradicionalment s’hagi considerat escassa la presència de col•leccions d’art xinès en el nostre país. Durant l’últim terç del s.XIX, tot i que la presència espanyola a la Xina era molt minsa, hi va haver personalitats del món cultural i polític de la Catalunya de l’últim terç del segle XIX, com Eduard Toda i Güell (Reus, 1855 - Poblet, 1941), Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 1824 - Madrid, 1901), Francisco Abellá (n. i m. desconeguts) o Juan Mencarini (1860-1939?), que van estar abocades a la compra, la venda, la distribució i l’intercanvi d’obres d’art, moneda i altres objectes procedents de la Xina. Aquest és un aspecte poc conegut de la història del col•leccionisme català i de les relacions entre Espanya i la Xina que precisava d’un estudi en profunditat. Aquesta tesi doctoral consisteix en la investigació sobre l’intercanvi internacional d’obres d’art, moneda i altres objectes produïts a la Xina, i que varen ser distribuïts en col•leccions tant particulars com públiques a la Catalunya de l’últim terç del s.XIX. Eduard Toda i Güell, vicecònsol d’Espanya a Macau, Hong Kong, Canton i Whampoa, i Xangai (1876-1882), és el col•leccionista de peces xineses més preeminent del s.XIX català. Toda formà una important col•lecció d’obres d’art, numismàtica i documents procedents de la Xina i que vengué a col•leccionistes particulars, entre ells l’eminent mecenes Eusebi Güell i Bacigalupi, i que donà a museus públics espanyols, com el Museo Arqueológico Nacional, o la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Altres personalitats del seu entorn estigueren també involucrades en aquest tipus d’activitats: Francisco Abellá, Víctor Balaguer, el bibliotecari Joan Oliva (Sant Pere de Ribes, 1858 - Vilanova i la Geltrú, 1911), Juan Mencarini, Oficial d’Administració de les Duanes Imperials xineses, Celestí Pujol i Camps, Josep Ferrer i Soler, o el diplomàtic Herny A. Ramsden. Peces de les col•leccions d’Eduard Toda, Francisco Abellá i Juan Mencarini nodreixen avui el fons de l’Àsia oriental del Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Contemporàniament la premsa barcelonina de l’època reflectia com la demanda per objectes procedents de l’Imperi xinès creixia a Barcelona en relació a la moda pel japonisme, propiciant la proliferació de botigues especialitzades en la venda d’art de la Xina, del Japó, de la península coreana i d’Annam. La investigació per aquest projecte planteja quina magnitud va assolir el col•leccionisme d’art de la Xina a Catalunya i el seu lloc relatiu al desenvolupament del col•leccionisme d’art a la Catalunya de la fin de siècle.
Traditionally, it has been considered that Chinese art collecting in 19th century Catalonia was scarce. The interest that was aroused for artworks made in China during Baroque and Rococo declined strongly as a consequence of the commercial hermeticism of China’s foreign policies. This factor, as well as there being so little interest for art collecting from Spaniards in general, explains why traditionally the presence of Chinese art collections has been considered rather meager in our country. During the last third of the 19th century, even though there was little Spanish presence in China, there were some personalities belonging to Catalonia’s 19th century cultural and political elite, such as Eduard Toda i Güell (b Reus, 1855; d Poblet, 1941), Víctor Balaguer i Cirera (b Barcelona, 1824; d Madrid, 1901), Juan Mencarini (1860-1939?) and Francisco Abellá (b and d unknown), who all made a great effort to buy, sell, distribute, exchange and exhibit artworks, coins and other objects produced in China. This is an aspect of the history of Catalan art collecting and of the history of international relations between Spain and China which required an intensive and systematic research. The collections of coins and artworks of China’s imperial past which were formed by Toda, Mencarini and Abellá are nowadays preserved in the public collections of the Museum and Library Víctor Balaguer in Vilanova i la Geltrú. Toda also sold his coin collection to the Museo Arqueológico Nacional in Madrid. Furthermore, other personalities from Catalonia’s cultural elite participated in the acquisition, distribution, exchange and exhibition of Chinese art, coins, and material culture between the last two decades of the 19th century, right up until the 1930’s. Barcelona’s magazines and newspapers of that time also reflected a growing demand for Chinese art in relation to Japonisme. The research for this project focuses on the extent to which Chinese art collecting reached in Catalonia, as well as the place it occupied in the development of art collecting in the last third of the 19th century.
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
3

Iwamoto, Luciana. "A influência japonesa nas artes e na moda europeia da virada do século XX". Universidade de São Paulo, 2016. http://www.teses.usp.br/teses/disponiveis/100/100133/tde-27072016-143945/.

Texto completo
Resumen
Esta pesquisa tem como objetivo analisar o período compreendido entre a metade do século XIX e o começo do século XX a fim de identificar que aspectos e componentes da estética e valores culturais japoneses teriam sido eventualmente integrados aos movimentos artísticos europeus e ao design de moda. O interesse ocidental pelo Oriente sempre existiu, porém, foi intensificado após a abertura dos portos japoneses em 1854, depois de mais de dois séculos em reclusão. O encontro entre duas culturas tão distintas causou grande entusiasmo na Europa, com diversos autores que defendem que esta aproximação influenciou o rumo das artes, do design e de outros diversos campos, resultando em um movimento estético denominado Japonismo. Desse modo, esta pesquisa de natureza qualitativa, na modalidade histórica, gerada a partir de estudos bibliográficos e estudo de campo em museus e exposições, pretende expor exemplos e tecer reflexões sobre a importância do intercâmbio cultural entre o Japão e a Europa do final do século XIX e início do século XX, mais especificamente nos campos da arte e da moda
The aim of this research is to study the period between mid-19th century and beginning of 20th century to identify which aesthetic and cultural values aspects and components would eventually have been integrated to European fashion design and art movements. The occidental interest towards the orient have always existed, although, it was intensified after the opening of Japanese ports on 1854, after more than two centuries of seclusion. The encounter of such different cultures triggered enthusiasm in Europe, and several authors suggest that this gathering led the way of art, design and many several fields, resulting in an aesthetic movement called Japonism. Therefore, this qualitative research, on history, generated from bibliographical and field study in museums and exhibits, intends to bring into thought the importance of cultural exchange between Japan and Europe on the end of 19th Century and beginning of 20th century, specifically on art and fashion
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
4

Suzuki, Junji. "Marcel Proust et le japonisme". Paris 4, 1996. http://www.theses.fr/1996PA040277.

Texto completo
Resumen
L'objectif de la présente thèse est, d'une part, de mettre en évidence les faits ponctuels qui témoignent des contacts entre Marcel Proust et diverses choses du japon mentionnées dans ses écrits, et d'autre part, de déceler la structure du japonisme dans A La Recherche du temps perdu. Le premier chapitre est consacré à l'étude du rapport entre Proust et quelques écrivains qui se sont intéressés à la culture japonaise. Dans le second, nous passons en revue les fréquentations qu'avait Proust de quelques amis qui montraient un penchant pour les japoneries. Dans le troisième, nous considérons quelques faits et objets qui relient Proust au Japon, comme certains objets d'art japonais ayant appartenu à la collection des Goncourt. La structure voilée du japonisme dans le roman de Proust est mise en lumière dans le quatrième chapitre : elle est constituée par six personnages principaux qui forment deux groupes contrastés. Et dans le dernier chapitre, nous traitons le problème des affinités esthétiques entre Proust et l'art japonais
The aim of this thesis is, on the one hand, to examine facts which testify to contacts between Marcel Proust and diverse Japanese things that were mentioned in his writings, and on the other hand, to reveal the structure of japonism in remembrance of things past. We also analyze some aesthetic affinities between Proust and Japanese art. The first chapter is devoted to the study of relations between Proust and several writers who were interested in Japanese culture. In the second chapter, we examine Proust’s acquaintances with certain friends who had an inclination for Japanese things. In the third one, we consider several facts and things that connected our novelist with Japan, for example, some Japanese works of art owned by the Goncourt. The veiled structure of japonism in his novel becomes clear in the fourth chapter: the structure consists of six principal characters who form two contrasting groups. Finally, in the last chapter, we treat the problem of aesthetic affinities between Proust and Japanese art
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
5

Rossell, Cigarrán Diana. "Antoni García Llansó, crític d’art, historiador i divulgador de la cultura japonesa (1854-1914)". Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2015. http://hdl.handle.net/10803/322818.

Texto completo
Resumen
El Modernisme català, tenia en el Japonisme una de les seves fonts més rellevants d’inspiració, no només estètica, sinó també conceptual. Aquesta influència va arribar a conjuminar amb la societat barcelonina de les acaballes del segle XIX, sobretot amb els intel·lectuals i artistes, tal i com havia fet ja amb la resta d’Europa. El discurs entre la indústria, sinònim de modernitat i progrés i les arts tradicionals, havia fet palès la necessitat de no fer distincions entre les arts majors i les mal anomenades, arts menors; prenent el model japonès com a gran referent. En aquest sentit, trobem en la figura intel·lectual d’Antoni García Llansó (1854-1914), crític d’art, historiador i divulgador de la cultura japonesa, l’exemple perfecte de les inquietuds de l’època finisecular barcelonina. Tot i que alguns autors s’havien referit a García Llansó com a divulgador de la cultura japonesa i crític d’art, mai s’havia fet una revisió de tots els seus articles i escrits, ni tampoc un estudi en profunditat de totes les seves aportacions a l’àmbit artístic. Per això, en el primer capítol de la tesi hem optat per fer un panorama biogràfic sobre Antoni García Llansó com a home i intel·lectual. En un segon bloc, estudiarem la seva faceta de crític d’art a través dels seus articles publicats a revistes tant rellevants com La Ilustración de la mujer, La Ilustración. Revista Semanal de Literatura, Artes y Ciencias; La Ilustración.Revista Hispano-Americana; La Vanguardia; La Ilustración Artística. Periódico Semanal de Literatura, Artes y Ciencias; entre moltes d’altres. Gràcies aquestes publicacions podrem analitzar el contingut, tendència i evolució de García Llansó com a crític d’art. En tercer lloc, estudiarem la seva contribució com a historiador de l’art, juntament amb noms tant rellevants com Francesc Miquel i Badia (1840-1899), amb qui col·labora en la redacció del volum vuitè d’ Historia general del arte (1897) de l’editorial Montaner i Simón. Aquesta obra enciclopèdica ha estat considerada com la primera referencial en l’estudi de l’art a casa nostra. En aquest sentit, García Llansó destacarà, sobretot, com a estudiós de l’art del ferro, especialment, destacarem les seves aportacions en el camp de les armes i armadures i la forja, i sobretot, els seus estudis de dues col·leccions en concret, la de Josep Estruch i Santiago Rusiñol. En un quart bloc, estudiarem la relació de García Llansó amb la cultura japonesa. Ens centrarem en els motius de la seva elecció per l’imperi japonès com a jurat de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888. I plantejarem diverses hipòtesis. Sobretot, aquest capítol, anirà centrat a la seva faceta com a divulgador de la cultura japonesa gràcies a la seva obra Dai Nipon (El Gran Japón) de 1905. Una font documental impressionant gràcies a la que podem conèixer col·leccionistes i col·leccions d’art oriental (Japonès i Xinès), a Barcelona. Finalment, aportarem el buidatge de les publicacions d’Antoni García Llansó, amb un resultat de 13 obres, 1 conferència, 5 discursos i 293 articles, es troben ordenats de manera cronològica a fi de facilitar l’estudi temàtic i l’evolució de l’intel·lectual. Així mateix, s’ha complementat la present investigació amb dos apèndix documentals, un d’arxivístic on hi ha una selecció d’epistolari conservat sobretot, a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer i un altre de gràfic, amb les imatges de les peces artístiques que tenia García Llansó i que ara es troben conservades gràcies als seus descendents.
Catalan Modernism, had the Japonism one of the sources most importants for his inspiration, not only aesthethic but also conceptual. This influence had combinated with barcelona society in the end of XIX century, specially with intelectuals and artists, the same that happened in the rest of Europe. The disussion between the industry, synonimus of modernity and progress, and the traditionals arts had needed to not make any distintions between majors arts and the wrong named decorative arts; having the japanese art as a model to follow. In this sense, we can find the intellectual Antoni García Llansó (1854-1914), art critic, historian and japanese divulgator, representing a Barcelona nineteen centruy intellectual art knowledge. Even if some authors had mentioned the name of García Llansó as a japanese culture divulgator and art critic, it has needed to be made his first biography. That’s the reason why we want to show in the first part of this dissertation, a biographical view of the intelectual. In the second chapter, we are going to study his contribution like an art critic in various historical publications such as La Ilustración de la mujer, La Ilustración. Revista Semanal de Literatura, Artes y Ciencias; La Ilustración. Revista Hispano-Americana; La Vanguardia; La Ilustración Artística. Periódico Semanal de Literatura, Artes y Ciencias; among others. Thanks to this publicacions we can analyse the thoughs of García Llansó and his evolution like an art critic. In the third chapter we are going to study his contribution like an art historian with others intellectuals as Francesc Miquel i Badia (1840-1899), writing the eight volum of Historia General del arte (1897), published by Montaner i Simón. This encyclopedia is considerated the first one dedicated in the catalan art field. In this case, García Llansó contributed with his studies like the biggest specialist iron work studious, in weapons and armours and forge, specially in the collections of Josep Estruch and Santiago Rusiñol. In four position, we are going to study the relation of García Llansó with the Japanese culture, focusing in the reason or reasons, of his election by the japanese empire as a jury of Universal Exhibition in Barcelona 1888. Also, we are going to planning various hypothesis. This chapter it’s going to be mainly focus to study the García Llansó work Dai Nipon (El Gran Japón), 1905. This work was a very important documentary source thanks to we can know the oriental art collectors and collections (Japanese and Chinese) in Barcelona. At last, we made a research of his publications with the following result, 13 work, 1 conference, 5 speech and 293 articles, which are ordenated crhonologically, so we can study the preferences and the thinker evolution of García Llansó. Also we complement this disseration with two appendix. One is dedicated to show different documentation, as a collected letters that had been conservated in Biblioteca Museu Víctor Balaguer and antoher, it shows the graphic appendix with the artistic works García Llansó’s property, today preserved thanks his descendants.
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
6

Spławski, Piotr. "Japonisme in Polish pictorial arts (1885-1939)". Thesis, University of the Arts London, 2013. http://ualresearchonline.arts.ac.uk/6205/.

Texto completo
Resumen
This thesis chronicles the development of Polish Japonisme between 1885 and 1939. It focuses mainly on painting and graphic arts, and selected aspects of photography, design and architecture. Appropriation from Japanese sources triggered the articulation of new visual and conceptual languages which helped forge new art and art educational paradigms that would define the modern age. Starting with Polish fin-de-siècle Japonisme, it examines the role of Western European artistic centres, mainly Paris, in the initial dissemination of Japonisme in Poland, and considers the exceptional case of Julian Fałat, who had first-hand experience of Japan. The second phase of Polish Japonisme (1901-1918) was nourished on local, mostly Cracovian, infrastructure put in place by the ‘godfather’ of Polish Japonisme Feliks Manggha Jasieński. His pro-Japonisme agency is discussed at length. Considerable attention is given to the political incentive provided by the outbreak of the Russo-Japanese war in 1904, which rendered Japan as Poland’s ally against its Russian oppressor. The first two decades of the 20th century are regarded as the ‘Renaissance’ of Japonisme in Poland, and it is this part of the thesis that explores Japanese inspirations as manifested in the genres of portraiture, still life, landscape, representations of flora and fauna, erotic imagery, and caricature. Japonisme in graphic and applied graphic arts, including the poster, is also discussed. The existence of the taste for Japanese art in the West after 1918 is less readily acknowledged than that of the preceding decades. The third phase of Polish Japonisme (1919-1939) helps challenge the tacit conviction that Japanese art stopped functioning as an inspirational force around 1918. This part of the thesis examines the nationalisation of heretofore private resources of Japanese art in Cracow and Warsaw, and the inauguration of official cultural exchange between Poland and Japan. Polish Japonisme within École de Paris, both before 1918 and thereafter, inspired mainly by the painting of Foujita Tsuguharu, is an entirely new contribution to the field. Although Japanese inspirations frequently appeared in Polish painting of the interwar period, it was the graphic arts that became most receptive to the Japanese aesthetic at that time. The thesis includes a case study of Leon Wyczółkowski’s interbellum Japonisme, and interprets it as patriotic transpositions of the work of Hiroshige and the Japanese genre of meisho-e. Japonisme in Polish design and architecture is addressed only in the context of the creation of Polish national style in design (1901-1939). Art schools in Britain and America became important centres for Japonisme at the beginning of the 20th century. The thesis considers the case of Cracow Academy of Fine Arts, which due to radical changes introduced by its new director Julian Fałat, became an important centre for the dissemination of the taste for Japanese art in Poland.
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
7

Cooper, Chelsea N. "THE INFLUENCE OF JAPONISME IN CLAUDE MONET’S IMPRESSION, SUNRISE". Kent State University / OhioLINK, 2020. http://rave.ohiolink.edu/etdc/view?acc_num=kent1587645241000178.

Texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
8

Oh, Myung-Seon. "Der Blaue Reiter und der Japonismus". Diss., lmu, 2006. http://nbn-resolving.de/urn:nbn:de:bvb:19-103990.

Texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
9

Walker, Nancy J. "The Fox in the Mirror| Bertha Lum and American Japonisme". Thesis, California State University, Long Beach, 2014. http://pqdtopen.proquest.com/#viewpdf?dispub=1570862.

Texto completo
Resumen

The introduction of Japanese art and culture to the Western world prompted a powerful response from an entire generation of artists, writers, and musicians, including a gifted American artist named Bertha Lum. Lum travelled to Japan in the early 1900s to train with Japanese masters in the design, cutting, and printing of woodblock prints. Lum was a passionate exponent of Japonisme, and a study of her work illuminates how this phenomenon manifested itself in American art and culture.

In cultural and artistic terms, Japonisme emerged as a selective interpretation of Asian culture, a conveniently constructed image that reinforced the ideals of many at the turn of the last century. For graphic artists like Lum, the example of Japanese art provided leverage against the weight of European classicism, championed the role of the decorative arts, exemplified exquisite handcraft, and epitomized an art of natural beauty and grace.

Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
10

Suzuki, Junji. "Le japonisme dans la vie et l'oeuvre de Marcel Proust /". Tokyo : Keio university press, 2003. http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb41239844k.

Texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
Más fuentes

Libros sobre el tema "Japonismo"

1

Kyōto Fukushoku Bunka Kenkyū Zaidan, ed. Mōdo no Japonisumu: Japonism in fashion, Tokyo. [Tokyo]: Tōkyō Kurieishon Fesutibaru Jikkō Iinkai, 1996.

Buscar texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
2

Watanabe, Toshio. High Victorian Japonisme. Bern: P. Lang, 1991.

Buscar texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
3

Hánová, Markéta. Japonisme in Czech art. [Prague]: National Gallery in Prague, 2014.

Buscar texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
4

L, Weisberg Yvonne M., ed. Japonisme: An annotated bibliography. New Brunswick, NJ: Jane Voorhees Zimmerli Art Museum, Rutgers-The State University of New Jersey, 1990.

Buscar texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
5

Fraisse, Luc. Proust et le japonisme. Strasbourg: Presses universitaires de Strasbourg, 1997.

Buscar texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
6

Mitsui, Hideki. Bi no japonisumu. Tōkyō: Bungei Shunjū, 1999.

Buscar texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
7

Nō no japonisumu. Tōkyō: Shichigatsudō, 1987.

Buscar texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
8

Kabegami no japonisumu. Kyōto-shi: Shibunkaku Shuppan, 2002.

Buscar texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
9

Nō no japonisumu. Tōkyō: Shichigatsudō, 1987.

Buscar texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
10

Haiku no Japonisumu: Kūshū to Nichi-Futsu bunka kōryū = Le japonisme du haiku : P.- L. Couchoud et les échanges culturels france-japonais. Tōkyō: Kadokawa Gakugei Shuppan, 2010.

Buscar texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
Más fuentes

Capítulos de libros sobre el tema "Japonismo"

1

Ellis, Sylvia C. "Japan, Japonisme and Japonaiserie". En The Plays of W. B. Yeats, 86–153. London: Palgrave Macmillan UK, 1999. http://dx.doi.org/10.1007/978-1-349-27224-2_2.

Texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
2

Odenthal, Julia. "JAPONISMUS AM BAUHAUS?" En Nipponspiration, 113–40. Köln: Böhlau Verlag, 2013. http://dx.doi.org/10.7788/boehlau.9783412211660.113.

Texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
3

Blouin, Michael J. "Japonisme and the Female Gothic". En Japan and the Cosmopolitan Gothic, 65–83. New York: Palgrave Macmillan US, 2013. http://dx.doi.org/10.1057/9781137305220_4.

Texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
4

LeVine, Peg. "Morita, Japonisme, Karen Horney, and Zen". En Classic Morita Therapy, 34–66. Milton Park, Abingdon, Oxon ; New York, NY : Routledge, 2017.: Routledge, 2017. http://dx.doi.org/10.4324/9781315213088-2.

Texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
5

O’Meara, Lucy. "Jacques Roubaud’s Rejection of Japoniste Influence: Tokyo infra-ordinaire". En Questions of Influence in Modern French Literature, 166–79. London: Palgrave Macmillan UK, 2013. http://dx.doi.org/10.1057/9781137309143_13.

Texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
6

"japonisme". En The Fairchild Books Dictionary of Interior Design. Fairchild Books, 2021. http://dx.doi.org/10.5040/9781501365171.2135.

Texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
7

"Japonisme for all". En Japan and Britain after 1859, 125–38. Routledge, 2003. http://dx.doi.org/10.4324/9780203221839-15.

Texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
8

"Bibliography". En Reframing Japonisme. Bloomsbury Visual Arts, 2020. http://dx.doi.org/10.5040/9781501344657.0006.

Texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
9

"Plate". En Reframing Japonisme. Bloomsbury Visual Arts, 2020. http://dx.doi.org/10.5040/9781501344657.0008.

Texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
10

"“Come Up and See My Monsters”: Chinoiseries, Japonaiseries, and the Musée d’Ennery". En Reframing Japonisme. Bloomsbury Visual Arts, 2020. http://dx.doi.org/10.5040/9781501344657.ch-001.

Texto completo
Los estilos APA, Harvard, Vancouver, ISO, etc.
Ofrecemos descuentos en todos los planes premium para autores cuyas obras están incluidas en selecciones literarias temáticas. ¡Contáctenos para obtener un código promocional único!

Pasar a la bibliografía