Literatura académica sobre el tema "Penedès"
Crea una cita precisa en los estilos APA, MLA, Chicago, Harvard y otros
Consulte las listas temáticas de artículos, libros, tesis, actas de conferencias y otras fuentes académicas sobre el tema "Penedès".
Junto a cada fuente en la lista de referencias hay un botón "Agregar a la bibliografía". Pulsa este botón, y generaremos automáticamente la referencia bibliográfica para la obra elegida en el estilo de cita que necesites: APA, MLA, Harvard, Vancouver, Chicago, etc.
También puede descargar el texto completo de la publicación académica en formato pdf y leer en línea su resumen siempre que esté disponible en los metadatos.
Artículos de revistas sobre el tema "Penedès"
1
Alba, David M. "Fossil apes from the vallès-penedès basin". Evolutionary Anthropology: Issues, News, and Reviews 21, n.º 6 (noviembre de 2012): 254–69. http://dx.doi.org/10.1002/evan.21312.
Texto completo
2
Ramos, M. C. y G. V. Jones. "Relationships between Cabernet Sauvignon phenology and climate in two Spanish viticultural regions: observations and predicted future changes". Journal of Agricultural Science 156, n.º 9 (noviembre de 2018): 1079–89. http://dx.doi.org/10.1017/s0021859618001119.
Texto completoResumen
AbstractThe aim of the current research is to analyse potential changes in the phenology of Cabernet Sauvignon under future climate change scenarios. The study compares results from two areas with different climatic conditions in Spain: Ribera del Duero and Penedès. Phenology data for budbreak (BB), bloom (BL), veraison (V) and maturity (M) were analysed for the period 2004–2015 in Ribera del Duero and for 1996–2012 in Penedès. Thermal requirements to initiate the growing cycle and to reach each phenological event were evaluated. Simulated data of changes in climate from eight models provided by Agencia Estatal de Meteorología (AEMET) of Spain, and for two Representative Concentration Pathways (RCP) (greenhouse gas concentration trajectories) – RCP4.5 and RCP8.5 by 2030, 2050 and 2070 were used. Differences of approximately 6 days for BL and about 12 days, on average, for V existed between the two areas. Based on the predicted changes of temperature and the accumulated degree days needed to reach each stage, future changes in phenology were modelled. The results indicate potentially greater changes in the warmer region (Penedès), particularly for the later growth stages, which is in agreement with greater temperature increases in Penedès. The advance of BB, BL, V and M by 2070 could be up to 5, 11, 17 and 24 days, respectively, under the RCP4.5 emission trajectory, and up to 50% higher in some stages under the RCP8.5 emission trajectory.
3
Soriano, Ignacio y Jordi Amorós i Gurrera. "Moldes para puñales en la Península Ibérica durante la Edad del Bronce. El caso de Camp Cinzano (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, Barcelona)". Trabajos de Prehistoria 71, n.º 2 (30 de diciembre de 2014): 368–85. http://dx.doi.org/10.3989/tp.2014.12140.
Texto completo
4
Ribot, F. "A reinterpretation of the taxonomy ofDryopithecusfrom Vallès-Penedès, Catalonia (Spain)". Journal of Human Evolution 31, n.º 2 (agosto de 1996): 129–41. http://dx.doi.org/10.1006/jhev.1996.0054.
Texto completo
5
Casanovas-Vilar, Isaac, Anneke Madern, David M. Alba, Lluís Cabrera, Israel García-Paredes, Lars W. van den Hoek Ostende, Daniel DeMiguel et al. "The Miocene mammal record of the Vallès-Penedès Basin (Catalonia)". Comptes Rendus Palevol 15, n.º 7 (septiembre de 2016): 791–812. http://dx.doi.org/10.1016/j.crpv.2015.07.004.
Texto completo
6
Jovells-Vaqué, Sílvia, Montserrrat Ginestí y Isaac Casanovas-Vilar. "Cricetidae (Rodentia, Mammalia) from the early Miocene site of els Casots (Vallès-Penedès Basin, Catalonia)". Fossil Imprint 73, n.º 1-2 (1 de agosto de 2017): 141–54. http://dx.doi.org/10.2478/if-2017-0007.
Texto completoResumen
Abstract Els Casots is an extremely rich early Miocene site located in the Vallès-Penedès Basin (Catalonia, Spain) that has provided both micro- and macrovertebrates. However, the small mammals have been poorly studied. In this work we describe the cricetid fauna from els Casots and provide further insights into the chronology of the site. The cricetids are very common and include the species Megacricetodon primitivus and Democricetodon hispanicus. A second, larger-sized Democricetodon species is also represented by just one molar. The presence of M. primitivus together with the eomyid Ligerimys ellipticus indicates a correlation to zone MN 4 and to the local zone C of the Calatayud-Montalbán Basin (Aragón, east-central Spain), the type area of the Aragonian mammal age. This is further supported by the presence of two different Democricetodon species. A correlation to the local subzones of that area is attempted, but unfortunately the cricetid succession is not the same in both basins. However, the fact that L. ellipticus is the only eomyid species present at els Casots would indicate that this site is somewhat younger than other MN 4 localities from the Vallès-Penedès, where this species coexists with its ancestor Ligerimys florancei.
7
Gibert, Jordi M. y Rosa Domènech. "Trazas fósiles de nuculoideos (Protovirgularia) del Mioceno marino de la cuenca del Vallès-Penedès". Spanish Journal of Palaeontology 23, n.º 2 (14 de febrero de 2021): 129. http://dx.doi.org/10.7203/sjp.23.2.20401.
Texto completoResumen
Se describe Protovirgularia, una pista de bivalvo, del Langhiense (Mioceno medio) de la Cuenca del Vallès-Penedès en el noroeste de España. Se distinguen tres morfotipos. Los morfotipos 1 y 2 son epirrelieves negativos con un característico patrón en espiga y pueden asignarse a la icnoespecie P. dichotoma. La estructura en espiga es el resultado de la actividad del pie bífido de un protobranquio. El morfotipo 3 (P. cf. dichotoma) se conserva como relieves completos con retrorrelleno, a techo de capas de areniscas. En ocasiones, se observa su posición sobre pistas de los otros dos tipos. Estos relieves completos pueden corresponder a la traza dejada por el paso del cuerpo del animal. El productor de Protovirgularia fue muy probablemente un nuculáceo, ya que este grupo de bivalvos sedimentívoros son muy móviles a diferencia de otros protobranquios. En el Vallès-Penedès, se han identificado varias especies de nucúlidos y nuculánidos que podrían haber producido este tipo de pistas. Sin embargo, en general, son de talla menor a la que correspondería para el productor de las trazas descritas y, además, aparecen en otro tipo de facies.
8
Soler-Becerro, Raimon. "El cooperativisme rabassaire al Penedès durant el primer terç del segle xx". Estudis d'història agrària, n.º 29 (25 de mayo de 2020): 187–219. http://dx.doi.org/10.1344/eha.2017.29.187-219.
Texto completoResumen
Aquest article es proposa demostrar com el cooperativisme agrari d’esquerres, que aquí anomenarem rabassaire, es va difondre durant el primer terç del segle XX amb intensitat per bona part del territori. Les cooperatives havien estat la principal forma d’organització del moviment rabassaire abans que es creés la Unió de Rabassaires el 1922. La majoria es van consolidar pel seu caràcter multifuncional —cooperativa de consum i agrària, mutualitat, sociabilitat i reivindicació—, però també per una gestió econòmica que en garantia la continuïtat i que va ser truncada de soca-rel pel resultat de la Guerra Civil.
9
Florenza, Patrícia. "Psicomotricitat: cordar i desfer cordons". Comunicació educativa, n.º 16 (1 de abril de 2003): 65. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200365-66.
Texto completoResumen
A partir d’un assessorament de psicomotricitat amb la professora Isabel Viscarro el curs 2002-03 a l’escola de Bellveí del Penedès, va sorgir la idea de programar sessions amb infants de 3 a 8 anys on poguessin anar descalços per la clase. Per assolir aquesta proposta, es va provar d’ensenyar a cordar els cordons de les sabates ideant un mecanisme per facilitar als infants la llaçada.
10
Molleví, Gemma y Albert-Pol Miró. "Des outils pour la défense du paysage vitivinicole. Le cas du Penedès (Espagne)". Sud-Ouest européen, n.º 45 (6 de diciembre de 2018): 175–86. http://dx.doi.org/10.4000/soe.4353.
Texto completoTesis sobre el tema "Penedès"
1
Robles, Giménez Josep Maria. "Miocene carnivorans from the Vallès-Penedès Basin (NE Iberian Peninsula)". Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2014. http://hdl.handle.net/10803/284933.
Texto completoResumen
Aquesta
tesi
doctoral
proporciona
una
revisió
actualitzada
dels
carnívors
fòssils
(Mammalia:
Carnivora)
del
Miocè
de
la
conca
del
Vallès-‐Penedès.
Situada
al
NE
de
la
península
Ibèrica,
aquesta
conca
es
caracteritza
per
un
ric
registre
fòssil
de
vertebrats
terrestres.
Mentre
que
alguns
grups,
com
els
primat,
s’han
estudiat
molt
a
fons,
el
registre
fòssil
dels
carnívors
no
s’hi
havia
estudiat
en
detall
durant
les
darreres
dècades.
Després
de
tres
capítols
introductoris
dedicats
a
la
filogènia
i
anatomia
dels
carnívors,
els
mètodes
generals
emprats
en
la
tesi,
i
el
context
geològic
i
biostratigràfic
de
la
conca
del
Vallès-‐Penedès,
el
cos
principal
de
la
tesi
es
composa
de
cinc
capítols
dedicats
a
la
biostratigrafia
de
l’Euràsia
Occidental
(amb
èmfasi
en
la
conca
del
Vallès-‐Penedès),
així
com
també
a
la
taxonomia
i
filogènia
de
grups
particulars
de
carnívors.
En
concret,
aquesta
capítols
proporcionen
diagnosis
esmenades
i
anàlisis
cladístiques
de
diversos
tàxons
—Trocharion
albanense
(Mustelidae:
Leptarctinae)
i
Albanosmilus
jourdani
(Barbourofelidae)—
a
partir
de
restes
prèviament
inèdites
provinents
d’aquesta
conca.
Aquests
capítols
també
descriuen
noves
restes
de
diversos
fèlids
dels
gèneres
Styriofelis
(Felidae:
Felinae),
Pseudaelurus
(Felidae:
Felinae)
i
Machairodus
(Felidae:
Machairodontinae),
i
sobre
aquesta
base
se’n
revisa
la
distribució
cronostratigràfica
a
la
conca
del
Vallès-‐
Penedès.
També
es
proporcionen
contribucions
taxonòmiques
significatives
en
els
apèndixs
d’aquest
treball.
En
un
d’ells,
es
descriu
un
nou
gènere,
Kretzoiarctos
(Ursidae:
Ailuropodinae)
—el
qual
representa
el
membre
més
antic
enregistrat
del
llinatge
del
panda
gegant—,
i
se’n
discuteixen
les
seves
implicacions
per
a
l’evolució
dels
úrsids.
En
l’altre
apèndix,
es
revisa
i
actualitza
tot
el
registre
de
carnívors
del
Miocè
de
la
conca
del
Vallès-‐Penedès,
a
partir
de
la
revisió
de
les
restes
fòssils
disponibles.
Els
resultats
de
la
tesi
s’integren
i
resumeixen
en
la
discussió
i
conclusions,
on
es
proporciona
una
revisió
resumida
de
la
història
evolutiva
dels
Carnivora
en
la
conca
del
Vallès-‐Penedès.
En
conjunt,
aquesta
tesi
proporciona
una
actualització
del
registre
fòssil
conegut
dels
carnívors
en
aquesta
conca,
principalment
des
d’una
perspectiva
taxonòmica
i
filogenètica,
però
alhora
tot
explorant-‐ne
les
implicacions
paleobiogeogràfiques
i
biostratigràfiques.
Es
conclou
que
actualment
hi
ha
representades
55
espècies
de
carnívors,
corresponents
a
11
famílies,
en
el
Miocè
de
la
conca
del
Vallès-‐Penedès.
També
es
discuteixen
els
canvis
en
la
paleobiodiversitat
dels
carnívors
al
llarg
del
temps
en
aquesta
conca.
A
més
de
les
contribucions
al
coneixement
de
l’evolució
dels
carnívors
en
general,
i
del
registre
fòssil
de
vertebrats
en
la
conca
del
Vallès-‐Penedès
en
particular,
aquesta
tesi
també
posa
de
manifest
la
necessitat
de
realitzar
estudis
taxonòmics
detallats
abans
d’utilitzar
dades
paleontològiques
publicades
fa
temps
per
tal
de
dur
a
terme
estudis
de
la
dinàmica
de
la
diversitat.This doctoral dissertation provides an updated review of the fossil carnivorans (Mammalia: Carnivora) from the Miocene of the Vallès-‐Penedès Basin. Situated in NE Iberian Peninsula, this basin is characterized by a rich fossiliferous record of terrestrial vertebrates. While some groups, such as primates, have been thoroughly studied, the fossil record of carnivorans had not been studied in detail for several decades. After three introductory chapters devoted to carnivoran phylogeny and anatomy, the general methods employed in the dissertation, and the geological and biostratigraphic framework of the Vallès-‐Penedès Basin, the main body of the dissertation is composed of five chapters devoted to the biostratigraphy of Western Eurasia (with emphasis on the Vallès-‐Penedès Basin) as well as to the taxonomy and phylogeny of selected groups of carnivorans. In particular, these chapters provide emended diagnoses and cladistic analyses of various taxa— Trocharion albanense (Mustelidae: Leptarctinae) and Albanosmilus jourdani (Barbourofelidae)—based on previously unpublished remains from this basin. These chapters further describe new remains of various felids from the genera Styriofelis (Felidae: Felinae), Pseudaelurus (Felidae: Felinae) and Machairodus (Felidae: Machairodontinae), and on their basis they review their chronostratigraphic distribution in the Vallès-‐Penedès Basin. Significant taxonomic contributions are also done in the appendices of the work. In one of them, a new genus, Kretzoiarctos (Ursidae: Ailuropodinae)—representing the earliest recorded member of the giant panda lineage—is described, and their implications for ursid evolution are discussed. In the other appendix, the whole carnivoran record of the Miocene from the Vallès-‐Penedès Basin is reviewed and updated based on the revision of the available fossil remains. The results of the dissertation are integrated and summarized in the discussion and conclusions, which provide a summary review of the evolutionary history of the Carnivora in the Vallès-‐Penedès Basin. Overal, this dissertation provides an update of the known fossil record of carnivorans in this basin, mostly from a taxonomic and phylogenetic viewpoint, but further exploring its paleobiogeographic and biostratigraphic implications. It is concluded that 55 carnivoran species, belonging to 11 families, are currently recorded in the Miocene of the Vallès-‐Penedès Basin. Changes in carnivoran paleobiodiversity through time in this basin are further discussed. Besides the contributions to the knowledge of carnivoran evolution in general, and of the vertebrate fossil record of the Vallès-‐ Penedès Basin in particular, this dissertaion further highlights the need to perform detailed taxonomic studies before using paleontological data published long ago for performing studies of diversity dynamics.
2
Esteve, Fernández Jaime. "Los minerales pesados del Mioceno de la fosa neógena del Vallès-Penedès. Caracterización, evaluación e hipótesis de procedencia". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/400615.
Texto completoResumen
1. Se ha realizado el estudio de los minerales pesados de los materiales detríticos del Mioceno de la fosa neógena del Vallès-Penedès, así como, y con carácter comparativo, los del Holoceno más reciente que aportan los cauces fluviales actuales.
2. Se exponen consideraciones prácticas para la mejora de la metodología de trabajo de laboratorio, de identificación y separación de los minerales pesados.
3. Se cita por primera vez la presencia de minerales APS en el Mioceno y Holoceno, localizando su área fuente en la base del Triásico (Permotrias-Buntsandstein inferior). Se estudian sus propiedades físico-químicas, así como, se propone que su formación tuvo lugar dentro de un ambiente laterítico con posible enriquecimiento supergénico.
4. Se ha realizado un estudio completo (morfológico y físico-químico) de las partículas de oro obtenidas en los distintos puntos de muestreo, estimando la distancia a sus posibles áreas fuente. Se revisan los métodos tradicionales de medida del SFC y del IA, así como, se plantean alternativas para el cálculo del peso de las partículas de oro cuando el tamaño de las mismas es extremadamente pequeño y dificulta su manejo habitual.
5. Se estudian las arenas y gravas del Holoceno para compararlas con las del Mioceno por el que discurren los actuales cauces fluviales. También se describen los materiales de origen antropogénico y sus orígenes.
5.1 - Se expone graficando sobre plano de E a W, la distribución de las abundancias de los minerales pesados de mayor interés de algunos de los afloramientos más representativos situados de forma proximal o equidistante a lo largo de los relieves que delimitan la falla septentrional de la fosa. En algunos casos se pone de manifiesto el valor paleogeográfico de alguna de ellos.
5.2 - Se describen con la ayuda de fotografías las características de los minerales pesados obtenidos para facilitar su identificación visual en estudios posteriores
6. Desde el punto de vista económico, se ha constatado por las cantidades obtenidas (calculadas en gramos/tonelada) que ninguna de las partículas minerales susceptibles de ser utilizadas como recursos de valor industrial, supera el nivel de corte necesario para plantearse un mayor estudio prospectivo en esta zona, siempre teniendo en cuenta el precio actual del metal
7. Se abren nuevos frentes de investigación que se indican al acabar cada capítulo y se resumen en el apartado de conclusiones finales.1. The present study includes a survey of the heavy metals in detrital material from Miocene collected in the Vallès-Penedès basin, and a survey of heavy metals in detrital material from the latest Holocene, so as to compare both of them. 2. Some practical considerations to improve methodology to identify and separate heavy metals in the lab. 3. It is cited for the first time the presence of APS minerals in Miocene and Holocene. Its source area has been located at the base of the Triassic (Permian-Triassic/lower Buntsandstein), their physico-chemical properties of these minerals are studied. It is proposed that their formation was within a lateritic medium, with possible supergene enrichment. 4. It has been made a comprehensive review on both morphological and physico-chemicalcharacteristics of gold particles taken in different sampling points, which were estimated according to their possible source area. Traditional methods for measuring SFC and IA are reviewed. There are proposed alternatives to measure the weight and gold particles when they are so small that is very difficult to handle them. 5. Holocene sands and gravels are studied and compared with those of Miocene along the present river beds. Anthropogenic materials and their origin are also described. 5.1- The distributions of the abundance of the most important heavy metal is shown in a EW map. Some of the most representative outcrops are located near or equidistant from the mountains that delimit the northern fault of the basin. In some cases it is shown their paleographic value. 5.2- The gathered heavy metals are described by means of words and images, so as to facilitate their visual identification in future studies. 6. From an economical point of view it has made clear that none of the mineral particles analyzed are valuable, since their amount (grams/ton) is below the minimum necessary level to think about future prospective plans in that area, regarding the current price of metal. 7. New research fronts are opened. They are exposed in the conclusions of each chapter and summarized in the final results section.
3
Jovells, Vaqué Sílvia. "Early Miocene cricetids from the Vallès- Penedès Basin (Catalonia): taxonomy, biostratigraphy and paleoecological implications". Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. http://hdl.handle.net/10803/670583.
Texto completoResumen
El registre de rosegadors del Miocè inferior i principis del Miocè mitjà (des de finals del Ramblià fins a l’Aragonià mitjà; ca. 19-15 Ma) del Vallès-Penedès (Catalunya, Nord-Est d’Espanya) és molt més ric i continu del que es pensava. Aquesta tesi està centrada en la descripció de la fauna de cricètids durant aquesta època i en les seves implicacions biostratigràfiques,
paleobiogeografiques i paleoambientals.
El cos principal d’aquesta tesi es centra en l’estudi sistemàtic dels cricètids de totes les localitats de la conca del Vallès-Penedès durant el Miocè inferior i principis del Miocè mitjà. El material estudiat consta de prop d’unes 1000 dents aïllades, així com fragments de mandíbules i maxil·les i també un crani parcial. Al registre de rosegadors de la conca del Vallès-Penedès hi trobem quatre gèneres diferents durant el Miocè inferior i principis del Miocè mitjà (final del Ramblià – Aragonià mitjà, MN3-MN5). El cricètid arcaic Melissiodon dominans és comú durant la zona A del Ramblià (ca. 19.3-17.2 Ma), abans de la dispersió dels anomenats ‘cricètids moderns’dels gèneres Democricetodon i Megacricetodon. Aquests cricètids moderns són components dominants de l’Aragonià (ca. 16,5-15 Ma) i inclouen quatre espècies del gènere Democricetodon (D. hispanicus, D. cf. decipiens, D. gracilis, D. sp. 4) i un del gènere Megacricetodon (M. primitivus). El paracricetodontí Eumyarion weinfurteri i els últims Melissiodon dominans completen l’associació de cricètids, però ambdues espècies són generalment rares. En general, la successió de cricetids del Miocè inferior mostra diverses
afinitats amb la de la zona de tipus de l’Aragonià, la conca de Calatayud-Montalbán (Aragó, centre-est d’Espanya), permetent l’ús de la mateixa biostratigrafia local d’alta resolució,
amb només petites diferències. A més, les faunes del Vallès-Penedès també presenten
algunes semblances amb les d’Europa central. Els resultats biostratigràfics es combinen amb noves dades magnetostratigràfiques que permeten precisar l’edat de alguns esdeveniments
biòtics importants que caracteritzen el Miocè inferior, incloent esdeveniments de dispersió d’altres continents vers a Europa occidental.
Finalment, es reconstrueixen les condicions paleoclimàtiques regionals entre ca. 19 i 15 Ma en base a la fauna de petits mamífers i es comparen amb altres registres d’Europa occidental. Els patrons de paleoprecipitació inferits a partir de l’estructura de la comunitat de petits mamífers indiquen una aridificació regional coincidint amb l’Òptim Climàtic del Miocè mitjà entre fa 16,5 i 15 Ma. A més, el Vallès-Penedès és reconegut a més com a àrea de transició entre la bioprovincia de centreeuropa més boscosa i humida, i la bioprovincia centreibèrica més àrida i amb estacionalitat en el règim de precipitacions. Aquesta situació, que ja havia estat reconeguda anteriorment per al Miocè mitjà i inicis del Miocè tardà, ja existia al començament d’aquesta època.El registro de roedores del Mioceno inferior y principios del Mioceno medio (finales del Rambliense hasta el Aragoniense medio; ca. 19-15 Ma) del Vallès-Penedès (Cataluña, Nordeste de España) es mucho más rico y continuo de lo que se pensaba. Esta tesis esta centrad en la descripción de la fauna de cricétidos durante esta época y en sus implicaciones bioestratigráficas, paleobiogeográficas y paleoambientales. El cuerpo principal de esta tesis se centra en el estudio sistemático de los cricétidos de todas las localidades de la cuenca del Vallès-Penedès durante el Mioceno inferior y principios del Mioceno medio. El material estudiado consta de casi unos 1000 dientes aislados así como de fragmentos maxilares y mandibulares y también de un cráneo parcial. En el registro de roedores de la cuenca del Vallès-Penedes encontramos cuatro géneros diferentes durante este tiempo (final del Rambliense – Aragoniense medio, MN3-MN5). El cricétido arcaico Melissiodon dominans es común en la zona A dl Rambliense (ca. 19.3-17.2 Ma), antes de la dispersión de los llamados “cricétidos modernos” de los géneros Democricetodon y Megacricetodon. Estos cricétidos modernos son componentes dominantes de las faunas Aragonienses (ca. 1.5-15 Ma) e incluyen cuatro especies del genero Democricetodon (D. hispanicus, D. cf. decipiens, D. gracilis, D. sp. 4) y una del género Megacricetodon (M. primitivus). El paracricetodontino Eumyarion weinfurteri y los últimos Melissiodon dominans completan la asociación de cricétidos aunque las dos son especies generalmente raras. En general, la sucesión de cricétidos del Mioceno inferior muestra varias afinidades con la zona tipo del Aragoniense, la cuenca de Calatayud-Montalbán (Aragón, España), permitiendo así el uso de la misma bioestratigrafía local de alta definición, incluyendo solo unas pocas modificaciones. A demás, las faunas del Vallès-Penedès presentan algunas similitudes con las faunas de Europa central. Los resultados bioestratigraficos combinados con los magnetoestratigráficos permiten la precisar la edad de algunos eventos bióticos importantes que caracterizan el Mioceno inferior, incluyendo eventos de dispersión de especies de otros continentes a Europa occidental. Finalmente, se reconstruyen les condiciones paleoclimáticas regionales entre ca. 19 y 15 Ma en base a la fauna de pequeños mamíferos y se compara con otros registros de Europa occidental. Los patrones de paleoprecipitación inferidos a partir de la estructura de la comunidad de pequeños mamíferos indica una aridificación regional coincidiendo con el Óptimo Climático del Mioceno medio de entre hace 16.5 y 15 Ma. A demás el Vallès-Penedès es conocidos como una área de transición entre la bioprovíncia de centro Europa, más boscosa e húmeda, y la bioprovíncia centro Ibérica, más árida y con estacionalidad mascada en el régimen de precipitaciones. Esta situación que ya era conocida anteriormente en el Mioceno medio e inicios del Mioceno superior ya existía al principio de esta época.
The early and early middle Miocene (late Ramblian to middle Aragonian; ca. 19-15 Ma) rodent record of the Vallès-Penedès Basin (Catalonia, north-eastern Spain) is far richer and more continuous than previously thought. This thesis is centered in the description of the cricetid fauna from this time interval and its biostratigrahical, paleobiogeographical and paleoenvironmental implications. The systematic study of the cricetid fauna of all known early and early middle Miocene sites from the Vallès-Penedès Basin defines the main body of this work. The studied material comprises nearly 1,000 isolated molars as well as some mandibular fragments and even a partial skull. Four cricetid genera occur in the early to early middle Miocene (late Ramblian-middle Aragonian, MN3-MN5) record of the Vallès-Penedès Basin. The archaic cricetid Melissiodon dominans is common during Ramblian zone A (ca. 19.3-17.2 Ma) a before the dispersal of the so-called ‘modern cricetids’ of the genera Democricetodon and Megacricetodon. Modern cricetids are dominant components ofAragonian zone C and early zone D faunas (ca. 16.5-15 Ma) and include four species of the genus Democricetodon (D. hispanicus, D. cf. decipiens, D. gracilis, D. sp. 4) and one of the genus Megacricetodon (M. primitivus). The paracricetodontine Eumyarion weinfurteri and the last Melissiodon dominans complete the cricetid assemblage, but both species are generally rare. Overall the early Miocene cricetid succession shows several affinities with that from the Aragonian type area, the Calatayud-Montalbán Basin (Aragon, east-central Spain) allowing the use of the same high-resolution local biostratigraphy, with only minor differences. Moreover, Vallès-Penedès faunas also show a few similarities with the central European ones. Biostratigraphical results are combined with novel magnetostratigraphic data allow constraining the age of several major regional to continental bioevents that characterize the early Miocene, including dispersal events from other continents into Western Europe. Finally, small mammal faunas are used to reconstruct regional paleoclimate between ca. 19 and 15 Ma and to compare it with other Western Europe records. Rainfall patterns are inferred from small-mammal community structure and indicate regional aridification coinciding with the height of the mid-Miocene Climatic Optimum between 16.5 and 15 Ma. The Vallès-Penedès is further recognized as a transitional area between the forested and humid central European bioprovince and the more arid and rainfall seasonal inner Iberian bioprovince. Such situation, which had previously been recognized for the middle and early late Miocene already existed at the beginning of this epoch.
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Biodiversitat
4
Sancho, París Daniel. "La transició democràtica i el municipalisme a Catalunya: el cas de l’Alt Penedès (1977-1983)". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2018. http://hdl.handle.net/10803/666505.
Texto completoResumen
Aquesta tesi doctoral estudia la transició democràtica des del municipalisme, centrant-nos en la comarca de l’Alt Penedès (Catalunya). El marc cronològic estudiat és de 1977 – 1983, ve limitat per les eleccions generals del 15 de juny de 1977 i les municipals de 1983. Després de realitzar-se les eleccions generals de 1977, en alguns municipis es constituïren comissions municipals democràtiques per controlar, conèixer i opinar sobre les accions dels ajuntaments predemocràtics. L’any 1983 se celebraren les segones eleccions municipals.
La tesis estudia el paper que va jugar l’Església catòlica i la pagesia, vertebrada en la Unió de Pagesos, com agents de dinamització de la cultura democràtica i com a escola de formació per la nova classe política de cara a les eleccions municipals de 1979. S’inclou també un estudi sobre les eleccions a les Cambres Agràries a l’Alt Penedès i quines van ser les seves conseqüències. La tesi doctoral estudia el paper de les candidatures municipalistes a les eleccions locals de 1979 i els seus candidats a alcaldes i regidors, realitzant un estudi sociològic. Aquest capítol ajuda a conèixer si es van produir continuïtats i ruptures en la classe política anterior a la democràcia. Igualment s’analitzen els processos electorals que van tenir lloc entre el referèndum de la llei de Reforma Política de 1976 fins a les eleccions municipals de 1983. Així també, si es produïren ruptures en les polítiques locals i l’acció de govern en els àmbits del planejament urbanístic i les obres públiques, de la hisenda, dels recursos humans dels ajuntaments i de la cultura. Per finalitzar amb les accions que realitzaren els ajuntaments en el camp de la memòria democràtica entre 1979 i 1983.This doctoral thesis studies the Spanish Transition to democracy from municipalism focused on the Alt Penedès region (Catalonia). The time frame studied comprises between the general elections of June 15, 1977 and the municipal elections of 1983. After the general elections of 1977, in several municipalities, there were created some working commissions to control, know and comment on the actions of pre-democratic councils. In 1983, the second municipal elections were held. The thesis studies the role played by the Catholic Church and the peasantry which was part of the trade union called Unió de Pagesos. They worked as dynamic agents of the democratic culture and, moreover, as a training school for the new politic class that had to cope with the next municipal election of 1979. Also, there are included a study about the Agrarian Chambers elections in Alt Penedès and which were their consequences. Carrying out a sociological study, this doctoral thesis studies the role of municipal candidacies in the municipal elections of 1979 and their candidates for mayors and councilors. This chapter lets us to know if there were continuities and breaks in the political class before democracy. In the same way, there are analyzed the electoral processes that took place between the Law of the Political Reform referendum of 1976 until the municipal elections of 1983. In addition, the thesis verifies if there were breaks in the municipal policies and, furthermore, the action of government in different areas: the urban planning and public works, the treasury, the culture and the human resources of city councils. Finally, this doctoral thesis also looks into the actions achieved by councils in the field of democratic memory between 1979 and 1983.
5
Baqués, Almirall Vinyet. "Diagenesis and fluid-fracture evolution in an intracontinental basin: The Penedès half-graben,western Mediterranean / Diagènesi i evolució de la relació fluid-fractura en una conca intracontinental: la conca del Penedès, oest de la Mediterrània". Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2012. http://hdl.handle.net/10803/112701.
Texto completoResumen
The Penedes half-graben represents a natural field laboratory for the study of the link between tectonics and palaeofluids because it exposes numerous outcrops that allow a global and complete diagenetic study of the basin from Mesozoic to present times.
The Penedes half-graben is located in the central part of the Catalan Coastal Ranges (CCR) and results from the superposition of three main tectonic events: (1) the Mesozoic extensional phase which is divided into two Mesozoic rift episodes: the first, Late Permian to Triassic in age and the second, latest Oxfordian to Aptian in age; (2) the Paleocene to middle Oligocene compressional phase which includes the emplacement of ENE-to-NE-trending thick-skinned thrust sheets bounded by SE dipping thrusts with a limited left-lateral strike-slip motion; (3) the late Oligocene?- Neogene extensional phase which split the CCR into a set of ENE-WSW blocks mainly tilted toward the NW, constituting the actual horst-and-graben systems now present at the northwestern Mediterranean.
Samples were taken in 19 different outcrop areas located within three main structural domains: the Gaia-Montmell domain, which represents the footwall block of the SE-dipping major normal faults that bound the north-western margin of the basin, the Central Penedes domain, which comprises the central Miocene syn- and post-rift deposits and the Garraf domain, which comprises a group of small syn-depositional tectonic horsts and half-grabens developed in the Garraf horst during its Neogene evolution.
Based on the macro and microstructural analysis combined with geochemical results from host rocks, fault rocks and fracture cements, the following diagenetic events have been identified: (1) Very early stages characterized by micritization, early irregular micro-fractures resulting from opening in poorly-lithified sediments and early calcite cement precipitations; (2) Progressive burial stages characterized by brecciation, stylolization and dolomitization; (3) Fracturing and cementations characterized by ninth major deformation stages with their related cements, breccias and stylolites, and (4) four karstification events with associated collapse breccias, sediments and cements filling the fracture, vug and cavern porosities.
A depositional control of the δ(18)O values of the syn-rift Mesozoic sediments (Valanginian, Barremian and Aptian) related to the position of the different outcrops with respect to the Mesozoic normal faults is inferred from the values reported in this study. The isotopic values of the Miocene marine facies, depleted in δ(18)O and δ(13)C respect to the expected values for the Miocene seawater, together with the chalky appearance of these limestones, indicate that the Miocene marine limestones were re-balanced under the meteoric diagenetic environment. The meteoric fluid precipitating the calcite cement in the conglomerates of the lower continental complexes was responsible for diagenetically altering the marine host limestone. A different meteoric fluid, more influenced by soil-derived CO2, precipitated the calcite cement present within the upper continental complexes.
The fluids circulating through the fractures attributed to the second stage of the Mesozoic rifting were precipitated from formation waters during the progressive burial of the sediment, in a closed palaeohydrological system. From the Paleocene to the mid-Oligocene the fluids circulating through the compressional fractures had a meteoric origin. Due to the Paleogene compression, Mesozoic rocks were uplifted, subaerially exposed and extensively karstified. Different types of sediments and cements were deposited filling the karstic cavities under the meteoric diagenetic environment.
Related to the syn- and early post-rift stage, the fractures were sealed by meteoric fluids under both, phreatic and vadose zones. The normal faults attributed to the late post-rift stage favoured the upflowing of marine fluids expelled from the compaction of the late Burdigalian to the early Serravallian marine sediments producing the dolomitization of the host rocks and the precipitation of dolomite cements within the fractures. During the late post-rift and related to latest tensional fractures occurrence different types of meteoric fluids circulated through the fractures. These fluids were precipitated from phreatic to vadose cements, agreeing with the uplift of the entire basin and/or with the falling-down of the meteoric water table related to a generalized sea level fall in the Mediterranean area during the Messinian.La formació de la conca del Penedès està associada a un període extensiu d’edat neògena que provocà l’obertura del Solc de València. El marge nord-oest del Solc de València està constituït per una sèrie de grabens (Penedès, Vallès, Barcelona ...) i horsts (Garraf, Gaià-Montmell, Montnegre ...), el conjunt dels quals formen la Serralada Costanera Catalana. Aquesta serralada resulta de la superposició de tres esdeveniments tectònics principals: (1) l’extensió Mesozoica, compresa entre el Pèrmic i el Cretàcic inferior, (2) la compressió Paleògena, la qual produí la inversió de les principals conques extensives Mesozoiques i (3) l’extensió neògena, compresa entre l’Oligocè tardà i el Miocè mig, la qual generà l’actual sistema de rift de la Mediterrània occidental. S’han estudiat 19 afloraments localitzats tant en els alts estructurals, Garraf i Gaià-Montmell, com en el sector central de la conca del Penedès. A partir de les dades macro I microestructurals, juntament amb els resultats geoquímics de les roques encaixants, roques de falla i els ciments que reomplen les fractures, s’han identificat els següents estadis diagenètics: i. un primer estadi diagenètic temprà caracteritzat per la formació de microfractures de morfologies irregulars, formades en un sediment poc litificat i per la precipitació d’un ciment de calcita poc interaccionat amb la roca de caixa. ii. un segon estadi d’enterrament caracteritzat per la bretxificació i dolomitització de la roca encaixant i la generació d’estilòlits sub-paral•lels a l’estratificació. iii. nou etapes de deformació amb diferents tipus de rebliments associats a les fractures. iv. quatre estadis de carstificació caracteritzats per diferents tipus de bretxes de col•lapse, sediments i ciments que reomplen les porositats tipus fractura i vug, generades a partir de la dissolució. Els fluids relacionats amb l’extensió Mesozoica són característics d’aigües de formació, en canvi, els fluids que circularen al llarg de les fractures compressives paleògenes, són coherents amb fluids d’origen meteòric altament interaccionats amb la roca de caixa. L’extensió Neògena es caracteritza per una circulació predominant de fluids meteòrics no interaccionats amb la roca de caixa. És en l’estadi de post-rift on s’ha definit una dolomitització parcial de l’encaixant produïda per la barreja d’aigües marines i meteòriques. Durant l’estadi de post-rift tardà tingué lloc un esdeveniment de dissolució càrstica molt extens, el qual es relaciona amb la baixada del nivell del mar durant el Messinià.
6
Capdevila, Mestres Josefa. "Composició fenòlica dels vins de la denominació d’origen penedès: relació amb l’origen varietal, l’anyada i l’anàlisi sensorial". Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2015. http://hdl.handle.net/10803/309441.
Texto completoResumen
La present tesi ha avaluat la capacitat dels compostos fenòlics i dels paràmetres de color per actuar com a marcadors de traçabilitat de la varietat i/o anyada de vins blancs i negres monovarietals de la DO Penedès. També s’ha analitzat la relació existent entre aquests compostos i la qualitat sensorial d’aquests vins.
Les anàlisis efectuades han derivat en una matriu de dades amb informació de les diferents famílies de polifenols i paràmetres de color de vins blancs monovarietals de Macabeu, Xarel.lo, Parellada, Sauvignon blanc i Chardonnay i de vins negres de Merlot, Cabernet Sauvignon i Ull de Llebre, durant set campanyes successives (2000 al 2006). S’han analitzat un total de 18 variables de 684 vins blancs i 21 variables de 866 vins negres, basades totes elles en tècniques espectrofotomètriques, per la seva simplicitat en infraestructura requerida i cost reduït, el que dóna la possibilitat de poder-les aplicar als laboratoris dels cellers i dels Consells Reguladors. També s’han inclòs les dades de valoració organolèptica d’aquests vins facilitada pel comitè de qualificació del Consell Regulador de la DO Penedès.
Amb els resultats d’aplicar l’anàlisi discriminant s’han proposat una sèrie de paràmetres en funció de la composició fenòlica i color, capaços de diferenciar si un vi és d’una varietat o altra. S’ha demostrat que més d’un 60% dels vins blancs varietals de Chardonnay i de Xarel.lo s’agrupen en funció de l’origen varietal, i també s’han classificat correctament el 72% de les mostres de vins negres de Cabernet Sauvignon, Merlot i Ull de Llebre.
En funció de l’anyada i en relació a la caracterització fenòlica i de color, s’ha obtingut una elevat percentatge d’agrupació de les mostres de vins negres, en concret del 72%. Aquests resultats han permès relacionar la composició fenòlica dels vins amb factors propis de la zona com és el clima. En canvi, per a vins blancs no s’ha pogut obtenir un model vàlid de classificació segons l’any d’elaboració.
Pels vins negres a més s’ha estudiat l’agrupació de les mostres per un mateix tipus de vi monovarietal en funció de l’anyada. I també, la classificació dels vins de cada anyada d’acord a l’origen varietal amb elevats percentatges d’agrupació de les mostres en cada cas.
Finalment, s’ha demostrat l’elevat grau de correlació entre la fracció fenòlica i color, i la valoració organolèptica dels vins. Això ha permès determinar quines variables de polifenols i color, col.laboren en la predicció de la puntuació del perfil sensorial dels vins.This thesis has evaluated the capability of phenolic compounds and color characteristics to act as markers of traceability of grape variety and/or vintage of white and red wines from the Denomination of Origin of Penedès. Moreover, the relationships between these compounds and the sensory quality of these wines have been analyzed. A data base has been generated with the information of polyphenolic compounds and color parameters of white wines from the varieties of Macabeu, Parellada, Sauvignon Blanc and Chardonnay and red wines from Cabernet Sauvignon, Merlot and Ull de Llebre, in seven consecutive years (2000 to 2006). Experimental research was done on 684 white wines, through 18 analytical variables and 866 red wines samples and 21 parameters. All of them based on spectrophotometric methods for its simplicity, low cost and infrastructure required, to enable their application in the wineries and laboratories of Regulatory Councils. The Sensory analysis was carried out by a tasting panel from the Regulatory Council of the Denomination of Origin of Penedès. Results obtained from discriminant analysis have revealed a number of variables based on phenolic compounds and color characteristics useful to differentiate these wines by their grape variety. It has been demonstrated that more than 60% of white wines of Chardonnay and Xarel.lo were correctly classified by the grape variety and also for red wines of Cabernet Sauvignon, Merlot and Ull de Llebre, 72% were classified correctly. According to the vintage, based on phenolic composition and color, the correct classifications of the samples reached 72% for red wines. The results have allowed us to demonstrate the influence of climatic conditions on the phenolic composition of wines. On the other hand, a valid model of classification of the white wines according to vintage has not been obtained. For each varietal red wine, a vintage classification of the samples has been demonstrated and also the differentiation of the wine of each year based on the grape variety. The percentage of correct classification was high in each case. Furthermore, significant correlations were obtained between the sensory data and the phenolic composition of the wine. The results indicated the influence of variables of polyphenols and color in the sensory scoring.
7
Raventos, Torner Rosa Dolores. "Adherència al tractament farmacològic en el pacient crònic a l’Alt Penedès. Funció i reptes de la infermeria". Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2017. http://hdl.handle.net/10803/666017.
Texto completoResumen
Introducció: La manca d’adherència al tractament farmacològic és un problema prevalent i rellevant en la pràctica clínica, especialment en el tractament de malalties cròniques. L’OMS la considera un tema prioritari de salut pública a causa de les seves conseqüències negatives: fracassos terapèutics, taxes d’hospitalització més altes i augment dels costos sanitaris. Objectius: L’objectiu principal d’aquesta tesi és profunditzar en la comprensió del fenomen, tant per part dels pacients com dels professionals d’infermeria, i intentar identificar i descriure els factors associats a l’adherència al tractament farmacològic i les variables associades.
Metodologia: Aquest treball d’investigació es fonamenta en un mètode mixt que consisteix, per una banda, en un estudi quantitatiu amb disseny multicèntric descriptiu de tall transversal dels pacients de l’Àrea de l’Alt Penedès (Catalunya, Espanya), mitjançant l’ús del test de Morisky-Green i dades demogràfiques i, per l’altra, s’ha complementat amb dos estudis qualitatius, per mitjà de la teoria fonamentada i de la tècnica de l’observació participant, a més d’un Grup Focal.
Resultats: El resultat més important ha estat que el percentatge d’adherència al tractament farmacològic de la població estudiada és del 66,67%, una xifra superior a l’observada en altres estudis. A més, tots tres estudis coincideixen a assenyalar que hi ha manca d’adherència al tractament farmacològic, que l’ús de genèrics es presenta com un problema rellevant i que el factor econòmic afecta l’adquisició de medicaments.
Conclusions: A partir dels resultats obtinguts en els diferents estudis s’ha proposat un seguit de recomanacions, amb l’objectiu d’aportar elements que contribueixin al disseny d’intervencions i estratègies que permetin un abordatge multidisciplinari d’aquest problema i millorar així l’adherència al tractament farmacològic.Introducción: La falta de adherencia al tratamiento farmacológico es un problema prevalente y relevante en la práctica clínica, especialmente en el tratamiento de enfermedades crónicas. La OMS la considera un tema prioritario de salud pública debido a sus consecuencias negativas: fracasos terapéuticos, tasas de hospitalización más altas y aumento de los costes sanitarios. Objetivos: El objetivo principal de esta tesis es profundizar en la comprensión del fenómeno, tanto por parte de los pacientes como de los profesionales de enfermería, y tratar de identificar y describir los factores asociados a la adherencia al tratamiento farmacológico y las variables asociadas. Metodología: Este trabajo de investigación se fundamenta en un método mixto que consiste, por un lado, en un estudio cuantitativo de diseño multicéntrico descriptivo de corte transversal de los pacientes del Área del Alt Penedès (Cataluña, España), mediante la utilización del test de Morisky-Green y datos demográficos y, por otro lado, se ha complementado con dos estudios cualitativos, mediante la utilización de la teoría fundamentada y de la técnica de la observación participante, así como un Grupo Focal. Resultados: El resultado más importante ha sido que el porcentaje de adherencia al tratamiento farmacológico de la población estudiada es del 66,67%, una cifra superior a la observada en otros estudios. Además, los tres estudios coinciden en señalar que existe falta de adherencia al tratamiento farmacológico, que el uso de genéricos se presenta como un problema relevante y que el factor económico afecta a la adquisición de medicamentos Conclusiones: A partir de los resultados obtenidos en los diferentes estudios se ha propuesto una serie de recomendaciones, con el objetivo de aportar elementos que contribuyan al diseño de intervenciones y estrategias que permitan un abordaje multidisciplinar de este problema y mejorar así la adherencia al tratamiento farmacológico
Introduction: Lack of adherence to drug therapy is a problem prevalent and relevant in clinical practice, especially in the treatment of chronic diseases. WHO considers that it is priority for public health because of its negative consequences: therapeutic failures, higher rates of hospitalization and increased healthcare costs. Objectives: The main objective of this thesis is to deepen in the meaning of the phenomenon by both the patients and the nurses, and try to identify and describe the factors associated with adherence to drug treatment and associated variables. Methodology: This research is based on a mixed method which consists, on one hand, a quantitative study design multicenter descriptive cross sectional area of the patient from Alt Penedès (Catalonia, Spain), using the test Morisky-Green and demographics data, and the other two studies is complemented with qualitative exploratory, using grounded theory and technique of participant observation, in addition to a focal group. Results: The most important result was that the percentage of adherence to drug treatment was 66.67%, higher than that observed in other studies. In addition, all three studies agree that there is a lack of adherence to drug treatment, the use of generic drugs is presented as a significant problem and the economic factor affecting the purchase of medicines. Conclusions: Based on the results obtained in different studies it was proposed a series of recommendations with the aim of providing elements that contribute to the design of interventions and strategies for a multidisciplinary approach to this problem and improve the adherence with the pharmacological treatment.
8
Gaya, Catasus Jaume. "Societat i economia agrària al Penedès, segles XVI-XVII: El terme de Subirats, la parròquia de Sant Pere de Lavern". Doctoral thesis, Universitat Pompeu Fabra, 2016. http://hdl.handle.net/10803/396132.
Texto completoResumen
Esta tesis tiene por objeto el estudio de la sociedad y economía de los siglos XVI y XVII, en el marco de la historia agraria y desde el ámbito de la historia local. Se pone de manifiesto el potencial que ofrece la microhistoria y las posibilidades de la documentación local.
La utilización de la documentación local permite profundizar en los cambios sociales y económicos del término de Subirats, en el contexto del Penedés y de las tierras catalanas de los dos primeros siglos modernos.
Entre otros temas, estudiamos los habitantes y sus relaciones sociales, las masías y casas, los testimonios materiales de la vida doméstica, las preocupaciones de los testadores, la dieta alimentaria, la agricultura y la ganadería, la importancia de la manufactura textil y cristalera, el trabajo de la construcción, el uso del capital y el crédito, y los peligros del endeutamiento continuado.
La estructura de esta tesis obedece a la voluntad metodológica de ofrecer una visión global de conjunto, holística e integradora, que permita la generalización. El objetivo principal es contribuir a mejorar el conocimiento que se tiene del campo catalán de los siglos XVI y XVII.This PhD thesis seeks to examine the society and economy in the XVI & XVII centuries, in the framework of agrarian history and from the scope of local history. It highlights the micro-history’s potential and the powerful possibilities of local documentation. The use of local documentation gives an insight into the social and economic changes of Subirats, in the context of Penedès and the Catalan lands in the two first modern centuries. Among other topics, we have studied the inhabitants and their social relations, farms and houses, domestic material life, the concerns of the testator, diet food, agriculture and livestock, the importance of the textile, glass and construction activities, the use of capital and credit, and the dangers of continued borrowing. This PhD thesis structure reflects the methodological will to provide a comprehensive, holistic and integrated overview that allows generalization. The objective of this research is to improve the knowledge we have of the Catalan countryside in the sixteenth and seventeenth centuries.
9
Pérez, de los Ríos Miriam. "The craniodental anatomy of Miocene apes from the Vallès-Penedès Basin (Primates: Hominidae): Implications for the origin of extant great apes". Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2015. http://hdl.handle.net/10803/285740.
Texto completo
10
Casanovas, i. Vilar Isaac. "The rodent assemblages from the Late Aragonian and the Vallesian (Middle to Late Miocene) of the Vallès-Penedès basin (Catalonia, Spain)". Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2007. http://hdl.handle.net/10803/3443.
Texto completoResumen
La conca del Vallès-Penedès es una àrea clau per a l'estudi de les successions de mamífers del Miocè europeu, donat que el seu abundant registre cobreix gairebé la totalitat d'aquest període. Recentment, degut a les obres d'ampliació de l'Abocador de Can Mata (ACM), al terme municipal de Els Hostalets de Pierola (l'Anoia, Barcelona), el nombre de jaciments coneguts de micro- i macromamífers s'ha duplicat. L'estudi de les faunes de micromamífers de la sèrie estratigràfica de l'ACM ha permès aportar importants dades bioestratigràfiques per a la definició de les biozones MN 7 i MN 8, actualment basades en localitats aïllades de França i Alemanya. També es proposa una correlació bioestratigràfica amb altres conques ibèriques com Calataiud-Terol. Pel que fa als rosegadors de la sèrie de l'ACM, es descriu una nova espècie de castòrid: Chalicomys n. sp. Aquesta espècie ja presenta un mode de locomoció aquàtica molt similar al del castor actual. Durant les obres d'ampliació de l'ACM es localitzà un nou jaciment, Barranc de Can Vila 1 (BCV1), que, a més d'una abundant mostra de micro- i macrofauna, ha lliurat un esquelet remarcablement complet d'una nova espècie de gran antropomorf: Pierolapithecus catalaunicus. L'estudi dels rosegadors de BCV1 ha permès situar cronològicament aquesta localitat a la part baixa de la MN 7+8, entre els 12,5 i els 12 Ma. En conseqüència aquesta localitat representa el registre més antic dels grans antropomorfs a la Península Ibèrica. L'estudi tafonòmic de les restes recuperades a BCV1 revela que diferents agents tafonòmics estigueren involucrats en la gènesi de l'acumulació. Es reconeix la depredació com el principal agent d'acumulació en el cas de l'individu de primat. Per contra l'acumulació de la majoria de la resta de fòssils no sembla estar associada a l'acció de depredadors i/o carronyaires. La fauna de micromamífers de BCV1 ens indica la presència d'un ambient forestal subtropical i humit en oposició a l'ambient clarament més sec i obert imperant a les conques de l'interior d'Espanya. Aquest fet podria explicar l'absència d'antropomorfs a aquestes àrees durant el Miocè. Seguidament es compara la composició i estructura de la taxocenosi de rosegadors de l'Aragonià terminal i del Vallesià de la conca del Vallès-Penedès amb la dues conques ibèriques (Calataiud-Terol i Duero). Els resultats dels anàlisis estadístics multivariants mostren que les paleocomunitats de rosegadors de la conca del Vallès-Penedès són marcadament diferents de les de les conques de l'interior d'Espanya durant la major part de l'interval de temps considerat. L'ambient al Vallès-Penedès sembla que fou més humit i boscós, assimilant-se a l'existent a zones més septentrionals. Al límit entre el Vallesià Inferior i el Superior (vers fa 9,7 milions d'anys) les paleocomunitats de rosegadors canvien bruscament a totes les conques. Aquest període és testimoni d'un canvi vers a associacions menys diverses i dominades per un o uns pocs gèneres. La diferenciació biogeogràfica existent a la Península Ibèrica es manté i fins hi tot incrementa durant el Vallesià Superior. Aquest canvi abrupte es coneix com la Crisi Vallesiana i també afectà a les comunitats de macromamífers, implicant en ambdós casos l'extinció de formes pròpies del Miocè Mitjà adaptades a ambients càlids i boscosos i resultant en un descens en la diversitat. Mitjançant diferents tècniques es mostra que aquest esdeveniment d'extinció no es va estendre a altres àrees d'Europa, on la diversitat es va mantenir estable o fins hi tot va incrementar.The Vallès-Penedès Basin is a crucial area for the study of the mammal succession of the European Miocene, since its abundant record covers nearly the totality of this period. Recently, thanks to the extension works of a rubbish dump, the so-called "Abocador de Can Mata" (ACM) at Els Hostalets de Pierola (l'Anoia, Barcelona), the number of known micro- and macromammal sites has doubled. The study of the micromammal faunas of the stratigraphic series of the ACM has added important data for the definition of the biozones MN 7 and MN 8, which now are based in isolated sites from France and Germany. We have also proposed biostratigraphic correlation for the Late Aragonian of the Vallès-Penedès Basin to other Iberian basins such as Calatayud-Teruel. Concerning the rodents of the ACM series, a new species of castorid is described: Chalicomys n. sp. This species already shows a mode of aquatic locomotion very similar to that of the extant beaver. A new site which has yielded an abundant sample of micro- and macrofauna, Barranc de Can Vila 1 (BCV1), was discovered during the extension works of the ACM. This site has also provided a remarkably complete skeleton of a new species of great ape: Pierolapithecus catalaunicus. The study of the rodents of BCV1 allows us to chronologically place this site in the lower part of MN 7+8, that is between 12.5 and 12 Ma. Accordingly this locality represents the oldest record of great apes in the Iberian Peninsula. The taphonomical study of the remains recovered at BCV1 reveals that different taphonomical agents were involved in the origin of the accumulation. Predation is recognized as the main accumulation agent in the case of the primate individual. In contrast, the accumulation of the rest of the fossils does not seem related to the action of predators and/or scavengers. The micromammal fauna from BCV1 indicates the presence of a humid subtropical forest environment as opposed to the clearly dryer an more open environment dominant in inner Spanish basins. This fact may account for the absence of great apes in those areas during the Miocene. Straight after that the composition and structure of rodent taxocenosis from the latest Aragonian and the Vallesian of the Vallès-Penedès Basin is compared with those of two Iberian basins (Calatayud-Teruel and Duero). The results of the multivariate statistic analyses show that the rodent paleocommunities of the Vallès-Penedès are markedly different from those of the inner Spanish basins during most of the considered time span. The environment in the Vallès-Penedès Basin appears to have been more humid and forested, being similar to that occurring at higher latitudes. At the Early/Late Vallesian boundary (at 9.7 Ma) an abrupt change in the rodent paleocommunities of all the basins is recorded. This period witnesses a shift towards lower-diversity faunas dominated by one or a few genera. The biogeographic differentiation existing in the Iberian Peninsula is retained and even increases during the Late Vallesian. This abrupt change is known as the Vallesian Crisis and also affected the macromammal communities, implying in both cases the extinction of forms of characteristic of the Middle Miocene and adapted to warm forest environments. That ultimately resulted in a decrease of diversity. By the means of different techniques we show that this extinction event did not affected other areas of Europe, where diversity remained stable or even increased.
Libros sobre el tema "Penedès"
1
Mata, Ramon Arnabat i. El Penedès sota les bombes: (Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf) : crònica d'un setge aeri (1937-1939). Santa Margarida i Els Monjós: Centre de Recerca i Documentació Aviació Republicana i Guerra Civil, 2012.
Buscar texto completo
2
Domingo, Gener Aymamí. Pinzellades de l'Alt Penedès. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992.
Buscar texto completo
3
Romeu, Pere Ferrando i. El Penedès casteller: Pàgines d'història. Valls (Tarragona): Cossetània, 1998.
Buscar texto completo
4
Somnis en paper: Prensa i periodisme al Penedès Republicà. Valls: Cossetània, 2011.
Buscar texto completo
5
Claramunt, Jaume. Campanars i campanes de l'Alt i el Baix Penedès. Vilafranca del Penedès: Penedès Edicions, 1996.
Buscar texto completo
6
Bové, Francesc de P. El Penedès: Folklore dels balls, danses i comparses populars. Vilafranca del Penedès: J. Solé i Bordes, 1990.
Buscar texto completo
7
Grau, Ramon. Reserva verda: Una novel·la d'intriga que ens descobreix el Penedès. Spain: Mina, 2010.
Buscar texto completo
8
Prado), Castillo Jesús (Castillo y Sancho Daniel, eds. La repressió del primer franquisme a l'Alt Penedès, 1939-1948. Valls: Cossetania, 2009.
Buscar texto completo
9
Soler, Antoni Saumell. Viticultura i associacionisme a Catalunya: Els cellers cooperatius del Penedès, 1900-1936. [Tarragona]: Diputació de Tarragona, 2002.
Buscar texto completo
10
Llordés, Anna Moret. Les rutes de Mir Geribert: 8 itineraris pel romànic de l'Alt Penedès. Vilafranca del Penedès: Edicions i Propostes Culturals Andana, 2009.
Buscar texto completoCapítulos de libros sobre el tema "Penedès"
1
Casas, Ll, D. Parcerisa, D. Gómez-Gras, F. Calvet, A. Roig y E. Molins. "MÖssbauer Spectrometry to Study Diagenetical Processes of Red Beds and Sand Dikes in the Vallès-Penedès Half Graben". En Hyperfine Interactions (C), 393–96. Dordrecht: Springer Netherlands, 2002. http://dx.doi.org/10.1007/978-94-010-0281-3_97.
Texto completo
2
Bryskier, A. "Penems". En Antimicrobial Agents, 319–35. Washington, DC, USA: ASM Press, 2014. http://dx.doi.org/10.1128/9781555815929.ch9.
Texto completo
3
Perrone, Ettore y Giovanni Franceschi. "Synthesis of Penems". En Recent Progress in the Chemical Synthesis of Antibiotics, 613–703. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 1990. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-642-75617-7_18.
Texto completo
4
Frank, J. Howard, J. Howard Frank, Michael C. Thomas, Allan A. Yousten, F. William Howard, Robin M. Giblin-davis, John B. Heppner et al. "Penis (pl., penes)". En Encyclopedia of Entomology, 2782. Dordrecht: Springer Netherlands, 2008. http://dx.doi.org/10.1007/978-1-4020-6359-6_2840.
Texto completo
5
Pereira, Paulo y Diamantino Insua Pereira. "The Granite and Glacial Landscapes of the Peneda-Gerês National Park". En World Geomorphological Landscapes, 127–37. Cham: Springer International Publishing, 2020. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-319-03641-0_10.
Texto completo
6
Cerqueira, Yvonne, Cláudia Araújo, Joana Vicente, Henrique Miguel Pereira y João Honrado. "Ecological and Cultural Consequences of Agricultural Abandonment in the Peneda-Gerês National Park (Portugal)". En Natural Heritage from East to West, 175–83. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 2009. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-642-01577-9_22.
Texto completo
7
"El Vilarenc (Calafell, Baix Penedès)". En Ánforas vinarias de Hispania Citerior-Tarraconensis (s. I a.C.– I d.C.), 35–52. Archaeopress Publishing Ltd, 2014. http://dx.doi.org/10.2307/j.ctv170x43t.7.
Texto completo
8
Jovells-Vaqué, Sílvia y Isaac Casanovas-Vilar. "Early Miocene Megacricetodon and Democricetodon (Cricetidae, Rodentia) from the Vallès-Penedès Basin (Catalonia)". En Fossilia - Reports in Palaeontology, 19–22. Saverio Bartolini Lucenti, 2018. http://dx.doi.org/10.32774/fosreppal.20.1810.061922.
Texto completo
9
Cabrera, L. y F. Calvet. "Onshore Neogene record in NE Spain: Vallès–Penedès and El Camp half-grabens (NW Mediterranean)". En Tertiary Basins of Spain, 97–105. Cambridge University Press, 1996. http://dx.doi.org/10.1017/cbo9780511524851.017.
Texto completo
10
Agustí, Jorge, Lluís Cabrera, Miguel Garcés y Manel Llenas. "Mammal turnover and global climate change in the late Miocene terrestrial record of the Vallès-Penedès Basin (NE Spain)". En Hominoid Evolution and Climatic Change in Europe, 397–412. Cambridge University Press, 1999. http://dx.doi.org/10.1017/cbo9780511542329.020.
Texto completoActas de conferencias sobre el tema "Penedès"
1
Baqués, V., A. Travé, A. Benedicto y P. Labaume. "Multi-episodic Fault Movements and Karstic Fills Along the Vallès-Penedès Fault, Coastal Catalan Ranges, NE Spain". En 2nd EAGE International Conference on Fault and Top Seals - From Pore to Basin Scale 2009. European Association of Geoscientists & Engineers, 2009. http://dx.doi.org/10.3997/2214-4609.20147222.
Texto completo
2
Leandro Borie Mojica, Alfredo y Lucélia Lima Farias. "ASPECTOS SOCIOECONÔMICOS DA “FEIRA DO PEIXE” EM PENEDO, AL". En 59º Congresso da SOBER e 6º EBPC 2021. ,: Even3, 2021. http://dx.doi.org/10.29327/soberebpc2021.343876.
Texto completo
3
NOVIADY, IKHSAN. "Identifikasi kondisi kesehatan pohon peneduh di kawasan Ecopark, Cibinong Science Center". En Seminar Nasional Masyarakat Biodiversitas Indonesia. Masyarakat Biodiversitas Indonesia, 2015. http://dx.doi.org/10.13057/psnmbi/m010621.
Texto completo
4
Sathyaruban, Sutharshiny, Shivatharsiny Yohi y Sivashanthini Kuganathan. "Determination Of Proximate Composition And Crude Yeild Of Shrimp Shells(Peneaus Semisulcatus)". En 2nd International Conference on Research in Science, Engineering and Technology. Acavent, 2019. http://dx.doi.org/10.33422/2nd.icrset.2019.11.777.
Texto completoResumen
The present study was carried out to determine the proximate composition of green tiger prawn and to select the suitable solvent system for carotenoid extraction. Samples (P. semisulcatus) were purchased from the landsites and transported to the laboratory in an ice box. The whole shrimp were peeled manually, and the residues, consisting head, tail and shells are separated. The moisture content, total lipid, protein, and ash content were quantified using standard methods. Weight of extracted crude of shrimp shells and retention factor (Rf) for the shrimp shell powder were determined using different pure and mixed organic solvents. Moisture content of the fresh shrimp shells was found to be 76.40 ± 0.92 %. In the present study, quantification showed that the shrimp shells are significantly rich in ash content (25.52 ± 0.06 % in dry weight). Significantly (p < 0.05) the highest crude yield of 10.24 ± 0.02 % was obtained from shrimp shells, when the dried shrimp shells powder was dissolved with the mixture of acetone and ethanol (1:1) than the other solvents. The lowest crude yield (2.32 ± 0.01 %) was extracted with ether. The highest Rf was obtained when the shrimp shell crude was dissolved with the mixture of acetone and ethanol (1:1). It can be recommended from our findings that the dried shrimp shells of Peneaus semisulcatus would be directly utilized for formulations of poultry animal feeds and sea cucumber juvenile feeds due to its high ash content. The mixture of the acetone and ethanol (1:1) would be the better choice for obtaining the highest crude yield from the shrimp shells.
5
Kumalasari, Septiani y Rita Milyartini. "The Analysis of Malay Song in West Kalimantan: Generasi Penerus Arrangement Reza Zulianda". En 2nd International Conference on Arts and Design Education (ICADE 2019). Paris, France: Atlantis Press, 2020. http://dx.doi.org/10.2991/assehr.k.200321.028.
Texto completo
6
Alcântara Júnior, J. P. F., J. C. Silva, C. A. Santos, L. K. S. Silva, S. A. Santos y A. C. Barros. "ESTIMATIVA DA PRODUTIVIDADE DE VARIEDADES DE CANA-DE-AÇÚCAR EM PENEDO, ALAGOAS". En III Inovagri International Meeting. Fortaleza, Ceará, Brasil: INOVAGRI/INCT-EI, 2015. http://dx.doi.org/10.12702/iii.inovagri.2015-a147.
Texto completo
7
Rodrigues, C. A., J. P. F. Alcântara Júnior, A. C. Barros, J. J. G. Silva, L. S. Silva y M. B. Sá. "ESTIMATIVA DA PRODUTIVIDADE DE VARIEDADES DE CANA-DE-AÇÚCAR EM PENEDO, ALAGOAS". En IV Inovagri International Meeting. Fortaleza, Ceará, Brasil: INOVAGRI/ESALQ-USP/ABID/UFRB/INCT-EI/INCTSal/INSTITUTO FUTURE, 2017. http://dx.doi.org/10.7127/iv-inovagri-meeting-2017-res5540997.
Texto completo
8
Gentilini, Giorgia. "Restauro e consolidamento della parte sommitale di castel Penede a Nago (Trento) sul lago di Garda. Un progetto di conoscenza". En FORTMED2020 - Defensive Architecture of the Mediterranean. Valencia: Universitat Politàcnica de València, 2020. http://dx.doi.org/10.4995/fortmed2020.2020.11345.
Texto completoResumen
Restoration and consolidation of the top portion of castel Penede in Nago (Trento) on Lake Garda. A project of knowledgeCastel Penede is located on a rocky spur, the farthest north-west extension of Monte Baldo, protruding to close up the pass from Upper Garda to Adige Valley, protecting the Torbole harbour. The structure of the fortified complex spans over a period of almost five centuries, from the twelfth to the sixteenth century, in an area featuring an at least bi-millennial settlement sequence. The path of knowledge started in 2008 with the historic and stratigraphic analysis. The carrying out of the executive project will turn out to be of a cultural interest, as the removal of the collapsed material will be effected, found in the most ancient rooms which will be then revamped and restored. These works will bring to light some structures (walls, architectonic elements, flooring plans, plasters, vaults and staircases...) which shall be studied, filed and reported as stratigraphic units to update the analysis of the elevations previously carried out. The knowledge methodology adopted to get comprehension of the castle according to scientific methods will be then carried on. The investigations on the architectures have highlighted the relevance of the stratigraphic analysis meant not only as a fundamental aspect of the path of knowledge of a historical building, but also as a basic step to preserve the cultural heritage piece. This will safeguard the readability of the constructed item and of its morphological-stratigraphic connections to the extent of making the traces of the contemporary works on the built item itself both evident and acknowledgeable during the treatment of the walls’ surface joints. These operations carried out by skilled workers can be nearly classified as a specialised service which is often not adequately matched in the work practice. It is essential to point out the role of knowledge: knowledge of the item means you know how to restore it.
9
Garcia, Lucas Lima de Oliveira, Thyago Tenório, Rendrikson Soares, Tiago Silva Costa, Caroline Alves, Nicolas Lennick Bomfim de Albuquerque y Tenilson De Assis. "Uso de Scratch com alunos de escola pública de Penedo-AL para ensino da Matemática". En Workshop de Informática na Escola. Sociedade Brasileira de Computação, 2019. http://dx.doi.org/10.5753/cbie.wie.2019.375.
Texto completoResumen
O presente trabalho apresenta relatos de experiência do projeto de extensão intitulado Introdução a Lógica de Programação como ferramenta de ensino da matemática, que tem como objetivo contribuir para o alfabetismo digital, através da amplitude da tecnologia junto aos alunos do ensino fundamental, por meio da plataforma Scratch, com o propósito da utilização deste software para o ensino da lógica de programação como ferramenta de ensino da matemática. Por meio da metodologia aplicada foi possível alcançar os objetivos supramencionados e promover o ensino-aprendizagem da matemática de uma forma mais lúdica, bem como ambientar e estimular os conhecimentos tecnológicos nas crianças.
10
Santos, A. A. y J. A. Andrade Filho. "STARTUP DE CAMA & CAFÉ: PROPOSTA DE INOVAÇÃO PARA O DESENVOLVIMENTO DO TURISMO EM PENEDO-AL". En 10th International Symposium on Technological Innovation. Universidade Federal de Sergipe, 2019. http://dx.doi.org/10.7198/s2318-3403201900011014.
Texto completo