Literatura científica selecionada sobre o tema "Arquitectura de tierra"
Crie uma referência precisa em APA, MLA, Chicago, Harvard, e outros estilos
Consulte a lista de atuais artigos, livros, teses, anais de congressos e outras fontes científicas relevantes para o tema "Arquitectura de tierra".
Ao lado de cada fonte na lista de referências, há um botão "Adicionar à bibliografia". Clique e geraremos automaticamente a citação bibliográfica do trabalho escolhido no estilo de citação de que você precisa: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.
Você também pode baixar o texto completo da publicação científica em formato .pdf e ler o resumo do trabalho online se estiver presente nos metadados.
Artigos de revistas sobre o assunto "Arquitectura de tierra"
Herrero Vicent, Pascual, e Francisco Leiva Ivorra. "BCHO Partners Architects. Entre la Tierra y el Aire". EN BLANCO. Revista de Arquitectura 11, n.º 27 (30 de outubro de 2019): 5. http://dx.doi.org/10.4995/eb.2019.12608.
Texto completo da fonteSanta-María, Luis Martínez. "MARIO ALGARÍN COMINO: ARQUITECTURAS EXCAVADAS. EL PROYECTO FRENTE A LA CONSTRUCCIÓN DEL ESPACIO". Proyecto, Progreso, Arquitectura 23 (19 de novembro de 2020): 196–97. http://dx.doi.org/10.12795/ppa.2020.i23.12.
Texto completo da fonteLópez de la Cruz, Juan José. "ENCUENTROS FIGURADOS ENTRE LA TIERRA Y EL CIELO". Proyecto, Progreso, Arquitectura 23 (19 de novembro de 2020): 1–12. http://dx.doi.org/10.12795/ppa.2020.i23.15.
Texto completo da fonteGaldieri, Eugenio. "Arquitectura de tierra -histórica y moderna- en Italia". Informes de la Construcción 37, n.º 377 (28 de fevereiro de 1986): 51–53. http://dx.doi.org/10.3989/ic.1986.v37.i377.1787.
Texto completo da fonteSteneri, Roberto J. "Arquitectura con tierra en Uruguay (review)". Journal of Latin American Geography 10, n.º 2 (2011): 256–58. http://dx.doi.org/10.1353/lag.2011.0040.
Texto completo da fonteRivera Crespo, Omayra, Yazmín Crespo Claudio e Irmaris Santiago Rodríguez. "Urbanismo de resistencia en Puerta de Tierra. II Workshop de Arquitecturas Colectivas". Bitácora Urbano Territorial 30, n.º 1 (1 de janeiro de 2020): 57–60. http://dx.doi.org/10.15446/bitacora.v30n1.82541.
Texto completo da fonteLeoni, Luigi, e Chiara Rovati. "Arquitectura sagrada en Burundi". Actas de Arquitectura Religiosa Contemporánea 3 (2 de outubro de 2015): 28–35. http://dx.doi.org/10.17979/aarc.2013.3.0.5081.
Texto completo da fonteLira-Oliver, Adriana. "Radiación solar invisible y arquitectura". Bitácora arquitectura, n.º 35 (30 de maio de 2017): 116. http://dx.doi.org/10.22201/fa.14058901p.2017.35.59713.
Texto completo da fonteEnia, Marco. "Castelvecchio y Hedmarksmuseet. El pasado como tierra extranjera". Cuaderno de Notas, n.º 16 (1 de julho de 2015): 1. http://dx.doi.org/10.20868/cn.2015.3115.
Texto completo da fonteGuerrero Baca, Luis Fernando. "Pasado y porvenir de la arquitectura de tapia". Bitácora arquitectura, n.º 22 (6 de junho de 2011): 6. http://dx.doi.org/10.22201/fa.14058901p.2011.22.25519.
Texto completo da fonteTeses / dissertações sobre o assunto "Arquitectura de tierra"
Dibós, de Tramontana Daniella. "La arquitectura como vínculo entre la tierra y el mar". Bachelor's thesis, Universidad Peruana de Ciencias Aplicadas (UPC), 2015. http://hdl.handle.net/10757/577449.
Texto completo da fonteTesis
Eggers, Teresita. "Parque de la tierra. Los Maitenes - Puchuncaví". Tesis, Universidad de Chile, 2015. http://repositorio.uchile.cl/handle/2250/135637.
Texto completo da fonteGazaue, Thiers Alejandro. "“Mapu ñi Awkiñko”. Los Ecos de la Tierra". Tesis, Universidad de Chile, 2005. http://repositorio.uchile.cl/handle/2250/100735.
Texto completo da fonteGómez, Patrocinio Francisco Javier. "Arquitectura Tradicional de Tierra en España. Caracterización Constructiva, Fenómenos de Degradación y Dinámicas de Intervención". Doctoral thesis, Universitat Politècnica de València, 2018. http://hdl.handle.net/10251/113071.
Texto completo da fonteL'arquitectura vernacular construïda amb tècniques que fan servir la terra com a material fonamental té una gran importància a Espanya, tant pel volum d'edificacions vinculades amb ella com per la seua rellevància des d'un punt de vista històric i etnològic. Malgrat tot, pràcticament no existeixen treballs que l'analitzen d'una manera global. Aquest tipus d'estudis, que sí s'han dut a terme per a l'arquitectura monumental de terra construïda amb tàpia, han aconseguit establir relacions entre les tècniques desenvolupades entre diferents àrees geogràfiques, han permès una millor comprensió dels factors socials i ambientals a que atenen i han contribuït indubtablement a generar una major consciència de la importància de la seua conservació. La necessitat d'aprofundir l'actual coneixement sobre el patrimoni vernacle construït amb terra ja queda patent al aproximar-se a ell des d'enfocaments històrics i tipològics. No obstant açò, aquesta carència es fa particularment evident al abordar-lo atenent a les seues característiques constructives i a la forma en que es degrada. En aquest cas, l'absència d e normativa i de mètodes de càlcul aplicables es sumen al desconeixement generalitzat sobre el comportament d'aquestes tècniques per a dificultar la seua consideració com a recursos de projecte solvents i el seu ús com a elements estructurals en obres d'intervenció i de nova construcció. En front d'aquesta situació, la investigació recollida en aquesta Tesi Doctoral pretén oferir una visió panoràmica de l'arquitectura tradicional construïda amb terra a Espanya a partir de l'estudi de la seua construcció, del seu estat de conservació i de la manera en que està sent transformada. Per a aconseguir-ho, s'ha realitzat l'anàlisi de 1.787 casos d'estudi repartits per tot el país. Tots aquests casos han sigut caracteritzats amb l'objectiu d'identificar les principals tècniques existents, desentranyar la seua lògica constructiva i proposar una sèrie de famílies que les agrupen i faciliten la seua comprensió. A partir d'aquestes famílies, s'han estudiat els diferents fenòmens de degradació que afecten a l'arquitectura tradicional de terra, s'han identificat les lesions més freqüents i s'ha analitzat el mode en que variacions d'una tècnica poden dificultar o afavorir la seua aparició. A continuació, una selecció dels casos integrants de la mostra de treball han sigut analitzats de forma més detallada per a identificar els principals criteris i tècniques que s'estan emprant en la intervenció d'aquesta arquitectura. Per últim, s'han inclòs una sèrie de reflexions i conclusions globals que pretenen ser útils per a qui desitja comprendre o ha de desenvolupar intervencions en aquesta arquitectura.
Vernacular architecture built using constructive techniques that employ earth as their main material has a capital relevance in Spain. This major significance attends both to the high amount of constructions related to this heritage and to its importance from a historical and ethnological point of view. However, it is difficult to find studies that tackle vernacular earthen architecture from a wide approach. The lack of global surveys about this issue contrasts with the case of monumental heritage built with rammed earth. In this field, works with a wide point of view have led to the establishment of connections between the techniques developed in different geographical areas. These studies also raised the understanding of the environmental and social features that promote these techniques and contributed to raise awareness of the importance of their preservation. The need of a deeper knowledge in this field is already noticeable when approaching this heritage from historical and typological studies. Nevertheless, this deficiency is even more obvious from the point of view of its constructive features and its decay. The absence of regulations and appropriate calculation procedures only aggravate the general unawareness of the behaviour of earthen techniques. This range of factors has averted the consideration of earthen solutions as applicable resources in architectural projects and the structural leverage of earthen elements in both conservation and new construction works. As a result of these circumstances, the research comprised in this PhD Thesis lays out the study of the general scenery of the Spanish traditional earthen architecture through the study of their construction, their state of preservation and the way in which they are being transformed. To do so, 1.787 study cases spread throughout the country have been analysed. All these cases have been characterised to identify their main constructive techniques, unravel their logic and propose a series of constructive families that group them and ease their understanding. Starting from these families, the different decay processes affecting earth buildings have been studied, the most common lessons have been identified and the way in which different constructive variations can enhance or hinder their appearance has been analysed. Next, some of the study cases included in the sample have been studied with higher detail to understand how they had been repaired and to identify the main criteria and techniques that are being used in the intervention of this architecture. Finally, this work includes some conclusions and considerations that might be useful for those who try to understand or need to work with this architecture.
Gómez Patrocinio, FJ. (2018). Arquitectura Tradicional de Tierra en España. Caracterización Constructiva, Fenómenos de Degradación y Dinámicas de Intervención [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/113071
TESIS
Villacampa, Crespo Laura. "La restauración y la rehabilitación de la arquitectura tradicional de tierra. El caso de Aragón". Doctoral thesis, Universitat Politècnica de València, 2019. http://hdl.handle.net/10251/115481.
Texto completo da fonteEls estudis entorn de la construcció amb terra es van desenvolupar principalment a partir de la crisi energètica dels setanta que va produir que aquest tipus d'arquitectura es vera com una solució sostenible enfront de la limitació dels recursos naturals. Des de llavors, els estudis han estat continus, la qual cosa ha generat una àmplia xarxa de coneixement tant a nivell nacional com a internacional. L'arquitectura tradicional, i concretament la de terra, han estat estudiada de forma creixent en les últimes dècades tant pels seus valors materials, etnogràfics, culturals i patrimonials com pel caràcter sostenible i la seua relació directa amb l'entorn en el qual s'estableix, adaptant-se a ell i optimitzant els seus recursos. Si bé, alguns d'aquests estudis també deriven de la preocupació per l'estat de conservació i la incessant pèrdua d'aquestes arquitectures i el seu saber fer intrínsec. El fet que l'arquitectura tradicional ja no siga un fenomen actiu juntament amb la manca de posada en valor ha provocat que moltes d'aquestes construccions s'hagen perdut o transformat notablement sense cap tipus de control i, amb açò, la cultura constructiva associada a les mateixes. En el cas de l'arquitectura tradicional de terra és, si cap, més alarmant ja que la falta de coneixement de les seues propietats l'ha portat a ser injustament estigmatitzada i associada a la pobresa. Les recerques sobre l'arquitectura tradicional de terra s'han desenvolupat normalment en relació amb una tècnica, entorn de les característiques generals d'un territori extens o al voltant d'un àrea de xicotetes dimensions, localitat o edifici concret. En el cas d'Aragó és similar, si bé, els estudis realitzats en la comunitat se centren generalment en tota l'arquitectura tradicional o en una tipologia concreta associada a un àrea, i en molt pocs casos s'estudien les intervencions o les dinàmiques d'intervenció actuals. L'arquitectura de terra a Aragó és molt rica i variada quant a tècniques constructives, variants i abast territorial, la qual cosa mostra la gran tradició constructiva lligada a aquest material. Aquest fet justifica la necessitat d'aprofundir en el coneixement d'aquestes tècniques constructives i de les seues característiques territorials específiques. A més, és de gran importància l'estudi de l'estat de conservació d'aquesta arquitectura que ha romàs desatesa durant dècades, provocant importants transformacions derivades de la seua manca de coneixements i de posada en valor, tant per part de la població com dels organismes encarregats de la seua protecció. Per això, l'objectiu principal d'aquesta tesi ha estat l'estudi i reconeixement de l'arquitectura de terra a Aragó com a part de la seua cultura constructiva, així com l'anàlisi de les dinàmiques de transformació existents amb l'objectiu de realitzar una sèrie de propostes de conservació i intervenció. Per a dur a terme aquest objectiu, la tesi ha estat estructurada en tres blocs: un primer bloc introductori sobre la situació i el context actual d'aquesta arquitectura, així com la classificació i descripció de les principals tècniques i variants constructives existents; un segon bloc d'anàlisi de l'arquitectura tradicional de terra d'Aragó, les seues variants constructives, la seua localització geogràfica i la relació amb les característiques del lloc on es troben; i un tercer bloc d'estudi i proposta d'intervencions sobre aquesta arquitectura en la qual s'analitza el marc normatiu i legislatiu en el qual es troba i les dinàmiques de transformació i mecanismes de degradació generats per les intervencions per a, finalment, realitzar la proposta d'unes línies guia i propostes d'intervenció compatibles per a la restauració, conservació, protecció i difusió d'aquesta arquitectura.
The studies around earthen construction were mainly developed from the energy crisis on the seventies, which looked at this type of architecture as a sustainable solution against the limitation of natural resources. Since then, the studies on this topic have been continuous and have generated an extensive knowledge network at both, national and international levels. The traditional architecture, and particularly the earthen one, has been studied in a growing way during the last decades both for its material, ethnographic, cultural and patrimonial values, as for the sustainable nature and its direct relation with the environment, adapting to it and optimizing its resources. Although some of these studies also derive from the concern about the state of conservation and the incessant loss of these architectures and their intrinsic know-how. The fact that traditional architecture is no longer an active phenomenon along with the lack of enhancement has caused that many of these constructions have been lost or notably transformed without any kind of control and, thus, the constructive culture linked to them. In the case of traditional earthen architecture is, if possible, more alarming because the lack of its knowledge has led to be unjustly stigmatized and associated with poverty. Researches on traditional earthen architecture have been developed normally in relation to a technique, around the general characteristics of an extensive territory or around an area of small dimensions, village or concrete building. In the case of Aragón it is similar, although the studies carried out in the community have generally comprised all the traditional architecture or an specific typology associated to an area, and, in very few cases, they have studied the transformation and its dynamics. Earthen architecture in Aragon is very rich and diverse in terms of constructive techniques, variants and territorial scope, which shows a great constructive tradition linked to this material. This fact justifies the need to delve into the knowledge of these constructive techniques and their specific territorial characteristics. Moreover, it is important the study of the conservation state of this architecture, which has remained unattended for decades, causing important transformations derived from the lack of knowledge and value, both on the part of the Population as well as the responsible administration for their protection. Therefore, the main objective of this thesis has been the study and recognition of the earthen architecture in Aragon as part of its constructive culture, as well as the analysis of the transformation dynamics existing with the aim of carrying out a series of Conservation and intervention proposals. To carry out this objective, the thesis has been structured in three blocks. A first introductory block on the situation and the current context of this architecture, as well as the classification and description of the main techniques and constructive variants existing. A second block focused on the analysis of the traditional earthen architecture in Aragon, its constructive variants, its geographical location and the relation with the characteristics of the place where they are located. And, a third block of study and proposal of interventions on this architecture in which it analyses the legislative framework, and the dynamics of transformation and mechanisms of degradation generated by the interventions. Those data are the base to carry out the guideline's proposal and compatible intervention proposals for the restoration, conservation, protection and dissemination of this architecture.
Villacampa Crespo, L. (2018). La restauración y la rehabilitación de la arquitectura tradicional de tierra. El caso de Aragón [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/115481
TESIS
Gil, Piqueras María Teresa. "ARQUITECTURA DE TIERRA EN EL ALTO ATLAS. DEL OASIS DE MDAGRA AL VALLE DEL OUTAT". Doctoral thesis, Universitat Politècnica de València, 2014. http://hdl.handle.net/10251/38939.
Texto completo da fonteGil Piqueras, MT. (2014). ARQUITECTURA DE TIERRA EN EL ALTO ATLAS. DEL OASIS DE MDAGRA AL VALLE DEL OUTAT [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/38939
TESIS
Premiado
Barbeta, Solà Gabriel. "Mejora de la tierra estabilizada en el desarrollo de una arquitectura sostenible hacia el siglo XXI". Doctoral thesis, Universitat Politècnica de Catalunya, 2002. http://hdl.handle.net/10803/6106.
Texto completo da fonteEn ésta se analizan los antecedentes históricos, en los que se tiene en cuenta su aportación técnica para hacer su correspondiente discusión y análisis crítico. Finalmente se dan las conclusiones a que llega, de las que destaca la Sistematización e Industrialización del BTC como opción preferente (Bloque de Tierra Estabilizada y Comprimida).
La consecución del Método se basa en el análisis y desarrollo experimental de tres grupos diferenciados de tierras y arcillas : El Grupo I, constituído por arcillas puras; el Grupo II por tierras de utilización actual en obras de tierra; y el Grupo III de tierras usadas tradicionalmente .
Cómo resultados analíticos destacables cabe citar que al aplicar el cemento como estabilizante, se obtiene una máxima efectividad en orden descendente en Caolinitas, en Cloritas, Montmorillonitas e Illitas, y con Cemento natural : Caolinitas, Montmorillonitas y Cloritas.
Las adiciones activas y los aditivos como la sosa son muy eficaces en Montmorillonitas e illitas.
Las estructuras más durables en orden descendente las forman las arcillas puras estabilizadas con cemento portland: Cloritas, Halloisitas, Caolinitas, e Illitas. Tras éstas estarían excepcionalmente las Halloisitas y las Cloritas estabilizadas con cemento natural y yeso.
De todo el extenso proceso experimental se deduce el siguiente método de análisis físico-químico integral , que minimiza los ensayos y posibilite su control por técnicos de la construcción:
11.1. Análisis Arquitectónico
Descripción de la Arquitectura local, medios disponibles, y entorno natural.. ACV resultante.
11.2. Caracterización de las arcillas básicas presentes en la fracción sedimentométrica.
Consulta del Mapa Geológico e Identificación visual y organolépticas de la Tierra
11.2.3. Procedimiento de obtención de las microprobetas
11.2.3.2. Determinación y evaluación de la Curva Granulometría
11.2.3.3. Proceso de dosificación del estabilizante
11.3. Determinación del contenido de Arcillas por ATD/ATG TERMOGRAVIMETRIA
11.4. Análisis físicos
11.4.1.1. Evaluación de la Estabilidad volumétrica mediante el Ensayo de Retracción
11.4.2. Obtención de las densidades de las microprobetas
11.4.4. Determinación de los límites de Atterberg.
11.4.5. Resistencia a Compresión Simple.
11.4.6. Ensayos de Durabilidad.
Absorción
Dá información acerca de la obtención de una estructura con menor número de poros y de menor tamaño, directamente relacionado con la resistencia.
Ensayo cíclico de Humectación-Helacidad-Secado
Perdida de peso durante 6 ciclos de helacidad, humectación, secado y ataque agresivo
11.4.7. Coeficiente de transmisión térmica i acústica
11.5. Análisis químico de las microprobetas.
Para la evaluación cuantitativa de estas substancias activas es necesario recurrir a su determinación por análisis químico de las fracciones que son solubles en medio acuoso.
11.5.1. Determinación de la Sílice soluble.
El incremento de silice soluble posibilita la formación de fases resistentes SCH, lo cual se relaciona con el incremento de resistencia
11.5.2. Determinación de los Óxidos Trivalentes
11.5.2.1. Correlación con la resistencia
11.5.3. M.e.q Capacidad de cambio catiónico
11.5.4. Determinación de los Sulfatos.
11.6. Gráfico Ternario de optimización de la estabilización.
Finalmente se afirma que hoy en día es factible tener un material de calidad y estandarizable ejecutado con tierra. Para ello es indispensable seguir el método expuesto para garantizar unas resistencias mínimas, una durabilidad ante el ataque del agua y sales predominantemente, y un control de las prestaciones arquitectónicas obtenidas.
López, Mendoza Francisco. "Edificio consistorial de Tierra Amarilla: en el marco de una nueva propuesta urbana". Tesis, Universidad de Chile, 2016. http://repositorio.uchile.cl/handle/2250/143389.
Texto completo da fonteBalaguer, Garzón Laura. "EN TIERRA SERRANA.La restauración de la arquitectura tradicional de tierra en la comarca de La Serranía de Valencia. Estudio del comportamiento bioclimático y la eficiencia energética en las intervenciones". Doctoral thesis, Universitat Politècnica de València, 2018. http://hdl.handle.net/10251/113642.
Texto completo da fonteA la Península Ibèrica, l'arquitectura tradicional de terra es caracteritza per la varietat de materials i tècniques constructives empleades al llarg del seu territori, que s'adapten a la realitat geogràfica i sociocultural d'una àrea concreta. Si bé aquests llenguatges constructius van experimentar una decadència progressiva durant el segle XX en pro de nous sistemes estandarditzats a pesar del seu innegable valor cultural, les tècniques constructives en terra han sigut objecte de nombrosos estudis nacionals i internacionals en les últimes dècades, no sols a nivell patrimonial sinó també des del punt de vista de la construcció sostenible. Així, aquest treball pretén contribuir al corpus de coneixement, cada vegada major, al voltant de l'arquitectura tradicional de terra, la difusió de la qual té un elevat impacte en les intervencions que s'executen en aquest patrimoni. La investigació se centra a la comarca del Serrans, ubicada al nord-oest de la província de València, on l'arquitectura tradicional de terra constitueix un extens patrimoni encara present en la majoria de centres històrics dels municipis, així com en entorns rurals. No obstant això, el caràcter aïllat d'aquest territori i la seua creixent despoblació, entre altres factors externs i interns, posen en risc la preservació d'aquesta rica herència patrimonial. Atès que aquesta arquitectura ha experimentat dinàmiques d'intervenció diverses per a adaptar-se als estàndards de confort i les necessitats d'ús dels seus ocupants, el coneixement profund de les tècniques tradicionals amb terra resulta essencial a l'hora de garantir la seua salvaguarda i establir criteris d'actuació compatibles amb la mateixa. Una vegada coneguda la realitat d'aquesta arquitectura a la comarca, la investigació es focalitza en l'anàlisi del seu comportament bioclimàtic adaptat al context territorial i en l'avaluació de l'eficiència energètica en les intervencions realitzades per mitjà de distints procediments. A partir dels resultats obtinguts i després d'una reflexió entorn dels criteris d'intervenció, sempre tenint en compte els condicionants socioculturals i econòmics de la comarca, s'estableixen un conjunt de propostes d'actuació compatibles amb el seu estat de conservació, la seua naturalesa constructiva, el seu caràcter tradicional i el seu comportament bioclimàtic. D'aquesta manera, la present tesi doctoral s'estructura en tres blocs que permeten, descobrir l'arquitectura tradicional de terra als Serrans, comprendre el seu comportament bioclimàtic i energètic i proposar estratègies de restauració sostenible. Basant-se en els coneixements adquirits i en les reflexions realitzades, la investigació proposada té com a objectiu posar en valor l'arquitectura tradicional de terra en aquest territori i contribuir a la seua preservació, ja que constitueix un patrimoni amb amplis valors i continua sent una arquitectura vàlida en el món contemporani.
Traditional earthen architecture in the Iberian Peninsula is characterized by the variety of materials and construction techniques used throughout its territory, which adapt to the geographical and sociocultural reality of a specific area. While these constructive languages, despite its undeniable cultural value, experienced a progressive decline during the twentieth century in favor of new standardized systems, earthen constructive techniques have been the subject of numerous national and international studies in recent decades, not only as heritage but also as sustainable constructions. This work aims to contribute to the increasing body of knowledge on traditional earthen architecture, whose dissemination has a high impact on the interventions carried out on this heritage. The research focuses on the region of La Serranía, located northwest of the province of Valencia, where traditional earthen architecture constitutes an extensive heritage still present in most municipalities' historic centers, as well as in rural environments. However, the isolated character of this territory and its growing depopulation among other external and internal factors put at risk the preservation of this rich heritage inheritance. Given that this architecture has experienced diverse intervention dynamics to adapt to the comfort standards and needs of its occupants, in-depth knowledge of traditional earthen techniques is essential in order to guarantee its safeguard and to establish compatible action criteria. Once studied the reality of this architecture in the region, the research focuses on the analysis of its bioclimatic behavior adapted to the territorial context and the evaluation of energy efficiency in the interventions carried out through different procedures. Based on the obtained results and after a reflection on the intervention criteria, always taking into account the socio-cultural and economic conditions of the region, a set of action proposals compatible with their state of preservation, constructive nature, traditional character and bioclimatic behavior are established. The present doctoral thesis is structured in three blocks, which allow to discover traditional earthen architecture in La Serranía, to understand its bioclimatic and energetic behavior and to propose sustainable restoration strategies. Based on the knowledge acquired and the reflections made, the proposed research aims to emphasize traditional earthen architecture in this territory and to contribute to its preservation, since it constitutes a heritage with ample values and remains a valid type of architecture in the contemporary world.
Balaguer Garzón, L. (2018). EN TIERRA SERRANA.La restauración de la arquitectura tradicional de tierra en la comarca de La Serranía de Valencia. Estudio del comportamiento bioclimático y la eficiencia energética en las intervenciones [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/113642
TESIS
Marcas, Calderón Winni Renee. "Aplicación de pigmentos ecológicos en muros interiores y exteriores para construcciones a base de tierra en el Valle del Mantaro". Bachelor's thesis, Arquitectura, 2017. http://repositorio.continental.edu.pe/handle/continental/3449.
Texto completo da fonteTesis
Livros sobre o assunto "Arquitectura de tierra"
Arquitectura con tierra en Uruguay. [Montevideo, Uruguay: s.n.], 2010.
Encontre o texto completo da fonteColegio de Arquitectos de Chile. e Fundación Espacio y. Desarrollo, eds. XVI Bienal de Arquitectura 2008: Hacia una arquitectura que cuide nuestra tierra. [Santiago, Chile]: Colegio de Arquitectos de Chile, 2008.
Encontre o texto completo da fonteAlcalde, María Moreno. La arquitectura gótica de la Tierra de Segovia. Segovia: Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Segovia, 1990.
Encontre o texto completo da fonteConcha, Teodoro Alonso. Arquitectura popular en Tierra Molina: Destrucción y conservación. [Spain]: Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha, Servicio de Publicaciones, 2007.
Encontre o texto completo da fontePatrimonio y arquitectura en tierra: Avances de investigación. Bogotá: Pontificia Universidad Javeriana, 2009.
Encontre o texto completo da fonteConcha, Teodoro Alonso. Arquitectura popular en Tierra Molina: Destrucción y conservación. [Spain]: Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha, Servicio de Publicaciones, 2007.
Encontre o texto completo da fonteAlcalde, María Moreno. La arquitectura gótica de la tierra de Segovia. [Segovia]: Obra Cultural de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Segovia, 1990.
Encontre o texto completo da fonteConcha, Teodoro Alonso. Arquitectura popular en Tierra Molina: Destrucción y conservación. [Spain]: Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha, Servicio de Publicaciones, 2007.
Encontre o texto completo da fonteCerro Sombrero: Arquitectura moderna en Tierra del Fuego. Santiago, Chile: [s.n.], 2011.
Encontre o texto completo da fonteEspinosa, Jorge Piza. La arquitectura de la tierra y el volcán de Colima. Colima: Universidad de Colima, 1986.
Encontre o texto completo da fonteTrabalhos de conferências sobre o assunto "Arquitectura de tierra"
Marcos Cobaleda, María, María Lourdes Gutiérrez-Carrillo e Emilio Molero Melgarejo. "Riesgos naturales y conservación de la arquitectura defensiva de tierra: aproximación a los daños causados por seísmos en la Alcazaba de Almería y en la muralla de La Hoya". In FORTMED2020 - Defensive Architecture of the Mediterranean. Valencia: Universitat Politàcnica de València, 2020. http://dx.doi.org/10.4995/fortmed2020.2020.11350.
Texto completo da fonteGonzález Rumbo, María. "Cuartos vs. Pallozas: o el fracaso de los tipos ajenos en la arquitectura vernácula". In I Simposio anual de Patrimonio Natural y Cultural ICOMOS España. Valencia: Editorial Universitat Politècnica de València, 2020. http://dx.doi.org/10.4995/icomos2019.2020.11741.
Texto completo da fonte