Artigos de revistas: "Intel·lectuals"

1

Mayer, Marc. "Una còpia manuscrita de Porperci (Vat. Lat. 3274) amb un epígraf singular". Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia 2, n.º 9 (5 de março de 2020): 153–65. http://dx.doi.org/10.1344/afam2019.9.2.15.

Texto completo da fonte

Resumo:

El manuscrit Vaticanus latinus 3274 conté en el seu foli 111 verso un singular epígraf de mà del seu copista, al menys parcial, en honor del propietari Parthenius Minutius Paulinus.La inscripció podria inspirar-se en la Hypnerotomachia Poliphili, la qual cosa demostraria que el contingut de aquesta obra potser era conegut ja abans de la seva publicació en els cercles intel·lectuals de Roma i més concretament en el entorn immediat de Pomponio Leto.

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

2

Viscarro, Isabel, M. Assumpció Martínez e Dolors Cañabate. "Contribució de la psicomotricitat al desenvolupament de les capacitats i a l’adquisició de competències en l’Educació Infantil". Comunicació educativa, n.º 23 (1 de janeiro de 2010): 34. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc201034-38.

Texto completo da fonte

Resumo:

L’article pretén posar de manifest la contribució que es fa des de la pràctica psicomotriu al desenvolupament de les capacitats definides en l’actual currículum d’educació infantil. Entenem la psicomotricitat com la pràctica educativa que implica la globalitat de l’infant, mobilitzant les seves estructures motores, socioafectives i intel·lectuals. També atén el seu procés global a partir de les vivències corporals plaents que l’activitat motriu li proporciona. La sessió de psicomotricitat és un espai d’aprenentatge on els petits aprenen a aprendre, a saber fer i a saber ser i a estar en relació amb els altres.

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

3

Roca, Rafael. "La recepció de «Tirant lo Blanch» a la València dels segles XIX i XX". Tirant: Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, n.º 23 (13 de dezembro de 2020): 89. http://dx.doi.org/10.7203/tirant.23.19188.

Texto completo da fonte

Resumo:

Durant la segona meitat del segle XIX els intel·lectuals valencians manifestaren un notable interés per les principalsobres del Quatre-cents, entre les quals la novel·la Tirant lo Blanch, que, en no haver sigut editada en català durantl’Edat Moderna, fins a 1873 pràcticament només fou accessible per a bibliotecaris i erudits. Així, l’article repassa elsesforços d’aproximació, divulgació i estudi que, amb la inestimable ajuda del mallorquí Marià Aguiló, entre 1866 i1928 realitzaren els escriptors valencians vinculats al moviment de la Renaixença per tal de valorar i reivindicar l’obrade Joanot Martorell; i els situa com el primer pas d’un llarg procés de recuperació que s’estengué al llarg de tot elsegle XX.

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

4

Roca, Rafael. "La recepció de «Tirant lo Blanch» a la València dels segles XIX i XX". Tirant: Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, n.º 23 (13 de dezembro de 2020): 89. http://dx.doi.org/10.7203/titant.23.19188.

Texto completo da fonte

Resumo:

Durant la segona meitat del segle XIX els intel·lectuals valencians manifestaren un notable interés per les principalsobres del Quatre-cents, entre les quals la novel·la Tirant lo Blanch, que, en no haver sigut editada en català durantl’Edat Moderna, fins a 1873 pràcticament només fou accessible per a bibliotecaris i erudits. Així, l’article repassa elsesforços d’aproximació, divulgació i estudi que, amb la inestimable ajuda del mallorquí Marià Aguiló, entre 1866 i1928 realitzaren els escriptors valencians vinculats al moviment de la Renaixença per tal de valorar i reivindicar l’obrade Joanot Martorell; i els situa com el primer pas d’un llarg procés de recuperació que s’estengué al llarg de tot elsegle XX.

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

5

Gavaldà, Antoni, Luisa Girondo, Albert Macaya, Josep Maria Pons e Carmen Conde. "Competències i interdisciplinarietat". Comunicació educativa, n.º 23 (1 de janeiro de 2010): 5. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc20105-9.

Texto completo da fonte

Resumo:

El marc teòric de l’avaluació PISA caracteritza un model funcional per a les disciplines escolars que considera la interacció dels tres aspectes següents: fenòmens del món, sabers propis de les disciplines i processos o activitats de l’alumne. En aquest treball proposem una aplicació del model a les àrees de matemàtiques, medi social i educació artística, i analitzem la coincidència o no dels processos o actuacions promoguts per les diferents àrees estudiades. Fem prospecció de la necessitat d’un treball interdisciplinari que reculli la fenomenologia de l’experiència propera i que doni el marc per a la pràctica de processos intel·lectuals complexos.

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

6

Montcher, Fabien. "Bonds of sweetness: A political and intellectual history of citrus circulations across the Western Mediterranean during the Late Renaissance." Pedralbes 40 (13 de abril de 2021): 143–65. http://dx.doi.org/10.1344/pedralbes.40.6.

Texto completo da fonte

Resumo:

El present article analitza com les converses polítiques i intel·lectuals sobre els intercanvis de fruita van afectar les relacions entre poder i coneixement a la Mediterrània occidental durant el Renaixement tardà. S’hi argumenta que les xarxes d’erudits van promoure el desenvolupament de la diplomàcia informal a través de l’ús del significat paradoxal dels cítrics nouvinguts per via de les monarquies ibèriques, i que aquesta comunicació política va estar articulada al voltant de conceptes com la tolerància i la dolçor. Així mateix, es demostra que a Espanya, Portugal i Roma les pràctiques polítiques i els discursos sobre cítrics van alimentar les lluites pel control de la cristiandat en un període que va estar marcat per contínues guerres i debats sobre l’estatus de les minories religioses.

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

7

Sánchez Rodrigo, Lourdes. "La qüestió catalana a la premsa andalusa del 1930: L’homenatge de Barcelona als intel·lectuals castellans". Revista de lenguas y literaturas catalana, gallega y vasca 21 (1 de janeiro de 2016): 91. http://dx.doi.org/10.5944/rllcgv.vol.21.2016.17456.

Texto completo da fonte

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

8

Escartí, Vicent. "Les Germanies en la historiografia i la literatura: una visió pendular". REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA 5, n.º 5 (24 de novembro de 2021): 32. http://dx.doi.org/10.28939/rvf.v5.159.

Texto completo da fonte

Resumo:

L’article fa un recorregut sobre el ressò i el tractament que ha merescut la revolta de les Germanies en la historiografia i la literatura en els últims cinc-cents anys i, de manera particular, en els últims dos segles. La valoració de la revolta ha anat canviant al llarg del temps, d’acord amb les preocupacions de cada època, però també amb la perspectiva política i ideològica dels autors. Enfront de la visió eminentment negativa de les cròniques coetànies al moviment i dels historiadors més conservadors i reaccionaris de la Restauració i el franquisme, els escriptors liberals i romàntics de la primera meitat del segle XIX, els intel·lectuals progressistes dels anys de la Segona República i els autors –historiadors i escriptors– valencianistes i antifranquistes en destacaren el caràcter antisenyorial i modern. El text es tanca amb un breu esment a l’aportació acadèmica més recent.

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

9

Puigarnau Torelló, Xavier. "Política i línies d’acció de la Generalitat al primer exili a través de l’anàlisi de les seves finances. França, 1939–1940". Dictatorships & Democracies, n.º 6 (15 de dezembro de 2018): 89–136. http://dx.doi.org/10.7238/dd.v0i6.3148.

Texto completo da fonte

Resumo:

L’anàlisi de les línies d’acció i de les prioritats polítiques de la Generalitat de Catalunya a través de l’estudi de les seves finances ens aporta una imatge més clara del seu paper en el primer exili francès. Les dificultats per aconseguir recursos, causades per la permanent incapacitat d’arribar a un acord de finançament amb el Govern espanyol a l’exili, van fer que les polítiques de suport a les institucions, a la cultura i a l’assistència als refugiats catalans de base es despleguessin amb resultats minsos a curt termini i mediocres a mitjà termini. El suport de la Generalitat a la concentració física dels principals polítics i intel·lectuals catalans va ser prioritari i on va esmerçar els seus millors recursos, especialment a la residència de Montpeller. La dependència econòmica de la Generalitat respecte a les institucions republicanes a l’exili va afeblir la figura del president Companys, va contribuir amb força al seu aïllament i va facilitar, finalment, la dispersió dels exponents del catalanisme polític.

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

10

Llopart, M., I. Vilagran, C. Güell e M. Esteban-Guitart. "Les visites etnogràfiques a les llars dels estudiants com a estratègia per crear llaços de confiança entre docents i famílies". Pedagogia i Treball Social 6, n.º 1 (1 de janeiro de 2017): 70. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v6i1.22156.

Texto completo da fonte

Resumo:

L’aproximació dels Fons de coneixement es basa en la premissa segons la qual totes les famílies, més enllà de la seva condició i peculiaritat lingüística, religiosa, econòmica, ètnica, disposen de sabers i habilitats acumulats a partir de les seves particulars pràctiques i experiències vitals tals com les experiències professionals. El repte pedagògic consisteix en incorporar aquests recursos al currículum escolar i les pràctiques formals d’ensenyança-aprenentatge. En aquest sentit, els docents visiten algunes de les llars dels seus estudiants amb l’objectiu d’aprendre de les seves experiències i dissenyar activitats educatives escolars a partir de la incorporació d’alguns dels recursos intel·lectuals i culturals prèviament identificats. En aquest article il·lustrem aquesta tesis a partir de la descripció d’una experiència implementada en un centre d’educació pública de Banyoles (Catalunya, España). Específicament, es descriuen cinc visites realitzades per part dels docents a algunes llars d’alguns dels seus estudiants. Es discuteixen els beneficis d’aquestes visites en la potencial millora de les relacions entre docents (escola) i famílies.

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

11

Montero Aulet, Francesc. "La influència de l’humanisme catòlic anglès a Catalunya durant el període d’entreguerres: la contribució d’Hilaire Belloc". Caplletra. Revista Internacional de Filologia, n.º 70 (22 de abril de 2021): 169. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.70.20000.

Texto completo da fonte

Resumo:

L’estudi de la popularització a Catalunya del periodisme anglès d’arrel catòlica durant els anys vint i trenta s’ha centrat bàsicament sobre la figura de G. K. Chesterton. No obstant això, el seu gran amic, el polemista Hilaire Belloc, també va tenir una certa presència a Catalunya a través del contacte directe amb el país, la traducció dels seus articles i obres i la col·laboració en mitjans catalans. El fet que Belloc fos clarament un antimodern apologeta de la fe cristiana i l’ideòleg original d’un sistema polític i econòmic d’arrel medievalitzant anomenat distributisme, així com un notable historiador i autor de biografies, va dotar la seva figura d’un caràcter polièdric i d’un interès especial per als intel·lectuals catalans, especialment els catòlics. El present article posa en relleu com, a l’ombra de Chesterton, els seus textos i idees van tenir un impacte gens menyspreable, i com va contribuir en últim terme a la penetració a Catalunya del nou humanisme anglès d’arrel catòlica.

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

12

Škrabec, Simona. "Retraducció i el cànon rebel". Quaderns. Revista de traducció 28 (1 de junho de 2021): 9–31. http://dx.doi.org/10.5565/rev/quaderns.26.

Texto completo da fonte

Resumo:

El concepte de retraducció generalment pretén definir els límits de la tradició pròpia d’una cultura. Aquesta és probablement la raó de la recent florida d’investigacions dedicades a aquest camp. La retraducció permet tornar a veure com a indivisibles les grans cultures occidentals que els estudis postcolonials i altres tantes perspectives han examinat tan durament i n’han anat soscavant sistemàticament les velles fermeses. La contradicció que obre l’estudi de la retraducció és, per això, enorme. D’una banda, hi ha el desig de retornar al món dels mapes polítics en què els països estan representats amb colors diferents, homogeneïtzats per dins; però, de l’altra, les investigacions han anat teixint una xarxa de complicitats intel·lectuals que han permès examinar el que les cultures rara vegada s’atreveixen a observar, els fonaments que aguanten tot l’edifici. Parlar de les retraduccions és parlar de la manera com una cultura es cohesiona i, alhora, com construeix la seva relació amb les altres tradicions.

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

13

Škrabec, Simona. "Retraducció i el cànon rebel". Quaderns. Revista de traducció 28 (1 de junho de 2021): 9–31. http://dx.doi.org/10.5565/rev/quadernstraduccio.26.

Texto completo da fonte

Resumo:

El concepte de retraducció generalment pretén definir els límits de la tradició pròpia d’una cultura. Aquesta és probablement la raó de la recent florida d’investigacions dedicades a aquest camp. La retraducció permet tornar a veure com a indivisibles les grans cultures occidentals que els estudis postcolonials i altres tantes perspectives han examinat tan durament i n’han anat soscavant sistemàticament les velles fermeses. La contradicció que obre l’estudi de la retraducció és, per això, enorme. D’una banda, hi ha el desig de retornar al món dels mapes polítics en què els països estan representats amb colors diferents, homogeneïtzats per dins; però, de l’altra, les investigacions han anat teixint una xarxa de complicitats intel·lectuals que han permès examinar el que les cultures rara vegada s’atreveixen a observar, els fonaments que aguanten tot l’edifici. Parlar de les retraduccions és parlar de la manera com una cultura es cohesiona i, alhora, com construeix la seva relació amb les altres tradicions.

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

14

Moliner Salichs, Salomé, José Manuel Alonso Varea e Adrià Pagès Mimó. "Experiència per a la millora i seguiment de les competències professionals d'atenció directa de persones amb discapacitats intel·lectuals". Pedagogia i Treball Social 4, n.º 1 (1 de janeiro de 2015): 3. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v4i1.22170.

Texto completo da fonte

Resumo:

Entre els mesos de maig i novembre de 2011 el Centre Ocupacional Can Serra (en endavant Can Serra) dependent del Patronat Municipal de Serveis d’Atenció a les Persones de Martorell (en endavant PMSAPM) ha dut a terme una experiència de millora de les competències professionals del personal adscrit al centre amb atribucions directes sobre l’atenció a persones amb discapacitat intel·lectual. Aquest procés ha comptat amb el suport institucional i la participació de tots els professionals de l’equip, a més d’un coach i consultor extern. El projecte parteix dels plantejaments teòrics publicats en el document titulat “Perfil professional del personal cuidador de serveis d’acolliment residencial i serveis de centres de dia d’atenció especialitzada per a persones amb discapacitat” editat pel Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya l’any 2010. El desenvolupament del projecte ha combinat sessions de coaching grupal amb entrevistes individuals amb cada un dels membres de l’equip per tal d ’elaborar plans de desenvolupament individualitzats que puguin ser avaluats de forma periòdica.

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

15

Molina Figueras, Joan. "«Paine pour joie». La divisa de Pere de Portugal, un príncep de la tardana edat mitjana". Caplletra. Revista Internacional de Filologia, n.º 68 (1 de abril de 2020): 15. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.68.16464.

Texto completo da fonte

Resumo:

Les divises van sorgir a finals del segle XIV amb l’objectiu de superar les limitacions del sistema heràldic, subjecte a un codi massa rígid i concebut exclusivament per traslladar conceptes dinàstics i de llinatge. Aquest estudi proposa una dissecció de l’autèntic «alter ego» literari i estètic escollit pel noble Pere de Portugal, efímer rei dels catalans (1464-1466). La cartografia de la seva divisa, present a tota mena d’espais arquitectònics i objectes personals i institucionals, revela que en va fer un ús extraordinàriament intensiu, primer a Portugal i, més tard, a Catalunya. Darrera la majoria d’aquestes manifestacions hi palpiten el desig de legitimació i un fort sentit estètic. Però per damunt de tot la voluntat d’expressar una màxima moral, connectada amb la literatura cavalleresca o especular, inspirada, entre d’altres, en els corrents de la filosofia moral pagana (Sèneca i Boeci) i dels humanistes del tres-cents italià. Només així podem entendre que la divisa Paine pour joie, com altres fórmules emblemàtiques semblants, és fruit de les inquietuds i els anhels intel·lectuals d’un cavaller tardomedieval més que el reflex-sublimació de les seves experiències biogràfiques.

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

16

Cabeza Ruiz, Ruth, e Nuria Castro Lemus. "Força manual d’adults amb discapacitat intel·lectual". Apunts Educació Física i Esports, n.º 129 (30 de setembro de 2017): 44–50. http://dx.doi.org/10.5672/apunts.2014-0983.cat.(2017/2).129.03.

Texto completo da fonte

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

17

BOREU, FRANCESC FOGUET I. "EL PROJECTE INTEL·LECTUAL DE BALTASAR PORCEL EN EL TARDOFRANQUISME (1965–1972)". Catalan Review 30 (dezembro de 2016): 111–30. http://dx.doi.org/10.3828/catr.30.6.

Texto completo da fonte

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

18

Hierro, M. Dolores, e Inés Tomàs. "La inhibició intel·lectual i les seves manifestacions a l'escola: una il·lustració clínica". Comunicació educativa, n.º 12 (15 de fevereiro de 2015): 32. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc199932-35.

Texto completo da fonte

Resumo:

La Laia és un més d’aquells alumnes que ens trobem a les aules amb un fracàs escolar que no està correlacionat amb el seu nivell intel·lectual. Aquest article ens mostra la forma d’entendre un diagnòstic i les possibilitats d’intervenció en casos com aquest. El més preocupant del tema és com detectar el que realment els passa a aquests subjectes. No és suficient passar una prova estandaritzada d’intel·ligència i treure’n conclusions en funció dels resultats numèrics. Es fa imprescindible una interpretació clínica d’aquests, refrendada, a més a més, per entrevistes amb els pares i el subjecte, perquè en una primera impressió no hi hauria, ni al Wisc, ni als gráfics, elements que ens permetessin pensar en aspectes psicopatològics d’aquesta nena.

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

19

Company Gimeno, Salvador. "Antoni MARTÍ MONTERDE, "Un somni europeu. Història intel·lectual de la Literatura Comparada"". Tropelías: Revista de Teoría de la Literatura y Literatura Comparada, n.º 19 (27 de maio de 2013): 399. http://dx.doi.org/10.26754/ojs_tropelias/tropelias.201319724.

Texto completo da fonte

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

20

Creus, Eloi. "Una obra feta de contraris: la importància d'Heràclit en Llorenç Villalonga". Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia 2, n.º 9 (5 de março de 2020): 27–35. http://dx.doi.org/10.1344/afam2019.9.2.4.

Texto completo da fonte

Resumo:

En aquest article es repassa la presència del pensador Heràclit en l’obra de Llorenç Villalonga i s’analitza com funcionen els mecanismes de la tradició clàssica a través de l’exemple que forneixen les mencions al pensador d’Efes en el corpus de textos que publicà l’escriptor mallorquí. Per tal d’entendre més fàcilment el perquè de l’interès de Villalonga en Heràclit, s’estudia, primer, la formació intel·lectual i el context històric de l’escriptor. Després, es sotmeten a un examen conscient les aparicions, directes o indirectes, de les idees del pensador grec en l’obra de Villalonga.

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

21

Tous, Francesc. "L’analogia i el paral·lelisme en l’estil proverbial de Ramon Llull". Caplletra. Revista Internacional de Filologia, n.º 72 (10 de março de 2022): 205. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.72.22967.

Texto completo da fonte

Resumo:

Ramon Llull és autor d’un extens i excepcional corpus de proverbis, distribuït en cinc reculls que va escriure principalment entre 1295 i 1302. En aquest article, després de contextualitzar les col·leccions en el marc de la trajectòria intel·lectual de Llull, de presentar els seus trets més remarcables i de repassar breument alguns aspectes de la teoria paremiològica sobre els marcadors proverbials, s’analitza l’ús d’un conjunt de procediments retòrics en la formulació dels enunciats, en especial la personificació i el paral·lelisme, el qual es posa en relació amb les funcions i les aplicacions pràctiques que Llull mateix preveu per als seus proverbis.

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

22

Schoenbrodt, L., L. Kumin, D. Dautzenberg e J. Lynds. "Formació parental per millorar les tècniques del llenguatge narratiu dels seus fills amb discapacitat intel·lectual". SD, Revista Mèdica Internacional sobre la Síndrome de Down 20, n.º 3 (setembro de 2016): 31–38. http://dx.doi.org/10.1016/j.sdcat.2016.09.001.

Texto completo da fonte

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

23

Revista Comunicació Educativa, Direcció. "Editorial". Comunicació educativa, n.º 24 (30 de abril de 2011): 7. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc20117.

Texto completo da fonte

Resumo:

La revista Comunicació Educativa inicia una nova etapa amb la publicació d’aquest número 24. No volem que Comunicació Educativa esdevingui una publicació feta i llegida solamente per un petit gremi universitari, lluny de l’àmbit escolar i de la implicació social que creiem que el món educatiu té l’obligació de mantenir. Ara més que mai l’educació ens ha de fornir ciutadans amb uns mínims del que Jordi Llovet ha anomenat “sobirania intel·lectual”. Comunicació Educativa, en la mesura de les seves possibilitats, vol contribuir a anar-nos acostant a aquest objectiu.

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

24

Girondo, Luisa, e Agustí Salvat. "El programa PISA aplicat a alumnes universitaris de l'ensenyament de Mestres. Resultats d'una experiència." Comunicació educativa, n.º 19 (1 de janeiro de 2006): 4. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc20064-13.

Texto completo da fonte

Resumo:

La vida en una societat altament tecnificada i complexa com l’actual exigeix dels ciutadans unes determinades destreses i habilitats per poder-s’hi inserir i progressar. L’adquisició de moltes d’aquestes destreses i habilitats s’inicia en el període d’escolarització primària, i cada vegada més, els sistemes educatius dels diferents països van agafant responsabilitat en l’ajuda al desenvolupament intel·lectual dels escolars. Una de les àrees curriculars amb major potencial de contribució en l’ajuda d’aquest desenvolupament és l’àrea de matemàtiques, la qual aporta les primeres nocions, mètodes i símbols que més tard donaran lloc al pensament científic. Constatem, doncs, que és important en la formació inicial de mestres portar a terme els controls adequats que ens permetin organitzar la formació d’acord amb les necessitats professionals futures, considerant en un primer lloc les mancances actuals.

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

25

Gelabert i Miró, M. Magdalena. "El tractament de la dona com a pensadora en l’Aplec de rondaies mallorquines d’Antoni M. Alcover". Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, n.º 6 (21 de fevereiro de 2018): 11. http://dx.doi.org/10.17345/elop201711-26.

Texto completo da fonte

Resumo:

En l’Aplec de Rondaies d’Antoni M. Alcover apareixen tipus de dones molt diverses. Hi trobam dones que es presenten des de la perspectiva de la intel·ligència i és la seva capacitat intel·lectual un dels trets principals que les caracteritza. Aquestes dones tant poden pertànyer a la reialesa —o a classes socials altes— com a la pagesia; tant poden ser joves com velles; fadrines com casades. La capacitat de pensar de les dones i el seu enginy fan que, en moltes ocasions, superin les figures masculines i que siguin elles les que donin la solució als problemes que sorgeixen al llarg de la trama. Amb l’anàlisi d’exemples diversos de l’Aplec d’Alcover. observam com la dona és considerada una figura de prestigi que mereix ser respectada per la seva capacitat de pensament i per la saviesa.

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

26

Montilla Reina, María José, Carles Ventura i Vall-llovera e Laia Domingo Saldaña. "Comparació de la capacitat rítmica en persones amb discapacitat intel·lectual, síndrome de Down i persones sense discapacitat". Apunts Educació Física i Esports, n.º 124 (30 de junho de 2016): 27–34. http://dx.doi.org/10.5672/apunts.2014-0983.cat.(2016/2).124.02.

Texto completo da fonte

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

27

Escartí, Vicent. "Un país sense novel·la. L’aventura editorial de ‘L’Eros de Picadilly Circus’ de Mercè Linyan i el seu context literari". REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA 5, n.º 5 (24 de novembro de 2021): 36. http://dx.doi.org/10.28939/rvf.v5.164.

Texto completo da fonte

Resumo:

El març de 1971 el Club dels Novel·listes publicava L’Eros de Piccadilly Circus en un moment de preocupació intel·lectual per la manca d’una novel·la en català. El llibre, atrevit en el seu plantejament i ambientat en un Londres marginal que del ben segur resultava exòtic per al lector català, era d’una autora valenciana: la canalina, Mercè Linyan. Joan Sales, un editor perspicaç que ja havia donat a conèixer Mercè Rodoreda, va endreçar l’original de Linyan i va convertir-lo en un modest èxit editorial. Després d’aquella primera novel·la Linyan ja no va publicar res més i la seua peripècia vital es va convertir en un misteri. L’article indaga en aspectes biogràfics de l’escriptora fins ara desconeguts i així mateix descriu el procés d’edició a partir de la investigació de la correspondència inèdita entre l’autora i el seu editor.

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

28

Sari, Simone. "Una lectura de les «Regles introductòries a la pràctica de l’Art demostrativa» de Ramon Llull". Caplletra. Revista Internacional de Filologia, n.º 72 (10 de março de 2022): 229. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.72.22968.

Texto completo da fonte

Resumo:

Una part no menyspreable de les poesies de Ramon Llull va ser escrita per a afavorir la memorització dels fonaments conceptuals i operatius de l’Art. L’Art és una eina intel·lectual complexa i el seu creador era partidari de l’obscuritat didàctica. L’esforç que demana a l’usuari, d’altra banda, és indissociable de la pràctica de la primera intenció, que és conèixer i estimar Déu. És per això que les poesies creades per a aprendre l’Art i practicar-la poden semblar, a primera vista, un bon exemple de trobar clus. La lectura que es proposa en aquest article intenta fer més lleu l’accés a les Regles, pensades per facilitar la pràctica de l’Art demostrativa, el manual d’ús central de l’Art lul·liana primerenca. Són dues obres estretament lligades que revelen l’interès lul·lià per la difusió del seu pensament científic en l’àmbit vernacle.

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

29

Soria Izquierdo, Eloy, e Clara Andrés-Roqueta. "La comprensió de les intencions comunicatives en adults amb síndrome de Down i altres tipus de discapacitat intel·lectual". Fòrum de recerca, n.º 20 (2015): 445–62. http://dx.doi.org/10.6035/forumrecerca.2015.20.31.

Texto completo da fonte

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

30

Torrens Bonet, Ramona. "La dimensió privada i la dimensió pública de la societat civil. Les entitats d’iniciativa social d’atenció a la discapacitat". Pedagogia i Treball Social 1, n.º 1 (1 de setembro de 2011): 76. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v1i1.1543.

Texto completo da fonte

Resumo:

En aquest article s’analitzen les entitats del tercer sector d’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual del Camp de Tarragona, i s’identifica el lloc que ocupen en la provisió de serveis socials de responsabilitat pública juntament amb l’Estat i el mercat. A partir de la dialèctica entre Estat i societat civil, es reflecteix com el ressorgiment de la societat civil en el procés de democratització de les societats modernes representa la recuperació de la seva dimensió pública. Aquesta dimensió entronca amb la de la societat política, que ha estat sostreta de l’Estat en el procés d’assimilació d’aquest a l’aparell de govern. S’adopta una aproximació etnogràfica per analitzar la trajectòria de les entitats en tres etapes: carismàtica, professionalitzadora i generadora de valor. S’analitzen tres dimensions: l’estructura organitzativa, els serveis i les relacions. Es destaca la recerca de l’equilibri entre dues lògiques de gestió, l’assistencial i l’empresarial, que les condueix a un doble isomorfisme institucional: amb l’administració pública i amb l’empresa mercantil.

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

31

Coll-Vinent, Sílvia. "Joan Estelrich i el nou humanisme a l’Europa d’entreguerres". Caplletra. Revista Internacional de Filologia, n.º 70 (22 de abril de 2021): 111. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.70.19998.

Texto completo da fonte

Resumo:

Aquest article presenta alguns aspectes de l’activitat de Joan Estelrich a partir de dues iniciatives pertanyents, segons ell mateix, a un humanisme o nou humanisme en voga a l’Europa d’entreguerres. Com que el terme humanisme és polisèmic, i l’expressió nou humanisme és encara més ambigua, en primer lloc repassem breument el context històric per mirar d’evitar equívocs. Presentem seguidament el projecte de revista Humanitats (1929), concebuda com a òrgan de la Fundació Bernat Metge i com a plataforma de difusió de l’activitat classicista a Catalunya i a l’exterior, amb especial atenció a la contribució de Mario Meunier sobre l’esperit europeu i les humanitats. A partir de les intervencions d’Estelrich en el debat sobre les humanitats i la formació de l’home modern que va tenir lloc a l’entretien de Budapest (juny 1936), organitzat per l’Institut International de Cooopération Intellectuelle de la Societat de Nacions, situem l’ús de l’expressió nou humanisme en el context europeu i la seua projecció en el perfil intel·lectual d’Estelrich.

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

32

Meinhardt Teixidor, Tomàs. "Antoni MARTÍ MONTERDE y Teresa ROSELL NICOLÁS, eds., "Comparatistes sense comparatisme. La literatura comparada a Catalunya". Barcelona, Universitat de Barcelona, 2018, 316 pp." Tropelías: Revista de Teoría de la Literatura y Literatura Comparada, n.º 30 (10 de julho de 2018): 377–81. http://dx.doi.org/10.26754/ojs_tropelias/tropelias.2018302872.

Texto completo da fonte

Resumo:

Esta reseña presenta el último volumen publicado por el grupo de investigación «Literatura Comparada en l’Espai Intel·lectual Europeu» titulado Comparatistes sense comparatisme. La literatura comparada a Catalunya. Parte de la novedosa colección «Figura», editada por el mismo grupo de investigación, esta es una obra de conjunto (realizada por especialistas de las más destacadas facultades catalanas y de universidades nacionales e internacionales y materializada en dos simposios) que focaliza sus esfuerzos en analizar la Literatura Comparada en Catalunya y la anómala posición que ocupan los escritores en relación a esta. Esta reseña centra su atención en el contenido de estos simposios (así como en la propuesta del grupo de investigación y la colección) prestando especial atención a los debates de propuesta metodológica que albergan; la figura del intelectual europeo, las perspectivas intelectuales de la Literatura Comparada o los precedentes de la Weltliteratur. Todo ello bajo el prisma de la literatura catalana como objeto privilegiado de estudio para repensarse a sí misma y para problematizar y modificar el espacio literario e intelectual europeos

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

33

Uceda Pérez, Beatriz. "La regulació emocional en nens i nenes amb altes capacitats". Comunicació educativa, n.º 33 (20 de julho de 2021): 123. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc2020123-136.

Texto completo da fonte

Resumo:

Les altes capacitats són un col·lectiu envoltat de múltiples mites que dificulten conèixer i atendre de la millor manera possible aquest grup. Un d'aquests mites és, per exemple, que les persones amb altes capacitats són perfectes en tot, i això fa que no es tinguin en compte les possibles discrepàncies en el seu ritme evolutiu o les dificultats que pugui tenir aquest col·lectiu. Es tracta de dificultats en diferents àmbits, com ara en l'emocional. Així que s'investiga si els nens i les nenes amb altes capacitats mostren dificultats de regulació emocional, i se n'analitzen les emocions, específicament: la frustració, la culpa, la tristesa, la por i la ràbia.La investigació realitzada permet concloure que els nens i les nenes amb altes capacitats mostren dificultats per regular les emocions i, especialment, la frustració i la ràbia. També, que no tenen prou estratègies de regulació emocional. A més, que les causes de la dificultat de regulació emocional poden ser per la discrepància entre el desenvolupament intel·lectual i l'emocional, i per la seva alta sensibilitat, i això els genera conseqüències, especialment en els àmbits personal, social, familiar i acadèmic.

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

34

Insa-Sánchez, Pau. "Joan Esculies Serrat. "Ernest Lluch: biografia d’un intel·lectual agitador". RBA-La Magrana, Barcelona, 2018, 461 páginas. ISBN: 978-84-826-4843-9". Iberian Journal of the History of Economic Thought 6, n.º 1 (12 de abril de 2019): 91–93. http://dx.doi.org/10.5209/ijhe.64120.

Texto completo da fonte

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

35

Cano Mateu, J. Àngel. "Teodor Llorente, cinquanta anys després: una polèmica entre Joan Fuster i Josep M. Bayarri". SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 14 (26 de dezembro de 2019): 131. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.0.15987.

Texto completo da fonte

Resumo:

Resum: Aquest article analitza la polèmica generada en la premsa valenciana l’any 1961 entre Joan Fuster i Josep M. Bayarri, arran del cinquantenari de la mort de Teodor Llorente. Mentre que Fuster reclama un debat intel·lectual al voltant del líder de la Renaixença valenciana i, de retop, dels referents propis, Bayarri en té prou amb commemoracions i celebracions, com misses, lectures de poemes o articles de diari. Aquest enfrontament dialèctic amaga dues maneres totalment oposades d’entendre el valencianisme de postguerra: d’una banda, un valencianisme que proposa l’autocrítica i la reflexió; d’una altra, un valencianisme o «regionalisme» irracional, de caire sentimentalista i antiintel·lectual. L’article analitza, doncs, el posicionament i l’abast de la defensa de Llorente per part d’aquests dos autors.Paraules clau: Teodor Llorente, Joan Fuster, Josep M. Bayarri, valencianisme, postguerra..Abstract: This paper analyses the controversy that Joan Fuster and Josep M. Bayarri create on the Valencian press in 1961, as a result of the fifty years after Teodor Llorente’s death. Whereas Fuster demands an intellectual discussion about the leader of the Renaixença in Valencia and the Valencian writers, Bayarri settles for commemorations and celebrations, masses, poetry readings or journal articles about him. This dialectic confrontation conceals two totally opposed ways of understanding the Valencianism of the postwar period. On the one hand, there is a Valencianism that proposes a self-criticism and a reflection; on the other hand, we find a Valencianism or an irrational «regionalism» that is sentimentalist and anti-intellectual. Therefore, this essay analyses the points of view about Llorente made by these two authors.Keywords: Teodor Llorente, Joan Fuster, Josep M. Bayarri, Valencianism, postwar period.

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

36

Díaz Vicedo, Noèlia. "Riuen les meduses: cos i desig a la poesia de Carmelina Sánchez-Cutillas i Maria-Mercè Marçal". SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 17 (31 de maio de 2021): 522. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.17.20922.

Texto completo da fonte

Resumo:

Resum: Aquest article estudia per primera vegada les continuïtats entre la poesia de Maria-Mercè Marçal (1952-1998) i Carmelina Sánchez-Cutillas (1921-2009). Específicament, se centra en l’obra poètica publicada en vida de les dues escriptores i que es troba recollida dins Llengua abolida (1973-1988) (1989) de Marçal i Obra poètica (1997) de Sánchez-Cutillas. Encara que les condicions sociohistòriques són diferents entre les dues poetes, en aquest article intentaré demostrar que l’escriptura en totes dues beu directament de la seua experiència vital donada per la posició del seu cos de dona i la interacció intel·lectual amb el llenguatge i els significats culturals heretats. Des d’aquests qüestionaments, en aquest article oferiré una aproximació al contínuum de la problemàtica de la subjectivitat femenina, nucli de la seua obra, des de la interacció entre cos i llenguatge, paràmetres centrals que ocupen els estudis de la diferència sexual, en particular en la teoria denominada écriture féminine desenvolupada per les filòsofes Hélène Cixous i Luce Irigaray. Paraules clau: cos, desig, Carmelina Sánchez-Cutillas, Maria-Mercè Marçal, écriture féminine Abstract: This article explores for the first time the continuities between the poetry of Maria-Mercè Marçal (1952-1998) and Carmelina Sánchez-Cutillas (1921-2009). Particularly, it focuses upon the poetic works published during their lifetime, collected in the volumes Abolished Language (1973-1988) (1989) by Marçal and Poetic Works (1997) by Sánchez-Cutillas. Despite their different socio-historical conditions, in this article I analyse how their vital particular experiences as female subjects become the cornerstone of their writing and how the position of their body interacts with language, consequently challenging their inherited socio-cultural significations. In order to discuss my points, I draw upon the parameters developed by the theoretical framework of écriture féminine developed by philosophers Hélène Cixous and Luce Irigaray.Keywords: body, desire, Carmelina Sánchez-Cutillas, Maria-Mercè Marçal, écriture féminine

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

37

Miguel Briongos, Jeroni. "Curial e Güelfa, un nou món per a un nou cavaller: espais literaris en un entorn humanístic". SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 12 (21 de dezembro de 2018): 168. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.12.13671.

Texto completo da fonte

Resumo:

Resum: El Curial e Güelfa és una novel·la que sorprèn per la seva modernitat. Tot i que conserva certes reminiscències medievals, com a resultat del gènere cavalleresc que la caracteritza, hem de situar-la dins de l’ambient humanista de la Itàlia del Quatttocento: tant les fonts literàries, com molts dels temes que hi apareixen, parlen d’un context social e intel·lectual que es viu en aquests moment a Itàlia. El protagonista, Curial, amb el seu propòsit d’harmonitzar armes i lletres, n’és el millor exemple. El jove cavaller ha de concloure un procés de maduració personal –de crisi existencial, també– per poder assolir l’objectiu que persegueix: casar-se amb la Güelfa. Per aquesta raó, a banda de les seves gestes cavalleresques, es dedicarà a l’estudi i comprendrà que només mitjançant l’esforç que duu a la virtus podrà obtenir la necessària nobilitas que, gràcies a un procés de reconeixement del seu homo interior, farà d’ell una persona íntegra. Paraules clau: Humanisme, Curial, prosa acurada, armes i lletres, bivium, virtut, noblesa. Abstract: Curial e Güelfa shocks by its own modernity. In spite of some medieval reminiscences as a result of the atmosphere of chivalry it depicts, it belongs within the humanistic influence of the Italian Quattrocento. The author’s mindful prose and his selection of literary sources or the variety of themes, correspond to the social and intellectual context of the day in Italy. Curial, as the main character in the novel, is a true example in his endeavour to blend arms and letters. The young knight must undergo a process towards adulthood which will also entail a personal crisis in the quest to achieve his goal: wedding Güelfa. With this aim in mind, and along with his chivalry frays, he will bow down on study, in the understanding that virtus itself will only be achieved through exertion in order to achieve the necessary nobilitas, which will on its own turn him into an integral being after acknowledging his own homo interior. Keywords: Humanism, Curial, mindful prose, arms and letters, bivium, virtue, nobility.

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

38

Quiles Verdú, Santi. "La Revolució Francesa i el Terror. Perspectives actuals des de la història social i cultural". Cercles Revista d Hist�ria Cultural, n.º 23 (25 de novembro de 2020). http://dx.doi.org/10.1344/cercles2020.23.1009.

Texto completo da fonte

Resumo:

El període del Terror de la Revolució Francesa ha estat en la historiografiarevolucionària objecte de les més diverses anàlisis, les quals, enmolts casos, han servit com a element clau per a interpretar i valorar tot elprocés. Aquest treball se situa en aquesta línia en analitzar els orígens intel·lectuals de la Revolució, la figura de Robespierre i el període del Terror. Laperspectiva emprada és la de la història social i cultural i ens porta, per unabanda, a concloure que cal fugir de les explicacions deterministes, materialistesi idealistes, i cal introduir els contextos concrets, la contingència i ladecisió individual com a factors explicatius, i, per l’altra, a assenyalar comuna mancança dels autors i les autores que analitzem, en concret, l’absènciao la poca importància causal que té, a l’hora d’explicar l’acció revolucionària,el conflicte entre la llibertat republicana i el dret de propietat, això és,entre el projecte jacobí robespierrista i el liberalisme doctrinari.

Estilos ABNT, Harvard, Vancouver, APA, etc.

Artigos de revistas sobre o tema "Intel·lectuals"

Crie uma referência precisa em APA, MLA, Chicago, Harvard, e outros estilos