Literatura científica selecionada sobre o tema "Numismàtica"

Publicamos una pequeña serie de monedas, relacionadas con las piezas conocidas inicialmente como de ejemplares “tipo Auriol”. Se trata de varias imitaciones greco-massaliotas, relacionadas con el ciclo numismático griego del Occidente mediterráneo. La importante novedad de las mismas se fundamenta en el lugar de hallazgo, pues este se ha producido en una zona interior de la Península Ibérica, donde hasta el momento no se había documentado el descubrimiento de numismas de este tipo. Palabras clave: moneda, imitaciones, edetanosTopónimos: Massalia, Emporion, AuriolPeriodo: Edetanos ABSTRACTThe text presents a small series of coins, similar to those initially known as "Auriol type". These are various Greek-Massalian imitations, related to the Greek numismatic cycle of the Western Mediterranean. What makes these coins particularly interesting is their place of discovery, since they were found in an inland area of the Iberian Peninsula, where the appearance of specimens of this type had not previously been documented. Keywords: coin, imitations, AuriolPlace names: Massalia, Emporion,Period: edetans REFERENCIASAmorós, J. V. (1934), Les monedes emporitanes anteriors a les dracmes, Barcelona, Gabinet Numismàtic de Catalunya.Arévalo González, A. (2002), “La moneda griega foránea en la Península Ibérica”, en Actas del X Congreso Nacional de Numismática, Madrid, Museo Casa de la Moneda, pp. 1-15.Babelon, E. C. F. (1901), Traité des monnaies grecques et romaine, vol. 1, Paris, Ernest Leroux Editeur.Benezet, J., Delhoeste, J. Lentillon, J.-P. (2003), “Une monnaie du “type d´Auriol” dans la plaine roussillonnaise”, Cahiers Numismatiques, 158, pp. 5-8.Blancard, M. (1870-1871), “Iconographie des monnaies du trésor d´Auriol acquises par le cabinet des médailles de Marseille”, en Mémoires del´Académie des Sciences, Belles-Lettre et Arts de Maseille, Marseille, Barlatier-Feissat Pére et fils, pp. 17-33.Blanchet, A. (1905), Traité des monnaies gauloises, vol. 1, Paris, Ernest Leroux Editeur.Campo Díaz, M. (1987), “Circulación de monedas massaliotas en la Península Ibérica (s. V-IV a. C.)”, en Mélanges offerts au docteur J. B. Colbert de Beaulieu, Paris, Leópard d`or, pp. 175-187.— (1997), “La moneda griega y su influencia en el contexto indígena”, en Historia monetaria de Hispania antigua, Madrid, Jesús Vico, pp. 19-49.— (2002), “Las emisiones de Emporion y su difusión en el entorno ibérico”, La monetazione dei Focei in Occidente, Atti dell´XI Convegno del Centro Internazionale di studi Numismatici, Roma, Istituto italiano di Numismatica, pp. 139-165.— (2003), “Les primeres imatges gregues: l´inici de les fraccionàries d´Emporion”, en VII Curs d´Història Monetaria d´Hispània. Les imatges monètaries: llenguatge i significat, Barcelona, Museu Nacional d´Art de Catalunya, pp. 25-45. Campo Díaz, M. y Sanmartí, E. (1994), “Nuevos datos para ña cronología de las monedas fraccionarias de Emporion: revisión del tesoro Neapolis-1926”, Huelva Arqueológica, 13, pp. 153-172.Chevillon, J. A. (2002), “Les monnaies archaïques d´Emporion dans le trésor d´Auriol”, Bulletin de la Société Française de Numismatique, 57, pp. 30-33.Chevillon, J. A., Bertaud, O. y Guernier, R. (2008), “Nouvelles données relatives au monnayage archaïque massaliète”, Revue Numismatique, 164, pp. 209-244.Chevillon, J. A. Ripollès, P. P. (2014), “The Greeck Far West: un exceptional adaptation of a design from Asia Menor with bull und lion foreparts”, Journal of the Numismatic Association of Australia, 25, pp. 44-46.Chevillon, J. A., Ripollès, P. P. y López, C. (2013), “Les têtes de taureau dans le mnnayage postarchaïque empuritain du V siècle av. J. C.”, OMNI. Revue Numismatique, 6, pp. 10-14. De Saucy, F., De Berthélemy, A. y Hucher, E. (1875), “Examen détaillée du trésor d´Auriol (Bouches-du-Rhone)”, en Mélanges de Numismatique 1, Paris, Le Mans, pp. 12-44.Furtwängler, A. E. (1971), “Remarques sur les plus anciennes monnaies frapées en Espagne”, Schweizer Münzblätter, 81, pp. 13-21.— (1978), Monnaies grecques en Gaule. Le trésor d´Auriol et le monnayage de Massalia 525/520-460 av. J. C., Fribourg.— (2002), “Monnaies grecques en Gaule: nouvelles trouvalles (6ème-5 ème s. av. J.-C.)”, en La monetazione dei Focei in Occidente. Atti dell`XI Convegno del Centro Internazionale di Studi Numismatici, Rome, Istituto italiano di Numismatica, pp. 93-11.García-Bellido, M. P. (1993), Las cecas libio-fenicias, Ibiza, Museu Arqueologic d´Eivissa e Formentera.— (1998), “La moneda griega de Iberia”, en Los griegos en España, Madrid, Ministerio de Cultura, pp. 158-178. — (2017), “Las copias de la moneda Tipo Auriol en el Golfo de León: foceos y nativos”, Gaceta Numismática, 194, pp. 3-14.Gozalbes Cravioto, E. (2014), “La economía monetaria en la provincia de Cuenca en la antigüedad”, E. Gozalbes Cravioto, J. A. Hernández Rubio y J. A. Almonacid Clavería (coords.), Cuenca: historia en sus monedas, Cuenca, Universidad de Castilla-La Mancha, pp. 55-84.— (2017a), “La ceca de Ikalesken y el problema de su localización”, Gaceta Numismática, 193, pp. 3-19.— (2017b), “Una pieza de Urkesken y la localización de la ceca”, Gaceta Numismática, 193, pp. 21-30.Gozalbes Fernández de Palencia, M. y Ripollès, P. P. (2002), “Nuevos hallazgos de monedas foráneas en el territorio de Arse-Saguntum”, en P. P. Ripollès y M. M. Llorens, Arse-Saguntum. Historia monetaria de la ciudad y su territorio, Sagunto, Fundación Bancaja, pp. 528-533.Gozalbes García, H. y Gozalbes Cravioto, E. (2017), “Une obole massaliote datant du Ve siècle av. J. C. sur le territoire de Cuenca (Espagne)”, Bulletin de la Société Française de Numismatique, 72.2, pp. 52-56.Guadán, A. M. (1968), Las monedas de plata de Emporion y Rhode vol. I, Barcelona, Ayuntamiento de Barcelona.— (1970), Las monedas de plata de Emporion y Rhode, vol. II, Barcelona, Ayuntamiento de Barcelona.Lambert, E. (1864), Essai sur la numismatique gauloise du Nord-Ouest de la France, Paris, Derache.Maurel, G. (2013), Corpus des monnaies de Marseille et Provence, Languedoc oriental et vallée du Rhone (520-20 av. notre ère), Montpellier, Omni, 2013.Omos, R. (1995), “Usos de la moneda en la Hispania prerromana y problemas de lectura iconográfica”, en M. P. García-Bellido y R. M. Centeno (eds.), La moneda hispánica. Ciudad y territorio, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, pp. 41-52.Planas Palau, A. y Martí Mañanes, A. (1991), Las monedas de otras cecas encontradas en Ibiza, Ibiza, Puig Castellar. Ripollès, P. P. (1982), La circulación monetaria en la Tarraconense mediterránea, Valencia, Federico Domenech. — (1985), “Las monedas del tesoro de Morella, conservadas en la B. N de París”, Acta Numismàtica, 19, (1985), pp. 47-64.— (1989), “Fracciones ampuritanas. Estado de la investigación”, Archivo de Prehistoria Levantina, 19,pp. 303-317.— (2005), “Las acuñaciones antiguas de la península Ibérica: dependencias e innovaciones”, en C. Alfaro, C. Marcos y P. Otero (coords.), Actas del XIII Congreso Internacional de Numismática, vol. 1, Madrid, Ministerio de Cultura, pp. 187-208.— (2011), “Cuando la plata se convierte en moneda: Iberia oriental”, en Barter, Money and Coinage in the Ancienr Mediterranean (10th-1st Centuries B.C.). Actas del IV Encuentro Peninsular de Numismátic Antigua, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, pp. 213-226.— (2013), “Ancient Iberian Coinage”, Documentos Digitales de Arqueología, 2, pp. 1-55.— (2015), “Los divisores ampuritanos con cabeza de carnero y puntos en el campo”, OMNI. Revue Numismatique, 9, pp. 13-16.Ripollès, P. P. Chevillon, J. A. (2013), “The Archaic coinage of Emporion”, The Numismatic Chronicle, 173, pp. 1-21.Ripollès, P. P. y Llorens, M. M. (2002), Arse-Saguntum. Historia monetaria de la ciudad y su territorio, Sagunto, Fundación Bancaja.Rodríguez Casanova, I. (2014), “El tesoro de Valeria: nuevas aportaciones sesenta años después”, en E. Gozalbes, J. A. Hernández Rubio y J. A. Almonacid (coords.), Cuenca: la Historia en sus monedas, Cuenca, Universidad de Castilla-La Mancha, pp. 85-106.Savès, G. (1976), Les monnaies gauloises à la croix, Toulouse, Privat, 1976.Villaronga, L. (1987), “Les oboles massaliotes à la roue et leurs imitations dans la Péninsule Ibérique”, en Mélanges offerts au docteur J. B. Colbert de Beaulieu, Paris, Leópard d`or, 1987, pp. 769-777.— (1995), “L´emissió emporitana amb cap de be i revers de creu puntejada de la segona meitat del segle V a.C.”, Acta Numismática, 25, (1995), pp. 17-33.— (1997), Monedes de plata emporitanes dels secles V-VI a. C., Barcelona, Leandre, 1997.— (2003), “La troballa de l´Emporà”, Acta Numismàtica, 33, pp. 15-46.Villaronga, L. Benages, J. (2011), Ancient Coinage of the Iberian Peninsula. Greek, Punic, Iberian, Roman, Barcelona, Societat Catalana d´Estudis Numismàtics, 2011 (citado como ACIP).

La tesi estableix un nou paradigma sobre les emissions de moneda a la Catalunya del segles XIV a XVI, partint de l’estudi de les emissions de moneda menuda d’àmbit municipal i llur relació amb la moneda de curs general. Es proposen noves hipòtesis sobre la pretesa continuïtat d'aquestes emissions locals al llarg del temps, sobre la identificació dels tipus monetaris emesos i també sobre els motius i el lloc del seu origen, ubicat a Lleida poc abans de l'any 1300. L'estudi se centra en tres períodes diferenciats. El primer abasta l'àrea catalana de circulació de la moneda jaquesa entre 1298 i 1350, amb alguna excepció que s'allarga fins 1460. El segon període s'inicia amb la Guerra contra Joan II (1462) i s'allarga fins al redreç monetari de l'any 1494. El tercer període, de més baixa intensitat, engega des de la primera crisi de la moneda barcelonina senar (1508) fins a l'esclat de la segona gran crisi de la moneda menuda barcelonina (1556).
La tesis establece un nuevo paradigma sobre las emisiones de moneda en la Cataluña de los siglos XIV a XVI, partiendo del estudio de las emisiones de moneda menuda de ámbito municipal y su relación con la moneda de curso general. Se proponen nuevas hipótesis sobre la pretendida continuidad de estas emisiones locales a lo largo del tiempo, sobre la identificación de los tipos monetarios emitidos y también sobre los motivos y el lugar de su origen, ubicado en Lleida poco antes del año 1300. El estudio se centra en tres periodos diferenciados. El primero abarca el área catalana de circulación de la moneda jaquesa entre 1298 y 1350, con alguna excepción que se alarga hasta 1460. El segundo período se inicia con la Guerra contra Juan II (1462) y se alarga hasta la reforma monetaria del año 1494. El tercer período, de más baja intensidad, se pone en marcha desde la primera crisis de la moneda barcelonesa reformada (1508) hasta el estallido de la segunda gran crisis de la moneda menuda barcelonesa (1556).
The thesis sets new models of coinage in Catalonia of the fourteenth to sixteenth centuries, from the study of minor currency issued by local councils and its relation to the main general currency issued in Barcelona. New hypotheses are proposed about the alleged continuity of these local emissions over time, about the identification of the coin types, and about its causes and origins, which must be located in Lleida shortly before 1300. The study focuses on three distinct periods. The first covers the “jaquesa” (aragonese) currency circulation area in Catalonia between 1298 and 1350, with some exceptions that lasts until 1460. The second period begins with the War against John II (1462) and continues until the currency reform of 1494. The third period, of lower intensity, starts from the first crisis of the reformed coinage in Barcelona (1508) until the outbreak of the second great crisis of minor coins in Catalonia (1556).

La tesi analitza la constitució i el desenvolupament orgànic i funcional de la Casa de la Moneda de Barcelona. La cronologia de l’estudi abasta des del segle XIII, en el qual es conforma la corporació, fins a la seva dissolució arran del Decret de la Nova Planta (1716). S’incideix, sobretot, en el paper de paradigma o model de la seca barcelonina per a altres establiments monetaris de la Corona d’Aragó –València, Mallorca, Esglésies, Càller i Perpinyà–, tant des del punt de vista organitzatiu com des del punt de vista tecnològic. Amb aquesta finalitat, es ressegueixen les relacions mútues d’aquests establiments, els trasllats de personal i les seves conseqüències jurídiques i orgàniques. L’estudi enfoca, des d’una perspectiva institucional, la realitat de la casa de la moneda en dos grans àmbits. El primer és el coneixement intern del dia a dia de la fabricació de la moneda projectada, especialment en dos organismes en cooperació simbiòtica, encara que autònoms per la seva pròpia naturalesa i missió. Es tracta, d’una banda, del Col•legi d’Obrers i de Moneders, la corporació en la qual s’emparava el personal implicat en la tasca monetària –amb el seu Capítol i la seva Cort de justícia–, i, d’altra banda, de la Casa de la Moneda o establiment monetari pròpiament dit, el taller monetari en el qual es verificava l’encunyació del numerari. El segon àmbit d’estudi és la incardinació de la seca amb les administracions reial i municipal, atès que, en diferent grau, depenia d’ambdues a nivell polític i administratiu. En tots els diferents àmbits s’analitza el personal implicat, les seves funcions, la seva organització i els processos de treball dins l’entramat orgànic.
"The Royal Mint of Barcelona. The guilds of minters of the Crown of Aragon" Summary: This research analyzes the formation and organizational and functional development of the Royal Mint of Barcelona. The chronology of the study covers from the 13th century, in which the corporation is formed, until its dissolution following the Decree of Nova Planta (1716). It particularly focuses on the role of model, or paradigm, of the Royal Mint of Barcelona for the mints elsewhere in the Crown of Aragon –Valencia, Mallorca, Vila Chiesa, Cagliari and Perpignan–, both from an organizational and from a technological point of view. For this purpose, the study focuses on the mutual relations of these mints, the transfer of personnel between them and the corresponding legal and organizational consequences. The study approaches, from an institutional perspective, the reality of the mint in two main areas. The first is the internal knowledge of the day-to-day production of coins, focusing especially in the symbiotic cooperation of two different bodies, although autonomous in nature and mission. These bodies are, on the one hand, the Guild or College of Minters, a corporation for the personnel involved in the manufacturing of coins –with its Chapter and its Court of Justice– and, on the other hand, the Mint, that is, the establishment in which the minting of coinage is verified. The second area of study is the incardination of the Royal Mint in the municipal and royal governments, since, in a varying degree, it depended on both of them from a policital and administrative point of view. In all the different areas considered the personnel involved, their functions, their organization and the work processes within the organizational framework are analyzed.

El cuerpo humano es un infinito objeto de estudio: un tema complejo que el pensamiento occidental ha investigado a fondo con todas las herramientas de sus disciplinas a lo largo de la historia. Este proyecto de investigación quiere contribuir de manera original a la historia del cuerpo en la cultura mediterránea occidental, y sobre todo en Italia, entre 1900 y 1943, estudiando cómo ha sido representado en una disciplina particular: la numismática. El trabajo se divide en cuatro partes. En la primera se define el marco teórico de la investigación, introduciendo los conceptos de cuerpo y numismática en el mundo "occidental". En la segunda sección se traza una historia de la representación del cuerpo en las monedas, a empezar de sus orígenes, mientras en la tercera se analiza la representación del cuerpo en un contexto numismático bien definido: el Reino de Italia en el siglo XX (1900-1943). A causa de las formas de gobierno que se han producido en aquella época, el estudio ha sido dividido en dos periodos. En cada uno se relaciona la situación política, económica y social del país con la idea de cuerpo contemporánea y, sobre todo, se analiza como esta idea ha sido reflejada y representada por el poder político, en las monedas. En la cuarta sección, además de elaborar un catálogo de las emisiones del reino de Italia que representan la figura humana en su iconografía, se propone un análisis comparativo entre la iconografía numismática de los países europeos mediterráneos estudiados.
The human body is an infinite object of study: a complex topic that the western thought has investigated thoroughly with all the tools of his disciplines along the history. This project of research wants to contribute in an original way to the history of the body in the Mediterranean western culture, and especially in Italy, between 1900 and 1943, studying as it has been represented in a particular discipline: the numismatics. The work is divided in four parts. In the first one the theoretical frame of the research is defined, introducing the concepts of body and numismatics in the "western" world. In the second section is planned a history of the representation of the body in the coins starting from the origins, while in the third one the representation of the body is analyzed in a numismatic well definite context: the Kingdom of Italy in the 20th century (1900-1943). Because of the forms of government that have taken place in that epoch, the 3rd section has been divided in two periods. In each one there is related the political, economic and social situation of the country to the contemporary idea of body and, especially, it is analyzed as this idea has been reflected and represented by the political power, in the coins. In the fourth section, beside elaborating a catalogue of the issues of the kingdom of Italy that represent the human figure in his iconography, we proposes a comparative analysis between the numismatic iconography of the studied European Mediterranean countries.

La acuñación de moneda en un territorio sin historia ni tradición monetaria previa supone que se ha producido una serie de cambios políticos, sociales y culturales para hacerla posible. Tales cambios se perfilan como algunos de los puntos más relevantes dentro del proceso de colonización que tuvo lugar a lo largo del siglo II a. C. e inicios de la centuria siguiente en el valle de Cabrera de Mar así como en el territorio Layetano. Cuando se descubre que aspectos aparentemente tan distintos como la moneda, la cerámica de importación, la epigrafía, los ritos funerarios o la arquitectura –elementos que, en ocasiones, se tiende a individualizar en publicaciones y congresos demasiado específicos– son todos parte de una relación causa­efecto -que no hace más que reflejar fases de un mismo proceso en el registro arqueológico-, es el momento de llevar a cabo estudios de síntesis que ayuden a interrelacionar las distintas partes de un todo. Esa es la tarea que se ha tratado de llevar a cabo de una forma sintética y muy resumida en la primera parte de este trabajo. En ella, nos adentraremos en los principales yacimientos del valle de Cabrera de Mar, veremos su urbanismo, su arquitectura, las cerámicas que importaron, la lengua de la que se sirvieron y las monedas que utilizaron y conocieron. Por otro lado, las preguntas básicas que se pretenden responder son siempre muy similares cuando se emprende el estudio de un taller monetal: ¿Quién acuñó la moneda? ¿Por qué? ¿Para qué? ¿Cómo? ¿Dónde? ¿Cuándo? ¿Cuánta? Con la intención de responder a todos estos interrogantes, la mayoría de las monografías numismáticas sigue unas características formales básicas que apenas se diferencian unas de otras. En la segunda parte de esta tesis doctoral, se intenta contestar de la forma más exhaustiva posible a dichas incógnitas. Los apartados dedicados a la ubicación de los talleres y a las leyendas utilizadas suelen ser elementos clave para responder a las cuestiones de quién acuñó la moneda y dónde. A su vez, aspectos como la metrología, tipología y la técnica (análisis metalográficos) utilizada por la ceca son fundamentales para conocer cómo se acuño la moneda e, incluso, plantear hipótesis sobre el uso que se dio al numerario puesto en circulación que hoy estudiamos. Finalmente, los capítulos dedicados a la producción, ordenación y cronología de las emisiones deberían ofrecer respuestas a interrogantes tan trascendentes como cuándo y cuánta moneda se puso en circulación. Si bien estas dos primeras partes –arqueológica y numismática– resultan complementarias entre sí, presentan unas características básicamente descriptivas. En ellas, se detallan todos los datos de que se dispone y se presentan las reflexiones derivadas de los mismos, pero solo en raras ocasiones se intentará incorporar la ceca de ilduro dentro del que fue su contexto histórico –el proceso de colonización del NE peninsular–. Para llevar a cabo esta última tarea, se ha elaborado una tercera y última parte mucho más breve, teórica y explicativa. En ella, se pretende desarrollar un hilo expositivo que narre los acontecimientos que tuvieron lugar en el valle de Cabrera de Mar durante los siglos II­I a. C. y que contextualice históricamente las mencionadas dos primeras partes de la tesis. Como no podía ser de otra manera, el estudio se cierra con las correspondientes conclusiones y la obligada bibliografía. Dichas conclusiones se han basado en la confrontación de los datos expuestos en las dos primeras partes del estudio, donde arqueología y numismática se dan la mano para, en la medida de lo posible, intentar responder a las seis preguntas fundamentales anteriormente formuladas: ¿Quién acuñó la moneda? ¿Por qué? ¿Para qué? ¿Cómo? ¿Dónde? ¿Cuándo?
A coinage in a territory without former monetary history or tradition, means a series of political, social and cultural changes took place, enabling it. Such changes showed up as some of the most relevant points of the colonization process that took place during the whole second century b. C. and the beginning of the next century in the valley of Cabrera de Mar and the Layetan territory. When it is discovered that apparently different aspects, like money, imported ceramics, epigraphy, funerary rituals or architecture – elements sometimes tending to be individualized in too specific publications and conferences – are part of a cause-effect relationship, showing phases of one same process of the archeological register, synthesis studies are needed that help the interlinking of the different parts of an entire. This task has been performed in a synthetic and summarized way in the first part of the present work, where we enter the main excavations at the valley of Cabrera de Mar, looking at its urbanism, its architecture, imported pottery and the language and coins used. The second part of this PhD thesis tries to answer as extensively as possible the following questions: Who minted the coins? Why? What for? How? Where? When? How much? The paragraphs dedicated to the situation of the workshops and the legends, use to be key elements to answer the question who minted the coins and where. On the other side, aspects like metrology, typology and the technic (metallographic analysis) used by the mint are essential to know how the coins were minted, and also for the setting up of hypothesis about the use given to the issued cash, object of this study. Finally the chapters about the production, ordination and chronology of the issues should answer questions as important as when, and how much cash was put into circulation. Even if the first two parts – archeology and numismatics – are complementary to each other, they have basically descriptive characteristics. The third part of this work aims to develop an expository thread that relates the events happened in the valley of Cabrera de Mar during the II-I centuries b.C., and historically contextualize the mentioned two previous parts of the thesis. Of course, the study is closed, by the corresponding conclusions and the required bibliography.

La tesi doctoral “Salus in Nummis Romanorum” s’emmarca dins la Història de la medicina clàssica i ha tingut com a objectiu principal el de confeccionar un catàleg cronològic que permeti realitzar una valoració quantitativa i qualitativa de la producció monetària dedicada a la deessa romana de la salut (SALVS) durant la República i l’Imperi Romà. A més a més i utilitzant tres àmbits temàtics ben diferenciats (medicina numismàtica i religió), es realitza un estudi integrat de la demanda social de salut del poble romà encaminat a valorar la possible relació entre la intensitat del culte a la deessa Salvs (reflectit en la producció monetària a ella dedicada) i les variabilitats qualitatives de la ciència mèdica de l’època que observem en el decurs dels segles estudiats (S.I aC – S.V dC). Respecte als resultats podem dir que han estat catalogades 1571 monedes i que els emperadors Probvs, Caravsivs i Anthemivs, la ceca de Roma i el segle III han estat els mes productius. Respecte a l’estudi multitemàtic poden dir que durant els segles I i II, període de més qualitat de la ciència mèdica romana va disminuir la producció monetària de Salvs.
The thesis for Ph grade entitled “SALUS IN NUMMIS ROMANORUM” is based on the history of classical medicine; and its main purpose is the confection of a cronological catalogue whitch permits us to realize the quantitative amb qualitative evaluation of the coin production dedicated to a Roman goddes of the health (SALVS) during the Republic amb Imperial Rome. Besides, using three clearly diferent subjects (medicine, numismatics and religion), a global study of the social demand about the Health of Roman people, directing to evaluate the possible relation between the intensity of worship towards the goddes SALVS (whitch is reflected on coin-production dedicated to her), and the qualitative variability of medical science of the time that we observe in the course of the centuries have been studied (1 BC - 5 AD). Related to the results, we can say that 1571 coins have been catalogued and that the Emperors Probvs, Caravsivs and Antemivs, the Roman coins and the 3nd century have been the most productive. Respect to the multisubject study, we can say that during the 1st & 2nd centuries, period of the great quality the Roman Medical science, the Salvs money production was reduced

Són diversos els autors que han posat de manifest com l’interès per l’art de la Xina i del Japó es traça a Espanya des del s.XVI, estimulant la tendència decorativa chinoiserie, que derivà a mitjans del s.XIX en el gust per tot allò procedent del Japó, moda denominada japonisme. A la segona meitat del s.XIX el govern japonès va emprendre una forta modernització establint intenses relacions comercials amb països europeus, esperonant l’interès per l’art japonès en vàries ciutats-centre europees. En canvi, l’interès que durant el barroc i el rococó havia suscitat l’art procedent de l’Imperi xinès va decaure fortament com a conseqüència de l’hermetisme comercial de la política exterior xinesa. Aquest factor, sumat al poc interès dels espanyols pel col•leccionisme en general, explica que tradicionalment s’hagi considerat escassa la presència de col•leccions d’art xinès en el nostre país. Durant l’últim terç del s.XIX, tot i que la presència espanyola a la Xina era molt minsa, hi va haver personalitats del món cultural i polític de la Catalunya de l’últim terç del segle XIX, com Eduard Toda i Güell (Reus, 1855 - Poblet, 1941), Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 1824 - Madrid, 1901), Francisco Abellá (n. i m. desconeguts) o Juan Mencarini (1860-1939?), que van estar abocades a la compra, la venda, la distribució i l’intercanvi d’obres d’art, moneda i altres objectes procedents de la Xina. Aquest és un aspecte poc conegut de la història del col•leccionisme català i de les relacions entre Espanya i la Xina que precisava d’un estudi en profunditat. Aquesta tesi doctoral consisteix en la investigació sobre l’intercanvi internacional d’obres d’art, moneda i altres objectes produïts a la Xina, i que varen ser distribuïts en col•leccions tant particulars com públiques a la Catalunya de l’últim terç del s.XIX. Eduard Toda i Güell, vicecònsol d’Espanya a Macau, Hong Kong, Canton i Whampoa, i Xangai (1876-1882), és el col•leccionista de peces xineses més preeminent del s.XIX català. Toda formà una important col•lecció d’obres d’art, numismàtica i documents procedents de la Xina i que vengué a col•leccionistes particulars, entre ells l’eminent mecenes Eusebi Güell i Bacigalupi, i que donà a museus públics espanyols, com el Museo Arqueológico Nacional, o la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Altres personalitats del seu entorn estigueren també involucrades en aquest tipus d’activitats: Francisco Abellá, Víctor Balaguer, el bibliotecari Joan Oliva (Sant Pere de Ribes, 1858 - Vilanova i la Geltrú, 1911), Juan Mencarini, Oficial d’Administració de les Duanes Imperials xineses, Celestí Pujol i Camps, Josep Ferrer i Soler, o el diplomàtic Herny A. Ramsden. Peces de les col•leccions d’Eduard Toda, Francisco Abellá i Juan Mencarini nodreixen avui el fons de l’Àsia oriental del Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Contemporàniament la premsa barcelonina de l’època reflectia com la demanda per objectes procedents de l’Imperi xinès creixia a Barcelona en relació a la moda pel japonisme, propiciant la proliferació de botigues especialitzades en la venda d’art de la Xina, del Japó, de la península coreana i d’Annam. La investigació per aquest projecte planteja quina magnitud va assolir el col•leccionisme d’art de la Xina a Catalunya i el seu lloc relatiu al desenvolupament del col•leccionisme d’art a la Catalunya de la fin de siècle.
Traditionally, it has been considered that Chinese art collecting in 19th century Catalonia was scarce. The interest that was aroused for artworks made in China during Baroque and Rococo declined strongly as a consequence of the commercial hermeticism of China’s foreign policies. This factor, as well as there being so little interest for art collecting from Spaniards in general, explains why traditionally the presence of Chinese art collections has been considered rather meager in our country. During the last third of the 19th century, even though there was little Spanish presence in China, there were some personalities belonging to Catalonia’s 19th century cultural and political elite, such as Eduard Toda i Güell (b Reus, 1855; d Poblet, 1941), Víctor Balaguer i Cirera (b Barcelona, 1824; d Madrid, 1901), Juan Mencarini (1860-1939?) and Francisco Abellá (b and d unknown), who all made a great effort to buy, sell, distribute, exchange and exhibit artworks, coins and other objects produced in China. This is an aspect of the history of Catalan art collecting and of the history of international relations between Spain and China which required an intensive and systematic research. The collections of coins and artworks of China’s imperial past which were formed by Toda, Mencarini and Abellá are nowadays preserved in the public collections of the Museum and Library Víctor Balaguer in Vilanova i la Geltrú. Toda also sold his coin collection to the Museo Arqueológico Nacional in Madrid. Furthermore, other personalities from Catalonia’s cultural elite participated in the acquisition, distribution, exchange and exhibition of Chinese art, coins, and material culture between the last two decades of the 19th century, right up until the 1930’s. Barcelona’s magazines and newspapers of that time also reflected a growing demand for Chinese art in relation to Japonisme. The research for this project focuses on the extent to which Chinese art collecting reached in Catalonia, as well as the place it occupied in the development of art collecting in the last third of the 19th century.

The main objective of this thesis is to establish the circulation dynamics of late roman coinage in the roman ciuitates of Girona and Empúries during the historical period known as the Late Roman Empire. To do so, we studied the coins recovered during archaeological works in the aforementioned territories, which lead to the constitution of an exhaustive catalogue of the coinage. In turn, the catalogue allowed the statistical analyses of the same, as well as the generation of a global vision of the coinage found in the region. Under the premise that regional economies differ among themselves, we believe that the local study of regional economies, such as the one studied here, can provide a better understanding of the global roman dynamics of the Empire. The present thesis goes beyond the study of coinage circulation, and extends to topics such as the nature of the economy – attempting to determine whether the economy was monetary or weight based – as well as the conception of the coin in the economic system, while also determining if it had a trust or a weight value. We also pretend to characterize the circulating coinage on the basis of an array of factors: metal, type, chronology, mint, and emissary. Through the study of these factors we can determine which were the coins that reached the studied territory. Moreover, the importance of the imitative coinage is also evaluated, given that it is a key to understand the economy in the zone. Finally, we compare data extracted of the studied territory with other published data from different territories of Spain and Europe, in an attempt to see if there are overarching similar dynamics between those appreciated in the Girona and Empúries territories during the Late Roman Empire and their Spanish and European counterparts.
Aquest treball té com a principal objectiu establir els patrons de circulació de la moneda baiximperial al territori de les ciuitates de Girona i Empúries durant el període que es coneix com a baix Imperi romà. Serà a través d’un exhaustiu estudi de tot el material numismàtic recuperat en excavacions arqueològiques, que quedarà agrupat en un catàleg, des d’on s’elaboren les estadístiques i el buidatge de dades que permeten definir quin tipus de moneda fou la més present en el territori i plantejar-nos el perquè. Partim de la premissa que les economies regionals poden ser molt diferents i que és a través d’estudis locals com el que aquí plantegem des d’on es pot abordar la confecció de models econòmics globals per al baix Imperi, així com veure l’afectació real de les reformes i els canvis en el valor nominal de la moneda sobre el terreny. A més de la circulació pròpiament dita s’aborden altres temes, essent un dels més destacats establir quina era el tipus d’economia imperant al territori: de base natural o per contra monetitzada; però també quina era la concepció de la pròpia moneda dins el sistema econòmic: si posseïa un valor fiduciari o era un valor de base ponderal. Es realitza també una caracterització de diferents aspectes de la moneda circulant, tant del tipus majoritari com de la resta. Així doncs a partir de l’estudi del metall, el nominal, la cronologia, la procedència i l’emissor s’estableixen quines són les monedes que més arribaren al territori i plantegem quines foren les més usades de manera plausible. El pes de les monedes d’imitació dins dels circuits monetaris també és avaluat, atès que és un element clau en l’aproximació al tipus d’economia. Finalment, es comparen les dades extretes en aquest territori amb les que altres estudiosos han analitzat en altres zones, amb la voluntat de copsar possibles dinàmiques similars en altres regions imperials.