Добірка наукової літератури з теми "Ensenyament i aprenentatge de conceptes"

<p>Aquest article ens presenta l’experiència de l’escola CEIP Daniel Mangrané en la qual van establir un projecte d’innovació que es va iniciar amb els alumnes de 2n de Cicle Inicial al curs 1999/2000, a 1r el 2000/ 01 i a P5 el 2001/02, tot seguint els consells i orientacions donades pel Centre de Recursos de llengües estrangeres de la demarcació de Tarragona. Ens mostra els materials, la metodologia i els criteris d’avaluació que van utilitzen per ensenyar l’anglès a les aules.</p>

<p>Les historietes són realment una eina quotidiana per introduir la descodificació visual d’una forma senzilla agradable i fàcilment acceptada per l’alumne, principi fonamental perquè sigui significatiu el seu aprenentatge, amb tot el que comporta de durador en el temps i constructor de conceptes.</p><p>Aquest article també ens proposa quinze activitats diverses en continguts, nivells i àrees per anar fent boca amb aquells materials de contes que tinguem més a prop.</p>

<p>Aquest article parteix d’una recerca sobre didàctica de la llengua que gira entorn del reconeixement del valor retrospectiu del present (present històric) per part d’alumnes de 3r i 6è d’educació primària. Els resultats mostren que els participants recorren a la seva experiència, al coneixement del món i al coneixement que tenen sobre els marcadors temporals per resoldre la tasca que se’ls proposa. A les conclusions es reflexiona sobre la necessitat de plantejar l’ensenyament-aprenentatge dels temps verbals des d’un punt de vista interdisciplinari.</p>

Entrevista al doctor Antoni Gavaldà Torrents, que ha estat professor titular de Didàctica de les Ciències Socials (Departament d'Història i Història de l'Art) de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili, i que ha centrat la seva carrera en la formació de mestres i en la investigació en el món de les humanitats.Mestre de mestres, un cop arribada la jubilació, en repassem la trajectòria en una entrevista on respon a qüestions sobre el futur de l'educació i de l’ensenyament-aprenentatge de la Didàctica de les Ciències Socials. També sobre conceptes com ara treball cooperatiu i valors cooperatius, virtualització i digitalització, el món de la docència i la recerca universitària. I, encara, sobre què significa ser mestre.Antoni Gavaldà, historiador i membre del grup d'investigació ISOCAC, és un dels fundadors de la revista Comunicació Educativa.

Mercè Izquierdo Aymerich és doctora en ciències (química) i catedràtica d’universitat en Didàctica de les Ciències Experimentals. Ha estat professora de ciències, en especial de química, a primària, batxillerat i universitat. També ha estat professora d’història de la química a la universitat. En l’actualitat fa classes a Magisteri (didàctica de les ciències i química) i de doctorat (història de les ciències, fonaments epistemològics i històrics per a l’ensenyament de les ciències). Ha estat cap de servei de Formació del Professorat de la Direcció General d’Universitats (1983), secretària general i degana del Col·legi de Doctors i Llicenciats i vicerectora a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha estat investigadora principal o ha participat en nombrosos projectes de recerca subvencionats pel Ministerio i per la Generalitat. Ha publicat articles sobre didàctica de les ciències, història de les ciències i aprenentatge del llenguatge científic. Ha presentat comunicacions en congressos a Espanya i a l’estranger. En moltes d’elles ha estat membre del comitè científic i en un nombre similar ha pronunciat conferències convidades. Ha publicat llibres o capítols de llibre sobre aquests mateixos temes. Forma part del grup de recerca “Estudis humanístics sobre Ciència i Tecnologia” i “Llenguatge i ensenyament de les Ciències” (LIEC) de la UAB. Actualment és codirectora de la revista "Enseñanza de las Ciencias".

The problem of academic achievement on the basic concepts of mechanical physics in the preparatory course of Introduction to Physics, and attitude of students to the course are the triggers for this study, on the development of a methodology, of teaching and learning using humor and sympathy as teaching tools. The hypothesis of this research suggests that the teaching model humorous constructivism increases the academic achievement of typical students of the course Introduction to Physics that offers the Polytechnic University of Puerto Rico. Behaviorist, constructivist, connectivist randomly assigned as the control groups, and the experimental group, the humorous constructivist model, to test this hypothesis, were the models used. The humorous constructivist model includes teaching strategies focused on the integration of everyday problems presented in a humorous, interesting and entertaining way. Statistical analysis was performed by comparing the results of the Force Concept Inventory (FCI), offered as recommended by its authors as pre and post tests. They were compared using the Tukey test, and this revealed that the humorous constructivist and constructivist learning models improved physics concepts significantly. Once on this stage of development, the humorous experimental constructivist model was refined to be validated. At the stage of validation, pretests were administered to randomly selected groups. Then, the concepts were presented with corresponding activities using the humorous constructivist model. The statistical analysis proposed by the authors of the FCI, reflected a significant increase in gain of knowledge of the concepts of mechanical physics. There was also an increase in the efficiency of the humorous constructivist teaching model, from 26% of efficiency obtained for the experimental stage to 40% obtained on validation stage. Finally the entire study concluded that the increase in learning (better grades on the post-test) of the students was more in the constructivist model. But it was with the humorous constructivist model that students showed having obtained higher gain (number of correct answers) on knowledge of the concepts of physics. We recommend research using the humorous constructivist model in other courses in the sciences or humanities, since it was reflected that students showed more interest, motivation and academic achievement. It calls for the replication of this study, to assess the impact of the model on the change in attitude of the students, as observed while this research was conducted.
La problemática del aprovechamiento académico de los conceptos básicos de la física mecánica en el curso propedéutico de Introducción a la Física y la actitud del estudiantado ante el curso son los detonantes para realizar este estudio sobre el desarrollo de una metodología de enseñanza y aprendizaje utilizando el humor y la simpatía como herramientas docentes. La hipótesis de esta investigación plantea que el modelo de enseñanza constructivista humorístico incrementará el aprovechamiento académico de los estudiantes típicos del curso de Introducción a la física que ofrece la Universidad Politécnica de Puerto Rico. Para probar esta hipótesis se utilizaron los modelos: conductista, constructivista, conectivista, asignados aleatoriamente a los grupos control y, al grupo experimental, el modelo constructivista humorístico. El modelo constructivista humorístico incluye estrategias de enseñanza enfocada en la integración de problemas cotidianos presentados de una manera jocosa, interesante y amena. El análisis estadístico se realizó comparando los resultados del Inventario del Concepto de Fuerzas (FCI) ofrecidos como recomiendan sus autores como pre y post prueba. Se compararon utilizando la prueba Tukey y esta arrojó que con los modelos constructivista y constructivista humorístico el aprendizaje de los conceptos de física mejoró significativamente. Una vez finalizada esta etapa del desarrollo experimental se perfeccionó el modelo constructivista humorístico para ser validado. En la etapa de validación se administraron las pre y las pruebas a los grupos seleccionados al azar, se presentaron los conceptos con las actividades didácticas correspondientes al modelo constructivista humorístico. De los análisis estadísticos propuestos por los autores del FCI, se reflejó un incremento significativo en la ganancia de conocimientos de los conceptos de física mecánica. También hubo un aumento en la eficiencia didáctica del modelo constructivista humorístico de un 26% a un 40%. Finalmente de la totalidad del estudio se concluyó que el modelo constructivista hubo más aumento en el aprendizaje (mejores calificaciones en la post prueba), de los estudiantes. Sin embargo fue con el modelo constructivista humorístico que los(as) estudiantes demostraron haber obtenido mayor ganancia (número de respuestas correctas) en los conocimientos sobre los conceptos de física. Se recomienda utilizar el modelo constructivista humorístico en otros cursos en el área de ciencias o humanidades, ya que en la investigación se reflejó que el estudiantado mostró mayor interés, motivación y aprovechamiento académico. Se exhorta la réplica de este estudio para evaluar el impacto del modelo en el cambio en actitud del estudiantado, observado mientras se realizó esta investigación

En el marc de la teoria sociocultural, aquesta tesi investiga el procés d’ensenyament i aprenentatge dels marcadors discursius en llengua catalana com a primera llengua (L1) dins l’àmbit acadèmic universitari mitjançant el disseny i l’aplicació d’una seqüència didàctica orientada a promoure la reflexió metalingüística i metadiscursiva sobre aquest concepte. La seqüència didàctica focalitza el treball sobre els marcadors en un gènere discursiu acadèmic, al qual hem anomenat informe de recerca. Per dur a terme l’estudi, hem efectuat una anàlisi qualitativa-interpretativa dels processos d’aprenentatge que manifesten nou grups d’estudiants del Grau en Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona durant la realització de les activitats que conformen la seqüència. En concret, hem explorat el treball cooperatiu, el bastiment col·lectiu i la reflexió metalingüística en interacció entre iguals que desenvolupen aquests alumnes. Els resultats demostren una forta influència dels instruments de mediació en l’activitat reflexiva dels aprenents que condueix a la presa de consciència sobre el coneixement i l’ús dels marcadors discursius. Així mateix, aquests resultats evidencien com els alumnes coconstrueixen significats sobre aquest concepte i sobre les relacions que manté aquest concepte amb altres conceptes discursius que es deriven de les característiques socioculturals del gènere.
En el marco de la teoría sociocultural, la presente tesis investiga el proceso de enseñanza y aprendizaje de los marcadores discursivos en lengua catalana como primera lengua (L1) en el ámbito académico universitario mediante el diseño y la aplicación de una secuencia didáctica orientada a promover la reflexión metalingüística y metadiscursiva sobre este concepto. La secuencia didáctica focaliza el trabajo sobre los marcadores en un género discursivo académico, al que hemos llamado informe de investigación. Para llevar a cabo el estudio, hemos desarrollado un análisis cualitativointerpretativo de los procesos de aprendizaje de nueve grupos de estudiantes durante el desarrollo de las actividades que conforman la secuencia y hemos explorado el trabajo cooperativo, el andamiaje colectivo y la reflexión metalingüística en interacción entre iguales que desarrollan estos alumnos del Grado en Traducción e Interpretación de la Universidad Pompeu Fabra de Barcelona. Los resultados demuestran una fuerte influencia de los instrumentos de mediación en la actividad reflexiva de los aprendices que los conduce a la toma de conciencia sobre el conocimiento y el uso de los marcadores discursivos. Asimismo, estos resultados evidencian cómo los alumnos coconstruyen significados sobre este concepto y cómo lo relacionan con otros conceptos discusivos que se derivan de las características socioculturales del género.
In the frame of the sociocultural theory, this PhD dissertation investigates the process of teaching and learning of discourse markers in Catalan as L1 through the design and application of a didactic sequence in order to foster metalinguistic and metadiscursive reflection among university students. The didactic sequence focuses on the properties of discourse markers within an academic discourse genre, which has been called the research report. For this study, we carried out a qualitative-interpretative analysis of learning processes of nine groups of students from the Bachelor’s degree in Translation and Interpreting at Pompeu Fabra University in Barcelona when performing the activities composing the didactic sequence. We have specifically explored the cooperative work, collective scaffolding and metalinguistic reflections that emerged on peer interactions. Results show that the mediation tools have a notable influence on the reflective activity of learners that leads to raised awareness of their knowledge and uses of discourse markers. They also reveal learners’ co-construction of meanings of this concept and its relationship with other concepts of discourse stemmed from the sociocultural features of the genre.

El present treball de recerca es centra en l'estudi de l'aprenentatge col·laboratiu mediat per ordinador
en entorns d'ensenyament i aprenentatge virtuals i en l'àmbit de la docència universitària. Es descriu
i s'analitza l'ús que fa el professorat d'entorns virtuals d'ensenyament/aprenentatge (E/A) de
caràcter general. Així mateix, s'exploren les possibilitats de noves formes d'ensenyar i aprendre a
través de l'ús d'entorns d'E/A dissenyats específicament per afavorir l'aprenentatge col·laboratiu
mediat per l'ordinador (CSCL).
El punt de partença del treball consisteix, d'una banda, en un anàlisi d'un recull ampli
d'investigacions realitzades sobre el tema que es presenta sistematitzat en una taula. D'altra banda
s'explora l'ús que es fa dels entorns virtuals i/o de suport virtual (WebCT i Sakai) a la universitat de
Lleida (UdL).
La part central del treball consisteix en investigar si les característiques del software utilitzat poden
ser decisives per a la millora de l'aprenentatge. Seguint un disseny quasi-experimental es
seleccionen fòrums de debat de diverses assignatures, pertanyents a entorns virtuals generals (Sakai
i WebCT) i es desenvolupen assignatures on s'empren plataformes específiques dissenyades per
afavorir el CSCL (Knowledge Forum, Synergeia, Fle3). Es comparen les aportacions fetes entre
entorns generals i específics, i entre entorns específics que requereixen catalogar les aportacions
(scaffolds de Fle3 i Synergeia) i els que no ho requereixen.
A més a més, s'analitzen les aportacions que fan els subjectes, segons diferents paràmetres
quantitatius. S'observa que els estudiants i les estudiantes universitaris fan un ús de les bastides
limitat i imprecís. Així mateix, es fa un anàlisi qualitatiu de les aportacions d'acord a un sistema de
categories fonamentat en els processos socials d'aprenentatge col·laboratiu (Stahl, 2000) i els
scaffolds de Knowledge Forum, seguint un procés de fiabilitat en la categorització.
Els resultats mostren que les diferències entre entorns generals i específics són molt poques.
S'ha constatat que en els 60 fòrums analitzats, independentment de l'entorn, la participació i la
motivació disminueixen si els missatges no són valorats pel tutor. Les aportacions són bàsicament
d'opinió i d'explicitació sobre el tema. S'observen pocs missatges on els estudiants entrin en debat
amb idees aportades anteriorment pels altres participants en el fòrum.
Finalment, es proposa estimular la participació, oferir pautes de construcció del discurs, i l'ús guiat
de les bastides, com a recursos per optimitzar l'aprenentatge virtual (o en suport virtual) per a que
sigui més col·laboratiu.
La presente investigación está centrada en el estudio del aprendizaje colaborativo mediado por
ordenador en entornos de enseñanza y aprendizaje virtuales en el ámbito de la docencia
universitaria. Se describe y analiza el uso que hace el profesorado de entornos virtuales de
enseñanza y aprendizaje (E/A) de carácter general. También se exploran las posibilidades de nuevas
formas de enseñar y aprender a través del uso de entornos (E/A) diseñados específicamente para
favorecer el aprendizaje colaborativo mediado por ordenador (CSCL).
El punto de partida del trabajo consiste, por un lado, en un análisis de una amplia selección de
investigaciones realizadas sobre el tema que se presenta sistematizado en una tabla. Por otro lado,
se explora el uso que se hace de los entornos virtuales y/o con apoyo virtual (WebCT y Sakai) en la
universidad de Lleida (UdL).
La parte central del trabajo consiste en investigar si las características del software utilizado pueden
ser decisivas para la mejora del aprendizaje. Siguiendo un diseño cuasi experimental se seleccionan
foros de diferentes asignaturas de entornos virtuales generales (Sakai y WebCT) y de entornos
específicos diseñados para favorecer el CSCL (Knowledge Forum, Synergeia, Fle3). Se comparan
las aportaciones hechas entre entornos generales y específicos, y entre entornos específicos que
requieren catalogar las aportaciones (scaffolds de Fle3 y Synergeia) y los que no lo requieren.
Además, se analizan las aportaciones que hacen los sujetos, según diferentes parámetros
cuantitativos. Se observa que los estudiantes universitarios hacen un uso de los andamiajes limitado
e impreciso. También, se hace un análisis cualitativo de las aportaciones de acuerdo a un sistema de
categorías fundamentado en los procesos sociales de aprendizaje colaborativo (Stahl, 2000) y los
scaffolds de Knowledge Forum, siguiendo un proceso de fiabilidad en la categorización.
Los resultados muestran que las diferencias entre entornos generales y específicos son muy pocas.
Se ha constatado que en los 60 foros analizados, independientemente del entorno, la participación y
la motivación disminuyen si los mensajes no son valorados por el tutor. Las aportaciones son
básicamente de opinión y explicitación sobre el tema. Se observan pocos mensajes donde los
estudiantes entren en debate con ideas aportadas anteriormente por otros participantes en el foro.
Finalmente, se propone estimular la participación, ofrecer pautas de construcción del discurso, y el
uso guiado de los andamiajes (scaffolds), como recursos para optimizar el aprendizaje virtual para
que sea más colaborativo
This research is based on computer supported collaborative learning (CSCL), which takes place in
the university teaching environment. This study describes and analyses the usage of teaching
-learning virtual environments by professors. Moreover, the advantages of new ways of teaching
and learning in CSCL environments are explored.
The starting point of this work, on the one hand, consists of the analysis of a broad collection of
researches on this topic, which is shown in a specific classification table. On the other hand, the
usage of the virtual environments and/ or virtual support (WebCT and Sakai) in the university of
Lleida (UdL) is investigated.
The core subject of the project deals with the need of sorting out whether the software used can
strongly influence the improvement on learning or not. Then, forums from different subjects are
selected, following a quasi-experimental methodology. These forums can be divided into two
groups: those which were found in general virtual environments (Sakai and WebCT) and those in
specific virtual environments (Knowledge Forum, Synergeia, Fle3). The latter were designed in
order to enhance CSCL. Later on messages from one group are compared to messages of the other
group. Besides, messages which belong to virtual specific environments (scaffolds from Fle3 and
Synergeia) and which require being catalogued are also compared to messages from a specific
environment (Knowledge Forum) which doesn't require this.
Furthermore, messages are analysed from different quantitative parameters. It is observed that
university students use scaffolds in an uncertain and limited way. Likewise, messages are analysed
qualitatively following a category system based on social processes of collaborative learning (Stahl,
2000) and the scaffolds from Knowledge Forum. In addition, this analysis has undergone a process
of reliability in the categorising stage.
Results show that there are few differences between general and specific environments. Since
firstly, it has been proved that in all of the 60 analysed forums, whatever the environment was,
participation and motivation decrease if messages aren't assessed by a tutor. Secondly, we have
come to the conclusion that students either express their own opinions, or their actual knowledge on
the topic with or without mentioning the sources of the information they are giving. Nevertheless,
there are few messages in which students comment on their classmates' ideas.
In conclusion, there are different ways to optimize virtual learning so that it becomes more
collaborative, which are the following: the participation, the scripts and the scaffolds.

L'objectiu general de la tesi és investigar els encerts i les dificultats que tenen els alumnes d'Educació Secundària Obligatòria en la construcció dels conceptes clau de canvi i continuïtat.
L'opció d'ordenar el currículum escolar de Ciències Socials a partir dels conceptes clau, formulada en el seu moment al món educatiu anglosaxó, ha estat introduïda i defensada al nostre país per la doctora Pilar Benejam. En aquesta investigació, doncs, la influència del pensament d'aquesta doctora ha estat molt important, així com les investigacions referides a la utilització del llenguatge en la construcció del coneixement social. El marc teòric de la tesi intenta integrar la concepció socioconstructivista del procés d'ensenyament i aprenentatge escolar i els principis de Habermas de la teoria de la comunicació.
A partir d'aquesta fonamentació es proposa un model d'investigació educativa inspirat en la investigació acció i en el paradigma sociocrític.
En l'àmbit de la Didàctica de les Ciències Socials s'opta per un currículum elaborat a partir d'una selecció de conceptes clau de l'àrea, fet que permet treballar els continguts de manera interdisciplinària i integrar les categories d'espai i temps a una mateixa seqüència instructiva.
El treball se centra en dotze alumnes de tercer d'ESO que pertanyen a un mateix grup i a un mateix centre educatiu, així com en cinc entrevistes fetes a estudiants universitaris en pràctiques.
La metodologia utilitzada ha permès relacionar el marc teòric amb els objectius. Les variables relacionades amb els conceptes de canvi i continuïtat seleccionades (simultaneïtat, causes i conseqüències, ritmes evolutius, durada, multiplicitat de temps i variacions en les funcions) relacionades amb diverses disciplines i analitzades a partir de diferents competències lingüístiques (descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació) han fet possibles fer algunes aportacions relacionades amb l'àrea de Didàctica de les Ciències Socials i referides a l'Educació Secundària Obligatòria.
L'experimentació de la unitat didàctica "La ciutat" a tercer d'ESO, construïda a partir dels criteris citats anteriorment i aplicada metodològicament a partir d'instruments mesurables a posteriori produccions escrites i entrevistes ha permès arribar a resultats concrets i aplicables amb la intenció de ser instruments de la millora de la didàctica del coneixement social.
This Ph. D. Thesis aims to investigate how secondary students construct the key social concept of "continuity and change". We are especially interested in examining the cases in which they manage to build up such knowledge and also the problem-solving processes they go through.
The importance of having a curriculum framework for Social Sciences based on key concepts was an issue long discussed by English-speaking academics and defended in Spain by Dr. Pilar Benejam. Our research work is, then, grounded on the theoretical contributions of Benejam to the field, as well as, on the literature about how language structures the construction of social knowledge. Thus, our theoretical framework establishes close links between the socioconstructivist view of teaching and learning processes in a formal milieu with Habernas' theory of communication. As a result, the design of our educational research study is supported by the principles of action-research within a socio-critical paradigm.
Researchers and scholars in the field of Social Sciences Didactics who advocate in favour of structuring the curriculum contents through the selection of key concepts suggest that such a procedure offers teachers the possibility of (a) adopting an interdisciplinary approach to present content knowledge and (b) integrating the categories of space and time within the same didactic project. Within this framework, we designed a project called "the city", which was then implemented in a secondary classroom with students aged 14-15. Our corpus is composed of the following texts: a) the written output produced by the secondary students who took part in the project, b) transcripts of the interviews with twelve of the secondary students in the target group and c) transcripts of the interviews with student-teachers who engaged in the implementation of the project.
We analysed the variables associated with the concept of "continuity and change" (simultaneity, "cause and consequence", "pace of change", "time span", "chronology" and function variability) and related them with different disciplines through the analysis of the linguistic competencies required to produce various texts types (descriptive, expository, explanatory, interpretative and argumentative). Our results allow us to shed some light about what the Didactics of the Social Sciences should be like in Compulsory Secondary Education.

Durante años la idea de que la escritura en terceras lenguas necesita un cambio de perspectiva nos ha impulsado a buscar formas alternativas de enseñar a escribir a los alumnos de la Escuela Oficial de Idiomas. Puesto que la lengua no es sólo un instrumento para representar el mundo, sino sobre todo un instrumento para actuar en él, los alumnos han de desarrollar las competencias necesarias para entablar relaciones sociales con personas de otras lenguas y culturas. La comunicación entendida como un proceso de negociación de significados entre los participantes nos obliga a este cambio de perspectiva en la forma de enseñar a escribir.
Esta tesis doctoral se enmarca dentro del campo de investigación en Didáctica de la composición escrita puesto que entre sus objetivos está el de contribuir al desarrollo de un modelo de enseñanza de la escritura en terceras lenguas basado en la teoría pragmática y enfocado al género discursivo y el de averiguar cómo orientar la acción didáctica para que los estudiantes de la EOI desarrollen formas de expresión escrita más adecuadas.
El documento recoge un amplio estado de la cuestión en el que se contemplan el conjunto de referencias asociadas al campo de trabajo. Posteriormente se propone un modelo original que permite una formulación más exhaustiva y detallada del problema que las consideradas tradicionalmente.
En concreto la tesis se ha centrado en las estrategias de cortesía en las cartas de opinión. En primer lugar, se analizaron 14 cartas escritas por nativos y publicadas en prensa escrita o digital con el objeto de configurar un modelo pedagógico de este tipo de texto para poder enseñarlo. Tras los análisis se configuró un modelo analítico de estructura tripartita: Inicio, parte media y cierre. Y se seleccionarion cuatro estrategias de cortesía: usos inclusivos, ocultación del agente, preguntas retóricas y mitigadores. Posteriormente se diseñó la secuencia didáctica y se implementó. En este sentido, uno de los principales objetivos de la tesis ha sido el probar si este tipo de instrucción pragmática que favorecía el uso de estrategias discursivas en la composición escrita con alumnos de último curso de la EOI.
Las cartas se analizaron de acuerdo con la teoría de la cortesía (Brown y Levinson, 1987), la sociolingüística interaccional (Gumperz y Hymes, 1972), la perspectiva funcionalista (Halliday, 1975, 1979, 1985) y el análisis del discurso (Van Dijk, 1977, 1978, 1980; McCarthy, 1991; Coulthard (ed.) 1994). La secuencia de instrucción se diseñó de acuerdo con el modelo de desarrollado por Camps, (1994) y Dolz, (1994, 1995), y ampliado por otros autores (Camps 1996; 1999, 2001, 2003; Camps y Vilà, 1994; Camps et altri, (eds) 2000); Vilà, 2000; Dolz y Schneuwly, 1998.). Tras impartir la secuencia de instrucción se analizaron las cartas de seis de los alumnos antes y después de la instrucción de acuerdo con el modelo analítico descubierto en la primera parte. Estos análisis arrojaron resultados positivos a los efectos de la instrucción en estrategias de cortesía en cartas de opinión a un periódico en la mayoría de los casos analizados, por lo que la instrucción fue beneficiosa.
Uno de los méritos de este trabajo es que los análisis pre-post se enmarcaron en un proceso de investigación en acción puesto que la investigadora y la profesora fueron la misma persona. Entre los datos recogidos y analizados figuran, además de las cartas de opinión, entrevistas, cuestionarios y el diario de la profesora.
La tesis concluye que el proyecto de escritura de la secuencia de instrucción diseñada se ha mostrado idóneo para el desarrollo de las competencias pragmáticas y discursivas en el medio escrito con alumnos de quinto curso de EOI.
For years the idea that writing in a second language needs a change of perspective has propelled us to look for an alternative way of teaching to write in the context of the Official Language School. Given that language is not only an instrument to represent the world, but above all an instrument to act in it, students need to develop the necessary competences to establish social relationships with people of other languages and cultures. Communication understood as a process of negotiation of meaning among participants makes this change of perspective of our way of teaching writing necessary.
This dissertation belongs to the field of research in writing pedagogy because one of its aims is to contribute to the development of a model of teaching writing in a second language context based on pragmatic theory and focused in a discursive genre, and to find out how to address our pedagogic action so as to make language school students develop more adequate writing skills.
This document surveys a wide state of the art in which a wide range of theories associated to this field are taken into account. Following this an original model is suggested which allows a more thorough and detailed formulation of the problem than previously considered.
This thesis is especially concerned with politeness strategies in letters to the editor. In the first place, fourteen letters written by natives and published in written or digital press were analyzed with the idea of building a pedagogic model of this type of text oriented to teaching contexts. After the analysis a three-part analytic model was devised: beginning, middle and end. And four politeness strategies were selected: inclusive uses, subject erasement, rhetoric questions and mitigators. Later a didactic unit was designed and implemented. One of the main objectives of this thesis has been to test if this type of instruction promoted the use of discursive strategies in written compositions with fifth-year students (Official Language School).
The letters were analyzed according to politeness theory (Brown y Levinson, 1987), interaccional sociolinguistics (Gumperz y Hymes, 1972), functionalist perspective (Halliday, 1975, 1979, 1985) and discourse analysis (Van Dijk, 1977, 1978, 1980; McCarthy, 1991; Coulthard (ed.) 1994). The didactic unit was disigned according to Camps, (1994) and Dolz, (1994, 1995) model, and other authors (Camps 1996; 1999, 2001, 2003; Camps and Vilà, 1994; Camps et altri, (eds) 2000); Vilà, 2000; Dolz y Schneuwly, 1998.). After the implementation of the didactic unit, the letters of six students written before and after the instruction were analyzed according to the analytic model of the first part. These analysis gave postive results to the effect of instruction in politeness strategies in letters of opinion to a newspaper in most cases analyzed, so the instruction was beneficial.
One of the merits of this work is that the pre-post analysis were part of a research action process because the teacher and the researcher were the same person. Among tha data collected and analyzed, besides the letters of opinion, were the interviews with the students, the questionnaires and the teacher's journal.
The thesis concludes that the writing project of the unit designed has been appropriate for the development of the pragmatic and discursive competences in writing with fifth-year students od the Official Language School.

El treball s'insereix en l'àrea de recerca en Didàctica de les Ciències que fa referència a l'estudi i superació de les concepcions alternatives dels estudiants referents al tema de l'estructura dels materials i les transformacions d'unes substàncies en altres. La solució a aquest problema s'ha donat en forma de dues hipòtesis, que es detallen a continuació.La primera hipòtesi fa referència a que els estudiants d'Educació Secundària i Batxillerat tenen importants dificultats en l'aprenentatge de conceptes bàsics de Química, en particular:· Identifiquen a nivell macroscòpic el concepte de substància amb el més general de material.· A nivell microscòpic identifiquen la substància amb un material format per un sol tipus d'àtoms, és a dir, amb els elements.· Com no poden distingir quan tenen una substància o més d'una, no tindran criteris per diferenciar una mescla d'un compost.· Per últim, no tindre criteris per identificar una substància farà que no sàpiguen quan ha tingut lloc un canvi físic o un canvi químic, perquè no poden saber si tenen la mateixa substància inicial o no.Una possible raó d'aquestes dificultats és que l'ensenyament convencional presenta deficiències didàctiques:· Deficiències epistemològiques: Alguns problemes dels estudiants, mostren un paral·lelisme amb els que s'hagueren de vèncer històricament per arribar a l'elaboració dels conceptes de substància i canvi químic. Les solucions donades històricament podrien servir per donar arguments contra les idees errònies dels estudiants.· Deficiències de tipus metodològic i actitudinal, que es fan presents, per exemple, en la visió empirista i ateòrica.· Deficiències conceptuals: L'ensenyament no dóna importància a les dificultats d'aprenentatge mostrades per la recerca, al temps que, mostra errors similars als dels estudiants en aquests aspectes.La segona hipòtesi planteja que, és d'esperar que, un canvi en l'ensenyament, que tinga en compte els problemes detectats per la recerca i els interessos dels estudiants, afavorirà l'aprenentatge. De forma més concreta, es proposa la utilització d'un model d'ensenyament-aprenentatge com investigació orientada, amb orientació constructivista, que tinga en compte:· Extreure els problemes històrics més significatius, per utilitzar-los en l'elaboració de la seqüenciació i organització dels continguts de les unitats didàctiques.· L'establiment d'estratègies d'aprenentatge basades en el model de canvi conceptual, metodològic i actitudinal.· La transformació dels objectius i continguts del currículum en un programa d'activitats com eina didàctica.Els resultats mostrats en la memòria han contrastat aquestes hipòtesis mitjançant diferents dissenys, convergents, variats i múltiples que posen de manifest el que s'ha esmentat, tant a nivell de dificultats d'estudiants com de mancances d'ensenyament. També s'ha posat de manifest que els resultats obtinguts amb grups d'estudiants experimentals que han seguit el mètode d'ensenyament que proposem són millors en tots els casos que els dels grups de control, tant a nivell cognitiu com afectiu. En concret, l'aplicació del currículum que proposem:· afavoreix el desenvolupament conceptual i procedimental de conceptes bàsics.· posa contínuament a l'alumne en situació d'elaborar hipòtesis, refutar idees, construir conceptes... ajudant-lo, reiteradament, a utilitzar raonaments científics, posant en qüestió les evidències de sentit comú.· permet l'organització dels estudiants en grups, que hauran de defensar les pròpies idees davant dels companys afavorint les capacitats metacognitives i les actituds positives dels estudiants dels grups experimentals envers la Ciència estudiada.El treball queda obert a millorar els resultats en alguns aspectes concrets, com la definició d'element, ampliar el tipus d'estudi a altres camps i tractar d'afavorir la participació del professorat en estudis que ajuden a la millora de l'aprenentatge i posen en contacte els resultats obtinguts per la recerca amb el treball que es realitza a l'aula.
This research refers to the study and overcoming of the students' misconceptions about the structure of matter and the chemical reactions. We propose two hypothesis to give an answer to this problem.Our first hypothesis refers to the students' difficulties about the comprehension of some important chemical concepts, particularly:· They identify macroscopically the concept of substance with the more general concept of material.· Microscopically, they identify a substance with a material made only by one kind of atoms, that is to say, the elements.· They don't have any criteria to make differences between a mixture and a compound, so they can't notice when they have the same substance or not, either. Then they can't establish differences between a chemical and a physical change, because they don't know whether they maintain the initial substance or not.We consider that one possible reason for these difficulties is that conventional learning shows didactic deficiencies because they don't take account of the nowadays results in Science Education research. So, our second hypothesis proposes that, a modification in the instruction method can help to overcome the learning difficulties. In order to do that, we propose a model based on a constructivist approach, organised as and oriented research, which can help the learning, starting from these data:· To take out the most significant problems from the history and use them to arrange in sequence and organise the contents of the didactic topics.· To establish learning strategies relied on the conceptual, methodological and actitudinal change method.· To transform the objectives and contents of the curricula into an activity program as a didactic tool which improves the learning process.The results shown in this report have verified our two hypotheses from various convergent, varied and manifold designs which make clear our statements, both as for the students difficulties and the teaching deficiencies. We have also verified that the results obtained with groups of students who have made their training with the model we propose are better than the results obtained by the control groups, both as for the cognitive and emotional level.

The current investigation is aimed to improve the planning, orientation, monitoring, control and evaluation of the autonomous activities which a student must realize with the support of a Virtual Learning Environment (VLE). The chosen subject for this investigation is Physics in the European University of the Atlantic (UNEATLANTICO), which is taught during the first year of Engineering Degrees: Computer Engineering, Industrial Organisation and Agro-Food Engineering. The suggested methodology is based on a five-phase strategy: *Planning *Orientation *Monitoring *Control-evaluation *Assessment The activities of each phase are defined according to pedagogical and techonological aspects. A sample of the strategy's implementation was compiled during a seminar on Physics. The novelty is to disclose the relation between the autonomous activities and its particularities in VLE. In order to corroborate the appropriateness and scientific value of the strategy, experts criterion have been applied. A Iadov Test has been performed to demonstrate the strategy applied during the seminar. On the basis of the obtained results of the methodology and techniques aforementioned, it was performed a methodological triagulation that allowed to reinforce the value of the investigation.
La presente investigación está dirigida a mejorar la planificación, orientación, seguimiento, control y evaluación de las actividades autónomas que se espera que realice el alumno con apoyo del Entorno Virtual de Enseñanza/Aprendizaje (EVE/A) en la asignatura de Física, asignatura que se imparte en la Universidad Europea del Atlántico (UNEATLANTICO) durante el primer año de las carreras de Ingeniería: Ingeniería Informática, Ingeniería de Organización Industrial e Ingeniería de las industrias Agrarias y Alimentarias. Como aporte práctico se propone una estrategia metodológica constituida por cinco etapas: - Planificación - Orientación - Seguimiento - Control-evaluación - Valoración. Las acciones de cada etapa se definen teniendo en cuenta tanto el aspecto pedagógico como el tecnológico. Como muestra de la aplicación de la estrategia se describe su implementación en un seminario de la asignatura de Física. La novedad es haber revelado las relaciones que se dan con carácter de regularidades en la gestión de las actividades autónomas y sus particularidades en los EVE/A. Para corroborar la pertinencia y el valor científico de la estrategia se empleó el criterio de expertos. Se realizó un Test de Iadov para demostrar la factibilidad de la estrategia aplicada en el seminario. A partir de los resultados obtenidos con los métodos y técnicas mencionados se realizó una triangulación metodológica que permitió reforzar el valor de la investigación

En aquesta recerca es dissenyen i analitzen diferents activitats d'aprenentatge que possibiliten un aprenentatge autònom i reflexiu de l'estudiant a mestre d'Educació Física. Durant el darrer curs del període acadèmic es va portar a terme l'experiència, compaginant la formació acadèmica universitària i la pràctica professional amb el Pràcticum. L'autora utilitza una metodologia qualitativa d'enfocament interpretatiu i reconstructiu. Els instruments de la recerca són els escrits dels estudiants de les deu activitats d'aprenentatge, un informe del procés d’aprenentatge de cada estudiant elaborat per la investigadora i el diari de camp de la recercadora. La triangulació metodològica de les dades ha permès comprendre com els participants experimenten, interpreten i reconstrueixen les pròpies pràctiques educatives. L’estructura de la tesi és la següent: Plantejament de la pregunta i objectiu de la tesi, desenvolupament del marc teòric que permet dissenyar la proposta pràctica, en relació als conceptes clau que són: la formació inicial de mestres de primària en Educació Física, l'aprenentatge reflexiu i autònom en l'ensenyament universitari i l'aprenentatge del Pràcticum en Educació Física. L'anàlisi de les dimensions d'estudi: les emocions en la pràctica docent, el procés de reflexió sobre la pràctica docent i la relació teoria i pràctica segons la percepció dels estudiants en la pràctica docent. La tesi es tanca amb les conclusions, propostes de millora, limitacions de l'estudi i perspectives de futur.
This research designs and analyzes different learning activities that enable an independent and reflective learning of the primary Physical Education teaching student. During the last academic year it was carried out the experience, combining the university academic Education and the professional practice with the practicum. The author uses a qualitative research methodology with a reconstructive and interpretive approach. The instruments of research are the writings of the students according to 10 learning activities, a learning process report of each student done by the researcher and the research diary field. The methodological triangulation of data has allowed participants to understand how they test, interpret and reconstruct their own teaching practices. The structure of the thesis is as follows: Question description and aim of the thesis, development of the theoretical framework that allows designing a practical proposal according to key concepts that they are: initial training of primary physical education teaching, reflective and independent university teaching learning and Physical Education learning in the Practicum. The analysis of the study dimensions: teaching emotions, a reflection process about teaching practice and the theory and practice relation according to the student perception during the teaching practice. The thesis ends with the conclusions, the improvement suggestions, the study limitations and the future perspectives.

La present tesi és un treball d'investigació realitzat a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona amb l'objectiu general de: Dissenyar, aplicar i avaluar un PAT universitari amb suport tecnològic a la URV.
L'enfocament metodològic de la investigació s'orienta vers un paradigma qualitatiu interpretatiu, perquè es pretén comprendre, aprofundir i reflexionar vers l'objecte d'estudi i crític, perquè es promou la reflexió i millora, al mateix temps que s'intervé per produir canvis.
S'utilitza la metodologia investigació - acció perquè ens permet estudiar sobre la pròpia pràctica. Quant al tipus de dades amb què es treballa, s'extreu i s'analitza dades mixtes, ja que s'obtenen dades quantitatives i qualitatives.
Com a part de les conclusions més destacades, i fruit dels resultats obtinguts, es concreten els factors i instruments necessaris per a la implantació del PAT a la URV. També es plantegen estratègies rellevants per a la integració del PAT en suport tecnològic a la URV.
This thesis has been developed at the Rovira Virgili University of Tarragona. Its aim is to design, practice and assess an Advisor Formal Program supported by information and communication technology.
The methodological approach focuses on the qualitative and interpretative paradigm in order to understand, analyse and reflect on the object of study, encouraging reflexion and improvement and endorsing changes.
The action-research methodology has been used because it allows us to analyse practice itself. Mixed data have been extracted and analysed for the research as to obtain quantitative and qualitative data.
As part of the most important conclusions and based on the obtained results, the necessary factors and instruments have been defined for the implementation of the Advisor Formal Program at the Rovira Virgili University. In addition, several strategies have been developed to promote the integration of the AFP in technological support at the Rovira Virgili University.

The emergence of Web 2.0 has not only changed the available Web technologies, but also the way people communicate and relate to one another. The growing ubiquity of Web access, and the variety of devices that allow us to interact with it, have made it possible for users to choose the tools and services that better adapt to their needs, providing a means of personalising the learning experience. This Thesis presents the results of my research on the construction and analysis of Personal Learning Environments (PLEs) based on Web 2.0 services in two different contexts, secondary education and higher education. The methodology used was Design-Based Research, by carrying out interventions in practice settings at both secondary education and higher education levels; in the case of secondary education, the environment created fulfilled all the requirements to be considered a Living Lab. These interventions and their successive iterations allowed for a continuous process of data collection and analysis, which was in turn used to modify or create new interventions. The analysis of the data provided evidence of PLEs as tools for learning and acquiring skills, strengthening social interactions, and improvement in the organization and management of content and learning resources, and also helped identify obstacles and barriers, and possible solutions. My original contribution to knowledge is the development of guidelines for using Personal Learning Environments as tools for supporting formal learning, either by teachers or by the learners themselves.
La aparición de la Web 2.0 no sólo ha cambiado las tecnologías Web disponibles, sino también la forma de comunicarnos y relacionarnos con los demás. El creciente acceso a la Web, y la variedad de dispositivos que nos permiten interactuar con ella, han hecho posible que los usuarios puedan elegir las herramientas y servicios que mejor se adapten a sus necesidades, proporcionando así formas de personalizar la experiencia de aprendizaje. Esta tesis presenta los resultados de mi investigación sobre la construcción y análisis de entornos personales de aprendizaje (PLE) basados en servicios Web 2.0, en dos contextos diferentes, educación secundaria y educación superior. La metodología utilizada fue la de diseño basado en la Investigación (Design-Based Research), mediante la realización de implementaciones en entornos reales, tanto en educación secundaria como en educación superior; en el caso de la educación secundaria, el entorno y la comunidad que se crearon cumplieron con todos los requisitos para ser considerados un Living Lab. Estas implementaciones y sus sucesivas iteraciones permitieron seguir un proceso continuo de recopilación y análisis de datos, los cuales se utilizaron para modificar o crear nuevas implementaciones. El análisis de los datos proporcionó evidencias de los PLE como herramientas para el aprendizaje y la adquisición de habilidades, el fortalecimiento de las interacciones sociales, y la mejora en la organización y gestión de contenidos y recursos de aprendizaje, y también ayudó a identificar obstáculos y barreras, y posibles soluciones. Mi contribución original al conocimiento es la elaboración de directrices para el uso de entornos personales de aprendizaje como herramientas para apoyar el aprendizaje formal, ya sea por parte de los profesores o de los propios alumnos.