Дисертації з теми "Ensenyament i aprenentatge de conceptes"

The problem of academic achievement on the basic concepts of mechanical physics in the preparatory course of Introduction to Physics, and attitude of students to the course are the triggers for this study, on the development of a methodology, of teaching and learning using humor and sympathy as teaching tools. The hypothesis of this research suggests that the teaching model humorous constructivism increases the academic achievement of typical students of the course Introduction to Physics that offers the Polytechnic University of Puerto Rico. Behaviorist, constructivist, connectivist randomly assigned as the control groups, and the experimental group, the humorous constructivist model, to test this hypothesis, were the models used. The humorous constructivist model includes teaching strategies focused on the integration of everyday problems presented in a humorous, interesting and entertaining way. Statistical analysis was performed by comparing the results of the Force Concept Inventory (FCI), offered as recommended by its authors as pre and post tests. They were compared using the Tukey test, and this revealed that the humorous constructivist and constructivist learning models improved physics concepts significantly. Once on this stage of development, the humorous experimental constructivist model was refined to be validated. At the stage of validation, pretests were administered to randomly selected groups. Then, the concepts were presented with corresponding activities using the humorous constructivist model. The statistical analysis proposed by the authors of the FCI, reflected a significant increase in gain of knowledge of the concepts of mechanical physics. There was also an increase in the efficiency of the humorous constructivist teaching model, from 26% of efficiency obtained for the experimental stage to 40% obtained on validation stage. Finally the entire study concluded that the increase in learning (better grades on the post-test) of the students was more in the constructivist model. But it was with the humorous constructivist model that students showed having obtained higher gain (number of correct answers) on knowledge of the concepts of physics. We recommend research using the humorous constructivist model in other courses in the sciences or humanities, since it was reflected that students showed more interest, motivation and academic achievement. It calls for the replication of this study, to assess the impact of the model on the change in attitude of the students, as observed while this research was conducted.
La problemática del aprovechamiento académico de los conceptos básicos de la física mecánica en el curso propedéutico de Introducción a la Física y la actitud del estudiantado ante el curso son los detonantes para realizar este estudio sobre el desarrollo de una metodología de enseñanza y aprendizaje utilizando el humor y la simpatía como herramientas docentes. La hipótesis de esta investigación plantea que el modelo de enseñanza constructivista humorístico incrementará el aprovechamiento académico de los estudiantes típicos del curso de Introducción a la física que ofrece la Universidad Politécnica de Puerto Rico. Para probar esta hipótesis se utilizaron los modelos: conductista, constructivista, conectivista, asignados aleatoriamente a los grupos control y, al grupo experimental, el modelo constructivista humorístico. El modelo constructivista humorístico incluye estrategias de enseñanza enfocada en la integración de problemas cotidianos presentados de una manera jocosa, interesante y amena. El análisis estadístico se realizó comparando los resultados del Inventario del Concepto de Fuerzas (FCI) ofrecidos como recomiendan sus autores como pre y post prueba. Se compararon utilizando la prueba Tukey y esta arrojó que con los modelos constructivista y constructivista humorístico el aprendizaje de los conceptos de física mejoró significativamente. Una vez finalizada esta etapa del desarrollo experimental se perfeccionó el modelo constructivista humorístico para ser validado. En la etapa de validación se administraron las pre y las pruebas a los grupos seleccionados al azar, se presentaron los conceptos con las actividades didácticas correspondientes al modelo constructivista humorístico. De los análisis estadísticos propuestos por los autores del FCI, se reflejó un incremento significativo en la ganancia de conocimientos de los conceptos de física mecánica. También hubo un aumento en la eficiencia didáctica del modelo constructivista humorístico de un 26% a un 40%. Finalmente de la totalidad del estudio se concluyó que el modelo constructivista hubo más aumento en el aprendizaje (mejores calificaciones en la post prueba), de los estudiantes. Sin embargo fue con el modelo constructivista humorístico que los(as) estudiantes demostraron haber obtenido mayor ganancia (número de respuestas correctas) en los conocimientos sobre los conceptos de física. Se recomienda utilizar el modelo constructivista humorístico en otros cursos en el área de ciencias o humanidades, ya que en la investigación se reflejó que el estudiantado mostró mayor interés, motivación y aprovechamiento académico. Se exhorta la réplica de este estudio para evaluar el impacto del modelo en el cambio en actitud del estudiantado, observado mientras se realizó esta investigación

En el marc de la teoria sociocultural, aquesta tesi investiga el procés d’ensenyament i aprenentatge dels marcadors discursius en llengua catalana com a primera llengua (L1) dins l’àmbit acadèmic universitari mitjançant el disseny i l’aplicació d’una seqüència didàctica orientada a promoure la reflexió metalingüística i metadiscursiva sobre aquest concepte. La seqüència didàctica focalitza el treball sobre els marcadors en un gènere discursiu acadèmic, al qual hem anomenat informe de recerca. Per dur a terme l’estudi, hem efectuat una anàlisi qualitativa-interpretativa dels processos d’aprenentatge que manifesten nou grups d’estudiants del Grau en Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona durant la realització de les activitats que conformen la seqüència. En concret, hem explorat el treball cooperatiu, el bastiment col·lectiu i la reflexió metalingüística en interacció entre iguals que desenvolupen aquests alumnes. Els resultats demostren una forta influència dels instruments de mediació en l’activitat reflexiva dels aprenents que condueix a la presa de consciència sobre el coneixement i l’ús dels marcadors discursius. Així mateix, aquests resultats evidencien com els alumnes coconstrueixen significats sobre aquest concepte i sobre les relacions que manté aquest concepte amb altres conceptes discursius que es deriven de les característiques socioculturals del gènere.
En el marco de la teoría sociocultural, la presente tesis investiga el proceso de enseñanza y aprendizaje de los marcadores discursivos en lengua catalana como primera lengua (L1) en el ámbito académico universitario mediante el diseño y la aplicación de una secuencia didáctica orientada a promover la reflexión metalingüística y metadiscursiva sobre este concepto. La secuencia didáctica focaliza el trabajo sobre los marcadores en un género discursivo académico, al que hemos llamado informe de investigación. Para llevar a cabo el estudio, hemos desarrollado un análisis cualitativointerpretativo de los procesos de aprendizaje de nueve grupos de estudiantes durante el desarrollo de las actividades que conforman la secuencia y hemos explorado el trabajo cooperativo, el andamiaje colectivo y la reflexión metalingüística en interacción entre iguales que desarrollan estos alumnos del Grado en Traducción e Interpretación de la Universidad Pompeu Fabra de Barcelona. Los resultados demuestran una fuerte influencia de los instrumentos de mediación en la actividad reflexiva de los aprendices que los conduce a la toma de conciencia sobre el conocimiento y el uso de los marcadores discursivos. Asimismo, estos resultados evidencian cómo los alumnos coconstruyen significados sobre este concepto y cómo lo relacionan con otros conceptos discusivos que se derivan de las características socioculturales del género.
In the frame of the sociocultural theory, this PhD dissertation investigates the process of teaching and learning of discourse markers in Catalan as L1 through the design and application of a didactic sequence in order to foster metalinguistic and metadiscursive reflection among university students. The didactic sequence focuses on the properties of discourse markers within an academic discourse genre, which has been called the research report. For this study, we carried out a qualitative-interpretative analysis of learning processes of nine groups of students from the Bachelor’s degree in Translation and Interpreting at Pompeu Fabra University in Barcelona when performing the activities composing the didactic sequence. We have specifically explored the cooperative work, collective scaffolding and metalinguistic reflections that emerged on peer interactions. Results show that the mediation tools have a notable influence on the reflective activity of learners that leads to raised awareness of their knowledge and uses of discourse markers. They also reveal learners’ co-construction of meanings of this concept and its relationship with other concepts of discourse stemmed from the sociocultural features of the genre.

El present treball de recerca es centra en l'estudi de l'aprenentatge col·laboratiu mediat per ordinador
en entorns d'ensenyament i aprenentatge virtuals i en l'àmbit de la docència universitària. Es descriu
i s'analitza l'ús que fa el professorat d'entorns virtuals d'ensenyament/aprenentatge (E/A) de
caràcter general. Així mateix, s'exploren les possibilitats de noves formes d'ensenyar i aprendre a
través de l'ús d'entorns d'E/A dissenyats específicament per afavorir l'aprenentatge col·laboratiu
mediat per l'ordinador (CSCL).
El punt de partença del treball consisteix, d'una banda, en un anàlisi d'un recull ampli
d'investigacions realitzades sobre el tema que es presenta sistematitzat en una taula. D'altra banda
s'explora l'ús que es fa dels entorns virtuals i/o de suport virtual (WebCT i Sakai) a la universitat de
Lleida (UdL).
La part central del treball consisteix en investigar si les característiques del software utilitzat poden
ser decisives per a la millora de l'aprenentatge. Seguint un disseny quasi-experimental es
seleccionen fòrums de debat de diverses assignatures, pertanyents a entorns virtuals generals (Sakai
i WebCT) i es desenvolupen assignatures on s'empren plataformes específiques dissenyades per
afavorir el CSCL (Knowledge Forum, Synergeia, Fle3). Es comparen les aportacions fetes entre
entorns generals i específics, i entre entorns específics que requereixen catalogar les aportacions
(scaffolds de Fle3 i Synergeia) i els que no ho requereixen.
A més a més, s'analitzen les aportacions que fan els subjectes, segons diferents paràmetres
quantitatius. S'observa que els estudiants i les estudiantes universitaris fan un ús de les bastides
limitat i imprecís. Així mateix, es fa un anàlisi qualitatiu de les aportacions d'acord a un sistema de
categories fonamentat en els processos socials d'aprenentatge col·laboratiu (Stahl, 2000) i els
scaffolds de Knowledge Forum, seguint un procés de fiabilitat en la categorització.
Els resultats mostren que les diferències entre entorns generals i específics són molt poques.
S'ha constatat que en els 60 fòrums analitzats, independentment de l'entorn, la participació i la
motivació disminueixen si els missatges no són valorats pel tutor. Les aportacions són bàsicament
d'opinió i d'explicitació sobre el tema. S'observen pocs missatges on els estudiants entrin en debat
amb idees aportades anteriorment pels altres participants en el fòrum.
Finalment, es proposa estimular la participació, oferir pautes de construcció del discurs, i l'ús guiat
de les bastides, com a recursos per optimitzar l'aprenentatge virtual (o en suport virtual) per a que
sigui més col·laboratiu.
La presente investigación está centrada en el estudio del aprendizaje colaborativo mediado por
ordenador en entornos de enseñanza y aprendizaje virtuales en el ámbito de la docencia
universitaria. Se describe y analiza el uso que hace el profesorado de entornos virtuales de
enseñanza y aprendizaje (E/A) de carácter general. También se exploran las posibilidades de nuevas
formas de enseñar y aprender a través del uso de entornos (E/A) diseñados específicamente para
favorecer el aprendizaje colaborativo mediado por ordenador (CSCL).
El punto de partida del trabajo consiste, por un lado, en un análisis de una amplia selección de
investigaciones realizadas sobre el tema que se presenta sistematizado en una tabla. Por otro lado,
se explora el uso que se hace de los entornos virtuales y/o con apoyo virtual (WebCT y Sakai) en la
universidad de Lleida (UdL).
La parte central del trabajo consiste en investigar si las características del software utilizado pueden
ser decisivas para la mejora del aprendizaje. Siguiendo un diseño cuasi experimental se seleccionan
foros de diferentes asignaturas de entornos virtuales generales (Sakai y WebCT) y de entornos
específicos diseñados para favorecer el CSCL (Knowledge Forum, Synergeia, Fle3). Se comparan
las aportaciones hechas entre entornos generales y específicos, y entre entornos específicos que
requieren catalogar las aportaciones (scaffolds de Fle3 y Synergeia) y los que no lo requieren.
Además, se analizan las aportaciones que hacen los sujetos, según diferentes parámetros
cuantitativos. Se observa que los estudiantes universitarios hacen un uso de los andamiajes limitado
e impreciso. También, se hace un análisis cualitativo de las aportaciones de acuerdo a un sistema de
categorías fundamentado en los procesos sociales de aprendizaje colaborativo (Stahl, 2000) y los
scaffolds de Knowledge Forum, siguiendo un proceso de fiabilidad en la categorización.
Los resultados muestran que las diferencias entre entornos generales y específicos son muy pocas.
Se ha constatado que en los 60 foros analizados, independientemente del entorno, la participación y
la motivación disminuyen si los mensajes no son valorados por el tutor. Las aportaciones son
básicamente de opinión y explicitación sobre el tema. Se observan pocos mensajes donde los
estudiantes entren en debate con ideas aportadas anteriormente por otros participantes en el foro.
Finalmente, se propone estimular la participación, ofrecer pautas de construcción del discurso, y el
uso guiado de los andamiajes (scaffolds), como recursos para optimizar el aprendizaje virtual para
que sea más colaborativo
This research is based on computer supported collaborative learning (CSCL), which takes place in
the university teaching environment. This study describes and analyses the usage of teaching
-learning virtual environments by professors. Moreover, the advantages of new ways of teaching
and learning in CSCL environments are explored.
The starting point of this work, on the one hand, consists of the analysis of a broad collection of
researches on this topic, which is shown in a specific classification table. On the other hand, the
usage of the virtual environments and/ or virtual support (WebCT and Sakai) in the university of
Lleida (UdL) is investigated.
The core subject of the project deals with the need of sorting out whether the software used can
strongly influence the improvement on learning or not. Then, forums from different subjects are
selected, following a quasi-experimental methodology. These forums can be divided into two
groups: those which were found in general virtual environments (Sakai and WebCT) and those in
specific virtual environments (Knowledge Forum, Synergeia, Fle3). The latter were designed in
order to enhance CSCL. Later on messages from one group are compared to messages of the other
group. Besides, messages which belong to virtual specific environments (scaffolds from Fle3 and
Synergeia) and which require being catalogued are also compared to messages from a specific
environment (Knowledge Forum) which doesn't require this.
Furthermore, messages are analysed from different quantitative parameters. It is observed that
university students use scaffolds in an uncertain and limited way. Likewise, messages are analysed
qualitatively following a category system based on social processes of collaborative learning (Stahl,
2000) and the scaffolds from Knowledge Forum. In addition, this analysis has undergone a process
of reliability in the categorising stage.
Results show that there are few differences between general and specific environments. Since
firstly, it has been proved that in all of the 60 analysed forums, whatever the environment was,
participation and motivation decrease if messages aren't assessed by a tutor. Secondly, we have
come to the conclusion that students either express their own opinions, or their actual knowledge on
the topic with or without mentioning the sources of the information they are giving. Nevertheless,
there are few messages in which students comment on their classmates' ideas.
In conclusion, there are different ways to optimize virtual learning so that it becomes more
collaborative, which are the following: the participation, the scripts and the scaffolds.

L'objectiu general de la tesi és investigar els encerts i les dificultats que tenen els alumnes d'Educació Secundària Obligatòria en la construcció dels conceptes clau de canvi i continuïtat.
L'opció d'ordenar el currículum escolar de Ciències Socials a partir dels conceptes clau, formulada en el seu moment al món educatiu anglosaxó, ha estat introduïda i defensada al nostre país per la doctora Pilar Benejam. En aquesta investigació, doncs, la influència del pensament d'aquesta doctora ha estat molt important, així com les investigacions referides a la utilització del llenguatge en la construcció del coneixement social. El marc teòric de la tesi intenta integrar la concepció socioconstructivista del procés d'ensenyament i aprenentatge escolar i els principis de Habermas de la teoria de la comunicació.
A partir d'aquesta fonamentació es proposa un model d'investigació educativa inspirat en la investigació acció i en el paradigma sociocrític.
En l'àmbit de la Didàctica de les Ciències Socials s'opta per un currículum elaborat a partir d'una selecció de conceptes clau de l'àrea, fet que permet treballar els continguts de manera interdisciplinària i integrar les categories d'espai i temps a una mateixa seqüència instructiva.
El treball se centra en dotze alumnes de tercer d'ESO que pertanyen a un mateix grup i a un mateix centre educatiu, així com en cinc entrevistes fetes a estudiants universitaris en pràctiques.
La metodologia utilitzada ha permès relacionar el marc teòric amb els objectius. Les variables relacionades amb els conceptes de canvi i continuïtat seleccionades (simultaneïtat, causes i conseqüències, ritmes evolutius, durada, multiplicitat de temps i variacions en les funcions) relacionades amb diverses disciplines i analitzades a partir de diferents competències lingüístiques (descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació) han fet possibles fer algunes aportacions relacionades amb l'àrea de Didàctica de les Ciències Socials i referides a l'Educació Secundària Obligatòria.
L'experimentació de la unitat didàctica "La ciutat" a tercer d'ESO, construïda a partir dels criteris citats anteriorment i aplicada metodològicament a partir d'instruments mesurables a posteriori produccions escrites i entrevistes ha permès arribar a resultats concrets i aplicables amb la intenció de ser instruments de la millora de la didàctica del coneixement social.
This Ph. D. Thesis aims to investigate how secondary students construct the key social concept of "continuity and change". We are especially interested in examining the cases in which they manage to build up such knowledge and also the problem-solving processes they go through.
The importance of having a curriculum framework for Social Sciences based on key concepts was an issue long discussed by English-speaking academics and defended in Spain by Dr. Pilar Benejam. Our research work is, then, grounded on the theoretical contributions of Benejam to the field, as well as, on the literature about how language structures the construction of social knowledge. Thus, our theoretical framework establishes close links between the socioconstructivist view of teaching and learning processes in a formal milieu with Habernas' theory of communication. As a result, the design of our educational research study is supported by the principles of action-research within a socio-critical paradigm.
Researchers and scholars in the field of Social Sciences Didactics who advocate in favour of structuring the curriculum contents through the selection of key concepts suggest that such a procedure offers teachers the possibility of (a) adopting an interdisciplinary approach to present content knowledge and (b) integrating the categories of space and time within the same didactic project. Within this framework, we designed a project called "the city", which was then implemented in a secondary classroom with students aged 14-15. Our corpus is composed of the following texts: a) the written output produced by the secondary students who took part in the project, b) transcripts of the interviews with twelve of the secondary students in the target group and c) transcripts of the interviews with student-teachers who engaged in the implementation of the project.
We analysed the variables associated with the concept of "continuity and change" (simultaneity, "cause and consequence", "pace of change", "time span", "chronology" and function variability) and related them with different disciplines through the analysis of the linguistic competencies required to produce various texts types (descriptive, expository, explanatory, interpretative and argumentative). Our results allow us to shed some light about what the Didactics of the Social Sciences should be like in Compulsory Secondary Education.

Durante años la idea de que la escritura en terceras lenguas necesita un cambio de perspectiva nos ha impulsado a buscar formas alternativas de enseñar a escribir a los alumnos de la Escuela Oficial de Idiomas. Puesto que la lengua no es sólo un instrumento para representar el mundo, sino sobre todo un instrumento para actuar en él, los alumnos han de desarrollar las competencias necesarias para entablar relaciones sociales con personas de otras lenguas y culturas. La comunicación entendida como un proceso de negociación de significados entre los participantes nos obliga a este cambio de perspectiva en la forma de enseñar a escribir.
Esta tesis doctoral se enmarca dentro del campo de investigación en Didáctica de la composición escrita puesto que entre sus objetivos está el de contribuir al desarrollo de un modelo de enseñanza de la escritura en terceras lenguas basado en la teoría pragmática y enfocado al género discursivo y el de averiguar cómo orientar la acción didáctica para que los estudiantes de la EOI desarrollen formas de expresión escrita más adecuadas.
El documento recoge un amplio estado de la cuestión en el que se contemplan el conjunto de referencias asociadas al campo de trabajo. Posteriormente se propone un modelo original que permite una formulación más exhaustiva y detallada del problema que las consideradas tradicionalmente.
En concreto la tesis se ha centrado en las estrategias de cortesía en las cartas de opinión. En primer lugar, se analizaron 14 cartas escritas por nativos y publicadas en prensa escrita o digital con el objeto de configurar un modelo pedagógico de este tipo de texto para poder enseñarlo. Tras los análisis se configuró un modelo analítico de estructura tripartita: Inicio, parte media y cierre. Y se seleccionarion cuatro estrategias de cortesía: usos inclusivos, ocultación del agente, preguntas retóricas y mitigadores. Posteriormente se diseñó la secuencia didáctica y se implementó. En este sentido, uno de los principales objetivos de la tesis ha sido el probar si este tipo de instrucción pragmática que favorecía el uso de estrategias discursivas en la composición escrita con alumnos de último curso de la EOI.
Las cartas se analizaron de acuerdo con la teoría de la cortesía (Brown y Levinson, 1987), la sociolingüística interaccional (Gumperz y Hymes, 1972), la perspectiva funcionalista (Halliday, 1975, 1979, 1985) y el análisis del discurso (Van Dijk, 1977, 1978, 1980; McCarthy, 1991; Coulthard (ed.) 1994). La secuencia de instrucción se diseñó de acuerdo con el modelo de desarrollado por Camps, (1994) y Dolz, (1994, 1995), y ampliado por otros autores (Camps 1996; 1999, 2001, 2003; Camps y Vilà, 1994; Camps et altri, (eds) 2000); Vilà, 2000; Dolz y Schneuwly, 1998.). Tras impartir la secuencia de instrucción se analizaron las cartas de seis de los alumnos antes y después de la instrucción de acuerdo con el modelo analítico descubierto en la primera parte. Estos análisis arrojaron resultados positivos a los efectos de la instrucción en estrategias de cortesía en cartas de opinión a un periódico en la mayoría de los casos analizados, por lo que la instrucción fue beneficiosa.
Uno de los méritos de este trabajo es que los análisis pre-post se enmarcaron en un proceso de investigación en acción puesto que la investigadora y la profesora fueron la misma persona. Entre los datos recogidos y analizados figuran, además de las cartas de opinión, entrevistas, cuestionarios y el diario de la profesora.
La tesis concluye que el proyecto de escritura de la secuencia de instrucción diseñada se ha mostrado idóneo para el desarrollo de las competencias pragmáticas y discursivas en el medio escrito con alumnos de quinto curso de EOI.
For years the idea that writing in a second language needs a change of perspective has propelled us to look for an alternative way of teaching to write in the context of the Official Language School. Given that language is not only an instrument to represent the world, but above all an instrument to act in it, students need to develop the necessary competences to establish social relationships with people of other languages and cultures. Communication understood as a process of negotiation of meaning among participants makes this change of perspective of our way of teaching writing necessary.
This dissertation belongs to the field of research in writing pedagogy because one of its aims is to contribute to the development of a model of teaching writing in a second language context based on pragmatic theory and focused in a discursive genre, and to find out how to address our pedagogic action so as to make language school students develop more adequate writing skills.
This document surveys a wide state of the art in which a wide range of theories associated to this field are taken into account. Following this an original model is suggested which allows a more thorough and detailed formulation of the problem than previously considered.
This thesis is especially concerned with politeness strategies in letters to the editor. In the first place, fourteen letters written by natives and published in written or digital press were analyzed with the idea of building a pedagogic model of this type of text oriented to teaching contexts. After the analysis a three-part analytic model was devised: beginning, middle and end. And four politeness strategies were selected: inclusive uses, subject erasement, rhetoric questions and mitigators. Later a didactic unit was designed and implemented. One of the main objectives of this thesis has been to test if this type of instruction promoted the use of discursive strategies in written compositions with fifth-year students (Official Language School).
The letters were analyzed according to politeness theory (Brown y Levinson, 1987), interaccional sociolinguistics (Gumperz y Hymes, 1972), functionalist perspective (Halliday, 1975, 1979, 1985) and discourse analysis (Van Dijk, 1977, 1978, 1980; McCarthy, 1991; Coulthard (ed.) 1994). The didactic unit was disigned according to Camps, (1994) and Dolz, (1994, 1995) model, and other authors (Camps 1996; 1999, 2001, 2003; Camps and Vilà, 1994; Camps et altri, (eds) 2000); Vilà, 2000; Dolz y Schneuwly, 1998.). After the implementation of the didactic unit, the letters of six students written before and after the instruction were analyzed according to the analytic model of the first part. These analysis gave postive results to the effect of instruction in politeness strategies in letters of opinion to a newspaper in most cases analyzed, so the instruction was beneficial.
One of the merits of this work is that the pre-post analysis were part of a research action process because the teacher and the researcher were the same person. Among tha data collected and analyzed, besides the letters of opinion, were the interviews with the students, the questionnaires and the teacher's journal.
The thesis concludes that the writing project of the unit designed has been appropriate for the development of the pragmatic and discursive competences in writing with fifth-year students od the Official Language School.

El treball s'insereix en l'àrea de recerca en Didàctica de les Ciències que fa referència a l'estudi i superació de les concepcions alternatives dels estudiants referents al tema de l'estructura dels materials i les transformacions d'unes substàncies en altres. La solució a aquest problema s'ha donat en forma de dues hipòtesis, que es detallen a continuació.La primera hipòtesi fa referència a que els estudiants d'Educació Secundària i Batxillerat tenen importants dificultats en l'aprenentatge de conceptes bàsics de Química, en particular:· Identifiquen a nivell macroscòpic el concepte de substància amb el més general de material.· A nivell microscòpic identifiquen la substància amb un material format per un sol tipus d'àtoms, és a dir, amb els elements.· Com no poden distingir quan tenen una substància o més d'una, no tindran criteris per diferenciar una mescla d'un compost.· Per últim, no tindre criteris per identificar una substància farà que no sàpiguen quan ha tingut lloc un canvi físic o un canvi químic, perquè no poden saber si tenen la mateixa substància inicial o no.Una possible raó d'aquestes dificultats és que l'ensenyament convencional presenta deficiències didàctiques:· Deficiències epistemològiques: Alguns problemes dels estudiants, mostren un paral·lelisme amb els que s'hagueren de vèncer històricament per arribar a l'elaboració dels conceptes de substància i canvi químic. Les solucions donades històricament podrien servir per donar arguments contra les idees errònies dels estudiants.· Deficiències de tipus metodològic i actitudinal, que es fan presents, per exemple, en la visió empirista i ateòrica.· Deficiències conceptuals: L'ensenyament no dóna importància a les dificultats d'aprenentatge mostrades per la recerca, al temps que, mostra errors similars als dels estudiants en aquests aspectes.La segona hipòtesi planteja que, és d'esperar que, un canvi en l'ensenyament, que tinga en compte els problemes detectats per la recerca i els interessos dels estudiants, afavorirà l'aprenentatge. De forma més concreta, es proposa la utilització d'un model d'ensenyament-aprenentatge com investigació orientada, amb orientació constructivista, que tinga en compte:· Extreure els problemes històrics més significatius, per utilitzar-los en l'elaboració de la seqüenciació i organització dels continguts de les unitats didàctiques.· L'establiment d'estratègies d'aprenentatge basades en el model de canvi conceptual, metodològic i actitudinal.· La transformació dels objectius i continguts del currículum en un programa d'activitats com eina didàctica.Els resultats mostrats en la memòria han contrastat aquestes hipòtesis mitjançant diferents dissenys, convergents, variats i múltiples que posen de manifest el que s'ha esmentat, tant a nivell de dificultats d'estudiants com de mancances d'ensenyament. També s'ha posat de manifest que els resultats obtinguts amb grups d'estudiants experimentals que han seguit el mètode d'ensenyament que proposem són millors en tots els casos que els dels grups de control, tant a nivell cognitiu com afectiu. En concret, l'aplicació del currículum que proposem:· afavoreix el desenvolupament conceptual i procedimental de conceptes bàsics.· posa contínuament a l'alumne en situació d'elaborar hipòtesis, refutar idees, construir conceptes... ajudant-lo, reiteradament, a utilitzar raonaments científics, posant en qüestió les evidències de sentit comú.· permet l'organització dels estudiants en grups, que hauran de defensar les pròpies idees davant dels companys afavorint les capacitats metacognitives i les actituds positives dels estudiants dels grups experimentals envers la Ciència estudiada.El treball queda obert a millorar els resultats en alguns aspectes concrets, com la definició d'element, ampliar el tipus d'estudi a altres camps i tractar d'afavorir la participació del professorat en estudis que ajuden a la millora de l'aprenentatge i posen en contacte els resultats obtinguts per la recerca amb el treball que es realitza a l'aula.
This research refers to the study and overcoming of the students' misconceptions about the structure of matter and the chemical reactions. We propose two hypothesis to give an answer to this problem.Our first hypothesis refers to the students' difficulties about the comprehension of some important chemical concepts, particularly:· They identify macroscopically the concept of substance with the more general concept of material.· Microscopically, they identify a substance with a material made only by one kind of atoms, that is to say, the elements.· They don't have any criteria to make differences between a mixture and a compound, so they can't notice when they have the same substance or not, either. Then they can't establish differences between a chemical and a physical change, because they don't know whether they maintain the initial substance or not.We consider that one possible reason for these difficulties is that conventional learning shows didactic deficiencies because they don't take account of the nowadays results in Science Education research. So, our second hypothesis proposes that, a modification in the instruction method can help to overcome the learning difficulties. In order to do that, we propose a model based on a constructivist approach, organised as and oriented research, which can help the learning, starting from these data:· To take out the most significant problems from the history and use them to arrange in sequence and organise the contents of the didactic topics.· To establish learning strategies relied on the conceptual, methodological and actitudinal change method.· To transform the objectives and contents of the curricula into an activity program as a didactic tool which improves the learning process.The results shown in this report have verified our two hypotheses from various convergent, varied and manifold designs which make clear our statements, both as for the students difficulties and the teaching deficiencies. We have also verified that the results obtained with groups of students who have made their training with the model we propose are better than the results obtained by the control groups, both as for the cognitive and emotional level.

The current investigation is aimed to improve the planning, orientation, monitoring, control and evaluation of the autonomous activities which a student must realize with the support of a Virtual Learning Environment (VLE). The chosen subject for this investigation is Physics in the European University of the Atlantic (UNEATLANTICO), which is taught during the first year of Engineering Degrees: Computer Engineering, Industrial Organisation and Agro-Food Engineering. The suggested methodology is based on a five-phase strategy: *Planning *Orientation *Monitoring *Control-evaluation *Assessment The activities of each phase are defined according to pedagogical and techonological aspects. A sample of the strategy's implementation was compiled during a seminar on Physics. The novelty is to disclose the relation between the autonomous activities and its particularities in VLE. In order to corroborate the appropriateness and scientific value of the strategy, experts criterion have been applied. A Iadov Test has been performed to demonstrate the strategy applied during the seminar. On the basis of the obtained results of the methodology and techniques aforementioned, it was performed a methodological triagulation that allowed to reinforce the value of the investigation.
La presente investigación está dirigida a mejorar la planificación, orientación, seguimiento, control y evaluación de las actividades autónomas que se espera que realice el alumno con apoyo del Entorno Virtual de Enseñanza/Aprendizaje (EVE/A) en la asignatura de Física, asignatura que se imparte en la Universidad Europea del Atlántico (UNEATLANTICO) durante el primer año de las carreras de Ingeniería: Ingeniería Informática, Ingeniería de Organización Industrial e Ingeniería de las industrias Agrarias y Alimentarias. Como aporte práctico se propone una estrategia metodológica constituida por cinco etapas: - Planificación - Orientación - Seguimiento - Control-evaluación - Valoración. Las acciones de cada etapa se definen teniendo en cuenta tanto el aspecto pedagógico como el tecnológico. Como muestra de la aplicación de la estrategia se describe su implementación en un seminario de la asignatura de Física. La novedad es haber revelado las relaciones que se dan con carácter de regularidades en la gestión de las actividades autónomas y sus particularidades en los EVE/A. Para corroborar la pertinencia y el valor científico de la estrategia se empleó el criterio de expertos. Se realizó un Test de Iadov para demostrar la factibilidad de la estrategia aplicada en el seminario. A partir de los resultados obtenidos con los métodos y técnicas mencionados se realizó una triangulación metodológica que permitió reforzar el valor de la investigación

En aquesta recerca es dissenyen i analitzen diferents activitats d'aprenentatge que possibiliten un aprenentatge autònom i reflexiu de l'estudiant a mestre d'Educació Física. Durant el darrer curs del període acadèmic es va portar a terme l'experiència, compaginant la formació acadèmica universitària i la pràctica professional amb el Pràcticum. L'autora utilitza una metodologia qualitativa d'enfocament interpretatiu i reconstructiu. Els instruments de la recerca són els escrits dels estudiants de les deu activitats d'aprenentatge, un informe del procés d’aprenentatge de cada estudiant elaborat per la investigadora i el diari de camp de la recercadora. La triangulació metodològica de les dades ha permès comprendre com els participants experimenten, interpreten i reconstrueixen les pròpies pràctiques educatives. L’estructura de la tesi és la següent: Plantejament de la pregunta i objectiu de la tesi, desenvolupament del marc teòric que permet dissenyar la proposta pràctica, en relació als conceptes clau que són: la formació inicial de mestres de primària en Educació Física, l'aprenentatge reflexiu i autònom en l'ensenyament universitari i l'aprenentatge del Pràcticum en Educació Física. L'anàlisi de les dimensions d'estudi: les emocions en la pràctica docent, el procés de reflexió sobre la pràctica docent i la relació teoria i pràctica segons la percepció dels estudiants en la pràctica docent. La tesi es tanca amb les conclusions, propostes de millora, limitacions de l'estudi i perspectives de futur.
This research designs and analyzes different learning activities that enable an independent and reflective learning of the primary Physical Education teaching student. During the last academic year it was carried out the experience, combining the university academic Education and the professional practice with the practicum. The author uses a qualitative research methodology with a reconstructive and interpretive approach. The instruments of research are the writings of the students according to 10 learning activities, a learning process report of each student done by the researcher and the research diary field. The methodological triangulation of data has allowed participants to understand how they test, interpret and reconstruct their own teaching practices. The structure of the thesis is as follows: Question description and aim of the thesis, development of the theoretical framework that allows designing a practical proposal according to key concepts that they are: initial training of primary physical education teaching, reflective and independent university teaching learning and Physical Education learning in the Practicum. The analysis of the study dimensions: teaching emotions, a reflection process about teaching practice and the theory and practice relation according to the student perception during the teaching practice. The thesis ends with the conclusions, the improvement suggestions, the study limitations and the future perspectives.

La present tesi és un treball d'investigació realitzat a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona amb l'objectiu general de: Dissenyar, aplicar i avaluar un PAT universitari amb suport tecnològic a la URV.
L'enfocament metodològic de la investigació s'orienta vers un paradigma qualitatiu interpretatiu, perquè es pretén comprendre, aprofundir i reflexionar vers l'objecte d'estudi i crític, perquè es promou la reflexió i millora, al mateix temps que s'intervé per produir canvis.
S'utilitza la metodologia investigació - acció perquè ens permet estudiar sobre la pròpia pràctica. Quant al tipus de dades amb què es treballa, s'extreu i s'analitza dades mixtes, ja que s'obtenen dades quantitatives i qualitatives.
Com a part de les conclusions més destacades, i fruit dels resultats obtinguts, es concreten els factors i instruments necessaris per a la implantació del PAT a la URV. També es plantegen estratègies rellevants per a la integració del PAT en suport tecnològic a la URV.
This thesis has been developed at the Rovira Virgili University of Tarragona. Its aim is to design, practice and assess an Advisor Formal Program supported by information and communication technology.
The methodological approach focuses on the qualitative and interpretative paradigm in order to understand, analyse and reflect on the object of study, encouraging reflexion and improvement and endorsing changes.
The action-research methodology has been used because it allows us to analyse practice itself. Mixed data have been extracted and analysed for the research as to obtain quantitative and qualitative data.
As part of the most important conclusions and based on the obtained results, the necessary factors and instruments have been defined for the implementation of the Advisor Formal Program at the Rovira Virgili University. In addition, several strategies have been developed to promote the integration of the AFP in technological support at the Rovira Virgili University.

The emergence of Web 2.0 has not only changed the available Web technologies, but also the way people communicate and relate to one another. The growing ubiquity of Web access, and the variety of devices that allow us to interact with it, have made it possible for users to choose the tools and services that better adapt to their needs, providing a means of personalising the learning experience. This Thesis presents the results of my research on the construction and analysis of Personal Learning Environments (PLEs) based on Web 2.0 services in two different contexts, secondary education and higher education. The methodology used was Design-Based Research, by carrying out interventions in practice settings at both secondary education and higher education levels; in the case of secondary education, the environment created fulfilled all the requirements to be considered a Living Lab. These interventions and their successive iterations allowed for a continuous process of data collection and analysis, which was in turn used to modify or create new interventions. The analysis of the data provided evidence of PLEs as tools for learning and acquiring skills, strengthening social interactions, and improvement in the organization and management of content and learning resources, and also helped identify obstacles and barriers, and possible solutions. My original contribution to knowledge is the development of guidelines for using Personal Learning Environments as tools for supporting formal learning, either by teachers or by the learners themselves.
La aparición de la Web 2.0 no sólo ha cambiado las tecnologías Web disponibles, sino también la forma de comunicarnos y relacionarnos con los demás. El creciente acceso a la Web, y la variedad de dispositivos que nos permiten interactuar con ella, han hecho posible que los usuarios puedan elegir las herramientas y servicios que mejor se adapten a sus necesidades, proporcionando así formas de personalizar la experiencia de aprendizaje. Esta tesis presenta los resultados de mi investigación sobre la construcción y análisis de entornos personales de aprendizaje (PLE) basados en servicios Web 2.0, en dos contextos diferentes, educación secundaria y educación superior. La metodología utilizada fue la de diseño basado en la Investigación (Design-Based Research), mediante la realización de implementaciones en entornos reales, tanto en educación secundaria como en educación superior; en el caso de la educación secundaria, el entorno y la comunidad que se crearon cumplieron con todos los requisitos para ser considerados un Living Lab. Estas implementaciones y sus sucesivas iteraciones permitieron seguir un proceso continuo de recopilación y análisis de datos, los cuales se utilizaron para modificar o crear nuevas implementaciones. El análisis de los datos proporcionó evidencias de los PLE como herramientas para el aprendizaje y la adquisición de habilidades, el fortalecimiento de las interacciones sociales, y la mejora en la organización y gestión de contenidos y recursos de aprendizaje, y también ayudó a identificar obstáculos y barreras, y posibles soluciones. Mi contribución original al conocimiento es la elaboración de directrices para el uso de entornos personales de aprendizaje como herramientas para apoyar el aprendizaje formal, ya sea por parte de los profesores o de los propios alumnos.

Es presenta una experiència de modelització realitzada en alumnes de primers cursos d'enginyeria tècnica. La investigació neix arran de la insatisfacció proporcionada per l'ensenyament tradicional de les matemàtiques. En concret la manca d'aplicacions en els currículums de matemàtiques i l'excessiu formalisme.
En aquest context, s'analitza l'evolució del procés d'aprenentatge d'un grup d'alumnes sotmesos a experiències de modelatge. L'experiència, desenvolupada a l'Escola Universitària Politècnica de Vilanova i la Geltrú (UPC), es concreta en el disseny i aplicació del que anomenem unitats didàctiques i projectes. Les unitats didàctiques són treballs dirigits i desenvolupats a les aules, siguent els projectes activitats desenvolupades fóra de les aules i una component important de recerca per part de l'alumne.
La tesi planteja una articulació del contingut de la matemàtica que afavoreixi la perspectiva interdisciplinària i el pensament creatiu, utilitzant i descobrint coneixements matemàtics fonamentals per a un enginyer, mitjançant el plantejament de problemes reals. També implica un canvi substancial en la metodologia, que adquireix una vessant heurística alhora que fa servir tècniques de modelatge matemàtic, utilitza nous recursos i replanteja els processos d'avaluació. Es demostra que la metodologia es una eina d'aprenentatge eficient, els alumnes aprenen d'una manera dirigida i espontània, veuen la utilitat del que aprenen i els estudiants adquireixen una actitud creativa. La metodologia pressuposa un canvi fonamental en la concepció del rol del professor i del seu perfil formatiu, i la preparació conceptual i emergent de material.
We present a modelling experience developed with first year students of technical engineering. Our investigation is motivated by the unsatisfactory state of affairs produced by the traditional way of teaching mathematics, namely the lack of applications and the excessive level of formalism. In this context, we analyse the learning process of a group of students exposed to modelling experiences.
The work, developed at the Escola Universitària Politècnica de Vilanova i la Geltrú of the Universitat Politècnica de Catalunya, consists in the design and implementation of what we call didactic units and projects. The didactic units are exercises supervised and performed in the classroom, while the projects are developed outside the classroom and imply an important level of research activity for the student.
This thesis presents a proposal for the teaching of mathematics directed to the interdisciplinary work and the creative thought, using and discovering the mathematical contents that are most fundamental for an engineer, analysing real life problems. It implies a substantial change in methodology, using more heuristic reasoning and mathematical modelling techniques, taking advantage of the new resources available today and rethinking the evaluation process.
We show that our methodology is an efficient learning tool: the students learn in a natural way, realise the usefulness of what they learn and develop a creative attitude. The methodology requires a fundamental change in the role of the instructor and his formative career, and the conceptual and continuously evolving preparation of the teaching materials.

In recent years with the emergence of new technologies, physics education has evolved towards more flexible and modern praxis. The master class where the teacher stands as main protagonist has been giving way to models in which the student is more participatory. There are different strategies that lead back these traditional channels toward more cooperative environment among students. Even textbooks have evolved into better resentations, better illustrations, clarity in the presentation of concepts, etc. This change has taken place only in form but not in substance. Throughout the years of teaching at the university it is found that students begin their studies with a set of misconceptions which are repeated year after year. This deficit is due to the progressive lack of the student interest and sometimes due to the too large extension of the programs to be covered. One of the most significant facts is that the Newton's third law it has been assimilated incorrectly. A well-known example is the one of the normal-weight forces in a block of m mass, where the student confuses the forces with an action-reaction pair. And the problem is that this fact is always repeated and there is no perception of changing the praxis to amend the error. The praxis carried out in different scenarios, both in text books as on internet, encourages students to acquire a misconception of the law. In this paper it is realized a full detailed study of the different reasons in which the students are "tempted" to acquire this wrong concept and it is proposed a methodology for students to acquire a cognitive model. The methodology proposed is based on crumbling the process of solving exercises on more basic stages which allow the students learn to learn, that is to say, strengthen their metaknowledge. It's about to use the same protocol to realize every exercise of dynamics, always applying the same steps and do that to reinforce its cognitive model. It means introducing a change in the praxis, different to the rest of scenarios: when building the diagram of free body for the various elements of the system, there is an obligation to indicate always the pair of action and reaction forces, although some of them would be irrelevant. This repetitive process in which every time that an interaction is analyzed it is indicated the pair of forces, allows to reinforce and learn the truly meaning of Newton's third law. The usual praxis that omit some of the pair of forces due to they are not necessary for the analytical study, induces students to ambiguities and wrong extrapolations. This new praxis is a significant change in the habits of teachers but ensures that students who follow this methodology, will completely abandon all the misconceptions and also will allow them to face new exercises without any difficulty, as they have learned to learn. The difference eradicates in the perspective of the students that until now was to see the exercises as different from each other and they did not have any method to solve them. They rely too much on the visual and mimetic comparison with prior exercises. With the new methodology, the students will see all the exercises as the same and will resolve them with a very strong pattern which will achieve their goal without any kind of effort. The commitment for this methodology allows us to break this conceptual error, whereas if we continue with traditional praxis, it is possible that our students complete their studies with these misconceptions, and if they become teachers, they will transmit their misconceptions to future generations and so on to infinity.
En los últimos años y con la aparición de las nuevas tecnologías, la enseñanza de la física ha ido evolucionando hacia praxis más flexibles y modernas. La clase magistral en que el profesor se erige como gran protagonista ha ido cediendo terreno hacia modelos en los que el alumno sea más participativo. Hay diversidad de estrategias que reconducen estos cauces tradicionales hacia entornos más cooperativos entre los alumnos. Incluso los libros de texto han evolucionado hacia mejores presentaciones, mejores ilustraciones, mayor claridad en la exposición de conceptos, etc. Este cambio ha tenido lugar solo en la forma pero no en el fondo. A lo largo de los años de docencia en la universidad se detecta que los alumnos inician sus estudios con un conjunto de conceptos erróneos y que además se van repitiendo curso tras curso. Generalmente se atribuye este déficit a la falta de interés progresivo del alumno y en ocasiones a que los programas que se deben cubrir son demasiados extensos. Uno de los hechos más significativos consiste en que la tercera ley de Newton se ha asimilado de forma incorrecta. Es bien conocido el ejemplo de las fuerzas peso y normal en un bloque de masa m, donde el alumno confunde a dichas fuerzas con una pareja acción-reacción. Este hecho se viene repitiendo año tras año y no se vislumbra ningún cambio de praxis para poder subsanar este error. La praxis que se lleva a cabo en distintos escenarios, ya sea en libros de texto como en internet, favorece que el alumno adquiera un concepto equivocado de dicha ley. En este trabajo se realiza un estudio detallado de los distintos motivos por los cuales se "tienta" al alumno a adquirir este concepto de forma errónea y se propone una metodología para que el alumno adquiera un modelo cognitivo. La metodología que se propone se basa en desmenuzar el proceso de resolución de los ejercicios en etapas más básicas que permiten al alumno aprender a aprender, es decir reforzar su metaconocimiento. Se trata de realizar todos los ejercicios de dinámica con el mismo protocolo, aplicando siempre los mismos pasos y reforzando así su modelo cognitivo. Para ello se introduce un cambio de praxis distinta al resto de escenarios: cuando se construye el diagrama del cuerpo libre para los distintos elementos del sistema se obliga a indicar siempre la pareja de fuerzas de acción y reacción, aunque alguna de ellas no resulte relevante. Este proceso repetitivo en el cual cada vez que se analiza una interacción se indica siempre la pareja de fuerzas, permite comprender y aprender el verdadero significado de la tercera ley de Newton. Las praxis habituales que omiten alguna de las parejas por no ser necesarias para el estudio analítico inducen al alumno a ambigüedades y extrapolaciones erróneas. Esta nueva praxis supone un cambio importante en las costumbres de los docentes pero garantiza que el alumno que sigue esta metodología abandona por completo todas las ideas erróneas de las que adolece y además le permite enfrentarse a ejercicios nuevos sin ningún tipo de dificultad, puesto que ha aprendido a aprender. La diferencia radica en que la perspectiva del alumno hasta ahora consistía en ver a los ejercicios como distintos entre ellos y no disponía de ningún método para resolverlo. Se apoya demasiado en la mimética visual y comparativa con otros ejercicios anteriores. Con la nueva metodología le permite ver a los ejercicios todos por un igual y los resuelve siguiendo un férreo patrón que le permite alcanzar su objetivo sin ningún tipo de esfuerzo. La apuesta por esta metodología permite romper este error conceptual, mientras que si seguimos con las praxis tradicionales nuestros alumnos pueden terminar sus estudios con todavía dichos errores y si se dedican a la enseñanza los transmitirán a las generaciones futuras y así hasta el infinito.

La present tesi doctoral explora diversos aspectes del procés de desenvolupament iteratiu d’una seqüència per a l’ensenyament i aprenentatge sobre propietats acústiques dels materials. Les diferents publicacions que formen part del compendi de la tesi posen en relleu les diferents etapes d’aquest procés: disseny, implementació, avaluació, refinament i contribució als principis de disseny. Identificar quines accions es duen a terme en cadascuna d’aquestes etapes i amb quins criteris i metodologies és el focus d’aquesta tesi. Aquesta recerca parteix de la convicció de que és possible promoure l’aprenentatge d’aquest contingut amb alumnes de secundària, integrant coneixement generat per la recerca i l’experiència dels professors, establint lligams entre els àmbits de la innovació i la recerca. Aquesta tasca, però, està lluny de ser òbvia, ja que interpretar i implementar eficientment els resultats de la recerca a la pràctica educativa no és immediat. És per això que aquesta tesi es centra en analitzar el desenvolupament iteratiu d’una seqüència d’ensenyament i aprenentatge per millorar la qualitat de la mateixa, entenent per qualitat una sèrie de criteris avaluables com la validesa, la utilitat i l’eficàcia. Per portar a terme aquest estudi, es van analitzar les observacions d’aula i les produccions escrites de diferents poblacions d’alumnes de 4t d’ESO al llarg de la implementació de cada versió de la seqüència d’ensenyament i aprenentatge durant tres cursos consecutius. També es van tenir en compte les notes de les reunions del grup de dissenyadors del material, del qual formaven part investigadors en didàctica de les ciències i professors de secundària que van implementar el material a les seves classes. L’anàlisi d’aquest conjunt de dades ens ha permès caracteritzar el procés de refinament de la seqüència i descriure la dinàmica de desenvolupament de models conceptuals per part dels alumnes, tot avaluant la influència de determinades activitats de la seqüència dissenyada.
The present doctoral dissertation explores diverse aspects of the process of iterative development of a teaching – learning sequence on the acoustic properties of materials. The different publications that are part of the compendium of the thesis focus on different stages of this process: design, enactment, evaluation, refinement and contribution to the design principles. Identifying which actions are carried out in each of these stages and which criteria and methods are used is the focus of this thesis. This research study is based on the conviction that it is possible to promote secondary school students’ learning of this content, integrating research-generated knowledge and teachers’ experience, establishing links between the arenas of innovation and research. Nevertheless, this task is far from being obvious since interpreting and effectively implementing research results in educational practice is not immediate. For this reason, this thesis is focused on analysing the iterative development of a teaching – learning sequence in order to enhance its quality, understanding it as a set of assessable criteria such as validity, practicality and effectiveness. With the purpose of carrying out this study, we analyzed classroom observations and written productions from different samples of 15-16 year-old students throughout the enactment of each version of the teaching – learning sequence during three consecutive academic years. We also took into account the notes taken during the meetings of the designer group, which was formed by researchers in science education and secondary school teachers who implemented the material in their classes. The analysis of these data allowed characterizing the process of refinement of the teaching sequence and describing the dynamics of students’ development of conceptual models, evaluating the influence of certain activities of the designed teaching sequence.

Pensar en un ensenyament de les ciències socials que apropi l’alumnat a temes de l’actualitat i a la pròpia realitat demanda un plantejament que incorpori situacions rellevants i significatives que li permeti interpretar el present i participar en la construcció del futur. Aquesta premissa suposa un replantejament de la pràctica docent cap a una adequació dels continguts curriculars, des d’una perspectiva crítica i controvertida. Així com, convertir el treball dels nois i noies a l’aula en un instrument per a la construcció de coneixement social amb la incorporació de temes que els ajudin en la construcció de conceptes. La frontera, concepte propi de les ciències socials, esdevé l’objecte de la nostra recerca que vam iniciar amb un estudi del fenomen fronterer a partir de les aportacions d’experts en la frontera. El disseny del marc metodològic ens va servir per l’elaboració de seqüencies didàctiques centrades en la seva explicació i per arribar-ne a la comprensió a partir de situacions problema, donant-li significat amb la inclusió de conceptes relacionats. En tractar-se d’una recerca de l’àmbit de la Didàctica de les Ciències Socials vam optar per un paradigma sociocrític i una metodologia mixta, tot i que, ha estat la qualitativa on hem sustentat, fonamentalment, l’anàlisi i interpretació de les dades obtingudes per identificar de quina manera els problemes socials rellevants i la controvèrsia social intervenen en la conceptualització de la frontera. Per a la recollida d’evidències que ens ajudessin a corroborar les preguntes, els objectius i els supòsits de la recerca vam optar per la utilització de tres instruments: el qüestionari semiestructurat, l’elaboració de textos i el focus group. La combinació d’aquests instruments ens va permetre obtenir dades en tres moments de la investigació: abans d’iniciar l’aplicació de la proposta didàctica, durant la implementació a l’aula de les seqüències didàctiques i un any després. Aquesta estructura ens servia per conèixer de quina manera l’alumnat anava incorporant coneixement social en l’explicació de la frontera i, a més, ens permetia determinar la persistència de la conceptualització en el temps. La proposta didàctica, també, incorporava un model metodològic on els nois i noies esdevinguessin els protagonistes del propi aprenentatge a partir de la combinació de treball individual, per parelles, en grup col·laboratius i amb el grup classe. En definitiva, es tractava de analitzar i interpretar situacions problema de temes de l’actualitat on hi és present la frontera a partir de la reflexió personal i el diàleg i el debat amb els companys fent ús del coneixement social adquirit.
To think in a Social Studies teaching that approaches the students to topical issues and the current reality, an approach which includes relevant and significant situations that allows to the students to interpret the present and to participate in the construction of the future is necessary. This premise suppose a reassessment of the teaching activity towards curriculum adaptation contents, from a critical and controversial perspective. Also to transform the students class work in an instrument for the social studies knowledge construction incorporating topics that help them to construct concepts. The border, own concept on the social studies, became the aim of our research that we have started with an study of the border phenomenon from the contributions of border experts. The methodological frame drawing served us to elaborate teaching sequences focused in their own explanation and to achieve its understanding since the problem-situation giving meaning including related concepts. Because it is a research based on Social Studies Teaching field we chose a socio-critical paradigm and mixed methods, even the qualitative has been the one where we have supported the most, the analysis and the interpretation of the figures obtained to identify in which way the relevant social problems and the social controversy take part in the border conceptualization. In order to collect evidences which help us to corroborate the research questions, aims and assumptions we decided to use three resources: semi-structured survey, text elaboration and focus group. The combination of these tools allowed us to obtain figures in three different moments of the investigation: before to start the teaching proposal, during the class application and after a year. This structure serve us to know how the students have been incorporating the social knowledge in the border explanation and moreover, it allows us to determine the persistence of the time conceptualization. The didactic proposal also incorporates a methodological model where the students became the protagonist of their own learning based on the combination of independent work, work in couples, collaborative groups and class group work. To sum up, it deals with the analysis and interpretation of problem situation topics of interest where the border topic appears from the self-reflection, dialogue and debate between colleagues making use of the social knowledge acquired.

La implantació de l'EEES ha plantejat profundes transformacions en l'educació superior al posar l'atenció en el procés d'aprenentatge de l'estudiant en lloc d'estar, com fins ara, focalitzat en el procés d'ensenyament del professor. El nou paradigma suposa un canvi en l'avaluació dels processos d'ensenyament i aprenentatge i demanda una nova manera d'actuar orientada a una educació que posicioni l'aprenentatge i l'estudiant en un lloc central (Sangrà et al., 2004). El rol de l'estudiant i del docent han de canviar, l'estudiant ha d'adoptar una actitud activa i el docent ha de guiar, orientar i assessorar l'activitat realitzada per l'estudiant (Pozo Municio et al., 2006). Promoure aquests comportaments en els participants de l'activitat educativa no és senzill. Nombrosos estudis mostren que si es canvia cóm s'avalua i què s'avalua es possible canviar la manera d'aprendre de l'estudiant. Un model educatiu que posa a l'estudiant en el centre del procés d'aprenentatge ha d'estructurar-se al voltant d'una avaluació contínua, que no tingui lloc únicament al final del procés d'aprenentatge sinó durant el mateix, que proporcioni informació útil a l'estudiant amb la finalitat de millorar quan encara si és a temps (Gibbs & Simpson, 2004). Set de les deu condicions que segons Gibbs i Simpson ha de complir un sistema d'avaluació continuada per afavorir un aprenentatge efectiu, fan referència al feedback proporcionat pels professors a les activitats realitzades per l'estudiant durant el procés d'avaluació, ara bé, un feedback sense una resposta per part de l'estudiant és totalment improductiu per a l'aprenentatge (Laurillard, 2002). L'estudiant l'ha de llegir i aplicar, i aquest punt suposa que el feedback no només ha d'estar ben elaborat i facilitat a temps per poder ser aprofitat, sinó que també ha de promoure la capacitat d'autoregulació de l'estudiant (Nicol & Macfarlane-Dick, 2006) per aconseguir que l'alumne es comprometi amb el seu aprenentatge. Tenint en compte el creixement exponencial que estan tenint el cursos virtuals, i que s'espera continuï (Allen, Seaman, & Garret, 2007), la retroalimentació és una necessitat. Per tant, sha d'aprofundir en el feedback docent o instructor feedback com estratègia factible per donar cabuda a un ventall més ampli de matèries i tipologies d'activitats d'avaluació continuada. Promoure l'estratègia del instructor feedback en aules amb una elevada ràtio professor/estudiant és un repte important. En aquest context la present tesi doctoral s'ha proposat identificar aquells factors que contribueixen a implantar de forma efectiva el feedback individual realitzat pel professor en un entorn online asíncron, tant des de l'òptica de l'estudiant com del professorat. Per això ha donat resposta a les següents preguntes de recerca: 1) Quina opinió té l'alumnat del feedback personalitzat promogut pel docent en un entorn virtual? I més concretament, quina caracterització fa del feedback rebut? I, quines variables considera rellevants al valorar el feedback com a satisfactori?; i 2) Quina experiència ha tingut el professorat d'un entorn virtual al proporcionar un feedback personalitzat? I més concretament, quina opinió té del feedback personalitzat? Quins obstacles ha tingut? I quina relació s'estableix amb el temps invertit per comentari?
The EHEA has brought profound changes in higher education to bring attention to the process of student learning instead of being, as before, focused on the teaching of the teacher. The new paradigm is a change in the assessment of teaching and learning, and demand a new way of acting oriented education and learning which places the student in a central place (Sangrà et al., 2004). The role of the student and the teacher must change, students must take an active attitude and the teacher must guide, advice and guide the activities carried out by the student (Municio Pozo et al., 2006). To promote these behaviors in participants of educational activity is not easy. Numerous studies show that changing how we assess and what we asses it is possible to change the way students learn. An educational model that puts the student at the center of the learning process should be structured around a continuous assessment, which takes place not only at the end of the learning process but during it, that provides students with useful information to improve when if even for a time (Gibbs & Simpson, 2004). Seven of the ten conditions according to Gibbs and Simpson must meet a system of continuous assessment to promote effective learning, refer to the feedback provided by teachers in the activities of the student during the evaluation process, however, feedback without a response from the student is totally unproductive learning (Laurillard 2002). The student must read and be applied, and this point means that the feedback should not only be well prepared and provided in time to be used, but also the ability to promote student self-regulation (Nicol & Macfarlane-Dick, 2006) to ensure that students are committed to learning. Given the exponential growth that the online courses are taking, and is expected to continue (Allen, Seaman & Garrett, 2007), feedback is a must. Therefore, it should deepen the instructor feedback feasible strategy to accommodate a wider range of subjects and types of activities of continuous assessment. To promote the strategy of classroom instructor feedback with a high ratio teacher / student is a challenge. In this context, this thesis has been proposed to identify those factors that contribute to effectively implement the personalised feedback made by an individual teacher in an online environment asynchronous, both from the perspective of the student and the teacher. So for this I have responded to the following research questions: 1) What do students think of personalised feedback promoted by the teacher in a virtual environment? And more specifically, what makes characterization of the feedback received? And, what variables do students consider relevant to assess as satisfactory feedback?; and 2) What experience have a virtual teachers had to provide personalised feedback? And more specifically, what opinion do they have of personalised feedback? What obstacles have they had? And what is the relationship with the time taken to comment?

La pregunta principal d’aquesta recerca és com es relacionen la confiança matemàtica, l’aprenentatge matemàtic i l’efecte del feedback en un context d’aprenentatge de matemàtiques en línia. Aquesta recerca s’emmarca en el context de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Els estudiants de la UOC són persones adultes amb responsabilitats laborals i familiars que necessiten la flexibilitat de lloc i temps que els proporciona estudiar una titulació de forma no presencial. A més, els estudiants reprenen els seus estudis després d’un temps de desvinculació del món acadèmic. Així, la incorporació de les TIC a l’aprenentatge pot suposar una dificultat per a aquests estudiants que provenen d’una experiència educativa tradicional de paper i llapis. Però en l’aprenentatge de matemàtiques en línia ens trobem amb altres dificultats específiques. Per exemple, el nivell dels coneixements matemàtics previs dels estudiants és divers, donat que els estudiants poden provenir de diferents titulacions i sovint hi ha mancances en el domini dels conceptes bàsics de matemàtiques. El context concret d’aquesta recerca és l’assignatura Iniciació a les Matemàtiques en Enginyeria de la UOC, una assignatura de matemàtiques en línia per a l’aprenentatge de continguts bàsics de matemàtiques. L’assignatura està estructurada en dos blocs: Àlgebra i Anàlisi. Amb aquesta recerca volem comprendre i estudiar elements i variables vinculats al procés d’aprenentatge d’una matèria d’aquesta naturalesa en un entorn virtual, concretament: l’efecte del feedback que rep l’estudiant i la seva confiança matemàtica. La motivació d’estudiar l’efecte del feedback rebut per un estudiant sorgeix arran de l’anàlisi dels resultats d’una innovació docent en una assignatura de matemàtiques en línia d’estudis d’enginyeria. Una de les conclusions principals d’aquesta anàlisi és que la incorporació d’una eina de feedback automàtic i immediat, tant en activitats d’avaluació com de pràctica, comporta una disminució important de l’índex d’abandonament de l’assignatura. Observar aquesta disminució ens va empènyer a intentar comprendre quin és, i de quins factors depèn, l’efecte del feedback amb contingut matemàtic en l’aprenentatge d’un estudiant. D’altra banda, basant‐nos en l’experiència personal en l’ensenyament de matemàtiques en línia, considerem que el factor afectiu té un paper essencial en l’aprenentatge de matemàtiques. Concretament, hem definit i estudiat la confiança matemàtica de l’estudiant. En un context presencial s’accepta que els aspectes afectius tenen un rol central en l’aprenentatge de matemàtiques i hi ha força investigacions de Didàctica de les Matemàtiques sobre processos d’aprenentatge centrades en aspectes afectius. En el context de l’educació en línia, però, és un aspecte escassament abordat des d’una aproximació teòrica. Aquesta recerca vol contribuir, també, a la comprensió i definició d’aspectes afectius en l’aprenentatge de matemàtiques en línia. Alguns dels resultats més rellevants d’aquesta tesi són: a) l’establiment de tres perfils d’estudiant en relació a la confiança matemàtica i l’aprenentatge matemàtic; i b) indicis de relació entre els perfils d’estudiant i l’efecte del feedback. Hem observat l’efecte del feedback respon a una realitat complexa més vinculada a la combinació de factors afectius i cognitius en connexió amb l’establiment d’objectius, que no pas a un sol d’aquests factors.
The aim of this research is to study the relationship among mathematical confidence, mathematics achievement and the effect of feedback when learning mathematics online. The context of this research is the Open University of Catalonia (UOC). UOC students are adults with familiar and working commitments who need the time and location flexibility provided by a virtual environment. Moreover, the students start again their studies after some time dissociated from the academic world. Thus, the incorporation of ICT to learning can be a difficulty for students who have mainly learned in a traditional education based on paper and pencil. But learning mathematics online can trigger other specific difficulties. For instance, the mathematics background of the students is diverse and usually they do not master basic mathematics concepts. The specific context of this research is the subject Introduction to Maths for Engineering at UOC, an online course of mathematics that aims to learn basic mathematical concepts. This subject is organized in two sections: Algebra and Analysis. With this research we want to understand and to study two elements associated to the mathematics learning process in a virtual environment: the effect of feedback received by a student and his mathematical confidence. The motivation for studying the effect of feedback received by the student is based on the results of the analysis of a teaching innovation in an online mathematics subject for engineers. One of the main conclusions of this analysis is that the incorporation of an automatic and immediate feedback tool, in practical activities and exams, lead to an important decrease of dropout rates. This decrease leads us to try to understand which the effect of the feedback on mathematics learning is and which factors are involved. Based on our personal experience in online mathematics teaching, we think that the affective factor is essential in learning mathematics. Specifically, we define and study mathematical confidence. In a face‐to‐face context, it is accepted that affective issues play an important role in learning mathematics and a lot of research in Mathematics Education on learning processes focuses on affective issues. However, in a virtual context this is rarely studied. This study aims to contribute to a better understanding and definition of affective concepts in online mathematics learning. Some of the relevant results of this research are: a) the definition of three student profiles in relation to mathematical confidence and mathematics achievement; and b) evidences of relationship among the student profiles and the effect of feedback. The effect of feedback is a complex issue related to the combination of affective and cognitive factors linked to the student goals, instead of being related only to one of these factors.

Aquesta recerca qualitativa, en la qual la investigadora també fa de docent, vol oferir un marc teòric i pràctic sobre l’avaluació de la creativitat de les produccions escrites des de la didàctica de la llengua i la literatura. En la part experimental, la interpretació de les dades obtingudes d’una mostra d’estudiants adults, de professors de les diverses etapes educatives i d’experts en escriptura creativa d’ensenyaments reglats i no reglats ofereixen una fotografia de les creences i les actuacions de la comunitat educativa sobre l’avaluació de la creativitat. El treball també proposa, abans de presentar les conclusions, alguns suggeriments didàctics per aplicar tant a les proves certificatives com als productes escrits produïts a l’aula de llengua i literatura.
This qualitative research, in which the investigator is also the teacher, wants to offer a theoretical and practical framework about the evaluation of the creativity of written work from the field of didactics of language and literature. In the experimental part, the interpretation of the data obtained from a sample of adult students, teachers of different educational stages, and experts in creative writing from regulated and non- regulated teaching methods offer a snapshot of the beliefs and behaviour of the educational community with respect to the evaluation of creativity. This study also proposes, before presenting the conclusions, some didactic suggestions to apply to certificate exams as well as to written work produced in the language and literature classroom.

Aquesta tesi té com a objectius definir el concepte de participació crítica, identificar i analitzar com s’ensenya i s’aprèn a participar i fer algunes propostes per millorar aquest ensenyament- aprenentatge. A partir de l’estudi del cas “Les Audiències Públiques als nois i les noies de Barcelona” (un programa municipal d’educació per la ciutadania), s’han aplicat els mètodes mixtes per recollir i analitzar dades provinents de 112 alumnes, 6 professors, 3 professors d’universitat i 2 tècnics educatius de l’ajuntament de Barcelona. Les dades es van recollir per mitjà d’entrevistes, qüestionaris i observacions i es van analitzar quantitativa, qualitativa i dialècticament. D’acord amb tots els col·lectius implicats, es pot ensenyar a participar críticament mitjançant la combinació d’activitats d’aprenentatge comunitari amb les discussions a l’aula sobre temes controvertits, especialment aquells vinculats a la política i al poder. Els resultats també indiquen que els programes d’educació per la ciutadania i les finalitats del professorat poden tenir un impacte en l’aprenentatge de participació que realitza l’alumnat
The aims of this dissertation are to identify and analyse the nature of critical participation education and also to make proposals for improving critical participation teaching and learning in Barcelona (Spain). Rather than focusing solely on questions of how electoral participation might be learned, this case study pushes further to also think critically about the meanings, the proposals and the limitations of critical participation education. In this case study, focus on a citizenship educational program placed in Barcelona, data collection was done with a sample composed of 112 students, 6 teachers, 2 educational local political authorities and 3 teachers’ educators by means of interviews, observations and questionnaires. Data analyses were done using mixed methodology based on pre-experimental, qualitative analysis and dialectical inquiry. The results suggest that critical participation can be taught and learned in classrooms through a combination of class discussions about controversial, political and power issues and community-learning activities. They also suggest that teachers’ understandings of educational aims and the design of citizenship programs can have an impact in students.

La tesi que presentem té com a objectiu fonamental estudiar la contribució de les pràctiques d'ensenyament i aprenentatge a l'aprenentatge del pensament crític. Per portar a terme aquesta proposta, la recerca analitza els dispositius d'ajut a l'aprenentatge o com exerceixen la influència educativa professors que declaren que ensenyen als seus alumnes a pensar críticament a Secundària. Des d'aquesta perspectiva, en aquesta recerca s'estudien les representacions de tres professors d'Educació Secundària Obligatòria de l'àrea de Ciències Socials sobre l'ensenyament del pensament crític; però, atès que no és possible que aquestes tinguin una traducció directa en la pràctica educativa a l'aula, la recerca es centra en la identificació i en l'anàlisi de les característiques de la influència educativa que exerceix el professor en el marc de l'activitat conjunta a l'aula i en la seva possible contribució a l'aprenentatge del pensament crític.
La tesi situa l'anàlisi de l'aprenentatge del pensament crític en l'Etapa d'Educació Obligatòria, ja que correspon a aquesta etapa culminar el procés d'aprenentatge d'aquesta capacitat complexa iniciat en les etapes anteriors i de la que cal garantir la seva consecució al final del període obligatori d'educació. També la tesi centra l'anàlisi del procés d'ensenyament i aprenentatge del pensament crític en l'àrea de ciències socials ja que, malgrat es tracti d'un aprenentatge al que s'ha de contribuir des de les diferents àrees que composen el currículum en aquesta etapa, existeix un cert consens en atribuir a l'àrea de ciències socials la funció de contribuir específicament a la consecució de la capacitat de pensar críticament sobre temes socials, culturals i personals rellevants. Aquesta tesi estudia el desenvolupament de propostes instruccionals de professors de secundària que afirmen treballar el pensament crític i que poden explicitar els criteris base de concreció de la seva proposta i del seu desenvolupament a l'aula.
El treball d'investigació que presentem aborda l'estudi de l'ensenyament i aprenentatge del pensament crític des d'una perspectiva socio-cultural. En aquest cas, el nucli clau de l'estudi és l'activitat conjunta de professor i alumnes entorn a una tasca o activitat d'aprenentatge en què es concreta l'ensenyament i aprenentatge a l'aula i al llarg dels períodes temporals més o menys llargs i educativament significatius. Aquesta perspectiva reconeix la importància creixent atribuïda a l'anàlisi del discurs educatiu a l'aula, com una de les claus per entendre els processos d'ensenyament i aprenentatge i com un dels elements fonamentals de l'activitat conjunta.
La perspectiva constructivista-sociocultural adoptada, comporta centrar l'anàlisi dels processos d'ensenyament i aprenentatge en l'anàlisi del seu nucli essencial i característic: la interactivitat. L'element base de l'estudi és l'anàlisi de l'activitat conjunta i, en conseqüència, l'anàlisi o l'estudi dels dispositius educatius que es concreten en el marc de la relació professor-alumne-contingut per orientar, sostenir i guiar l'activitat de construcció del coneixement del pensament crític de l'alumne. En aquest sentit, la tesi parteix dels avenços dels darrers anys, per una banda, l'estudi dels processos d'ensenyament i aprenentatge a l'aula que, a diferència d'aproximacions anteriors, han tingut en compte la complexitat d'aquests processos i de la seva dinàmica i per l'altra banda, l'ús de metodologies d'anàlisi i d'estudi capaces de respondre a les exigències plantejades per la naturalesa i característiques de l'objecte d'estudi.
The thesis that we presented has as main objective to study the contributions of the teaching and learning process of the critical thinking. In order to carry out this proposal, the research analyzes like the professors, who declare to teach to their students to think critically in Secondary, exert the educative influence.

From this perspective, in this research we analyse the representations of three teachers of Obligatory Secondary Education of the Social Sciences area on critical thinking; but, since it is not possible that these have a direct translation in the educative practice in the classroom, the research is centred in the identification and the analysis of the characteristics of the educative influence that within the framework the professor of the joint activity to the classroom and in its possible contribution to the learning of the critical thought.

The thesis put the analysis of the learning of the critical thought in the Secondary Obligatory Education because from this stage corresponds to culminate the process of learning of this complex capacity initiated in the previous stages and of which is necessary to guarantee his consecution at the end of the obligatory period of education. Also the thesis centres the analysis of learning and teaching process of the critical thinking in the social sciences, although it is a learning to which it is due to contribute from the different areas who compose the curriculum in this stage, exists a certain consensus in attributing to the social sciences the function to contribute specifically to attaint of the capacity to think critically on social, cultural and personal subjects. This thesis studies the development of instructional proposals of professors of secondary whom they affirm to work the critical thinking and who can specify the criteria bases of their proposal and its develop on the classroom.

La recerca de tesi doctoral, "Aprenentatge i comprensió dels nombres enters: Estudi de significats construïts per alumnes de 15 i 16 anys", s'inscriu en l'àrea de coneixement d'educació matemàtica, dins del domini d'estudis sobre l'aprenentatge matemàtic dels estudiants. El context de la recerca és un grup d'estudiants d'una escola catalana de secundària en el seu procés d'aprenentatge dels nombres enters. Aquest és un context empíric proper que serveix per comprendre els significats que els estudiants d'aquestes edats construeixen al voltant dels nombres enters, les seves propietats i operacions. La pregunta que guia la recerca és la següent: ``Com comprenen els nombres enters un grup d'alumnes de tercer d'educació secundària obligatòria?" Per tal de donar resposta a la pregunta, es planteja una estratègia d'anàlisi centrada en l'assoliment dels següents objectius: 1) Identificar significats atribuïts als nombres enters atenent a la seva estructura i a la polisèmia del signe $-$ ; 2) Relacionar alguns d'aquests significats mitjançant la construcció de patrons de comprensió. S'infereix la rellevància donada a la diversitat de significats del signe $-$, d'una banda, i a la caracterització d'aspectes de la comprensió dels estudiant, de l'altra. L'estratègia d'anàlisi segueix una lògica qualitativa en la interpretació de respostes a qüestionaris i a entrevistes basades en qüestionaris. Els supòsits per al disseny de qüestionaris i d'entrevistes es prenen de la literatura en l'àmbit de l'ensenyament i aprenentatge dels nombres enters. Es té també en compte el coneixement de la trajectòria curricular seguida pels alumnes participants fins el moment de la recollida de dades, molt particularment dels continguts vinculats a la introducció dels nombres enters i a la seva progressiva consolidació. Amb tot, es pensen preguntes que ajudin a refinar, a confirmar i eventualment a rebatre les expectatives sobre el grau de comprensió d'aquests continguts. En aquest punt, doncs, el disseny dels instruments de recollida de dades és una fase clau de la recerca. Després de l'anàlisi específica de qüestionaris i d'entrevistes i de l'anàlisi creuada i global posterior, s'obtenen resultats sobre aspectes dels nombres enters que semblen especialment difícils de comprendre. Hi ha, per exemple, estudiants que desenvolupen maneres de re-significar nombres enters negatius a nombres naturals no enters a fi de simplificar tècniques d'operació, amb el corresponent risc de pèrdua del significat original de la tasca. En general, hi ha una tendència a no utilitzar llenguatge algebraic en aquelles tasques on els nombres enters es poden representar així. També hi ha una tendència generalitzada a un ús matemàticament ambigu del zero. Aquests i d'altres resultats són el punt de partida de l'elaboració de patrons de comprensió. La caracterització de patrons de comprensió dels nombres enters és la principal aportació de la recerca. Per a l'elaboració de patrons, es combinen fonamentadament resultats preliminars sobre la comprensió de continguts específics vinculats als nombres enters (origen, signe $-$, llenguatge algebraic, etc.). S'arriba a un total de 12 patrons que informen sobre 12 estats dins de trajectòries d'aprenentatge. Malgrat que els patrons són un retrat situat en un temps concret, esdevenen una eina teòrica útil a l'hora d'entendre la varietat d'estats possibles en l'aprenentatge dels nombres enters.
The PhD Dissertation "Learning and understanding integers: Study of the meanings constructed by students aged $15$ and $16$", is situated in the area of mathematics education research, particularly in the domain of student mathematics learning. The research context is a group of students of a Catalan secondary school in their processes of learning integers. The undertaken premise is that through such an empirical close context, we can examine the diverse meanings that students of these ages produce for the numerical set of integers, their properties and their operations. The guiding question of the investigation is as follows: ``How do 9th graders understand integers?" In order to answer it, an analytical strategy is carried out on the basis of two objectives: 1) To identify meanings related to the set of integers according to their structure and the polysemy of the minus sign; 2) To put these meanings into relation by building, when possible, patterns of understanding. It is inferred the relevance given to the plurality of meanings for the minus sign, and on the other hand, the examination of issues concerning student understanding. The analytical strategy follows a qualitative logic of inquiry in the interpretation of the answers to questionnaires and questionnaire-based interviews. The assumptions in the design of questionnaires and interviews draw on specific literature in the field of teaching and learning integers. It is also taken into account the curricular path followed by the participant students, specially of the taught contents during the introduction and development of integers at school. Nonetheless, the final questions are thought of as coherent within the 9th grade in that they are expect to help clarify, confirm and eventually produce new insights into student understanding. Hence, the data collecting tools are fundamental. Following the analysis of questionnaries and interviews as well as the successive cross and global analyses, we come to findings about difficulties in the learning of integers. There are, for example, students who develop ways to redefine negative integer numbers into natural non-integer numbers in order to simplify operating techniques, with the consequent risk of losing the meanings in the original task. More generally, there is a tendency to avoid algebraic language in the research tasks where integers can be represented in this language. Another tendency is the use of the number zero in the middle of ambiguous languages. The totally of findings are the point of departure for the development of patterns of understanding. The characterization of patterns of understanding integers is the main contribution of the research. To develop the patterns, preliminary findings about the meanings for specific contents related to integers (origin, minus sign, algebraic language, etc.), are grounded combined. At the end, twelve patterns are constructed which respectively correspond to twelve positions in the students processes of learning. Even though the patterns are a concrete position of a specific time in the learning, they become a useful theoretical tool in the comprehension of the variety of possible positions along the student learning processes of integers.

Els adolescents que viuen en Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) formen part d’una població que es troba clarament en situació de desprotecció i risc social greu a causa de les circumstàncies personals i sòciofamiliars per les quals travessen. Les dades referides al desenvolupament acadèmic d’aquests joves són força decebedores, evidenciant un problema de dimensió significativa, ja que la manca d’unes competències bàsiques, i en molt casos, el fet de no haver assolit el títol de l’ESO, els dificultarà la possibilitat de continuar estudiant, l’accés a una ocupació i possiblement l’exercici de la ciutadania activa. A partir de les breus consideracions anteriors, que permeten delimitar el problema d’investigació, establim aquesta recerca amb la finalitat d’analitzar en profunditat el perfil dels adolescents tutelats i residents en CRAE, indagant en els factors (personals, sociofamiliars i educatius) que influeixen en el desenvolupament acadèmic i, a més, prenent com a referència el grau de domini de les seves competències bàsiques. Un cop identificats els factors, la finalitat que se’n deriva fa referència a l’elaboració d’un model d’intervenció socioeducativa per als CRAE que permeti actuar no tan sols sobre l’adolescent, sinó que a més incideixi en l’institut o centre de formació, la família i sobre el mateix centre residencial, per així augmentar el rendiment acadèmic dels adolescents. En conseqüència, s’estableix un marc teòric de referència sobre la base de tres pilars fonamentals reflectits a partir de tres capítols: els Centres Residencials d’Acció Educativa, en què s’analitza el funcionament d’aquests recursos residencials i es profunditza en el perfil i les necessitats dels adolescents atesos. En aquest capítol s’emfatitza també en la intervenció socioeducativa en els CRAE, fent referència als Projectes Educatius Individuals (PEI) i els principis metodològics que se’n deriven. El segon capítol està centrat en els factors condicionants dels processos d’ensenyament-aprenentatge, a partir de la delimitació conceptual del fracàs escolar i des del punt de vista que aquest és un constructe polièdric que es conforma a partir de la interrelació de diferents factors que no fan referència en exclusiva als joves, sinó que, a més, influeixen el sistema sociofamiliar, el centre educatiu i el CRAE on resideixen. El tercer capítol s’emmarca en el paper de les competències en els processos d’ensenyament-aprenentatge. És fonamental posar de rellevància l’abordatge dels processos d’ensenyament sota el paraigua de l’aprenentatge basat en competències per garantir, en la mesura del possible, que aquests joves adquireixen els aprenentatges necessaris per desenvolupar-se de la forma més eficient possible en la seva quotidianitat. En nombroses ocasions, els CRAE tenen l’evidència de les veritables dificultats dels joves per resoldre situacions de la vida quotidiana, posant de manifest una excessiva dependència de l’equip educatiu del centre. Per aquest motiu en aquesta Tesi Doctoral es presenta i fonamenta un model d’ensenyament-aprenentatge basat en la gestió per competències, vinculat al Projecte Educatiu Individual al qual fèiem referència anteriorment. A continuació establim el marc aplicat d’aquesta Tesi Doctoral començant per la seva fonamentació, basada en una metodologia bimodal (utilitza de forma complementària un procediment metodològic quantitatiu i qualitatiu), seguidament es defineixen les variables a estudiar, la població i la mostra, a més de la descripció i fonamentació de la tipologia d’instruments que s’utilitzen: qüestionaris, entrevistes i anàlisi documental. Els resultats obtinguts, a partir de l’anàlisi qualitativa i quantitativa, la utilització d’una estadística descriptiva i inferencial, així com el tractament de dades qualitatives, ens permeten concloure que són nombrosos i diversos els condicionants que incideixen en el desenvolupament acadèmic dels joves tutelats. Les conclusions més significatives fan referència a: • La importància de l’estabilitat de l’estat emocional i relacional. • L’estabilitat familiar. • Les expectatives que els tutors/res i el professorat dipositen en els adolescents són menors que la que mostren els propis joves. • El desenvolupament d’uns hàbits d’estudi facilita un augment del rendiment acadèmic. • La manca de concentració i atenció mostrades en el desenvolupament de les tasques acadèmiques és evident en una part significativa d’adolescents que han participat en la recerca. • La competència Social i ciutadana, Aprendre a aprendre i Autonomia i iniciativa, a més de la dimensió en Resolució de problemes s’erigeixen com a preponderant en relació al grau de domini de les competències bàsiques. • Els joves s’autoperceben amb un domini més elevat de competències bàsiques que el percebut pels seus tutors/res als CRAE i els seus professors/res als instituts o centres de formació. • Els joves mostren unes expectatives més elevades en el nivell d’estudis a assolir que els que manifesten els seus tutors/res als CRAE. • Existeix la necessitat de donar a conèixer als instituts i centres de formació què és un CRAE, quina finalitat té, quins professionals atenen als joves, i quin suport poden oferir en relació a la tasca educativa conjunta. Posteriorment, es planteja un model d’intervenció socioeducativa fonamentat en quatre eixos d’actuació (adolescent, CRAE, família i institut o centre de formació), amb la finalitat d’augmentar el rendiment acadèmic dels joves. Per acabar, s’expliciten les limitacions i les noves línies d’investigació que se’n deriven de la recerca.
The adolescents who live in Welfare Residential Centres (CRAE) are part of a vulnerable population who experience defencelessness and social risk as a consequence of their personal and social/family circumstances. The data related to their academic development are quite disappointing showing a significative problem. The lack of basic competences, and in many cases, to not have achieved the Secondary School Diplome, hinder the possibility to keep studying, the access to an occupation and, probably, even the opportunity to exercise an active citizenship. Base on the previous considerations, which allow us to delimitated our research question, we plan this study with the ultimate purpose to deeply analyze the guarded adolescents in CRAEs, enquiring into the factors (personal, social/family and educative) that influence in their academic progress taking as a reference their basic competences level. Once those factors are identified, the study aims to draw up a socioeducative intervention model to implement within CRAEs, allowing not only a work with the adolescent, but also with school, educational centre, family and the residential centre itself, providing an academic achievement increase. As a consequence, it is offered a theoretical frame based on the three pillars expanded on three chapters. The first one called Child Residential Centres, analyzes the operating mode of those residential placements and goes in depth the profile and needs of the fostered adolescents. In this chapter is also analyzed the educative intervention at CRAEs, specially concerning the Individual Educational Project (PEI) and their methodological principles. The second chapter deals with the conditioning factors of the teaching-learning process, taking as a reference the concept of academic failure and stating that concept as a multidimensional construction based on the interface of different factors which are not only related to the adolescents but also to the family, educative system and the residential centre where they live. The third chapter presents the role of the competences in the teaching-learning process. The important thing is to set out this process as a competence-based learning program, so it is possible to guarantee the needed skills to these teenagers and facilitating their self development in their daily life. It is usual to observe from CRAEs, as a witness, how the adolescents have often troubles to solve quotidian situations making clear the high dependency with the educational team. That is the reason why this PhD study presents and lays the foundation of a teaching-learning model to achieve competencies related to the early named Individual Educational Project (PEI). Set forth below is the framework used for this PhD. Starting with its foundation, based on a bimodal methodology, that means the use of complementary quantitative and qualitative procedures, then variables, population and sample are defined. Description and foundation of instrumental typology are described as well: surveys, interviews and documentary analysis. The results, based on qualitative and quantitative analysis, using a descriptive and inferential statistics, as well as qualitative data processing, allow us to conclude that there are many and various factors that affect the academic development of young mentored youngsters. The most significant conclusions refer to: • The importance of the stability of emotional and relational state. • The family stability. • Tutors/teachers expectations are lower than those showed by youngsters. • Develop study habits facilitates an increase of educational achievement. • Lack of concentration and attention shown in the development of academic work is evident in a significant proportion of adolescents participating in the research. • Social and civic, Learning to learn and Autonomy and initiative competence, as well as the dimension Conflict Resolution set as dominant in relation to the degree of mastery of basic skills. • Young people perceive themselves with a higher mastery of basic skills that perceived by their tutors to CRAE and their teachers at Secondary School or Training Centres. • Young people show higher expectations on their studies level goal that those show by their tutors at CRAE. • There is a need to inform Secondary School and Training Centres what a CRAE is, its purpose, the kind of professionals working there and what CRAEs can offer in relation to a complete educational work. Afterwards, a socio-educational intervention model is presented based on four areas of action: teenagers, CRAE, family and Secondary School or Training Centre, in order to increase the academic achievement of young people. Finally, limitations and new research lines from the research are described.

Private and familiar enterprises have taken a huge importance in global economy who talks about a complete line of specialization. In the field of the educative sector of superior levels, exist a type of private educative institutions in Spain and familiars in Mexico, which until now has not been studied in their internal structures and processes. The main objective of this investigation is to design a strategic planning form based in the Theory of the chaos and the complexity of private enterprises and familiars of the educative sector of level superior, obtaining to anticipate itself to future behaviors in its different variables. The used methodology is of mixed nature – qualitative and quantitative – leaning on both approaches to validate this investigation, with a reach according to the level of knowledge obtained with this investigation: exploratory-descriptive. Also required of a no experimental design of descriptive transactional type, all this to investigate the incidence and to provide a vision of the community in study. The unit of analysis used was of managers and administrators of the institutions of private education superior in Catalonia, Spain /familiars in Puebla, Mexico; a no probabilistic or directed sample considered since the election of the elements did not depend on the probability, but of causes related to the characteristics of the investigation. For the data collection two questionnaires were designed with questions based on the scale of Likert, determining their degree of reliability through the alpha of Cronbach. The collected data were treated by the coefficient Pearson and multiple regression, using statistical software SPSS. The design of the proposed model of strategic form for the sustainable directive management will support the survival and competitive growth of this type of institutions. All this, in order to give a tool so that the universities can be sustainable and productive, allowing to guarantee its existence, always considering that the administrative systems constitute a basic function in the organizations. The use the Theory of the chaos and the complexity is a innovating form to develop a strategic plan in private educative institutions in Catalonia- Spain and familiars in Puebla- Mexico of university level superior since it provides the identification of attractors as reference that allow the complex dynamics of the organizations. Taking into account that the educative institutions of superior education are by their nature of service, complex in their structures and processes, due to the growth that in many of the cases is not planned; the Theory of the chaos and the complexity allows to cover those hollows through analysis with the fractals (subsystems); from the field of its strategic processes, key and of support, that allows to identify where the problem or the opportunity of improvement is being originated. Up here the innovation of the design of a model based on this Theory. As a result of the actions conducted in private institutions/ familiar elements were developed that will allow the same to take the correct measures to short, half and long term with a global vision of various systems of management. On this way it is hoped to improve each one of the job positions through the sustainable directive management applying the operation of the innovation. Finally the application of the model within the institutions of study is recommended and to realize a comparison of the performance of this model, as well as deepen in the application in public institutions.
Las empresas privadas y familiares han tomado tanta importancia en la economía global que ya se habla de una línea completa de especialización. Dentro del campo del sector educativo de nivel superior, existen instituciones educativas de tipo privadas en España y familiares en México, las cuales hasta la fecha no han sido estudiadas en su estructura ni en los procesos que la conforman. El principal objetivo de esta investigación es diseñar un modelo de planificación estratégica sustentado en la Teoría del caos y la complejidad de empresas privadas y familiares del sector educativo de nivel superior, logrando así anticiparse a comportamientos futuros en sus diferentes variables. La metodología utilizada es de naturaleza mixta – cualitativa y cuantitativa – apoyándose ambos enfoques para validar esta investigación, con un alcance de acuerdo al nivel de conocimiento obtenido con dicha investigación: exploratorio–descriptivo. Asimismo requirió de un diseño no experimental de tipo transaccional descriptivo, todo ello para lograr indagar la incidencia y proporcionar una visión de la comunidad en estudio. La unidad de análisis utilizada fue de directivos y administradores de las instituciones de educación superior privadas en Cataluña, España /familiares en Puebla, México; se planteó una muestra no probabilística o dirigida ya que la elección de los elementos no dependió de la probabilidad, si no de causas relacionadas con las características de la investigación. Para la recolección de datos se diseñaron dos cuestionarios con preguntas basadas en la escala de Likert, determinando su grado de confiabilidad mediante el alfa de Cronbach. Los datos recolectados se trataron mediante el coeficiente de Pearson y regresión múltiple, utilizando el software estadístico SPSS. El diseño del modelo de planificación estratégica propuesto para la gestión directiva sostenible apoyará la supervivencia y crecimiento competitivo de este tipo de instituciones. Todo ello, con la finalidad de dar una herramienta para que las universidades puedan ser sostenibles y productivas, permitiendo garantizar así su existencia, teniendo siempre en cuenta que los sistemas administrativos constituyen una función básica en las organizaciones. Resulta innovador el uso de la Teoría del caos y la complejidad para desarrollar planificación estratégica en instituciones educativas privadas en Cataluña-España y familiares en Puebla-México de nivel universitario superior ya que proporciona la identificación de atractores como marco de referencia que permiten la dinámica complejade las organizaciones. Considerando que las instituciones educativas de educación superior son por su naturaleza de servicio, complejas en sus estructuras y procesos, debido al crecimiento que en muchos de los casos no es planificado; la Teoría del caos y la complejidad permite cubrir esos huecos a través del análisis de los fractales (subsistemas); desde el ámbito de sus procesos estratégicos, clave y de apoyo, que permiten identificar en donde se está originando el problema o la oportunidad de mejora. De aquí la innovación del diseño de un modelo basado en dicha Teoría. Como resultado de las acciones realizadas en instituciones privadas/familiares se desarrollaron elementos que permitirán a las mismas tomar las medidas correctas a corto, medio y largo plazo con una visión global de los diversos sistemas de gestión. De esta manera se espera mejorar cada uno de los puestos de trabajo a través de la gestión directiva sostenible aplicando la gestión de la innovación. Se recomienda finalmente la aplicación del modelo dentro de las instituciones de estudio y realizar una comparación del desempeño de dicho modelo, así como profundizar en la aplicación en instituciones públicas.

Bajo la consideración de la Matemática como una ciencia que implica el establecimiento de relaciones de muy diversos tipos, se identifican dos procesos o modos relacionales llamados directo (desde las causas a los efectos) e inverso (desde los efectos hacia las causas) que implican el uso de las leyes de inferencia lógica.

En nuestro estudio analizamos el desarrollo de estos procesos en la Educación Infantil, dada la práctica ausencia de situaciones inversas en los currículos de esta etapa. Así, desde una perspectiva piagetiana de construcción del conocimiento matemático, consideramos que la reversibilidad de pensamiento es una condición necesaria y mostramos que dichos procesos directo e inverso van más allá de la reversibilidad, aunque coincidiría en el caso de las situaciones algorítmicas. Analizamos mediante un estudio descriptivo exploratorio, las posibilidades de los niños de 3, 4 y 5 años, en este tipo de tareas, los procedimientos resolutivos utilizados por los niños en ambos modos, la argumentación correspondiente y las diferencias debidas a la edad.

A partir del análisis estadístico, se pone de relieve que la tarea de clasificación en modo directo es dominada por buena parte de los niños en todos los grupos de edad y que no existen diferencias significativas entre los grupos de niños de 4 y 5 años. En la tarea
de transformación, surgen dificultades en cuanto la visión funcional global y se desarrollan mejor las tareas en las que se presenta la transformación punto a punto. A partir de diagramas relacionales, observamos que los procesos en modo inverso resultan más complejos que sus asociados en modo directo y así mismo, que los procesos en modo inverso implican el uso de categorías de argumentos mas elaboradas y próximas a la inferencia.

Los resultados permiten desarrollar una propuesta didáctica para la etapa Infantil, a través de actividades que usan ambos procesos relacionales directo e inverso. Se usan los bloques lógicos de Dienes para esta propuesta.

Aquesta investigació presenta els resultats de les interaccions que es generen a l’aula, en tres col·legis de la XV regió de Xile. Per a això, es van observar nou pràctiques pedagògiques efectives, considerant les dimensions de pràctica pedagògica, interaccions i ambient, utilitzant una pauta d’observació de tres dimensions, 10 subdimensions i trenta-sis indicadors validada per jutges pràctics i teòrics; a més de notes de camp que van complementar l’observat. Els principals resultats apunten a un fort pes del context i de les característiques dels estudiants; majoritàriament les interaccions van presentar alta direcció del docent cap als estudiants, absència d’interacció estudiant-estudiant i alt temps d’interacció estudiant-coneixement. De la dimensió pràctica pedagògica les activitats de transformació del coneixement, així com la consideració d’estàndards decalidad de l’acompliment dels estudiants, altes expectatives cap al resultat d’aprenentatge i alta retroalimentació i orientació de part dels docents estan presents en les pràctiques docents ubicades a millors categories. Un element també diferenciador de les interaccions en les pràctiques observades és la seva consideració en el disseny de la classe, és a dir, en pràctiques menys efectives la interacció no forma part del disseny de la classe.
Esta investigación presenta los resultados de las interacciones que se generan en el aula, en tres colegios de la XV región de Chile. Para ello, se observaron nueve prácticas pedagógicas efectivas, considerando las dimensiones de práctica pedagógica, interacciones y ambiente, divididas en diez subdimensiones y treinta y seis indicadores, siendo validados por jueces prácticos y teóricos y plasmada en una pauta de observación. Además, se complementaron con notas de campo. Los principales resultados apuntan a una fuerte influencia del contexto y de las características de los estudiantes. En su mayoría las interacciones presentaron alta dirección del docente hacia los estudiantes, ausencia de interacción estudiante-estudiante y alto tiempo de interacción estudiante-conocimiento. De la dimensión práctica pedagógica, las actividades de transformación del conocimiento, así como la consideración de estándares de calidad del desempeño de los estudiantes, altas expectativas hacia el resultado de aprendizaje y alta retroalimentación y orientación de parte de los docentes están presentes en las prácticas docentes ubicadas en mejores categorías. Un elemento diferenciador de las interacciones observadas es su consideración en el diseño de la clase por parte del docente; es decir, en prácticas menos efectivas la interacción no forma parte del diseño de la clase.
This research presents the results of the interactions that are generated in the classroom, in three schools in the XV region of Chile. For this, nine effective pedagogical practices were observed, considering the dimensions of pedagogical practice, interactions and environment, divided into ten subdimensions and thirty-six indicators, being validated by practical and theoretical judges and embodied in an observation pattern. In addition, they were complemented with field notes. The main results point to a strong influence of the context and the students’ characteristics. For the most part, the interactions presented high teacher direction towards students, absence of student-student interaction and high time of student-knowledge interaction. From the pedagogical practice dimension, knowledge transformation activities as well as the consideration of quality standards of student performance, high expectations towards the result of learning and high feedback and guidance from teachers are present in the teaching practices located in better categories. A differentiating element of the observed interactions is their consideration in the design of the class by the teacher; that is, in less effective practices the interaction is not part of the class design.

Una gran majoria de recerques en el camp de l’ensenyament tenen la finalitat implícita de millorar el rendiment de l’alumnat, però en el nostre cas no és tant el “què” sinó el “com”, és a dir, el que realment la justifica és el fet que la millora del rendiment de l’alumnat com a repte es plantegi a partir de potenciar l’autonomia de l’alumnat com a competència bàsica. La introducció de les competències en els currículums escolars ha produït que és valori més la competència “d’iniciativa personal i autonomia” i la “d’aprendre a aprendre”. Aquestes competències tenen dues dimensions fonamentals: en primer lloc, l’adquisició de la consciència de les pròpies capacitats així com del procés d’aprenentatge, i en segon lloc, la utilització de les estratègies necessàries per desenvolupar-les. El disseny de la recerca es porta a terme amb la base teòrica del constructivisme i la teoria vigotskyana sobre l’aprenentatge social, amb la funció pedagògica de l’autoavaluació dins del procés d’aprenentatge i com a procés autoregulador que defensen els estudis de Molas i Valls (2009), així com també amb el desplegament de les competències. Aquesta tesi aporta la informació relativa al grau d’assoliment de la competència matemàtica que pot tenir un alumne que ha treballat amb algun tipus d’aprenentatge autònom, en la unitat didàctica sobre la proporcionalitat i els percentatges. L’estudi s’estructura en quatre fases: en la primera fase es va concretar el problema de la recerca i el disseny de l’estudi exploratori per l’alumnat de 1er curs d’ESO, amb testació d’activitats d’aprenentatge autònom. Donats els bons resultats obtinguts inicialment, es va decidir realitzar una segona part de l’estudi amb l’alumnat de 2on d’ESO, on la majoria d’aquest alumnat havia participat en l’estudi exploratori, i es va procedir a la valoració dels resultats. A partir de totes aquestes dades es va realitzar un nou disseny per a estudiants de 1er i 2on d’ESO als quals es va aplicar a la tercera fase de l’estudi. I donats els nous canvis curriculars es va passar a 3er d’ESO unes proves “d’avaluació diagnòstica” de la Generalitat de Catalunya per tal de comparar els resultats dels alumnes que havien treballat amb aprenentatge autònom amb els que no. La fase quarta i darrera es va dedicar al treball i anàlisi dels resultats i l’elaboració de les conclusions. L’estudi s’ha realitzat amb alumnat d’un institut públic de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb mostres àmplies d’alumnes. La metodologia parteix d’un paradigma descriptiu on es pretén descriure com es desenvolupa l’aprenentatge autònom a partir d’una unitat didàctica sobre el tema de “La proporcionalitat i els percentatges”. Per tant s’han usat mètodes d’anàlisi mixtes. Els quantitatius perquè han permès quantificar dades en percentatges respecte de les valoracions de les proves i de les activitats. I els qualitatius perquè s’ha pogut descriure amb tots els instruments quines eren les actuacions dels alumnes. Entre els resultats obtinguts s’ha vist que l’aprenentatge autònom al llarg de dos cursos (1r i 2n d’ESO) millora el rendiment de l’alumnat en relació a la competència matemàtica d’una proporció d’alumnes més gran que la proporció que correspondria als alumnes que han seguit un aprenentatge tradicional o dels que han seguit un aprenentatge autònom durant només un curs (1r d’ESO). I que la responsabilitat a partir de l’autoavaluació millora també el rendiment i la competència matemàtica d’aquest alumnat. Aquesta responsabilitat s’afavoreix amb la utilització de diverses eines d’aprenentatge que fan augmentar la consciència de l’alumne sobre aquest aprenentatge i fomenten una autoregulació. Totes aquestes dades ens porta a concloure la possibilitat d’establir una nova forma d’aprendre dins el marc del constructivisme, nova pel protagonisme que pren l’alumnat en aquest procés, que permet millorar, l’assoliment de competències matemàtiques per part d’una majoria d’alumnes.
Most of the research in the field of education has the underlying purpose of improving the student’s performance as a challenge that arises from empowering the student’s autonomy as a core competency. The introduction of skills in school curricula gives more value to competence in "initiative and personal autonomy" and "learn to learn". These skills have two fundamental dimensions: first, the acquisition of awareness of one's own abilities and on the learning process and, secondly, the use of strategies to develop them. The research design is carried out with the theoretical basis of constructivism and the vigotskyan theory in social learning, with the educational role of self-evaluation in the learning process and as a self-regulatory process advocated by Molas & Valls (2009) and with the deployment of skills. This thesis provides information on the degree of achievement of mathematical competence by students who have been engaged in some kind of autonomous learning in the unit on proportionality and percentages. The study was conducted with students from a public school in the metropolitan area of Barcelona, with large samples of students. The methodology is based on a descriptive paradigm which aims to describe how independent learning is developed from a didactic unit on the topic of "Percentages and proportionality." Therefore, mixed methods of analysis were used: quantitative and qualitative. The results showed that autonomous learning over two years (1st and 2nd ESO) improved mathematical competence and performance of a much larger proportion of students that the proportion of students who followed a traditional learning or who followed independent learning only during one year (1st ESO). Besides, responsibility for self-evaluation also improves the performance and mathematical competence of the students. This responsibility is favored by the use of various learning tools that increase student awareness about this type of learning and encourage self-regulation. All these data lead us to conclude the possibility of establishing a new way of learning within the framework of constructivism, new because of the leading role that students take in this process, which improves mathematics competence of a majority of students.

La nostra investigació sorgeix partint de l’interès que planteja saber quins són els responsables (pares, mestres, els mateixos alumnes) i per descomptat les institucions en el procés d’ensenyament–aprenentatge dels alumnes. En qui o sobre què recau l’èxit o fracàs escolar dels nostres nens i nenes. És veure quin és el grau de responsabilitat que tenen totes aquestes persones i institucions, sobre els individus que no assoleixen amb èxit les Competències Bàsiques. A banda d’assenyalar que tothom hi té part de responsabilitat, nosaltres entenem que el recolzament de la família i més concretament els pares és el més important; animant i estant al costat dels nens cada tarda quan els nens arriben a casa. Aquest recolzament per part dels pares nosaltres destaquem que és important, sobre tot en edats primerenques, quan el nen comença l’escolarització. No és un tema banal, per això l’interès que desperta i de fet tothom parla del fracàs escolar, del baix rendiment dels nostres alumnes, de l’abandonament escolar, etc. Entre 1995 i 1998, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) va portar a terme un projecte sobre el fracàs escolar. Any rere any PISA, a través dels seus informes és qui ens fa sabedors de la situació. Per tant és un tema que suscita prou interès com per ser objecte d’estudi. Plantegem l’estudi en aquesta Tesi, en el context de l’educació diferenciada sobre la influència de les famílies en el rendiment acadèmic. La importància de la implicació per part dels pares i mares d’una manera afectiva i efectiva en el procés d’ensenyament–aprenentatge dels seus fills , durant el període de primària, potenciarà i a la vegada possibilitarà l’assoliment amb èxit de les Competències Bàsiques contemplades en el Currículum. Com a conseqüència els nens i nenes seran capaços de desenvolupar en un futur proper, les destreses bàsiques que els permetran resoldre amb eficàcia les situacions que se’ls plantegin diàriament. A partir de l’objectiu plantejat, podrem veure com la importància del factor humà, en aquest cas dels pares, en el procés d’ensenyament–aprenentatge dels seus fills serà garantia d’èxit

La tesi doctoral estudia les creences dels mestres sobre la correcció del text escrit i com actuen en la correcció del text escrit en les seves classes de llengua catalana.
El tema d'estudi sorgeix de la curiositat de la investigadora pel tema de la correcció del text escrit en l'aula, en constantar el treball que suposa pels mestres i la poca informació que existeix sobre aquesta temàtica, malgrat l'esforç de renovació tant per part de l'administració com dels docents en l'àrea de llengua.
Les prospeccions bibliogràfiques realitzades giren al voltant de tres eixos que es consideren bàsics per a aquest estudi: L'aprenentatge i l'ensenyament de la composició escrita (models del procés de composició escrita, enfocaments didàctics per a l'ensenyament de la composició escrita, la composició escrita i la correcció), el currículum oficial i la norma.
L'estudi es realitza a partir d'una metodologia qualitativa que permet una aproximació més humana de la investigació universitària cap al món de les aules i que alhora es mostra coherent amb els objectius de la tesi. Aquest tipus d'investigació permet diferents mètodes de recollida de dades; s'han recollit dades a través de dues vies principals: l'entrevista personal amb els docents i l'observació de classes. S'estableixen dues entrevistes, una primera sobre aspectes generals de la llengua i una segona enfocada cap a temes de correcció. Les dues pretenen descobrir les creences en la correcció dels mestres estudiats. Les observacions de classe mostren el dia a dia del mestre i les possibles contradiccions que es poden generar amb un pensament més teòric fruit de la seva formació i de la seva experiència docent. De la mateixa manera es tenen en compte els comentaris dels mestres sobre les observacions i les notes de camp de la investigadora per perfilar les dades aportades en les observacions.
Les informants són tres mestres que pertanyen a escoles públiques de Primària dels voltants de Barcelona. Totes elles presenten un perfil similar pel que fa l'edat i a l'experiència docent.
L'anàlisi que s'aplica a les entrevistes permet acostar-nos de forma qualitativa a l'expressió de l'individu: anàlisi temàtica, anàlisi de la pràctica del discurs i anàlisi de la pràctica textuali és en l'obtenció d'aquestes dades on es troben rastres de les creences dels docents pel que fa a la correcció de l'escrit. L'anàlisi de les dades obtingudes en les observacions de classe parteix dels elements que informen sobre com es realitza la correcció en l'aula. Un cop obtingudes les dades s'estudien fins arribar a la classificació i la relació entre elles per obtenir el perfil de cada mestra pel que fa a les creences i a les actuacions en la correcció del text escrit.
Al llarg del treball s'ha arribat a la conclusió general que, tot i que hi ha un formació inicial i continuada a la qual hi tenen accés els professors, el tema de la correcció crea un vuit que sol generar malestar perquè els mestres no creuen que ho estiguin fent bé. Les seves pràctiques no s'adequen a la filosofia del currículum i a més hi dediquen molts esforços dels quals no n'obtenen grans resultats. Seria necessària una formació especialitzada i la creació d'espais on els mestres poguessin reflexionar sobre les seves pràctiques i d'aquesta manera millorar la correcció en l'aula.
"Primary teachers' beliefs and perfomances when correcting written texts in Catalan."

TEXT:

The doctoral thesis studies teachers' beliefs and performaces when correcting written texts in their Catalan language classes.The researcher states correcting written texts in the classrooms still entails an enormous amount of work on teachers, which in turn is to be performed with little guiding principles, despite ongoing conjoined efforts in innovation from both government and language teachers alike. Bibliografical references revolve around three main topics which are considered basic for this study: teaching and learning text composition (models of written text composition processes, pedagogic principles to teach writing, writing texts and error correction), the official curriculum and current regulations.
The study is carried out following qualitative methodology for it allows different ways of data collection. Data have been gathered both through teacher interviews and classroom observation. The informants are three teachers who belong to state Primary schools in the sorroundings of Barcelona. They all have similar ages and teaching experiences. Interviews have been carried out following qualitative methodology in order study topic analysis, discourse analysis and analysis of text practice. It is when obtaining these data that traces of teacher's beliefs, as far as written text correction is concerned, are found.
The study concludes that, despite the initial and ongoing training teachers have access to, there's a gap to be filled in the area of text correction. This creates uneasiness amongst teachers who believe they are not doing their best. Teaching practices do not always follow curriculum proposals and no evident gains seem to develop from their efforts. Specialised training as well as time for teachers to reflect on their daily practices are needed in order to improve classroom writing correction.

Given that motivation is held to be a major affective variable influencing SLA, the present study examines L2 motivation among Palestinian students from the age of 12 to 18 years old. Considering the present situation in Palestine, the motives that drive learners to study a foreign language will certainly be affected by the context (culture and values) in which the learning takes place.

The present study involves the investigation of motivation towards learning English as a foreign language, in four different districts in the West Bank. The first research question in this thesis is an inquiry into language learning motivation and its underlying components among Palestinian learners of English in the context of Palestine. In the second research question, the investigation also looked into how these underlying constructs relate to each other and to achievement. The third research question was an inquiry into how six 'individual and context variables' impacted the motivational constructs identified. Data collection combined a structured questionnaire measuring learner attitudes towards English as well as L2 orientations and a set of semi-structured questions, which provided qualitative data. In this study the questionnaire used was adapted from Cid, Grañena and Tragant (2002), an instrument developed in the context of Catalonia with further modification based on an earlier pilot study (Musleh, 2006) conducted in Palestine.

First, exploratory factor analysis (EFA) was done in order to see how items cluster together. Results revealed four constructs underlying motivation in learning English among Palestinian school children, two attitudinal factos (Motivation and Enjoyment and Awareness for Need) and two reasons for learning the English language (Instrumentality and Interaction with L2 people/culture). Then, confirmatory factor analysis (CFA) was run in order to confirm the constructs identified using EFA and lead to the development of a full structural model based on relationships in models specified by Tragant, Victori, and Thompson (2009) and Csizer and Dörnyei (2005). Finally, the specified model revealed of the SEM analysis (structural equation modeling) a good fit with strong positive relations between Instrumentality Interaction with L2 people/culture, InstrumentalityMotivation and Enjoyment, Motivation and Achievement, Awareness for Need Achievement, and Awareness for Need Instrumentality.

After the SEM analysis, a multivariate and univariate analysis of variance (MANOVA and ANOVA) were used to show the impact of variables such as student 'grade level', and 'academic level of the mother and father', 'district', 'type of school', and 'gender' on the motivational constructs proposed. Results revealed four significant differences: between 'grade level x 'gender and the father's x the mother's academic levels with Interaction with L2 people culturee, between 'district and Motivation and enjoyment, and 'type of school x 'father's academic level' and Instrumentality. This conforms to research findings in the field of language learning motivation which has shown that individual and demographic differences have an impact on attitudes towards learning an L2.

The findings are further reinforced by qualitative data, thus providing a richer representation of motivation for learning English and its components in the Palestinian context. In comparing this study to the study carried out by Tragant (2006) and Tragant, Victori, and Thompson (2009) results demonstrate that motivation and attitudes in learning the English language differs among students from Palestine and from Catalonia, due to the different roles the language plays in each context. Thus, confirming the proposition that context and culture greatly impact language learning attitudes and reasons for learning the English language.

KEYWORDS: Applied Linguistics, Motivation, Foreign language learning
Dado que la motivación es una variable afectiva que influencia la adquisición de una segunda lengua, este estudio analiza la motivación entre estudiantes palestinos (12-18 años). Si tenemos en consideración la situación actual en Palestina, los motivos que llevan a los estudiantes a estudiar una lengua extranjera seguro que se ven afectados por el contexto (cultura y valores) de aprendizaje.
El estudio se centra en la investigación de la motivación hacia el inglés como lengua extranjera en cuatro distritos del West Bank. La primera pregunta de investigación de esta tesis doctoral se centra en el estudio de los componentes de la motivación en estudiantes palestinos de inglés en el contexto de Palestina. En la segunda pregunta de investigación se analizan cómo estos componentes se relacionan entre sí y con un componente lingüístico. En la tercera pregunta de investigación se estudia el efecto de seis variables individuales y de contexto en los componentes motivacionales identificados. En la recogida de datos se utilizó un cuestionario estructurado para medir las actitudes y orientaciones del estudiante de inglés, complementado con una serie de preguntas semiestructuradas, las cuales proporcionan datos cualitativos. El cuestionario se adaptó de Cid, Grañena y Tragant (2002), desarrolado en el contexto de Cataluña, con algunas modificaciones basadas en un estudio piloto (Musleh, 2006), realizado en Palestina.

En primer lugar, se sealizó un análisis factorial exploratorio para examinar la distribución de los ítems en factores. Los resultados mostraron cuatro constructos en el contexto de aprendizaje del inglés en las escuelas palestinas, dos factores actitudinales (Motivación y placer y Consciencia de necesidad) y dos motivos para el aprendizaje del inglés (Orientación instrumental y Orientación interactiva). En segundo lugar, se realizó un análisis factorial confirmatoria para reafirmar los factores identificados y desarrollar un modelo estructural basado en los modelos especificados en Tragant, Victori, y Thompson (2009) y Csizer y Dörnyei (2005). Finalmente se especificó un modelo y se obtuvieron medidas adecuadas en el análisis de ecuación estructural realizado. El modelo muestra relaciones positivas entre la orientación instrumental y la interactiva, la orientación instrumental y motivación y placer, y motivación y placer y el componente lingüístico.
Posteriormente al análisis de ecuación estructural, se realizó un análisis de varianza multivariado y univariado (MANOVA y ANOVA) para estudiar el impacto de las variables 'curso', 'nivel académico' de la madre y el padre, 'distrito', 'tipo de escuela', y 'género' en los factores motivacionales del modelo propuesto. Los resultados mostraron cuatros diferencias significativas: entre 'curso x 'género' y el nivel académico' del padre x la madre con la Ontientación interactiva, entre 'distrito' y Motivación y placer, y entre 'tipo de escuela x 'nivel académico' del padre y Orientación intrumental. Estos resultados confirman que las diferencias individuales y demográficas son variables influyentes en las actitudes hacia el aprendizaje de una segunda lengua. Los resultados obtenidos del análisis cualitativo complementan los resultados cuantitativos aportando una representación más rica de algunos aspectos sobre la motivación en el aprendizaje del inglés en Palestina. Al comparar este estudio con los resultados obtenidos en Tragant (2006) y Tragant, et al. (2009) se demuestra que la motivación y las actitudes en el aprendizaje del inglés tienen características distintivas en Palestina y Cataluña, debido al papel diferenciado que esta lengua juega en ambos contextos. Así pues, se confirma la proposición según la cual el contexto y los aspectos culturales juegan un papel importantísimo en las actitudes y las orientaciones hacia el aprendizaje del inglés.

PALABRAS CLAVE: Lingüística Aplicada, Motivación, Enseñanza de una lengua extranjera

Aquesta tesi estudia les característiques de l'aprenentatge a l’edat adulta. És una tesi realitzada per compendi de publicacions. Es basa en catorze publicacions agrupades en tres blocs: el concepte i les bases que emmarquen l’aprenentatge a la vida adulta, els aspectes didàctics i organitzatius propis dels contextos d’aprenentatge i l’anàlisi de pràctiques educatives específiques com la que propicia l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, l’educació a presons o l’educació amb persones de la comunitat gitana. Partint d’aquestes publicacions es dedica primer apartat a l’estudi dels conceptes bàsics de l’aprenentatge i l’acció educativa a la vida adulta, un segon apartat que descriu les característiques de l'aprenentatge a la vida adulta: el subjecte adult, el contingut, l’entorn d'aprenentatge i la pràctica educativa. I un apartat final amb les conclusions derivades de els publicacions i el treball de la tesi i l’apunt de les perspectives que se’n deriven. En el primer apartat s’ofereix una revisió de l’evolució de com ha estat considerat el procés d’aprenentatge de les persones adultes des de l’idea inicial que entenia l’adult com a esser consolidat i l’aprenentatge com una activitat excepcional, passant per la que ho conceptualitzava com un recurs de excepcionalitat de segona oportunitat fins a la idea d’un procés permanent i específic per a cada etapa de la vida. Es fa una revisió de les aportacions des de la pedagogia, l’andragogia i la concepció actual de l’educació permanent i els processos de formació al llarg de la vida Partint de la definició d’Hamburg que entén l’acció educativa amb adults i adultes com la que impulsa els aprenentatges formals i no formals que desenvolupen capacitats, enriqueixen els coneixements i milloren les competències. Es completa amb dos nous components. Un primer que reforça els aspectes identitaris de cada persona o grup de referència i el situa en un marc social – ecosistèmic. I un altre que reforça el sentit de perfectivitat, de resposta al reptes amb els que ens trobem les persones més enllà de la dimensió compensatòria que fa referència a un estàndard situat fora de subjecte de l’aprenentatge. Els segon apartat aborda les característiques de l'aprenentatge a la vida adulta incidint en quatres aspectes: la base física o corporal, els aspectes cognitius, els emocionals i les relacions amb l’entorn. Seguidament s’aborda com el subjecte s’aproxima als continguts, quin paper té el bagatge personal i quines competències cal desenvolupar. Es pren el cas l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura per fer una aproximació a aquesta temàtica. També s’estudien les condicions en les que es desenvolupa l’aprenentatge en dos àmbits de treball, el medi penitenciari i l’educació amb la comunitat gitana. Finalment es fa una descripció dels elements bàsic que cal abordar quan desenvolupem la pràctica educativa. Després de presentar les catorze publicacions el darrer apartat aporta les conclusions i perspectives: la definició dels tres d’identitat de l’aprenentatge adult, com els homes i dones s’aproximen a l’aprenentatge que suposa un canvi en la seva trajectòria vital, quin és el sentit dels continguts i com cal treballar-los des de la perspectiva de la persona adulta i quines perspectives de futur es perfilen en la perspectiva que apunta Paul Bélanger (2009), aprendre és incrementar la pròpia autonomia.
This thesis sought to understand the adult learning characteristics. It is a compendium of fourteen publications which have been classified in three groups: adult learning conceptual framework and its core aspects; adult learning methodological and organizational factors in specific adult learning contexts and the analysis of specific educational practices, such as reading and writing learning, the education in prisons and the education in gypsy communities. From this compendium, the first chapter studies the basic concepts and the educational action in adult learning; the second chapter describes the main characteristics in adult learning: the adult learner, the content, the learning environment and the educational practice. The last chapter covers the conclusions. The first chapter offers a review of the evolution of the adult learning process conceptualization –from the initial idea of the adult as a consolidated being and the learning process as an exceptional activity to the idea of adult learning as an exceptional second chance resource or the idea of a life learning process being specific for each life stage. The second chapter tackles, firstly, the adult learning characteristics. Emphasis is focused on four aspects: the physical or body basis; the cognitive factors; the emotional factors and the relationship with the environment. Secondly, it tackles the way the subject approaches the content -the role of the personal background and the competencies that require development. In the same way, it also tackles the conditions in which learning is developed in two working contexts: the prison and the gypsy community. Finally, we will present the conclusions and further perspectives: the definition of the characteristics of adult learning identity; the way men and women approach learning as a change in their lives; the meaning of the contents along with the way they are required to be developed from an adult perspective ; the future perspectives arising from Paul Bélanger’s (2009) statement: « learning is increasing our own autonomy ».

Aquesta tesi reconstrueix l'imaginari d'ergonomia dels estudiants de fisioteràpia al llarg de l'assignatura d'ergonomia; descriu el procés en el que és possible la transformació dels seus discursos a partir del pensament reflexiu i la relació dialògica en l'experiència del procés d'ensenyament-aprenentatge. Es tracta d'una investigació educativa que s'ha dut a terme des d'una perspectiva fenomenològica i hermenèutica-interpretativa optant per a l'estudi de cas com a opció metodològica. El treball de camp va ser desenvolupat en el marc de l'assignatura d'ergonomia amb els estudiants de 3r de Grau de la Fundació Universitària del Bages des de Febrer de 2012 a Juny de 2012; les estratègies de recollida de dades emprades van ser els grups de discussió, l'observació participant, l'aplicació d'un qüestionari ad hoc, la revisió documental i les converses informals. Els dominis emergents presentats als resultats que van permetre fer la reconstrucció dels discursos dels estudiants van ser: "la professió i els seus contexts"i "l'ergonomia i el seu ensenyament". El procés d'ensenyament-aprenentatge basat en el pensament reflexiu i en la relació dialògica intrasubjecte i intersubjectes es concebut en el present estudi com l'eina que proporciona a l'estudiant tenir i desenvolupar una visió crítica i una autonomia. Les activitats que s'han realitzat al llarg del curs permeten parlar d'una evolució en el coneixement dels estudiants facilitant que aquests incorporessin la nova informació sobre ergonomia a les seves idees preexistents. Aquest fet implica parlar d'un aprenentatge d'ordre superior a la vegada que confirma el concepte d'aprenentatge significatiu des de la perspectiva Ausubeliana com a resultat de la participació a l'assignatura.
This thesis reconstructs the "imaginary" of ergonomics that physiotherapy students have throughout a course in ergonomics. It describes the process by which the transformation of their verbal comments is made possible through reflective thinking and dialogical relationship during the experience of the teaching-learning process. It is an educational study that has been carried out from a phenomenological and hermeneutical interpretive perspective, opting for the case study as a methodological option. Fieldwork was developed in the context of the subject of ergonomics with students from the 3rd degree year at the Fundació Universitaria del Bages from February 2012 to June 2012. The data collection strategies employed were focus groups, participant observation, an ad hoc questionnaire, document review, and informal conversations. The emerging domains presented in the results that allow for the reconstruction of the students' verbal exchanges were: "the profession and its contexts" and "ergonomics and its teaching." The teaching-learning process based on reflective thinking and inter- and intra- subject dialogical relations is conceived in this study as the tool that helps the student to have and develop a critical perspective and autonomy. The activities that were carried out throughout the course allowed for discussion of an evolution in the students' knowledge, helping them to incorporate new information about ergonomics into their pre-existing ideas. This means talking about a higher-order learning that confirms the concept of meaningful learning from the Ausubelian perspective as a result of participation in the course.

Introducció: Aquesta recerca es la continuïtat natural de la innovació docent duta a terme a l’Escola Universitària d’Infermeria Vall d'Hebron de Barcelona. Es va iniciar l’any 2002 i va consistir en integrar tot el currículum a partir de las competències infermeres mitjançant l’Aprenentatge Basat en Problemes (ABP) en grups petits. Aquest canvi ha comportar el fet de que no s’imparteixin classes expositives de les diferents assignatures, alhora que, el professorat, avesat en aquesta pràctica, hagi hagut de fer-se hàbil en el rol de tutor i de guia d’un aprenentatge auto dirigit. Objectius: - Identificar i descriure els canvis i les transformacions que s’han produït en les creences i en les pràctiques de les professores que han passat d’impartir classes expositives a ser tutores de l’ABP. - Identificar i descriure les fortaleses i les debilitats competencials que perceben les professionals de la primera promoció de l’Escola Universitària d’Infermeria Vall d’Hebron, que es van formar amb el mètode integrat per competències mitjançant l’ABP. Metodologia: Aquesta tesi és un estudi de cas intrínsec en la que els subjectes participants s’han seleccionat de manera intencional. Per complir amb el primer objectiu es considerava una mostra de les docents que havien participat en la innovació des d’un principi: 15 professores. Pel segon objectiu, es considerava la primera promoció d’infermeres que es van formar amb la innovació docent (2002-2005) quan ja portaven tres anys d’exercici professional: 88 exalumnes. Les dades s’han obtingut mitjançant: grups de discussió, entrevistes en profunditat i un qüestionari com a eina que va servir per localitzar-les. Per l’anàlisi de les dades s’ha utilitzat el mètode de les comparacions constants per tal de buscar una interacció dialèctica entre la investigadora i el significat de les dades categoritzan-les. Resultats De les 15 docents, hi han participat una mostra de 7 (46,6%) i totes elles afirmen que: la innovació ha suposat canviar de paradigma docent i un gir en la cultura de la institució, alhora que tenen una nova imatge de les potencialitats dels estudiants i del treball cooperatiu. De les 88 professionals infermeres que van configurar la primera promoció d’exalumnes formades en el canvi, s’han localitzat 72 (81,8%). D’elles han participat en aquest estudi 29 (37,5%). Les dades obtingudes evidencien que: a) valoren molt satisfactoriament el seu nivell de competència asolit després de tres anys d’exercici professional -el “d’eficiencia" o quanrt nivell segons els descrits per Patricia Benner-; b) destaquen el treball en equip i les habilitats per comunicar-se i relacionar-se de manera adient amb les persones ateses i les seves families; c) perceven haver tingut un dèficit de coneixements en les àrees bàsiques d’Anatomia, Fisiologia y Farmacologia; i d) destaquen la fortaleça de l‘ABP per el treball en equip, la gestió de la complexitat dels cuidatges infermeres i pel treball intercisdiplinari. Conclusions Les conclusions més relevants respecte la pràctica de les docents són que la força d’integració d’un currículum amb l’ABP ha canviat la concepción del treball docent i els valors pedagògics, es a decir, la cultura de la institució. També, que l’ABP es mostra una estratègia potent per a canviar el concepte passiu que es tenia dels estudiants i per apropar la docència d’infermeria a la realitat de la pràctica clínica. Respecte a la professionalitat de les infermeres, si bé la percepció de la seva comperència és molt satisfactori, hi ha la paradoxa d’encaixar-ho amb el dèficit de coneixements teorics que perceben. Aquesta contradicció fa difícil destriar on es troba el llindar entre: la fortalesa de la motivació de continuar estudiant derivat del procés en què s’han format, i la necessitat de proveir-se dels coneixements que diuen que els faltaven.
TEACHING AND LEARNING NURSING WITH A CURRICULUM INTEGRATED THROUGH PROBLEM-BASED LEARNING: The case of the Vall d’Hebron University School of Nursing. This dissertation is an intrinsic case study to evaluate the teaching innovation at the Vall d’Hebron University School of Nursing in Barcelona. This innovation began in 2002 and consisted in integrating the entire curriculum for nursing competences using Problem Based Learning in small groups. The teachers participating in the process of innovation and the first group of former nursing students to be involved (2002-2005) were contacted once they had been practicing nurses for three years. The data obtained –through discussion groups, in-depth interviews and a questionnaire- have neabled the influence of the change in the teaching paradigm to be described, both for teachers who participated in the innovation process and former nusring students who trained under it. The most significant conclusions with respect to teachers’ practice are: a) the method has become part of the teaching content; b) the effort of integrating the curriculum with PBL has changed the conception of the teaching work and the educational values. In other words, the culture of the institution; c) PBL has been seen as a powerful strategy for changing the passive concept that was held of students and to bring the studies closer to real clinical practice. These are essential premisses for establishing the challenges that the profession requires. The most significant conclusions with respect to the professionalism of the former student nurses: a) they evaluate very satisfactorily the level of competence they reached after three years of professional practice: the level of “efficiency” or the fourth of the levels described by Patricia Benner; b) they perceive a shortfall in their knowledge in the basic areas of anatomy, physiology and pharmacology; and c) they highlight the strength of PBL for teamworking, managing complexity in nursing care and interdisciplinary work.

Actualment, l’aprenentatge no es pot entendre només com un procés d’assimilació o de construcció de coneixement; cal considerar que flueix a la xarxa i que s’elabora socialment. Avui els nois aprenen a l’escola, però també pel seu compte, a les xarxes, i configuren el seu propi entorn personal d’aprenentatge (PLE). La recerca que es presenta es va plantejar des d’un enfocament hermenèutic i descriptiu amb l’objectiu de conèixer millor com entenen l’aprenentatge els estudiants de secundària i com el gestionen en contextos formals i informals. Es va començar fent una revisió teòrica sobre el concepte d’aprenentatge des d’una perspectiva ecològica, dialògica i connectiva, i es va elaborar una proposta de categorització que es va utilitzar posteriorment per analitzar la informació recollida mitjançant qüestionaris i reunions de grup amb estudiants i amb professors de secundària. Amb això es va trobar que tant els estudiants com els professors, majoritàriament, diuen que tenen una concepció constructivista de l’aprenentatge, però a la pràctica segueixen un model bàsicament transmissiu. D’altra banda, no atorguen gaire valor a l’aprenentatge informal i consideren que a l’escola és més important treballar un currículum homogeni que desenvolupar les capacitats individuals. Sobre la dimensió social de l'aprenentatge, en totes les escoles es duu a terme treball en grup, tot i que habitualment es redueix a un repartiment de tasques que desvirtua els avantatges de l’aprenentatge col•laboratiu. I pel que fa a l’ús de les TIC, es palesa una certa manca de recursos cognitius i d’estratègies d’aprenentatge per convertir la informació en coneixement significatiu; amb tot, en situacions que interessen realment els estudiants, l’ús de la tecnologia genera processos rellevants d’aprenentatge autèntic. Amb tot plegat es va inferir la necessitat de treballar les competències bàsiques per fer que els estudiants de secundària siguin aprenents autònoms, de replantejar el treball en grup i de gestionar l’aula com una xarxa d’aprenentatge basada en els interessos reals dels estudiants.
Actualmente, el aprendizaje no puede entenderse solo como un proceso de asimilación o de construcción de conocimiento, hay que considerar que fluye en la Red y que se elabora socialmente. Hoy en día, los chicos aprenden en la escuela pero también por su cuenta, en las redes, y configuran su propio entorno personal de aprendizaje (PLE). La investigación que se presenta se planteó desde un enfoque hermenéutico y descriptivo, con el objetivo de conocer mejor cómo entienden el aprendizaje los estudiantes de secundaria y cómo lo gestionan en contextos formales e informales. Se empezó haciendo una revisión teórica sobre el concepto de aprendizaje desde una perspectiva ecológica, dialógica y conectiva, y se elaboró una propuesta de categorización que se utilizó posteriormente para analizar la información recogida mediante cuestionarios y grupos de discusión de estudiantes y de profesores de secundaria. Con ello se comprobó que mayoritariamente estudiantes y profesores dicen tener una concepción constructivista del aprendizaje, pero en la práctica se sigue un modelo básicamente transmisivo. Por otra parte, no otorgan mucho valor al aprendizaje informal y consideran que en la escuela es más importante trabajar un currículo homogéneo que desarrollar las capacidades individuales. Sobre la dimensión social del aprendizaje, en todas las escuelas se realiza trabajo en grupo, pero habitualmente se reduce a un reparto de tareas que desvirtúa las ventajas del aprendizaje colaborativo. En relación con el uso de las TIC, en general se detecta una falta de recursos cognitivos y de estrategias de aprendizaje para convertir la información en conocimiento significativo; sin embargo, en situaciones que interesan realmente a los estudiantes, su utilización genera procesos relevantes de aprendizaje auténtico. Con ello se infirió la necesidad de trabajar las competencias básicas para hacer que los estudiantes de secundaria sean aprendices autónomos, replantear el trabajo en grupo y gestionar el aula como una red de aprendizaje basada en los intereses reales de los estudiantes.
Currently, learning cannot be understood only as a process of assimilation and building knowledge. Instead, learning flows within the network and is made socially. Today young people learn at school, but also they learn online and make up their own personal learning environment (PLE). This research project takes a descriptive and hermeneutic approach with the aim of better understanding how secondary school students view learning and how they manage it in both formal and informal contexts. We started with a theoretical survey of the concept of learning from an ecological, dialogic and connective perspective, which led to a proposed categorization. This categorization was then used to analyse the information obtained through questionnaires and focus groups with students and teachers in secondary and high school. We found that both students and teachers mainly view learning as constructivist, although in practice they primarily use a transmissive model designed for memorisation but not linked to skills development. On the other hand, they do not attach much value to informal learning, and at school they consider using a standard curriculum more important than developing individual capacities. In the social dimension of learning, group work is done at all schools, but it usually comes down to a division of labour that downplays the advantages of collaborative learning. In relation to the use of ICTs, in general we detected a lack of resources and cognitive learning strategies to turn information into meaningful knowledge, but in situations in which student interest is high, the use of ICTs and the Internet creates significant authentic learning processes. It follows that core competencies should be improved in order to help high school students become autonomous learners. Likewise, we must rethink group work and we manage the classroom as a learning network based on students’ real interests.

En el marc de les experiències de la renovació de l'ensenyament de la història durant el final del franquisme i principis de la democràcia, sorgeix un grup que impulsarà un projecte provinent d'Anglaterra. És l'anomenat "Història 13-16", que està destinat a ensenyar història a partir del seu mètode d'anàlisi a l'ensenyament secundari.
Aquesta recerca està constituïda per dues parts. En la primera s'estudia els principis i l'evolució del grup -que adoptarà diversos noms, però que el més conegut serà "Grupo 13-16"- des d'una perspectiva històrica. S'examinen les seves experiències a l'aula i tots els materials que van a crear. Així mateix, un cop establert el marc històric, s'aborda l'impacte i les repercussions que el grup ha donat lloc en el camp de l'ensenyament formal de la història: els llibres de text, la implementació a les aules, la reforma educativa, el sorgiment de noves experiències relacionades, etc. Una influència que serà més marcada en tot el terreny formal que no pas en la seva aplicació real amb l'alumnat.
En la segona part de la recerca s'avalua què ha quedat del mètode trenta anys després que es posés en marxa. Per aquest motiu s'han cercat alumnes que van estudiar amb ell i s'han aplicat diferents tècniques, tals com l'observació simple, les entrevistes en profunditat i l'observació sistemàtica i estructurada de vídeos en els quals apareixen alguns dels alumnes en algunes sessions del curs. El resultat, amb un fort component de psicologia educativa, ens aboca reflexions sobre el record i a l'entorn de l'aprenentatge per descobriment. Ens permet, a més, veure com incideix en l'alumnat l'aplicació d'aquestes metodologies i quines possibilitats té la disciplina científica com a mètode didàctic. Finalment, ens permet reflexionar sobre les polítiques educatives que s'impulsen i sobretot, el paper destacat que hi té el professorat; perquè es pot veure que allò que no se sap no es pot ensenyar, i aquí rau un dels primers problemes de l'educació.
By the end of Franco's regime and the early years of the democratic restoration, various attempts were made in Spain to renew the teaching of history. One of them was led by the "Història 13-16" (History 13-16) group, aimed at teaching history in secondary education using its analytical method. A project first originated in England.
The present research consists on parts. On the first one the origin and the evolution of this group -which was given a few names though it was generally best known as the "13-16 group"- is studied from an historical point of view. Its field experiences and the materials they developed are here analysed. Once the historical frame is set, the research is addressed to the impact and the effects this group has produced on the teaching of history on various aspects: text books, education reform, field implementation, new experiences, etc. An influence that is more present on formal aspects than on real case applications.

The second part of this research is committed to evaluate what is left of this method thirty years after it was first put into practice. With this purpose, different techniques -such as plain observation, in depth interviews- were used with a set of alumni of this method.
The outcome, with an important dose of educational psychology, drives us to considerations about memories and learning through discovery. This allows us to see the effects of the application of these methodologies on students and the possibilities of this scientific discipline as a didactic method. This also enables us to think about the ongoing education policies and, most notably, about the key role played by teachers, since it seems obvious that it can not be taught what is not known, one of the first -and main- problems when facing education.

Les investigacions disponibles sobre el tema evidencien que una de les dificultats de l'aprenentatge de la Història tant a l'àmbit secundari com a l'universitari és la manca de continuïtat en els esforços individuals de l'alumnat per a fixar els nuclis conceptuals i procedimentals que estructuren i construeixen el seu coneixement. La present tesi doctoral intenta verificar que les proves de correcció objectiva constitueixen un vertader instrument d'avaluació-aprenentatge i que, utilitzades com a sistema avaluatiu estimulen la freqüència de l'esforç de l'estudi i, en conseqüència, l'eficiència dels resultats de l'aprenentatge.

Aquest estudi ha confirmat aquesta hipòtesi a través d'una mostra de 1040 alumnes de tota Catalunya, ja que la nota mitjana referent a l'examen final de l'alumnat que havia realitzat les proves objectives corresponia a un 6'25 mentre que l'alumnat que no les havia realitzat obtenia com a mitjana un 5'80. A més, aquesta tendència no només és observable de forma generalitzada, sinó que, excepte comptades excepcions, també observem aquesta centre a centre. Una vegada verificada la hipòtesi, aquesta tesi també ha servit per a explotar estadísticament les dades de l'alumnat i aconseguir informació com la correspondència de la nota de l'examen final amb el sexe, la procedència o la condició social d'alumnes i pares, les condicions de l'estudi i ajuda que l'alumne rep a casa, o, per exemple, les seves expectatives de futur.
"THE EVALUATION OF OBJECTIVE CORRECTION AS A TOOL OF IMPROVEMENT OF THE HISTORY LEARNING IN FIRST OF ESO"

TEXT:

The available researches on the subject show that one of the difficulties of the History learning so much in the Secondary as the University is the lack of continuity in the individual efforts of the students to fix the conceptual and procedimentals cores that estructure and build their knowledge. This thesis tries to check that the objective tests are a true instrument of evaluation-learning and that if they are used as a evaluation system, it increase the frequency of the study effort and, as a consequence, the results of lhe learning.

This study has confirmed this hypothesis with a sample of 1040 students of all Catalonia. The final examination's average note of the students that had realized the objective tests is 6'25 whereas the students that it had not realized them obtained as a average a 5'80. Besides, this trend isn't only observable of shape generalized, but that, except counted exceptions, also observe this high school to school.

Once the hypothesis confirmed, this thesis also has been useful for treating the students' datum statiscally and to get information like the relation between the final note and the student's sex, the geographical origin or the social condition of the students and their parents, the student's habits of study or the help that he/she receives at home.

La principal finalitat d’aquest treball d’investigació és aprofundir en l’estudi psicoeducatiu de l’aprenentatge col•laboratiu amb suport de l’ordinador en tasques de cerca i d’elaboració de la informació en l’educació secundària obligatòria. Partint d’un enfocament sociocognitiu sobre l’ensenyament i l’aprenentatge la pregunta que guia el treball és la següent: Com afecta el tipus de demanda en el procés i en els resultats d’aprenentatge de parelles d’estudiants de secundària que resolen tasques de cerca i elaboració de continguts de literatura catalana amb el suport de l’ordinador? Aquesta pregunta s’ha concretat en quatre objectius específics: 1) Identificar els efectes de la complexitat de la demanda en els processos psicoeducatius i en les relacions que s’estableixen entre ells. 2) Identificar els processos que influeixen en els resultats d’aprenentatge en cada tipus de demanda. 3) Descriure el funcionament del procés que condueix a uns millors resultats d’aprenentatge en cada demanda. 4) Comprovar si el canvi que es produeix en el coneixement compartit és resultat del procés de col•laboració o un producte de l’aprenentatge. Per assolir aquests objectius s’ha portat a terme un estudi quasi-experimental amb un disseny de tipus pre-posttest i s’ha procedit a l’anàlisi del procés i dels resultats d’aprenentatge de quaranta nou parelles d’estudiants de quart de secundària pertanyents a dos centres educatius. L’anàlisi de la interacció educativa en el si de les parelles i de les accions que realitzen s’ha portat a terme basant-nos en vuit dimensions: l’amplitud de la cerca, la navegació hipertextual, la lectura de documents, l’elaboració de la informació, la construcció de coneixement compartit, l’estructura d’interacció grupal, la regulació de l’aprenentatge i el clima emocional. Els resultats d’aprenentatge s’han analitzat en termes de coneixement compartit i qualitat del producte grupal. Els resultats obtinguts de l’anàlisi estadística de les dades posen de manifest que la complexitat de la tasca influeix sobre els processos relatius a l’ús de les TIC (l’amplitud de la cerca, la navegació hipertextual, la lectura de documents i l’elaboració del contingut curricular) i el nivell de transactivitat del coneixement. Per contra, els processos que no s’han vist afectats per la complexitat de la demanda han estat la regulació de l’aprenentatge, l’estructura d’interacció grupal i el clima emocional. D’altra banda, si considerem les relacions entre processos, podem afirmar que el grau de complexitat de la tasca també ha influït en les relacions que s’estableixen entre els processos psicoeducatius estudiats durant el procés d’aprenentatge de les parelles i que aquesta influència es fa més evident quan major és la complexitat de la tasca. Pel que fa als efectes del procés d’aprenentatge sobre els resultats d’aprenentatge, les dades han evidenciat que el procés pren rellevància d’acord amb l’augment de la complexitat de la demanda. Així mateix, podem concloure que les relacions que s’estableixen entre els millors resultats d’aprenentatge i els processos que es posen en joc són diferents en cada tipus de demanda en funció del tipus de resultat d’aprenentatge. Finalment, l’anàlisi dels resultats de coneixement compartit ens han portat a determinar que la convergència de coneixement obtinguda pot ser atribuïda a la interacció col•laborativa únicament en la demanda més complexa.
The main goal of this research is to deepen the psychoeducational study of computer-supported collaborative learning during the searching and elaboration of information in secondary education. Based on a sociocognitive point of view about teaching and learning, the question behind this study is the following: How specific tasks affect the learning process and results of secondary student pairs when working on the search and elaboration contents of Catalan literature computer-supported? To address this question we aim at four specific goals: 1) To identify the effects of the complexity of the task on the psycho educational processes and on the relationships among them. 2) To identify the processes influencing the learning results for each kind of task. 3) To describe the process leading to the best learning results for each task. 4) To test whether the change that is produced in the shared knowledge is the result of the collaborative process or a product of the learning process. To reach these goals, a quasi-experimental study has been conducted with a pre-post-test design, and the learning process and results of forty-nine student pairs of secondary fourth grade from two different educational centres have been analyzed. Regarding the effects of the learning process on the learning results, the data demonstrate that the importance of the process is positively correlated with the complexity of the task. Likewise we can conclude that the relationship between the best learning results and the processes involved vary according to the type of task required. Finally, based on the data analysis of shared knowledge, we can affirm that the convergence of knowledge obtained can be attributed to the collaborative interaction only in the case of most complex tasks.

Este estudio ha tenido como objetivo principal la comprensión del proceso de aprendizaje de las ciencias experimentales en la educación infantil con niños de 5-6 años de edad. El proceso de aprendizaje se ha estudiado considerando las teorías del cambio conceptual y la construcción de modelos científicos precursores (MCP) en un contexto dialógico de instrucción. Para tal efecto, el estudio abordó dos estudios de casos: el fenómeno de flotación y hundimiento de los cuerpos y la caracterización de seres vivos. El MCP de flotación se caracterizó considerando propiedades relevantes de los objetos relacionadas con la densidad (peso, tamaño, hueco o lleno). EL MCP de ser vivo se caracterizó en base a propiedades biológicas tales como utilización de energía (nutrición, movimiento, excresión, respiración), crecimiento y desarrollo, y reproducción. Los estudios exploratorios se llevaron a cabo con un grupo de 25 niños en tres fases: pre-test, proceso de instrucción y post-test. El cambio conceptual se evaluó considerando las diferencias entre los pre-tests y los post-test en base a los modelos de Chi et al. (1994) y Thagard (1992), y la perspectiva contextual de Printich et al., (1993).

Por otra parte, se analizaron las interacciones verbales para caracterizar los tipos de conversaciones que tuvieron lugar entre los niños y la docente durante el proceso de instrucción, y su incidencia en la promoción del cambio conceptual. Los resultados mostraron que los niños presentaron diferentes patrones de cambio conceptual dando lugar a diferentes patrones de aprendizaje y éstos, a su vez, a la construcción de los modelos científicos precursores de flotación y ser vivo propuestos. En el caso de flotación los cambios fueron principalmente epistemológicos en los cuales la mayoría de los niños enriquecieron su comprensión del fenómeno permitiéndoles construir el modelo precursor formulado. En el caso de seres vivos los cambios fueron epistemológicos y ontológicos con un enriquecimiento y una reestructuración de su comprensión, y de esta forma, también la mayoría de ellos construyeron el modelo precursor de ser vivo. Por otra parte, las interacciones verbales entre la docente y los niños mostraron evidencia de los diversos recursos que utilizaron los niños para enriquecer y reestructurar su conocimiento y que la mediación de la docente fue fundamental en este proceso. La perspectiva didáctica basada en la visión socioconstructivista del aprendizaje, la valoración del aprendizaje como cambio conceptual y la estrategia de instrucción basada en la modelización, mostró ser adecuada para comprender los procesos de aprendizaje en el aula.
This study had as main objective the understanding of experimental science learning in early childhood education with children aged 5-6 years old. The learning process has been studied considering the theories of conceptual change and the construction of scientific models precursors (MCPs) in a dialogic instruction. To that end, the study dealt with two case studies: the phenomenon of floating and sinking and the characterization of living things. MCP flotation considered relevant properties of objects related to the density (weight, size, hollow or full), and the MCP of living was based on biological properties such as utilization of energy (nutrition, movement, excretion, respiration), growth and development, and reproduction. Exploratory studies were conducted with a group of 25 children in three phases: pre-test, instructional process and post-test. Conceptual change was evaluated considering the differences between the pre-tests and post-test based on the model Chi et al. (1994) and Thagard (1992), and the contextual perspective of Printich et al. (1993). Moreover, verbal interactions were analyzed to characterize the types of conversations that occurred among children and teacher during the instructional process, and its impact on the promotion of conceptual change.

Results showed that children had different patterns of conceptual change leading to different patterns of learning and, in turn, the construction of the scientific precursor models proposed. In the case of flotation, changes were mostly epistemological in which the majority of children enriched their understanding of the phenomenon by allowing the construction of the precursor model formulated. In the case of living things changes were epistemological and ontological leading children enrich and restructure their understanding, and so most of them also built the forerunner model of living thing. Moreover, the verbal interactions between teachers and children showed evidence of various resources used by children to enhance and restructure their knowledge and that the mediation of the teacher was crucial in this process. The educational perspective based on the socio-constructivist perspective, assessment of learning as conceptual change and strategy-based instruction in modelling, showed to be adequate for understanding the processes of learning in the classroom.

Los proyectos arquitectónicos académicos, como ejercicios didácticos, tienen su visualización y análisis hechos con base en los medios representativos presentes en su comunicación gráfica. En estas comunicaciones, los contenidos generados digitalmente son algo habitual en el cotidiano de las escuelas de arquitectura. Sin embargo, mismo que la utilización del medio digital sea algo frecuente, aparentemente los medios representativos utilizados son los mismos que anteriormente eran hechos a mano. Por lo tanto, queda una duda sobre si la utilización de contenidos digitales en los ejercicios de proyectos arquitectónicos constituye efectivamente algún avance en su comunicación, y consecuentemente en la visualización y en el análisis de la arquitectura propuesta por los estudiantes. Así, la presente investigación propuso un estudio de caso con el objetivo de describir como ocurre la utilización de las representaciones digitales en la comunicación de los ejercicios de proyectos arquitectónicos en una escuela de arquitectura. Para esto, fue elegida una escuela en Brasil, la Faculdade de Arquitetura e Urbanismo de la Universidade Federal de Pelotas (FAUrb/UFPel), donde, por ser la escuela en que el investigador realiza su actividad docente, la investigación tendría la posibilidad de no solamente identificar posibles problemas, más también de proponer alguna solución para ellos, aunque se tenga claro que los problemas no se solucionen en el estudio de caso. De este modo, las cuestiones que originaron la investigación fueron: ¿Cómo es utilizada la representación gráfica digital en la comunicación de los ejercicios de proyectos arquitectónicos en la FAUrb/UFPel? y ¿Qué medios representativos pueden contribuir en la utilización de la representación gráfica digital en la comunicación de ejercicios de proyectos arquitectónicos en la FAUrb/UFPel? Para reunir informaciones que permitiesen responder estas cuestiones, primeramente se hizo una investigación en cuatro etapas, que fueron: investigación con alumnos y profesores sobre los medios representativos utilizados en general; análisis de las comunicaciones utilizadas en los proyectos de fin de grado; análisis de las comunicaciones utilizadas en las cuatro asignaturas de proyecto arquitectónico; análisis de las comunicaciones utilizadas en la asignatura de arquitectura de interiores. Así, con estas informaciones reunidas, se constató que algunas posibilidades del uso del medio digital eran desconsideradas. De este modo, para responder la segunda cuestión, el estudio buscó identificar medios representativos que, a partir de los modelos tridimensionales digitales, generados a menudo por los estudiantes, fuera posible producir representaciones con: tridimensionalidad, y/o movimiento, y/o interacción. Con estos medios identificados, el estudio propuso métodos de desarrollo para cada uno de ellos, y después realizó una exposición para enseñarlos a los alumnos y profesores, y obtener informaciones relacionadas a sus manipulaciones y usos. Además, la investigación desarrolló ensayos de utilización de algunos de los medios representativos en una asignatura de proyecto arquitectónico, por dos semestres, y propuso una asignatura específica sobre la utilización de los medios propuestos definida como Técnicas Digitales de Representación de Proyecto Arquitectónico, la cual todavía fue ejecutada por dos semestres. La conclusión del estudio fue primeramente que la utilización de la representación digital en las comunicaciones de proyectos arquitectónicos, en la FAUrb/UFPel, ocurre como si esta fuera más una herramienta para hacer lo mismo, o sea, el medio digital es utilizado para generar los mismos medios representativos que anteriormente eran hechos a mano. Sin embargo, la investigación también demostró que es posible cambiar significativamente el uso del medio digital, proponiendo nuevos usos para los mismos modelos tridimensionales digitales desarrollados a menudo por los estudiantes.
Academic architectural designs, as a didactic exercise, are viewed and analyzed through the representative means used in their graphic communication. In these communications, the use of content developed by digital means is constant in architecture schools. However,even though the use of digital means is frequent, apparently the representative means used are the same as the ones that were previously developed by hand.Thus, there is a question about the use of digital content in the architectural design exercises of weather these effectively mean some advancement in the communication of the designs, and consequently in the visualization and analysis of the architecture proposed by the students. Theretore, this research proposed a case study aiming to describe the use of digital representations in the communications of architectural design exercises in a school of architecture. A Brazilian school of architecture was chosen tor this study, the Faculty of Architecture and Urbanism from the Federal University of Pelotas (FAUrb/UFPel). This school was chosen because it is where the researcher caries out didactic activity and,theretore, the research could, apart from identifying possible problems, propose some solutions, even though the problems are not solved in the case study.Thus, the questions that motivated the research were: How is digital graphic representation used in the communications of architectural designs in FAUrb/UFPel? And, what representative means can contribute in the use of digital graphic representation in the communication of architectural design exercises in FAUrb/UFPel? In order to gather intormation which would allow answering these questions,first, an investigation was carried out in four steps :research with the students and teachers about the representative means used; analysis of the communications used in final graduation works; analysis of the communications used in the tour architectural design disciplines; and analysis of the communications used in the discipline of interior design. Thus, with this intormation, it was noted that some possibilities of use of the digital means were not considered. Therefore, to answer the second research question, the study sought to identify representation means which made it possible to produce representations with: three­ dimensions, and/or movement,and/or interaction, from the digital three-dimensional models frequently developed by the students. Once these representative means were identified, the study proposed development methods tor each one, and carried out an exhibition to demonstrate them to the students and teachers, and also to gather intormation regarding their uses and manipulation. Furthermore, experiments of the use of some of the representative means were carried out in an architectural design discipline tor two semesters, and a specific discipline about the development and use of these means was proposed and to this moment has been taught during two semesters.The conclusion of the study was, first, that the use of digital graphic representation in the communication of architectural designs, in FAUrb/UFPel,happens as if this were another tool to do the same, in other words, the digital environment is used to develop the same representation means which were previously developed by hand. However, the investigation also demonstrated that it is possible to significantly change the use of the digital environment, proposing new uses to the same three-dimensional models which are frequently developed by the students.

The purpose of this research was to determine the level of reading comprehension and mental representation in sixth grade students in urban public and private schools in the District of Ponce, Puerto Rico. Sociodemographic data related to the student's gender, socioeconomic and educational level of the parents of the participants were collected. To setthe level of reading, literal, inferential and critical comprehension, taxonomy of Barret (1968) was used and for the mental representation, the building model - integrating Kintsch (1998) on the categories surface code, base text and model situation. The research was conducted with 155 sixth grade students of both genders, errolled in public and private urban schools Ponce School District. The instrument consisted of a test containing items of reading comprehension and mental representation. This was validated by a pilot and a panel of experts. The results showed that in both educational systems, the prevail ing level of reading comprehension was the literal and the level of mental representation was superficial. Significant difference between level of reading comprehension and mental representation by educational system was found . Moreover, significant differences between the variables and socioeconomic status and educational level of the parents of the participants were found . By contrast, there were no significant differences by gender. This research showed: that there is significant relationship between the level of reading comprehension and mental representation in sixth grade students in urban public and private schools in the School District of Ponce, Puerto Rico. That relationship was retlected in tile respective levels of the variables.
El propósito de esta investigación fue determinar el nivel de comprensión lectora y de representación mental en los estudiantes de sexto grado de las escuelas públicas y privadas urbanas del Distrito Escolar de Ponce, Puerto Rico. Se recopilaron datos sociodemográficos relacionados con el género del estudiante, nivel socioeconómico y educativo de los padres de los participantes. Para establecer el nivel de comprensión lectora, literal, inferencial y crítico, se utilizó la taxonomía de Barret (1968) y para la representación mental, el modelo de construcción – integración de Kintsch (1998) en las categorías superficial, representación de texto base y modelo de situación. La investigación se realizó con 155 estudiantes de sexto grado de ambos sexos, matriculados en escuelas públicas y privadas urbanas del Distrito Escolar de Ponce. El instrumento consistió de una prueba que contiene reactivos de comprensión lectora y de representación mental. Éste fue validado mediante una prueba piloto y por un panel de expertos. Los resultados demostraron que en ambos sistemas educativos, el nivel de comprensión lectora prevaleciente fue el literal y el nivel de representación mental fue el superficial. Se encontró diferencia significativa entre el nivel de comprensión lectora y de representación mental según el sistema educativo. Además, se encontraron diferencias significativas entre las variables y el nivel socioeconómico y grado de escolaridad de los padres de los participantes. Por el contrario, no hubo diferencias significativas según el género. Esta investigación demostró que existe relación significativa entre el nivel de comprensión lectora y de representación mental en los estudiantes de sexto grado de las escuelas públicas y privadas urbanas del Distrito Escolar de Ponce. Esa relación se vio reflejada en los respectivos niveles de las variables estudiadas.

L’empatia és un indicador de pensament social i crític, i una de les capacitats que no sols condicionarà la representació i comprensió social de l’alumnat sinó que també facilitarà el seu desenvolupament en el món. L’empatia és també una de les demandes educatives actuals més significatives i necessàries, ja que una educació que inclogui el seu desenvolupament ens permetrà caminar cap a un món més just i sostenible. Tot i que l’empatia és indispensable en qualsevol de les àrees curriculars existents, és en l’ensenyament i l’aprenentatge de les ciències socials on se li ha de donar més protagonisme. El fet de poder posar-se en la pell dels altres facilitarà a l’alumnat la compressió del seu passat i del seu present, així com la seva capacitat per participar en una societat democràtica i plural. Tot i això, és escassa la recerca desenvolupada dins d’aquest àmbit, i la majoria d’ella s’ha centrat quasi exclusivament en la disciplina de la història i majoritàriament a l’etapa d’educació secundària. Amb la present tesi ens proposem indagar en la incidència de l’empatia pel que fa al procés d’ensenyament i aprenentatge de les ciències socials a l’etapa d’educació primària. Més concretament, què succeeix a les aules pel que fa al seu desenvolupament i com es forma l’empatia i el pensament social i crític dels alumnes de primària mentre aprenen ciències socials. Aquesta indagació ens ha dut a identificar els tipus d’empatia existents, especialment els més estretament relacionats amb l’ensenyament i l’aprenentatge de les ciències socials, que són l’empatia social i la històrica; també les característiques dels seus protagonistes, que són l’alumnat i el professorat; les estratègies que la fomenten i les que l’obstaculitzen; com es valora l’empatia i, finalment, algunes de les recerques que s’han desenvolupat en relació amb la temàtica. Es tracta doncs d’una recerca situada dins del camp de la investigació educativa, que s’emmarca en el camp de la Didàctica de les ciències socials, basada en un estudi de cas i que té com a protagonistes els mestres i els alumnes de cicle superior de primària –un total de 148 alumnes i 10 mestres durant la fase diagnòstica, i 27 alumnes i una mestra durant la fase d’experimentació. Per a l’anàlisi de les dades hem aplicat una metodologia mixta, amb predomini de la metodologia qualitativa per sobre la quantitativa. I on ens hem servit dels següents instruments d’indagació: l’observació participant, el qüestionari, l’entrevista i diverses activitats d’aula. Les dades recollides i analitzades ens indiquen que l’alumnat mostra uns nivells més alts d’empatia cognitiva i social i més baixos d’empatia emocional i comunicativa, sent la històrica aquella en la que més dificultats mostren. Pel que fa al professorat, tot i que aquest valora positivament el treball de l’empatia a l’aula, la treballa de manera indirecta i no explícita. Quan analitzem com es forma el pensament social i crític i l’empatia de l’alumnat, veiem com el treball a partir de problemes socials rellevants i estratègies de caire interactiu faciliten el seu desenvolupament, especialment quan els problemes són identificats pel propi alumant i quan aquest és el protagonista del seu aprenentatge. És important, però, que aquest treball es dugui a terme de manera directa i explícita, amb el clar objectiu de promoure aquesta capacitat. També veiem com l’augment de la capacitat empàtica de l’alumnat incideix en l’assoliment de certes habilitats relacionades amb la competència social i ciutadana. Pel que fa al professorat, s’identifiquen certes qualitats que poden ajudar al desenvolupament empàtic del seu alumnat com, per exemple, el fet de ser ell mateix empàtic i utilitzar estratègies que fomentin aquesta capacitat.
Empathy is an indicator of social and critical thinking, and a capacity that not only conditions the social representation and understanding of the students but which also facilitates their development in the world. Besides, empathy is currently one of the most significant and necessary educational demands, especially considering that an education that includes the development of empathy will allow us to advance towards a more just and sustainable world. Although empathy is essential in any of the existing areas of the educational curriculum, it is within the teaching and learning of social sciences where it should be given more prominence. Being able to adopt the perspectives of others will enable students to better understand their past and their present, as well as to participate in a democratic and plural society. However, little research has been conducted on this area so far. Most of the research has focused on the discipline of history and mainly, on secondary education. In this doctoral dissertation we propose to investigate the impact of empathy on the teaching and learning of social sciences in primary education. More specifically, we focus on what happens in the classrooms regarding its development and how both empathy and critical thinking of students of primary education are formed while learning social sciences. This investigation has led us to identify the existing types of empathy, especially those most closely related to the teaching and learning of social sciences, which are the social and historical empathy. We have also identified the characteristics of the main protagonists -students and teachers-, as well as the strategies that teachers use in order to promote empathy and the barriers that hinder it. We have further studied how empathy is assessed, and finally, some of the investigations that have been developed related to the topic. Framed within the educational research field, and specifically within the field of Social Science Education, this dissertation is based on a case study whose protagonists are teachers and students of the upper stage of primary education (a total of 148 students and 10 teachers participated during the diagnostic phase, and 27 students and 1 teacher participated during the experimental phase of the research). For the data analysis we used mixed methods, with a predominance of qualitative over quantitative methods. The following techniques were used during the research: participant observation, questionnaire, interview and various classroom activities. The data collected and analyzed indicates that students show higher levels of cognitive and social empathy, and lower levels of emotional and communicative empathy, being the historical the type of empathy in which students present more difficulties. As for the teachers, although they evaluate the promotion of empathy in the classroom positively, they work on empathy in an indirect and non-explicit way. When we analyze how students form their social and critical thinking and empathy, we observe how working through relevant social problems and using interactive strategies enable the development of these capacities, especially when the problems are identified by the own students and when students are the protagonists of their own learning. However, it is important that the work is carried out in a direct and explicit way, with the goal of promoting these capacities. We have also observed how the increase of empathic ability of the students affects the achievement of certain skills related to their social and civic competences. Regarding the findings related to teachers, we have identified some of their qualities that can help develop the empathy of their students as the fact of he/she being an empathetic person and using strategies that foster this capacity.

The answer to the current changes that take place in our society implies new demands for our universities. What functions correspond to a University today? Training, research, professional training through professional skills, social sensitivity... but not only in response to present demands, but anticipating them. In this context, how important is the quality of teaching? Without a doubt, it is one of the keys. In this work, different empirical studies analyze which factors significantly influence the improvement of the motivation and academic performance of engineering students, both in the first years and in more advanced subjects. It is concluded, on one hand, that the application of active methodologies, even in large groups, improves these indicators of teaching quality, especially in those students at risk of academic failure. It is also analyzed the importance of creativity in order to achieve academic excellence in technical studies. This is a generic skill usually neglected today in the curricula. Finally, it is proposed the application of "Embedded Methodologies" of learning in a coordinated and simultaneous way, with the objective to improve the quality of engineering education in our technical studies.
La respuesta a los cambios actuales que se producen en nuestra sociedad implica nuevas exigencias para nuestras universidades. ¿Qué funciones corresponden hoy día a una Universidad? Formación, investigación, capacitación profesional mediante competencias profesionales, sensibilidad social? pero no sólo como respuesta a las demandas presentes, sino anticipándose a ellas. En este contexto, ¿qué importancia tiene la calidad de la docencia? Sin duda, es una de las claves. En este trabajo se analizan mediante distintos estudios empíricos qué factores influyen significativamente en la mejora de la motivación y el rendimiento académico de los estudiantes de ingeniería tanto de primeros cursos como de materias más avanzadas. Se concluye, por un lado, que la aplicación de metodologías activas, incluso en grupos grandes, mejora estos indicadores de calidad de la enseñanza, en especial en aquellos estudiantes en riesgo de fracaso académico. Se pone de manifiesto la importancia de la creatividad para lograr la excelencia académica en estudios técnicos, competencia profesional poco trabajada hoy en los planes de estudio. Finalmente, se propone la aplicación de "Metodologías Integradas" de aprendizaje de forma coordinada y simultánea para mejorar la enseñanza universitaria de la ingeniería
La resposta als canvis actuals que es produeixen en la nostra societat implica noves exigències per a les nostres universitats. Quines funcions corresponen avui dia a una Universitat? Formació, investigació, capacitació professional mitjançant competències professionals, sensibilitat social... però no només com a resposta a les demandes presents, sinó anticipant-se a elles. En aquest context, quina importància té la qualitat de la docència universitària? Sense cap dubte, és una de les claus. En aquest treball s'analitzen mitjançant diferents estudis empírics quins factors influeixen significativament en la millora de la motivació i el rendiment acadèmic dels estudiants d'enginyeria tant de primers cursos com de matèries més avançades. Es conclou, d'una banda, que l'aplicació de metodologies actives, fins i tot en grups grans, millora aquests indicadors de qualitat de l'ensenyament en especial a aquells estudiants en risc de fracàs acadèmic. Es posa de manifest la importància de la creativitat per a aconseguir l'excel·lència acadèmica en estudis tècnics, competència professional poc treballada avui en els plans d'estudi. Finalment, es proposa l'aplicació de "Metodologies Integrades" d'aprenentatge de forma coordinada i simultània per millorar l'ensenyament universitari de l'enginyeria

Objectius
Analitzar les característiques del coneixement construït en grup, l'increment de complexitat cognitiva i el paper d'alguns elements situacionals i metodològics que poden afavorir-la.

Antecedents teòrics i revisió bibliogràfica:
En la línia de les propostes de King i Schneider (1991), Corbí (1992), Mayor Zaragoza (1994), Delors (1996) i Morin (2001) sobre la creixent complexitat social i la necessitat que la persona hi pugui donar resposta, es parteix dels conceptes d'intel·ligència, de pensament i coneixement complex (Sternberg, 1994) per concretar els trets distintius dels espais d'ensenyament-aprenentatge i les metodologies que fomenten la complexitat cognitiva.

Primer itinerari de recerca:
Se centra en el treball amb grups de seminari d'estudiants de 4t de Psicopedagogia al llarg de tres anys, utilitzant un disseny metodològic qualiquantitatiu. A través d'entrevistes a l'inici i al final de cada quadrimestre, s'eliciten i es fa la valoració dels constructes que els estudiants utilitzen en relació a un tema que se'ls proposa. De l'anàlisi de diferents índex i indicadors de complexitat, comparant els resultats de l'inici amb els del final de quadrimestre (test-retest), es desprenen unes primeres conclusions que es reafirmaran i es complementaran amb les del segon itinerari de recerca.

Segon itinerari de recerca:
S'aplica un disseny metodològic qualitatiu i es focalitza la recerca en vuit participants. S'utilitzen tres procediments (entrevistes, cròniques i focus-group) per tal que l'anàlisi de les dades que ofereixen permeti la seva triangulació.

Les principals conclusions del treball són:

Els participants expliciten l'experiència personal i grupal d'un canvi cap a una forma de pensar més complexa que es concreta en noves actituds i capacitats específiques tals com la presa de consciència, la multidimensionalitat, la diferenciació d'elements i alhora la integració i articulació d'aquests, transferibles a altres contextos de la vida personal i professional. Aquestes característiques poden permetre donar respostes més adequades a les noves situacions i tendències que planteja la creixent complexitat de la societat.

Tant el marc contextual del seminari i la vivència i aprenentatge compartit que propicia com les tècniques i activitats específiques utilitzades, es perceben com a elements detonants d'aquests canvis i generadores de conflicte cognitiu, de motivació i de canvi personal i grupal.

Finalment, per explicar els trets d'un espai d'ensenyament-aprenentatge universitari afavoridor del desenvolupament de pensament i coneixement complex, es proposa un model que integra dues tríades de variables: "sentiment, pensament, acció" i "coneixements axiològics, científics i organitzatius".

L'estudi analitza la motivació dels immigrants adults per aprendre català a partir d'una metodologia quantitativa, concretament SPSS (Statistical Package Social Sciences), eina d'anàlisi d'altres estudis similars que s'han dut al Canadà.

Els 272 participants de la mostra provenent de les tres entitats a Girona que oferien classes de català tot l'any; l'Escola d'Adults de Girona, l'Escola Oficial d'Idiomes i el Centre de Normalització Lingüística.

L'estudi, a més de mostrar diferències individuals dels participants segons la procedència geogràfica (llengua parlada), la llengua de treball, la permanencia i la voluntat de permanència, considera correlacions entre variables motivacionals i mostra que el model de Gardner (2001) és aplicable en l'estudi d'una llengua minoritària (català) i en un context immigrant.
La presente tesis analiza de forma cuantitativa, a partir del SPSS (Statistical Package Social Sciences) la motivación de los inmigrantes adultos que aprenden catalán en la ciudad de Girona, ciudad donde el uso habitual de la lengua supera el de la media catalana.

Los 272 participantes provienen de todo el mundo y estaban inscritos en febrero-marzo 2005 en una de las tres entidades que enseñaban catalán anualmente durante el curso 2004-2005 (Escuelas de adultos, Escuela Oficial de Idiomas, Normalización Lingüística).

El estudio además de mostrar diferencias individuales según: la procedencia geográfica ( lengua hablada), lengua de trabajo, el tiempo de permanencia y la voluntad de permanencia; considera correlaciones entre variables motivacionales y demuestra que el modelo de Gardner (2001), es aplicable en el estudio de una lengua minoritaria como el catalán y en un contexto de L2 inmigrante.
The study analyzes the immigrant's motivation to learn Catalan in Girona, where the daily use of Catalan is higher than the Catalan mean.
The 272 participants, coming from around the world, were enrolled during the academic year 2004-2005 in one of the three public schools where it is possible to learn Catalan during the whole year (Escola d'Adults de Girona, Escola Oficial d'Idiomes and Centre de Normalització Lingüística).
The study, using a quantitative methodology (SPSS), not only shows individual differences according: cultural background (language spoken), working language, the length of residence and willing of residence, but also considers correlations among motivational variables and it demonstrates that the Gardner Model (2001) it is applicable in the study of a minority language (Catalan) in an L2 immigrant context.

Las dificultades inherentes a todo proceso de enseñanza-aprendizaje de una lengua extranjera aumentan considerablemente cuando la lengua aprendida no mantiene ningún vínculo genético o tipológico con el idioma del alumno. Es el caso de la enseñanza-aprendizaje del chino a locutores de español. Al margen de las diferencias puramente escritas, existen otras como el carácter aislante en gramática o los tonos en la lengua hablada que dificultan notablemente el proceso de enseñanza-aprendizaje del chino a hispanohablantes. Pero también destacan aspectos que, como la polifuncionalidad de algunos elementos, de uso muy extendido, pueden obstaculizar ese proceso de enseñanza-aprendizaje. En este trabajo, nos analizaremos uno de ellos, la partícula LE, adoptando un punto de vista tipológica funcionalista. Se estudian así, en distintos contextos y en diferentes situaciones de comunicación, los usos de dicha partícula a partir de dos corpus dialogales. El trabajo culmina con una propuesta de progresión didáctica de los empleos de LE adoptando como eje central de la misma no los empleos más frecuentes, que suelen ser los gramaticales, sino partiendo de su relevancia comunicativa, tal como postula el SGAV (Estructuro-Global Audiovisual, en sus siglas en francés).
The inherent difficulties in any process of teaching and learning of foreign languages increase considerably when the target language maintains no genetic or typological link with the native language of the student. This is the case of teaching and learning Chinese to Spanish speakers. More than purely written differences, there are others, such as insulating characters in grammar or tone in the spoken language, which significantly impede the process of the Chinese acquisition to Spanish speakers. Considering the communicative property of languages, in this paper we will analyse the multi-functionality and polysemy of an element of Chinese grammar, the particle LE, in different specific linguistic context: natural dialogues and a movie script, to conclude what its essence is, how and when to use it, and more importantly, what the proper didactic method is to teach this particle to the Spanish students during their study process of Chinese as a foreign language by following what the SGAV proposes.

Mitjançant les diferents publicacions que s’inclouen en aquesta tesi per compendi, es presenta el treball realitzat dins de l’àmbit de la investigació educativa i innovació docent. Concretament es presenten les aportacions realitzades basades en el Model Tecnològic, Pedagògic i Curricular de Mishra i Koehler (2006). Per poder garantir un entorn d’aprenentatge hi ha diversos elements vertebradors que cal considerar. Per una banda les metodologies d’aprenentatge a aplicar tenint en compte els continguts curriculars que cal impartir. En segon lloc és imprescindible considerar les Tecnologies de la Informació i Comunicacions com un element clau a l’hora de dissenyar l’entorn d’aprenentatge. Finalment caldrà tenir mecanismes contrastats per tal de poder avaluar l’aprenentatge i assegurar que s’ha assolit els objectius que s’esperaven de manera eficaç i eficient. Aquesta tesi doctoral presenta un conjunt de contribucions en els diferents elements que formen part del procés d’ensenyament-aprenentatge. Per estructurar aquestes aportacions s’ha fet servir com a marc conceptual del treball de recerca el Model Tecnològic, Pedagògic i Curricular (més conegut com a TPACK) de Mishra i Koehler. D’aquesta manera es presentarà el treball realitzat en l’àmbit de les metodologies docents innovadores, com són l’anàlisi crítica realitzada mitjançant casos o el disseny de noves estratègies per afavorir l’aprenentatge actiu. També hi haurà contribucions en l’àmbit de les Tecnologies de la Informació i Comunicacions (TIC), per integrar-les dins del procés d’ensenyament-aprenentatge i utilitzar-les com a eina necessària per la implantació eficient. Es farà especial èmfasi en els processos d’avaluació, concretament en l’avaluació per competències, com un mecanisme primordial per garantir l’assoliment de l’aprenentatge, presentant nous models d’avaluació i, com a partir d’aquesta informació recollida, es pot extreure coneixement de l’estudiant per millorar els processos d’aprenentatge.
A través de las diferentes publicaciones que se incluyen en esta tesis por compendio, se presenta el trabajo realizado en el ámbito de la investigación educativa y la innovación docente. Concretamente se presentan las aportaciones realizadas basadas en el Modelo Tecnológico, Pedagógico y Curricular de Mishra y Koehler (2006). Para poder garantizar un entorno de aprendizaje efectivo hay diversos elementos vertebradores que es necesario considerar. Por un lado las metodologías de aprendizaje a aplicar teniendo en cuenta los contenidos curriculares que se deben impartir. En segundo lugar es imprescindible considerar las Tecnologías de la Información y Comunicaciones como un elemento clave en el diseño del entorno de aprendizaje. Finalmente es necesario tener mecanismos contrastados para poder evaluar el aprendizaje y asegurar que se han alcanzado los objetivos que se habían propuesto de manera eficaz y eficiente. Esta tesis doctoral presenta un conjunto de contribuciones relacionadas con los diferentes elementos que forman parte del proceso de enseñanza-aprendizaje. Para estructurar dichas aportaciones se ha utilizado como marco conceptual del trabajo de investigación el Modelo Tecnológico, Pedagógico y Curricular (más conocido como TPACK) de Mishra y Koehler. De este modo se presentará el trabajo realizado en el ámbito de las metodologías docentes innovadoras, como el análisis crítico realizado mediante el estudio de casos o el diseño de nuevas estrategias para potenciar el aprendizaje activo. También se expondrán las contribuciones hechas en el ámbito de las Tecnologías de la Información y Comunicaciones (TIC), para integrarlas dentro del proceso de enseñanza-aprendizaje y utilizarlas como herramienta necesaria para una implantación eficiente. Se hará especial énfasis en los procesos de evaluación, concretamente en la evaluación por competencias, como un mecanismo primordial per garantizar la adquisición del aprendizaje, presentando nuevos modelos de evaluación i, cómo a partir de la información obtenida se puede extraer conocimiento del estudiante para mejorar los procesos de aprendizaje.
This PhD dissertation is a compendium of publications in the field of educational research and pedagogical innovation. These articles are based on the Technological Pedagogical Content Knowledge (TPCK) Framework by Mishra and Koehler (2006). In order to guarantee an effective learning environment, different aspects need to be considered. On the one hand, the learning methods should be applied in line with the curricular contents to be taught. On the other hand, it is essential to take into account Information and Communication Technologies as a key element in the syllabus design. Finally, it is necessary to count with contrasted mechanisms to assess the learning process and ensure that the aims have been achieved effectively and efficiently. This PhD dissertation presents a series of contributions related to the different elements that form part of the learning and teaching process. The research has been structured around the conceptual framework provided by the Technological Pedagogical Content Knowledge (TPCK) Framework by Mishra and Koehler. Research has been carried out in the context of innovative pedagogical methodologies such as critical analysis through case studies or the design of new strategies to foster active learning. We shall also present the contributions made to integrate Information and Communication Technologies (ICT) in this process and use them as indispensable tools for an efficient implementation to take place. Special emphasis will be laid on evaluation processes, specifically on competencies assessment as a primordial mechanism to guarantee the achievement of learning by presenting new assessment models, and on how, from the gathered information, the students’ knowledge can be gauged so as to improve their learning processes.

L'objectiu de la tesi ha estat aprofundir en el paper de les preguntes en l'ensenyament aprenentatge de les ciències, per això s'han plantejat les següents preguntes:
a. Què han dit i diuen els experts sobre les preguntes i quines conseqüències té en el procés d'ensenyament- aprenentatge?
b. Com pot el professorat analitzar i distingir les preguntes que afavoreixen l'aprenentatge?
c. Què fan i què pensen els alumnes quan se'ls demana que plantegin preguntes?
S'ha fet un recull bibliogràfic de les aportacions que sobre les preguntes han fet diferents autors i experts del camp de la didàctica de les ciències i s'han recollit en quatre apartats segons diferents referents: el nivell cognitiu, la comunicació dins l'aula, les preguntes dels alumnes, els continguts d'aprenentatge i les activitats d' ensenyament-aprenentatge o les preguntes del professorat.
Per tal de recollir les dades s'ha dissenyat una unitat didàctica amb un doble objectiu, per una banda treballar "el cicle de l'aigua" i per altra "les preguntes", demanant als alumnes que es plantegin preguntes i reflexionin sobre la seva importància.
Aquesta unitat didàctica s'ha realitzat en dos grups d'alumnes de primer cicle d'ESO el que ha permès recollir el material escrit produït pels alumnes durant la realització de les activitats. Aquestes dades han sigut analitzades fonamentalment aplicant les categories d'anàlisi elaborades a partir de les idees de Graesser (1) i Pickett (2).
En primer lloc s'ha distingit el pressupòsit i la demanda de cada pregunta tal com diu Graesser i seguidament s'ha analitzat per una banda el pressupòsit o contingut i per altra la demanda. Per analitzar el contingut s'ha pres com a referent el model teòric que en aquest cas ha estat el cicle de l'aigua. Per analitzar la demanda s'han definit unes categories a partir de l'epistemologia de l'ecologia plantejada per S.T.A. Pickett, aquestes són: descripció, explicació, generalització, comprovació, predicció i avaluació.
La recerca permet concloure que:
a) Buscar i plantejar les preguntes que estan en l'origen de les idees que es treballen així com les preguntes i problemes actuals relacionats amb el tema, és una estratègia útil davant la dificultat que presenta la selecció de continguts a ensenyar. En aquest sentit, la revisió bibliogràfica sobre la funció de les preguntes en l'ensenyament de les ciències i les categories utilitzades en l'anàlisi, ha permès associar unes determinades preguntes a cada moment de la seqüència didàctica.
b) El mètode utilitzat permet distingir les preguntes que ajuden a aprendre, perquè permet reconèixer i valorar el model implícit, l'explicitació de les contradiccions, els buits en el propi coneixement i la visió estàtica o dinàmica, de qui planteja les preguntes, així com posar de relleu la dificultat de la utilització d'estructures lingüístiques pròpies de la ciència.
c) Tots els alumnes plantegen preguntes quan se'ls proposa que ho facin, si bé la qualitat de les mateixes varia segons la capacitat de raonament i les habilitats lingüístiques de l'alumne. Això porta a concloure que les preguntes poden ser un bon instrument d'avaluació podent-se establir certa relació entre les preguntes dels alumnes i la seva comprensió dels fenòmens, la seva capacitat de relacionar diferents continguts, o la seva manera de raonar. Finalment, les reflexions dels alumnes mostren distinta comprensió de la funció de les preguntes en la ciència o en el procés d'aprenentatge, observant que en molts casos només reconeixen la funció en l'avaluació per part del professorat.
De les conclusions de la recerca es pot deduir que per recuperar el paper de les preguntes i donar-los sentit en les activitats d'aprenentatge, s'hauria de tenir en compte que:
- Les preguntes han d'estar situades en un context definit.
- Les preguntes més significatives per l'aprenentatge de les ciències són aquelles que es plantegen des d'un model o teoria ben definida que mira els fenòmens de manera complexa i integradora.
- Les preguntes amb un "perquè" són les més espontànies i naturals, però no necessàriament les més interessants per ensenyar i aprendre. Per això serà convenient introduir i plantejar preguntes amb altres demandes per tal d'afavorir la construcció d'una idea de ciència lligada a una manera de treballar (comprovació), a una manera de mirar que permet predir (predicció), a una implicació en la recerca de solucions (gestió) i a la presa de decisions (avaluació).
- Les preguntes han d'anar acompanyades d'activitats de reflexió i discussió per tal d'ampliar el concepte restringit que d'elles tenen els alumnes. Discussió tant sobre les preguntes plantejades pels propis alumnes com sobre les preguntes que s'han anat plantejant al llarg de la història de la ciència sobre la construcció d'un determinat model o teoria objecte d'estudi.
-----
(1) GRAESSER, A. C.; Mc MAHEN, C. L.; JOHNSON, K. (1994). Question asking and answering in autors (1984). Handbook of Psicolinguistics. Academic Press Inc.
(2) PICKETT, S. T. A.; KOLASA, J.; JONES, C. G. (1994). Ecological Understanding. California: Academic Press, Inc.
El objetivo de la tesis ha sido ahondar en el papel de las preguntas en la enseñanza aprendizaje de las ciencias, por eso se han planteado las siguientes preguntas:
a. Qué han dicho y dicen los expertos sobre las preguntas y qué consecuencias tiene en el proceso de enseñanza- aprendizaje?
b. Como puede el profesorado analizar y distinguir las preguntas que favorecen el aprendizaje?
c. Qué hacen y qué piensan los alumnos cuando se les pide que planteen preguntas?
Se ha hecho una recopilación bibliográfica de las aportaciones que sobre las preguntas han hecho diferentes autores y expertos del campo de la didáctica de las ciencias y se han recogido en cuatro apartados según diferentes referentes: el nivel cognitivo, la comunicación dentro del aula, las preguntas de los alumnos, los contenidos de aprendizaje y las actividades de enseñanza-aprendizaje o las preguntas del profesorado.
Para recoger los datos se ha diseñado una unidad didáctica con un doble objetivo, por un lado trabajar "el ciclo de la agua" y por otra "las preguntas", pidiendo a los alumnos que se planteen preguntas y reflexionen sobre su importancia.
Esta unidad didáctica se ha realizado en dos grupos de alumnos de primer ciclo de ESO lo que ha permitido recoger el material escrito producido por los alumnos durante la realización de las actividades. Éstos datos han sido analizados fundamentalmente aplicando las categorías de análisis elaboradas a partir de las ideas de Graesser (1) y Pickett (2).
En primer lugar se ha distinguido el supuesto y la demanda de cada pregunta como dice Graesser y seguidamente se ha analizado por un lado el supuesto o contenido y por otro la demanda. Para analizar el contenido se ha tomado como referente el modelo teórico que en este caso ha estado el ciclo de la agua. Para analizar la demanda se han definido unas categorías a partir de la epistemología de la ecología planteada por S.T.A. Pickett, éstas son: descripción, explicación, generalización, comprobación, predicción y evaluación.
La búsqueda permite concluir que:
a) Buscar y plantear las preguntas que están en el origen de las ideas que se trabajan así como las preguntas y problemas actuales relacionados con el tema, es una estrategia útil ante la dificultad que presenta la selección de contenidos a enseñar. En este sentido, la revisión bibliográfica sobre la función de las preguntas en la enseñanza de las ciencias y las categorías utilizadas en el análisis, ha permitido asociar unas determinadas preguntas a cada momento de la secuencia didáctica.
b) El método utilizado permite distinguir las preguntas que ayudan a aprender, porque permite reconocer y valorar el modelo implícito, la explicitación de las contradicciones, los vacíos en el propio conocimiento y la visión estática o dinámica, de quien plantea las preguntas, así como poner de relieve la dificultad de la utilización de estructuras lingüísticas propias de la ciencia.
c) Todos los alumnos plantean preguntas cuando se propone que lo hagan, si bien la calidad de las mismas varía según la capacidad de razonamiento y las habilidades lingüísticas del alumno. Eso lleva a concluir que las preguntas pueden ser un buen instrumento de evaluación pudiéndose establecer cierta relación entre las preguntas de los alumnos y su comprensión de los fenómenos, su capacidad de relacionar diferentes contenidos, o su manera de razonar. Finalmente, las reflexiones de los alumnos muestran distinta comprensión de la función de las preguntas en la ciencia o en el proceso de aprendizaje, observando que en muchos casos sólo reconocen la función en la evaluación por parte del profesorado.
De las conclusiones de la búsqueda se puede deducir que para recuperar el papel de las preguntas y darles sentido en las actividades de aprendizaje, se debería tener en cuenta que:
- Las preguntas deben estar situadas en un contexto definido.
- Las preguntas más significativas para el aprendizaje de las ciencias son aquellas que se plantean desde un modelo o teoría bien definida que mira los fenómenos de manera compleja e integradora.
- Las preguntas con un "porque" son las más espontáneas y naturales, pero no necesariamente las más interesantes para enseñar y aprender. Por eso será conveniente introducir y plantear preguntas con otras demandas para favorecer la construcción de una idea de ciencia ligada a una forma de trabajar (comprobación), a una forma de mirar que permite predecir (predicción), a una implicación en la búsqueda de soluciones (gestión) y a la toma de decisiones (evaluación).
- Las preguntas deben ir acompañadas de actividades de reflexión y discusión para ampliar el concepto restringido que de ellas tienen los alumnos. Discusión tanto sobre las preguntas planteadas por los propios alumnos como sobre las preguntas que se han ido planteando a lo largo de la historia de la ciencia sobre la construcción de un determinado modelo o teoría objeto de estudio.
-----
(1) GRAESSER, A. C.; Mc MAHEN, C. L.; JOHNSON, K. (1994). Question asking and answering in autors (1984). Handbook of Psicolinguistics. Academic Press Inc.
(2) PICKETT, S. T. A.; KOLASA, J.; JONES, C. G. (1994). Ecological Understanding. California: Academic Press, Inc.
The goal of the thesis has been to deepen in the role of the questions in the learning of sciences, the following questions have been brought up because of that:
a. What the experts have said and say about the questions and which consequences has in the process of learning?
b. How can the teachers analyze and distinguish the questions that favor the learning process?
c. What do the students do and think when they are asked to bring up questions?
There has been done a bibliographical collection of the contributions about questions from different authors and experts in the field of the didactics of sciences. They have retired in four sections according to different referents: the cognitive level, the communication in the classroom, the students' questions, the contents of learning and the activities of learning or the teachers' questions.
In order to pick up the data a didactic unit has been designed with a double objective, on one hand to work "the cycle of water" and on the other "the questions", asking the students questions to be brought up and to think about their importance.
This didactic unit has been carried out in two groups of students in the first cycle of ESO which has allowed to pick up the written material produced by the students during the realization of the activities. This data has been analyzed fundamentally applying the categories of analysis elaborated from the ideas about Graesser (1) and Pickett (2).
In first place the presupposition and the demand have been distinguished from each question as Graesser says and after it has been analyzed on one hand the presupposition or contents and in the other the demand. To analyze the contents it has been taken as a referent the theoretical model of the cycle of water. To analyze the demand some categories have been described from the epistemology of the ecology brought up by S.T.A. Pickett, these are: description, explanation, generalization, check, prediction and evaluation.
The research allows to conclude that:
a) To search and to bring up questions that are in the origin of the ideas worked as well as the questions and current problems related with the subject, is a useful strategy to face the difficulty that presents the selection of contents to teach. In this sense, the bibliographical revision about the function of the questions in the education of sciences and the categories used in the analysis, have allowed to associate some determinate questions in every moment of the didactic sequence.
b) The used method allows to distinguish the questions that help to learn, because it allows to recognize and to appraise the implicit model, the explicitation of the contradictions, the gaps in the own knowledge and the static or dynamic vision, of that one who brings up the questions, as well as how to point out the difficulty in the use of own science linguistic structures.
c) All students bring up questions when they are asked to, although the quality of the same ones varies according to the capacity of reasoning and the linguistic skills of the pupil. This leads to conclude that questions can be a good instrument to evaluate being able to establish a certain relation between the students' questions and their understanding of the phenomena, their capacity to relate different contents, or their way to reason. Finally, the reflections of the students show different ways of understanding the function of the questions in the science or in the process of learning, observing that in many cases they only recognize the evaluation function.
From the conclusions of the research can be deduced that to retrieve the role of the questions and to give them sense in the activities of learning, it should be taken into account that:
- The questions have to be placed in a clear-cut context.
- The most significant questions for the learning of sciences are those that consider the phenomena from a model or a very defined theory that looks in a complex and integrating way.
- The questions including a "because" are the most spontaneous and natural, but not necessarily the most interesting to teach and to learn. That's why it will be convenient to introduce and to bring up questions with other demands in order to favor the construction of a Science idea related to a way of working (check), to a way of looking which allows to predict (prediction), to an implication in the research of solutions (management) and to the decision making (evaluation).
- The questions have to go with reflection and discussion activities in order to broaden the restricted concept that the students have of the questions. Discussion about the questions brought up by the students as well as about the questions that have been brought up along the history of science on the construction of a determinate model or theory.
-----
(1) GRAESSER, A. C.; Mc MAHEN, C. L.; JOHNSON, K. (1994). Question asking and answering in autors (1984). Handbook of Psicolinguistics. Academic Press Inc.
(2) PICKETT, S. T. A.; KOLASA, J.; JONES, C. G. (1994). Ecological Understanding. California: Academic Press, Inc.