Добірка наукової літератури з теми "Països desenvolupats"

There is a shared lasting concern in both developed and developing countries regarding the low rates of participating women in STEM (science, technology, engineering and mathematics). In this context, one of the most frequent actions is the development of STEM and coding workshops as a way to increase the presence of women in these fields. The main object of this article is not only to provide a description of the programs that support girls into STEM, but also to make a critical analysis of their design. This research employs the content analysis approach, a technique to make replicable and valid inferences from texts. The methodology sample came from a comprehensive review of 64 programs announced online that aim to support the incorporation of girls and women into STEM, particularly Information technology. As the final outcomes will show, besides the high popularity of these programs, there are important questionings regarding their design and implementation, particularly about the effectiveness of their actions in reducing the problems associated with the digital gender divide and the inclusion of women into STEM academia and STC industry. Acabar amb la bretxa digital de gènere, ¿els clubs de programació són una solució viable? Hi ha una preocupació compartida entre països desenvolupats i en vies de desenvolupament respecte a les baixes taxes de dones en àrees STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques). En aquest context, una de les estratègies més freqüents és el desenvolupament de tallers per aprendre a programar i de cursos amb activitats relacionades amb disciplines STEM, amb la finalitat d’augmentar la presència de dones en aquestes àrees. L’objectiu principal d’aquest article no és tan sols proporcionar una descripció dels programes que donen suport a la inclusió de les nenes en la ciència, sinó també fer-ne una anàlisi crítica sobre el disseny i la implementació. Aquesta investigació utilitza la tècnica d’anàlisi de contingut, una tècnica que permet fer inferències vàlides i replicables des dels textos. La mostra estadística de la metodologia prové d’una revisió exhaustiva de 64 programes anunciats en línia que tenen l’objectiu de donar suport a la incorporació de nenes i dones en les disciplines STEM, sobretot en les tecnologies de la informació. Els resultats finals demostren que, tot i la gran popularitat d’aquests programes, se’ls qüestiona força pel que fa a la seva execució, especialment l’efectivitat de les seves accions per reduir la bretxa digital de gènere i la inclusió de les dones en la ciència. Key words: Digital gender divide, STEM girls, empowerment, coding clubs, gen¬der inequality. Paraules clau: bretxa digital de gènere, nenes STEM, empoderament, clubs de programació, iniquitat de gènere.

<p>El debat sobre com apoderar als nostres joves a través de diferents tipus de suports és cada vegada més rellevant en un context on el nombre de menors no acompanyats i joves que migren sols o soles ha augmentat considerablement. En aquest article els autors presenten la mentoria social com un suport eficaç que s’ha estat posant en pràctica en diferents països. Presenten l’origen de la mentoria social i les seves característiques bàsiques, i expliquen de quina manera l’apoderament dels joves es pot desenvolupar a través de relacions d’acompanyament que afavoreixin l’accés a informació, persones i institucions que afavoreixin la inclusió socials dels joves i que fomentin una reflexió conjunta i de diàleg al voltant de com s’estructura la societat i com es pot contribuir a millorar el món present. Finalment, a partir de l’experiència acumulada de recerca i de gestió del projecte Rossinyol impulsat des de la Universitat de Girona, destaquen el que consideren que són els 10 elements fonamentals perquè la mentoria contribueixi a desenvolupar l’apoderament dels joves, i assenyalen 9 10 consideracions pràctiques a tenir en compte per a un bon funcionament de qualsevol projecte amb aquestes característiques.</p>

La dependència de les institucions tradicionals de producció normativa d’estructures de poder transnacionals i opaques, en el context de la fase global i financera de l’evolució sistema-món capitalista. desplaça progressivament l’èmfasi, en relació amb l’adaptació i mitigació del canvi climàtic, des de la regulació a l’adjudicació, del poder legislatiu al poder judicial. És per això que, en els últims anys, s’ha desenvolupat progressivament la litigació climàtica. Casos emblemàtics, com Urgenda, als Països Baixos, i Juliana, als Estats Units, han posat de manifest que l’espai forense esdevé un àmbit útil i innovador per impulsar la reacció social davant de la transformació antròpica del Sistema Terra, permetent la participació activa d’actors no institucionals i l’apoderament de la ciutadania. D’aquesta manera, es poden desplegar estratègies de control del poder i exigència de responsabilitats, amb la finalitat de permetre la transformació progressiva de la presa de decisions per ajustar-la a les exigències de la transició cap a l’Antropocè. En aquest marc, es proposa una anàlisi prospectiva de la litigació climàtica a Espanya, a partir dels fonaments constitucionals.

La dependència de les institucions tradicionals de producció normativa d’estructures de poder transnacionals i opaques, en el context de la fase global i financera de l’evolució sistema-món capitalista. desplaça progressivament l’èmfasi, en relació amb l’adaptació i mitigació del canvi climàtic, des de la regulació a l’adjudicació, del poder legislatiu al poder judicial. És per això que, en els últims anys, s’ha desenvolupat progressivament la litigació climàtica. Casos emblemàtics, com Urgenda, als Països Baixos, i Juliana, als Estats Units, han posat de manifest que l’espai forense esdevé un àmbit útil i innovador per impulsar la reacció social davant de la transformació antròpica del Sistema Terra, permetent la participació activa d’actors no institucionals i l’apoderament de la ciutadania. D’aquesta manera, es poden desplegar estratègies de control del poder i exigència de responsabilitats, amb la finalitat de permetre la transformació progressiva de la presa de decisions per ajustar-la a les exigències de la transició cap a l’Antropocè. En aquest marc, es proposa una anàlisi prospectiva de la litigació climàtica a Espanya, a partir dels fonaments constitucionals.

This dissertation discusses the accumulation and unwinding of financial imbalances in stock markets and credit aggregates in advanced economies since the interwar years until the present. The project is framed within the literature that arose with the Great Financial Crisis (2007-09) and that, against the mainstream consensus at the time, posits the existence of a financial cycle best characterised by the joint evolution of asset prices and credit. As a theoretical framework, we build on the open macroeconomy trilemma which indicates that policymakers can choose two out of three desirable and competing goals: fixed exchange rates, free capital flows, and autonomous monetary policy. We construct exchange rate and capital control regimes, for twelve advanced economies, from several sources to identify whether the behaviour of the boom-bust cycle in asset prices and credit growth and the drivers of financial instability are contingent on changing institutional conditions. Additionally, we test for the existence of a global financial cycle, proxied by the United States, which may be driving the evolution of both dependent variables. In the first part of the dissertation which covers the literature review (chapter 1) and the data and methodology (chapter 2), we tackle the issue of measuring financial imbalances. To shift from the usual framework of financial crises towards the study of financial stability, we develop a new indicator for expansions and contractions in financial time series: the Local Bull Bear Indicator (LBBI). This technique, which constitutes the main methodological contribution of the dissertation, identifies above or below trend risk-adjusted returns, expressed as standard deviations. It allows for the identification of expansions and contractions to different time horizons, according to the persistence of shocks. As a data contribution, we offer a dating and characterisation of boom and bust phases in stock markets and credit aggregates, to different time horizons, for all the countries in the database. Regarding the empirical findings, the second part of the dissertation presents panel data evidence using a panel corrected standard errors model (PCSE) for stocks (chapter 3) and credit (chapter 4). First, regarding the literature on global financial integration, we find evidence of a global financial cycle proxied by the US stock market and credit aggregates. Secondly, we find that the relationship between the dependent variables and a selection of control variables and trilemma-associated covariates is contingent on the way in which countries resolve the macroeconomic trilemma at different times. Finally, regarding financial stability, we find that beyond price stability, the variables that drive LBBIs are contingent on the way countries resolve the macroeconomic trilemma at different moments in history. The third part of the dissertation presents time-series evidence for two case studies on the United Kingdom. Chapter 5 discusses whether the evolution of the stock market is contingent on domestic policy or trilemma regimes and finds that the usual story of global financial integration following a U-shape with peaks during the gold standard and the present-day inflation targeting regime requires nuance. The long-run co-movement between the stock market in the UK and the global cycle seems to peak in periods of heightened systemic risk such as the Second World War and the two oil shocks (1973, 1978). Finally, Chapter 6 finds that there is a financial cycle in the UK and that the causal relationship between stocks and credit for the UK is both time-varying and contingent on the regulatory framework in place. As the financial system becomes unregulated, credit growth seems to drive the behaviour in asset prices, allowing us to conclude, preliminarily, that while price stability is important, policymakers should include the evolution of credit aggregates in their policymaking function.