Щоб переглянути інші типи публікацій з цієї теми, перейдіть за посиланням: Siglec- 9.

Дисертації з теми "Siglec- 9"

Оформте джерело за APA, MLA, Chicago, Harvard та іншими стилями

Оберіть тип джерела:

Ознайомтеся з топ-19 дисертацій для дослідження на тему "Siglec- 9".

Біля кожної праці в переліку літератури доступна кнопка «Додати до бібліографії». Скористайтеся нею – і ми автоматично оформимо бібліографічне посилання на обрану працю в потрібному вам стилі цитування: APA, MLA, «Гарвард», «Чикаго», «Ванкувер» тощо.

Також ви можете завантажити повний текст наукової публікації у форматі «.pdf» та прочитати онлайн анотацію до роботи, якщо відповідні параметри наявні в метаданих.

Переглядайте дисертації для різних дисциплін та оформлюйте правильно вашу бібліографію.

1

Alonso, Mora Alba. "La minería en la baronía de Entença (Baix Priorat) durante época Moderna. La regulación y explotación de las minas de galena, cobre y manganeso en los siglos XV, XVI y XVII." Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2017. http://hdl.handle.net/10803/460890.

Повний текст джерела
Анотація:
La present tesi pretén ser un estudi definitiu del funcionament de la mineria de la baronia d’Entença (El Baix Priorat) durant l’època Moderna. La mineria en aquesta zona és molt antiga i es pot remuntar fins a la Prehistòria, i talment s’ha perfilat com un dels principals ens dinamitzadors i culturals de la regió. Tanmateix, la revisió històrica d’aquesta conca minera, geològicament coneguda com la Serra Pre-Litoral, es troba encara en estat embrionari i són especialment desconeguts els segles XV, XVI i XVII, llevat d’aproximacions puntuals. Per això, trobarem en aquestes pàgines una dissertació sobre aquells aspectes considerats fonamentals per a conèixer l’estat de desenvolupament d’una explotació minera a nivell general: l’organització laboral, la tècnica i tecnologia, la legislació, la producció i el comerç. Mitjançant el coneixement d’aquests indicadors, podrem establir comparacions amb altres explotacions del mateix tipus en altres punts geogràfics, tant peninsulars com europeus. Les conclusions obtingudes manifesten el continu desenvolupament y evolució de la mineria de la baronia d’Entença en resposta als creixents desafiaments que provocava l’extracció sistemàtica dels minerals d’aquesta conca minera: la galena, el coure i el manganès; els quals foren venuts en places comercials de València, Aragó, Catalunya i Mallorca, en la seva forma natural i també transformats en plom, en el cas de la galena. Per últim, serem conscients de com els principis capitalistes que es varen anar adoptant a la mineria de la baronia d’Entença, van modificar el sistema laboral i productiu, molt especialment, a partir de la instal·lació de la fàbrica de bales i perdigons de propietat comtal a l’última dècada del segle XVII. Les companyies de miners -associacions lliures de persones que dividien les participacions en accions- naixeren originalment amb un marcat caràcter igualitari, reflex de les comunitats agràries medievals, el qual va donar pas a un règim empresarial de tipus capitalista propi dels segles Moderns, que determinaria l’activitat minera del Baix Priorat fins l’època Contemporània.
La presente tesis pretende ser un estudio definitorio del funcionamiento de la minería de la baronía de Entença (El Baix Priorat) durante la época Moderna. La minería en esta zona cuenta con una antiquísima tradición que puede remontarse hasta la Prehistoria, la cual se ha perfilado como uno de los principales dinamizadores económicos y culturales de la región. Sin embargo, la revisión histórica de esta cuenca minera, geológicamente conocida como la Sierra Pre-litoral, se encuentra todavía en ciernes y son especialmente desconocidos, salvo puntuales aproximaciones, los siglos XV, XVI y XVII. Por ello, encontraremos en estas páginas una disertación acerca de aquellos aspectos que se consideran fundamentales para conocer el estadio de desarrollo de una explotación minera a nivel general: la organización laboral, la técnica y tecnología, la legislación, la producción y el comercio. Mediante el conocimiento de estos indicadores, podremos establecer comparativas con la situación existente en otras explotaciones del mismo signo en otros puntos geográficos, tanto peninsulares como europeos. Las conclusiones a las que hemos llegado manifiestan el continuo desarrollo y evolución de la minería de la baronía de Entença en aras de responder a los crecientes desafíos que provocaba la extracción sistemática de los minerales de esta cuenca minera: la galena, el cobre y el manganeso; los cuales fueron vendidos en plazas comerciales de Valencia, Aragón, Cataluña y Mallorca, tanto en su forma natural como transformados en plomo, en el caso de la galena. Por último, en todo este proceso evolutivo, seremos conscientes como los principios capitalistas fueron adoptándose en la minería de la baronía de Entença y fueron modificando el sistema laboral y productivo, especialmente a partir de la instalación de la fábrica de balas y perdigones de propiedad condal, en la última década del siglo XVII. Las compañías de mineros -asociaciones libres de personas que dividían sus participaciones en acciones- nacieron en su origen con un marcado carácter igualitario reflejo de las comunidades agrarias medievales, el cual fue dando paso a un régimen empresarial de tipo capitalista propio de los siglos Modernos que determinaría la actividad minera del Baix Priorat hasta época Contemporánea.
This investigation pretends to be a definitive study about the mining in barony of Entença (El Baix Priorat) during Modern Ages. In this area, mining counts with an ancient tradition and it became one the most important activity, both economically and culturally. Nevertheless, historical research has just begun and claims for new efforts and renewed points of view. In this sense, we will find in these pages an explanation of those aspects which are considered essential to determine the stage of mining development: labour organization, technique and technology, legislation, production and trade. Through these indicators, we will be able to compare mining in barony of Entença to similar mines in other places, as well Peninsular as European. We reached conclusions that show a continuous development and technical evolution in Barony of Entença’s mining in order to solve increasing challenges caused by an interrupted mineral extraction (lead, copper and manganese). This mining production was extracted in considerable quantities and send to several cities in Valencia, Aragon, Catalonia and Majorca to be sold. Finally, we will appreciate how capitalism were gradually adopted in Catalan mining, and changed the work system dramatically, especially after the construction of a lead ammunition factory in Falset between 1693 and 1695. Mining companies -a sort of independent associations divided in company shares- lost their original equality feature and were leaded to assume a capitalist regime, typical of middle Modern centuries, preparing mining for next industrialization in Contemporary Age.
Стилі APA, Harvard, Vancouver, ISO та ін.
2

Navarrete-González, Alexandra. "Focus and contrast in Catalan Sign Language (LSC) : form and interpretation." Doctoral thesis, Universitat Pompeu Fabra, 2022. http://hdl.handle.net/10803/673320.

Повний текст джерела
Анотація:
This thesis provides a description and a pragmatic analysis of the expression and interpretation of focus and contrast in Catalan Sign Language (LSC). I argue that LSC data provides empirical evidence that contrast is an independent notion in Information Structure that can overlap with topics and foci, and that involves different types, which are built compositionally. All types of contrast share a basic meaning (semantic parallelism), which is essential for an element to be contrastive, and which is expressed through a specific combination of non-manual markers (NMMs). Additional prosodic NMMs are used to trigger more complex meanings, like exhaustivity or counterexpectation. Moreover, a first description of focus particles and clefts in LSC is provided, together with a pragmatic analysis of exhaustivity and non-truth conditional meaning (presuppositions and implicatures) in these constructions.
Aquesta tesi proporciona una descripció i una anàlisi pragmàtica de l’expressió i la interpretació del focus i el contrast en llengua de signes catalana (LSC). Defenso que l’LSC aporta proves empíriques que el contrast és una noció independent en el camp de l’estructura informativa que se solapa amb el tòpic i els focus de l’oració i que es pot dividir en subtipus que es conformen de manera composicional. Tots els tipus de contrast comparteixen un significat bàsic (paral·lelisme semàntic), que és imprescindible perquè un element sigui contrastiu i que s’expressa a través d’una combinació específica de marcadors no manuals (MNM). MNM addicionals són emprats per expressar significats més complexos, com ara l’exhaustivitat i la contraexpectació. A més, s’ofereix una primera descripció de les partícules focals i les oracions clivellades en LSC, i una anàlisi pragmàtica de l’exhaustivitat i el significat no veritatiu-condicional (implicatures i pressuposicions) que es deriva d’aquestes construccions.
Esta tesis proporciona una descripción y un análisis pragmático sobre la expresión y la interpretación del foco y el contraste en lengua de signos catalana (LSC). Defiendo que la LSC aporta pruebas empíricas de que el contraste es una noción independiente en el campo de la estructura informativa que se solapa con el tópico y el foco de la oración y que se puede dividir en subtipos que se constituyen de manera composicional. Todos los tipos de contraste comparten un significado básico (paralelismo semántico), que es imprescindible para que un elemento sea contrastivo y que se expresa a través de una combinación específica de marcadores no manuales (MNM). MNM adicionales son utilizados para expresar significados más complejos, como la exhaustividad y la contraexpectación. Además, se presenta una primera descripción de las partículas focales y de las oraciones escindidas en LSC, así como un análisis pragmático de la exhaustividad y del significado no veritativo-condicional (implicaturas y presuposiciones) que se deriva de estas construcciones.
Стилі APA, Harvard, Vancouver, ISO та ін.
3

Saban, Mario Javier. "Causas y consecuencias de la ruptura entre el judaísmo y el cristianismo en el siglo II." Doctoral thesis, Universitat de Lleida, 2016. http://hdl.handle.net/10803/386450.

Повний текст джерела
Анотація:
The focus of this doctoral dissertation is based on a historical explanation of the causes that drove a group of Jews who were part of a small Messianic movement within Judaism in first century to create in the course of time one of the most widespread religions on the planet: Christianity. My doctoral dissertation research represents an original contribution in the field of studies of Ancient History as it expounds with various arguments and reasonings that the split of this group of Messianic Jews from within the bosom of Judaism took place in the second century. Despite the fact that there exists much research on the first century, Especially on both Jesus' thoughts and St. Paul's thoughts, few authors have set out to work on and delved into the actual century of the cultural and religious split between Judaism and Christianity. The doctoral dissertation I am submitting before the respected members of the thesis examining jury is a novel contribution to properly explain the historical, theological and political causes that gave rise to the founding of Christianity as an independent religion separate from its mother religion, Judaism.
El tema central de este trabajo doctoral se fundamenta en una explicación histórica de las causas que llevaron a un grupo de judíos mesiánicos en el siglo I a crear con el tiempo una de las religiones más extendidas del planeta: el cristianismo. La labor de investigación representa un aporte original dentro del campo de los estudios de la historia antigua, ya que expone con variadas argumentaciones que la división entre el grupo cristiano del seno del judaísmo se produjo en el siglo II. Aunque existen muchas investigaciones sobre el siglo I, especialmente sobre el pensamiento de Jesús y el pensamiento de San Pablo, pocos autores han trabajado el verdadero siglo de la ruptura religiosa. La tesis doctoral que presento ante el honorable tribunal representa una contribución novedosa para explicar adecuadamente las causas históricas, teológicas y políticas que derivaron en la creación del cristianismo como una religión independiente separada de su religión-madre: el judaísmo.
L´argument central d´aquest treball doctoral es fonamenta en una explicació històrica de les causes que encaminaren a un aplec de jueus mesiànics (s.I d.C.), a fundar en el decurs del temps, una de les religions més esteses del planeta: el cristianisme. La tasca d´investigació representa una aportació original en el món dels estudis de la història antiga, sí més no, exposa amb variats raonaments, que la separació del primitiu grup cristià del si del judaisme, esdevé el s. II d.C. Malgrat que hi ha nombroses investigacions històriques que ens parlen del s.I d. C. - especialment pel que fa al pensament de Jesús de Natzareth i el pensament de Sant Pau - molt pocs autors han treballat el veritable segle de la ruptura religiosa.
Стилі APA, Harvard, Vancouver, ISO та ін.
4

Colom, Mendoza Enric. "Ex Figlinis Tarraconensibus. Sistematización y caracterización de las figlinae amphorales de la costa oriental de la Provincia Hispania Citerior, circuitos de exportación y clasificación tipológica de sus producciones (siglos II a.C.-III d.C.)." Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2021. http://hdl.handle.net/10803/673170.

Повний текст джерела
Анотація:
El present treball consisteix en la sistematizació de totes les figlinae amphorales de la costa oriental de la Provincia Hispania Citerior (segles II a.C.-III d.C.) des d’un punt de vista interdisciplinari, analitzant les tres vessants més importants: descripció i anàlisi de les estructures productores, catalogació de marques epigràfiques i patrons de dispersió pel Mediterrani occidental i, en darrer lloc, la caracterització tipològica de les seves produccions amforals. Es tracta, per tant, del primer treball d’aquesta magnitud en els estudis relatius a les àmfores tarraconenses. També, i gràcies a l’aplicació de noves metodologies basades en les tècniques d’aixecament fotogramètric, així com de computació i modelat tridimensional, hem pogut crear una base de dades morfològica de les principals produccions amforals tarraconenses. Això ens ha permès la creació, per primera vegada en la història de la investigació, d’una taula tipològica, extensa i detallada, dels envasos més comuns (Dressel 2, Dressel 3 i Pascual 1), que recull les variades tradicions terrisseres presents en les diferents àrees productores que composen la costa oriental de la Provincia Hispania Citerior en època romana.
El presente trabajo consiste en la sistematización de todas las figlinae amphorales de la costa oriental de la Provincia Hispania Citerior (siglos II a.C. – III d.C.) desde un punto de vista interdisciplinar, analizando las tres vertientes más importantes: descripción y análisis de las estructuras productoras, catalogación de marcas epigráficas y patrones de dispersión por el Mediterráneo occidental y, en último lugar, la caracterización tipológica sus producciones anfóricas. Se trata, por tanto, del primer trabajo de esta magnitud en los estudios relativos a las ánforas tarraconenses. También, y gracias a la aplicación de nuevas metodologías basadas en las técnicas de levantamiento fotogramétrico, así como de computación y modelado tridimensional, hemos podido crear una base de datos morfológica de las principales producciones anfóricas tarraconenses. Esto nos ha permitido la creación, por primera vez en la historia de la investigación, de una tabla tipológica, extensa y detallada, de los envases más comunes (Dressel 2, Dressel 3 y Pascual 1), que recoge las variadas tradiciones alfareras presentes en las diferentes áreas productoras que componen la costa oriental de la Provincia Hispania Citerior en época romana.
The present work consists on asystematization of all the figlinae amphorales of the eastern coast of the Provincia Hispania Citerior (2nd BC - 3rd AD) from an interdisciplinary point of view, analyzing the three most important aspects: description and analysis of the producing structures, the catalogue of epigraphic stamps and dispersal patterns in the western Mediterranean and, finally, the typological characterization of its amphora productions. It is, therefore, the first work of this magnitude in studies related to tarraconensis amphorae. Also, and thanks to the application of new methodologies based on photogrammetric survey techniques, as well as computation and three-dimensional modeling, we have been able to create a morphological database of the main tarraconensian amphora productions. This has allowed us to create, for the first time in the history of the research, an extensive and detailed typological table of the most common containers (Dressel 2, Dressel 3 and Pascual 1), which collects the various pottery traditions present in the different producing areas that make up the eastern coast of the Provincia Hispania Citerior in Roman times.
Стилі APA, Harvard, Vancouver, ISO та ін.
5

Guerra, Sabrina. "La disputa por el control de las doctrinas en la Real Audiencia de Quito: Un estudio microhistórico sobre la tensión entre y dentro del Estado, la Iglesia y las redes de poder local, Guano, siglo XVIII." Doctoral thesis, Universitat Jaume I, 2008. http://hdl.handle.net/10803/84085.

Повний текст джерела
Анотація:
A mediados del siglo XVIII, como parte del proyecto reformista del gobierno Borbónico se dio inicio al proceso de secularización de doctrinas en el mundo colonial. Un proceso histórico que ha sido interpretado en forma general como un fenómeno que respondía al constante conflicto entre ambos cleros y/o a la propia tendencia secularizadora dieciochesca. El presente trabajo busca hacer una relectura de este fenómeno, partiendo de la siguiente interrogante:¿Cómo puede ser entendido el conflicto por el control de las parroquias de indios conocidas como doctrinas a lo largo del periodo colonial Hispanoamericano; y que se intensificó durante el siglo XVIII? Se propone buscar la respuesta a esta pregunta mediante un estudio microhistórico, combinado con una reconstrucción de redes de poder, que aborda lo sucedido en la Secularización de una doctrina específica, Guano, en el corregimiento de Riobamba, parte de la Real Audiencia de Quito en el año 1754. En este estudio microhistórico se explora la pugna por las doctrinas, entendida como una expresión de tensión que se manifestaba en varias dimensiones y escalas entre y dentro del Estado, Iglesia y redes de poder local. Así se trata del estudio de un problema general visto a través de un análisis de escala microscópica.
Стилі APA, Harvard, Vancouver, ISO та ін.
6

Le, Pennec Anna. ""Cette catégorie d'êtres à jamais perdus" : les femmes incarcérées dans les maisons centrales du sud de la France, XIXe-début XXe siècles." Thesis, Toulouse 2, 2018. http://www.theses.fr/2018TOU20097.

Повний текст джерела
Анотація:
Donner la parole aux captives pour écrire leur histoire, dans laquelle elles apparaissent trop souvent comme les témoins inaudibles, les placer au cœur de l’étude, tels sont les objectifs de ce travail sur les prisonnières des maisons centrales de Cadillac et de Montpellier dans le sud de la France, depuis la naissance de la prison pénale au tournant du XIXe siècle jusqu’au début du XXe siècle : qui sont ces femmes, quelles sont leurs conditions d’incarcération, comment vivent-elles l’enfermement, entre résistances et adaptations aux tentatives de disciplinarisation exercées par la pénitentiaire ? Les réponses à ces questions évoluent non seulement en fonction des politiques pénales et des mutations sociétales, mais surtout au gré des sociabilités carcérales, plurielles et mouvantes : spécifiques aux prisons de femmes, les changements du personnel surveillant – composé successivement de gardiens laïques, de religieuses puis de surveillantes laïques – bouleversent le quotidien des détenues ; de même que les rapports aux proches, fragilisés par l’identification des condamnées comme fautives et par leur absence du foyer, à une époque où les femmes incarnent les gardiennes de la morale dans la famille et la société. Les archives pénitentiaires des départements où se situent ces deux centrales de femmes, la Gironde et l’Hérault, contiennent notamment des dossiers individuels de prisonnières, des correspondances de personnels, de détenues et de leur entourage. Par une approche au ras du sol, partant de l’intérieur des centrales, nous tâcherons de dépeindre cette microsociété emmurée en confrontant les directives nationales avec les réalités locales et les vécus individuels. Dans un monde carcéral dominé par le masculin, où les prisonnières sont très minoritaires, il s’agira de comprendre comment l’enfermement au féminin est pensé ou au contraire ignoré
The following study treats about women detainees of Cadillac's and Montpellier's central prisons in the south of France, from the penitentiary system implementation at the beginning of the 19th century to the early 20th century. It attempts to put women prisoners at the centre of the work and to give them a voice to write their own history, not as inaudible witnesses as they usually appear: who are they, what are their conditions of detention, how are they living seclusion between resistance and adaptation to disciplinarisation attempts exercised on them by prison administration ? The answers to these questions don't only shift because of penal policies and societal mutations but also due to plural and moving prison sociabilities: specific to women’s jails, prison officers switches – successively composed of secular men guards, sisters, then secular women agents – upset prisoners' daily life; as well as their relationship with their family, weakened by the detainees' identification as offenders and by their absence from their home, at a time when women embody the image of family and guardians of morality. Penitentiary archives of the departments where are located these two women central prisons, Hérault and Gironde, especially contain individual files of captives, some correspondences of jail staff, captives and relatives. Adopting a reduced scale observation, from within the jail, we will try to depict this prison microsociety comparing national directives with local context and personal experiences. In a male-dominated prison world, where women detainees represent a very small minority, we will try to understand how feminine seclusion is considered or, on the contrary, ignored
Darle la palabra a las presas para escribir su historia, dentro de la que muy a menudo aparecen como testigos inaudibles, colocarles en el centro del estudio, estos son los objetivos de este trabajo acerca de las detenidas en las cárceles de Cadillac y de Montpellier en el sur de Francia, desde el nacimiento de la prisión penal a comienzos del siglo XIX hasta el principio del siglo XX : ¿ Quiénes son, cuáles son sus condiciones de detención, cómo viven el encierro, entre resistencias y adaptaciones a las tentativas de disciplinarización que ejerce la institución penitenciaria? Las repuestas a estas preguntas evolucionan no solo según las políticas penales y las mutaciones societales sino sobre todo en función de las sociabilidades carcelarias, plurales y móviles : específicos a las cárceles de mujeres, los cambios del personal de vigilancia – compuesto sucesivamente de guardianes laicos, de religiosas y después de funcionarias laicas – perturban considerablemente la vida cotidiana de las presas; así como las relaciones con sus familiares, debilitadas por la identificación de las condenadas como culpables y por su ausencia del hogar, en una época en que las mujeres encarnan la garantía de la moral en la familia y en la sociedad. Los archivos penitenciarios de las provincias donde se sitúan estas dos cárceles, Gironde y Hérault, contienen en particular expedientes individuales de detenidas, cartas del personal, de las prisioneras y de sus familiares. Siguiendo un método de examen con lupa, desde el interior de la cárcel, intentaremos representar a esta microsociedad carcelaria, confrontando las directrices nacionales con las realidades locales y las vivencias individuales. En un mundo penitenciario dominado por lo masculino, donde las mujeres son muy minoritarias, se tratara de comprender como el encierro femenino está pensado o al contrario ignorado
Стилі APA, Harvard, Vancouver, ISO та ін.
7

Bonilla, Sitja Elisabet. "Percebre i relacionar-se en els comtats d'Osona i Manresa durant la primera meitat del segle X." Doctoral thesis, Universitat de Lleida, 2017. http://hdl.handle.net/10803/440524.

Повний текст джерела
Анотація:
Aquesta tesi doctoral consisteix, fonamentalment, en l’estudi dels pilars constitutius de la “mentalitat” dels homes i de les dones que van viure durant la primera meitat del segle X, partint de la documentació conservada dels comtats d’Osona i de Manresa, recollida a la coneguda obra Catalunya Carolíngia. Tot i que la tesi doctoral està concebuda des de la història, alguns dels aspectes tractats han requerit d’un esforç multidisciplinari així com d’un acurat examen hermenèutic. La voluntat d’aquest estudi és, doncs, copsar alguns dels marcs a través dels quals s’articula la vida quotidiana, el que permet apropar-se a la cosmovisió de les persones en aquell moment i entendre les seves accions. Per a l’assoliment d’aquests objectius, la recerca s’inicia amb un capítol dedicat a l’anàlisi diplomàtic de les categories documentals, treball bàsic per a l’enteniment de les diferents fórmules i com a via d’entrada a les possibilitats d’estudi. A continuació, segueixen els dos capítols centrals, que pretenen explorar com s’entenien i es vivien dos conceptes fo-namentals en tot relat històric i presents en tota societat: el temps i l’espai. Aquests seran examinats des d’una perspectiva amplia, atenent des de la quotidianitat i els aspectes pràctics fins als fonaments teòrics i mentals. Finalment, l’últim capítol centrarà l’atenció en els protagonistes d’aquests escenaris, les persones. Les relacions socials seran, per tant, l’eix conductor des d’on s’analitzarà el paper dels homes i de les dones en el seu context i entorn.
Esta tesis doctoral consiste, fundamentalmente, en el estudio de los pilares constitutivos de la “mentalidad” de los hombres y de las mujeres que vivieron durante la primera mi-tad del siglo X, partiendo de la documentación conservada de los condados de Osona y de Manresa, recogida en la conocida obra Catalunya Carolíngia. Concebida desde la historia, algunos de los aspectos tratados en la tesis doctoral han requerido un esfuerzo multidisciplinar así como un preciso examen hermenéutico. La voluntad del estudio es, pues, captar algunos de los marcos a través de los cuales se articula la vida cotidiana, lo que permite acercarse a la cosmovisión de las personas en aquel momento y entender sus acciones. Para alcanzar esos objetivos, la investigación se inicia con un capitulo dedicado al análisis diplomático de las categorías documentales, trabajo clave para entender las diferentes formulaciones y como vía de entrada a las posibilidades de estudio. A continuación, siguen los dos capítulos centrales, que pretenden explorar como se entendían y se vivían dos conceptos fundamentales en todo relato histórico y presentes en toda sociedad: el tiempo y el espacio. Estos serán examinados desde una perspectiva amplia, atendiendo desde la cotidianeidad y los aspectos prácticos hasta los fundamentos teóricos y mentales. Finalmente, el último capítulo centrará la atención en los protagonistas de esos escenarios, las personas. Las relaciones sociales serán, por tanto, el eje conductor desde el cual se analizara el papel de los hombres y de las mujeres en su contexto y entorno.
This PhD dissertation consists of the study of the pillars that constitute the “mentality” of men and women who lived during the first half of the tenth century. It is based on preserved documents of the counties of Osona and Manresa, collected in the well-known work, Catalunya Carolíngia. Although this thesis is conceived from an historical perspective, some fields have required a multidisciplinary effort and a careful hermeneutic examination. The aim of this study is, therefore, to capture some of the frames through which daily life resolves, glimpsing the worldview of people of that time in order to understand their actions. To achieve these objectives, the research begins with a chapter committed to the diplomatic analysis of the documentary categories, a key work to understand all the different formulas and also a gateway to the possibilities of the study. Then, follows the two central chapters, which aim is to explore how people lived and understood two fundamental concepts, seen in every society and historical account: time and space. These will be examined from a broad perspective, based upon everyday life, from practical aspects of the society to theoretical and mentally notions. Finally, the last chapter aims to focus attention on the main figures of these scenarios: people. Social relationships are therefore the key from which the role of men and women will be analysed in their context and environment.
Стилі APA, Harvard, Vancouver, ISO та ін.
8

Gaya, Catasus Jaume. "Societat i economia agrària al Penedès, segles XVI-XVII: El terme de Subirats, la parròquia de Sant Pere de Lavern." Doctoral thesis, Universitat Pompeu Fabra, 2016. http://hdl.handle.net/10803/396132.

Повний текст джерела
Анотація:
Esta tesis tiene por objeto el estudio de la sociedad y economía de los siglos XVI y XVII, en el marco de la historia agraria y desde el ámbito de la historia local. Se pone de manifiesto el potencial que ofrece la microhistoria y las posibilidades de la documentación local. La utilización de la documentación local permite profundizar en los cambios sociales y económicos del término de Subirats, en el contexto del Penedés y de las tierras catalanas de los dos primeros siglos modernos. Entre otros temas, estudiamos los habitantes y sus relaciones sociales, las masías y casas, los testimonios materiales de la vida doméstica, las preocupaciones de los testadores, la dieta alimentaria, la agricultura y la ganadería, la importancia de la manufactura textil y cristalera, el trabajo de la construcción, el uso del capital y el crédito, y los peligros del endeutamiento continuado. La estructura de esta tesis obedece a la voluntad metodológica de ofrecer una visión global de conjunto, holística e integradora, que permita la generalización. El objetivo principal es contribuir a mejorar el conocimiento que se tiene del campo catalán de los siglos XVI y XVII.
This PhD thesis seeks to examine the society and economy in the XVI & XVII centuries, in the framework of agrarian history and from the scope of local history. It highlights the micro-history’s potential and the powerful possibilities of local documentation. The use of local documentation gives an insight into the social and economic changes of Subirats, in the context of Penedès and the Catalan lands in the two first modern centuries. Among other topics, we have studied the inhabitants and their social relations, farms and houses, domestic material life, the concerns of the testator, diet food, agriculture and livestock, the importance of the textile, glass and construction activities, the use of capital and credit, and the dangers of continued borrowing. This PhD thesis structure reflects the methodological will to provide a comprehensive, holistic and integrated overview that allows generalization. The objective of this research is to improve the knowledge we have of the Catalan countryside in the sixteenth and seventeenth centuries.
Стилі APA, Harvard, Vancouver, ISO та ін.
9

Molina, Puche Sebastián. "Familia, poder y territorio. Las elites locales del corregimiento de Chinchilla-Villena en el siglo XVII." Doctoral thesis, Universidad de Murcia, 2005. http://hdl.handle.net/10803/10887.

Повний текст джерела
Анотація:
Uno de los principales objetivos de este trabajo de investigación ha sido profundizar en la comprensión del funcionamiento y articulación de la sociedad castellana moderna desde el factor familiar. Para ello, el extenso corregimiento de Chinchilla, Villena y las nueve villas a lo largo del siglo XVII se tomó como laboratorio de pruebas, esencialmente por dos razones: por un lado el contexto espacial era muy representativo, pues la mayor parte de la Castilla Moderna estaba constituida por pequeñas agrociudades como las que formaban dicha unidad jurisdiccional. Y por otro, el corte cronológico elegido demostraba ser una etapa clave en la evolución y conformación interna de los grupos dominantes castellanos, sobre todo los que actuaban en el ámbito local, pues es en este siglo cuando culmina el proceso de oligarquización del municipio castellano, con todo lo que ello supone a nivel social. Al ser nuestra meta conocer la organización social castellana, optamos por centrar nuestra investigación en un segmento social concreto: las familias de poder, es decir, aquellas que componian el grupo social más destacado y preeminente en cada una de las poblaciones estudiadas.
One of the main objectives of this work of investigation has been to deepen in the understanding of the operation and joint of the modern Castilian society from the familiar factor. For it, the extensive group of judges of Chinchilla, Villena and the nine villas throughout century XVII was taken like research laboratory, essentially for two reasons: by a side the space context very representative era, then most of Modern Castile was constituted by small cities and villages which they formed this jurisdictional unit. And on the other hand, the chosen chronological cut demonstrated to be a key stage in the evolution and to internal conformation of the Castilian dominant groups, mainly those that acted in the local scope, then it is in this century when the process of oligarquización of the Castilian municipality culminates, yet what it supposes at social level. To the being our goal to know social the organization Castilian, we chose to center our investigation in a concrete social segment: the families of being able, that is to say, those that composed the social group more preeminent outstanding and in each one of the studied populations.
Стилі APA, Harvard, Vancouver, ISO та ін.
10

Castillo, Rosas Juan Daniel. "Análisis espacial colectivo como soporte a las decisiones espaciales : el sistema geoespacial de inteligencia colectiva = Collective spatial analysis as spatial decision-making support : the geospatial system of collective intelligence." Doctoral thesis, Universitat Politècnica de Catalunya, 2016. http://hdl.handle.net/10803/386474.

Повний текст джерела
Анотація:
The spatial decision-making process for the purpose of planning, policies, plans, or territorial programs, is intimately tied to the concept of location in the respective geographical space, mainly because many aspects such as natural resources; raw materials, infrastructure, proximity to markets, weather, culture, safety and strategic areas, among others, can be determined, and directly or indirectly related, based on spatial locations. Because of this and assuming that the geographical space constitutes a complex system, it is necessary that the spatial decision-making process intended for achieving aspects of location of goods and services, and/or events for the aforementioned purposes, is carried out in an interdisciplinary way, preferably through participation and consensus from the involved stakeholders involved.In this thesis, an applied research is presented that had as main purpose to provide an archetype that supports the process of spatial decision-making through the spatial consensus by diverse social actors, specially in regard to the location of goods, services and/or events. The archetype, based on the spatial version of the Delphi method modified, has as main characteristic the use of the opinions from a group of experts to solve a problem in the context of the decision-making process and / or in the framework for foresight while also considering the geographical aspect, all of this in order to reach a consensus in regard to the identification of an optimal location in a limited part of a territory.By following the Design Science Research methodology (DSR) and by adopting as auxiliary methods, Documentary Research and Reuse-Based Software Development, an artifact called Geospatial System of Collective Intelligence (SIGIC) was devised through which a collective intelligence behavior could be induced into multidisciplinary groups not experienced in the use of geotechnologies, and for the purpose of locating goods, services, and / or events through the spatial consensus from the participants. After having evaluated the artifact in five different spatial decision situations, two of them in Italy for the location of an air quality monitoring station, and for the zoning of the street prostitution process; two of them in Ecuador to determine the location for the installation of a booth for the screening of HIV and to state the location of booths for the annual initiative for blood collection, and finally, one more in Antarctica, Greenwich Island to determine the location of goods and services to plan the activities of the Scientific Station Pedro Vicente Maldonado.The main results exhibit that even multidisciplinary groups without previous experience in the use of geotechnologies can interact with these tools to study and determine through consensus of their spatial opinions, the potential location of goods, services and / or events in a given territory, thus achieving in this way a process of Collective Spatial Analysis as support for spatial decisions, mainly in aspects related to planning, organization, and use of resources in the territory, and even for the evaluation, preparation, or adoption of policies, plans, and corresponding programs.
El proceso de toma de decisiones espaciales con fines de planificación, políticas, planes o programas territoriales, está estrechamente vinculado con el concepto de la localización en el espacio geográfico respectivo, principalmente porque en base a las ubicaciones espaciales se pueden determinar y relacionar directa e indirectamente, muchos otros aspectos como son los recursos naturales, las materias primas, la infraestructura, la proximidad al mercado, el clima, la cultura, las áreas estratégicas y de seguridad, entre otros. Por esta razón, y asumiendo que el espacio geográfico constituye un sistema complejo, es necesario que la toma de decisiones espaciales destinada a lograr aspectos de localización de bienes servicios y/o eventos para lo fines antes mencionados, se efectúe interdisciplinarmente, preferentemente a través de la participación y consenso de los actores involucrados.En esta tesis se presenta una investigación aplicada que tuvo como propósito aportar un arquetipo para coadyuvar en el proceso de toma de decisiones espaciales por medio del consenso espacial entre diversos actores sociales, primordialmente con respecto a la localización de bienes, servicios y/o eventos. El arquetipo, basado en la versión espacial del Método Delphi modificado, tiene como característica principal el uso de las opiniones de un grupo de expertos para resolver un problema en el contexto de toma de decisiones y/o marco de previsión considerando el aspecto geográfico, con el objetivo de llegar a un consenso respecto a la identificación de una ubicación óptima en una parte limitada del territorio.Siguiendo la metodología de Investigación en Ciencia del Diseño (DSR por su acrónimo en Inglés) y adoptando como métodos auxiliares la Investigación Documental y el Desarrollo de Software Basado en la Reutilización, se ideó el artefacto llamado Sistema Geoespacial de Inteligencia Colectiva (SIGIC), con el cual se logró inducir y coordinar un comportamiento de inteligencia colectiva en grupos multidisciplinares no experimentados en el uso de geotecnologías, con el propósito de localizar bienes, servicios y/o eventos mediante el consenso espacial de los participantes. Este artefacto se evaluó en cinco situaciones diferentes de decisión espacial: dos en Italia, para la ubicación de una estación de monitoreo de calidad del aire y para la zonificación del proceso de prostitución de calle; dos en Ecuador, para determinar el lugar de instalación de un puesto para pruebas de tamizaje de VIH y para establecer las ubicaciones de puestos para la campaña anual de colecta de sangre; y una en la Antártida, Isla de Greenwich, para determinar la ubicación de bienes y servicios con fines de planificación de actividades de la Estación Científica Pedro Vicente Maldonado.Los principales resultados exhiben que grupos multidisciplinares sin práctica en el uso de geotecnologías pueden interactuar con estas herramientas para estudiar y determinar a través del consenso de sus opiniones espaciales, la probable localización de bienes, servicios y/o eventos en un territorio determinado, conformando de esta manera un proceso de Análisis Espacial Colectivo como soporte a las decisiones espaciales principalmente, para aspectos de planificación, organización y empleo de recursos en el territorio o bien para la evaluación, preparación o adopción de políticas, planes y programas correspondientes.
El procés de presa de decisions espacials amb fins de planificació, polítiques, plans o programes territorials, esta íntimament vinculat amb el concepte de la localització en l’espai geogràfic respectiu, principalment perquè en base a las ubicacions espacials es pot determinar i relacionar directament i indirecta, molts altres aspectes com són els recursos naturals, les matèries primeres, la infraestructura, la proximitat al mercat, el clima, la cultura, les àrees estratègiques i de seguretat, entre d´altres. Per aquesta raó, i assolint que el espai geogràfic constitueix un sistema complex, és necessari que la presa de decisions espacials destinada a aconseguir aspectes de localització de béns serveis i/o esdeveniments per els fins anteriorment esmentats, s’efectui interdisciplinariament, de manera preferent mitjançant la participació i consens dels actors involucrats.A aquesta tesi es presenta una investigació aplicada que va tenir com a propòsit aportar un arquetip per coadjuvar en el procés de presa de decisions espacials mitjançant el consens espacial entre diversos actors socials, primordialment respecte de la localització de béns, serveis i/o esdeveniments. L'arquetip, basat en la versió espacial del Mètode Delphi modificat, té com a característica principal l'ús de les opinions d'un grup d'experts per resoldre un problema en el context de presa de decisions i/o marc de previsió considerant l'aspecte geogràfic, amb el objectiu d'arribar a un consens respecte a la identificació d'una ubicació òptima en una part limitada del territori.Tot seguint la metodologia d´Investigació en Ciència del Disseny (DSR per el seu acrònim en anglès) i adoptant com a mètodes auxiliars la Investigació Documental i el Desenvolupament de Software Fonamentat en la Reutilització, es va idear l’artefacte anomenat Sistema Geoespacial d’Intel·ligència Col·lectiva (SIGIC), mitjançant del qual es va aconseguir induir i coordinar un comportament d’intel·ligència col·lectiva en grups multidisciplinaris no experimentats en l’ús de geotecnologíes, amb el propòsit de localitzar béns, serveis i/o esdeveniments mitjançant el consens espacial dels participants. Aquest artefacte es va avaluar en cinc situacions diferents de decisió espacial: dos a Itàlia, per a la ubicació d'una estació de monitorització de qualitat de l'aire i per a la zonificació del procés de prostitució del carrer; dos a Equador, per determinar el lloc d'instal·lació d'un posat per a proves de tamisatge de VIH i per establir les ubicacions de llocs per a la campanya anual de col·lecta de sang; i una a l'Antàrtida, Illa de Greenwich, per determinar la ubicació de béns i serveis amb fins de planificació d'activitats de l'Estació Científica Pedro Vicente Maldonado.Els principals resultats exhibeixen que grups multidisciplinaris sense practica en l’ús de les geotecnologíes poden interactuar amb aquestes eines per estudiar i determinar mitjançant el consens de les seves opinions espacials, la probable localització de béns, serveis i/o esdeveniments en un territori determinat, conformant d´aquesta manera un procés d’Anàlisi Espacial Col·lectiu com a suport a les decisions espacials principalment, per aspectes de planificació, organització i ocupació de recursos en el territori o bé per l´avaluació, preparació o adopció de polítiques, plans i programes corresponents.
Il processo decisionale spaziale ai fini della pianificazione, delle politiche, dei piani o dei programmi territoriali, è strettamente legato al concetto di localizzazione dello spazio geografico di riferimento, principalmente perché in base alle ubicazioni spaziali possono essere determinati e si relazionano direttamente e indirettamente, molti altri aspetti tra i quali le risorse naturali, le materie prime, le infrastrutture, la vicinanza al mercato, il clima, la cultura, le aree strategiche e di sicurezza. Quindi, assumendo che lo spazio geografico costituisce un sistema complesso, è necessario che le decisioni spaziali volte ad ottenere aspetti per la localizzazione di beni e servizi e/o eventi per i fini prima menzionati, siano effettuate in maniera interdisciplinare, preferibilmente attraverso la partecipazione e il consenso tra le parti interessate. In questa tesi viene presentata una ricerca applicata che ha avuto come proposito fornire un archetipo per aiutare nel processo decisionale spaziale per mezzo del consenso speciale tra diversi attori sociali, soprattutto per quanto riguarda la localizzazione dei beni, servizi e/o eventi. L'archetipo, in base alla versione spaziale del Metodo Delphi modificato, ha come caratteristica principale l'uso delle opinioni di un gruppo di esperti per risolvere un problema nel contesto del processo decisionale e/o di un quadro di previsione considerando l'aspetto geografico, con l'obiettivo di giungere ad un consenso riguardo l'identificazione di una posizione ottimale in una parte limitata del territorio. Seguendo la metodologia della Ricerca Scientifica di Progettazione (DSR con il suo acronimo in inglese) e adottando come metodi ausiliari la Ricerca Documentaria e lo Sviluppo del Software Basato sulla Riutilizzazione, è stato messo a punto l’artefatto chiamato Sistema Geo-Spaziale di Intelligenza Collettiva (SIGIC), con il quale è stato possibile indurre e coordinare un comportamento di intelligenza collettiva in gruppi multidisciplinari non sperimentati nell'uso di geo-tecniche, al fine di localizzare beni, servizi e/o eventi attraverso il consenso spaziale dei partecipanti. Questo artefatto è stato valutato in cinque situazioni diverse di decisione spaziale: due in Italia, per l'ubicazione di una stazione di monitoraggio della qualità dell'aria e per la zonizzazione del processo di prostituzione di strada; due in Ecuador, per determinare il luogo di installazione di un centro per i test per l'HIV e per stabilire le ubicazioni di centri per la campagna annuale di donazione del sangue; e una in Antartide, nell'isola Greenwich, per determinare l'ubicazione di beni e servizi al fine di pianificare le attività della Stazione Scientifica Pedro Vicente Maldonado. Dopo aver valutato l'artefatto in cinque differenti situazioni di decisione spaziale, i principali risultati mostrano che i gruppi multidisciplinari senza pratica nell'uso di geo-tecniche possono interagire con questi strumenti per studiare e determinare attraverso il consenso delle loro opinioni spaziali, la probabile localizzazione dei beni, servizi e/o eventi in un determinato territorio, formando così un processo di Analisi Spaziale Collettiva principalmente come supporto alle decisioni spaziali, per gli aspetti di pianificazione, organizzazione e l'uso delle risorse in il territorio o anche per la valutazione, la preparazione o l'adozione di politiche, piani e programmi corrispondenti.
Стилі APA, Harvard, Vancouver, ISO та ін.
11

Rodríguez, Pérez Raimundo Antonio. "Un linaje aristocrático en la España de los Habsburgo: los Marqueses de los Vélez (1477-1597)." Doctoral thesis, Universidad de Murcia, 2010. http://hdl.handle.net/10803/10899.

Повний текст джерела
Анотація:
La reproducción y ascenso social de la aristocracia durante la Edad Moderna se explican por el servicio al rey y el enlace con destacadas casas de la alta nobleza, vinculadas con la corte. Lo familiar y lo político han permitido estudiar la evolución del linaje Fajardo, situado en la cúspide de la sociedad ya que era una de las familias más relevantes de la nobleza hispánica. El linaje se ha analizado teniendo en cuenta tanto el tronco principal (marqueses de los Vélez) como diversas ramas colaterales, segundonas e ilegítimas. El período elegido abarca la época de los Reyes Católicos y los Austrias Mayores (Carlos V y Felipe II). En esa etapa la aristocracia vive una profunda transformación que le lleva de una función eminentemente guerrera a otra de índole cortesana. Para entender los cambios y permanencias se han estudiado las relaciones de parentesco, amistad y patronazgo-clientelismo.
Social reproduction and social rise of the aristocracy during the Early Modern Age are explained by the king's service and marriage with important houses of the nobility, associated with the court. The familiar and politics have allowed to study the evolution of lineage Fajardo, located at the top of the society because it was one of the most important families of the Spanish nobility. The lineage has been analyzed taking into account both the main trunk (Marquis of los Vélez) and several side branches, second son and illegitimate. The period chosen covers the period of the Catholic Monarchs and 'Austrias Mayores' (Charles V and Philip II). During this period the aristocracy is experiencing a profound transformation that leads to the function eminently warrior to another courtisan. To understand the changes and continuities have been studied the relationships of kinship, friendship and patronage-clientelism.
Стилі APA, Harvard, Vancouver, ISO та ін.
12

Nadal, Mut Apol·lònia. "Mallorquins, menorquins i eivissencs a les Exposicions internacionals, nacionals i locals (1827-1929)." Doctoral thesis, Universitat de les Illes Balears, 2015. http://hdl.handle.net/10803/369308.

Повний текст джерела
Анотація:
L'estudi analitza la participació dels empresaris balears i altres agents socials en un conjunt d’exposicions celebrades entre 1827 i 1929, etapa en què les mostres, tant les de caràcter internacional com les d’àmbit estatal i local, despertaren un gran interès. A les Illes Balears es compartia l’interès en el fenomen expositiu, fet que és palès tant en la celebració de mostres pròpies com en la participació, amb més o menys concurrència, a les de fora. L’activitat s’ha d’atribuir en gran part a la tasca d'institucions i de persones que la impulsaren: la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País, la Diputació, l’Institut Balear i alguns professors (Pere Josep Tries, Francesc Manuel de los Herreros, Pere Estelrich), els Ajuntaments de Palma, de Sóller i de Manacor que organitzaren diferents mostres, o la Cambra de comerç que organitzà la Regional de 1910, endemés de gent com Joan Baptista Ensenyat, Benet Pons, Ricard Roca, els germans Amer Servera de Manacor, o l'eivissenc Bartomeu de Rosselló. En tot cas va ser fonamental el rerefons econòmic, social i cultural illenc, que permetia donar amb escreix expositors, persones que enviaren el producte de les seves activitats professionals o artístiques. El conjunt de les 47 exposicions estudiades presenta una etapa inicial, de baixa participació, seguida per una de central, amb forta concurrència de mallorquins, menorquins i eivissencs i una tercera, de signe contradictori, amb baixa participació a les universals i internacionals, i amb interès, però, per les celebrades a Mallorca. Pel que fa a les universals, la fase ascendent és palesa a partir de la de Londres de 1862 fins a la de Xicago de 1893, per entrar en una fase descendent des de la de París del 1900. Les mostres constaten el reconeixement internacional de determinats productes illencs. Inicialment el reberen sobretot els productes agraris (blats, mongetes, oli d’oliva), però a partir de la Universal de Viena del 1873 es guardonaren també els productes industrials, primer els alimentaris com conserves, vins i licors i, més endavant, d’altres com calçat i teixits. D'altra banda els brodats fets per dones mallorquines reberen guardons ja des de l’Exposició de Londres de 1851. Les especialitats vénen diferenciades per illes: Eivissa hi enviava sal, productes agrícoles (blat, ametlles, garroves, cotó, etc.), i, sobretot a les locals, també alguns d'industrials com productes químics, minerals, i licors. Formentera hi fou representada escadusserament, en alguna de les celebrades a Mallorca Menorca, a les exposicions confirma la diversificació de la seva economia; tant amb productes agraris (blat, ametlles, garroves, lli i cotó, moniatos i llegums) com industrials (nàutics, tèxtils, alimentaris, calçat, i, ja més avançada l’etapa, moneders i aparells elèctrics i motors). És a Mallorca on trobam major varietat de productes, tant agrícoles com industrials, distribuïts per comarques. L’aproximació als expositors de les Illes, dóna indicis de l'evolució tant del sector agrari com del sector industrial. S’han focalitzat els expositors que presentaven uns dels productes més destacats en l'economia illenca, ben presents i premiats, d'una banda els expositors d'oli d’oliva i d'ametlles, i de l'altra, els de conserves i de calçat, branques força desenvolupades tant a Mallorca com Menorca. Una panoràmica dels expositors en permet l'adscripció als diferents grups socials: inicialment membres de la noblesa, però sobretot d'una burgesia emprenedora i culta que exercia un paper destacat tant en l’aspecte econòmic com en el polític i cultural. S'hi identifica també una petita burgesia industrial de diferents municipis així com, sobretot a les mostres de començaments del segle XX, d'un grup nombrós de nous propietaris que exposaven diferents productes del camp.
The study analyses the participation of the Balearic Islands in a series of exhibitions held between 1827 and 1929, a period in which such exhibitions aroused great interest at an international, national and local level. The Balearics shared this interest, as was evident in their participation both locally and abroad. This endeavour was spurred by institutions and individuals as well as the economic, social and cultural climate and led to the many contributions from manufacturers and artists. The series of 47 exhibitions studied show low participation at first, followed by a middle phase of strong participation and a third phase with low participation in the international exhibitions but high in those held in Mallorca. As for the international ones, interest reached its highest point between the London Exhibition in 1862 and that in Chicago in 1893 and its lowest after the Paris Exhibition in 1900. International recognition of Balearic products was first mainly in the agricultural sphere. However, after the Vienna Exhibition in 1873 it extended to industrial goods, firstly food products such as preserves, wine, liqueurs and later, others such as footwear and textiles. In contrast, Mallorcan embroidery had been winning awards since the London Exhibition in 1851. Closer study of those who were exhibiting gives a good indication of the development of both the agricultural and industrial sectors. Those focused on were presenting some of the most important products in the Balearic economy, on the one hand olive oil and almonds and on the other, preserves and footwear. An overall view of the exhibitors enables us to identify different social groups. There were initially some members of the nobility but above all the entrepreneurial bourgeoisie, who played an outstanding role not only in the economy but also in politics and culture. There were also smaller manufacturers from the different municipalities and, especially at the beginning of the 20th century, a large group of new landowners exhibiting farm products.
Стилі APA, Harvard, Vancouver, ISO та ін.
13

Díaz, Serrano Ana. "El modelo político de la Monarquía Hispánica desde una perspectiva comparada. Las repúblicas de Murcia y Tlaxcala durante el siglo XVI." Doctoral thesis, Universidad de Murcia, 2010. http://hdl.handle.net/10803/10898.

Повний текст джерела
Анотація:
Durante el siglo XVI, las oligarquías de las repúblicas de Murcia (en el sureste de la Península Ibérica) y Tlaxcala (en el Valle Central de México), a pesar de sus particularidades, convergieron en las estrategias para demostrar y certificar su calidad como miembros del cuerpo político-territorial de la Monarquía Católica. En ambos casos, el reconocimiento de su preeminencia social se basó en sus servicios en defensa de los intereses de la Corona española, asegurando el buen gobierno y protegiendo y/o agrandando las fronteras de la Monarquía. De este modo, los 'señores Murcia' y los 'señores Tlaxcala' se consolidaron como líderes naturales de sus repúblicas, a la vez que se insertaron en las dinámicas globalizadoras de la Monarquía Hispánica. El análisis comparado de los discursos textuales y visuales sobre su identidad de estas oligarquías permite establecer los ritmos y distinguir los instrumentos que hicieron posible la relación de la Corona con sus territorios y su reforzamiento como entidad política planetaria.
During the XVI century, the oligarchies of the republics of Murcia (in the Southeast of the Iberian Peninsule) and Tlaxcala (in the Central Valley of Mexico) , in spite of their special features, used the same strategies to prove and certify their quality as member of the policial and territorial body of the Catholic Monarchy. The recognition of their social pre-eminence was based in their defense of the interests of the Spanish Crown, guaranteing the good government and protecting or enlangering the frontiers of the Monarchy. In this manner, the 'señores Murcia' and the 'señores Tlaxcala' were consolidated as natural leaders in their republics and, at the same time, they managed to be part of the globalizer dinamics of the Hispanic Monarchy. The comparative study of this oligarchies' textual and visual discourses about their identities in the long time enables to establish the speeds and recognize the instruments which maked possible the relationship between the Crown and its territories and its consolidation as a planetary politic entity.
Стилі APA, Harvard, Vancouver, ISO та ін.
14

Miralles, Martínez Pedro. "Seda, trabajo y sociedad en la Murcia del siglo XVII." Doctoral thesis, Universidad de Murcia, 2003. http://hdl.handle.net/10803/10767.

Повний текст джерела
Анотація:
En esta tesis se analiza la sociedad de Murcia en el siglo XVII a través de los procesos de producción, manufactura, comercialización y detracción fiscal de la seda, con las finalidades de explicar la movilidad y la reproducción social de las elites surgidas del comercio sedero, así como indagar en las circunstancias que posibilitaron o no la formación de una grupo social burgués. La seda contribuyó a la caracterización de la sociedad murciana como una formación económica y social que tiene como principio fundamental la perpetuación y la reproducción social. Sin embargo, en esta estructura social existían algunas posibilidades de mejorar la condición que se ocupaba en la misma. Los actores sociales actúan para mejorar y garantizar su posición en la sociedad, ésta es más importante que la posesión de bienes materiales; no obstante, la riqueza y las relaciones sociales son imprescindibles para la lucha individual y familiar por el honor.
The essential thesis is to analyse the Murcian society in the seventeenth century through the process of production, manufacture, commercialization and fiscal taxation of the silk. In the same way it has the purpose of explaining the social mobility and social reproduction of the elite which arose out of the silk trade, and doing research in the circumstances which made possible or did not the formation of a social middle class group, the bourgeoisie. The silk contributed to the characterization of the society of the seventeenth century as an economical and social formation that has the perpetuation and the social reproduction as fundamental principle. The social protagonists acts in order to improve and guarantee their position in the society, this one is more important than the possession of goods; nevertheless, the wealth and the social relations are essential for the individual and family fight to get the honour.
Стилі APA, Harvard, Vancouver, ISO та ін.
15

Garrido, Caballero María Magdalena. "Las relaciones entre España y la Unión Soviética a través de las Asociaciones de Amistad en el siglo XX." Doctoral thesis, Universidad de Murcia, 2006. http://hdl.handle.net/10803/10891.

Повний текст джерела
Анотація:
La investigación ha abordado los contactos oficiales y extraoficiales entre España y la Unión Soviética durante el siglo XX, y, especialmente, se ha centrado en la proyección del modelo soviético desplegado por las Asociaciones de Amistad, tales como la Sección Española de los Amigos de la Unión Soviética y la Asociación España - URSS, como un medio de calibrar su impacto en España. Asimismo, se ha prestado atención a las asociaciones de amistad británicas para comparar el relativo éxito de estas asociaciones en los dos países. Las principales fuentes utilizadas han sido los fondos VOKS y SODD, procedentes de los archivos estatales rusos, documentos privados de las Asociaciones y testimonios, los cuales han sido cruciales para comprender estas asociaciones, los problemas que encararon así como sus éxitos y fracasos. Las Asociaciones de Amistad con la Unión Soviética fueron un medio de difundir ideales - el antifascismo y la coexistencia pacífica- defendidos por el gobierno Soviético. Así, estas asociaciones constituyeron un tipo de diplomacia popular. En términos generales, la gente que creía en un modelo diferente al capitalista se unió a estas asociaciones y proveyeron ejemplos de respecto en un mundo multicultural. Debido a ello, su mensaje no es obsoleto en el mundo de hoy.
The research deals with the official and unofficial contacts between Spain and the Soviet Union, focussing particularly on those perceptions of the latter disseminated through the various Friendship societies, such as the Spanish Friends of the Soviet Union and the Spain - USSR Society. As a way of assessing their impact in Spain, a chapter is dedicated to the British Friendship societies, which will compare the relative successes of these societies in the two countries. The main sources utilized have been the VOKS and SSOD files from the Russian Federation archives, private documents of the societies and testimonies, which have been crucial to understanding these associations, the problems they faced, as well as their successes and failures.The friendship societies with the Soviet Union were a way of spreading ideals -antifascism and peaceful coexistence - championed by the Soviet government. As such, these societies were a type of popular diplomacy. Broadly speaking, people who believed in a different model than capitalism joined these associations and they provided examples of respect in a multicultural world. Because of that, their message is not obsolete in today's world.
Стилі APA, Harvard, Vancouver, ISO та ін.
16

Pelegrín, Abellón Juan Antonio. "Las élites de poder en Caravaca en la segunda mitad del siglo XVIII: patrimonio, poder político y actitudes ante la muerte." Doctoral thesis, Universidad de Murcia, 1999. http://hdl.handle.net/10803/10893.

Повний текст джерела
Анотація:
En esta tesis se hace un estudio de las élites de poder en Caravaca durante la Segunda Mitad del Siglo XVIII, tanto a nivel familiar, como a nivel de poder político y de la relación de este con su poder patrimonial. Se parte del análisis de las principales familias que configuran el poder local, y a partir de él, se procede a establecer los lazos de parentesco y matrimonios que se dan entre dichas élites. Pero el centro de la tesis lo constituye el estudio de los comerciantes desde dos vertientes: La primera como instrumento económico que va a favorecer el tráfico y comercio de la zona introduciéndola en las principales rutas interiores del comercio de la lana, mientras que la segunda vertiente hace referencia, a su influencia como poder político, a su introducción paulatina en los cargos del concejo y la ocupación de los puestos de mayor relevancia.
This thesis is intended as a study of power elites in Caravaca during the second half of the 18th century from the perspective of the families involved and the relationship between their political and patrimonial powers. The main families that shaped local power have been analysed and the bonds and marriages between their members have been brought to light. The core of the thesis, however, is the study of local merchants from a double perspective: (i) their role as economic agents that encouraged traffic and commerce in the area by introducing it in the main inland routes of wool trade; and (ii) the gradual increase of their political power, as shown by the fact that they tended to hold the most relevant posts in the local council.
Стилі APA, Harvard, Vancouver, ISO та ін.
17

庄司, 徹., and Toru SHOJI. "Biotechnological Research on Anti-inflammatory Activity of Siglec-9." Thesis, 2014. http://hdl.handle.net/2237/20268.

Повний текст джерела
Стилі APA, Harvard, Vancouver, ISO та ін.
18

Shabiti, Yilihamujiang, 伊力哈木江 沙比提, and Ilhamjan Sabit. "Binding of a sialic acid-recognizing lectin Siglec-9 modulates adhesion dynamics of cancer cells via calpain-mediated protein degradation." Thesis, 2013. http://hdl.handle.net/2237/19330.

Повний текст джерела
Стилі APA, Harvard, Vancouver, ISO та ін.
19

Kuol, Nyanbol. "Interaction Between Immunosuppressive and Cholinergic Markers in Colorectal Cancer." Thesis, 2020. https://vuir.vu.edu.au/42036/.

Повний текст джерела
Анотація:
Colorectal cancer (CRC) is amongst the leading diagnosed cancers worldwide. Despite the increasing interest to understand, the roles that the nervous and immune systems play in influencing the tumour microenvironment to promote cancer development and progression, more studies are required to understand the mechanism. Cancer cells can influence their microenvironment and bi-directionally communicate with other systems such as the immune and nervous systems. The immune system plays a key role in the eradication of cancer cells. Studies have shown that multiple mechanisms are responsible for the suppression of the immune system in cancer, one of which being the expression of immune checkpoints inhibitors such as programmed death 1 (PD-1), PD-L1, programmed death ligand 1 and 2 (PD-L1, PD- L2), sialic acid-binding lectins 9 (siglec-9) and IDO (indoleamine-2,3-dioxygenase). These molecules function by inhibiting anti-tumour effects of T cell-mediated immune responses. In addition to these molecules, studies have shown that several cancers can release acetylcholine (ACh) and express cholinergic receptors (muscarinic receptor 3 (M3R) and alpha 7 nicotinic receptor (a7nAChR)), overexpress choline acetyltransferase (ChAT), a precursor enzyme required for ACh synthesis and VAChT, essential for transporting of ACh, and excitatory receptor. Currently, there are no data available in determining the interaction between the expression of immunosuppressive and cholinergic markers in cancer, thus, this thesis aims to determine the interaction between the expression of immunosuppressive and cholinergic markers in CRC.
Стилі APA, Harvard, Vancouver, ISO та ін.
Ми пропонуємо знижки на всі преміум-плани для авторів, чиї праці увійшли до тематичних добірок літератури. Зв'яжіться з нами, щоб отримати унікальний промокод!

До бібліографії