Academic literature on the topic '373F 93'

The aim of this paper is to study Cu diffusion in polymethylsiloxane (LKD-5109) low-k dielectric material manufactured by JSR Micro with respect to applied thermal energy acting alone. Previous study on low-k dielectric thin film uses a combination of electrical and thermal stress to study Cu diffusion producing a combined activation energy. In this paper, a secondary-ion mass spectrometry (SIMS) was used to determine copper diffusion into LKD-5109 thin film on samples baked/annealed at different temperatures ranging from 373K to 573K in forming gas (7% H 2/93% N 2). The results showed that the thermal activation energy (Ea) of Cu thermal diffusion is approximately 0.14eV for baking/annealing temperature ranging from 373K to 523K. The Ea will increase to greater than 0.58eV for temperature above 523K with Cu oxidation. The increase in Ea suggests a transport mechanism due to Cu oxidation where oxidized Cu is a source of copper ions that diffused through the low-k dielectric film.

BACKGROUND MicroRNAs (miRs) are small, noncoding RNAs that target genes involved in tumor development and progression. In the current study, we investigated the use of circulating miR concentrations as biomarkers in the serum of breast cancer patients. METHODS We analyzed serum samples from 120 patients with primary breast cancer after surgery and before chemotherapy (M0, classified into 3 subgroups of 40 patients with progesterone/estrogen-positive, HER2-positive, and triple-negative cancer), 32 patients with overt metastasis (M1), and 40 healthy women. Using quantitative TaqMan MicroRNA PCR, we measured the relative concentrations of 6 circulating microRNAs (miR-10b, -17, -34a, -93, -155, and -373) known to be relevant for tumor development and progression. The data were correlated with clinicopathologic risk factors, with particular reference to HER2 and hormone receptor status of the primary tumor and the presence of metastases. RESULTS The relative serum concentrations of circulating miR-34a [P = 0.013, area under the curve (AUC) 0.636], miR-93 (P = 0.001, AUC 0.699), and miR-373 (P = 0.0001, AUC 0.879) were significantly different between M0 breast cancer patients and healthy women, whereas miR-17 (P = 0.002, AUC 0.679) and miR-155 (P = 0.0001, AUC 0.781) were differently expressed between M0 and M1 patients. Increased concentrations of miR-373 were associated with negative HER2 status of the primary tumor (P = 0.0001). Deregulated concentrations of miR-17 (P = 0.019) and miR-34a (P = 0.029) were detected in patients with progesterone/estrogen receptor–positive and –negative status, respectively. CONCLUSIONS Our findings indicate that serum concentrations of deregulated microRNAs may be linked to a particular biology of breast carcinomas favoring progression and metastatic spread.

We presented an algorithm to recognize overlapped bubbles in two-phase flow. We extracted bubble images from gray image by Background subtraction, and then converted them to binaries. Final images were segmented to compare them with the templates of bubble pattern. Finally, we obtained the recognition accuracy to compare their similarities. The recognition rate is to 93% and it is efficient in the field of the machine vision.

The purpose of this study, which involved two dermatology clinics and two podiatric medical clinics, was to determine whether a difference exists in patient-reported satisfaction and compliance between continuous terbinafine therapy and pulse-dose itraconazole therapy for the treatment of toenail onychomycosis. Patients in this multicenter, open-label, cross-sectional study had previously completed treatment with either oral terbinafine or oral itraconazole for toenail onychomycosis. Patients were interviewed by telephone to assess clinical outcomes, compliance, and satisfaction with treatment; clinical data were collected by medical chart review. Patients reported significantly greater ease and convenience of treatment and higher overall satisfaction with continuous terbinafine therapy compared with pulse-dose itraconazole therapy. (J Am Podiatr Med Assoc 93(5): 373-379, 2003)

Greenhouse and laboratory experiments were conducted to determine the physiological basis for differential tolerance of fourZea maysL. hybrids to RPA 201772. Differences inZea maystolerance were quantified by determining the herbicide rate required to injure and reduceZ. maysheight 50% (GR50). GR50values indicated that theZ. mayshybrids ‘Pioneer 3751’ and ‘Pioneer 3737’ were less tolerant to RPA 201772 than the hybrids ‘Pioneer 3394’ and ‘Pioneer 3963.’ Experiments using14C-RPA 201772 were conducted to determine if hybrid sensitivity was due to differential uptake, translocation, or metabolism of the herbicide. Differences in hybrid tolerance were primarily due to differential herbicide metabolism rates. The time required for 50% inactivation (T½) of RPA 201772 was 42 and 52 h for the more tolerant hybrids and 66 and 93 h for the more sensitive hybrids. Increased uptake of RPA 201772 was also a contributing factor to the sensitivity of one of the hybrids.

The main objective of this study was to investigate the effect of inlet temperature (Tin) and flowrate ( m ˙ ) on thermal efficiency ( η t h ) of flat plate collectors (FPC). Computational Fluid Dynamics (CFD) was employed to simulate a FPC and the results were validated with experimental data from literature. The FPC was examined for high and low level flowrates and for inlet temperatures which varied from 298 to 373 K. Thermal efficiency of 93% and 65% was achieved at 298 K and 370 K inlet temperature’s respectively. A maximum temperature increase of 62 K in the inlet temperature was achieved at a flowrate of 5 × 10−4 kg/s inside the riser pipe. Tin and m ˙ were optimised in order to achieve the minimum required feed temperature for a 10 kW absorption chiller.

Trata-se de um estudo transversal, descritivo e de abordagem quantitativa que analisou o conhecimento de estudantes de uma instituição de ensino superior (IES) com sede em Brasília (D.F.) sobre a CB. Foram entrevistados quatrocentos (400) estudantes, sendo que 48% (n=192) cursavam “enfermagem”, 24% (n=96) cursavam “nutrição”, 15,50% (n=62) cursavam “medicina”, 8,25% (n=33) cursavam “biomedicina” e 4,25% (n=17) cursavam “biologia”. O perfil dos atores sociais participantes do presente estudo se constituiu de 78,75% (n=315) pessoas do sexo feminino, 87,75% (n=351) solteiras, 70,75% (n=283) não desenvolvem atividade remunerada, 93,25% (n=373) negam enfermidade(s), 94,50% (n=378) negam tabagismo, 78% (n=312) negam consumo medicamentoso, 93% (n=372) negam etilismo, 99,25% (n=397) negam hipertensão arterial (HA), 100% (n=400) negam diabetes mellitus (DM), 81,50% (n=326) negam sobrepeso e 95% (n=380) negam obesidade. Foi identificado ainda reduzido conhecimento dentre os entrevistados, apenas na categoria analítica relacionada a necessidade de suplementação alimentar utilizando polivitamínicos após a realização da CB.

Aims and methodImplementation of evidence-based psychosocial interventions in accordance with National Institute of Health and Care Excellence guidelines and quality standards has been incomplete. This project involved allocation of adults under mental health services to six guideline categories, completion of a clinician- and patient-rated outcome measure, and individual assessment against clinical standards.ResultsIn the first 3 months of the project, 5048 patients were allocated to a pathway and 3734 (73%) were assessed against at least one of the relevant standards. All were assessed using the Health of the Nation Outcome Scales (91–93% of scales completed) and 1866 (36%) completed the patient-rated outcome measure, DIALOG.Clinical implicationsClinicians will allocate patients to pathways, complete outcome measures and assess against standards, providing data to guide practice, service design and costing of mental health systems with supporting technology to assist data entry and presentation. This has the potential to provide much improved and readily accessible information about individual outcomes and standards for people with mental health problems and those working with them. It could also provide a method for payment for services which directly support good clinical practice.

Waste cooking oil can be considered as an alternative biodiesel feedstock for replacing edible oils. However, this feedstock can not be directly used since it contains much impurities and high Free Fatty Acid (FFA) content. Thus, pre-treatment process is required to enhance the feedstock quality. Adsorption using activated carbon is one of various methods that can be applied to reduce FFA content which is relatively easy and cheap. Coconut fiber is biomass waste that can be utilized in activated carbon production. This work has successfully synthesized activated carbon from coconut fiber with activator medium of H3PO4 10% weight and carbonization temperature of 600 °C, indicated from yield, water content, ash content, and methylene blue adsorption capacity. The yield of carbonization process developed in this work reached 40% while the yield for water content, ash content, and methylene blue adsorption capacity were 2.5%, 2.3% and 1646.1 mg/g carbon, respectively which complied with SNI 06-3730-1995. This adsorbent was tested on fixed bed adsorption column with FFA reduction reached up to 93% at waste cooking oil flowrate of 3 ml/min for 45 minutes operation time.

Objectives - optimization of hepatic echinococcosis treatment schemes based on the data analysis of the immediate and long-term results. Material and methods. The study included 373 clinical cases of patients with liver echinococcosis who received treatment in 2005-2018 in Samara Regional Clinical Hospital n. a. V.D. Seredavin. 342 patients underwent a traditional operation, the surgical puncture was performed in 31 patient. Starting from 2003 all patients received the antirelapse chemotherapy with albendazole according to the WHO's recommendations in the postoperative period. Results. The treatment tactics in patients with liver hydatidosis was defined according to the parasite's developmental stage, its localization, and the size of liver cyst. The traditional surgery was successful after one operation in more than 93% of cases, postoperative mortality was 1.46%, the number of postoperative complications - 12.5%, the number of relapses in 5 year follow-up period was 6.8%. In 31 patients we used the puncture surgery treatment of hepatic echinococcosis PAIR and PEVAC-methods. Conclusion. Modern approach to hepatic echinococcosis treatment should provide differentiated

El presente trabajo de Investigación denominado “El sentido de la vida en los docentes del Instituto de Educación Superior Pedagógico “JUAN XXIII” - Ica, año 2018, es una investigación cuantitativa, que tiene como objetivo: describir el sentido de la vida en los docentes del Instituto de Educación Superior Pedagógico “JUAN XXIII” - Ica, año 2018. El tipo de investigación es descriptiva simple, la muestra estuvo conformada por 30 docentes de la mencionada institución; para la recolección de datos se aplicó el test de PIL de Noblejas, utilizándose para el procesamiento de datos la estadística descriptiva en la elaboración de las tablas y figuras. En los resultados obtenidos se determinó que los 30 docentes que conformaron la población de estudio presentan un alto sentido de la vida en la dimensión natural y dimensión sobrenatural; describiéndose y analizándose la variable estudiada, teniendo en cuenta las dos dimensiones y los indicadores específicos, de acuerdo a los objetivos planteados en la presente investigación.<br>Tesis

A partir de la segona meitat del segle XIX la història assoleix protagonisme en el panorama educatiu, tant en l'ensenyament primari com en el secundari. El desenvolupament i consolidació dels estats nació europeus donarà, però, a la història una certa funció ideologitzadora en favor de la legitimació dels estats nació i dels valors dominants del moment. Catalunya va experimentar un extraordinari procés de canvi social i econòmic durant la segona meitat del XIX, alhora la nova situació va propiciar un represa cultural dins de la qual la recuperació i reubicació de la història nacional va tenir un paper destacat.<br/><br/>La represa cultural no va incidir en l'aparell educatiu, vinculat a les xarxes de l'Estat i l'Església. EIs continguts d'història i geografia de Catalunya no es van poder introduir a l'ensenyament. Amb la Mancomunitat de Catalunya s'aconseguiria una certa penetració de continguts d'història de Catalunya a l'ensenyament primari i aquests es generalitzarien en major mesura durant el periode republicà.<br/><br/>La victòria franquista va liquidar els intents de normalització dels continguts d'història de Catalunya a l'ensenyament, retornant-se a uns continguts explícitament estatalistes exarcerbats amb components feixistes.<br/><br/>La Llei General d'Educació del 1970 va significar una reordenació global del sistema educatiu, en el marc del franquisme, i es mantindria plenament vigent, amb modificacions parcials fins que la LOGSE va posar en el 1990 les bases de la seva progressiva substitució.<br/><br/>Pel que fa al pes de la història contemporània i a la història contemporània de Catalunya respecte als continguts totals d'història, entre el 1970 i el 1990 se'n desprenen de la recerca efectuada diverses consideracions. Els programes dissenyats en el marc de la LGE per primària i secundària, no marginen la història contemporània. La història contemporània apareix sobredimensionada i assoleix de l'ordre del 40 al 50% dels continguts totals d'història. En el batxillerat la presència dels temes d'história contemporània es fa molt evident en els temaris oficials. Cal entendre que quan es van redactar aquests programes de batxillerat, en el 1975, hi havia a l'Estat espanyol i a Europa, una gran sensibilitat per la història recent i que això va pesar de manera determinant. Pel que fa a la història de Catalunya, aquesta no apareix explicitada en cap moment, ni en els programes de primària ni en els de secundària. S'entén que la història de Catalunya a impartir és aquella que s'insereix com una part de la història d'Espanya, En aquest sentit, per detectar el pes possible que pogués tenir la bistòria de Catalunya fins el 1988, s'han de calibrat els continguts dels llibres de text, entenent que aquests concretaven les programacions oficials.<br/><br/>Les directrius oficials van resultar complementades mitjançant ordre de la Generalitat el 1988, amb la iniciativa s'incorporaven continguts d'història de Catalunya damunt els continguts existents. Per tant, des del punt de vista legal únicament hi ha història de Catalunya a l'EGB i a l'ensenyament secundari a partir del 1988. En aquestes directrius de la Generalitat la història contemporània també ocupa un paper preponderant. En qualsevol cas l'estudi dels llibres de text editats amb posterioritat al 1988 evidencia que l'ordre va tenir efecte, ja que els continguts d'història de Catalunya (amb totes les deficiències que es vulgui) van començar a sovintejar.<br/><br/>Pel que fa a la presència de la història contemporània en els llibres de text l'estudi posa de manifest que adquireix una gran rellevància. Tant en els llibres de text d'EGB com en els de BUP, la història contemporània assoleix un percentatge aproximat del 40% sobre els continguts globals d'història. D'altra banda, la història en la seva globalitat assoleix aproximadament el 50% sobre el total dels continguts de ciències socials, geografia i història. La presència de continguts d'història de Catalunya en els Ilibres de text és mínima. Fins el 1988 aquesta es limita a algunes exemplificacions d'història general o d'Espanya que es concreten a Catalunya, o bé en els casos dels llibres de text d'EGB a exemples de tractament del medi local. A partir del 1988 comencen a sovintejar en els llibres lliçons o temes-apèndix d'història específica de Catalunya que fan pujar la presència de continguts catalans. En general la història contemporània de Catalunya és la que resulta millor representada en termes globals.<br/><br/>Respecte al caracter de la història de Catalunya que es manifesta en els llibres de text no hi ha una reposició mecànica de la història neo-romàntica o noucentista. Els fets emblemàtics, personatges, llocs considerats en una perspectiva tradicional, no adquireixen un tractament rellevant. Però aquesta absència de la historiografia tradicional no és producte d 'una superació crítica dels seus pressupostos. En l'anàlisi dels llibres de text es fa difícil aïllar trets de centralitat que indiquin una determinada concepció a propòsit dels moments cabdals de la història de Catalunya. Més aviat allò que defineix els continguts presentats és una gran dispersió i una manca de criteris sobre allò que és important, i allò que no ho és en la bistòria de Catalunya. Per tant més que parlar d'una superació de la historiografia de divulgació neo-romàntica o noucentista, podríem dir que ni tan sols es pren aquest llegat com una base de consens a superar. En qualsevol cas, sí que s'evidencia una tendència a presentar una visió àmplia de la història de Catalunya, incorporant aspectes socials, econòmics i de vida quotidiana, tot i que la variable política continua tenint una importància central. Així, els periodes de la història de Catalunya que es tracten amb més eficàcia en els llibres són aquells en els quals Catalunya ha disposat d'un aparell estatal pròpi o bé ha tingut instruments d'autogovern. En aquests casos, i de manera automàtica, l'estat o el simil adquireixen ràpidament un paper estructurant a partir del qual s'articula la història del país. Cal tenir present que per tradició i origens la història a l'ensenyament sempre ha girat al voltant de la història dels estats que, usualuent, es converteixen en subjecte i objecte de la història.<br/><br/>Hem assenyalat que no hi ha consens per presentar quins són els fets més importants que vertebren la història de Catalunya i quelcom de similar podriem dir respecte dels personatges i dels elements del patrimoni històrico-artístic.<br/><br/>La presentació d'aquest és un exemple clar de manca de consens i de criteris comuns. L'absència de continguts catalans en els llibres de text acostuma a enmascarar-se, durAnt el perlode estudiat, amb una relativa major presència de<br/>continguts iconogràfics sobre história de Catalunya. En qualsevol cas la iconografia acusa els mateixos dèficits que els continguts textuals: dispersió i manca de consens.<br/><br/>Així doncs, podem establir que hi ha una presència de continguts d' història de Catalunya i d'història contemporània de Catalunya més que feble durant el període estudiat. Igualment podem establir que, ni en el marc legal vigent, ni en els llibres de text, la història contemporània general apareix marginada, ans al contrari, nodreix bona part dels continguts d'història a desenrotllar. Això porta a una situació complexa i contradictòria, ja que els joves estudiants de finals del 80 i principis dels 90 palesaven una ignorància més que notable a propòsit d'aspectes d'història contemporània. La marginació de la història contemporània es produïa da manera pràctica en la darrera baula de la cadena: a les aules. Contradictoriament, els mestres i professors són en bona part els responsables directes de la situació.<br/><br/>La tendència a seguir una història cronològica, la tradició enciclopedista en història escolar, la formació dels mestres i sobretot dels professors de secundària, incidia en un tractament intensiu dels diferents periodes històrics. Tenint en compte que els programes vigents tenien molta extensió, I que per tant eren extensius, la incidència del tractament intensiu damunt uns programes extensius provocava una resultant fatal per a la història contemporània. Així, tot i que la majoria del professorat preferia treballar història contemporània, i la majoria del professorat de secundària era, a més a més, especialista en contemporània, la història contemporània difícilmente arribava a les aules. El tractament intensiu dels primers temes cronològics dels programes extensius feia que fatalment els programes no s'acomplissin I quedessin retallats. La majoria d'estudiants treballaven poquíssims aspectos d'història contemporània al llarg de l'EGB i el BUP.<br><i>The work analyses the teaching of the contemporary history of Catalonia in the primary and secondary education throughout two decades, between 1910 and 1990.<br/><br/>The period is characterized by the latest years of the Franco regime and the slow transition towards democracy.<br/><br/>The complexity of the interrelations among the political, sociological and professional variables is analysed, in order to establish to which extent they have influenced in the restatement of the history in general, and of the contemporary history of Catalonia in particular, in the primary and secondary education. The approach to the object of study begins with primary and secondary sources (legislation, text books, professoriate' opinions, publications of those years). The analysis of the contents of text books beginning with a bibliometrical questionary constitututes the main core of the research. <br/>From the work, it is clear that the political changes in Spain had no repercussion in the normalization of the teaching of the national history of Catalonia.<br/><br/>Nevertheless it is evident that, in the education system, the general contemporary history and that of Catalonia do not supper discrimination with regard to the treatment to other periods of history, either in the legislative or in the text books side.<br/><br/>The absence of contemporary history of Catalonia in the classrooms is related to the complex variables that affect the training and character of the professional estates. It is also established that the history of Catalonia appearing in primary and secondary education is not founded in the neo-romantic tradition, but rather in characterized by its dispersion and its lack of attribution to specific historiographic paradigms. </i>

A partir dels protocols notarials i d'altres fonts, es reconstrueix un període clau i frontissa entre la història moderna i la història contemporània en una vila rural valenciana: Borriol. A banda d'establir els principals canvis històrics i socials, es ret un espai important a l'esdevenir de l'economia local. La tesi pretà©n aportar dades al conjunt de la historiografia valenciana i espanyola per tal de seguir construint la història total a partir de les diferents històries locals dels nostres pobles.

Este trabajo estudia las condiciones sociales e institucionales que marcaron el inicio de la Didáctica de las Matemáticas como contenido de enseñanza y se describen las características que adoptó en esta primera época. Se centra en la aritmética y la cuestión central del estudio es: ¿Cómo se preparaba a los futuros maestros para enseñar aritmética en la escuela, desde la creación de las Escuelas Normales, durante el segundo tercio del siglo XIX? Esa formación se adquiría por una triple vía: las clases de aritmética en las Escuelas Normales, los estudios sobre Metodología de la aritmética que se impartían en una asignatura pedagógica y las prácticas en las escuelas primarias anejas a las Normales. Es un trabajo sobre la Historia de las disciplinas escolares, particularizada al caso de la aritmética en una institución naciente: las Escuelas Normales. Su temática y los métodos de análisis utilizados le confieren un carácter interdisciplinar.<br>The primary goal of this thesis is to study the social and institutional conditions that influenced the early stages of the art of teaching mathematics in Spain. It is focused on arithmetic and the main question of the study is: How were teachers prepared for teaching arithmetic in school since the creation of the Escuelas Normales, during the second third of the 19th Century? That training was provided in three ways: the arithmetic lessons imparted in the Escuelas Normales, the studies on arithmetic methodology imparted during a pedagogy subject, and a traineeship in one of the primary schools that were adjacent to the Escuelas Normales. This work is about history of school subjects, and in particular arithmetic in the then just born Spanish institution of the Escuelas Normales. Its subject and analysis methods make it an interdisciplinary research.

La tesis doctoral titulada «La enseñanza primaria en Mallorca (1939-1949). Cultura y prácticas escolares» se basa en el estudio de la práctica escolar desarrollada por los maestros al finalizar la Guerra Civil en España. En general, se tiene una visión muy homogénea y estereotipada de la escuela franquista, por eso esta tesis es un ejercicio para analizar en qué medida la práctica escolar de esos años rompió con el conjunto de prácticas y estrategias de enseñanza y aprendizaje propias de algunas de las corrientes de renovación pedagógica instauradas en España desde finales del siglo XIX. Para la confección de la tesis se ha delimitado el estudio a un territorio concreto, la isla de Mallorca, y a un período cronológico, los años cuarenta del siglo XX. Las cuestiones a las que se ha querido dar respuesta han sido dos. En primer lugar, se ha analizado si la práctica escolar de esos años cambió de manera radical, o si por el contrario, esas prácticas renovadoras tuvieron continuidad. En segundo lugar, también se ha puesto la atención en la posible influencia de las prácticas escolares en la construcción de la cultura escolar que quiso imponer el Franquismo. Es un momento en el que se pretende uniformizar todos los ámbitos de la vida pública, entre ellos el de la enseñanza primaria. A través del estudio presentado vemos si esas directrices y ordenanzas aprobadas a nivel político tuvieron una traducción inmediata o, por el contrario, si la escuela tiene todo un conjunto de prácticas y hábitos que orientan su funcionamiento independientemente de las disposiciones aprobadas legislativamente. La metodología utilizada en la tesis es la propia del método histórico adaptado al campo de la historia de la educación, junto con aportaciones de otras ciencias sociales como la etnografía, la sociología, etc., que permiten observar con más detenimiento algunas de las prácticas que caracterizaron la escuela del momento. Con el fin de conocer esta práctica se han utilizado diferentes fuentes, como memorias de prácticas de estudiantes de Magisterio, memorias de oposición del magisterio, fotografías, testimonios orales, cuadernos, etc., que, unidas a otras más clásicas en la investigación histórico-educativa (prensa, documentación burocrática, legislación, etc.), han permitido avanzar en el conocimiento de aquellas prácticas que se llevaron a cabo en la cotidianidad del aula. Como principales resultados de la tesis, se apunta a que mientras que en el ámbito político se quiere romper drásticamente con el legado pedagógico renovador, la práctica de esos primeros años nos muestra más continuidades que rupturas. Si bien teóricamente se defienden el tradicionalismo y el catolicismo como ejes que deben orientar toda práctica escolar, lo cierto es que cuando nos detenemos a estudiar cómo enseñaban los maestros, vemos que una parte de ellos siguieron aplicando metodologías de enseñanza propias de las corrientes de renovación pedagógica. No hay que olvidar que muchos de los maestros que ejercieron en los años cuarenta eran los mismos de antes de la guerra. Unos maestros que habían sido depurados, sí, pero que también eran herederos de una cultura escolar anterior y, sobre todo, depositarios de toda una serie de conocimientos y recursos metodológicos que hicieron que en un contexto de transformación política su práctica escolar reflejase más continuidades que rupturas.<br>La tesi doctoral titulada «La enseñanza primaria en Mallorca (1939-1949). Cultura y prácticas escolares» es basa en l’estudi de la pràctica escolar desenvolupada pels mestres una vegada acabada la Guerra Civil a Espanya. En general, es té una visió molt homogènia i estereotipada de l’escola franquista, per això aquesta tesi és un exercici per analitzar en quina mesura la pràctica escolar d’aquells anys va erradicar les pràctiques i estratègies d’ensenyança i aprenentatge pròpies d’alguns dels corrents de renovació pedagògica instaurats a Espanya d’ençà de final del segle XIX. Per a l’elaboració de la tesi s’ha delimitat l’estudi a un territori concret, l’illa de Mallorca, i a un període cronològic, els anys quaranta del segle XX. Les qüestions a què s’ha volgut donar resposta són dues. En primer lloc, s’ha analitzat si la pràctica escolar d’aquells anys canvià de manera radical o si, al contrari, aquestes pràctiques renovadores tingueren continuïtat. En segon lloc, també s’ha posat l’atenció en la possible influència de les pràctiques escolars en la construcció de la cultura escolar que volgué imposar el Franquisme. És un moment en què es volen uniformitzar tots els àmbits de la vida pública, entre els quals figura el de l’ensenyament primari. A través d’aquest estudi veiem si aquestes directrius i ordenances aprovades en l’àmbit polític tingueren una traducció immediata o, al contrari, si l’escola tingué un conjunt de pràctiques i hàbits que n’orientaren el funcionament independentment de les disposicions aprovades legislativament. La metodologia utilitzada en la tesi és la pròpia del mètode històric adaptat al camp de la història de l’educació, juntament amb aportacions d’altres ciències socials com l’etnografia, la sociologia, etc., que permeten observar amb més deteniment algunes de les pràctiques que caracteritzaren l’escola del moment. Amb la finalitat de conèixer aquesta pràctica s’han utilitzat diferents fonts, com ara memòries de pràctiques d’estudiants de Magisteri, memòries d’oposició del magisteri, fotografies, testimonis orals, quaderns, etc., que, juntament amb altres de més clàssiques en la investigació historicoeducativa (premsa, documentació burocràtica, legislació, etc.), han permès avançar en el coneixement d’aquelles pràctiques que es portaren a terme en la quotidianitat de l’aula.Com a principals resultats de la tesi s’indica que, mentre que en l’àmbit polític es vol rompre dràsticament el llegat pedagògic renovador, la pràctica d’aquests primers anys el que ens demostra són més continuïtats que ruptures. Si bé teòricament es defensen el tradicionalisme i el catolicisme com a eixos que han d’orientar tota pràctica escolar, quan ens aturem a estudiar com ensenyaven els mestres, veiem que una part d’ells segueixen aplicant metodologies d’ensenyament pròpies dels corrents de renovació pedagògica. No s’ha d’oblidar que molts dels mestres que exerciren en els anys quaranta eren els mateixos que abans de la guerra. Mestres que havien estat depurats, això sí, però que també eren hereus d’una cultura escolar anterior i, sobretot, eren dipositaris de tota una sèrie de coneixements i recursos metodològics que feren que en un context de transformació política la seva pràctica escolar reflectís més continuïtats que ruptures.<br>The doctoral dissertation titled «Primary Education in Majorca (1939-1949). School culture and practices» focuses on studying school practices carried out by teachers after the end of the Spanish Civil War. In general, the view on schools under the dictatorship of General Francisco Franco tends to be overly homogenous and stereotypical. For that reason, this doctoral dissertation aims to analyse the extent to which school practices in those years broke away from the set of teaching-learning practices and strategies belonging to some of the movements for pedagogical renewal in Spain since the late 19th century. The dissertation limits itself to the study of a specific territory, the island of Majorca, and to a specific time period, the decade of the 1940s. Two main questions form the basis for this dissertation. First was to find out whether school practices in those years changed radically, or to the contrary, whether there were any continuities of those practices for renewal. Secondly, it was of interest to know the extent to which school practices influenced the construction of the school culture Franco’s regime hoped to impose. At that time the aim was to make all realms of public life as uniform as possible, including primary education. The study herein investigates whether those politically approved guidelines and ordinances took immediate effect or, to the contrary, if schools kept an entire set of practices and habits that guided their operation regardless of the legislative orders. The methodology used in the dissertation is the historical method adapted to the field of the history of education, along with borrowings from other social sciences such as ethnography, sociology, etc. that allow closer scrutiny of some of the practices that characterised schools at that time. To find out more about this practice, different sources were used, such as practicum journals kept by Education student teachers, journals kept by applicants for teaching posts, photographs, oral histories, notebooks, etc. These and other, more classical sources in education history research (the press, bureaucratic documentation, legislation, etc.) have proved useful in furthering knowledge of day-to-day classroom practices. The main findings of the dissertation indicate that while on the political level the aim was to break cleanly from the reformist pedagogic legacy, the practices in those early years show more continuities than breaks. On the theoretical level, traditionalism and Catholicism were upheld as bastions to guide school practices, but a closer look at how teachers taught reveals that some of them continued to apply teaching methods that were characteristic of the pedagogical renewal movements. This may be due in part to the fact that many of the teachers who were teaching in the 1940s had been teachers before the war as well. Teachers had been purged, but they were also heirs to an earlier school culture, and most of all, custodians of an entire set of knowledge and methodological resources that, amidst a context of political transformation, their school practices showed more continuities than breaks.

A split-ring brush seal was fabricated, installed between two labyrinth-honeycomb shroud seals, and tested in the fourth-stage turbine of a T-700 engine. The annealed Haynes 25 bristles rubbed directly against the nonconditioned, irregular René 80 turbine blade shroud surface. A total of 21 hr of cyclic and steady-state data were taken with surface speeds to 335 m/s (1100 ft/s) and shroud temperatures to 620 °C (1150 °F). Wear appeared to be rapid initially, with an orange flash of hot brush fragments during the first engine startup, to minimal after 10 hr of operation. The brush survived the testing but experienced some bristle pullouts and severe bristle wear; some turbine interface wear and possible material transfer was noted. Future design concerns center on tribological behavior at the interface with or without lubricants.