Log in

Relevant bibliographies by topics / Acompliment de la gestió / Journal articles

To see the other types of publications on this topic, follow the link: Acompliment de la gestió.

Journal articles on the topic 'Acompliment de la gestió'

Author: Grafiati

Published: 4 June 2021

Last updated: 7 February 2022

Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles

Select a source type:

Consult the top 50 journal articles for your research on the topic 'Acompliment de la gestió.'

Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.

You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.

Browse journal articles on a wide variety of disciplines and organise your bibliography correctly.

1

Grimaldi Puyana, Moisés, Antonio Jesús Sánchez Oliver, and Jerónimo García Fernández. "Organitzacions de gestió dels gimnasos espanyols." Apunts Educació Física i Esports, no. 133 (July 1, 2018): 7–19. http://dx.doi.org/10.5672/apunts.2014-0983.cat.(2018/3).133.01.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

2

Selma Castell, Sergi. "Usos històrics i gestió social de l’aigua." Millars: Espai i Història, no. 37 (2014): 9–16. http://dx.doi.org/10.6035/millars.2014.37.1.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

3

Traver, Joan A. "Aprendre cooperant per aprendre a cooperar." Comunicació educativa, no. 22 (January 1, 2009): 20. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200920-25.

Full text

Abstract:

Una de les primeres diferenciacions a establir, per poder centrar el que entenem per aprenentatge cooperatiu, és, tal com apunta Ovejero (1990), la derivada d’aplicar el terme cooperació a les estratègies d’ensenyança aprenentatge o bé a la identificació del tipus de gestió de l’aula. En aquest segon cas, no em refereix a la utilització de tècniques d’aprenentatge cooperatiu, sinó més prompte a la participació dels alumnes en l’organització i estructuració de la vida de l’aula i del centre des d’un punt de vista cooperatiu: gestió a realitzar de forma col·laborativa i coresponsable entre professorat i alumnat, o entre professorat, pares/mares i alumnat. És el que autors com Henz (1967) o Bragulat (1987) defineixen com a cooperació responsable o sistemes cooperatius d’ensenyança.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

4

Editorial, Equip. "L’historiador de l’art i la gestió del patrimoni." Locus Amoenus 9, no. 1 (2008): 5. http://dx.doi.org/10.5565/rev/locus.177.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

5

Cosialls, Delfi. "Gestió de Fluxes de Malalts. Valoració D'oferta Hospitalària." Gaceta Sanitaria 6, no. 30 (1992): 105–12. http://dx.doi.org/10.1016/s0213-9111(92)71100-5.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

6

Diaz Fouces, Oscar. "Planificació (eco)lingüística i gestió dels intercanvis lingüístics." MonTi: Monografías de Traducción e Interpretación, no. 2 (2010): 283–313. http://dx.doi.org/10.6035/monti.2010.2.13.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

7

Comellas Casanova, Pere. "Vanessa Bretxa, Llorenç Comajoan-Colomé & F. Xavier Vila, «Les veus del professorat: L’ensenyament i la gestió de les llengües a secundària», Barcelona, Horsori, 2017, 161 pp." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 66 (February 13, 2019): 257. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.66.13515.

Full text

Abstract:

Ressenya sobre el llibre de Vanessa Bretxa, Llorenç Comajoan-Colomé & F. Xavier Vila, Les veus del professorat: L’ensenyament i la gestió de les llengües a secundària, Barcelona, Horsori, 2017, 161 pp., ISBN 978-84-15212-54-6.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

8

Bataller Català, Alexandre. "Mireia Munmany Muntal, «La gestió del patrimoni literari. Conceptualització i anàlisi comparativa dels models català i anglès», Tarragona, Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, 2017, 230 p." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 67 (October 16, 2019): 209. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.67.15403.

Full text

Abstract:

Ressenya sobre el llibre de Mireia Munmany Muntal, La gestió del patrimoni literari. Conceptualització i anàlisi comparativa dels models català i anglès, Tarragona, Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, 2017, 230 p., ISBN: 978-84-8424-641-1.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

9

Barniol, Enriqueta. "La sessió de música a l’escola. Orientacions didàctiques i consideracions metodològiques per al seu plantejament." Comunicació educativa, no. 23 (January 1, 2010): 29. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc201029-33.

Full text

Abstract:

La preparació, organització i gestió que el mestre de música fa de la sessió de classe són elements clau per a l’èxit en la implantació de la matèria i, alhora, perquè repercuteixin directament en un correcte desenvolupament musical dels seus alumnes.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

10

Grimaldi Puyana, Moisés, and Patricia Ferrer Cano. "Dimensió i perfil de les organitzacions de gestió d’instal·lacions esportives." Apunts Educació Física i Esports, no. 126 (December 30, 2016): 72–78. http://dx.doi.org/10.5672/apunts.2014-0983.ca.(2016/4).126.08.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

11

Grimaldi Puyana, Moisés, and Patricia Ferrer Cano. "Dimensió i perfil de les organitzacions de gestió d’instal·lacions esportives." Apunts Educació Física i Esports, no. 126 (September 30, 2017): 72–78. http://dx.doi.org/10.5672/apunts.2014-0983.cat.(2016/4).126.08.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

12

Mangado Llach, Xavier. "Prefaci: 10th International Symposium on Knappable Materials." Journal of Lithic Studies 3, no. 2 (2015): 3–4. http://dx.doi.org/10.2218/jls.v3i2.1844.

Full text

Abstract:

La Universitat de Barcelona (UB) va acollir del 7 al 11 de setembre de 2015 l’International Symposium on Knappable Materials a la Facultat de Geografia i Història del campus Raval. En un ambient agradable i distès de recerca i intercanvi de coneixements i experiències per al qual fou fonamental la bona feina organitzativa i de gestió de tots els organismes i agents participants.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

13

Tuero del Prado, Concepción E., and René González Boto. "Els usuaris d’equipaments aquàtics: aportacions a l’àmbit de la gestió esportiva." Apunts Educació Física i Esports, no. 121 (September 30, 2015): 64–72. http://dx.doi.org/10.5672/apunts.2014-0983.cat.(2015/3).121.08.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

14

Montseny, Rosa M. "Anàlisi dels resultats de l'avaluació de les competències bàsiques." Comunicació educativa, no. 17 (February 16, 2015): 11. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200411-15.

Full text

Abstract:

<p>Aquest article ens mostra l’anàlisi qualitativa dels resultats d’unes proves de competències bàsiques i té l’objectiu de reflexionar i discutir en el si del claustre sobre els resultats de les proves, i facilitar la presa de decisions sobre aspectes de gestió del currículum i dels resultats d’aprenentatge.</p><p>Des del punt de vista del procés, amb l’objectiu de reflexionar i prendre decisions, distingeixen dues fases metodològiques: Representació de resultats i anàlisi de resultats.</p>

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

15

Pérez Medina, Tomàs. "Sustentabilitat clivellada. De la gestió hidrològica a l'obra hidràulica al Vinalopó modern." Millars: Espai i Història, no. 37 (2014): 101–20. http://dx.doi.org/10.6035/millars.2014.37.5.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

16

Soler-Becerro, Raimon. "El cooperativisme rabassaire al Penedès durant el primer terç del segle xx." Estudis d'història agrària, no. 29 (May 25, 2020): 187–219. http://dx.doi.org/10.1344/eha.2017.29.187-219.

Full text

Abstract:

Aquest article es proposa demostrar com el cooperativisme agrari d’esquerres, que aquí anomenarem rabassaire, es va difondre durant el primer terç del segle XX amb intensitat per bona part del territori. Les cooperatives havien estat la principal forma d’organització del moviment rabassaire abans que es creés la Unió de Rabassaires el 1922. La majoria es van consolidar pel seu caràcter multifuncional —cooperativa de consum i agrària, mutualitat, sociabilitat i reivindicació—, però també per una gestió econòmica que en garantia la continuïtat i que va ser truncada de soca-rel pel resultat de la Guerra Civil.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

17

Fluixà Pelufo, Alba. "Les falles com a agents culturals. Estudi de l'activitat cultural de les falles d'Alzira." Culturas. Revista de Gestión Cultural 2, no. 2 (2015): 1. http://dx.doi.org/10.4995/cs.2015.4067.

Full text

Abstract:

L'objectiu d'aquest estudi ha estat investigar l'activitat cultural de les comissions falleres de la localitat d'Alzira, la seua tipologia i forma de gestió, així com analitzar el seu potencial com a agents culturals. S'ha emprat una combinació d'investigació quantitativa (qüestionaris de resposta tancada) i qualitativa (entrevistes personals en profunditat). Aquesta metodologia ha permès obtenir, per una banda, dades objectives traduïbles a gràfiques i percentatges que radiografien per primera vegada tots els aspectes d'aquest fenomen i, per altra banda, informació no recollida abans sobre les motivacions, el procés de treball o les dificultats amb què s'han trobat els qui l'han dut a terme.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

18

Ferrandis Micó, David. "Més ombres que llums. La gestió del patrimoni immaterial a la Comunitat Valenciana." Culturas. Revista de Gestión Cultural, no. 1 (June 20, 2014): 79. http://dx.doi.org/10.4995/cs.2014.2023.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

19

Capelleras i Segura, Joan Lluís. "Desenvolupament i implantació de programes de canvi organitzatiu: la Gestió de la Qualitat Total." Papers. Revista de Sociologia 58 (July 1, 1999): 105. http://dx.doi.org/10.5565/rev/papers/v58n0.1985.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

20

Mira Jódar, Antonio José, and Pau Viciano. "Arrendaments i parceries. La gestió indirecta de la terra al País Valencià (segles XIV-XV)." Anuario de Estudios Medievales 32, no. 1 (2002): 481–500. http://dx.doi.org/10.3989/aem.2002.v32.i1.242.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

21

Nogué, Joan, and Pere Sala i Martí. "La planificació i la gestió d’un paisatge transfronterer. El Pla de Paisatge de la Cerdanya." Documents d'Anàlisi Geogràfica 64, no. 3 (2018): 567. http://dx.doi.org/10.5565/rev/dag.525.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

22

Masip Curto, Inés. "El llenguatge hidrològic, una poderosa eina educativa." Comunicació educativa, no. 26 (October 16, 2014): 25. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc201325-34.

Full text

Abstract:

<p>L’aprovació de la Directiva marc de l’aigua (2000/60/CE) ha suposat un profund canvi en la manera de gestionar l’aigua i d’entendre la nostra relació amb el medi hídric. Un dels reptes fonamentals que planteja aquesta directiva és, precisament, un canvi de mentalitat en la gestió de l’aigua. Per afrontar amb èxit aquest canvi, és necessària una coresponsabilitat de tots els agents socials interessats i una gran tasca de pedagogia social.<br />Convençuts que el llenguatge i el pensament poden ser transformats des del coneixement lliure i la veritat, cal potenciar un canvi cultural a la societat, que permeti generar un llenguatge hidrològic diferent de l’actualment dominant, carregat d’inèrcies històriques i fluviotòpics, que impedeix avançar cap a una nova cultura de l’aigua.</p>

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

23

GTPSVTESSARS-CoV-2, Grupo de trabajo. "Criterios para la gestión de personas especialmente vulnerables y trabajadores/as especialmente sensibles frente al SARS-CoV-2 en las empresas de Cataluña en el contexto de pandemia." Archivos de Prevención de Riesgos Laborales 23, no. 2 (2020): 234–52. http://dx.doi.org/10.12961/aprl.2020.23.02.08.

Full text

Abstract:

Objectius del document Elaborar un document de consens professional de Medicina del Treball sobre la identificació i gestió, en un entorn de pandèmia, de: les persones especialment vulnerables (PEV) davant la COVID-19 a les empreses,  els treballadors/res especialment sensibles (TES) enfront del risc laboral d’exposició al SARS-CoV-2 a les empreses, que ajudi a prendre aquelles decisions mèdiques i laborals, ètiques, al voltant de les persones i la feina que són especialment complexes en moments de molta pressió i incertesa com els actuals de pandèmia pel coronavirus SARS-CoV-2 i que contribueixin a conciliar els drets a la salut i a la feina dels treballadors/res, a complir amb les seves responsabilitats a les empreses i a garantir els serveis bàsics i essencials als ciutadans.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

24

Mur Petit, Rosa. "La gestió local davant el repte de la immigració. El cas de Sant Boi de Llobregat." ACE: Architecture, City and Environment, no. 8 (2008): 163. http://dx.doi.org/10.5821/ace.v3i8.2463.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

25

Rubio Arostegui, Juan Arturo. "Presentació del monogràfic. El canvi cultural en la institució universitària: agencialització i gestió de la qualitat." Debats. Revista de cultura, poder i societat 131, no. 2 (2017): 6–12. http://dx.doi.org/10.28939/iam.debats.131-2.1.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

26

Guiscafrè Danús, Jaume. "The Folklore Archive of the University of the Balearic Islands." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 5 (December 30, 2016): 19. http://dx.doi.org/10.17345/elop201619-28.

Full text

Abstract:

L’Arxiu de Folklore de la Universitat de les Illes Balears és un projecte modest, però ambiciós, que es troba en la seva fase inicial de construcció. Està integrat en l’organigrama de l’Arxiu Històric, del qual constitueix un dels fons, però la seva supervisió acadèmica va a càrrec del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General. Està constituït, inicialment, per un subfons integrat per treballs de curs que han elaborat alumnes de la mateixa universitat com a activitat d’avaluació d’assignatures relacionades amb el folklore i la literatura oral popular. En aquest article s’expliquen els fonaments teòrics i metodològics en què es basa, els antecedents que n’han fet possible la constitució i els propòsits amb què es va crear. Així mateix, se’n descriuen les eines de gestió i el fons, el subfons, les sèries i les subsèries que l’integren.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

27

Simon, Jordi, Elena Sofia Ojando, Miquel Àngel Prats, Xavier Àvila, and Antoni Miralpeix. "Percepció dels estudiants i del professorat del Grau d’Educació Primària de Blanquerna - Universitat Ramon Llull sobre la incorporació experimental de la Flipped Classroom." Aloma: Revista de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport 34, no. 1 (2016): 45–52. http://dx.doi.org/10.51698/aloma.2016.34.1.45-52.

Full text

Abstract:

La flipped classroom (classe inversa, en català) és un model d’ensenyament i aprenentatge que darrerament està prenent molt protagonisme en l’ensenyament superior. Per això aquest estudi pretén identificar i analitzar la percepció dels estudiants i professors universitaris sobre la incorporació de la flipped classroom en tres assignatures del Grau d’Educació Primària durant el curs 2014-2015 amb l’objectiu principal d’identificar els canvis que provoca la flipped classroom en general i, concretament, en les quatre dimensions del model didàctic: continguts i materials, estratègies d’ensenyament i aprenentatge, gestió de l’aula i avaluació. Per obtenir les dades, s’ha administrat un qüestionari als estudiants i s’ha realitzat un focus group amb els professors. Els resultats de l’estudi posen de manifest un alt grau de satisfacció tant per part dels estudiants com dels professors i una percepció de canvi positiu en les quatre dimensions estudiades.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

28

Viscarro, Isabel. "Converses amb Montserrat Anton." Comunicació educativa, no. 21 (January 1, 2008): 14. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200814-17.

Full text

Abstract:

Montserrat Anton Rosera és doctora en Ciències de l’Educació i professora de l’àrea de Didàctica de l’Expressió Musical, Plàstica i Corporal de la Universitat Autònoma de Barcelona. Durant uns anys va exercir de mestra i directora del CEIP Escola Bellaterra. Actualment compagina la docència a l’ensenyament de Mestre de la UAB amb la gestió, ja que és vicedegana d’Ordenació Acadèmica dels Estudis de Grau de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB. Des de fa anys treballa en la formació permanent del professorat a l’ICE de la UAB, en l’àmbit de l’educació infantil, i ha estat directora i professora de diferents edicions dels cursos de postgrau de Desenvolupament Psicomotor de la UAB. És autora de diversos llibres, vídeos i articles en revistes especialitzades, tant de l’àmbit de l’educació infantil com de la psicomotricitat. Pertany a grups de recerca vinculats a l’atenció a la petita infància i a la psicomotricitat.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

29

Rubio-Arostegui, Juan Arturo. "Cultural changes at university institutions: agentification and quality management." Annual Review. Debats. Revista de Cultura, Poder i Societat 2 (December 15, 2017): 104–12. http://dx.doi.org/10.28939/iam.debats-en.2017-7.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

30

Torrens Bonet, Ramona. "La dimensió privada i la dimensió pública de la societat civil. Les entitats d’iniciativa social d’atenció a la discapacitat." Pedagogia i Treball Social 1, no. 1 (2011): 76. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v1i1.1543.

Full text

Abstract:

En aquest article s’analitzen les entitats del tercer sector d’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual del Camp de Tarragona, i s’identifica el lloc que ocupen en la provisió de serveis socials de responsabilitat pública juntament amb l’Estat i el mercat. A partir de la dialèctica entre Estat i societat civil, es reflecteix com el ressorgiment de la societat civil en el procés de democratització de les societats modernes representa la recuperació de la seva dimensió pública. Aquesta dimensió entronca amb la de la societat política, que ha estat sostreta de l’Estat en el procés d’assimilació d’aquest a l’aparell de govern. S’adopta una aproximació etnogràfica per analitzar la trajectòria de les entitats en tres etapes: carismàtica, professionalitzadora i generadora de valor. S’analitzen tres dimensions: l’estructura organitzativa, els serveis i les relacions. Es destaca la recerca de l’equilibri entre dues lògiques de gestió, l’assistencial i l’empresarial, que les condueix a un doble isomorfisme institucional: amb l’administració pública i amb l’empresa mercantil.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

31

Carreras, Carla. "Filosofia per a ciutadans. Per què la democràcia necessita la filosofia." Pedagogia i Treball Social 3, no. 2 (2013): 3. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v3i2.22174.

Full text

Abstract:

<p>Des de sempre, l’educació ha estat vinculada a la socialització de l’individu, a la incorporació i integració de l’individu en la comunitat. Tanmateix, en una societat com l’actual, en què la comunitat ja no és homogènia, hi ha conflictes de valors; no està tan clar què cal conservar ni què cal transmetre. L’educació s’ha de convertir en una educació “per pensar”: les societats anomenades democràtiques necessiten “ciutadans” que participin, críticament i creativament, en la construcció i gestió de la comunitat. <br />La democràcia exigeix participació però hem de poder tenir una certa pràctica en aquest camp; no es pot participar sense informació, però tampoc sense la recerca crítica i creativa de les raons de les nostres opinions, de les conseqüències de les nostres accions. I la filosofia, entesa com a activitat, com a procés de recerca, ens pot ajudar a esdevenir ciutadans més reflexius, més crítics, més autònoms, a través de l’agusament de les tan necessàries habilitats de pensament.</p>

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

32

Moruno Moyano, Carlos. "La sequera de 1817 a Catalunya. Abast i conseqüències socials en un context de postguerra." Estudis d'història agrària, no. 32 (July 15, 2021): 97–113. http://dx.doi.org/10.1344/eha.2020.32.97-113.

Full text

Abstract:

El present article pretén aprofundir en l’estudi del Sexenni Absolutista (1814-1820) a Catalunya i analitzar la sequera que hi va haver en aquest període a partir d’un conjunt de fonts documentals i una abundant bibliografia en gran part provinent de la climatologia històrica. Mitjançant l’estudi d’algunes de les principals ciutats de Catalunya —com Barcelona, Tarragona i Girona— es presenta un període d’eucaristia de pluges que les mateixes fonts defineixen com el més greu des del 1788. També s’analitza la gestió de les autoritats davant la falta d’aigua i l’arribada a les ciutats d’importants grups de camperols que van abandonar les seves terres i hi van anar en busca de beneficència. Aquest va ser el cas de la regió de l’Urgell, que, com veurem, va ser una de les més castigades durant aquest període, en el qual es van succeir sequeres i males collites que van acabar desencadenant una crisi de subsistència que tingué importants expressions al llarg de l’any 1817.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

33

Casas i Deseures, Mariona. "L’actuació discursiva d’un mestre novell en una classe de llengua catalana: gestió de l’aula i construcció del coneixement." Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature 1, no. 1 (2010): 67. http://dx.doi.org/10.5565/rev/jtl3.36.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

34

Joan Roca i Albert and Carme Turégano López. "La gestió participativa i el museu de la ciutat. Patrimoni, ciutadania i nodes culturals als barris de Barcelona." Diferents. Revista de museus, no. 5 (December 2, 2020): 18–35. http://dx.doi.org/10.6035/diferents.2020.5.2.

Full text

Abstract:

Si bé l’urbanisme funcionalista va permetre, fa mig segle, allotjar amb escassos recursos un gran nombre de persones que havien immigrat a la ciutat, també és cert que aquest model no va trigar a mostrar la seva cara poc sostenible. Actualment s’estan recreant els significats dels barris i posant l’esforç en la construcció d’una esfera pública més participativa, on el paper de la cultura és clau en la posada en valor del capital social. Al llarg de l’article, ens referim a algunes museïtzacions de la perifèria urbana de Barcelona que creen noves nodalitats culturals a partir de xarxes on s’entrellacen el patrimoni, la ciutadania i el museu com a espai de participació i coneixement. En aquest context, en un marc de desenvolupament de nous paradigmes culturals, volem centrar-nos en els casos de la Fabra i Coats i del Bon Pastor, que es configuren com a nous nodes culturals en l’articulació de l’Eix Besòs.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

35

Collet-Sabé, Jordi. "Vigilar i castigar a l'escola avui: repensar el conflicte, el control i la disciplina des de la democràcia agonista." Pedagogia i Treball Social 7, no. 1 (2018): 96. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v7i1.22147.

Full text

Abstract:

<div><p>Partint de l'anàlisi clàssica de Foucault sobre les institucions disciplinàries com l'escola, l'article pretén entendre la modificació dels terribles règims escolars disciplinaris i explícits, en règims escolars de control i gestió subtil i a distància. Avui hi ha a les escoles i instituts catalans i espanyols una gran invisibilitat de la dimensió controladora i de càstig, com si aquestes facetes haguessin desaparegut del món escolar. Però l'article planteja que precisament la seva invisibilitat i la seva subtilesa són la seva principal característica, per què vigilar i castigar ja no són accions "polítiques" que es realitzen a l'escola per corregir els desviaments d'una norma i d'una normalitat explícita, buscada i coneguda. Avui han mutat en protocols i procediments administratius que s'activen i gestionen de manera neutral en relació amb un "error" que algú pugui cometre. Després d'aquesta anàlisi, l'article acaba amb una proposta per replantejar el control i la disciplina des de la perspectiva de la democràcia agonista, repolititzant el conflicte com a oportunitat per democratitzar els centres educatius.</p></div>

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

36

Rodríguez Otero, Luis Manuel. "Influències teòriques i epistemològiques en la intervenció de treballadores socials de Galícia." Pedagogia i Treball Social 8, no. 2 (2020): 49. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v8i2.22374.

Full text

Abstract:

<div><p>Hi ha diferents perspectives metodològiques a través de les quals pot portar a terme la intervenció social, les quals depenen del paradigma i de la perspectiva epistemològica des de la qual s'analitzi la societat. Es planteja una investigació qualitativa des del paradigma interpretatiu a través d'una mostra de 15 treballadores socials de diferents àmbits de Galícia (Espanya), amb l'objectiu de descriure l'imaginari que posseeixen sobre la intervenció social. Els resultats demostren que hi ha tres postures ontològiques en els professionals, una positivista que atorga una capacitat d'acció al subjecte atenuada i utilitza un procés estructurat de forma lineal; una altra interpretativa basada en els processos de comunicació i comprensió i una altra crítica, a través de la qual es fomenta la participació activa del subjecte en tot el procés d'intervenció. Sent els models sistèmic-ecològics, el de gestió de casos, el centrat en la tasca i el crític, així com el mètode generalista, els que influeixen més en les professionals. Identificant-diferències en funció a l'àmbit laboral.</p></div>

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

37

Caparrós Gironés, Pau. "Entrevista a Joan Olmos: “El port de València provoca unes interaccions, de necessitats i servituds, per a les quals la ciutat no està preparada”." Disjuntiva. Crítica de les Ciències Socials 1, no. 2 (2020): 51. http://dx.doi.org/10.14198/disjuntiva2020.1.2.4.

Full text

Abstract:

Joan Olmos Llorens (Massamagrell, València, 1947) és Doctor Enginyer de Camins, professor d’Urbanisme a la Universitat Politècnica de València, autor de nombrosos articles sobre la gestió i creixement de l’espai urbà i membre actiu dels moviments socials en defensa del territori. És membre del col·lectiu Terra Crítica, amb el qual manté una gran activitat en l’opinió pública sobre qüestions urbanes i mediambientals.En aquesta entrevista analitzem el creixement de València en el seu front litoral durant la segona meitat del segle XX i la relació entre la ciutat i el seu port. Parlem del desviament del riu i les seues conseqüències; del Pla Sud, que fou la base dels plans urbanístics de l’època del desenrotllisme urbà i com va condicionar les actuacions futures sobre el conjunt de l’àrea metropolitana de València. En especial, de l’afectació per a l’ordenació territorial i la preservació mediambiental de la devesa del Saler, del parc natural de l’Albufera i el conjunt de l’Horta. Debatem també sobre la relació entre el creixement i l’ordenació urbana de la ciutat i la cohabitació amb grans infraestructures, com el port de València.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

38

Inglés Yuba, Eduard, and Núria Puig Barata. "Gestió de la pràctica esportiva en el medi natural. Efectes de la governança en xarxa col·laborativa sobre el desenvolupament sostenible." Apunts Educació Física i Esports, no. 124 (June 30, 2016): 89–99. http://dx.doi.org/10.5672/apunts.2014-0983.cat.(2016/2).124.07.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

39

Sanmartí Roset, Carme, and Montserrat Sanmartí Roset. "Les tribulacions de les dones en la gestió del patrimoni familiar. El cas de Maria Muntaner i Ardèvol (1761-1835)." Estudis d'història agrària, no. 29 (May 25, 2020): 129–48. http://dx.doi.org/10.1344/eha.2017.29.129-148.

Full text

Abstract:

S’han fet nombrosos estudis sobre el rol rellevant dels hereus en el desenvolupament econòmic dels masos i el rol de les dones en la gestió de la llar i en l’educació dels fi lls i les filles, però no s’ha analitzat sufi cientment quins eren els reptes que tenien les dones quan es feien càrrec de l’explotació d’un mas. En una societat en què es prioritzaven els homes en la transmissió de l’herència i les fi lles eren vistes com la darrera solució, l’única situació en què les dones podien dirigir el seu propi patrimoni o gestionar el del marit en usdefruit, o totes dues coses alhora, era quan quedaven vídues i no es tornaven a casar. Aquest article es proposa analitzar el cas de Maria Muntaner i Ardèvol, de Porrera, una dona que hagué d’enfrontar-se des de ben petita a les difi cultats derivades de la seva condició d’òrfena, primer, de pubilla, després, i de vídua amb una fi lla, fi nalment. La seva fi gura permet estudiar les estratègies que va seguir per sobreviure a les diferents situacions vitals i preservar el seu patrimoni i el de la seva fi lla, i alhora ens facilita indagar en quins moments la seva condició de dona li va comportar difi cultats addicionals.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

40

Gil Duran, Núria. "Laboratori de ciències socials en exposicions d’art contemporani: l’educació artística." Comunicació educativa, no. 24 (April 30, 2011): 58. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc201158-64.

Full text

Abstract:

<p>L’espai on es genera creació, art o cultura —un centre d’art, un museu— és terra de cultiu de coneixements de les diferents disciplines de les ciències socials. Per tal que l’alfabetització d’educació artística dels diferents públics s’activi i reverteixi en formació i reflexió, a partir de les experiències presentades i generades, s’ha de vehicular aquest missatge, s’ha de fer planer, s’ha d’humanitzar, s’ha d’apropar. L’equipament, la seva gestió i els seus objectius seran definitius per desenvolupar uns projectes orientats cap a l’excel·lència, com és ara el cas del Museu d’Art Modern de Tarragona (MAMT) a disposició d’aquest context territorial. Hi afegirem el cas del Centre d’Arts Visuals d’Amposta, una experiència personal d’investigació. Per a aquests públics de la cultura, l’educació artística ha de ser transversal, recíproca, progressiva, permanent, com si es tractés d’un tema sanitari o tecnològic. Des de la perspectiva de l’home, de l’entorn, de la societat, el laboratori de ciències socials, mitjançant l’educació artística, ens condueix a la globalització, a la geografia, a la política, a les relacions socials i a la convivència, a la vida.</p>

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

41

Prieto-Flores, Òscar, and Jordi Feu. "La mentoria social com a eina de treball amb joves en context d'immigració." Pedagogia i Treball Social 9, no. 2 (2020): 99. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v9i2.22546.

Full text

Abstract:

<p>El debat sobre com apoderar als nostres joves a través de diferents tipus de suports és cada vegada més rellevant en un context on el nombre de menors no acompanyats i joves que migren sols o soles ha augmentat considerablement. En aquest article els autors presenten la mentoria social com un suport eficaç que s’ha estat posant en pràctica en diferents països. Presenten l’origen de la mentoria social i les seves característiques bàsiques, i expliquen de quina manera l’apoderament dels joves es pot desenvolupar a través de relacions d’acompanyament que afavoreixin l’accés a informació, persones i institucions que afavoreixin la inclusió socials dels joves i que fomentin una reflexió conjunta i de diàleg al voltant de com s’estructura la societat i com es pot contribuir a millorar el món present. Finalment, a partir de l’experiència acumulada de recerca i de gestió del projecte Rossinyol impulsat des de la Universitat de Girona, destaquen el que consideren que són els 10 elements fonamentals perquè la mentoria contribueixi a desenvolupar l’apoderament dels joves, i assenyalen 9 10 consideracions pràctiques a tenir en compte per a un bon funcionament de qualsevol projecte amb aquestes característiques.</p>

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

42

Ojando Pons, Elena Sofía, Maribel Benito Alcubierre, and Miquel Àngel Prats Fernández. "Els alumnes com a líders digitals a l’aula Descripció i avaluació de l’experiència dels alumnes experts TIC a l’escola Jesuïtes Bellvitge." Aloma: Revista de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport 35, no. 1 (2017): 53–60. http://dx.doi.org/10.51698/aloma.2017.35.1.53-60.

Full text

Abstract:

En els darrers anys, l’ús intensiu de les tecnologies a l’escola, ha provocat que el professor de vegades es senti desbordat quan ha d’atendre la gestió de l’aula i no tan sols els aspectes d’ensenyament i aprenentatge curriculars sinó també altres, pels que sovint no està preparat, com són els relacionats amb la competència digital i la resolució de les incidències tècniques que es produeixen amb qualsevol dels dispositius de l’aula. És per això, que a l’escola Jesuïtes Bellvitge s’ha decidit separar els aspectes pedagògics i didàctics dels tècnics per tal de concentrar els esforços en la finalitat última del procés d’ensenyament i aprenentatge. El lideratge pedagògic de la classe el porta el professor però és un grup d’alumnes “experts TIC” el que a cada classe porta el lideratge tecnològic i fan de suport al professor de l’aula i als seus companys. En aquest article es pretén descriure i avaluar l’experiència dels experts TIC de l’escola Jesuïtes Bellvitge segons els seus protagonistes arribant a la conclusió que aquesta experiència, ha fet que l’ús de les TIC a l’aula es pugui estendre homogèniament en els diferents cursos amb independència de la competència digital docent del professor.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

43

Rycraft, Peter. "‘Per ço que la vila no vaga a perdició’: La gestió del deute pública en un municipi català (Cervera, 1387–1516)." English Historical Review CXXI, no. 490 (2006): 288–89. http://dx.doi.org/10.1093/ehr/cej061.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

44

Esquilache Martí, Ferran, and Enric Guinot Rodríguez. "La gestió técnica de la irrigació en les hortes històriques valencianes. El sequier, dels orígens a la desaparició (segles XIII-XVII)." Millars: Espai i Història, no. 37 (2014): 59–99. http://dx.doi.org/10.6035/millars.2014.37.4.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

45

Ricart Casadevall, Sandra. "Aldomà, Ignasi (2012). La batalla per l’aigua. Una proposta per superar els desconcerts hídrics i garantir la gestió integral del seu cicle a Catalunya." Documents d'Anàlisi Geogràfica 59, no. 3 (2013): 559. http://dx.doi.org/10.5565/rev/dag.63.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

46

Rodrigo Fuentes, Victòria. "Coincidències i desavinences entre les estratègies de gestió de biblioteques universitàries i les directrius marcades per consorcis i institucions europees vers el patrimoni bibliogràfic patrimonial." Métodos de informacion 4, no. 6 (2013): 91–110. http://dx.doi.org/10.5557/iimei4-n6-091110.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

47

Casademont Falguera, Xavier. "La necessitat de la integralitat en les polítiques públiques d'immigració." Pedagogia i Treball Social 9, no. 2 (2020): 87. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v9i2.22545.

Full text

Abstract:

<p>Aquest article pretén analitzar el que considerem que és un dels aspectes rellevants de les polítiques públiques orientades a la integració de les persones immigrades: com aconseguir que les polítiques d’immigració siguin una política pública integral en el si de les administracions públiques. És a dir, que no depenguin d’una única unitat administrativa, sinó que cadascun dels departaments i àrees l’assumeixin com una realitat que els és pròpia i que, al mateix temps, es dissenyin estructures organitzatives, participatives i d’intervenció que assegurin el desenvolupament d’una estratègia única, coordinada i compartida. Aquesta qüestió no és menor i en bona mesura denota la mirada que tenim sobre el fenomen migratori: si pensem la immigració i les persones immigrades des de l’estereotip de la pobresa i l’exclusió, té tot el sentit que plantegem polítiques assistencialistes pensades per a la seva execució des dels serveis socials; si les pensem des de la seva complexitat (pensem, per exemple, que implica totes les dimensions de les persones que d’una manera o altra participen del fenomen), entendrem que precisen d’un abordatge integral, global, multidisciplinar. En la mesura que estem convençuts que el que és necessari és aquest segon abordatge, plantejarem la necessitat de desenvolupar estratègies de gestió i implementació de polítiques d’immigració integrals i que afavoreixin que les persones immigrades puguin superar les desigualtats que els afecten en múltiples dimensions. També explicarem quins són alguns dels obstacles a superar més habituals i apuntarem algunes recomanacions que permetin superar-los. Finalment, presentarem un parell de casos que exemplifiquen bones pràctiques en el desenvolupament de polítiques públiques integrals.</p>

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

48

Capdeferro, Josep, and Adrià San Miguel. "‘Los hòmens no són perfets’: revelacions dels processos de fiscalització institucional." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 13 (June 30, 2019): 194. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.13.15481.

Full text

Abstract:

Resum: Els processos de visita o fiscalització d’una institució poden donar informacions molt valuoses sobre l’exercici de les seves competències regulars i sobre els seus engranatges interns de poder i de gestió; també sobre aspectes tangencials o col·laterals inesperats, que sovint reflecteixen disfuncions de funcionament, per exemple apropiacions temporals per part de càrrecs públics d’esclaus o forçats institucionals per a usos privats. La Diputació del General, amb amplis poders fiscals, financers, jurídico-polítics i defensius a la Catalunya moderna, comptà amb un mecanisme de retiment de comptes força sofisticat al seu temps. Gràcies a la informació que llegà, fins i tot es poden conèixer processos instruïts arran de denúncies de persones que consideraven que algun càrrec o oficial públic havia abusat de la seva autoritat o actuat amb prepotència. Es reflecteix, així, que existia una ètica del servei públic i no respectar-la es considerava reprobable.  Paraules clau: Visita, Diputació del General, Catalunya, edat moderna, funcionaris, poder  Abstract: In early modern Catalonia, every three years a powerful provincial representative institution called Diputació del General or Generalitat was subject to a strict accountability procedure which lasted nine months. Many records from these procedures provide us with priceless data about the fiscal, financial and political regular functions of the institution. They also inform us that some officials better cared about themselves than about the organism they were supposed to work for in unexpected ways such as using public slaves for private purposes. Through these records, especially testimonies at trial, we perceive that common people understood quite well what was the attitude that public officers were socially required to keep towards citizens. Arrogant behaviours were thus reprobated, such as other sorts of abuse of power.  Keywords: Catalonia, Generalitat, 17th century, Public service, Political Institutions, Accountability

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

49

Calvo, F., X. Carbonell, C. Giralt, À. Lloveras, and O. Turro. "Reducció de danys associats al consum injectat de drogues en població sense-llar: Proposta per a una intervenció grupal a través de WhatsApp." Pedagogia i Treball Social 6, no. 2 (2017): 3. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v6i2.22149.

Full text

Abstract:

<div><p>El conjunt de polítiques, serveis, programes i accions els objectius tracten de reduir els efectes nocius del consum de drogues quan la persona que les consumeix no desitja o no aconsegueix abandonar-los, s'anomenen reducció de danys. La major part d'aquest tipus d'intervencions s'ha dirigit històricament a usuaris de drogues per via parenteral. Això es deu tant al caràcter epidèmic de malalties com el Virus de la Immunodeficiència Humana o el virus de l'Hepatitis C, el principal mecanisme de contagi és compartir material d'injecció, com al risc de mort per sobredosi que s'associa a aquest tipus de consum. Un dels col·lectius més vulnerables de patir addiccions i els danys que se'ls associen, són les persones que experimenten una situació de sense sostre. En la investigació per dissenyar intervencions preventives més eficaces, s'ha descobert que hi ha grans oportunitats en l'ús del telèfon intel·ligent per desenvolupar intervencions a distància amb població sense llar amb patologia mental, incloses les relacionades amb l'abús de substàncies. Aquest treball explora les possibilitats de desenvolupar una intervenció en línia per reduir els principals danys associats al consum de drogues injectat en població sense llar, concretament a través de l'aplicació WhatsApp per a dispositius mòbils. La revisió realitzada de la literatura científica indica que els principals avantatges que s'associen a aquest tipus d'intervenció són la millora en l'accés als serveis, degut tant a les barreres inherents a les institucions com les que s'associen als usuaris, i les possibilitats en la gestió de la comunicació amb els agents de la intervenció. Hi ha grans possibilitats per a desenvolupar aquesta proposta d'intervenció des dels serveis públics especialitzats.</p></div>

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

50

Saenz, M. C. "(A244) El Riesgo De La Interrupcion." Prehospital and Disaster Medicine 26, S1 (2011): s67. http://dx.doi.org/10.1017/s1049023x11002305.

Full text

Abstract:

Justificació nEl desastre deja de ser un momento de disrupció n en la cotidianeidad y quienes está n ante la coordinació n de gestió n de estrategias de respuesta son responsables de generar efectos no iatrogé nicos en la salud pú blica. La mayorí a de las catá strofes no son sorpresivas ni inmanejables. Observamos que la discontinuidad en las acciones genera desorden y mayor sufrimiento humano. Los costos de estas situaciones no son solamente econó mico- financieros, sino que generan pé rdida de vidas, bienes, desequilibrios psico-sociales, deterioro del medio ambiente y profundas crisis polí ticas y econó micas-financieras.Metodologí aMejoramos en cada evento en el que se trabajo, la eficiencia y la capacidad de planificació n operativa con base en datos “ cientí ficos en el manejo de instrumentos especí ficos y evaluaciones rá pidas de dañ os.Evaluamosseis eventos trá gicos en el paí s, incendio, atentado, inundació n, guerra, en 10 añ os y el efecto de la evolució n de las acciones normatizadas y no interrumpidas para evaluar la eficiencia y la eficacia de las acciones no interrumpidas en estrategias de respuesta logí stica.ConclusióLa contenció n psicosocial y evaluació n de los Recursos Humanos se impone como una tarea ineludible en la logí El rol del á mbito de la Salud y de la comunicació n es de fundamental importancia ante los impactos psicosociales previstos tragedia. Amenazas, riesgos y vulnerabilidades, recursos de acrecentamiento de la resiliencia deben estar contemplados en todo trabajo que busque disminuir el sufrimiento humano Gestionar la crisis era resolver lo caó tico, gestionar los riesgos es evitar lo caó tico. Programas “ help to help” la, consideració n de la Resiliencia, burn-out y stress se incluye en situaciones de emergencia y desastres. La discontinuidad del aprendizaje de estrategias de respuesta es iatrogé nica.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

We offer discounts on all premium plans for authors whose works are included in thematic literature selections. Contact us to get a unique promo code!