Dissertations / Theses: 'Adaptació al Canvi Climàtic'

1

Snorek, Julie. "Shrinking pasture, burgeoning herds: Divergent adaptation to climate change in Tahoua, Niger." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/400717.

Full text

Abstract:

L’adaptació al canvi climàtic és un procés complex i dinàmic que s’ha observat que provoca capacitats adaptatives desiguals entre els múltiples actors d’un sistema socioecològic (SSE). Partint de les teories dels SSE sobre adaptació, aquesta tesi formula la pregunta: Com es relaciona l’adaptació divergent amb el conflicte i la cooperació en un SSE rural compartit entre actors pastorals i agro-pastorals? Per tal d’examinar les dinàmiques socials, ecològiques, institucionals i climàtiques, la tesi introdueix el concepte d’adaptació “divergent”. L’adaptació és divergent quan l’adaptació d’un grup d’actors provoca la subseqüent reducció de la capacitat adaptativa d’un altre grup d’actors en el mateix ecosistema, la qual cosa pot estar lligada a dinàmiques de cooperació i de conflicte. Per tal d’entendre l’adaptació divergent, he realitzat un estudi al Níger, un país amb nivells baixos de capacitat adaptativa que està situat al cor de la regió del Sahel-Sàhara, a l’Àfrica occidental. Diferents àrees d’estudi van ser seleccionades d’entre tres zones ecològiques a la regió de Tahoua: Tillia (una àrea principalment de pastura a la zona plujosa del Sahel-Sàhara), Keita (una àrea agro-pastoral a la zona del Sahel), i Madaoua (una zona principalment agrícola en el límit de la zona sudanesa-saheliana). La recerca ha tingut com a objectius: 1) entendre les percepcions dels canvis històrics, presents i futurs en els serveis dels ecosistemes i els mitjans de vida relacionats; 2) identificar les capacitats adaptatives dels múltiples actors; 3) explicar el ritme i el volum de la creació de “enclosures” al voltant de llacs efímers i permanents; i 4) analitzar les institucions multiescalars que donen suport a l’organització de l’espai rural i a la resolució dels seus conflictes. Les adaptacions divergents descrites en aquest estudi inclouen: l’expansió de cultius en zones de pastura, la introducció de pagaments per l’accés a l’aigua, i el desenvolupament d’horts de regadiu en llacs estacionals. L’adaptació divergent pot ser un procés que aporta més cooperació i equitat a la societat o pot augmentar els patrons ja arrelats d’injustícia i desigualtat. És un procés determinat pels patrons de degradació dels serveis dels ecosistemes, els règims canviants de propietat de la terra rellevants per les adaptacions, i el tipus i influència de les institucions en el procés d’adaptació. Basat en un exàmen exhaustiu de les adaptacions divergents, els resultats mostren que en les tres zones ecològiques l’expansió de cultius continua reemplaçant els sistemes mòbils de pasturatge, provocant conflictes en algunes ocasions. En aquest context, els mitjans de vida que depenen dels serveis dels ecosistemes d’aprovisionament i suport de l’agricultura són més destructius pels serveis múltiples que no pas els mitjans de vida i actors que es basen en el pasturatge. A Tillia, el foment dels pagaments per l’aigua contribueix als canvis en curs dels els règims de gestió de la terra, on els recursos passen de ser comuns i compartits a ser propietat privada. En una de les àrees de la zona oficial de pastures, la construcció de tancats al voltant de basses de reg comunes ha crescut a un ritme del 124% en un període de nou anys. Malgrat l’existència de lleis adequades per protegir els espais de pastures, aquestes rarament són aplicades, un problema agreujat pels conflictes en la governança, per una baixa responsabilitat i per la corrupció. Els participants en un grup de discussió sobre escenaris futurs de canvi climàtic van estar d’acord de manera unànime en què a les zones de pastures s’hi seguiran construint tancats i seran cultivades, atès especialment a què els pastors s’estan instal·lant en els poblats. L’adaptació divergent és un concepte de gran actualitat que pot ser de suma importància per a l’estudi de com l’adaptació i les capacitats adaptatives dels múltiples actors poden contribuir al conflicte i a la cooperació en el context de canvi climàtic. Aquesta tesi demostra empíricament la diversitat de fenòmens socials i ecològics que poden explicar el concepte d’adaptació divergent i contribueix en diversos àmbits científics i polítics pertinents per a la capacitat d’adaptació en SSE.
Climate change adaptation is a complex and dynamic process that has been found to produce unequal adaptive capacities for multiple users across a social ecological system (SES). Stemming from SES theories on adaptation, this thesis asks the question: How does divergent adaptation link to conflict and cooperation in a rural ‘farmer-herder’ SES? To examine social, ecological, institutional and climatic dynamics, the thesis introduces the concept ‘divergent’ adaptation. Adaptation is divergent when one user or group’s adaptation causes a subsequent reduction in another user or group’s adaptive capacity in the same ecosystem, which may be linked to cooperation and conflict dynamics. To understand divergent adaptation, I performed a case study land and water use conflicts within and between agro-pastoral and pastoral groups in Niger, a country with low levels of adaptive capacity that is located in the heart of the Sahel-Sahara region of West Africa. Sites were selected within three ecological zones in the region of Tahoua: Tillia (a primarily pastoral area in the Sahelo-Saharan rainfall zone), Keita (an agro-pastoral area in the Sahel zone), and Madaoua (a primarily agricultural area on the edge of the Sudano-Sahel zone). The research aimed to: 1) understand perceptions of historical, present, and future changes to ecosystem services and related livelihoods; 2) identify the adaptive capacities of multiple users; 3) explain the pace and volume of the development of enclosures around ephemeral and permanent lakes; and 4) analyze multi-scalar institutions supporting the organization of the rural space and resolution of land and water access conflicts therein. The divergent adaptations described in this study include: expanding cultivation into pastoral areas, introducing payments for water access, and developing irrigated gardening on seasonal lakes. Divergent adaptation can be a process that builds more cooperation and equity in society or enhances entrenched patterns of injustice and inequality, a process determined by the patterns of degradation of ecosystem services, the shifting land tenure regimes relevant to adaptations, and the type and influence of institutions on the adaptation process. Based on a rigorous examination of divergent adaptations, findings show that across the three ecological zones, expanding cultivation continues to supersede mobile pastoral systems, sometimes resulting in conflict. In this context, the cultivating livelihoods dependent upon certain ecosystem services for agricultural production are more destructive to multiple ecosystem services than the livelihoods of pastoralists and the users themselves. In Tillia, the exhortation of water payments contributes to the ongoing shifts of land management regimes from commonly-shared to privately owned resources. In one location in the official pastoral zone, fencing-in of common watering holes has grown at a rate of 124% over a period of nine years as a result of irrigated gardening. While the Rural and Pastoral Codes are in place to protect pastoral space, they are rarely enforced, a problem exacerbated by conflicting governance, low accountability, and corruption. Stakeholders at climate change scenario focus group, unanimously agree that pasture will continue to be enclosed and cultivated, especially as pastoralists settle in villages, thus constraining resources. Divergent adaptation is a state-of-the-art concept relevant for the study of how the differential adaptive capacities of multiple users contributes to conflict and cooperation in the context of climate change. Given the empirical findings, this thesis demonstrates the need for more equitable and inclusive decision-making processes at multiple scales of adaptation in the SES.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

2

Ascencio, Serrato Stephanie Victoria. "El marco facilitador de la adaptación al cambio climático en méxico. Propuestas desde las políticas públicas y el derecho." Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2019. http://hdl.handle.net/10803/667004.

Full text

Abstract:

El canvi climàtic representa un dels majors reptes ambientals de l'actualitat, amb implicacions socials, econòmiques, distributives, polítiques i jurídiques, que amenaça la vida, la seguretat i el futur del planeta. Els impactes del canvi climàtic i, especialment, l'escalfament global, ja es perceben arreu del món i, Mèxic, no n’és una excepció. L'adaptació al canvi climàtic, com a assumpte central en l'agenda política, jurídica i acadèmica a nivell internacional i mexicà, és un tema relativament recent i, per tant, hi ha cert retard en el coneixement generat, especialment en l'àmbit de les polítiques públiques i la regulació jurídica; així com una bretxa entre els esforços enfocats a l'adaptació i els dedicats a la mitigació. Això, ha derivat en una resposta des coordinada, fragmentada i a remolc de la mitigació, tot i reconèixer la importància de l'adaptació per reduir els danys ocasionats pel canvi climàtic i la seva necessària complementarietat amb la mitigació. Aquesta tesi doctoral, per mitjà de l'anàlisi multidisciplinari i integral del procés d'adaptació al canvi climàtic a Mèxic i la seva regulació, pretén: i) contribuir a entendre la complexitat de l'adaptació com a resposta i la seva relació amb altres sectors i estratègies; ii) reduir la bretxa existent entre la mitigació i adaptació i generar un major equilibri entre ambdues; iii) enfortir la resposta d'adaptació de Mèxic en la política i l'àmbit jurídic; i iv) desenvolupar un marc amb propostes i mesures que facilitin l'adaptació arreu del país i promoguin la justícia climàtica.
El cambio climático representa uno de los mayores desafíos ambientales de la actualidad, con implicaciones sociales, económicas, distributivas, políticas y jurídicas, que amenaza la vida, la seguridad y el futuro del planeta. Los impactos del cambio climático y, en especial, del calentamiento global, ya se perciben en todas las partes del mundo y, en México, no es la excepción. La adaptación al cambio climático como asunto central en la agenda política, jurídica y académica, a nivel internacional y de México, es un tema relativamente reciente y, por tanto, existe un rezago en el conocimiento generado, en especial en el ámbito de la política pública y jurídico, así como una brecha entre los esfuerzos enfocadas a la adaptación con respecto a aquellos para la mitigación. Ello, ha derivado en una respuesta descoordinada, fragmentada y secundaria de la mitigación. A pesar de reconocerse la importancia de la adaptación como estrategia para reducir los riesgos y daños asociados al cambio climático y su necesaria complementariedad con la mitigación. La presente tesis doctoral, mediante el análisis multidisciplinar e integral del proceso de la adaptación al cambio climático en México y su regulación, pretende: i) contribuir a entender la complejidad de la adaptación como respuesta y su relación con otros sectores y estrategias; ii) reducir la brecha existente entre la mitigación y adaptación y generar un mayor equilibrio entre ambas; iii) fortalecer la respuesta de adaptación de México en la política y el ámbito jurídico; y iv) desarrollar un marco con propuestas y medidas que faciliten la adaptación en el país y promuevan la justicia climática.
Climate change is one of the biggest current environmental challenge, with social, economic, distributive, political and legal implications, which threatens the life, security and future of the planet. The impacts of climate change, particularly global warming, are already experiencing all over the world and, in Mexico, it is not the exception. Adaptation to climate change is the result of the process that involves making adjustments in human, natural and infrastructure systems in order to reduce the risks and damages associated with climate change impacts. An adequate adaptation avoids great economic losses and increases the well-being of people over time. However, adaptation as a central issue of the political, legal and academic agenda, both international and national level, is a relatively recent issue and, therefore, there is a lag in the knowledge generated, especially in public policy and legal field. Moreover, there is a gap between efforts focused on adaptation with respect to those for mitigation. This has led to an uncoordinated, fragmented and secondary response to mitigation. Despite recognizing the importance of adaptation as strategy to reduce the risks and damage caused by climate change and its necessary complementarity with mitigation. This doctoral thesis, through the multidisciplinary and comprehensive analysis of climate adaptation process in Mexico and its regulation, aims to: i) contribute to understanding the complexity of adaptation as a response and its relationship with other sectors and strategies; ii) reduce the existing gap between mitigation and adaptation and generate a better balance between both; iii) strengthen Mexico's adaptation response in politics and the legal field; and iv) develop a framework with proposals and measures that facilitate adaptation in the country and promote climate justice.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

3

Genua, Olmedo Ana. "Modelling sea level rise impacts and the management options for rice production: the Ebro Delta as an example." Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2017. http://hdl.handle.net/10803/461596.

Full text

Abstract:

Les àrees costaneres han de fer front als riscos creixents relacionats amb la PNM. El Delta de l'Ebre és un ecosistema representatiu de la vulnerabilitat de les zones costaneres a la PNM. La producció d’arròs és la principal activitat econòmica, ocupant un 65 % de la superfície total, és sensible a la PNM, i l'augment de la salinitat del sòl, el factor més limitat de la producció. Per tant, cal analitzar els impactes de la PNM, és a dir, la inundació i la salinització del sòl, i desenvolupar les mesures d'adaptació adequades. Vam construir models espacials (1 × 1 m) sobre les zones més vulnerables a la inundació, pèrdua de sediments, salinitat del sòl i pèrdua de producció d'arròs. Mitjançant l’acoblament de dades SIG amb GLMz, i posteriorment, els models es van executar en diferents escenaris previstos per l'IPCC (AR5) fins a l’any 2100. També vam avaluar la viabilitat d'una mesura d'adaptació innovadora basada en la natura, que consisteix a recuperar els sediments atrapats en els embassaments de la conca a la plana deltaica. L'elevació (inversament) va ser la variable més important a l'hora d'explicar la variació en la salinitat del sòl, els models van predir una disminució de l'índex de producció d'arròs normalitzat (RPI) seguint el gradient d'elevació del delta. Depenent de l'escenari considerat, els models prediuen una reducció del RPI al 2010 del 62.1% al 54,6% per l’any 2100, en l'escenari més conservador (PNM = 0.53 m); i fins al 33.8% per al pitjor dels escenari considerat (PNM = 1.8 m), amb una disminució dels beneficis de fins a 300 € per hectàrea. Per als mateixos escenaris, la superfície d’arrossars inundada va ser del 36-90 %, i la pèrdua de sediment va ser de entre 122 i 418 milions de tones. La mesura d'adaptació proposada, basada en la natura, va tenir un efecte positiu en la producció d'arròs i es pot considerar una opció de gestió innovadora per mantenir els serveis ecosistèmics del Delta de l'Ebre, tot i la PNM. Els nostres models es poden aplicar a altres àrees deltaiques de tot el món, ajudant els agricultors i els ‘stakeholders’ a identificar àrees vulnerables als efectes de la PNM així com a desenvolupar plans de gestió.
Las zonas costeras tienen que hacer frente a los crecientes riesgos relacionados con la subida del nivel del mar (SLR). El Delta del Ebro es un valioso ecosistema representativo de la vulnerabilidad de las zonas costeras al SLR. La producción de arroz, la principal actividad económica de la zona, ocupa ca. el 65% de la superficie total, y es sensible a la SLR, y al aumento de la salinidad del suelo el factor más limitante en el cultivo del arroz. Por tanto, es necesario analizar los impactos de la SLR, es decir, la inundaciones y la salinización del suelo, y desarrollar medidas de adaptación apropiadas. Hemos construido modelos espaciales (1 × 1 m) en áreas propensas a inundación, pérdida de sedimentos, salinización del suelo y pérdida de producción de arroz. Se acoplaron datos de GIS con GLMz y los modelos se realizaron bajo diferentes escenarios predichos por el IPCC (AR5) hasta 2100. También evaluamos la viabilidad de una medida innovadora de adaptación basada en la naturaleza que consiste en reintroducir sedimentos atrapados en embalses de bajo Ebro a la llanura deltaica. La elevación (inversamente relacionada a la salinidad del suelo) fue la variable más importante para explicar la salinidad del suelo, por lo que los modelos predijeron una disminución en el Índice de Producción de Arroz normalizado (RPI) siguiendo el gradiente de elevación del delta. Según el escenario considerado, los modelos predicen una reducción de RPI del 62.1 % en 2010 a 54.6 % en 2100 para el escenario más conservador (SLR = 0.53 m); Y al 33,8 % en el peor escenario considerado (SLR = 1,8 m), con una disminución de los beneficios de hasta 300 €/ha. Para los mismos escenarios, la superficie de los campos de arroz inundados osciló entre 36 y 90 %, y la pérdida de sedimentos de 122 a 418 millones de toneladas. La medida de adaptación propuesta tuvo un efecto positivo en la producción de arroz y puede considerarse como una opción de gestión innovadora para mantener los servicios ecosistémicos del Delta del Ebro a pesar del SLR. Nuestros modelos pueden aplicarse a otras áreas deltaicas en todo el mundo, ayudando a los agricultores y a las partes interesadas a identificar áreas vulnerables a los impactos del SLR y a desarrollar planes de manejo.
Coastal areas have to cope with increasing risks related to SLR. The Ebro Delta is a valuable ecosystem representative of the vulnerability of coastal areas to SLR. Rice production is the main economic activity, occupying ca. 65 % of the total surface is sensitive to SLR, and the increase in soil salinity, the most limiting factor. Thus, it is necessary to analyse the impacts of SLR, i.e. flooding and soil salinization, and to develop appropriate adaptation measures. We built spatial models (1 × 1 m) in areas prone to be flooded, sediment loss, soil salinity, and rice production loss. We coupled data from GIS with GLMz and models were run under different scenarios predicted by IPCC (AR5) up to 2100. We also evaluated the feasibility of an innovative nature-based adaptation measure consisting in reintroducing sediments trapped in basin reservoirs into the delta plain. Elevation (inversely related) was the most important variable in explaining soil salinity, thus, models predicted a decrease in normalized Rice Production Index following the delta elevation gradient. Subjected to the scenario considered, the models predict a RPI reduction from 62.1 % in 2010 to 54.6 % by 2100 in the most conservative scenario (SLR = 0.53 m); and to 33.8 % in the worst considered scenario (SLR = 1.8 m), with a decrease of profit up to 300 € per hectare. For the same scenarios, the flooded rice fields’ area ranged 36-90 %, and the sediment loss 122-418 million tonnes. The nature-based adaptation measure proposed had a positive effect on rice production, and it can be considered as an innovative management option for maintaining the Ebro Delta ecosystem services although SLR. Our models can be applied to other deltaic areas worldwide, helping farmers and stakeholders to identify vulnerable areas to SLR impacts and to develop management plans.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

4

Jürschik, Ribera Paloma. "Patrimoni arquitectònic rural a Catalunya: canvi climàtic i biodiversitat." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2018. http://hdl.handle.net/10803/664962.

Full text

Abstract:

La protecció del medi ambient es tradueix en la sostenibilitat del territori, i per tant del sentit sòl no urbanitzable que, no és només que es trobi apartat de la transformació urbanística sinó que mereix una sensible i significativa preocupació en atenció al règim de naturalesa rústica que li correspon. Examinant l'admissió de la normativa urbanística -en les seves successives versions al llarg del temps- als usos excepcionals del referit sòl, constatem un tracte heterogeni de la propietat, una pluralitat de regulacions autonòmiques, amb risc de contravenir la legislació estatal bàsica o la igualtat de tracte –bàsica o essencial– de tots els espanyols en l'exercici del seu dret de propietat (art. 149.1.1 CE). Però a aquest context, cal afegir-hi la tendència global del canvi climàtic amb la pèrdua de la biodiversitat i de la nostra qualitat de vida. Arran d’aquesta constatació, aquesta investigació apel·la al bloc normatiu ambiental (arts. 45, 46 i 47 CE) en ordre a assegurar a tots una digna qualitat de vida, i insta a continuar treballant en la protecció de la biodiversitat fent-la compatible amb l'activitat humana. Amb aquest propòsit, s’estudia el tractament clàssic dels usos excepcionals d’aquest sòl des de perspectives noves i la reconnexió amb el model territorial de la masia com a eix vertebrador de la biodiversitat. Per aquesta raó, la tesi adopta l’objectiu principal d’entroncar el règim jurídic de la catalogació de masies i cases rurals, que és d’aplicació a Catalunya a partir de 2002, amb la matèria ambiental i de desenvolupament sostenible. Per finalitzar, es proposen mesures per compensar les singularitats avantatjoses de la catalogació del patrimoni arquitectònic rural a Catalunya, sobre la qual s’entén que no recau una vinculació singular, i es pretén donar un tracte uniforme i sostenible a la problemàtica urbanística de desconnexió dels usos extraordinaris o els nous usos “quasi-urbanístics” del dit patrimoni amb l’entorn. Sobre aquests darrers usos, el present treball ha considerat, per les seves peculiaritats, el d’habitatge familiar –amb previsió de la divisió en propietat horitzontal, sense poder ser constitutiva d’una parcel·lació urbanística amb finalitats d’”usos urbans” associades en aquesta investigació al derogat concepte de “nucli de població”– i el d’establiment de turisme rural –com a negoci a l'alça que ha arribat al sector de l’habitatge d’ús turístic–. Així, es defensen aquestes mesures uniformitzadores per analogia amb altres sectors ambientals qualificats de risc actual per al propi benestar de la societat global, com és el cas de les zones inundables, i amb al·lusió, principalment, a la matèria de fiscalitat ambiental.
The environmental protection leads to sustainability of the territory and thus of the non- developable land which is not only set aside from urban transformation, but also deserves a sensitive and deep concern considering its rural nature. If we examine the acceptance by land regulations –in their subsequent versions– of the exceptional uses of such land, we can confirm a heterogeneous treatment of ownership and several differentiated regional regulations with the risk of contravening the basic state legislation or the –basic or essential– equal treatment of all Spanish people in exercising their right of ownership (section 149.1.1 of the Spanish Constitution). But in this context, we must also remind the global warming trend with the subsequent loss of biodiversity and our quality of life. As a result of this acknowledgment, this research appeals to the environmental regulatory framework (sections 45, 46 and 47 of the Spanish Constitution) to ensure all of us a decent quality of life and requires us to continue working in the protection of biodiversity, consistently with human activity. To this end, the classical treatment of the exceptional uses of such land from new approaches and the reconnection of the country house (“masia”) as the cornerstone of biodiversity with the territorial model, are being studied. For this reason, this thesis adopts the main purpose of forging links between legal regulations on country houses and farmhouses cataloguing, which is applicable to Catalonia since 2002, with the environment and sustainable development. Finally, measures are proposed to compensate the advantageous singularities of the rural architectural heritage cataloguing in Catalunya, on which there is no singular linking, and a uniform and sustainable treatment is intended of the urban problem of disconnection of the extraordinary uses or new “quasi-urban” uses of such heritage from the environment. On such latter uses, this work has considered, due to its particularities, the family home –foreseeing its division into a condominium, without constituting an urban plot with “urban uses” purposes in relation to the abolished concept of “population centre”– and the establishment of country tourism –as a growing business that has reached the tourist housing sector–. Then, these standardising measures are defended by analogy with other environmental areas qualified as a current risk for the well-being of global society, as it is the case of flood-prone areas, with special reference to environmental taxation.
La protección del medio ambiente se traduce en la sostenibilidad del territorio, y por lo tanto del sentido suelo no urbanizable que, no es solamente que se encuentre apartado de la transformación urbanística sino que merece una sensible y significativa preocupación en atención al régimen de naturaleza rústica que le corresponde. Examinando la admisión de la normativa urbanística –en sus sucesivas versiones a lo largo del tiempo– a los usos excepcionales del referido suelo, constatamos un trato heterogéneo de la propiedad, una pluralidad de regulaciones autonómicas, con riesgo de contravenir la legislación estatal básica o la igualdad de trato –básica o esencial– de todos los españoles en el ejercicio de su derecho de propiedad (art. 149.1.1 CE). Pero en este contexto, es necesario añadir la tendencia global del cambio climático con la pérdida de la biodiversidad y de nuestra calidad de vida. A partir de esta constatación, esta investigación apela al bloque normativo ambiental (arts. 45, 46 y 47 CE) en orden a asegurar a todos una digna calidad de vida, e insta a continuar trabajando en la protección de la biodiversidad haciéndola compatible con la actividad humana. Con este propósito, se estudia el tratamiento clásico de los usos excepcionales de este suelo desde perspectivas nuevas y la reconexión con el modelo territorial de la masía como eje vertebrador de la biodiversidad. Por esta razón, la tesis adopta el objetivo principal de entroncar el régimen jurídico de la catalogación de masías y casas rurales, que es de aplicación en Cataluña a partir de 2002, con la materia ambiental y de desarrollo sostenible. Para finalizar, se proponen medidas para compensar las singularidades ventajosas de la catalogación del patrimonio arquitectónico rural en Cataluña, sobre la que se entiende que no recae una vinculación singular, y se pretende dar un trato uniforme y sostenible a la problemática urbanística de desconexión de los usos extraordinarios o los nuevos usos “casi-urbanísticos” de dicho patrimonio con el entorno. Sobre estos últimos usos, el presente trabajo ha considerado, por sus peculiaridades, el de vivienda familiar –con previsión de la división en propiedad horizontal, sin poder ser constitutiva de una parcelación urbanística con finalidades de “usos urbanos” asociadas en esta investigación al derogado concepto de "núcleo de población"– i el de establecimiento de turismo rural –como negocio al alza que ha llegado al sector de la vivienda de uso turístico–. Así, se defienden estas medidas uniformizadoras por analogía a otros sectores ambientales calificados de riesgo actual para el propio bienestar de la sociedad global, como es el caso de las zonas inundables, i con alusión, principalmente, a la materia de fiscalidad ambiental.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

5

Llorens, Guasch Laura. "Plant ecophysiological responses to experimentally drier and warmer conditions in European shrublands." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2003. http://hdl.handle.net/10803/3656.

Full text

Abstract:

Aquesta tesi s'ha desenvolupat en el marc d'un projecte europeu anomenat CLIMOOR; en aquest projecte s'ha utilitzat una nova aproximació metodològica per perllongar el període de sequera i augmentar la temperatura en ecosistemes arbustius. El CLIMOOR s'ha dut a terme en 4 països europeus (Regne Unit, Dinamarca, Holanda i Espanya) que es distribueixen al llarg d'un gradient natural en els factors climàtics que s'estudien (precipitació i temperatura). Els objectius concrets d'aquesta tesi van ser: 1) Descriure les característiques ecofisiològiques de dues espècies arbustives mediterrànies Erica multiflora i Globularia alypum, identificant els períodes d'estrès ambiental i les seves causes, 2) estudiar els efectes que podrien tenir en el futur condicions més seques o més càlides sobre l'ecofisiologia d'aquestes dues espècies mediterrànies, 3) comparar els efectes que aquests canvis climàtics podrien tenir sobre les espècies principals de 4 ecosistemes arbustius europeus. Durant els dos-tres anys d'estudi es van mesurar estacionalment diferents variables ecofisiològiques instantànies, com són el potencial hídric, l'intercanvi de gasos i la fluorescència de la clorofil·la a. També es van mesurar variables més integradores, com ara l'asimetria foliar, la concentració foliar de N y C, així com els seus isòtops estables, el creixement, la floració o la producció de biomassa aèria. Alguns dels resultats obtinguts són: (1) En les condicions climàtiques actuals, G. alypum és capaç d'aprofitar millor els períodes amb alta disponibilitat d'aigua de manera que mostra un millor rendiment fotosintètic i un més alt guany de carboni, la qual cosa es tradueix en un creixement anual major. (2) L'augment en la sequera va fer disminuir les tasses d'intercanvi de gasos d'E. multiflora i la producció de biomassa aèria en les dues espècies. També va retardar la majoria dels estadis fenològics de la floració d'aquestes dues espècies, reduint la producció de flors funcionals però augmentant la seva longevitat. (3) L'augment en la temperatura va incrementar l'eficiència fotoquímica potencial màxima en ambdues espècies, sobretot a la tardor i a l'hivern, la qual cosa indica que condicions més càlides en el futur podrien alleugerir les limitacions en el rendiment fotosintètic d'aquestes espècies degudes a les baixes temperatures. L'augment experimental en la temperatura també va incrementar la producció de biomassa aèria d'E. multiflora, però no de G. alypum. En canvi, va modificar la fenologia de la floració de G. alypum, però no d'E. multiflora. (4) Les tasses fotosintètiques van seguir el gradient latitudinal en la disponibilitat d'aigua. La reducció experimental de la precipitació va fer disminuir l'intercanvi de gasos en les espècies principals dels quatre països estudiats. No obstant això, les plantes al tractament de sequera van mostrar tasses fotosintètiques més elevades que les plantes control per a una mateixa quantitat de pluja acumulada durant els mesos anteriors a les mesures, es a dir, van mostrar una més gran eficiència fotosintètica en l'ús de l'aigua. (5) Les plantes al tractament de sequera van presentar eficiències fotoquímiques potencials més altes a migdia. (6) En general, la magnitud de la resposta a l'escalfament i a la sequera va ser diferent segons les condicions del lloc d'estudi (els llocs freds i humits, com són els del Nord d'Europa, van ser més sensibles a l'escalfament, mentre que l'ecosistema mediterrani estudiat, més càlid i més sec, va ser més sensible a la sequera), de l'estació de l'any (els processos estudiats van ser més sensibles a l'escalfament a l'hivern que a l'estiu) i de l'espècie. Les diferents respostes a la sequera i a l'augment en la temperatura de les dues espècies mediterrànies E. multiflora i G. alypum suggereix que en el futur podria haver un canvi en les seves abundàncies relatives. A més a més, els ajustos fenològics observats podrien alterar les seves interaccions amb altres organismes (per ex. polinitzadors). Tot això, podria conduir a un canvi en la composició d'espècies i en l'estructura d'aquests ecosistemes en resposta als canvis en la precipitació i en la temperatura que s'esperen per a les properes dècades.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

6

Bassa, i. Vila Oriol. "Transformacions territorials, canvi climàtic i risc d'inundació a la conca de la riera d'Argentona (1956-2050)." Doctoral thesis, Universitat de Girona, 2020. http://hdl.handle.net/10803/669888.

Full text

Abstract:

The application of the different parameters of the territorial transformations according to the determining factors for each one of the study periods through the Geographic Information Systems and the subsequent calculation of the exposure and the vulnerability of the floods has allowed to identify the flooding areas and the degree of damage. Also, assess the damage of the structures and contents affected by each of its uses, in accordance with the pre-established unitary prices by the different administrations. According to the experimental methodology used, it would start from damages quantified at €104 M today, which would double up to €202 M for B1 scenario/stage of 2050 and would reach maximum values of €268 M for the scenario A2 of 2050. The results obtained demonstrate the potential damages caused by the territorial transformations and amplified by the dynamics associated with the climate change. Therefore, it is necessary to take measures to minimize the risk and losses caused by floods. In this sense, it is proposed to organise the territory with the aim of making it more resilient and to reduce its exposure and vulnerability to the risk of floods. Urban planning must adapt to climate change and, especially, to the flood risk. At the same time, it is necessary to have local and municipal emergency plans for the basin, that include risk prevention and reduction measures, and establish warning systems for emergency managers and citizens themselves.
L’aplicació dels diferents paràmetres de les transformacions territorials d’acord amb els condicionants per cadascun dels períodes d’estudi a través dels Sistemes d’Informació Geogràfica i el càlcul posterior de l’exposició i la vulnerabilitat de les inundacions han permès identificar les zones inundables i el grau d’afectació. També valorar els danys de les estructures i dels continguts afectats per cadascun dels seus usos, d’acord amb els preus unitaris preestablerts per diferents administracions. Segons la metodologia experimental emprada, es partiria d’uns danys quantificats en 104 M€ de l’actualitat, els quals es doblarien fins als 202 M€ per l’escenari 2050 B1, i s’assolirien uns valors màxims de 268 M€ per a l’escenari 2050 A2. Els resultats obtinguts posen en evidència els danys potencials causats per les transformacions territorials i amplificats per les dinàmiques associades al canvi climàtic. Així doncs, cal prendre mesures per minimitzar els risc i les pèrdues ocasionades per les inundacions. En aquest sentit, es proposa ordenar el territori amb l’objectiu de fer-lo més resilient i reduir la seva exposició i vulnerabilitat al risc d’inundacions. El planejament urbanístic s’ha d’adaptar al canvi climàtic i, en especial, al risc d’inundació. Paral·lelament, ens cal disposar de plans d’emergència locals i supramunicipals de conca que incloguin les mesures de prevenció i reducció del risc, i fixar sistemes d’alerta dels gestors d’emergència i de la pròpia ciutadania

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

7

Vayreda, Duran Jordi. "Impactes del canvi global sobre els boscos de la Península Ibèrica: estocs, creixement i regeneració." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2012. http://hdl.handle.net/10803/96487.

Full text

Abstract:

Aquesta tesi analitza els impactes recents del canvi global sobre els boscos de l’Espanya peninsular basant-se en la informació de les parcel·les dels dos darrers inventaris forestals nacionals (IFN2 i IFN3). Es tenen en compte, a la vegada, els efectes complementaris del clima, l’estructura del bosc i altres factors locals. Un estudi d’aquestes característiques –a escala regional amb un important gradient climàtic, en clima mediterrani (on l’aigua és un dels principals factors limitants) i on, d’acord amb les projeccions dels model climàtics, el canvi climàtic pot ser especialment acusat en el futur– fa que aquesta aproximació sigui especialment rellevant per les implicacions que podria tenir en les funcions i serveis ecosistèmics que ofereixen els boscos. Per mitjà de models estadístics apropiats hem analitzar els efectes sobre els estocs i el balanç de carboni (C), els canvis demogràfics i els canvis en la distribució geogràfica de les espècies arbòries. Els principals resultats són: 1) La riquesa estructural és el principal predictor de l’estoc de C per hectàrea amb els valors més elevats en els rodals amb major riquesa estructural. Les variables climàtiques tenen principalment efectes indirectes sobre l’estoc a través de la riquesa estructural i tenen un efecte predictiu directe baix quan es tenen en compte totes les variables predictores a la vegada; 2) Els bosc no pertorbats de l’Espanya peninsular estan acumulant C a una taxa de 1.4 Mg C ha-1 any-1. Les variables estructurals són els principals determinants del creixement del bosc i dels canvis en l’estoc de C. La disponibilitat d’aigua està positivament relacionada amb el creixement i la taxa d’acumulació de C. L’escalfament recent ha reduït el creixement i la taxa d’acumulació de C especialment en les zones més humides; 3) Les elevades taxes de regeneració dels planifolis es pot explicar per la seva major habilitat per mantenir un elevat banc de plançons degut a la seva tolerància a l’ombra. L’abundància de plançons de coníferes i de planifolis està principalment determinat per l’estructura forestal, mentre que els efectes directes de les pertorbacions i el clima han estat més modestos. No s’ha detectat cap efecte de l’escalfament recent i; 4) La majoria d’espècies arbòries de l’Espanya peninsular s’han mogut muntanya amunt capa zones més fresques. Ara bé la major part dels patrons observats, inclosos alguns canvis geogràfics inesperats, s’expliquen per l’estructura forestal. Les principals conclusions són: 1) Els nostres resultats suggereixen que per aconseguir un major estoc de C és necessari promoure una major riquesa estructural gestionant els boscos com a masses irregulars afavorint els planifolis per damunt de les coníferes. 2) L’efecte negatiu de l’escalfament en la taxa d’acumulació de C desapareix si només es tenen en compte els boscos gestionats, emfatitzant el potencial que pot tenir la gestió forestal per mitigar l’efecte negatiu del canvi climàtic; 3) La resposta diferencial de les coníferes i els planifolis al tancament de capçades suggereix un probable increment dels primes a expenses de les segones. Aquesta transició pot tenir lloc més d’hora en els rodals on la dinàmica de tancament de les capçades és més ràpida i; 4) L’abandonament de la gestió forestal i les pertorbacions (p.e., focs) de les darreres dècades ha dut a l’expansió dels planifolis a expenses de les coníferes, degut a la seva major habilitat per fer front als factors biòtics com la competència. No és gens clar que aquesta tendència pugui mantenir-se en el futur degut a l’increment de l’aridesa de les projeccions dels models climàtics, tenint en compte la major habilitat de les coníferes per fer front als esdeveniment climàtics extrems.
This Ph D Thesis analyzes the recent impact of global change on forests of Peninsular Spain using the information of the two last national forest inventories (IFN2 and IFN3). It takes into account at the same time the complementary effects of climate, forest structure and other local factors. A study of such characteristics –at a regional scale, with an important climatic gradient, in a Mediterranean climate (where water is one of the main limiting factors) and where, according to the predictions of climatic models, climatic change may be especially important in the future– makes that this approach is especially relevant for the implications that these changes may have on ecosystem services offered by forests. By means of appropriate statistical models I have analyzed the effects of these impacts on stocks and carbon (C) balance, demographic changes and geographical changes in the distribution of tree species. The main results are: 1) The structural richness is the main predictor of stand tree C stock with larger C stocks in structurally richer stands. Climate variables have mainly an indirect effect through structural richness but a smaller direct predictive ability when all predictors are considered.; 2) Undisturbed forests in Peninsular Spain are accumulating C at a rate of 1.4 Mg C ha-1 yr-1. The forest structural variables are the main determinants of forest growth and C stock change. Water availability was positively related to growth and C accumulation. Recent warming has reduced growth rate and C accumulation, especially in wet areas; 3) The higher values of regeneration rate of broadleaves can be explained because of their ability to maintain a higher sapling bank due to their higher shadetolerance. Sapling abundance and regeneration rate were mainly determined by stand structure, both in conifers and broadleaves, whereas the direct effects of disturbances and climate were relative small and there was no detectable effect of recent warming and; 4) The geographic distribution of most tree species in peninsular Spain has moved upwards towards cooler environments. We also show that most of the observed patterns, including some counterintuitive geographic shifts, are explained by forest structure. The main conclusions are: 1) To achieve a greater standing C stock, our results suggest the need for promoting high structural richness by managing for uneven-aged stands and favoring broadleaf over conifer species; 2) Interestingly, the negative effect of warming on forest C accumulation disappears if only managed stands are considered, emphasizing the potential of forest management to mitigate the effects of climate change; 3) The differential response of conifers and broadleaves to canopy closure suggests a likely increment of broadleaves at the expense of conifers. This transition could occur earlier in stands with faster canopy closure dynamics and; 4) Changes in forest management practices (i.e., forest abandonment) and disturbances (e.g., fires) during the last decades have leaded to the expansion of broadleaves over conifers, due to their greater ability to cope with biotic factors such as competition. It is unclear whether this trend will continue under the greater aridness projected by climate models, considering the greater ability of conifers to cope with extreme drought events.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

8

Pintanel, Costa Pol. "Thermal adaptation of amphibians in tropical mountains: consequences of global warming = Adaptaciones térmicas de anfibios en montañas tropicales: consecuencias del calentamiento global = Adaptacions tèrmiques d’amfibis en muntanyes tropicals: conseqüències de l’escalfament global." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2018. http://hdl.handle.net/10803/665247.

Full text

Abstract:

Temperature is likely to be one of the most important abiotic factors given how it affects the physiology of the whole organism and as a consequence, it has an essential role in ecology and evolution. However, how the geographical (and temporal) variation of temperature is related to physiology still raises many questions. Several macrophysiological hypotheses have been proposed to explain the variation patterns of thermal physiological parameters across ecological gradients. Among them, Janzen’s (1967) 'seasonality’ hypothesis is probably one of the most relevant as it has awakened a great interest in other areas besides physiology itself, such as biogeography, ecology, evolution and conservation biology. Janzen (1967) proposed that tropical species are specialists to thermally stable environments and therefore would be more limited to dispersing altitudinally (up or down mountain) than temperate species because of evolved physiological barriers. These biologically based dispersal constraints may be act as a selective mechanism promoting isolation in the populations and thus fuelling speciation rates in tropical mountain ranges, considered the most diverse hotspots in the world. The present thesis explores the evolution in the thermal sensitivity of amphibians across a broad tropical elevational range (4000 meters) in the tropical Ecuadorian Andes and propose the likely environmental causes (altitude and microenvironment) driving the extraordinary diversity in physiological parameters across the gradient. This information also provides essential insight for predicting which species or populations are most vulnerable to global warming. Through estimates of thermal sensitivity in larval and adult amphibians we show, through comparative methods, how thermal sensitivity and tolerance limits diverge along the elevational gradient. We demonstrate that environmental variation at the individual scale is important when testing some of the main macrophysiological hypotheses being better predictors of thermal physiological diversity in amphibians. We demonstrate that amphibians’ thermal physiology is strongly influenced by their thermal environment but also some of its variation may be limited by inherent constraints. A further main finding is the empirical demonstration that physiological barriers in tropical mountains are ‘higher’ upwards than downwards, refining Janzen´s paradigm that altitude functions as a barrier through cold tolerance whereas warm evolution occurs contrarily only transversally (horizontally) through habitat selection. Finally, this thesis suggests that lowland tropical amphibians are more vulnerable to an increase of temperature than their upland counterparts, because they are currently experiencing environmental temperatures close to their physiological optima and heat tolerance. Yet, the use of microclimatic information predicts how, in some cases, highland species may be also vulnerable to suffer heat stress and will therefore need to search for thermal shelters to avoid extreme heat events.
La temperatura es probablement un dels factors abiòtics més importants, ja que afecta la fisiologia de tot l'organisme i, com a conseqüència, té un paper essencial en ecologia i evolució. No obstant això, com la variació geogràfica (i temporal) de la temperatura està relacionada amb la fisiologia encara planteja moltes preguntes. S'han proposat diverses hipòtesis macrofisiològiques per explicar els patrons de variació dels paràmetres fisiològics tèrmics a través de gradients ecològics. Entre elles, la hipòtesi de "estacionalitat" de Janzen (1967) és probablement una de les més rellevants, ja que ha despertat un gran interès en altres àrees més enllà de la pròpia fisiologia, com la biogeografia, l'ecologia, l'evolució i la biologia de la conservació. Janzen (1967) va proposar que les espècies tropicals són fisiològicament especialistes ja que viuen en ambients de temperatures estables i, per tant, estarien menys capacitades que les espècies temperades a dispersar-se altitudinalment (muntanya amunt o avall), a causa de les barreres fisiològiques a les que estan evolutivament limitades. Aquesta restricció en la seva dispersió es considera un mecanisme selectiu que promou l'aïllament de les poblacions i, per tant, incrementa les taxes d'especiació en les zones muntanyoses tropicals, considerades les zones més biodiverses del món. Aquesta tesi explora l'evolució de la sensibilitat tèrmica dels amfibis al llarg d'un ampli gradient altitudinal tropical (4000 metres) als Andes equatorians tropicals i proposa algunes de les possibles causes ambientals (altitud i microambient) que promouen la extraordinària diversitat en els paràmetres fisiològics. Aquestes dades ens proporcionen, també, una informació essencial per predir quines espècies o poblacions seran més vulnerables a l'escalfament global. Mitjançant estimacions de sensibilitat tèrmica en larves i amfibis adults mostrem, a través de mètodes comparatius, com els límits de sensibilitat tèrmica (CTmax i CTmin) divergeixen al llarg del gradient altitudinal. Demostrem que la variació ambiental a escala individual és molt important quan es comproven algunes de les principals hipòtesis macrofisiològiques, ja que són un millor predictor de la diversitat fisiològica tèrmica en els amfibis. Demostrem que la fisiologia tèrmica dels amfibis està fortament influenciada per la temperatura a la que estan exposats però, també, algunes de les seves variacions poden estar limitades inherentment. Altres resultats principals són la demostració empírica que les barreres fisiològiques en les muntanyes tropicals són "més altes" cap amunt que cap avall, de manera que es redefineix el paradigma de Janzen: les barreres altitudinals funcionen a través de l'adaptació al fred (per tant cap amunt), mentre que l'evolució al calor es produeix de forma horitzontal, a través de la selecció d'hàbitats. Finalment, aquesta tesi suggereix que els amfibis tropicals de zones baixes, en comparació als de zones altes, són més vulnerables al augment de les temperatures, ja que actualment experimenten temperatures ambientals properes al seu òptim fisiològic (Topt) i tolerància a la calor (CTmax). Tanmateix, l'ús de la informació microclimàtica prediu que, en alguns casos, les espècies d’alta muntanya podrien ser també vulnerables a patir estrès tèrmic i, per tant, hauran de buscar refugi tèrmics per tal d’evitar els extrems de calor.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

9

Fluixá, Sanmartín Javier. "Adaptation strategies of dam safety management to new climate change scenarios informed by risk indicators." Doctoral thesis, Universitat Politècnica de València, 2020. http://hdl.handle.net/10251/157634.

Full text

Abstract:

[ES] Las grandes presas, así como los diques de protección, son infraestructuras críticas cuyo fallo puede conllevar importantes consecuencias económicas y sociales. Tradicionalmente, la gestión del riesgo y la definición de estrategias de adaptación en la toma de decisiones han asumido la invariabilidad de las condiciones climáticas, incluida la persistencia de patrones históricos de variabilidad natural y la frecuencia de eventos extremos. Sin embargo, se espera que el cambio climático afecte de forma importante a los sistemas hídricos y comprometa la seguridad de las presas, lo que puede acarrear posibles impactos negativos en términos de costes económicos, sociales y ambientales. Los propietarios y operadores de presas deben por tanto adaptar sus estrategias de gestión y adaptación a medio y largo plazo a los nuevos escenarios climáticos. En la presente tesis se ha desarrollado una metodología integral para incorporar los impactos del cambio climático en la gestión de la seguridad de presas y en el apoyo a la toma de decisiones. El objetivo es plantear estrategias de adaptación que incorporen la variabilidad de los futuros riesgos, así como la incertidumbre asociada a los nuevos escenarios climáticos. El impacto del cambio climático en la seguridad de presas se ha estructurado utilizando modelos de riesgo y mediante una revisión bibliográfica interdisciplinaria sobre sus potenciales efectos. Esto ha permitido establecer un enfoque dependiente del tiempo que incorpore la evolución futura del riesgo, para lo cual se ha definido un nuevo indicador que evalúa cuantitativamente la eficiencia a largo plazo de las medidas de reducción de riesgo. Además, para integrar la incertidumbre de los escenarios futuros en la toma de decisiones, la metodología propone una estrategia robusta que permite establecer secuencias optimizadas de implementación de medidas correctoras para la adaptación al cambio climático. A pesar de las dificultades para asignar probabilidades a eventos específicos, esta metodología permite un análisis sistemático y objetivo, reduciendo considerablemente la subjetividad. Esta metodología se ha aplicado al caso real de una presa española susceptible a los efectos del cambio climático. El análisis se centra en el escenario hidrológico, donde las avenidas son la principal carga a la que está sometida la presa. Respecto de análisis previos de la presa, los resultados obtenidos proporcionan nueva y valiosa información sobre la evolución de los riesgos futuros y sobre cómo abordarlos. En general, se espera un aumento del riesgo con el tiempo; esto ha llevado a plantear nuevas medidas de adaptación que no están justificadas en la situación actual. Esta es la primera aplicación documentada de un análisis exhaustivo de los impactos del cambio climático sobre el riesgo de rotura de una presa que sirve como marco de referencia para la definición de estrategias de adaptación a largo plazo y la evaluación de su eficiencia.
[CAT] Les grans preses, així com els dics de protecció, són infraestructures crítiques que si fallen poden produir importants conseqüències econòmiques i socials. Tradicionalment, la gestió del risc i la definició d'estratègies d'adaptació en la presa de decisions han assumit la invariabilitat de les condicions climàtiques, inclosa la persistència de patrons històrics de variabilitat natural i la probabilitat d'esdeveniments extrems. No obstant això, s'espera que el canvi climàtic afecte de manera important als sistemes hídrics i comprometi la seguretat de les preses, la qual cosa pot implicar possibles impactes negatius en termes de costos econòmics, socials i ambientals. Els propietaris i operadors de preses deuen per tant adaptar les seues estratègies de gestió i adaptació a mitjà i llarg termini als nous escenaris climàtics. En la present tesi s'ha desenvolupat una metodologia integral per a incorporar els impactes del canvi climàtic en la gestió de la seguretat de preses i en el suport a la presa de decisions. L'objectiu és plantejar estratègies d'adaptació que incorporen la variabilitat dels futurs riscos, així com la incertesa associada als nous escenaris climàtics. L'impacte del canvi climàtic en la seguretat de preses s'ha estructurat utilitzant models de risc i mitjançant una revisió bibliogràfica interdisciplinària sobre els seus potencials efectes. Això ha permès establir un enfocament dependent del temps que incorpori l'evolució futura del risc, per a això s'ha definit un nou indicador que avalua quantitativament l'eficiència a llarg termini de les mesures de reducció de risc. A més, per a integrar la incertesa dels escenaris futurs en la presa de decisions, la metodologia proposa una estratègia robusta que permet establir seqüències optimitzades d'implementació de mesures correctores per a l'adaptació al canvi climàtic. A pesar de les dificultats per a assignar probabilitats a esdeveniments específics, esta metodologia permet una anàlisi sistemàtica i objectiva, reduint considerablement la subjectivitat. Aquesta metodologia s'ha aplicat al cas real d'una presa espanyola susceptible a l'efecte del canvi climàtic. L'anàlisi se centra en l'escenari hidrològic, on les avingudes són la principal càrrega a la qual està sotmesa la presa. Respecte d'anàlisis prèvies de la presa, els resultats obtinguts proporcionen nova i valuosa informació sobre l'evolució dels riscos futurs i sobre com abordar-los. En general, s'espera un augment del risc amb el temps; això ha portat a plantejar noves mesures d'adaptació que no estarien justificades en la situació actual. Aquesta és la primera aplicació documentada d'una anàlisi exhaustiva dels impactes del canvi climàtic sobre el risc de trencament d'una presa que serveix com a marc de referència per a la definició d'estratègies d'adaptació a llarg termini i l'avaluació de la seua eficiencia.
[EN] Large dams as well as protective dikes and levees are critical infrastructures whose failure has major economic and social consequences. Risk assessment approaches and decision-making strategies have traditionally assumed the stationarity of climatic conditions, including the persistence of historical patterns of natural variability and the likelihood of extreme events. However, climate change has a major impact on the world's water systems and is endangering dam safety, leading to potentially damaging impacts in terms of economic, social and environmental costs. Owners and operators of dams must adapt their mid- and long-term management and adaptation strategies to new climate scenarios. This thesis proposes a comprehensive approach to incorporate climate change impacts on dam safety management and decision-making support. The goal is to design adaptation strategies that incorporate the non-stationarity of future risks as well as the uncertainties associated with new climate scenarios. Based on an interdisciplinary review of the state-of-the-art research on its potential effects, the global impact of climate change on dam safety is structured using risk models. This allows a time-dependent approach to be established to consider the potential evolution of risk with time. Consequently, a new indicator is defined to support the quantitative assessment of the long-term efficiency of risk reduction measures. Additionally, in order to integrate the uncertainty of future scenarios, the approach is enhanced with a robust decision-making strategy that helps establish the consensus sequence of measures to be implemented for climate change adaptation. Despite the difficulties to allocate probabilities to specific events, such framework allows for a systematic and objective analysis, reducing considerably the subjectivity. Such a methodology is applied to a real case study of a Spanish dam subjected to the effects of climate change. The analysis focus on hydrological scenarios, where floods are the main load to which the dam is subjected. The results provide valuable new information with respect to the previously existing analysis of the dam regarding the evolution of future risks and how to cope with it. In general, risks are expected to increase with time and, as a result, new adaptation measures that are not justifiable for the present situation are recommended. This is the first documented application of a comprehensive analysis of climate change impacts on dam failure risk and serves as a reference benchmark for the definition of long-term adaptation strategies and the evaluation of their efficiency.
Fluixá Sanmartín, J. (2020). Adaptation strategies of dam safety management to new climate change scenarios informed by risk indicators [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/157634
TESIS

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

10

Pons, Pesado Cristina. "La sostenibilitat de l’aigua a Andorra: efectes a llarg termini del canvi climàtic i socioeconòmic en el recurs hídric." Doctoral thesis, Universitat d'Andorra, 2021. http://hdl.handle.net/10803/672544.

Full text

Abstract:

Els recursos hídrics tenen un valor fonamental tant pels ecosistemes com per a la societat. No obstant, canvis en el clima, poblacionals, en el consum, d’usos del sòl i la urbanització afectaran la seva qualitat i disponibilitat futura. A Andorra, la confluència del canvi climàtic i un model socioeconòmic amb un pes important de la indústria turística basada en un ús intensiu de l’aigua podria comprometre la sostenibilitat futura dels recursos hídrics. Aquesta recerca analitza els recursos hídrics d’Andorra i la seva sostenibilitat futura mitjançant el model WEAP. Aquest presenta una estimació inicial de la demanda nacional d’aigua segregada en els principals consumidors d’aigua del país i explora l'evolució futura dels recursos hídrics combinant escenaris climàtics i d’usos del sòl amb escenaris socioeconòmics (evolució de la població, del turisme, del consum i la producció de neu artificial). Els resultats de les projeccions climàtiques i usos del sòl preveuen una variació del cabal mig anual d’entre -40,5 % i +24 % en funció del canvi projectat de temperatura (0°C,+2°C i +4°C) i precipitació (-20%, 0 i +20%). Aquesta disminució del cabal és més important durant la primavera i es detecta un avançament del pic de cabal de juny a maig degut a la fosa prematura de la coberta de neu. Pel cas dels escenaris d’usos del sòl, el seu impacte en la reducció del cabal és menor que l’efecte climàtic. Es defineixen quatre escenaris socioeconòmics (Continuïtat, Decreixement, Futur creixement de la producció de neu artificial i Eficient) que s'han combinat amb els diferents escenaris de canvi climàtic i d’usos del sòl. Els resultats mostren que en termes generals i a escala de país l’impacte del canvi climàtic no comprometrà la demanda futura d’aigua. Tanmateix, quan analitzem les conques més petites del Valira del Nord i del Valira d’Orient observem que en algunes ubicacions i períodes determinats, es poden donar situacions crítiques i comprometre la capacitat de satisfer totes les demandes. Quan es considera un augment de la temperatura de 2 °C només s’observen situacions de conflicte en la Conca del Valira d’Orient pels escenaris de continuïtat i de futura producció de neu artificial durant el mes de gener. La resta d’escenaris on s’identifiquen conflictes entre la disponibilitat de recurs i la demanda d’aigua es donen amb un canvi en la temperatura més extrem de 4°C. El model WEAP-Andorra es demostra com una eina útil per donar suport a la gestió, la presa de decisions i el disseny de polítiques de gestió sostenible de l’aigua i d’adaptació al canvi climàtic i que ens ha permès realitzar una sèrie de recomanacions i mesures d’adaptació per Andorra.
Water resources have a fundamental value for both ecosystems and society. However, changes in climate, population, consumption, land use and urbanization are impacting its quality and future availability. In Andorra, the confluence of climate change and a socioeconomic model changes with an important weight of tourism industry based with an intensive use of water could threaten the future sustainability of water resources.  This research aims to explore water resources of Andorra and its long-term sustainability using the WEAP model. The WEAP-Andorra model presents an initial estimate of the national water demand segregated into the main water consumers of the country and explores the future evolution of water resources combining climatic and socioeconomic scenarios (evolution of the population, tourism, consumption and ski resorts snowmaking). The results of climate projections and land uses predict a change in the average annual streamflow between -40.5% and + 24% based on the projected change in temperature (0 ° C, + 2 ° C and + 4 ° C) and precipitation (-20%, 0 and + 20%). This decrease in streamflow is most significant during the spring with a shift of the streamflow peak from June to May due to premature melting of the snow cover. In the case of land use scenarios, their impact on flow reduction is less significant than the climatic effect. Four socio-economic scenarios are defined (Business as Usual, Degrowth, Future growth of snowmaking and Efficient) to be combined with the different scenarios of climate change and land use. Results show that at country scale the impact of climate change will not compromise the future water demand. However, when we analyze the smaller basins of Valira del Nord and Valira d’Orient, we observe that in specific locations and periods it could be some challenges to achieve all the required demands. When a temperature increase of 2 °C is considered, only situations of potential conflict are observed in the Valira d'Orient Basin in the Business as Usual scenario and future snowmaking scenario during the month of January. All scenarios present conflicts between resource availability and water demand occur when a more extreme change in temperature of 4 °C is simulated. The WEAP-Andorra model developed in this research shows to be a useful tool to support management, decision-making and the design of policies for sustainable water management and adaptation to climate change and has allowed us to propose recommendations and adaptation measures for Andorra.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

11

Olmo, Vidal Josep Maria. "Les poblacions d'artròpodes com a preses potencials a la dieta dels polls de gall fer (Tetrao urogallus). Influència del canvi climàtic." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2012. http://hdl.handle.net/10803/78741.

Full text

Abstract:

S'estudia la dieta dels polls de gall fer (Tetrao urogallus) als massissos de l'Orri i Tornafort (Pallars Sobirà, Pirineus), durant 4 anys (2001-2004). Pel que fa referència a l’abundància i biomassa, els polls de gall fer seleccionen positivament com a preses principals les formigues, els opilions, els coleòpters i les erugues. Els ortòpters també són molt importants a la dieta dels polls en aquesta zona dels Pirineus a diferència dels països nòrdics. Tot i ser un grup no seleccionat i consumit de forma accessòria, representen el 50 % de la biomassa consumida d’artròpodes. Pel que fa a la disponibilitat d’aliment, al Massís de l’Orri és on hi trobem proporcionalment unes abundàncies més altes de formigues i en canvi al Massís de Tornafort abunden més els opilions. Existeix una forta relació entre les abundàncies de formigues i les parcel•les de bosc mixt de pi negre (Pinus uncinata) i pi roig (Pinus silvestris), amb nabiu al sotabosc. L’augment de les temperatures mitges al juliol durant els quatre anys expressen un canvi en el clima de la zona d’estudi, probablement aquest fet fa disminuir la disponibilitat de formigues i indirectament el nombre de polls de gall fer. Es proposen mesures de gestió per tal d’afavorir les àrees potencials d’alimentació dels polls de gall fer (Tetrao urogallus) en el sentit de preservar les àrees on el sotabosc estigui dominat per nabiu (Vaccinium myrtilus), els boscos de pi negre, estructurats amb clarianes que permetin la presència de formiguers i abundància d’ortòpters. Finalment, les actuacions en la gestió de l’hàbitat s’haurien de dirigir a minimitzar els efectes del canvi climàtic sobre les zones òptimes d’alimentació dels polls de gall fer, potenciant els boscos madurs de pi negre relativament oberts, amb sotabosc dominat per nabiu. Segons els resultats, no seria necessari fer cap actuació forestal de roturació o aclariment del bosc per afavorir únicament l’expansió del nabiu. En principi un sotabosc de nabiu no assegura una disponibilitat alta de les preses potencials dels polls de gall fer. Es proposa preservar i permetre la expansió natural de les zones ja formades per boscos més madurs de pi negre, relativament oberts, amb sotabosc dominat per nabiu i presència de neret (Rhododendron ferrugineum). En aquestes zones és on es troba les comunitats d’artròpodes amb abundància i biomassa més altes de formigues i ortòpters, que són els insectes més importants en la dieta dels polls de gall fer a l’àrea d’estudi.
THE ARTHROPOD POPULATION AS A POTENCIAL PREY IN THE DIET OF CAPERCAILLIE CHICKS (Tetrao urogallus). THE INFLUENCE OF THE CLIMATIC CHANGE. We studied the diet of capercaillie chicks (Tetrao urogallus) of the Orri and Tornafort Massif (Pallars Sobirà, Pyrenees), for 4 years (2001-2004). As regards to abundance and biomass, as main prey the capercaillie chicks positively selected ants, opilions, the beetles and caterpillars. The Orthoptera, although a group not selected and eaten incidentally, comprise over 50% of biomass consumed arthropods, being an important group in the diet of capercaillie chicks in this area of the Pyrenees unlike populations of the Nordic countries. Regarding food availability, the Orri Massif is where there is a proportionally higher abundances of ants. In the Tornaforf Massif the most arthropod abundant are opilions. There is a strong relationship between the abundances of ants and mixed forest of mountain pine (Pinus uncinata) and Scots pine (Pinus silvestris) with the blueberry undergrowth. The increase in average temperatures in July during the four years express a change in the climate of the study area. This probably reduces the availability of ants and indirectly the number of capercaillie chicks. Spiders, ants and opilions are the selected groups with higher values of biomass. The actions in the management of the habitat should be addressed to minimize the effects of climate change on optimal feeding areas for capercaillie chicks, promoting mature pine forests relatively open, with the underground dominated by blueberry (Vaccinium myrtilus). Accordin to the results, it would make any necessary action or clarification of forest only to encourage the expansions of the blueberry. The underground of blueberry does not ensure a high availability of potential prey on capercaille chicks. It proposed to allow for expansion and preservation of natural areas as more mature forests consist of pine, relatively open, with understory dominated by the presence of blueberry and alpenrose (Rhododendron ferrugineum). These areas are where the arthropod communities with higher abundance and biomass of ants and Orhoptera, which are the most important insects in the diet of capercaillie chicks in the study area.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

12

Solé, Dalfó Elisabet. "Anàlisi dels canvis cromosòmics a llarg termini en poblacions naturals de "Drosophila suboscura" i la seva relació amb el possible canvi climàtic global." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2002. http://hdl.handle.net/10803/1849.

Full text

Abstract:

L'objectiu general d'aquest treball ha estat l'estudi dels canvis a llarg termini del polimorfisme cromosòmic per inversions de Drosophila subobscura en poblacions europees, i la seva possible relació amb el canvi climàtic global del planeta.
El polimorfisme cromosòmic de D. subobscura, constitueix un mecanisme genètic d'adaptació ràpida a l'ambient que dóna a l'espècie una flexibilitat adaptativa, com va posar de manifest el fet que a les poblacions colonitzadores de Nord-amèrica i Sud-amèrica s'establissin clines latitudinals per les freqüències de determinades inversions seguint el mateix patró que les existents a la regió paleàrtica. Per tant és probable que aquest polimorfisme respongui a algun factor o factors ambientals correlacionats amb la latitud, com pot ser la temperatura. Així doncs s'ha volgut comprovar si aquest polimorfisme es pot considerar un bon marcador genètic dels canvis en els ecosistemes tant d'origen natural com provocats per l'acció humana.
Es van seleccionar tretze poblacions europees que ja haguessin estat mostrejades com a mínim 15 anys enrera, i es van obtenir les mostres de cadascuna en la mateixa localitat i època de l'any que la mostra antiga. Es va determinar la composició i diversitat d'espècies del gènere Drosophila en dotze de les mostres obtingudes, per tal d'obtenir una estimació de la biodiversitat. Per altra part, es van caracteritzar les poblacions mitjançant les freqüències de les inversions o ordenaments existents en cada cromosoma i per a cada població es va comparar el polimorfisme cromosòmic actual amb el de les mostres antigues. En analitzar la variació en l'espai d'aquest polimorfisme, es va comprovar l'existència de clines latitudinals en les mostres noves, equivalents a les trobades en les mostres antigues. Quan es va estudiar el polimorfisme cromosòmic en les mostres noves es van trobar tres noves inversions (U13, E22 i E23) que no havien estat descrites anteriorment. També es van detectar per primera vegada ordenaments al continent europeu que fins aleshores només s'havien trobat al nord d'Àfrica, a les Canàries i a Madeira. En comparar el polimorfisme entre les mostres noves i velles per cada població es van trobar diferències significatives en les freqüències dels ordenaments per tots els cromosomes excepte pel J. Les diferències significatives d'aquest polimorfisme detectades en l'espai entre poblacions, tant en les mostres antigues com en les noves és deguda a les clines latitudinals que presenten els diversos ordenaments cromosòmics. Es va observar que la distància genètica entre les mostres noves era menor que entre les antigues, la qual cosa indica que les diferències entre poblacions han tendit a fer-se menors al llarg del temps. Es va voler comprovar si a cada població havia disminuït la freqüència d'aquells ordenaments típics de latituds fredes i, de manera corresponent, si havia augmentat la freqüència d'aquells típics de les latituds càlides, a fi i efecte de relacionar aquests canvis amb el possible escalfament global del planeta. El conjunt de totes les poblacions presentava aquesta tendència clarament, i també quan les poblacions s'agrupaven en atlàntiques, mediterrànies i centreeuropees.
Es pot concloure que el polimorfisme cromosònic de D. subobscura ha canviat sistemàticament durant els darrers 14 a 47 anys, i que els canvis poden ser deguts a canivs en factors climàtics correlacionats amb la latitud, molt probablement la temperatura.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

13

Gonzalo, Iglesia Juan Luis. "L'estructuració de la comunicació de risc en entorns complexos: comunicació, comunitats i mediacions. Risc nuclear, risc químic i canvi climàtic a la unió europea." Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2010. http://hdl.handle.net/10803/8597.

Full text

Abstract:

El risc com a concepte operatiu ha esdevingut en l'entorn global un concepte creixentment transversal. La seva visibilitat s'ha incrementat enormement per la circulació comunicativa dels discursos que li donen forma i significat. Més enllà del rol reconegut dels mitjans de comunicació, el caràcter constitutiu de la comunicació travessa les lògiques institucionals, científiques i ciutadanes. Aquest treball planteja, més enllà de les lògiques pràctiques i instrumentals, la comunicació social del risc com els processos en els quals la circulació de discursos participa en la seva definició, i les comunitats de comunicació e risc com un concepte a explorar. A mode de estudi de cas analitza la irrupció del canvi climàtic i la seva influència sobre els riscos nuclear i químic en l'entorn de la Unió Europea remarcant les potencialitats de la comunicació de risc com a disciplina pràctica reformulada a partir d'un enfocament pròpiament comunicatiu.
El riesgo como concepto operativo se ha convertido en el entorno global en un concepto crecientemente transversal. Su visibilidad ha incrementado enormemente a través de la circulación comunicativa de discursos que le dan forma y significado. Más allá del rol reconocido de los medios de comunicación, el carácter constitutivo de la comunicación atraviesa las lógicas institucionales, científicas y ciudadanas. Este trabajo plantea, más allá de su lógica práctica e instrumental, la comunicación social del riesgo como aquellos procesos en los cuales este es definido a través de la circulación de discursos, y las comunidades de comunicación de riesgo como un objeto a explorar. Como estudio de caso analiza la irrupción de cambio climático y su influencia sobre los riesgos nuclear y químico en el entorno de la Unión Europea, remarcando las potencialidades de la comunicación de riesgo como disciplina práctica reformulada a partir de un enfoque propiamente comunicativo.
Risk as an operational concept has become a cross-cutting concept into a global environment. Its visibility has greatly increased through the movement of communicative discourses that shapes it and gives meaning to it. Beyond the acknowledged role of the media, the constitutive nature of communication goes over the institutional, scientific and citizen logics. This research argues, beyond its practical and instrumental logics, the social communication of risk as those processes which it is defined by the circulation of discourses among risk communication communities as an object to explore. As a case study, it examines the emergence of climate change and its influence on nuclear and chemical risks in the European Union, highlighting the potentialities of risk communication as a practical discipline reformulated from a communicative approach.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

14

Alonso, Montolío Carlos. "El pas i el canvi : la percepció ambiental durant la circulació a l’Arquitectura." Doctoral thesis, Universitat Politècnica de Catalunya, 2015. http://hdl.handle.net/10803/369305.

Full text

Abstract:

This work is an approach to the dynamic perception of architecture. lt seeks to provide parameters to help finding a way to analyze and graphically represent the architectural features that give a special and spatial quality to space perceived during movement. The approach is made from the "passing-through spaces" in architecture. These kinds of spaces can be considered as paradigmatic movement places and therefore, places where the dynamic perception has an essential reason for being. In the first part, the transient itineraries are analyzed by themselves, abstracting them from the architectural spaces where they occur. They are classified in an abstract way, without built references . So three distinct types of itineraries are described and characterized with their fundamental characteristics. In the second part change is analyzed, mainly from an energy point of view. That is the adaptation of the senses to different stimuli and stimuli variations in time and space. The reactions of the different human senses to environmental changes and their temporal adaptability are essential to understand users' final perception of the architectural environment. This analysis leads to the selection of the most important stimuli during people's movement, which will be those that provide the maximum amount of information needed to carry out the abstract itineraries described above. In the third part, the most important stimuli to provide information about the space are selected. They are vision, for providing directional information, and sound, for providing spatial information. The vision is selected for analyzing it's potential in a case study. The Sert's house in Cambridge, Massachusetts, is chosen for different reasons . On one hand, because JL Sert shows an interest in movement and itineraries in architecture, as it can be seen in several of his projects' drawings , where the user's movement is frequently plotted. On the other hand, because it is a residential house. So the itinerary is not one of the fundamental concepts on which the project is based, as it happens on some other works of Sert as the Maeght Foundation and the Miró Foundation, both of them itinerary buildings with the exhibition as its function. This work concludes by specifying some of the visual patterns that are considered important in building design while taking into account the dynamic perception and also with sorne design recommendations. lt is proposed to advance, in the future, with the representation of these parameters and others not dealt with in here, with advanced graphic means that can help the designer to take them into consideration from the outset of the project.
Aquest treball és una aproximació a la percepció dinàmica de l’arquitectura i busca aportar paràmetres per ajudar a trobar una manera d’analitzar i representar de manera gràfica les característiques arquitectòniques que donen una qualitat especial i espacial a l’espai percebut en moviment. L’aproximació es fa des dels espais de pas a l’arquitectura ja que poden ser considerats paradigmàtics com a llocs a on el moviment, i per tant la percepció dinàmica, té una raó de ser fonamental. En una primera part s’analitza el pas per sí mateix, abstraient-lo de l’espai arquitectònic on es produeix, per arribar a classificar-lo d’una manera abstracta i sense referents construïts. Així es consideren només els recorreguts i s’arriba a una descripció i caracterització de tres tipus de recorreguts ben diferenciats, amb les seves característiques fonamentals. En una segona part s’analitza el canvi, l’adaptació dels sentits als diferents estímuls i les seves variacions, en el temps i l’espai, des d’un punt de vista principalment energètic. Les reaccions dels diferents sentits als canvis i la seva capacitat d’adaptació temporal són fonamentals per entendre la percepció final de l’ambient per part dels usuaris. Aquesta anàlisi condueix a la selecció dels estímuls més importants durant el moviment, que seran els que aporten la major informació necessària per a dur a terme els recorreguts abstractes plantejats anteriorment. A la tercera part, una vegada seleccionats els estímuls més significatius per donar informació sobre l’espai, que seran la visió per la informació direccional i el so per la informació espacial, es selecciona el primer i s’analitzen les seves possibilitats en un cas d’estudi. Es tria la casa Sert a Cambridge, Massachussets, per diferents raons. Per una banda perquè J. Ll. Sert demostra un interès en el moviment i el recorregut a l’arquitectura i això es pot constatar en els seus dibuixos a on representa gràficament els recorreguts en varis dels seus projectes. Per altra banda per tractar-se d’un habitatge unifamiliar, a on el recorregut no és un dels conceptes fonamentals en el que es basa el projecte, com pot ser en altres obres de Sert com la Fundació Maeght o la Fundació Miró, edificis recorregut per la seva funció expositiva. El treball conclou especificant algunes de les pautes visuals que es consideren importants a l’hora de projectar un edifici tenint en compte la percepció dinàmica i recomanacions de disseny. Es proposa avançar, en el futur en la representació d’aquests paràmetres i d’altres que no s’han tractat aquí, amb mitjans gràfics avançats, que puguin ajudar al dissenyador a tenir-los en consideració des del principi del projecte.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

15

Marquès, Bueno Montserrat. "Climate change impact on the photodegradation of polycyclic aromatic hydrocarbons in soils." Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2017. http://hdl.handle.net/10803/440515.

Full text

Abstract:

Les avaluacions del Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic han evidenciat que l’augment d’emissions amb efecte hivernacle ha causat que el clima canviï més ràpidament. Encara que s’espera un impacte a escala global, les regions més septentrionals del planeta, juntament amb la zona mediterrània, són àrees especialment vulnerables. L’increment de la temperatura i la radiació UV-B alterarà el comportament de nombrosos contaminants, com per exemple els hidrocarburs aromàtics policíclics (HAPs). Per tant, aquests contaminants són potencialment vulnerables al canvi climàtic. L’objectiu d’aquesta tesi doctoral és l’avaluació de l’impacte de la temperatura i la intensitat de la llum en el comportament dels HAPs en sòls mediterranis. S’analitzaren a nivell de laboratori les variacions en les concentracions dels 16 HAPs de la US EPA en sòls, juntament amb l’impacte ecotoxicològic i la identificació de subproductes de la fotodegradació. Es van comparar les condicions climàtiques actuals i les de l’escenari de canvi climàtic extrem RCP8.5 segons previsions de l’IPCC per la regió mediterrània. Els resultats van demostrar que la dinàmica dels HAPs és regulada per les propietats fisicoquímiques de cada HAP, la temperatura, la intensitat de la llum i la textura del sòl. Aquest experiment també es va dur a terme sota l’efecte de la radiació solar, fet que va afavorir la fotodegradació dels HAPs en comparació amb l’experiment previ a nivell de laboratori. L’augment de la temperatura i la intensitat de la llum també va provocar que es formessin més subproductes de la fotodegradació, com oxi- i nitro- HAPs. Aquests derivats són més tòxics que els propis HAPs, de manera que l’impacte del canvi climàtic podria ser dramàtic pels ecosistemes i la salut humana.
Las evaluaciones del Panel Intergubernamental del Cambio Climático han evidenciado que el aumento de emisiones con efecto invernadero ha provocado que el clima cambie más rápidamente. Aunque se espera un impacto a escala global, las regiones más septentrionales del planeta, juntamente con la zona Mediterránea, son áreas especialmente vulnerables. El incremento de la temperatura y la radiación UV-B alterará el comportamiento de numerosos contaminantes, como por ejemplo los hidrocarburos aromáticos policíclicos (HAPs). Por lo tanto, estos contaminantes son potencialmente vulnerables al cambio climático. El objetivo de esta tesis doctoral era llevar a cabo la evaluación del impacto de la temperatura y la intensidad de la luz en el comportamiento de los HAPs en suelos Mediterráneos. Se analizaron a nivel de laboratorio las variaciones en las concentraciones de los 16 HAPs de la US EPA en suelos, juntamente con el impacto ecotoxicológico y la identificación de subproductos de la fotodegradación. Se compararon las condiciones climáticas actuales y las del escenario de cambio climático extremo RCP8.5 según proyecciones del IPCC para la región Mediterránea. Los resultados demostraron que la dinámica de los HAPs está regulada por las propiedades físicoquimicas de cada HAP, la temperatura, la intensidad de la luz y la textura del suelo. Este experimento también se llevó a cabo bajo el efecto de la radiación solar, hecho que favoreció la fotodegradación de los HAPs en comparación con el experimento previo a escala de laboratorio. El aumento de la temperatura y la intensidad de la luz también causaron la formación de más subproductos de la fotodegradación, como oxi- y nitro- HAPs. Estos derivados son más tóxicos que los propios HAPs, de forma que el impacto del cambio climático podría ser dramático para los ecosistemas y la salud humana.
The Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC) assessments have evidenced that the Earth’s climate is changing faster, because of an increasing emission of greenhouse gases. Although a global impact is expected, high latitude and Mediterranean regions are especially vulnerable areas. The increase of temperature and UV-B radiation will alter the fate and behavior of a wide range of pollutants, such as polycyclic aromatic hydrocarbons (PAHs). Therefore, these pollutants are potentially vulnerable to the climate change. This PhD thesis was aimed at evaluating the impact of temperature and light intensity on the fate of PAHs in Mediterranean soils. Concentration changes of the 16 US EPA priority PAHs in soils, its ecotoxicological impact, and the identification of photodegradation by-products, were experimentally conducted at lab scale by comparing current environmental conditions and the IPCC RCP8.5 climate change scenario, for the Mediterranean region. Physicochemical properties of each individual PAH, temperature, light intensity and soil texture were identified as key factors regulating the PAH dynamics. The experiment was also conducted under solar radiation, which significantly enhanced the PAH photodegradation in comparison to values at lab scale. An increase of PAH photodegradation by-products, such as oxy- and nitro-PAHs, was also detected in soils subject to high temperature and light intensity. Because these new substances might be more toxic than parental compounds, the impact of climate change may be dramatic for the ecosystems and the human health.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

16

Achebak, El Khadiri Hicham. "Trends in temperature-related mortality in spain: assessing early adaptation to warming climate." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2021. http://hdl.handle.net/10803/672018.

Full text

Abstract:

Les emissions antropogèniques de gasos d'efecte hivernacle han augmentat les temperatures anuals a Espanya al voltant d'un grau centígrad des de 1980. No obstant això, se sap poc sobre el grau en què la relació entre temperatura i mortalitat humana s'ha vist modificada com a conseqüència del ràpid escalfament del clima. L'objectiu general d'aquesta tesi doctoral és avaluar les tendències recents en el risc i càrrega de mortalitat associada a la calor i al fred, i d'aquesta manera, determinar si hi ha una adaptació per part de la societat espanyola a les conseqüències negatives de l'augment de les temperatures. Per a això, la recerca s'estructura al voltant de tres estudis empírics publicats en revistes acadèmiques, que constitueixen el nucli de la present tesi doctoral. En general, els resultats d'aquests estudis apunten a una reducció en el risc i càrrega de mortalitat associada a les temperatures càlides i fredes durant el període d'estudi 1980-2016. La reducció en l'impacte de la calor sobre la mortalitat podria ser compatible amb una resposta adaptativa que abordi específicament les conseqüències negatives del canvi climàtic. No obstant això, la reducció simultània de l'impacte de les temperatures fredes també posa de relleu la importància dels mecanismes d'adaptació que no estan directament lligats al canvi climàtic, com el desenvolupament socioeconòmic, les millores en els serveis sanitaris i socials, o una major conscienciació sobre els efectes en la salut dels factors ambientals, entre molts altres factors.
Las emisiones antropogénicas de gases de efecto invernadero han aumentado las temperaturas anuales en España alrededor de un grado centígrado desde 1980. Sin embargo, se sabe poco sobre el grado en qué la relación entre temperatura y mortalidad humana se ha visto modificada como consecuencia del rápido calentamiento del clima. El objetivo general de esta tesis doctoral es evaluar las tendencias recientes en el riesgo y carga de mortalidad asociada al calor y al frío, y de esta manera, determinar si existe una adaptación por parte de la sociedad española a las consecuencias negativas del aumento de las temperaturas. Para ello, la investigación se estructura en torno a tres estudios empíricos publicados en revistas académicas, que constituyen el núcleo de la presente tesis doctoral. En general, los resultados de estos estudios apuntan a una reducción en el riesgo y carga de mortalidad asociada a las temperaturas cálidas y frías durante el período de estudio 1980-2016. La reducción en el impacto del calor sobre la mortalidad podría ser compatible con una respuesta adaptativa que aborde específicamente las consecuencias negativas del cambio climático. Sin embargo, la reducción simultánea del impacto de las temperaturas frías también pone de relieve la importancia de los mecanismos de adaptación que no están directamente ligados al cambio climático, como el desarrollo socioeconómico, las mejoras en los servicios sanitarios y sociales, o una mayor concienciación sobre los efectos en la salud de los factores ambientales, entre muchos otros factores.
Anthropogenic greenhouse gas emissions have increased annual temperatures in Spain by around one degree Celsius since 1980. However, little is known about the extent to which the association between temperature and human mortality has been modified as a result of the rapidly warming climate. The overarching aim of this PhD thesis is to assess the recent trends in the mortality risk and burden associated with heat and cold, and in this way, have a better understanding of an eventual early adaptation response of the Spanish society to the negative consequences of rising temperatures. For this purpose, the research is structured around three empirical studies published in academic journals, which constitute the core of the present PhD dissertation. Overall, results from these studies point to a reduction in the mortality risk and burden associated with warm and cold temperatures during the period 1980-2016. The reduction in the impact of heat on mortality could be compatible with an adaptive response specifically addressing the negative consequences of climate change. Nevertheless, the simultaneous reduction in the impact of cold temperatures also highlights the importance of the mechanisms of adaptation that are not necessarily associated with climate change, such as socioeconomic development, improvements in health care and social services, or an increase in the awareness of the risks of the environmental factors, among many other factors.
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Demografia

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

17

Subtil, Lacerda Juliana. "Low-carbon innovation: Renewable energy drivers and policies." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/399892.

Full text

Abstract:

El desarrollo de la innovación baja en carbono es necesario para generar energía suficiente y, al mismo tiempo, reducir las emisiones de gases de efecto invernadero de manera suficientemente rápida para evitar un cambio climático extremo. Esto hace con que sea fundamental el entendimiento de los factores capaces de acelerar el desarrollo y la difusión de la innovación baja en carbono. La innovación baja en carbono en el sector energético involucra diversos desafíos en función de la especificidad de sus características y dinámica, razón por la hay renovado interés en su investigación. Esta tesis doctoral reúne una serie de cinco artículos científicos que buscan explorar tópicos emergentes en torno a particular dinámica de la innovación baja en carbono, a saber: la formación de mercados líder, la diversidad tecnológica, la trayectoria tecnológica, estrategias de obtención de conocimiento, e impacto en la reducción de emisiones de gases de efecto invernadero. El primer artículo presenta una extensión del marco de referencia para análisis de mercados líder donde son adicionalmente considerados los factores referentes a la cadena de suministro y a políticas tecnológicas. Con base en la comparación del desarrollo de mercados líder en la industria eólica de Alemania, China, y Estados Unidos, este estudio demuestra el papel de los contextos de negocios y de las políticas de suporte a la innovación baja en carbono específicos de cada país. El segundo artículo explora el papel de la diversidad en el desarrollo de la innovación baja en carbono. Con base en el caso de la industria de energía fotovoltaica, nueve indicadores de diversidad tecnológica son aplicados para mapear la tendencia en la industria y su impacto en el desarrollo de nuevas innovaciones. El tercero artículo investiga la relación entre la evolución del conocimiento científico y la innovación baja en carbono en turbinas eólicas. Basándose en una nueva modelo para el análisis de citaciones, este artículo presenta nueva evidencia empírica de la relación entre desarrollo de conocimiento científico y la innovación baja en carbono. El cuarto artículo discute los resultados de una encuesta original realizada con organizaciones de investigación para analizar el impacto de diferentes estrategias de obtención de conocimiento en la innovación baja en carbono. Con base en la comparación de la investigación en energía solar y eólica, este estudio demuestra la importancia de políticas direccionadas a tecnologías específicas. Finalmente, el quinto artículo explora de que forma la rápida difusión de innovaciones bajas en carbono puede afectar su efecto en términos de reducciones de emisiones de gases de efecto invernadero. Analizando el caso de la energía eólica, este estudio demuestra el desequilibrio entre capacidad instalada y efectiva producción de energía eólica en cuatro países líderes en capacidad de generación eólica, a saber: Alemania, China, España y Estados Unidos. En resumen, esta tesis combina diferentes perspectivas de economía evolucionaria, ambiental y ecológica con estudios de innovación y clima para investigar las particular dinámica de innovación baja en carbono. Al estudiar los casos de las energías solar y eólica, esta tesis ofrece datos empíricos originales e ilustra nuevas posibilidades de suporte a la innovación baja en carbono.
Low-carbon innovation is required to match energy supply with GHG emissions reductions at a quick enough pace to avoid dangerous climate change. This calls for a deeper understanding of low-carbon innovation to explore factors capable of speeding up its development and diffusion. Low-carbon innovation in the energy sector involves a number of challenges due to its particular characteristics and dynamics which have renewed the interest in exploring its drivers. This doctoral dissertation combines a series of five research papers which address emerging issues regarding the particular dynamics of low-carbon innovation, namely: lead markets formation, technological diversity, technological trajectory, knowledge sourcing strategies and impact on GHG emissions reduction. In the first research paper, an extension of the lead market framework is developed to include supply side factors and technology policy issues. By comparing the development of lead markets in the wind power industry in China, Germany and the USA, this study shows the role of countries’ specific business contexts and policy responses on low-carbon innovation. The second study is dedicated to explore the role of diversity in low-carbon innovations. By looking at the solar photovoltaic (PV) industry, nine indicators of technological diversity are applied to map diversity trends in the industry and its impact on further innovation. Subsequently, the third research paper links scientific knowledge evolution and low-carbon innovation in wind turbines. Based on a novel approach to citation analysis, this study offers original evidence on this relationship. The fourth article is based on an original survey among research organisations to analyse the impact of distinct strategies of external knowledge sourcing on low-carbon innovation. By comparing research on solar and wind power, this study depicts the importance of technology-specific policies. The fifth and final study explores how fast deployment of low-carbon innovation can affect its potential of GHG emissions reduction. Considering the case of wind power, it addresses the mismatch between installed capacity and actual wind power output in four of the leading countries in terms of generation capacity, namely: China, the United States, Germany and Spain. In summary, this dissertation combines different perspectives from evolutionary, environmental and ecological economics with innovation and climate studies to explore the particular dynamics of low-carbon innovation. By looking at the cases of solar and wind power, this dissertation builds up original evidence and sheds new light into the possibilities of fostering innovation in low-carbon technologies.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

18

Batllori, Presas Enric. "Avaluació regional de la dinàmica recent de l'ecotò bosc subalpí-prats alpins als Pirineus." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2008. http://hdl.handle.net/10803/1441.

Full text

Abstract:

El límit altitudinal del bosc, o ecotò superior bosc-prat alpí, constitueix per definició, la frontera entre l'estatge subalpí i l'estatge alpí separant, per tant, sistemes ecològics adjacents. És una de les fronteres més aparents entre sistemes ecològics que s'origina degut a l'increment gradual de l'adversitat de les condicions climàtiques en altitud i que, finalment, comporta el límit biològic per al creixement dels vegetals en port arbori. La formació de boscos arreu del planeta, en absència de pertorbacions naturals o antròpiques (p.e., tales, incendis, pastures), està limitada per condicions climàtiques excessivament seques, humides o fredes. En el cas de la transició natural bosc subalpí-prat alpí, que s'observa a tots els sistemes muntanyosos del planeta suficientment alts, les causes de la seva formació (llindar tèrmic, balanç de carboni,...) és un tema encara avui de debat on no hi ha un consens generalitzat. Però independentment del factor causant del límit altitudinal del bosc, els factors abiòtics controlen en últim terme els processos ecològics que hi tenen lloc. És per això, que els ecotons han estat motiu d'estudi des de fa molt temps, ja que es consideren paradigmàtics per l'anàlisi de la resposta dels patrons de distribució de la vegetació a les fluctuacions climàtiques. La seva importància com a monitors de canvis climàtics recau en el fet que les respostes dels ecosistemes degut a la variació ambiental són detectats primerament a les zones de frontera.
Aquesta tesi ha estat realitzada al límit superior del bosc del sector central i oriental dels Pirineus catalans i d'Andorra. L'espècie dominant a totes les localitats estudiades, i a bona part dels Pirineus, és el pi negre (Pinus uncinata). Els resultats obtinguts mostren que tot i la importància de les condicions locals en la dinàmica del límit superior del bosc, hi ha una sincronització en el creixement radial i, en menor mesura, en el reclutament d'individus entre localitats a escala regional. Aquest fet evidencia la presència d'un factor comú extern, el macroclima, que modula la dinàmica de l'ecotò bosc-prats alpins a escala regional dels Pirineus. S'ha detectat una densificació del límit superior del bosc a escala regional durant la segona meitat del segle XX, que s'ha produït en paral·lel a l'increment de les temperatures (canvi climàtic). Però en base al patró de la transició en l'edat i la mida dels individus, el canvi d'usos del sòl hauria estat el factor determinant de l'augment del caràcter forestal en alguns dels ecotons estudiats. Tot i la densificació regional de la zona de l'ecotò des de 1950s, l'estructura demogràfica recent (1971-2000) i la dinàmica del límit de l'arbre de les diverses localitats estudiades evidencien l'existència de respostes diferencials a curt termini entre localitats. Aquest resultat emfatitza la importància de les condicions locals en la modulació de la dinàmica dels ecotons. L'anàlisi del patró espacial de la regeneració sembla indicar que la distribució dels llocs segurs de reclutament, que estan condicionats per la distribució espacial dels elements responsables dels processos de facilitació a nivell microambiental, determinarien la distribució espacial de la regeneració del pi negre a l'ecotò. Per tant, els processos de regeneració recent a l'ecotò superior de Pinus uncinata no han estat condicionats per limitacions reproductives de l'espècie ni per una manca d'hàbitat favorable per a l'establiment de nous individus. Tot i això, el previsible increment dels fenòmens d'estrés hídric a escala regional al sud d'Europa (IPCC 2007), degut a augments de temperatura sense anar acompanyats d'augments en el règim de precipitació, i la probable disminució de la precipitació hivernal en forma de neu, poden aturar i revertir els processos de densificació de la zona de l'ecotò observats durant el segle XX.
The altitudinal limit of forest growth, the alpine treeline ecotone, constitutes the boundary between the subalpine and alpine belts, and thus separates distinct ecological systems. The treeline ecotone is one of the most striking borders between ecosystems that result from the altitudinal increase of climate harshness, which finally leads to the altitudinal limit of tree-like growth. Irrespective of the ultimate cause of the alpine treeline, where abiotic factors limits population processes, ecotones have been focus of scientific research for long since they are regarded as suitable monitors of the influence of climatic variability on species distribution. This is due to the fact that climatic variability effects are first detected in transition zones between ecosystems.
This thesis is focused on the alpine "Pinus uncinata" treeline in the Iberian eastern Pyrenees: Catalan Pyrenees (NE Spain) and Andorra. The demographic and spatial analyses of the alpine ecotone at a regional scale evidence that, in spite of the importance of local conditions on the alpine treeline dynamics, there is an important degree of synchronization in tree growth and, to a lesser extent, recruitment processes among treelines at a regional scale. This evidences the presence of an external factor, the macroclimate, that modulates the dynamics of such populations. The treeline densification observed, at a regional scale, during the second half of the 20th century occurred in parallel to temperature rises (climate warming). But based on the transition pattern in tree age and size along the ecotone, land use changes may have triggered the afforestation processes observed in some of the treelines studied. Our results suggest that recent alpine "Pinus uncinata" treeline recruitment, at a regional scale, was not limited by reproductive constraints or by the lack of suitable habitat for regeneration. However, the predicted increase of drought stress events at southern Europe as a result of increased temperature without precipitation increments, together with the expected reduction of snow precipitation in winter, may distort or even reverse the observed treeline densification trends during the 20th century.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

19

Prats, Llinàs Maria Teresa. "Phenological development in warmer temperatures and water stress during post-harvest affects Chardonnay grapevines (Vitis vinifera L.)." Doctoral thesis, Universitat de Lleida, 2019. http://hdl.handle.net/10803/667850.

Full text

Abstract:

Una de les principals preocupacions en l’agricultura és la incertesa deguda als efectes del canvi climàtic. En aquest aspecte, l’estudi i adopció de noves tècniques de maneig dels cultius i la gestió de l’aigua són elements essencials per tal de garantir la productivitat dels cultius. En la regió mediterrània, la vinya (Vitis vinifera L.) representa un dels cultius més importants, el qual es podria veure afectat especialment en aquelles zones on no hi ha disponibilitat d’aigua. A més, en els últims anys s’ha observat un avançament en la fenologia de la vinya, provocant que, entre d’altres, la fase de la post-verema esdevingui una fase crítica degut a la seva major durada i sota unes condicions més càlides i amb menor precipitació. Degut a que en els propers anys es preveu un increment en la freqüència i intensitat dels esdeveniments de sequera, a més d’un augment significatiu de les temperatures, els elements crítics per combatre els efectes del canvi climàtic són: la disponibilitat de models fenològics per predir els patrons estacionals de les fases fenològiques; i la selecció del moment més idoni per l’adopció d’estratègies de reg deficitari, per tal d’estalviar aigua i poder garantir uns bons rendiments productius de la verema amb la composició dels raïms adequada per a l’elaboració de vins i caves.
Una de las principales preocupaciones en la agricultura es la incertidumbre de los efectos del cambio climático. Por este motivo, el estudio y la adopción de nuevas técnicas de manejo de los cultivos y de la gestión del agua son elementos esenciales para garantizar la productividad de los cultivos. En la zona del mediterráneo, el viñedo (Vitis vinifera L.) representa uno de los cultivos más importantes, el cual se podría ver afectado especialmente en las zonas donde no hay disponibilidad de agua. Además, en los últimos años se ha observado un adelanto en la fenología de la viña, provocando que, entre otros, la fase de la post-vendimia esdevenga una fase crítica debido a su mayor duración y bajo unas condiciones más cálidas y con una menor pluviometría. Debido a que en los próximos años se prevé un incremento en la frecuencia e intensidad de los eventos de sequía, además de un aumento significativo de las temperaturas, los elementos críticos para combatir los efectos del cambio climático son: la disponibilidad de modelos fenológicos para predecir los patrones estacionales de las fases fenológicas; y la selección del momento más idóneo para la adopción de estrategias de riego deficitario, para el ahorro de agua y garantizar unos buenos rendimientos productivos de la vendimia con una composición de las bayas adecuada para la elaboración de vinos y cavas.
One of the main concerns in agriculture is the effect of climate change. As a result, studying the adoption of new management techniques and managing water use are essential for guaranteeing crop productivity. In the Mediterranean region, the grapevine (Vitis vinifera L.) is one of the most important crops affected by water availability, especially in areas without irrigation. Moreover, over the last years has been observed advancements in grapevine phenology, where the post-harvest period is becoming a critical stage due to their longer duration under warmer and dryer conditions. Due to the expected increases in the frequency and intensity of drought events and rising temperatures, the critical elements for combating the effects of climate change are: the availability of phenological models to predict seasonal patterns in the key phenological stages; and the selection of the most suitable moment at which to apply regulated deficit irrigation strategies. Their study is required to water savings and to guarantee good yields with the desired berry composition for wine and sparkling wine production.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

20

Gordo, Villoslada Óscar. "Spatial and temporal migratory patterns of trans-Saharan birds in the Iberian Peninsula." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2006. http://hdl.handle.net/10803/803.

Full text

Abstract:

The spatial and temporal variability of migratory phenology of Ciconia ciconia, Cuculus canorus, Apus apus, Hirundo rustica and Luscinia megarhynchos were studied by means of 44000 records for 1400 spanish sites during the period 1944-2004. In all species, first individuals arrive to the southern areas of Iberia, to low altitude sites, with dry and warm summers, and near to the Straits of Gibraltar. A. apus and H. rustica showed quite similar spatial patters due to the strong influence of fixed factors, which impose optimum migratory pathways. The onset of singing of C. canorus and L. megarhynchos showed a different and weak geographical pattern, which suggests that other local environmental factors could be influencing singing behaviour of males. In spite to be a soaring species, C. ciconia follows similar spatial patters for spring arrivals. However, its autumn departure and length of stay did not show any spatial gradient. Excepting L. megarhynchos, all species have advanced their arrival dates during the last three decades. Nevertheless, current dates are similar to those recorded sixty years ago. The strongest advancement was detected in C. ciconia, probably as a result of the growing number of wintering individuals in Iberia. In overall, species arrived earlier those years with plentiful rainfalls in western Africa and warmer spring temperatures in Iberia. Therefore, climate change is probably the underlying mechanism for temporal changes in migratory phenology also in Mediterranean populations. Departure dates only showed a significant advancement in H. rustica. Departures were weakly related to climatic variables. Temperatures during breeding period advanced departures in all species, while only H. rustica was affected by temperatures at departure time.
S'estudià la variabilitat espacial i temporal en la fenologia de la migració de diverses aus trans-Saharianes. Es van fer servir unes 44000 dates d'arribada i emigració de cigonya ("Ciconia ciconia"), cucut ("Cuculus canorus"), falciot ("Apus apus"), oreneta ("Hirundo rustica") i rossinyol ("Luscinia megarhynchos") enregistrades a unes 1400 localitats espanyoles entre 1944 i 2004 pels voluntaris de la xarxa fenològica de l'"Instituto Nacional de Meteorologí"a.
Totes les espècies colonitzen la Península Ibèrica seguint un eix sudoest-nordest durant la primavera. Els primers individus arriben al sud, a localitats a baixa altitud, amb estius secs i calorosos i properes a l'Estret de Gibraltar. En el cas de l'oreneta i el falciot els patrons van ser especialment similars degut a la dependència de factors ambientals invariables, com ara el relleu, que marquen les rutes migratòries òptimes a través de la península en ambdues espècies. L'inici del cant va mostrar patrons espacials diferents en el cucut i el rossinyol, probablement com a resultat de la biologia tan diferent d'ambdues espècies. L'escassa capacitat predictiva dels seus models podria indicar que el cant també depèn d'altres factors que incideixen sobre les decisions dels mascles de cantar o no fer-ho i que són alienes a la migració. L'arribada de la cigonya segueix els patrons generals citats anteriorment tot i ser una espècie planadora. Pel contrari, les diferències entre localitats en les dates d'emigració i la durada de l'estada no tenen cap estructura espacial en aquesta espècie. Les cigonyes es reuneixen en grans estols durant la migració post-nupcial que tenen un comportament independent de les condicions ambientals de les localitats on crien. L'estada depèn més de la data quan els individus decideixen marxar, que de la data quan arriben.
La cigonya, cucut, falciot i oreneta han avançat la seva data d'arribada durant els darrers trenta anys, tot i que les dates enregistrades a l'actualitat són semblants a les que s'enregistraven ara fa seixanta anys. L'excepció és la cigonya, que sí ha avançat l'arribada en torn un mes. Aquest canvi tan brusc probablement està relacionat amb el nombre cada cop més gran d'individus que roman a la península durant l'hivern. Aquesta tendència a no migrar possiblement és el resultat combinat dels costos d' anar a les àrees clàssiques d'hivernada del Sahel, on les sequeres persistents provocarien una elevada mortalitat entre els individus que hi van, en comparació amb els beneficis de romandre tot l'any a la península, on la proliferació de deixalleries i certes espècies invasores proporcionen una font contínua d'aliment que abans no existia. L'arribada es va veure afectada tant pel clima de les àrees d'hivernada com el de cria en la resta d'espècies. Les aus arriben abans els anys humits a l'Àfrica occidental i les primaveres càlides a la península. Els canvis climàtics de les darreres dècades són, doncs, els responsables més probables dels canvis temporals en les dates d'arribada. Les dates d'emigració de la cigonya, falciot i oreneta van mostrar fluctuacions temporals similars, avançant la seva sortida fins a mitjans dels 60, ajornant-la fins a mitjans dels 80 i tornant-la a avançar d'ençà les hores. Temperatures elevades durant l'època de reproducció es van associar amb un avançament de l'emigració a les tres espècies, mentre que només l'oreneta es va veure afectada per les temperatures durant el període d'emigració, anant-se més tard aquells anys més calorosos durant aquestes dates. Podem concloure que les xarxes de voluntaris constitueixen una bona eina per avaluar la variabilitat espacial escala i temporal de la migració de les aus i que s'haurien de seguir potenciant, especialment ara, donada la sensibilitat de la fenologia al canvi climàtic.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

21

Gargallo, Garriga Albert. "Metabolomics and stoichiometry adapted to the study of environmental impacts on plants." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2015. http://hdl.handle.net/10803/310430.

Full text

Abstract:

La metabolòmica ha permès importants avanços en les ciències biològiques. Un nombre creixent d'estudis ecològics han aplicat un enfoc metabolòmic per respondre a preguntes ecològiques (ecometabolòmica) durant els últims anys. El treball desenvolupat al llarg d'aquesta tesi doctoral significa un pas més en el camp de la ecometabolòmica. En el primer capítol d'aquesta tesi doctoral, hem fet l'adaptació del protocol per dur a terme la metabolòmica en estudis ecològics. En ell es descriuen en detall els procediments per al camp i de laboratori per realitzar anàlisis de metabolòmica mitjançant la Ressonància Magnètica Nuclear (RMN) especroscòpica i cromatografia líquida amb espectrometria de masses (HPLC-MS), juntament amb l'anàlisi de l'estequiometria. Aquesta millora ens ha permès combinar l'estudi d'estequiometria ecològica i metabolòmica en un sol protocol i donar una visió general del que està passant amb els organismes. En el segon i tercer capítols s’ha aplicat el protocol sobre la part aèria i arrels en l’estudi dels efectes de factors relacionats amb el canvi climàtic (sequera, escalfament, els factors de risc). Els resultats confirmen la variació metabolòmica entre la part aèria i les arrels, en les diferents estacions de l’any i en diferents tractaments d'aigua. L'anàlisi ecometabolomic simultània entre la part aèria i les arrels ha proporcionat una visió completa de tota la planta, incloent la resposta dels diferents òrgans als canvis ambientals, la resposta global fenotípica i els mecanismes metabòlics subjacents a aquestes respostes. En el quart capítol es descriu la metabolòmica de fulles d’alzina (Quercus ilex) simulant un atac dels herbívors. El perfils de RMN de les fulles del Quercus ilex canvien després de la ferida. Es va observar, un marcat augment en els metabòlits secundaris rics en carboni, del quercitol i del àcid quínic, que estan relacionats amb la via metabòlica de l'àcid shiquímic. Els resultats també confirmen que l'àcid quínic i el quercitol són presents en gran contingut en el gènere Quercus i estan involucrats en els mecanismes contra factors biòtics. Finalment, el cinquè capítol estudia les relacions entre els microorganismes epífitics i la planta. L’estudi mostra que els microorganismes que viuen a la filosfera de la fulla juguen un paper important, existeixen microorganismes dins dels òrgans de la planta i les relacions que hi ha entre l’estructura i les funcions del metabolisme intern i extern de la planta. Aquests resultats aporten un major coneixement de les relacions específiques entre les plantes i les comunitats microbianes que viuen sobre i dins d'ells.
Metabolomics has allowed significant advances in biological sciences. An increasing number of ecological studies have applied a metabolomic approach to answer ecological questions (ecometabolomics) during the last few years. The work developed throughout this PhD thesis means a further step in the field of ecometabolomics. The first chapter of results of this thesis is dedicated to the adaptation of a previously described protocol to conduct metabolomics in ecological studies. It describes in detail the procedures to follow, in the field and in the laboratory, to perform metabolomic analyses using nuclear magnetic resonance (NMR) spectroscopy and liquid chromatography-mass spectrometry (LC-MS) coupled to stoichiometric analysis. This improvement allowed to combine the study of ecological stoichiometry and metabolomics in a single protocol and obtain a wider overview of what is happing to the organism. In the second and third chapters, the described protocol is applied to study how some climate change factors (drought, warming and irrigation) affect different organs of the plant (shoots and roots of Holcus lanatus and Alopecurus pratensis) at two different seasons. The results show a relationship between the metabolic variation observed in roots and the observed in shoots. The simultaneous metabolomic analysis of both organs of these grasses provide a complete view of the entire plant; including the response of different organs to environmental changes, the global phenotypic response and the metabolic mechanisms underlying these responses. The fourth chapter is dedicated to the study of the simulated attack to Quercus Ilex leaves by a herbivore. The results show differences in the 1H NMR metabolic profiles of the leaf before and after the wound. A marked increase in C-rich secondary metabolites, quinic acid and quercitol, which are related to the shikimic metabolic pathway, was observed. The results also confirm that quinic acid and quercitol are present in great content in the genus Quercus and they are involved in mechanisms against biotic stress. In the fifth chapter a study of the relationship between the epiphytic microorganisms and the plant host is described. This study highlights the large complexity of the episphere, the existence of internal microbial communities and the strong relationships between the structure and function of the internal and external plant metabolomes. These results warrant further study of the specific relationships between plants and the microbial communities living on and in them.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

22

Pla, Ferrer Eduard. "Modelització de la dinàmica de combustible en ecosistemes arbustius mediterranis." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2002. http://hdl.handle.net/10803/3652.

Full text

Abstract:

Els incendis forestals han esdevingut una de les principals problemàtiques ambientals a l'àrea mediterrània. En les darreres dècades, el nombre de focs i d'àrea cremada han augmentat notablement. A més dels factors de risc associats a les condicions climatològiques i topogràfiques, el comportament del foc ve condicionat per l'estructura de la vegetació i, per tant, dels patrons successionals d'acumulació de fitomassa aèria. La tesi descriu el procés de desenvolupament i aplicació d'un model semimecanístic de la dinàmica de combustible en ecosistemes arbustius mediterranis. Aquest procés ha constat de les següents fases:
Revisió de treballs previs
S'ha dut a terme una revisió dels estudis que aborden la dinàmica de diferents formacions arbustives presents a l'àrea mediterrània ibèrica i, amb aquesta, de les principals característiques estructurals de la vegetació relacionades amb el risc d'incendi. La taxa d'acumulació de combustible varia d'acord amb diferents factors vinculats al creixement de la vegetació. Malgrat això, es poden establir uns patrons comuns per a diferents formacions arbustives mediterrànies. Aquesta compilació ha posat de manifest que un indret cremat pot tenir un elevat risc d'incendi en un temps relativament curt, però molt variable, després del foc. Aquest rang de temps se situa en 5-10 anys per a molts matollars, i de 1-2 anys per als herbassars densos. Aquesta informació, que és escassa per aquest tipus de vegetació i en aquesta àrea d'estudi, és una eina valuosa en el camp de la predicció del comportament del foc i de la gestió preventiva del risc.
Estudi experimental en brolles mediterrànies
S'ha estudiat la dinàmica de combustible en brolles mediterrànies a partir d'una cronoseqüència de tres incendis de 3, 10 i 17 anys al Baix Camp (Tarragona). S'ha recol·lectat la biomassa aèria en 8 quadrats de 9 m2 per incendi, distribuïts en vessants nord i sud. Al laboratori s'han determinat diferents paràmetres estructurals (mort/viu i classes de gruixària) i funcionals (producció de brots) de la comunitat. Els resultats han mostrat les tendències principals en la dinàmica d'aquestes comunitats en relació al risc d'incendi. No s'han observat diferències significatives entre les càrregues de combustible recollides en diferents orientacions per a un mateix incendi. La taxa d'acumulació de combustible és més elevada en els períodes inicials de la successió i s'atenua en els períodes posteriors, coincidint amb la presència d'un nombre major d'espècies arbustives però amb clara dominància del garric (Quercus coccifera). També s'ha observat una estabilització de la biomassa foliar de la comunitat. L'increment de les diferents fraccions de material arbustiu viu i mort i del combustible herbaci condiciona l'augment del risc d'incendi amb l'edat regenerativa de la brolla. Finalment, s'ha utilitzat el sistema BEHAVE de simulació de propagació d'incendis forestals per avaluar quantitativament el risc associat a cada escenari regeneratiu.
Desenvolupament, calibratge i validació d'un model de la dinàmica de combustible en ecosistemes arbustius mediterranis
La gestió del foc a l'àrea mediterrània requereix de noves eines metodològiques que abordin la complexitat de funcionament dels sistemes i la seva aplicabilitat. Aquest apartat descriu l'aproximació aportada pel mòdul arbustiu de GOTILWA+, un model funcional que simula el creixement d'una coberta arbustiva a partir de processos de base i que vincula les seves sortides a variables estructurals rellevants en la gestió del foc. El model incorpora els plantejaments de base del model forestal GOTILWA+ que es fonamenten en els fluxos d'aigua i carboni en el sistema. La descripció conceptual del model es complementa amb una anàlisi de sensibilitat i un exercici de calibratge. Posteriorment, s'han desenvolupat un seguit d'exercicis de validació del model a partir de dades d'estudis de camp en garrigues a Catalunya i al Baix Llenguadoc. El model reprodueix de forma realista la dinàmica successional de la biomassa vegetal, segons els objectius del model (base mecanística i aplicabilitat de les sortides) i atenent al nivell de simplificacions assumides.
Aplicació en escenaris de canvi climàtic
La major part dels models de circulació atmosfèrica GCMs prediuen un augment de la temperatura i una disminució de la precipitació a l'àrea mediterrània en aquest segle, tot i la incertesa en la predicció del règim futur de precipitacions. Els ecosistemes mediterranis es poden veure seriosament afectats per aquests canvis pel que fa al seu funcionament, estructura i distribució. A l'àrea mediterrània, els ecosistemes arbustius presenten un especial interès perquè han protagonitzat una notable expansió en les darreres dècades a causa del creixent impacte del foc i dels canvis d'usos del sòl. A fi d'avaluar les respostes d'aquests ecosistemes a diferents escenaris de canvi climàtic s'han dissenyat un seguit d'experiments de simulació amb el mòdul arbustiu de GOTILWA+. El model s'ha fet córrer sota diferents escenaris de GCMs generats a partir de les darreres prediccions d'emissions de l'IPCC. Els resultats apunten cap a una disminució de la disponibilitat d'aigua al sòl i a un creixement notable de la necromassa i el combustible fi en aquest tipus de comunitats. Aquestes tendències, en cas de confirmar-se, podrien tenir uns efectes evidents en el règim de pertorbacions.
Wildland fires are one of the most important environmental problems in Mediterranean regions. In the last decades, the number of fires and burnt surface has increased remarkably. Phytomass successional patterns determine structural characteristics of the vegetation and, hence, fire risk. This thesis describes the modelling process of the fuel dynamics in Mediterranean shrublands. This process involves the following phases:
A review of previous studies
This chapter reviews studies on fuel dynamics in different Mediterranean shrublands, specially located in Iberian coastal area. The fuel accumulation rate varies depending on different factors involved in vegetation growth. In spite of this, it is possible to establish common patterns for different Mediterranean vegetation-types. This compilation remarks that a burned place shows a high fire risk in a relatively short time after fire. This time lapse is 5-10 years for shrublands and 1-2 years for grasslands. This information, which is scarce for this kind of vegetation in the study area, is useful for fire risk management and fire behaviour prediction.
An experimental study of the successional fuel dynamics in a Mediterranean shrubland
Successional changes of vegetation structural properties related to fire behaviour in a Mediterranean shrubland were studied through a wildfire chronosequence, which comprises fires of 3, 10 and 17 years of regenerative age in southern Catalonia. Aerial biomass was collected from 8 plots of 9 m2 for each fire. Plots were located on south- and north-facing slopes. Laboratory processing of plant material allowed us to determine structural (diameter classes and dead to live ratio) and functional (leaves and twigs production) community parameters. No significant differences between fuel loads in opposite slopes for the same fire were found. The fuel accumulation rate was higher in the early successional stages than in the later ones. Dominance of kermes oak (Quercus coccifera) in mature successional stages was also observed. Leaves biomass reaches a steady state in the intermediate successional period, earlier than total biomass. The increase in the different components of fuel complex (fine materials and dead fuel) determines the increase of fire hazard with the regenerative age of the shrubland. Finally, the BEHAVE fire simulation system has been used to evaluate, in a quantitative way, the fire risk related to fuel dynamics.
Mediterranean shrublands dynamics modelling
Fire management in the Mediterranean area requires of new methodological tools that link the functional system complexity and their applicability. This paper describes the approach contributed by the shrubland module of GOTILWA+, a functional model that simulates the growth of a shrubland cover from basic processes and that tie model outputs to relevant structural variables in fuel management. The model incorporates GOTILWA+ forest model layouts, which are based on ecosystem water and carbon fluxes. The model conceptual framework description is complemented by sensitivity analysis and a calibration exercise. The last phase constitutes a validation exercise using field data from studies in garrigues dominated by Quercus coccifera (kermes oak) in Catalonia and southern France. The model is able to reproduce realistically the successional dynamics of plant biomass according to the model purposes (mechanistic based framework and output applicability) and considering the level of assumed simplifications.
A model application: climatic change and Mediterranean shrublands
Most atmospheric Global Circulation Models GCMs predict a temperature increase and a precipitation decrease in the Mediterranean area during this century, though predictions of future precipitation regimes are uncertain. Mediterranean ecosystems would be seriously affected by these changes at functional, structural and distributional levels. Shrubland ecosystems are significant components of the Mediterranean landscapes. A set of simulation experiments with the GOTILWA+ shrubland module were designed to evaluate ecosystem responses to different GCMs climate change scenarios derived from the last IPCC emission scenarios. Results predict a decrease in soil water availability and an increase in fine fuel growth and standing necromass. These structural changes would affect the future disturbance regime.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

23

Martínez, Garrido Santiago. "Soft law en el derecho administrativo: especial análisis de su impacto en el derecho internacional medioambiental." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. http://hdl.handle.net/10803/670651.

Full text

Abstract:

El treball es divideix en dues parts clarament diferenciades i que corresponen a una primera anàlisi general i global el fenomen de el soft law, i que podem denominar com la part general. I una segona part molt més específica i delimitada que incideix en l'anàlisi detallada de la influència de l'soft law en el dret internacional mediambiental.
El trabajo se divide en dos partes claramente diferenciadas y que corresponden a un primer análisis general y global del fenómeno del soft law, y que podemos denominar como la parte general. Y una segunda parte mucho más específica y delimitada que incide en el análisis detallado de la influencia del soft law en el derecho internacional medio ambiental.
The work is divided into two clearly differentiated parts. The first corresponds to a general and global analysis of the soft law phenomenon. The second, and much more specific. affects and analyses the impact of soft law in international environmental law.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

24

Aziz, Barry Abdoul. "Climate change analysis for guinea conakry with homogenized daily dataset." Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2014. http://hdl.handle.net/10803/285836.

Full text

Abstract:

A aquesta tesi, les dades diàries de temperatures màximes i mínimes i precipitació de 12 estacions meteorològiques guineanes han segut sotmeses a controls de qualitat utilitzant les rutines RClimdex-ExtraQC. Les quals contenen eines per una sèrie temporal única. Els valors identificats com potencialment erronis han segut examinats mitjançant decisió subjectiva, han segut validats, corregits o eliminats. Aquestes dades lliures de qualsevol registre sospitós han segut homogeneïtzades utilitzant l’arxiu de sortida HOMER de dades mensuals. Els índexs escollits d’ETCCDI i ET-CRSCI s’han calculat per a les dades de temperatura i precipitació anuals i estacionals utilitzant ET-CRSCI del paquet RClimPact. A més, les mitjanes anuals de Tx, Tn i precipitació nacional junt amb vuit índexs d’extrem han segut utilitzats per detectar teleconexions entre els índexs climàtics i l’índex SOI. Un anàlisis de tendències no paramètric s’ha dut a terme sobre tres períodes superposats que comencen al 1941, 1961 i 1971 i tots acaben al 2010. Els resultats indiquen diversos patrons espacials coherents amb l’escalfament, significatius identificats tant amb els índexs extrems de Tx com de Tn per a tots els períodes i estacions. Els índexs basats en dades de precipitació diària mostren patrons menys coherents però, en general, existeixen patrons de sequera significatius per a la majoria d’índexs relacionats amb la precipitació diària per als períodes 1941-2010 i 1961-2010, mentre que per al període 1971-2010 l’anàlisi suggereix canvis no significatius cap a condicions més humides. En general, no s’han produït canvis espacialment coherents amb esdeveniments extrems de precipitació per al conjunt de Guinea i període d’estudi, ja que aquests, s’han produït a escala local. Hi ha indicis de que les condicions humides estan relacionades amb la Niña. Les precipitacions durant el període 1971-2010 han segut entre un 13.6 % i un 27.75 % menors que durant el període 1941-1970.
En esta tesis, datos diarios de temperaturas máximas y mínimas y precipitación de 12 estaciones guineanas han sido sometidos a controles de calidad utilizando las rutinas RClimdex-ExtraQC. Estas rutinas contienen herramientas para una serie temporal única. Los valores identificados como potencialmente erróneos han sido examinados y mediante decisión subjetiva, han sido validados, corregidos o eliminados. Estos datos libres de cualquier tipo de registro sospechoso han sido homogeneizados utilizando el archivo de salida HOMER de datos mensuales. Índices elegidos de ETCCDI y ET-CRSCI se han calculado para las temperaturas y precipitaciones anuales y estacionales utilizando ET-CRSCI del paquete R ClimPact. Además, promedios anuales de Tx, Tn y precipitación nacional y ocho índices de extremos han sido usados para detectar teleconexiones entre los índices climáticos y el índice SOI. Un análisis de tendencias no paramétrica se ha realizado sobre tres períodos superpuestos que empiezan en 1941, 1961 y 1971, y terminan todos en 2010. Los resultados indican diversos patrones espaciales coherentes con el calentamiento, significativos, identificados tanto en los índices de extremos de Tx como de Tn para todos los periodos y estaciones. Los índices basados en datos de precipitación diaria mostraron patrones menos coherentes pero, en general, existen patrones de sequía significativos en la mayoría de los índices relacionados con la precipitación diaria para los períodos 1941-2010 i 1961-2010, mientras que para el período 1971-2010 el análisis sugiere cambios no significativos hacia condiciones más húmedas. En general, no se han producido cambios espacialmente coherentes con eventos extremos de precipitación para el conjunto de Guinea y el período de estudio, ya que estos, se han producido a escala local. Hay indicios de que las condiciones más húmedas están asociadas con La Niña. Las precipitaciones durante el periodo 1971-2010 han sido entre un 13.6% y un 27.75% menores que durante el período 1941-1970.
In this thesis, Guinea's 12 weather stations daily minimum and daily maximum temperatures and daily precipitation data have been carefully quality controlled using the RClimdex-ExtraQC routines. These routines contain suitable tools to quality control single time series. The values identified as potentially erroneous have been carefully scrutinized and a subjective decision has been made to validate, correct or set them to missing. The resulted dataset free of any kind of suspicious data record has been homogenized using HOMER monthly output file. Chosen indices from ETCCDI and ET-CRSCI indices have been calculated using ET-CRSCI ClimPact R package. Annual and seasonal temperatures and precipitations indices have also been computed. Additionally, eight nationwide averaged climate extremes indices, the nationwide averaged annual Tx mean and Tn mean and total precipitation indices have been use to detect teleconnection between climate indices and SOI indices. A nonparametric trend analysis is then performed for three overlapping periods, with different starting years 1941, 1961 and 1971 but all ending the same 2010 year. The result suggested that coherent spatial patterns of significant warming changes have emerged from both Tx and Tn related extremes indices for all periods and season. Indices based on daily precipitation data showed more mixed patterns of change but, in general, significant drying patterns have been seen in most of the 1941-2010 and 1961-2010 periods' daily precipitation related indices while over the period 1971-2010 analyses suggested non-significant changes towards wetter conditions. Overall, there have been no spatially coherent changes in extreme rainfall events across Guinea for the study period, but changes in extreme precipitation events have occurred on local scales. There are signs that wetter conditions are associated with the La Niña years. Rainfall during the 1971-2010 is on average some 13.6 % to 27.75 % lower than during the period 1941–1970.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

25

Grau, Satorras Mar. "Adaptation before anthropogenic climate change: a historical perspective on adaptation to droughts in Terrassa (1600-1870s, NE Spain)." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2017. http://hdl.handle.net/10803/405252.

Full text

Abstract:

El canvi climàtic antropogènic és un fenomen relativament recent, però al llarg de la història les societats humanes s’han adaptat a la variabilitat climàtica, als extrems climàtics, i als canvis climàtics graduals. Pensar històricament sobre el canvi climàtic pot contribuir a desenvolupar models més complets que expliquin els principis que governen les relacions dinàmiques entre clima i societat. En aquesta tesi doctoral, exploro dues maneres en què la mirada històrica es pot enllaçar amb la recerca sobre les dimensions humanes del canvi climàtic. En primer lloc, parteixo dels debats i els marcs analítics desenvolupats a partir de la recerca sobre el canvi climàtic actual per tal d’estudiar els processos adaptatius passats. Concretament, classifico les estratègies d’adaptació passades emprant taxonomies desenvolupades per comprendre l’adaptació actual, exploro l’adaptació a múltiples nivells, i torno a visitar el debat sobre les múltiples causes que impulsen l’adaptació (passada i present). En segon lloc, desenvolupo una aproximació històrica que pot ser útil per tal de situar els processos adaptatius actuals en una perspectiva més àmplia. Específicament, aplico una perspectiva a llarg termini que permet visualitzar com i explicar per què les estratègies d’adaptació es manifesten de manera diferent durant llargs períodes de temps. L’anàlisi empíric d’aquesta tesi doctoral es presenta en tres capítols que examinen com una comunitat local, el municipi de Terrassa (NE Espanya), s’adapta als extrems climàtics (i.e., les sequeres recurrents) durant el període comprès entre el segle XVII i finals del segle XIX. El primer capítol empíric té per objectius a) entendre i documentar com les comunitats pre-industrials experimentaven i responien col·lectivament a les sequeres durant llargs períodes de temps, i b) posar en relleu quines amenaces i processos contemporanis no-climàtics condicionaven les respostes adaptatives documentades. Aquest capítol investiga de manera sistemàtica la tipologia, la cronologia, i el context de les respostes a les sequeres desenvolupades a la vila de Terrassa entre 1600 i 1715, mostrant com aquesta comunitat de l’Època Moderna va adoptar una mescla de respostes simbòliques, institucionals, i en infraestructures per tal de fer front a les sequeres recurrents. Les respostes documentades van canviar al llarg del temps, reduint-se de manera significativa a partir del primer terç del segle XVII. En aquest article, explico aquesta tendència discutint com el deute públic creixent i les guerres successives van poder limitar la gamma d’opcions de resposta disponibles. El segon capítol empíric té per objectiu entendre l’adaptació multi-nivell als extrems climàtics en societats pre-industrials. Per tal d’assolir aquest objectiu, faig ús de material arxivístic per reconstruir i classificar el conjunt d’estratègies per fer front a les sequeres recurrents desenvolupades a nivell de comunitat i a nivell domèstic durant l’Època Moderna. Els resultats mostren com les famílies pageses van desenvolupar una gamma més àmplia d’estratègies que no pas les comunitats, tot i que moltes estratègies dels dos nivells se sobreposaven. Aquests resultats suggereixen que l’anàlisi multi-nivell és crucial per tal d’entendre la diversitat d’estratègies d’adaptació desenvolupades en societats pre-industrials. El capítol també discuteix quins són els límits metodològics alhora d’utilitzar fonts arxivístiques per tal de comprendre l’adaptació humana al clima durant el passat. El darrer capítol empíric tracta sobre les implicacions de les transformacions socio-ambientals associades amb la transició de l’Època Moderna a la industrialització sobre l’adaptació al clima. En concret, el capítol documenta com l’adaptació a les sequeres va canviar a l’àrea d’estudi durant el període comprès entre 1600 i 1870s, quan la vila de Terrassa es va convertir en una ciutat industrial. Per tal de contextualitzar i historitzar els canvis documentats, discuteixo com els canvis a llarg termini en els règims de governança de l’aigua a Catalunya i altres agents de governança diferents de l’Ajuntament van poder condicionar les adaptacions locals a la sequera.
Although anthropogenic climate change is a relatively recent phenomenon, throughout history human societies have adapted to climate variability, climatic extremes, and gradual climate changes. Thinking historically about climate change can contribute to develop more comprehensive models that explain general principles governing the dynamic relations between society and climate. In this dissertation, I explore two ways in which historical accounts could engage with research on the human dimensions of climate change. First, I draw on debates and analytical frameworks from current climate change research to study past adaptation processes. Particularly, I classify past adaptation strategies using taxonomies developed to understand current adaptation, explore adaptation at multiple levels, and revisit the debate about the multiple causes that drive (past and present) adaptation. Second, I develop a historical approach that can be useful to situate current adaptation processes into a broader perspective. Particularly, I apply a long-term perspective to visualize how and explain why diverse adaptation strategies distinctly manifest over long periods of time. The empirical analysis is presented in three chapters that examine how a local community, the municipality of Terrassa (NE Spain), adapted to climatic extremes (i.e., recurrent droughts) during the period between the seventeenth and late nineteenth centuries. The first empirical chapter aims a) to understand and document how preindustrial communities experienced and collectively responded to droughts over long periods of time and b) to uncover non-climatic contemporary threats and processes that helped shape adaptive responses. The chapter systematically investigates the typology, timing, and context of drought responses in the village of Terrassa between 1600 and 1715 showing that this early modern community adopted a mixture of symbolic, institutional, and infrastructural responses to cope with recurrent droughts. Responses documented changed over time, significantly decreasing since the first third of the sixteenth century. I explain this pattern discussing how mounting public debt and successive wars could have limited the range of available response options. The second empirical chapter aims to understand multi-level adaptation to climatic extremes in preindustrial societies. To do so, I use archival material to reconstruct and classify the set of strategies to cope with recurrent droughts used at the community and the household levels during the early modern period. Results show that peasant families developed a wider range of strategies than communities, although many strategies from both levels overlapped. The findings suggest that multilevel analysis is critical to understand the diversity of adaptation strategies developed in preindustrial societies. The chapter also discusses the methodological caveats that remain when using archival sources to understand past human adaptation to climate. The last empirical chapter addresses the implications for climate adaptation of the socio-environmental transformations associated with the transition from the early modern period to industrialization. Specifically, the chapter documents how adaptation to droughts changed in the study area during the period between 1600 and 1870s, when the village of Terrassa turned into an industrial city. To contextualize and historicize the changes documented, I discuss how long-term changes in water governance regimes in Catalonia and governance actors beyond the local council could have conditioned local adaptation to drought.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

26

Domènech, Ferrés Marta. "Cartografia de les congestes i ecologia de les comunitats vegetals de les congesteres d'Andorra (Pirineus)." Doctoral thesis, Universitat de Lleida, 2012. http://hdl.handle.net/10803/117075.

Full text

Abstract:

El canvi climàtic està afectant a la reducció de la coberta de neu, al retrocés de glaciars i a la desaparició de congestes en zones de muntanya. En aquest sentit, la congestera és un dels hàbitats més amenaçats als Pirineus. En aquesta Tesi Doctoral s’ha realitzat la primera cartografia de congestes d’Andorra (Pirineus) estudiant-ne les variables físiques que afecten a la seva formació i conservació i se n'ha obtingut un mapa que permetrà avaluar la dinàmica futura de les mateixes. El període climàtic d’acumulació de la neu (gener-abril) ha resultat ser determinant en el nombre i extensió de les congestes, quan aquest és fred i humit. Per tant un augment de temperatura o una disminució de la precipitació, en els mesos d’acumulació de neu, suposarien una disminució important en l’extensió i el nombre de congestes. Aquesta cartografia, que ha permès inventariar fins a 2.520 congestes, ha assentat les bases per estudiar la vegetació de les congesteres (composició, diversitat, fenologia i trets funcionals) a fi de relacionar-la amb les variables ambientals i poder preveure les principals conseqüències del canvi climàtic. En l’estudi de la vegetació, s’han inventariat fins a 85 plantes vasculars, 31 de les quals són típiques de la vegetació de pastures d’alta muntanya, i 21 són típiques de les congesteres (classe Salicetea herbaceae). S’han identificat fins 16 briòfits, 2 dels quals han estat descoberts per primera vegada al Pirineu andorrà. S’ha demostrat, que les espècies vegetals considerades típiques de congesta no viuen ni a les congesteres més innivades ni tampoc a les de més altitud. Això pot permetre, en el cas de desaparèixer progressivament les congestes de menys altitud per un hipotètic canvi climàtic -les situades per sota dels 2540 m-, que les plantes típiques de congestera puguin disposar d'altres congesteres a més altitud per poder-les colonitzar. La colonització, però, dependrà de la quantitat d’hàbitat disponible (sobretot de la presència de matèria orgànica en el sòl) i de les relacions inter-específiques. L’estudi fenològic ha demostrat que determinades espècies adapten la seva fenologia als factors físics locals (com la data de la fosa de la neu o la temperatura acumulada), a fi de permetre maximitzar les probabilitats d’èxit reproductiu. Contràriament, atres espècies no han mostrat cap tipus d’adaptació fenològica. Finalment s’ha avaluat la diversitat funcional a fi de conèixer l’estabilitat de l’hàbitat de congestera i la seva resposta als canvis ambientals (com per ex. respostes en la productivitat o en la resiliència després de canvis sobtats o pertorbacions). Les espècies que dominen en les congesteres situades a menys altitud, amb presència de sòls orgànics i amb menys durada de la coberta de neu, i que d'altra banda són típiques de les pastures d’alta muntanya, s’han trobat relacionades amb valors alts de divergència funcional i amb valors elevats de biomassa aèria. Això s’explicaria per la existència de competència entre espècies. En canvi les espècies de la classe Salicetea herbaceae (considerades com típiques de congesta) s’ha trobat relacionades amb valors alts d’uniformitat funcional, fet que és atribuïble a les condcions físiques més rigoroses (congesteres de més altitud, amb més sòl orgànic i més durada de la coberta de neu) i amb poca competència entre espècies. També s’han mesurat i estudiat els trets biològics funcionals de les espècies més freqüents a fi de caracteritzar la vegetació. L’estudi de la relació entre els trets funcionals i els factors físics a petita escala (ex. data de la fosa de la neu) ha permès avaluar la plasticitat intraespecífica i demostrar que algunes de les espècies més comunes responen significativament als canvis ambientals, en augmentar el nombre d’inflorescències en els indrets de més durada de la coberta de neu.
El cambio climático está afectando a la reducción de la cubierta de nieve, al retroceso de los glaciares y a la desaparición de los neveros en zonas de montaña. En esta Tesis Doctoral se ha realizado la primera cartografía de neveros de Andorra (Pirineos) estudiando las variables físicas que más afectan a su formación y conservación, habiéndose obtenido un mapa que permitirá evaluar la dinámica futura de los mismos. El periodo climático de acumulación de la nieve (enero-abril) se ha identificado como determinante en el número y extensión de los neveros, cuando éste es frío y húmedo. Por lo tanto un aumento de la temperatura o una disminución de la precipitación, en los meses de enero a abril, supondrían una mengua importante en el número y extensión de los neveros. Esta cartografía, que ha permitido incluir hasta 2.540 neveros, debe asentar las bases para el estudio de su vegetación (composición, diversidad biológica, fenología y características funcionales) con el objetivo de relacionarla con los factores ambientales y poder predecir las principales consecuencias del cambio climático. El estudio de la vegetación ha permitido catalogar hasta 85 especies de plantas vasculares, 31 de las cuales son típicas de la vegetación de pastos de alta montaña, y 21 son consideradas típicas de la vegetación de neveros (clase Salicetea herbaceae). Se han identificado 16 briófitos, 2 de los cuales constituyen la primera referencia en el Pirineo andorrano. También se ha evidenciado que las especies consideradas típicas de los neveros no viven en aquellos situados a más altitud ni tampoco en los más innivados. Esta circunstancia permite hipotizar que si progresivamente desaparecen los neveros por un hipotético cambio climático las plantas de los situados a menor altitud dispondrán todavía de terreno a mayor altitud para colonizarlos. Naturalmente, esa colonización dependerá en gran medida de la cantidad de hábitat disponible (sobre todo por la presencia de suelos orgánicos) y de las relaciones sujetas entre las especies. El estudio fenológico indica que algunas de las especies más comunes adaptan su fenología a las variables físicas locales (como fecha de fusión de la nieve o temperatura acumulada), permitiendo maximizar las probabilidades de éxito reproductor. Otras especies no han demostrado ninguna adaptación fenológica. Finalmente se ha evaluado la diversidad funcional para conocer el nivel de estabilidad del hábitat de nevero y su respuesta a los cambios ambientales (como respuestas en la productividad o en la resiliencia después de los cambios o perturbaciones). Las especies identificadas en los neveros, y que son las consideradas típicas de los pastos de alta montaña, se han visto relacionadas con valores elevados de divergencia funcional y con valores altos de biomasa aérea, hecho que se explicaría por la competencia entre especies en los neveros que presentan menos altitud, mas temperatura, presencia de suelos orgánicos y menor duración de la cubierta de nieve. En cambio las especies de la clase Salicetea herbacea, se han visto relacionadas con altos valores de uniformidad funcional, hecho atribuible a las condiciones físicas más severas y a la baja competencia entre especies. También se han medido y estudiado las características funcionales de las especies mas comunes para caracterizar la vegetación. Finalmente el estudio de la relación entre las características funcionales y los factores físicos locales (como la fecha de la fusión de la nieve) han permitido detectar plasticidad intraespecífica de algunas especies, demostrando que responden significativamente a los cambios ambientales, aumentando el número de inflorescencias en los lugares de mayor duración de la cubierta de nieve.
Climate change is contributing to a reduction in snow cover, the rate at which glaciers are receding, and the disappearance of snowbeds in mountains. In this Doctoral Thesis, the snowbeds of Andorra (Pyrenees) were mapped for the first time, which was used to identify the physical factors that have had the greatest affect on the formation and persistance of the snowbeds. That information was used to produce a map that will facilitate assessments of the dynamics of snowbeds in the future. The climatic conditions of the period of snow accumulation (January-April) has a significant effect on the number and extent of snowbeds in the Andorran Pyrenees, but only when the period was cold and wet. An increase in temperature or a reduction in rainfall between January and April, reduces the number and extent of snowbeds. The map, which identified 2.540 snowbeds, has provided a basis from which to study the composition, diversity, phenology, and functional traits of the vegetation in the snowbeds and the influences of environmental factors, and for predicting the most important effects of climate change. In the study, 85 species of vascular plants were documented, 31 of which are typical of mountain pastures and 21 are typical of the vegetation of snowbeds (Class Salicetea herbaceae). In addition, the study identified 16 bryophytes, two of which were documented for the first time in the Andorran Pyrenees. The plant species typical of snowbeds were not present in the snowbeds at the highest elevations or in those that had the longest snow cover; however, if the snowbeds at the lowest elevations disappear progressively, there will be snowbeds at higher elevations that the typical snowbed species can colonize. Colonization will depend largely on the amount of habitat available (especially, the availability of organic soils) and the nature of the relationships between species that become established. Some of the most common species have adapted their phenologies to local physical conditions (such as date of snowmelt and accumulated temperature), which favors their reproductive success. Other species did not exhibit any phenological adaptations. To assess the stability of the snowbeds and the responses to environmental changes (such as changes in productivity or resilience following changes or disturbances), the functional diversity of the snowbeds was evaluated. The species identified in the snowbeds, which are typical of high mountain pastures, were associated with high functional divergence and high biomass, which probably was the result of the competition between species in the snowbeds at low elevations, those exposed to high temperatures that have organic soils, and a relatively short period of snow cover. In contrast, the species of the Salicetea herbaceae class were associated with a high degree of functional uniformity, which suggest severe physical conditions and low competition between species. To characterize the vegetation of the snowbeds, the functional traits of the most common species were assessed. To evaluate intraspecific plasticity, the relationships between the functional and local physical factors (such as date of snowmelt) were evaluated, which demonstrated that the most common species responded significantly to changes in the environment by increasing the number of inflorescences at the sites where snow cover persisted the longest.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

27

Vergara, Díaz Omar. "High-throughput field phenotyping in cereals and implications in plant ecophysiology." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2019. http://hdl.handle.net/10803/668314.

Full text

Abstract:

Global climate change effects on agroecosystems together with increasing world population is already threatening food security and endangering ecosystem stability. Meet global food demand with crops production under climate change scenario is the core challenge in plant research nowadays. Thus, there is an urgent need to better understand the underpinning mechanisms of plant acclimation to stress conditions contributing to obtain resilient crops. Also, it is essential to develop new methods in plant research that permit to better characterize non-destructively plant traits of interest. In this sense, the advance in plant phenotyping research by high throughput systems is key to overcome these challenges, while its verification in the field may clear doubts on its feasibility. To this aim, this thesis focused on wheat and secondarily on maize as study species as they make up the major staple crops worldwide. A large panoply of phenotyping methods was employed in these works, ranging from RGB and hyperspectral sensing to metabolomic characterization, besides of other more conventional traits. All research was performed with trials grown in the field and diverse stressor conditions representative of major constrains for plant growth and production were studied: water stress, nitrogen deficiency and disease stress. Our results demonstrated the great potential of leave-to-canopy color traits captured by RGB sensors for in-field phenotyping, as they were accurate and robust indicators of grain yield in wheat and maize under disease and nitrogen deficiency conditions and of leaf nitrogen concentration in maize. On the other hand, the characterization of the metabolome of wheat tissues contributed to elucidate the metabolic mechanisms triggered by water stress and their relationship with high yielding performance, providing some potential biomarkers for higher yields and stress adaptation. Spectroscopic studies in wheat highlighted that leaf dorsoventrality may affect more than water stress on the reflected spectrum and consequently the performance of the multispectral/hyperspectral approaches to assess yield or any other relevant phenotypic trait. Anatomy, pigments and water changes were responsible of reflectance differences and the existence of leaf-side-specific responses were discussed. Finally, the use of spectroscopy for the estimation of the metabolite profiles of wheat organs showed promising for many metabolites which could pave the way for a new generation phenotyping. We concluded that future phenotyping may benefit from these findings in both the low-cost and straightforward methods and the more complex and frontier technologies.
Els efectes del canvi climàtic sobre els agro-ecosistemes i l’increment de la població mundial posa en risc la seguretat alimentària i l’estabilitat dels ecosistemes. Actualment, satisfer les demandes de producció d’aliments sota l’escenari del canvi climàtic és el repte central a la Biologia Vegetal. Per això, és indispensable entendre els mecanismes subjacents de l’aclimatació a l’estrès que permeten obtenir cultius resilients. També és precís desenvolupar nou mètodes de recerca que permetin caracteritzar de manera no destructiva els trets d’interès. L’avenç del fenotipat vegetal amb sistemes d’alt rendiment és clau per abordar aquests reptes. La present tesi s’enfoca en el blat i secundàriament en el panís com a espècies d’estudi ja que constitueixen els cultius bàsics arreu del món. Un ampli ventall de mètodes de fenotipat s’han utilitzat, des sensors RGB a híper-espectrals fins a la caracterització metabolòmica. La recerca s’ha dut a terme en assajos de camp i s’han avaluat diversos tipus d’estrès representatius de les majors limitacions pel creixement i producció vegetal: estrès hídric i biòtic i deficiència de nitrogen. Els resultats demostraren el gran potencial dels trets del color RGB (des de la planta a la capçada) pel fenotipat de camp, ja que foren indicadors precisos del rendiment a blat i panís sota condicions de malaltia i deficiència de nitrogen i de la concentració de nitrogen foliar a panís. La caracterització metabolòmica de teixits de blat contribuí a esbrinar els processos metabòlics endegats per l’estrès hídric i la seva relació amb comportament genotípic, proporcionant bio-marcadors potencials per rendiments més alts i l’adaptació a l’estrès. Estudis espectroscòpics en blat van demostrar que la dorsoventralitat pot afectar més que l’estrès hídric sobre l’espectre de reflectància i consegüentment sobre el comportament de les aproximacions multi/híper-espectrals per avaluar el rendiment i d’altres trets fenotípics com anatòmics i contingut de pigments. Finalment, l’ús de l’espectroscòpia per l’estimació del contingut metabòlic als teixits de blat resulta prometedor per molts metabòlits, la qual cosa obre les portes per a un fenotipat de nova generació. El fenotipat pot beneficiar-se d’aquestes troballes, tant en els mètodes de baix cost com de les tecnologies més sofisticades i d’avantguarda.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

28

Cortés, Simó Maria. "Flood damage assessment in two western Mediterranean regions. Present conditions and future scenarios." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2020. http://hdl.handle.net/10803/668768.

Full text

Abstract:

Flooding is one of the main natural hazard in the world causing huge economic and human impacts. Assessing the flood damage in the Mediterranean region is of great importance, mainly due to its pronounced sensitivity to climate change. A large number of floods affecting the western Mediterranean region of study are surface water floods that can cause catastrophic damage. These floods are caused by intense precipitation events, thus, in order to understand properly these type of events, the analysis of the relationship between precipitation and flood damage is crucial. The overall objective of this thesis is to analyse flood damages in two Mediterranean regions, namely Catalonia and the Valencian Community, frequently affected by intense precipitation events, as well as to estimate their changes when future climate change projections and different socioeconomic scenarios are considered. To do this, the relationship between heavy precipitation and flood damage estimates from insurance datasets, provided by the Spanish Insurance Compensation Consortium (Consorcio de Compensación de Seguros, CCS), have been analysed. Other than for the above mentioned two areas of study, this analysis was performed for the Metropolitan Area of Barcelona (MAB), a highly vulnerable urban area. The study period covers 1996-2015. Several regression models have been tested in order to gauge the probability of large damaging events occurring given a certain precipitation amount and taking into account other variables related to the exposure of the territory. Results have shown that generalized linear mixed models are the most appropriate tool for studying the relationship between precipitation and flood damage. The probability of a damaging flood event increases with precipitation and population of the basin. Moreover, 30-min precipitation data proved to be a better predictor of the probability of large damages than daily precipitation, however, this type of information is not always available. On the other hand, we have analysed the projected changes in precipitation extremes in the Iberian Peninsula considering the Representative Concentration Pathway (RCP) 8.5 scenario and an ensemble of seven EURO-CORDEX simulations spanning the period 1976-2100. In order to do this, different climate indices were calculated to estimate the changes in precipitation assuming global warming scenarios of 1.5, 2 and 3 °C above preindustrial levels. Results show a general decrease of the total annual precipitation and an increase in the length of dry spell in most of the Peninsula. This increase accentuates with higher levels of global warming and during summer months. In terms of heavy precipitation, we have found increases with global warming in the maximum 1-day and consecutive 5-day precipitation indices as well as in the number of days with precipitation exceeding 40 mm, especially during the months of autumn and winter and in the north and north-east of the Iberian Peninsula. Finally, changes in the probability of occurrence of damaging flood events have been assessed for both regions when considering a global warming of 1.5, 2 and 3 °C and taking into account different climate projections and socioeconomic scenarios. To do this, the previously developed statistical climate model that links precipitation, population and flood damage estimates, has been used to assess future climate conditions. The daily precipitation data from the seven climate models used previously and population projections based on five different socioeconomic scenarios (Shared Socioeconomic Pathways, SSPs) were incorporated into the model. Results have shown a general increase in the probability of a damaging event for most of the cases and in both regions of study, being higher in the case of Catalonia. This change is usually larger when greater warming is considered and for higher percentiles of damage. Moreover, the increase in probability is larger when both climate and population changes are included. Our findings highlight that, when it comes to flood damage analysis, it is crucial not only to account for climate change but also consider socioeconomic conditions. Furthermore, results show that limiting global warming is a must in order to minimise the consequences of flood events in the study area.
Les inundacions són un dels principals desastres naturals al món degut als grans impactes econòmics i humans que causen. La majoria d'inundacions que afecten l'oest del Mediterrani són inundacions d'aigua superficial, les quals estan causades per episodis de precipitació intensa. L'objectiu general d'aquesta tesis és analitzar els danys per inundacions que es produeixen a dues regions Mediterrànies: Catalunya i la Comunitat Valenciana, les quals es veuen freqüentment afectades per episodis de precipitació intensa, així com estimar els canvis en aquests danys tenint en compte tant les projeccions futures de canvi climàtic com diferents escenaris socioeconòmics. En primer lloc, s'ha analitzat la relació entre la precipitació intensa i els danys per inundacions estimats a partir de dades d'asseguradores. Els resultats han demostrat que els models lineals mixtes generalitzats són la metodologia més apropiada per estudiar la relació entre la precipitació i els danys causats per les inundacions. La probabilitat de que tingui lloc un episodi d'inundacions amb grans danys augmenta amb la precipitació i la població de la conca. Per una altra banda, s'han analitzat els canvis en la precipitació a la península Ibèrica quan s'assumeix un escalfament global de 1,5, 2 i 3 °C per sobre dels nivells preindustrials. Els resultats mostren una disminució general de la precipitació total anual i un augment de la precipitació extrema principalment durant els mesos de tardor i hivern i al nord i nord-est de la península Ibèrica. Finalment, s'han avaluat els canvis en la probabilitat que es produeixin episodis d'inundacions amb grans danys a les dues regions d'estudi quan es considera un escalfament global d'1,5, 2 i 3 °C i es tenen en compte diferents projeccions climàtiques i escenaris socioeconòmics. Els resultats mostren que hi ha un augment general d’aquesta probabilitat per ambdues regions d'estudi, sent més accentuada en el cas de Catalunya. Aquest canvi és major quan es considera un nivell d'escalfament superior i per percentils de danys més alts. A més a més, s’accentua quan es tenen en compte tant els canvis en la precipitació com en la població. Els nostres resultats ressalten que, quan es tracta d'analitzar els danys de les inundacions, és molt important tenir en compte tant el canvi climàtic com també les condicions socioeconòmiques. A més a més, els resultats mostren que limitar l'escalfament global esdevé una necessitat per minimitzar les conseqüències dels episodis d'inundacions a la zona d'estudi.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

29

Nadal, Sala Daniel. "Living on the edge: modeling climate change impacts on sub-humid forests growing in semi-arid environments = Vivint al límit: modelant els impactes del canvi climàtic sobre els boscos semi-humits creixent en entorns semi-àrids." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2019. http://hdl.handle.net/10803/668301.

Full text

Abstract:

Semi-arid environments are zones where annual precipitation is less than a half of annual potential evapotranspiration, yet water availability is high enough to allow tree growth. Climate change is expected to have a major impact on forests growing at those regions. Rising atmospheric [CO2] (Ca) is expected to increase forest productivity. However, this fertilizing effect may be partially offset by an increase in water stress, either by reductions in water availability or by increases in atmospheric evaporative demand. Additionally, species-specific responses to climate change may further promote invasive tree species expansion. GOTILWA+ process-based model was used to project the performance of sub-humid forests growing in semi-arid conditions under climate change. However, a carpenter is just as good as the least sharpened of his tools. So, firstly it was developed and tested the RheaG Weather Generator Algorithm, a first-order Markov transition matrix-based WGA, in order to assure the ability to generate statistically robust meteorological time-series. Then, Bayesian inverse modeling was applied in order to calibrate GOTILWA+ model from “in situ” observations from two different forest stands, both occupied by water-demanding tree species growing surrounded by semi-arid conditions. Firstly, combined effects of increased vapor pressure deficit (D), increased Ca and decreased water availability in an S.W. Australian Eucalyptus salinga Sm. plantation were evaluated. Increasing Ca up to 700 ppm alone was projected to increase E. saligna productivity up to a 33%, and forest carbon stock up to a ~60%. However, combined reductions in water availability and D increases offset part of this fertilizing effect, down to 13% and 35%, respectively. Furthermore, limitations on forest productivity due to D increases were projected to occur in a magnitude similar than productivity reductions due to reduced soil water availability. Afterwards, in a N.E. Iberian Mediterranean riparian forest where black locust (Robinia pseudoacacia L.) is outcompeting three autochthonous deciduous tree species, sap flow observations were used to calibrate GOTILWA+ model for black locust and European Ash tree (Fraxinus excelsior L.). Field observations suggested that black locust success was explained by its facultative phreatophytic behavior, as well as an increased water use efficiency in stem growth, when compared with co-occurring autochthonous tree species. GOTILWA+ projections, including regionalized climate change scenarios, suggested that under global warming black locust productivity and growth would be further enhanced than its native counterpart, the European ash. The reasons are an increase on daily productivity as Ca increases, and an enlargement of its vegetative period as temperature rises. As conclusions, the invasive black locust growth performance is expected to be favored by global warming in Mediterranean riparian forests. On the other hand, E. saligna responses to climate change will strongly depend on the balance between the beneficial effects of increasing Ca and physiological limitations due to water stress increase. At stand level, results highlight the importance of accounting for the water available for the trees at the whole soil column, and not only at the superficial soil layers, a challenging issue that is often not resolved in simulation models. Moreover, results also highlight that properly accounting for vapor pressure deficit changes is of a major importance when projecting forest responses to climate change, as it will strongly determine stand changes in productivity and water use efficiency. This thesis also highlights the importance of training simulation models from field observations, not only to describe ecophysiological processes, but also to obtain the most likely set of parameters providing "in situ" observations.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

30

Zhang, Chao. "The photochemical reflectance index (PRI) as an indicator of changes in photosynthetic dynamics and gross primary productivity in response to climate change." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2017. http://hdl.handle.net/10803/457747.

Full text

Abstract:

Quantificar les dinàmiques fotosintètiques des de diferents escales espacio-temporals és molt important en la recerca de l’absorció de carboni, particularment en les condicions actuals de canvi climàtic. L’índex de reflectància fotoquímica (PRI) ha demostrat ser útil per estimar de forma remota el funcionament la vegetació i constitueix un mètode prometedor per estimar la productivitat primària bruta (GPP) a escala global. Als últims anys, diversos treballs han presentat possibles millores en la comprensió i formulació del PRI per tal de millorar la seva aplicabilitat a escales espacials i temporals més grans. El principal objectiu d’aquesta tesi va ser clarificar els mecanismes que causen la variabilitat del PRI i avaluar l’aplicabilitat de PRI per detectar les dinàmiques fotosintètiques i l’absorció de carboni sota diferents condicions d’estrès i a diferents escales espacio-temporals. En aquesta tesi es van plantejar tres objectius al llarg de sis capítols. El primer objectiu va ser resumir els principals factors que afecten la variació del PRI segons les publicacions més recents, també la relació entre PRI i RUE (eficiència en l’ús de la radiació)/GPP i altres variables al llarg de les escales diària i estacional i a nivell foliar de coberta i d’ecosistema, i també les millores en la implementació del PRI. El segon objectiu va ser avaluar la capacitat del PRI per seguir les dinàmiques de l‘activitat fotosintètica estacional d’espècies perennifòlies i sota estressos hídrics i de temperatura. L’objectiu final va ser avaluar si el PRI obtingut amb MODIS (MODerate resolution Imaging Spectroradiometer) pot ser utilitzat per detectar els efectes de les sequeres severes en la GPP i l’emissió d’isoprè a nivell d’ecosistema. La principal conclusió d’aquesta tesi en el primer capítol va ser que el PRI és un bon estimador de la RUE i el GPP a diferents escales espacials i temporals i que a escala temporal curta està controlat principalment pels canvis facultatius en els pigments del cicle de les xantofil·les, mentre que a escala temporal llarga ho està pels canvis constitutius en el contingut de clorofil·les i carotenoides. Una altra conclusió és que es pot millorar la estimació de la RUE i el GPP corregint el PRI per disminuir els efectes dels factors físics i fisiològics que l’afecten, i també combinant PRI amb índexs de fluorescència induïda pel sol (SIF) o índexs convencionals de biomassa verda. El segon capítol mostra com l’espectre de fluorescència a nivell de fulla te un potencial similar a totes les longituds d’ona (de 670 a 800 nm) per seguir les dinàmiques estacional de la fotosíntesi durant el període de recuperació a la primavera en fules de pi roig, i que PRI i WI (índex d’aigua) també van ser bons indicadors de la recuperació de la fotosíntesi. El tercer capítol demostra que ambdós, el PRI i un índex de fluorescència basat en reflectància (R690/R630), no nomes van ser sensibles a un estrès hídric progressiu sinó que també van ser sensibles a la recuperació de la fotosíntesi en fulles d’una espècie perennifòlia mediterrània. El capítol quatre mostra que PRI i ΔPRI (PRI al matí menys PRI al migdia) van poder seguir l’estacionalitat i la depressió del migdia de la fotosíntesi en un matollar mediterrani en resposta a la sequera i escalfament experimentals. Al capítol cinquè la conclusió va ser que el PRI calculat amb MODIS normalitzat per la llum absorbida (APAR) (sPRIn) va detectar els efectes dels esdeveniments de sequera en la GPP de boscos mediterranis, però no en ecosistemes de prats. En el capítol final vaig concloure que el PRI és un índex prometedor per estimar les emissions d’isoprè, especialment quan es complementa amb informació sobre els potencials d’emissió.
Quantifying photosynthetic dynamics from different spatiotemporal scales is highly important for carbon uptake research, particularly under ongoing climate changes. The photochemical reflectance index (PRI) has shown to be useful to remotely asses the physiological functioning of vegetation and it constitutes a promising method to estimate gross primary productivity (GPP) at global scale. In the last years, several works have presented possible improvements on PRI understanding and formulation to improve its applicability at larger temporal and spatial scales. The main objective of this dissertation was to clarify the mechanisms that elicit the variability in PRI and to evaluate the applicability of PRI in detecting photosynthetic dynamics and carbon uptake under various stress conditions at different spatiotemporal scales. Three special objectives were addressed in six chapters in this thesis. The first objective was to summarize the main factors that affect PRI variation according the most recent publications, also the relationships between PRI and RUE/GPP and other ecophysiological variables across diurnal and seasonal scales at foliar, canopy and ecosystemic levels, as well as the improvements in PRI implementation. The second objective was to evaluate the capacity of PRI in monitoring the dynamics of photosynthetic activity of evergreen species seasonally or under water or temperature stresses. The last objective was to assess whether the PRI retrieved from MODerate resolution Imaging Spectroradiometer (MODIS) can be utilized to detect the effects of extreme drought on GPP and isoprenoid emissions at ecosystem scale. The main conclusion of this thesis in the first chapter was that PRI is a good proxy of RUE and GPP at different spatial and temporal scales and was mainly constrained by facultative changes of xanthophyll-cycle pigments at short-term scales and by constitutive changes of chlorophyll and carotenoid pool sizes at long-term scales. Correcting PRI to decrease the effects of physical or physiological factors or combining PRI with solar-induced fluorescence (SIF) and conventional greenness biomass indices could greatly improve remote estimation of RUE and GPP. The second chapter showed that leaf-level fluorescence spectra from all wavelengths (670 to 800 nm) have similar potential to track the dynamics of photosynthetic seasonality during spring recovery period in Scots pine needles and that PRI and WI also acted as good indicators to track the recovery of photosynthesis. The third chapter demonstrated that both PRI and reflectance-ratio based fluorescence (R690/R630) were not only sensitive to progressively enhanced drought stress but also sensitive enough to the recovery of photosynthesis for Mediterranean evergreen leaves. The fourth chapter illustrated that PRI and ΔPRI (morning PRI subtracted from midday PRI) were able to monitor the seasonality and the midday depression of photosynthesis of Mediterranean evergreen shrub in response to experimental warming and drought. In the fifth chapter the conclusion was that the MODIS PRI normalized by absorbed light (APAR) (sPRIn) detected the effects of drought events on GPP for Mediterranean forest but not for grassland ecosystem. In the final chapter we concluded that PRI is a promising index to estimate isoprene emissions, especially when it is complemented by information on potential emission.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

31

Liu, Daijun. "Climate change impacts on the mediterranean forest and shrubland, their ecophysiology, demography and community composition." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2017. http://hdl.handle.net/10803/459256.

Full text

Abstract:

Les alteracions antropogèniques han provocat ràpids canvis climàtics amb un gran impacte sobre els ecosistemes mediterranis, provocant canvis en els processos fisiològics vegetals (per exemple la fotosíntesi), població demogràfica (p. ex. creixement dels troncs, mortalitat, i reclutament de plàntules) i estructura i composició comunitària (per exemple pèrdua d'espècies i canvis de distribució). No obstant això, fins ara, els mètodes eficaços per avaluar amb precisió aquests canvis en resposta al canvi climàtic futur no estan ben establerts. En el present treball, es mostren els resultats de treballs realitzats en experiments de manipulació del clima a llarg terme (≥15 anys) a un alzinar i a un matollar mediterrani per estudiar els canvis en l'ecofisiologia vegetal, la demografia poblacional i l'estructura comunitària. Hem trobat que al bosc mediterrani, la sequera experimental a llarg terme ha provocat una disminució de les taxes fotosintètiques en les espècies dominants: Q. ilex i P. latifolia, però aquesta segona ha resultat ser molt resistent a la sequera, per la qual cosa podria obtenir un avantatge competitiu respecte a Q. ilex en el futur. A més, la sequera experimental a llarg terme ha fet disminuir significativament l'increment de la biomassa i l'augment de la mortalitat de troncs, i aquestes respostes també han estat estretament relacionades amb les sequeres naturals. No obstant això, Q. ilex va resultar més vulnerable a la sequera que P. latifolia. A més, s’ha produït un efecte esmorteïdor d'aquests canvis en la productivitat primària neta (ANPP) durant la sequera experimental a llarg terme. La sequera experimental també ha fet augmentar les taxes anuals de mortalitat i la disminució del creixement dels troncs a nivell de comunitat en parcel·les dominades per arbres alts ((H-) i arbres baixos (L-) durant el període d'estudi. Els canvis en la mortalitat dels troncs, el reclutament, el creixement i la densitat de troncs han indicat que Q. ilex és més sensible a la sequera que P. latifolia. La sequera experimental a llarg terme combinada amb sequeres naturals ha accelerat les disminucions en percentatge d'abundància i àrea basal de Q. ilex, però ha promogut aquests increments per a P. latifolia en parcel·les amb arbres baixos (L-), indicant un canvi de vegetació sota condicions més seques. En el matollar mediterrani, l'escalfament experimental a llarg terme ha tingut un efecte moderat sobre la taxa fotosintètica, i un efecte més fort sobre el potencial hídric i la conductància estomàtica en E. multiflora, mentre que el tractament de sequera ha exercit una forta influència en totes aquestes variables, especialment durant l'estiu. No obstant això, E. multiflora també ha millorat l'aclimatació a les condicions més seques i més càlides mitjançant ajustos en la conductància estomàtica i l'eficiència en l'ús de l'aigua. Hem constatat que l'escalfament i la sequera han comportat una disminució en l'abundància d'espècies associada a les seves distribucions. L'escalfament experimental a llarg terme ha causat una disminució progressiva de l'abundància d’espècies distribuïdes en regions més fresques. Tanmateix, la disminució de la precipitació ha provocat descensos bruscos en les espècies distribuïdes en regions més humides, seguit d'un augment tardà de les espècies distribuïdes en regions més seques. Per altra banda, hem observat disminucions en la riquesa d’espècies en els tractaments d’escalfament i sequera, i s’han trobat disminucions més fortes en la diversitat i uniformitat de la comunitat en el tractament de la sequera. Les respostes en l'estructura de la comunitat i els canvis en la composició han estat fortament relacionades amb les sequeres naturals. Així doncs, els nostres resultats suggereixen que el ràpid escalfament i la sequera han comportat profundes influències sobre els processos fisiològics vegetals, la demografia poblacional i la composició de la comunitat, també s'hauria de prestar més atenció a aquests canvis a escala regional i global.
Anthropogenic disturbances induced rapid global warming and precipitation changes with a great impact in Mediterranean ecosystems, leading to changes in plant physiological processes (e.g. photosynthesis), population demographic (e.g. stem growth, mortality and seedling recruitment) and community structure and composition (e.g. species loss, dominance shifts). However, to date, the effective method to accurately assess these changes in response to future climate change are not well-established. Here, we conducted long-term (≥15 years) climate manipulation experiments in the Mediterranean holm-oak forest and shrubland to study the changes in plant ecophysiology, population demographic and community structure. We found that in the Mediterranean forest, long-term experimental drought decreased photosynthetic rates of the dominant species of Q. ilex and P. latifolia, but the latter was well-resistant to drought, which could gain a competitive advantage relative to Q. ilex in the future. Moreover, the long-term experimental drought significantly decreased the biomass increment and increased stem mortality, branch and leaf litterfall, and these responses were also strongly correlated with natural droughts. However, these responses were associated with natural droughts, but were also species-specific because Q. ilex resulted more vulnerable to drought than P. latifolia. Moreover, there was a dampening effect of these changes in aboveground net primary productivity (ANPP) during the long-term experimental drought. The long-term experimental drought also increased annual rates of stem mortality and decreased stem growth at the community level in plots dominated by tall trees (high canopy plots (H-)) and low trees (low canopy plots (L-)) over the study period. The changes in mean stem mortality, recruitment, stem density and growth indicated that Q. ilex was more sensitive to drought than P. latifolia. The long-term experimental drought combined with natural droughts accelerated the decreases in percentage of abundance and basal area of Q. ilex, but promoted these increases for P. latifolia in low canopy plots (L-), indicating a vegetation shift with drier conditions. For the Mediterranean shrubland, long-term experimental warming moderately influenced photosynthetic rates, shoot water potential and stomatal conductance in E. multiflora, whereas drought treatment strongly influenced these variables, especially during summer. However, E. multiflora also improved the acclimation to drier and hotter conditions by the adjustments of stomatal conductance and water-use efficiency. We found that warming and drought imposed the decrease in species abundance associated with the species distributions. Long-term experimental warming caused a progressive abundance decrease of those species distributed in cooler regions. Correspondingly, reduced precipitation resulted in abrupt decreases in wet-distributed species, followed by a delayed increase in dry-distributed species. Moreover, we observed that the decreases in species richness in both warming and drought treatments, and stronger decreases in community diversity and evenness were found under the drought treatment. The responses in community structure and compositional shifts were strongly correlated with natural droughts. Thus, our results suggest that rapid warming and drought have imposed profound influences on plant physiological processes, population demographic and community composition, more attention should also be paid on these changes at regional- and global-scales.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

32

Ciupek, Aneta. "Why does Poland develop different politics in the field of the climate and energy framework of the EU? The Polish case in relation to Germany - focus on distributed generation." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2017. http://hdl.handle.net/10803/457749.

Full text

Abstract:

Polonia y Alemania se abastecen de fuentes de carbón similares, sin embargo, estos dos países desarrollan políticas completamente diferentes en el ámbito del marco energético y climático de la Unión Europea. Alemania, hasta el año 2080, se centra en una proporción energética del 80% en energías renovables. Esta política medioambiental parte de substituir el combustible fósil por un modelo más sostenible energéticamente y de baja emisión de carbono basado en un sistema descentralizado del suministro con mayor participación ciudadana. En otras palabras, la estrategia energética y climática de Alemania está en la línea con la política de la UE en este campo. Por lo contrario, Polonia está en el polo opuesto. Incluso con una perspectiva a largo plazo, hasta el año 2050, el carbón se prevé ser el combustible de energía primaria en el país. El modelo energético con bajas emisiones de carbono que promueve la UE se prevé por ahora costoso económicamente para lograr la aplicación de una nueva tecnología de captura y almacenamiento de carbono (CCS). Además, el modelo actual centralizado de generación de energía (con participación de las empresas energéticas estatales) está ganando peso respecto al modelo de producción de energía descentralizada que podría construirse utilizando el potencial y la voluntad de los consumidores y ciudadanos polacos. ¿Por qué Polonia desarrolla políticas diferentes a las de Alemania en el ámbito del marco energético y climático de la UE? Para entregar la respuesta más holística a la pregunta anterior se ha aplicado la llamada teoría del "constructivismo psicológico" de Richard N. Lebow (2008). El autor afirma que detrás de la decisión política de cada Estado hay diferentes motivos: espíritu, apetito y razón. También distingue el miedo como emoción. Sin embargo muchas investigaciones se han hecho en el campo de la seguridad energética con la política rusa siendo habitualmente la primera causa de la raíz de este miedo. Aunque el aspecto ruso también se discute, el siguiente trabajo analiza cómo la perspectiva que se adopta para desarrollar la estrategia energética del país puede verse influenciada por la aparición de los distintos motivos de Lebow a nivel estatal, tanto en Polonia como en Alemania. Estos dos países desarrollan diferentes políticas en el campo del clima y la energía principalmente a causa de los motivos distintivos que impulsan a ambos países. Por otra parte, se ha detectado que muy a menudo estos motivos (espíritu, apetito y razón) tienen una connotación de forma distinta para Alemania y Polonia, afectando así a sus políticas medioambientales y de sostenibilidad energéticas. Finalmente, el presente trabajo incluye también tres aspectos principales del marco climático y energético (reducción de emisiones de gases de efecto invernadero, eficiencia y energías renovables) y presta atención al desarrollo de fuentes alternativas de energía. Por esta razón, se ha analizado la legislación polaca y alemana en el campo de las energías renovables hasta el estado actual con indicaciones de antecedentes.
Poland and Germany have similar resources of coal: nonetheless, theses two countries develop completely different policies in the field of the energy and climate framework of the EU. Germany is aiming, until 2080, based its country energy mix in 80% on renewables energy sources departing from the fossil fuel entirely substituting it with the low carbon energy model based on decentralized supply power system with the greater involvement of citizens. In other words, the German energy and climate strategy is in line with the EU policy in this field. Poland is on the opposite pole. Even in the long time perspective - until 2050 coal is foreseen to be the primary energy fuel in the country. The low-carbon energy model promoted by the EU is planning to be achieved through the implementation of the new Carbon Capture and Storage (CCS), very expensive technology. In sum, the centralized power generation model (with the involvement of the state-controlled energy companies) is winning with the decentralized energy production model that could be built using the potential and willingness of the Polish pro-consumers and citizens. Why does Poland develop different policies than Germany in the field of the climate and energy framework of the EU? To deliver the more holistic answer to the above question the so called theory of “psychological constructivism” of Richard N.Lebow (2008) has been applied. The author claims that behind each states’ political decision stand different motives: spirit, appetite, reason. He also distinguishes fear as emotion; however many researches have been done in the field of energy security with Russian policy being, very often, the first cause of the root of this fear. Although the Russian aspect is also discussed in the below work, it is treated from the different perspective to see how the country's energy strategy can be influenced by the appearance of the different Lewbow's motives on a state level, both in Poland and Germany. These two countries develop different policies in the climate and energy field primarily because the distinctive motives drive both states. Moreover, it has been detected that very often these concepts (spirit, appetite, reason) have a different connotation for Germany and Poland what also impacts the outcome of their policies. Although the work is referring to the core three aspects of climate and energy framework (GHGs emission reduction, efficiency, renewables energy) the focus is given to the development of alternative energy sources. Hence, there are separate chapters about the Polish and the German legislation in the field of renewables energy until the current status with some background analysis.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

33

Masó, Ferrerons Guillem. "Effects of environmental predictability on life history traits and population dynamics. Insights from a three-year population experiment on the common lizard (Zootoca vivipara)." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2019. http://hdl.handle.net/10803/667515.

Full text

Abstract:

A central theme in ecology and evolution is to understand whether and how species respond to environmental changes. The amount of studies focusing on how species might cope with climate change has been steeply growing, given the importance of the actual climate change. At present, it is widely accepted that changes in mean environmental conditions can affect individual performance, life history strategies and population dynamics. While most climate change scenarios forecast a change in average climatic conditions, they as well predict a decrease in environmental predictability. However, evidence for the effects of environmental predictability is scarce and the few existing studies were mainly theoretical or generated extreme events, which are by themselves negative. Therefore, robust evidence for the predicted negative effects is needed and experiments should test the impact of environmental predictability on life-history traits and population dynamics. For this reason, this doctoral thesis aims at providing robust evidence for the effects of environmental predictability on life-history traits, population dynamics, and species responses. We experimentally tested whether and how changes in the predictability of precipitation affected life history traits and population dynamics of the common lizard Zootoca vivipara, a highly hygrophile species. We simulated more and less predictable precipitation in 12 semi-natural populations. Populations were maintained during one year and the experiment was repeated in two subsequent years. This experimental design allows to understand the generality of the responses and it allows testing whether differences in average climatic conditions may affect differences induced by precipitation predictability. Several parameters were measured to unravel effects of environmental predictability on individual performance and to allow for complex population dynamic models. Decreased environmental predictability, let to reduced growth of yearlings and reduced body condition of female juveniles, but no effects on body condition, growth and survival of adults. This suggests that different age classes and sexes might exhibit different sensitivities to environmental predictability. Less predictable environments negatively affected ornamental coloration of adult males, which shows that less predictable environments are costly. This also suggests that ornamental coloration may act as an early signal of changes in environmental conditions. The results also show that individuals exhibit compensatory strategies to prevent detrimental effects on fitness. The observed differential investment in adult growth, body condition and male ornamental coloration may have allowed to compensate negative effects of decreased precipitation predictability, since no significant differences in reproductive parameters between environmental predictability treatments were found at the end of the experiment. Environmental predictability did not significantly affect the individual key life history traits (i.e. survival and reproduction) and suggesting that compensatory strategies may have prevented major loses in fitness and effects on population dynamics. Nevertheless, the here applied stage-structured matrix model showed that less predictable environments led to a significant decrease of the population growth rate. This suggests that in order to assess the potential effect of climate change on species persistence, complex population dynamics modelling is required. This doctoral thesis is one of the first experimental studies demonstrating whether and how species might respond to changes in environmental predictability. The obtained results underpin predictions from theoretic models, that decreased environmental predictability might negatively affect species responses. Results also suggest that decreased environmental predictability may seriously reduce population persistence and increase species extinction risk. Since species, which are highly susceptible to changes in abiotic conditions, might respond similarly to changes in environmental predictability, the forecasted decrease in environmental predictability might aggravate the actual trends of species decline and extinction. This shows that environmental predictability is a very important non-neglectable determinant of population dynamics, which highlights the necessity to consider its effects in studies forecasting the consequences of climate change.
Entendre com les espècies fan front als canvis ambientals es un tema principal en ecologia I evolució. En el context del present canvi climàtic, la majoria d’escenaris futurs prediuen canvis en les condicions ambientals mitges però també pronostiquen canvis en la predictibilitat ambiental. La majoria d’estudis que expliquen com les espècies poden respondre al canvi climàtic es centren en canvis en la condicions ambientals mitjanes. Els pocs estudis sobre els efectes de la predicibilitat ambiental són teòrics o generen situacions extremes i pronostiquen efectes negatius en ambients menys predictibles. L’objectiu principal d’aquesta tesis es aportar informació robusta dels efectes de la predictibilitat ambiental en les històries de vida, la dinàmica de poblacions i la resposta de les espècies. S’ha provat experimentalment com canvis en la predictibilitat de la precipitació afecten a la sargantana vivípara Zootoca vivípara, una espècia altament hidròfila En 12 poblacions semi-naturals es van simular ambients més i menys predictibles i es van mesurar diferents paràmetres per determinar els efectes de la predictibilitat ambiental en els individus i per realitzar models complexes de dinàmica de poblacions. Els resultats obtinguts suggereixen que diferents classes d’edat i sexes presenten diferents sensibilitats a la predictibilitat ambiental i que els individus poden compensar efectes negatius d’ambients menys predictibles evitant efectes majors en la eficàcia biològica (“fitness”). Els efectes en la coloració ornamental suggereixen que pot actuar com a indicador precoç de canvis en l’ambient. Finalment, anàlisis complexes de dinàmica de poblacions mostren un decreixement de les poblacions en ambients menys predictibles, indicant la importància d’aquests models per avaluar els efectes potencials del canvi climàtic. Aquesta tesis es un dels primers estudis experimentals que demostra com les espècies poden respondre a canvis en la predictibilitat ambiental. Els resultats obtinguts recolzen les prediccions teòriques apuntant que ambients menys predictibles poden afectar de forma negativa les espècies. També, indiquen que la persistència de les espècies es podria veure afectada en ambients menys predictibles. Es demostra que la predictibilitat ambiental es determinant per la dinàmica de poblacions i se l’hauria de considerar per predir les conseqüències del canvi climàtic.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

34

García, Cela Esther. "Challenges in management of aflatoxins and ochratoxin A in contaminated raw materials." Doctoral thesis, Universitat de Lleida, 2014. http://hdl.handle.net/10803/285374.

Full text

Abstract:

Las micotoxinas son contaminantes químicos de origen biológico que suponen el mayor riesgo en la cadena alimentaria, debido a su amplia presencia y a los múltiples efectos perjudiciales que producen en los seres humanos y en los animales. En esta Tesis se ha puesto de manifiesto la elevada incertidumbre asociada al muestreo para la determinación del contenido de micotoxinas en pistachos, dentro del sistema de gestión de seguridad alimentaria. También se ha evaluado como posible reto emergente en la gestión, los posibles efectos derivados de un hipotético cambio climático caracterizado por incremento de la temperatura, radiación ultravioleta y sequedad en la micobiota ocratoxigénica presente en uvas y cereales. Las principales conclusiones obtenidas son: i) posible adaptación de las especies micotoxigénicas; ii) predominancia de aspergilos negros en las condiciones más extremas; iii) ineficacia de los antifúngicos en el control de ocratoxina A y posible necesidad de transición de unas materias activas a otras en función de las condiciones climáticas.
Mycotoxins are biologically derived chemical contaminants that pose the greatest risk in the food chain due to their widespread occurrence and the many detrimental effects that occur in humans and in animals. This thesis has highlighted the high uncertainty associated with the sampling for the determination of mycotoxins in pistachios, within the system of food safety management. The possible effects of a hypothetical climate characterized by increased temperature, drought and UV radiation on ocrhatoxigenic mycobiota of grapes and cereals has also been evaluated as a possible emerging management challenge. The main conclusions are: i) possible adaptation of mycotoxigenic species; ii) predominance of black aspergili under extreme conditions; iii) loss of antifungal effective in controlling ochratoxin A and possible need to transition from an active ingredient to another depending on the weather materials.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

35

Duane, Bernedo Andrea. "Assessing global change impacts on fire regimes in Mediterranean ecosystems." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2018. http://hdl.handle.net/10803/664057.

Full text

Abstract:

Els règims d’incendis estan canviant o s’espera que ho facin sota la influència del canvi global, amb impactes potencialment adversos per als ecosistemes i la societat. L’objectiu principal d’aquesta tesis és incrementar el coneixement que tenim sobre els processos que influencien les dinàmiques del foc a gran escala, i integrar-los en eines de modelització que ens ajudin a predir els impactes del canvi global amb la intenció de dissenyar plans estratègics de gestió. L’aproximació que s’ha seguit es basa en desxifrar els mecanismes que governen diferents tipologies de patrons de propagació del foc i avaluar el dinamisme en l’activitat dels incendis. Un cop identificats, s’integren tots aquests factors en una eina de modelització del paisatge la qual permet estimar els impactes del futur canvi climàtic i de diferents estratègies de gestió sobre el règim d’incendis. Totes aquestes qüestions es testen a Catalunya, una regió Mediterrània (~32,000 km2) densament poblada i que afronta un període de gran incertesa davant del canvi global. Els resultats d’aquesta tesis proporcionen noves evidències dels processos subjacents que governen la dinàmica dels incendis a Catalunya. Amb l’ús de patrons de propagació d’incendis, una classificació àmpliament utilitzada en el món operatiu de l’extinció, he promogut un canvi de paradigma de com els processos ambientals són integrats en les avaluacions de paisatge, ja que els patrons de propagació de foc permeten explicar els mecanismes del règim d’incendis que operen a escala de paisatge. He trobat que la seva ocurrència i propagació depenen de diferents factors ambientals, i que els canvis futurs impactaran de manera idiosincràtica als diferents incendis. L’increment en l’acumulació de combustible degut a l’abandonament rural i unes temperatures més altes, han promogut en els anys 90 l’aparició de nous incendis ‘convectius’, caracteritzats per comportaments extrems. No obstant, els bombers han pogut controlar en l’última dècada els incendis associats a situacions càlides i seques, però no als associats a situacions de vent, fet que ha de servir com a base pels futurs plans de gestió. A més, en aquesta tesis també demostro que el paper de la meteorologia en l’activitat dels incendis és dinàmic: els incendis del passat poden crear períodes de temps on el principal factor limitant per a l’ocurrència d’incendis és la manca de combustible. Si es redueixen els incendis amb l’extinció, allò que realment s’està fent és dependre cada vegada més de fenòmens meteorològics altament incerts. Mitjançant l’anàlisi de les condicions climàtiques futures a Catalunya, també he trobat unes condicions climàtiques noves que podran induir a incendis extrems. Finalment, demostro que l’aplicació de plans de cremes prescrites amb quantitats raonables (15,000 ha/any) pot contrarestar els impactes negatius del foc associats al canvi climàtic i mantenir estats ecològics pre-definits. La gestió dels incendis, doncs, ha de canviar de l’era de l’extinció a l’era de la gestió del règim. Aquesta tesis proporciona evidències quantitatives per a aplicar polítiques de gestió d’incendis eficaces, les quals poden portar-nos cap a una coexistència sostenible amb el foc.
Fire regimes are changing or are expected to do so under global change, with potentially adverse impacts on ecosystems and societies. The main objective of this thesis is to gain a better understanding on the processes influencing fire dynamics at large scales, and to integrate them in modelling tools that help us to predict global change impacts and eventually design strategic management plans. The approach followed is based on disentangling the mechanisms driving different fire spread patterns and assessing the dynamism in fire activity. Then, I integrate these drivers in a landscape modelling tool that allows us to estimate the impact of future climate and fire management strategies on fire regimes. All these questions are tested in Catalonia, a highly dense populated Mediterranean region (~32,000 km2) that deals with a period of high uncertainty in the face of global change. The results of this thesis provide new evidence of the underpinning processes that drive wildfire dynamics in Catalonia. By using fire spread patterns, a common classification used by operational services, I have promoted a paradigm shift in how environmental processes are being integrated in landscape assessments, since fire spread patterns unravel fire regime mechanisms operating at these scales. I have found that they rely upon different environmental and anthropic factors, and that future changes will impact the different fires in idiosyncratic manners. Increasing fuel accumulation due to rural abandonment and hotter temperatures has promoted in the 90s the emergence of new ‘convective’ fires, characterized by extreme behaviors. However, fire suppression in the last decade has managed to control wildfires occurring under hot and dry situations, but not under windy ones, which provides key insights into how future planning needs to be conceived. In addition, this thesis also identifies the dynamic role of weather on fire regimes; past fires create time periods in which fuel-limitation becomes the main fire driver. Fire suppression is thus pushing the system towards weather-dependent, highly uncertain conditions. By analyzing future climate conditions in Catalonia, I have also found that novel climates may induce extreme wildfires. Finally, I show that the application of prescribed burning plans under reasonable efforts (~15,000 ha/year) can offset negative fire effects associated with climate change and maintain desired ecological states. All these results reveal that climate change, land-use changes, forest abandonment and fire suppression are simultaneously modifying fire regimes in Catalonia towards a critical situation, and that strategic management plans are needed to override extreme fire impacts associated with climate change. Fire management should shift from a ‘fire suppression’ era to a ‘fire regime management’ era. This thesis provides quantitative evidence to apply efficient science-based fire management policies that may eventually lead to a sustainable coexistence with fire.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

36

King, Lewis Carl. "Biophysical, political and economic challenges to achieving Paris climate targets." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. http://hdl.handle.net/10803/670588.

Full text

Abstract:

L’Acord de París, el primer marc veritablement global per combatre el canvi climàtic, es va signar el 2016. Tot i que va ser acollit amb satisfacció com un èxit important en establir un clar objectiu de limitar l’augment de les temperatures mundials a 2 ° C, els primers signes suggereixen que ho acomplirà serà ineficaç per assolir aquest objectiu. En aquesta tesi exploro els aspectes que fan del canvi climàtic un repte únic entre altres qüestions mediambientals, i que ofereixen barreres inherents a l’assoliment d’una política climàtica eficaç. Separo el problema en tres aspectes diferents: desafiaments biofísics, polítics i econòmics. Cadascun d’ells s’explora a través d’un cas detallat i el seu impacte en el compliment de l’objectiu de 2 ° C de l’Acord de París. El desafiament biofísic del canvi climàtic centrat en la reducció del consum de combustibles fòssils és mantenir el flux d’energia per al manteniment dels estils de vida. Investigo el factor biofísic del subministrament d’energia a través del concepte de retorn de la inversió energètica (EROI), una mesura de la utilitat que té una font d’energia per a la societat transformant l’energia bruta en energia neta. No obstant això, les anàlisis típiques d’aquestes transicions passen per alt el repte que les energies renovables solen tenir valors EROI inferiors als combustibles fòssils que substitueixen, i els valors EROI dels combustibles fòssils estan disminuint. Mitjançant la correcció de l’energia bruta a l’energia neta, mostro com les renovables haurien de créixer dues a tres vegades més ràpid del que es creu que es requerit actualment per mantenir les necessitats energètiques de la societat. El desafiament polític del canvi climàtic és que es tracta d’un cas clàssic del problema dels ‘free-rider’, ja que els països tenen un incentiu per no reduir les emissions ells mateixos a costa del seu creixement i desenvolupament econòmic. A més, els impactes esperats del canvi climàtic i la responsabilitat històrica de les emissions són molt asimètrics entre els països. Aquí investigo un factor polític que explicava per què l’Acord de París no era capaç de produir una ambició prou forta en els compromisos de les parts per complir el seu objectiu general. Concretament, miro com la manca de coherència i transparència en el procés per als països que presenten compromisos ha produït objectius d’ambició molt diferent, classificant les promeses dels països i realitzant una normalització en comparació amb un any base consistent, que permet una comparabilitat directa. El desafiament econòmic del canvi climàtic es veu considerant les emissions de gasos d’efecte hivernacle com una externalitat negativa, que és un cost social no comptabilitzat que es deriva de l’activitat econòmica. Tot i que un preu és la forma més òbvia de corregir aquesta externalitat, l’Acord de París no va poder establir un preu global del carboni. Aquí investigo com és probable que això condueixi a la fugida de carboni. Si la política climàtica no es coordina per ser uniforme entre països, aquells que tinguin una política climàtica més feble seran més competitius que altres en relació amb l’activitat econòmica intensiva en carboni i les exportacions de mercaderies associades. Això comportarà un canvi en els fluxos comercials i una reubicació de la indústria dels països amb polítiques més fortes als països amb polítiques més febles. La meva anàlisi suggereix que la taxa de fuites a l’Acord de París podria oscil·lar entre l’1 i el 9% i aproximadament el doble si els EUA es retiressin de l’Acord.
El Acuerdo de París, el primer marco verdaderamente global para combatir el cambio climático, se firmó en 2016. Aunque fue bienvenido como un logro histórico al establecer un objetivo claro de limitar el aumento de las temperaturas globales a 2 ° C, los primeros indicios sugieren que seráneficaz para lograr este objetivo. En esta tesis exploro los aspectos que hacen del cambio climático un desafío único entre otros temas ambientales, que brindan barreras inherentes para lograr una política climática efectiva. Separo el problema en tres aspectos distintos: desafíos biofísicos, políticos y económicos. Cada uno de estos explorado a través de un caso detallado y su impacto en el cumplimiento del objetivo de 2 ° C del Acuerdo de París. El desafío biofísico del cambio climático es reducir el consumo de combustibles fósiles mientras se mantiene el flujo de energía para el mantenimiento de los estilos de vida. Investigo el factor biofísico del suministro de energía a través del concepto de Retorno de la inversión en energía (EROI), una medida de cuán útil es una fuente de energía para la sociedad al transformar la energía bruta en energía neta. Los análisis típicos de las transiciones energéticas bajas en carbono pasan por alto el desafío de que las energías renovables generalmente tienen valores EROI más bajos que los combustibles fósiles que reemplazan, y que los valores EROI de los combustibles fósiles están disminuyendo. Al corregir de la energía bruta a la neta, muestro cómo las energías renovables tendrían que crecer dos o tres veces más rápido de lo que se cree actualmente para satisfacer las necesidades energéticas de la sociedad. El desafío político del cambio climático es que se trata de un caso clásico del problema del “beneficiario gratuito”, ya que los países tienen un incentivo para no reducir las emisiones ellos mismos a expensas de su crecimiento y desarrollo económicos. Además, los impactos esperados del cambio climático y la responsabilidad histórica por las emisiones son muy asimétricos entre países. Aquí investigo un factor político detrás de por qué el Acuerdo de París no pudo producir una ambición lo suficientemente fuerte en los compromisos de las partes para alcanzar su objetivo general. Específicamente, observo cómo la falta de coherencia y transparencia en el proceso de los países que presentan promesas ha producido objetivos de ambiciones muy diferentes, al clasificar las presentaciones de los países y realizar una normalización con respecto a un año base coherente, lo que permite la comparabilidad directa. El desafío económico del cambio climático se observa al considerar las emisiones de gases de efecto invernadero como una externalidad negativa, que es un costo social no contabilizado que surge de la actividad económica. Un desafío surge del hecho de que las decisiones económicas se toman cada vez más a nivel mundial, y el Acuerdo de París no pudo establecer un precio global del carbono. Aquí, investigo cómo es probable que esto conduzca a una fuga de carbono. Si la política climática no se coordina para que sea uniforme en todos los países, aquellos con una política climática más débil se volverán más competitivos que otros con respecto a la actividad económica intensiva en carbono y las exportaciones de bienes asociadas. Esto resultará en un cambio en los flujos comerciales y una reubicación de la industria de países con políticas más fuertes a aquellos con políticas más débiles. Mi análisis sugiere que la tasa de filtración en el Acuerdo de París podría oscilar entre el 1% y el 9%, y aproximadamente el doble si Estados Unidos se retirara del Acuerdo.
Climate change has arguably become the most urgent global environment issues of our times. After decades of ineffective climate policy, global greenhouse gas emissions have continued to rise. In response to this challenge, the Paris Agreement, the first truly global framework to combat climate change, was signed in 2016. Although it was welcomed as a landmark achievement in setting a clear goal of limiting the rise in global temperatures to 2°C, early signs suggest that it will be ineffective at achieving this aim. In this thesis I explore the aspects that make climate change a unique challenge among other environmental issues, which provide inherent barriers to achieving effective climate policy. I separate the problem into three distinct aspects: biophysical, political and economic challenges. Each of these is explored through one detailed case and its likely impact on meeting the Paris Agreement’s 2°C goal. The biophysical challenge of climate change focused on is reducing fossil fuel consumption while maintaining the flow of energy for sufficient global economic growth and maintenance of current lifestyles. I investigate the biophysical factor of energy supply through the concept of Energy Return on Investment (EROI). This is a measure of how useful an energy source is to society by transforming gross energy to net energy. To stay within the 2°C carbon budget, a rapid transition from fossil fuels will be necessary. However, typical analyses of such transitions overlook the challenge that renewables generally have lower EROI values than the fossil fuels they replace, and EROI values of fossil fuels are themselves declining. Through correcting from gross to net energy, I show how renewables would have to grow two to three times faster than currently believed to meet to maintain society’s energy needs. The political challenge focused on concerns climate change being a classic case of the “free-rider” problem, as countries have an incentive to not reduce emissions themselves at the expense of their economic growth and development, while hoping others do so. Moreover, the expected impacts of climate change and historical responsibility for emissions are very asymmetric among countries. Here I investigate a political factor behind why the Paris Agreement was unable to produce strong enough ambition in the commitments of parties of sufficient ambition to match its overall goal. Specifically, I look at how a lack of consistency and transparency in the process for countries submitting pledges has produced targets of widely differing ambition that may not have been apparent in the original submissions. This is done by categorising the countries’ submissions and performing a normalisation against a consistent base year, which allows for direct comparability. The economic challenge of climate change is seen through considering greenhouse gas emissions as a negative externality, which is an unaccounted-for social cost arising from economic activity. However, a challenge arises from the fact that economic decisions are increasingly made at the global level, and the Paris Agreement was unable to set a global carbon price. Here, I investigate how this is likely to lead to carbon leakage. If climate policy is not coordinated to be uniform across countries, those with weaker climate policy will become more competitive than others with respect to carbon-intensive economic activity and associated export of goods. This will result in a change in trade flows and a relocation of industry from countries with stronger policies to those with weaker policies. In effect, some of the emission reductions are “lost” through resultant growth in other countries. My analysis suggests that the rate of leakage in the Paris Agreement could range from 1-9% and roughly double if the US were to withdraw from the Agreement.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

37

Felipe, Pérez Beatriz Irene. "Las migraciones climáticas: retos y propuestas desde el derecho internacional." Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2016. http://hdl.handle.net/10803/399281.

Full text

Abstract:

Fruit de l'insostenible model de desenvolupament basat principalment en la crema de combustibles fòssils, predominant en el Nord global, el canvi climàtic representa una de les més greus amenaces per a les generacions presents i futures. Els diversos impactes del canvi climàtic exerceixen, directa i indirectament, pressions sobre la població, especialment als països més vulnerables del Sud global. Les migracions humanes són unes de les conseqüències d'aquests impactes, així doncs, davant condicions ambientals degradades en contextos socioeconòmics vulnerables, moltes persones han d'abandonar les seves llars i traslladar-se, constituint el fenomen conegut com a “migracions climàtiques”. El grau de coneixement sobre aquest tipus de migracions segueix sent limitat, existint forts debats pel que fa a la terminologia, a les xifres i a la definició de les seves característiques. Malgrat la gravetat de la situació, són escasses les polítiques i els instruments normatius relatius a les migracions climàtiques. La present tesi doctoral, mitjançant l'anàlisi multidisciplinària i global de les migracions climàtiques, pretén 1) millorar el coneixement de la situació sobre aquest fenomen, 2) accentuar les responsabilitats dels Estats, tant a nivell nacional com a internacional pel que fa a aquests migrants, 3) incidir en els buits jurídics existents en l'actualitat i 4) desenvolupar una proposta holística per a la protecció efectiva dels migrants climàtics, que englobi l'adaptació dels marcs jurídics existents (refugi, desplaçament intern, migració laboral, canvi climàtic, drets humans, etc.), l'adopció d'un tractat multilateral universal i la promoció d'altres accions complementàries.
Fruto del insostenible modelo de desarrollo basado principalmente en la quema de combustibles fósiles, predominante en el Norte global, el cambio climático representa una de las más graves amenazas para las generaciones presentes y futuras. Los diversos impactos del cambio climático ejercen, directa e indirectamente, presiones sobre la población, especialmente en los países más vulnerables del Sur global. Las migraciones humanas son unas de las consecuencias de estos impactos pues, ante condiciones ambientales degradadas en contextos socioeconómicos vulnerables, muchas personas han de abandonar sus hogares y trasladarse, constituyendo el fenómeno conocido como “migraciones climáticas”. El grado de conocimiento sobre este tipo de migraciones sigue siendo limitado, existiendo fuertes debates en cuanto a la terminología, a las cifras y a la definición de sus características. Pese a la grav edad de la situación, son escasas las políticas y los instrumentos normativos relativos a las migraciones climáticas. La presente tesis doctoral, mediante el análisis multidisciplinar y global de las migraciones climáticas, pretende 1) mejorar el conocimiento de la situación sobre este fenómeno, 2) acentuar las responsabilidades de los Estados, tanto a nivel nacional como internacional con respecto a estos migrantes, 3) incidir en los vacíos jurídicos existentes en la actualidad y 4) desarrollar una propuesta holística para la protección efectiva de los migrantes climáticos, que comprenda la adaptación de los marcos jurídicos existentes (refugio, desplazamiento interno, migración laboral, cambio climático, derechos humanos, etc.), la adopción de un tratado universal y la promoción de otras acciones complementarias.
Due to the unsustainable development model prevailing at the Global north, mainly based on the burning of fossil fuels, climate change represents one of the most serious threats to present and future generations. The diverse impacts of climate change exert pressure, directly and indirectly, on the population, especially in the most vulnerable countries of the Global south. One of the consequences of these impacts is human migration, as many people have to leave their home and migrate under environmentally degraded conditions in socioeconomic vulnerable contexts. They constitute the phenomenon known as "climate migration". Awareness about this type of migration is still limited. There are still ongoing discussions about the terminology, the numbers and the characteristics of climate migration. Despite the seriousness of the situation, there are political and legal gaps concerning climate migration. This doctoral thesis, through a multidisciplinary and comprehensive analysis of climate migration, aims to 1) increase awareness of this phenomenon, 2) highlight the State responsibilities, both internally and internationally, on these migrants, 3) reinforce the existing legal gaps and 4) develop a holistic approach for the effective protection of climate migrants that includes the adaptation of existing legal frameworks (asylum, internal displacement, labor migration, climate change, human rights, etc.), the adoption of a universal treaty and the promotion of other complementary actions.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

38

Santos, Lacueva Raquel. "La vulnerabilidad de los destinos turísticos de sol y playa ante el cambio climático: Políticas y actores. (The vulnerability of coastal tourism destinations to climate change: Policies and stakeholders)." Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2018. http://hdl.handle.net/10803/666011.

Full text

Abstract:

L'objectiu d'aquesta tesi és identificar factors que, davant dues destinacions turístiques d'iguals característiques físiques i amenaçades pels mateixos impactes del canvi climàtic i amb la mateixa intensitat, condueixen a un grau diferent de vulnerabilitat davant el canvi climàtic. La recerca es centra en les destinacions turístiques de sol i platja i les anàlisis empíriques es duen a terme en la Riviera Maya (Carib mexica) i l’Alt Maresme (Mediterrani espanyol). La tesi construeix un marc analític innovador que posa en relació la vulnerabilitat de les destinacions turístiques davant el canvi climàtic i les polítiques públiques. S'utilitzen dues fonts d'informació principals: documents programàtics de polítiques de canvi climàtic i de turisme; i actors clau amb capacitat d'influir en la presa de decisions públiques relacionades amb el turisme i el canvi climàtic. Pel que fa als documents, es duen a terme dues anàlisis de continguts: una primera anàlisi crítica argumentativa sobre la incorporació d'idees a la planificació turística, i una segona anàlisi de la coherència en la fase de formulació entre els policy domains de turisme i de canvi climàtic. Els actors clau s'incorporen a la recerca mitjançant trenta-sis entrevistes semi-estructurades que s'analitzen qualitativament i quantitativa. Els resultats d'aquesta tesi demostren que les destinacions turístiques són més vulnerables davant el canvi climàtic a causa d'algunes característiques de les seves polítiques públiques, com per exemple, la feblesa amb que s'incorporen algunes idees clau a la planificació turística, o la incoherència existent entre les polítiques de turisme i de canvi climàtic. D'altra banda, es confirma que, més enllà de les característiques físiques del territori i dels impactes directes del canvi climàtic, existeixen factors sociopolítics contextuals que influencien en l'agenda, la presa de decisions i el govern. Per tant, aquests factors també condicionen la vulnerabilitat de les destinacions turístiques.
El objetivo de esta tesis es identificar factores que, ante dos destinos turísticos de iguales características físicas y amenazados por los mismos impactos del cambio climático y con la misma intensidad, conducen a diferente grado de vulnerabilidad ante el cambio climático. La investigación se centra en los destinos turísticos de sol y playa y los análisis empíricos se realizan en la Riviera Maya (Caribe Mexicano) y en el Alt Maresme (Mediterráneo español). La tesis construye un marco analítico innovador que pone en relación la vulnerabilidad de los destinos turísticos ante el cambio climático y las políticas públicas. Se utilizan dos fuentes de información principales: documentos de políticas de cambio climático y de turismo; y actores clave con capacidad de influir en la toma de decisiones públicas relacionadas con el turismo y el cambio climático. Para los documentos, se llevan a cabo dos análisis de contenidos: un análisis crítico argumentativo sobre la incorporación de ideas en la planificación turística, y un análisis de la coherencia en la fase de formulación entre los policy domains de turismo y de cambio climático. Los actores clave se incorporan a la investigación mediante treinta y seis entrevistas semiestructuradas que se analizan cualitativa y cuantitativamente. Los resultados demuestran que los destinos turísticos son más vulnerables ante el cambio climático debido a algunas características de sus políticas públicas, como por ejemplo, la debilidad con que se incorporan algunas ideas clave en la planificación turística, o la incoherencia existente entre las políticas de turismo y de cambio climático. Además, se confirma que, más allá de las características físicas del territorio y de los impactos directos del cambio climático, existen factores sociopolíticos contextuales que influencian la agenda, la toma de decisiones y el gobierno, y que, por tanto, estos factores también condicionan la vulnerabilidad de los destinos turísticos.
This thesis aims to identify factors that determine the different degree of vulnerability to climate change, when two tourist destinations have the same physical characteristics and are threatened by the same impacts of climate change at the same intensity. This research focuses on sun, sand, and sea tourism, and the empirical analyses are conducted in the Riviera Maya (Mexican Caribbean coast) and the Alt Maresme (Spanish Mediterranean coast). This thesis develops an innovative analytical framework that relates the vulnerability of tourism destinations to climate change and public policy. This research gathers two main information sources: on the one hand, programmatic documents of tourism and climate policies and, on the other, key stakeholders able to influence decision-making concerning tourism and climate change. In the case of documents, two content analyses are conducted: a critical argumentative analysis about the inclusion of ideas in tourism planning; and an analysis about the coherence in the formulation stage between the policy domains of tourism and climate. Thirty-six semi-structured interviews were conducted with stakeholders and these are analyzed qualitative and quantitively. The results show that tourism destinations are more vulnerable to climate change due to some characteristics of public policy, such as the weakness of key ideas or the incoherence between tourism and climate policy domains. Moreover, the results confirm that beyond the territorial physical characteristics and the direct impact of climate change, there are contextual socio-political factors that influence the agenda, the decision-making, and the governance, and consequently these factors also condition the vulnerability of tourism destinations.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

39

Cotado, Pinilla Alba. "Vulnerabilidad a la sequía de la especie de alta montaña Saxifraga longifolia." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2019. http://hdl.handle.net/10803/668255.

Full text

Abstract:

Los ecosistemas de alta montaña son puntos calientes de biodiversidad, ya que proporcionan hábitats que albergan una gran variedad de especies únicas. El clima por encima del límite forestal se caracteriza por tener temperaturas extremas, elevada radiación solar y fuertes vientos, y se espera que las condiciones ambientales sean aún más duras en el marco actual del cambio climático, lo que aumentará la gravedad y la recurrencia de los eventos de sequía y pondrá en peligro a muchas especies. En este contexto, la capacidad fisiológica para responder a estas condiciones ambientales severas determinará el éxito de la supervivencia de las especies. Exploramos la influencia de la altitud y la sequía en una planta perenne, monocárpica y endémica de los Pirineos, Saxifraga longifolia, revelando adaptaciones para hacer frente al escenario de cambio climático actual de alta montaña. Evaluamos la acumulación de pigmentos, la activación de los sistemas antioxidantes y los cambios en el perfil hormonal bajo condiciones naturales y controladas. Investigamos las estrategias para hacer frente al aumento de la altitud y a las condiciones ambientales del verano alpino, con especial énfasis en las respuestas al estrés de la sequía tanto en condiciones naturales como controladas. Las condiciones de sequía activaron mecanismos de fotoprotección y antioxidantes, activando los ciclos de xantofilas (VAZ y L/Lx) y promoviendo la acumulación de antocianinas y tocoferoles. Los ajustes fisiológicos a la sequía se debieron principalmente a las acciones combinadas del ácido abscísico, el ácido salicílico y las citoquininas. Además, encontramos que la clonalidad y la latencia de las semillas pueden servir como mecanismos para prolongar la longevidad en poblaciones que se encuentran a gran altitud. Además, las plantas mostraron un endurecimiento por congelación al modificar la morfología de la hoja y la composición de la antena de captación de luz de los fotosistemas, lo que garantiza la tolerancia a la congelación durante las condiciones invernales. Concluimos que a pesar de que S. longifolia ha desarrollado mecanismos complejos que operan a nivel celular, de planta entera y poblacional para adaptarse a las duras condiciones ambientales que prevalecen actualmente en los ecosistemas de alta montaña en los Pirineos, los eventos de sequía podrían conducir a un aumento de la mortalidad dentro del marco del cambio global.
High-mountain ecosystems are hotspots for biodiversity, providing habitats that shelter a great variety of unique species. Climate above the timberline is characterized by extremes in temperature, wind and solar radiation, and environmental conditions are expected to be even harsher in the current framework of climate change particularly increasing the severity and recurrence of drought events, potentially endangering many species. In this context, the physiological capacity to respond to these severe environmental conditions will determine their survival success. We explored the influence of altitude and drought in a monocarpic perennial endemic from the Pyrenees, Saxifraga longifolia, unveiling high-mountain adaptations to the current climate change scenario. We assessed pigment accumulation, activation of antioxidant systems and changes in hormonal profiling under both natural and controlled conditions. We explored the strategies to face increasing altitude and contrasting environmental conditions during the summer, with an emphasis on drought stress responses under both natural and controlled conditions. Drought conditions triggered photoprotection and antioxidant mechanisms, activating both xanthophyll (VAZ and L/Lx) cycles, and promoting anthocyanin and tocopherol accumulation. Physiological adjustments to drought were driven mainly by a cross- talk between abscisic acid, salicylic acid and cytokinins. Furthermore, we found that clonality and seed dormancy may serve as mechanisms to prolong longevity in populations occurring at high elevation. In addition, plants showed frost pre-hardening by modifying leaf morphology and photosystems light harvesting antenna composition, ensuring freezing tolerance under winter conditions. We conclude that despite S. longifolia has developed complex mechanisms that operate at the cellular, whole-plant and population levels to adapt to the harsh environmental conditions currently prevailing in high-mountain ecosystems in the Pyrenees, drought events could lead to an increased mortality in the framework of global change.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

40

Tous, Nadal Maria. "MEDICANES: meteorological environments and risk assessment in the present and future climate." Doctoral thesis, Universitat de les Illes Balears, 2015. http://hdl.handle.net/10803/364769.

Full text

Abstract:

Medicanes are a rare and physically unique type of Mediterranean cyclone. They show similarities with tropical cyclones with regard to their development (based on the thermodynamical disequilibrium between the warm sea and the overlying troposphere) and the kinematic and thermodynamical properties (medicanes are intense vortices with a warm core and even a cloud-free-eye). Although medicanes are smaller and the characteristic wind speeds are lower, the severity of the winds can cause substantial damage on islands and coastal areas. The special characteristics of medicanes make their detection di cult: only with high resolution meteorological analyses and dense maritime observations that task would be possible. For this reason, an alternative method using satellite images and restricted criteria about the disturbance symmetry, size and lifespan, has been applied leading to the detection of 12 medicanes from 1982 to 2003. To improve the medicane forecast capability or even to assess the potential risk of these storms in future climates, it is necessary to characterize the special conditions of the synoptic-scale meteorological environments that are needed for their development and maintenance. By comparing these environments against the bulk of intense Mediterranean cyclonic situations, high values of mid-tropospheric relative humidity, signi cant diabatic contribution to the surface level equivalent potential temperature tendency, and low values of tropospheric wind shear, are revealed as important parameters involved in medicane genesis, as in tropical cyclones. An empirical genesis index previously derived for the tropical regions is also tested in this thesis, and it is revealed as a possible discriminative parameter of the precursor environments. Despite their small size, mesoscale runs of medicane situations at moderate horizontal resolutions (7.5 km) made with MM5 are able to simulate the formation of a subsynoptic cyclone and the general trajectory of the disturbance, and for most of the cases a warm-core axi-symmetrical structure becomes evident in the simulations. In addition, a sensitivity analysis examining the role of the sea surface heat uxes is conducted: latent and sensible heat uxes from the Mediterranean are switched o during the simulations to explore the e ects of these factors on the medicane trajectories and deepening rate. Results show di erent roles of the surface heat uxes on medicane properties (intensi cation and track) depending on their magnitude and spatial distribution over the Mediterranean Sea. In this way, three distinct evolution patterns have been identi ed using the database of twelve events. In the context of the growing concern about how climate change will a ect the number and intensity of hurricanes, two di erent analysis for medicanes have been conducted in this thesis: an oriented dynamical downscaling and a direct detection of storms in a high-resolution global climate model. On one hand, the oriented dynamical downscaling consists in projecting the previous empirical genesis index into four di erent global climate models, with spatial resolutions about 200 km, and analyze (simulate) just the areas with elevated medicane risk values. On the other hand, an independent study using a direct detection and tracking of warm-core cyclones is applied to a high resolution global climate model (spatial resolution about 25 km). Both methods predict a decreasing trend in medicane occurrence, and indicate the south-east of Italy and the Gulf of Lion as the areas with higher probability of medicane development in future scenarios. With regard to future changes in medicane intensity, there seems to be signs of an enhanced risk of violent storms.
Els medicanes són un tipus de cicló poc freqüent, i amb certes particularitats, que es dóna al Mediterrani. Els medicanes tenen similituds amb els ciclons tropicals referents al seu desenvolupament (basat en el desequilibri termodinàmic entre mar-atmosfera) i les propietats cinemàtiques i termodinàmiques (els medicanes són vòrtexs intensos amb nucli càlid i, algunes vegades, ns i tot poden tenir un ull lliure de núvols). Malgrat els medicanes són més petits i els seus vents associats són més febles que als ciclons tropicals, la força dels seus vents poden causar importants danys a illes i zones costeres. Les característiques especials dels medicanes fan que la seva detecció sia difícil: sols disposant de dades d'anàlisi meteorològiques a molta alta resolució i una xarxa densa d'observacions marítimes, aquesta tasca es podria dur a terme. Per aquest motiu, en aquesta tesi s'ha utilitzat un mètode alternatiu utilitzant imatges de satèl ·lit i aplicant criteris restrictius basats en la simetria de la pertorbació, la mida i la durada. D'aquesta manera s'han detectat 12 medicanes durant el període comprès des de 1982 a 2003. Una bona caracterització dels ambients meteorològics precursors dels medicanes ens pot ajudar a entendre els mecanismes de gènesi i millorar les prediccions. En aquesta tesi es comparen els valors de diverses variables meteorològiques d'interès en els medicanes amb els ambients d'altres ciclons intensos sobre la Mediterrània. En aquest sentit, valors elevats de la humitat relativa a nivells mitjos, la contribució diabàtica a la tendència local de temperatura potencial equivalent super cial, i valors baixos de la cisalla de vent entre nivells baixos i alts, pareixen paràmetres importants relacionats amb la gènesi dels medicanes, com també ho són dels ciclons tropicals. Un índex empíric de gènesi, provinent d'estudis sobre les regions tropicals, també ha estat avaluat en aquesta tesi i es presenta com un possible paràmetre discriminant dels ambients precursors. Malgrat la mida petita dels medicanes, s'ha comprovat que simulacions amb l'MM5 amb resolucions espacials de 7.5 km poden representar la formació de ciclons subsinòptics i les seves trajectòries, i per a la majoria dels casos també l'estructura simètrica amb nucli càlid. A més, s'ha realitzat una anàlisi de sensitivitat examinant el paper dels uxos de calor en la superfície de la mar: s'han desactivat l'intercanvi de calor latent i sensible sobre la Mediterrània durant les simulacions per estudiar els efectes d'aquests factors sobre les trajectòries i la intensi cació dels medicanes. Els resultats mostren tres patrons de comportament diferents sobre aquestes propietats dels medicanes identi cats prèviament, depenent de la magnitud i la distribució espacial dels uxos. En relació a la creixent preocupació sobre com afectarà el canvi climàtic a la freqüència i intensitat dels huracans, s'han realitzat dues anàlisis independents referent als medicanes: regionalitzacions dinàmiques de manera dirigida, i detecció directa sobre un model climàtic global a alta resolució. Per una part, les regionalitzacions dinàmiques consisteixen en determinar les zones d'alt risc mitjançant l'índex empíric descrit anteriorment i simular sols aquests ambients amb un model de mesoscala (aquest es força amb quatre models climàtics globals de resolucions espacials de l'ordre de 200 km). Per altra part, la detecció directa es realitza sobre un model climàtic global a una resolució aproximada de 25 km. En ambdós casos, els resultats mostren una reducció en la freqüència dels medicanes i assenyalen el sud-est d'Itàlia i el golf de Lleó com les zones amb major probabilitat de desenvolupament de medicanes en escenaris de clima futur. Referent als canvis d'intensitat en el futur, pareix que hi ha indicis d'augment del risc de tempestes violentes.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

41

Lledó, Ponsatí Llorenç. "Climate variability predictions for the wind energy industry: a climate services perspective." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2020. http://hdl.handle.net/10803/670882.

Full text

Abstract:

In order to mitigate the climate change effects, the world is undergoing an energy transition from polluting sources towards renewable energies. This transition is turning the electricity system more dependent on atmospheric conditions and more prone to suffer the effects of climate variability. The atmospheric circulation is changing in certain aspects due to increasing concentrations of greenhouse gases in the atmosphere, but it also varies from year to year due to natural variability processes occurring in the Earth system at timescales of weeks, months and years. The atmosphere interacts with other components of the Earth System such as the ocean, the cryosphere or the continental surface, that evolve more slowly than the atmosphere and drive the low-frequency variability. The natural climate oscillations that occur at those timescales impact wind speed and wind power generation. Therefore a better knowledge of how the wind resource varies at sub-seasonal, seasonal and decadal time scales is key to understand the risks that the electricity system is facing. Anticipating this variability would also be helpful to many stakeholders in the energy sector to take precautionary actions. Forecasts at sub-seasonal, seasonal and decadal timescales are starting to be possible recently thanks to advances in climate modelling capabilities. Because climate variability is partly driven by coupled physical processes occurring in the Earth, numerical models that represent the interaction between different components of the Earth system can be employed to produce forecasts at these scales. The science of climate prediction deals with the challenge of producing predictions beyond meteorological timescales (i.e. weeks, months and years ahead) although not reaching the centennial timescales, which are studied with scenario-based climate projections. Climate predictions employ the current state of the atmosphere, the ocean, the cryosphere, and the land surface to produce numerical integrations of each component and the forcings and interactions between them to model the evolution of the Earth system as a whole. However, the usage of climate predictions in the wind power sector (or more generally in any specific decision-making context) poses a series of difficulties due to many complex aspects of this type of predictions. The efforts devoted in many initiatives to bring the needs of the users to the center of the discussion have given rise to the field of climate services. In order to assist decision-making, it is not only desirable to have the best predictions available but also to tailor them to the specific needs of each user. To achieve this goal, a dialogue with stakeholders needs to be established, and a trans- disciplinary approach needs to be set up to take advantage of the developments in many research fields regarding knowledge transfer and communication. The work presented in this dissertation advances the knowledge required to produce and successfully apply climate predictions to decision-making in the wind power sector and deals with the three aforementioned challenges: a) understanding the impact of climate oscillations at sub-seasonal and seasonal timescales on wind resource; b) developing methods to produce forecasts of wind speed and wind power generation at this scales; and c) facilitating the uptake of those predictions by means of a climate-services-based approach.
Per tal de mitigar els efectes del canvi climàtic, tots els països del món estan duent a terme una transició energètica de fonts contaminants cap a energies renovables. Aquesta transició està incrementant la sensibilitat del sistema elèctric a les condicions atmosfèriques i fent-lo més vulnerable als efectes de la variabilitat climàtica. A escales de setmanes, mesos i anys, l'atmosfera interacciona amb altres components del sistema Terra com l'oceà, la criosfera o la superfície continental, que evolucionen més lentament que l'atmosfera, condicionant-ne la seva variabilitat a baixa freqüència. Al seu torn, les oscil·lacions que tenen lloc a aquestes escales temporals impacten el vent i la generació d'energia eòlica. Per tant, un millor coneixement de com varia el recurs eòlic a escales sub-estacionals, estacionals i decadals permetrà anticipar els riscs a què el sistema elèctric està sotmès. En segon lloc, anticipar aquesta variabilitat climàtica seria de gran utilitat a diversos actors del sistema energètic. L'ús de models climàtics que representen les interaccions entre les diferents components del sistema Terra permet abordar el repte de produir pronòstics més enllà de l'escala meteorològica (és a dir, a setmanes, mesos i anys vista). Malgrat tot, l'ús de les prediccions climàtiques en el sector de l'energia eòlica presenta una sèrie de dificultats degut a les complexitats d'aquest tipus de previsions. Per tal d'assistir la presa de decisions, no només és necessari disposar de les millors prediccions possibles sinó que cal també ajustar-les a les necessitats específiques de cada ús. Aquest objectiu només es pot assolir amb un diàleg constant i transdisciplinari entre els científics i les parts interessades que integri els avenços en diferents àmbits respecte la transferència de coneixement i la comunicació. Aquesta tesi avança el coneixement necessari per tal de produir i aplicar prediccions climàtiques a la presa de decisions per part de la indústria eòlica, abordant tres reptes: a) avaluar l'impacte d'oscil·lacions climàtiques sub-estacionals i estacional en el recurs eòlic; b) desenvolupar mètodes per produir prediccions de vent o de generació eòlica a aquestes escales; i c) facilitar l'adopció d'aquestes previsions mitjançant una aproximació basada en els serveis climàtics.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

42

López, Gómez Aida Luz. "Cambio climático y conflictos ecológicodistributivos en regiones indígenas de México. El caso de la industria eólica en el Istmo de Tehuantepec, Oaxaca." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/384605.

Full text

Abstract:

La creciente preocupación por los efectos del cambio climático a nivel internacional ha evidenciado la necesidad de impulsar, entre otras acciones, el desarrollo de las llamadas “energías renovables”. Los expertos han encontrado un enorme potencial para la generación de energía eólica en la región del Istmo de Tehuantepec en Oaxaca, México, motivando el interés de diversas empresas extranjeras por invertir en el desarrollo de parques eólicos en la zona. No obstante, paralelamente al desarrollo de la industria eólica, ha surgido también una creciente oposición entre las comunidades locales, especialmente las indígenas. Esta oposición es diversa en cuanto a sus actores, demandas, discursos, estrategias de negociación, etc. Su surgimiento debe ser explicado desde una perspectiva multicausal compleja que conjunta aspectos de diversa índole. Algunos de ellos, atribuibles al estilo de desarrollo eólico en la región y, particularmente, a la actuación de las empresas, pero también otros que se relacionan con la historia ambiental y política de la región, y que influyen de manera decisiva en el conflicto. El objetivo de la tesis ha sido comprender, desde la perspectiva de la ecología política y la racionalidad ambiental, la gestación y desarrollo del conflicto ecológico-distributivo por la energía eólica en el Istmo de Tehuantepec, así como reflexionar acerca de sus posibilidades de solución. El marco conceptual de la ecología política permite el entendimiento del cambio climático, como un proceso generado por la apropiación capitalista de la naturaleza que, en su lógica de acumulación propicia constantes conflictos ecológico-distributivos. Asimismo, permite entender que los actores sociales expresan sus inquietudes a través de diversos lenguajes de valoración, que no se reducen sólo al valor mercantil de los bienes de la naturaleza en disputa. La ecología política también apunta el papel que juega el Estado en estos procesos. Por su parte, la racionalidad ambiental es una formulación teórica de carácter utópico que propone un quehacer sociológico que acompañe los movimientos ambientales de base, la lucha de los pueblos por la reapropiación social de la naturaleza, la defensa de otras maneras de “ser en el mundo” mediante la concreción de una ontología de la diversidad, una política de la diferencia y una ética de la otredad.
The growing concern about the effects of climate change at the international level has highlighted the need to promote, the development of so-called "renewable energy". Experts have found a huge potential for wind power generation in the Isthmus of Tehuantepec in Oaxaca, Mexico, motivating the interest of several foreign companies to invest in the development of wind farms in the area. However, alongside the development of the wind industry it has also emerged a growing opposition among local communities, especially indigenous. This opposition is diverse in terms of its actors, demands, speeches, trading strategies, etc. Their emergence must be explained from a joint perspective multicausal complex aspects of various kinds. Some of them attributable to the style of wind development in the region and, particularly, to the performance of enterprises, but also others that are related to environmental and political history of the region, which have a decisive influence on the conflict. The aim of the thesis was to understand , from the perspective of political ecology and environmental rationality , the conception and development of eco - distributive wind power in the Isthmus of Tehuantepec conflict and reflect on their possible solutions . The conceptual framework of political ecology allows the understanding of climate change, as a process generated by the capitalist appropriation of nature which, in its logic of accumulation constant favorable ecological distribution conflicts. Also, it is understandable that stakeholders express their concerns through various languages of valuation , not only reduce the market value of the goods of nature in dispute. The political ecology also notes the role of the State in these processes. Meanwhile, environmental soundness is a theoretical formulation of utopian character which proposes a sociological task accompanying environmental grassroots movements, the struggle of the peoples for social reappropriation of nature , defense of other ways of "being in the world " through the realization of an ontology of diversity, a politics of difference and ethics of otherness.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

43

Peso, Fernández Marcos. "Conservation Planning of the Endangered Pyrenean frog by integratingnatural history, landscape and population genomics under Global Changes Scenarios." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2018. http://hdl.handle.net/10803/666635.

Full text

Abstract:

The Pyrenean frog (Rana pyrenaica) is a Pyrenees endemic species, mostly distributed between Navarra and Aragón, and recently was described in few streams of France. The typical habitat of the species is mountain streams. It is cataloged as an Endangered, by IUCN, however we not know some aspects about it biology, natural history, as well as the current populations stats and precise distribution range. In this thesis we were done an intensive fieldwork that has allowed us collect data of distribution and density population, genetics, special connectivity and the real populations status of rana pirenaica (Rana pyrenaica) populations. About conservation status, we have increased the known distribution range of the species with new localities, even if the species was disappeared in many historical localities, for not known reasons. The estimated population size is low in many localities, so local extinctions probabilities is higher. The rana pirenaica is genetically homogeneous, both using mitochondrial genomes and nuclear marker (SNPs), and has suffered a bottleneck with subsequent geographical expansion since the Last Glacial Maximum. The differences between western and east populations cores are minimal for Mitochondrial DNA, and there has been a recent gene flow between populations through the pre-Pyrenees. In Nuclear genes is observed a population division during the Holocene in five or six genetically differentiation cores. The landscape genetics analyses suggest that big rivers and pronounced unevenness have acted as barriers that allowed this differentiation, and exist an effectiveness separation between the species eastern and western cores. The lethal amphibian fungi Batrachoquitrium dendrobatidis was massively detected throughout the occurrence area of R. pyrenaica, even though the fungi impact on the specie is not known. The forecast climate models predict that growth chytrid conditions will be better in high elevation under Global Change scenarios, that high elevation populations of many amphibians’ species may be affected. The obtained data confirmed rana pirenaica as an Endangered species. A series of management measures of in situ conservation is proposed, as well as conservation unities in the whole distribution area. This work has made possible identify management measures for these species as well as assessing their current conservation status, which we hope will help the conservation of the species in Navarra and Aragón and especially in the Ordesa and Monte Perdido National Park, which is the only one that harbors Pyrenean frog populations.
La rana pirenaica (Rana pyrenaica) es una especie endémica de los Pirineos, que se distribuye principalmente entre Navarra y Aragón, y habita en ríos de montaña. Ha sido catalogada por la IUCN como una especie en Peligro de Extinción, si bien se desconocen muchos aspectos de su biología, historia natural, así como el estado actual de sus poblaciones y distribución precisa. En esta tesis se ha realizado un trabajo de campo intenso que nos ha permitido recabar datos de distribución y densidad poblacional, genética, conectividad espacial y estado de las poblaciones de la rana pirenaica (Rana pyrenaica). En cuanto al estado de conservación, hemos incrementado el área de distribución conocida de esta especie con nuevas localidades, si bien varias poblaciones históricas han desaparecido por causas desconocidas. El tamaño poblacional estimado es bajo en muchas localidades, por lo que la probabilidad de extinción local es elevada. La rana pirenaica es muy homogénea genéticamente, tanto empleando genomas mitocondriales como con marcadores nucleares (SNPs), y ha sufrido un cuello de botella con posterior expansión geográfica desde la última glaciación. Las diferencias entre el núcleo oriental y occidental son mínimas en ADN mitocondrial, y ha existido un flujo genético reciente entre poblaciones a través del pre-Pirineo. En genes nucleares se observa una división poblacional durante el Holoceno en 5 o 6 núcleos genéticamente diferenciados. Los análisis de genética del paisaje sugieren que los principales ríos y desniveles pronunciados han actuado como barreras que permitieron esta diferenciación, y existe una separación efectiva entre el núcleo oriental y occidental de la especie. Se ha detectado la presencia masiva del hongo Batrachoquitrium dendrobatidis en todo el área de distribución de rana pirenaica, si bien su impacto en la especie es desconocido. Los modelos de clima futuro predicen que las condiciones de crecimiento del quítrido serán mejores en altitudes mayores bajo escenarios de cambio global, de forma que las poblaciones de altitud de muchas especies de anfibios se podrán ver afectadas. Los datos obtenidos confirman a rana pirenaica como en Peligro de Extinción. Se proponen una serie de medidas de gestión para la conservación in situ de la especie, así como unidades de gestión en toda el área de distribución. Este trabajo ha permitido identificar medidas de gestión de estas especies así como valorar su situación actual de conservación, las cuales esperamos que sirvan de ayuda a la gestión de la especie en Navarra y Aragón y especialmente en el Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido que es el único que alberga poblaciones de rana pirenaica.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

44

Ontoria, Gómez Yaiza. "Seagrass responses to climate change: effects of warming and the interaction with local stressors = Respuestas de las angiospermas marinas al cambio climático: efectos del calentamiento y la interacción con estresores locales." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2020. http://hdl.handle.net/10803/669000.

Full text

Abstract:

Coastal ecosystems are highly threatened worldwide by multiple anthropogenic stressors that act at a range of spatial scales, from local to the global, and adversely affect their ecological functions and associated biodiversity. Global warming is one of the most pervasive stressors, and the assessment of how the species (or other levels of biological organization) react to it is an urgent need in a rapidly warming world. Moreover, thermal stress rarely acts in isolation from other stressors. The potential synergies among global warming and local stressors is of particular concern in what it regards foundation species, such as the case of seagrasses, due to their crucial role in maintaining the structure and function of coastal ecosystems. The main objective of this PhD thesis is to improve the knowledge of how warming alone and in combination with different local factors can affect seagrasses. This research has been conducted based upon mesocosm experiments submitted to different temperatures (and, in some cases, to other agents), and plants responses measured from biochemical to population levels. The results obtained are considered an approach to what may occur in the real world, always acknowledging the limitations of our methodology. Chapter 1 revealed different tolerance to warming among the two main Mediterranean seagrass species, Cymodocea nodosa and Posidonia oceanica. C. nodosa tolerates temperature increases much better than P. oceanica probably due to its life story (opportunistic), habitat (from confined waters to the open sea) and biogeographical affinity (tropical and subtropical). This will potentially cause changes in the distribution area of these two species in the Mediterranean under a future scenario of warming. As shown in Chapter 2, an increase in nutrient concentration in water does not modify the response of C. nodosa to warming. However, the increase of organic matter in sediment clearly worsens, synergistically in some plant traits, the effects of warming, entailing a hazardous combination for plant survival. P. oceanica, in turn, is severely affected by conditions of high nutrient content and high temperatures (Chapter 3), again displaying synergistic effects, and confirming not only a thermal sensitivity in this species greater than in C. nodosa, but also a greater vulnerability to the exacerbation of thermal effects by other local stressors. Finally, the interactive effects of warming and salinity (Chapter 4) in an estuarine seagrass species, Halophila ovalis, in southwestern Australia resulted beneficial for plant survival, as the negative effect of warming was buffered by concomitant salinity increases. Overall, this research highlights the complexity of global warming effects in at least two aspects. Firstly, the multiplicity of biological levels at which those effects act and, secondly, the importance of studying not only isolated effects of temperature increases but also their joint effect with other stressors. Advances in these two directions will yield more realistic predictions concerning global warming and seagrass ecosystems and help to develop management policies to protect seagrass ecosystems in a changing world.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

45

Arias, Ortiz Ariane. "Carbon sequestration rates in coastal Blue Carbon ecosystems: a perspective on climate change mitigation." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2019. http://hdl.handle.net/10803/667139.

Full text

Abstract:

Recentment s'ha descobert que els ecosistemes costaners, també coneguts com a embornals de carboni blau (praderies de fanerògames marines, manglars i marjals) igualen o fins i tot superen la capacitat dels ecosistemes terrestres per a segrestar carboni. Aquest fet ha conduït al desenvolupament d'una prometedora estratègia per a la mitigació del canvi climàtic, anomenada “Blue Carbon”, basada en la conservació i la restauració d'aquests hàbitats. No obstant això, la inclusió del segrest de carboni blau com a component en els plans i polítiques per a la mitigació del canvi climàtic requereix determinar amb precisió la quantitat de carboni orgànic (CO) retingut en aquests ecosistemes, com s'acumula amb el temps, i quin és el seu destí si els embornals de carboni blau es veuen degradats. L'objectiu d'aquesta tesi se centra en respondre aquestes preguntes quantificant les taxes d'acumulació de CO en els sediments d'ecosistemes costaners naturals i degradats de praderies marines i manglars. Per fer-ho, utilitzem la radiocronologia de sediments costaners utilitzant el 210Pb i n’avaluem els seus potencials i limitacions. Contribuïm amb l'anàlisi de 167 noves taxes d'acumulació de CO en sediments de praderies marines per avaluar la seva contribució al segrest de carboni a l’oceà i determinem el risc de pèrdua dels dipòsits de CO emmagatzemats als sediments de praderies marines i boscos de manglars després de la seva pertorbació. Els resultats fan reconsiderar alguns dels paradigmes acceptats a la ciència del "blue carbon": que els estocs de CO constitueixen una mesura de l'eficiència del seu segrest, que les taxes de segrest de carboni a praderies marines són ordres de magnitud superiors a les dels boscos terrestres, o que la pertorbació dels hàbitats dona com a resultat la pèrdua de la major part o la totalitat de l'estoc de CO prèviament segrestat. Globalment, vam trobar que les taxes de sedimentació als embornals de carboni blau determinen més acuradament l'eficiència de segrest de CO, independentment de la quantitat de CO als seus sediments. Tenint en compte les incerteses associades a la tècnica del 210Pb, hem estimat que les taxes de segrest de CO als sediments de les praderies marines oscil·len entre 20 i 30 g C m-2 yr-1 (o 6 -18 Tg C yr-1, globalment). Això suposa un rebaixa de 7 vegades el segrest reconegut anteriorment. Tanmateix, les estimacions revisades, encara són extraordinàriament elevades. A escala global, l'enterrament anual de CO en sediments de praderies marines contribueix entre el 4 i el 8% del CO total enterrat a l'oceà, àdhuc i ocupar menys del 0,1% de la seva superfície. La degradació dels ecosistemes costaners causa la pèrdua del CO emmagatzemat a un ritme molt més elevat que el del seu segrest. Això pot succeir en el transcurs de mesos a anys, depenent del tipus de pertorbació i de la grandària dels dipòsits de CO. Tant la pèrdua de praderies a causa d'una onada de calor marina a Austràlia, i la desforestació de manglars a Madagascar van causar pèrdues d’entre el 4 i el 20% (a les praderies) i del 20% (als manglars) del CO emmagatzemat en el primer metre de sediment després de 3 i 10 anys de la pertorbació. En tots dos estudis, les taxes de pèrdua de CO en hàbitats degradats van ser varies (> 4) vegades superiors a les taxes de retenció de CO sota condicions intactes, la qual cosa suggereix que el potencial real per a mitigar les emissions de carboni està en la conservació dels embornals de carboni blau existents i en la immediata restauració dels ecosistemes degradats per a així evitar emissions de gasos d’efecte hivernacle addicionals i rebaixar els costos de mitigació.
Coastal blue carbon ecosystems (seagrasses, mangroves and tidal marshes) have recently been found to match or even exceed the capability of terrestrial ecosystems to sequester organic carbon (OC) per unit area. This has led to the development of a promising new strategy for climate change mitigation, termed Blue Carbon, based on the conservation and restoration of these habitats. But including blue carbon sequestration as a component in schemes and policies for climate change mitigation and adaptation requires determining precisely how much OC these ecosystems hold, how it accumulates over time, and which is its fate after habitat conversion and degradation. The aim of this thesis was to resolve these questions by quantifying OC sequestration rates and their controls over contemporary (∼100 yr) time scales in sediments of natural and degraded coastal blue carbon ecosystems, with a focus on seagrass and mangrove habitats. To accomplish this aim, we used the 210Pb dating technique to assess the rate of OC accumulation in sediments and evaluated its potentials and limitations. We reassessed OC sequestration rates in seagrass ecosystems by compiling and analyzing 167 new OC accumulation rates in seagrass sediments worldwide, and assessed the vulnerability of sediment OC stores in seagrass meadows and mangrove forests to be remineralized after ecosystem disturbance. Results re-considered some of the accepted paradigms of ‘blue carbon’ science: that OC stocks are a measure of OC sequestration efficiency, that the sequestration rates of seagrass ecosystems are orders of magnitude higher than those of terrestrial counterparts, or that habitat disturbance will result in the loss of most or all of the OC stock previously sequesterd. We found that sedimentation rates were a better predictor of OC sequestration efficiency in sediments of coastal blue carbon ecosystems than it was the sediment OC content. Considering 210Pb dating models and associated uncertainties, contemporary global OC accumulation rates in seagrass beds were reassessed and estimated at 20 – 30 g C m-2 yr-1 (or 6 – 18 Tg C yr-1, globally). This was 7 times lower than previously acknowledged, nonetheless, the revised estimates, based on the best available contemporary data, are still extraordinarily high. On a global scale, OC burial in seagrass sediments contributes between 4 and 8% to the total OC buried in ocean sediments. Additionally, its significance as C sinks could be larger, while only 10% of their net community production is buried in immediate sediments, the remaining 90% (32 – 65 Tg C yr-1) production is exported to adjacent systems, a fraction of which could be buried beyond the meadows or preserved in the deep sea. Physical disturbance and habitat loss caused losses of sediment OC over the course of months to years depending on the type of disturbance and the size of the OC stock. Using satellite imagery and a published model of OC decomposition, we quantified that between 4 and 20% of the C stock in the upper meter of degraded seagrass sediments was remineralized 3 years following a marine heatwave in Shark Bay, Western Australia. In mangroves, direct measurements of sediment OC revealed that a 20% of the top meter C stock was lost 10 years following deforestation. In both studies, the rates of OC loss in degraded habitats were several (> 4) times higher than the rates of OC sequestration under intact conditions suggesting that the real potential of blue carbon ecosystems to mitigate greenhouse gas emissions is towards the preservation of existing habitats and restoration of lost habitats, which can result in avoided significant GHG emissions.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

46

Magontier, Pierre. "Essays on the Political Economy of Urbanization and Climate Change." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2020. http://hdl.handle.net/10803/669287.

Full text

Abstract:

The world has been urbanizing at an incredible pace during the last century. Meanwhile, the global rise in temperatures has led to the increased probabilities of gradual and sudden natural disasters, putting large shares of developed lands at risk. While the benefits from agglomeration economies are well documented, less is known on how local stakeholders make land-use decisions in the context of climate change. Understanding how economic agents in charge of land conversion cope with climate threats while trying to preserve urban opportunities is a paramount challenge for the next decades. This dissertation aims to shed some light on a few of the mechanisms at play, looking at spaces threatened by diverse environmental catastrophes. In this regard, the second chapter of this thesis, 'The Political Economy of Coastal Destruction,' studies the impact of political cooperation on coastal development choices, made in Spain between 1979 and 2015. We argue that political cooperation between municipal neighbors is fostered by local political alignment. We rely on a fuzzy regression discontinuity design in close elections to assess the impact of political homophily on coastal development. We show that coastal municipalities who decide on coastal development in isolation may overdevelop as they fail to internalize the positive amenity spillovers caused by land preservation. Within the first-kilometer fringe, local governments sharing their neighbors' ideology develop 63% less than otherwise similar but politically isolated governments. This effect vanishes as we consider farther distances from the coastline, suggesting that amenity spillovers are an essential driver of this result. While overdevelopment induces higher exposure to hazards when locating in disaster-prone areas, appropriate preparation can mitigate the chances of suffering from a natural catastrophe. However, mitigation measures do not only reduce but also signal the inherent risks of a location. I focus on the trade-off between risk reduction and risk disclosure in the third chapter of my thesis, 'Does media coverage affect government preparation for natural disasters?'. I demonstrate that in the absence of information circulating about local dangers, local governments, who seek to protect property values in their jurisdiction, have an incentive not to prepare to avoid signaling the latent risks to otherwise uninformed investors. To test this hypothesis, I construct an exogenous measure of newspaper coverage of storms, which is a good predictor of the number of newspaper articles published about these events. I show that conditional on being hit by a storm, a one-standard-deviation increase in my Coverage measure leads to a 54% increase in the number of mitigation projects implemented in a ZIP code. This result is primarily driven by neighborhoods with high pre-treatment levels of vacant houses, renters, and housing-units owned with a mortgage, suggesting that non-resident investors are the firsts to respond to the information shock. Considering that real estate interests could capture governments' preparation incentives, I questioned whether individuals learn from past disasters when making a development decision. In the last paper of this thesis, 'The Dynamics of Land Development around Flood Zones,' we study the land conversion response to an inundation. Exploiting a rich dataset on historical flood records in Spain, we show that new development drops at the municipal level by -14.64% in the year following an inundation, and peaks down at -26% in the sixth year. The decrease in land conversion is, on average, permanent. This outcome is primarily driven by municipalities with higher historical flood frequencies, and by floods occurring after the central government regulated constructions around flood zones, in 1986. New development neither occurs farther away from flood zones nor on the higher ground. These results could be consistent with several underlying mechanisms. In particular, if individuals do account for disaster history when making a development decision, it is puzzling to observe they prefer not to build rather than building away from the acknowledged source of dangers. We speculate that a misinterpretation of the risks caused by an availability bias, or an aversion to amenity losses, could explain this response.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

47

Presicce, Laura. "Los entes locales en la acción climática global: responsabilidades, retos y perspectivas jurídicas." Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2021. http://hdl.handle.net/10803/671955.

Full text

Abstract:

El canvi climàtic antropogènic constitueix un problema global de primer ordre i un dels grans reptes del segle XXI, també per al Dret. Malgrat el seu caràcter global i a la necessària acció internacional i nacional en aquest àmbit, l'actuació dels governs locals resulta també imprescindible. El paper dels municipis i dels governs locals, com a administracions més properes als ciutadans, és crucial en la lluita contra el canvi climàtic, ja que, actualment, més de la meitat de la població mundial viu a les ciutats i en elles es localitza una quota significativa del creixement econòmic, del consum energètic i de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle. Aquests factors, units als desafiaments que comporta la problemàtica del canvi climàtic, fan del tot necessària la corresponsabilització dels ens locals i la seva implicació activa en una acció climàtica conjunta. Baix aquestes premisses, la present tesi doctoral es proposa, investigar, d'una banda, l'efectivitat de la integració dels ens locals en la global governance climàtica, i, per l'altre, el marge d'actuació polític-administrativa dels ens locals, tocant a la definició i atribució normativa de les seves competències. Les hipòtesis de partida són, per tant, d'una part, la inexistència de mecanismes jurídics que permetin la integració efectiva dels ens locals en l'acció climàtica conjunta i, d'una altra, la falta de competències jurídiques, que impossibilita als ens locals contribuir a la lluita conjunta contra el canvi climàtic
El cambio climático antropogénico constituye un problema global de primer orden y uno de los grandes retos del siglo XXI, también para el Derecho. Pese a su carácter global y a la necesaria acción internacional y nacional en este ámbito, la actuación de los gobiernos locales resulta también imprescindible. El papel de los municipios y de los gobiernos locales, como administraciones más próximas a los ciudadanos, es crucial en la lucha contra el cambio climático, puesto que, actualmente, más de la mitad de la población mundial vive en las ciudades y en ellas se localiza una cuota significativa del crecimiento económico, del consumo energético y de las emisiones de gases de efecto invernadero. Estos factores, unidos a los desafíos que conlleva la problemática del cambio climático, hacen del todo necesaria la corresponsabilización de los entes locales y su implicación activa en una acción climática conjunta. Bajo dichas premisas, la presente tesis doctoral se propone, investigar, por un lado, la efectividad de la integración de los entes locales en la global governance climática, y, por el otro, el margen de actuación político-administrativa de los entes locales, en lo tocante a la definición y atribución normativa de sus competencias. Las hipótesis de partida son, por ende, de una parte, la inexistencia de mecanismos jurídicos que permitan la integración efectiva de los entes locales en la acción climática conjunta y, de otra, la falta de competencias jurídicas, que imposibilita a los entes locales contribuir a la lucha conjunta contra el cambio climático.
Anthropogenic climate change is a major global problem and one of the most significant challenges of the 21st century, including for the Law. Despite its global nature and the need for international and national action in this area, the action of local governments is also essential. The role of municipalities and local governments, being the administration closest to the citizens, is crucial in the fight against climate change, since currently more than half of the world's population lives in cities and a significant share of economic growth, energy consumption and greenhouse gas emissions are located in them. These factors, combined with the challenges posed by the issue of climate change, makes it necessary for local authorities to take co-responsibility and become actively involved in joint climate action. Against this backdrop, this doctoral research aims to investigate, on one hand, the effectiveness of the integration of local authorities in global climate governance and, on the other hand, the scope for political and administrative action by local authorities with regard to the definition and normative attribution of their competences. The starting hypothesis are, on the one hand, the lack of legal mechanisms for the effective integration of local authorities in joint climate action and, on the other hand, the lack of legal powers, which makes it impossible for local authorities to contribute to the joint fight against climate change.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

48

Anadon, Rosell Alba. "High mountain dwarf shrubs under climate change: effects of in situ experimental warming, CO2 enrichment and drought on their growth and functioning = Subarbusts d'alta muntanya davant el canvi climàtic. Efectes de l'escalfament, l'enriquiment de CO2 i la sequera experimentals in situ en el seu creixement i funcionament." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2017. http://hdl.handle.net/10803/404750.

Full text

Abstract:

High-elevation and high-latitude ecosystems are expected to be especially vulnerable to global change. Dwarf shrub species cover extensive areas in high mountain ecosystems, and warmer temperatures and land-use change have favoured their expansion. Co-occurring dwarf shrub species may respond differently to climate change, which can have major effects on their interactions, growth and performance, and ultimately lead to drastic changes in plant communities. In this Thesis, warming, CO2 enrichment and drought experiments have been carried out at the ecotone between the subalpine and alpine belts in different study sites across the Pyrenees and the Alps. The objective was to assess how these factors may influence dwarf shrub species interactions, growth, xylem anatomy and C allocation dynamics. Results of this Thesis show species-specific responses to the treatments, and these responses differed in magnitude and direction depending on the treatment applied. Vaccinium myrtillus responded positively to increased temperatures, whereas the co-occurring Vaccinium uliginosum and Empetrum hermaphroditum showed no response. Vaccinium myrtillus growth and functioning was similar across stands differing in neighbouring shrub species and we did not find evidence of alterations in plant-plant interactions with warming. Vaccinium myrtillus responded positively to CO2 enrichment with an increased stem basal area and a lagged increased vessel lumen size and xylem-specific hydraulic conductivity, but hydraulic efficiency decreased with warming. Although there was a correlation between growth and accumulated hydraulic conductivity, the growth-anatomical relationship changed with soil warming and CO2 enrichment, and growth stimulation occurred without immediate accompanying changes in the xylem anatomy. We did not find major effects of the experimental summer drought on V. myrtillus water potential and its allocation of recently assimilated C. However, V. uliginosum showed evidence of mild stress, since its stomatal conductance, water potential and speed of C transfer to belowground organs were reduced under drought. All these results suggest that climate change acts differently on co-occurring species, which may lead to future changes in plant community composition, structure and function.
Els ecosistemes d'elevades altituds i latituds són especialment vulnerables al canvi global. Les espècies subarbustives poden cobrir àrees extenses en zones d'alta muntanya, i l'augment de la temperatura i els canvis en l'ús del sòl n'afavoreixen l'expansió. Les espècies subarbustives que coexisteixen podrien respondre de manera diferent al canvi climàtic, cosa que podria tenir grans efectes en les seves interaccions, així com en el seu creixement i el seu funcionament i, en última instància, comportar canvis dràstics en les comunitats vegetals. En aquesta Tesi Doctoral s'han dut a terme experiments d'escalfament, d’augment de la concentració de CO2 de l’aire i de sequera a l'ecotò entre els estatges subalpí i alpí en diferents zones del Pirineu i dels Alps. L'objectiu era comprendre com aquests factors afecten les interaccions entre espècies subarbustives, el seu creixement, l’anatomia del xilema i la distribució de carboni (C). Els resultats d'aquesta Tesi mostren respostes específiques als tractaments. A més, aquestes respostes diferien en magnitud i direcció en funció del tractament aplicat. Vaccinium myrtillus va respondre positivament a l'escalfament, mentre que les espècies coexistents Vaccinium uliginosum i Empetrum hermaphroditum no van mostrar cap resposta. El creixement i funcionament de V. myrtillus era similar en claps amb diferent composició d'espècies arbustives i, contràriament al resultat de nombrosos estudis previs, no es van trobar evidències d'alteracions en les interaccions planta-planta amb l'escalfament. Vaccinium myrtillus va respondre positivament a l'augment de CO2 amb un augment de l'àrea basal i un augment retardat en la mida dels vasos conductors i la conductivitat hidràulica específica. Tanmateix, l'eficiència hidràulica es va reduir amb l'escalfament. Tot i que es va trobar una correlació entre el creixement i l’anatomia en termes de conductivitat hidràulica acumulada en V. myrtillus, aquesta relació va canviar amb els tractaments d'escalfament i augment de CO2, i el creixement va augmentar sota aquests tractaments sense que es produïssin canvis immediats en l'anatomia del xilema que l'acompanyessin. La sequera experimental no va tenir grans efectes en el potencial hídric ni en la distribució de C recentment assimilat de V. myrtillus. Tanmateix, V. uliginosum va presentar lleugers signes d'estrès amb la sequera, ja que la seva conductància estomàtica i el seu potencial hídric es van veure reduïts, així com també la velocitat de transferència de C cap a òrgans subterranis. Tots aquests resultats suggereixen que el canvi climàtic actua de diferent manera sobre espècies coexistents, cosa que podria comportar canvis en la composició de les comunitats, així com en la seva estructura i funcionament en el futur.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

49

Martinez-Mazza, Rodrigo. "Causes and Consequences of the Housing Affordability Crisis." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2021. http://hdl.handle.net/10803/672396.

Full text

Abstract:

This Ph.D. dissertation contributes by shedding new light on three topics that significantly impact housing in urban areas, using fine-grained data. Chapter 2 studies how Airbnb affects a city's housing market. For that, we apply several regression-based approaches that exploit the timing and geography of the entry of Airbnb in Barcelona to estimate the effects of this platform on housing markets. We use high-quality microdata on both rents and prices and combine these data with information on the location of Airbnb activity within the city. The results show that Airbnb activity in Barcelona has increased both rents and housing prices, with larger effects for prices than for rents. Results indicate that, for a neighborhood with the average Airbnb activity in the city, rents have increased by 1.9\%, while transaction prices have increased by 4.6\% and posted prices by 3.7\%. However, in the most touristy parts of the city, the effects of Airbnb are substantially higher. In neighborhoods in the top decile of the Airbnb activity distribution, rents are estimated to increase by as much as 7\%. In contrast, increases in transaction and posted prices are as high as 17\% and 14\%, respectively. Chapter 3 estimates the long-term effects of an increase in the unemployment rate at graduation time on housing tenure and affordability. I exploit the unemployment rate at the time of college graduation as an exogenous income shock to the individual, for a large sample of college graduates since 1960 across Europe. This strategy has been explored extensively for career outcomes, but so far, not for housing tenure and affordability. These two outcomes are essential, as they are key determinants of an individual's welfare. The results show that a one percentage point rise in the unemployment rate at the time of graduation leads to a 1.5 percentage point increase in the probability of living with parents one year after graduation. Additionally, it decreases the probability of renting by 1.02 percentage point and of home-ownership by 0.45 percentage point. Worse initial labor market conditions translate into worse affordability ratios for homeowners and renters due to lower household income and stable rents or prices. Effects are persistent over time and are still present ten years after graduation. I develop an overlapping generations model to link income shocks to younger cohorts to housing tenure and affordability changes. This model provides several predictions. Mainly, that rigidity on the rental market is largely responsible for whether the labor market's welfare shock is absorbed or amplified by the housing market. This rigidity will result from an outside option for landlords, a feature widely documented in the literature. In particular, if rental markets are rigid, an income shock to young agents will create a shift away from renting and ownership in favor of the parental home. Additionally, this shock worsens affordability for both renters and owners, as their income drops while housing costs do not. This scenario leads to significant welfare losses for young cohorts, while older agents become relatively wealthier and are better off. I find that housing aid policies such as the \textit{Aide Personnalisée au Logement} (APL) in France can help mitigate the income shock by enabling young agents to afford to rent. However, these policies only improve young agents' welfare when implemented in rigid rental markets, pointing towards the importance of identifying the correct conditions for applying these policies. Chapter 4 studies the dynamics of land development in Spanish municipalities having experienced a flood over the last 30 years. For that, we use changes in surface, distance to flood zones and water bodies, and elevation of new development compared to the year before a flood event. Our empirical strategy relies on the assumption that conditional on municipality and year fixed-effects, the timing and the extent of a flood is as good as random. We also study the impact of floods on several other economic indicators, including employment and migration patterns. Our main results indicate that, on average, experiencing a flood does not affect new development. Development takes place at a pace similar to that of the year previous to the flood. Additionally, we find that new construction does not take place farther away from the flood zones nor on higher ground. When analyzing development's final use, we find that residential buildings are being built at the same rate as before the flood. A flood event does not significantly affect other key economic variables, such as unemployment or migration. Nonetheless, municipalities with low development levels in the decade before the flood experience a housing boom after the event. New development increases permanently by 25\% compared to the year previous to the flood for these cities. Cities having experienced high levels of development before the flood experience a 27\% permanent drop in new construction compared to before the event. Finally, we study an EU directive mandating EU member states to identify flood-prone areas, named ARPSIs. In the Spanish case, this directive identified areas that were not previously considered dangerous. Still, it was not accompanied by any regulation designed to restrict future development. We compare areas that were newly declared as potentially hazardous to areas close to water bodies but were not affected by the policy. Overall, signaling areas as potentially high-risk does not deter development from taking place near such areas. We can draw three main lessons from this research in terms of policy design. First, home-sharing platforms can increase housing prices in cities like Barcelona, particularly in the most touristy neighborhoods. This points towards the potential effects that regulating these platforms' activities can have on housing affordability. Second, the success of policies directed to improving housing affordability and accessibility for young people can depend heavily on the rental market conditions. In particular, even when policies are targeted towards the young and least well-off population, benefits can still be captured by wealthier and older landlords, leaving the targeted population worse off. Third, signaling certain areas as potentially dangerous is not enough to deter development from taking place near such areas. In particular, if restrictions are not enforced after signaling areas as high-risk, it can lead to overdeveloping close to these zones, exposing more construction to potential flood risks.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

50

Martínez, González José Luis. "Agrarian transformations, climate change and energy. A study of the impact of 17th and 18th century climate change on the Agricultural Revolution and the onset of economic growth in England." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2020. http://hdl.handle.net/10803/670687.

Full text

Abstract:

La presente tesis doctoral muestra evidencias claras de que la variabilidad climática y la energía fueron factores relevantes en la Revolución Agrícola, así como en el mercado de trabajo y la economía inglesa en general del siglo XVII.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

Dissertations / Theses on the topic 'Adaptació al Canvi Climàtic'

Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles