To see the other types of publications on this topic, follow the link: Adaptació al Canvi Climàtic.
Journal articles on the topic 'Adaptació al Canvi Climàtic'
Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles
Consult the top 22 journal articles for your research on the topic 'Adaptació al Canvi Climàtic.'
Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.
You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.
Browse journal articles on a wide variety of disciplines and organise your bibliography correctly.
1
Monje Lasierra, Cristina. "¿Es el cambio climático una amenaza para la democracia, o son las democracias occidentales un factor de riesgo para la sostenibilidad del planeta?" Pedagogia i Treball Social 9, no. 1 (July 6, 2020): 95. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v9i1.22394.
Full textAbstract:
<span lang="CA">El desafiament del canvi climàtic ha estat tractat habitualment des del prisma de les ciències naturals o de l'economia, però en rares ocasions s'ha aprofundit en l'estudi de com pot contribuir a transformar els sistemes polítics. Aquest article aborda el canvi climàtic com a amenaça a les democràcies liberals occidentals, les quals, al seu torn, no tenen eines eficaces per fer-hi front, el que les converteixen també en un risc per a la sostenibilitat. Després de donar compte de la reaparició de discursos eco-autoritaris per gestionar aquest escenari, es citen dos tipus d'iniciatives de deliberació i participació ciutadana com dinàmiques per abordar una crisi climàtica que requereix de la implicació del conjunt d'actors polítics, socials i econòmics: Les ASSEMBLEES ciutadanes pel clima, i els contractes de riu.</span>
2
Campanera Reig, Mireia. "Sobre l’abundància i l’escassetat. Algunes consideracions des del Baix Marañón (Perú)." Arxiu d'Etnografia de Catalunya, no. 18 (December 18, 2018): 221. http://dx.doi.org/10.17345/aec18.221-242.
Full textAbstract:
Aquest article pretén reflexionar sobre les nocions d’abundància i escassetat, des d’una perspectiva antropològica i històrica. El text es basa en una recerca etnogràfica duta a terme entre els anys 2008 i el 2015 en dues comunitats de ribera del Marañón: San Jacinto i Villa Canán, indígenes kukama-kukamiria. Parlem de l’escassetat i de l’abundància percebudes i experimentades per la població de les dues comunitats, però també hi analitzem les narratives de les cròniques colonials i les dades d’estudis arqueològics i biològics recents. L’etapa colonial realçava l’abundància de recursos i l’escassetat de capacitats dels indígenes per administrar-los; en canvi, entre els indígenes kukama-kukamiria d’avui, les nocions formen part d’un contínuum lligat tant al clima com a l’organització de la vida social en una temporalitat més cíclica. Unes consideracions que en ple debat sobre canvi climàtic fan necessàries les aportacions de l’antropologia.
3
Miralles, Jordi. "El canvi climàtic : canviar els valors abans que no sigui massa tard." Ciències: revista del professorat de ciències de Primària i Secundària, no. 6 (April 16, 2007): 40. http://dx.doi.org/10.5565/rev/ciencies.281.
Full text
4
Querol, Vicent A., and Xavier Ginés Sànchez. "La participació dels espais rurals en la sostenibilitat ambiental. Anàlisi dels discursos d’iniciatives productives en el context rural de Castelló." Disjuntiva. Crítica de les Ciències Socials 1, no. 2 (July 2, 2020): 13. http://dx.doi.org/10.14198/disjuntiva2020.1.2.2.
Full textAbstract:
Els espais rurals han estat cridats a jugar un paper central en la lluita per pal· liar els efectes del canvi climàtic. La categorització exògena que ha dividit i separat la natura de la societat i la cultura ha tingut efectes negatius sobre la relació entre les poblacions rurals i les institucions que han de vetlar per la sostenibilitat ambiental. Aquest article es planteja l’anàlisi d’iniciatives productives que, des de les àrees rurals de Castelló, hem identificat amb el concepte de Nova Ruralitat i de quina manera els seus discursos harmonitzen amb la sostenibilitat ambiental. L’enfocament teòric revisa un marc on s’exposen les accions del conservacionisme propi de les àrees protegides i del desenvolupament rural, com també les noves concepcions que reforcen els enfocaments que donen veu i valor a les mirades des del rural. I això sense perdre de vista un context institucional supralocal que concentra serveis i infraestructures a les ciutats al temps que genera normatives que segueixen desequilibrant el territori valencià. El bastiment d’una ciutadania rural conscient del canvi climàtic alhora que esperonada a la participació en els processos institucionals esdevé una de les claus d’una sostenibilitat ambiental que ha de recolzar-se sobre una altra sostenibilitat: la social al rural. | Rural areas have been called to play a central role in the fight to mitigate the effects of climate change. The exogenous categorization that has divided and separated nature from society and culture had negative effects on the relation between rural dwellers and the Institutions that supposed to look after environmental sustainability.
5
Escola Bellaterra, Claustre. "Què li passa a la terra: un projecte d’escola sobre l’emergència climàtica." Ciències: revista del professorat de ciències de Primària i Secundària, no. 42 (June 29, 2021): 2–8. http://dx.doi.org/10.5565/rev/ciencies.441.
Full textAbstract:
En el present article es presenta un resúm del treball duta a terme durant el curs 2018-2019 a l’Escola Bellaterra. Des del curs 2001-2002, l'Escoleta, en el marc de la Xarxa d’escoles UNESCO, ha integrat, dins la seva programació de curs, diversos projectes. Aquests projectes transversals han esdevingut part de la manera de ser i de fer de l'escola, amb la intenció de fomentar en els i les nostres alumnes un coneixement científic vinculat als valors de cura, respecte i solidaritat pel món on viuen, així com una actitud compromesa en millorar-lo. El curs 2018-2019 tractem el tema del canvi climàtic.
6
Requena-i-Mora, Marina, and Aina Faus-Bertomeu. "Introducció al número monogràfic “Conflictes al territori. L’evidència de la incompatibilitat del binomi creixement econòmic i sostenibilitat”." Disjuntiva. Crítica de les Ciències Socials 1, no. 2 (July 2, 2020): 8. http://dx.doi.org/10.14198/disjuntiva2020.1.2.1.
Full textAbstract:
El creixement econòmic està produint canvis en el metabolisme social. Les societats cada vegada consumeixen més materials i energia alhora que produeixen més quantitats de deixalles, tot impulsant un desplaçament geogràfic de fonts de recursos i embornals de residus. Això crea impactes que no són resolts per polítiques econòmiques o canvis en la tecnologia, i per tant, cauen desproporcionadament sobre alguns grups socials que moltes vegades protesten i resisteixen, encara que tals grups no sempre es defineixen com a ecologistes (Martínez Alier, 2003). La distribució ecològica es refereix, així, a les asimetries o desigualtats socials, espacials, temporals en l'ús que fan els humans dels recursos i serveis ambientals, comercialitzats o no, és a dir, la disminució dels recursos naturals, incloent-hi la pèrdua de biodiversitat i les càrregues de la contaminació. Per exemple, hi ha conflictes històrics i actuals per l’extracció de carbó (referents a la salut dels miners, la subsidència a la terra, la producció de diòxid de sofre) i l’extracció de petroli (sobrecendència del gas, pèrdua de biodiversitat). A nivell global, també més bombeig de combustibles fòssils significa més producció de diòxid de carboni, cosa que genera un conflicte per la distribució de les responsabilitats i els danys derivats del canvi climàtic (Martínez-Alier, 2009).
7
De la revista, Equip. "Hi ha canvi climàtic?" Ciències: revista del professorat de ciències de Primària i Secundària, no. 4 (June 29, 2006). http://dx.doi.org/10.5565/rev/ciencies.310.
Full text
8
Borràs Calvo, Gabriel. "Les polítiques d'adaptació al canvi climàtic a Catalunya." Revista Catalana de Dret Ambiental 4, no. 1 (July 17, 2013). http://dx.doi.org/10.17345/1337.
Full textAbstract:
A les portes de què el Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC) comenci a publicar el setembre d'enguany els resultats del cinquè informe sobre el canvi climàtic, aquesta nota fa un repàs a les polítiques d'adaptació que s'han dut a terme tant a nivell internacional com, particularment, a Catalunya. La finalitat és fixar l'estat de la qüestió en quest àmbit.
9
Borràs Calvo, Gabriel. "Les polítiques d'adaptació al canvi climàtic a Catalunya." Revista Catalana de Dret Ambiental 4, no. 1 (July 17, 2013). http://dx.doi.org/10.17345/rcda1337.
Full textAbstract:
A les portes de què el Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC) comenci a publicar el setembre d'enguany els resultats del cinquè informe sobre el canvi climàtic, aquesta nota fa un repàs a les polítiques d'adaptació que s'han dut a terme tant a nivell internacional com, particularment, a Catalunya. La finalitat és fixar l'estat de la qüestió en quest àmbit.
10
Roessing Neto, Ernesto. "Califòrnia i la dimensió internacional de polítiques subnacionals per al canvi climàtic." Revista Catalana de Dret Ambiental 6, no. 2 (January 22, 2016). http://dx.doi.org/10.17345/1580.
Full textAbstract:
L'estat de Califòrnia, a Estats Units, ha dissenyat una àmplia política per al canvi climàtic, basada en una sèrie d'actes legislatius i administratius, en particular la *Assembly Bill 32 i les reglamentacions per part de la Junta de Recursos Atmosfèrics de Califòrnia (Califòrnia *Air *Resources *Board - *CARB). La política de Califòrnia agrega diversos programes, com l'adopció d'estàndards d'eficiència per a combustibles, el reciclatge obligatori per a diversos productes, la consecució de metes d'energia renovable en la generació d'electricitat i, especialment, un programa de limitació i comerç de drets d'emissió. Per mitjà d'aquest últim, Califòrnia desenvolupa diverses iniciatives internacionals, com la seva participació central en la Iniciativa per a Accions Regionals per al Clima en l'Oest (*Western *Climate *Initiative - *WCI), la connexió amb el sistema de limitació i comerç de drets d'emissió de la província canadenca de Quebec, i els esforços per integrar programes de reducció de la desforestació en els estats d'Acre (Brasil) i *Chiapas (Mèxic) al programa californià de limitació i comerç de drets d'emissió. Aquesta dimensió internacional de la política de Califòrnia per al canvi climàtic porta a una actuació internacional per part d'aquest estat *subnacional que s'assembla a la d'estats sobirans. Enfront d'aquest context, aquest estudi es realitza amb la finalitat de discutir l'actuació internacional de Califòrnia al costat d'altres jurisdiccions *subnacionales. D'aquesta manera, s'analitza com les polítiques *subnacionales per al canvi climàtic poden assumir una dimensió internacional semblant a la d'estats sobirans, discutint-se també alguns reptes que es presenten per a tant.
11
Roessing Neto, Ernesto. "Califòrnia i la dimensió internacional de polítiques subnacionals per al canvi climàtic." Revista Catalana de Dret Ambiental 6, no. 2 (January 22, 2016). http://dx.doi.org/10.17345/rcda1580.
Full textAbstract:
L'estat de Califòrnia, a Estats Units, ha dissenyat una àmplia política per al canvi climàtic, basada en una sèrie d'actes legislatius i administratius, en particular la *Assembly Bill 32 i les reglamentacions per part de la Junta de Recursos Atmosfèrics de Califòrnia (Califòrnia *Air *Resources *Board - *CARB). La política de Califòrnia agrega diversos programes, com l'adopció d'estàndards d'eficiència per a combustibles, el reciclatge obligatori per a diversos productes, la consecució de metes d'energia renovable en la generació d'electricitat i, especialment, un programa de limitació i comerç de drets d'emissió. Per mitjà d'aquest últim, Califòrnia desenvolupa diverses iniciatives internacionals, com la seva participació central en la Iniciativa per a Accions Regionals per al Clima en l'Oest (*Western *Climate *Initiative - *WCI), la connexió amb el sistema de limitació i comerç de drets d'emissió de la província canadenca de Quebec, i els esforços per integrar programes de reducció de la desforestació en els estats d'Acre (Brasil) i *Chiapas (Mèxic) al programa californià de limitació i comerç de drets d'emissió. Aquesta dimensió internacional de la política de Califòrnia per al canvi climàtic porta a una actuació internacional per part d'aquest estat *subnacional que s'assembla a la d'estats sobirans. Enfront d'aquest context, aquest estudi es realitza amb la finalitat de discutir l'actuació internacional de Califòrnia al costat d'altres jurisdiccions *subnacionales. D'aquesta manera, s'analitza com les polítiques *subnacionales per al canvi climàtic poden assumir una dimensió internacional semblant a la d'estats sobirans, discutint-se també alguns reptes que es presenten per a tant.
12
Ruda-Gonzalez, Albert. "Perspectives de la litigació pel canvi climàtic arran del cas Urgenda." Revista Catalana de Dret Ambiental 9, no. 2 (December 27, 2018). http://dx.doi.org/10.17345/2119.
Full textAbstract:
La sentència del tribunal de l'Haia de juny de 2016 en el cas Urgenda, que va condemnar l’Estat holandès per no fer prou per combatre el canvi climàtic,va suposar un autèntic terratrèmol per al Dret de la responsabilitat ambiental i va donar lloc a una progènie de reclamacions similars. La seva confirmació pel tribunal d’apel·lació corresponent el passat 9 d’octubre de 2018 sembla donar-hi encara més força. No obstant això, el fet és que aquests pronunciaments judicials susciten qüestions molt profundes no només sobre la responsabilitat (civil o patrimonial de l'Administració, segons el sistema) sinó també d'ordre constitucional. En judicialitzar un tema eminentment polític, permeten de plantejar dubtes sobre si pronunciaments com aquests respecten o no la deguda separació entre els poders de l'Estat. Aquest article analitza críticament unes sentències que, si bé han donat una gran visibilitat a una qüestió de gran urgència i encara d’actualitat, sembla pressuposar que un tribunal és el millor lloc per a jutjar la responsabilitat pel canvi climàtic. Aquest treball s'acaba preguntant si una reclamació “a la Urgenda”seria possible en el nostre sistema i quin seria previsiblement el seu resultat.
13
Ruda-Gonzalez, Albert. "Perspectives de la litigació pel canvi climàtic arran del cas Urgenda." Revista Catalana de Dret Ambiental 9, no. 2 (December 27, 2018). http://dx.doi.org/10.17345/rcda2119.
Full textAbstract:
La sentència del tribunal de l'Haia de juny de 2016 en el cas Urgenda, que va condemnar l’Estat holandès per no fer prou per combatre el canvi climàtic,va suposar un autèntic terratrèmol per al Dret de la responsabilitat ambiental i va donar lloc a una progènie de reclamacions similars. La seva confirmació pel tribunal d’apel·lació corresponent el passat 9 d’octubre de 2018 sembla donar-hi encara més força. No obstant això, el fet és que aquests pronunciaments judicials susciten qüestions molt profundes no només sobre la responsabilitat (civil o patrimonial de l'Administració, segons el sistema) sinó també d'ordre constitucional. En judicialitzar un tema eminentment polític, permeten de plantejar dubtes sobre si pronunciaments com aquests respecten o no la deguda separació entre els poders de l'Estat. Aquest article analitza críticament unes sentències que, si bé han donat una gran visibilitat a una qüestió de gran urgència i encara d’actualitat, sembla pressuposar que un tribunal és el millor lloc per a jutjar la responsabilitat pel canvi climàtic. Aquest treball s'acaba preguntant si una reclamació “a la Urgenda”seria possible en el nostre sistema i quin seria previsiblement el seu resultat.
14
Aguirre i Font, Josep Maria. "Una proposta de desenvolupament de l’autogovern català i andalús en matèria de costes: el Projecte de llei d’ordenació del litoral." Revista Catalana de Dret Ambiental 9, no. 1 (July 27, 2018). http://dx.doi.org/10.17345/1874.
Full textAbstract:
En un context en què la pressió econòmica i els efectes del canvi climàtic sobre la costa són cada vegada més evidents, i davant la incapacitat de la legislació estatal de donar-hi resposta, aquest article estudia les potencialitats del marc competencial de la Generalitat de Catalunya i la Junta de Andalucía per desplegar instruments propis d’ordenació de la costa que regulin conjuntament el domini públic maritimoterrestre i els seus espais confrontants. Ho fa a partir de l’estudi de les competències que els foren traspassades, de l’estudi de la jurisprudència constitucional, i singularment del Projecte de llei d’ordenació del litoral que ha aprovat la Generalitat de Catalunya. Una norma pionera a l’Estat que pot posar les bases d’un nou model de governança del litoral.
15
Aguirre i Font, Josep Maria. "Una proposta de desenvolupament de l’autogovern català i andalús en matèria de costes: el Projecte de llei d’ordenació del litoral." Revista Catalana de Dret Ambiental 9, no. 1 (July 27, 2018). http://dx.doi.org/10.17345/rcda1874.
Full textAbstract:
En un context en què la pressió econòmica i els efectes del canvi climàtic sobre la costa són cada vegada més evidents, i davant la incapacitat de la legislació estatal de donar-hi resposta, aquest article estudia les potencialitats del marc competencial de la Generalitat de Catalunya i la Junta de Andalucía per desplegar instruments propis d’ordenació de la costa que regulin conjuntament el domini públic maritimoterrestre i els seus espais confrontants. Ho fa a partir de l’estudi de les competències que els foren traspassades, de l’estudi de la jurisprudència constitucional, i singularment del Projecte de llei d’ordenació del litoral que ha aprovat la Generalitat de Catalunya. Una norma pionera a l’Estat que pot posar les bases d’un nou model de governança del litoral.
16
Priest, Susanna. "Un panorama canviant per als mitjans de comunicació. Ciència, públic i premsa: el cas del canvi climàtic." Mètode. Revista de difusió de la investigació, no. 80 (February 1, 2014). http://dx.doi.org/10.7203/metode.80.3042.
Full text
17
Jaria i Manzano, Jordi. "La litigació climàtica a Espanya: una prospectiva." Revista Catalana de Dret Ambiental 9, no. 2 (December 27, 2018). http://dx.doi.org/10.17345/2457.
Full textAbstract:
La dependència de les institucions tradicionals de producció normativa d’estructures de poder transnacionals i opaques, en el context de la fase global i financera de l’evolució sistema-món capitalista. desplaça progressivament l’èmfasi, en relació amb l’adaptació i mitigació del canvi climàtic, des de la regulació a l’adjudicació, del poder legislatiu al poder judicial. És per això que, en els últims anys, s’ha desenvolupat progressivament la litigació climàtica. Casos emblemàtics, com Urgenda, als Països Baixos, i Juliana, als Estats Units, han posat de manifest que l’espai forense esdevé un àmbit útil i innovador per impulsar la reacció social davant de la transformació antròpica del Sistema Terra, permetent la participació activa d’actors no institucionals i l’apoderament de la ciutadania. D’aquesta manera, es poden desplegar estratègies de control del poder i exigència de responsabilitats, amb la finalitat de permetre la transformació progressiva de la presa de decisions per ajustar-la a les exigències de la transició cap a l’Antropocè. En aquest marc, es proposa una anàlisi prospectiva de la litigació climàtica a Espanya, a partir dels fonaments constitucionals.
18
Jaria i Manzano, Jordi. "La litigació climàtica a Espanya: una prospectiva." Revista Catalana de Dret Ambiental 9, no. 2 (December 27, 2018). http://dx.doi.org/10.17345/rcda2457.
Full textAbstract:
La dependència de les institucions tradicionals de producció normativa d’estructures de poder transnacionals i opaques, en el context de la fase global i financera de l’evolució sistema-món capitalista. desplaça progressivament l’èmfasi, en relació amb l’adaptació i mitigació del canvi climàtic, des de la regulació a l’adjudicació, del poder legislatiu al poder judicial. És per això que, en els últims anys, s’ha desenvolupat progressivament la litigació climàtica. Casos emblemàtics, com Urgenda, als Països Baixos, i Juliana, als Estats Units, han posat de manifest que l’espai forense esdevé un àmbit útil i innovador per impulsar la reacció social davant de la transformació antròpica del Sistema Terra, permetent la participació activa d’actors no institucionals i l’apoderament de la ciutadania. D’aquesta manera, es poden desplegar estratègies de control del poder i exigència de responsabilitats, amb la finalitat de permetre la transformació progressiva de la presa de decisions per ajustar-la a les exigències de la transició cap a l’Antropocè. En aquest marc, es proposa una anàlisi prospectiva de la litigació climàtica a Espanya, a partir dels fonaments constitucionals.
19
Salbanyà Benet, Jordi. "El deure dels propietaris privats forestals de conservar els boscos per evitar el risc d’incendis." Revista Catalana de Dret Ambiental 9, no. 1 (July 27, 2018). http://dx.doi.org/10.17345/1956.
Full textAbstract:
El present treball té per objecte analitzar el contingut del deure dels propietaris forestals de conservar els boscos per evitar el risc d'incendis, que s’ha de portar a terme al nostre entendre, mitjançant la redacció, aprovació administrativa i execució dels instruments d'ordenació forestal que la legislació sectorial regula.El contingut d’aquests instruments d’ordenació no sols permet el compliment del deure legal de conservació sinó que a més assegura una gestió forestal sostenible, la qual cosa és coherent amb el mandat de la Llei catalana 16/2017, d'1 d'agost, del canvi climàtic, quan estableix que les mesures que les administracions adoptin en matèria de boscos i gestió forestal han d'anar encaminades a reduir la vulnerabilitat del sistema forestal i a optimitzar la seva capacitat d'actuar com a embornal.Un deure legal que, en excedir del deure que amb caràcter general s'imposa per a qualsevol tipus de sòl, s'hauria de dur a terme pels propietaris privats forestals amb l'auxili econòmic de les administracions públiques, mitjançant l'establiment de concretes mesures de foment, les quals haurien d'estar al mateix nivell i grau d'exigència que el deure que se’ls imposa.
20
Salbanyà Benet, Jordi. "El deure dels propietaris privats forestals de conservar els boscos per evitar el risc d’incendis." Revista Catalana de Dret Ambiental 9, no. 1 (July 27, 2018). http://dx.doi.org/10.17345/rcda1956.
Full textAbstract:
El present treball té per objecte analitzar el contingut del deure dels propietaris forestals de conservar els boscos per evitar el risc d'incendis, que s’ha de portar a terme al nostre entendre, mitjançant la redacció, aprovació administrativa i execució dels instruments d'ordenació forestal que la legislació sectorial regula.El contingut d’aquests instruments d’ordenació no sols permet el compliment del deure legal de conservació sinó que a més assegura una gestió forestal sostenible, la qual cosa és coherent amb el mandat de la Llei catalana 16/2017, d'1 d'agost, del canvi climàtic, quan estableix que les mesures que les administracions adoptin en matèria de boscos i gestió forestal han d'anar encaminades a reduir la vulnerabilitat del sistema forestal i a optimitzar la seva capacitat d'actuar com a embornal.Un deure legal que, en excedir del deure que amb caràcter general s'imposa per a qualsevol tipus de sòl, s'hauria de dur a terme pels propietaris privats forestals amb l'auxili econòmic de les administracions públiques, mitjançant l'establiment de concretes mesures de foment, les quals haurien d'estar al mateix nivell i grau d'exigència que el deure que se’ls imposa.
21
Campins Eritja, Mar. "Los espacios marítimos protegidos en el océano Ártico." Revista Catalana de Dret Ambiental 10, no. 2 (December 30, 2019). http://dx.doi.org/10.17345/rcda2719.
Full textAbstract:
Aquest treball pretén exposar els èxits i els dèficits de la cooperació internacional a l'Oceà Àrtic en relació a l'establiment de les àrees marines protegides. El primer apartat presenta breument les característiques dels ecosistemes de l'Oceà Àrtic, que els fan particularment vulnerables y que actualment es troben sota una tensió molt important a causa dels efectes del fenomen del canvi climàtic. El segon apartat d'aquest treball aborda l'anàlisi del marc jurídic internacional global aplicable als espais marins protegits a l'Oceà Àrtic, que per ara és el que ofereix el Conveni de Nacions Unides sobre el Dret del Mar. Seguidament, el tercer apartat es centra en l'estudi de l'abast dels instruments jurídic internacionals de caràcter sectorial que promouen la designació d’àrees marines protegides així com la seva adequació a les característiques d'aquest espai polar. El seu estudi es planteja des de la triple perspectiva de la protecció internacional del medi ambient, la regulació de les pesqueries i la navegació marítima. El quart apartat, des d’un enfoc regional, es dedica a l'examen del treball realitzat en el marc del Consell Àrtic, principalment a través del Grup de Treball per a la Conservació de la Flora i la Fauna de l'Àrtic i el Grup de Treball per a la Protecció del Medi Marí de l'Àrtic. Finalment, el treball conclou amb unes de consideracions finals.
22
Ros, Joandomènec. "El cambio climático en el mar." Memorias de la Real Sociedad Española de Historia Natural, August 15, 2019, 145–59. http://dx.doi.org/10.29077/mem_15/ros.
Full textAbstract:
A estas alturas del siglo XXI el impacto del cambio climático es evidente y muy preocupante. En lo que se refiere a los efectos en el mar, estos son difíciles de establecer porque el ambiente marino nos es todavía poco conocido, y las características físicas, los equilibrios químicos y las respuestas biológicas de los océanos se extienden desde la superficie al fondo y por un medio que tiene una inercia notable. Asimismo, apenas conocemos la dinámica de fenómenos a macroescala oceánica, o el funcionamiento de áreas no suficientemente estudiadas hasta ahora, como el océano Austral. Por si fuera poco, hay sinergias con otros impactos antrópicos, desde la contaminación y la invasión de especies alóctonas a la sobrepesca. Sin embargo, ya hay suficientes indicios y certezas de que el impacto del cambio climático se deja sentir en el mar y de que los efectos son aún más variados, globales y preocupantes de lo que se preveía. Además de los informes que elabora el Panel Intergubernamental sobre el Cambio Climático (IPCC) a escala global, en el Mediterráneo occidental ya son varios los estudios que tratan de esta cuestión, dentro de informes más amplios o centrados en el impacto sobre el paisaje marino y costero. Se pasará una breve revista a estos efectos, tanto al nivel oceánico global como en el Mediterráneo, y en particular en las costas catalanas, muchos de los cuales se han recogido en el Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya (Martín-Vide, 2016)