Academic literature on the topic 'Adoberia'

Handcrafted fresh cheeses are popular among consumers in Mexico. However, unsafe raw materials and inadequate food safety practices during cheese manufacture and preservation make them a potential public health risk. The incidence of Salmonella, Listeria, Escherichia coli O157:H7, and staphylococcal enterotoxin was analyzed in two types of fresh cheese (panela and adobera) commonly marketed in Mexico. A total of 200 samples, 100 panela and 100 adobera, were acquired from 100 wholesale milk product distributors who supply small retailers in the Guadalajara metropolitan area, Jalisco State, Mexico. Pathogens were identified using culture and immunoassay (miniVidas) methods. The presence of staphylococcal enterotoxin was determined by an immunoassay method. Of the 200 analyzed samples, 92 were positive for at least one of the pathogens. The incidence in the panela samples was 56%: 34% Salmonella, 16% E. coli O157:H7, and 6% L. monocytogenes. In the adobera samples, incidence was 36%: 20% Salmonella, 4% E. coli O157:H7, and 12% L. monocytogenes. Staphylococcal enterotoxin was not detected in any of the 200 samples. Choice of technique had no effect on detection of pathogen incidence, although the immunoassay method identified more Salmonella serotypes than the culture method. Handcrafted panela and adobera fresh cheeses in Mexico frequently contain pathogenic bacteria and therefore pose a public health risk.

The bacterial community of the artisanal Adobera cheese from Los Altos de Jalisco was described through high-throughput sequencing of 16S rRNA gene libraries. Samples were collected in two different seasons (dry and rainy) during four key steps of the manufacturing process (raw milk, fresh curd, matured curd, and cheese). Bacterial diversity was higher in early steps in comparison with the final elaboration stages. Firmicutes and Proteobacteria were the most abundant phyla, strongly represented by the Streptococcaceae, Enterobacteriaceae and Lactobacillaceae families, and core bacteria genera such as Streptococcus spp., Lactococcus spp., and Lactobacillus spp. Undesirable bacteria, including Pseudomonas spp. and Acinetobacter spp., were also detected in raw milk but almost undetectable at the end of the cheese manufacturing process, and seemed to be displaced by lactic-acid bacteria-related genera. Seasonal effects were observed on the community structure but did not define the core microbiota composition. Predictive metabolism was related to membrane transport, and amino-acid, lipid, and carbohydrate metabolism pathways. Our results contribute to deduce the role of bacteria involved in Adobera cheese manufacturing in terms of the metabolism involved, cheese microbial safety, and how undesirable bacterial populations could be regulated by process standardization as a potential tool to improve safety.

The research examined the changing of colour difference by the control colours depending on the choice of colour space when working with matrix photo detector. The spectral characteristics of photo detectors from different manufacturers noticeably differ from each other and from the addition the difference in colour quality between different digital devices. A software method for studying the colour rendition of the image obtained by digital devices based on the selection of an individual colour space for each matrix photo detector is proposed. To analyze and evaluate the capabilities of the spectral characteristics of matrix photo detectors, the control colour method based on the Mansell Atlas was used. The analysis of the obtained parameters of 14 colours was carried out according to various criteria for seven colour spaces: sRGB, AdobeRGB, DCI-P3 RGB, M1N1P1, PAL / SECAM, Wide Gamut RGB, ProPhoto RGB. Also studied the influence of the choice of colour space on the change in the coordinates of the source 6,500 K. Based on the colour differences of the control colours, it is possible to choose the optimal colour space for working with a specific matrix photo detector. The latter will reduce colour distortion at the initial stage of image registration. The ways for improving the colorimetric method of control colours are proposed as applied to digital devices at the software level.

Milk and dairy foods have frequently been implicated in staphylococcal food poisoning, and contaminated raw milk is often involved. The aim of the study was to determine the occurrence of methicillin-resistant Staphylococcus aureus (MRSA) in raw cow milk cheese produced in Mexico. A total of 78 unpasteurized cow milk cheese samples were screened for S. aureus. The isolates were identified as S. aureus based on morphology, Gram stain, catalase test, coagulase test, and mannitol salt agar fermentation. Isolates were subjected to biotyping, the methicillin resistance was analyzed using the disk diffusion, and the Staphylococcus enterotoxin A (SEA) production was examined by a dot-blot analysis. From a total of 78 samples of unpasteurized cheeses analyzed in this study, 44 cheeses were positive for S. aureus; however, a differential contamination between the different types of cheeses was observed, with high risk of contamination in adobero cheese (12, 95% CI 1.75 to 94.20; p=0.002). In this study, the frequency of methicillin-resistant Staphylococcus aureus (MRSA) was 18.1% (8/44) and of enterotoxin A producers was 18.1% (8/44). When classified by biotypes, MRSA only belongs to the human ecovar biotype (2/8, 25%) and the D biotype (4/8, 50%). S. aureus producers of enterotoxin A were distributed in specific nonhost biotypes.

Color space conversion is the process of converting color values in an image from one color space to another. Color space conversion is challenging because different color spaces have different sized gamuts. For example, when converting an image encoded in a medium-sized color gamut (e.g., AdobeRGB or Display-P3) to a small color gamut (e.g., sRGB), color values may need to be compressed in a many-to-one manner (i.e., multiple colors in the source gamut will map to a single color in the target gamut). If we try to convert this sRGB-encoded image back to a wider gamut color encoding, it can be challenging to recover the original colors due to the color fidelity loss. We propose a method to address this problem by embedding wide-gamut metadata inside saved images captured by a camera. Our key insight is that in the camera hardware, a captured image is converted to an intermediate wide-gamut color space (i.e., ProPhoto) as part of the processing pipeline. This wide-gamut image representation is then saved to a display color space and saved in an image format such as JPEG or HEIC. Our method proposes to include a small sub-sampling of the color values from the ProPhoto image state in the camera to the final saved JPEG/HEIC image. We demonstrate that having this additional wide-gamut metadata available during color space conversion greatly assists in constructing a color mapping function to convert between color spaces. Our experiments show our metadata-assisted color mapping method provides a notable improvement (up to 60% in terms of E) over conventional color space methods using perceptual rendering intent. In addition, we show how to extend our approach to perform adaptive color space conversion based spatially over the image for additional improvements.

This study investigated the presence of nontuberculous mycobacteria (NTM) for the first time in two types of unpasteurized fresh cheese produced in the state of Michoacan, Mexico. We tested for this pathogen along with the others to broaden the study of microbiological quality in a total of 60 samples of cheese, 30 fresh and 30 adobera, which were collected from six artisanal cheese factories (ACF). The hygienic conditions of these establishments and the practices of cheese manufacture were generally poor. Although Mycobacterium bovis was not detected, four cheese samples harbored NTM isolates. The four NTM isolates were identified using three molecular markers (hsp65, rrs and rpoB genes) which corresponded to Mycolicibacterium fortuitum (n=3) and Mycolicibacterium mageritense (n=1). All 60 cheese samples analyzed had unsatisfactory microbiological quality according to the Mexican Official Guideline. Regarding fresh cheeses, all 30 samples analyzed were positive for aerobic mesophilic bacteria (AMB), total coliforms (TC), fecal coliforms (FC) and yeasts and moulds. Escherichia coli and Staphylococcus aureus were present in 23 and 21 samples, respectively. Listeria monocytogenes was identified in a sample and was isolated from a bulk milk tank in the same ACF. With regard to adobera cheeses, all samples were positive for AMB, TC, FC, yeasts and moulds and S. aureus. E. coli was isolated from 28 samples. Salmonella was isolated from a sample and also from a wooden shovel used in the manufacture of the cheeses in the same ACF. Thus, the consumption of unpasteurized fresh cheese may represent a public health risk. Because of this, health authorities should enforce the legislation that forbids the processing of cheese with unpasteurized milk and encourage producers to follow good manufacturing practices from original ingredients all the way through the production process of the cheese to its sale, in order to assure a safe product.

The laboratories of the leather sector have the necessity to analyse anionic species in different samples. Although ionic chromatography is currently the best method for this analysis, until now, the processes based on it were non-existent. The purpose of this thesis is the development of innovative chromatographic methods, with an ion-exchange stationary phase and a PDA detector, to determine anions of interest in the leather industry. This study contains two blocks. The first one focuses on the determination of the anions that contribute to salinity and the second block corresponds to the quantification of traces of hexavalent chromium in leather and in leather consumer goods. (Chromium VI is determinate as chromate anion). The analyses of the responsible anions of salinity (chloride, nitrate, sulphate, phosphate, formate, acetate...) include two investigation lines, according to the detection system, direct or indirect UV. The direct detection does not allow the analysis of non-absorbent analytes, such as chloride and sulphate, and for that reason it is also used the indirect detection (appropriate to all anions). The mobile phases used are potassium biftalate (indirect detection) and sodium sulphate (direct detection). The methods are successfully applied to different samples: leathers, waters and chemical products. Up to now, the determination of traces of hexavalent chromium in leather was carried out under the ISO 17075:2007 standard, based on the classical method of the diphenylecarbazide, which has some limitations. In the second part of this thesis, an HPLC method, which allows the direct analysis of chromium (VI) of the sample without any clean up process, is developed and validated. Samples are extracted at pH 7.5-8 with a phosphate buffer, according to the method of the ISO 17075 standard. An ammonium sulphate electrolyte at pH 8 is used as mobile phase. The comparative study between the ISO 17075:2007 and the new method concludes that the HPLC method is a better alternative for determining chromium (VI). The chromatographic method shortens the procedure of the colorimetric standard, decreases the amount of work, reduces the quantity of laboratory wastes and provides more accurate results. The ionic chromatography is able to measure the chromium (VI) concentration of samples up to 3mg/kg (the limit of quantification established by the European Commission). This research has eventually led to the publication of the new standard chromatographic ISO 17075-2:2017.
Els laboratoris del sector adober tenen la necessitat de determinar espècies aniòniques en diferents mostres. Tot i que la cromatografia iònica és actualment la millor tècnica per a aquesta anàlisi, en el sector de la pell no existien fins ara procediments basats en ella. Aquesta tesi es basa en el desenvolupament de mètodes cromatogràfics innovadors, amb una fase estacionària d'intercanvi iònic i un detector PDA, per determinar anions d'interès en la industria de la pell. L'estudi consta de dos blocs. El primer es centra en la determinació dels anions que contribueixen a la salinitat i el segon bloc correspon a la quantificació de traces de crom hexavalent en pell i en els béns de consum de cuir. (El crom VI es determina com a anió cromat). L'anàlisi dels anions responsables de la salinitat (clorur, nitrat, sulfat, fosfat, formiat, acetat...) inclou dues línies d'investigació, segons el sistema de detecció, UV directa o UV indirecta. La detecció directa no permet l'anàlisi d'analits no absorbents, com és el cas del clorur i el sulfat, i és per aquest motiu que també s'utilitza la detecció indirecta (adequada a tots els anions). Les fases mòbils emprades són biftalat potàssic (detecció indirecta) i sulfat sòdic (detecció directa). Els mètodes s'apliquen amb èxit a diverses mostres: pells, aigües i productes químics. Fins ara, la determinació de traces de crom hexavalent en pells es duia a terme mitjançant la Norma ISO 17075:2007, basada en el mètode clàssic fotocolorimètric de la difenilcarbazida, i que presenta una sèrie de limitacions. En la segona part de la tesi es desenvolupa i valida un mètode HPLC que permet l'anàlisi directa del Cr (VI) en l'extracte, sense filtració per cartutx SPE. L'extracció del crom es realitza amb un tampó fosfat a pH 7,5-8,0, d'acord amb el mètode colorimètric. L'eluent és un electròlit de sulfat amònic a pH 8,0. L'estudi comparatiu entre la norma ISO 17075:2007 i el nou mètode conclou que l'HPLC és una millor alternativa per a la determinació de crom (VI). El mètode cromatogràfic escurça el procediment de la norma colorimètrica, disminueix la càrrega de treball, redueix la quantitat de residus de laboratori i proporciona resultats més precisos. La cromatografia iònica és capaç de mesurar la concentració de crom (VI) de mostres de fins a 3 mg/kg (límit de quantificació establert per la Comissió Europea). Aquest nou procediment s'ha publicat com a norma ISO 17075-2:2017 el febrer d'aquest mateix any.

L'adob de pells ovines és un procés llarg i complex, en el que s'utilitza l'aigua com a vehicle per treure les parts no desitjables de la pell i introduir-hi productes químics per transformar-la. El resultat és la generació d'uns efluents residuals contaminants que han de ser tractats.

L'estudi va ser plantejat per l'interès que determinades empreses adoberes tenien per reduir la càrrega contaminant dels seus efluents residuals, i reduir els costos del tractament de les seves aigües residuals. L'objectiu general d'aquest treball ha estat el de donar una resposta al sector adober sobre la influència dels diferents banys residuals sobre l'efluent homogeneïtzat, així com avaluar el risc que suposa el seu abocament directe en el medi aquàtic, tot comparant els resultats obtinguts amb les anàlisis ecotoxicològiques, cromatogràfiques i microcoulombimètriques.

El projecte per dur a terme l'avaluació dels efluents de l'adob de pells s'ha plantejat agrupant els diferents paràmetres en 3 grups. En primer lloc, per la caracterització fisicoquímica dels banys residuals s'han fet unes proves genèriques físiques i químiques (DQO, pH, MES, AOX i TOC), i unes anàlisis de compostos concrets (clorurs, sulfurs i òxid de crom III). En segon terme s'ha identificat sobre quins nivells tròfics podrien actuar (bacteris, microalgues, peixos i línia establerta de cèl·lules de peix) estimant la concentració/efecte mitjançant assaigs de toxicitat aguda; les espècies utilitzades han estat el bacteri Vibrium fischerii (CE50 15 min), l'espècie de microalga Scenedesmus subspicatus (CI50 72h), el teleosti Brachydanio rerio (CL50 96h) i la línia cel·lular establerta RTG-2 d'Oncorhynchus mykiss (CE50 48h). En darrer lloc, s'han identificat cromatogràficament els compostos orgànics volàtils i semivolàtils.

L'estudi realitzat ha permès concloure que els banys residuals de desgreixatge i d'encalcinament són els responsables de més del 50 % de la DQO i del 60 % del TOC. El primer rentat de desulfuració de la llana, l'encalcinament i els remulls aporten quasi el 90 % de les MES. I el 60% del sulfur prové del procés d'encalcinament. La principal font de clorurs la trobem en els banys de remull i de piquelatge. I per a la quantificació dels AOX ha calgut posar a punt, validar i adaptar l'anàlisi microcoulombimètrica dels AOX als banys residuals de l'adob, una tècnica aplicada fins avui dia principalment a aigües potables i depurades. El bany que aporta més AOX és el de greixatge.

Els resultats toxicològics demostren que els contaminants orgànics són els que contribueixen en major grau a la toxicitat ambiental aquàtica.. I dels 4 assaigs toxicològics utilitzats l'assaig de bioluminescència (Microtox) és l'assaig de toxicitat aguda més sensible pels banys i efluents residuals de l'adobament de pells.

Per últim, la identificació dels compostos orgànics volàtils i semivolàtils presents en els banys residuals ha donat com a resultat que els contaminants típics del sector adober siguin els naftalens i especialment la subfamília dels alquils naftalens presents en colorants, tensioactius i adobants. Els compostos fenòlics són una altra família de compostos orgànics que s'ha trobat àmpliament representada en els banys residuals. I a més a més cal destacar la presència de l'isopropanol i toluè en molts dels banys residuals, i també la presència d'algun compost orgànic halogenat com el 4-cloro-3-metilfenol.

Per conèixer i reduir l'efecte ecotoxicològic d'un efluent residual industrial tant complex com el de l'adob de pells són tant necessaris els paràmetres fisicoquímics com els toxicològics. La identificació concreta dels compostos contaminants és molt costosa econòmicament parlant, i moltes vegades no dóna un resultat prou aclaridor. Per tant es recomana treballar alhora amb les característiques fisicoquímiques i les toxicològiques per dir si qualsevol canvi en el procés productiu de les pells disminueix o augmenta la càrrega contaminant de l'efluent que es genera.

L'objectiu principal d'aquest treball és estudiar les alternatives possibles a un depilat clàssic reductor (sulfur i calç), per tal de reduir la quantitat d'aigua i de càrrega contaminant del procés. Una d'aquestes alternatives és la utilització d'un depilat oxidant (peroxid d'hidrogen en medi bàsic). Aquest depilat hidrolitza el pèl de la pell, que queda dissolt en el bany residual, de manera que posteriorment pot ser separat per precipitació i es pot fer recircular l'aigua per tal d'utilitzar-la en altres operacions del procés. Per aconseguir aquest objectiu caldrà primerament estudiar la influencia sobre la pell de l'efecte mecànic i de l'addició de peròxid. Posteriorment, i fixat ja l'efecte mecànic, s'estudiara de nou l'addició de peroxid però acompanyat d'un derivat amínic, per evitar l'aparició de greix a la superfície de la pell. Aquest estudi es realitzara mitjançant diferents dissenys experimentals centralitzats de segon ordre, observant la variació d'algunes de les propietats físiques del cuir adobat al crom, sotmès a aquest tipus de depilat, en funció primer de les ofertes de peròxid d'hidrogen i de l'efecte mecànic del bombo durant el depilat, i després en funció de l'oferta d'un derivat amínic, comparant-lo sempre amb un altre cuir també adobat al crom, però sotmès a un depilat reductor clàssic, utilitzant sulfur sòdic i hidròxid sòdic. Posteriorment i per als apartats anteriors, s'estudiarà la possibilitat de reduïr el consum d'aigua i de càrrega contaminant fent diverses recirculacions dels banys i tractant l'aigua de depilat, per tal de separar per precipitació les proteïnes i ceratines de la pell. D'aquesta manera l'aigua podrà ser reutilitzada i les proteïnes i ceratines, segons la seva composició, reutilitzades en altres camps de la indústria. Finalment s'estudiarà la possibilitat d'aconseguir les mateixes propietats físiques en la pell final, tant si es depilen les pells amb peròxid d'hidrogen i amines, com si es depilen amb sulfur i calç, seguint un depilat reductor clàssic. L'estudi es fonamenta en una optimització de l'oferta de crom utilitzada en l'adobament.

L'objectiu d'aquest treball és l'estudi de l'adobament mixt vegetal-zinc per tal d'obtenir les dades necessàries que permetin optimitzar el procés segons l'article final desitjat. Per assolir aquest objectiu caldrà estudiar quins dels paràmetres físics i químics que formen part d'un procés d'adobament influeixen en els resultats obtinguts al realitzar sobre la pell adobada els assaigs físics i les anàlisis químiques que permeten avaluar la qualitat de la pell. Perquè una pell sigui acceptable pel comprador que vol fabricar un article determinat, ha de complir unes exigències mínimes determinades i uns requisits puntuals que no sempre són els mateixos. Així, mentre que per a determinats articles convé que la pell costi molt d'estripar, per a altres articles convé més que la pell tingui una certa repel.lència a l'aigua, per a altres convé que en tibar-la no s'allargui, etc. Per això, l'estudi de la variació de les principals propietats de la pell adobada respecte a les variacions efectuades en el procés, proporciona la informació necessària per poder dissenyar el procés més adequat d'adobament en funció de l'article final desitjat. Fer aquest estudi serà, doncs, el camí a seguir més lògic per tal d'assolir l'objectiu plantejat.

En aquesta tesi s’han desenvolupat metodologies analítiques que posen de manifest les possibilitats que ofereixen les tècniques espectroscòpiques d’infraroig mitjà i proper, amb el tractament quimiomètric de la informació espectral, en la realització de determinacions qualitatives i quantitatives, amb mínim o nul tractament de la mostra, a les indústries adobera i paperera. El contingut de greix és un dels paràmetres que cal controlar en la indústria adobera per tal d’obtenir cuirs de característiques adequades a les diferents demandes del mercat. Sovint, assegurar la qualitat del producte acabat implica incloure-hi processos de desgreixatge, especialment per a pells amb un contingut elevat de greix natural. El mètode oficial d’anàlisi per a la determinació de “greix” al cuir, IUC 4, és molt lent i comporta l’ús de reactius contaminants. Com a alternativa avantatjosa, s’ha posat a punt un mètode que permet la determinació del greix i el control del procés de desgreixatge de pells ovines sense la necessitat de pretractament de la mostra. S’ha treballat amb pells de be de diferents races i procedències. Les mostres obtingudes s’han sotmès a un procés de desgreixatge. Se n’ha enregistrat l’espectre d’infraroig proper (NIR) amb sonda de fibra òptica abans i després del desgreixatge i se n’ha determinat el contingut de greix mitjançant la regressió parcial per mínims quadrats (PLSR), utilitzant com a referència els valors obtinguts a partir del mètode oficial. Els resultats posen de manifest que és possible determinar el contingut de greix, abans i després de desgreixar, i avaluar l’efectivitat del procés de desgreixatge de forma ràpida i fiable. Una altra etapa fonamental en el procés de transformació de la pell en producte final és la d’acabat, que permet incrementar la protecció del cuir enfront d’agents externs, i millorar-ne l’aspecte i les propietats exigides per a cada article. En aquesta tesi s’ha establert un mètode que permet la identificació del tipus d’acabat aplicat a la pell (resines, ceres/olis i desflorats) de forma ràpida, sense tractament previ de la mostra i sense destrucció de la mateixa. S’han enregistrat els espectres de les mostres per espectroscòpia d’infraroig mitjà amb transformada de Fourier (FTIR) utilitzant un mòdul d’ATR, i per espectroscòpia d’infraroig proper (NIR) de reflectància mitjançant una sonda de fibra òptica. El tractament quimiomètric de la informació espectral obtinguda amb l’anàlisi de components principals (PCA), l’anàlisi de variables canòniques (CVA) i el mètode dels k veïns més propers (kNN), ha permès la classificació i identificació dels diferents tipus d’acabats aplicats a les mostres de pell. L’elevada demanda de productes de paper i cartró i la necessitat d’ajustar els processos als requisits de protecció del medi ambient amb l’augment progressiu de l’ús de paperot com a matèria primera, han comportat millores en la tecnologia de producció i un major control en la qualitat del producte final a la indústria paperera. El darrer estudi d’aquesta tesi ha permès establir un mètode per a la classificació i identificació directa i immediata del tipus d’acabat del paper a partir tant del seu espectre FTIR com NIR. S’ha treballat amb mostres de paper amb diferents tipus d’acabat (estucat, offset i alta brillantor). Com a tècniques quimiomètriques de discriminació s’han utilitzat la PCA, la CVA, l’anàlisi de variables canòniques ampliada (ECVA) i el mètode dels k veïns més propers. L’espectroscòpia FTIR treballant amb mòdul d’ATR i l’espectroscòpia NIR amb sonda de fibra òptica han permès el registre ràpid dels espectres sense preparació de les mostres. Els resultats obtinguts posen de manifest les enormes possibilitats que ofereix el mètode establert en la classificació i identificació dels acabats del paper.
This thesis has developed analytical methodologies that demonstrate the potential of mid-and-near infrared spectroscopy techniques, with the chemometric treatment of the spectral information, in conducting qualitative and quantitative determinations in the tanning and paper industries with little or no treatment of the sample. One of the parameters that must be controlled in the tanning industry to obtain marketable leather is fat content. Yet ensuring the quality of the final product frequently entails the use of some defatting treatment, particularly when the raw skin is rich in natural fat. The official method for determining “fat” in leather, IUC 4, is rather slow and it uses polluting reagents. This thesis proposes an alternative method that measures fat content and manages the sheep leather defatting process with no need for pre-treatment. Lamb leather from different breeds and origins were used. The samples were subjected to a defatting treatment. Near-infrared (NIR) spectra of the samples with a fibre-optic probe were obtained before and after the defatting treatment. Fat content was determined by partial least-squares regression (PLSR), using the values obtained with the official method as references. Results show that it is possible to determine the fat content, before and after defatting. Assessing the effectivity of the defatting process thereby becomes faster and reliable. Finishing is another fundamental step in the process of transforming skins into the final product, which allows to increase its protection from external agents and to improve appearance, as well as enhance the properties required for every particular final product. This thesis establishes a fast method to identify the kind of finish applied to the leather (resin, wax/oil, grain-corrected) with no need of a previous treatment of the undamaged sample. Spectra of the samples were recorded through Fourier transform middle-infrared (FTIR) spectroscopy, using an ATR module, and through reflectance near-infrared (NIR) spectroscopy by a fibre-optic probe. The chemometric treatment of the spectral information obtained by principal component analysis (PCA), canonical variate analysis (CVA) and k-nearest neighbour (kNN) allowed the classification and identification of the kinds of finish applied to the leather. The increasing demand for paper and cardboard products, as well as the need to adjust the processes to the environmental protection requirements have led to improvements in production technology and greater final product quality control in the paper industry. The last study of this thesis has enabled the establishment of a method for the classification and direct and immediate identification of the kind of paper finish from its FTIR or NIR spectra. A wide range of paper samples with different types of finish (coated, offset, cast-coated) was used. The main chemometric techniques used where the PCA, the CVA, the extended canonical variate analysis (ECVA) and the kNN. FTIR spectroscopy using the ATR module and NIR spectroscopy with a fibre-optic probe has facilitated the rapid recording of the spectra without pretreatment of samples. The results obtained show the enormous potential offered by the new method of classification and identification of paper finishes.

This thesis is based on the development and validation of two analytical methods to determine fungicides commonly used in the tanning industry and other alternative. One of the methods determines fungicides in leather, while the other method examines fungicides in the float of the tanning processes. Both methods simultaneously determine fungicides such as benzothiazol-2-y(thio)methyl thiocyanate (TCMTB), Chlorocresol (PCMC), Biphenyl-2-ol (OPP), 2-octyl-2H-isothiazol-3-one (OIT), Benzothiazole-2-thiol (MBT) and 3-iodo-2-propynyl butylcarbamate (IPBC). In the method applied on leather, the sample preparation and extraction process has been performed following the UNE-EN ISO 13365:2011 standard, with the introduction of some improvements. Its has been verified that the 2,4,6-trichlorophenol (TCP) and pentachlorophenol (PCP) does not interfere with the determination. The method of determination of fungicides on leather has expandes the scope of ISO 13365:2011, not only because ot the determination of the four molecules included in the scope of the standard, but also because of other fungicides, such as IPBC and MBT. The changes introduced improve the reliability of the identifications and the sensivity of the quantifications. The second part of this thesis is devoted to the development of an analytical method for analyzing fungicides in aqueous samples, as we previously did on leather. The extraction technique used is solid phase microextraction (SPME) and a subsequent analysis is carried out by liquid chromatography (HPLC-PDA). The determination of the concentration of fungicide in aqueous samples is particularly useful to determine the effectiveness of application of fungicides on the leather, based on knowledge of the fraction dissolved in the float. The information will additionally enable us to evaluate the toxicity of the wastewater taxes and of course the presence of fungicides greatly contributes to toxicity levels together with other products being used. Finally, real samples from baths of tanning processes are analyzed as a tool to examine the effectiveness of the application of fungicides.
Aquesta es basa en el desenvolupament i validació de dos mètodes d'anàlisi per determinar fungicides d'ús comú en la indústria adobera i altres d'alternatius. Un dels mètodes determina fungicides en pell i l'altre en banys de processos d'adoberia. En ambdós mètodes es determinen simultàniament els fungicides 2-(tiocianometiltio)-benzotiazol (TCMTB), 4-cloro-3-metilfenol (PCMC), 2-fenilfenol (OPP), 2-octil-3(2H)-isotiazolona (OIT) i també 2-mercaptobenzothiazol (MBT) i 3-yodo-2-propinil-butilo (IPBC). En el mètode sobre pell, la preparació de la mostra i el procés d'extracció s'ha realitzat seguint la norma UNE-EN ISO 13365:2011, introduint unes millores. Tanmateix s'ha comprovat que el 2,4,6-triclorofenol (TCP) i el pentaclorofenol (PCP) no interfereixen en la determinació. El mètode de determinació de fungicides sobre pell ha ampliat l'abast de la norma ISO 13365:2011, no només per a la determinació de les quatre molècules incloses en l'àmbit d'aplicació de la norma, sinó també per a altres fungicides com el IPBC i el MBT. Els canvis introduïts permeten millorar la fiabilitat de les identificacions i la sensibilitat de la quantificació. La segona part d'aquesta tesi està dedicada al desenvolupament d'un mètode analític per analitzar fungicides, els mateixos que en pell, en mostres aquoses. La tècnica d'extracció emprada és la microextracció en fase sòlida (SPME) i posterior anàlisi per cromatografia líquida (HPLC-PDA). La determinació de la concentració de fungicides en mostres aquoses resulta especialment útil per poder determinar l'eficàcia d'aplicació dels fungicides a la pell, a partir del coneixement de la fracció dissolta en el bany. Aquesta darrera dada permetrà, a més, avaluar la toxicitat aportada a les aigües residuals. La toxicitat és un dels paràmetres establerts en el cànon de les aigües residuals, i la presència de fungicides hi contribueix, conjuntament amb altres productes utilitzats. Finalment s'analitzen mostres reals provinents de banys de processos d'adoberia com a eina d'anàlisi de l'eficàcia en l'aplicació dels fungicides

La legislació europea i espanyola vigent pretén que les empreses redueixin la quantitat de compostos orgànics volàtils que usen en els seus processos industrials. L’origen dels compostos orgànics volàtils en la industria de la pell es troba en les substàncies químiques utilitzades en les diferents etapes del procés de fabricació del cuir. Un dels objectius dels adobers és intentar eliminar o reduir el seu ús i obtenir pells de la mateixa qualitat respectuoses amb el medi ambient. Com que la literatura contenia molt poca informació sobre la presència de COVs a la pell, el primer que ha aportat aquesta tesi és metodologia analítica, sobretot per la caracterització qualitativa, que és essencial per identificar als processos d’adoberia on s’introdueixen els COVs. El mètode HS-SPME-GC-MS és una innovació en el món de l’adoberia introduïda en aquesta tesi. La microextracció en fase sòlida (SPME) és una tècnica de preparació de mostra que s’utilitza per l’extracció de compostos orgànics volàtils i semi volàtils, que està guanyant molta acceptació com a tècnica de preferència per a moltes aplicacions i es pot acoblar perfectament a la cromatografia de gasos. És una tècnica que té com avantatges principals; la rapidesa, sensibilitat, no requereix manipulació de mostra, sense ús de dissolvent, aconsegueix l’extracció i concentració de forma simultània i permet l’extracció de l’analit “in situ”, sense inclús prèvia destrucció de la mostra. Amb tot això es considera molt innovador aplicar la tècnica per l’anàlisi de mostres de pell. Entre els treballs realitzats en aquesta tesi destaquen: S’ha desenvolupat un nou mètode HS-SPME-CG-MS amb patró intern deuterat per detectar i identificar els compostos orgànics volàtils que emeten els articles de pell. Aquest mètode permet determinar d’una manera més simple i ràpida la composició qualitativa i semi quantitativa de les substàncies orgàniques volàtils presents en les mostres. S’ha comprovat que la concentració de COVs a les pells no és estable i tendeix a la disminució amb el temps degut a les pèrdues per volatilització. Unes condicions adequades de seguretat i higiene en l’àmbit laboral en les empreses del sector adober minimitzen els efectes nocius sobre la salut dels treballadors. S’ha desenvolupat un mètode per determinar dimetilfumarat (DMFU) en pell i calçat mitjançant HS-SPME-CG-MS, ja que no hi havia fins el moment cap mètode oficial per la determinació d’aquesta substància. Arrel d’una problemàtica de salut sorgida a Europa provocada per la presència de dimetilfumarat en articles de consum com sabates o sofàs, l’Institut Nacional de Consum, va prohibir la comercialització de qualsevol article que pel seu ús estigués en contacte amb la pell i que contingués dimetilfumarat. S’han comparat formulacions majoritàriament d’acabats que utilitzen productes aquosos amb menys quantitat de solvent en la seva composició. S’han valorat les emissions de COVs de l’article acabat, els assajos de solideses de les pells i l’emissió a l’atmosfera dels productes utilitzats en funció de la productivitat de l’empresa. S’ha investigat la correlació entre el procés d’adobament de la pell i els compostos orgànics volàtils obtinguts en l’anàlisi d’aquestes que permet incidir en l’origen del problema. Com a síntesi de les conclusions del treball es pot afirmar que amb una aplicació adequada dels productes i l’ús de substàncies amb menys solvent a la seva composició, s’aconsegueix reduir considerablement l’emissió de COVs del l’article fabricat i també la quantitat de volàtils que arriben al consumidor final, que actualment ja és molt reduïda però encara es podria limitar més.
Current Spanish and European legislation intends to reduce the amount of volatile organic compounds (VOC) used in industrial processes. The presence of volatile organic compounds in the leather industry arises from the chemicals used in the various stages of the leather manufacturing process. An environmental goal of tanners is to reduce or eliminate VOCs, though not by lowering the quality of their leather products. Since the existing literature contained very little information about the presence of VOCs in leather, the first contribution of this thesis involves analytical methodology, specifically qualitative characterization, which is essential to identify the tanning processes where VOCs are introduced. The HS-SPME-GC-MS method is an innovation in leather analysis introduced by this thesis. The solid phase microextraction (SPME) is a sample preparation technique used for the extraction of volatile and semi-volatile organic compounds that is becoming widely accepted as the technique of choice for many applications and that can be smoothly connected to gas chromatography. The main advantages of this technique are speed, sensitivity, and the fact that it requires no sample handling or solvent extraction. Other advantages include the fact that the concentration and the extraction are reached simultaneously and that it enables on-site extraction of the analyte, even without a prior destruction of the sample. This technique is thus very innovative for application to the analysis of leather samples. The work developed in this thesis includes significant contributions, which are detailed below: Development of a new HS-SPME-GC-MS method with internal standard deuterate to detect and identify volatile organic compounds emitted by leather. This method enables a simpler and faster determination of the qualitative and semi-quantitative composition of the organic compounds in the samples. This shows that the concentration of VOCs in the leather is not stable and tends to decrease over time due to volatility losses. Proper health and safety conditions in the workplace minimize these harmful effects on workers'health. Development of a method for determining dimethylfumarate (DMFU) in leather and footwear through HS-SPME-GC-MS, since there was previously no official method for the detection of this substance. Due to health problems in Europe caused by the presence of dimethylfumarate in consumer goods such as shoes or sofas, the National Institute of Consumption prohibited the sale of any product containing dimethylfumarate that might come into contact with skin. Formulations of finishings were compared using aqueous products with a lower amount of solvent composition. The VOCs emissions from the finished article, the fastness tests on leather, and the total emission of the chemicals against the production of a given company were also evaluated. It was investigated the correlation between the tanning process and the volatile organic compounds obtained in the analysis of leather to explore the source of the problem. This study shows that with the proper application of leather manufacturing chemicals, and reliance on substances with less solvent composition, VOC emissions are significantly reduced. In addition, the amount of volatiles reaching the end consumer, which is currently already very low, can still be further limited.