To see the other types of publications on this topic, follow the link: Adolescent maltraité.

Dissertations / Theses on the topic 'Adolescent maltraité'

Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles

Select a source type:

Consult the top 28 dissertations / theses for your research on the topic 'Adolescent maltraité.'

Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.

You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.

Browse dissertations / theses on a wide variety of disciplines and organise your bibliography correctly.

1

Côté, Raphaëlle. "Le rôle modérateur de l'attachement sur la relation entre la négligence parentale et la présence de comportements sexuels à risque selon l'âge des adolescents." Doctoral thesis, Université Laval, 2020. http://hdl.handle.net/20.500.11794/67171.

Full text
Abstract:
L’adolescence est une période mouvementée remplie de changements, d’adaptations et de défis. Parfois, durant cette période, il peut même être difficile de distinguer un développement normal d’un développement pathologique. De plus, l’expérience d’un trauma en bas âge affecte la plupart du temps le développement normal d’un individu. En effet, peu importe la nature du trauma, des impacts sur le plan de l’estime personnelle, de la sexualité, de l’identité, de l’attachement et des relations intimes ou amicales sont souvent des conséquences caractérisant les victimes. La prise de risque et l’impulsivité sont aussi des caractéristiques appartenant à cette population. La présente étude tentera de démontrer s’il existe un lien entre l’expérience de négligence durant l’enfance, soit cette forme particulière d’expérience traumatique et la présence de comportements sexuels à risque, tout en considérant l’attachement selon la disponibilité des figures principales d’attachement dans cette relation ainsi que l’âge des adolescents. Pour ce faire, un échantillon de 106 adolescents a été utilisé. Ces derniers devaient répondre à des questionnaires sur l’attachement, sur les comportements sexuels à risque ainsi que sur l’expérience de trauma en bas âge. Les analyses effectuées indiquent que, conformément aux hypothèses de recherche, il existe un lien positif entre la négligence parentale et la présence de comportements sexuels à risque. Ce lien est modéré par l’attachement chez les adolescents âgés de 14 à 19 ans. Cependant, contrairement aux hypothèses de recherche, il se trouve inversé pour les jeunes adultes âgés de 19 à 21 ans. Ces résultats traduisent la tendance des individus victimes de négligence en bas âge à se mettre dans des situations à risque dans le but de combler un vide créer par le trauma vécu. De plus, la différence associée à l’âge peut s’expliquer à l’aide de certaines théories, notamment l’intégration de la sexualité dans les relations intimes s’effectuant plus tard dans le développement, l’évitement sexuel ainsi que la diminution de l’impulsivité avec l’avancement en âge et la stabilisation des changements hormonaux.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Montes, Torrez Marcia. "Programa de fortalecimiento del autoconcepto para adolescentes que sufrieron maltrato infantil." Universidad Mayor de San Andrés. Programa Cybertesis BOLIVIA, 2012. http://www.cybertesis.umsa.bo:8080/umsa/2012/montes_tm/html/index-frames.html.

Full text
Abstract:
La niñez y la adolescencia que se caracterizan por ser una población vulnerable, sufre de varios problemas sociales, que inciden para que dicha población vivan una parte de su vida en un Hogar de acogida. En términos generales, la tesis analiza la realidad que viven niños, niñas y adolescentes en espacio de acogida tal como se presenta, en los comportamientos, actitudes, acciones, y hechos sociales de acogidos en el Hogar Nuevo Amanecer. La investigación describe y analiza el proceso de disciplinamiento institucional y las prácticas subterráneas de orden, modificadoras de pautas de comportamiento en niños, niñas y adolescentes de 8 a 18 años de edad de origen rural en la ONG Nuevo Amanecer en la Ciudad de El Alto. Los niños, niñas y adolescentes que acoge actualmente el Hogar, son menores que tienen el problema social como ser: La orfandad, abandono y maltrato familiar. Dichos menores ingresan al Hogar en calidad de acogidos, son dejados mayoritariamente por familiares consanguíneos o culturales y otros son ingresados por las Defensorías del mismo lugar de origen. Los(as) acogidos(as) del Hogar provienen del Departamento de La Paz de las Provincias: Pedro Domingo Murrillo, Omasuyus, Pacajes, Muñecas, Ingavi, Sud Yungas, Los Andes, Caranavi y de la Provincia Litoral de Atacama del Departamento de Oruro. Los(as) acogidos(as) en el proceso de disciplinamiento social adquieren otra fachada y conductas que va desde peinarse, vestir, hablar, comer (utilizando la cuchara, cuchillo, tenedor y servilleta), rezar antes de las comidas y de pernoctar, lavarse las manos antes de comer algún alimento, ir a misa los domingos, pasar cursos de catequesis, entre otros comportamientos establecidos en el Hogar que modifican las pautas de conducta de menores de origen rural. La presente investigación fue desarrollada en ocho capítulos. El primer capítulo hace referencia al marco conceptual y metodológico de la investigación. Allí se desarrolla el porqué de la investigación, los objetivos y ejes de análisis. A partir de los ejes de análisis se aborda el tema de disciplina institucional, prácticas subterráneas de orden y modificación de pautas de comportamientos en los(as) acogidos(as). A la vez se desarrolla la estrategia metodológica y las técnicas empleadas para realizar la investigación. El segundo capítulo hace referencia la contextualización de las ONGs en Bolivia desde su aparición hasta la actualidad que muestra su crecimiento y los grupos donde focalizaron y focalizan su apoyo. Dando cuenta de las ONGs del departamento de La Paz, para posteriormente pasar a la Ciudad de El Alto identificándose el número de ONGs y así poder llegar a la ONG Nuevo Amanecer. Del Hogar Nuevo Amanecer se desarrolla los antecedentes, se describe la estructuración del equipo multidisciplinario, la infraestructura y la población que acoge actualmente.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Cortéz, Alvarez Fidel Hernán. "Programa de fortalecimiento del autoconcepto para adolescentes que sufrieron maltrato infantil." Universidad Mayor de San Andrés. Programa Cybertesis BOLIVIA, 2010. http://www.cybertesis.umsa.bo:8080/umsa/2010/cortez_af/html/index-frames.html.

Full text
Abstract:
Se ha realizado un análisis de diversidad genética de chirimoya (Annona cherimola Miller) en base a una colecta hecha en Bolivia en huertos tradicionales y plantaciones recientes de los departamentos de La Paz, Cochabamba, Santa Cruz, Chuquisaca y Tarija. Para evaluar la población de 407 individuos se ha utilizado un grupo de 20 loci microsatélites informativos y específicos para chirimoya.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Villalba, Vazquez Nelly Solange. "Programa de fortalecimiento del autoconcepto para adolescentes que sufrieron maltrato infantil." Universidad Mayor de San Andrés. Programa Cybertesis BOLIVIA, 2012. http://www.cybertesis.umsa.bo:8080/umsa/2012/espejo_wn/html/index-frames.html.

Full text
Abstract:
La educación es uno de los factores importantes que influye en el desarrollo de un país. El uso de tecnología de información y comunicación en la educación, específicamente en el proceso de enseñanza-aprendizaje, apoya de manera positiva, el aprendizaje significativo del estudiante. En la actualidad existen estudiantes del nivel de secundaria, que tienen dificultades en el aprendizaje de la asignatura de matemática, por diversos factores, entre los cuales está la poca utilización de recursos didácticos que motiven aprendizaje del estudiante. El presente trabajo mediante el método científico desarrolla un sistema tutor para la enseñanza de la matemática, para apoyar el proceso de enseñanza-aprendizaje de la matemática en estudiantes de primero de secundaria.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Huarachi, Herrera Mirian Roxana. "Programa de fortalecimiento del autoconcepto para adolescentes que sufrieron maltrato infantil." Universidad Mayor de San Andrés. Programa Cybertesis BOLIVIA, 2012. http://www.cybertesis.umsa.bo:8080/umsa/2012/huarachi_hm/html/index-frames.html.

Full text
Abstract:
El cerco femenino: a propósito de la narrativa fantástica de Oscar Cerruto es una investigación que explora la relación entre lo femenino y lo fantástico, en gran parte de la narrativa fantástica de este autor, para proponer una lectura renovada al planteamiento cerrutiano sobre el conflicto del cerco como prisión y resguardo. Esta exploración se sustenta en un dispositivo teórico propio denominado Cerco de penumbras paraxiales, diseñado a través del cristal de la teoría fantástica, de la crítica sobre los cuentos de Cerruto y de una lectura de lo femenino en esta cuentística. La figura en la que se basa este dispositivo teórico es la del cerco , imagen sugerente para plantear lo fantástico y lo femenino como amenazas. En esta cuentística lo fantástico, a través de lo femenino, cerca a sus víctimas e irrumpe violentamente en su realidad; esta irrupción, o penetración, provoca una herida, una abertura que funciona como una puerta a través de la que lo femenino/ fantástico irrumpe, transita; o se abre, finalmente, para que la víctima acceda a ese espacio fantástico. Esta puerta, entonces, no sólo implica una entrada agresiva de lo femenino fantástico, sino también una salida de la víctima hacia otros espacios o dimensiones sobrenaturales. Espacios otros que si bien, inicialmente, eran amenazantes, luego implican cierta salida, escape o fuga a la prisión de ese cerco.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Quisbert, Ticona Yenny Maria. "Programa de fortalecimiento del autoconcepto para adolescentes que sufrieron maltrato infantil." Universidad Mayor de San Andrés. Programa Cybertesis BOLIVIA, 2012. http://www.cybertesis.umsa.bo:8080/umsa/2012/quisbert_ty/html/index-frames.html.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Troncos, Saénz Karina Raquel, and Julca María Elena Guadalupe. "Maltrato en adolescentes en tres distritos del Perú: prevalencia y factores relacionados." Bachelor's thesis, Universidad Nacional Mayor de San Marcos, 2005. https://hdl.handle.net/20.500.12672/11835.

Full text
Abstract:
Utiliza un modelo de regresión logística para determinar la prevalencia, características y factores asociados al maltrato físico, psicológico y sexual en adolescentes en el ámbito familiar u otro lugar. Para lo cual se basa en la Encuesta Sobre la Salud Emocional en Adolescentes Escolarizados - 2004 llevada a cabo por el Programa Nacional Contra la Violencia Familiar y Sexual del Ministerio de la Mujer y Desarrollo Social en distritos de Lima, Cusco e Iquitos. El análisis permitió construir modelos de regresión logística para cada distrito en donde se llevó a cabo el estudio encontrándose diferencias en la ocurrencia de maltrato por distritos. Del mismo modo se identificó que el distrito de residencia del adolescente, la edad del adolescente, las personas que aconsejan y escuchan al adolescente, la condición laboral del adolescente y la ocurrencia de violencia entre los padres o las personas que tienen a su cargo al adolescente constituyen factores relevantes asociados al maltrato.
Trabajo de suficiencia profesional
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Guay, Karianne. "Adaptation cognitive chez les adolescents ayant subi la maltraitance." Doctoral thesis, Université Laval, 2021. http://hdl.handle.net/20.500.11794/69030.

Full text
Abstract:
Les répercussions développementales de la maltraitance sont largement documentées dans les écrits scientifiques. Sur le plan cognitif, on constate que certains enfants se montrent hypervigilants par rapport aux signaux associés à un danger potentiel, ce qui peut se traduire par une allocation privilégiée de l'attention envers ces stimuli. Un tel biais attentionnel permet de détecter rapidement une menace afin de s'adapter à un milieu de vie adverse. Il peut en contrepartie accaparer inutilement l'attention en contexte sécuritaire. Or, l'état des connaissances demeure limité en ce qui concerne plus spécifiquement la manifestation de ce phénomène au cours de la période juvénile. La présente thèse cherche donc à vérifier si un biais attentionnel envers les stimuli menaçants subsiste auprès d'adolescents ayant vécu la maltraitance. À cet effet, 79 adolescents âgés de 12 à 17 ans sont recrutés dans la région de Québec pour former un groupe de 39 jeunes victimes de maltraitance et un groupe comparatif de 40 participants contrôles. Ils effectuent une tâche de clignement attentionnel (CA) qui mesure l'identification correcte des caractéristiques de visages cibles (C1 et C2) introduits dans des séquences rapides de visages neutres. En concordance avec l'hypothèse que des stimuli menaçants pertinents à la tâche devraient entraîner un effet facilitateur sur la performance, un premier chapitre empirique montre qu'une C2 fâchée présentée en situation de ressources limitées semble automatiquement rediriger l'attention vers ce stimulus. Cet effet de capture attentionnelle prend alors la forme d'une compétence cognitive chez les deux groupes d'adolescents étudiés. À l'inverse, une expression menaçante non pertinente à traiter - comme lorsque l'identification du genre d'une C1 fâchée est plutôt requise - paraît détourner l'attention des autres caractéristiques du stimulus. Dans ces conditions, une capture des ressources attentionnelles disponibles se traduit en une difficulté cognitive qui nuit au traitement de l'information cible pour l'ensemble des participants. Les résultats indifférenciés entre les groupes soulignent essentiellement l'absence de biais attentionnel propre aux participants exposés à la maltraitance. Un deuxième chapitre empirique propose donc une approche quantitative permettant de tester autrement l'existence du biais attentionnel tout en approfondissant la compréhension des données issues de la tâche de CA. Des paramètres empruntés à la théorie de détection du signal révèlent que les adolescents du groupe maltraitance ont plus souvent tendance à rapporter avoir vu une C2 lorsqu'elle est absente en comparaison avec le groupe contrôle. Une telle propension s'accompagne d'une stratégie décisionnelle à caractère plus libéral que les participants non exposés à la maltraitance, laquelle s'avère effectivement reconnue pour augmenter la susceptibilité aux erreurs de type fausses alarmes ou le nombre de détections fortuites. Les écarts presque significatifs obtenus entre les groupes demeurent néanmoins indépendants de la valence négative des C1 iii préalablement traitées, confirmant ainsi l'absence de biais attentionnel parmi les adolescents ayant subi la maltraitance. En revanche, des corrélations exploratoires avec les échelles de symptômes psychiatriques du Child Behavior Checklist ouvrent sur certains éléments cliniques à considérer en lien avec les résultats obtenus, dont le niveau d'impulsivité/inhibition des participants. Les conclusions de la thèse impliquent une possible résorption du biais attentionnel envers les visages fâchés observé auprès d'enfants victimes de maltraitance. Les retombées de cette découverte sont intégrées aux connaissances relatives à la maturation des mécanismes de régulation cognitive et comportementale lors de la puberté. Une approche évaluative basée sur les processus est encouragée dans la perspective d'élargir les applications cliniques issues de la recherche expérimentale.
The developmental impacts of childhood maltreatment are widely documented in scientific literature. On the cognitive level, some children are found to be hypervigilant in regards to signals associated with a potential danger, which can lead to a privileged allocation of attention toward those stimuli. Such an attentional bias allows a quick threat detection in order to adapt oneself in an adverse environment. It can, in turn, unnecessarily capture attention in a security context. However, the actual state of knowledge remains limited regarding the manifestation of this phenomenon during the juvenile period more specifically. Therefore, the aim of the present thesis is to verify whether an attentional bias towards threatening stimuli persists among adolescents who have experienced maltreatment. 79 adolescents (48 girls) aged 12 to 17 are recruited in the Quebec City region to form a group of 39 youths who have a history of maltreatment and a comparative group of 40 teenage controls. They perform an attentional blink (AB) task which measure the correct identification of characteristics from target faces (T1 and T2) introduced into a rapid serial presentation of neutral faces. In line with the hypothesis that task-relevant threatening stimuli should have a facilitating effect on performance, a first empirical chapter shows that an angry T2, presented in a resource-constrained situation, appears to automatically redirect attention to the stimulus. This attentional capture effect then takes the form of a cognitive competence in the two groups of adolescents. On the other hand, a threatening expression that is not relevant to process - as when identifying the gender of an angry T1 is rather required - seems to divert attention from the other characteristics of this stimulus. Under these circumstances, attentional capture results in a cognitive difficulty that impedes the processing of the targeted information for all participants. The undifferentiated results between groups mainly point out the absence of attentional bias specific to participants exposed to maltreatment. A second empirical chapter thus proposes a quantitative approach allowing to test the existence of an attentional bias differently while deepening comprehension of the AB task data. Parameters based on the Signal Detection Theory reveal that adolescents of the maltreatment group are more likely to report having seen a T2 when it was in fact absent in comparison with the control group. Such a tendency is accompanied by a decision-making strategy of a more liberal nature than participants not exposed to maltreatment, which is effectively known to increase susceptibility to false alarm errors or the number of incidental detections. Nevertheless, these almost significant differences between groups remain independent of the negative valence of previously treated T1, thus confirming the absence of attentional bias among the adolescents who experienced maltreatment. This being, exploratory correlations with the psychiatric symptoms scales of the Child Behavior Checklist open up on some clinical elements to v consider with regard to the results, notably participants' level of impulsivity/inhibition. The thesis conclusions imply a possible extinction of the threat-related attentional bias observed among children with a history of maltreatment. Impacts of this discovery are integrated with knowledge about the maturation of cognitive and behavioral regulatory mechanisms during puberty. A processoriented evaluation approach is encouraged with a view of enhancing clinical benefits from experimental research.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Farren, Gause Diego Fernando. "Victimización entre los niños, niñas y adolescentes escolares de la comuna de Recoleta." Tesis, Universidad de Chile, 2007. http://www.repositorio.uchile.cl/handle/2250/106588.

Full text
Abstract:
La presente investigación pretende hacer frente a esta problemática, planteándose como objetivo principal, aportar al diagnóstico general del estado de vulneración de derechos de los menores que asisten a establecimientos educacionales municipalizados y particulares subvencionados de la comuna de Recoleta, y que cursan entre séptimo básico y cuarto medio, abarcando factores asociados y evaluando su relación con las distintas problemáticas.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Omar, Amer. "L'estime de soi d'adolescents ayant subi une expérience violente : étude interculturelle franco-syrienne." Thesis, Paris 5, 2014. http://www.theses.fr/2014PA05H128/document.

Full text
Abstract:
L'objectif principal de cette thèse est déterminé si des adolescents ayant subi une expérience de violence se différencient de ceux qui ne l'ont jamais subi dans un contexte interculturel franc-syrienne, au niveau d'estime de soi. Pour ce faire,deux groupes de 300 adolescents âgés de 14 à 19 ans ont participé à cette thèse. Le groupe syrien est composé de 150adolescents qui vivent à Damas, quant au groupe français est composé de 150 adolescents qui vivent en Île-de-France.Les données ont été récoltées à l'aide du questionnaire de définition des formes de violence subie (sexuelle, physique et psychologique) et de l'échelle toulousaine d'estime de soi. Trois hypothèses est formulées pour traiter les données statiquement. La première montre que le niveau de violence subie est plus répandu chez le groupe syrien. La seconde s'avère que le groupe français obtient un niveau d'estime de soi plus élevé que le groupe syrien. La troisième trouve une relation négative entre la violence subie et l'estime de soi. Enfin, il semble ainsi que la violence subie fait mauvais effet sur l'estime de soi et tous ses aspects qui représentent des déterminants importants au niveau de la santé psychique des adolescents
This thesis is aimed to test whether adolescents who have undergone an experience of violence have differs level of self-esteem from those that have never been; this study is towards a Franco-Syrian intercultural context. Two groups of 300 adolescents aged 14-19 years participated in this thesis. Syrian group is composed of 150 adolescents living in Damascus, while the French group is composed of 150 adolescents living in Ile de France. Data were collected using the questionnaire defined the forms of violence experienced and that of Toulouse's self-esteem scale. Three hypotheses are formulated to be treated statically. The first one shows a higher level of suffered violence among the Syrian group. The second proves that the French group obtains a higher level of self-esteem than Syrian group. The third is negatively related violence to self-esteem, noted that adolescents with no violence experiment have a better level of self-esteemthan those who were less fortunates during childhood or adolescence
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
11

Dumont, Annie. "La polyvictimisation comme variable modératrice des conséquences de l'exposition à la violence familiale." Thesis, Université Laval, 2013. http://www.theses.ulaval.ca/2013/29653/29653.pdf.

Full text
Abstract:
La présente recherche veut connaitre l’ampleur des victimisations autres vécues par les jeunes exposés à la violence familiale et en savoir davantage en regard des effets de l’accumulation de violence dans la dernière année sur les conséquences de cette exposition. Pour ce faire, des données secondaires de deux recherches québécoises sur la polyvictimisation des enfants et des adolescents québécois sont utilisées, ainsi qu’une adaptation du Stress Process Model en tant que cadre théorique. L’analyse des données démontre que les enfants exposés à la violence familiale vivent plus de formes de violence diverses et d’événements aversifs que les enfants non exposés. Ils présentent aussi de l’anxiété, de la colère, de la dépression et du stress post-traumatique à un plus haut niveau. Le nombre d’autres victimisations vécues dans la dernière année a un effet modérateur sur la colère des deux à 11 ans et sur le syndrome de stress post-traumatique des 12 à 17 ans. La variation des symptômes de trauma est par contre faiblement expliquée par le modèle utilisé, impliquant que d’autres variables doivent être prises en compte pour bien comprendre les processus sous-jacents à l’apparition de conséquences psychologiques dans la vie des enfants vivant une accumulation de violences diverses.
The current research explores the importance of victimization of young people who have been exposed to family violence. It investigates the effects of violence accumulation in the last year and the consequences of their exposure to these specific circumstances. This project uses an adaptation of the Stress Process Model as a theoretical framework and two poly-victimization studies of children and teenagers as empirical evidence. Overall, this study shows that children who have been exposed to family violence experience more types of violence and adverse events than non-exposed children. They also suffer from anxiety, anger, depression and post-traumatic stress at a higher level. In concrete, the results show that the number of victimizations observed during the last year have a moderating effect on the anger of the 2 to 11 year-olds and on the post-traumatic syndrome of the 12 to 17 year-olds. Yet, the variation of traumatic symptoms is only weakly explained by the model used. Other variables must be taken into account to have a better understanding of how psychological consequences affect children who have endured the accumulation of diverse types of violence.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
12

Bonet, Mas Cristina. "Riesgo de suicidio e inteligencia emocional de los adolescentes en acogimiento residencial." Doctoral thesis, Universitat Ramon Llull, 2020. http://hdl.handle.net/10803/670270.

Full text
Abstract:
Els adolescents tutelats en acolliment residencial conformen un col·lectiu especialment vulnerable caracteritzat per la presència concurrent de problemàtiques internalitzades i externalitzades que els col·loquen en una situació de risc per al desenvolupament d’ideacions i/o comportaments suïcides. Les dificultats de regulació emocional representen correlats transdiagnòstics de les problemàtiques associades al maltractament infantil que acostumen a estar presents en aquest col·lectiu. La Teràpia basada en Intel·ligència Emocional (TIE) constitueix una modalitat terapèutica grupal que busca, precisament, fomentar les habilitats necessàries per a una adequada regulació emocional. L’objectiu final d’aquesta tesi doctoral consisteix en reduir el risc de suïcidi dels adolescents tutelats en acolliment residencial. Amb aquesta finalitat, en primer lloc, es va portar a terme revisió sistemàtica que permetés conèixer en profunditat els resultats empírics previs sobre la relació entre les experiències de maltractament infantil i les dificultats de regulació emocional dels adolescents. Posteriorment, es va efectuar un estudi descriptiu (n = 61) que permetés conèixer el perfil d’intel·ligència emocional percebuda (IEP), el risc de suïcidi i el grau de satisfacció de les necessitats psicològiques bàsiques (NPB) dels adolescents tutelats en acolliment residencial, així com la relació existent entre les variables. Finalment, es va efectuar un assaig clínic de mesures repetides (n = 19) en el que es va aplicar la TIE i es va comparar l'evolució dels participants durant el període en el que la van rebre amb la seva evolució en una fase prèvia de llista d’espera. Les mostres analitzades van estar configurades per adolescents tutelats per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) que es trobaven subjectes a una mesura protectora d’acolliment en Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE). Les variables analitzades es van avaluar a través dels següents instruments: ISO-30 (Inventory of Suicide Orientation), TMMS-24 (Trait Meta-Mood Scale-24) i BNSG-S (Basic Needs Satisfaction in General Scale). Els principals resultats obtinguts van evidenciar una reducció significativa del risc de suïcidi dels participants (DM = 5.26; p < .01; d = .43) a través de la disminució dels nivells de desesperança (DM = 1.00; p < .01; d = .42) i d’ideació suïcida (DM = 1.26; p < .05; d = .32), així com un augment significatiu dels nivells de claredat emocional (DM = -2.21; p < .05; d = .37) i de competència (DM = -.47; p < .01; d = .54) produïts, tots ells, durant el període en el que van rebre la TIE. Aquests resultats suggereixen que la TIE podria ser un tractament efectiu per a mitigar els factors que confereixen risc de suïcidi dels adolescents tutelats en acolliment residencial.
Los adolescentes tutelados en acogimiento residencial conforman un colectivo especialmente vulnerable caracterizado por la presencia concurrente de problemáticas internalizadas y externalizadas que los colocan en una situación de riesgo para el desarrollo de ideaciones y/o comportamientos suicidas. Las dificultades de regulación emocional representan correlatos transdiagnósticos de las problemáticas asociadas al maltrato infantil que suelen estar presentes en este colectivo. La Terapia basada en Inteligencia Emocional (TIE) constituye una modalidad terapéutica grupal que busca, precisamente, fomentar las habilidades necesarias para una adecuada regulación emocional. El objetivo final de esta tesis doctoral consiste en reducir el riesgo de suicidio de los adolescentes tutelados en acogimiento residencial. Para ello, en primer lugar, se llevó a cabo una revisión sistemática que permitiera conocer en profundidad los hallazgos empíricos previos sobre la relación entre las experiencias de maltrato infantil y las dificultades de regulación emocional de los adolescentes. Posteriormente, se realizó un estudio descriptivo (n = 61) que permitiera conocer el perfil de inteligencia emocional percibida (IEP), el riesgo de suicidio y el grado de satisfacción de las necesidades psicológicas básicas (NPB) de los adolescentes tutelados en acogimiento residencial, así como la relación existente entre las variables. Por último, se realizó un ensayo clínico de medidas repetidas (n = 19) en el que se aplicó la TIE y se comparó la evolución de los participantes durante el periodo en el que la recibieron con su evolución en una fase previa de lista de espera. Las muestras analizadas estuvieron conformadas por adolescentes tutelados por la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) que se encontraban sujetos a una medida protectora de acogimiento en Centro Residencial de Acción Educativa (CRAE). Las variables analizadas se evaluaron a través de los siguientes instrumentos: ISO-30 (Inventory of Suicide Orientation), TMMS-24 (Trait Meta-Mood Scale-24) y BNSG-S (Basic Needs Satisfaction in General Scale). Los principales resultados obtenidos evidenciaron una reducción significativa del riesgo de suicidio de los participantes (DM = 5.26; p < .01; d = .43) a través de la disminución de los niveles de desesperanza (DM = 1.00; p < .01; d = .42) y de ideación suicida (DM = 1.26; p < .05; d = .32), así como un aumento significativo de los niveles de claridad emocional (DM = -2.21; p < .05; d = .37) y de competencia (DM = -.47; p < .01; d = .54) producidos, todos ellos, durante el periodo en el que recibieron la TIE. Estos resultados sugieren que la TIE podría ser un tratamiento efectivo para mitigar los factores que confieren riesgo de suicidio de los adolescentes tutelados en acogimiento residencial.
Adolescents in residential care constitute a particularly vulnerable group characterized by the concurrent presence of internalized and externalized problems that put them at risk of developing suicidal ideations and/or behaviors. Emotion regulation difficulties represent transdiagnostic correlates of childhood maltreatment-related problems usually present in this population. Emotional Intelligence Therapy (EIT) is a group therapy model that seeks, precisely, to develop the necessary skills for adequate emotion regulation. The fundamental purpose of this PhD thesis is to reduce the suicidal risk of adolescents in residential care. To do so, firstly, a systematic review was carried out to gain an in-depth knowledge of previous empirical findings on the relationship between childhood maltreatment and emotion regulation difficulties in adolescents. Subsequently, a descriptive study (n = 61) was conducted to analyze the profile of perceived emotional intelligence (PEI), suicide risk and basic psychological needs (BPN) satisfaction of adolescents in residential care, as well as the relationship between the variables. Lastly, a repeated measures clinical trial (n = 19) was performed in which EIT was applied and participants’ evolution during the period in which they received it was compared with their evolution in a prior waiting list phase. Analyzed samples consisted of adolescents in the care of the Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) under a residential care measure at Centro Residencial de Acción Educativa (CRAE). The analyzed variables were evaluated through the following questionnaires: ISO-30 (Inventory of Suicide Orientation), TMMS-24 (Trait Meta-Mood Scale-24) and BNSG-S (Basic Needs Satisfaction in General Scale). Results indicated a significant reduction in suicidal risk of participants (DM = 5.26; p <.01; d = .43) through a decrease in levels of hopelessness (DM = 1.00; p <.01; d = .42) and of suicidal ideation (DM = 1.26; p <.05; d = .32), as well as a significant increase in levels of emotional clarity (DM = -2.21; p <.05; d =. 37) and of competence (DM = -.47; p <.01; d = .54), all of which occurred during the period in which they received EIT. These results suggest that EIT could be an effective treatment to mitigate the factors that confer suicide risk among adolescents in residential care.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
13

Guérin, Anny. "La violence psychologique : le point de vue d'adolescents suivis en Centre jeunesse à propos de leur expérience de victimisation vécue en milieu familial." Thesis, Université Laval, 2007. http://www.theses.ulaval.ca/2007/24449/24449.pdf.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
14

Perales, Salazar Mileny. "Relación entre los factores socioeconómicos, demográficos, personales, familiares, clínicos, estresores psicosociales y el maltrato; y la prevalencia del episodio depresivo en adolescentes de cinco ciudades de la costa del Perú : año 2006." Bachelor's thesis, Universidad Nacional Mayor de San Marcos, 2014. https://hdl.handle.net/20.500.12672/13085.

Full text
Abstract:
El documento digital no refiere asesor
Introducción: La adolescencia es una forma particular de transición entre la infancia y la adultez donde ocurren profundos cambios físicos, psicológicos y sociales. La depresión en adolescentes constituye un problema de salud pública por su frecuencia creciente y sus consecuencias. Objetivo: Determinar la relación entre factores socioeconómicos, demográficos, personales, familiares, estresores psicosociales, trastornos clínicos y el maltrato; y la prevalencia de episodio depresivo en adolescentes de las ciudades de Piura, Trujillo, Chimbote, Ica y Arequipa en el año 2006. Materiales y métodos: Estudio Descriptivo correlacional, de corte transversal, con muestreo probabilístico trietápico por conglomerados. Se usó la base de datos del Estudio Epidemiológico en Salud Mental 2006. La población estudiada comprendió a los residentes de 12 a 17 años. La muestra lo constituyeron 2389 adolescentes. Plan de análisis: Se utilizaron pruebas de homogeneidad para muestras complejas (Prueba F ajustada); y un modelo de regresión logística. Resultados: La prevalencia actual del episodio depresivo en adolescentes fue de4,4% (IC: 3,2% - 5.9%), observándose según regresión logística, asociaciones estadísticamente significativas con: sexo femenino (p=0.033), maltrato verbal (p=0.003), fobia social (p=0.000), trastorno de ansiedad generalizada (p=0.000) y bulimia (p=0.007) Conclusiones: 1. La prevalencia del episodio depresivo en adolescentes de Piura, Trujillo; Chimbote, Ica y Arequipa fue similar a la encontrada en adolescentes de otros países. 2. Los factores asociados que mejor predijeron el episodio depresivo fueron: sexo femenino, presentar trastorno de ansiedad generalizada, fobia social, bulimia y haber sido víctima de maltrato verbal.
Trabajo académico
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
15

Thibodeau, Marie-Ève. "Le vécu de mauvais traitements et l'implication dans les comportements sexuels à risque à l'adolescence." Doctoral thesis, Université Laval, 2018. http://hdl.handle.net/20.500.11794/28351.

Full text
Abstract:
Dans les dernières années, plusieurs études ont montré l’influence des mauvais traitements vécus en enfance dans l’implication dans les comportements sexuels à risque. Or, plusieurs lacunes ont été identifiées dans ces recherches, dont l’intérêt pour un nombre restreint de mauvais traitements dans les devis de recherche, ainsi que le manque d’attention envers les mécanismes impliqués dans ces associations. Le but principal de cette thèse est donc d’approfondir les liens existant entre différentes formes de mauvais traitements et l’implication dans les comportements sexuels à risque chez les adolescents. Afin de répondre à ces objectifs, le sous-échantillon des adolescents sexuellement actifs de 17 ans et moins de l’Enquête Parcours Amoureux des Jeunes a été utilisé (N = 1 940; 61% filles; Mâge : 15 ans). Dans la première étude, les effets indépendants, uniques, cumulatifs et interactifs de quatre formes de mauvais traitements (c.-à-d., agression sexuelle, agression physique, négligence et exposition à la violence interparentale) dans l’implication dans les comportements sexuels à risque ont été examinés. Six comportements sexuels à risque ont été étudiés : le nombre de partenaires sexuels, les contacts sexuels avec des inconnus, l’échange de services sexuels contre rétribution, l’âge à la première relation sexuelle, l’usage inconstant du condom et le diagnostic d’infection transmissible sexuellement. Lorsque les formes de mauvais traitements étaient considérées de manière séparée dans les analyses (effets indépendants), toutes les formes de mauvais traitements étudiées ont été associées à un plus grand nombre de partenaires sexuels, des contacts sexuels avec des inconnus, de l’échange de services sexuels contre rétribution et un plus jeune âge à la première relation sexuelle. Lorsque les formes de mauvais traitements étaient considérées simultanément dans les analyses (effets uniques), les mauvais traitements ont montré des associations spécifiques avec certains comportements sexuels à risque. Un plus grand nombre de formes de mauvais traitements vécus a été associé à davantage d’implication dans tous les comportements sexuels à risque (effet cumulatifs). L’analyse des effets interactifs a montré que l’effet de la négligence sur le nombre de partenaires sexuels était non significatif en présence d’un vécu d’agression sexuelle. Finalement, les associations entre les mauvais traitements et les comportements sexuels à risque étaient similaires, de façon générale, pour les garçons et les filles. Dans la deuxième étude, le rôle médiateur de l’attachement anxieux et de l’attachement évitant dans l’association entre les mauvais traitements et les comportements sexuels à risque a été exploré. Les résultats ont appuyé le rôle médiateur de l’attachement anxieux dans l’association entre la négligence et un plus grand nombre de partenaires sexuels, ainsi que l’attachement évitant comme médiateur entre la négligence et un plus grand nombre de partenaires sexuels, des contacts sexuels avec un inconnu et un plus jeune âge à la première relation sexuelle (garçons seulement). Enfin, l’agression sexuelle a montré une association directe avec les trois comportements sexuels à risque, l’attachement n’étant pas un médiateur. En somme, cette thèse approfondit les connaissances actuelles sur l’influence des mauvais traitements dans l’implication dans les comportements sexuels à risque. Plus particulièrement, elle montre la spécificité des liens entre les mauvais traitements et les comportements sexuels à risque, et donc l’importance de tenir compte de l’ensemble des mauvais traitements vécus dans l’étude des comportements sexuels à risque. Elle souligne l’influence particulière de l’agression sexuelle dans l’implication dans tous les comportements sexuels à risque étudiés. Finalement, elle propose l’attachement comme levier d’intervention efficace afin de prévenir les comportements sexuels à risque durant l’adolescence. Les implications pour la recherche et la prévention sont abordées.
In the last decades, numerous studies have shown that child maltreatment increase involvement in sexual risk behaviors. However, some gaps have been identified in these studies, such as their focus on a single form of maltreatment and the lack of attention for mechanisms by which exposure to child maltreatment fosters sexual risk behaviors. The purpose of this thesis is thus to deepen our understanding of the association between forms of child maltreatment and involvement in sexual risk behaviors among adolescents. In order to achieve this goal, the subsample of sexually active adolescents 17 years and under from the Quebec Youths’ Romantic Relationships survey was used (N = 1 940; 61% girls; Mage: 15 years). In the first study, independent, unique, cumulative, and interactive effects of four forms of child maltreatment (i.e., sexual abuse, physical abuse, neglect, and witnessing interparental violence) on sexual risk behaviors have been investigated. Six sexual risk behaviors have been examined: number of sexual partners, casual sexual behavior, sex exchange, age at first consensual intercourse, inconsistent condom use, and sexually transmitted infection diagnosis. Regressions not controlling for other forms of child maltreatment (independent effects), showed that all maltreatment forms were associated with having a higher number of sexual partners, casual sexual behavior, sex exchange, and a younger age at first intercourse. Regressions controlling for the four forms of maltreatment (unique effects) showed that sexual abuse, physical abuse, neglect, and witnessing interparental violence remained statistically associated depending on the sexual risk behavior. A greater number of forms of maltreatment was associated with more sexual risk behaviors (cumulative effects). Moreover, when sexual abuse was experienced, neglect was no longer associated with a higher number of sexual partners (interactive effects). Finally, associations between maltreatment and sexual risk behaviors were similar between genders. In the second study, the mediating roles of anxious attachment and avoidant attachment in the association between child maltreatment and sexual risk behaviors were explored. Results supported anxious attachment as a mediator between neglect and a higher number of sexual partners, and avoidant attachment as a mediator between neglect and a higher number of sexual partners, involvement in casual sexual behavior and a younger age at first intercourse (boys only). Results showed a direct effect of sexual abuse on all three sexual risk behaviors; attachment not having a mediating role. In summary, this thesis adds to existing knowledge of the influence of child maltreatment on sexual risk behaviors during adolescence. More specifically, it highlights the specificity of the association between some forms of child maltreatment and their associated sexual risk behaviors, and thus the importance of controlling for all forms of child maltreatment that may have been experienced when studying sexual risk behaviors. It also underlines the particular influence of sexual abuse on all sexual risk behaviors investigated. Finally, it supports attachment as a valuable target for intervention to prevent sexual risk behaviors during adolescence. Research and practice implications are addressed.
Résumé en espagnol
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
16

Soto, Becerra Márgareth Marisú. "Asociación entre antecedente del maltrato infantil intrafamiliar y embarazo adolescente: análisis secundario de la Encuesta Demográfica y de Salud Familiar del Perú, año 2019." Bachelor's thesis, Universidad Nacional Mayor de San Marcos, 2021. https://hdl.handle.net/20.500.12672/16935.

Full text
Abstract:
El embarazo adolescente es un problema complejo y a escala mundial con repercusiones a nivel personal, familiar, educativo, socioeconómico, laboral y cultural. Los posibles factores de riesgo asociados son diversos y complejos; por ejemplo, en algunos países diversos estudios han mostrado que el maltrato infantil incrementa el riesgo de embarazo adolescente, sin embargo en el Perú no existen estudios previos que evalúen esta posible asociación. Evalúa la asociación entre el antecedente del maltrato infantil intrafamiliar y el embarazo adolescente en mujeres peruanas de 15 a 49 años. Realiza un análisis secundario en mujeres de 15 a 49 años estudiadas en la Encuesta Demográfica y de Salud Familiar (ENDES), año 2019 e incluidas en el módulo del hogar. Se realizó un análisis multivariado de las variables estudiadas y se calcularon sus razones de prevalencia (RP) e intervalos de confianza (IC) al 95%. Resultados: El maltrato físico infantil intrafamiliar estuvo asociado a una mayor prevalencia de embarazo adolescente, con RP= 1,02 (IC95%: 1,01-1,04, p= 0,004). Del mismo modo, las mujeres con antecedente de maltrato psicológico indirecto mostraron una mayor probabilidad de haber tenido un embarazo adolescente que quienes no sufrieron de este tipo de maltrato RP = 1,02 (IC95%: 1,01-1,04, P=0,001). Por el contrario, el maltrato psicológico directo y el maltrato por desatención evidenciaron una RP = 0,99 en ambos casos y sus valores p fueron no significativos. Concluye que el antecedente de maltrato infantil intrafamiliar de tipo físico y psicológico indirecto estuvieron asociados a una mayor probabilidad de haber tenido un embarazo adolescente en la mujeres peruanas de 15 a 49 años. Por el contrario, no se encontró dicha asociación en el maltrato psicológico directo y el maltrato por desatención. Estas relaciones se mantuvieron al analizarse según el nivel socioeconómico. En cambio, la ruralidad/urbanidad si encontró mayor magnitud de la asociación en mujeres de zona rural. Este estudio contribuye con nueva evidencia sobre el potencial impacto del maltrato infantil intrafamiliar en la prevalencia de embarazo adolescente. Sin embargo, esta evidencia es preliminar, y se requieren más estudios en el tema.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
17

Vilches, Suárez María Paz. "El Rol de la Escuela frente al Maltrato Infantil - Sistematización del Proyecto Infancia Segura en Colina." Tesis, Universidad de Chile, 2008. http://www.repositorio.uchile.cl/handle/2250/106133.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
18

Vicente, Cindy. ""Un parent est battu" : les adolescents qui frappent leurs parents." Thesis, Paris 5, 2013. http://www.theses.fr/2013PA05H118.

Full text
Abstract:
Les adolescents qui frappent leurs parents sont issus de familles dans lesquelles la violence est diffuse. Ceci nous a amenée à l’hypothèse que la problématique des limites était en cause à un niveau intrapsychique, intersubjectif et transpsychique. Pour répondre à cette hypothèse nous avons employé deux approches méthodologiques. La première est quantitative, basée sur l'étude de 52 situations d’adolescents frappeurs qui mettent en avant la perception des professionnels sur ces cas. La seconde méthode s’appuie sur des rencontres cliniques auprès de trois familles, suivies durant plusieurs mois. Les résultats ont mis en évidence que les jeunes frappeurs sont dans une problématique limite, centrale dans leur fonctionnement psychique. Ces limites sont également défaillantes entre les membres de la famille et entre les générations. Ceci est en lien avec un manque de contenance des barrières de pare-excitation. À l’adolescence le fantasme « un enfant est battu » réermerge, le jeune se situe dans une phase précédent celle-ci : « un parent est battu ». Dans une impossibilité à la critique et au meurtre symbolique, l’adolescent reste figé dans un fonctionnement où il met en acte ce fantasme. Le jeune et le parent se retrouvent dans une difficulté en miroir, figés dans cet impossible critique du lien. D’un point de vue familial, l’adolescent prend le rôle de porte-voix des différentes générations et crée par son acte une distance afin de pallier le manque de frontières générationnelles
Adolescents who are hitting their parents are in families in which violence is abundant. This led us to the hypothesis that the problem of limits was involved, in the intrapsychic problems, intersubjective and transpsychic. To answer at this hypothesis different methods were used. The first is quantitative, it’s from 52 young hitters and highlights the perception of professionals in these situations. The second method is based on clinical encounters with three families, over a period of several months. The results highlights that young hitters are in a limited problems that is central to their psychic function. These limits are also failing between family members and generations. This is caused by a lack of attitude as a barriers and protective shield. At the adolescence age the fantasy "a child being beaten" reappears, the youth is in a phase preceding: "a parent is beaten." In the impossibility to criticism and symbolic murder, the teenager remains frozen in a operation system where he enacts this fantasy. The youth and the parents are in a mirror difficulty frozen in that impossible critical link. From a family point of view, the teen is the spokesman of the different generations and create a distance by his act to overcome the lack of generational boundaries
Los adolescentes que pegan a sus padres se encuentran en familias donde la violencia es difusa. Esto nos lleva a la hipótesis de que la problemática de los límites está cuestionada, en la problemática intrafísica, intersubjetiva y transpsiquica. Para responder a esta hipótesis diferentes métodos han sido empleados. El primero es cuantitativo, y surge de 52 situaciones de adolescentes maltratadores y prioriza la percepción de los profesionales sobre estas situaciones. El segundo método se basa en los encuentros clínicos a partir de tres familias, seguidas durante varios meses. Los resultados han puesto en evidencia que los jóvenes maltratadores se sitúan en una problemática límite que es central en sus funcionamientos psíquicos. Estos límites también son ineficaces entre los miembros de la familia y entre las generaciones. Éstos están causados por una falta de continencia de las barreras de para- excitación. En la adolescencia la fantasía "un niño maltratado" resurge, el joven se sitúa en una fase precedente a ésta: "un progenitor es maltratado". Dentro de la imposibilidad a la crítica y a la muerte simbólica, el adolescente se mantiene fijado en un funcionamiento donde activa esta fantasía. El joven y el progenitor se reencuentran dentro de una dificultad en espejo fijada dentro de esta imposible crítica del vínculo. Desde un punto de vista familiar, el adolescente se sitúa como porta voz entre las diferentes generaciones y crea a través de su acción una distancia con el fin de suplir la falta de fronteras generacionales
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
19

Benites, Gutierrez Andrea Jimena, Giles Carlos Antonio Bornas, Espinel Maria Jose Lovaton, Diaz Akira Maruyama, and Paran Florencia Peñaflor. "Más Juntos: oportunidades para cada adolescente Proyecto de Comunicación para el Desarrollo para fortalecer la comunicación intrafamiliar en las familias de la Institución Educativa Fe y Alegría N°49 de la ciudad de Piura." Bachelor's thesis, Pontificia Universidad Católica del Perú, 2021. http://hdl.handle.net/20.500.12404/20206.

Full text
Abstract:
Durante la crisis sanitaria, los casos de violencia en el Perú incrementaron considerablemente. Solo en el 2020, en el departamento de Piura, se atendieron más de 5 mil casos de violencia familiar en los Centros de Emergencia Mujer (CEM) (MIMP, 2020). Asimismo, se registraron 999 casos de violencia contra menores de edad (MIMP, 2020). A partir del diagnóstico realizado, se identificó la débil comunicación intrafamiliar en los hogares piuranos como problema central y transversal a ese contexto de violencia. +Juntos es un proyecto de Comunicación para el Desarrollo que apunta a fortalecer la comunicación intrafamiliar entre los padres, madres, cuidadores, y las y los adolescentes de 5to de secundaria del colegio Fe y Alegría N°49 del distrito Veintiséis de Octubre en el departamento de Piura. Se utilizó el método de investigación-acción; así como también técnicas de recojo de información como las entrevistas a profundidad y grupos focales. Para fines del presente trabajo, se implementó un plan piloto innovador cuyos principales resultados fueron los siguientes: (1) todos los adolescentes participantes del proyecto reconocen la importancia de tener un rol activo en la comunicación familiar; (2) así como también consideran que el diálogo es la manera más efectiva de resolver un conflicto.
During Covid-19 public health crisis, violence cases in peru increased considerably. Only in 2020, in the region of Piura, over 5 thousand cases of domestic violence were attended in the Centros de Emergencia Mujer (CEM) (MIMP, 2020). Based on the results of the diagnosis, the weak family communication was identified as a main and transverse problem in a context of domestic violence inside homes of Piura. + Juntos is a Communication for Development project that aims to strengthen intra-family communication between parents, caregivers, and adolescents in senior year of highschool of the Fe y Alegría N ° 49 school in the Veintiséis de Octubre district in Piura. The project used a investigation-action strategy, as well as different information gathering tools like interviews and focus group. For the purpose of the initiative, a pilot plan was implemented and it had the following results: (1) all adolescents recognized the importance of having an active role in family communication; (2) furthermore, they considered that dialogue it is the most effective way of solving conflicts.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
20

Soler, Corbella Laia. "Poly-victimization and its association with protective and vulnerability variables in adolescence: The mediating role of self-esteem." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2014. http://hdl.handle.net/10803/283204.

Full text
Abstract:
Interpersonal victimization is widely acknowledged to be a significant stressor and psychologically damaging factor for both children and adolescents. Despite the large number of studies that report a clear association between specific kinds of victimization and psychiatric disorders, little research to date has accounted for the full spectrum of victimization to which adolescents can be exposed. The current thesis aims to analyse the mental health aftermath of victimization, taking into account the wide range of victimizations to which adolescents are exposed, and highlighting the higher vulnerability of those who can be considered “poly-victims”. It also aims to study the role that variables like self-esteem may play in buffering the negative effects of victimization. This thesis is based on four studies (Soler, Paretilla, Kirchner, & Forns, 2012; Soler, Kirchner, Paretilla & Forns, 2013; Soler, Segura, Kirchner, & Forns, 2013; Soler, Forns, Kirchner, & Segura, 2014). Overall, the results highlight the high burden of victimization to which Spanish adolescents are exposed, and show that youth rarely suffer single victimizing events but are more likely to endure rather multiple victimization experiences. Similarly, very few adolescents reported victimization in only one area (e.g., only sexual victimization); rather, they tend to report a combination of different areas. Moreover, it was found that the impact of individual areas of victimization on mental health tends to decrease and even become irrelevant when the combination of different areas is taken into account, showing that it is probably the combination of victimization areas, and not single areas, that is truly important for adolescents’ mental health. Overall, girls at adolescent ages showed higher psychological distress than boys. Moreover, although in general boys and girls reported equivalent amounts of victimization (i.e., total kinds of victimization), girls reported twice as much child maltreatment and sexual victimization as boys. Boys and girls in the poly-victim condition were the ones that reported the most psychopathological symptoms (e.g., PTSS, suicidal behaviours) and lower self-esteem, highlighting the cumulative effect of increasing stressors (Cloitre et al., 2009). A gender-specific psychopathologic response linked to the cumulative pattern of interpersonal victimization was found, with boys showing increased distress in the poly-victim condition and girls showing increased distress even in mild levels of victimization. This signals that victimization may play an important role in producing the gender differences in mental health that are found in the general population, and highlights females’ greater vulnerability to victimization. Experiencing multiple kinds of victimization or poly-victimization was found to affect adolescents’ self-evaluation as worthy social beings (i.e., self-liking), but it did not seem to make them question their self-efficacy (i.e., self-competence). Also, self-liking was found to be a partial mediator of the relationship between victimization and certain mental health variables (e.g., internalizing symptoms) in both boys and girls, whereas self-competence was found to be a mediator of this relationship only in girls. These findings may be of help to clinicians and health practitioners since they suggest that working on adolescents’ sense of personal value (self-liking) and girls’ sense of ability to meet personal goals (self-competence) may help them to build up resilience in the face of adversity.
La victimización interpersonal ha sido ampliamente considerada una importante fuente de estrés y de malestar psicológico tanto para niños como para adolescentes. A pesar de que la literatura contiene numerosos estudios que demuestran una clara asociación entre distintos tipos de victimización y algunos trastornos psiquiátricos, pocos son los que han tenido en cuenta el amplio abanico de victimizaciones al que niños y adolescentes pueden verse expuestos. La presente tesis pretende analizar las consecuencias del sufrimiento de victimización interpersonal en términos de salud mental, tomando en cuenta el amplio abanico de victimización al que los adolescentes pueden verse expuestos y subrayando la mayor vulnerabilidad de aquellos considerados poli-víctimas. En general, los resultados subrayan la importante carga de victimización a la que los adolescentes españoles se ven sometidos y muestran que rara vez los jóvenes experimentan un único episodio de victimización de forma aislada. Las chicas adolescentes presentaron más malestar psicológico que los chicos y el doble de maltrato infantil y de victimización sexual. Los adolescentes en la condición de poli-víctimas fueron los que presentaron más síntomas psicopatológicos y menos autoestima. En este sentido, se encontró que la respuesta psicológica vinculada al patrón acumulativo de victimización interpersonal es diferente según el género. Mientras que los chicos mostraron significativamente más malestar únicamente en la condición de poli-victimas, las chicas lo mostraron incluso en la condición de víctimas. Esto subraya la mayor vulnerabilidad de las chicas ante la victimización e indica que ésta puede estar jugando un papel importante sobre las diferencias de género que se encuentran en la población general a nivel de salud mental. Por último, los resultados mostraron que el hecho de experimentar múltiples tipos de victimización o poli-victimización afecta más la autovaloración que los adolescentes hacen de su propia valía como seres sociales (self-liking) que su percepción de auto-eficacia (self-competence). Los resultados de la presente tesis pueden ser útiles para clínicos y otros profesionales de la salud mental ya que, por un lado, subrayan la importancia de considerar los distintos tipos de victimización a los que los adolescentes se ven expuestos, y por el otro, indican que para ayudar a los adolescentes a desarrollar resiliencia frente a la adversidad sería recomendable trabajar principalmente la visión que tienen sobre su propia valía (self-liking).
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
21

Cáceres, Morales Melody. "Maltrato emocional intrafamiliar en niños de 3 a 6 años de edad que asisten a la consulta en el consejo de protección del niño, niña y adolescente, ubicado en el consejo municipal de Roscio de San Juan de Los Morros, Estado Guárico. 2009." Tesis, Universidad de Chile, 2010. http://repositorio.uchile.cl/handle/2250/135851.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
22

Delaville, Emeline. "Régulation émotionnelle des enfants et adolescents placés : de la maltraitance au parcours de placement : une approche au prisme des stratégies de coping et du tempérament." Thesis, Tours, 2019. http://www.theses.fr/2019TOUR2002.

Full text
Abstract:
Cette thèse porte sur la régulation émotionnelle d’enfants et d’adolescents placés à l’Aide Sociale à l’Enfance. Sa thématique s’inscrit dans l’approche de la psychopathologie développementale et s’appuie de manière connexe sur la théorie de l’attachement. Analysant les stratégies de coping et le tempérament comme des régulateurs émotionnels, l’enjeu est d’étudier les effets de la maltraitance et du parcours de placement afin de mettre en relief les ressources et les vulnérabilités de ces jeunes. Cette thèse développe une approche quantitative basée sur deux séries de questionnaires auprès de jeunes maltraités et d’un échantillon témoin. Les résultats apportent des éclairages sur les facteurs de risque et de protection générés par de tels contextes de vie et mettent en évidence les besoins spécifiques de ces jeunes. Les préconisations formulées invitent les institutions de protection de l’enfance à proposer d’autres modes d’accompagnement dans le but de favoriser des prises en charge taillées sur mesure et adaptées aux caractéristiques des jeunes confiés
This thesis deals with the emotional regulation of foster children and adolescents placed to the “Aide Sociale à l’Enfance”. We approach the subject through the prism of developmental psychopathology, related to the theory of attachment. The coping strategies and temperament are studied as emotional regulators. The issue is to study the effects of maltreatment and of the placement trajectory in order to highlight the resources and vulnerabilities of these young people. This thesis develops a quantitative approach based on two series of questionnaires carried out on maltreated youth and from a control sample. The results shed light on the risk and protective factors generated by such life and highlight the specific needs of these young people. A number of recommendations are made to invite child protection institutions to propose other means of support, with the goal of promoting tailor-made care, adapted to the characteristics of the foster children and adolescents
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
23

Greco, Ana Martina. "Children and youth victimization: Detection and reporting from school staff members." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2021. http://hdl.handle.net/10803/672576.

Full text
Abstract:
Violence affects many children and youth, causing devastating effects. Schools are in an ideal position to prevent, detect and report potential victimization cases. Yet, studies have found several limitations to perform these tasks, like misconceptions or lack of knowledge and resources. Besides, the empirical evidence of the effect of each of these variables in the detection and reporting experience is limited. This thesis composed by three original empirical studies addresses the experience of school staff members with children and youth victimization, its detection and the reporting of potential cases, as well as their level of knowledge. The studies have been published as detailed in the “Studies” section. The sample for studies 1 and 2 was composed by 184 staff members between 22 and 64 years old (84.04% females, M = 43.40, SD = 10.37). Sample for study 3 included 453 school staff members (83.53% females) between 22 and 65 years old (M = 42.23, SD = 9.46). Participants answered a self-administered questionnaire created ad·hoc , including questions about experience with victimization (e.g., “Have you received any training regarding child victimization?”), its detection (e.g., “How many times during your career did you suspect that a minor might be being victimized?”) and its reporting (e.g., “Have you ever you report a child abuse suspicion to an external agency outside school (e.g., social services)?”). The level of knowledge was tested through statements about victimization (e.g., “Child victimization affects less than 10% of minors in Spain”) , its detection (e.g., “A minor growing up in a one-parent family is more likely to experience victimization”) and its reporting (e.g., “If a suspicions turns out not to be true, the family is entitled to sue the informant”) that participants had to classify as true, false or unknown. Descriptive statistics (i.e., frequencies, percentages, proportions, means and standard deviations), bivariate (i.e., Chi-square and Kruskal-Wallis test with their corresponding effect sizes) multivariate (i.e., logistic regression) and qualitative analysis were used to respond to each study’s aims. A small proportion of school staff has ever been trained regarding childhood and youth victimization. Over 70% has suspected that a student might be being victimized at least once. However, only around 40% of those who ever detected a potential case reported outside school. The majority of those who reported perceived the intervention that followed the report as beneficial for the child’s well-being. The decision not to report was mostly based on what happened once participants shared their concerns within the school. Other reasons not to report were thinking that their suspicions needed to be serious or certain, unclear definitions, feeling they were not entitled, lack of knowledge and fears. With each year of experience, the likelihood to detect a potential case increased by one time. The likelihood of reporting was significantly higher among school staff with accurate and concrete knowledge in reporting procedures (e.g., anonymity, need for the principal’s consent). Reporter’s gender (i.e., males were more likely to report than females) or the role they performed in school (i.e., workers who only came into contact with children specifically or sporadically reported significantly less than those who spent at least for hours a day in charge of groups of students) were also relevant. Results found complement previous research by quantifying the proportion of suspicions of potential victimization cases that go underreported from school. Findings contribute to dispel misconceptions about the efficiency of social services interventions and suggest ways in which early report can be increased. Empirical evidence of the effect of specific aspects of knowledge in reporting is provided and internal school dynamics that might prevent some concerns to reach external agencies are described.
Las escuelas están en posición ideal para prevenir, detectar y notificar potenciales casos de violencia, pero los estudios reportan limitaciones como la persistencia de falsas creencias o falta de conocimiento y recursos. La presente tesis, compuesta por tres investigaciones originales, estudia la experiencia y el conocimiento de trabajadores escolares respecto de la victimización infantil y adolescente, su detección y notificación. La muestra de los estudios 1 y 2 fue de 184 trabajadores escolares de entre 22 y 64 años (84,04% mujeres, M = 43,40, DT = 10,37). En el estudio 3 se incluyeron 453 sujetos (83,53% mujeres) de entre 22 y 65 años (M = 42,23, DT = 9,46). Los participantes respondieron a un cuestionario autoadministrado creado ad·hoc, que incluía preguntas sobre victimización, detección y notificación. Se evaluó el nivel de conocimiento con frases que debían clasificarse como ciertas, falsas o desconocidas. Se obtuvieron estadísticos descriptivos, se hicieron análisis bivariados, multivariante y cualitativos para responder a los objetivos de cada estudio. Una minoría se ha formado en victimización. Más del 70% ha sospechado que alguno de sus estudiantes podría estar siendo victimizado/a. De ellos, sólo el 40% notificó alguna vez por fuera de la escuela. La mayoría de quienes habían notificado consideraron que la posterior intervención fue beneficiosa para el menor. La decisión de no notificar se tomó mayormente luego de compartir la sospecha con otros miembros del equipo. Con cada año de experiencia, la probabilidad de detectar al menos un potencial caso de victimización se incrementa una vez. La probabilidad de notificar es significativa más alta entre los participantes que tienen conocimiento concreto del procedimiento. El género o el cargo también resultaron relevantes. Esta tesis complementa trabajos anteriores cuantificando la proporción potenciales casos de victimización que no se notifican a autoridades exteriores desde la escuela. Los resultados contribuyen a desmitificar opiniones adversas sobre la eficiencia de los servicios sociales y sugieren maneras de aumentar la notificación temprana.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
24

Schiavoni, María Cristina. "Maltrato en niños y adolescentes discapacitados en el ambito escolar :." Doctoral thesis, 2009. http://hdl.handle.net/11086/252.

Full text
Abstract:
Tesis Doctora en Ciencias de la Salud -- Universidad Nacional de Córdoba. Facultad de Ciencias Médicas.
Este trabajo de investigación tiene como principal propósito Indagar acerca de la situación en la que se encuentran niños y jóvenes discapacitados integrados en la escuela común: si son víctimas de maltrato por parte de sus compañeros que no tienen algún tipo de discapacidad; si son objeto de algún tipo de victimización por parte de los adultos-padres y/ o maestros y si, por todo ello, son doblemente víctimas de la violencia. En función del propósito enunciado, los objetivos que se han establecido son: Determinar y caracterizar la existencia de maltrato en niños y adolescentes discapacitados integrados en la escuela común, en función de sus características gemográficas. Se realizó un estudio exploratorio de niños y adolescentes con algún tipo de discapacidad, del 2º Ciclo de Educación General Básica (EGB.), Ciclo Básico Unificado (CBU) y Ciclo de Especialización, integrados en escuelas oficiales y privadas de la ciudad de Córdoba (Capital), con edades comprendidas entre los 10 y 17 años. Se seleccionaron por sorteo 50 alumnos discapacitados en las escuelas involucradas y se conformó un grupo control de 50 niños y adolescentes no discapacitados de edad y sexo similares, que permitieron la comparación entre ambos grupos. Se aplicaron entrevistas a docentes de grado, maestros integradores y personal de los equipos técnicos de las escuelas relevadas. A través de los resultados obtenidos se pudo comprobar que los niños y adolescentes con discapacidad, objeto de nuestro estudio, padecen maltrato por parte de sus compañeros, maltrato que se correlaciona positivamente con la edad, ya que, a medida que crecen se incrementan, se sienten menos ligados, menos contenidos por los compañeros de su misma edad. Se observan además factores de riesgo familiares, sociales y ambientales que refuerzan este doble proceso de victimización. Concluímos que, en la mayoría de los casos de maltrato en niños discapacitados en el ámbito de esta investigación, el mismo se debe a una multicausalidad factorial; no está relacionado con la presencia de un solo factor de riesgo individual aislado (discapacidad), sino que está vinculada a la existencia de factores de riesgo familiares, sociales y ambientales. Es mayor la posibilidad de maltrato cuanto más factores estén involucrados.
María Cristina Schiavoni
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
25

Alberto, Isabel Maria Marques. "Avaliação da perturbação pós-stress traumático (PTSD) e suas consequências psicológicas em crianças e adolescentes vítimas de maltrato." Doctoral thesis, 2000. http://hdl.handle.net/10316/949.

Full text
Abstract:
Tese de doutoramento em Psicologia (Avaliação Psicológica) apresentada a Faculdade de Psicologia e de Ciências da Educação da Universidade de Coimbra
A dissertação de doutoramento intitulada "Avaliação da Perturbação pós-stress Traumático (PTSD) em crianças e adolescentes vítimas de maltrato" estrutura-se em duas partes distintas. A primeira parte, caracteriza-se por uma revisão da literatura e inclui cinco capítulos. No capítulo 1, "Caracterização do maltrato infantil", faz-se uma descrição do maltrato infantil nas suas diferentes formas, bem como as suas consequências nas crianças e adolescentes. Neste capítulo apresentam-se ainda alguns modelos explicativos do maltrato infantil, salientando-se o contributo do modelo ecológico. No capítulo 2, "Abuso sexual, uma forma particular de maltrato infantil", realçam-se as características específicas deste tipo de maltrato. Este capítulo surge igualmente da relevância que o abuso sexual de menores tem assumido a nível da investigação e da literatura. No capítulo 3, "Perturbação pós-stress Traumático (PTSD)", faz-se uma caracterização desta síndroma, apresentando-a como uma das conse-quências centrais do maltrato infantil. No capítulo 4, "Caracterização do maltrato infantil na realidade portuguesa", faz-se uma reflexão sobre a legislação e abordagem legal das situações de maltrato infantil, bem como uma referência sumária a algumas instituições e organismos vocacionados para esta problemática. No capítulo 5, "Processos e estratégias de prevenção e intervenção", salienta-se a importância da prevenção primária e secundária, assim como de implementação de uma intervenção terapêutica superando as desvantagens associadas às intervenções punitivas, ou meramente protectoras. A segunda parte da dissertação, relativa ao estudo empírico, compõe-se de três capítulos: o capítulo 6, "Metodologia", integra a descrição e caracterização da amostra, das variáveis em estudo, das hipóteses e do procedimento, o capítulo 7 sobre os "Instrumentos de avaliação" e o Capítulo 8, referente à apresentação e discussão dos resultados obtidos, tendo como linhas principais de investigação as diferenças entre vítimas de maltrato e do grupo de controle, em função do diagnóstico de PTSD e em função do tipo de maltrato. A tese termina com uma conclusão.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
26

Alle, Ana María. "Abuso sexual infantojuvenil estudio comparativo entre el abuso sexual intrafamiliar y extrafamiliar." Doctoral thesis, 2008. http://hdl.handle.net/11086/203.

Full text
Abstract:
Tesis (Doctor)--Universidad Nacional de Córdoba. Facultad de Ciencias Médicas, 2008
Se realiza un estudio observacional analítico y retrospectivo sobre una muestra de 140 casos de niños y adolescentes entre 1 mes y 19 años de edad, que sufrieron Abuso Sexual (AS), con el objeto de detectar y comparar las áreas de funcionamiento psíquico afectadas, como la existencia y tipo de expresiones psicopatológicas en los casos de AS incestuoso y no incestuoso, en estos últimos incluida la variable de perpetuación. Los menores fueron asistidos en un período comprendido entre abril de 1989 y abril de 1998 por el Equipo de Asistencia de Urgencia Interdisciplinaria del Comité de Abuso Sexual del Hospital de Niños de la Santísima Trinidad de Córdoba, Argentina. Se realizó una atención integral a partir de la aplicación de una métodología interdisciplinaria. Se incluyeron los casos en los que se pudo determinar la probabilidad de AS, el conocimiento del tipo de relación del victimario con la víctima, la consumación del abuso por un único victimario y la disponibilidad de datos registrados suficientes para caracterizar el tipo de funcionamiento psíquico. Los enfoques diagnósticos y terapéuticos utilizados fueron el Genético Dinámico Profundo de la Dra. Telma Reca y el Elaborativo-Dinámico-Interaccional de la Dra. Anny Speier para el abordaje familiar. El Diagnóstico se estableció según las Clasificaciones DSM IV (americana) y CFTMEA-R-2000 (francesa), que tienen en cuenta la dimensión multiaxial esencial en psicopatología, a fin de complementar diferentes enfoques. Se evaluaron: el grado de deterioro o incapacidad relacionable a la afectación psicopatológica según la Escala de Evaluación de la Actividad Global (EEAG) adaptada a niños (C- GAS), la relación del grupo familiar de convivencia durante la ocurrencia del AS según la Escala de Evaluación Global de la Actividad Relacional (EEGAR) y el grado de severidad del Trastorno por Estrés Postraumático según la PTSS-C-Scale. Se relacionaron las evaluaciones con variables seleccionadas(AU)
Ana María Alle.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
27

Paulino, Carlos Gonçalo Viegas. "Experiências de adversidade na infância : impacto nos problemas psicossociais e comportamento desviante no início da idade adulta." Master's thesis, 2020. http://hdl.handle.net/10400.12/7742.

Full text
Abstract:
Dissertação de Mestrado apresentada no ISPA – Instituto Universitário para obtenção de grau de Mestre na especialidade de Psicologia Clínica.
As experiências de adversidade na infância e adolescência podem ter um impacto nocivo no desenvolvimento psicológico, emocional e social de um indivíduo, afetando assim o seu bem-estar, a sua presença e atividade na sociedade. Nesse sentido, e de forma a perceber os efeitos das experiências de adversidade vivenciadas durante a infância e/ou adolescência no ajustamento psicossocial, esta investigação explora três hipóteses de investigação, nomeadamente se, quanto mais versátil é o número de experiências de adversidade na infância e adolescência: 1) mais versátil será o comportamento desviante; 2) mais acentuados serão os problemas de saúde mental, nomeadamente, os índices de depressão, ansiedade e stress; e 3) mais frequente o consumo de substâncias (álcool e drogas); no início da idade adulta. Este estudo apresenta uma amostra de 617 jovens adultos, entre os 18 e os 20 anos, que preencheram os protocolos de autopreenchimento, Escala de Ansiedade, Depressão e Stress, Escala de Variedade do Comportamento Desviante e Questionário da História de Adversidade na Infância. Os resultados deste estudo indicam que, quanto maior a versatilidade de experiências de adversidade, na infância, maior é a variedade do comportamento desviante, bem como os níveis de stress, ansiedade, depressão e consumo de drogas ilícitas. Estes resultados vão ao encontro da evidência empírica e da literatura encontrada, suportando que, quanto maior a variedade de experiências adversas sofridas na infância, maior será o impacto na versatilidade do comportamento desviante, consumo de substâncias e desajustamento psicossocial. Relativamente à variável álcool, os resultados não se apresentam como significativos, não correspondendo aos efeitos descritos na literatura existente. Esta investigação sugere que, índices mais elevados de ansiedade, depressão, stress, consumos de substâncias e maior variedade do comportamento desviante, encontram-se associados ao maltrato infantojuvenil. Por fim, são sugeridas recomendações políticas e clínicas para eventuais investigações futuras.
Adverse childhood experiences can have a harmful impact on an individual's psychological, emotional, and social development, thus affecting his well-being and his presence and activity in society. In this sense and to understand the effects of adverse childhood and adolescence experiences on psychosocial adjustment, this investigation explores three hypotheses, namely whether, the more versatile the number of childhood and adolescent adverse experiences: 1) the more versatile will be deviant behavior; 2) the more accentuated will be the mental problems, namely, the rates of depression, anxiety and stress; and 3) more frequent substance use (alcohol and drugs); in early adulthood. This study is composed of a sample of 617 young adults, aged between 18 and 20 years old, who were evaluated in the self-report protocols, Depression Anxiety and Stress Scale, Deviant Behaviour Versatility Scale, and The adverse Childhood Experience Questionnaire. The results indicate that the higher the versatility of adverse experiences in childhood, the higher the variety of deviant behavior, as well as the levels of stress, anxiety, depression, and drug use. These results are in line with the empirical evidence, and literature found, which supports that wider the variety of adverse experiences suffered in childhood, the higher the impact on the versatility of deviant behavior, substance use, and psychosocial maladjustment. Regarding the alcohol variable, the results are not significant, nor meeting the effects described in the existing literature. This investigation suggests that higher levels of anxiety, depression, stress, substance use, and deviant behavior are associated with child and adolescent maltreatment. Finally, political and clinical recommendations are suggested for possible future investigations.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
28

Tortosa, Daniel Esteban. "Los maricones." Bachelor's thesis, 2016. http://hdl.handle.net/11086/17554.

Full text
Abstract:
Durante el año 1997 me encontraba en la situación de ser portador de VIH (época en la que los tratamientos eran inaccesibles) y recién aparecían noticias relacionadas a los nuevos tratamientos, la situación era nada alentadora en Córdoba. Sumado a esto, la pérdida de amistades y conocidos a raíz de este virus produjo, además de la desazón que genera cualquier pérdida, el deseo de cambiar las cosas. Así comenzamos a juntarnos con un grupo de amigos para visibilizar la protesta en la calle y en los medios de comunicación. Ahí conocí a Eugenio Cesano (dueño de “Somos” boliche nocturno de concurrencia del ambiente trans y gay de la época). Se estaban formando las primeras “proto-organizaciones” que serían el germen de las futuras luchas y organizaciones por la igualdad de derechos en materia de sexualidad.
Fil: Tortosa, Daniel Esteban. Universidad Nacional de Córdoba. Facultad de Artes. Departamento Académico de Cine y Televisión; Argentina.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
We offer discounts on all premium plans for authors whose works are included in thematic literature selections. Contact us to get a unique promo code!

To the bibliography