Dissertations / Theses on the topic 'Advanced drug delivery systems'
Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles
Consult the top 50 dissertations / theses for your research on the topic 'Advanced drug delivery systems.'
Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.
You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.
Browse dissertations / theses on a wide variety of disciplines and organise your bibliography correctly.
Shams, Talayeh. "Electrohydrodynamic processing for preparation of advanced drug delivery systems." Thesis, University College London (University of London), 2018. http://discovery.ucl.ac.uk/10060826/.
Full textSaeed, Aram Omer. "Toward advanced modular drug and gene delivery system." Thesis, University of Nottingham, 2010. http://eprints.nottingham.ac.uk/27632/.
Full textSankaranarayanan, Thampi Sajeesh. "Development of advanced drug delivery systems based on polymethacrylic acid nano/microparticles for oral insulin delivery." Paris 11, 2010. http://www.theses.fr/2010PA114805.
Full textThe work carried out in this thesis was aimed to develop polymer micro- and nanoparticles for the oral administration of insulin. A method of radical polymerization was optimized to design micro and nanoparticles with a hydrogel forming polymer, poly(methacrylic acid) (PMAA). The particles were further modified by the grafting of cystein residues in order to introduce thiol functions which are believed to reinforce mucoadhesive and permeation enhancing properties of the formulation. The particles showed interesting loading properties for insulin and the release of the hormone was found to be pH dependent. Although insulin was mainly retained by the hydrogel particle in releasing medium mimicking the gastric environment, the hormone was released in conditions found in the intestine. The formulated systems have shown to improve the absorption of insulin through the intestinal mucosa in in vitro models including Caco 2 cell monolayers and the Ussing chambers. The microparticles selected from the in vitro experiments for in vivo studies have shown a capacity to deliver active insulin through the oral route to diabetic rats producing a reduction of the glycemia. Tests performed with modified insulin have allowed to identify that among the two strategies followed, this consisting on the association of insulin with a cyclodextrin was the most promising while the one based on the formation of an insulin-PEG conjugate did not brought any benefice
Knop, Katrin [Verfasser], Ulrich Sigmar [Gutachter] Schubert, and Dagmar [Gutachter] Fischer. "Star-shaped drug delivery systems and advanced characterization by mass spectrometry / Katrin Knop ; Gutachter: Ulrich Sigmar Schubert, Dagmar Fischer." Jena : Friedrich-Schiller-Universität Jena, 2013. http://d-nb.info/1177641232/34.
Full textShao, Huimin. "Development of an advanced drug delivery system to prevent and treat breast cancer bone metastasis." Thesis, The University of Sydney, 2021. https://hdl.handle.net/2123/28640.
Full textGiménez, Morales Cristina. "Design of new bio-gated nanodevices for advanced communication processes and targeted controlled release of therapeutic agents." Doctoral thesis, Universitat Politècnica de València, 2016. http://hdl.handle.net/10251/62822.
Full text[ES] La presente tesis doctoral titulada "Diseño de nuevos nanodispositivos para procesos avanzados de comunicación y liberación controlada y dirigida de agentes terapéuticos" está centrada en el desarrollo de nuevos materiales híbridos orgánico-inorgánicos funcionales para aplicaciones en el campo de la liberación controlada de moléculas de interés. El primer capítulo de la tesis ofrece una introducción a los materiales híbridos orgánico-inorgánicos funcionalizados con "puertas moleculares" y su aplicación en procesos de liberación controlada. En el segundo capítulo de la tesis se aborda el desarrollo de un nanodispositivo capaz de responder y liberar su carga en función de la concentración de glucosa. Este nanodispositivo está basado en nanoparticulas de sílice mesoporosa funcionalizadas en su superficie externa con grupos benzimidazol y con los poros cargados con un fluoróforo. Los poros se cierran al añadir la enzima glucosa oxidasa funcionalizada con ciclodextrinas (por formación de un complejo de inclusión entre el benzimidazol y los oligosacáridos cíclicos). Al adicionar glucosa se produce su oxidación enzimática dando ácido glucónico. Este ácido induce una bajada del pH del medio con la consiguiente protonación de los benzimidazoles y la ruptura de los complejos de inclusión. Esta ruptura provoca la salida de la enzima de la superficie y la liberación del colorante atrapado en los poros. El tercer capítulo de la tesis se ha centrado en el desarrollo de un material para la liberación controlada de agentes citotóxicos en células cancerosas en respuesta a cambios en el potencial redox. De nuevo se emplean nanopartículas de sílice mesoporosa con los poros cargados con un colorante (safranina O) y la superficie externa funcionalizada con dos polietilenglicoles conteniendo enlaces disulfuro. En presencia de glutatión se produce la reducción del enlace disulfuro con la consiguiente liberación del colorante. Una vez confirmado el protocolo de apertura, se estudió la internalización y la liberación de un fluoróforo y de un agente citotóxico en el modelo celular HeLa, realizando además ensayos de viabilidad. En el cuarto capítulo de la tesis se ha preparado y ensayado un nanodispositivo para la liberación controlada en células senescentes en un modelo murino de fibrosis pulmonar. El material se prepara empleando nanopartículas de sílice mesoporosa y un galactooligosacárido anclado en la superficie externa. En presencia de células senescentes, que sobreexpresan la enzima ¿-galactosidasa, se produce la hidrólisis del oligosacárido con la consiguiente liberación de la carga atrapada en los poros del soporte (rodamina B). Tras los estudios in vitro, la capacidad del nanodispositivo de acumularse y liberar su carga en tejidos ricos en células senescentes se evaluó in vivo. Para ello, ratones con fibrosis pulmonar inducida, patología en la que se ha descrito la aparición de senescencia, se trataron con el material sintetizado y posteriormente fueron examinados para comprobar la capacidad de acumularse y liberar su carga (fluoróforo) en la zona pulmonar dañada. En el quinto capítulo se ha explorado el proceso de comunicación química en cascada empleando tres tipos de nanopartículas mesoporosas de sílice cargadas con diferentes mensajeros y funcionalizadas con tres puertas moleculares distintas. Cuando sobre una suspensión de las tres nanopartículas se añade la enzima capaz de hidrolizar la puerta molecular que bloquea los poros del primer tipo de nanopartículas (S1), se produce la liberación del mensajero 1. Este mensajero es capaz de inducir la apertura del segundo tipo de nanopartículas (S2), que a su vez liberan al medio el mensajero 2. Por último, el mensajero 2 es capaz de abrir la puerta molecular del tercer tipo de nanopartículas (S3), que liberan finalmente su carga (un colorante) como respuesta final.
[CAT] La present tesis doctoral titulada "Disseny de nous nanodispositius per a processos avançats de comunicació i lliberació controlada i dirigida d'agents terapèutics" està centrada en el desenvolupament de nous materials híbrids orgànic-inorgànic funcionals per a aplicacions en el camp de la lliberació controlada de molècules d'interès. El primer capítol de la tesis ofereix una introducció als materials híbrids orgànic-inorgànic funcionalitzats amb "portes moleculars" i la seua aplicació en processos de lliberació controlada. En el segon capítol de la tesis s'aborda el desenvolupament d'un nanodispositiu capaç de respondre i lliberar la seua càrrega en funció de la concentració de glucosa. Este nanodispositiu està basat en nanopartícules de sílice mesoporoses funcionalitzades a la seua superfície externa amb grups benzimidazol i amb els pors carregats amb un fluoròfor. Els pors queden bloquejats al afegir el enzim glucosa oxidasa funcionalitzada amb ciclodextrines (per formació d'un complex d'inclusió entre el benzimidazol i els oligosacàrids cíclics). Al afegir glucosa es produeix la seua oxidació enzimàtica donant lloc a àcid glucònic. Este àcid indueix una baixada del pH del medi amb la consegüent protonació dels benzimidazols i el trencament dels complexes d'inclusió. Este trencament provoca l'eixida del enzim de la superfície i la lliberació del colorant atrapat als pors. El tercer capítol de la tesis s'ha centrat en la preparació d'un material per a la lliberació controlada d'agents citotòxics en cèl¿lules canceroses en resposta a canvis en el potencia redox. De nou s'empren nanopartícules de sílice mesoporoses amb els pors carregats amb un colorant (safranina O) i la superfície externa funcionalitzada amb dos polietilenglicols (de diferent pes molecular) contenint enllaços disulfur. En presència de glutatió es produeix la reducció del enllaç disulfur amb la consegüent lliberació del colorant. Una volta confirmat el protocol d'obertura, es va estudiar la internalització i la lliberació d'un fluoròfor i d'un agent citotòxic en el model cel¿lular HeLa, realitzant ademés assajos de viabilitat. En el quart capítol de la tesis s'ha preparat i s'ha estudiat un nanodispositiu per a la lliberació controlada en cèl¿lules senescents, en un model murí de fibrosis pulmonar. El material es prepara emprant nanopartícules de sílice mesoporoses i un galactooligosacàrid anclat a la superfície externa del material. En presència de cèl¿lules senescents, que sobreexpresen el enzim ¿-galactosidasa, es produeix la hidròlisis del oligosacàrid amb el consegüent alliberament de la càrrega atrapada en els pors del suport (rodamina B). Després dels estudis in vitro, la capacitat del nanodispositiu d'acumular-se i lliberar la càrrega en teixits rics en cèl¿lules senecents es va evaluar in vivo. Amb este propòsit, ratolins amb fibrosis pulmonar induïda, patologia en la que s'ha descrit l'aparició de senescència en els teixits danyats, es van tractar amb el material sintetitzat i posteriorment van ser examinats per a comprovar la capacitat d'acumular-se i lliberar la seua càrrega (fluoròfor) en la zona dels pulmons afectada. En el quint capítol s'ha explorat el procés de comunicació química en cascada utilitzant tres tipus de nanopartícules mesoporoses de sílice carregades amb diferents missatgers i funcionalitzades amb tres portes moleculars diferents. Quan, sobre una suspensió de les tres nanopartícules, s'afegeix l'enzim capaç d'hidrolitzar la porta molecular que bloqueja els pors del primer tipus de nanopartícules (S1), es produeix la lliberació del missatger 1 des de S1. Este missatger és capaç d'induir l'obertura del segon tipus de nanopartícules (S2), les quals lliberen al medi el missatger 2. Per últim, el missatger 2 és capaç d'obrir la porta molecular del tercer tipus de nanopartícules (S3), que lliberen finalment la seua càrr
Giménez Morales, C. (2016). Design of new bio-gated nanodevices for advanced communication processes and targeted controlled release of therapeutic agents [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62822
TESIS
Geh, Katharina Jasmin [Verfasser]. "Gelatine Nanoparticles as Immunomodulatory Drug Delivery System - Advanced Production Processes and Clinical Trials / Katharina Jasmin Geh." München : Verlag Dr. Hut, 2018. http://d-nb.info/1170474063/34.
Full textGeh, Katharina [Verfasser], and Gerhard [Akademischer Betreuer] Winter. "Gelatine nanoparticles as immunomodulatory drug delivery system : advanced production processes and clinical trials / Katharina Geh ; Betreuer: Gerhard Winter." München : Universitätsbibliothek der Ludwig-Maximilians-Universität, 2018. http://d-nb.info/1156851882/34.
Full textMoura, Lucas Alves 1981. "Preparo, caracterização e avaliação do uso de nanoesferas de PLGA contendo doxiciclina associado ao debridamento periodontal no tratamento da periodontite crônica avançada = Preparation, characterization ans evaluation of the adjunctive use of PLGA nanospheres loading doxycycline to periodontal debridement on treatment of advanced chronic periodontitis." [s.n.], 2015. http://repositorio.unicamp.br/jspui/handle/REPOSIP/290385.
Full textTese (doutorado) - Universidade Estadual de Campinas, Faculdade de Odontologia de Piracicaba
Made available in DSpace on 2018-08-26T23:52:25Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Moura_LucasAlves_D.pdf: 4231687 bytes, checksum: ec30a84348074c7f0f52d37535f57bbe (MD5) Previous issue date: 2015
Resumo: O objetivo deste estudo foi avaliar o efeito da associação da administração local de nanoesferas contendo doxiciclina (DOX) com o debridamento periodontal no tratamento da periodontite crônica avançada. As nanoesferas foram preparadas pelo método da dupla emulsão (W/O/W), e caracterizadas quanto à morfologia através da microscopia eletrônica de varredura (MEV), e quanto à interação polímero (PLGA) e DOX através da espectroscopia infravermelha da transformada de Fourier (FTIR). A avaliação da liberação controlada de DOX foi feita através da cromatografia líquida de alta eficiência (HPLC), a partir do fluido gengival sulcular (GCF) coletado nos períodos: 2, 5, 7, 10, 15 e 20 dias após aplicação das nanoesferas. Foi realizado um ensaio clínico randomizado controlado duplo cego, incluindo 30 pacientes diagnosticados com periodontite crônica que apresentavam sete sítios com sangramento à sondagem e profundidade de sondagem (PS) ? 5 mm, sendo 2 dentes com PS ? 7 mm. Os pacientes foram aleatoriamente divididos em 2 grupos e receberam os seguintes tratamentos: debridamento periodontal por 45 minutos associado à administração local de nanoesferas contendo doxiciclina nos sítios com PS ? 5 mm (DB+DOX) ou debridamento periodontal por 45 minutos associado à aplicação de nanoesferas vazias (DB). Foram avaliados os seguintes parâmetros clínicos: Índice de Placa (IP), Sangramento à Sondagem (SS), Profundidade de Sondagem (PS) e Nível de Inserção Clínica (NIC), no baseline, 3 e 6 meses após a terapia. A avaliação microbiológica foi feita por meio da reação de cadeia de polimerase ¿ tempo real ("real time" - PCR) para detecção das bactérias: Porphyromonas gingivalis, Tannerella forsythia, Treponema denticola, Aggregatibacter actinomycetemcomitans e Prevotella intermedia, provenientes do biofilme subgengival coletado no baseline, 1, 3 e 6 meses após o tratamento. Os resultados foram comparados por meio do teste de análise de variância com medidas repetidas, com nível de significância de 5%. Foram obtidas nanoesferas variando de 700 nm a 4 um. Através do FTIR observou-se boa interação da DOX com o PLGA, sem alterações das propriedades químicas de nenhum dos compostos. Após a aplicação das nanoesferas observou-se uma liberação de DOX constante no GCF até o vigésimo dia pós-tratamento, acima da concentração inibitória mínima. No grupo DB+DOX houve redução significativa da PS e ganho de inserção clínica nas bolsas profundas e moderadas em relação ao baseline e entre grupos. Observou-se redução significativa dos níveis bacterianos pós-tratamento, sendo o grupo DB+DOX mais eficaz em manter os níveis mais baixos após 6 meses do tratamento. Dentro das limitações deste trabalho, os resultados sugerem que as nanoesferas de PLGA são efetivas como sistema de liberação controlada local de DOX e quando associadas ao debridamento periodontal podem promover resultados superiores em relação à terapia mecânica isoladamente
Abstract: The aim of this study was to assess the effect of the association of local administration of nanospheres loading doxycycline (DOX) with the periodontal debridement treating advanced chronic periodontitis. Nanospheres were made by double-emulsion method (W/O/W) and characterized regarding morphology, by scaning eléctron microscopy (SEM); and drug/polymer interaction, by Fourier transform infrared spectroscopy (FTIR). The DOX controlled release was assessed by high performance liquid chromatography (HPLC) of gingival crevicular fluid (GCF) samples collected 2, 5, 7, 10, 15 and 20 days after treatment. It was performed randomized double-blinded clinical trial, with thirty patients diagnosed with chronic periodontitis presenting at least seven sites with bleeding on probing and probing depth (PD) ? 5 mm, and 2 sites with PD ? 7 mm. The patients were randomly allocated in two groups receiving interventions as followed: 45 minutes periodontal debridement + subgengival nanospheres loading DOX (DB+DOX); and 45 minutes periodontal debridement + subgengival void nanospheres (DB). Plaque index (IP), bleeding on probing (BP), probing depth (PD) and clinical attachment level (CAL) were evaluated on baseline, 3, and 6 months after therapy. Real-time polymerase chain reaction (real-time PCR) was used to quantify Porphyromonas gingivalis, Tannerella forsythia, Treponema denticola, Aggregatibacter actinomycetemcomitans and Prevotella intermedia from subgingival biofilm samples collected on baseline, 1, 3 and 6 months after treatment. The results were compared by variance analyses test for repeated measures, with significance of 5%. Nanospheres varying from 700 nm to 4 um were obtained. There was a good interaction between DOX and PLGA, with no chemical properties alterations. After local administration of the nanospheres, it was observed constant DOX release in the GCF until 20th day post-treatment, with concentration above the minimum inhibitory concentration. DB+DOX group showed significant PD reduction and CAL gain in deep and moderates pockets comparing to baseline and between groups. It was observed significant reduction of bacteria levels along follow up period, and DB+DOX group was more eficiente in keeping lower levels of bacteria after 6 months from treatment. Within limitations of this study, the results can suggest that PLGA nanospheres are effective carriers for controlled release of DOX and when used adjunctively to periodontal debridement, improved results can be achieved compared to mechanical therapy alone
Doutorado
Periodontia
Doutor em Clínica Odontológica
Yapa, Asanka Sajini. "Nanosponges for advanced drug delivery." Diss., Kansas State University, 2017. http://hdl.handle.net/2097/35436.
Full textDepartment of Chemistry
Stefan Bossmann
A novel type of supramolecular aggregate, named "nanosponge" was synthesized through the interaction of novel supramolecular building blocks with trigonal geometry. The cholesterol-(K/D)[subscript n]DEVDGC)₃-trimaleimide unit consists of a trigonal maleimide linker to which homopeptides (either K or D) of variable lengths (n = 5, 10, 15, 20) and a consensus sequence for executioner caspases (DEVDGC) are added via Michael addition. Upon mixing in aqueous buffer, cholesterol-(K)[subscript n]DEVDGC)₃-trimaleimides, as well as a 1:1 mixture of cholesterol-(K/D)[subscript n]DEVDGC)₃-trimaleimides form stable nanosponges, whereas cholesterol-(D)[subscript n]DEVDGC)₃-trimaleimide is unable to form supramolecular aggregates by itself. The structure of the novel nanosponges was revealed through explicit solvent and then coarse-grained molecular dynamics (MD) simulations. The nanosponges are between 80nm and several micrometers in diameters and virtually non-toxic to monocyte/macrophage-like cells. Furthermore, the structure of novel binary nanosponges consisting of cholesterol-(K/D)[subscript n]DEVDGC)₃-trimaleimide units possessing a trigonal maleimide linker, to which either lysine (K)₂₀ or aspartic acid (D)₂₀ are tethered, has been elucidated by means of TEM. A high degree of agreement between these findings and structure predictions through explicit solvent and then coarse-grained molecular dynamics (MD) simulations has been found. Based on the nanosponges’ structure and dynamics, caspase-6 mediated release of the model drug 5(6)-carboxyfluorescein has been demonstrated. Moreover, the binary (DK20) nanosponges have been found virtually non-toxic in cultures of neural progenitor cells. Additionally, DK20 nanosponges were taken up efficiently by leucocytes (WBC) in peripheral blood within 3h of exposure. The percentage of live cells among the WBC was not significantly decreased by the DK20 nanosponges. Therefore, this novel material holds great promise for improved cell-mediated therapy. Two different nanosponges loaded with the anticancer agent perillyl alcohol (POH) were developed to test the suitability of nanosponges for cell-based cancer therapy. Drug-loaded nanoshuttles featuring trigonal supramolecular building blocks, type (D-POH)₁₀K₂₀ and (D-POH)₁₀R₂₀ were synthesized, purified, and characterized by Dynamic Light Scattering (DLS) and Atomic Force Microscopy (AFM). They were then tested in cell cultures of murine glioma cells (GL26) and murine neural progenitor cells (NPC). The two nanosponges exhibited significantly different biophysical properties (size distribution and zeta potentials). Consequently, different efficacies in killing GL26 and NPC were observed in both, serum free and serum containing culture media. The results from these experiments confirmed that type (D-POH)₁₀K₂₀ nanosponge is an excellent candidate for the cytotherapy of glioblastoma.
Ketkar, Amol Sharad. "Polymeric drug delivery systems /." The Ohio State University, 1994. http://rave.ohiolink.edu/etdc/view?acc_num=osu1487859879937796.
Full textZaher, Amir. "Remotely controlled drug delivery systems." Thesis, University of British Columbia, 2016. http://hdl.handle.net/2429/57611.
Full textApplied Science, Faculty of
Engineering, School of (Okanagan)
Graduate
Squire, Marie A. "Protein-based drug delivery systems." Thesis, University of Canterbury. Chemistry, 2004. http://hdl.handle.net/10092/6518.
Full textMuldoon, B. M. "Mucoadhesive systems for drug delivery." Thesis, Queen's University Belfast, 2002. http://ethos.bl.uk/OrderDetails.do?uin=uk.bl.ethos.268336.
Full textAllen, Rosamund Elizabeth. "Liposomes as drug delivery systems." Thesis, University of Essex, 1989. http://ethos.bl.uk/OrderDetails.do?uin=uk.bl.ethos.352982.
Full textQin, Jian. "Environment-Sensitive Multifunctional Drug Delivery Systems." Doctoral thesis, KTH, Funktionella material, FNM, 2010. http://urn.kb.se/resolve?urn=urn:nbn:se:kth:diva-12053.
Full textQC20100722
Qin, Jian. "Nanoparticles for multifunctional drug delivery systems." Licentiate thesis, Stockholm : Kemi, Kungliga Tekniska högskolan, 2007. http://urn.kb.se/resolve?urn=urn:nbn:se:kth:diva-4369.
Full textCampbell, K. C. "Novel systems for transdermal drug delivery." Thesis, Queen's University Belfast, 2001. http://ethos.bl.uk/OrderDetails.do?uin=uk.bl.ethos.368758.
Full textLee, Antony James. "Mathematical modelling of drug delivery systems." Thesis, University of Nottingham, 1995. http://ethos.bl.uk/OrderDetails.do?uin=uk.bl.ethos.309563.
Full textUdo-Chijioke, Onyinyechi. "Aquasomes : multilayered nanoparticular drug delivery systems." Thesis, Aston University, 2016. http://publications.aston.ac.uk/33399/.
Full textWeaver, Richard. "Polyammonium conjugates as drug delivery systems." Thesis, University of Leicester, 1995. http://hdl.handle.net/2381/33980.
Full textOgden, Dorothy. "Modifiable Hyperbranched Polyester Drug Delivery Systems." Wright State University / OhioLINK, 2011. http://rave.ohiolink.edu/etdc/view?acc_num=wright1316178520.
Full textFei, Dan. "Biodegradable polyanhydrides as drug delivery systems." Thesis, Aston University, 2003. http://publications.aston.ac.uk/10949/.
Full textLiu, Weipeng. "Biopolymer-based ocular drug delivery systems." Diss., Connect to online resource - MSU authorized users, 2008.
Find full textJørgensen, Lene. "Lipid based drug delivery systems for parenteral delivery of proteins /." Cph. : Department of Pharmaceutics, the Danish University of Pharmaceutical Sciences, 2004. http://www.dfh.dk/phd/defences/lenejoergensen.htm.
Full textBaki, Mert. "Bone Marrow Targeted Liposomal Drug Delivery Systems." Master's thesis, METU, 2011. http://etd.lib.metu.edu.tr/upload/12613251/index.pdf.
Full text(SDF-1&alpha
) upon bone marrow transplantation (BMT). There is a need for increasing homing efficiency after BMT since only 10-15% of the transplanted cells can home to their own niches and a limited amount of donor marrow can be transplanted. In this study, we aimed to develop and characterize bone marrow targeted liposomal SDF-1&alpha
delivery system prepared by extrusion method. Alendronate conjugation was chosen to target the liposomes to bone marrow microenvironment, particularly the endosteal niche. Optimization studies were conducted with the model protein (
Zaid, Alkilani Ahlam. "Polymeric microneedle systems for transdermal drug delivery." Thesis, Queen's University Belfast, 2013. http://ethos.bl.uk/OrderDetails.do?uin=uk.bl.ethos.603301.
Full textLawlor, Michelle S. "Rheological characterisation of bioadhesive drug delivery systems." Thesis, Queen's University Belfast, 2000. http://ethos.bl.uk/OrderDetails.do?uin=uk.bl.ethos.326370.
Full textBerwick, James Miles. "Surface-engineered biomimetic systems for drug delivery." Thesis, University of Nottingham, 2005. http://ethos.bl.uk/OrderDetails.do?uin=uk.bl.ethos.416292.
Full textZhang, Huizhen. "Liposome drug delivery systems for anticancer agents." Scholarly Commons, 2008. https://scholarlycommons.pacific.edu/uop_etds/711.
Full textMcMillan, Hannah Louise. "Sustained release biodegradable ocular drug delivery systems." Thesis, Queen's University Belfast, 2015. http://ethos.bl.uk/OrderDetails.do?uin=uk.bl.ethos.678216.
Full textHe, Xingyu. "Long-term Light-activated Drug Delivery Systems." University of Cincinnati / OhioLINK, 2020. http://rave.ohiolink.edu/etdc/view?acc_num=ucin1613752062550859.
Full textHuang, Tien-Lu. "Oscillating Aqueous Gels as Drug Delivery Systems." The Ohio State University, 2013. http://rave.ohiolink.edu/etdc/view?acc_num=osu1366066532.
Full textSutton, Damon Michael. "PH SENSITIVE RNA AND DRUG DELIVERY SYSTEMS." Case Western Reserve University School of Graduate Studies / OhioLINK, 2007. http://rave.ohiolink.edu/etdc/view?acc_num=case1179847644.
Full textYung, Bryant Chinung. "NANOPARTICLE DRUG DELIVERY SYSTEMS FOR CANCER THERAPY." The Ohio State University, 2014. http://rave.ohiolink.edu/etdc/view?acc_num=osu1417614665.
Full textSenderoff, Richard I. "Development of fibrin-based drug delivery systems /." The Ohio State University, 1990. http://rave.ohiolink.edu/etdc/view?acc_num=osu1487677267728699.
Full textApps, MIchael Garry. "Platinum anticancer drugs and drug delivery systems." Thesis, The University of Sydney, 2015. http://hdl.handle.net/2123/14409.
Full textChia, Leonard Sze Onn. "Investigating controlled release pulmonary drug delivery systems." Thesis, University of Cambridge, 2018. https://www.repository.cam.ac.uk/handle/1810/273209.
Full textGiglio, Valentina. "Biofunctionalized systems for drug discovery and delivery." Doctoral thesis, Università di Catania, 2016. http://hdl.handle.net/10761/3893.
Full textAl-Kassas, Raida. "Design of particulate delivery systems." Thesis, Queen's University Belfast, 1994. http://ethos.bl.uk/OrderDetails.do?uin=uk.bl.ethos.239000.
Full textZderic, Vesna. "Ultrasound-enhanced ocular drug delivery /." Thesis, Connect to this title online; UW restricted, 2004. http://hdl.handle.net/1773/8085.
Full textLungare, Shital. "Development of novel delivery systems for nose-to-brain drug delivery." Thesis, Aston University, 2017. http://publications.aston.ac.uk/37491/.
Full textYang, Xiaojuan. "Development of Nanoparticle Systems for Therapeutic Drug Delivery." The Ohio State University, 2009. http://rave.ohiolink.edu/etdc/view?acc_num=osu1248972068.
Full textWang, Yiwei. "Improving 3D matrices for tissue engineering using advanced drug delivery techniques." Thesis, Kingston University, 2007. http://eprints.kingston.ac.uk/20391/.
Full textKonhäuser, Matthias [Verfasser]. "Dynamic Polysaccharide-based Nanoparticles for Advanced Drug Delivery Applications / Matthias Konhäuser." Mainz : Universitätsbibliothek Mainz, 2020. http://d-nb.info/1202851681/34.
Full textPark, Jung-Hwan. "Polymeric microneedles for transdermal drug delivery." Diss., Available online, Georgia Institute of Technology, 2004:, 2004. http://etd.gatech.edu/theses/available/etd-06072004-131324/unrestricted/park%5Fjung-hwan%5F200405%5Fphd.pdf.
Full textLanz, Landázuri Alberto. "Modification of microbial polyacids for drug delivery systems." Doctoral thesis, Universitat Politècnica de Catalunya, 2014. http://hdl.handle.net/10803/134511.
Full textAtakan, Aylin. "Mesoporous material systems for catalysis and drug delivery." Doctoral thesis, TDX (Tesis Doctorals en Xarxa), 2018. http://hdl.handle.net/10803/668659.
Full textLos sistemas de materiales híbridos poseen propiedades multifuncionales. En este trabajo se desarrolló un nanoensamblaje alrededor de un soporte de sílice mesoporoso. Como soporte se seleccionó SBA-15 debido a su estructura de poro bien definida y volumen de poro accesible. La matriz de sílice fue dopada con átomos de Zr y los poros se infiltraron parcialmente con nanopartículas de Cu dando como resultado un material híbrido con propiedades ajustables . La síntesis de SBA-15 se realizó mediante un método de sol-gel en el que se empleó una solución micelar como plantilla para el sílice. Para lograr la versión dopada, se añadió un precursor de Zr a la solución de síntesis. Se investigaron los efectos de diferentes condiciones de síntesis, como el catalizador así como la fuente de Si en las características del material final. Los cambios en estas condiciones de. síntesis dieron lugar a partículas con distinta morfología, tamaño de poro (11-15 nm) y área superficial específica (400-700 m2/g). Las nanopartículas de Cu (NP) se hicieron crecer en el sustrato (Zr-) SBA-15 usando los métodos de infiltración (lnf) o de impregnación húmeda inducida por evaporación (EIWI).Dependiendo del método de infiltración utilizado, se logran diferentes propieddes químicas del material final, es decir, el contenido de Zr y las propiedades de red porosa son diferentes. Los nanoensamblajes de Cu-Zr-SBA-15 producidos bajo diversas condiciones de síntesis se usaron para la conversión catalítica de C02 en combustibles valiosos tales como metanol y dimetil éter (DME). El precursor de Si (TEOS o SMS) tuvo un impacto considerable en el rendimiento global del catalizador mientras que el método de carga de Cu (lnf o EIWI) cambió la selectividad catalítica entre DME y metanol. Por otra parte, la actividad del catalizador se investigó evaluando la acumulación de cada producto en la fase gaseosa y los grupos moleculares unidos a la superficie del catalizador a lo largo del tiempo. Se llegó al equilibrio termodinámico en el día 14 de la reacción a 250 ºC y 33 bar. La conversión total resultante de C02 fue del 24%, que es la conversión termodinámicamente más alta posible, según los cálculos teóricos . El material híbrido sintetizado Cu-Zr-SBA-15 también se investigó para aplicaciones de administración de fármacos, debido a su potencial como material de relleno en compuestos dentales y las propiedades antibacterianas del Cu. Por otra parte, la bioactividad de SiO2 y ZrO2 podría ser ventajosa para esta aplicación. El rendimiento del material final como vehículo de administración de fármacos se probó mediante un estudio de liberación in vitro con digluconato de clorhexidina . Los materiales desarrollados muestran una elevada capacidad de carga de fármaco (25-40%). Los perfiles de liberación del fármaco muestran dos etapas: una primera etapa de liberación rápida de las moléculas del fármaco unidas con interacciones más débiles al sustrato mesoporoso, seguida por la difusión de las moléculas del fármaco que están unidas a la superficie del portador. La presencia de Zr y Cu limita la liberación inicial y reduce la velocidad de liberación del fármaco . En otro estudio se evaluó el efecto del tamaño de poro de SBA-15 en la liberación del antibiótico hiclato de doxiciclina. Se observó que el tamaño de poro es directamente proporcional a la capacidad de carga de fármaco, el porcentaje y la cantidad de fármaco liberado . En resumen, este trabajo demuestra el carácter multifuncional de una nanomatriz diseñada a medida que proporciona información valiosa para dos aplicaciones en catálisis y liberación de fármaco.
Hybridmaterial består av minst två komponenter, vilket ger dem mångfacetterade egenskaper. Detta har gjort att denna typ av material attraktiva sedan länge. Det är dock inte enkelt att tillverka dessa materialsystem. Ett enkelt och effektivt tillvägagångssätt behövs för att tillvara ta de önskade egenskaperna hos varje komponent och få dem att samverka. Denna avhandling bygger huvudsakligen på utvecklingen av ett hybridmaterial.Ett hybridmaterial med en sammansättning bestämd på nanonivå, tillverkades med mesoporös kiseldioxid, SBA-15, som stomme. SBA-15 valdes framför andra typer av mesoporös kiseldioxid på grund av dess väldefinierade porstruktur och stora, tillgängliga porvolym. Kiseldioxiden dopades med zirkoniumatomer och porerna fylldes delvis med kopparnanopartiklar, vilket resulterade i ett hybridmaterial med egenskaper som kunde varieras. SBA-15 tillverkades via en våtkemisk metod där en micellösning används som mall för kiseldioxidens struktur. Vid dopningen tillsätts en zirkoniumkälla till synteslösningen. Effekterna av olika tillverkningsparametrar, till exempel salter med katalytiska egenskaper (salter med F- eller Cl-), olika kiselkällor (tetraetyl ortosilikat eller natriummetasilikat), på materialens egenskaper studerades. Variationer av dessa parametrar ger material med olika form, porstorlekar (11 – 15 nm) och specifik yta (400 – 700 m2/g). Kopparnanopartiklar växtes i (Zr-)SBA-15-stommarna med två metoder: infiltration (Inf) eller indunstningsinducerad våtimpregnering (EIWI). Inf baseras på funktionalisering av (Zr-)SBA-15-stommen innan kopparjoner fick reagera med ytan. EIWI bygger på en blandning av (Zr-)SBA-15 och kopparsalt i en lösning där vätskan långsamt får avdunsta. Båda metoderna är designade för framställning av oxiderade kopparnanopartiklar, mindre än 10 nm i diameter, som ska växa i stommens porer. Dock påverkar infiltrationsmetoden den kemiska sammansättningen hos det slutliga materialet då Zr-koncentrationen och porositeten i stommen ändras. Cu-Zr-SBA-15-sammansättningar, tillverkade med varierande syntesparametrar, användes som katalysatorer för omvandling av CO2 till bränslen såsom metanol och dimetyleter (DME). Resultaten visar att valet av kiselkälla har en stor inverkan på katalysatorns prestanda, samt att metoden för att introducera koppar ändrar den katalytiska selektiviteten mellan DME och metanol. Katalysatorns aktivitet undersöktes även över tid. Ackumuleringen av varje produkt, både i gasfas och på katalysatorns yta, registrerades över tid. Termodynamisk jämvikt nåddes efter att reaktionen fortgått i fjorton dagar vid 250 °C och 33 bar. Den totala CO2-omvandlingen var 24 %, vilket, enligt teoretiska beräkningar, är den termodynamiskt högsta möjliga omvandlingen. Det observerades att DME bildas genom en kombination av två metoxygrupper på katalysatorns yta, samt att bildandet av DME ökar den totala omvandlingen av CO2 till bränsle, vilken annars är begränsad till 9.5 %. Cu-Zr-SBA-15-sammansättningen användes även i läkemedelstillämpningar. De kan användas som biomaterial, e.g., fyllnadsmaterial i tandkompositer, och koppar har antibakteriella egenskaper. Dessutom kan kiseldioxid och zirkoniumdioxid vara bioaktiva vilket ses som en fördel. För denna tillämpning tillverkades Cu-Zr-SBA-15 med TEOS som kiselkälla och Inf-metoden för att växa kopparnanopartiklar. Cu-Zr-SBA-15 lämplighet som bärare av läkemedelet klorhexidindiglukonat testades in vitro. I detta fall uppvisar bäraren en laddningskapacitet [massa laddat läkemedel/(massa laddat läkemedel +massa bärare)] på 25 – 40 %. Frisättningen av läkemedel skedde i två steg. Först frisattes en stor mängd läkemedelsmolekyler. Dessa var löst placerade i håligheter i de mesoporösa stommarna. Därefter frisattes läkemedel via diffusion av molekyler som bundit till stommens yta. De två stegen representerar växelverkan mellan läkemedel – läkemedel- och läkemedel – bärare. Närvaron av zirkonium och koppar begränsar den första frisättningen och förlänger den aktiva tiden, vilket är fördelaktigt ur tillämpningsperspektiv. Effekten av porstorlek hos SBA-15 vid läkemedelsfrisättning undersöktes också i en studie där SBA-15 fylldes med doxycyklinhyklat. Laddningskapaciteten och mängden frisatt läkemedel och andelen av laddat läkemedel som frisätts var båda direkt proportionella mot porstorleken där frisättningen av doxycyklinhyklat dominerades av läkemedel – läkemedelsväxelverkan. Doxycyklinhyklat är en mindre molekyl jämfört med klorhexidindiglukonat och växelverkar svagare med SBA-15 på grund av sin mer anjoniska natur. Sammanfattningsvis visar arbetet den multifunktionella karaktären hos en skräddarsydd nanosammansättning, vilket ger värdefulla insikter i två användningsområden: katalys och läkemedelstransport Materialet testas sedan i två olika tillämpningar: katalys och läkemedelstransport.
Zong, Jingyi. "The development of anti-cancer drug delivery systems." Thesis, Durham University, 2016. http://etheses.dur.ac.uk/11927/.
Full textMurty, Aruna Mummini. "Evaluation of potential multi-particulate drug delivery systems /." View online ; access limited to URI, 2006. http://0-wwwlib.umi.com.helin.uri.edu/dissertations/dlnow/3225324.
Full text