Academic literature on the topic 'Aferrament'

A veces, el afán por hacer un proselitismo rápido, cuya necesidad se compensaría si existiera una muy buena formación dinámica sindical, lleva al ‘liderazgo a realizar los análisis más simplistas y a difundir come consignas entre sus bases, reivindicaciones totalmente contradictorias.Desafortunadamente esto ocurre con los sindicatos de la educación, cuyo principal índice de inoperancia es la escasez, aferramiento y casi nula renovación de cuadros directivos,así corno la tendencia de los mismos a cambiar beIigerancia por posiciones -también burocráticas- en los entes educativos oficiales.

Este texto no trata sobre una nueva psiquiatría o un manifiesto de ruptura con el abordaje actual de los trastornos mentales. Más bien trata de poner de relieve el alejamiento sistemático de lo genuino del individuo, por un proceder basto, impreciso, pero a la vez implacable, característico de la psiquiatría médica imperante. Me cuestiono si esta aproximación al padecimiento existencial no contribuye, por el contrario, a la cronificación de dicho sufrimiento al verse forzado el sujeto a identificarse, sin opción, a una posición pasiva que lo sitúa como enfermo mental. Desde la mirada de un psiquiatra al uso se resaltan contradicciones evidentes, tanto en la teoría como en la práctica, y se indaga sobre el núcleo del aferramiento, terco, a las mismas.

Cromatografia consiste num método de análise de componentes de uma misturacomplexa baseada em diferentes critérios: adsorbilidade, solubilidade, massa molecular,carga iônica e afinidade. É um importante conteúdo da disciplina Bioquímica. Estetrabalho relata o desenvolvimento e a validação de um software de simulaçãolaboratorial denominado Cromatografia Ascendente em Papel de Aminoácidos usando aferramenta o Adobe® Flash® CS3. A organização e a coleta do material multimídiaocorreram no semestre 2008/2. As imagens mais representativas foram inseridas noobjeto de aprendizagem A primeira aplicação deste objeto foi realizada em 2009/1, naBioquímica I (Farmácia-UFRGS). Com base nesta experiência, uma nova versão foidesenvolvida a qual foi utilizada pelos alunos da mesma disciplina em 2009/2. Apósuma aula expositiva de 50 minutos (teórico-prática), os alunos dos dois semestres foramdivididos em dois grupos. O grupo I respondeu a um questionário sobre conceitosbásicos de cromatografia e depois utilizou o software. O grupo II foi submetido aoprotocolo inverso. Os grupos também avaliaram os aspectos técnicos daanimação/simulação e a atividade realizada. Associando os resultados das duasaplicações (2009/1 e 2009/2), o objeto de aprendizagem em questão pode serconsiderado válido como suporte para o ensino prático de Bioquímica básica.

O presente estudo tem como objetivo apontar para a importância do uso das Tecnologias de Informação e Comunicação (TICs), principalmente da ferramenta Twitter, envolvendo o conceito de redes sociais para o ensino-aprendizagem dentro do contexto acadêmico. Por ser um serviço que permite a postagem de apenas 140 caracteres por vez, a ferramenta Twitter leva seus usuários a escreverem suas informações de forma compacta, considerando o significado das mesmas. Com isso, é possível observar uma internet capaz de lidar com contextos e interpretações, uma vez que aferramenta poderá contribuir para o desenvolvimento linguístico do aluno, possibilitando o desenvolvimento de competências de leitura, produção textual e compreensão linguística nos mais diversos contextos em que estiverem inseridos. Como metodologia, foram aplicados questionários em uma escola pública da cidade de Campos dos Goytacazes/RJ, em uma turma do 9º ano do Ensino Fundamental. Os dados coletados mostraram que os alunos entendem a importância das TICs e das redes sociais para a pesquisa escolar, bem como sobre a aplicação dos mesmos na aprendizagem e na busca de informações ou de conhecimentos. Dessa forma, acreditamos que, ao utilizar esta nova ferramenta, o aluno terá acesso aos mais diversos tipos de textos, assim como escrever mensagens, conversar, pesquisar e produzir trabalhos solicitados pelos professores, divulgar opiniões, enfim, desenvolver as habilidades de leitura, compreensão e escrita, desde outras perspectivas.

A veces, el afán por hacer un proselitismo rápido, cuya necesidad se compensaría si existiera una muy buena formación dinámica sindical, lleva al ‘liderazgo a realizar los análisis más simplistas y a difundir come consignas entre sus bases, reivindicaciones totalmente contradictorias.Desafortunadamente esto ocurre con los sindicatos de la educación, cuyo principal índice de inoperancia es la escasez, aferramiento y casi nula renovación de cuadros directivos,así corno la tendencia de los mismos a cambiar beIigerancia por posiciones -también burocráticas- en los entes educativos oficiales.

A penhora on-line é um mecanismo utilizado pelo poder judiciário que tem por objetivo permitir aos juizes solicitar informações sobre as movimentações financeiras dos clientes de instituições bancárias, e a utilizar o mesmo sistema para bloquear valores de conta corrente ou investimento. O sistema é fruto de um convênio firmado entre o Banco Central e o Poder Judiciário, pioneiramente na Justiça do Trabalho, e vem sendo cada vez mais utilizado. O Bacen-Jud ainda gera muita polêmica em torno da sua constitucionalidade, mas ganha força com sua previsão legal no artigo 655-A do Código de Processo Civil, através da entrada em vigor da Lei 11.382/2006. A discussão ainda vai continuar, mas aferramenta, apesar dos problemas técnicos apresentados, parece estar sendo consolidado no ordenamento jurídico brasileiro, inclusive com sua utilização em outro instituto, o arresto.

Muito tem se discutido quanto a qualificação dos profissionais que atuam na Educação aDistância (EAD). Um dos recursos mais utilizados na realização de cursos virtuais é aferramenta de comunicação assíncrona fórum, considerado também como uminstrumento efetivo de ensino e aprendizagem. A partir da vivência como profissionalda área e como discente, surge a intenção de explorar este recurso na oferta de um cursoa distância de Extensão intitulado ‘A mediação pedagógica em fóruns de discussão noscursos virtuais’. O objetivo do curso será promover a formação continuada dosprofissionais envolvidos na EAD, no que se refere ao uso do fórum como um recurso demediação pedagógica. Este curso terá duração de 40 horas e será realizado em umperíodo de 2 meses. Ao longo do curso, os alunos desenvolverão atividades individuaise em grupo, explorando através destas estratégias de utilização da ferramenta decomunicação fórum.

Dado o avanço e popularização das tecnologias de captura e armazenamento deinformação, um conjunto grande de conteúdos digitais tem sido criado. A necessidadede explorar de forma eficiente estas bases de conteúdo é apresentada em várias áreas,como: ciências biológicas e da natureza, medicina, redes sociais, recomendação àusuário, etc. Desta forma, a construção de métodos eficazes para recuperação eindexação destas bases é imprescindível.Uma ferramenta, chamada de AnalyzIR, tem sido desenvolvida na UEFS (Silva, 2014)com o intuito de auxiliar o processo de análise de eficácia desses métodos. Atualmente aferramenta realiza a avaliação de eficácia para um ou vários sistemas com base emresultados médios ou por consultas específicas, como pode ser visto no trabalho deSilva et al (2014), além do comparativo entre eles, utilizando-se de um conjunto extensode medidas disponíveis.Atualmente, sistemas no quais o usuário interage, como por exemplo, realizandofeedbacks aos resultados retornados estão cada vez mais presentes e são chamados deiterativos. Existem algumas dificuldades em comparar resultados interativos. Há umdesafio em conciliar os métodos baseados no comportamento e cognição do usuário. Asbuscas reais são muito complexas e envolvem objetos que não são capturados pelasmedidas utilizadas atualmente.Neste trabalho, a ferramenta em questão foi aprimorada e expandida, tendo sidodesenvolvidas as funcionalidades de avaliação desses sistemas.

Estudos recentes apontam a gamificação como uma poderosa ferramenta para melhorar oaprendizado dos alunos. A disciplina de estatística apresenta grande índice de desistência nocurso de psicologia. Isto está ligado a muitos fatores, mas os principais são a dificuldade e areatância dos alunos quanto ao conteúdo, no entanto, o conhecimento estatístico é essencialpara graduação como psicólogo. Aliado à necessidade de engajar os alunos a gamificação traznovas tecnologias para sala de aula. Essas novas tecnologias, mais próximas da realidade dosalunos podem impactar positivamente a interação com a disciplina. A gamificação, portanto,necessita de um meio para ser implementada e o escolhido nesta pesquisa foi um ambientevirtual de aprendizado (AVA). Um AVA gamificado difere de uma simples lista de exercíciosem formato de jogo. A principal diferença é a possibilidade de interação social proporcionadapelo AVA, seja ele gamificado ou não. Portanto, a presente pesquisa teve como objetivoverificar se a gamificação como ferramenta de ensino pode influenciar no desempenho dosalunos de Psicologia. Além disso, este trabalho verificou se a gamificação auxilia na motivaçãoe engajamento dos estudantes. A avaliação do desempenho através do AVA, que catalogou eregistrou o desempenho obtido por cada participante. Um AVA continha elementos degamificação (medalhas e ranking) enquanto o outro apenas os exercícios da disciplina, aferramenta escolhida para isto foi o moodle. O resultado dos participantes foi avaliado de 0 a10 ao longo de diversos quizzez (questionários). Estes quizzes foram agrupados em 5 blocos(cursos) referentes ao conteúdo abordado. Como resultados verificou-se que o engajamentofoi extremamente baixo, o que resultou em uma amostra pequena. Os alunos foramseparados aleatoriamente, mas isto levou a um desequilíbrio entre as condiçõesexperimentais. O desinteresse aliado ao desequilíbrio de condições resultou em poucosdados. Os resultados obtidos foram inconclusivos e o cumprimento dos objetivos da pesquisafoi afetado. Sem diferenças significativas entre os grupos não foi possível afirmar se agamificação exerceu a algum efeito na aprendizagem. As correlações, positivas esignificativas, entre as atividades disponíveis indicaram que o aprendizado em um AVA podeter seus benefícios. Entende-se que o baixo engajamento está relacionado a diversos fatoresexternos a pesquisa, como a pandemia, ensino EaD, ferramenta utilizada e motivação. Apandemia aliada ao EaD levou os alunos a um desengajamento geral. Um dos principaismotivos para o desengajamento foi a dificuldade em operacionalizar uma ferramenta degamificação. Ferramentas voltadas para o público adulto são mais complexas e exigem certoconhecimento em programação, ou TI. A falta de conhecimento em operacionalizar aplataforma contribui não só com o engajamento, mas também no desequilíbrio dosparticipantes.

FONAMENT: Actualment, el fet d’immigrar, malgrat ser un fenòmen antiquíssim, posa en compromís la salut general i mental de les persones que emigren per motius econòmics. A l’Estat Espanyol, la migració multicultural, és un fenomen relativament recent, tot i que ha evolucionat molt ràpidament i s’ha frenat per la crisi econòmica que va començar el 2008. La gran diversitat de situacions associades a les característiques dels processos migratoris i les condicions de vida de la població immigrant en les societats receptores ens situa en un àmbit d’estudi complex. L’estudi de la salut mental del pacient immigrant i l’ús que fa del servei de salut mental requereix explorar una sèrie de qüestions que ens permeti aclarir quines són les causes del seu malestar, com les expressa i com s’està produint el seu procés d’aculturació per desenvolupar iniciatives per a la millora de la seva salut i comprendre millor el seu funcionament psicosocial. OBJECTIUS: L’objectiu general d’aquesta tesi és estudiar la relació entre les variables clíniques i socioculturals de les persones immigrants que s’atenen en els dispositius de consulta externa de la Divisió de Salut Mental de la Fundació Althaia. S’inclouen també com a objectius específics, l’influència d’aquestes variables en el seguiment clínic del compliment de visites, l’anàlisi de les creences i les conseqüències del problema psicològic i la identificació de la influència del gènere i la cultura. MÈTODE: Es va realitzar un estudi amb disseny transversal prospectiu d’una sola fase amb un seguiment del compliment de visites als 6 mesos. La mostra va ser de 59 participants (60% dones mi 20% homes) amb una mitjana d’edat de 37,25. Es va dur a terme una entrevista semiestructurada per recollir les dades sociodemogràfiques i es van administrar sis qüestionaris per mesurar: l’estrès d’aculturació, la simptomatologia psicològica, l’adaptació social, la qualitat de vida, les creences sobre malaltia i l’estil d’aferrament. Es va comparar els dos grups culturals més representatius i el grup de pacients immigrants amb el grup de pacients autòctons en les variables: adaptació social, qualitat de vida i compliment de visites. L’anàlisi descriptiva es va realitzar mitjançant mitjanes i desviacions típiques en les variables quantitatives i, mitjançant, freqüències absolutes i relatives i percentatges en les variables qualitatives. Es va realizar l’anàlisi bivariada per descriure les relacions entre variables i es va utilitzar la d de Cohen per mesurar la grandària de l’efecte. La relació entre variables quantitatives es va realitzar mitjançant l’anàlisi de la. Les correlacions significatives es van ajustar al model de regressió amb una anàlisi pas a pas. L’anàlisi bivariada entre variables qualitatives es va dur a terme mitjançant la prova utilitzant el coeficient V de Cramer per mesurar la intensitat. RESULTATS: Els factors associats a percebre pitjor qualitat de vida és provenir del Marroc, tenir nivells més baixos de nivell educatiu i de rendes mensuals. La causa associada a les creences de malaltia és l’estrès o preocupacions. Els models explicatius més ajustats es troben en la qualitat de vida i la simptomatologia psicològica, sobretot en la depressiva. Es percep un baix estrès d’aculturació en excepció del psicosocial. Es troben diferències significatives en la QV general entre la población immigrant i l’autòctona de salut mental ,en l’adaptació social i en el compliment de visites. CONCLUSIONS: Els pacients immigrants del Bages són del Marroc i de Romania, tenen la situación jurídica en regla però es troben en una precària situació laboral i econòmica. Els diagnòstics psiquiàtrics més prevalents són l’afectiu, l’adaptatiu i el d’ansietat. Les creences sobre malaltia corresponen a un model tendent a crònic, amb conseqüències per llurs vides i moments asimptomàtics, causat per múltiples factors sobretot per l’estrès. Un bon nivel del idioma i un mínim d’ingressos mensuals protegeix de la simptomatologia psicològica. Es constata que el grup d’immigrants rep significativament més altes dels professionals que el grup d’autòctons. Es confirma que els pacients marroquins no manifesten el seu malestar psicològic entristint-se o amb sentiments de culpabilitat presents en la simptomatologia depressiva i pràcticament no es troben diferències significatives entre el sexe.

John Bowlby va ser el primer autor que va desenvolupar una teoria sobre l'aferrament i Mary Ainsworth va ser la primera autora en proposar un procediment que permetés avaluar la qualitat de l'aferrament. A partir de les avaluacions que va realitzar Ainsworth, aquesta autora va proposar tres estils principals d'aferrament en la infància: aferrament segur, aferrament insegur evitatiu, i aferrament insegur ambivalent. Diferents autors mantenen que en l'adultesa hi hauria una correspondència amb aquests tres estils d'aferrament infantils gràcies als models interns de treball, que es desenvolupen d'ençà que naixem mitjançant les experiències vinculades a l'aferrament. Aquests models interns de treball tendeixen a ser estables, però es poden modificar. No obstant això, no existeix un consens sobre si l'avaluació dels estils d'aferrament adult hauria de ser abordat des d'una aproximació categòrica o dimensional. Bartholomew i Horowitz (1991) van proposar ajuntar l'aproximació categòrica amb la dimensional, per avaluar l'aferrament de manera més precisa. Partint d'aquesta visió més global, un dels objectius de la present tesi consisteix en determinar quins estils d'aferrament permet diferenciar el Cuestionario de Apego Adulto (CAA, Melero y Cantero, 2008) utilitzant l'Anàlisi Factorial de Mixtures (AFM). També es va voler veure la relació entre els perfils de subjectes avaluats pel CAA amb la vinculació parental, les estratègies cognitiu-emocionals, la intel·ligència, la personalitat i la maduresa psicològica. Els resultats suggereixen que el qüestionari CAA permet diferenciar entre dos perfils d'aferrament, i no entre quatre perfils com havien proposat les autores del qüestionari. En general, aquests dos perfils presenten el patró esperat de relacions amb variables com els trets de personalitat, el tipus de vinculació parental, les estratègies cognitiu-emocionals i la maduresa psicològica. No obstant això, els resultats suggereixen que l'aferrament adult no està relacionat amb la intel·ligència.
John Bowlby fue el primer autor que desarrolló una teoría sobre el apego y Mary Ainsworth fue la primera autora en proponer un procedimiento que permitiera evaluar la calidad del apego. A partir de las evaluaciones que realizó Ainsworth, esta autora propuso tres estilos principales de apego en la infancia: apego seguro, apego inseguro evitativo, y apego inseguro ambivalente. Diversos autores sostienen que en la edad adulta habría una correspondencia con estos tres estilos de apego infantiles gracias a los modelos internos de trabajo, que se desarrollan desde que nacemos a partir de las experiencias vinculadas al apego. Estos modelos internos de trabajo tienden a ser estables, pero pueden modificarse. Sin embargo, no existe un consenso sobre si la evaluación de los estilos de apego adulto debería ser abordada desde una aproximación categórica o dimensional. Bartholomew y Horowitz (1991) propusieron aunar la aproximación categórica con la dimensional, para evaluar el apego de forma más precisa. Partiendo de esta visión más global, uno de los objetivos de la presente tesis consiste en determinar qué estilos de apego permite diferenciar el Cuestionario de Apego Adulto (CAA, Melero y Cantero, 2008) utilizando el Análisis Factorial de Mixturas (AFM). También se quiso ver la relación entre los perfiles de sujetos evaluados por el CAA con la vinculación parental, las estrategias cognitivo-emocionales, la inteligencia, la personalidad y la madurez psicológica. Los resultados sugieren que el cuestionario CAA permite diferenciar entre dos perfiles de apego, y no entre cuatro perfiles como habían propuesto las autoras del cuestionario. En general, estos dos perfiles presentan el patrón esperado de relaciones con variables como los rasgos de personalidad, el tipo de vinculación parental, las estrategias cognitivo-emocionales y la madurez psicológica. Sin embargo, los resultados sugieren que el apego adulto no está relacionado con la inteligencia.
ohn Bowlby was the first author to develop an attachment theory, and Mary Ainsworth was the first author to propose a procedure to assess the quality of attachment. Based on Ainsworth's evaluations, this author proposed three main attachment styles in childhood: secure attachment, avoidant insecure attachment, and ambivalent insecure attachment. Various authors argue that in adulthood there would be a correspondence with these three childhood attachment styles thanks to internal working models, which are developed from the moment we are born from experiences related to attachment. These internal working models tend to be stable, but can be modified. However, there is no consensus on whether the evaluation of adult attachment styles should be approached from a categorical or dimensional approach. Bartholomew and Horowitz (1991) proposed to combine the categorical approach with the dimensional one, to evaluate attachment more precisely. Starting from this more global vision, one of the objectives of this thesis is to determine which attachment styles allows differentiating the Adult Attachment Questionnaire (CAA, Melero & Cantero, 2008) using the Factor Analysis of Mixtures (AFM). Also, I wanted to see the relationship between the profiles of subjects evaluated by the CAA with parental bonding, cognitive-emotional strategies, intelligence, personality and psychological maturity. The results suggest that the CAA questionnaire makes it possible to differentiate between two attachment profiles, and not between four profiles, as the authors of the questionnaire had proposed. In general, these two profiles present the expected pattern of relationships with variables such as personality traits, type of parental bonding, cognitive-emotional strategies, and psychological maturity. However, the results suggest that adult attachment is not related to intelligence.

Aquest estudi parteix d’un posicionament constructivista relacional (Botella, Herrero, Pacheco i Corbella, 2004) i de la Teoria de l’Aferrament (Bowlby, 1969) i de l’Aferrament Adult (Hazan i Shaver, 1987) per a l’anàlisi d’aquest últim i de la seva relació amb la construcció de la identitat de 15 dones adoptades amb fills biològics. Per tal de dur-ho a terme, es va treballar a partir d’una entrevista semi- estructurada, del qüestionari auto-aplicat ECR-S (Alonso- Arbiol, Balluerka i Shaver, 2007) i de la Graella de Constructes Personals (Kelly, 1955/1991) referida a la construcció del sí mateix (Butt, Burr i Bell, 1997), en la que es varen incloure elements del sí mateix directament vinculats amb l’aferrament (Jo com a filla amb la meva mare/ Jo com a filla amb el meu pare) i amb l’aferrament adult (Jo com a parella). També es va incorporar a la graella, el constructe Segura vs. Insegura com a mesura general de l’aferrament. L’anàlisi qualitatiu de les dades de les transcripcions de les entrevistes i de les graelles es va dur a terme a través del mètode Grounded Theory (Glasser i Strauss, 1967) i l’anàlisi quantitatiu d’aquestes últimes, mitjançant el programa informàtic RECORD (Feixas i Cornejo, 1996). Els resultats generats per aquests així com per la triangulació de les dades mostren que les participants en la recerca construeixen la seva identitat a partir del posicionament com a mare i com a parella, en els que presenten una major autoestima. S’observa com l’aferrament adult és en general segur o tendent a la seguretat, i que experimenten un canvi en la identitat com a parella a partir de la vivència de la relació amb aquesta. S’ha vist que l’adopció també influeix en la construcció de la identitat. Finalment, s’observa una diferència entre l’aferrament amb la mare i amb el pare, essent el primer el més segur, malgrat es valorin més positivament en la relació amb el segon.
En este estudio partimos de un posicionamiento constructivista relacional (Botella, Herrero, Pacheco y Corbella, 2004) y de la Teoría del Apego (Bowlby, 1969) y del Apego Adulto (Hazan y Shaver, 1987) para el análisis de este último y de su relación con la construcción de la identidad de 15 mujeres adoptadas con hijos biológicos. Para ello, trabajamos a partir de una entrevista semi- estructurada, del cuestionario auto-aplicado ECR-S (Alonso- Arbiol, Balluerka y Shaver, 2007) y de la Rejilla de Constructos Personales (Kelly, 1955/1991) referida a la construcción del sí mismo (Butt, Burr y Bell, 1997), en la que incluimos elementos del sí mismo directamente vinculados con el apego (Yo como hija con mi madre/ Yo como hija con mi padre) y con el apego adulto (Yo como pareja). También se incorporó en dicha rejilla, el constructo Segura vs. Insegura como medida general del apego. El análisis cualitativo de los datos de las transcripciones de las entrevistes y de las rejillas se llevó a cabo mediante el método Grounded Theory (Glasser y Strauss, 1967) y el análisis cuantitativo de estas últimas, mediante el programa informático RECORD (Feixas y Cornejo, 1996). Los resultados generados por dicho análisis y por la triangulación de los mismos muestran que las participantes en la investigación construyen la identidad a partir del posicionamiento como madre y como pareja, en los cuales presentan una mayor autoestima. Se observa como el apego adulto es en general seguro o con tendencia a la seguridad, y que experimentan un cambio en la identidad como pareja a raíz de la vivencia de la relación con ésta. Se ha visto que la adopción también influye en la construcción de la identidad. Finalmente, se observa una diferencia entre el apego con la madre y con el padre, siendo el primero el más seguro, aunque se valoren más positivamente en la relación con el segundo.
We depart from a relational constructivist standpoint (Botella, Herrero, Pacheco & Corbella, 2004) and from the Attachment Theory (Bowlby, 1969) and Adult Attachment (Hazan y Shaver, 1987) to analyze adult attachment and its relation with identity construction of 15 adopted women with biological children. With this objective, we worked with a semi- structured interview, ECR-S questionnaire (Alonso- Arbiol, Balluerka & Shaver, 2007) and Repertory Grid Test (Kelly, 1955/1991) referred to self- construction (Butt, Burr & Bell, 1997) in which we include some elements directly related with attachment (Me as daughter with my mother/ Me as daughter with my father) and with adult attachment (Me as couple). It was also included in the grid the Secure vs. Insecure construct, as a global measure of attachment. Qualitative analyses of data were analyzed by Grounded Theory Method (Glasser & Strauss, 1967), and quantitative analyses were analyzed by means of the RECORD software (Feixas & Cornejo, 1996). Results generated from these analyses and the triangulation of them show that the participants in the research built their identity on the basis of the positioning as a mother and as a couple, in those who have a higher self esteem. It is noted, that adult attachment is generally safe or aimed at safety, and they have experienced a change in the identity as a couple on the basis of the relationship with him. It has been seen that the adoption also influences in the construction of identity. Finally, there is a difference between the attachment with the mother and the father, being the first safer, despite the evaluation is more positive in relation to the second.

The main objective of this study is to know what relationship exists between the representations of the attachment and the dimensions of self-concept and temperament with the consumption of psychoactive substances in a sample of adolescents between 13 and 19 years old. Different specific objectives are proposed: 1) Determine the prevalence of risk of addiction to psychoactive substances in adolescents between 13 and 19 years old, 2) Explore the relationship of this risk with the representations of the attachment and the dimensions of self-concept in this population, 3) Analyse the relationship between attachment and self-concept, 4) Analyse the influence of temperament and attachment when it comes to explaining a possible risk of addiction to substances, 5) Analyse what dimensions of these two constructs, temperament and attachment, better predict the risk of addiction to substances, and 6) Evaluate the degree to which temperament and attachment correlate with each other.
L’objectiu principal d’aquest estudi és conèixer de quina manera es relacionen les representacions del vincle i les dimensions de l’autoconcepte i el temperament amb el consum de substàncies psicoactives en una mostra de nois i noies adolescents d’entre 13 i 19 anys. Per a fer-ho, es proposen diversos objectius concrets: 1) Determinar la prevalença de risc d’addicció a substàncies psicoactives en adolescents d’entre 13 i 19 anys, 2) Explorar la relació d’aquest risc amb les representacions del vincle i les dimensions de l’autoconcepte en aquesta població, 3) Analitzar la relació entre vincle i autoconcepte, 4) Analitzar la influència del temperament i el vincle a l’hora d’explicar un possible risc d’addicció a substàncies, 5) Analitzar quines dimensions d’aquests dos constructes, temperament i vincle, prediuen millor el risc d’addicció a substàncies, i 6) Avaluar en quin grau temperament i vincle correlacionen entre sí.

Aquest treball avalua, en primer lloc, la importància del temps que els pares passen amb els fills adoptats entre l'arribada i l'escolarització i com això afecta a l'ajustament psicològic del menor. En segon lloc, valora la importància de l'obertura en la comunicació familiar sobre els orígens i la història prèvia del menor i l'impacte que això té en l'ajustament psicològic d'aquest. Finalment, comprova si l'ajustament psicològic i l'obertura en la comunicació familiar són valiables predictives de l’aferrament segur en l'adolescent adoptat internacionalment. Els resultats reforcen les nostres hipòtesis, concloent que els nens adoptats que passen més temps amb els seus pares abans de ser escolaritzats presenten un millor ajustament psicològic. El mateix passa amb l'obertura en la comunicació familiar: aquells menors que senten o perceben en els seus pares una actitud oberta per parlar temes relacionats amb la seva història adoptiva, presenten millor ajustament psicològic que aquells que perceben dificultats per part dels pares per parlar qüestions del seu passat. Finalment, els resultats també aproven la hipòtesi de que l'obertura en la comunicació familiar i l'ajustament psicològic són variables predictores d'un vincle segur en l'adolescència. Aquests resultats destaquen la importància d'establir un vincle estable i segur entre nen i pares adoptius des del primer moment de l'arribada del menor. Conjuntament amb la comunicació familiar oberta, faciliten que el nen desenvolupi un aferrament segur amb els seus pares, des del qual poder entrar a l'edat adulta amb una base més sòlida.
Este trabajo evalua en primer lugar, la importancia del tiempo que los padres pasan con sus hijos adoptados entre la llegada y la escolarización y cómo esto afecta al ajuste psicólogico del menor. En segundo lugar, valora la importancia de la apertura en la comunicación familiar acerca de los orígenes y la historia previa del menor y el impacto que ello tiene en el ajuste psicológico del mismo. Finalmente, comprueba si el ajuste psicológico y la apertura en la comunicación familiar son valiables predictivas de un apego seguro en el adolescente adoptado internacionalmente. Los resultados refuerzan nuestras hipótesis, concluyendo que los niños adoptados que pasan más tiempo con sus padres antes de ser escolarizados presentan un mejor ajuste psicológico. Lo mismo pasa con la apertura en la comunicación familiar: aquellos menores que sienten o perciben en sus padres una actitud abierta para hablar temas relacionados con su historia adoptiva, presentan un mejor ajuste psicológico que aquellos que perciben dificultades por parte de los padres para hablar cuestiones de su pasado. Finalmente, los resultados también aprueban la hipótesis de que la apertura en la comunicación familiar y el ajuste psicológico son variables predictoras de un apego seguro en la adolescencia. Estos resultados destacan la importancia de establecer un vínculo estable y seguro entre niño y padres adoptivos des del primer momento de la llegada del menor. Conjuntamente con la comunicación familiar abierta, facilitan que el niño desarrolle un apego seguro con sus padres, des del que poder entrar en la edad adulta con una base más sólida.
This dissertation assesses, firstly, the importance of the time that parents spend with their adopted children between arrival and schooling and how this affects on the psychological adjustment of the child. Secondly, values the importance of openness in family communication about the child's origins and previous history and the impact that it has on the psychological adjustment of the child. Finally, checks whether the psychological adjustment and openness in family communication are predictable variables of a secure attachment in the internationally adopted adolescent. The results support our hypotheses, concluding that adopted children who spend more time with their parents before schooling have a better psychological adjustment. Same with the openness in family communication: those menors who feel or perceive in their parents an open attitude to discuss issues related to their adoptive history, present a better psychological adjustment than those who perceive difficulties by the parents to talk about his past. Finally, the results also support the hypothesis that openness in family communication and psychological adjustment are predictive variables of a secure attachment in adolescence. These results highlight the importance of establishing a stable and secure bond between child and adoptive parents from the first moment of the child's arrival. Jointly with the open in family communication make it easier for the child to develop a secure attachment with his parents, from which to enter into adulthood with a more solid base.

Avançar en el coneixement i la comprensió de les variables causals o mediadores subjacents a la condició psicopatològica és una tasca primordial per millorar la intervenció amb les persones que pateixen trastorns psicopatològics, així com per establir i promoure mesures preventives o protectores. La teoria de l’aferrament ofereix una possible resposta explicativa a l'aparició d'aquests trastorns, associant-la a la qualitat de la vinculació viscuda des dels primers anys del nadó amb les seves figures progenitores o cuidadores. El present estudi té per objectiu avaluar la relació entre aferrament i psicopatologia a través de la realització d'un metaanàlisi que reculli, sintetitzi i quantifiqui els resultats de la investigació realitzada fins a l'actualitat sobre la matèria. Els resultats confirmen la relació significativa entre les dues variables, evidenciant que el 67% de les persones amb diagnòstics psicopatològics tenen un aferrament insegur, i que existeix 4.8 vegades més probabilitat de tenir aferrament insegur si es pateix un trastorn psicopatològic. Els resultats obtinguts, les seves implicacions clíniques i limitacions es discuteixen al final de l'estudi.
Avanzar en el conocimiento y la comprensión de las variables causales o mediadoras que subyacen a la condición psicopatológica es una tarea primordial para mejorar la intervención con las personas que padecen trastornos psicopatológicos, así como para establecer y promover medidas preventivas o protectoras. La teoría del apego ofrece una posible respuesta explicativa a la aparición de estos trastornos, asociándola a la cualidad de la vinculación vivida desde los primeros años del bebé con sus figuras progenitoras o cuidadoras. El presente estudio tiene por objetivo evaluar la relación entre apego y psicopatología a través de la realización de un meta-análisis que recoja, sintetice y cuantifique los resultados de la investigación realizada hasta la actualidad sobre la materia. Los resultados confirman la relación significativa entre ambas variables, evidenciando que el 67% de las personas con diagnósticos psicopatológicos tienen apego inseguro, y que existe 4.8 veces más probabilidad de tener apego inseguro si se sufre un trastorno psicopatológico. Los resultados obtenidos, sus implicaciones clínicas y limitaciones se discuten al final del estudio.
Advancing knowledge and understanding of the causal or mediating variables that underlie the psychopathological condition is a primary task to improve the intervention with people suffering from psychopathological disorders, as well as to establish and promote preventive or protective measures. Attachment theory offers a possible explanatory answer to the appearance of these disorders, associating it with the quality of the bond experienced from the baby's first years with his or her parent or caregiver figures. The aim of this study is to evaluate the relationship between attachment and psychopathology through the realization of a meta-analysis that collects, synthesizes and quantifies the results of the research carried out up to date on this subject. Results confirm the significant relationship between both variables, showing that 67% of people with psychopathological diagnoses have insecure attachment, and that there is 4.8 times more probability of having insecure attachment if a psychopathological disorder is suffered. Results, clinical implications and limitations are discussed.

Esta tesis analiza el perfil delictivo de los jóvenes tutelados en justicia juvenil, sus experiencias de apegos pasados y presentes y sus habilidades emocionales. Para ello se han realizado 5 estudios. El primero de ellos analiza descriptivamente la tipología de delitos y su comparación con la población delincuente no tutelada. Los estudios 2 y 3 pretendían analizar el impacto de la institucionalización en los sistemas de apego y el desarrollo de habilidades emocionales en jóvenes tutelados en acogimiento residencial. En el 4 estudio se observa la influencia del apego y las habilidades emocionales en las conductas delictivas de estos jóvenes. Finalmente, en el quinto estudio se relacionan las variables referentes al apego, regulación emocional y apoyo social para concretar propuestas de intervención para la prevención de la delincuencia en los centros de acogimiento residencial. Los resultados sugieren que la intervención en los centros enfocada al desarrollo de apegos seguros y habilidades emocionales puede favorecer un mayor ajuste social y la prevención de conductas delictivas.
Aquesta tesi analitza el perfil delictiu dels joves tutelats a justícia juvenil, les seves experiències d'aferrament passades i presents i les seves habilitats emocionals. Per això s'han realitzat 5 estudis. El primer analitza descriptivament la tipologia de delictes i la seva comparació amb la població delinqüent no tutelada. Els estudis 2 i 3 pretenien analitzar l'impacte de la institucionalització en els sistemes d'aferrament i el desenvolupament d'habilitats emocionals dels joves tutelats en acolliment residencial. En el 4 estudi s'observa la influència del aferrament i les habilitats emocionals en les conductes delictives d'aquests joves. Finalment, en el cinquè estudi es relacionen les variables referents a l'aferrament, regulació emocional i suport social per concretar propostes d'intervenció per a la prevenció de la delinqüència en els centres d'acolliment residencial. Els resultats suggereixen que la intervenció en els centres enfocada al desenvolupament dels aferraments segurs i les habilitats emocionals pot afavorir un major ajust social i la prevenció de conductes delictives.
This thesis analyzes the criminal profile of dependent (in care) youths in juvenile justice, their attachment experiences and their emotional skills. There are 5 studies. The first study, uses descriptive analyzes for to observe the type of offenses and their comparison with delinquent normative population. The second and third study analyze the impact of institutionalization on attachment and emotional skills in youths of residential care. The 4 study shows the influence of attachment and emotional skills in criminal behavior of these youths. Finally, in the fifth study relate the variables of attachment, emotional regulation and social support for proposal a concrete preventive intervention in residential care centers. The results suggest that the intervention in residential care centers focused on developing secure attachments and emotional skills can promote better social adjustment and preventing criminal behavior.

En els darrers anys l’adopció internacional s’ha convertit en una realitat molt estesa en el nostre país. D’ençà que va ratificar el Conveni de la Haia, Espanya s’ha convertit en un dels països on s’han realitzat més adopcions a l’estranger (des del 1997 més de 50.000 infants han estat adoptats internacionalment per famílies espanyoles). Això implica que el nombre d’infants adoptats internacionalment que creixen en la nostra societat és considerable, fet que fa necessari l’estudi de l’adaptació i evolució d’aquests menors i les seves famílies. Aquesta tesi doctoral pretén contribuir en aquest coneixement, pensem que una correcta identificació de les variables que intervenen en els processos d’adaptació familiar després de l’arribada dels menors adoptats internacionalment, permetrà un ajust superior en les accions formatives i de prevenció posteriors, generant un millor ajustament entre els implicats en aquest procés i prevenint possibles situacions de fracàs. L’objectiu de la recerca és analitzar l’ajust psicosocial dels menors adoptats internacionalment i diferents variables internes, externes i relacionals, de l’entorn familiar que influeixen en la seva adaptació personal i familiar. Els resultats mostren que la majoria d’infants estan ben adaptats i presenten un adequat ajust psicosocial, malgrat al voltant d’una tercera part dels infants adoptats internacionalment presenten dificultats importants en conductes externalitzants i una quarta part també en conductes internalitzants. Pel que fa als pares adoptius, també mostren una bona adaptació a la parentalitat adoptiva, la majoria presenten nivells adequats d’estrès parental, estils d’aferrament segurs i les famílies es perceben altament adaptables i cohesionades. Algunes variables sociodemogràfiques tant dels nens com de les famílies es mostren ser rellevants. D’altra banda, es constata que els problemes de comportament manifestats pels menors adoptats passat un temps de l’adopció, estan relacionats amb variables dels pares, així com amb les dinàmiques familiars. Al mateix temps, els nivells d’estrès parental també es troben associats al seu estil d’aferrament i a les dinàmiques familiars.
En los últimos años la adopción internacional se ha convertido en una realidad muy extendida en nuestro país. Desde que ratificó el Convenio de La Haya, España se ha convertido en uno de los países donde se han realizado más adopciones en el extranjero (desde 1997 más de 50.000 niños han sido adoptados internacionalmente por familias españolas). Esto implica que el número de niños adoptados internacionalmente que están creciendo en nuestra sociedad es considerable, lo que hace necesario el estudio de la adaptación y evolución de estos menores y sus familias. Esta tesis doctoral pretende contribuir a este conocimiento, pensamos que una correcta identificación de las variables que intervienen en los procesos de adaptación familiar tras la llegada de los menores adoptados internacionalmente, permitirá una mayor adecuación de las acciones formativas y de prevención posteriores, generando un mejor ajuste entre los implicados en este proceso y previniendo posibles situaciones de fracaso. El objetivo de la investigación es analizar el ajuste psicosocial de los menores adoptados internacionalmente y diferentes variables internas, externas y relacionales, del entorno familiar que influyen en su adaptación personal y familiar. Los resultados muestran que la mayoría de niños están bien adaptados y presentan un adecuado ajuste psicosocial, a pesar de que alrededor de una tercera parte de los niños adoptados internacionalmente presentan dificultades importantes en conductas externalizantes y una cuarta parte también en conductas internalizantes. En cuanto a los padres adoptivos, también muestran una buena adaptación a la paternidad adoptiva, la mayoría presentan niveles adecuados de estrés parental, estilos de apego seguros y las familias se perciben altamente adaptables y cohesionadas. Algunas variables sociodemográficas tanto de los niños como de las familias muestran ser relevantes. Por otra parte, se constata que los problemas de comportamiento manifestados por los menores adoptados pasado un tiempo de la adopción, están relacionados con variables de los padres, así como con las dinámicas familiares. Al mismo tiempo, los niveles de estrés parental también se encuentran asociados a su estilo de apego y a las dinámicas familiares.
In recent years, international adoption has become a widespread reality in our country. Since ratifiying The Hague Convention, Spain has become one of the countries with greater abroad adoptions fignes (since 1997, more than 50,000 children have been internationally adopted by Spanish families). This implies that the number of internationally adopted children growing in our society is considerable, making thus necessary to study the adaptation and evolution of these children and their families. The aim of this thesis is to contribute to this knowledge: we believe that a correct identification of the variables involved in the process of family adaptation after the arrival of internationally adopted children, will allow a better adjustment of the training and subsequent prevention activities, more accurate adaptation process for all the related parts and preventing possible situations of failure. The aim of this research is to analyze the psychosocial adjustment of internationally adopted children, as well as a set of internal, external and relational variables of the family environment that influence their personal and familiar adaptation. The results show that most children are well adapted and have adequate psychosocial adjustment, even though about a third of internationally adopted children have got significant difficulties in externalized behavior and a quarter also in internalized behaviors. The adoptive parents also show a good adaptation to the adoptive parenthood, most have adequate levels of parental stress, secure attachment styles and the families are perceived as highly adaptable and cohesive. Some sociodemographic variables of both children and families are shown to be relevant. Moreover, it appears that the behavior problems exhibited by adopted children some years after the adoption are related to parental variables, as well as family dynamics. At the same time, parental stress levels are also associated with their attachment style and family dynamics.

La fonamentació teòrica de la tesi que es presenta introdueix el concepte de mentalització com a provinent de la teorització psicoanalítica i, dins d'ella, de la teorització de l'aferrament. La comprensió del concepte de mentalització s'emmarca dins els estudis i la recerca portada a terme des del Anna Freud Centre de Londres en la transmissió intergeneracional de l'aferrament. El concepte de mentalització, en general, es considerat un concepte amb gran potencial explicatiu i terapèutic. En aquesta tesi es realitza la adaptació i la validació de la Parent Development Interview (PDI) com a instrument per a mesurar la mentalització parental. La PDI es una entrevista semiestructurada de 33 ítems. Està dissenyada per a reflectir la representació mental del pare o mare respecte al seu fill i respecte a la relació que manté amb ell; respecte a ell mateix com a pare o mare, com a persones i en relació a la seva infantesa. La PDI pretén la explicitació de l'experiència emocional interna com a pares i aquella atribuïda al seu fill, respecte a situacions emocionalment carregades de significat, en tant son actuals i en tant es refereixen a una relació en construcció. S'ha realitzat el procés de validació amb un disseny transversal, observacional d'enquesta i correlacional, amb una mostra no-clínica, de 61 mares d'origen espanyol de parla catalana i castellana, que voluntàriament van respondre a la PDI. A la mateixa mostra es va administrar un instrument de mesura d'aferrament adult (Cuestionario de Apego Adulto-CAA) y el Child Behavior Check List (CBCL). Les hipòtesis referides a les característiques de la mostra prediuen que no es valoraran diferencies significatives en els resultats als tres instruments de mesura administrats, en les dues sub-mostres segons l'idioma, ni en funció d'altres característiques de la mostra. La hipòtesis de constructe basada en la fonamentació teòrica que sustenta la tesi, preveu una correlació positiva entre el nivell de mentalització parental i l'estil d'aferrament adult valorat en la mare. Els resultats han confirmat les hipòtesis. La discussió dels resultats aporta la comparació amb la literatura existent i una anàlisi qualitativa propera a l'aplicació clínica que es preveu de la PDI.
La fundamentación teórica de la tesis que se presenta introduce el concepto de mentalización como proveniente de la teorización psicoanalítica y, dentro de ella, de la teorización del apego. La comprensión del concepto de mentalización se enmarca dentro de los estudios y la investigación llevados a cabo desde el Anna Freud Centre de Londres acerca de la transmisión intergeneracional del apego. El concepto de mentalización, en general, se considerado un concepto con gran potencial explicativo y terapéutico. En esta tesis se realiza la adaptación y la validación de la Parent Development Interview (PDI) como instrumento para medir la mentalización parental. La PDI es una entrevista semiestructurada de 33 ítems. Está diseñada para reflejar la representación mental del padre o madre respecto a su hijo y respecto a la relación que mantiene con él; respecto a sí mismo como padre o madre, como personas y en relación a su niñez. La PDI pretende la explicitación de la experiencia emocional interna como padres y aquella atribuida a su hijo, respecto a situaciones emocionalmente cargadas de significado, en tanto son actuales y en tanto se refieren a una relación en construcción. Se ha realizado el proceso de validación con un diseño transversal, observacional de encuesta y correlacional, con una muestra no-clínica, de 61 madres de origen español de habla catalana y castellana, que voluntariamente respondieron a la PDI. En la misma muestra se administró un instrumento de medida de apego adulto (Cuestionario de Apego Adulto-CAA) y el Child Behavior Check List (CBCL). Las hipótesis referidas a las características de la muestra predicen que no se valorarán diferencias significativas en los resultados a los tres instrumentos de medida administrados, en las dos sub-muestras según el idioma, ni en función de otras características de la muestra. La hipótesis de constructo basada en la fundamentación teórica que sustenta la tesis, prevé una correlación positiva entre el nivel de mentalización parental y el estilo de apego adulto valorado en la madre. Los resultados confirmaron las hipótesis. La discusión de los resultados aporta la comparación con la literatura existente y un análisis cualitativo próxima a la aplicación clínica que se prevé de la PDI.
The theoretical basis of the thesis presented, introduces the concept of mentalization as coming from the psychoanalytic theorizing and, within it, from the attachment theory. The concept of mentalization is framed in the studies and the research carried out in the London's Anna Freud Centre on the intergenerational transmission of attachment. The concept of mentalization is nowadays considered a concept with great potential explanatory and therapeutic. The adaptation and validation of the Parent Development Interview (PDI) is carried out with this thesis as an instrument to assess parental mentalization. The PDI is a semi-structured interview containing 33 questions or items. It was designed to assess the parent's mental representation of their child and with respect to their relationship; regarding themself as a parent, as individual and in relation to his own childhood. The PDI seeks to elicit representations of the inner emotional experience and those attributed to his o her son, in regard to emotionally laden situations as long as they are ongoing and as they are under construction. The validation process was performed by a cross-sectional design, observational survey and correlational with a non-clinical sample of 61 Spanish mothers of Spanish-speaking and Catalan-speaking, who voluntarily responded to the PDI. The same sample responded to an instrument to assess the adult attachment, the Adult Attachment Questionnaire (CAA), and the Child Behaviour Check List (CBCL). Taking into account the characteristics of the sample, the hypothesis does not predict significant differences in the results to the three instruments administered in the two sub-samples depending on the language, nor acording to other sample's characteristics. The construct hypothesis based on theory that supports this thesis, expects a positive correlation between the level of parental mentalization and adult attachment profile assessed in the mother. The results confirmed the hypothesis. The discussion provides comparison with the existing literature and a qualitative analysis closer to what is expected of the PDI's clinical uses.

Les relacions de vincle tenen un paper crucial en el desenvolupament del nen, amb implicacions clares per al seu funcionament adaptatiu posterior. Donada la importància del període preescolar en l'adquisició d'habilitats sociocognitives i socioemocionals, és d'especial rellevància comprendre les contribucions dels diferents contextos de vida per a la seguretat de l'aferrament infantil en aquesta etapa de la vida. Utilitzant el model ecològic de Belsky (1984), aquesta tesi doctoral va pretendre examinar la contribució dels contextos parental - a nivell de la mind-mindedness representacional del pare i de la mare -, i dels contextos marital i familiar - en termes de l'ajust diàdic/marital, suport social i conciliació treball/família- per la qualitat de la representació de la inclinació dels/les fills/es als 36 mesos. En aquest estudi es va utilitzar una mostra de baix risc, composta per 42 nens i els seus respectius pares i mares, de famílies intactes. Els resultats no ha demostrat l'efecte de la mind-mindedness representacional dels progenitors en la representació de la inclinació dels/les fills/es. No obstant això, va posar en relleu la contribució de la cohesió diàdica/marital i dels beneficis inherents a la conciliació de treball i família percebuts per la mare (no pel pare) en la seguretat de l'aferrament del nen. El model de regressió logística binària va revelar tenir una bona capacitat predictiva, un poder de discriminació excepcional, classificant correctament el 82.1% de la mostra en termes de (in) seguretat de l'aferrament i presentant un 57.44% en la representació de la inclinació dels nen als 36 mesos d'edat. La cohesió diàdica/marital i els beneficis inherents a la conciliació del treball i de la família percebuts per la mare són variables determinants per a la qualitat de la representació de la inclinació dels nens als 36 mesos d'edat.
Las relaciones de apego desempeñan un papel crucial en el desarrollo del niño, con implicaciones claras para su funcionamiento adaptativo posterior. Dada la importancia del período preescolar en la adquisición de habilidades sociocognitivas y socioemocionales, es de especial relevancia comprender las contribuciones de los diferentes contextos de vida para la 'seguridad del apego infantil en esta etapa de la vida. Utilizando el modelo ecológico de Belsky (1984), esta tesis doctoral pretendió examinar la contribución de los contextos parental - a nivel de la mind-mindedness representacional del padre y de la madre -, y de los contextos marital y familiar - en términos del ajuste diádico/marital, apoyo social y conciliación trabajo/familia- para la calidad de la representación del apego de los/as hijos/as a los 36 meses. En este estudio se utilizó una muestra de bajo riesgo, compuesta por 42 niños y sus respectivos padres y madres, de familias intactas. Los resultados no ha demostrado el efecto de la mind-mindedness representacional de los progenitores en la representación del apego de los/as hijos/as. No obstante, puso de relieve la contribución de la cohesión diádica/marital y de los beneficios inherentes a la conciliación de trabajo y familia percecionados por la madre (no por el padre) en la seguridad del apego del niño. El modelo de regresión logística binaria reveló tener una buena capacidad predictiva, un poder de discriminación excepcional, clasificando correctamente el 82.1% de la muestra en términos de (in)seguridad del apego y presentando un hecho de 57.44% en la representación del apego de los niño a los 36 meses de edad. La cohesión diádica/marital y los beneficios inherentes a la conciliación del trabajo y de la familia percecionados por la madre son variables determinantes para la calidad de la representación del apego de los niños a los 36 meses de edad.
Attachment relations has a crucial role in child’s development with a significant impact in his/her future adaptive functioning. Given the importance of the preschool years for the acquisition of social-cognitive and socio-emotional competences, it is of special relevance to understand the contributions from distinct life contexts for the child’ security of attachment at this period of life. Using Belsky’s ecological model (1984), the present doctoral dissertation aimed to examine the contributions from the parental context – based on fathers’ and mothers’ mind-mindedness representations –, and from the marital and familial contexts – in terms of the marital adjustment, social support, and the conciliation between work and family – to their children’s quality of attachment representation at 36 months of age. The participants were 42 children and their fathers and mothers, from intact and low-risk families. The results did not show an effect of parents’ representational mind-mindedness in the quality of their sons’ and daughters’ attachment representation. However, a significant contribution of the marital cohesion and the inherent benefits of the conciliation between work and family, as perceived by the mother (but not by the father), for the child’s security of attachment was found. Binary logistic regression modelling proved to have a good predictive capacity by correctly classifying 82.1% of the sample in terms of (in)security of the attachment, and explaining 57.44 if variance in chid’s attachment representation at 36 months of age. Thus, the marital cohesion and the inherent benefits of the conciliation between work and family, as perceived by the mothers, influence the quality of their children’ s attachment representation at 36 month of age.
A qualidade da vinculação desempenha um papel primordial no desenvolvimento da criança, com claras implicações no seu posterior funcionamento adaptativo. Dada a importância do período pré-escolar na aquisição de competências sociocognitivas e socioemocionais, é de particular relevancia compreender a contribuição de diferentes contextos de vida para a segurança da vinculação nesta etapa da vida. À luz do modelo ecológico de Belsky (1984), pretendeu-se analisar a contribuição do contexto parental - ao nível da mind-mindedness representacional do pai e da mãe - e do contexto conjugal e familiar -, em termos de ajustamento diádico/conjugal, suporte social, e conciliação trabalho/família - para a qualidade da representação da vinculação dos/as filhos/as aos 36 meses de idade. No estudo recorreu-se a uma amostra de baixo risco, constituída por 42 crianças e respetivos pais e mães de famílias intactas. A análise dos resultados não revelou qualquer efeito da mind-mindedness representacional dos progenitores na representação da vinculação dos/as filhos/as. No entanto, destacou-se a contribuição da coesão diádica/conjugal e dos benefícios inerentes à conciliação do trabalho e da família percepcionados pela mãe (mas não pelo pai) na segurança da vinculação da criança. O modelo de regressão logística binária revelou ter uma boa capacidade preditiva, um poder discriminante excecional, classificando corretamente 82.1% da amostra em termos de (in)segurança da vinculação explicando 57.44% da variancia na representação da vinculação das crianças aos 36 meses de idade. A coesão diádica/conjugal e os benefícios inerentes à conciliação do trabalho e da família percepcionados pela mãe influenciam a qualidade da representação da vinculação das crianças aos 36 meses de idade.

Regras ativas definem ações sobre um banco de dados ativo, sendo tipicamente usadas para a manutenção da consistência da base de dados e para a implementação de funcionalidades em Sistemas de Informação (SI). Uma ferramenta foi construída para testar SIs baseados em regras ativas escritas em SQL - ART-TOOL (Active Rule Testing TOOL). Técnicas de teste estrutural de software foram estendidas para apoiar a aplicação de critérios de teste baseados em análise de fluxo de dados ao teste de regras ativas. Aferramenta foi usada para o teste de 15 regras ativas e os resultados são promissores: todos os defeitos foram revelados; e a ferramenta suportou a aplicação e a avaliação de cobertura dos critérios.