Academic literature on the topic 'Anaerobic co-digestion'
Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles
Consult the lists of relevant articles, books, theses, conference reports, and other scholarly sources on the topic 'Anaerobic co-digestion.'
Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.
You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.
Journal articles on the topic "Anaerobic co-digestion"
Primasari, Budhi, and Ansiha Nur. "Pengaruh Laju Pembebanan Organik terhadap Reduksi Padatan pada Proses Anaerobic Co-Digestion Sampah Sayuran dengan Lumpur SBR." Dampak 15, no. 2 (July 31, 2018): 88. http://dx.doi.org/10.25077/dampak.15.2.88-92.2018.
Full textChow, Wei Ling, Siewhui Chong, Jun Wei Lim, Yi Jing Chan, Mei Fong Chong, Timm Joyce Tiong, Jit Kai Chin, and Guan-Ting Pan. "Anaerobic Co-Digestion of Wastewater Sludge: A Review of Potential Co-Substrates and Operating Factors for Improved Methane Yield." Processes 8, no. 1 (January 1, 2020): 39. http://dx.doi.org/10.3390/pr8010039.
Full textAboudi, Kaoutar, Xiomara Gómez-Quiroga, Carlos José Álvarez-Gallego, and Luis Isidoro Romero-García. "Insights into Anaerobic Co-Digestion of Lignocellulosic Biomass (Sugar Beet By-Products) and Animal Manure in Long-Term Semi-Continuous Assays." Applied Sciences 10, no. 15 (July 26, 2020): 5126. http://dx.doi.org/10.3390/app10155126.
Full textCavalcanti, Ingrid Lélis Ricarte, Valderi Duarte Leite, and Roberto Alves de Oliveira. "Bibliometric analysis on the applicability of anaerobic digestion in organic solid waste." Ambiente e Agua - An Interdisciplinary Journal of Applied Science 18 (May 31, 2023): 1–13. http://dx.doi.org/10.4136/ambi-agua.2891.
Full textRodríguez, L., J. Villaseñor, F. J. Fernández, and I. M. Buendía. "Anaerobic co-digestion of winery wastewater." Water Science and Technology 56, no. 2 (July 1, 2007): 49–54. http://dx.doi.org/10.2166/wst.2007.471.
Full textEsposito, G., L. Frunzo, A. Giordano, F. Liotta, A. Panico, and F. Pirozzi. "Anaerobic co-digestion of organic wastes." Reviews in Environmental Science and Bio/Technology 11, no. 4 (April 5, 2012): 325–41. http://dx.doi.org/10.1007/s11157-012-9277-8.
Full textZhao, Ke, Qiang Wei, Mingxuan Bai, and Mengnan Shen. "Study on the Environmental Impact and Benefits of Incorporating Humus Composites in Anaerobic Co-Digestion Treatment." Toxics 12, no. 5 (May 13, 2024): 360. http://dx.doi.org/10.3390/toxics12050360.
Full textDarwin, Novi Diana, Mardhotillah, and Atmadian Pratama. "Anaerobic Co-Digestion of Cow Manure and Palm Oil Mill Effluent (POME): Assessment of Methane Production and Biodegradation Efficiency." International Journal of Design & Nature and Ecodynamics 16, no. 6 (December 21, 2021): 671–76. http://dx.doi.org/10.18280/ijdne.160608.
Full textNavaneethan, N., P. Topczewski, S. Royer, and D. Zitomer. "Blending anaerobic co-digestates: synergism and economics." Water Science and Technology 63, no. 12 (June 1, 2011): 2916–22. http://dx.doi.org/10.2166/wst.2011.557.
Full textOlatunji, Kehinde O., and Daniel M. Madyira. "Anaerobic co-digestion of alkali-pretreated groundnut shells and duck waste for methane yield optimization and sustainable environment." E3S Web of Conferences 433 (2023): 02005. http://dx.doi.org/10.1051/e3sconf/202343302005.
Full textDissertations / Theses on the topic "Anaerobic co-digestion"
Nordlander, Eva. "System studies of Anaerobic Co-digestion Processes." Doctoral thesis, Mälardalens högskola, Framtidens energi, 2017. http://urn.kb.se/resolve?urn=urn:nbn:se:mdh:diva-36515.
Full textRodríguez, Abalde Ángela. "Anaerobic digestion of animal by-products : pre-treatments and co-digestion." Doctoral thesis, Universitat Politècnica de Catalunya, 2013. http://hdl.handle.net/10803/134769.
Full textEl sector cárnico lleva asociada la generación de grandes cantidades de subproductos animales no destinados al consumo humano (SANDACH). La demanda de fuentes de energía renovables y la reutilización de los residuos requieren soluciones tecnológicas tales como la digestión anaerobia (DA), proceso incluido en el reglamento europeo actual como uno de los métodos permitidos para valorizar estos subproductos. Debido a su composición rica en grasa y proteína, los SANDACH son considerados buenos sustratos para la DA, dado su elevado rendimiento teórico de producción de metano, aunque se han notificado tasas de hidrólisis lentas y procesos inhibitorios. Con un pretratamiento adecuado, que mejore la solubilidad de los materiales particulados, y/o un proceso de codigestión con residuos complementarios, la DA se podría mejorar. El objetivo de la presente tesis es evaluar la viabilidad de diferentes SANDACH para la DA, centrándose principalmente en el efecto de los pretratamientos sobre la materia orgánica, el rendimiento y la tasa de producción de metano. Para ello se emplearon pretratamientos térmicos (pasteurización y esterilización) y de altas presiones (200, 400 y 600 MPa). Posteriormente, se utilizaron técnicas termogravimétricas y de espectroscopía (DTG-MS y FTIR), además de una caracterización clásica, para determinar los efectos sobre la materia orgánica, mientras que los efectos sobre la producción de metano, incluyendo los parámetros de desintegración, se obtuvieron por medio de ensayos discontinuos con diferentes ratios inoculo/sustrato. La idoneidad de los SANDACH para la DA fue confirmada con residuos de mataderos avícola y porcino, pero los resultados mostraron que el rendimiento de metano dependía de la composición relativa (proteínas, grasas e hidratos de carbono) de cada sustrato, especialmente en el caso de los pretratamientos térmicos. Se observó que cuando el residuo contenía una elevada concentración de hidratos de carbono y proteínas, se generaban compuestos nitrogenados recalcitrantes durante el pretratamiento térmico que afectaban negativamente a la tasa de producción de metano. Por el contrario, cuando el residuo tenía una concentración elevada de proteína y grasa, tanto la tasa de producción como el rendimiento de metano aumentaron tras la pasteurización y esterilización. Estos resultados fueron confirmados mediante el estudio de la cinética de desintegración. En último lugar, el pretratamiento a altas presiones, aplicadas a residuo de matadero de cerdo, no modificó la biodegradabilidad ni el rendimiento de metano del residuo. En paralelo, se estudió la codigestión en continuo de SANDACH pasteurizado con purín porcino y glicerina, optimizándose la producción de biogás mediante el control de la composición de la mezcla de residuos a tratar. Se observaron cambios en las poblaciones microbianas (monitorizados mediante DGGE) y se comprobó que las eubacterias fueron la comunidad dominante, aunque también más sensible a los cambios operacionales que las arqueas. En conclusión, la producción de biogás a partir de SANDACH se ha mostrado factible, mejorando su DA mediante codigestión con otros residuos que permitan equilibrar su composición y un pretratamiento térmico, siendo la eficacia de este muy dependiente de la composición en proteínas e hidratos de carbono.
Cogan, Miriam Lucy. "Anaerobic co-digestion of food and algal waste resources." Thesis, University of Edinburgh, 2018. http://hdl.handle.net/1842/28940.
Full textChari, Pooja Surendra. "Anaerobic Co-Digestion of Food waste and Primary Sludge." University of Cincinnati / OhioLINK, 2017. http://rave.ohiolink.edu/etdc/view?acc_num=ucin1491561610829611.
Full textSilvestre, Tormo Gracia. "Sewage sludge anaerobic digestion : study of synergies and operational strategies of co-digestion." Doctoral thesis, Universitat Politècnica de Catalunya, 2015. http://hdl.handle.net/10803/334688.
Full textLes Estacions de Depuració d’Aigües Residuals (EDARs) es caracteritzen per la seva elevada eficiència en l’eliminació de la matèria orgànica i nutrients, però també per el seu elevat consum energètic. En aquesta tesis, la co-digestió anaeròbia de fangs d'EDAR amb residus orgànics de diferent orígens i composicions, s'ha proposat com una estratègia atractiva per apropar-se a un escenari de tractament d'aigües residuals autosostenible energèticament, per mitjà de la millora de la producció de biogàs. L’estudi de l'estratègia de co-digestió es va centrar en l'efecte de la composició dels co-substrats (lípids mitjançant l'adició de residus greixosos procedents de la unitat de flotació per aire dissolt -DAF- de l’EDAR, alcohols mitjançant l'adició de glicerina crua d'una industria de producció de biodièsel, i una composició mixta aportada per la fracció orgànica de residus municipals -FORM-), i l'efecte de la temperatura d'operació (mesòfil i termòfil) en el rendiment general del procés de digestió anaeròbia dels fangs d'EDAR. La producció de metà es va incrementar entre 2,3 i 2,2 vegades en comparació amb la mono-digestió dels fangs d'EDAR quan l'adició del residu greixós representava el 26% i el 27% de la DQO d’entrada, durant la digestió mesòfila i termòfila respectivament. L'adició de la glicerina crua va mostrar un increment en la producció de metà de 2,5 vegades durant la digestió mesòfila, mentre que el procés de co-digestió en condicions termòfiles va mostrar una elevada inestabilitat, principalment deguda a l’acumulació d’àcids grassos volàtils. L'adició de FORM va incrementar la producció de metà entre 3 i 5 vegades més que la mono-digestió dels fangs d'EDAR, quan l'adició de FORM va ser del 51% i el 33% de la DQO d'entrada, a temperatures de operació mesòfiles i termòfiles respectivament. L'adaptació de la biomassa mitjançant increments lents de la dosis del residu greixós, es va demostrar com una bona estratègia per incrementar la degradació dels lípids i reduir l'efecte inhibitori dels àcids greixosos de cadena llarga. La co-digestió termòfila va mostrar una menor tolerància als àcids greixosos de cadena llarga que la digestió mesòfila, i per tant, el temps d¿ adaptació de la biomassa termòfila va ser superior. La co-digestió anaeròbia termòfila dels fangs amb la glicerina crua va mostrar una gran inestabilitat degut al pH extrem que presentava la glicerina i la seva ràpida descomposició en àcids grassos volàtils. Per un altra banda, la co-digestió mesòfila va mostrar un bon rendiment, concloent que dosis addicionals de glicerina per damunt de 2% v/v no mostraren una millora en el rendiment de metà. L'estratègia d'optimització basada en la relació C/N cal que sigui modulada per altres factors com les característiques de la glicerina crua (especialment el pH i l’alcalinitat total) i la temperatura d'operació. La FORM es va mostrar com un co-substrat adequat per a treballar tant a rangs de temperatures mesòfiles com termòfiles. Els resultats obtinguts suggereixen que l'adició de la FORM podria ser una estratègia vàlida per fomentar l'activitat de les poblacions termòfiles oxidats d’àcids grassos saturats, i les poblacions metanogèniques acetoclàstiques. Així mateix, l'evolució de les activitats específiques es va avaluar com una eina viable per explicar i gestionar les respostes del sistema, especialment quan els paràmetres de control convencionals no van mostrar-se adequats per explicar el rendiment del reactor. Els resultats obtinguts han demostrat que la co-digestió es un bon enfocament per optimitzar el balanç energètic del les EDARs. Basant-se en els resultats obtinguts amb les estratègies de co-digestió de fangs d'EDAR estudiades en esta PhD tesis, s'espera que la co-digestió dels fangs amb diferents residus orgànics, representen una alternativa atractiva per aconseguir l’autosuficiència energètica de les EDARs, i fins i tot, que les EDARs es converteixin en instal·lacions productores netes d'energia.
Solé, Bundó Maria. "Strategies to enhance microalgae anaerobic digestion in wastewater treatment systems : pretreatments and co-digestion." Doctoral thesis, Universitat Politècnica de Catalunya, 2018. http://hdl.handle.net/10803/663207.
Full textEls sistemes de tractament d'aigües residuals amb microalgues són solucions tecnològiques que permeten canviar el paradigma del tractament d'aigües residuals a la recuperació d'energia i recursos. En aquests sistemes, les microalgues assimilen nutrients i produeixen oxigen que utilitzen els bacteris per a la biodegradació de matèria orgànica, millorant així la qualitat de l'aigua. A més, la biomassa de microalgues es pot recol·lectar i reutilitzar per produir biocombustibles. En aquest context, la digestió anaeròbia és una de les tecnologies més establertes que permeten convertir els residus orgànics generats en una depuradora en bioenergia. No obstant això, la digestió anaeròbia de microalgues està generalment limitada per la seva resistent paret cel·lular, i per aquest motiu presenten un baix potencial de metà i una Baixa taxa de degradació (velocitat de degradació). A més, les microalgues tenen un elevat contingut en proteïnes, fet que pot conduir a la inhibició per amoníac durant el procés de digestió anaeròbia. Aquesta tesi doctoral pretén millorar la tecnologia de la digestió anaeròbica combinant l’aplicació de pretractaments amb la co-digestió. Mentre que els pretractaments actuen per alterar o debilitar l'estructura de la paret cel·lular de les microalgues, permetent que el contingut intracel·lular sigui biodisponible, la co-digestió (és a dir, la digestió simultània amb dos o més substrats) pot contribuir a millorar el rendiment de la digestió de les microalgues augmentant el potencial de metà, diluint compostos inhibidors o fomentant sinergies entre substrats (composició de nutrients, reologia, etc.), a més dels avantatges econòmics derivats del tractament de diversos residus en una única instal·lació. En primer lloc, s'ha investigat la co-digestió de les microalgues procedents de llacunes d’alta càrrega (LLAC), utilitzades com a tractament secundari per a aigües residuals urbanes, i fangs primaris, que es produeixen en el mateix procés de tractament. Els resultats obtinguts indiquen que l'opció més adequada per digerir microalgues és amb la codigestió amb fang primari en un temps de retenció hidràulica (TRH) de 20 dies. Els balanços energètics duts a terme d'acord amb aquests resultats han mostrat que l'energia produïda és fins a 4 vegades l'energia consumida durant la digestió anaeròbica. Finalment, s'ha investigat la possible reutilització dels efluents de la digestió de microalgues en l'agricultura (inclosa la seva co-digestió amb fang primari). Tots els digestats de microalgues han presentat propietats adequades per se utilitzats com esmena de sòls agrícoles, tot i que l’efluent procedent de la codigestió ha presentat la menor fitotoxicitat. Complementàriament, s'ha avaluat la codigestió amb residus agrícoles que puguin ser emmagatzemables (palla de blat). Com passa amb les microalgues, la digestió anaeròbia de palla de blat està limitada per hidròlisi a causa de la seva estructura lignocel·lulosica. Per tant, la seva codigestió ambles microalgues també s'ha investigant després d'un pretractament simultani a tots dos substrats (termoalcalí). Quan les microalgues s'han co-digerit amb palla de blat, el rendiment del metà ha augmentat des de 0,12 L CH4 / g VS fins a 0,21 L CH4 / gVS (augment del 77%), mentre que el pretractament només ha augmentat el rendiment del metà en un 15% en comparació amb la codigestió dels substrats no tractats (0,24 L CH4 / g VS). Per últim, s’ha investigat la codigestió de microalgues i fangs biològics després d'aplicar un pretractament simultani a ambdós substrats d'autohidròlisi (55 °C). L’objectiu d’aquesta estratègia és millorar la biodegradabilitat de les microalgues per mitjà de l'alliberament d'enzims inherents als fangs. Tot i que en els assajos s’ha vist que els enzims alliberats pels fangs no han estat eficaços degradant la paret cel·lular de les microalgues, la codigestió amb els fangs biològics després del pretractament ha permès permet augmentar la producció de metà de les microalgues fins a un 130%.
Hamzawi, Nancy. "Anaerobic co-digestion of municipal solid waste and sewage sludge." Thesis, National Library of Canada = Bibliothèque nationale du Canada, 1997. http://www.collectionscanada.ca/obj/s4/f2/dsk3/ftp05/mq21990.pdf.
Full textFlisberg, Kristina. "Anaerobic Co-digestion of Sewage sludge, Algae and Coffee Ground." Thesis, Högskolan i Borås, Akademin för textil, teknik och ekonomi, 2016. http://urn.kb.se/resolve?urn=urn:nbn:se:hb:diva-10206.
Full textMachado, Francisca LÃvia de Oliveira. "Co-anaerobic digestion of microalgae and glycerol from biodiesel residual." Universidade Federal do CearÃ, 2012. http://www.teses.ufc.br/tde_busca/arquivo.php?codArquivo=8714.
Full textMicroalgae, microscopic life forms with photosynthetic capacity, produce oxygen thanks to light energy. Due to this capacity, microalgae are used for sewage treatment in stabilization ponds, however, this activity generates a large amount of microalgal biomass. In view of this excess of biomass production and its disposal in water bodies produces unpleasant effects, it has been evaluated the re-use of this biomass as a substrate for methane production in anaerobic digestion. Since microalgae have a rigid cell wall, the application of microalgae hydrolysis tests was necessary in order to improve its biodegradability. Heat pretreatment for 30 minutes at 120ÂC and 1 kgf/cm2 resulted in the best pretreatment applied. In order to improve C/N ratio, residual glycerol coming from biodiesel production was used to perform co-digestion with microalgae. Residual glycerol coming from biodiesel production (1Kg of glycerol per 10 Kg of biodiesel generated) is an impure residue which is also produced at large scale as a byproduct from the trans-esterification of fats and oils. In fact, the presence of impurities limits its applications. In this study, different COD/N ratios of 20 (phase 2), 40 (phase 3) and 70 (phase 4) were tested and the organic loading rate (OLR) applied ranged from 0,06 to 0,75 kg/m3.d. In the phase 1 only microalgae was used on the influent. Two modified UASB reactors were used. One of them was fed with pretreated microalgae, while the other one was fed with non-pretreated microalgae. Both of them were operated in co-digestion with glycerol. COD removal efficiencies ranged between 40% and 90%. Biogas produced presented values of 73% and 84% for each bioreactor treating pretreated and non-pretreated microalgae, respectively. Neither nitrogen nor ammonia and total and volatile suspended solids was significantly removed. Moreover, microalgae were the sole source of macro and micro-nutrients in this work. Sodium bicarbonate was used as a buffer during the phase 4, since pH fall down enough to harm the anaerobic digestion process at the beginning of phase 4. Based on the maintenance of adequate VFA/Alk ratios, both reactors presented a stable operation, specially the reactors treating pre-treated microalgae. Instability periods were mainly observed in some operation phases in the reactor without pretreatment. Specific methanogenic activity tests were carried out in order to evaluate the quality of the inoculum in terms of activity and methane production. Methane production presented a mean value of 0,26 g DQO-CH4/g SSV.d.
As microalgas, seres microscÃpicos com capacidade fotossintÃtica, produzem oxigÃnio na presenÃa de energia luminosa. Devido a isso as microalgas sÃo utilizadas para tratamento de esgotos em lagoas de estabilizaÃÃo, porÃm essa atividade gera uma grande quantidade de biomassa algal. Tendo em vista a produÃÃo dessa biomassa e sua destinaÃÃo em corpos hÃdricos provocando efeitos desagradÃveis, buscou-se avaliar a reutilizaÃÃo dessa biomassa como substrato para produÃÃo de metano a partir da digestÃo anaerÃbia. Devido à presenÃa de uma parede celular rÃgida, verificou-se a necessidade da aplicaÃÃo de testes de hidrÃlise para as microalgas com a finalidade de melhorar sua biodegradabilidade, sendo observado o melhor prÃ-tratamento aplicado, o tÃrmico por 30 minutos a 120ÂC e 1 kgf/cm2. Para melhorar a relaÃÃo C/N, utilizou-se o glicerol residual do biodiesel para realizaÃÃo de co-digestÃo com microalgas. O glicerol residual do biodiesel (1 kg de glicerol para cada 10 kg de biodiesel produzido), alÃm de ser um resÃduo impuro, à tambÃm produzido em grande escala como subproduto da transesterificaÃÃo de Ãleos e gorduras e sem muitas aplicaÃÃes devido exatamente a presenÃa de impurezas. Foram testadas relaÃÃes DQO/N de 20 (fase 2), 40 (fase 3) e 70 (fase 4), alÃm da relaÃÃo apenas das microalgas (fase 1), sendo as COV aplicadas, variando de 0,06 a 0,75 kg/m3.d. Foram utilizados dois reatores semelhantes ao UASB (UASB modificado), nos quais continham microalgas brutas e prÃ-tratadas, ambos em co-digestÃo com o glicerol. As remoÃÃes de DQO variaram de 40 a 90%. O biogÃs produzido teve rendimentos de atà 73% para o reator degradando microalgas prÃ-tratadas e 84% para o reator degradando microalgas brutas. NÃo houve remoÃÃes significativas de amÃnia e sÃlidos suspensos totais e volÃteis, tambÃm nÃo foram utilizados macro e micronutrientes, sendo esses nutrientes fornecidos apenas pelas microalgas. O bicarbonato de sÃdio como tampÃo foi utilizado apenas na Ãltima fase (fase 4), devido a queda do pH para uma faixa nÃo aceitÃvel para digestÃo anaerÃbia, no inÃcio dessa fase. As condiÃÃes de estabilidade foram mantidas, baseadas na relaÃÃo AGV/Alc, que se manteve em faixas aceitÃveis, principalmente para o reator operando microalgas prÃ-tratadas, sendo observado valores indicativos de instabilidade em algumas fases no reator sem prÃ-tratamento. Foi realizado teste de atividade metanogÃnica especÃfica para avaliar o lodo de inÃculo quanto a atividade e produÃÃo de metano, obtendo-se valor mÃdio de 0,26 g DQO-CH4/g SSV.d.
Ravikumar, Gopinath Mitta Mohana, and Gopalam Kiran Kumar. "Investigations on the nitrogen inhibition during an anaerobic co-digestion process." Thesis, Högskolan i Borås, Institutionen Ingenjörshögskolan, 2011. http://urn.kb.se/resolve?urn=urn:nbn:se:hb:diva-20789.
Full textBooks on the topic "Anaerobic co-digestion"
Anaerobic Co-Digestion of Lignocellulosic Waste. MDPI, 2021. http://dx.doi.org/10.3390/books978-3-0365-1143-6.
Full textBook chapters on the topic "Anaerobic co-digestion"
Pilli, Sridhar, Tanaji T. More, Song Yan, Rajeshwar D. Tyagi, Rao Y. Surampalli, and Tian C. Zhang. "Anaerobic Digestion or Co-Digestion for Sustainable Solid Waste Treatment/Management." In Sustainable Solid Waste Management, 187–232. Reston, VA: American Society of Civil Engineers, 2016. http://dx.doi.org/10.1061/9780784414101.ch08.
Full textDolci, Giovanni. "Influence of the Collection Equipment on Organic Waste Treatment: Technical and Environmental Analyses." In Civil and Environmental Engineering for the Sustainable Development Goals, 15–28. Cham: Springer International Publishing, 2022. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-030-99593-5_2.
Full textPolley, Devnita, and Sudhir Jain. "Review of Anaerobic Digestion of Landfill Leachate and its Co-digestion Potential." In Springer Proceedings in Energy, 11–21. Singapore: Springer Nature Singapore, 2023. http://dx.doi.org/10.1007/978-981-99-5758-3_2.
Full textAnand, N., Sankar Ganesh Palani, Pankaj Pathak, and B. Siva Prasad. "Anaerobic Co-digestion of Landfill Leachate with Other Feedstocks." In Circular Economy in Municipal Solid Waste Landfilling: Biomining & Leachate Treatment, 167–88. Cham: Springer International Publishing, 2022. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-031-07785-2_8.
Full textAnand, N., Srinjoy Roy, and P. Sankar Ganesh. "Anaerobic Co-Digestion of Landfill Leachate and Sewage Sludge." In Biomethane through Resource Circularity, 133–40. Boca Raton: CRC Press, 2021. http://dx.doi.org/10.1201/9781003204435-14.
Full textSalehiyoun, Ahmad Reza, Maria Francesco Di, Mohammad Sharifi, Omid Noroozi, Hamid Zilouei, and Mortaza Aghbashlo. "Anaerobic Co-digestion of Sewage Sludge and Animal by-Product." In Recent Trends in Waste Water Treatment and Water Resource Management, 1–10. Singapore: Springer Singapore, 2020. http://dx.doi.org/10.1007/978-981-15-0706-9_1.
Full textHurst, G., M. Peeters, and S. Tedesco. "Integration of Catalytic Biofuel Production and Anaerobic Digestion for Biogas Production." In Springer Proceedings in Energy, 125–31. Cham: Springer International Publishing, 2021. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-030-63916-7_16.
Full textDas, Amar Kumar, and Achyut Kumar Panda. "Effective Utilisation of Kitchen Waste to Biogas by Anaerobic Co-digestion." In Lecture Notes in Civil Engineering, 1–10. Singapore: Springer Singapore, 2020. http://dx.doi.org/10.1007/978-981-15-0990-2_1.
Full textAtukunda, Anita, Mona G. Ibrahim, Manabu Fujii, Shinichi Ookawara, and Mahmoud Nasr. "A Sustainable Strategy for Petrochemical Wastewater Treatment via Anaerobic Co-Digestion." In Sustainable Development of Water and Environment, 117–28. Cham: Springer International Publishing, 2022. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-031-07500-1_11.
Full textKrou, Nitale M’Balikine, Gnon Baba, and Ogouvidé Akpaki. "Anaerobic Co-Digestion of Drain Sludge with Fermentescibles Municipal Waste of Sokodé (Togo)." In Biomethane through Resource Circularity, 109–17. Boca Raton: CRC Press, 2021. http://dx.doi.org/10.1201/9781003204435-11.
Full textConference papers on the topic "Anaerobic co-digestion"
Stephanie A Lansing, Jay F Martin, and Raul Botero Botero. "Optimizing Small-scale Anaerobic Digestion in Costa Rica through Co-digestion." In 2009 Reno, Nevada, June 21 - June 24, 2009. St. Joseph, MI: American Society of Agricultural and Biological Engineers, 2009. http://dx.doi.org/10.13031/2013.26989.
Full textXiguang Chen, Rowena Tangonan Romano, Ruihong Zhang, and Hyo-Sun Kim. "Anaerobic Co-Digestion of Dairy Manure and Glycerin." In 2008 Providence, Rhode Island, June 29 - July 2, 2008. St. Joseph, MI: American Society of Agricultural and Biological Engineers, 2008. http://dx.doi.org/10.13031/2013.25099.
Full textSai Krishna Reddy Yadanaparthi and Lide Chen. "Anaerobic Co-digestion of Dairy Manure with Potato Waste." In 2013 Kansas City, Missouri, July 21 - July 24, 2013. St. Joseph, MI: American Society of Agricultural and Biological Engineers, 2013. http://dx.doi.org/10.13031/aim.20131590341.
Full text"Anaerobic Co-digestion of Swine Wastewater and Vegetable Wastes." In 2015 ASABE International Meeting. American Society of Agricultural and Biological Engineers, 2015. http://dx.doi.org/10.13031/aim.20152189652.
Full textJamil, Zadariana, Nurul Azwa Mohd Yunus, Mohamad Suffian, and Shaliza Ibrahim. "Anaerobic co-digestion of food waste for biohydrogen production." In 2013 IEEE Business Engineering and Industrial Applications Colloquium (BEIAC). IEEE, 2013. http://dx.doi.org/10.1109/beiac.2013.6560133.
Full textWang, Xuemei, Zifu Li, Ruiling Gao, Fubin Yin, and Dongling Wang. "Experimental study on optimization of multiple substrates anaerobic co-digestion." In 5th International Conference on Information Engineering for Mechanics and Materials. Paris, France: Atlantis Press, 2015. http://dx.doi.org/10.2991/icimm-15.2015.155.
Full textFeng Lei and Li Rundong. "Anaerobic Co-digestion of Cow-manure and source separation BMW." In 2010 International Conference on Mechanic Automation and Control Engineering (MACE). IEEE, 2010. http://dx.doi.org/10.1109/mace.2010.5536051.
Full textWickramaarachchi, A. L., P. G. Rathnasiri, M. Narayana, M. Torrijos, and R. Escudie. "Kinetic Modeling of Dry Anaerobic Co-Digestion of Lignocellulosic Biomass." In 2019 Moratuwa Engineering Research Conference (MERCon). IEEE, 2019. http://dx.doi.org/10.1109/mercon.2019.8818752.
Full textKuusik, Argo, Karin Pachel, Aare Kuusik, and Enn Loigu. "Anaerobic co-digestion of sewage sludge with fish farming waste." In The 9th International Conference "Environmental Engineering 2014". Vilnius, Lithuania: Vilnius Gediminas Technical University Press “Technika” 2014, 2014. http://dx.doi.org/10.3846/enviro.2014.084.
Full textMendoza, Luis, Yeraldin Gonzalez, Erick Ortiz, Marian Ramirez, Euclides Deago, and Arthur James. "Use of Biochar to Improve Biomethanization in Anaerobic Co-Digestion." In 2022 8th International Engineering, Sciences and Technology Conference (IESTEC). IEEE, 2022. http://dx.doi.org/10.1109/iestec54539.2022.00093.
Full textReports on the topic "Anaerobic co-digestion"
Navaratnam, Navaneethan, and Daniel Zitomer. Anaerobic Co-digestion for Enhanced Renewable Energy and Green House Gas Emission Reduction. Office of Scientific and Technical Information (OSTI), May 2012. http://dx.doi.org/10.2172/1346734.
Full text