Academic literature on the topic 'Anàlisi de'
Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles
Consult the lists of relevant articles, books, theses, conference reports, and other scholarly sources on the topic 'Anàlisi de.'
Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.
You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.
Journal articles on the topic "Anàlisi de"
1
Tomás, F. "Anàlisi formalment recursiva." Publicacions Matemàtiques 30 (December 1, 1986): 35–75. http://dx.doi.org/10.5565/publmat_302386_03.
Full text
2
Lopezosa, Carlos, Lluís Codina, and Mario Pérez-Montoro. "SEO and Digital News Media: Visibility of Cultural Information in Spain’s Leading Newspapers." Tripodos, no. 44 (February 5, 2021): 41–61. http://dx.doi.org/10.51698/tripodos.2019.44p41-61.
Full textAbstract:
This paper undertakes a comparative analysis of the visibility, and of other SEO indicators, of the culture sections of Spain’s leading digital newspapers —specifically, elmundo.es, elpais. com, lavanguardia.com, abc.es, elconfidencial.com and 20minutos.es— based on data collected by the media analytics company, comScore, and the web traffic metric, Alexa Rank. The analysis employs a set of positioning indicators: namely, a visibility index, keywords, social signals, keyword profiles, URLs, SERP-Snippets, reference domains and best anchor texts, as made available by SISTRIX, an SEO analytics audit toolbox. Thus, we were able to determine which of the digital newspapers’ culture sections has the best visibility. Likewise, we were able to identify which of these media are best positioned on Google, presumably as a result of more effective positioning strategies. We conclude with a discussion of our results and, on the basis of these findings, recommend ways in which the visibility of journalistic information can be optimised in search engines. SEO i cibermitjans: visibilitat de la informació cultural dels principals diaris d’Espanya Aquest article realitza una anàlisi comparativa de visibilitat i altres indicadors SEO de la secció de cultura dels principals cibermitjans espanyols: elmundo.es, elpais.com, lavanguardia.com, abc. es, elconfidencial.com i 20minutos. es. Les anàlisis s’han dut a terme amb la utilització d’un conjunt d’indicadors de posicionament (visibilitat, paraules clau, senyals socials, paraules clau, url, snippets, dominis de referència i millors textos àncora) utilitzant l’eina de auditoria i anàlisi de posicionament en cercadors, SISTRIX. Ens preguntem quin d’aquests mitjans té millor una secció de notícies culturals amb millor visibilitat. L’estudi dut a terme amb els indicadors seleccionats permet, d’aquesta manera, presentar una anàlisi comparativa del periodisme cultural i identificar quins d’aquests mitjans presenten millors posicions a Google, presumiblement, com a resultat d’estratègies de posicionament. Finalitzem amb una discussió dels resultats juntament amb unes recomanacions finals per optimitzar la visibilitat de la informació periodística en els cercadors.
3
Borràs Català, Vicent, J. Óscar Fernández Santana, Margarita Latiesa, and Olga Del Río. "Bibliografia sobre anàlisi multivariant." Papers. Revista de Sociologia 37 (July 1, 1991): 135. http://dx.doi.org/10.5565/rev/papers/v37n0.1600.
Full text
4
SCHREIBER, RICHARD. "VERB: ANÀLISI I INTENT D’INTERPRETACIÓ." Catalan Review 6, no. 1-2 (January 1, 1992): 285–323. http://dx.doi.org/10.3828/catr.6.1-2.6.
Full text
5
Martínez Espinet, Basili. "Anàlisi del moviment de coets d’aigua." Ciències: revista del professorat de ciències de Primària i Secundària, no. 11 (January 29, 2009): 2. http://dx.doi.org/10.5565/rev/ciencies.216.
Full text
6
Tomás, F. "Correcció a l'article "Anàlisi formalment recursiva"." Publicacions Matemàtiques 32 (July 1, 1988): 289–91. http://dx.doi.org/10.5565/publmat_32288_12.
Full text
7
García Ribas, Joan. "Anàlisi del tractament d’ETA al cinema." FILMHISTORIA Online 29, no. 1-2 (January 22, 2020): 181–96. http://dx.doi.org/10.1344/fh.2019.1-2.181-196.
Full textAbstract:
El jurat compost per cinc membres de Film-Història va valorar l’exhaustiu repàs a la filmografia, amb la inclusió de documentals i curtmetratges, i l’anàlisi de les temàtiques i tractaments que hi apareixen així com l’aportació d’un dels realitzadors que, recentment han treballat aquests fets històrics en un dels seus darrers films.
8
Trigueros Navarro, Sergio. "Monferrer Palmer, Aina (2019). Vicent Andrés Estellés i la literatura a l'aula. Anàlisi d'estil i propostes didàctiques. Institució Alfons el Magnànim." RESERCLE. Revista de la Societat d'Ensenyament i Recerca del català com a llengua estrangera 1, no. 1 (December 4, 2020): 128–29. http://dx.doi.org/10.31009/resercle.2020.i1.16.
Full text
9
Veà Vila, Sílvia. "El rol de les protagonistes dels relats etnopoètics lligats a topònims de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 6 (February 21, 2018): 117. http://dx.doi.org/10.17345/elop2017117-140.
Full textAbstract:
En aquest article es presenten 17 relats etnopoètics recollits a les comarques de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat, a la demarcació de Tarragona (Catalunya). Aquests relats estan directament lligats a topònims d’aquesta zona geogràfica, de manera que molts expliquen l’origen dels noms d’accidents topogràfics, arbres i construccions, i altres hi estan relacionats directament, perquè expliquen esdeveniments ocorreguts en aquests indrets.La recollida dels materials etnopoètics ha estat a través d’entrevistes personals gravades i, després, transcrites seguint uns estàndards. Posteriorment, s’ha fet una anàlisi dels textos i s’ha observat que, majoritàriament, responen al patró de tradicions explicatives, i, en un cas, al d’un amonestament. Simultàniament, se n’ha fet una anàlisi des del punt de vista del gènere a partir dels rols que desenvolupen les protagonistes dels relats i alguns altres personatges. Amb aquesta darrera anàlisi, s’ha pogut observar, en primer lloc, que la majoria dels rols de les dones que hi apareixen corresponen a bruixes, altres dones malvades i perilloses, dones passives el paper de les quals és la reproducció, dones víctimes d’agressions sexuals, prostitutes...; en segon lloc i darrer, només una petita minoria presenten protagonistes valentes, decidides i positives, i encara una part de les quals demostren aquesta valentia amb l’opció del suïcidi.
10
Díaz Losquiño, Toni, and Josep Solà Santesmases. "Anàlisi funcional del desmarcatge en el futbol." Apunts Educació Física i Esports, no. 132 (April 1, 2018): 60–71. http://dx.doi.org/10.5672/apunts.2014-0983.ca.(2018/2).132.05.
Full textDissertations / Theses on the topic "Anàlisi de"
1
Barlabé, i. Dalmau Antoni. "Anàlisi de discontinuïtats finline." Doctoral thesis, Universitat Politècnica de Catalunya, 1996. http://hdl.handle.net/10803/6936.
Full textAbstract:
En esta tesis se han desarrollado los siguientes métodos numéricos para el análisis de estructuras planares, especialmente finline, en la banda de microondas y ondas milimétricas: -el método de las líneas con discretizacion uniforme y no uniforme.
-el método de los elementos finitos aplicado al análisis de guías homogéneas e inhomogeneas.
-el método de la matriz de lineas de transmisión tridimensional.
-el método de la matriz se generalizada para el análisis de estructuras uniformes y discontinuidades planares.
-el método del dominio espectral para el análisis de estructuras planares uniformes.
-el método del circuito planar con corrección de la dispersión.
Se ha elegido el método de la resonancia transversal generalizado como el mas idóneo para el análisis preciso y rápido de discontinuidades finline con un mínimo de recursos informáticos. Se ha desarrollado incluyendo el carácter singular de los campos en las aristas de la estructura, consiguiéndose minimizar el fenómeno de la convergencia relativa y obteniéndose resultados precisos con expansiones reducidas de las funciones modales que representan los campos, validándose los resultados obtenidos al analizar diversas estructuras con medidas experimentales.
2
Barlabe, Dalmau Antoni. "Anàlisi de discontinuïtats finline." Doctoral thesis, Universitat Politècnica de Catalunya, 1996. http://hdl.handle.net/10803/6936.
Full textAbstract:
En esta tesis se han desarrollado los siguientes métodos numéricos para el análisis de estructuras planares, especialmente finline, en la banda de microondas y ondas milimétricas: -el método de las líneas con discretizacion uniforme y no uniforme. -el método de los elementos finitos aplicado al análisis de guías homogéneas e inhomogeneas. -el método de la matriz de lineas de transmisión tridimensional. -el método de la matriz se generalizada para el análisis de estructuras uniformes y discontinuidades planares. -el método del dominio espectral para el análisis de estructuras planares uniformes. -el método del circuito planar con corrección de la dispersión. Se ha elegido el método de la resonancia transversal generalizado como el mas idóneo para el análisis preciso y rápido de discontinuidades finline con un mínimo de recursos informáticos. Se ha desarrollado incluyendo el carácter singular de los campos en las aristas de la estructura, consiguiéndose minimizar el fenómeno de la convergencia relativa y obteniéndose resultados precisos con expansiones reducidas de las funciones modales que representan los campos, validándose los resultados obtenidos al analizar diversas estructuras con medidas experimentales.
3
Pellicer, Sabadí Marta. "Anàlisi d'un model de suspensió-amortiment." Doctoral thesis, Universitat Politècnica de Catalunya, 2004. http://hdl.handle.net/10803/5843.
Full textAbstract:
DE TESI DOCTORAL.Els sistemes formats per una molla fixa en un extrem i una massa rígida en moviment en l'altre, s'han modelitzat clàssicament mitjançant l'EDO de segon ordre mu''(t) + du'(t) + ku(t) = 0. Però aquest model no té en compte fenòmens com possibles diferències en la deformació interna de la molla o la dissipació deguda a la viscositat interna d'aquesta.
És per això que té sentit pensar en un model en derivades parcials on apareguin
aquests fenòmens continus. En aquesta tesi, es proposa i justifica un model per a aquest tipus de sistemes viscoelàstics que resulta ser una equació d'ones amb dissipació forta (o tipus Kelvin-Voigt) i condicions de contorn dinàmiques. Analitzarem el model en funció de dos paràmetres: la viscositat interna de la molla, inversament proporcional a la massa de l'extrem. L'objectiu principal serà comparar aquesta aproximació de tipus continu amb el model clàssic i veure quan el model en derivades parcials admet una EDO com a límit, en un sentit que es precisarà. L'eina per fer-ho seran els valors propis dominants, de manera que un estudi acurat de l'espectre (que inclou valors propis i espectre essencial) permetrà demostrar la no existència d'una EDO límit per a una molla purament elàstica, l'existència no uniforme quan hi ha poca viscositat interna i l'existència d'una EDO límit, que trobarem explícitament, quan la massa de l'extrem és gran.
Un altre problema que té sentit considerar és el d'imposar una acceleració en l'extrem abans fixat, que es pot pensar com un control extern. Aquest punt de vista dóna lloc al model anterior però amb una no linealitat no local en l'equació i en les condicions de contorn. Amb l'objectiu de demostrar l'existència d'una EDO límit per a aquest model no lineal, es prova l'existència d'una varietat invariant exponencialment atractora si E és prou petita que tendeix a 0 en norma C1 quan E - 0. això permet trobar una EDO límit explícitament, que resulta ser una EDO no lineal d'ordre 2. En aquesta part, és fonamental la teoria de pertorbacions, en particular la convergència en sentit generalitzat d'operadors o l'acotació uniforme de semigrups.
.
Classically, the motion of a system consisting of a spring with a fixed end and attached to a rigid moving mass at the other, has been modelled by the classical second order ODE mu''(t) + du'(t) + ku(t) = 0.
But phenomenons such as internal deformation differences or internal viscous damping are not taken into account by this model. That is why partial differential equations models arise. In this thesis, we propose and justify a model for those viscoelastic systems, which turns to be a wave equation with strong damping (or Kelvin-Voigt damping) and dynamical boundary conditions. We analyze this model in terms of two parameters: the spring internal viscosity, and which essentially is the inverse of the moving mass at the end. The main purpose will be to compare this continuous approach with the classical model and to see in which case the PDE admits an ODE as limit, in an appropriate sense. The tool used to prove this are the dominant eigenvalues, so that a detailed analysis of the spectrum (including eigenvalues and essential spectrum) allows us to show the nonexistence of a limit ODE for a purely elastic spring, the existence of a nonuniform limit ODE when the internal viscosity is small and the existence of a limit second order ODE, which is given explicitly, when the mass at the end is taken sufficiently large.
Another problem of interest is obtained by imposing an acceleration in the previous fixed end. This point of view, which can also be thought as an external control, gives rise to the previous model but with a nonlocal nonlinearity in the equation and in the boundary conditions. With the purpose of showing the existence of a limit ODE for this nonlinear problem, we prove the existence of an exponentially attracting invariant manifold for E sufficiently small, which converges to 0 in the C1 topology when E - 0. This is used to find explicitly a limit second order nonlinear ODE. In this part, the use of perturbation theory tools such as the convergence of operators in a generalized sense or a uniform bound for families of semigroups are essential.
4
Solà, i. Solà Joaquim. "Anàlisi econòmica i recursos no renovables." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 1996. http://hdl.handle.net/10803/2882.
Full textAbstract:
Aquesta tesi és el resultat d'una preocupació per la funció i la importància dels recursos naturals en l'activitat econòmica. A les facultats s'ensenya el funcionament de l'activitat econòmica des de diferents perspectives -micro, macro ,posant l'èmfasi en la producció i el consum, i admetent de manera implícita que aquests processos es poden dur a terme de manera indefinida. S'atorga poca importància a la base material sobre la que es realitza l'activitat econòmica, i els recursos naturals, que constitueixen l'element imprescindible dels processos productius, sovint tenen un caràcter exogen.Amb el desenvolupament de la ciència econòmica s'han consolidat diferents aproximacions analítiques per explicar el funcionament dels mercats dels béns normals (reproduïbles) així com la determinació dels preus. Una pregunta rellevant, és, doncs, si aquests mateixos esquemes serveixen per explicar el funcionament dels mercats i la determinació dels preus en el cas dels recursos no renovables, i situant-nos un xic més enllà, si la pròpia ciència econòmica disposa d'instruments vàlids per afrontar l'anàlisi d'aquests recursos.
La meva idea és que és necessari tractar els recursos naturals (en aquest cas els recursos no renovables) com a béns econòmics. Si als economistes ens interessen els recursos naturals és precisament perquè són uns béns que acompleixen funcions econòmiques, i que per tant, són objecte de producció (els més heterodoxes dirien extracció) i intercanvi (encara que tinguin unes propietats físiques especials). Com aquests recursos tenen una dimensió econòmica es justifica la seva anàlisi en termes econòmics. Un dels objectius d'aquest treball és precisament mostrar que dins de la ciència econòmica existeixen enfocaments que permeten fer-ho amb garanties.
La tesi s'estructura en set capítols. En el capítol primer es presenta una visió retrospectiva sobre el tractament que han rebut els recursos naturals dins de la ciència econòmica des dels seus orígens fins a l'actualitat. En el capítol segon s'exposen les principals contribucions de l'anàlisi neoclàssica dels recursos no renovables, que es desenvolupa amb les aportacions de Gray i Hotelling sobre la teoria de l'esgotament. El tercer capítol es dedica a les implicacions pràctiques de la teoria econòmica neoclàssica dels recursos no renovables. Una de les qüestions que més debat suscita sobre els recursos no renovables és la de la seva escassedat física. I més concretament, de quina manera evoluciona aquesta escassedat al llarg del temps, aspecte que es discuteix en el capítol quart. En el capítol cinquè s'analitzen les conseqüències econòmiques de l'escassedat física dels recursos no renovables.
En els dos darrers capítols el treball adopta un enfocament diferent i se centra plenament en els aspectes positius. L'objectiu és analitzar com funcionen els mercats dels recursos no renovables i quins són els principals elements que influeixen en els preus. Aquí una distinció essencial és la del curt, mig i llarg termini, ja que els factors determinants són diferents en cada cas. L'anàlisi de la formació dels preus en el curt termini es du a terme en el capitol sisè, en el que s'aplica l'esquema marshallià a l'àmbit dels recursos no renovables amb les variants que són inherents a aquesta activitat. En el capítol setè i últim, s'analitza l'evolució dels preus d'un recurs no renovable en el mig termini a partir de les teories que proporciona la ciència econòmica, exercici que es du a terme pel cas concret del petroli.
5
Escofet, Roig Anna. "Anàlisi del discurs regulatiu a l'ensenyament." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 1995. http://hdl.handle.net/10803/2938.
Full textAbstract:
Aquesta tesi és un estudi sobre el discurs regulatiu en els centres d'ensenyament primari i secundari de Catalunya. L'òptica des de la qual partim i que emmarca teòricament aquesta investigació és la teoria creada per Basil Bernstein els anys seixanta, i desenvolupada fins a l'actualitat. Aquesta teoria s'inscriu en el camp de la sociologia de l'educació i fa una anàlisi del sistema educatiu com eix fonamental de transmissió cultural, cosa que permet explicar les complexes relacions entre escola i societat. Aquest és, si més no el nostre interès.Per aconseguir el nostre propòsit ens basem en les teoritzacions de Bernstein i en estudis pràctics de col.laboradors i deixebles d'aquest sociòleg. Al llarg de l'explicació dels fonaments teòrics es veuran referències concretes a aquests autors.
L'interès que té aquest projecte es pot explicar a més d'un nivell. Primer de tot, la investigació que es planteja pretén ampliar els coneixements dins de la teoria bemsteniana de la construcció social del discurs pedagògic, fent èmfasi en una part no gaire treballada pels continuadors i deixebles del sociòleg, el discurs regulatiu. Això permetrà aprofundir en la teoria esmentada, poc coneguda encara al nostre país, ni a nivell teòric ni a nivell de possibles aplicacions a l'escola, malgrat que ja fa un cert temps que va ser creada.
Un segon punt d'interès resideix en el mateix estudi. La divisió que es fa del discurs pedagògic i de les seves pràctiques -instruccional i regulativa-, l'estudi concret del discurs i les pràctiques regulatives, permet ampliar la visió que tenim de l'escola i ens pot fer reflexionar sobre un punt, que no per obvi, de vegades deixem de costat. L'estudi que es pot fer de la producción de la subjectivitat de l'alumne i de les relacions verticals i horitzontals que es donen a qualsevol lloc (físic i temporal) de l'escola hauria de permetre repensar la pràctica pedagògica des d'aquesta perspectiva.
Per aconseguir el nostre propòsÍt, la tesi plantejarà una investigació sociològica per estudiar la tipologia del discurs i de les pràctiques regulatives a les escoles d'ensenyament primari í secundari de Catalunya.
En primer lloc, hi ha la Part.Primera que pretén centrar a nivell teòric la nostra òptica de treball. Aquesta part està dedicada en la seva totalitat a la descripció de la teoria bernsteiniana, i més concretament, als desenvolupaments teòrics centrats en la descripció del sistema educatiu com a eix de transmissió cultural.
La Part Segona parteix dels pressupostos teòrics exposats per iniciar una investigadó sociològica centrada en l'anàlisi de la tipologia dels discursos i pràctiques educatives dels centres d'ensenyament primari i secundari públic de Catalunya. Aquesta investigació té dues parts diferenciades. Una primera està basada en el pas d'un qüestionari als equips directius d'aproximadament 650 centres públics de primària i secundària catalans. Aquest qüestionari pretén caracteritzar el tipus de discurs educatiu de cada un dels centres estudiats, amb l'objectiu d'arribar a construir una taxonomia que categoritzi les diferents tipologies que podem trobar. A més, el mateix qüestionari s'ha passat a un grup de centres d'ensenyament privat i a un grup de centres d'ensenyament públic andalusos, que actuen com a grups de control.
La segona part de la investigació té com a objectíu l'estudi de la tipologia de les pràctiques educatives dels mateixos centres, amb el doble objectiu de veure les coincidències entre el discurs teòric de cada centre i la realitat de la pràctica a l'aula, en primer lloc; i en segon, per poder estudiar en profunditat la relació de la pràctica educativa i les característiques socials d'educands i educador. En aquesta part també s'inclouen els resultats dels grups de control dels centres d'ensenyament privat i dels centres d'ensenyament públic andalusos.
Per acabar, la tesi inclou un apartat denominat Conclusions, Reflexions i Suggeriments, que vol ser la cloenda de les reflexions que amb aquesta tesi no fan més que iniciar-se i que esperem poder continuar desenvolupant.
This thesis is a study of regulative discourse in educational centres. The theoretical basis of this investigation is the theory created by Basil Bernstein. This theory, in the field of sociology of education, sets out to analyze the educational system as the fundamental axis of cultural transmission.
The thesis proposes a sociological investigation to study the form of regulative discourse and regulative practices in Primary and Secondary Schools in Catalonia.
The investigation has two distinct parts. The first is based on a questionnaire given out to the heads of approximately 650 public educational centres, in an attempt to classify the different typologies of educative discourses found. The second part of the investigation aims to study the typology of educative practices in the same centres with two main objectives: Firstly, to find out if similarities exists between the theoretical discourse in each centre and the real practices in the classroom; Secondly, to study in depth the relationship between the educational practice and the social characteristics of the pupils and teachers.
Summarizing the results obtained, we have to say that the closed values, in general, in the regulative and instructional educational practices correspond to the closed values of the institutional educational discourse in these centres. Furthermore, the results obtained have allowed us to affirm that there is an influence at the level of teaching in the type of educational practice carried out in the classroom. We have also been able to observe that the instructional educational practice and the regulative educational practice are closely related in such a way that when one presents open values the other does the same and vice versa.
Lastly, we have been unable to find out whether the social characteristics of pupils influence the type of educational practice in the classroom. We have also been unable to clearly establish, although certain tendencies can be observed, whether the social characteristics of the teaching staff influence the educational practice in the classroom.
We consider these results to be of considerable interest and open to further investigation.
6
Unyó, i. Sallent Carme. "Anàlisi biomecànica de l'artroplàstia total de maluc." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2006. http://hdl.handle.net/10803/4294.
Full textAbstract:
Aquesta tesi analitza els resultats de l'artroplàstia total de maluc (ATM) des de tres àmbits. Es descriuen els canvis clínics, bàsicament la disminució del dolor referit pel pacient i les millores funcionals que comporta quan a l'increment de la mobilitat i la capacitat de marxa. També s'estudien les característiques de la marxa al pre i postoperatori amb plataformes dinamomètriques. Finalment, es mesura el cost energètic de la marxa, mitjançant ergometria en cinta, que permet obtenir el consum d'oxigen i la producció de biòxid de carboni.
Introducció: Es fa un breu resum de la història de l'ATM i una descripció de l'anatomia i la biomecànica del maluc amb els aspectes que cal tenir en compte alhora de decidir el tipus d'artroplàstia. Es defineixen els components de l'artroplàstia i s'enumeren les principals indicacions i complicacions d'aquest recanvi articular.
Finalment, es fa un resum de l'anàlisi biomecànica de la marxa definint els paràmetres temporoespacials, els paràmetres cinemàtics i els paràmetres cinètics d'aquesta.
Justificació: Es mencionen dades epidemiològiques recents de l'ATM al nostre entorn i defensa la utilitat dels estudis biomecànics en la patologia ortopèdica.
Hipòtesis i objectius: Les hipòtesis de treball han estat:
- L'ATM aconsegueix una major tolerància a l'exercici i un estalvi energètic en la marxa.
- La substitució de l'articulació de càrrega danyada tendeix a normalitzar els paràmetres cinètics de la marxa.
Com a objectius s'han analitzat les repercussions en el balanç articular i muscular, l'atròfia, el dolor, la capacitat de marxa i la capacitat funcional global d'aquesta intervenció.
Mètode: Els pacients provenen d'un hospital de tercer nivell i estan en llista d'espera per ATM. Es descriu la tècnica quirúrgica, les profilaxis antitrombòtica i antibiòtica, les cures d'infermeria i el protocol de rehabilitació al postoperatori. El procés de rehabilitació va ser controlat pel mateix especialista. S'esquematitza la temporització de l'estudi, amb un seguiment de 6 mesos, i s'explica com s'ha fet l'anàlisi estadística i la recerca bibliogràfica.
En el capítol d'avaluació dels resultats es mencionen les escales funcionals que s'han escollit per analitzar els canvis clínics. Es descriuen les característiques de les plataformes dinamomètriques, analitzant les gràfiques força temps dels tres components de les forces de reacció i els paràmetres cinètics de la marxa. Pel que fa a l'anàlisi del consum energètic de la marxa, s'explica el significat dels paràmetres que s'obtenen a partir d'una prova d'esforç.
Resultats: Tots els paràmetres clínics van millorar després de l'ATM. El dolor va disminuir un 26% a l'Escala Visual Analògica (EVA). Les puntuacions de les escales funcionals van millorar entre un 30% i un 45%. Pel que fa als paràmetre temporo-espacials de la marxa, van disminuir el temps del pas i el temps de doble recolzament, i va augmentar la longitud del pas. Tot plegat indica una major velocitat de la marxa i una major capacitat per tolerar càrrega de pes per part de l'extremitat afectada. Es van enregistrar pocs canvis a les forces de reacció si bé mostraven una marxa més dinàmica. L'ATM aconsegueix una disminució del 30% del cost d'oxigen de la marxa i millora tots els paràmetres càrdio-respiratoris de forma estadísticament molt significativa.
Tots els canvis van ser més marcats als homes que a les dones. Els majors increments absoluts es van detectar en els pacients amb afectació unilateral de maluc, però els majors increments relatius van ser als pacients amb afectació bilateral, els quals partien d'una pitjor capacitat funcional, quan ja eren portadors d'ambdues artroplàsties.
Conclusions: L'ATM millora la capacitat funcional de tots els pacients, especialment dels qui tenen afectació bilateral als malucs, tal com es posa de manifest en aquest estudi. L'increment d'activitat física pot allargar l'esperança de vida de les persones amb coxopatia severa.
This thesis shows the result of a study analysing three different aspects of total hip arthroplasty (THA).
Clinical changes are described, especially the decrease of pain referred by the patient as well as the functional improve comparing increased range of motion and gait capacity. Using a biomechanical approach, characteristics of gait before and following surgical intervention were investigated by using gait platforms and the energy cost of walking on a treadmill was measured.
Introduction: A summary of the history of THA is presented followed by the description of the anatomical and biomechanical aspects of the hip in order to select the kind of arthroplasty to be applied. Components of THA and main indications and complications are mentioned. Finally, a brief introduction to the biomechanical gait analysis is made with temporal and spatial aspects, ground reaction forces, kinematic and kinetic parameters.
Epidemiological data of THA has recently been published in our country and nowadays it is clear the utility of biomechanical studies in orthopaedic research.
Hypotheses and objectives: Hypotheses of the study were:
- THA increase tolerance to physical activity and reduce the energy cost of walking.
- Hip replacement improves the symmetry of gait when compared to the pre-operative state.
The objectives of this prospective study were to analyze changes in the rate of motion, muscle test of the hip, muscle atrophy, pain, gait and functional capacity before and after THA.
Methods: Selection of patients was made by using the waiting list for THA at the hospital, with information collected regarding surgical approach, anti-thrombosis and antibiotic prophylaxis, nursery care and rehabilitation protocol. The rehabilitation process was controlled by the same physician throughout the study. The timeline of the study has been summarized in a table, with a six-months follow-up. Statistical method and bibliographic research are explained at the end.
For results assessment, functional scales selected and characteristics of gait platforms used were described.
Results: All clinical parameters have improved after THA. Pain has decreased 26% in Visual Analogue Scale (VAS). Functional scales increased between 30% and 45%. Step and double support times decreased and step length increased, reflecting greater gait velocity and increased loading capacity by the lower limb. Ground reaction forces had little changes; they just tend to increase their peak values. Oxygen cost of the gait decrease around 30% and all cardiopulmonary parameters improved significantly.
All improvements were higher in men than in women. In unilateral replacements the absolute result was better than in bilateral replacements, whilst the latter had a higher increase, which might be due to the worst pre-operative situation.
Conclusion: THA improved functional capacity of all included patients; especially those bilaterally affected, which can be shown by the applied approach. The increased physical activity might increase the life expectancy of people with severe hip arthritis.
7
Tarruella, i. Farré Mireia. "Anàlisi comunicativa i pragmàtica dels registres d’infermeria." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2012. http://hdl.handle.net/10803/79182.
Full textAbstract:
Aquest treball presenta una anàlisi de les pràctiques discursives que els professionals d’infermeria empren en la documentació clínica. La recerca aplica conceptes de pragmàtica en aspectes de la dixi i d’enunciats de caire referencial, entre altres elements discursius. L’elaboració del corpus documental ACOPRI, nom que deriva de l’acrònim de Anàlisi COmunicativa i Pragmàtica de Registres d’Infermeria ha estat el pas previ indispensable per poder dur a terme l’anàlisi. El corpus ACOPRI consta de 1320 enunciats procedents de fulls d’observacions d’infermeria recopilats a nou centres sanitaris. En aquesta memòria es recullen finalment propostes pel que fa als usos expressius, pel que fa a la llegibilitat, a l’eficàcia informativa i a la seguretat jurídica.
Els requeriments legals i professionals dels registres professionals sanitaris és el que situa el context d’aplicació de l’anàlisi. El discurs professional elaborat lliurement evidencia elements i expressions que poden ser analitzades a partir de conceptes de la perspectiva pragmàtica i de la teoria de la comunicació. Aquest marc teòric proporciona la fonamentació científica de l’anàlisi i permet argumentar propostes de millora de l’escriptura professional que repercuteixen en la visió de la professió, del professional i de les persones ateses.
Aquests escrits, entesos com a actes comunicatius, informen de la visió que el professional té d’un mateix i de l’entorn. L’emissor, el destinatari, el referent, el context, elements díctics i la informació pragmàtica i la interpretació són elements teòrics de l’estudi. L’aplicació d’aquests als escrits professionals i la informació que això proporciona permet valorar la relació entre el professional i l’usuari i entre el professional i l’entorn, la concepció del temps i l’espai de l’emissor i l’acompliment d’aspectes legals.
La seguretat tant del pacient com de l’usuari, a través de l’anàlisi dels registres és, també, un dels objectius de l’estudi. Identificar algunes locucions i unitats lèxiques molt emprades però que la seva interpretació no està consensuada és el pas previ per a poder elaborar propostes d’estandardització de les mateixes. Algunes d’aquestes unitats lèxiques responen a abreviatures i sigles.
Aquest és un treball interdisciplinar, en el qual la infermeria i la pragmàtica es nodreixen mútuament. La perspectiva pragmàtica aporta el fonament teòric per a l’anàlisi d’uns textos que els professionals d’infermeria tenen l’obligació legal i professional d’escriure. L’anàlisi de la comunicació escrita infermera des de la pragmàtica fonamenta científicament els resultats. La consideració d’elements pragmàtics com la intenció comunicativa o les possibilitats d’interpretació en el moment de l’escriptura mostra les possibilitats d’interrelació entre ambdues disciplines.
Aquesta tesi doctoral, mitjançant una nova perspectiva d’anàlisi, intenta aportar propostes per a la millora de la comunicació escrita de la professió infermera i proposa una reflexió per part dels professionals sobre la visualització de la professió a través dels escrits.This thesis presents an analysis of discursive practices that nursing professionals use in clinical documentation. Research applies pragmatic concepts to aspects of deixis and statements of referential nature, among other discursive elements. This study is based on 1320 statements proceeding from nursing observation sheets compiled at nine health centres that comprise the linguistic corpus ACOPRI. The legal and professional requirements of the professional health records are what set the application context of the analysis. The professional discourse developed freely evidences elements and expressions that can be analyzed from concepts of the pragmatic perspective and the theory of communication. This theoretical framework provides the scientific foundation of the analysis and it allows to reason improvement proposals of professional writing that have an impact in the vision of the profession, the professional and the people attended. These writings, understood as communicative acts, inform about the vision that the professional has of himself and the environment. The issuer, the recipient, the referent, the context, deictic elements, pragmatic information and interpretation are theoretical elements of the study. The application of these to professional writings and the information that this provides allows evaluating the relationship between the professional and the user and between the professional and the environment, the conception of time and space of the issuer and the accomplishment of legal aspects. The safety of both patient and user, through the analysis of the records is, also, one of the objectives of the study and standardization proposals are developed of some commonly used expressions and abbreviations and acronyms. This is an interdisciplinary work, in which nursing and pragmatism nourish each other. The pragmatic perspective provides the theoretical foundation for the analysis of texts that professional nurses have the legal and professional obligation to write. The analysis of written nursing communication from pragmatism bases scientifically the results. This PhD thesis, by means of a new analytical perspective, attempts to provide proposals for the improvement of written communication of the nursing profession and it proposes a reflection on behalf of the professionals on the visualization of the profession through its writings.
8
Ferrer, Costa Carles. "Anàlisi bioinformàtica de les mutacions puntuals patològiques." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2005. http://hdl.handle.net/10803/983.
Full textAbstract:
L'obtenció del primer esborrany del genoma humà porta associada l'aparició d'una quantitat ingent de dades. D'aquestes cal destacar les relacionades a la variació intraespecífica, en particular les variacions puntuals o SNP (single nucleotide polimorphisms). Aquesta variabilitat és la base de la transmissió de malalties monogèniques hereditàries, així com la susceptibilitat a patir malalties poligèniques amb un patró d'heredabilitat complex. Una comprensió profunda de la relació entre patologia i mutacions puntuals ha de provenir de la comprensió de l'impacte que tenen aquestes a nivell molecular. Amb aquest objectiu es va construir una base de dades de mutacions puntuals patològiques en proteïnes humanes i es va establir un model de mutació neutra derivat de l'anàlisi dels alineaments múltiples de seqüència. Amb els dos grups de dades es va fer una anàlisi comparativa de les distribucions de fins 23 paràmetres diferents per les mutacions, que podem agrupar en tres grans blocs: paràmetres estructurals, evolutius i basats en propietats d'aminoàcids. L'observació de moltes d'aquestes distribucions mostren que hi ha un clar comportament diferencial entre les mutacions neutres i les patològiques.
A la vista d'aquests resultats, es provar l'ús d'aquests paràmetres per l'anotació o predicció de mutacions puntuals o SNPs no sinònims en regions codificants.
Es van usar xarxes neurals per tal de combinar tots els paràmetres usats en la caracterització de les mutacions, i millorar així els resultats en la predicció del caràcter patològic de les mutacions puntuals. S'obté amb la xarxa més optimitzada un encert total del 87% i un enriquiment de la predicció sobre l'atzar del 73%. En comparació amb els altres mètodes es veu una millora en les prediccions atribuïble segurament al bon comportament de les xarxes neurals.
Fer accessible l'ús d'aquesta metodologia mitjançant el disseny d'un servidor web va ser el següent pas a abordar. El servidor s'anomena PMut i és accessible via Internet a l'adreça http://mmb2.pcb.ub.es:8080/PMut.
Posteriorment al projecte Genoma humà es van iniciar la seqüenciació d'altres espècies, especialment animals models. L'estudi de quan transferibles podien ser les eines derivades per l'anotació de mutacions puntuals humanes en l'anotació de mutacions en animals models va ser el següent pas abordat en la tesi.
D'aquesta manera es va generar una base de dades de mutacions patològiques en altres espècies i d'aquestes es van derivar les neutres corresponents. D'aquestes mutacions, la majoria corresponen a ratolí. Com a model humà es va usar la base de dades de mutacions puntuals humanes.
Es va procedir a fer ús de les xarxes neurals per posar a punt procediments de predicció de mutacions en altres espècies. Es van usar les dades humanes per entrenar una xarxa per predir les dades de ratolí, i els resultats tot i que inferiors són bons, ja que tenim un encert total del 86% i un enriquiment sobre l'atzar del 53%.
L'última pregunta que ens hem formulat en aquesta tesi és, quan una mutació que és patològica en una proteïna humana ho seguirà sent en proteïnes homòlogues? Aquesta, qüestió apareix amb més força quan en l'anàlisi dels alineaments múltiples apareix el residu patològic com a salvatge en altres espècies, casos que es coneixen com CPDs (compensated pathogenic deviations). Els estudis recents expliquen l'aparició d'aquestes CPDs per la presència de mutacions compensatòries que permeten l'existència d'aquesta, però ens vam plantejar si existeixen altres raons que expliquin aquest fet. Així ens vam decidir a explorar aquest fenomen amb el nostre grup de dades de mutacions patològiques humanes, amb les CPDs derivades es van fer anàlisis a nivell de seqüència i d'estructura que semblen indicar-nos que altres raons podrien explicar també l'aparició d'aquests residus en altres espècies.
ENGLISH ABSTRACT:
The human genome draft has associated a huge amount of data. Of these data we should note all related to intraspecific variability, in particular point mutations or SNPs (single nucleotide polimorphisms). These variability is responsible of monogenic diseases and also susceptibility to polygenic or complex diseases. A deep comprehension of relationship between pathology and point mutations should come from an understanding of the molecular impact of these point mutations to the structural environment.
With this idea we constructed a database of pathological and neutral point mutations in human proteins. 23 different parameters were derived from the database, these parameters can be classified in three subjects, structural, evolutionary and physico-chemical properties. The comparative analysis between pathological and neutral mutations for each parameter shown a significant difference in certain parameters for the pathological versus the neutral ones.
The second step was try to use these parameters all together in a strategy to predict pathological behavior for point mutations in proteins. To accomplish this idea we developed a neural network based procedure that raise better result than previously published works.
We developed also a web server in order to let other people to use this prediction protocol. The server is called PMut and is accessible through http://mmb2.pcb.ub.es:8080/PMut.
With the publication of mouse genome and other animal model genomes a new question arose. When is possible to use a human based procedures to predict pathological point mutations in proteins? In order to tackle this question we constructed a database analogous to the human based but in other species, basically, mouse. With the database we trained neural networks to predict non-human point mutations based in human point mutations. We shown is possible to predict non-human point mutations based on neural networks trained with human point mutations with acceptable numbers.
Finally we studied the phenomena of CPDs (compensated pathogenic deviations). These CPDs are mutations that are pathological in human but appear as neutral in homologous proteins. It is said that mutations appear because the presence of compensatory mutations, but we show that other explanations can be possible. For example, the CPDs appear in positions that are more flexible to changes and also involve changes that are less damaging.
La publicación del genoma humano lleva asociada la aparición de una gran cantidad de datos. Entre estos cabe destacar las relacionadas con la variabilidad intraespecífica, en particular las variaciones puntuales o SNPs ("Single Nucleotide Polimorphisms"). Esta variabilidad es la base de la transmisión de enfermedades monogénicas hereditarias, así como la susceptibilidad a padecer enfermedades poligénicas. Una comprensión profunda de la relación entre patología y mutaciones puntuales tiene que provenir de la comprensión del impacto a nivel molecular que tienen estas mutaciones.
Con este objetivo se construyó una base de datos de mutaciones puntuales patológicas en proteínas humanas y se estableció un modelo de mutación neutra derivado del análisis de los alineamientos múltiples de secuencia. Con los dos grupos se hizo un análisis comparativo de las distribuciones de hasta 23 parámetros distintos que se agrupan tres bloques distintos, parámetros estructurales, evolutivos y basados en propiedades de los aminoácidos. La observación y el análisis de estas distribuciones muestra que hay un claro comportamiento diferencial de entre las mutaciones neutras y patológicas.
A la vista de estos resultados, el siguiente paso fue probar estos parámetros para la anotación o predicción de mutaciones puntuales.
Se usaron redes neuronales, con tal de combinar todos los parámetros usados en la caracterización de las mutaciones puntuales. Con la red más optimizada se consigue un acierto total del 87% y un enriquecimiento de la predicción sobre el azar del 73%. En comparación con los otros métodos se ve una mejora en las predicciones que es seguramente atribuible a la bondad en el comportamiento de las redes neuronales.
Hacer accesible el uso de esta metodología mediante el diseño de un servidor web fue el siguiente paso a abordar en esta tesis. El servidor se llama PMut y es accesible vía Internet en la dirección http://mmb2.pcb.ub.es:8080/PMut.
Posteriormente al proyecto Genoma humano se inició la secuenciación de otras especies, especialmente animales modelos. El estudio de cuan transferibles pueden ser las herramientas derivadas para la anotación de mutaciones puntuales humanas en la anotación de mutaciones en animales fue el siguiente paso abordado en la tesis.
De esta manera se generó una base de datos de mutaciones patológicas en otras especies y se derivaron las neutras correspondientes. De estas mutaciones la mayoría corresponden a ratón. Como modelo humano se usó la base de datos de mutaciones puntuales humanas.
Se procedió a hacer uso de las redes neuronales para poner a punto procedimientos de predicción. Se usaron los datos humanos para entrenar la red para predecir los datos de ratón y los resultados aunque son inferiores que en humanos son buenos, ya que obtenemos un acierto total del 86% y un enriquecimiento sobre el azar del 53%.
La última pregunta que nos hemos formulado en esta tesis es: cuando una mutación que es patológica en una proteína humana ¿lo seguirá siendo en proteínas homólogas?. Esta cuestión aparece con más fuerza cuando analizamos los alineamientos múltiples de secuencia y el residuo que es patológico en humanos aparece como neutro en la misma posición en otras proteínas. Estas mutaciones se llaman CPDs (compensated pathogenic deviations). Los estudios recientes explican la existencia de estas mutaciones por la presencia de otras mutaciones compensatorias en posiciones cercanas a la CPD, pero nos planteamos si existen otras razones que expliquen este hecho. Así nos decidimos a explorar este fenómeno en nuestra base de datos de mutaciones puntuales patológicas humanas. Con las CPDs derivadas se hicieron distintos análisis a nivel de secuencia y de estructura que parecen indicar que otras razones podrían explicar estas CPDs. Estas serian que las CPD son menos dañinas que las mutaciones patológicas o que se encuentran en zonas menos lesivas para la estructura.
9
Arimany, Serrat Núria. "Anàlisi comptable de les unions temporals d'empreses." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2006. http://hdl.handle.net/10803/1253.
Full textAbstract:
La motivació personal d'aquesta recerca prové d'una part, de l'actual realitat en l'àmbit de les empreses constructores que cada vegada més s'organitzen mitjançant UTE per portar a terme els seus projectes, i per altre part de la meva preferència per la comptabilitat de societats i la recerca d'informació comptable quan les societats mercantils realitzen UTE.La metodologia de la investigació es divideix en dos parts diferenciades:
1. Una part teòrica per estudiar en profunditat la figura de l'UTE.
2. Una part empírica que recull els resultats d'un qüestionari presentat a totes les empreses de la població objecte d'estudi i un anàlisi dels seus estats financers en els exercicis 2001-2003.
Finalment es presenten les conclusions a què s'arriba amb aquesta investigació.
El contingut està estructurat en cinc parts diferenciades:
1. La primera part, conceptual, defineix la figura de l'UTE, el seu origen històric, característiques i objectius. Es tracta de conèixer l'estructura i funcionament d'aquests negocis en participació.
2. La segona part, posiciona la figura de l'UTE dintre del marc jurídic, diferenciant la normativa mercantil i fiscal que afecta a aquesta figura associativa.
3. La tercera part, analitza la problemàtica comptable de les UTE amb especial referència a l'adaptació sectorial de les empreses constructores (PSEC), també en aquesta part es presenten les normes internacionals d'informació financera relacionades amb les UTE i es compara la normativa comptable espanyola, francesa i internacional referida als contractes de construcció.
4. La quarta part, inclou l'estudi empíric mitjançant els resultats obtinguts d'un qüestionari presentat a la població objecte d'estudi i l'anàlisi dels estats financers de la població esmentada. La població objecte d'estudi consta de 30 empreses constructores membres del SEOPAN (Asociación española de empresas constructoras de ámbito nacional) i engloba totes les empreses constructores que cotitzen a les diferents borses espanyoles, és destacable que són empreses que tenen per activitat principal la constructora, tot i que estan diversificant negocis actuant en sectors com l'immobiliari i els serveis. D'altra banda en aquest entorn empresarial es fan diverses fusions, la internacionalització dels mercats és cada vegada més present i aquestes empreses participen en moltes UTE. També és destacable que aquesta població executa la majoria d'obra civil i tota l'exportació espanyola.
5. En la quinta part i última part, es detallen les conclusions.
De la revisió realitzada de les UTE es poden deduir les conclusions següents pel que fa a la imatge fidel de la informació comptable d'aquestes associacions temporals en el sector de la construcció:
· La informació comptable de les UTE que es presenta en els estats financers de les empreses constructores partícips no segueix amb exactitud la normativa comptable del PSEC, concretament la informació de les UTE en la memòria és insuficient i dispersa, amb la conseqüència d'una difícil interpretació econòmica d'aquests negocis conjunts.
· Així doncs, la informació comptable de les UTE hauria de millorar i l'UTE hauria de presentar uns estats financers propis segons la legislació mercantil amb un reglament propi com el que pautava l'article 16.2 de la Llei 18/1982 mai publicat. A tal efecte, la futura reforma comptable espanyola pot ser una bona oportunitat per a introduir una major transparència informativa.
· L'UTE és molt utilitzada en el mon empresarial però és en el sector de la construcció on ha proliferat notablement en els últims anys, de manera que aquest sector punter de l'economia per l'efecte multiplicador sobre les restants activitats econòmiques i per la capacitat generadora d'ocupació ha de ser comptablement fidedigne.
· L'UTE és molt utilitzada per realitzar obra pública, però cal millorar la responsabilitat de l'UTE donant personalitat jurídica pròpia a aquesta associació temporal, doncs desenvoluparia la seva activitat com una unitat econòmica més, amb totes les facultats i responsabilitats pròpies, sotmeses als principis de control jurídic i comptables del resta d'ens jurídics.
· La responsabilitat de l'UTE ha de cobrir suficientment els riscs relacionats amb el tràfic empresarial, mitjançant els avals individualitzats per cada UTE, les corresponents provisions i els informes de responsabilitat social que posteriorment assumeixen les empreses partícips.
· Les empreses partícips en UTE en un 80% utilitzen el mètode del percentatge de realització per valorar l'obra en curs si els ingressos i les despeses es poden estimar raonablement i no hi ha riscs extraordinaris, si no és així el PSEC assenyala utilitzar el mètode del contracte acomplert i aquest no és admès per la NIC 11, però és seguit per un 20% de la població objecte d'estudi. D'altra banda l'estimació d'ingressos més utilitzada és la relació valorada, però la normativa internacional en limita l'ús i a més en la memòria no es detalla com s'apliquen aquests criteris.
· Hi ha una falta de control analític en les UTE, ja que les empreses membre poden utilitzar comptabilitats de gestió diferents i el control analític de l'obra realitzada en comú, junt amb la falta de transparència informativa financera pot provocar una liquidació poc fidedigne. Així doncs, el control de l'UTE ha de millorar des del punt de vista analític, de responsabilitats i financer, per reflectir amb exactitud les operacions realitzades en comú.
· La UTE és una figura diferent de l'AIE i els contractes de comptes en participació, en canvi les UTE s'assimilen als joint ventures que regula l'IASB en la NIC 31: "Informació financera d'empreses controlades conjuntament".
· Les empreses partícips en UTE haurien de tenir present la futura reforma comptable derivada de l'harmonització comptable a les NIIF i el seguiment del PSEC per part de les empreses partícips hauria de ser més estricte per poder portar a terme la citada reforma comptable.
· De l'anàlisi comparat de la normativa espanyola, francesa i internacional respecte els contractes de construcció es dedueix, que amb el procés de globalització calen informacions comptables harmonitzades i en sintonia amb les normes de l'IASB, per tant queda un important treball en l'àmbit estatal per aconseguir la necessària convergència normativa.
· Les UTE han de procurar l'execució d'un projecte i l'aplicació de noves tecnologies en el seu desenvolupament, amb la corresponent informació en els estats financers, per aconseguir qualitat i una bona posició en el mercat competitiu conjugant variables econòmiques i socials.
· Actualment la informació comptable derivada de les UTE no reflecteix la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats d'aquestes associacions temporals.
10
Tortosa, i. Moreno Montserrat. "Bacteris metanògens: cultius, biodegradació i anàlisi lipídica." Doctoral thesis, Universitat Politècnica de Catalunya, 2001. http://hdl.handle.net/10803/6980.
Full textAbstract:
Els éssers vius es divideixen filogenèticament en eucarionts, amb un nucli ben definit, i bacteris. Hi ha dos tipus de bacteris, els eubacteris i els arqueobacteris. Els arqueobacteris tenen, entre altres diferències, una estructura lipídica diferent de la resta d'organismes. Aquesta característica fa que els lípids arqueobacterians siguin utilitzats com a biomarcadors. S'ha estudiat un grup d'arqueobacteris, el bacteris metanògèns, que generen metà com a subproducte del seu metabolisme, característica que els diferencia de la resta d'organismes. Els bacteris anaerobis metanògens, es troben en els digestors anaerobis de les depuradores urbanes i també en ambients extrems com poden ser les salines. Els objectius de la tesi han estat: a) l'obtenció de cultius d'enriquiment de bacteris metanògens a partir de fang de digestor anaerobi de depuradora, amb substrats acetat i dimetilsulfur, i de tapet microbià de salines, amb substrat dimetilsulfur; b) l'estudi de la biodegradació de compostos orgànics de cadena llarga amb significació geoquímica per part de consorcis metanogènics obtinguts a partir de fang de digestor anaerobi de depuradora urbana, i c) l'estudi dels lípids dels cultius obtinguts.
Els cultius d'enriquiment s'han efectuat en vials tancats, en medi líquid i sota atmosfera de nitrogen. El creixement bacterià s'ha establert mesurant la variació de la proporció de metà a la part superior del vial. El metà ha estat identificat i quantificat amb cromatografia de gasos, a partir del temps de retenció i l'àrea del pic respectivament. En els cultius amb substrat dimetilsulfur inoculats a partir de fang, el creixement s'ha establert amb cromatografia de gasos acoblada a espectrometria de masses (CG-EM), el que ha permès observar l'augment, sicrònicament al desenvolupament del cultiu, dels fragments característics del metà respecte els de l'atmosfera inicial de nitrogen. La tècnica de CG-EM també ha permès establir la via de degradació del dimetilsulfur.
S'ha estudiat la biodegradació anaeròbia de 1-hexadecè i n-hexadecantiol per part de consorcis metanogènics obtinguts a partir de fang de digestor anaerobi de depuradora. És conegut que en la biodegradació anaeròbia de compostos orgànics de cadena llarga intervenen diversos grups de bacteris, que successivament oxiden el compost de cadena llarga a àcid, el qual és degradat perdent successives molècules d'acetat, que és finalmet consumit pels bacteris metanògens, produïnt-se metà i diòxid de carboni. S'ha establert la biodegradació dels dos compostos esmentats, mesurant lal propoció de metà, que ha augmentat en tots els cultius després d'una readdició de substrat. Cal mencionar que la biodegradació de n-hexadecantiol no s'ha trobat descrita amb anterioritat a aquesta tesi.
L'anàlisi lipídica dels cultius obtinguts en aquest treball s'ha dut a terme mitjançant extracció orgànica i anàlisi amb CG-EM prèvia sililació de les mostres. El bis-difitanilglicerolèter (C20, C20), lípid exclusiu dels arqueobacteris, ha estat identificat a totes les mostres. Pel que fa a la resta de lípids en els cultius a partir de tapet microbià de salines s'han pogut identificar una quantitat de compostos distintius arqueobacterians superior a la dels cultius obtinguts a partir de fang.
Books on the topic "Anàlisi de"
2
Rosselló, Ramon X. Anàlisi de l'obra teatral: Teoria i pràctica. Barcelona: Abadía de Montserrat, 1999.
Find full text
3
Ambrose, James E. Análisis de estructuras con métodos matriciales. Mexico: Limusa, 2007.
Find full text
4
Christie, William W. Lipid analysis: Isolation, separation, identification and lipidomic analysis / William W. Christie and Xianlin Han. 4th ed. Bridgwater, England: Oily Press, 2010.
Find full text
5
A, Reed Bruce, and Linhares-Sales Cláudia, eds. Recent advances in algorithms and combinatorics. New York: Springer, 2003.
Find full text
6
Kac, Mark. Independència estadística en probabilitat, anàlisi i teoria de nombres. Barcelona: Societat Catalana de Matemàtiques, 2006.
Find full text
7
Salvador, Vicent. Fuster o l'estratègia del centaure: Per a una anàlisi fusterià. Picanya: Edicions del Bullent, 1994.
Find full text
8
El pretalaiòtic al llevant mallorquí, 1700-1100 a.C.: Anàlisi territorial. Palma [Mallorca]: Edicions Documenta Balear, 2001.
Find full text
9
Proximitat, cultura i tercer sector a Barcelona: Anàlisi de casos. Barcelona: Icaria, 2011.
Find full text
10
Curbet, Jaume. El rei nu: Una anàlisi de la (in)seguretat ciutadana. Girona: CCG Edicions, 2010.
Find full textBook chapters on the topic "Anàlisi de"
1
Pérez, Gemma Boada, and Xavier Serrano Aspa. "Anàlisi metafòrica del poema Scachs d’Amor." In Actas del XXVI Congreso Internacional de Lingüística y Filología Románica, edited by Emili Casanova and Cesáreo Calvo, 31–38. Berlin, Boston: DE GRUYTER, 2013. http://dx.doi.org/10.1515/9783110299953.31.
Full text
2
Molina, Caterina. "Enunciats de la publicitat televisiva catalana: una anàlisi." In Actas del XXVI Congreso Internacional de Lingüística y Filología Románica, edited by Emili Casanova and Cesáreo Calvo, 567–78. Berlin, Boston: DE GRUYTER, 2013. http://dx.doi.org/10.1515/9783110299977.567.
Full text
3
Perea, Maria-Pilar. "Els clítics pronominals preposats i posposats en català: anàlisi i comparació." In Actas del XXVI Congreso Internacional de Lingüística y Filología Románica, edited by Emili Casanova and Cesáreo Calvo, 297–310. Berlin, Boston: DE GRUYTER, 2013. http://dx.doi.org/10.1515/9783110299915.297.
Full text
4
Guia, Josep. "Traduccions i versions prosificades de l’Espill, obra catalana en vers del segle XV. Una anàlisi fraseològica." In Actas del XXVI Congreso Internacional de Lingüística y Filología Románica, edited by Emili Casanova and Cesáreo Calvo, 223–34. Berlin, Boston: DE GRUYTER, 2013. http://dx.doi.org/10.1515/9783110300017.223.
Full text
5
Prodan, Delia Ionela. "La literatura catalana d’autoria femenina i la seva traducció a l’espai romanès. Anàlisi del període 1968-2008." In Actas del XXVI Congreso Internacional de Lingüística y Filología Románica, edited by Emili Casanova and Cesáreo Calvo, 433–44. Berlin, Boston: DE GRUYTER, 2013. http://dx.doi.org/10.1515/9783110300031.433.
Full text
6
Martos, Josep-Lluis. "La istòria de Leànder y Hero de Joan Roís de Corella: Transmissió textual, anàlisi ecdòtica i edició crítica." In IVITRA Research in Linguistics and Literature, 19–48. Amsterdam: John Benjamins Publishing Company, 2016. http://dx.doi.org/10.1075/ivitra.12.02mar.
Full text
7
Clua, Esteve, Esteve Valls, and Margalida Adrover. "Tractament quantitatiu de la variació dialectal i anàlisi lingüística: noves perspectives a partir de les dades del COD." In Actas del XXVI Congreso Internacional de Lingüística y Filología Románica, edited by Emili Casanova and Cesáreo Calvo, 107–18. Berlin, Boston: DE GRUYTER, 2013. http://dx.doi.org/10.1515/9783110299991.107.
Full text
8
Costa Carreras, Joan. "Anàlisi del discurs de la Gramàtica catalana (1933), de Pompeu Fabra / Discourse analysis of Pompeu Fabra's Catalan Grammar (1933)." In IVITRA Research in Linguistics and Literature, 161–77. Amsterdam: John Benjamins Publishing Company, 2016. http://dx.doi.org/10.1075/ivitra.13.10cos.
Full text
9
Costa Carreras, Joan. "DELADI (Dependencias gramaticales de larga distancia: aproximaciones teóricas y descriptivas), una anàlisi de l’ús i de la percepció dels relatius en català." In Actas del XXVI Congreso Internacional de Lingüística y Filología Románica, edited by Emili Casanova and Cesáreo Calvo, 565–70. Berlin, Boston: DE GRUYTER, 2013. http://dx.doi.org/10.1515/9783110299915.565.
Full text
10
Mafra, Simone Caldas Tavares, Bernardo Sollar Godoi, Larissa Emanuele de Souza Padilha, Viviane Aparecida Sudre Teixeira, Ana Paula Gomes de Assis, Stephane Vitória Machado de Freitas, and Thalita Freitas Pires do Carmo. "ANÀLISE DA MÚSICA “ENVELHECER” À LUZ DA TEORIA DO “SUJEITO NÃO ENVELHECE”, DE ÂNGELA MUCIDA." In Psicologia e desenvolvimento: Pesquisa e atuação, 226–36. Editora e-publicar, 2022. http://dx.doi.org/10.47402/ed.ep.c2022101617047.
Full textConference papers on the topic "Anàlisi de"
1
Zalbidea Muñoz, María Antonia, and Aurora Inmaculada Rubio Mifsud. "Estudio comparativo de la pintura mural gótica valenciana a partir de elementos de estilo y materiales representativos." In III Congreso Internacional de Investigación en Artes Visuales :: ANIAV 2017 :: GLOCAL. Valencia: Universitat Politècnica València, 2017. http://dx.doi.org/10.4995/aniav.2017.5628.
Full textAbstract:
Se presenta en esta comunicación parte del trabajo de investigación realizado en la tesis doctoral “La pintura mural gòtica lineal a territori valencià. Statu quo del corpus conegut. Estudi i anàlisi per a la seua conservació” (2015), en la que se ha catalogado el corpus de pinturas murales góticas lineales conservadas en territorio valenciano. En éste trabajo se han identificado 34 edificaciones, que contienen total o parcialmente restos de 71 conjuntos decorativos (figurativos, decorativos y arquitectónicos) con características góticas, y sigue abierto debido a nuevas investigaciones en curso y continuos descubrimientos de pinturas que se continúan produciendo. En la investigación, se han analizado individualmente los conjuntos pictóricos murales góticos, identificando circunstancias históricas y geográficas, antecedentes y referencias en otras artes, además del estudio del estado de conservación, el modo de factura y la analítica de componentes, con el fin de encontrar trazos comunes que definen el corpus existente. Se ha encontrado una amplia variedad de temas representados, de recursos decorativos y estilísticos, determinando que existen temáticas diversas, elementos ornamentales, estructuras de distribución, y modelos que conforman un rico panorama artístico. Se presenta en este trabajo el análisis comparativo a nivel estilístico y matérico a partir de los rasgos comunes detectados a en los distintos conjuntos pictóricos.En el ámbito estilístico (presentado en este artículo), se estudian la totalidad de los conjuntos identificados, independientemente de que se ubiquen en el periodo gótico inicial o más evolucionado, o de que conformen decoraciones de tipo arquitectónico.http://dx.doi.org/10.4995/ANIAV.2017.5628
2
Lobato Valdespino, Juan Carlos, and Jorge Humberto Flores Romero. "Taller vertical social." In Jornadas sobre Innovación Docente en Arquitectura (JIDA). Universitat Politècnica de Catalunya. Iniciativa Digital Politècnica, 2022. http://dx.doi.org/10.5821/jida.2022.11664.
Full textAbstract:
El treball proposat per a aquest Taller Vertical Social planteja el reconeixement d'un territori en expansió, que en la majoria dels casos creix sense la planificació adequada, en condicions d'autogestió que a poc a poc consoliden fragments de la ciutat que se sumen a la dinàmica econòmica , cultural i social.
Alhora que els entorns d'aquestes zones frontera del que és urbà es consoliden en colònies de la taca urbana, sovint no tenen les dotacions apropiades de serveis i equipaments, connectivitat urbana, mobilitat, cohesió social, seguretat pública i ocupació.
El canvi d'ús del sòl rural a urbà és un fenomen habitual en aquestesàrees perifèriques de la ciutat, generalment com a resultat de la migració de persones tant d'altres localitats com de la mateixa. Els assentaments humans fixen com a primera necessitat l'habitatge i els serveis que requereixen, inicien així un procés de transformació permanent on les persones es van adaptant a les condicions que a poc a poc succeeixen, moltes vegades d'una manera espontània, poc reflexiva cap a la meta d'habitabilitat requerida per a un desenvolupament sa.
Recentment s'ha treballat des d'instàncies governamentals la idea de recerca de benestar per a les famílies menys afavorides, entenent que el concepte implica treballar en diverses dimensions, com allò social, cultural, econòmic, ambiental i humà. Implicant això darrer un procés participatiu de gestió on les persones que requereixen una millora substancial de vida siguin els agents més importants d'aquesta causa. Puerto Benestar és per això el concepte que dóna forma a aquest exercici acadèmic, on es planteja a partir d'una lectura del lloc, de la interacció amb habitants del lloc i la valoració tecniconormativa, realitzar propostes d'intervenció de l'espai públic que enforteixin i qualifiquin les condicions de les persones que hi habiten. De la mateixa manera cal destacar que la nostra Facultat proposa en el seu nou pla d'estudis, enfortir diferents habilitats i capacitats dels seus estudiants, entre les quals hi ha el comprendre les diferents problemàtiques de la societat, vincular el seu treball per a la seva atenció amb ple compromís de responsabilitat social, des d'una plataforma d'anàlisi crítica, capacitat creativa, treball en equip, autogestió del coneixement i destreses que avui dia demanen la professió de l'arquitecte.
L'exercici planteja desenvolupar habilitats en quatre aspectes del procés: Anàlisi, Disseny, Comunicació, Enfocament Transversal. Alhora els objectius principals del taller van ser:
Mostrar l'elaboració d'estudis socials i multidisciplinaris sobre el context i l'espai construït aplicables al procés de disseny.
Demostrar habilitat i destresa en la comunicació escrita utilitzant la terminologia idònia en funció de l'objecte arquitectònic dissenyat o construït, inclusivament […], del context en diferents etapes de la història de l'arquitectura i de l'entorn cultural i urbà on està immers.
Demostrar coneixements sobre responsabilitat social i principis ètics de la professió.L'exercici va tenir dues etapes de realització, la primera de caràcter teòric, amb anàlisi de barri, i mapeigs d'interaccions socioespacials. La segona realitzant una micro intervenció al lloc d'una manera molt senzilla, molt conceptual, molt a nivell de construcció de comunitatFinalment, de la valoració de 185 treballs que van ser pujats a la plataforma d'avaluació es poden identificar certs patrons que evidencien com els estudiants observen el territori de la vida pública, així com les interaccions entre les persones. The Vertical Social Workshop proposes the recognition of an expanding territory, which in most cases grows without adequate planning, in conditions of self-management that gradually consolidate fragments of the city that are added to the economic, cultural and social dynamics of the same. In the instrumental pedagogical part, the exercise is located within the academic programming of the 2022-22 school year of the undergraduate programme of the UMNSH Faculty of Architecture, with the objective of carrying out a short workshop in which all the students of the institution participated, organised in teams, carrying out an intervention project in the public space in areas of the city characterised by high marginalisation and which were considered within the support programme of the Ministry of Territorial Development (SEDATU). The academic results were very positive and in their materialisation they continued with the consolidation of neighbourhood improvement. El Taller Vertical Social plantea el reconocimiento de un territorio en expansión, que en la mayoría de los casos crece sin la planeación adecuada, en condiciones de autogestión que poco a poco consolidan fragmentos de la ciudad que se suman a la dinámica económica, cultural y social de la misma. En la parte instrumental pedagógica el ejercicio se ubica dentro de la programación académica del ciclo escolar 2022-22 del programa de licenciatura de la Facultad de Arquitectura UMNSH, teniendo como objetivo realizar un taller de corta duración donde participaran todos los estudiantes de la institución organizados en equipos realizando un proyecto de intervención en el espacio público en polígonos de la ciudad caracterizados por una alta marginación y que estuvieran considerados dentro del programa de apoyos de la Secretaria de Desarrollo Territorial (SEDATU). Los resultados académicos fueron muy positivos y en su materialización continuaron con la consolidad del mejoramiento barrial.
3
Romano Grullón, Ramona Yraida, and Josep Roca Cladera. "Análisis del continuo urbano: una aproximación morfológica España versus Europa." In Virtual cities and territories. Coimbra: Department of Civil Engineering of the University of Coimbra and e-GEO, Research Center in Geography and Regional Planning of the Faculty of Social Sciences and Humanities of the Nova University of Lisbon, 2011. http://dx.doi.org/10.5821/ctv.7701.
Full textAbstract:
El objetivo de esta comuniciación es desarrollar un anàlisis empírico analizando los continuos urbanos de las ciudades Españolas con una población mayor a los 100.000 habitantes y contrastándolo con el continuo urbano de 13 importantes ciudades europeas. El estudio se realiza aplicando la metodologia utilizada por NUREC, la cual utiliza para este propósito el umbral de 200 metros. Los datos utilizados para dichos análisis provienen del Corine Land Cover del año 2000, utilizando las categorías correspondientes, únicamente al suelo artificializado.
4
Peñalver, M., J. Maciá, G. Ramírez, and Francisco Segado-Vasquez. "El proyecto “Cartagena Puerto de Culturas”: un modelo de gestión urbana sostenible basado en la recuperación del patrimonio cultural." In Virtual cities and territories. Coimbra: Department of Civil Engineering of the University of Coimbra and e-GEO, Research Center in Geography and Regional Planning of the Faculty of Social Sciences and Humanities of the Nova University of Lisbon, 2011. http://dx.doi.org/10.5821/ctv.7733.
Full textAbstract:
El bien cultural constituye un modo de identidad social y juega un importante papel en el desarrollo de la economía española. La reflexión sobre la necesidad de intervención en este patrimonio, además de establecer qué y cómo se debe hacer, plantea la necesidad de definir el porqué y para qué como decisions imprescindibles para determinar si es sostenible económicamente su mantenimiento. Nos enfrentamos ante una discusión sobre los modos de integración del patrimonio cultural en el proyecto urbano de ciudad, como elemento regenerador del modelo adoptado de manera que se garantice la sostenibilidad del conjunto. Su anàlisis puede tener dos perspectivas diferentes de acuerdo a su escala.
5
NIEDO MARCHIORI, ISABELA, Edevar Luvizotto Junior, and GUSTAVO MEIRELLES LIMA. "MÈTODO PARA ANÀLISE DE VIABILIDADE TÉCNICA E ECONÔNICA DE BOMBAS FUNCIONANDO COMO TURBINAS EM REDES DE DISTRIBUIÇÂO DE ÀGUA." In XXIV Congresso de Iniciação Científica da UNICAMP - 2016. Campinas - SP, Brazil: Galoa, 2016. http://dx.doi.org/10.19146/pibic-2016-50891.
Full text
6
Córdoba Hernández, Rafael, and Emilia Román López. "Metodologías activas en el urbanismo." In Jornadas sobre Innovación Docente en Arquitectura (JIDA). Universitat Politècnica de Catalunya. Iniciativa Digital Politècnica, 2022. http://dx.doi.org/10.5821/jida.2022.11575.
Full textAbstract:
Coombs (1978) exposava una crisi mundial important de l'educació que, diverses dècades després, es manté. El seu autor ho definia en funció de tres qüestions: canvi, adaptació i disparitat. Pel que fa a l'última, esmentava l'existència d'una desproporció entre els sistemes educatius i el seu medi ambient, basant-se en quatre qüestions coincidents amb les assenyalades anys abans per Richmond (1971): fort increment de les aspiracions populars en matèria educativa, aguda escassetat de recursos, inèrcia inherent als sistemes d'educaci´o i inèrcia de la mateixa societat.
Actualment, també hi ha una important crisi climàtica a escala planetària que s'ha convertit en un dels reptes més grans per a la població mundial, cada vegada més urbana. Des dels pobles i ciutats, i per a l'adaptació als seus efectes, cal incorporar consideracions ambientals a les polítiques urbanes que es duguin a terme, per disminuir els futurs riscos i respondre als reptes plantejats. L'urbanisme, pel seu paper integrador des de diferents enfocaments –ambientals, socials i econòmics– sobre el territori i els seus habitants pot ser fonamental per assolir les metes fixades.
Des de l'àmbit docent és important visibilitzar aquests problemes amb l'alumnat i, en la mesura que sigui possible, apropar-los a la societat a través de solucions integrades.
Abans aquestes circumstàncies és important estrènyer vincles entre la societat i la Universitat, amb l'objectiu de fer front a aquesta crisi ambiental, explorant nous camins entre la docència, investigació i la participació de la ciutadania des de la caracterització dels problemes, anàlisi, fins a les posteriors propostes. Des d'aquests reptes l'assignatura té com a objectius plantejar projectes reals que puguin atenuar la crisi ambiental actual a través de la sostenibilitat i augmentar-ne la resiliència, millorant la qualitat de vida dels seus ciutadans, i dotant el municipi d'una nova visió, des de la participació ciutadana , de com pot ser el seu espai públic, posant en valor els aspectes relacionats amb el medi ambient, el canvi climàtic, el disseny bioclimàtic i la salut.
Aquesta sinergia es realitza a través de la metodologia d'aprenentatge-servei (ApS) ja que reuneix els processos aprenentatge i de servei a la comunitat en una única proposta metodològica, amb la intenció de realitzar un autèntic servei a la comunitat, que permeti aprendre i col·laborar en un marc de reciprocitat. En aquests anys, en altres propostes similars recopilades a L'Observatori Europeu d'Aprenentatge-Servei en Educació Superior (EOSLHE) es comprova com l'aplicació d'aquesta metodologia desencadena processos sistemàtics d'adquisició de coneixements i competències per a l'exercici de la professió i el desenvolupament personal en els alumnes, alhora que ha suposat un espai per a la reflexió sobre els projectes i les intervencions participat per estudiants, professors, veïns i corporacions.
L'establiment d'Acords de col·laboració entre Universitat i ajuntaments, estableix les bases de participació entre la institució educativa i la ciutadania, que facilita els serveis a la comunitat aportant els mitjans de difusió adequats per a la iniciativa.
Des de l'assignatura, i amb l'objectiu de la millora bioclimàtica dels espais públics i la qualitat de vida dels ciutadans, s'aposta per la incorporació dels objectius de desenvolupament sostenible com a base teòrica i projectual, principalment els vinculats a salut i benestar, Ciutats i comunitats sostenibles i Acció pel clima. A més, els estudiants incorporen, en la mesura que sigui possible, altres aspectes vinculats al Treball decent i creixement econòmic o Producció i consum responsables. Les propostes realitzades responen, a més, a les necessitats expressades per la ciutadania i/o el consistori.
Entre els objectius de la metodologia no simplement s'estableix un intercanvi d'informació o demandes entre universitat i ciutadania, sinó que els treballs realitzats a l'aula es constitueixin com una guia bàsica, amb una sèrie d'idees i línies estratègiques d'intervenció, que acabin formalitzant-se en major o menor grau als municipis on es treballa.
Els resultats són presentats pels estudiants en diferents actes públics locals, mitjançant publicacions específiques per a cada localitat i mitjançant breus vídeos inclosos a les webs municipals. Gràcies a això, els veïns han tingut l'oportunitat de visualitzar, analitzar i aprendre de les solucions proposades, traslladant-ne les inquietuds i les preocupacions, així com els alumnes d'explicar les seves propostes més enllà de les aules, en un gratificant intercanvi de visions.
Per acabar, cal destacar que en alguns casos s'han començat a formalitzar les idees o projectes realitzats a les aules gràcies a la participació dels Ajuntaments en convocatòries públiques de subvencions per a la millora de l'espai públic dels municipis. Society must provide a holistic approach to the problems of the planetary crisis, addressing them in a multiactor, multisectoral, multidimensional, multiscalar and multidisciplinary manner. Our subject promotes these issues through bioclimatic criteria through the critical analysis of social problems and needs in populations through direct contact with the physical environment and its neighbors. This aspect is key to carrying out the objectives of the Spanish Urban Agenda, evidencing the importance of these issues and the close relationships between the approaches carried out by our SL methodology and the reality of our municipalities. Thus, this new strategic framework becomes a fundamental tool so that many student proposals can be built. La sociedad debe dotar de un enfoque holístico los problemas de la crisis planetaria, abordándolos de forma multiactor, multisectorial, multidimensional, multiescalar y multidisciplinar. Nuestra asignatura promueve estas cuestiones a través de criterios bioclimáticos mediante el análisis crítico de problemas y necesidades sociales en las poblaciones a través del contacto directo con el medio físico y sus vecinos. Este aspecto resulta clave para llevar a cabo los objetivos de la Agenda Urbana Española evidenciando la importancia de estas cuestiones y las estrechas relaciones entre los planteamientos llevados a cabo por nuestra metodología ApS y la realidad de nuestros municipios. Así, este nuevo marco estratégico se convierte en herramienta fundamental para que muchas propuestas de los alumnos puedan construirse.
7
Roca Cisa, Miquel, Joan Triadó Aymerich, Jordi Arderiu, and David Perelló. "Projecte centre de coneixement urbà: EUP de Mataró - Ajuntament de Mataró: eines d’ajuda a la presa de decisions dins de l’àmbit de la gestió municipal." In International Conference Virtual City and Territory. Barcelona: Centre de Política de Sòl i Valoracions, 2009. http://dx.doi.org/10.5821/ctv.7582.
Full textAbstract:
La utilització de grans quantitats de dades dins de l’àmbit de gestió municipal, planteja uns problemes importants d’extracció d’informació i , anant més enllà, d’extracció de coneixement.
En aquest article es presentaran eines d’ajuda a la presa de decisions, que permeten visualitzar anàlisis complexes que relacionen tipus de dades diversos, tals com l’estructura física de la ciutat (carrers, illes, parcel·les, portals), la població que hi viu, els centres proveïdors de serveis i les característiques de les activitats econòmiques que s’hi desenvolupen. També permeten fer hipòtesis i simulacions dels diferents escenaris.
Aquestes eines s’han aplicat a la ciutat de Mataró, mitjançant el Servei d’Estudis i Planificació de l’Ajuntament, i hi estan involucrades dades que tenen origen en diferents departaments municipals, com ara el Padró d’Habitants, el Cadastre i el Mapa de la Ciutat entre altres.
L’Ajuntament de Mataró a través del Servei d’Estudis, per una part i l’Escola Universitària Politècnica com soci tecnològic han creat el Centre de Coneixement Urbà per dur a terme aquestes activitats.
El projecte es basa, fonamentalment, en la superioritat de la informació gràfica sobre de l’alfanumèrica. Un aspecte essencial és la ubicació de les dades en el territori, a partir de la seva georeferenciació tal com fa un SIG, però en el nostre cas el SIG és simplement una interfície i el que realment es valorat i potenciat és la interacció entres les diferents tipologies de dades, per acabar generant uns indicadorstambé gràfics i georefenciats (entitats o mapes temàtics) que presenten la síntesi resultant aportant una informació qualitativament diferent a la informació inicial.
Aplicacions:
1) Centres proveïdors de serveis i proximitat.
La idea és associar l’àrea d’influència d’un determinat centre proveïdor de servei (amb aquest nom es pot representar un centre d’ensenyament, un ambulatori, un centre cívic etc.) amb la seva capacitat de donar aquest servei (nombre de places) i amb la població ‘target’ del citat servei que hi ha a l’entorn físic del centre.
D’aquesta manera es pot generar un indicador de l’àrea d’influència sobre el seu territori més proper. Això permet al polític o al gestor, d’una mirada, percebre sobre el mapa de la ciutat o el territori, si hi ha ‘buits’ significatius en la cobertura i també veure ‘que passaria si’ s’augmenta la capacitat d’un centre, o es canvia d’emplaçament, o se’n tanquen u obren de nous.
2) Activitat econòmica i relació amb la població
Permet tenir una visió de l’activitat econòmica de la ciutat agrupada per sectors (epígrafs normalitzats) podent escollir activitats relacionades de diferents maneres, com per exemple: tot el comerç al detall, tot el comerç a l’engròs, la restauració, la banca, el tèxtil etc. Es presenten totes les entitats que corresponen a cada consulta en forma de números de policia o parcel·les. Es visualitza també en forma gràfica la superfície declarada per aquesta activitat. Igualment també es pot relacionar amb la població, predefinint unes zones d’influència de cada centre d’activitat i mostrant un temàtic de la població que en queda fora permetent per tant aplicacions de geomarketing. The use of massive data within the field of local-government management causes some important problems to extract information and knowledge from data.
In this article, tools are presented to help in decision-making. These tools allow to show complex analysis which connect diferent types of data, such as physical structures and elements in town (streets, blocks, plots of land and doorways), with the inhabitants who live there, service supplier centers and economic activity characteristics. Hypothesis and simulations of diferent scenes are also enabled.
The Servei d’estudis i planificació - Study and Planning Service – of Mataró Town Council has put into practice these tools in its own town. The data used have their origin in diferent departments, such as Inhabitants Register, Property Register, and the City’s Map Department.
Mataró Town Council, through Servei d’estudis i planificació, and the Escola Universitària Politècnica de Mataró (Mataró School of Engineering), as technology partner, have created the Centre de Coneixement Urbà – Urban Knowledge Center – to carry out these activities.
The project is mainly based on the idea that graphically-presented information is more useful than alphanumerically-presented information. An essencial aim is the location of data in the territory from its georeference, as a Geographical Information System (GIS) does. In our case, however, the GIS is used just as an interface. What is actually valuable and strengthened is the integration of the diferent types of data to create graphic and georeferenced indicators (entities and thematic maps), which summarizes and improves the quality of the information.
Application:
1) Service suppliers and proximity centers
The main idea is to associate an area of influence to a particular Service Supplier Center (a school, a health center, a community center, etc.) with its number of vacancies and with the inhabitants targeted by and around this service. So, an indicator of the area of influence around the center can be generated. This indicator is a great tool to politicians or managers because it allows them to understand, over the city map, if there are empty areas not covered by the analysed service. Therefore “what if “ questions can be used to change the number of vacancies of the center, its situation or even removing or creating new ones.
2) Economic activity and relationship with population
It allows to have a view of the town’s economic activity grouped into sectors. The user can choose diferent activities related in some diferent ways, for instance: retail, wholesale trading, restaurants, banks, textile, etc. All the entities corresponding to each query are shown on the map as plots of lands or doorways. And you can also graphically see the area legally declared by the owner of the activity. Moreover, these entities can be related to the inhabitants by previously defining a zone of influence of each activity center and by showing a thematic map of inhabitants left out from the area of influence, thus allowing geomarketing applications
Reports on the topic "Anàlisi de"
1
Prades Painous, Marc. Noves aportacions sobre el territori, el poblament i els models d’ocupació a la Terra Alta durant la protohistòria. Una anàlisi estadística a través dels Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG). Edicions de la Universitat de Lleida, 2017. http://dx.doi.org/10.21001/rap.2017.27.1.
Full text