Dissertations / Theses on the topic 'Anàlisi de'

En esta tesis se han desarrollado los siguientes métodos numéricos para el análisis de estructuras planares, especialmente finline, en la banda de microondas y ondas milimétricas:
-el método de las líneas con discretizacion uniforme y no uniforme.
-el método de los elementos finitos aplicado al análisis de guías homogéneas e inhomogeneas.
-el método de la matriz de lineas de transmisión tridimensional.
-el método de la matriz se generalizada para el análisis de estructuras uniformes y discontinuidades planares.
-el método del dominio espectral para el análisis de estructuras planares uniformes.
-el método del circuito planar con corrección de la dispersión.

Se ha elegido el método de la resonancia transversal generalizado como el mas idóneo para el análisis preciso y rápido de discontinuidades finline con un mínimo de recursos informáticos. Se ha desarrollado incluyendo el carácter singular de los campos en las aristas de la estructura, consiguiéndose minimizar el fenómeno de la convergencia relativa y obteniéndose resultados precisos con expansiones reducidas de las funciones modales que representan los campos, validándose los resultados obtenidos al analizar diversas estructuras con medidas experimentales.

En esta tesis se han desarrollado los siguientes métodos numéricos para el análisis de estructuras planares, especialmente finline, en la banda de microondas y ondas milimétricas: -el método de las líneas con discretizacion uniforme y no uniforme. -el método de los elementos finitos aplicado al análisis de guías homogéneas e inhomogeneas. -el método de la matriz de lineas de transmisión tridimensional. -el método de la matriz se generalizada para el análisis de estructuras uniformes y discontinuidades planares. -el método del dominio espectral para el análisis de estructuras planares uniformes. -el método del circuito planar con corrección de la dispersión. Se ha elegido el método de la resonancia transversal generalizado como el mas idóneo para el análisis preciso y rápido de discontinuidades finline con un mínimo de recursos informáticos. Se ha desarrollado incluyendo el carácter singular de los campos en las aristas de la estructura, consiguiéndose minimizar el fenómeno de la convergencia relativa y obteniéndose resultados precisos con expansiones reducidas de las funciones modales que representan los campos, validándose los resultados obtenidos al analizar diversas estructuras con medidas experimentales.

DE TESI DOCTORAL.
Els sistemes formats per una molla fixa en un extrem i una massa rígida en moviment en l'altre, s'han modelitzat clàssicament mitjançant l'EDO de segon ordre mu''(t) + du'(t) + ku(t) = 0. Però aquest model no té en compte fenòmens com possibles diferències en la deformació interna de la molla o la dissipació deguda a la viscositat interna d'aquesta.
És per això que té sentit pensar en un model en derivades parcials on apareguin
aquests fenòmens continus. En aquesta tesi, es proposa i justifica un model per a aquest tipus de sistemes viscoelàstics que resulta ser una equació d'ones amb dissipació forta (o tipus Kelvin-Voigt) i condicions de contorn dinàmiques. Analitzarem el model en funció de dos paràmetres: la viscositat interna de la molla, inversament proporcional a la massa de l'extrem. L'objectiu principal serà comparar aquesta aproximació de tipus continu amb el model clàssic i veure quan el model en derivades parcials admet una EDO com a límit, en un sentit que es precisarà. L'eina per fer-ho seran els valors propis dominants, de manera que un estudi acurat de l'espectre (que inclou valors propis i espectre essencial) permetrà demostrar la no existència d'una EDO límit per a una molla purament elàstica, l'existència no uniforme quan hi ha poca viscositat interna i l'existència d'una EDO límit, que trobarem explícitament, quan la massa de l'extrem és gran.
Un altre problema que té sentit considerar és el d'imposar una acceleració en l'extrem abans fixat, que es pot pensar com un control extern. Aquest punt de vista dóna lloc al model anterior però amb una no linealitat no local en l'equació i en les condicions de contorn. Amb l'objectiu de demostrar l'existència d'una EDO límit per a aquest model no lineal, es prova l'existència d'una varietat invariant exponencialment atractora si E és prou petita que tendeix a 0 en norma C1 quan E - 0. això permet trobar una EDO límit explícitament, que resulta ser una EDO no lineal d'ordre 2. En aquesta part, és fonamental la teoria de pertorbacions, en particular la convergència en sentit generalitzat d'operadors o l'acotació uniforme de semigrups.
.
Classically, the motion of a system consisting of a spring with a fixed end and attached to a rigid moving mass at the other, has been modelled by the classical second order ODE mu''(t) + du'(t) + ku(t) = 0.
But phenomenons such as internal deformation differences or internal viscous damping are not taken into account by this model. That is why partial differential equations models arise. In this thesis, we propose and justify a model for those viscoelastic systems, which turns to be a wave equation with strong damping (or Kelvin-Voigt damping) and dynamical boundary conditions. We analyze this model in terms of two parameters: the spring internal viscosity, and which essentially is the inverse of the moving mass at the end. The main purpose will be to compare this continuous approach with the classical model and to see in which case the PDE admits an ODE as limit, in an appropriate sense. The tool used to prove this are the dominant eigenvalues, so that a detailed analysis of the spectrum (including eigenvalues and essential spectrum) allows us to show the nonexistence of a limit ODE for a purely elastic spring, the existence of a nonuniform limit ODE when the internal viscosity is small and the existence of a limit second order ODE, which is given explicitly, when the mass at the end is taken sufficiently large.
Another problem of interest is obtained by imposing an acceleration in the previous fixed end. This point of view, which can also be thought as an external control, gives rise to the previous model but with a nonlocal nonlinearity in the equation and in the boundary conditions. With the purpose of showing the existence of a limit ODE for this nonlinear problem, we prove the existence of an exponentially attracting invariant manifold for E sufficiently small, which converges to 0 in the C1 topology when E - 0. This is used to find explicitly a limit second order nonlinear ODE. In this part, the use of perturbation theory tools such as the convergence of operators in a generalized sense or a uniform bound for families of semigroups are essential.

Aquesta tesi és el resultat d'una preocupació per la funció i la importància dels recursos naturals en l'activitat econòmica. A les facultats s'ensenya el funcionament de l'activitat econòmica des de diferents perspectives -micro, macro ,posant l'èmfasi en la producció i el consum, i admetent de manera implícita que aquests processos es poden dur a terme de manera indefinida. S'atorga poca importància a la base material sobre la que es realitza l'activitat econòmica, i els recursos naturals, que constitueixen l'element imprescindible dels processos productius, sovint tenen un caràcter exogen.

Amb el desenvolupament de la ciència econòmica s'han consolidat diferents aproximacions analítiques per explicar el funcionament dels mercats dels béns normals (reproduïbles) així com la determinació dels preus. Una pregunta rellevant, és, doncs, si aquests mateixos esquemes serveixen per explicar el funcionament dels mercats i la determinació dels preus en el cas dels recursos no renovables, i situant-nos un xic més enllà, si la pròpia ciència econòmica disposa d'instruments vàlids per afrontar l'anàlisi d'aquests recursos.

La meva idea és que és necessari tractar els recursos naturals (en aquest cas els recursos no renovables) com a béns econòmics. Si als economistes ens interessen els recursos naturals és precisament perquè són uns béns que acompleixen funcions econòmiques, i que per tant, són objecte de producció (els més heterodoxes dirien extracció) i intercanvi (encara que tinguin unes propietats físiques especials). Com aquests recursos tenen una dimensió econòmica es justifica la seva anàlisi en termes econòmics. Un dels objectius d'aquest treball és precisament mostrar que dins de la ciència econòmica existeixen enfocaments que permeten fer-ho amb garanties.

La tesi s'estructura en set capítols. En el capítol primer es presenta una visió retrospectiva sobre el tractament que han rebut els recursos naturals dins de la ciència econòmica des dels seus orígens fins a l'actualitat. En el capítol segon s'exposen les principals contribucions de l'anàlisi neoclàssica dels recursos no renovables, que es desenvolupa amb les aportacions de Gray i Hotelling sobre la teoria de l'esgotament. El tercer capítol es dedica a les implicacions pràctiques de la teoria econòmica neoclàssica dels recursos no renovables. Una de les qüestions que més debat suscita sobre els recursos no renovables és la de la seva escassedat física. I més concretament, de quina manera evoluciona aquesta escassedat al llarg del temps, aspecte que es discuteix en el capítol quart. En el capítol cinquè s'analitzen les conseqüències econòmiques de l'escassedat física dels recursos no renovables.

En els dos darrers capítols el treball adopta un enfocament diferent i se centra plenament en els aspectes positius. L'objectiu és analitzar com funcionen els mercats dels recursos no renovables i quins són els principals elements que influeixen en els preus. Aquí una distinció essencial és la del curt, mig i llarg termini, ja que els factors determinants són diferents en cada cas. L'anàlisi de la formació dels preus en el curt termini es du a terme en el capitol sisè, en el que s'aplica l'esquema marshallià a l'àmbit dels recursos no renovables amb les variants que són inherents a aquesta activitat. En el capítol setè i últim, s'analitza l'evolució dels preus d'un recurs no renovable en el mig termini a partir de les teories que proporciona la ciència econòmica, exercici que es du a terme pel cas concret del petroli.

Aquesta tesi és un estudi sobre el discurs regulatiu en els centres d'ensenyament primari i secundari de Catalunya. L'òptica des de la qual partim i que emmarca teòricament aquesta investigació és la teoria creada per Basil Bernstein els anys seixanta, i desenvolupada fins a l'actualitat. Aquesta teoria s'inscriu en el camp de la sociologia de l'educació i fa una anàlisi del sistema educatiu com eix fonamental de transmissió cultural, cosa que permet explicar les complexes relacions entre escola i societat. Aquest és, si més no el nostre interès.

Per aconseguir el nostre propòsit ens basem en les teoritzacions de Bernstein i en estudis pràctics de col.laboradors i deixebles d'aquest sociòleg. Al llarg de l'explicació dels fonaments teòrics es veuran referències concretes a aquests autors.

L'interès que té aquest projecte es pot explicar a més d'un nivell. Primer de tot, la investigació que es planteja pretén ampliar els coneixements dins de la teoria bemsteniana de la construcció social del discurs pedagògic, fent èmfasi en una part no gaire treballada pels continuadors i deixebles del sociòleg, el discurs regulatiu. Això permetrà aprofundir en la teoria esmentada, poc coneguda encara al nostre país, ni a nivell teòric ni a nivell de possibles aplicacions a l'escola, malgrat que ja fa un cert temps que va ser creada.

Un segon punt d'interès resideix en el mateix estudi. La divisió que es fa del discurs pedagògic i de les seves pràctiques -instruccional i regulativa-, l'estudi concret del discurs i les pràctiques regulatives, permet ampliar la visió que tenim de l'escola i ens pot fer reflexionar sobre un punt, que no per obvi, de vegades deixem de costat. L'estudi que es pot fer de la producción de la subjectivitat de l'alumne i de les relacions verticals i horitzontals que es donen a qualsevol lloc (físic i temporal) de l'escola hauria de permetre repensar la pràctica pedagògica des d'aquesta perspectiva.

Per aconseguir el nostre propòsÍt, la tesi plantejarà una investigació sociològica per estudiar la tipologia del discurs i de les pràctiques regulatives a les escoles d'ensenyament primari í secundari de Catalunya.

En primer lloc, hi ha la Part.Primera que pretén centrar a nivell teòric la nostra òptica de treball. Aquesta part està dedicada en la seva totalitat a la descripció de la teoria bernsteiniana, i més concretament, als desenvolupaments teòrics centrats en la descripció del sistema educatiu com a eix de transmissió cultural.

La Part Segona parteix dels pressupostos teòrics exposats per iniciar una investigadó sociològica centrada en l'anàlisi de la tipologia dels discursos i pràctiques educatives dels centres d'ensenyament primari i secundari públic de Catalunya. Aquesta investigació té dues parts diferenciades. Una primera està basada en el pas d'un qüestionari als equips directius d'aproximadament 650 centres públics de primària i secundària catalans. Aquest qüestionari pretén caracteritzar el tipus de discurs educatiu de cada un dels centres estudiats, amb l'objectiu d'arribar a construir una taxonomia que categoritzi les diferents tipologies que podem trobar. A més, el mateix qüestionari s'ha passat a un grup de centres d'ensenyament privat i a un grup de centres d'ensenyament públic andalusos, que actuen com a grups de control.

La segona part de la investigació té com a objectíu l'estudi de la tipologia de les pràctiques educatives dels mateixos centres, amb el doble objectiu de veure les coincidències entre el discurs teòric de cada centre i la realitat de la pràctica a l'aula, en primer lloc; i en segon, per poder estudiar en profunditat la relació de la pràctica educativa i les característiques socials d'educands i educador. En aquesta part també s'inclouen els resultats dels grups de control dels centres d'ensenyament privat i dels centres d'ensenyament públic andalusos.

Per acabar, la tesi inclou un apartat denominat Conclusions, Reflexions i Suggeriments, que vol ser la cloenda de les reflexions que amb aquesta tesi no fan més que iniciar-se i que esperem poder continuar desenvolupant.
This thesis is a study of regulative discourse in educational centres. The theoretical basis of this investigation is the theory created by Basil Bernstein. This theory, in the field of sociology of education, sets out to analyze the educational system as the fundamental axis of cultural transmission.

The thesis proposes a sociological investigation to study the form of regulative discourse and regulative practices in Primary and Secondary Schools in Catalonia.

The investigation has two distinct parts. The first is based on a questionnaire given out to the heads of approximately 650 public educational centres, in an attempt to classify the different typologies of educative discourses found. The second part of the investigation aims to study the typology of educative practices in the same centres with two main objectives: Firstly, to find out if similarities exists between the theoretical discourse in each centre and the real practices in the classroom; Secondly, to study in depth the relationship between the educational practice and the social characteristics of the pupils and teachers.

Summarizing the results obtained, we have to say that the closed values, in general, in the regulative and instructional educational practices correspond to the closed values of the institutional educational discourse in these centres. Furthermore, the results obtained have allowed us to affirm that there is an influence at the level of teaching in the type of educational practice carried out in the classroom. We have also been able to observe that the instructional educational practice and the regulative educational practice are closely related in such a way that when one presents open values the other does the same and vice versa.

Lastly, we have been unable to find out whether the social characteristics of pupils influence the type of educational practice in the classroom. We have also been unable to clearly establish, although certain tendencies can be observed, whether the social characteristics of the teaching staff influence the educational practice in the classroom.

We consider these results to be of considerable interest and open to further investigation.

Aquesta tesi analitza els resultats de l'artroplàstia total de maluc (ATM) des de tres àmbits.
Es descriuen els canvis clínics, bàsicament la disminució del dolor referit pel pacient i les millores funcionals que comporta quan a l'increment de la mobilitat i la capacitat de marxa. També s'estudien les característiques de la marxa al pre i postoperatori amb plataformes dinamomètriques. Finalment, es mesura el cost energètic de la marxa, mitjançant ergometria en cinta, que permet obtenir el consum d'oxigen i la producció de biòxid de carboni.
Introducció: Es fa un breu resum de la història de l'ATM i una descripció de l'anatomia i la biomecànica del maluc amb els aspectes que cal tenir en compte alhora de decidir el tipus d'artroplàstia. Es defineixen els components de l'artroplàstia i s'enumeren les principals indicacions i complicacions d'aquest recanvi articular.
Finalment, es fa un resum de l'anàlisi biomecànica de la marxa definint els paràmetres temporoespacials, els paràmetres cinemàtics i els paràmetres cinètics d'aquesta.
Justificació: Es mencionen dades epidemiològiques recents de l'ATM al nostre entorn i defensa la utilitat dels estudis biomecànics en la patologia ortopèdica.
Hipòtesis i objectius: Les hipòtesis de treball han estat:
- L'ATM aconsegueix una major tolerància a l'exercici i un estalvi energètic en la marxa.
- La substitució de l'articulació de càrrega danyada tendeix a normalitzar els paràmetres cinètics de la marxa.
Com a objectius s'han analitzat les repercussions en el balanç articular i muscular, l'atròfia, el dolor, la capacitat de marxa i la capacitat funcional global d'aquesta intervenció.
Mètode: Els pacients provenen d'un hospital de tercer nivell i estan en llista d'espera per ATM. Es descriu la tècnica quirúrgica, les profilaxis antitrombòtica i antibiòtica, les cures d'infermeria i el protocol de rehabilitació al postoperatori. El procés de rehabilitació va ser controlat pel mateix especialista. S'esquematitza la temporització de l'estudi, amb un seguiment de 6 mesos, i s'explica com s'ha fet l'anàlisi estadística i la recerca bibliogràfica.
En el capítol d'avaluació dels resultats es mencionen les escales funcionals que s'han escollit per analitzar els canvis clínics. Es descriuen les característiques de les plataformes dinamomètriques, analitzant les gràfiques força temps dels tres components de les forces de reacció i els paràmetres cinètics de la marxa. Pel que fa a l'anàlisi del consum energètic de la marxa, s'explica el significat dels paràmetres que s'obtenen a partir d'una prova d'esforç.
Resultats: Tots els paràmetres clínics van millorar després de l'ATM. El dolor va disminuir un 26% a l'Escala Visual Analògica (EVA). Les puntuacions de les escales funcionals van millorar entre un 30% i un 45%. Pel que fa als paràmetre temporo-espacials de la marxa, van disminuir el temps del pas i el temps de doble recolzament, i va augmentar la longitud del pas. Tot plegat indica una major velocitat de la marxa i una major capacitat per tolerar càrrega de pes per part de l'extremitat afectada. Es van enregistrar pocs canvis a les forces de reacció si bé mostraven una marxa més dinàmica. L'ATM aconsegueix una disminució del 30% del cost d'oxigen de la marxa i millora tots els paràmetres càrdio-respiratoris de forma estadísticament molt significativa.
Tots els canvis van ser més marcats als homes que a les dones. Els majors increments absoluts es van detectar en els pacients amb afectació unilateral de maluc, però els majors increments relatius van ser als pacients amb afectació bilateral, els quals partien d'una pitjor capacitat funcional, quan ja eren portadors d'ambdues artroplàsties.
Conclusions: L'ATM millora la capacitat funcional de tots els pacients, especialment dels qui tenen afectació bilateral als malucs, tal com es posa de manifest en aquest estudi. L'increment d'activitat física pot allargar l'esperança de vida de les persones amb coxopatia severa.
This thesis shows the result of a study analysing three different aspects of total hip arthroplasty (THA).
Clinical changes are described, especially the decrease of pain referred by the patient as well as the functional improve comparing increased range of motion and gait capacity. Using a biomechanical approach, characteristics of gait before and following surgical intervention were investigated by using gait platforms and the energy cost of walking on a treadmill was measured.
Introduction: A summary of the history of THA is presented followed by the description of the anatomical and biomechanical aspects of the hip in order to select the kind of arthroplasty to be applied. Components of THA and main indications and complications are mentioned. Finally, a brief introduction to the biomechanical gait analysis is made with temporal and spatial aspects, ground reaction forces, kinematic and kinetic parameters.
Epidemiological data of THA has recently been published in our country and nowadays it is clear the utility of biomechanical studies in orthopaedic research.
Hypotheses and objectives: Hypotheses of the study were:
- THA increase tolerance to physical activity and reduce the energy cost of walking.
- Hip replacement improves the symmetry of gait when compared to the pre-operative state.
The objectives of this prospective study were to analyze changes in the rate of motion, muscle test of the hip, muscle atrophy, pain, gait and functional capacity before and after THA.
Methods: Selection of patients was made by using the waiting list for THA at the hospital, with information collected regarding surgical approach, anti-thrombosis and antibiotic prophylaxis, nursery care and rehabilitation protocol. The rehabilitation process was controlled by the same physician throughout the study. The timeline of the study has been summarized in a table, with a six-months follow-up. Statistical method and bibliographic research are explained at the end.
For results assessment, functional scales selected and characteristics of gait platforms used were described.
Results: All clinical parameters have improved after THA. Pain has decreased 26% in Visual Analogue Scale (VAS). Functional scales increased between 30% and 45%. Step and double support times decreased and step length increased, reflecting greater gait velocity and increased loading capacity by the lower limb. Ground reaction forces had little changes; they just tend to increase their peak values. Oxygen cost of the gait decrease around 30% and all cardiopulmonary parameters improved significantly.
All improvements were higher in men than in women. In unilateral replacements the absolute result was better than in bilateral replacements, whilst the latter had a higher increase, which might be due to the worst pre-operative situation.
Conclusion: THA improved functional capacity of all included patients; especially those bilaterally affected, which can be shown by the applied approach. The increased physical activity might increase the life expectancy of people with severe hip arthritis.

Aquest treball presenta una anàlisi de les pràctiques discursives que els professionals d’infermeria empren en la documentació clínica. La recerca aplica conceptes de pragmàtica en aspectes de la dixi i d’enunciats de caire referencial, entre altres elements discursius. L’elaboració del corpus documental ACOPRI, nom que deriva de l’acrònim de Anàlisi COmunicativa i Pragmàtica de Registres d’Infermeria ha estat el pas previ indispensable per poder dur a terme l’anàlisi. El corpus ACOPRI consta de 1320 enunciats procedents de fulls d’observacions d’infermeria recopilats a nou centres sanitaris. En aquesta memòria es recullen finalment propostes pel que fa als usos expressius, pel que fa a la llegibilitat, a l’eficàcia informativa i a la seguretat jurídica. Els requeriments legals i professionals dels registres professionals sanitaris és el que situa el context d’aplicació de l’anàlisi. El discurs professional elaborat lliurement evidencia elements i expressions que poden ser analitzades a partir de conceptes de la perspectiva pragmàtica i de la teoria de la comunicació. Aquest marc teòric proporciona la fonamentació científica de l’anàlisi i permet argumentar propostes de millora de l’escriptura professional que repercuteixen en la visió de la professió, del professional i de les persones ateses. Aquests escrits, entesos com a actes comunicatius, informen de la visió que el professional té d’un mateix i de l’entorn. L’emissor, el destinatari, el referent, el context, elements díctics i la informació pragmàtica i la interpretació són elements teòrics de l’estudi. L’aplicació d’aquests als escrits professionals i la informació que això proporciona permet valorar la relació entre el professional i l’usuari i entre el professional i l’entorn, la concepció del temps i l’espai de l’emissor i l’acompliment d’aspectes legals. La seguretat tant del pacient com de l’usuari, a través de l’anàlisi dels registres és, també, un dels objectius de l’estudi. Identificar algunes locucions i unitats lèxiques molt emprades però que la seva interpretació no està consensuada és el pas previ per a poder elaborar propostes d’estandardització de les mateixes. Algunes d’aquestes unitats lèxiques responen a abreviatures i sigles. Aquest és un treball interdisciplinar, en el qual la infermeria i la pragmàtica es nodreixen mútuament. La perspectiva pragmàtica aporta el fonament teòric per a l’anàlisi d’uns textos que els professionals d’infermeria tenen l’obligació legal i professional d’escriure. L’anàlisi de la comunicació escrita infermera des de la pragmàtica fonamenta científicament els resultats. La consideració d’elements pragmàtics com la intenció comunicativa o les possibilitats d’interpretació en el moment de l’escriptura mostra les possibilitats d’interrelació entre ambdues disciplines. Aquesta tesi doctoral, mitjançant una nova perspectiva d’anàlisi, intenta aportar propostes per a la millora de la comunicació escrita de la professió infermera i proposa una reflexió per part dels professionals sobre la visualització de la professió a través dels escrits.
This thesis presents an analysis of discursive practices that nursing professionals use in clinical documentation. Research applies pragmatic concepts to aspects of deixis and statements of referential nature, among other discursive elements. This study is based on 1320 statements proceeding from nursing observation sheets compiled at nine health centres that comprise the linguistic corpus ACOPRI. The legal and professional requirements of the professional health records are what set the application context of the analysis. The professional discourse developed freely evidences elements and expressions that can be analyzed from concepts of the pragmatic perspective and the theory of communication. This theoretical framework provides the scientific foundation of the analysis and it allows to reason improvement proposals of professional writing that have an impact in the vision of the profession, the professional and the people attended. These writings, understood as communicative acts, inform about the vision that the professional has of himself and the environment. The issuer, the recipient, the referent, the context, deictic elements, pragmatic information and interpretation are theoretical elements of the study. The application of these to professional writings and the information that this provides allows evaluating the relationship between the professional and the user and between the professional and the environment, the conception of time and space of the issuer and the accomplishment of legal aspects. The safety of both patient and user, through the analysis of the records is, also, one of the objectives of the study and standardization proposals are developed of some commonly used expressions and abbreviations and acronyms. This is an interdisciplinary work, in which nursing and pragmatism nourish each other. The pragmatic perspective provides the theoretical foundation for the analysis of texts that professional nurses have the legal and professional obligation to write. The analysis of written nursing communication from pragmatism bases scientifically the results. This PhD thesis, by means of a new analytical perspective, attempts to provide proposals for the improvement of written communication of the nursing profession and it proposes a reflection on behalf of the professionals on the visualization of the profession through its writings.

L'obtenció del primer esborrany del genoma humà porta associada l'aparició d'una quantitat ingent de dades. D'aquestes cal destacar les relacionades a la variació intraespecífica, en particular les variacions puntuals o SNP (single nucleotide polimorphisms). Aquesta variabilitat és la base de la transmissió de malalties monogèniques hereditàries, així com la susceptibilitat a patir malalties poligèniques amb un patró d'heredabilitat complex. Una comprensió profunda de la relació entre patologia i mutacions puntuals ha de provenir de la comprensió de l'impacte que tenen aquestes a nivell molecular.
Amb aquest objectiu es va construir una base de dades de mutacions puntuals patològiques en proteïnes humanes i es va establir un model de mutació neutra derivat de l'anàlisi dels alineaments múltiples de seqüència. Amb els dos grups de dades es va fer una anàlisi comparativa de les distribucions de fins 23 paràmetres diferents per les mutacions, que podem agrupar en tres grans blocs: paràmetres estructurals, evolutius i basats en propietats d'aminoàcids. L'observació de moltes d'aquestes distribucions mostren que hi ha un clar comportament diferencial entre les mutacions neutres i les patològiques.
A la vista d'aquests resultats, es provar l'ús d'aquests paràmetres per l'anotació o predicció de mutacions puntuals o SNPs no sinònims en regions codificants.
Es van usar xarxes neurals per tal de combinar tots els paràmetres usats en la caracterització de les mutacions, i millorar així els resultats en la predicció del caràcter patològic de les mutacions puntuals. S'obté amb la xarxa més optimitzada un encert total del 87% i un enriquiment de la predicció sobre l'atzar del 73%. En comparació amb els altres mètodes es veu una millora en les prediccions atribuïble segurament al bon comportament de les xarxes neurals.
Fer accessible l'ús d'aquesta metodologia mitjançant el disseny d'un servidor web va ser el següent pas a abordar. El servidor s'anomena PMut i és accessible via Internet a l'adreça http://mmb2.pcb.ub.es:8080/PMut.
Posteriorment al projecte Genoma humà es van iniciar la seqüenciació d'altres espècies, especialment animals models. L'estudi de quan transferibles podien ser les eines derivades per l'anotació de mutacions puntuals humanes en l'anotació de mutacions en animals models va ser el següent pas abordat en la tesi.
D'aquesta manera es va generar una base de dades de mutacions patològiques en altres espècies i d'aquestes es van derivar les neutres corresponents. D'aquestes mutacions, la majoria corresponen a ratolí. Com a model humà es va usar la base de dades de mutacions puntuals humanes.
Es va procedir a fer ús de les xarxes neurals per posar a punt procediments de predicció de mutacions en altres espècies. Es van usar les dades humanes per entrenar una xarxa per predir les dades de ratolí, i els resultats tot i que inferiors són bons, ja que tenim un encert total del 86% i un enriquiment sobre l'atzar del 53%.
L'última pregunta que ens hem formulat en aquesta tesi és, quan una mutació que és patològica en una proteïna humana ho seguirà sent en proteïnes homòlogues? Aquesta, qüestió apareix amb més força quan en l'anàlisi dels alineaments múltiples apareix el residu patològic com a salvatge en altres espècies, casos que es coneixen com CPDs (compensated pathogenic deviations). Els estudis recents expliquen l'aparició d'aquestes CPDs per la presència de mutacions compensatòries que permeten l'existència d'aquesta, però ens vam plantejar si existeixen altres raons que expliquin aquest fet. Així ens vam decidir a explorar aquest fenomen amb el nostre grup de dades de mutacions patològiques humanes, amb les CPDs derivades es van fer anàlisis a nivell de seqüència i d'estructura que semblen indicar-nos que altres raons podrien explicar també l'aparició d'aquests residus en altres espècies.
ENGLISH ABSTRACT:

The human genome draft has associated a huge amount of data. Of these data we should note all related to intraspecific variability, in particular point mutations or SNPs (single nucleotide polimorphisms). These variability is responsible of monogenic diseases and also susceptibility to polygenic or complex diseases. A deep comprehension of relationship between pathology and point mutations should come from an understanding of the molecular impact of these point mutations to the structural environment.
With this idea we constructed a database of pathological and neutral point mutations in human proteins. 23 different parameters were derived from the database, these parameters can be classified in three subjects, structural, evolutionary and physico-chemical properties. The comparative analysis between pathological and neutral mutations for each parameter shown a significant difference in certain parameters for the pathological versus the neutral ones.
The second step was try to use these parameters all together in a strategy to predict pathological behavior for point mutations in proteins. To accomplish this idea we developed a neural network based procedure that raise better result than previously published works.
We developed also a web server in order to let other people to use this prediction protocol. The server is called PMut and is accessible through http://mmb2.pcb.ub.es:8080/PMut.
With the publication of mouse genome and other animal model genomes a new question arose. When is possible to use a human based procedures to predict pathological point mutations in proteins? In order to tackle this question we constructed a database analogous to the human based but in other species, basically, mouse. With the database we trained neural networks to predict non-human point mutations based in human point mutations. We shown is possible to predict non-human point mutations based on neural networks trained with human point mutations with acceptable numbers.
Finally we studied the phenomena of CPDs (compensated pathogenic deviations). These CPDs are mutations that are pathological in human but appear as neutral in homologous proteins. It is said that mutations appear because the presence of compensatory mutations, but we show that other explanations can be possible. For example, the CPDs appear in positions that are more flexible to changes and also involve changes that are less damaging.
La publicación del genoma humano lleva asociada la aparición de una gran cantidad de datos. Entre estos cabe destacar las relacionadas con la variabilidad intraespecífica, en particular las variaciones puntuales o SNPs ("Single Nucleotide Polimorphisms"). Esta variabilidad es la base de la transmisión de enfermedades monogénicas hereditarias, así como la susceptibilidad a padecer enfermedades poligénicas. Una comprensión profunda de la relación entre patología y mutaciones puntuales tiene que provenir de la comprensión del impacto a nivel molecular que tienen estas mutaciones.
Con este objetivo se construyó una base de datos de mutaciones puntuales patológicas en proteínas humanas y se estableció un modelo de mutación neutra derivado del análisis de los alineamientos múltiples de secuencia. Con los dos grupos se hizo un análisis comparativo de las distribuciones de hasta 23 parámetros distintos que se agrupan tres bloques distintos, parámetros estructurales, evolutivos y basados en propiedades de los aminoácidos. La observación y el análisis de estas distribuciones muestra que hay un claro comportamiento diferencial de entre las mutaciones neutras y patológicas.
A la vista de estos resultados, el siguiente paso fue probar estos parámetros para la anotación o predicción de mutaciones puntuales.
Se usaron redes neuronales, con tal de combinar todos los parámetros usados en la caracterización de las mutaciones puntuales. Con la red más optimizada se consigue un acierto total del 87% y un enriquecimiento de la predicción sobre el azar del 73%. En comparación con los otros métodos se ve una mejora en las predicciones que es seguramente atribuible a la bondad en el comportamiento de las redes neuronales.
Hacer accesible el uso de esta metodología mediante el diseño de un servidor web fue el siguiente paso a abordar en esta tesis. El servidor se llama PMut y es accesible vía Internet en la dirección http://mmb2.pcb.ub.es:8080/PMut.
Posteriormente al proyecto Genoma humano se inició la secuenciación de otras especies, especialmente animales modelos. El estudio de cuan transferibles pueden ser las herramientas derivadas para la anotación de mutaciones puntuales humanas en la anotación de mutaciones en animales fue el siguiente paso abordado en la tesis.
De esta manera se generó una base de datos de mutaciones patológicas en otras especies y se derivaron las neutras correspondientes. De estas mutaciones la mayoría corresponden a ratón. Como modelo humano se usó la base de datos de mutaciones puntuales humanas.
Se procedió a hacer uso de las redes neuronales para poner a punto procedimientos de predicción. Se usaron los datos humanos para entrenar la red para predecir los datos de ratón y los resultados aunque son inferiores que en humanos son buenos, ya que obtenemos un acierto total del 86% y un enriquecimiento sobre el azar del 53%.
La última pregunta que nos hemos formulado en esta tesis es: cuando una mutación que es patológica en una proteína humana ¿lo seguirá siendo en proteínas homólogas?. Esta cuestión aparece con más fuerza cuando analizamos los alineamientos múltiples de secuencia y el residuo que es patológico en humanos aparece como neutro en la misma posición en otras proteínas. Estas mutaciones se llaman CPDs (compensated pathogenic deviations). Los estudios recientes explican la existencia de estas mutaciones por la presencia de otras mutaciones compensatorias en posiciones cercanas a la CPD, pero nos planteamos si existen otras razones que expliquen este hecho. Así nos decidimos a explorar este fenómeno en nuestra base de datos de mutaciones puntuales patológicas humanas. Con las CPDs derivadas se hicieron distintos análisis a nivel de secuencia y de estructura que parecen indicar que otras razones podrían explicar estas CPDs. Estas serian que las CPD son menos dañinas que las mutaciones patológicas o que se encuentran en zonas menos lesivas para la estructura.

La motivació personal d'aquesta recerca prové d'una part, de l'actual realitat en l'àmbit de les empreses constructores que cada vegada més s'organitzen mitjançant UTE per portar a terme els seus projectes, i per altre part de la meva preferència per la comptabilitat de societats i la recerca d'informació comptable quan les societats mercantils realitzen UTE.

La metodologia de la investigació es divideix en dos parts diferenciades:
1. Una part teòrica per estudiar en profunditat la figura de l'UTE.
2. Una part empírica que recull els resultats d'un qüestionari presentat a totes les empreses de la població objecte d'estudi i un anàlisi dels seus estats financers en els exercicis 2001-2003.
Finalment es presenten les conclusions a què s'arriba amb aquesta investigació.

El contingut està estructurat en cinc parts diferenciades:

1. La primera part, conceptual, defineix la figura de l'UTE, el seu origen històric, característiques i objectius. Es tracta de conèixer l'estructura i funcionament d'aquests negocis en participació.

2. La segona part, posiciona la figura de l'UTE dintre del marc jurídic, diferenciant la normativa mercantil i fiscal que afecta a aquesta figura associativa.

3. La tercera part, analitza la problemàtica comptable de les UTE amb especial referència a l'adaptació sectorial de les empreses constructores (PSEC), també en aquesta part es presenten les normes internacionals d'informació financera relacionades amb les UTE i es compara la normativa comptable espanyola, francesa i internacional referida als contractes de construcció.

4. La quarta part, inclou l'estudi empíric mitjançant els resultats obtinguts d'un qüestionari presentat a la població objecte d'estudi i l'anàlisi dels estats financers de la població esmentada. La població objecte d'estudi consta de 30 empreses constructores membres del SEOPAN (Asociación española de empresas constructoras de ámbito nacional) i engloba totes les empreses constructores que cotitzen a les diferents borses espanyoles, és destacable que són empreses que tenen per activitat principal la constructora, tot i que estan diversificant negocis actuant en sectors com l'immobiliari i els serveis. D'altra banda en aquest entorn empresarial es fan diverses fusions, la internacionalització dels mercats és cada vegada més present i aquestes empreses participen en moltes UTE. També és destacable que aquesta població executa la majoria d'obra civil i tota l'exportació espanyola.

5. En la quinta part i última part, es detallen les conclusions.

De la revisió realitzada de les UTE es poden deduir les conclusions següents pel que fa a la imatge fidel de la informació comptable d'aquestes associacions temporals en el sector de la construcció:

· La informació comptable de les UTE que es presenta en els estats financers de les empreses constructores partícips no segueix amb exactitud la normativa comptable del PSEC, concretament la informació de les UTE en la memòria és insuficient i dispersa, amb la conseqüència d'una difícil interpretació econòmica d'aquests negocis conjunts.

· Així doncs, la informació comptable de les UTE hauria de millorar i l'UTE hauria de presentar uns estats financers propis segons la legislació mercantil amb un reglament propi com el que pautava l'article 16.2 de la Llei 18/1982 mai publicat. A tal efecte, la futura reforma comptable espanyola pot ser una bona oportunitat per a introduir una major transparència informativa.

· L'UTE és molt utilitzada en el mon empresarial però és en el sector de la construcció on ha proliferat notablement en els últims anys, de manera que aquest sector punter de l'economia per l'efecte multiplicador sobre les restants activitats econòmiques i per la capacitat generadora d'ocupació ha de ser comptablement fidedigne.

· L'UTE és molt utilitzada per realitzar obra pública, però cal millorar la responsabilitat de l'UTE donant personalitat jurídica pròpia a aquesta associació temporal, doncs desenvoluparia la seva activitat com una unitat econòmica més, amb totes les facultats i responsabilitats pròpies, sotmeses als principis de control jurídic i comptables del resta d'ens jurídics.

· La responsabilitat de l'UTE ha de cobrir suficientment els riscs relacionats amb el tràfic empresarial, mitjançant els avals individualitzats per cada UTE, les corresponents provisions i els informes de responsabilitat social que posteriorment assumeixen les empreses partícips.

· Les empreses partícips en UTE en un 80% utilitzen el mètode del percentatge de realització per valorar l'obra en curs si els ingressos i les despeses es poden estimar raonablement i no hi ha riscs extraordinaris, si no és així el PSEC assenyala utilitzar el mètode del contracte acomplert i aquest no és admès per la NIC 11, però és seguit per un 20% de la població objecte d'estudi. D'altra banda l'estimació d'ingressos més utilitzada és la relació valorada, però la normativa internacional en limita l'ús i a més en la memòria no es detalla com s'apliquen aquests criteris.

· Hi ha una falta de control analític en les UTE, ja que les empreses membre poden utilitzar comptabilitats de gestió diferents i el control analític de l'obra realitzada en comú, junt amb la falta de transparència informativa financera pot provocar una liquidació poc fidedigne. Així doncs, el control de l'UTE ha de millorar des del punt de vista analític, de responsabilitats i financer, per reflectir amb exactitud les operacions realitzades en comú.

· La UTE és una figura diferent de l'AIE i els contractes de comptes en participació, en canvi les UTE s'assimilen als joint ventures que regula l'IASB en la NIC 31: "Informació financera d'empreses controlades conjuntament".

· Les empreses partícips en UTE haurien de tenir present la futura reforma comptable derivada de l'harmonització comptable a les NIIF i el seguiment del PSEC per part de les empreses partícips hauria de ser més estricte per poder portar a terme la citada reforma comptable.

· De l'anàlisi comparat de la normativa espanyola, francesa i internacional respecte els contractes de construcció es dedueix, que amb el procés de globalització calen informacions comptables harmonitzades i en sintonia amb les normes de l'IASB, per tant queda un important treball en l'àmbit estatal per aconseguir la necessària convergència normativa.

· Les UTE han de procurar l'execució d'un projecte i l'aplicació de noves tecnologies en el seu desenvolupament, amb la corresponent informació en els estats financers, per aconseguir qualitat i una bona posició en el mercat competitiu conjugant variables econòmiques i socials.

· Actualment la informació comptable derivada de les UTE no reflecteix la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats d'aquestes associacions temporals.

Els éssers vius es divideixen filogenèticament en eucarionts, amb un nucli ben definit, i bacteris. Hi ha dos tipus de bacteris, els eubacteris i els arqueobacteris. Els arqueobacteris tenen, entre altres diferències, una estructura lipídica diferent de la resta d'organismes. Aquesta característica fa que els lípids arqueobacterians siguin utilitzats com a biomarcadors. S'ha estudiat un grup d'arqueobacteris, el bacteris metanògèns, que generen metà com a subproducte del seu metabolisme, característica que els diferencia de la resta d'organismes. Els bacteris anaerobis metanògens, es troben en els digestors anaerobis de les depuradores urbanes i també en ambients extrems com poden ser les salines.

Els objectius de la tesi han estat: a) l'obtenció de cultius d'enriquiment de bacteris metanògens a partir de fang de digestor anaerobi de depuradora, amb substrats acetat i dimetilsulfur, i de tapet microbià de salines, amb substrat dimetilsulfur; b) l'estudi de la biodegradació de compostos orgànics de cadena llarga amb significació geoquímica per part de consorcis metanogènics obtinguts a partir de fang de digestor anaerobi de depuradora urbana, i c) l'estudi dels lípids dels cultius obtinguts.

Els cultius d'enriquiment s'han efectuat en vials tancats, en medi líquid i sota atmosfera de nitrogen. El creixement bacterià s'ha establert mesurant la variació de la proporció de metà a la part superior del vial. El metà ha estat identificat i quantificat amb cromatografia de gasos, a partir del temps de retenció i l'àrea del pic respectivament. En els cultius amb substrat dimetilsulfur inoculats a partir de fang, el creixement s'ha establert amb cromatografia de gasos acoblada a espectrometria de masses (CG-EM), el que ha permès observar l'augment, sicrònicament al desenvolupament del cultiu, dels fragments característics del metà respecte els de l'atmosfera inicial de nitrogen. La tècnica de CG-EM també ha permès establir la via de degradació del dimetilsulfur.

S'ha estudiat la biodegradació anaeròbia de 1-hexadecè i n-hexadecantiol per part de consorcis metanogènics obtinguts a partir de fang de digestor anaerobi de depuradora. És conegut que en la biodegradació anaeròbia de compostos orgànics de cadena llarga intervenen diversos grups de bacteris, que successivament oxiden el compost de cadena llarga a àcid, el qual és degradat perdent successives molècules d'acetat, que és finalmet consumit pels bacteris metanògens, produïnt-se metà i diòxid de carboni. S'ha establert la biodegradació dels dos compostos esmentats, mesurant lal propoció de metà, que ha augmentat en tots els cultius després d'una readdició de substrat. Cal mencionar que la biodegradació de n-hexadecantiol no s'ha trobat descrita amb anterioritat a aquesta tesi.

L'anàlisi lipídica dels cultius obtinguts en aquest treball s'ha dut a terme mitjançant extracció orgànica i anàlisi amb CG-EM prèvia sililació de les mostres. El bis-difitanilglicerolèter (C20, C20), lípid exclusiu dels arqueobacteris, ha estat identificat a totes les mostres. Pel que fa a la resta de lípids en els cultius a partir de tapet microbià de salines s'han pogut identificar una quantitat de compostos distintius arqueobacterians superior a la dels cultius obtinguts a partir de fang.

La tesi doctoral que es presenta s'inclou dins el marc de l'Educació Infantil; el seu objecte psicopedagògic és l'estudi, reflexió i aprofundiment d'un Programa d'Estimulació Primerenca (PEP) que la doctoranda en la seva tasca docent habitual va començar a aplicar a l'aula amb nens i nenes de dos i tres anys. Aquest programa consta de set activitats didàctiques concretes: psicomotricitat, passeig, audició musical, passada de bits i rètols, altres llegües, rítmica, repeticions lingüístiques que al llarg del treball s'analitzen, se'n busquen els orígens i fonaments teòrics i s'estableixen les diferenciacions conceptuals amb altres concepcions pedagògiques. D'aquesta manera s'intenten contestar les petites i grans qüestions plantejades en les dues primeres parts de la tesi; la banda pràctica de la recerca es desenvolupa en la tercera i quarta en diferents fases i vol donar resposta a les inquietuds i reflexions de la investigadora provocades per l'aplicació escolar del PEP a infants de P·3.

Per aquest motiu es dur a terme un procés investigador que pren com a referent el paradigma interpretatiu amb un disseny d'estudi de cas observacional on, per una banda, s'analitzen els diferents aspectes que composen el context on es dur a terme el treball: alumnat, model docent i centre educatiu; i per altra, però al mateix temps que l'anterior, es recullen dades qualitatives i quantitatives que intenten esbrinar els aspectes que incideixen en l'aplicació del PEP i els resultats que se'n deriven en els alumnes. Les dades qualitatives es troben als registres anecdòtics familiars, als vídeos i als diaris d'investigació realitzats durant dos cursos escolars i a les posteriors anàlisis i categoritzacions; amb el seu estudi es comencen a entreveure noves activitats didàctiques, unes onze, que més tard conformaran un altre programa. Les dades més quantitatives es basen en uns qüestionaris que es passen als alumnes també durant dos cursos; l'examen d'aquests aporta informació sobre les habilitats intel·lectuals del grup de nens/es investigats que posteriorment es compararan amb una altra mostra prou representativa extreta de la realitat catalana.

Durant tot el procés anteriorment descrit i juntament amb la bibliografia consultada, amb la formació assolida per la doctoranda en diverses activitats i amb la impartida per ella mateixa a altres docents d'Educació Infantil, ha anat emergint un nou model teòric i pràctic que intenta anar més enllà de les idees constructivistes imperants avui en dia en el sistema educatiu: l'Estimulació Primerenca de les Intel·ligències amb l'establiment de quinze intel·ligències, les sensorials o d'entrada, les motores o de sortida i les intrapersonals o individuals. Aquesta teoria explica no només els aspectes teòrics que interessaven en un primer moment del PEP estudiat sinó que pretén ser una nova concepció sobre com fer més feliços als infants.

La part pràctica escolar d'aquesta proposta, és a dir, allò que cal fer a les aules per tal que els alumnes d'infantil assoleixen els procediments necessaris per estimular òptimament les seves potencialitats cal buscar-la en qualsevol tipus de programa d'estimulació que assoleixi per a cada intel·ligència una varietat d'activitats psicodidàctiques. Com a exemple es suggereix un nou Programa d'Estimulació Primerenca de les Intel·ligències (PEPI) amb una varietat prou important d'activitats didàctiques, al voltant de vuitanta, que garanteixen l'estimulació de totes les intel·ligències, fet que no cobria el PEP a en estimular-ne un nombre reduït.
El objeto psicopedagógico es el estudio, análisis y reflexión de un Programa de Estimulación Temprana que se aplica en el aula con niños/as de dos y tres años. Este programa consta de siete actividades didácticas que a lo largo del trabajo se fundamentan teóricamente. De esta manera se intentan contestar las pequeñas y grandes cuestiones teóricas planteadas en las partes primera y segunda de la tesis; el lado práctico de la investigación se desarrolla en las partes tercera y cuarta en distintas fases y pretende dar respuesta a las inquietudes de la investigadora provocadas por la aplicación escolar del programa.

Se lleva a cabo un proceso investigador que toma como referente el paradigma interpretativo con un diseño de estudio de caso observacional en el que, por un lado, se analizan los diferentes aspectos que componen el contexto, y por otro, pero al mismo tiempo que el anterior, se recogen datos cualitativos y cuantitativos que ponen de relieve los aspectos que inciden en la aplicación del programa y los resultados que se recogen en los alumnos. Con el análisis de los datos emergen nuevas actividades didácticas, que más tarde conformaran otro programa, y se aporta información sobre las habilidades intelectuales del grupo de niños/as investigados que posteriormente se compararan con otra muestra representativa de la realidad catalana.

Durante el proceso se desarrolla un nuevo modelo teórico y práctico: la Estimulación Temprana de las Inteligencias con la aportación teòrica de quince inteligencias recogidas en tres grandes grupos, las sensoriales o de entrada, las motoras o de salida y las intrapersonales o individuales. La parte práctica de esta propuesta debe buscarse en el Programa de Estimulación Temprana de las Inteligencias que sugiere para cada inteligencia una variedad de actividades psicodidácticas, más de ochenta, y garantiza la estimulación de todas las inteligencias.
The psicopedagogic objective is the study, analysis and reflection of an Early Stimulation Program which is applied in a classroom with children of 2 and 3 years old. This program consists about seven didactic activities that are supported theoretically along the work. In this manner, we try to answer to the small and big theoretical questions presented in the first and second part of the thesis: the practical side of the investigation is developed on the third and fourth part in different phases and it pretends to give an answer to the anxieties caused by the school application of the program.

It carries out a process investigator that takes as a referring the interpretive paradigm with a study design of a observational case in which, on the one hand, the different aspects that compose the context are analyzed, and on the other hand but at same time that the previous one, we collect quantitative and qualitative data that put in relief the aspects that impact in the application of the program and the results that are collected in the students. With the analysis of the data, new didactic activities emerge, and later will conform another program, and it contributes information on the intellectual abilities of the group of children investigated that subsequently will be compared with another representative sample of the Catalonian reality.

During the process a new theoretical and practical model is developed: the Intelligences Early Stimulation with the theoretical contribution of fifteen intelligences collected in three large groups, the sensory or of entrance, the motorboats or at the outset and the intrapersonal or individual. The practical part of this proposal must be searched in the Early Stimulation Program of the Intelligences which suggests for each intelligence a variety of psicodidactic activities, more than 80, and it guarantees the stimulation of all the intelligences.

Un dels interessos de la societat actual és conèixer l’impacte de l’activitat humana en el medi ambient, especialment quan aquesta fa ús de materials radioactius. En aquest sentit, a més dels episodis de contaminació radioactiva, és important conèixer els nivells d’exposició a les fonts naturals de radioactivitat i l’efecte de les activitats humanes sobre la redistribució dels materials amb radioactivitat natural (NORM, Natural Ocurring Radioactive Materials), ja que aquests es troben àmpliament distribuïts i tenen un efecte global sobre la població molt superior al de la indústria nuclear. Aquesta necessitat requereix disposar de metodologia senzilla i fàcilment aplicable a matrius diverses, que a més proporcioni resultats fiables en un temps curt. El contingut radioactiu pot ser estimat de forma ràpida a partir dels índexs d’activitat alfa total i beta total, que informen de manera global sobre la presència de radionúclids en una mostra. El seu coneixement permet prendre decisions sobre la viabilitat d’un ús o una aplicació concreta, així com de la necessitat de fer determinacions de radionúclids específics, que suposa anàlisis més llargues i costoses. L’Organització Mundial de la Salut estableix valors paramètrics per a aquests índexs en les seves directrius sobre la qualitat de l’aigua de consum i molts països estableixen controls basats en aquests índexs per al control radiològic de l’aigua per al consum humà. La determinació d’índexs d’activitat s’ha realitzat tradicionalment mitjançant detectors proporcionals de flux continu de gas o detectors d’escintil•lació sòlida. En els darrers anys, la tècnica d’escintil•lació líquida ha esdevingut una alternativa a les tècniques clàssiques, doncs permet la determinació simultània dels dos paràmetres a partir de quantitats de mostra petites, procediments senzills i temps de mesura curts. La mesura d’índexs d’activitat per escintil•lació líquida depèn de diversos factors, alguns dels quals poden ser controlats fàcilment (tipus de vial, relació mostra/escintil•lador, paràmetre de discriminació), mentre d’altres resulten més difícils de controlar (energies d’emissió, matriu). Donat l’impacte sobre la societat i l’economia que tenen els resultats analítics, és necessari dur a terme activitats per a l’assegurament de la qualitat del treball realitzat. En aquest sentit, la implantació de sistemes de gestió de la qualitat als laboratoris d’acord amb normes internacionals com la UNE-EN ISO/IEC 17025:2005 garanteix que una entitat satisfarà els requeriments de qualitat necessaris pel que fa a la gestió i formació del personal, l’adequació de les condicions ambientals del laboratori, la seguretat, l’emmagatzematge, conservació i identificació de les mostres, la conservació dels registres, el manteniment i calibratge dels instruments, i la utilització de mètodes documentats adequadament i tècnicament validats. En aquesta tesi doctoral s’han estudiat àmpliament els paràmetres que afecten la mesura per escintil•lació i s’ha desenvolupat metodologia analítica per a la determinació de l’activitat alfa total i beta total en aigües continentals i de consum per escintil•lació líquida com a mètode de garbellat. A partir d’aquests estudis s’ha treballat per fer aquestes determinacions en matrius més complexes. Així la metodologia s’ha validat també per a la determinació d’aquests paràmetres en aigua de mar i s’han realitzat estudis per a la seva determinació en sòls. Un segon aspecte en què s’ha treballat en aquesta tesi doctoral ha estat la gestió de la qualitat al laboratori analític en el marc de la norma UNE-EN ISO/IEC 17025:2005. En aquest sentit, el treball presentat descriu la implantació i manteniment d’un sistema de garantia de qualitat al Laboratori de Radiologia Ambiental per a l’acreditació de les activitats que s’hi realitzen, incloent la metodologia desenvolupada per a la determinació d’índexs d’activitat alfa total i beta total en mostres d’aigua.
"Determination of gross alpha and gross beta activities by liquid scintillation" Modern societies are concerned about the levels of exposure to natural sources of radioactivity and the effect that human activities have on the redistribution of naturally occurring radioactive materials (NORM), since these have a global effect on the population much higher than that of the nuclear industry. The radioactive content can be estimated from two parameters: gross alpha and gross beta activities, which give global information about the presence of alpha and beta emitters in a sample, in order to decide about the viability of a use or application. These values can also be helpful to decide whether determinations of specific radionuclides, which require longer and more expensive procedures, are necessary. This is the case of the World Health Organization guidelines on the quality of drinking water, which are the basis to establish the radiological control of water for human consumption in many countries. However, for gross alpha and gross beta to be useful tools in environmental radioactivity control, it is necessary to dispose of analytical methods which can be easily applicable to different matrices and provide reliable results in a short time. In this thesis, the parameters affecting the simultaneous measurement of gross alpha and gross beta activities using liquid scintillation were studied and analytical methods validated for such determinations in environmental samples, from waters of different kinds (surface, underground and human consumption) to more complex matrices such as marine waters and soils. Given the impact that analytical results produce on society and economy, it is necessary to carry out activities to ensure the quality of the results produced by analytical laboratories. A second aspect the thesis deals with is quality management at the analytical laboratory following the norm UNE-EN ISO/IEC 17025:2005. A Quality Management System was implemented in the Environmental Radiology Laboratory for the accreditation of the assays carried out, including the method for the determination of gross alpha and gross beta activities in water samples previously validated.

Aquesta tesi té dos objectius. En primer lloc, oferir una descripció lingüística dels processos fonològics promoguts pels contactes consonàntics en balear a partir del conjunt d'enquestes dialectals que van servir de base per a la confecció del treball d'investigació Els contactes consonàntics en mallorquí i menorquí i del conjunt de dades de què disposa el Corpus Oral Dialectal (COD), del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. En segon lloc, elaborar una anàlisi formal d'aquests processos a partir de les eines que ofereix la teoria de l'optimitat.
La part de descripció lingüística té dos objectius. D'una banda, matisar i ampliar els estudis que s'han fet sobre el consonantisme del subdialecte mallorquí; d'altra banda, presentar un estudi complet de les resolucions dels contactes consonàntics en menorquí, subdialecte que encara no ha rebut un tractament individualitzat ni prou exhaustiu, especialment pel que fa als contactes que impliquen més de dues consonants. En aquesta part de descripció lingüística, també s'hi ha incorporat una modesta caracterització de l'eivissenc, subdialecte que serveix de base de comparació idònia respecte dels subdialectes mallorquí i menorquí, ja que els processos fonològics ocasionats pels contactes consonàntics hi són molt menys freqüents.
La part d'anàlisi lingüística pretén analitzar formalment, en el marc de la teoria de l'optimitat, els processos fonològics que es desencadenen en balear quan dues o més consonants entren en contacte. Concretament, s'hi analitzen aquells processos que impliquen un canvi en la qualitat segmental (l'assimilació de lloc d'articulació, l'assimilació de mode d'articulació, el rotacisme i la dissimilació), aquells que impliquen un canvi en la quantitat segmental (l'allargament, la simplificació consonàntica, l'elisió i la inserció vocàlica), i aquells que impliquen un canvi en la qualitat i la quantitat segmentals (la fusió i la coalescència i l'escissió).
En el treball d'investigació Els contactes consonàntics en mallorquí i menorquí es va demostrar que l'aplicació i la naturalesa d'aquests processos depèn d'un conjunt de factors, dels quals es van mostrar especialment rellevants els següents: a) el subdialecte o varietat dialectal de què es tracta; b) el tipus de consonants implicades; c) el domini d'aplicació; i d) la posició sil·làbica dels sons involucrats. L'anàlisi formal proposada en el marc d'aquesta tesi pretén donar compte de la incidència d'aquests factors en la resolució d'un determinat contacte consonàntic.
La teoria de l'optimitat és encara avui un model en desenvolupament, la fesomia del qual es va perfilant a mesura que es plantegen nous problemes i noves necessitats. La riquesa i la complexitat de fenòmens que caracteritzen el balear fan d'aquest dialecte un marc empíric idoni per ratificar la capacitat explicativa del model teòric adoptat i per detectar-ne les principals limitacions.
Tenint present aquest context, en aquesta tesi es proposen els objectius següents: en primer lloc, comprovar en quina mesura la teoria de l'optimitat és capaç de donar compte de la complexitat de processos que caracteritzen les varietats balears; en segon lloc, investigar si les dades analitzades donen evidència a favor d'un determinat tractament formal enfront d'altres en els casos en què el model preveu més d'una possibilitat d'anàlisi; i, en tercer lloc, estudiar de quina manera les dades objecte d'anàlisi fan evident la necessitat de matisar i d'ampliar certs mecanismes i certes premisses del model.
Amb aquesta tesi també es vol demostrar que l'anàlisi formal proposada per donar compte del comportament del balear és extensible al comportament d'altres dialectes del català, així com a altres processos no estudiats de manera específica en el treball. Per això, partint de l'anàlisi concreta dels contactes consonàntics en balear, es fa referència a anàlisis possibles referents a altres processos i a altres varietats dialectals del català, operació que, de retruc, serveix per validar el model teòric adoptat.
This dissertation has two goals. On the one hand, to offer a linguistic description of the phonological processes promoted by consonantal contacts in Balearic Catalan based on a set of exhaustive dialectal inquiries carried out in 13 locations of this linguistic area. On the other hand, to analyze and formalize these processes within Optimality Theory.
The descriptive section of the dissertation aims at completing previous studies about Majorcan consonantism and, also, at offering a comprehensive account of the resolutions of consonantal contacts in Minorcan Catalan, a subdialect much less studied. A modest characterization of Eivissan Catalan consonantism is also incorporated in this part.
The theoretical section of the dissertation attempts to find out a formal explanation for the triggering of the different phonological processes, particularly for those which imply a change in the quality of the original consonants (i.e. place assimilation, manner assimilation, rhotacism, and manner dissimilation), a change in the quantity of the original consonants (i.e. lengthening, consonant simplification, deletion and vocalic insertion), and for those which mean a change in the quality and the quantity of the original consonants (fusion, coalescence and split).

KEYWORDS:

Catalan, Balearic Catalan, consonantal contacts, place assimilation, manner assimilation, affrication, lengthening, rhotacism, cluster simplification, manner dissimilation, fusion, split, vocalic insertion, first person singular present indicative, phonology, dialectology, linguistic theory, Optimality Theory, markedness constraints, positional faithfulness constraints, dialectal variation and factorial typology, constraint ranking, unranked constraints and structural optionality, syllable contact, paradigmatic pressures, optimal paradigms, paradigmatic contrast, subparadigms, comparative markedness

La migranya és un mal de cap primari, episòdic crònic i incapacitant molt comú a la població. Ha estat identificada per la Organització Mundial de la Salut (OMS) entre les principals causes d'incapacitat. La migranya té una etiologia complexa, amb contribució de múltiples gens d'efecte menor i factors ambientals que conjuntament determinen una certa predisposició a la patologia. No obstant, hi ha formes rares de migranya en què la causa és monogènica, amb un únic gen d'efecte major que determina l'aparició del fenotip.
L'objectiu principal d'aquest treball ha estat aprofundir en l'estudi de la base genètica de les formes monogèniques de migranya i més específicament, identificar nous loci responsables del fenotip migranyós i nous al.lels mutats en gens ja reconeguts com a responsables d'aquest trastorn genèticament heterogeni.
D'una banda, s'ha mapat el gen responsable de la migranya, de forma independent, en dues famílies catalanes extenses no emparentades, amb una herència dominant, a la regió cromosòmica 14q32. Tanmateix, la identificació del gen causant de la malaltia en aquestes famílies resta encara per resoldre. D'altra banda, s'han identificat 9 mutacions en el gen CACNA1A, totes elles de canvi de sentit, en individus espanyols amb diferents variants de migranya (HM, MA i CPS) i atàxia episòdica de tipus 2 (EA2). Tres de les mutacions són responsables del fenotip FHM, una de les quals es va identificar en un individu que manifestava símptomes de BPT i que va evolucionar a BPV i finalment a FHM. La quarta mutació es va trobar en un pacient que des dels 7 mesos de vida manifestava episodis d'hipotèrmia amb símptomes acompanyants i que podria correspondre a una variant, encara no ben caracteritzada clínicament, de CPS. S'han detectat dos canvis més en pacients amb manifestacions d'EA2. El setè canvi es va detectar en un pacient afectat d'EA2 i FHM, i el vuitè en un pacient amb EA2 i MA. La novena mutació s'ha identificat en dues pacients amb MA, mare i filla, que pertanyen a una família en què segrega FHM. En aquest darrer cas s'han pogut fer, en col·laboracio, estudis funcionals de la proteïna mutada, que revelen que determinades variacions en el gen CACNA1A poden tenir un paper modificador i no causant, com fins ara s'havia pensat, del fenotip migranyós.
L'estudi de les formes monogèniques de migranya presenta diverses complicacions com l'heterogeneïtat genètica, la variabilitat en l'expressió clínica, la penetració incompleta, les fenocòpies i les genocòpies i l'efecte dels factors ambientals, el seu caràcter episòdic i la manca de marcadors biològics, la variabilitat de la simptomatologia en funció de l'edat de l'individu, la dificultat d'agrupar pacients en categories fenotípicament homogènies, la difícil obtenció del teixit d'interès -sistema nerviós central- i la dificultat d'interpretar i reproduir una simptomatologia basada en el testimoni del pacient, en animals d'experimentació.
Els estudis de lligament que es presenten en aquest treball proporcionen evidències significatives de l'existència d'un nou locus comú a FHM i MA en dues famílies catalanes. La identificació d'un nou locus de migranya i els resultats de l'anàlisi mutacional realitzada en el gen CACNA1A augmenten la reconeguda heterogeneïtat genètica no al·lèlica i al·lèlica de les formes monogèniques i rares de migranya. Identificar el nou gen de migranya que hem localitzat al cromosoma 14 i estudiar la seva rellevància entre els pacients migranyosos a nivell espanyol i mundial contribuirà de ben segur a una millor comprensió dels mecanismes moleculars de la migranya i també a la identificació de possibles dianes terapèutiques en benefici dels pacients que la pateixen.
Migraine is a chronic, episodic and disabling prymary headache. The World Health Organization (WHO) rated migraine among the most disabling chronic disorders. Migraine has a complex etiology involving multiple susceptibility genes and environmental factors. However, there are rare forms of migraine in which the cause is monogenic.

The main goal of this work has been to study the genetic basis on the monogenic forms of migraine and more specifically, to identify new loci responsible for the migraine phenotype and new mutated alleles in genes responsibles for this genetically heterogeneous disorder.

A gene responsible for migraine has been mapped in two extensive unrelated families at chr14q32. However, the identification of the causative gene rest to be identified. On the other hand, nine missense mutations have been identified in the CACNA1A gene in Spanish patients with hemiplegic migraine (HM), migraine with aura (MA), chilhood periodic syndromes (CPS) and episodic ataxia type 2 (EA2). Three of the mutations are responsible for the FHM phenotype, one of them was identified in an individual who manifested symptoms of childhood benign paroxysmal torticolis that evolved to benign paroxysmal vertigo and finally to FHM. The fourth mutation found in a patient that manifested episodes of hypothermia with accompanying symptoms, could correspond to a CPS variant. Two more changes have been detected in patients with EA2. The seventh change was detected in an affected patient of EA2 and FHM, and the eighth in a patient with EA2 and MA. The ninth mutation has been identified in two patients with MA belonging to a HM family. Functional studies of p.Ala454Thr CACNA1A protein revealed that some variants can have a not causative but modifier role.

The linkage studies performed in this work provide significant evidence of the existence of a new common locus to FHM and MA. Its identification and the results of the mutational analysis carried out in CACNA1A gene increase the recognized genetic heterogeneity in monogenic forms of migraine. Identifying the new migraine gene will contribute to better understand the molecular mechanisms of migraine and the identication of new therapeutic targets.

La present tesi doctoral ha aprofunfitzat en el coneixement de la regulació de la biosíntesi d'isoprenoides a Arabidopsis. Els isoprenoides es sintetitzen a partir dels precursors isopentenil difosfat i del seu isòmer al·lilic, el dimetilalildifosfat. En plantes existeixen dues rutes de síntesi d'aquests precursors, la ruta del metileritritol fosfat (MEP), localitzada en els plàstids, i la ruta del mevalonat (MVA), localitzada en el citosol.

L'enzim 1-desoxi-D-xilulosa 5-fosfat sintasa (DXS) catalitza la primera reacció de la ruta del MEP, i a Arabidopsis existeixen tres gens que codifiquen per possibles isoformes d'aquest enzim, DXS1, DXS2 i DXS3. Pel que fa a DXS1, la seva activitat ja habia estat demostrada, mentre que DXS3 presenta una seqüència aminoacídica molt divergida i, per tant, s'ha descartat que pugui tenir activitat DXS. En aquest treball s'ha demostrat que la DXS2 tampoc té activitat DXS que possibement està evolucionant (o ha evolucionat) cap a una nova funcionalitat.

D'altra banda, s'ha demostrat que la molècula 1-desoxi-D-xilulosa (DX), després de fosforilar-se a DX5P resulta tòxica pel creixement d'Arabidopsis i E. coli. Aquesta toxicitat és produïda en el citosol de la cèl·lula, i probablement és deguda a una alteració del metabolisme glucídic.

Finalment, s'han aïllat 16 mutants resistents a la inhibició per fosmidomicina (FSM), un inhibidor específic de l'enzim DXR de la ruta del MEP, anomenats rif. L'anàlisi bioquímic d'aquests mutants rif ha mostrat que en la majoria de casos els nivells de proteïna DXR es troben incrementats permetent la resistència a la FSM. La identificació del lloc d'inserció del T-DNA en els mutants rif i l'estudi dels possibles gens implicats en la resistència a la FSM, ha permès concloure que existeixen multitud de processos cel·lulars que regulen la homeostàsi de la biosíntesi d'isoprenoides a Arabidopsis.
This thesis has depht in knowledge of the regulation of isoprenoid biosynthesis in Arabidopsis. All isoprenoids are synthesized from the precursors isopentenyl diphosphate and its isomer dimethylallyl pyrophosphate. In plants there are two routes of synthesis of these precursors, the metileritritol phosphate pathway (MEP), located in plastids, and the mevalonate pathway (MVA), located in the cytosol.

The enzyme 1-deoxy-D-xilulose 5-phosphate synthase (DXS) catalyzes the first reaction of the MEP pathway, and there are three Arabidopsis genes encoding potential isoforms of this enzyme, DXS1, DXS2 and DXS3. Regarding DXS1, its activity was already been shown, while DXS3 presents a highly diverged amino acid sequence and therefore might have been dismissed DXS activity. This work has shown that DXS2 has not DXS activity, and that this gene is evolving (or has evolved) to a new functionality.
Moreover, it has been shown that the molecule 1-deoxy-D-xilulose (DX), after being phosphorilated to DX5P is toxic to the growth of Arabidopsis and E. coli. This toxicity is produced in the cytosol of the cell, and it's probably due to an alteration of the glucose metabolism.

Finally, we have isolated 16 mutants resistant to the inhibition by fosmidomycin (FSM), an specific inhibitor of the enzyme DXR of the MEP pathway, and they have been called rif mutants. The biochemical analysis of these rif mutants has shown that in most cases DXR protein levels are increased, allowing to FSM resistance. Site identification of the T-DNA insertion in the rif mutants and the study of the possible genes involved in the resistance to FSM reveals that there are a multitude of cellular processes that regulate the homeostasys of the biosynthesis of isoprenoids in Arabidopsis.

La tesi doctoral consisteix en una lectura crítica de la secció "Ofrena" composta de 178 poemes, del llibre que el poeta català (1884-1970) va publicar el 1957 com a obra poètica completa, després d'una profunda selecció i revisió dels poemes que havia escrit al llarg de més de 50 anys. La lectura deixa de banda la dimensió historiogràfica de la poesia de Carner i es centra en una anàlisi textual de la secció a partir d'un apartat de conceptes provinents de la teoria literària d'aquest segle i d'alguns dels corrent de pensament que en formen part, com l'estructuralisme, la semiòtica, el New Criticism, la desconstrucció, etc. Així, la tesi té dos objectius fonamentals: l'estudi del corpus que formen els poemes de la secció "Ofrena" de Poesia, i l'esbós de les possibilitats crítiques que ofereixen determinats enfocaments de l'estudi sincrònic de la literatura.
The thesis deals with the section "Ofrena" ("Offering"), 178 poems from the book Poesia (Poetry), published in 1957 by the Catalan poet Josep Carner (1884-1970). The reading is centered on a textual analysis using critical terms from contemporary literary theory. The thesis therefore has two main principles: to study the corpus created by the poems included in "Ofrena", and to discuss the critical issues offered by some theoretical approaches to the study of literature. The dissertation has an epilogue dedicated to the history of valued in Carner's poetry as it has been seen by critics in the last forty years.

El text audiovisual: anàlisi des d'una perspectiva mediològica és una investigació sobre cinc sèries estatunidenques: El ala oeste de la Casa Blanca (The West Wing, NBC: 1999-2006), Perdidos (Lost, ABC: 2004-), Mujeres desesperadas (Desperate Housewives, ABC: 2004-), House (House, Fox: 2004-) i CSI: Las Vegas (CSI: Crime Scene Investigation, CBS: 2000-). De cadascuna de les sèries del corpus se n'analitza la primera temporada, que en total sumen 114 episodis. Aquestes cinc sèries s'analitzen amb referència als seus contextos (productius, dades d'audiència, repercussió social, estratègies d'interactivitat) i d'acord amb les característiques genèriques, les invariants temàtiques i la presència de la recurrència temàtica i mítica, ja que cadascuna de les sèries és un exponent d'un subgènere concret (polític, aventures, soap-opera, hospitalari i policíac) de la producció televisiva de l'era del drama (Longworth, 2000-2002). Els punts de partida teòrics són la definició del text serial audiovisual i de la recurrència temàtica, així com una fonamentació conceptual del marc teòric en què s'inscriu la recerca (television studies, formalisme, estructuralisme, deconstruccionisme, postestructuralisme i mediologia).
A partir de referències bibliogràfiques bàsiques (Lévi-Strauss, 1969; Dumézil, 1970; Ryan, 1979; Ginzburg, 1989; Nagy, 2006) s'opta per una metodologia d'anàlisi de les sèries del corpus sincrètica, amb la finalitat de manifestar l'adscripció de les sèries a un gènere concret (perspectiva diacrònica), així com la presència i actualització del mite mitjançant la recurrència temàtica, des d'una perspectiva sincrònica. La pervivència de la recurrència temàtica en les sèries del corpus es la hipòtesi de partida de la recerca. Les diferències entre la recurrència genèrica i la recurrència temàtica s'estableixen d'acord amb l'estudi del gènere de Ryan (1979), i també s'estudia la crisi genèrica que condueix a la hibridació de gènere que caracteritza les sèries del corpus.
Prenent com a punt de partida la intertextualitat de la producció cultural occidental, també s'analitza la lògica del mercat audiovisual estatunidenc, així com els contextos en què sorgeixen les sèries del corpus: d'una banda l'estatunidenc, de producció, i de l'altra l'espanyol, referit a la recepció. A més, es tenen en compte els processos d'interactivitat que es produeixen a l'era del drama, així com la influència de les diferents èpoques televisives en la conformació de la serialitat estudiada: paleotelevisió, neotelevisió, metatelevisió, postmodernisme i postcolonialisme. S'hi planteja la revisió del concepte sèries de culte i es proposen els termes must-see TV o sèries de qualitat per als productes analitzats, i s'analitza la influència de programes com Gran Hermano per a la configuració de la programació metatelevisiva de realitat i ficció.
La recerca constata, d'una banda, que les sèries analitzades pertanyen a l'era metatelevisiva, que es caracteritza per la hibridació genèrica, la fragmentarietat i l'autoreferencialitat, i, de l'altra, que els trets esmentats fan referència a la maduresa del mitjà televisiu, amb la consegüent obligatorietat de proposar una teoria de la televisió i d'editar els textos audiovisuals. La investigació també permet fer referència a un canvi en l'imaginari col·lectiu, ja que a les recurrències temàtiques tradicionals s'hi ha d'afegir la referencialitat metatelevisiva, que es pot organitzar tal com es duu a terme en aquesta recerca en forma de graella televisiva que fagocita la resta de programes, i d'acord amb la qual s'ha estructurat l'annex que acompanya la tesi doctoral.
This doctoral thesis (The Audiovisual Text: Analysis from a Mediological perspective) starts from the empirical analysis of five drama series: The West Wing, NBC: 1999-2006; Lost, ABC: 2004-; Desperate Housewives, ABC: 2004-; House, M.D., Fox: 2004- and CSI: Crime Scene Investigation, CBS: 2000-. The first season of each series (114 episodes, in total) were analysed with respect to the production context (the programme's audiences, social repercussion, awards, strategies of interactivity) as well as to generic features, invariant motives and the use of thematic and mythical recurrences. Each of the series analysed pertains to an important genre of drama (politics, adventures, soap-opera, medical and police), within the television production of the era of drama, as defined by Longworth (2000-2002). The theoretical framework consists, on the one hand, of defining both the audiovisual serial text and thematic recurrence and, on the other, of a comprehensive assessment of the various theories related to the research (Television Studies, formalism, structuralism, deconstruccionism, poststructuralism and mediology).
The methodology chosen to analyse these series derives from a syncretic selection of bibliographic references such as Lévi-Strauss, 1969; Dumézil, 1970; Ginzburg, 1989; Nagy, 2006. The essential purpose is to inscribe each of the series within its own genre (diachronic perspective), as well as the presence and usage of myth through thematic recurrence (synchronic perspective). The main hypothesis is that thematic recurrence is present in quality television series, in addition to the characteristics inherent in industrial television production. In accordance with Ryan's studies of genre (1979), the differences between generic recurrence and thematic recurrence are established, as is the generic crisis, as precedent to the generic hybridization that characterizes these series.
Taking intertextuality in western cultural production as a staring point, the thesis also analyses US serial audiovisual production, as well as the televisual context of such series (US, production and reception; Spanish, issues related to reception) and the processes of interactivity that are produced in the era of drama, as well as the influence of the various televisual eras within the series analyzed: paleoTV, neoTV, metaTV, postmodernism. A revision of the term 'cult TV' is proposed, as applied to this corpus, using as preferable concepts 'quality TV' or 'must-see TV'. The influence of reality-shows such as Big Brother on metatelevision programmes has also been analyzed.
The research concludes that the analyzed series belong to metatelevisual era, characterized by generic hybridisation, fragmentariness and autoreferenciality; these features are related to the maturity of televisual text, with the consequent need to propose a theory of TV and to edit televisual texts. This research also allows reference to be made to a change that has been produced in the collective imaginary, since the intertextuality of these series comes from traditional thematic recurrences (literary, thematic, mythic) to which metatelevisual and autoreferencial reference must be added. As this research is developed (see annex), these references can be structured as a TV schedule, thus embracing the other TV programmes.

L'anàlisi citogenètica del 1er corpuscle polar (1CP) permet una caracterització indirecta de l'oòcit en metafase II (MII) sense comprometre la seva capacitat reproductiva. Això permet, dins un programa de fecundació in vitro (FIV), desenvolupar una variant del diagnòstic genètic preimplantacional en la que s'analitza el 1CP (DGP-1CP).
L'objectiu general d'aquest treball és estudiar la incidència d'aneuploïdia en la línia germinal femenina i en els primers estadis del desenvolupament embrionari.
S'han utilitzat oòcits descartats de cicles de FIV per a desenvolupar una metodologia de hibridació in situ fluorescent (FISH) que permet detectar nou cromosomes en 1CPs i en MII. Fins ara, les absències de cromosomes o cromàtides en 1CP es consideraven artefactes però la valoració de la complementarietat 1CP- MII realitzada constata que només ho són una minoria (25,8%).
Tant la freqüència d'aneuploïdia obtinguda per als nou cromosomes estudiats (47,5%) com el risc estimat d'aneuploïdia per els 23 cromosomes (57,2%) són molt elevats. El risc estimat de segregació anòmala per cromosoma analitzat és del 0,89%.
S'han identificat diferents mecanismes de generació d'aneuploïdies en l'oòcit: separació precoç de cromàtides germanes (observada amb més freqüència al 1CP que a la MII) i no-disjunció de cromosomes homòlegs en la meiosi i segregació anòmala en la mitosi de l'etapa proliferativa de la línia germinal (mosaïcisme gonadal). Aquest fenomen s'ha detectat en un 25,7% de les pacients analitzades i fa recomanable el diagnòstic prenatal a les pacients que quedin gestants després d'un DGP-1CP.
Aplicant DGP-1CP a dones amb cariotip normal (dones d'edat avançada), la incidència d'aneuploïdia per als nou cromosomes ha estat del 60,4%, corroborant a aquest grup com a grup de risc per la presència d'aneuploïdies. Aplicant-lo a dues pacients portadores de translocacions robertsonianes s'ha trobat una taxa d'aneuploïdia molt alta per als cromosomes no implicats en la translocació (91,7% i 72,7%), independentment de les alteracions observades per als cromosomes de la translocació.
L'anàlisi d'aneuploïdies en blastòmers de pacients portadors i portadores de translocacions recíproques mostra un alt índex d'aneuploïdies de cromosomes no implicats en la translocació (60,3%) i també un alt percentatge de mosaïcisme (58,7%), tenint en compte tant els cromosomes implicats com els no implicats en la translocació. S'han trobat embrions normals o equilibrats per la translocació però aneuploides per altres cromosomes.
Sembla necessari l'estudi seqüencial de la segregació dels cromosomes implicats en la translocació i de les aneuploïdies per altres cromosomes, en pacients portadors de translocacions.
Per a validar la interpretació del resultat de la FISH en l'anàlisi d'aneuploïdia en cèl·lules proliferants, s'han estudiat cèl·lules en estadi de G0 (cèl·lules de Sertoli) i cèl·lules proliferants (limfòcits). En aplicar FISH en cèl·lules en proliferació s'estima que el 10,8% de dobles marques en excés trobades, en comparació amb les trobades en cèl·lules no proliferants, no són senyals partits, sinó deguts al procés de replicació. L'aplicació de FISH en cèl·lules en proliferació, com són els blastòmers, pot dificultar la interpretació dels resultats de FISH. Caldria incloure marcadors de l'inici o el final de la replicació per tal de ser usats simultàniament amb les sondes diagnòstiques de FISH en realitzar un DGP en blastòmers.
El DGP per a la detecció d'aneuploïdies és un procediment més del que es disposa per tal d'oferir als pacients amb risc tot i que s'ha de valorar, en cada cas, si la seva aplicació pot ser beneficiosa.
Cytogenetic analysis of the 1st polar body (1PB) allows an indirect characterisation of the oocyte in the metaphase II stage (MII) without compromising its reproductive capability. This allows, in an in vitro fertilisation treatment (IVF), the development of a variant of preimplantation genetic diagnosis in which the 1PB is analysed (PGD-1PB).
The aim of this study is to analyse the aneuploidy rate in the female germ-cell line and in its first embryo development stages.
We have used oocytes discarded from IVF cycles to develop a fluorescent in situ hybridisation (FISH) method that allows for the detection of nine chromosomes in 1PBs and in MII. Until now, missing chromosomes or chromatids in the 1PB have been considered as artefacts but the evaluation of the 1PB-MII complement could proves that they are only a minority (25.8%).
Both the aneuploidy rate found for the nine chromosomes analysed (47.5%) and the estimated risk of aneuploidy for the 23 chromosomes (57.2%) are very high. The abnormal segregation percentage per analysed chromosome is 0.89%.
Different mechanisms for the generation of aneuploidies have been identified: predivision of sister chromatids (more frequently observed in 1PB than in MII) and non-disjunction of homologous chromosomes in meiosis I and altered segregation in mitosis during the proliferative stage in the germ-cell line (gonadal mosaicism). This phenomenon has been found in 25.7% of the analysed patients and makes the application of prenatal diagnosis in patients which become pregnant after a PGD-1PB advisable.
When applying PGD-1PB in females with a normal karyotype (advanced maternal age), the aneuploidy rate for the nine chromosomes is 60.4%, corroborating this group as a risk group for the presence of aneuploidies. Applying it to two female carriers of Robertsonian translocations, a high aneuploidy rate for the chromosomes not implicated in the translocation has been found (91.7% and 72.7%), independently of the alterations observed in the chromosomes of the translocation.
The analysis of aneuploidies in blastomeres of male and female reciprocal translocation carriers shows a high aneuploidy rate for the chromosomes not involved in translocations (60.3%) and also a high percentage of mosaicism (58.7%), including both the chromosomes implicated and not implicated in the translocation. Normal and balanced embryos for the translocation, but with aneuploidies for other chromosomes, have been found.
In translocation carriers, the sequential analysis of the segregation of the chromosomes involved in the translocation and the aneuploidy screening for other chromosomes seems necessary,
In order to validate the interpretation of FISH results in the aneuploidy screening of proliferating cells, G0 stage cells (Sertoli cells) and proliferating cells (lymphocytes) have been studied. When applying FISH in proliferating cells, 10.8% extra double-dots found, in comparison with the ones found in non-proliferating cells, are not splits but are due to the replicating process.
The use of FISH in proliferating cells as blastomeres could make the interpretation of FISH results difficult. It would be necessary to include markers of the beginning or the end of replication to be simultaneously used with other FISH probes in PGD-analysed blastomeres.
PGD for aneuploidy screening is another procedure which is available to be offered to patients at risk although it has to be evaluated, case by case, to determine if its application can be beneficial.

Els sistemes de gestió permeten millorar l'eficiència de les organitzacions i en aquest context, una organització pot tenir implantats múltiples sistemes. La forma preferible de gestionar-los és integrant-los, perquè s'aprofiten les sinèrgies existents entre sistemes. Existeixen molt pocs estudis empírics que analitzin la integració de sistemes. Així, l'objectiu d'aquesta tesi és conèixer i analitzar empíricament com integren les empreses els sistemes i com realitzen les auditories d'aquests.
Les conclusions de l'anàlisi empírica realitzada són que les empreses:(1)integren majoritàriament els sistemes a un determinat nivell, i sembla que els models de gestió utilitzats i l'ordre d'implantació dels sistemes, condicionen aquest nivell,(2)duen a terme, majoritàriament, auditories del sistema integrades, essent el nivell d'integració de les internes superior al de les externes, i(3)en alguns aspectes, sembla que la integració de les auditories externes, està relacionada amb el nivell d'integració dels sistemes.
Management systems can improve the efficiency of organizations and in this context, an organization can have multiple systems in place. The preferable way to manage them is integrating them, so take advantage of synergies between existing systems.There are very few empirical studies that analyze systems integration. Hence, the objective of this thesis is to ascertain and analyze empirically how companies integrate systems and how perform their audits.(1)Conclusions of the empirical analysis carried out are that companies: mainly integrate systems at a certain level, and it appears that management models used and systems'implementation order, determine this level,(2)carried out, mostly, integrated system audits, being the level of integration of the internal higher than the external, and (3)in some respects, it seems that the integration of external audits is related to the level of systems integration.

En este trabajo se ha desarrollado un cálculo vectorial sobre estructuras discretas, análogo al de los modelos continuos. Para ello se ha considerado como espacio subyacente un multigrafo finito o variedad discreta y se ha definido el concepto de espacio tangente a cada vértice. A partir de esta noción se han definido los distintos tipos de campos sobre la variedad y se ha introducido la estructura de variedad Riemanniana discreta, lo que ha posibilitado construir los operadores gradiente, divergencia y Laplaciano. La consideración de métricas generales sobre los multigrafos tiene consecuencias desde el punto de vista de las aplicaciones. Los esquemas en diferencias finitas para la resolución de problemas de contorno elípticos pueden ser vistos como problemas de contorno discretos relativos a Laplacianos asociados a determinadas métricas. A modo de ejemplo, en este trabajo se obtienen las métricas que corresponden a los esquemas en diferencias consistentes con el operador de Laplace sobre retículas uniformes.

Se ha desarrollado un cálculo integral sobre subvariedades discretas que incluye los análogos de las Identidades de Green. La obtención de estos teoremas integrales ha permitido plantear problemas de contorno autoadjuntos, que son la contrapartida discreta de problemas de contorno elípticos de segundo orden con condiciones de contorno mixtas. Se ha realizado un análisis de existencia y de unicidad de soluciones de tales problemas y se ha abordado también el estudio de los operadores integrales y sus correspondientes núcleos, asociados a cada uno de los problemas de contorno semihomogéneos tratados.

El hecho de que en un espacio finito todo operador lineal pueda interpretarse como un operador integral, nos ha permitido entender los operadores en diferencias que determinan los problemas de contorno como núcleos sobre el espacio de vértices de la variedad. Hemos demostrado que desde el punto de vista de la Teoría del Potencial estos núcleos satisfacen los principios de energía y del máximo, que son suficientes para que tenga sentido el problema de equilibrio sobre cada subconjunto. Además, las peculiaridades de estos núcleos nos han permitido probar que el soporte de la medida de equilibrio de cada subconjunto coincide con él. Esta propiedad conduce a expresar la función de Green de cada subconjunto en términos de medidas de equilibrio.

Finalmente, se ha generalizado el concepto de resistencia efectiva entre vértices de una variedad discreta y se ha demostrado que se satisfacen las mismas propiedades que en el caso clásico. En particular, se ha obtenido una expresión sencilla de la resistencia efectiva en términos de medidas de equilibrio.
In this work we have developed a vector difference calculus on discrete structures, analogous to vector differential calculus on continuous models. To this end, we consider a finite multigraph or discrete manifold as the underlying space and we define the concept of tangent space at a vertex. From this concept we define the different types of fields on a manifold and we introduce the discrete Riemannian structure, which has enable us to construct the gradient, divergence and Laplace operators. The consideration of general metrics on discrete manifolds has some consequences from the application point of view. The finite difference schemes for the resolution of elliptic boundary value problems can be seen as discrete boundary value problems with respect to the Laplace operator associated to specific metrics. As an example, in this work we obtain the metrics that correspond to consistent discrete difference schemes for the Laplace operator on uniform grids.

We also have developed an integral calculus on discrete manifolds that includes the analogous of the Green Identities. The obtained integral theorems allow us to raise adjoint boundary value problems, which are the discrete counterpart of second order elliptic boundary value problems with mixed boundary conditions. We have tackled an analysis of existence and uniqueness of solutions of such a problems. In addition, we have studied the integral operators and their corresponding kernels, associated with each one of the considered semihomogeneuos boundary value problems.

The fact that in a finite space a linear operator could be considered as an integral operator, has allow us to understand the difference operators determined by the boundary value problems as kernels on the manifold vertex space. We have proved that in the context of Potential Theory the above kernels verify the energy and maximum principles, that are enough to the resolution of the equilibrium problem on every subset. Moreover, the peculiarities of these kernels imply that the support of the equilibrium measure of a set coincides with the own set. This property leads to express the Green function of every subset in terms of equilibrium measures.

Finally, we have generalized the concept of effective resistance between vertices of a discrete manifold and we have proved that the properties verified in the standard case are still in force. In particular, we have obtained a simple expression of the effective resistance in terms of equilibrium measures.

El present treball és una contribució a l'anàlisi de la producció científica en l'àmbit d'estudi de la literatura catalana, així com a l'ús científic que es realitza de tal producció.
La primera part està dedicada a establir el marc teòric i els paràmetres en què s'ha de moure la bibliometria en l'àmbit d'humanitats i més concretament, dins de l'àrea de la filologia catalana.
La fase d'aplicació pràctica es basa en la recollida de tres tipus de dades de fonts ben diferents. D'una banda, les referències que inclouen les publicacions científiques dins de la subàrea de literatura catalana. En segon terme, referències sobre treballs d'obres i autors literaris catalans que figuren en la base de dades internacional d'art i humanitats Arts and Humanities Citation Index de Thomson Scientific. Finalment, registres de les tesis doctorals i dels membres dels tribunals de lectura sobre literatura catalana segons la base de dades TESEO de dissertacions doctorals d'universitats espanyoles.
Aquestes dades, convenientment sistematitzades, serveixen per fer-ne l'estudi bibliomètric i de xarxes socials a partir d'eines matemàtiques escaients; i extreure'n conclusions sobre el tipus de producció que es desenvolupa, l'ús que en fa la comunitat científica i algunes de les relacions que s'estableixen entre els seus membres.
This work is focused on scientific output in Catalan literature as well as its consume into scholar scope.
Firsts sections establish a general framework for bibliomètrics analysis in disciplines of humanities and, more specifically, in Catalan literary studies.
The experimental phase acquires data from three different sources. First, references included in journals of Catalan literature. Another source are references from "Arts and Humanities Citation Index" about studies of writers and works. Finally, bibliographic records of doctoral dissertations from TESEO data base.
These data sets enable to do bibliomètric and social network analysis.

El present treball de recerca desenvolupa una anàlisi en termes econòmics de les societats caçadores-recol.lectores i les situacions històriques en què aquestes emprenen l'explotació d'ambients litorals i marins. El text s'estructura en tres parts. A la primera s'efectua una recopilació i anàlisis de les diferents propostes existents per a la comprensió del problema. A tal fi s'estableixen les potencialitats i les premisses bàsiques de les diferents línies explicatives així com d'aquells aspectes que queden al marge de llur abast, característiques metodològiques, etc. Igualment, es duu a terme una revisió dels continguts implícits de les diferents propostes, especialment aquells presents en els processos inferencials que les guien. En la comprensió de les formes de vida caçadores-recol.lectores, i especialment en l'explotació que aquestes efectuen de l'entorn, és una pràctica habitual la utilització d'arguments procedents de l'economia liberal del darrer terç del s. XIX i del s. XX. Aquests elements han esdevingut sovint components bàsics en les representacions de diferents situacions històriques de cacera i recol.lecció. Aquesta tendència adquireix el seu màxim exponent en l'aplicació de models de representació microeconòmica del consum i la despesa com a eina per predir i comprendre diferents situacions en aquesta classe de formacions socials.

A la segona part es planteja una alternativa teòrica per estructurar l'anàlisis d'aquestes situacions històriques. En ella es justifica la necessitat de comprendre la vida social, en les seves diferents fases històriques, com a resultat de l'existència de subjectes i objectes socials relacionats entre si mitjançant el treball. La definició de la funció de la producció social, incorporant dialecticament els processos de valorització i desvalorització dels productes, conforma el punt de partida de l'anàlisi concreta de les formacions caçadores-recol.lectores. En base als arguments econòmics derivats deductivament, es planteja l'existència de múltiples situacions productives en aquesta classe de societats i la necessitat de revisar la seva suposada uniformitat sota la no existència de domesticació d'animals o plantes. Aquesta línia argumental permet formular una clara diferenciació entre les formacions del Paleolític superior/Paleoindi i les del Mesolític/Arcaic. Ambdues classes divergeixen tant per la configuració dels objectes i mitjans de treball com en la intensitat de les inversions laborals i presenten comportaments diacrònics substancialment dissímils.

A la tercera part es procedeix a revisar els plantejaments teòrics formulats. Per aquesta revisió es prenen com a base els registres empírics disponibles a la costa pacífica d'Estats Units i Canadà i a la cornisa cantàbrica de la Península Ibèrica. S'emfasitzen, en ella, els períodes de poblament de les diferents zones per grups caçadors-recol.lectors i, especialment, els respectius moments d'inici de l'ús productiu dels recursos litorals. A grans trets, a tots els casos les dades són coherents amb els enunciats realitzats prèviament. Igualment es plantegen en el text algunes deficiències en l'elaboració dels registres que reverteix en serioses limitacions en el seu potencial com a fonts de les dades empíriques. En el volum annex es presenten les dades empíriques, especialment desenvolupades pels casos procedents de la Península Ibèrica.
In this work we develope an analysis in economical terms of the hunter-gatherer societies and the historic moments they started to exploit marine littoral environments. The volume has been divided into three parts. The first one contains the compilation and the analysis of all the proposals that have tried to explain this problem. So we have established the potentialities and basic premises of the different explanations as well as the aspects that start aside, methodological limits, etc. Likewise a revision of implicit contents of every proposal is done, specially of the subjacent inferential process. In this topic is an habitual practice the use of elements coming from the liberal economy of the last third of the XIXth. century and the XXth. century to explain the historic situations of the hunter-gatherers. This tendency reaches its more pronounced dimensions in the application of models from the microeconomy to explain the consumption and the coast to predict and expound different hunter-gatherer situations.

In the second part, a theoretical alternative to analyse these historical situations is stated. We justify the need of understanding social life in its different concrete historical phases as a result of both subjects and objects inter-relationed through labour. The definition of the function of the social production, dialectically incorporating the valuing and devaluing processes of the products, shapes the start-point of the concrete analysis of the hunter-gatherer societies.

The last part contains a revision of the theoretical raisings formulated starting from the archaeological record of the Pacific coast of the United States and Canada as well as Cantabric coast one. We emphasise the periods of settlement by hunter gatherer bands in different regions analysed, specially the beginning of the productive use of the littoral littoral resources . In general, in all the studied regions data are coherent with the enunciates realised. Some deficiencies in the records formulations are expounded. In an annexed volume we present empirical data, specially with regard to the Iberian Peninsula (radiocarbon chronology per sites and occupation with a comment, tables of vertebrate and malacological fauna, etc.).

Els gens que formen el cluster ParaHox són factors de transcripció, que a l'origen dels metazous s'originaren per duplicacions d'un gen ancestral comú amb homeodomini. A l'origen dels vertebrat i per duplicacions cromosòmiques o del genoma sencer, aquest cluster es duplicà formant fins a quatre clusters. En el genoma humà trobem un cluster sencer format pels gens Cdx2/3, Pdx1 i Gsh1 en el cromosoma 13 humà. El gen Gsh2 es troba en el cromosoma 4. Cdx4 en el cromosoma X i Cdx1 en el cromosoma 5. La hipòtesi de treball a l'inici d'aquesta recerca (abans de la seqüenciació del genoma humà) era que existien, molt probablement, d'un a tres gens paràlegs a Pdx1 en el genoma humà, que no havien estat identificats. Les estratègies utilitzades basades en la cerca per homologia de seqüència entre els gens duplicats, portà a l'aillament repetides vegades de Pdx1. Finalment la publicació del genoma humà confirmà la no existència de gens Pdx1 duplicats identificables en el genoma humà.
Ja que la majoria d'estudis fets sobre l'expressió dels gens ParaHox s'havien realitzat en embrions, es va decidir analitzar l'expressió dels gens ParaHox en diversos teixits adults de ratolí. Això va permetre descriure l'expressió de Pdx1 en testicle; Cdx1 s'expressa a pulmó i muscle i a nivells baixos a cervell; Cdx2/3 a testicle, fetge, pulmó, muscle i també, a nivells baixos a cervell; Cdx4 s'expresa en tots els teixits adults analitzats menys en muscle; finalment tan Gsh1 com Gsh2 s'expressen a testicle i a cervell.
Per tal de veure si els gens ParaHox podien estar implicats en la regulació de l'homeostasi de la glucosa de l'organisme adult, es va analitzar la seva expressió en el pàncrees del ratolí adult, utilitzant les tècniques de hibridació in situ, i es va confirmar la seva expressió en el pàncrees endocrí. Per analitzar en quin tipus cel.lular dels illots s'expressava es va realitzar una doble immunodeteció amb els anticossos anti-insulina i anti-glucagó i es va confirmar l'expressió en cèl.lula "alfa" de tots els gens ParaHox. El gen Pdx1 a més d'expressar-se en les cèl.lules "beta" tal com ha estat ampliament descrit, s'expressa en cèl.lules de la perifèria positives pel glucagó, i en algunes cèl.lules aquest marcatge queda retingut a nucli proposant un procés de regulació postranscripcional o pretraduccional.
Finalment per tal d'analitzar l'acció que els gens ParaHox podien tenir sobre la regulació del promotor del gen de la insulina, es van realitzar construccions de tots els gens ParaHox en vectors d'expressió i es van cotransfectar -en cultius de cèl.lules alfa-TC1 i beta-TC6- juntament amb el promotor del gen de la insulina que dirigia l'expressió del gen reporter de la luciferasa. Les transfeccions es realitzaren a dues concentracions diferents de glucosa (0'5 mM i 25 mM) i a diferents concentracions de factors de transcripció. En les cèl.lules beta-TC6, CDX1 és capaç d'activar aquest promotor a elevades concentracions, independentment de la concentració de glucosa. CDX2/3, a elevades dosis transactiva el promotor en presència de glucosa, mentre que CDX4 provoca una forta inhibició depenent de dosi. Ni CDX2/3, ni CDX4 afecten la transactivació del promotor a baixes concentracions de glucosa. En les cèl.lules alfa-TC1, CDX1, a elevades concentracions, transactiva moderadament el promotor en presència de glucosa, i no té cap efecte aparent en absència. CDX2/3 té un efecte inhibidor en absència de glucosa i cap efecte aparent en presència de glucosa. L'efecte més rellevant és l'observat amb CDX4 que, en presència de glucosa, provoca una forta activació del promotor del gen la insulina, més evident a baixes concentracions de factor de transcripció.
ParaHox genes, homeobox transcription factors, are expressed at different stages during mouse development and in different adult tissues. In the adult mouse pancreas, all ParaHox genes are expressed in  cells, the only exception being Pdx1, that is expressed in beta-cells. In some cells, localised at the periphery of the islets, Pdx1 mRNA is retained at the nucleus and does not always colocalise with PDX1 protein, suggesting a postranscriptional regulatory mechanism. In some cells, PDX1 colocalise with glucagon staining.
We transfected all ParaHox genes with the insulin promoter in alpha-TC1 and beta-TC6 cultured cells and we show that they can act as activators or repressors on the insulin promoter. The most interesting result is observed with the transfection of CDX4, where we observe a strong inhibition at high glucose concentration, whereas the opposite result is observed when we transfected CDX4 at high glucose concentration in alpha-TC1 cultured cells. We proppose that ParaHox genes expressed in adult pancreas may be involved in glucose homeostasis regulation, hence they may be good candidates to be involved in diabetes.

A l'inici del desenvolupament, les cèl·lules d'un organisme comencen a diferenciar-se en resposta a estímuls intrínsecs i del seu entorn cel·lular. Aquests estímuls provoquen l'expressió de factors reguladors de la transcripció que estableixen uns patrons d'expressió gènica específics per a cada tipus cel·lular. Malgrat l'expressió d'aquests factors és transitòria, els patrons d'expressió gènica establerts inicialment es mantenen al llarg del desenvolupament, transmetent-se de generació en generació a les cèl·lules filles. El fet que una cèl·lula expressi uns gens i no uns altres durant molts cicles de divisió cel·lular, li confereix una identitat pròpia i fa sobreentendre que hi ha d'haver un mecanisme, basat en senyals epigenètics, que reconegui i preservi el patró de gens que s'ha d'activar o silenciar.
Els gens del grup Polycomb (PcG) i trithorax (trxG) codifiquen per proteïnes reguladores de la cromatina implicades en el manteniment de les identitats cel·lulars. La seva funció com a reguladors dels gens homeòtics ha estat molt ben documentada però es coneix molt poc sobre els efectes que poden tenir en altres gens diana o processos del desenvolupament. En aquesta Tesi s'utilitza el patró de venes i intervenes de l'ala com a model per entendre la funció del gen trxG absent, small or homeotic discs 2 (ash2). Es mostra que ash2 es requereix per mantenir l'activació dels gens promotors d'intervena blistered i net, i per reprimir l'expressió de rhomboid, un component de la via de DER, necessària per la formació de venes. Els nostres resultats també mostren que ash2 actua com a repressor del gen knirps (kni), organitzador de la vena longitudinal L2. La inhibició que ash2 exerceix sobre kni és independent de spalt-major i spalt-related, els quals s'ha postulat que són els reguladors de kni. Tots aquests experiments indiquen que ash2 és essencial per dos processos durant el desenvolupament de l'ala: (1) mantenir el destí cel·lular d'intervena, ja sigui activant els gens promotors d'intervena o inhibint els de vena; i (2) mantenir kni en un estat reprimit en teixits fora de la vena L2.
A més, donat que els gens del grup PcG i trxG codifiquen per proteïnes que formen part de complexes multiproteics reguladors de la cromatina, en aquesta Tesi també s'ha intentat fer una aproximació al complexe d' ASH2. Mitjançant estudis de co-immunoprecipitació i marcatges en cromosomes politènics es va demostrar que les proteïnes ASH2 i Sin3A interaccionen amb la proteïna Host Cell Factor (HCF), suggerint que a Drosophila podria existir un complexe conservat, semblant al purificat en humans, amb capacitat histona metiltransferasa.
Differential gene expression results in cell diversity, although how different cell identities are established early in development and maintained throughout life is still poorly understood. Most of the transcription factors required for early developmental decisions are expressed transiently, but the gene expression patterns they trigger are maintained during cell division and inherited by daughter cells. Actively dividing cells must preserve individual genes in an on or off expression state after an initial commitment is made, especially given that some regulators disassemble from promoters during DNA replication or mitosis. Thus, developmental decisions may be maintained by the ability to deposit epigenetic marks involving chromatin modifying complexes to control the cellular memory of gene activity states. Genes of the Polycomb (PcG) and trithorax group (trxG) encode proteins that are engaged in the regulation of cellular memory.
absent, small or homeotic discs 2 (ash2) is a trxG protein that belongs to a 0.5 MDa complex thought to be involved in chromatin remodelling. In this thesis, to gain more insight into the function of ash2, we have used the Drosophila wing as a model system to examine whether vein- and intervein-specific genes and vein positioning genes act as putative targets of ash2 function. We found that ash2 is involved in activating intervein-promoting genes and downregulating the Egfr pathway. Moreover, ash2 also acts as a kni repressor independently of sal-C. These results strongly support a role for ash2 in maintaining vein/intervein developmental decisions and vein patterning in the developing wing.
We have also tried to do an approximation to the Drosophila ASH2 complex. We have demonstrated that ASH2 and Sin3A were found to colocalize on polytene chromosomes and coimmunoprecipitate with the Host Cell Factor (HCF). Together with the localization of ASH2 at sites of H3K4 trimethylation we propose that Drosophila might contain an ASH2 complex with histone methyltransferase activity similar to the one found in humans.

Aquest estudi tracta del procés de disseny i construcció de l'edifici de l'Illa Diagonal, a Barcelona. Aquest procés, dirigit pels arquitectes Rafael Moneo i Manuel de Solà-Morales fou interessant i exemplar per la seva complexitat i pel fet de combinar un encadenament de decisions basades en anàlisis objectius amb d'altres més idiosincràtiques i íntimes que son atribuïbles a les dues personalitats dels arquitectes i a les seves interaccions amb el client i l'equip que els recolzava. Un equip que va esta encapçalat per l'autor de l'estudi durant molt temps.
També es considera en aquest estudi que hi ha un valor pedagògic i de testimoni documental perquè el resultat en fou un edifici de qualitat doble: com a peça individual d'arquitectura i com a peça integrada i potenciadora de la ciutat. I aquesta qualitat ha estat reconeguda públicament.

El treball s'estructura en dues parts, la primera analitza els documents del concurs d'idees per a la Illa Diagonal i la segona estudia el projecte de l'edifici principal.
L'anàlisi del concurs revela el parti mitjançant el qual els arquitectes proposen controlar la gran complexitat originaria del lloc i del programa i que consisteix en crear dues entitats diferenciades: un edifici principal amb un volum potent que s'adreci a l'escala de tota la ciutat, posat paral·lel a l'Avinguda Diagonal i un repertori d'edificis menors situats al perímetres de la resta de la illa, adequats a l'escala del barri de les Corts que es troba cap al Sud d'aquella avinguda. Això configura un primer conjunt de problemes arquitectònics i estableix una jerarquia entre ells. L'evolució que van tenir aquests problemes i com es varen solucionar durant el procés de disseny i construcció constituirà la segona part del treball.

El material bàsic per aquesta investigació el constitueixen els documents del Concurs, els 1500 plànols del projecte d'arquitectura, les maquetes realitzades, el projecte d'enginyeria, i els nombrosos documents, informes ... produïts al llarg del procés de definició d'aquest conjunt edificat.
El material gràfic seleccionat que es reprodueix en aquesta tesi està reduït dels originals segons múltiples enters i es mostra en les dimensions més grans possibles per reconèixer la importància que va tenir el projecte dibuixat en el procés de definició d'aquest edifici

Els resultats d'aquest estudi serveixen per recolzar la conclusió del seu autor en el sentit de que les formes de l'edifici s'originen sobretot a partir d'interpretacions del lloc, de la voluntat de construir una imatge per aquell sector de ciutat sense deixar de millorar-ne les qualitats urbanes. La gran majoria de decisions figuratives deriven d'una relació especialment forta de la façana de l'edifici principal amb l'avinguda Diagonal. També foren decisions de gran importància les de relligar el barri de les Corts situat al Sud de la Diagonal amb els barris situats al Nord de la mateixa -que s'aconseguí amb un pas soterrat en prolongació del carrer Constança- i l'adopció per a la planta baixa del mateix pendent que la pròpia Avinguda Diagonal. Ambdues foren imprescindibles per a garantir una inserció suau i positiva de l'edifici en el seu entorn.


L'edifici pot ser explicat com un contenidor d'usos diversos d'escala de la gran ciutat i portadors de "centralitat" pensat per a ser capaç de suportar canvis d'activitat i d'operadors de tota mena. Els usos principals que es donen en l'edifici són un aparcament soterrani, unes galeries comercials, unes oficines i hotel en les plantes superiors. Tots ells amb les seves pròpies instal·lacions i accessos. El conjunt representa un repte arquitectònic considerable que els arquitectes varen convertir en un al·licient del seu edifici: la tensió entre unitat i diversitat.
L'estudi segueix el passos que precediren la implantació final de l'edifici, la seva silueta i volumetria fraccionada, la qualitat dels materials etc, i explica el procés de compromís entre les configuracions d'origen extern i les d'origen intern sorgides d'una laboriosa compatibilitat entre programes.

Les síndromes mielodisplàsiques (SMD) són neoplàsies clonals de la cèl·lula mare hematopoètica que es caracteritzen per una mielopoesi ineficaç, displàsia en una o més de les línies mieloides i citopènies progressives a sang perifèrica (SP). Aproximadament el 50% d’aquestes neoplàsies presenten alteracions citogenètiques. Algunes d’aquestes alteracions es consideren presumptives de SMD. La trisomia 8 (+8) és l’alteració més freqüent en forma de guany cromosòmic, i segons l’índex pronòstic internacional revisat (IPSS-R) per les SMD, s’inclou dins del grup d’alteracions citogenètiques de risc intermedi quan es troba de forma aïllada. Tot i així, no es recomana utilitzar-la com a marcador clonal en el diagnòstic de SMD (OMS2008), degut a que es pot presentar de forma constitucional en mosaic (cT8M) en persones sanes. No existeixen estudis que demostrin la naturalesa constitucional de la +8 en series amplies de pacients amb SMD amb +8. La finalitat del present projecte, era una banda, caracteritzar les SMD amb trisomia 8 a partir d’un anàlisis estadístic descriptiu de pacients procedents del “Registro Español de SMD”, i determinar l’impacte pronòstic de les alteracions addicionals. S’ha objectivat que la troballa de la +8 de forma aïllada en les SMD confereix un impacte pronòstic negatiu en quan a la supervivència global i a la transformació a leucèmia aguda. Així doncs, aquest estudi recolza la inclusió de la +8 aïllada en el grup citogenètic de risc intermedi. Les alteracions addicionals empitjoren el pronòstic d’aquests pacients. Per altre banda, també es pretenia determinar si la +8 és una alteració constitucional o adquirida en les SMD, analitzant la presència de la mateixa en la línia germinal de pacients amb +8 aïllada i SMD. A partir de 22 pacients amb SMD amb +8, es va analitzar la presència de la +8 mitjançant citogenètica convencional de SP estimulada amb phitohematoglutinina (PHA) i hibridació in situ fluorescent (FISH) en granulòcits, limfòcits T i cèl·lules de mucosa oral. Es va detectar la +8 en 3/22 pacients per citogenètica convencional de SP i no es va detectar aquesta alteració en l’anàlisi per FISH de limfòcits T ni cèl·lules de mucosa oral. Els resultats demostren que la +8 es adquirida en les SMD que es van analitzar, i apunta que, en el cas de detectar-se aquesta alteració en un pacient amb sospita de SMD, s’ha determinar si és constitucional o adquirida mitjançant la tècnica de FISH en teixits no hematològics. La citogenètica convencional de sang perifèrica estimulada amb PHA és insuficient. Si es descarta la +8 de forma constitucional, la troballa d’aquesta alteració s’ha de considerar com a marcador clonal que ens permet establir el diagnòstic de SMD.
Myelodysplastic syndromes (MDS) are a heterogeneous group of myeloid stem cell neoplasms characterized by hypercellular bone marrow with myeloid lineage dysplasia and ineffective hematopoiesis leading to peripheral cytopenias. Around 50% of MDS cases presented cytogenetic abnormalities. Some of these recurrent cytogenetic alterations are considered definitive evidence for MDS. Trisomy 8 (+8) is the most common chromosome gain in MDS, and, according to the MDS revised international prognostic scoring system (R-IPSS), MDS patients with isolated +8 are included in the intermediate cytogenetic risk group. Since trisomy 8 was found as a constitutional mosaicism (cT8M) in healthy people, it was not considered a tumour marker. However, there are no studies with long series that demonstrate the cT8M in MDS patients. The aims of the present study were to define the biological characteristics of de novo MDS with +8 as a sole change, to clarify the prognostic impact of +8 as a single anomaly, and finally, to elucidate the importance of the addition of other chromosomal aberrations in terms of OS and acute myeloid leukemia (AML) transformation, of patients belonging of the registry of Spanish group of MDS (GESMD). Initially, a statistical retrospective analysis of patients with MDS and +8 from “Registro Español de SMD” to define the characteristics of de novo MDS with +8 was made. The prognostic impact of isolated +8 in MDS and the additional cytogenetic aberrations were also analyzed. Isolated trisomy 8 conferred a negative prognostic impact in MDS and, according revised international prognostic scoring system (IPSS-R), trisomy 8 should be considered in the intermediate cytogenetic risk group. The additional aberrations confers poorer prognosis. On the other hand, we have analyzed the presence of +8 by conventional cytogenetics of peripheral blood stimulated with phitohematoglutinin (PHA) and by fluorescent in situ hybridization (FISH) on granulocytes and CD3+ lymphocytes from 22 patients diagnosed with MDS carrying +8, in order to clarify the incidence of cT8M in MDS and try to provide a precise diagnostic value for isolated +8. Three of de 22 patients showed +8 using conventional cytogenetics and no +8 was seen on T lymphocytes or oral mucous. In our study demonstrated that +8 was acquired in all MDS patients analyzed, and we suggested that trisomy 8 should be ruled out using FISH on CD3+ cells and on nonhematological cells such as oral mucosa ones in MDS suspicion. Conventional cytogenetics is not enough to discard cT8M. Hence, once discarded cT8M by FISH from CD3+ lymphocytes and non-hematological cells such as oral mucosa ones, +8 should be considered as a tumour marker with enough power to MDS diagnosis.

Aquesta memòria és un recull de diverses desigualtats d'interès principalment en regressió i anàlisi multivariant, les quals en alguns casos s'il·lustren i interpreten gràfícament.

En els primers capítols es presenten resultats aparentment desconcertants, com per exemple la desigualtat de Hamilton-Roudledge-Cuadras. els quals ens poden avisar dels perills de l'ús, a la Ileugera, de la regressió lineal múltiple i altres tècniques multivariants.

S'estudia també la paradoxa de Simpson i una versió multivariant com és la desigualtat en distàncies Mahalanobis més gran que Pearson.

S'ha dedicat també un capítol a l'estudi d'un mètode molt general d'anàlisi multivariant presentat per Cuadras, Atkinson i Fortiana que suposa implícitament la construcció de
densitats de probabilitat a partir de distàncies.

En la darrera part de la memòria es presenten desigualtats per a la variància d'una funció d'una variable aleatòria que tenen aspecte semblant a la desigualtat de Cramér-Rao, altres relacionades amb la distància de Wasserstein i altres desjgualtats que s'obtenen de la propietat d'acotació de la raó de versemblança.

No es coneix encara què causa l’esquizofrènia, el trastorn bipolar, la depressió major i altres trastorns mentals greus però els factors genètics hi tenen un paper rellevant. La majoria d’estudis genètics han buscat mutacions o variants de risc associades a la malaltia en el genoma nuclear, però gairebé totes les cèl•lules humanes contenen un altre genoma en els mitocondris. Aquest altre genoma és l’ADN mitocondrial (ADNmt), de cabdal importància per a la generació d’energia de totes les cèl•lules. El present treball de tesi analitza la implicació de l’ADNmt en tres trastorns mentals greus: esquizofrènia, trastorn bipolar i depressió major. El treball Torrell H, et al, Am J Med Genet 2013 presenta els resultats de l’anàlisi de l’ADNmt en teixit cerebral post mortem d’individus amb diagnòstic d’esquizofrènia, trastorn bipolar o depressió major en comparació amb individus control, convertint-se en el segon estudi que analitza l’expressió dels transcrits mitocondrials, el número de còpies de l’ADNmt i la presència de delecions en aquest en teixit cerebral. Aquest anàlisi es basa en la tècnica de la PCR quantitativa (qPCR de l’anglès quantitative Polymerase Chain Reaction), una tècnica molt robusta però que tanmateix requereix el seguiment de criteris i passos metodològics per assolir resultats fiables. Per aquest motiu, previ a l’anàlisi de l’ADNmt en teixit cerebral aquestes mostres, vam realitzar un estudi per identificar els gens de referència més idonis per a normalitzar els nivells d’expressió dels transcrits mitocondrials; i també per conèixer quines característiques dels bioespècimens podien interferir en l’anàlisi d’expressió. Vam identificar cinc gens de referència òptims per a aquestes mostres de teixit de còrtex occipital; i que la qualitat de l’ARN emprat era una variable a tenir en compte per a l‘anàlisi de l’expressió gènica Abasolo N, Torrell H, et al, J Psychiatr Res. La tria dels millors gens de referència, juntament amb el seguiment acurat dels criteris metodològics per a dur a terme tant la RT-qPCR com la qPCR, converteixen aquest treball en el primer estudi rigorós metodològicament que es publica sobre la implicació de l’ADNmt en còrtex occipital d’individus amb esquizofrènia, trastorn bipolar i depressió major. Fruit d’aquest estudi, publicat en la revista American Journal of Medical Genetics i exposat al I Congrés Internacional de Biologia de Catalunya (juliol de 2012), es van detectar nivells d’expressió del gen mitocondrial MT-ND1 significativament més elevats en individus amb diagnòstic de trastorn bipolar que en controls. A més, es van observar certes tendències en referència a l’expressió dels gens mitocondrials i a la presència de delecions en els diferents trastorns mentals en comparació amb els individus control. El número reduït de mostres (15 per categoria diagnòstica) i l’anàlisi d’una única regió cerebral són limitacions d’aquest estudi, de manera que aquestes tendències observades podrien comportar resultats significatius si s’analitzessin mostres més grans. El treball Torrell H, Salas A, et al. American Journal of Medical Ge (en revisió) presenta els resultats de l’anàlisi de l’ADNmt en relació a l’esquizofrènia. En aquest estudi s’ha analitzat la seqüència de l’ADNmt en 14 pacients d’esquizofrènia amb aparent herència materna, però no s’ha identificat cap variant susceptible d’estar associada a la transmissió de la malaltia. Sí que es van seleccionar 23 variants presents en els pacients que van ser posteriorment analitzades en un estudi d’associació cas-control (495 i 615 individus respectivament). Dues d’aquestes variants eren significativament més freqüents en pacients que en controls. Aquestes dues variants, s’analitzaren en relació a la psicopatologia, neuropsicologia i a la funcionalitat de la cadena respiratòria mitocondrial dels pacients, però les anàlisis no van identificar cap relació entre ser portador de les variants i aquestes expressions fenotípiques. L’esquizofrènia és una malaltia poligènica i complexa i aquesta complexitat requeriria que els estudis d’associació tinguessin capacitat tècnica per poder analitzar possibles variants heteroplàsmiques i l’anàlisi d’un major número de casos i controls que permetés una potència estadística més elevada per a poder detectar variants de risc poc freqüents o variants amb un efecte menor sobre la malaltia. De cara al futur, s’hauria d’apostar per promoure estudis de seqüenciació massiva i/o de GWAS de variants de l’ADNmt, tant puntuals com estructurals, que incloguessin prou número d’individus per poder identificar la implicació de l’ADNmt en aquests trastorns mentals greus i, en cas que hi estigués implicat, poder començar a treballar en possibles accions terapèutiques.
Schizophrenia, bipolar disorder and major depressive disorder are mental illnesses with unknown ethology. However, genetic epidemiological studies have identified a major genetic contribution that interacts with environmental factors. Several genetic studies support this genetic contribution but large nuclear genome-wide association studies have thus far not yielded a clear disease-associated genetic marker for any psychiatric disorder. Most genetic studies are based on the nuclear genome but almost all cells contain another genome: the mitochondrial genome (mtDNA) which plays an essential role in energy production and cell maintenance. The present work analyses the implication of mtDNA in three major mental disorders: schizophrenia, bipolar disorder and major depressive disorder. The paper Torrell H, et al, Am J Med Genet 2013 analyzed the mtDNA expression, content and presence of the common deletion in a myelinated region of the brain in schizophrenia (SCH), bipolar disorder (BD) and major depressive disorder (MDD) patients because the mtDNA is vital to the proper function of the respiratory chain. The method used for obtaining these results was reverse transcription quantitative real-time PCR (RT-qPCR) due to its high specificity, large dynamic range, and high accuracy. However, a lack of consensus exists on how best to perform and interpret RT-qPCR data and for that reason we first identified and evaluated suitable reference genes and variables related to clinical, demographic, and specimen characteristics of each sample that could affect the interpretation of RT-qPCR data. We identified five potential reference genes and the RNA quality index as highly correlated with gene expression and these results were published in a previous paper Abasolo N, Torrell H, et al, J Psychiatr Res. The paper Torrell H, et al, Am J Med Genet 2013 reported that 1) MT-ND1 gene expression was significantly increased in the BD group compared with the C group and 2) MDD and SCH patients showed a similar pattern of mtDNA expression, which was different from that in BD patients. The paper Torrell H Am J Med Genet (under review) tested whether mtDNA mutations and/or variants are present in schizophrenia patients and related to schizophrenia characteristics and mitochondrial function. This study was performed in three steps: 1) identification of pathogenic mutations and variants in 14 schizophrenia patients with an apparent maternal inheritance of the disease by sequencing the entire mtDNA; 2) case‐control association study of 23 mtDNA variants identified in step 1 in 495 patients and 615 controls; and 3) analyses of the associated variants according to the clinical, psychopathological and neuropsychological characteristics and according to the oxidative and enzymatic activities of the mitochondrial respiratory chain. We did not identify pathogenic mtDNA mutations in the 14 sequenced patients. Two known variants were nominally associated with schizophrenia and were further studied. The MTRNR2 1811A>G variant likely does not play a major role in schizophrenia, as it was not associated with clinical, psychopathological or neuropsychological variables, and the MT‐ATP6 9110T>C variant did not result in differences in the oxidative and enzymatic functions of the mitochondrial respiratory chain. The patients with apparent maternal inheritance of schizophrenia did not exhibit any mutations in their mtDNA. Future work should focus on next generation sequencing and genome-wide association studies with large samples in order to identify low risk variants associated with schizophrenia and/or other major mental disorders.

L'estudi inclou una anàlisi d'eficiència de les universitats del sistema públic espanyol usant la tècnica no paramètrica d'anàlisi de fronteres coneguda com a Data Envelopment Analysis (DEA). Mitjançant una tria d'inputs i outputs vinculats a la docència i a la recerca, s'obté una classificació de les universitats en eficients i no eficients, indicant per aquestes últimes el grau o nivell d'ineficiència. Usant una tècnica desenvolupada a partir del DEA, s'aborda l'estudi de les unitats eficients per tal de determinar-ne aquelles que presenten un comportament atípic i, per a la resta, obtenir-ne una ordenació segons els nivells del que es coneix com eficiència robusta o supereficiència. En una segona part, s'analitza la possible influència de variables o factors ambientals -inputs no controlables- sobre els resultats d'eficiència obtinguts, usant, per tal de comparar resultats, una tècnica paramètrica basada en una análisi de regressió, i una no paramètrica coneguda com a model de valors ajustats.

Les distròfies retinianes son patologies de la visió causades per defectes a la retina, un teixit que es troba formant part de l'ull i que s'encarrega de convertir en senyals elèctriques la constant entrada d'energia lluminosa que contínuament capten els nostres ulls. El senyal elèctric generat és enviat posteriorment al cervell, i aquest s'encarrega de traduir-lo a una imatge amb colors, formes i volums. Les cèl.lules afectades en aquestes patologies son concretament les cèl.lules fotoreceptores i l'epiteli pigmentari d'aquesta retina, que a més de facilitar factors tròfics crítics pel manteniment d'aquests fotoreceptors, participa en la renovació constant de fragments d'aquestes cèl.lules, a més d'intervenir en el reciclatge de proteïnes dins el fotoreceptor.
Les patologies de la retina les podem dividir en maculars, si és la regió central de l'ull la inicialment afectada en aquestes patologies, o per contra, si la part inicialment afectada és la retina més perifèrica, podem parlar de patologies d'inici perifèric.
El gen ABCA4 és el gen que codifica per una proteïna anomenada ABCR que transporta substrats a través de membranes amb despesa d'ATP dins les cèl.lules fotoreceptores. Aquest gen s'ha trobat mutat tant en pacients afectats de patologies maculars com són la malaltia de Stargardt, el Fundus flavimaculatus, la distròfia de cons i bastons, i fins i tot ha estat considerat un factor genètic que podria predisposar a desenvolupar la degeneració macular associada a l'edat en edats avançades de la vida; com en pacients afectats de patologies que s'inicien amb defectes a la retina més perifèrica com ha estat la Retinosis pigmentaria. L'anàlisi del gen ABCA4 en diferents pacients afectats de diferents patologies de la retina ens ha permès observar un nombre considerable de variants patogèniques en aquest gen i ens ha portat a proposar un model de correlacions genotip-fenotip per ABCA4 . En aquest model la severitat de les diferents patologies causades per defectes en aquest gen pot ser explicada per la diferent severitat de mutacions en ABCA4 , o el què és el mateix la quantitat d'activitat residual de la proteïna ABCR. A més, hem pogut ampliar el model amb una nova entitat clínica, la distròfia macular en patró de l'epiteli pigmentari, que és una distròfia retiniana més lleu que la malaltia de Stargardt, i que podria ser explicada per mutacions de tipus lleu en aquest gen. Aquestes dades han demostrat l'heterogeneïtat al.lèlica d' ABCA4 .
També s'ha pogut ampliar l'heterogeneïtat genètica descrita per la Retinosis pigmentaria, mitjançant l'anàlisi de diferents gens i loci vinculats a casos recessius d'aquesta patologia. Una vegada més s'ha pogut observar que l'heterogeneïtat genètica descrita en aquesta patologia es pot explicar pel gran nombre de gens descrits com a responsables d'un o uns pocs casos de la Retinosis, on actualment amb els gens coneguts només s'ha pogut explicar com a màxim un 50% dels casos clínics descrits.

En la present tesi doctoral es presenta, des d'una perspectiva narrativa i socioconstruccionista, una aproximació a l'estudi de l'experiència de malaltia en càncer a partir del treball amb relats narrats. Es realitza una anàlisi narrativa de la construcció de les històries de malaltia a partir dels relats escrits per les persones "malaltes" i /o els seus familiars. Es cerquen elements per a la reflexió de: a) el paper de la narració en la comprensió de l'experiència de malaltia oncològica i la construcció narrativa d'identitat; b) l'ús del mètode d'anàlisi narrativa dins el camp de la salut/malaltia; i c) implicacions i aplicacions en la pràctica terapèutica. Seguint una orientació metodològica qualitativa, s'analitza la construcció de narratives de malaltia i del self, la construcció i relació amb els personatges de la història, la construcció de la malaltia (càncer), així com les potencialitats i limitacions de l'aproximació narrativa en l'estudi. Finalment, es presenten elements narratius per a la reflexió del seu ús en l'atenció psicològica i la pràctica del professional de la salut en càncer.
In this doctoral thesis it is presented, from a narrative and socio constructionist perspective, an approach to the study of the cancer disease experience, based on working with narrated tales. A narrative analysis of disease stories construction is done from the tales written by ill people or their relatives. Elements for reflection are searched about: a) the narration role in the oncological disease experience understanding and the narrative construction of identity; b) the use of the narrative analysis method in the health/disease context; and c) implications and applications in the therapeutic practice. Following a qualitative methodological orientation, the disease and self narratives, the construction and relation between the story characters, and the disease construction (cancer) are analysed, as well as the potentials and limitations of the study narrative approach. Finally, narrative elements are presented for the reflection about its use in the psychological attention and cancer health professional practice.

Mutacions en els gens de les presenilines 1 i 2 són causants d'un 50% dels casos d'un determinat tipus de malaltia d'Alzheimer, conegut com a Alzheimer presenil, d'herència autosòmica dominant. En aquesta tesi doctoral, s'ha utilitzat l'homòleg de les presenilines a Drosophila melanogaster per realitzar una aproximació a la funció d'aquesta proteïna.
Es coneix que la presenilina es sintetitza en el reticle endoplasmàtic com a precursor, amb 8 dominis transmembrana. Aquesta proteïna, experimenta un tall proteolític, anomenat presenilinasa, que genera dos fragments: un fragment aminoterminal o NTF i un fragment carboxiterminal o CTF, que són la forma de presenilina majoritària, estable i funcional.
En aquest treball, s'ha pogut determinar que els fragments NTF i CTF formen homodímers amb ells mateixos i un heterodímer NTF:CTF. D'aquest resultat, es pot concloure que la presenilina és un tetràmer, amb dos fragments NTF i dos fragments CTF. S'ha provat d'acotar les regions dins de cada fragment implicades en aquestes interaccions i s'ha observat que una regió hidrofílica encarada cap a la llum del reticle endoplasmàtic que connecta les regions transmembrana I i II (HL1), és capaç d'homodimeritzar i, per tant, participa en l'homodímer NTF:NTF. A més, en aquesta regió altament conservada en l'escala evolutiva, es concentren un elevat nombre de mutacions causants d'Alzheimer. Es van introduir en l'HL1, mitjançant mutagènesi dirigida algues de les mutacions, i es va observar que totes elles alteren de forma significativa, tant per increment com per decrement, la interacció entre dos HL1.
Per tal d'aprofundir en l'estructura d'aquest tetràmer, es van realitzar una sèrie de delecions de diferents regions de la presenilina, mitjançant les quals es va poder observar que totes les regions transmembrana participen en la formació de l'homodímer NTF:NTF i de l'homodímer CTF:CTF. La substitució de l'HL1 dins del fragment NTF per una altra regió hidrofílica de longitud molt inferior produeix, en l'homodímer NTF:NTF, un increment de la interacció. D'aquestes dades s'hipotetitza que aquesta regió hidrofílica tindria el rol de regular la interacció entre els dos fragments NTF o de determinar la col·locació de les regions transmembrana i, en definitiva, del tetràmer.
Les darreres dades de la literatura indiquen que la presenilina forma part d'un complex proteic que contindria l'activitat gamma-secretasa, responsable de produir, entre d'altres, el pèptid beta-amiloide el qual forma dipòsits insolubles característics de la malaltia d'Alzheimer a partir de la seva proteïna precursora, i d'alliberar el domini intracel·lular del receptor Notch. S'ha hipotetitzat que la presenilina és la pròpia gamma-secretasa que s'autoactivaria pel tall presenilinasa, i que dos residus aspàrtics situats a les regions transmembrana VI i VII formarien un grup di-aspartil catalític.
Es van realitzar experiments en cèl·lules en cultiu de Drosophila melanogaster, en les quals es va sobreexpressar de forma transitòria diferents variants mutades de la presenilina. D'una banda, es va observar que la presenilina és sensible a la introducció de seqüències extres, que codifiquen per epítops que en permeten la immunodetecció, en els dos extrems, amino i carboxiterminal. De l'altra banda, es va poder corroborar que la substitució d'un dels residus aspàrtic catalític inhibeix el tall proteolític de la presenilina. La substitució de l'HL1 també produeix una inhibició de l'endoproteòlisi.
Les dades de la literatura postulen que la presenilina s'autoactiva per endoproteòlisi. Les dades generades en aquest treball indiquen que la presenilina és un tetràmer, i obren la possibilitat que el tall productor dels fragments NTF i CTF es pugui produir de forma intramolecular i/o intermolecular, entre dues presenilines. Es va explorar aquesta possibilitat mitjançant la coexpressió transitòria de dues variants de presenilina en cèl·lules SL2, i es va obtenir un resultat molt preliminar indicatiu que el tall es produiria intermolecularment.

Aquesta tesi doctoral analitza el funcionament dels connectors reformulatius del català més utilitzats i estudia la representació d'aquest tipus d'unitats lèxiques a les obres lexicogràfiques, amb l'objectiu d'aprofundir i refinar la descripció dels connectors reformulatius i de fer una proposta d'aplicació lexicogràfica que en faciliti la representació en els diccionaris.

L'anàlisi se centra en catorze connectors reformulatius: cinc de parafràstics i nou de no parafràstics. L'estudi demostra que cada unitat reformulativa té un nucli estable d'informació i uns altres trets parametritzables en funció del context en què cada unitat apareix. Cada connector pren un valor determinat per la instrucció bàsica que vehicula, el tipus de moviment que permet realitzar i l'abast de la reformulació que efectua.

El treball es complementa amb una proposta de representació lexicogràfica dels connectors reformulatius (ALCOR) implementada en html, hipertextual i dinàmica. Aquesta eina pretén ser una ajuda per als lexicògrafs en la realització de diccionaris i més concretament en la inclusió dels connectors.
Esta tesis doctoral analiza el funcionamiento de los conectores reformulativos del catalán más usados y estudia la representación de este tipo de unidades léxicas en las obras lexicográficas, con el objetivo de profundizar y refinar la descripción de los conectores reformulativos y de hacer una propuesta de aplicación lexicográfica que facilite su representación en los diccionarios.

El análisis se circunscribe a catorce conectores reformulativos: cinco parafrásticos y nueve no parafrásticos. El estudio demuestra que cada unidad reformulativa se compone de un núcleo estable de información y de unos rasgos parametrizables en función del contexto en que cada unidad aparece. Cada conector adquiere un valor determinado por la instrucción básica que vehicula, el tipo de movimiento que permite realizar y el alcance de la reformulación que lleva a cabo.

El trabajo se complementa con una propuesta de representación lexicográfica de los conectores reformulativos (ALCOR) implementada en html, hipertextual y dinámica. Esta herramienta pretende servir de ayuda a los lexicógrafos en la realización de los diccionarios y más concretamente en la representación de los conectores en ellos.

Scp160 és una proteïna de Saccharomyces cerevisiae que conté 14 dominis KH de tipus I, un domini conservat present en un gran nombre de proteïnes. Scp160 presenta homologia amb la proteïna de metazous coneguda com a vigilina. Aquestes proteïnes es troben conservades en el grup dels fongs i els metazous. Les vigilines han sigut associades en diferents processos cel·lulars entre els que cal destacar: la regulació general de la síntesi proteica, la estabilització de mRNAs específics i la contribució a la segregació dels cromosomes en mitosi.
La vigilina de Drosophila melanogaster, la proteïna DDP1, va ser aïllada en el nostre laboratori com una proteïna associada a la heterocromatina pericentromèrica d'aquest organisme. Donada la conservació d'aquestes proteïnes entre els fongs i els metazous ens em plantegat l'estudi de la possible contribució de la proteïna Scp160 en la formació i manteniment de la heterocromatina de S. Cerevisiae.
Les cèl·lules mutants scp160 presenten, en ser analitzades per FACS, nivells de ploidia aberrants suggerint la presencia de problemes en el procés de segregació cromosómica d'aquestes cèl·lules. Consistent amb la presencia de alteracions en al procés de segregació cromosòmica les cèl·lules scp160 presenten hipersensibilitat a drogues desestabilitzadores de microtubuls com el benomyl. La expressió de la proteïna DDP1 de forma ectópica en cèl·lules de S. Cerevisiae es capaç de complementar la manca de la proteïna Scp160 indicant que ambdues proteïnes no només són homòlegs estructurals, sinó que també són homòlegs funcionals.
Per tal de analitzar la contribució de la proteïna Scp160 a la estructuració de la heterocromatina als diferents loci silenciats que hi ha en el genoma de S. Cerevisiae, per això hem realitzat la deleció del gen SCP160 en soques que portaven marcadors inserits en les regions telomèriques, els locus silenciats del mating type i el locus del rDNA, observant-se que la deleció del gen SCP160 es comporta com un supressor de variegació en les seqüències telomèriques i en el locus del mating type, preo no té cap efecte en el silenciament del locus del rDNA.
Consistent amb el efecte de desrepresió observat en les seqüències telomèriques la mutació scp160 presenta una desregulació en la longitud de les seqüències telomèriques, suggerint una implicació d'aquesta proteïna en el manteniment d'aquestes seqüències.
Per tal de aprofundir en el defecte de silenciament que presenten les cèl·lules mutants scp160 hem estudiat mitjançant CHIP la presència de la proteïna Sir3 en les regions telomèriques de les cèl·lules mutants, observant-se una disminució significativa dels nivells de Sir3 en comparació amb cèl·lules wild type. Consistent amb aquest efecte la sobreexpresió de la proteïna Sir3 es capaç de recuperar la pèrdua de silenciament telomèric observat en les cèl·lules scp160. Així mateix el fenotip de desrepresió associat a la deleció del gen SCP160 no s'estableix en cèl·lules que sobreexpressen Sir3 o que presenten mutacions que reforcen el silenciament telomèric, com la mutació de la histona desacetilasa Rpd3 o de les proteïnes telomèriques Rif1 i Rif2.
Tots aquest resultats no ens permeten discernir entre una implicació directa de la proteïna Scp160 en aquest processos o una acció indirecta deguda a la regulació d'altres processos cel·lulars. La proteïna Scp160 presenta una localització perinuclear compatible amb la presència d'aquesta proteïna a les seqüències heterocromàtiques de S. Cerevisiae, però no ha pogut ser localitzada en les regions telomèriques d'aquest organisme mitjançant CHIP. Són necessaris estudis posteriors per a determinar la presència d'aquesta proteïna en les regions heterocromàtiques d'aquest organisme.


ENGLISH
Vigilins are highly conserved proteins found in fungi and metazoan. Vigilins contains 14-15 KH domains, a protein domain involved in single stranded nucleic acids binding.
Drosophila melanogaster vigilin, the protein DDP1, was isolated in our lab as a protein associated with pericentric heterochromatin. As these proteins are conserved among fungi and metazoan, we wanted to study the possible implication of Scp160, Saccharomyces cerevisiae vigilin, in the formation and maintenance of heterochromatin.
Mutants cells scp160 shows aberrant DNA content upon analysis with FACS. Consistent with alterations in the chromosome segregation process, these cells show hypersensitivity to benomyl, a microtubule depolymerising drug. Ectopic expression of Drosophila DDP1 in yeast cells was able to complement scp160 mutation in yeast.
In order to analyse the contribution of Scp160 to heterochromatin formation we have deletes SCP160 gene in strains bearing markers at different loci that are silenced in the Saccharomyces cerevisiae genome: telomeric regions, mating type locus and rDNA locus. We have seen that SCP160 deletion behaves like a suppressor of variegation in telomeric and mating type region, but not in rDNA region.
Scp160 protein shows perinuclear localization compatible with its presence in heterochromatic regions, but we could not detect this protein in the telomeric regions by chromatin immunoprecipitation experiments.

Els estudis sobre cultura ibèrica han estat molt intensos en els darrers trenta anys. Malgrat l’abundant informació generada, els espais d’ús públic han estat i continuen sent els grans absents en els treballs d’investigació. La manca de recerca en aquest àmbit ens va empènyer a realitzar una investigació aprofundida en l’anàlisi de les funcionalitats i usos que poden tenir els espais públics. Les activitats identificades han estat diverses i emmarcades dins dels àmbits social, econòmic i ritual. De manera que amb l’estudi que presentem estudis d’aspectes concrets, com ara la gestió de l’espai públic, les activitats domèstiques i lúdiques, activitat econòmiques i les activitats rituals. Les conclusions assolides indiquen que els espais públics esdevenen espais multifuncionals i podem afirmar que és un espai essencial dins de la societat ibèrica ja que és el punt de reunió, de comunicació, d’expressió, d’intercanvi... és l’espai de la comunitat.
The studies about the Iberian culture carried out in the past thirty years have been quite intensive and have generated an important amount of information. However, the lack of analyses of the public spaces has been a constant in all these studies. The scarcity of research on this issue encouraged me to perform an intense research on the analysis of the uses and functions that public spaces may have. I have identified a huge number of activities related to the social, economical and ritual aspects. I have focused my research in some specific issues such as the administration of public spaces, domestic, economical and ritual activities. Public spaces become multifunctional areas, according to the special needs of the Iberian populations. I may assure that they are played an essential role in the Iberian culture, as they are a meeting point and an exchange spot. They happen to be the spaces of the community.

Encara que majoritàriament la rehabilitació després d’una artroplàstia total de genoll es duu a terme a l’ambulatori o a l’hospital, en els ultims anys, diferents estudis suggereixen que la rehabilitació domiciliària pot representar una alternativa possible a aquesta pràctica clinica habitual. D’aquesta manera, es posa de manifest un interès creixent per fer tractaments de rehabilitació fora de les institucions hospitalàries o ambulatòries convencionals. Malgrat tot, el seu cost-efectivitat comparatiu encara no és del tot conegut, tant pel que fa a l’impacte econòmic com al model asistencial més idoni per a la seva implementació. Per tot això, en aquesta tesi s’analitza si l’atenció domiciliària de rehabilitació en pacients aguts post hospitalització per artroplàstia total de genoll permet una major efectivitat i una bona resposta clínica en termes de reducció de dependència, rigidesa, dolor i millora de la seva capacitat funcional, aixi com una major eficiència amb un estalvi significatiu de costos.

Hi ha evidències que impliquen la funció mitocondrial en alguns trastorns del neurodesenvolupament (TN) com el trastorn de l'espectre autista (TEA), la discapacitat intel·lectual (DI) i l'esquizofrènia (ESQ). A més, en aquests trastorns és freqüent la presència de característiques clíniques associades a les malalties mitocondrials (CCAMMs). És per aquests antecedents que aquesta tesi doctoral ha volgut posar el focus en aquest orgànul i en el paper que podria tenir en l'etiologia d'alguns TN. Concretament, s'han avaluat diversos aspectes clínics, genètics i metabòlics en un grup de pacients amb DI (N=115), pacients amb DI i TEA (DI-TEA=122), ESQ (N=57) i en persones control (N=33). Segons els resultats obtinguts, les persones amb DI, DI-TEA i ESQ presenten més freqüència de determinades CCAMMs que les persones control. A més, també presenten un menor número de còpies d'ADN mitocondrial i determinades variants de canvi de nucleòtid, que podrien ser patogèniques. Els pacients amb ESQ van mostrar nivells de lactat més elevats que les persones control durant la realització d'exercici físic. Finalment, també s'han identificat diverses alteracions mitocondrials en una família amb els diagnòstics d'ESQ i síndrome de fatiga crònica. Aquest treball de tesi doctoral suggereix que el mitocondri pot tenir un paper rellevant en l'etiopatogènia d'algunes malalties psiquiàtriques.
Hay evidencias que implican la función mitocondrial en algunos trastornos del neurodesarrollo (TN) como el trastorno del espectro autista (TEA), la discapacidad intelectual (DI) y la esquizofrenia (ESQ). Además, en estos trastornos es frecuente la presencia de características clínicas asociadas a las enfermedades mitocondriales (CCAEMs). Es por estos antecedentes que esta tesis doctoral ha querido focalizar en este orgánulo y en el papel que podría tener en la etiología de algunos TN. Concretamente, se han evaluado varios aspectos clínicos, genéticos y metabólicos en un grupo de pacientes con DI (N=115), pacientes con DI y TEA (DI-TEA=122), ESQ (N=57) y personas control (N=33). Según los resultados obtenidos, las personas con DI, DI-TEA y ESQ presentan más frecuencia de determinadas CCAEMs que las persones control. Además, también presentan un menor número de copias de ADN mitocondrial y determinadas variantes de cambio de nucleótido que podrían ser patogénicas. Los pacientes con ESQ mostraron niveles de lactato más elevados que las persones control durante la realización de ejercicio físico. Finalmente, también se han identificado varias alteraciones mitocondriales en una familia con los diagnósticos de ESQ y síndrome de fatiga crónica. Este trabajo de tesis doctoral sugiere que la mitocondria puede tener un papel relevante en la etiopatogenia de algunas enfermedades psiquiátricas.
There are evidences that involve the mitochondrial function as a key factor in some neurodevelopmental disorders (ND) such as autism spectrum disorders (ASD), intellectual disability (ID) and schizophrenia (ESQ). Besides, in these disorders, the presence of clinical characteristics associated with mitochondrial diseases (CCAMDs) is frequently observed. These two premises set the basis of this doctoral thesis, which focuses on the study of this organul and the role it plays in the etiology of some ND. Specifically, several clinical, genetic and metabolic aspects were evaluated in a group of patients with ID (N=115), with ID and ASD (ID-ASD=122), ESQ (N=57) and a control group (N=33). The results showed that, people with DI, DI-ASD and ESQ present higher frequency of certain CCAMDs compared with the control group. In addition, smaller number of mitochondrial DNA copies was found in the aforementioned patients. Furthermore, some variants of nucleotic change that could be pathogenic are observed as well. Patients with ESQ also presented higher lactate levels during physical exercise. Finally, several mitochondrial alterations have also been identified in a family with SCZ and chronic fatigue syndrome. This doctoral thesis suggests that mitochondria plays a relevant role in the etiopathogeny of some psychiatric diseases

El punt de partida del mètode que es presenta en aquest treball és la suposició que les variables discretes procedeixen d'unes subjacents, mixtures de normals, que han estat "tallades" en intervals a cada marginal i permutades posteriorment.D'aquesta manera podem considerar, com és habitual a la literatura, que els factors significatius afecten a la mitjana de les variables subjacents mentre que els no significatius determinen una dispersió gaussiana arreu dels valors centrals de classe. La discretització serà, al seu torn, producte bé de fenòmens d'acumulació-umbralització, típics de molt processos biològics, bé de la imprecisió inherent a l'aparell de mesura. L'esforç es va centrar, com a conseqüència, en retrobar el més acuradament possible la distribució de probabilitat contínua subjacent i posteriorment aplicar una metodologia de discriminació amb variables contínues.Per tal d'aconseguir aquest objectiu "reconstructor" , es van desenvolupar dues fases: A la primera, i mitjançant una anàlisi de correspondències múltiples convenientment adaptada a l'objectiu discriminant, se cercaren quantificacions que aproximessin les mitjanes de les cel·les i a la segona, emprant, un procediment de suavització basat en l'algorisme EM, es va completar la reproducció de la distribució subjacent aplicant una dispersió al voltant d'aquestes mitjanes.Al Capítol 1 s'analitzen les definicions bàsiques de l'anàlisi discriminant i es fa una revisió dels mètodes existents amb l'objectiu esmentat. El segon i el tercer capítol se centren a fer l'equivalent amb l'anàlisi de correspondències i els mètodes de suavització (fonamentalment "kernel" i EM) com a elements bàsics a combinar per tal d'aconseguir l'esmentada reconstrucció. Al Capítol 4 es fa la proposta metodològica i es demostra el resultat que li dóna fonament matemàtic. Finalment, al capítol 5, es discuteixin els resultats amb dades simulades i reals, arribant a les següents conclusions:La prova del mètode amb dades simulades utilitzant un model de normals subjacents amb mitjana diferent per classe i variància comuna pot valorar-se com positiva ja que els seus resultats superen els altres procediments amb què s'ha comparat.Es considera que aquests esperançadors resultats es deuen a la solidesa del resultat matemàtic provat al capítol 4, el qual ens garanteix que la reconstrucció de les dades subjacents contínues es realitza en la direcció correcta.D'altra banda si la suposició d'una multinormal subjacent s'interpreta com el final d'un ampli ventall de processos investigadors quan finalment s'aconsegueix destriar la part rellevant de la que no ho és (en termes de distribució de probabilitat) no resulta sorprenent que un mètode basat en aquestes premisses obtingui bons resultats pràctics, tal i com succeeix als dos exemples reals, de molt diferent procedència, però d'una elevada complexitat, analitzats.
The basic supposition of the method is that the categorical variables come from underlying ones, mixtures of normals, discretized in permuted intervals at the marginals. The effort was directed in reproducing the more exactly possible underlying continuous probability distribution and later to apply a methodology of discrimination with continuous variables. In order to obtain this reconstruction, two phases were developed: In first, a multiple correspondence analysis, properly adapted to the discriminant objective, looked for quantifications, and secondly, a procedure of smoothing based on algorithm EM, complemented the reproduction applying a dispersion around these values. In Chapter 1 the basic definitions of the discriminant analysis are analyzed and the existing methods had been revised with the mentioned objective. The second and third chapter make the equivalent with the correspondence analysis and the methods of smoothing (Kernel and EM) like elements to combine to obtain the reconstruction. Chapter 4 makes the methodologic proposal and a generalization of Lancaster's theorem is demonstrated for its mathematical foundation. Finally, in chapter 5, the results with simulated and real data are discussed, reaching the following conclusions: The test of the method with underlying normal simulated data using a model with common variance by class was positive since the method improved the other procedures which it has been compared with. On the other hand if the multinormal supposition of an underlying variable is interpreted like the end of a research when finally we are able to separate the significants factors affecting the average whereas the nonsignificant ones determine a gaussian dispersion is not surprising that a method based on these premises obtains good practical results, as it happens in real complex examples analyzed.

La present recerca parteix d'una problemàtica que essencialment es planteja en el camp de la Prehistòria i més concretament dels períodes protohistòrics. En la mesura que el coneixement de la Prehistòria no es recolza exclusivament en allò que s'estudia en el sistema educatiu reglat, sinó que en gran part la població coneix aquesta disciplina gràcies a les restes materials, ja siguin jaciments arqueològics o objectes dels museus, es pot comprendre que el problema que ens hem plantejat recau sobre les formes en les que s'han presentat aquests jaciments. Concretament, la tesi focalitza el seu interès en els jaciments arqueològics reconstruïts-restituïts a partir dels quals es formula la hipòtesi principal que ve a ser:
En la mesura que la majoria de persones tenen dificultats en la conceptualització de l'espai físic, la visita a un jaciment arqueològic restituït hauria de portar a una major comprensió d'aquests.

Per arribar a determinar la validesa o no de la hipòtesis la tesi s'estructura en cinc grans apartats i una conclusió. La recerca parteix de l'estat de la qüestió de l'arqueologia protohistòrica a Europa occidental, centrant l'anàlisi en l'Edat dels Metalls. Per tant, aquesta primera part del nostre treball, per sí mateixa, podria constituir una tesi, i el que nosaltres hem fet és situar-nos en el nivell més superficial, que és el mínim necessari per poder avançar en la recerca específica. Podem concloure que en la primera part de la tesi, s'analitza un període ampli de la Prehistòria, tradicionalment anomenada Edat dels Metalls, que en el cas català es concreta en l'anomenada cultura ibèrica (S. V aC - I dC). S'elabora un breu estat de la qüestió des del punt de vista de la disciplina de referència, és a dir, l'arqueologia prehistòrica.

A la segona part de la recerca es pretén conèixer com es tradueix a nivell patrimonial l'Edat dels Metalls. És a dir, volem saber quin és el grau de conservació i la forma com s'ha museïtzat aquest patrimoni a una gran part d'Europa. Per tant, en aquesta part de la recerca ens preguntem: què en queda de tot plegat?

Per respondre la pregunta, cal esbrinar doncs el que en podríem anomenar patrimoni arqueològic immoble. Dins d'aquest patrimoni trobem el que es troba obert al públic sota la formula de parc arqueològic o semblant. Són aquests equipaments culturals el nostre segon objectiu d'anàlisi; saber què en queda és important però, sobretot volem saber de quina manera són mostrats al públic.

Per fer aquesta recerca, ens cal emprar mètodes molt poc reglats, ja que no podem recórrer al simple cartografiat arqueològic. Es tracta doncs d'establir un mètode de treball que sigui com un garbellat al qual partint dels noms de jaciments arqueològics apareguts en la bibliografia científica en destriem aquells que s'han conservat i de tots ells en separem els que s'han museïtzat. I encara cal que d'aquests darrers en fem una tria, ja que no tots ens interessen de la mateixa manera.

Per assolir els resultats que ens hem proposat, en aquesta part de la recerca s'intenta doncs fer un mostreig d'un nombre significatiu de jaciments arqueològics d'aquest període a partir de la localització d'aquests en els manuals de referència, a internet i a guies de viatge. Finalment però, aquells centres d'arqueologia experimental que presenten el seu llegat mitjançant la reconstrucció física volumètrica s'han trobat a través de la tècnica anomenada "snowball sampling ", és a dir, aquella que busca crear un mostreig a partir de subjectes existents a partir dels quals se'n coneixen d'altres i s'amplia el mostreig. En el cas que ens ocupa, el coneixement dels centres estudiats i descrits en aquest segon capítol es desconeixien en part degut a la seva dispersió física i manca, fins fa poc, d'una relació explícita entre tots ells. A partir doncs del coneixement previ que teníem d'alguns d'aquests centres, hem anat dibuixant la història de la presentació del patrimoni arqueològic en tamany real, al mateix temps que s'ha desglossat tota una xarxa de museus a l'aire lliure d'arqueologia, alguns dels quals hem estudiat in situ, tan el seu personal com el seu públic. En aquest capítol doncs fem un recull, descripció i valoració d'aquests centres.

L'únic jaciment arqueològic de l'Edat dels Metalls que ha estat museïtzat a Espanya de forma integral, seguint tècniques d'arqueologia experimental i amb finalitats didàctiques és la Ciutadella Ibèrica de Calafell (Baix Penedès, Tarragona) que serà, per tant, objecte especial d'investigació.

En el tercer apartat, i una vegada conegut i estudiat l'objecte d'estudi, el patrimoni arqueològico-arquitectònic reconstruït a mida real, ens plantegem les hipòtesi de treball. Davant de l'abast de la problemàtica, ens veiem obligats a emprar metodologies inductives, que vagin de l'estudi d'allò que és particular al coneixement d'allò que és general; per tant volem comprovar les hipòtesi mitjançant un estudi de cas, fet en profunditat en un jaciment prèviament seleccionat, la ciutadella ibèrica de Calafell, i emprant com a contrast altres quatre jaciments ibèrics que formen part de "La ruta dels Ibers" - Ullastret (Girona), El Turó de Ca n'Olivé (Barcelona), El Molí de l'Espígol (Lleida), i La Moleta del Remei (Tarragona) -. La particularitat d'aquest estudi és que vol comparar dos models de presentació del patrimoni arqueològic, per una banda, aquell que tan sols ha estat consolidat i es presenta al públic sense més interpretació que un plafó; i per altra banda, aquell en el qual se li ha aplicat una reconstrucció volumètrica a tamany real de part o tot el conjunt.

A l'apartat quart, dedicat a la metodologia d'anàlisi s'intenta establir el marc teòric en el qual s'insereix la recerca, es justifica l'interès de l'estudi, es delimita l'objecte d'estudi, amb tots els models que se'n deriven, s'estableix la problemàtica específica de la recerca i s'afronta la metodologia de tipus qualitatiu i quantitatiu que permet establir comparacions entre dos models contrastats i diferents de presentar el patrimoni arqueològic: el model que en podem dir integral científico-didàctic i el model clàssic.

A l'apartat cinquè, es porta a terme la recerca constituïda fonamentalment per un treball de camp que, com ja hem dit en l'apartat anterior, ha estat de tipus qualitatiu en una primera fase i quantitatiu en una segona. El tractament estadístic de les dades i el resultat del processament de les entrevistes i observacions realitzades, permeten arribar a resultats que es contrasten amb les hipòtesi plantejades. Aquest apartat és doncs el punt central de la recerca, i constitueix el nucli del nostre treball.

Finalment, el darrer apartat del treball és el de conclusions i en ell es constata l'assoliment dels objectius plantejats i la validació de les hipòtesi. Sorprenen els resultats en validar la hipòtesi de partida, afirmem doncs que hi ha una major comprensió pel públic dels jaciments arqueològics reconstruïts que no pas els consolidats.
This thesis is the result of four years research into the presentation of Bronze and Iron Age archaeological sites in Europe. To focus and define our approach, we chose first to establish which existing archaeological locations had been used to trace the course of European Protohistory, and then to investigate which of these locations were presented to the public on a 1:1 scale. Running parallel to this was our plan to compare the communicative or didactic efficacy of those sites which were presented in a traditional manner - that is, through the preservation of existing remains without further direct intervention - and those which had been three-dimensionally reconstructed or replicated. Was this latter approach an effective means of achieving better public understanding of the period in question? Our field work focused on five archaeological sites from the Iberian period, all located in Catalonia. Four of these display preserved remains, while one is partially-reconstructed.

It may seem ambitious to attempt to analyse Bronze and Iron Age archaeological displays throughout Europe in the limited time span of four years, but our research objectives were quite modest from the outset. Our fundamental aim was to establish how worthwhile it was to carry out volumetric reconstructions of archaeological sites, in all their possible variations.

Our fundamental hypothesis was this: given that most people find it difficult to conceptualise physical space, a visit to a reconstructed archaeological site should help them to reach a better understanding of that space.

The results of our research clearly show, beyond any possible doubt, that people always learn from visiting reconstructed sites. In this regard, significant differences can be seen in the surveys carried out before and after the visit. The surveys from the preserved sites, on the other hand, not only show no evidence of learning having taken place, but actually raise the possibility that such visits increase confusion: in other words, that people understand less as a result. This is a surprising finding, going far beyond the range of our initial hypothesis: the idea that a visit to an archaeological site could actually lead to decreased levels of knowledge and understanding had never occurred to us.

.

En l'actualitat, són pocs els Estats europeus i d'arreu del món amb economia de mercat que tinguin un model aeroportuari completament públic i centralitzat. El desenvolupament del procés de desregulació als aeroports està comportant un ampli ventall d'opcions, des de la compra dels aeroports per part del sector financer introduint formes de gestió pròpies del món empresarial, a la introducció de sistemes de gestió indirecta similars a la forma concessional o, també, la creació a càrrec dels governs de corporacions públiques de caràcter regional amb la participació dels governs locals i regionals i sistemes de gestió aplicant criteris comercials.

En el context de la metodologia no paramètrica l'objectiu de la tesi se situa en la recerca del comportament, des del punt de vista de l'eficiència tècnica, dels factors endògens i exògens que vehiculen l'eficiència de l'empresa aeroportuària, en comparar un conjunt d'indústries que discriminen mútuament, en termes d'eficiència, un comportament òptim en relació amb les indústries que desenvolupen la seva activitat amb una eficiència inferior. Mitjançant l'ús de l'anàlisi envolupant de dades (Data Envelopment Analysis -DEA-) es mesura, en el marc de l'orientació input, l'eficiència relativa de cada empresa aeroportuària.

No és nombrosa la literatura especialitzada en estudis empresarials aeroportuaris que modelitzin les variables del procés productiu i les avaluïn. Aquesta investigació analitza el comportament dels factors productius a l'administració del treball, el consum i el capital, en l'àmbit que ofereix la desregulació actual.

Des d'aquest punt de vista, es defineix l'estructuració de les variables del procés productiu i s'analitza l'eficiència tècnica dels inputs discrecionals, els factors de treball i consum, i els no discrecionals, el factor capital i, més específicament sobre les anomenades variables ambientals que recullen les diferents situacions administratives associades a la titularitat i a la tipologia de la propietat del capital als aeroports.
Per mitjà de les conclusions obtingudes, l'aportació de la tesi pretén constituir un referent objectiu que permeti establir els criteris mitjançant el tractament dels factors productius en el marc dels aeroports estudiats.

En relació amb els inputs discrecionals, els aeroports ineficients europeus objecte de l'anàlisi són el resultat de la seva sobredimensió i, especialment la que es deriva de la seva estructura de despeses operacionals. A més, aquests aeroports prenen com a peers a les indústries eficients que no són europees, tant si es prescindeix d'algun dels inputs utilitzats en les explotacions com de la unitat referent líder.

En relació amb la distribució accionarial de la propietat, el nombre d'empreses que milloren el seu índex d'eficiència guarda relació amb el fet que el pes de la distribució del capital ha passat de ser majoritàriament públic a privat o, si més no, ha disminuït el pes de la presència del capital públic en els consells d'administració de les empreses propietàries dels aeroports. A més, les indústries públiques ineficients han augmentat el nombre de freqüències de referència sobre les indústries privades referents; en canvi, les indústries privades ineficients han disminuït el seu nombre de freqüències de referència pel que fa a les indústries públiques referents.

En relació amb els inputs de caràcter qualitatiu, la variable que determina el grau en què la indústria és participada per altres indústries, la millor mitjana de l'índex d'eficiència correspon, des del punt de vista del control de la propietat, a la participació per més d'una empresa, de manera que les seves quotes de participació són majoritàriament en relació amb l'aportació de la mateixa indústria.

En resum, la tesi estableix els criteris per al tractament dels factors productius aplicables a les noves formes de gestió que s'estan introduint arreu a la indústries aeroportuària i dóna suport a l'opinió que la desregulació de la propietat de pública a privada és la direcció més escaient posada al servei dels òrgans de decisió de l'empresa aeroportuària per assolir l'eficiència tècnica.
TITLE: "Efficiency Analysis of Airport Companies in the Current Framework of Deregulation"

TEXT:

The development of the deregulatory process in connection with airports is leading to a wide array of options, ranging from the purchase of airports by the financial sector, bringing in management models associated with the business world, to the introduction of indirect management systems of the concession type, as well as the creation of regional public corporations by governments, with the participation of local and regional authorities, and management systems based on commercial criteria.

The objective of this thesis, in the context of the non-parametric methodology, is researching, from the standpoint of technical efficiency, the behaviour of the endogenous and exogenous factors that influence the efficiency of airport companies. The relative efficiency of each airport company is measured, in the framework of the input approach, by means of Data Envelopment Analysis (DEA).

This research analyses the behaviour of the factors of production in the administration of labour, consumption and capital, in the setting shaped by the deregulation now being seen.

From that standpoint, the structuring of the variables of the production process is defined and an analysis is made of the technical efficiency of the discretional inputs, the labour and consumption factors, the non-discretionary factors, the capital factor and, more specifically, the so-called environment variables, which cover the various administrative situations associated with ownership and the typology of capital ownership in airports.

Through the conclusions reached, the contribution of this thesis is intended to serve as an objective point of reference enabling the criteria for dealing with the factors of production in the context of the airports studied to be established.

With regard to the discretionary inputs, only a few public corporations and private companies in the non-European airports analysed have succeeded in managing those inputs under the criterion of technical efficiency.

With regard to the shareholding structure of ownership, private airport industries have generally achieved a higher technical-efficiency index than public corporations.

With regard to qualitative inputs, the best efficiency index is found, from the point of view of ownership control, in the participation of more than one company, with their participatory share being mostly related to the contribution of the industry itself.

In short, this thesis sets out the criteria for handling the factors of production as they apply to the new forms of management that are coming in for airport industries, and it supports the view that deregulation from public to private ownership is the right way to go in serving the decision-making bodies of the airport company in achieving technical efficiency.

En la dècada actual, l'augment del consum energètic dels circuits integrats està tenint un impacte cada vegada més important en el disseny electrònic. Segons l'informe de la Semiconductor Industry Association de l'any 1997, es preveu que aquest impacte serà encara major en la propera dècada. En la bibliografia existeixen diversos treballs on es relaciona un consumo energètic elevat amb la degradació de les prestacions i la fiabilitat del xip. Per aquesta raó, el consum energètic ha estat incorporat com a un altre paràmetre a tenir en compte en el disseny dels circuits integrats. Es coneix com a energia de transició l'energia consumida per un circuit combinacional CMOS quan es produeix un canvi en les seves entrades. Una energia de transició excessivament elevada pot afectar a la fiabilitat del xip a través dels anomenats hot spots, i de l'electromigració. Altres efectes com el ground bouncing i la signal integrity degradation poden repercutir en les prestacions del circuit. La minimització de les degradacions esmentades anteriorment requereixen de la caracterització de l'energia de transició màxima durant la fase de disseny. A tal efecte, en aquesta tesi es proposen dues metodologies que permeten l'estimació de l'energia de transició màxima en circuits combinacionals CMOS. Donat que l'estimació del nivell màxim exacte es inviable en circuits a partir de mides mitjanes, es proposa el càlcul de dues cotes, una d'inferior i una altra de superior, que delimiten un interval de localització de l'esmentat nivell màxim. La tesi està estructurada en els següents capítols. En el capítol 1 es fa una introducció al tema investigat en aquesta tesi i es presenten els treballs existents que el tracten. En el capítol 2 s'introdueixen els models d'estimació de l'energia de transició emprats més habitualment a nivell lògic, que és el nivell de disseny considerat en aquesta tesi. Aquests models assumeixen que l'únic mecanisme de consum és la commutació de les capacitats paràsites del circuit. En els capítols 3 i 4 es tracta l'estimació de l'energia de transició màxima. Aquesta estimació es realitza a partir del càlcul de dues cotes properes, una superior i una altre inferior, a aquesta energia màxima. En el capítol 5 es presenta l'anàlisi del comportament de l'activitat ponderada front als models de retard estàtics. Finalment, en el capítol 6 s'aborden les conclusions generals de la tesis i el treball futur.
El consumo energético de los circuitos integrados es un factor cuyo impacto en el diseño electrónico ha crecido significativamente en la década actual. Según el informe de la Semiconductor Industry Association del año 1997, se prevé que este impacto será aún mayor en la próxima década. En la bibliografía existen diversos trabajos donde se relaciona un consumo energético elevado con la degradación de las prestaciones y la fiabilidad del chip. Por esta razón, el consumo energético ha sido incorporado como otro parámetro a tener en cuenta en el diseño de los circuitos integrados. Se conoce como energía de transición la energía consumida por un circuito combinacional CMOS cuando se produce un cambio en las entradas del mismo. Una energía de transición excesivamente elevada puede afectar a la fiabilidad del chip a través de los hot spots, de la electromigración. Otros efectos como el ground bouncing y la signal integrity degradation pueden repercutir en las prestaciones del circuito. La minimización de las degradaciones mencionadas anteriormente requiere de la caracterización de la energía de transición máxima durante la fase de diseño. A este efecto, se propone en esta tesis dos metodologías que permiten la estimación de la energía de transición máxima en circuitos combinacionales CMOS. Dado que la estimación del nivel máximo exacto es inviable en circuitos a partir de tamaños medios, se propone el cálculo de dos cotas, una de inferior y otra de superior, que delimiten un intervalo de localización de dicho nivel máximo. La tesis está estructurada en los siguientes capítulos. En el capítulo 1 se presenta una introducción al tema investigado en esta tesis y se resumen los trabajos existentes más importantes. En el capítulo 2 se introducen los modelos de estimación de la energía de transición más comúnmente utilizados a nivel lógico, que es el nivel de diseño considerado en esta tesis. Estos modelos asumen que el único mecanismo de consumo es la conmutación de las capacidades parásitas del circuito. En los capítulos 3 y 4 se aborda la estimación de la energía de transición máxima. Esta estimación se realiza a partir del cálculo de dos cotas cercanas, una superior y una inferior, a esta energía máxima. En el capítulo 5 se presenta el análisis del comportamiento de la actividad ponderada frente a los modelos de retardo estáticos. Finalmente, en el capítulo 6 se presentan las conclusiones generales de la tesis y el trabajo futuro.
The importance of the energy consumption on the design of electronic circuits has increased significantly during the last decade. According to the report of the Semiconductor Industry Association, of 1997, the impact in the next decade will be even greater. In the bibliography several works exist relating to the high energy consumption with the degradation of the reliability and performance of the xip. For this reason, the energy consumption has been included as another parameter to take into account during the design of integrated circuits. It is known as transition energy, the energy consumed by a CMOS combinational circuit when its inputs change their value. Excessively high transition energy may affect the reliability of the chip through the generation of hot spots and electromigration. Other effects such as ground bouncing and signal integrity degradation may reduce the performance of the circuit. In order to minimize the previously detected bad effects it is useful to characterize the maximum transition energy, during the design phase. To this objective, this thesis presents two methodologies that allow for the estimation of the maximum transition energy in CMOS combinational circuits. Given that the estimation of the maximum level is only attainable for medium size circuits, it is proposed the calculation of bounds (higher and lower) delimiting the interval where the maximum level is located. The thesis is divided into the following chapters. In chapter 1 an introduction to the topic and a review of the previous works related to this research domain is given. In chapter 2 the models most extended for the estimation of the transition energy are presented. These models are mainly used at logic level which is the level assumed in this thesis. They assume that the switching of the parasitic capacitances is the only mechanism producing energy consumption. In chapters 3 and 4 the estimation of the maximum transition energy is considered. This estimation is made from the calculation of an upper and lower bound to this maximum transition energy. In chapter 5 the analysis of the switching activity is made for different static delay models. Finally, in chapter 6 the general conclusions of the thesis and future work are discussed.

Durant aquests últims anys hem viscut el gran impacte de l'era post-genòmica, en la qual la seqüència del genoma humà ja és coneguda. En aquesta etapa, per exemple, s'ha pogut demostrar que el DNA no codificant, inicialment considerat com a no funcional, té un rol essencial en el funcionament de les cèl.lules humanes. Com a conseqüència d'aquest nou escenari, així com de la reducció del cost dels experiments a gran escala i la incorporació de la bioinformàtica com a eina essencial, la recerca en biologia molecular i salut pública ha modificat el seu enfocament clàssic per incorporar aquest canvi de paradigma. El càncer, una malaltia ja tractada per civilitzacions presents segles enrere, per primera vegada podrà ser estudiat des d'un punt de vista holístic a nivell cel.lular. Més específicament, en el cas del càncer colorectal, una malaltia altament heterogènia i molecularment molt complexa, seran de gran ajuda tots els avenços possibles en quant a tècniques de laboratori, tecnologia i noves disciplines. Durant els propers anys molt probablement s'incorporaran a la rutina clínica noves classificacions moleculars, que permetran prescriure un tractament més precís en comptes dels agents quimioteràpics utilitzats actualment amb la majoria dels pacients. També s'identificaran biomarcadors més acurats per al diagnòstic precoç i per predir millor el pronòstic de la malaltia. L'aprofundiment en les bases moleculars del càncer colorectal ens durà fins i tot a desenvolupar eines diagnòstiques basades en criteris moleculars, en substitució dels criteris clínics i patològics emprats majoritàriament a dia d'avui. Amb aquesta tesi el lector podrà endinsar-se en treballs concrets que intenten avançar en aquestes direccions. Els resultats es presenten com a compendi de tres articles científics publicats a revistes científiques internacionals. Tots tres tracten de càncer colorectal, i són el resultat de part del treball realitzat durant els últims anys a la Unitat de Biomarcadors i Susceptibilitat de l'Institut Català d'Oncologia.
Over the last years we have lived the great impact of post-genomic era, in which the human genome was already known. In this stage, for example, it has been demonstrated that noncoding DNA, initially considered as non-functional DNA, has an essential role in human cells. As a result of this new scenario, as well as reducing the cost of large-scale experiments and incorporating the bioinformatics as an essential tool, the research in molecular biology and public health has changed its traditional approach to incorporate this paradigm shift. Cancer, a disease already treated by civilizations many centuries ago, for the first time can be studied from a holistic point of view at the cellular level. In particular, to study the colorectal cancer, a heterogeneous and complex disease, will be helpful all new developments in terms of laboratory techniques, technology and new disciplines. Over the next few years, likely will be incorporated new molecular classifications into the clinical routine, that will able to recommend a more precise medicine instead of the chemotherapeutic agents, currently used with the vast majority of patients. More accurate biomarkers for early diagnosis and to better predict the prognosis of the disease also will be identified. Deepening at the molecular basis of colorectal cancer will lead to even develop diagnostic tools based on the molecular information, replacing the clinical and pathological criteria currently used. In this thesis the reader will be introduced in specific works that try to advance in these directions. The results are based on a collection of three scientific articles published in international journals. These three articles speak about colorectal cancer and represent the work carried out during the last years at the Biomarkers and Susceptibility Unit of the Catalan Institute of Oncology.

La trisomia del cromosoma 21 humà o síndrome de Down (SD) genera un fenotip molt complex que inclou més de 80 trets fenotípics característics. Es tracta, d'una malaltia multifactorial molt variable en la seva expressió fenotípica. Per tant, sembla evident que per poder fer front a la complexitat i variabilitat inherents a la SD, serà necessari l'ús d'estratègies metodològiques diferents. El treball realitzat en aquesta tesi doctoral mitjançant l'estudi de l'expressió diferencial en cervells fetals d'individus Down ha permès posar de manifest l'expressió alterada dels gens FABP7 i PRDX2, cap d'ells situat al cromosoma 21.
Experiments d'hibridació substractiva supressora (SSH) sobre cervells fetals Down van desvetllar la subexpressió de PRDX2 als individus Down. Aquesta subexpressió es va confirmar mitjançant: i) anàlisi de transferència Northern (5 disòmics i 5 trisòmics) i ii) RT-PCR quantitativa a temps real (6 disòmics i 7 trisòmics), amb uns valors de 0.7 i 0.73 vegades, respectivament.
Per avaluar els efectes de la subexpressió de PRDX2 a nivell cel.lular es van transfectar de manera estable cèl.lules de neuroblastoma (SH-SY5Y) amb cDNA antisentit de PRDX2. D'acord amb la funció antioxidant de PRDX2 es va analitzar la viabilitat cel.lular i els nivells d'apoptosi, tant en condicions estàndards, com en presència de diferents agents citotòxics (peròxid d'hidrogen, etoposide i timerosal). Per tal d'aconseguir una sobreexpressió de SOD1 es va transfectar cèl.lules SH-SY5Y amb cDNA sentit de SOD1. La inclusió de SOD1 com a control en aquesta aproximació es deu a que els individus Down presenten, com a resultat de la trisomia del cromosoma 21, una sobreexpressió d'aquest gen.
Les mesures de viabilitat cel.lular sobre les dues línies transfectades demostren un descens en condicions basals, així com en presència de peròxid d'hidrogen, però no en presència d'etoposide. D'altra banda, el timerosal sembla afectar més la viabilitat dels clons que subexpressen PRDX2. Els resultats mesurant els nivells d'apoptosi sobre ambdues línies transfectades indiquen un increment en els nivells d'apoptosi via caspasa-3 en condicions basals i un menor increment, respecte al comportament control, en presència d'H2O2. Donat que en els experiments de viabilitat cel.lular no s'observa aquest "efecte protector", es dedueix que la subexpressió de PRDX2, o la sobreexpressió de SOD1, en presència d'H2O2, indueixen, majoritàriament, una mort cel.lular independent de la caspasa-3.
En conjunt, tots aquests resultats apunten cap a una possible implicació de PRDX2 en l'estrés oxidatiu neuronal associat a la SD.
Mitjançant l'anàlisi SSH, es va detectar també la sobreexpressió de FABP7 en cervells fetals d'individus Down. Aquesta sobreexpressió es va confirmar mitjançant anàlisi de transferència Northern (5 disòmics i 5 trisòmics) i RT-PCR quantitativa a temps real (7 disòmics i 9 trisòmics), amb un valors d'1.3 i 1.63 vegades, respectivament.
Per determinar la relació entre la trisomia del cromosoma 21 i la sobreexpressió de FABP7 es va aïllar i clonar, la regió promotora de FABP7. La seqüenciació d'aquesta regió va confirmar la conservació d'un domini d'unió dels factors Pbx/POU descrit prèviament a ratolins. Les proteïnes PBX formen complexes amb altres homeobox, com és el cas de PKNOX1, que mapa a 21q22.3. Mitjançant RT-PCR quantitativa a temps real es va confirmar la sobreexpressió de PKNOX1 en cervells fetals humans (1.8 vegades més). Experiments d'electroforesi de retardament de bandes (EMSA) van demostrar la unió de la proteïna PKNOX1 a la seqüència promotora de FABP7. Finalment, els experiments d'assaig luciferasa sobre cèl.lules en cultiu de neuroblastoma revelaren una transactivació de FABP7 deguda a la sobreexpressió de PKNOX1.
Els nostres resultats indiquen clarament que la sobreexpressió de FABP7 en individus Down és, molt probablement, causada per la sobreexpressió de PKNOX1, degut a l'efecte de dosi gènica associat a la trisomia del cromosoma 21.

El treball realitzat durant el meu doctorat ha estat dirigit a entendre millor l'organització i l'evolució de les regions de DNA que regulen la transcripció. En concret els objectius d'aquesta tesi són: (1) millorar els mètodes in silico de caracterització, representació i predicció de llocs d'unió de factors de transcripció; (2) estudiar les restriccions que actuen sobre la conservació evolutiva de les seqüències reguladores de la transcripció; (3) estudiar l'efecte de la duplicació gènica sobre l'evolució de les seqüències reguladores de la transcripció i sobre l'expressió gènica.

El primer capítol, presenta el desenvolupament del programa PROMO, per predir llocs d'unió de factors de transcripció (TFBSs) en una seqüència de DNA o en un conjunt de seqüències. Per una espècie determinada o un determinat nivell taxonòmic, PROMO construeix matrius de pes a partir de seqüències de TFBSs coneguts que són utilitzades per fer la predicció. La predicció simultània sobre múltiples seqüències permet descobrir elements de regulació comuns i es pot aplicar, per exemple, per a comparar regions reguladores de gens ortòlegs o de gens que s'expressen en el mateix teixit.

En el segon capítol es presenta l'estudi en que vàrem demostrar la hipòtesi de que el nombre de teixits en que un gen s'expressa està relacionat de manera significativa amb el grau de conservació de la seqüència del promotor. Mostrem que els gens housekeeping de mamífers, els que s'expressen en tots o gairebé tots els teixits, tenen una menor conservació de la seqüència del promotor que els gens que s'expressen en un subconjunt de teixits.

El tercer i darrer capítol presenta un estudi sobre l'efecte de la duplicació gènica sobre l'evolució de les seqüències reguladores de la transcripció. S'han fet molts estudis sobre l'efecte de la duplicació gènica sobre la divergència de les seqüències proteiques, però poc es coneix de com aquest procés afecta l'evolució de les seqüències reguladores de l'expressió gènica. En aquest treball hem trobat que el nombre de duplicacions gèniques mostra una relació positiva amb la divergència del promotor, la taxa de substitucions no-sinònimes de la seqüència codificant i la divergència de l'expressió tissular. Per tant, la duplicació gènica no només condueix a un increment de les mutacions aminoacídiques, sinó a una acceleració de la divergència de seqüències involucrades en la regulació de l'expressió gènica.
Goal of this thesis is to better understand the organization and evolution of DNA regions that regulate gene transcription. Particular aims are: (1) to improve in silico methods of characterization, representation and prediction of transcription factor binding sites; (2) to study the constraints that affect the evolutionary conservation of transcription regulatory sequences; (3) to study the effect of gene duplication on the evolution of transcription regulatory sequences and gene expression.

The first chapter describes the development of PROMO, a software program to predict transcription factor binding sites (TFBSs) in DNA sequences using species-tailored positional weight matrices. Simultaneous prediction on multiple sequences can be applied to discover common regulatory elements in promoters of orthologous genes or co-expressed genes.

In the study presented in the second chapter, the hypothesis that the number of tissues in which a gene is expressed is related in a significant manner to the extent of promoter sequence conservation is tested. It is shown that mammalian housekeeping genes, those expressed in all or nearly all tissues, have lower promoter sequence conservation than genes expressed in a subset of tissues.

The third and final chapter presents a study about the effect of gene duplication on the evolution of transcription regulatory sequences. Many studies have been carried out on the effect of gene duplication on protein sequence divergence, but little is known of how this process affects the sequences that regulate gene expression. It is shown here that gene duplication is associated with increased protein sequence divergence, increased promoter sequence divergence, and increased tissue expression divergence. Therefore, gene duplication drives not only an increase in amino-acidic mutations but also an acceleration of divergence of DNA sequences involved in the regulation of gene expression.

La Tesi la integren dues parts molt diferenciades que tenen en comú tractar de l'anàlisi de dades discretes i l'utilitzar conjunts de dades com a punt de partida. La primera part està escrita en anglès i s'adapta al format d'una tesi escrita per articles. Aquesta part gira al voltant del modelat i l'anàlisi de freqüències de freqüències fent servir models de barreja de Poisson truncats a zero. Primer es mostra com al truncar l'espai mostral del model Inversa Gaussiana-Poisson, es pot ampliar l'espai de paràmetres del model i es comprova els avantatges de fer-ho. A continuació es comprova que una generalització del model Inversa Gaussiana-Poisson ajusta molt bé aquest tipus de dades, i explora què passa si intercanvies l'ordre entre barrejar i truncar la distribució de Poisson. L'últim capítol d'aquesta primera part defensa que la gràcia de fer servir el truncament de la barreja de Poissons per ajustar aquest tipus de dades és que permet estimar la densitat de la freqüència de paraules del vocabulari de l'autor. També proposa estimar mesures de diversitat a través de la variabilitat d'aquestes estimacions de la freqüència de paraula del vocabulari. Aquests models permeten estimar la distribució de vocabulari d'un autor i donen peu a comparar la riquesa i diversitat de vocabulari entre autors. La segona part de la tesi, escrita en català, segueix el format de tesi tradicional i està motivada al voltant de l'anàlisi dels resultats a les últimes cinc eleccions al Parlament de Catalunya. Mitjançant models Bayesians per a l'anàlisi cluster per a dades categòriques identificarem l'existència de patrons de vot, veurem quines àrees geogràfiques pertanyen a cada patró de vot i estudiarem com aquests patrons han anat variant al llarg de les diferents eleccions. L'objectiu d'aquesta segona part és doble. Per un cantó ajudem a desenvolupar metodologia per comparar i validar models Bayesians en el context de l'anàlisi cluster de resultats electorals fent servir eines de representació gràfica. Per un altre cantó analitzem l'evolució dels resultats electorals observats. Queda pendent estendre els models Bayesians seleccionats de forma que permetin estimar les matrius de transició de vot entre eleccions consecutives.
This phD thesis is composed of two very different parts that have incommon the fact that they deal with the analysis of discrete dataand the use data as the starting point.The first part is written in English and it is formatted as a thesiswritten by articles. This part focuses on the modeling and theanalysis of frequencies of frequencies using zero truncated Poissonmixture models. First, it shows that by truncating the sample spaceof the inverse Gaussian-Poisson model one is allowed to extend itsparameter space and in that way improve its fit. A three parametergeneralization of this model is the zero truncated generalizedinverse Gaussian-Poisson mixture model. In this thesis we also checkthat this three parameter model provides excellent fits for thesetype of data, and also we compare the fit of the truncatedgeneralized inverse Gaussian-Poisson mixture model with the fit ofthe model that results from switching the order of the mixing andtruncation stages. The last chapter of this first part argues thatusing zero truncated Poisson mixture models to fit this type of dataallows one to estimate the density of the frequency of words in thevocabulary of the author. It also proposes to estimate measures ofdiversity through the variability of these estimates of the wordfrequencies of vocabulary. These models allow one to estimate thedistribution of the vocabulary of an author and in that way allowone to compare the richness and diversity of vocabulary amongauthors.The second part of the thesis, written in Catalan, follows thetraditional phD thesis format, and it is motivated by the analysisof the results on the last five elections to the Parliament ofCatalonia. Through the use of Bayesian models for the clusteranalysis of categorical data we identify the existence of votingpatterns, we allocate the areas to each patterns of vote and westudy how these patterns have varied along the different elections.The aim of this second part is double. On one hand we help developmethodology to compare and validate Bayesian models in the contextof the cluster analysis of electoral data using graphical tools. Onthe other hand, we analyze the evolution of the observed electoralresults. In the near future we plan to extend these Bayesian modelsin order to estimate the vote transition matrices from one electionto the next.Lloc

La migranya és un trastorn neurològic comú que afecta un 15% de la població. Es caracteritza per l’aparició d’episodis de cefalees recurrents i incapacitants, molt sovint acompanyades d’altres símptomes com la sensibilitat a la llum, les nàusees o els vòmits. La seva prevalença és variable en funció de l’edat i el sexe, essent fins a tres vegades més freqüent en dones en etapa adolescent o adulta. Clínicament, la migranya es classifica en dos subtipus, migranya sense aura i migranya amb aura, aquesta última caracteritzada per l’aparició de símptomes neurològics que precedeixen i/o acompanyen la cefalea. La migranya comuna té una etiologia complexa, en què participen factors genètics, encara poc coneguts, i ambientals. Hi ha, però, una forma monogènica del trastorn, la migranya amb aura hemiplègica, de la qual ja s'han resolt molts casos, amb gens i mutacions descrites, i que per tant constitueix un bon punt de partida per abordar l'estudi de la migranya comuna. En aquest treball hem aprofundit en els aspectes genètics de les formes rara i comuna de migranya, en pacients amb i sense aura. S’han dut a terme cribratges mutacionals, basats en seqüenciació i anàlisi de CNVs, en pacients amb migranya hemiplègica o altres trastorns paroxístics relacionats, tot identificant diverses mutacions causals. D’altra banda, s’han realitzat estudis d’associació a escala genòmica i amb gens candidats amb l’objectiu de detectar variants de susceptibilitat a la migranya comuna. Entre les dianes dels nostres estudis hi ha els microRNAs, molècules reguladores de l'expressió gènica que no havien estat avaluades fins ara en pacients migranyosos. En últim terme, es presenten els resultats preliminars d’un estudi de transcriptòmica en un model animal de depressió cortical propagant.
Migraine is a common neurological disorder that affects 15% of the population. It’s caractherized by reccurent and inhabilitating episodes of headache, often accompanied by other symptoms like photophobia, nauseas or vomiting. The prevalence of migraine is dependent on sex and age, being more frequent in adolescent and adult women. Clinically, migraine is classified in two subtypes, with and without aura, the first characterized by the appearance of neurological disturbances that preceede or accompany the migraine episode. Common migraine presents a complex ethiology, in which both genetic and environmental factors are involved. Moreover, there is a monogenic form of the disease, hemiplegic migraine, which genetic bases are known in part. This rare form of migraine turns into a good starting point to address the study of common forms of migraine. In this Thesis we have studied the genetic factors that underlie both common and rare migraine, in patients with and without aura. We have performed mutational screening, based on sequencing and CNV analysis, in patients with hemiplegic migraine and other related paroxystic disorders that have allowed the identification of several causal mutations. Moreover, case-control association studies have been performed, at both genome-wide level or on candidate genes, in order to detect risk variants for common migraine. Among the different candidates assessed, we have focused our attention mainly on microRNAs, important gene expression regulatory molecules that had not been previously explored in migraine patients. Finally, we present the preliminary results of a transcriptomic study in a rat model of cortical spreading depression.