Dissertations / Theses on the topic 'Anglès'

While study abroad at the university level has been shown to benefit many aspects of second language proficiency, little is known about how this affects participants’ writing skills. The present study explores writing development in a group of 30 EFL learners over a period of 15-months and compares the progress made in two distinct learning contexts: study abroad (SA) and classroom instruction at home (AH). The learners’ writing before and after each learning context is evaluated by trained raters and analyzed quantitatively, using an assortment of computational tools, to determine whether progress is made in the domains of complexity, accuracy, fluency, lexical diversity and sophistication, and cohesion. The learners’ writing is also compared, in terms of both quality and characteristics, to the writing of 28 native speakers of English who wrote on the same topic under the same conditions. Results indicate the writing improves significantly after the SA context, and that learners make considerably more progress while abroad than during the AH context.
S’ha demostrat que les estades a l’estranger a nivell universitari són beneficioses en molts aspectes per a millorar la competència d’una segona llengua. Tanmateix, no se sap gaire sobre com afecten l’habilitat d’escriure dels participants. Aquest estudi investiga el desenvolupament de l’escriptura en un grup de 30 aprenents d’anglès com a llengua estrangera durant un període de 15 mesos. Alhora compara el progrés en dos contextos d’aprenentatge diferents: les estades a l’estranger i la instrucció a l’aula al país d’origen. S’avalua l’escriptura dels aprenents abans i després de cada context d’aprenentatge, d’una banda, per mitjà d’un grup d’avaluadors experts i, d’una altra, mitjançant un conjunt d’eines computacionals per a determinar si hi ha progrés en els dominis següents: complexitat, correcció, fluïdesa, diversitat i sofisticació lèxiques i cohesió. També es compara, en termes de qualitat i característiques, amb l’escriptura de 28 parlants nadius d’anglès que van escriure textos sobre el mateix tema i en les mateixes condicions. Els resultats indiquen que l’escriptura millora significativament després de l’estada a l’estranger i que els aprenents progressen més quan són a l’estranger que no pas en el context d’instrucció a l’aula al país d’origen

The present study examines the development of L2 fluency and rhythm in the extemporaneous speech of advanced EFL learners during a study abroad (SA) period, and the relationship between utterance fluency and rhythm and listeners’ perceived fluency. Perceived fluency is also assessed in relation to the listeners’ backgrounds, as well as the effect of learners’ initial fluency levels (pre-SA fluency level) on SA outcomes in both fluency and rhythm. Speech samples were collected at different points in time before and after a 6-month formal instruction (FI) and a 3-month SA period. Subsequently, these speech samples were analyzed for changes in utterance fluency, perceived fluency and rhythm between data collection times. Further analyses of the relationships between these perceptual and productive dimensions, as well as the impact of participants’ initial fluency levels were undertaken. Both fluency and rhythm, operationalized as temporal fluency measures and rhythm metrics, were found to improve significantly during the SA period. Similarly, significant gains in fluency during the SA were perceived by 69 listeners of different L1 backgrounds and degrees of experience with Catalan/Spanish-accented speech. Furthermore, scores in the temporal fluency measures, rhythm metrics, and listeners’ fluency ratings were found to be related to one another. Mean length of run, a temporal fluency measure which encompasses both speed and breakdown fluency, as well as two rhythm measures (%V and varcoC) accounted for a substantial amount of variation in perceived fluency. Finally, the initial fluency level was found to significantly predict fluency gains during SA. Overall, the findings in this study suggest that a 3-month SA period is highly beneficial for advanced EFL learners’ development of L2 fluency and rhythm.
Aquest estudi investiga el desenvolupament de la fluïdesa oral i del ritme en la parla extemporània d’estudiants d’anglès de nivell avançat durant una estada a l’estranger (EE), així com la relació entre fluïdesa oral i ritme, i la percepció de la fluïdesa. Així mateix, també s’avalua la percepció de la fluïdesa segons les característiques de l’oient, i el nivell inicial de fluïdesa oral (pre-estada a l’estranger). Les mostres de parla es van recollir en diferents temps: abans i després d’un període d’instrucció formal (IF) de 6 mesos i d’una estada a l’estranger de 3 mesos. L’anàlisi longitudinal d’aquestes mostres de parla permet observar canvis en la fluïdesa oral, el ritme i la percepció de la fluïdesa durant el període de temps analitzat. Igualment, s’examina la relació entre les dimensions productives i la perceptiva, així com l’impacte del nivell inicial de fluïdesa oral. Els resultats revelen una millora significativa en la fluïdesa i el ritme durant el període de 3 mesos a l’estranger. Aquesta millora és percebuda per un grup d’oients independentment de la primera llengua i de la seva experiència amb parla amb accent català/castellà. A més, s’observa una relació entre els resultats de les mesures temporals de fluïdesa, les mesures de ritme, i les valoracions dels oients. Finalment, el nivell inicial de fluïdesa explica en gran mesura els guanys en fluïdesa obtinguts durant l’EE. Els resultats d’aquest estudi indiquen que una EE de tres mesos té un efecte de millora en el desenvolupament de la fluïdesa oral i del ritme d’una L2 en estudiants d’anglès de nivell avançat.

The aim of the present research study is to examine the contrasting effects of two learning contexts, study abroad (SA) vs. at home (AH), on the language development of Spanish adolescent learners of English. It focuses on the dimensions of foreign accent (FA) and comprehensibility in the target language. First, we explore learners’ linguistic progress in these speech dimensions by assessing the impact of a 3-month SA programme on the extemporaneous speech of a group of 25 learners, and compare their results with those obtained by a control group of 31 learners receiving classroom instruction at home. For that purpose, speech samples were collected for each group longitudinally at two different points in time, before (Pre-test) and after (Post-test) the SA and the formal instruction (FI) context, respectively. A group of non-native listeners (n=12) were asked firstly to assign ratings to the samples by means of Likert scales, and then they were asked to report on the aspects that had affected their ratings most for each of the two speech dimensions analysed. Secondly, on the basis of this data, we explore the relationship between FA and comprehensibility by analysing the correlations between FA and comprehensibility scores at Pre-test and Post-test for the SA and AH participants and the information reported from the group of listeners. Results indicate that SA participants obtained significantly greater gains in FA than the AH group. The findings also suggest that the SA context was more beneficial than the AH context in terms of comprehensibility development, since the percentage of learners improving their comprehensibility scores during SA was significantly larger than the percentage of learners improving their scores in the AH context, and SA learners obtained larger comprehensibility gains than AH learners, although such improvement was not significant. In addition, results indicate that SA participants with initial lower levels of native-like accent and/or comprehensibility obtained significantly greater gains than their peers at home in both dimensions. Further analyses show significant large positive correlations between the two speech dimensions at the two testing times in the case of both groups of participants, suggesting that the more native-like accent, the greater the comprehensibility. Regarding the aspects that listeners heeded when rating speech samples, pronunciation is the main aspect taken into account when assessing L2 learners’ FA and comprehensibility. Listeners in our study did not leave aside reference to accent or native-likeness in their comprehensibility ratings.
El objetivo de este estudio es examinar el efecto de dos contextos de aprendizaje distintos, estancia en el extranjero (ES) y de instrucción formal en el aula, en el desarrollo lingüístico de adolescentes españoles aprendices del inglés. El estudio se centra en las dimensiones de acento extranjero y comprensibilidad del inglés como segunda lengua. En primer lugar, analizamos el progreso que los aprendices hacen en el grado de acento extranjero y de comprensibilidad examinando el impacto que tiene una estancia de tres meses en el extranjero sobre la producción oral de 25 aprendices, y comparando estos resultados con los obtenidos por parte de un grupo de control formado por 31 aprendices que reciben instrucción formal en el aula. Para ello, se recogieron muestras de habla de cada uno de los grupos en dos tiempos, antes y después de la estancia en el extranjero y del período de instrucción formal, respectivamente. Un grupo de 12 jueces no-nativos del inglés evaluaron el grado de acento extranjero y de comprensibilidad de las muestras de habla utilizando escalas de Likert, e indicaron los aspectos que más habían influido en las valoraciones realizadas para cada dimensión. En segundo lugar, a partir de estos datos, examinamos la relación entre acento extranjero y comprensibilidad. Por una parte analizamos las correlaciones entre las puntuaciones en ambas dimensiones de los dos grupos de participantes en los dos tiempos de recogida. Por otro lado, examinamos la información proporcionada por el grupo de jueces en cuanto a sus evaluaciones. Los resultados indican que el grupo ES obtuvo ganancias significativas mayores en cuanto al grado de acento extranjero, y que dicha estancia proporcionó también mayores beneficios en cuanto a comprensibilidad, dado que el porcentaje de aprendices que mejoraron sus puntuaciones en esta dimensión fue significativamente mayor que el porcentaje de alumnos que mejoraron en el contexto de instrucción formal, y dado que los resultados también señalaron mayores ganancias para el grupo ES, si bien esta mejora no resultó ser significativa. Asimismo, los resultados revelan que los participantes del grupo ES con un nivel inicial menor de acento nativo y de comprensibilidad obtuvieron ganancias significativas mayores en ambas dimensiones que los participantes en el contexto de instrucción formal. Asimismo, se hallaron correlaciones altas significativas entre el grado de acento y de comprensibilidad en los dos tiempos y para ambos grupos de participantes, sugiriendo que a mayor acento nativo, mayor comprensibilidad. En cuanto a los aspectos que más influyeron en las evaluaciones del acento y de la comprensibilidad de las muestras, los jueces señalaron que la pronunciación fue el factor más influyente en ambos aspectos. En sus valoraciones, los jueces relacionaron el grado de acento extranjero con la comprensibilidad de la producción oral en inglés de los aprendices.

La comunitat universitària del nostre país s'ha estat preparant en el decurs dels darrers anys per a la introducció de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), que hauria de comportar uns nous enfocaments metodològics d'ensenyament-aprenentatge basats en el constructivisme. Aquesta concepció metodològica implicaria la descentralització de l'aula com a context educatiu, la preparació de l'alumnat per un aprenentatge autònom i continuat, i la incorporació de competències en els dissenys curriculars per tal de potenciar la transferència de coneixement en un entorn professional, i hauria d'estar vinculada a una concepció avaluadora coherent (Colén, Giné & Imbernón, 2006).
Com a professora titular dels crèdits d'Anglès com a llengua estrangera a l'Escola Universitària d'Hoteleria i Turisme CETT-UB (EUHT CETT-UB) i en tant que coordinadora del Departament d'Idiomes d'aquest centre adscrit a la Universitat de Barcelona, s'havia generat la necessitat imperiosa d'endegar un projecte d'investigació-acció per tal d'afrontar aquest repte a partir del model de Strickland (1988).
En iniciar-se el curs acadèmic 2006-2007 ni el professorat ni l'alumnat de l'EUHT CETT-UB estaven familiaritzats amb la carpeta d'aprenentatge o portafolis, de manera que es va creure oportú establir una primera presa de contacte amb aquesta eina. Per tant, es va realitzar una acció pilot en un grup de 18 alumnes de la Diplomatura en Turisme, i havent recollit i processat les dades qualitatives que es van obtenir, els resultats es van analitzar i en conseqüència es va revisar la planificació inicial.
Així es va originar un segon cicle de recerca al curs acadèmic 2007-2008. Es va planificar una nova acció investigadora i es va posar en pràctica durant el primer semestre, aquest cop comptant amb la participació de dos grups de 18 alumnes. L'objectiu general consistia en analitzar l'ús del portafolis com a eina integral d'ensenyament-aprenentatge-avaluació per tal de desenvolupar les competències orals dels alumnes de Turisme.
Els participants van haver d'elaborar un portafolis que havia d'incloure diferents tipus d'evidències aprenentatge relacionades amb tasques diagnòstiques, projectes, mostres d'expressió escrita -que es van descartar com a material de recerca-, presentacions orals, activitats de pronunciació i altres tasques de producció oral. Els principals objectius didàctics es centraven en articular un enfocament d'ensenyament-aprenentatge-avaluació per competències, dissenyar i endegar una àmplia gama de tasques orals i dur a terme diferents processos d'avaluació de les habilitats orals de forma complementària.
Es van utilitzar tres instruments de recollida de dades: el diari de recerca de la investigadora, qüestionaris on els aprenents expressaven les seves opinions i enregistraments de mostres dels seus discursos orals. La informació qualitativa que es va obtenir es va processar mitjançant l'estadística descriptiva, entre altres tècniques, i després es va triangular. De l'anàlisi dels resultats se'n van derivar unes conclusions finals que tindrien implicacions pedagògiques en els plans docents dels crèdits d'Anglès com a llengua estrangera en el marc del nou títol de Grau en Turisme el curs acadèmic 2009-2010.
The Spanish higher education community has been preparing in the last few years for the introduction of the European Higher Education Area, which is supposed to involve new methodological approaches to teaching and learning based on constructivism linked to a coherent assessment conception.
As a professor of English as a foreign language (EFL) at EUHT CETT-UB and the coordinator of the Foreign Languages Department, the need to conduct an action-research project to face up to this challenging situation was imperative. The model provided by Strickland (1988) was used as a basis.
In the academic year 2006-2007 teachers and students at EUHT CETT-UB were not familiar with the learning portfolio, so a first contact with that tool was perceived as necessary. Portfolio implementation was planned as a pilot action to be carried out among one group of 18 students of the Diploma in Tourism, and after collecting and processing qualitative data, the results were analysed and led to reviewing the initial plan.
This gave birth to a second research cycle in the academic year 2007-2008. A new action was planned and put into practice with the participation of two groups of 18 students of EFL for one term. The general purpose consisted in analysing the use of the portfolio as a teaching-learning-assessment tool in order to develop the learners' oral competences.
The participants were required to elaborate a portfolio including different types of evidence related to diagnostic tasks, projects, oral presentations, pronunciation activities and other oral production tasks. The main pedagogic objectives consisted in setting out a competence-oriented teaching-learning-assessment approach, designing and undertaking a wide variety of oral tasks and carrying out complementary oral assessment procedures.

Data were collected through three different sources: a research diary, opinion questionnaires filled in by the students and recordings of their oral speeches. The information they provided was processed by means of descriptive statistics and other techniques and then triangulated. The analysis of the results led to the final conclusions, which would have implications on the curriculum design of EFL credits within the new Degree in Tourism and Hospitality Management in the academic year 2009-2010.

In this dissertation we examine the sphere of the English verbs of speaking (VoS) with 2 components: the manner of speaking component (MoSC) and the component of non-standard speech (CoNS), and their translations from English into Russian, this being the first study to compare the two languages regarding these aspects. In our attempt to fill this gap, we have examined in what way translators transform English VoS with the MoSC and CoNS like mumble, lisp or stammer into Russian. The results of the analyses of the translations have indicated that the solutions chosen by translators showed a dependence between the MoSC, the CoNS and the type of equivalence (Kade 1968) used. We also arrived at the conclusion that translating from English Russian employs a larger number of MoS verb types than English and that information encoded in the English MoS verbs is sometimes enlarged by the Russian translators, that adds an aspectual nuance regarding the original verb. There are several fields where the results of our study can be applied: practical lexicography, computational linguistics, pragmatics, translating and interpreting, teaching and learning English and Russian as foreign languages as well as teaching and learning translation.
En aquesta tesi s’analitza l’àmbit dels verbs de parla anglesos (VoS) amb 2 components: el component de manera de parlar (MoSC) i el component de parla no estàndard (CoNS), i les seves traduccions de l’anglès al rus; és el primer estudi que compara els dos idiomes pel que fa a aquests aspectes. En el nostre intent de cobrir aquest buit, hem examinat de quina manera els traductors transformen, en pasar-lo al rus, el sistema anglès de verbs de parla amb MoSC i CoNS com ara mumble, lisp o stammer. Els resultats de les anàlisis de les traduccions han indicat que les solucions escollides pels traductors mostraven una dependència entre el MoSC, el CoNS i el tipus d'equivalència utilitzada (Kade 1968). També vam arribar a la conclusió que en el cas dels verbs d’interès el significat pragmàtic de les mostres podria restablir el significat semàntic de les traduccions. Hi ha diversos camps on es poden aplicar els resultats d’aquest estudi: lexicografia pràctica, lingüística computacional, pragmàtica, traducció i interpretació, ensenyament i aprenentatge d’anglès i rus com a llengües estrangeres, així com ensenyament i aprenentatge de la traducció.

El interés que me movió a realizar el siguiente trabajo nació de una experiencia temprana de profesora de lengua inglesa como lengua extranjera. Esta actividad profesional dio pie a reflexiones sobre el aprendizaje de lenguas y su uso, de las que yo no era sólo sujeto sino también objeto. Mi condición de hablante bilingüe de castellano y catalán, que había tenido la experiencia de aprender otras lenguas extranjeras -inglés y francés principalmente- así lo posibilitaba. Simultáneamente, mis estudios de psicología y de filología inglesa mantuvieron el interés por el tema.

Sin embargo, cuando en 1980, acudí a Reading (Inglaterra) a realizar estudios de lingüística aplicada, me encontré con que la crítica al análisis contrastivo estaba de moda, y, sin embargo, el estudio riguroso de su historia y situación actual confirmaba su valor como estudio teórico y aplicado, al tiempo que explicaba en gran parte la crítica como un fenómeno de reacción a expectativas incumplidas, pero probablemente infundadas.

De vuelta en Barcelona, y con mi incorporación en el Departamento de Lengua y Literatura Inglesas, me planteé un tema para una tesis doctoral. Decidí profundizar en la lingüística de contrastes, la cual no había dejado de interesarme nunca. En un principio intenté abordar las tres lenguas importantes para mi trabajo (castellano, catalán e inglés), en concreto el área de los pronombres personales, pero tras un año de recogida de información, el volumen de ésta se mostró tan extenso que debí reducir mi estudio a las lenguas inglesa y castellana, pero pronto fueron necesarias otras reducciones, por ejemplo en el campo de la sintaxis.

El resultado final fue la tesis doctoral que aquí presento, y cuya estructura consta de cuatro capítulos:


- El primer capítulo se dedica al análisis contrastivo, situando el presente trabajo en el marco de los estudios contrastivos teóricos.

- El segundo capítulo constituye una introducción al área de los pronombres personales: naturaleza, origen y parentescos, categorías y funciones, así como aspectos psicológicos y sociales de su uso.

- En el tercer capítulo se revisan los tratamientos lingüísticos actuales del pronombre. El objetivo del capítulo consiste en ofrecer una revisión profunda del comportamiento de los pronombres, que guíe la selección del área que se ha de contrastar, y la elección del modelo lingüístico apropiado.

- El cuarto capítulo contiene el análisis contrastivo de los pronombres en ambas lenguas, en el que se aplica el modelo lingüístico escogido, caracterizado ampliamente como sintáctico-pragmático.

Una última observación para esta introducción concierne los problemas terminológicos que se han encontrado en este trabajo, ya que los términos en cuestión pertenecen al registro especializado de la lingüística moderna anglosajona. En algunos casos estos términos han sido traducidos de maneras diversas en diferentes trabajos en nuestro país. En otros casos se introduce con la traducción una nueva acepción para un vocablo ya existente. En otros casos, en fin, los términos no se ven incluidos en el diccionario de la lengua castellana, como tampoco se hallan, a menudo, en el de la lengua inglesa. Aunque seguramente los problemas de traducción no se habrán resuelto con entera satisfacción, sólo el uso futuro habrá de darles o negarles la aceptación definitiva.

One of the roles who teachers have is that of organizer of activity and in subject matters that are rather practical by nature, like the teaching of a foreign language is, this role as elicitor of activity is even more relevant. This study, then, focuses on how three language teachers structure classroom activity, that is to say, how they set the stage for subsequent activity and how they bring activity to an end. In the study the terms "preparatory" and "wrap-up" segments are used to describe this anticipatory and retrospective talk and the term "structuring" is used as a superordinate of the two segments.

The study distinguishes four main themes in the teachers' talk: procedural, linguistic, topic and psychological structuring. Under the section of procedural structuring, the clarity and detail of the teachers' instructions are described as well as the references to reviews and previews and the chances for student decision making. Under linguistic structuring, the talk about the formal properties of the L2 (e.g., grammar, vocabulary, pronunciation) is examined as well as its length, its participation mode and its location at the preparatory or wrap up segments. The section on topic structuring examines the teachers' references to the topic of the task, that is, what a task has been or is going to be about. Finally under psychological structuring, the teachers' verbal attempts to influence the students' attention or predisposition towards a lesson or task are described. The use of humour during structuring is also dealt with.

This study differs and complements others in the literature in that: (a) It not only analyzes the preparatory but also the wrap-up segment, because the two are similar and complementary; (b) it seeks to find individual teaching styles; (c) it not only focuses on the teacher but also examines how students participate during structuring both in public and side-talk; and finally (d) it combines numerical information with thick description.

The data was collected from the classrooms of three experienced English teachers, Bob. Sharon and Mark, and their intermediate level students at a language school at a University in Spain. The size of the classes ranged between eighteen and twenty-three. The primary data of the study consists of eighteen audio recorded lessons from the three teachers (six each) and the secondary data consists of field notes, a questionnaire and an interview with each teacher. The teachers were not asked to do anything special during the observations. The data have been analyzed through inductive means by looking mainly at the content of classroom interactions and the final report includes both description and interpretation of the data. There is also quite a detailed account of the history of the research elaborated from the investigator's journal.

The analysis of the data is presented in two chapters, one centred on the three teachers and the other on their students. As regards the teachers, the results show (a) common characteristics among teachers (b) individual teaching styles and (c) a number of variables in the nature of tasks affecting the structuring provided.

As regards (a), Bob, Mark and Sharon sometimes introduced and brought tasks to an end in very similar ways. The three teachers tended to draw attention to grammar after the performance of a task instead of at its introduction. 'They all gave specific instructions with little frequency, and they tended to give no information about medium range learning objectives. Probably the most pervading commonality was that the three teachers tended to keep the preparatory segment quite short with little or swift interaction.

As to (b), the teachers showed stable individual styles in how they provided structuring. Bob stood out for the connections he made with immediately previous and future lessons and for the efficient linguistic structuring he provided. He presented tasks as challenging and pressed on students the idea that groups were places for exploratory talk in the L2. Sharon stood out for her quick -paced, smooth, contextualized and humorous segments and she also fostered group interaction. On a few occasions, however, she left students to induce much of the connections between tasks and lessons. Mark differentiated himself from both Bob and Sharon substantially in that he showed to be a less effective communicator of procedural and linguistic structuring and he sometimes showed to have a narrower repertoire of devices to provide structuring. In sharp contrast with Bob and Sharon, Mark seemed to underrated students' capabilities, something that permeated in the preparatory and wrap-up segments.

Regarding (c), the variables, it became dear that tasks with different characteristics tended to be structured differently. A relevant number of traits in tasks were identified as potential determiners of the nature of structuring. Whether a task was skill-oriented or form-oriented, how difficult it was, whether it was a planned or an improvised task, among others, seemed to have an effect on structuring at times.

In the chapter on the students, both the public and side-talk during the preparatory and wrap-up segments are analyzed. In the public plane, students tended not to use the preparatory segment to ask questions of the teacher but preferred to ask them later on either to the teacher or a peer. They also tended to signal understanding of the task when sometimes there were doubts in students. In the private plane, the analysis revealed that students could use this side-talk for academically productive purposes. The section on the students also includes an analysis of the mismatches between the teacher's expectations and the actual carrying out of the tasks by students. Four types of students' modifications were identified: simplification, adaptation and overworking. In simplification, students carried out a task in a less demanding way than expected. In adaptation, students were observed to, on their own initiative, slightly change an aspect of the task from how the teacher had explained it during procedural structuring. In overworking students performed a task in a manner that was unnecessarily too time-consuming.

The thesis also includes practical ideas on structuring in the appendices like the one on alternative ways to provide structuring and a list of questions for reflection in teacher training.

Aquest és un estudi qualitatiu que aborda l’impacte de la introducció de l’anglès en les classes d’una escola d’enginyeria com a conseqüència de les polítiques derivades de l’Espai Europeu d’Educació Superior. En les polítiques universitàries actuals l’anglès emergeix com la clau vers una doble funció: (i) la projecció internacional de la universitat i (ii) la formació acadèmica i professional dels estudiants en un món globalitzat, en el qual l’anglès s’erigeix com a llengua franca. En el marc d’una recerca de caire etnogràfic, en el treball s’exploren bàsicament dos tipus d’esdeveniments a l’aula: (a) les interaccions entre professorat i estudiants en les classes magistrals, ja sigui emprant l’anglès com a llengua franca (en aules concorregudes per estudiants locals i estudiants internacionals), ja sigui emprant l’anglès com a medi d’instrucció (en classes concorregudes exclusivament per estudiants locals); i (b) les interaccions entre estudiants locals i estudiants internacionals en els treballs en grup. En ambdós tipus d’interaccions, estudiants i professors es constitueixen en interlocutors que intenten acomplir els seus objectius interaccionals en un context en què els participants tenen competències lingüístiques asimètriques. Utilitzem l’anàlisi de la conversa d’inspiració etnometodològica per estudiar com, en les pràctiques d’aula, el plurilingüisme pot esdevenir un recurs per a la construcció de coneixement, per a la organització de la participació dels estudiants i per a la organització de l’espai discursiu. Així mateix, en els grups de treball formats per estudiants locals i estudiants internacionals analitzem com els actors mobilitzen tots els recursos plurilingües i multimodals al seu abast per gestionar l’acompliment de tasques en L2. L’estudi explora també la modelització de l’ús dels recursos plurilingües a la classe magistral aplicant la teoria de jocs. La recerca demostra abastament que, lluny d’adoptar l’anglès com a únic mitjà de comunicació, els parlants, en contextos d’internacionalització, recorren a d’altres recursos semiòtics per acomplir finalitats d’ordre divers. Els resultats del treball ofereixen pistes sobre la gestió pràctica del multilingüisme a la universitat.
This qualitative study deals with the impact of the introduction of English in the classes of an engineering school as a consequence of policies stemming from the European Higher Education Area. In current university policy English serves two functions: (i) the international projection of the university and (ii) the academic and professional preparation of its students for a globalized world, where English has become the lingua franca. In the framework of an ethnographic study, this work explores two types of classroom events: (a) the interactions between professors and students in lectures, either using English as a lingua franca (in classes attended by both local and international students) or using English as a medium of instruction (in classes attended only by local students); and (b) the interactions between local and international students working in teams. In both interactions professors and students alike strive to accomplish their interactional goals in a situation where they have asymmetric language skills. We use conversation analysis of ethnomethodological inspiration to study how, in classroom practices, plurilingualism can become a resource for the construction of knowledge, for the organization of participation, and for the organization of discourse space. Likewise, we analyze how local and international students in teams mobilize all the plurilingual and multimodal resources at their disposal to accomplish their tasks in L2. Our study also explores the modelization, via game theory, of the use of plurilingual resources in lectures. Research clearly shows that, far from adopting English as the only means of communication, the speakers in internationalization contexts draw from other semiotic resources to accomplish all manner of ends. The findings of this work offer clues as to how to manage multilingualism in the classroom.

Igual que al Japó o a Corea, també en el nostre context hi ha un debat públic constant sobre les raons per les quals sembla que mai no acabem aprenent anglès, tot i que aquesta llengua se’ns ensenya almenys durant 8 anys d'escolaritat obligatòria. Dins d'aquest context, la tesi té com a objectiu oferir un panorama del que significa aprendre i utilitzar l'anglès a la Plana de Castelló. Són els titulats de la Universitat Jaume I els qui es van seleccionar com a població de referència en la qual aquest procés es podria estudiar amb la màxima rellevància. La tesi comença presentant el marc teòric que donarà suport a l'anàlisi de les dades empíriques. Els conceptes bàsics de Pierre Bourdieu de ‘mercat lingüístic’, ‘capital’, ‘camp’ i ‘habitus’ es tracten en detall, i s’entrellacen amb els de globalització, inserció laboral, funcions socials del llenguatge o l’enfocament per competències. Saber anglès implica tenir un determinat tipus de capital cultural, és a dir, el capital lingüístic. El segon capítol de la tesi presenta el mercat lingüístic global per tal de posicionar correctament la llengua anglesa a la zona de Castelló. Es donen exemples que mostren les característiques del mercat lingüístic en cada un dels grups o cercles de països, d’acord amb la definició de Braj Kachru (1985). Quan s’arriba a Europa i al sud d'Europa en concret, s'argumenta que aquests països constitueixen un grup amb característiques molt específiques. L'estructura social de la zona de Castelló es descriu després com el context social en què cal entendre i situar l'ús de l'anglès, des dels grups socials fins a les empreses que hi operen, el mercat laboral i el sistema educatiu, amb especial atenció als diferents entorns on s'ensenya i s'aprèn l’anglès (capítol 4). El capítol 5 explica l'enfocament metodològic adoptat, de les tècniques utilitzades a una presentació detallada i socialment situada del grup de titulats que són els subjectes de l'estudi. L'anàlisi dels resultats específics de les entrevistes es presenta en els capítols 6 a 9. D'acord amb les hipòtesis establertes, les conclusions mostren que les famílies amb més capital cultural ja eren conscients durant la dècada dels anys 1980 del valor de l'anglès com a capital. L’anglès s'aprèn millor si es prové d'una família amb alt capital cultural, alt capital lingüístic –en concret, en llengües estrangeres- i un alt capital simbòlic d'anglès. Els titulats universitaris que parlen bé l’anglès han gaudit de la criança dirigida descrita per Annette Lareau, tenen un capital social de qualitat i un hàbitus globals, multilingües i potser emprenedors. Ells i les seues famílies han tingut estratègies d’aprenentatge d’anglès primerenques, independents del context, orientades i preferiblement comunicatives. Pel que fa a la seua carrera professional, l'ús d'anglès depèn en gran mesura del camp professional en què treballen: les carreres acadèmiques requereixen l'anglès com a component bàsic, mentre que les persones que treballen en el sector quinari (tal com va ser definit per Foote i Hatt el 1953) i més específicament en les professions d'atenció a persones gairebé no necessiten mai l'anglès en la seua vida professional.
Like in Japan or Korea, in Spain there is an ongoing public debate about the reasons why Spaniards never seem to end up learning English, even though they spend at least 8 years of compulsory schooling in English. Within this context, this thesis is aimed at offering a panorama of what it means to learn and use English in Castellón de la Plana and its surrounding area. University graduates from Universitat Jaume I were chosen as a relevant population in which this process could be best studied. The thesis starts by presenting the theoretical framework that will back up the analysis of the empirical data. Pierre Bourdieu’s main concepts of linguistic market, capital, field and habitus are dealt with in detail, and intertwined with those of globalisation, insertion in the workplace, the social functions of language and competences. Knowing English involves having a specific type of cultural capital, i.e., linguistic capital. The second chapter of the thesis presents the global linguistic market in order to correctly position the English language in the area of Castellón. Examples are given to show the characteristics of the linguistic market in each of the groups or circles of countries, as defined by Braj Kachru (1985). When dealing with Europe and Southern Europe specifically, it is argued that these countries make up a group with very specific features. The social structure of the Castellón area is then described as the social background where the use of English must be understood, from the existing social groups to the companies active in it to the labour market and the education system, with special attention paid to the various environments where English is taught and learnt (Chapter 4). Chapter 5 explains the methodological approach taken, from the techniques used to a detailed presentation of the group of graduates that are the subjects of the study. The analysis of the specific results of the interviews is then presented in chapters 6 to 9. According to the hypotheses set out, the conclusions show that families with more cultural capital were already aware during the 1980s of the value of English as capital. English is best learnt by someone coming from a family with high cultural capital, high linguistic capital –in foreign languages, specifically–, and a high symbolic capital of English. University graduates who speak good English have enjoyed Annette Lareau’s concerted cultivation, have quality social capital and have a global, multilingual and maybe entrepreneurial habitus. They and their families have had early, context independent, oriented and preferably communicative English learning strategies. In what concerns their professional careers, the use of English depends greatly on the professional field they work in: academic careers require English as a basic component whereas people working in the quinary sector (as defined by Foote and Hatt 1953), and more specifically in the helping professions hardly need any English in their professional lives.

Aquesta tesi doctoral pretén, a través d'una revisió de les principals teories de l'aprenentatge i l'ensenyament de llengües estrangeres, establir un marc d'actuació del professorat i l'alumnat d'un centre escolar. Per tal d'optimitzar els recursos, l'apropament resultant de la consideració dels diferents tipus d'aprenentatge, que pretén ser eclèctic i adaptat a les necessitats de la realitat que ens envolta, però que en cap cas vol ser únic, és l'Apropament Afectiu i d'Atenció a la Diversitat o Affectivity and Diversity Approach (ADA). Com el nom ens indica, aquest és un enfocament que té en compte l'estat emocional en què es troben les persones implicades en qualsevol procés d'ensenyament-aprenentatge, al igual que les seves capacitats individuals.

L'ADA té els seus fonaments en una estructura horitzontal que engloba el context psicològic, el context físic, el context pedagògic i el context social de cada individu i els subelements que s'hi relacionen. A part dels contextos explicitats anteriorment, també és important tenir en compte que cada individu és únic i posseeix unes propietats i unes capacitats singulars que també s'han de tenir presents a l'hora d'adquirir qualsevol nou tipus d'aprenentatge.

Amb la investigació feta queda demostrat que l'Apropament Afectiu i d'Atenció a la Diversitat aporta resultats positius quan s'aplica a l'aula d'anglès com a llengua estrangera.
This doctoral thesis wants to establish a way of doing in a secondary school environment through a revision and extension of the main theories of learning and teaching foreign languages. To be able to optimize the school resources, the resulting approach that wants to be eclectic as well as flexible, concerning learning styles and real life adaptation, is the Affectivity and Diversity Approach (ADA). This approach wants to take intp account the emotional state and the individual capacities of the individuals involved in any teaching-learning process.

ADA has its founding in a horizontal axis that comprises the psychological context, the physical context, the pedagogical context and the social context of each individual as well as ther sub elements. Apart from the contexts explained above, we shall consider that every individual is unique with aptitudes and preferences that should also be taken into account when learning.

Even though the investigation could continue, and this is my intention, I think that it has been proved that the Affectivity and Diversity Approach contributes positively to the learning of a foreign language when applied in the English language class.

Des d'una perspectiva situada de la cognició, i concebent l'escriptura com una activitat social i culturalment mediada (Camps i Castelló, 1996; Candlin & Hyland, 1999; Lea & Stierer, 2000; Flowerdew & Peacock, 2001; Johns, 2002; Castelló, Iñesta i Gonzalez, 2008), hem plantejat un estudi comparatiu de dos casos centrat en una tasca autèntica com és l'escriptura d'articles de recerca en condicions ecològiques. Els objectius específics que ens hem plantejat són:
1. Identificar, caracteritzar i comparar les activitats de regulació que els nostres escriptors posen en marxa en el procés d'escriptura dels articles de recerca en castellà com a primera llengua (L1) i en anglès com a llengua internacional (ALI)
2. Conèixer si l'ús de la L1 i de l'ALI té un impacte diferencial en els Episodis de Regulació
3. Conèixer si l'ús de la L1 i de l'ALI té un impacte diferencial en l'organització de la informació dels textos finals
4. Analitzar la relació entre els reptes que activen els Episodis de Regulació i els suggeriments de millora proposats pels revisors, membres de la mateixa comunitat discursiva
La recollida de dades ha implicat l'ús de metodologies com ara les entrevistes semiestructurades, els diaris d'escriptura, les entrevistes retrospectives, l'anàlisi de casos de pensament, les fitxes d'anàlisi d'esborranys i l'enregistrament de l'activitat escriptora tal i com aquesta es desenvolupa en la pantalla del processador de textos gràcies al programari Camtasia. A més, hem utilitzat una unitat d'anàlisi, l'Episodi de Regulació, que permet considerar de manera integrada els reptes o dificultats identificades pels escriptors i les accions que implementen per resoldre-les. De l'anàlisi de les dades i dels resultats obtinguts podem extreure diferents conclusions.
En primer lloc, hem constatat que la regulació de l'activitat escriptora pot donar-se a nivell explícit i a nivell implícit. Aquest resultat indica, doncs, la necessitat de revisitar la conceptualització de la regulació com a fenomen exclusivament explícit. Els resultats obtinguts també mostren que els reptes l'abordament dels quals implica l'ús de coneixements lingüístics o metalingüístics romandrien a un nivell més implícit que els reptes que tenen a veure amb la gestió del procés d'escriptura.
En segon lloc, els resultats obtinguts han mostrat que la regulació de l'activitat escriptora a nivell genèric o de procés té a veure amb un patró diferencial d'escriptura (regit per l'acció o regit pel text que es va escrivint) que es manté tant en L1 com en ALI i del qual els escriptors només es mostren parcialment conscients.
En tercer lloc, hem pogut constatar que no es produeixen grans diferències entre el procés d'escriptura en L1 i el procés d'escriptura en ALI i que les que s'observen tenen a veure amb reptes molt específics i locals (l'ús intensiu d'ajudes a l'escriptura i d'accions orientades a aconseguir una formulació adequada en ALI), no vinculats a qüestions molars, més relacionades amb la gestió del procés d'escriptura.
En quart lloc, l'anàlisi micro ens ha permès constatar que totes les accions que els escriptors implementen durant l'escriptura dels articles responen a una intencionalitat específica i, d'entre les intencionalitats destaca el grau de consens dels escriptors pel que fa a l'atenció a qüestions que tenen a veure amb l'expressió de la veu en el text i la cerca de la precisió i la claredat.
Finalment, els resultats obtinguts ens han permès comprovar la gran coincidència entre els reptes que els escriptors aborden en els Episodis de Regulació explícits i els suggeriments de millora proposats pels revisors. Això posaria de manifest que la regulació del procés de composició és una activitat que requereix de la negociació entre la forma habitual de fer (patró d'escriptura), construïda a partir de la pràctica efectiva, i les particularitats de la situació d'escriptura.
Desde una perspectiva situada de la cognición, y considerando la escritura como una actividad social y culturalmente mediada (Camps y Castelló, 1996; Candlin y Hyland, 1999; Lea y Stierer, 2000; Flowerdew y Peacock, 2001; Johns, 2002; Castelló, Iñesta y Gonzalez, 2008), hemos planteado un estudio comparativo de dos casos centrado en una tarea auténtica como es la escritura de artículos de investigación en condiciones ecológicas. Los objetivos específicos que nos hemos planteado son:
5. Identificar, caracterizar y comparar las actividades de regulación que los escritores ponen en funcionamiento en el proceso de escritura de los artículos de investigación en español como primera lengua (L1) y en inglés como lengua internacional (ILI)
6. Conocer si el uso de la L1 y de la ILI tiene un impacto diferencial en los Episodios de Regulación
7. Conocer si el uso de la L1 y de la ILI tiene un impacto diferencial en la organización de la información de los textos finales
8. Analizar la relación entre los retos que activan los Episodios de Regulación y las sugerencias de mejora propuestas por los revisores, miembros de la misma comunidad discursiva
La recogida de datos ha implicado el uso de metodologías como las entrevistas semiestructuradas, los diarios de escritura, las entrevistas retrospectivas, el análisis de casos de pensamiento, las fichas de análisis de borradores del texto y la grabación de la actividad escritora tal y como ésta se desarrolla en la pantalla del procesador de textos gracias al programa Camtasia. Además, hemos utilizado una unidad de análisis, el Episodio de Regulación, que permite considerar de manera integrada los retos o dificultades identificadas por los escritores y las acciones que implementan para resolverlas. Del análisis de los datos y de los resultados obtenidos podemos extraer diferentes conclusiones.
En primer lugar, hemos constatado que la regulación de la actividad escritora puede darse a nivel explícito y a nivel implícito. Este resultado indica, pues, la necesidad de revisitar la conceptualización de la regulación como a fenómeno exclusivamente explícito. Los resultados obtenidos también muestran que los retos cuyo abordaje implica el uso de conocimientos lingüísticos o metalingüísticos permanecerían a un nivel más implícito que los retos que tienen que ver con la gestión del proceso de escritura.
En segundo lugar, los resultados obtenidos han mostrado que la regulación de la actividad escritora a nivel genérico o de proceso está relacionada con un patrón diferencial de escritura (regido por la acción o regido por el texto que se va escribiendo) que se mantiene tanto en L1 como en ILI y del cual los escritores sólo se muestran parcialmente conscientes.
En tercer lugar, hemos podido constatar que no se producen grandes diferencias entre el proceso de escritura en L1 y el proceso de escritura en ILI y que las que se observan tienen que ver con retos muy específicos y locales (el uso intensivo de ayudas a la escritura y de acciones orientadas a conseguir una formulación adecuada en ILI), no vinculadas a cuestiones molares, más relacionadas con la gestión del proceso de escritura.
En cuarto lugar, el análisis micro nos ha permitido constatar que todas las acciones que los escritores implementan durante la escritura de los artículos responden a una intencionalidad específica y, de entre las intencionalidades destaca el grado de consenso de los escritores en cuanto a la atención a cuestiones que tienen que ver con la expresión de la voz en el texto y la búsqueda de la precisión y la claridad.
Finalmente, los resultados obtenidos nos han permitido comprobar la gran coincidencia entre los retos que los escritores abordan en los Episodios de Regulación explícitos y las sugerencias de mejora propuestas por los revisores. Esto pondría de manifiesto que la regulación del proceso de composición es una actividad que requiere la negociación entre la forma habitual de proceder (patrón de escritura), construida a partir de la práctica efectiva, y las particularidades de la situación de escritura.
From a situated perspective on cognition and conceiving writing as a socially and culturally mediated activity (Camps & Castelló, 1996; Candlin & Hyland, 1999; Lea & Stierer, 2000; Flowerdew & Peacock, 2001; Johns, 2002; Castelló, Iñesta & Gonzalez, 2008), we have conducted a comparative study of two cases focusing on the authentic task of research article writing in ecological conditions. Our specific objectives have been:
1. To identify, characterize and compare the regulation activities that writers implement while writing two research articles: one in Spanish as a first language (L1) and one in English as an International Language (EIL)
2. To know if L1 and EIL use has a differential impact on the activities writers implement while writing the research articles
3. To know if L1 and EIL use has a differential impact on the organization of information in the final versión of the articles
4. To analyze the relationship between the challenges that actívate the Regulation Episodes and the improvement suggestions made by the editors, members of the same discourse community
Data collection has implied the use of methodological instruments such as semistructured interviews, writing diaries, retrospective interviews, thinking case analysis, draft-comparison templates and recording the writing activity as it unfolds in the Word processor screen thanks to the Camtasia software. Moreover, we have used a unit of analysis, the Regulation Episode, that has allowed us to analyze in an integrated way the challenges or difficulties identified by the writers and the actions they have implemented to solve them. From the analysis of the data and the results obtained we the following conclusions can be derived.
Firstly, we have observed that writing activity regulation can take place at an explicit and at an implicit level. This result indicates, therefore, the need to reconsider the conceptualization of regulation as an exclusively explicit phenomenon. Our results also show that the challenges whose resolution implies the use of linguistic or metalinguistic knowledge seem to remain at a more implicit level tan those which have to do with writing process management.
Secondly, the results obtained show that writing activity regulation at a global or process level is related to a differential writing pattern for each writer (action-driven or text-driven), which is maintained both in L1 and in EIL, and of which writers appear to be only partially aware.
Thirdly, no important difference seems to appear between L1 and EIL writing processes, and those which do appear have to do with very specific and local challenges (intensive use of writing helps, and actions oriented towards the attainment of an adequate EIL formulation), and not related with global and writing process management issues.
Fourthly, the micro analysis has allowed us to know that the actions writers implement while writing the research articles obey specific communicative intentionalities and, among such intentionalities, it is important to underline that both writers pay attention to the expression of their voice in the text and the search for precision and clarity.
Finally, our results have allowed us to see the clear coincidence between the challenges which writers address in the explicit Regulation Episodes and the editors' suggestions for revision. This would show that writing process regulation is an activity which requires the negotiation between the habitual way of writing (the writing pattern), constructed through effective practice, and the particularities of the writing situation.

El present estudi forma part dels projectes GUIDEWAY i PATHWAY i explora el rol de les identitats imaginades en l’interès envers l’anglès d’un grup d’estudiants d’educació superior. Es contextualitza dins del Grau d’Educació Primària en anglès (GEPa) ofert a la Universitat Autònoma de Barcelona, que incorpora la “internacionalització” mitjançant l’Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengua a l’Educació Superior (AICLES). S’hi inclouen tres estudis més específics que estan estretament relacionats i que aspiren a: 1) analitzar els factors sociolingüístics que van influenciar la decisió dels estudiants d’estudiar el grau en anglès, 2) explorar com les comunitats de pràctica en anglès afecten les seves identitats imaginades i 3) descobrir com evolucionen les identitats canviants com a usuaris de l’anglès dels estudiants durant la seva participació en el GEPa. El marc teòric es basa en les teories postructuralistes de la identitat, el llenguatge, l’aprenentatge i el posicionament. Té una pes rellevant l’enfocament identitari de l’àmbit de recerca en Adquisició de Segones Llengües i, en concret, les nocions de identitats imaginades, comunitats imaginades i inversió desenvolupades per Norton, així com la idea de comunitat de pràctica (Lave & Wenger, 1991; Wenger, 1998). Així mateix, el treball de Bourdieu, amb els seus conceptes de parlant legítim, capital simbòlic i capital cultural, també juga un paper molt important (Bourdieu, 1977, 1986). Tenint en compte el context en què la investigació es duu a terme, l’estudi també es basa en la noció de internacionalització a casa (Nilsson, 2003). Aquest estudi qualitatiu pren un enfocament interpretatiu i de teoria fonamentada. Les dades es van obtenir en tres moments diferents, a través de qüestionaris, entrevistes individuals, entrevistes focals i biografies lingüístiques. En una primera fase, l’anàlisi es va dur a terme mitjançant els procediments analítics de la reducció de dades, la visualització de dades i l’extracció i verificació de conclusions preliminars (Miles i Huberman, 1994). A la segona fase es va realitzar una examinació exhaustiva de les dades utilitzant les eines de l’anàlisi de contingut i de l’anàlisi narratiu de les dades qualitatives, amb una triangulació contínua dels diferents tipus de dades recollides. Més concretament, l’anàlisi va consistir en tres nivells de codificació i categorització (Punch, 2005): codificació, “memoing” i desenvolupament de proposicions. Els resultats indiquen que les identitats imaginades dels estudiants són un factor clau en l’elecció del grau, així com en les seves inversions en la llengua. Aquestes identitats imaginades han anat prenent forma a mesura que els estudiants participaven en comunitats de pràctica en anglès. De la mateixa manera, les seves identitats com a usuaris de l’anglès evolucionen al llarg de la seva participació en el grau, un grau que esdevé particularment important en el cas de les identitats lingüístiques d’alguns estudiants. L’estudi pretén aclarir la naturalesa de les actituds que els aprenents de l’anglès en un context de formació de professorat tenen envers l’anglès i el rol que aquesta llengua té en la seva vida diària, així com també s’espera que contribueixi a entendre millor com les inversions en aquesta llengua afecten les identitats personals. Ser conscients de què és el que empeny els individus a voler aprendre aquest idioma a Espanya avui en dia pot resultar summament útil i constructiu per tal de promoure actituds noves i constructives envers la llengua a nivell administratiu, polític i educatiu.
The present interpretive study is part of the GUIDEWAY and PATHWAY projects and aspires to provide insights into the role of imagined identities in the interest towards English among a group of tertiary learners. It is contextualized within Integration of Content and Language in Higher Education (ICLHE) Primary Education Bachelor’s Degree (PEBD) offered by a Catalan Higher Education institution (Universitat Autònoma de Barcelona). The study includes three more specific sub-studies, which are highly interweaved and aim to: 1) analyse the sociolinguistic factors that influenced the student-teachers’ choice of degree, 2) delve into the ways in which communities of practice through English affect the students’ imagined identities and 3) shed light on the evolving identities as English users of the student-teachers over the course of the ICLHE PEBD. The theoretical framework draws on postructuralist theories of identity, language, learning and positioning. The identity approach to Second Language Acquisition (SLA) has special relevance and, more specifically, the notions of imagined identities, imagined communities and investment developed by Norton; together with the idea of community of practice (CoP), (Lave & Wenger, 1991; Wenger, 1998). Similarly, Bourdieu’s work, with his terms of legitimate speaker, symbolic capital and cultural capital also plays an important role (Bourdieu, 1977, 1986). Due to the nature of the context, the study also draws on Nilsson’s notion of “Internationalisation at Home” (IaH) (Nilsson, 2003). This qualitative study takes an interpretive and grounded theory approach to data, which were obtained at three different phases by means of questionnaires, individual interviews, focus group and linguistic autobiographies. The analysis was carried out during two different phases. Firstly, data were analysed adopting Miles & Huberman’s (1994)’s approach to the data analysis: reducing data, displaying data and drawing and verifying conclusions. Secondly, data were thoroughly analysed using content analysis and narrative analysis of qualitative data, with a continuous triangulation across all forms of collected data. More specifically, the search for patterns and conclusions in the data consisted of three phases: (Punch, 2005): “coding” “memoing” and “developing propositions”. Results suggest that the student-teachers’ imagined identities are a key factor in their choice of degree and in their investments in the language. Such imagined identities have been constructed as they have participated in English-mediated communities of practice. Similarly, the students’ identities as English users evolve over the course of their participation in the PEBD, a degree that becomes a particularly decisive factor in the case of some participants’ linguistic identities. It is expected that the study will shed some light on the attitudes that English learners in a teacher-education context have towards English and the role that this language plays in their daily lives, as well as it will contribute to the understanding of how their investments in the language affect their identities. An awareness of what it is that drives individuals to learn this language in Spain nowadays may be useful in order to promote different attitudes towards this language at administrative, political and educational levels.

La Fraseologia i les gramàtiques de construccions presenten molts punts en comú, fet que no resulta sorprenent tenint en compte que en els primers estudis construccionistes s’analitzaven expressions idiomàtiques (cf. Fillmore, Kay i O’Connor 1988; Kay i Fillmore 1999). L’objectiu principal de la tesi és l’anàlisi de la variació i la creativitat de les construccions comparatives intensificadores de la lletjor en català, espanyol, anglés i francés a través d’una metodologia inductiva basada en corpus a partir del programari Sketch Engine. Seguint els postulats construccionistes basats en l’ús, es duu a terme una anàlisi intralingüística i interlingüística de la fixació cognitiva de les construccions, les variants semàntiques de significat, així com la productivitat a partir de la freqüència type i les ocurrències amb una freqüència d’aparició molt baixa (hàpax legòmena) i la creativitat atenent a les extensions analògiques i les contaminacions entre construccions.
Phraseology and Construction Grammar have many interests in common, which is not surprising since first construction-based studies focused on idiomatic expressions (cf. Fillmore, Kay and O’Connor 1988; Kay and Fillmore 1999). The main aim is to analyse variation and creativity of intensifying comparative constructions of ugliness in Catalan, Spanish, English, and French adopting an inductive methodology based on corpora from the Sketch Engine software. Following a usage-based constructionist approach, we conduct an intra- and interlinguistic analysis on the entrenchment of constructions, semantic variants of meaning, as well as productivity by means of type frequency and those occurrences with low token frequency (hapax legomena) and creativity according to analogical extensions and constructional contamination.

The present dissertation aims to contribute to the to date more limited findings of studies examining the factor of starting age in second language (L2) phonological learning in a formal instruction setting. Thus, its main objective was to assess the effects of starting ages of 8, 11, 14, and 18+ years on segmental perception and production of English as a foreign language (FL) in a strictly instruction-classroom context. Native Spanish and Catalan speakers learning English through schooling solely, who also differed in the amount of formal exposure to the FL (200, 416 and 726 hours of formal instruction in English), comprised the subject population under examination. All subjects were part of a long-term research project on the age factor in the acquisition of English as an FL in a formal instruction context - the Barcelona Age Factor (BAF) project - conducted at the Universitat de Barcelona over a period of 9 years (1995-2004). For the current study, subjects performed a same-different (AX) discrimination task and a production (word imitation) task.
Results showed that in a formal learning environment starting age of 8 led to a better perception of English sounds in the long run than starting ages of 11, 14, and 18+. However, starting age effects on English segmental production both in the short- and in the long-term were inconclusive, as assessed by native English listeners. Similarly, exposure effects yielded mixed results as to more accurate perception and production of FL sounds. By contrast, a rather conclusive finding was obtained concerning subjects' first language (L1) dominance, namely being a Spanish or Catalan dominant speaker did not result in significantly more accurate English sound perception or production. Furthermore, female subjects were reported to produce English segments at more native-like levels than male subjects at all starting ages and with various degrees of formal exposure.
Finally, it should be mentioned that the starting age effects observed in the short- and long-term (as conceived in the large research project design) provide invaluable evidence for characterising rate of acquisition of target language (TL) segmental perception and production by Catalan and Spanish native speakers (NSs) in a formal instruction learning context. The current dissertation concludes by suggesting a number of implications for further research.

It has been long acknowledged (Carter 1998, Williams 1998; Biber 2006; Hyland 2008) that writing a text not only entails the accurate selection of correct terms and grammatical constructions but also a good command of appropriate lexical combinations and phraseological expressions. This assumption becomes especially apparent in scientific discourse, where a precise expression of ideas and description of results is expected. Several scholars (Gledhill 2000; Flowerdew 2003; Hyland 2008) have pointed to the importance of mastering the prototypical formulaic patterns of scientific discourse so as to produce phraseologically competent scientific texts.

Research on specific-domain phraseology has demonstrated that acquiring the appropriate phraseological knowledge (i.e. mastering the prototypical lexicogrammatical patterns in which multiword units occur) is particularly difficult for non-native speakers, who must gain control of the conventions of native-like discourse (Howarth 1996/1998; Wray 1999; Oakey 2002; Williams 2005; Granger & Meunier 2008).

The present dissertation aims to analyse native and non-native speakers' usage of five abstract nouns, i.e. agreement, comparison, conclusion, contribution and decision, in medical English. In order to explore non-native speakers' lexical and phraseological command of the five selected nouns, a Worksheet of four exercises was distributed among a community of twenty-four Spanish doctors, who were practising medicine in three different Spanish hospitals; namely, Complejo Hospitalario Universitario de Albacete, Hospital Universitario Puerta de Hierro and Hospital de Navarra.

With the aim of assessing non-native speakers' phraseological competence regarding the use of abstract nouns, their written production will be compared against a native corpus. Thus, it can be claimed that this investigation also attempts to contribute to the linguistic characterisation of the discourse of medical science. More precisely, this thesis project intends to explore native speakers' prototypical lexico-grammatical patterns around the five abstract nouns under investigation. This analysis is based entirely on corpus evidence, since all collocational patterns discussed have been extracted from the Health Science Corpus (HSC), compiled by the Grup de Recerca en Lexicologia i Lingüística de Corpus (GReLiC), University of Barcelona. The HSC consists of a 4 million word collection of health science (i.e. medicine, biomedicine, biology and biochemistry) texts, specifically compiled for the current research study.

The exploration of the collocational behaviour of abstract nouns in medical English will serve as a benchmark against which to measure non-native speakers' production.
Diversos estudios (Carter 1998, Williams 1998; Biber 2006; Hyland 2008) han constatado que la producción de un texto no sólo implica una adecuada selección de términos léxicos y estructuras gramaticales, sino también un buen dominio de combinaciones léxicas y expresiones fraseológicas. Este hecho se hace particularmente evidente en el discurso científico, en el que se espera que tanto la expresión de ideas como la descripción de resultados sea lo más precisa posible.

Numerosos especialistas (Gledhill 2000; Flowerdew 2003; Hyland 2008) han señalado la importancia de dominar las estructuras formulaicas propias del discurso científico para producir textos fraseológicamente aceptables.

El estudio de la fraseología característica de registros específicos ha demostrado que la correcta utilización de estructuras fraseológicas; es decir, el dominio de los patrones léxico-gramaticales en los que aparecen las estructuras prefabricadas propias del lenguaje científico supone una gran dificultad para los hablantes no nativos, quienes deben familiarizarse con las convenciones del discurso producido por nativos (Howarth 1996/1998; Wray 1999; Oakey 2002; Williams 2005; Granger & Meunier 2008).

La presente tesis doctoral pretende analizar el uso que tanto hablantes nativos como no nativos hacen de cinco nombres abstractos (agreement, comparison, conclusion, contribution y decisión) en su producción de textos médicos. Con el objetivo de examinar el dominio léxico y fraseológico que los hablantes no nativos muestran de los mencionados nombres abstractos, cuatro fichas de ejercicios se repartieron entre una comunidad de 24 doctores que ejercen la medicina en alguno de los siguientes centros hospitalarios: Complejo Hospitalario Universitario de Albacete, Hospital Universitario Puerta de Hierro y Hospital de Navarra.

Con la intención de investigar la competencia fraseológica de los médicos españoles participantes en el estudio por lo que respecta al uso de nombres abstractos, su producción escrita se ha comparado con un corpus nativo, el "Health Science Corpus "(HSC), compilado por el "Grup de Recerca en Lexicologia i Lingüística de Corpus" (GReLiC) de la Universidad de Barcelona. Por lo tanto, la presente investigación pretende, por un lado, contribuir a la caracterización lingüística del discurso propio del inglés médico. Más concretamente, este trabajo analiza la producción escrita de científicos nativos en relación a los patrones léxico-gramaticales más frecuentemente utilizados con los cinco nombres abstractos sometidos a estudio. Todos los patrones colocacionales tratados en el presente trabajo han sido extraídos del HSC, el cual consiste en una colección de textos, de aproximadamente 4 millones de palabras, procedentes de revistas científicas de las áreas de la medicina, la biomedicina, la biología y la bioquímica. Por otro lado, el análisis del HSC con respecto al comportamiento colocacional de los nombres abstractos en inglés médico servirá también de corpus de referencia para comparar el uso que de ellos hacen los médicos no nativos.

Esta tesis tiene como propósito explorar las estrategias y técnicas didácticas dispuestas por estudiantes practicantes de pedagogía en inglés como lengua extranjera en prácticum y las razones detrás de sus elecciones. Este estudio hace uso de un enfoque de métodos mixtos de carácter secuencial y explicativo, en donde la primera fase cuantitativa contribuyó a una mejor percepción acerca del desempeño en terreno de los practicantes en comparación a la teoría, y la segunda fase cualitativa dilucidó las relaciones de poder que influencian este desempeño y la construcción de la identidad docente. Los resultados cuantitativos revelaron que los practicantes tienden a emplear una variada gama de estrategias actualizadas. Sin embargo, alrededor de un tercio de los practicantes tienden a utilizar los llamados métodos tradicionales, es decir, existe un abuso de la enseñanza de la gramática. Asimismo, pocos practicantes se inclinan a explotar la traducción como parte de la enseñanza. La fase cualitativa desveló que aquel desempeño obedece a la autoridad que es ejercida por la escuela y sus profesores guías. Estos últimos componen la influencia más potente en términos de relaciones de poder, en otras palabras, los profesores guías fueron la figura más obstructiva, la que ciertamente restringió las elecciones didácticas de los practicantes. En este sentido, los hallazgos de esta fase mostraron que el uso de la gramática es obligatorio, por tanto no existe elección de parte de los practicantes. Igualmente, los profesores guías acuñan las creencias y prejuicios de los practicantes respecto de los estudiantes. Por otro lado, el impacto de los supervisores en los practicantes contribuye a desarrollar diversas estrategias didácticas y ayudan a definir el desempeño de los practicantes y su identidad a través de una tutoría cercana. Como conclusión, esta tesis expone que una vasta mayoría de los practicantes son capaces de hacer frente a sus dificultades contextuales ya sea individual o colectivamente a través de la tutoría con su supervisor o con sus compañeros. Además, ellos recurren a la teoría y la contrastan con la práctica, donde son capaces de solucionar esta tensión a través de la re-significación del conocimiento en su contexto de enseñanza. En consecuencia, la dimensión metodológica en la construcción de la identidad es rica, variada y actualizada. No obstante, un número reducido de practicantes se encuentran bajo la presión de sus profesores guías, quienes los fuerzan a utilizar únicamente contenidos gramaticales debido a los prejuicios respecto del aprendizaje, actitudes y comportamientos de los estudiantes. En algunas ocasiones, estos prejuicios juegan en contra de la confianza en sí mismos de los practicantes y, por tanto, repiten los patrones que les han sido impuestos.
This thesis aims to explore the methodological strategies and techniques displayed by EFL student teachers in practicum and the reasons why they select them. The study follows an explanatory, sequential mixed-method approach where the first quantitative phase provided insights about the on-hands student-teachers performance in comparison to theory, and the second qualitative phase elucidated the power relationships that influence their performance and teacher identity construction. The quantitative results revealed that student teachers tend to employ several wide-ranging updated strategies. However, about a third of student teachers tend to utilise the so called traditional methods, that is, there exists an overuse of grammar teaching. Besides, a few students incline to exploit translation as part of their teaching. The qualitative phase disclosed that that performance obeys to the authority which is wielded by the school and their mentors. The latter composes the strongest influence in terms of power relationships, that is to say, mentors were the most impeditive figure, which certainly constrained the student teachers’ methodological choices. In this sense, the findings of this phase showed that the use of grammar is mandatory, thus there is no election on student teachers’ behalf. Besides, mentors shape student teachers’ beliefs and prejudices against their students. On the other hand, the supervisors’ impact on student teachers contribute to develop a variety of methodological strategies and help define student teachers’ performance and identity by tutoring them closely. As a conclusion, this thesis expounds that a vast majority of student teachers are able to cope with their contextual difficulties either individually or collectively through supervisor or peer tutoring. Also, they resort to theory and contrast it to practice, where they are able to sort out this tension by signifying knowledge in their teaching context. Consequently, the methodological dimension in students’ teaching identity construction is rich, varied and updated. Nevertheless, a reduced number of student teachers are under their mentors’ pressure, who forces them to use only grammatical contents due to their prejudices towards students’ learning, attitudes and behaviours. In some occasions, these prejudices play against student teachers’ confidence and, therefore, they repeat the patterns which have been imposed on them.

Esta tesis describe la adquisición natural del inglés de un niño bilingüe catalán/inglés, entre sus 3’3 y 4’2 años. Es un estudio longitudinal, exploratorio e interpretativo, que se aborda desde la lingüística, para analizar la evolucion morfosintáctica, y, desde la pragmática y la sociolingüística, para analizar el contexto situacional en el que se genera la adquisición, asi como la exposición al ingles y la mezcla con su otra lengua, el catalán. El estudio consta de 20 muestras analizadas con el programa SALT para calcular la longitud media del enunciado y los estadios de Brown, entre otras cuestiones. Con ello se aprecia que la evolución del niño es progresiva, pasando del estadio II al Post-V. Las muestras 1, 5 y 17 se analizan exhaustivamente para cifrar la evolución de la pronunciación, los tipos de oraciones y sintagmas, analizados en la matriz LARSP, la valencia de verbo, la deixis, las formas verbales, asi como aspectos discursivos y la mezcla, escasa, con el catalán. El avance es desigual, con diferencias y similitudes respecto a la adquisición monolingüe del inglés.

Un dels impulsors clau dels processos d'internacionalització de les institucions d'educació superior ha estat la introducció i la ràpida implementació d'assignatures de contingut en anglès (EMI és l'acrònim en anglès). Aquesta anglicització de les matèries universitàries respon a la creença que l'anglès és l'idioma de l'acadèmia i, per tant, serveix per ampliar les oportunitats acadèmiques de professors i estudiants universitaris. No obstant això, les matèries EMI sovint són impartides per professors de contingut disciplinari que no són parlants nadius d'anglès en països on no es parla anglès. Per aquesta raó, hi ha la necessitat d'explorar i considerar com els professors experimenten EMI a causa del repte a què s'enfronten quan participen en l'ensenyament de matèries de contingut en anglès, un idioma estranger per a ells. Aquest estudi etnometodològic investiga com tres professors experimentats en les branques de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (STEM és l’acrònim en anglès) a la Universitat de Lleida negocien la seva identitat professional a través de com es posicionen ells mateixos i com accepten o es resisteixen a posicionaments atribuïts derivats del canvi en l'idioma d'ensenyament de la seva L1 (ja sigui espanyol i/o català) a l’anglès. Aquesta tesi examina la negociació, (re)interpretació, (re)construcció i transformació de la seva identitat professional de professor EMI, centrant-se particularment en la mesura que habiten una identitat relacionada amb l'ensenyament del llenguatge, és a dir, un paper de facilitador del llenguatge disciplinari (DLF) quan es dediquen a l'ensenyament EMI. Juntament amb l'exploració de la seva identitat professional, aquest estudi també analitzarà les pràctiques docents dels professors EMI, centrant-se en com es desenvolupen aquestes pràctiques a l'aula i en quina mesura aquestes pràctiques són multilingües. En conseqüència, aquesta tesi adopta un enfocament qualitatiu i comprèn dades d'entrevistes semiestructurades amb els professors i l'observació a l'aula de les seves classes EMI. Amb un enfocament en la seva identitat, el focus està en com els professors es sobreposen a un possible posicionament de tant la seva identitat com les seves pràctiques com EMI CLILitzades, entès com el que passa quan EMI es reformula com una característica normalment atribuïda a CLIL (aprenentatge de contingut i llengua integrat). Si l'aprenentatge de l'idioma anglès es converteix en un objectiu, EMI esdevé CLILitzat, és a dir, s'adopta no només per a l'ensenyament de contingut, sinó també com un mitjà a través del qual els estudiants poden millorar el seu anglès. Els resultats de l'estudi revelen que els professors accepten i habiten en si mateixos una identitat professional de professor EMI i es resisteixen a la noció de EMI CLILitzat que emergeix del discurs d'ensenyament d'anglès (ELT) dels investigadors i, per tant, refusen el paper de DLF. Tot i que la seva identitat professional encara necessita sotmetre's a una negociació i una reconstrucció profundes per convertir-se en CLILitzada, tanmateix posicionen les assignatures EMI com CLILitzades, ja que a les entrevistes assenyalen, i en efecte realitzen pràctiques similars a l'ensenyament d’idiomes a l’aula, un paper DLF. Per tant, la seva identitat professional fluctua entre una identitat central de professor EMI i una identitat emergent, però en tant suprimida, de professor EMI CLILitzat. Aquests i altres resultats apunten a reptes educatius i lingüístics, així com a una disjuntiva entre política i pràctica. Per aquesta raó, argumento que una política d'ensenyament EMI – ja sigui CLILitzada o no – ha de ser abordada i desenvolupada més clarament pels administradors universitaris i els mateixos professors EMI, una política oficial d’EMI que proporcioni als professors una guia pedagògica i lingüística per poder exercir amb confiança EMI i així seguir reformulant la seva identitat professional.
Uno de los impulsores clave de los procesos de internacionalización de las instituciones de educación superior ha sido la introducción y la rápida implementación de asignaturas de contenido en inglés (EMI, el acrónimo en inglés). Esta inglesización de las materias universitarias responde a la creencia de que el inglés es el idioma de la academia y, por lo tanto, sirve para ampliar las oportunidades académicas de profesores y estudiantes universitarios. Sin embargo, las materias EMI a menudo son impartidas por profesores de contenido disciplinario que no son hablantes nativos de inglés en países donde no se habla inglés. Por esta razón, existe la necesidad de explorar y considerar cómo los profesores experimentan EMI debido al desafío al que se enfrentan cuando participan en la enseñanza de materias de contenido en inglés, un idioma extranjero para ellos. Este estudio etnometodológico investiga cómo tres profesores experimentados de la ramas de ciencia, tecnología, ingeniería y matemáticas (STEM, el acrónomino en inglés) en la Universidad de Lleida negocian su identidad profesional a través de cómo se auto posicionan y como aceptan o resisten otros posicionamientos atribuidos por otros que derivan del cambio en el idioma de enseñanza de su L1 (ya sea español y/o catalán) al inglés. Esta tesis examina la negociación, (re)interpretación, (re)construcción y transformación de su identidad profesional de profesor EMI, centrándose particularmente en la medida en que habitan una identidad relacionada con la enseñanza del lenguaje, es decir, un rol de facilitador del lenguaje disciplinario (DLF) cuando se dedican a la enseñanza EMI. Junto con la exploración de su identidad profesional, este estudio también analizará las prácticas docentes de los profesores EMI, centrándose en cómo se desarrollan estas prácticas en el aula y en qué medida estas prácticas son multilingües. En consecuencia, esta tesis adopta un enfoque cualitativo y comprende datos de entrevistas semiestructuradas con los profesores y la observación en el aula de las sus clases EMI. Con un enfoque en su identidad, el foco está en cómo los profesores lidian con un posible posicionamiento de tanto su identidad como sus prácticas como EMI CLILizadas, entendido como lo que sucede cuando EMI se reformula como una característica normalmente atribuida a CLIL (aprendizaje de contenido y lengua integrado). Si el aprendizaje del idioma inglés se convierte en un objetivo, EMI se CLILiza, es decir, se adopta no solo para la enseñanza de contenido, sino también como un medio a través del cual los estudiantes pueden mejorar su inglés. Los resultados del estudio revelan que los profesores aceptan y habitan en sí mismos una identidad profesional de profesor EMI y se resisten a la noción de EMI CLILizado que emerge del discurso de enseñanza del inglés (ELT) de los investigadores, y por lo tanto rehúsan el papel de DLF. Si bien su identidad profesional aún necesita someterse a una profunda negociación y reconstrucción para convertirse en profesores de EMI CLILizado, sí que posicionan las asignaturas EMI como EMI CLILizadas, ya que realizan prácticas similares a la enseñanza de idiomas en clase adoptando un rol DLF. Por lo tanto, su identidad profesional fluctúa entre una identidad central de profesor EMI y una identidad emergente y en tanto suprimida de profesor EMI CLILizado. Estos y otros resultados apuntan a desafíos educativos y lingüísticos, así como a una disyuntiva entre política y práctica. Por esta razón, argumento que una política de enseñanza EMI – ya sea CLILizado o no – debe ser abordada y desarrollada más claramente por los administradores universitarios y los propio profesores EMI, una política oficial de EMI que proporcione a los profesores una guía pedagógica y lingüística para poder desempeñar con confianza EMI y así seguir reformulando su identidad profesional.
One of the key drivers of the internationalisation processes of higher education institutions has been the introduction and rapid implementation of English-medium instruction (EMI) subjects. This Englishisation of university subjects responds to the belief that English is the language for academia and so it serves to broaden the academic opportunities for university stakeholders, especially lecturers and students. Nevertheless, EMI subjects are often taught by disciplinary content lecturers who are non-native English speakers in non-English speaking countries. For this reason, there is a need to explore and consider how lecturers experience EMI due to the challenges that they may confront when engaged in teaching subject matter in English, a foreign language. This ethnomethdological study investigates how three experienced STEM lecturers at the University of Lleida negotiate their professional identity through their self-inhabited positionings and how they accept or resist other-ascribed positionings that come with the language instruction shift from their L1 (either Spanish and/or Catalan) to English. It examines the negotiation, (re)interpretation, (re)construction and transformation of their EMI lecturer professional identities, focussing particularly on the extent to which they inhabit a language-related identity, that is to say a disciplinary-language facilitator (DLF) role, when engaged in EMI teaching. Alongside the exploration of professional identity, this study will also analyse EMI lecturers’ teaching practices, focusing on how these practices unfold in the classroom and to what extent EMI lecturer’ practices are multilingual. Accordingly, this thesis adopts a qualitative approach and comprises data from semi-structured interviews with the lecturers and classroom observation of their EMI classes. With a focus on their identity, this study specifically focusses on how lecturers grapple with the prospect of positioning themselves and their practices as CLILised EMI, understood as what happens when EMI is reframed as sharing key characteristic with Content and Language Integrated Learning (CLIL) – language teaching. If English language learning becomes a goal, EMI may be CLILised, that is, it is adopted not only for content delivery, but also as a means through which students might improve their English. The results of the study reveal the lecturers accept and self-inhabit an EMI lecturer professional identity and resist the notion of CLILised EMI, which emerges from the researchers’ English-language teaching (ELT) discourses, and so they somehow diminish the DLF role. Although their professional identity still needs to undergo a profound negotiation and re-construction to actually become CLILised, they do position EMI as CLILised as they both report in the interviews, and actually perform in class language-teaching-like practices, a DLF role. Therefore, their professional identity fluctuates between the core EMI lecturer identity and the emerging, but somehow suppressed, CLILised EMI lecturer identity. These and other findings point to instructional and linguistic challenges as well as a disjuncture between policy and practice. For this reason, I argue that a clearer EMI policy – either CLILised or non-CLILised – needs to be developed by university administrators and EMI lecturers themselves, an EMI official policy that provides lecturers with a pedagogical and linguistic guide to perform confidently in EMI and further re-shape their professional identity.

Aquesta tesi doctoral és fruit d’una recerca que des d’un enfocament ecològic qualitatiu d’investigació etnogràfica centrada a l’aula, explora d’una banda els avantatges del treball interdisciplinari de les assignatures d’anglès i música, i d’altra banda com incideix en la motivació de l’alumnat la creació d’un rap en anglès. Primerament es presenta un breu repàs al marc teòric, referent a l’ensenyament de l’anglès, l’ensenyament de la música, la relació entre la música i la llengua, i la motivació. Es relaciona la motivació amb els conceptes d’emoció, interès i creativitat i a partir d’aquests conceptes es creen unes categories apriorístiques que permeten l’anàlisi de les dades. Seguidament s’explica la proposta didàctica portada a terme en una aula de 6è de primària i es procedeix a l’anàlisi de les dades a partir dels diferents instruments de recollida i de les diverses perspectives dels integrants en el projecte.
This thesis presents a piece of ethnographic classroom-based qualitative research from an ecological perspective. The aim was, on one hand, to explore the potential of an interdisciplinary (English and Music) project and, on the other, the effect of creating their own English rap on pupils’ motivation. The theoretical framework examines current thinking on foreign language acquisition, music learning, and the relationship between music, language and motivation. The research relates motivation to other concepts such as emotion, interest and creativity, out of which aprioristic categories are established for use in the analysis. The work includes a description of the project, carried out in a Year 6 Primary school classroom, and an analysis of the data obtained. This data was gathered by using a range of different instruments which include the observations, from the varying perspectives, of the participants in the project.

Aquesta tesi investiga la construcció i desenvolupament dels personatges femenins a l´obra de Doris Lessing, considerant especialment la relació personal que estableixen amb el concepte de maternitat. El capítol 1 ofereix una revisió dels diferents enfocaments existents sobre l’escriptura de Doris Lessing, i també un repàs al seu context cultural i teòric, parant atenció a la psicoanàlisi i el feminisme i especialment, dins d´aquests camps d´estudi, a la psicoanàlisi Junguiana i Lacaniana i al feminisme post-Lacanià. A més, també planteja la qüestió de la figura materna a la novel·la postmoderna i el lloc que hi ocupa. El cos de l’estudi analitza cinc personatges representatius del cànon de Lessing, que daten de diferents períodes de la seva carrera. Cada figura ocupa un capítol separat de la tesi, que es centra en el seu desenvolupament intern: així, el capítol 2 examina la Mary Turner (The Grass is Singing, 1950); el capítol 3, l’Anna Wulf (The Golden Notebook, 1962); el capítol 4, la Kate Brown (The Summer Before the Dark, 1973); el capítol 5, la Harriet Lovatt (The Fifth Child, 1988); i el capítol 6, l’Emily McVeagh (Alfred and Emily, 2008). Es proposa una lectura Junguiana tot analitzant el procés d’individuació que els personatges proven d´assolir per tal d’adquirir una identitat plena. Amb aquest objectiu, es descriuen i s’interpreten diferents conjunts d’arquetips Junguians presents en les novel·les segons el paper que juguen en l’evolució de les protagonistes. Cal afegir que s’examinen altres conceptes psicoanalítics fonamentals, tals com la influència Lacaniana subjacent que s’evidencia en la recreació de l’estadi del mirall, o en la importància de nocions com “l’abjecció” de Julia Kristeva. Alguns motius textuals com els somnis, els records, les fantasies i la imaginació dels personatges resulten centrals per a la discussió. En l’última secció, després de l’anàlisi de les cinc novel·les, s’estableix un fil conductor entre elles pel que fa a la construcció de la identitat. A més, queda justificat l´ús de les teories psicoanalítiques de Jung i (en menor mesura) Lacan com a base per a una lectura, ja que permet aclarir aquest procés de construcció i evolució. D’altra banda, aquest marc teòric permet treure conclusions sobre les diferents reinterpretacions de l’arquetip de la mare per part de Lessing i, com a conseqüència, sobre el lloc que la maternitat ocupa a la literatura contemporània. Finalment, el concepte de circularitat es treballa especialment, a diferents nivells: primer, com a estructura que conforma cadascuna de les novel·les pel que fa a la forma i al contingut, com a mode de creació artística associada al mite i als símbols, o com a patró general de tota l’obra de Lessing.
The present thesis investigates the construction and development of Doris Lessing’s female characters, taking into account their personal relationship with their potential motherhood. Chapter 1 offers a review of the different approaches to the writing of Doris Lessing, as well as an overview of its cultural and theoretical background, focusing on psychoanalysis and feminism, and, most especially, on Jungian and Lacanian psychoanalysis, and post-Lacanian feminism. In addition, the question of the mother figure in the postmodern novel and the place it occupies is also raised. The body of the study analyses five representative characters of Lessing’s canon, dating from different stages in her career. Each figure occupies a separate chapter in the thesis, which focuses on internal development: chapter 2 examines Mary Turner (The Grass is Singing, 1950); chapter 3, Anna Wulf (The Golden Notebook, 1962); chapter4, Kate Brown (The Summer Before the Dark, 1973); chapter 5, Harriet Lovatt (The Fifth Child, 1988); and chapter 6, Emily McVeagh (Alfred and Emily, 2008). A Jungian reading is offered by analysing the individuation process they are trying to undergo as characters trying to achieve a full identity. In order to do so, different sets of Jungian archetypes present in the novels are outlined and interpreted according to their role in the evolution of the protagonists. Moreover, other prevalent psychoanalytic concepts are examined, such as the underlying Lacanian influence made evident by the recreation of the mirror stage, or the importance of such notions as Kristevan “abjection”. Some textual details as dreams, memories, fantasies and imagination of the characters are central to the discussion. In the last section, after the analysis of the five novels, a common thread is established among them in terms of identity building. Moreover, the psychoanalytic theories of Jung and (to a lesser degree) Lacan as a basis for a reading is justified as they clarify this process of construction and development. In addition, this theoretical framework allows for conclusions on Lessing’s different reinterpretations of the mother archetype, and, subsequently, the place of motherhood in contemporary literature is reinterpreted according to Lessing’s work. Finally, special mention is made to circularity, at different levels; namely: as the structure that underlies each of the novels either formally or conceptually, as a mode of artistic creation associated with myth and symbol, and as the general pattern of Lessing’s entire career.

The study of crosslinguistic influence (CLI), a phenomenon that emerges due to the interaction of different languages in the learners’ mind, has attracted the attention of SLA researchers since the emergence of the field. It is nowadays clear that learners rely on their previously acquired languages when acquiring and when attempting communication using the target language. However, the extent to which previously acquired knowledge percolates into the language being acquired might depend on varied factors, which have been a fundamental concern in CLI research. A great amount of research in the last decades has focused on the study of the factors of language typology, recency of use, L2 status and proficiency (e.g. Ringbom, 1987, 2001, 2005; Cenoz, 1997, 2001; Williams & Hammarberg, 1998; Jarvis, 2001; De Angelis & Selinker, 2001; Hammarberg, 2001; Odlin & Jarvis, 2004; Navés et al 2005; Sánchez, 2011). Other variables, such as input and cognitive language learning abilities, which might also be relevant in the appearance of CLI, are under-researched. The purpose of the present study is, therefore, to contribute to the discussion about the factors that promote or prevent CLI. More precisely, it aims at exploring the role that the factors cognitive language learning abilities and amount and type of input have on the appearance of both lexical and grammatical CLI by analysing 107 Catalan/Spanish learners of EFL. On the one hand, the variable cognitive language learning ability considers the learners’ WMC, attention span, language aptitude as measured by the Llama F test (Meara, 2005b), as well as their lexical access. On the other hand, the variable amount and type of input considers the learners’ length of language exposure, measured in relation to number of hours of instruction, exposure in naturalistic settings through SA programmes, and cumulative hours of contact outside the classroom. Lexical and grammatical CLI occurrences were identified from an oral task (a film retelling), and they were further classified according to their type. Following Jarvis (2009), lexical CLI occurrences were classified into lexemic and lemmatic. Moreover, three cases of grammatical CLI –i.e. null subjects, word order and use of articles- were considered in the present study. The analysis of the data revealed that CLI can occur at advanced stages of proficiency. However, the learners’ level of proficiency is indeed an important factor to take into consideration, as it appeared to significantly influence the appearance of transferred items in the data. Regarding the effects of cognitive language learning abilities and input on the occurrence of CLI, the former did not appear to affect CLI much as compared to the latter. The analysis only showed one statistically significant correlation between language switches and the lexical access factor. Input, on the other hand, seems to explain CLI occurrence to a greater extent, as several statistically significant correlations were obtained in the quantitative analysis of the data. From the input indexes used, the one that had a major effect was ‘time spent abroad’, since it correlated with the total amount of CLI, the amount of lexical CLI, especially the lemmatic type, language switches and transfer of word order. Additionally, instruction in a classroom setting seemed to have an influence on the amount of lexemic CLI and subcategorization CLI (the type that involves choice of the wrong complement), and cumulative hours of contact with English on the number of semantic extensions produced by the learners. Finally, the analysis of the interaction of cognitive language learning abilities and input revealed that those learners with high WM and high input produced fewer cases of CLI than those with low WM and low input. However, no statistically significant differences were found among the other groups.
L’estudi de la influència interlingüística ha atret l’atenció dels investigadors en segones llengües des de l’aparició d’aquesta área d’estudi. Els aprenents es recolzen en les llengües que han adquirit prèviament a l’hora d’aprendre i comunicar-se en la llengua meta. No obstant això, el grau en què les llengües adquirides prèviament es filtra en la llengua que s’està aprenent pot dependre de diversos factors, com la tipologia lingüística, l’ús recent de les llengües, l’estatus de la L2 i la proficiència. Altres variables, com l’input i les habilitats cognitives per l’aprenentatge de llengües han estat poc investigades. L’objectiu del present estudi és, per tant, contribuir a la discussió sobre aquests factors. Es pretén explorar el paper que les habilitats cognitives i la quantitat i tipus d’input té en l’aparició de la influència entre llengües de tipus lèxic i gramatical mitjançant l’anàlisi de 107 aprenents d’anglès com a llengua. Les ocurrències d’influència interlingüística de tipus lèxic i gramatical van ser identificades a partir d’una tasca oral. L’anàlisi de les dades ha demostrat que la influència interlingüística pot ocórrer en nivells avançats de proficiència. Pel que fa referència als efectes de les habilitats cognitives i l’input i l’aparició de la influència entre llengües, el primer no sembla afectar significativament la influència interlingüística en comparació amb el segon. L’anàlisi de les dades només va mostrar una correlació significativa entre els préstecs i el factor de l’accés lèxic. L’input, d’altra banda, sembla explicar l’aparició de la influència entre llengües en major mesura. El “temps a l’estranger” va correlacionar significativament amb la quantitat total d’ocurrències, el nombre d’ocurrències de influència lèxica, expecialment del tipus lemàtic, préstecs i transferència de l’ordre de les paraules. A més a més, la instrucció a l’aula va tenir una influència sobre la quantitat de transferència de tipus lexèmic i subcategorització (del tipus que implica l’elecció del complement erroni), i les hores de contacte amb l’anglès fora de l’aula sobre el nombre de extensions semàntiques produïdes pels alumnes. Finalment, l’anàlisi de la interacció de les habilitats cognitives en l’aprenentatge de llengües i l’input, ha demostrat que aquells aprenents amb una alta memòria operativa i més input produeixen menys casos d’influència entre llengües.

Partiendo de las teorías sobre el capital de Bourdieu, y las teorías sobre inversión e identidad de Norton, este estudio examina hasta que punto el inglés es percibido como una forma de capital cultural por un grupo de estudiantes de la China rural, como su capital social afecta el grado en que el inglés se convierte en capital cultural y la relación entre su identidad y su inversión en inglés. Partiendo de una discusión sobre la globalización en relación con el idioma inglés y sobre el desarrollo de la educación de inglés en China, se examina la relación entre el aprendizaje del inglés y el capital en el contexto estudiado. La parte empírica de la tesis incluye entrevistas con diez participantes que habían aprendido inglés como lengua extranjera en una escuela secundaria rural y en una universidad en China, y un grupo de discusión con algunos de estos aprendices, aprovechando su experiencia de aprender inglés. Se analiza como la lengua inglesa se convierte en capital cultural, su relevancia para la movilidad social de los estudiantes y la relación entre su identidad e inversión en inglés. A través del estudio de narrativas, los resultados revelaron que: (a) cuando los participantes iban a la escuela o la universidad, establecieron relaciones con el ingles según el acceso percibido al capital cultural, económico y social; (b) los posicionamientos intersubjetivos de los participantes con respecto al inglés cambiaron a través del tiempo y el espacio en diferentes grados; (c) los cambios de actitud relativos a las posibilidades de convertir el inglés en capital cultural deben entenderse en relación con el capital social de los participantes, junto con el cambio de sus identidades a través del tiempo y el espacio; (d) la inversión en los procesos de aprendizaje de la lengua inglesa por parte de los participantes está vinculada a posibles retornos imaginados o tangibles sobre su inversión.
Based on Bourdieu’s capital theory and Norton’s theory of investment as well as identity, this study examines to what extent English is perceived as a form of cultural capital by a group of students from rural China, how their social capital affects the extent to which English converts into cultural capital, and the effects of their identity changing across time and space on their investment in English. Setting out from the background of globalization in relation to the English language and a discussion of the development of English education in China, I examine the relationship between English language learning and capital in the context studied. The empirical part of the thesis involves interviews with ten participants who had learned English as a foreign language in a rural secondary school and at college in China, as well a focus group with some of these participants, drawing on their experience of learning English to provide an analysis of the conversion of the English language into cultural capital, its relevance to social mobility for the students, and the relationship between their identity and investment in English. Through narrative inquiry, the results revealed: (a) when the participants were in school or college, they established relationships with English related to their perceived access to cultural, economic and social capital; (b) the participants’ intersubjective positionings in regards to English changed across time and space to different degrees; (c) the changes in attitude concerning the possibilities of converting English to cultural capital must be understood within the scope of their social capital, along with the shift of their identities across time and space; (d) investment in English language learning processes by the participants is linked to presumed or tangible possible returns on the investment.

This thesis is a study of the transition from Romano-British to Anglo-Saxon culture in East Anglia from the mid fourth to the mid seventh century, and of the origins of the kingdom of the East Angles. It combines three types of evidence: archaeology, place-names and written sources. It aims to test the validity of this kind of multidisciplinary regional study. The first part of the thesis concerns material culture, and consists of a thorough investigation of the region's archaeological material from the late Roman and early Anglo-Saxon periods, focusing on the latest Romano-British evidence and earliest Germanic evidence. The early Anglo-Saxon-period population is characterised as heterogeneous, and the pays is posited as the most useful way of drawing distinctions within it. The second part looks at the linguistic evidence contained within the region's place-name corpus, and argues for the presence of a significant British element within the early "Anglo-Saxon" population. A comparison of the two types of evidence broadly confirms orthodox notions concerning Old English place-name chronology, although substantial intra-regional variation is highlighted. The third part collates evidence for the origins of the kingdom of the East Angles, and suggests that this variety was an important influence on its formation.

My work on canvas and in jewelry focuses on the tension between the hard edges of geometric shape and soft lines of organic form. Light plays an important part in the viewing of these opposing forms. It reflects off the shapes and textures creating sharp contrasts and enhancing the individual sections as they relate to the whole. In my paintings, I set organic floral forms against geometric architectural structures. I create texture and contrast by adding digitally enhanced transfers, torn paper, and acrylic putty. In my jewelry, I also set organic forms against geometric shapes, by adding stone, wire, and various types of metal to the raised surfaces. The different textures in both of my focus areas attract and reflect light, allowing the look and character of the piece to change as the light changes.

Esta Tesis tiene dos grandes objetivos. En primer lugar, ofrecer una descripción de la sociedad actual en relación con las TIC, y de éstas con la enseñanza, para seguidamente comprobar por medio de un estudio experimental, en qué modo su empleo en la clase de inglés influye en la motivación del alumno a aprender. Se recoge la impresión que tienen los futuros profesores de inglés sobre la formación recibida en este campo, comprobando que un tercio no tienen formación en TIC, y que aquéllos que responden afirmativamente han recibido esta formación en un entorno informal, es decir, por parte de amigos, familiares o compañeros. Los profesores de inglés en ejercicio, por su parte, manifiestan un uso con alumnos muy limitado. Por otro lado, los profesores dicen no utilizar las TIC con más frecuencia por la elevada ratio y la falta de disponibilidad del aula, entre otros motivos. Con el fin de alcanzar el segundo objetivo, se plantean dos preguntas de investigación: ¿cómo influyen las TIC en la motivación del alumno hacia la lengua inglesa, hacia su profesor y hacia la clase de inglés? y ¿cómo percibe el alumno que la experiencia utilizando las TIC influye en su aprendizaje? Con una muestra de 116 alumnos de enseñanza secundaria repartidos al azar entre un grupo experimental y un grupo de control, se integra un recurso tecnológico en la clase habitual de inglés durante 10 sesiones de 1 h. En general, el grupo experimental ha superado al de control en las medias de la mayoría de variables. En líneas generales, podemos inferir de estos datos que el grupo experimental muestra mayor motivación hacia la lengua inglesa que el grupo de control, tiene mucha mejor opinión de la clase de inglés y tiene la impresión de que las TIC favorecen su aprendizaje. Se aplica la prueba t para muestras independientes en el post-test, que nos informa de que cinco variables muestran diferencias en las medias entre el grupo experimental y el de control estadísticamente significativas, y en todas ellas la media del grupo experimental supera a la del grupo de control. Estas variables corresponden a las siguientes preguntas o afirmaciones del cuestionario: "¿Cuánto esfuerzo estás dispuesto a hacer para aprenderlo?" [inglés] (variable 4, p= .000), "¿Crees que desempeñan un papel importante en el mundo?" [ los países de habla inglesa] (variable 10, p= .038), "¿Con qué frecuencia conoces a personas de esos países en la calle, lugares de diversión u otros sitios?" (variable 16, p= .029), "Mi profesor de inglés es eficaz" (variable 31, p= .003) y "Se disfruta con las actividades hechas en el ordenador" (variable 64, p= .019).
TITLE: "The presence of the ICT in the Secondary school English class: Context description and analysis of the students motivation".

SUMMARY:

There're two main objectives in this PhD. First, offering a description of the current society concerning the ICT and teaching, to check, by means of an experiment, how its use in the English class has an influence on the students' motivation to learn. It gives information about the pre-service English teachers have on their own training on this field, and we see that a third of them have no training on the field at all, and that those who do have been trained in an informal setting, that's to say, friends, relatives or colleagues. The in-service teachers show a very restricted use with students. On the other hand, they say it's due to a high ratio and difficulty to have the computer room available, among other reasons. To reach the second objective, two research questions are formulated: How do the ICT influence upon students' motivation towards the English language, teacher and class? And How does the student perceive that the use of the ICT influences upon his elarning? With a sample of 116 Secondary school students divided at random between an experimental and control group, an ICT device is integrated during 10 one-hour sessions in the ordinary English program. In general, the experimental group shows higher means in most of the variables. We can infer from the data a higher motivation towards the English class in the experimental group than in the control group, a much better opinion of the English class and that they have the impression that the ICT help their learning. The t-test in the post-test shows five variables with differences in the means between the experimental and the control group statistically significant, with a mean in the experimental group always higher Than in the control group. These variables correspond to the following questions or statements in the questionnaire. "How much effort would you do to learn" [English)?, "Do you think they play an important role in the world?" (the English-speaking countries), "How often do you meet them?", "My English teacher is efficient and I enjoy with the computer activities".

This dissertation investigates the effects of instruction on the acquisition of pragmatic competence in the classroom setting, and specifically in the English as a Foreign Language (EFL) classroom. In particular, we examine the effects of instruction on learners' pragmatic development of a specific speech act, that of suggestions, with the goal of expanding the range of learning targets addressed in pragmatic interventional studies (Kasper and Rose, 2002). Apart from dealing with instructional effects, we also take into account the need to investigate various types of instruction in order to ascertain their effectiveness (Kasper and Rose, 2002). In this way, we analyse two different treatments (i.e. explicit and implicit) that have been operationalised on the basis of the principles underlying the paradigms of Focus on FormS and Focus on Form (Long, 1991, 1996, 1998; Doughty and Williams, 1998; Long and Robinson, 1998; Doughty, 2001). The aim of comparing both teaching approaches is to determine whether the two treatments are equally effective in developing learners' pragmatic competence regarding their production, awareness and confidence when judging the appropriateness of suggestions in different situations. Additionally, we are also concerned with issues related to research methodology and, bearing in mind findings from studies that observed task effects between oral and written production tasks (Houck and Gass, 1996; Sasaki, 1998; Safont, 2001), we have compared our learners' performance when making suggestions in two different tasks: an oral production task (i.e. phone messages) and a written production task (i.e. email).
The results of the investigation indicate that, in comparison to the control group, both the explicit and implicit groups improved their pragmatic competence regarding their production, awareness and confidence when judging the appropriateness of suggestions in different situations. Moreover, comparing the explicit and implicit groups' performance in the post-test no statistical differences were observed between the two instructional treatments, which illustrates the effects of both explicit and implicit instruction to develop learners' pragmatic competence in the EFL classroom. The findings also show that the production task in which learners are engaged influences their use of suggestions, since there were task effects between the two production tasks employed in our study (i.e. phone messages and emails). In conclusion, the results obtained in this dissertation expand the scope of enquiry in the field of interlanguage pragmatics as well as outline practical pedagogical implications and open several lines of investigation to be examined in future research.

The present PhD thesis, entitled “Globalisation in David Greig’s Theatre: Space, Ethics and the Spectator”, aims to contribute to the field of contemporary British drama and theatre studies in the form of an extended monographic study of Greig’s theatre and globalisation with a particular focus on a triad of elements: space, ethics and the spectator. The thesis’s corpus spans two decades, from the 1990s to the present time. It examines Europe (1994), One Way Street (1995) [both under “Europe Plays”], The Architect (1996), The Cosmonaut’s Last Message to the Woman He Once Loved in the Former Soviet Union (1999) [both under “Vertical Plays”], Outlying Islands (2002), San Diego (2003) [both under “Bird Plays”], The American Pilot (2005), Damascus (2007) [both under “Encounter Plays”], Fragile (2011) and The Events (2013) [both under “Here Plays”], all of which are seen as prominently responding to globalisation. After articulating globalisation by drawing mainly on David Harvey, Zygmunt Bauman and Jean-Luc Nancy, the theoretical and methodological framework focuses on positioning Greig’s work in the context of contemporary British political theatre. Critical theories drawn from ethics (Emmanuel Levinas, Judith Butler), aesthetics (Nicolas Bourriaud, Claire Bishop, Jacques Rancière) and affect studies (Gilles Deleuze) are deployed in order to trace and attempt to explain the woundedness and porousness that characterises it. More specifically, the thesis lays out a theory of crosspollination between aesthetics, ethics and politics in order to address the co-work between world, playwright and play in Greig’s theatre, and uses affect theories in order to examine the transformative loop not just between world, playwright and plays, but also the spectator and the world-to- be-created (Nancy). It is claimed that by means of a complex experimentation with space, Greig’s plays represent all the above-named elements, including the spectator, as ‘holed’. This produces a sense of ‘aesthethic’ confounding and bleeding across that ultimately articulates the idea of an urgently interconnected ‘here’. Thus, Europe blurs the borders between two Europes (old and new), immigrants and locals, financial elites and economic pariahs, among others. One Way Street focuses on walking and destabilises space-times in several multivalent ways. The Architect engages with architectures of power, which eventually explode to reveal, perhaps, a new spatial understanding. Cosmonaut ingrains urban and outer spaces in an above-below dialectics wherein characters, despite communication failures, are able to reach out of themselves horizontally. Outlying Islands continues delving into the idea of ‘here’ through bird trajectories and the play’s insistence on the pervasiveness of water and the fluidity of watching acts. San Diego stitches up the whole globe, so that impossible connections are disclosed between supposedly distant occurrences. The American Pilot probes the concept of ‘here’ further through an emphasis on the space of the stage, where the entire cast remain visible throughout the performance. Gaining confidence in the power of both story and theatricality, Damascus acknowledges the presence of both performers and spectators through the use of music on stage, story-telling devices and a character that, by always being ‘here’, connects the worlds of the play and the spectator and the one ‘outside’. Fragile manages to render separate locations as one single space via Jack transcorporeally evoking all bodies and spaces and Caroline’s/the audience’s becoming part of that through the unusual conversation she/they establish(es) with Jack. Finally, The Events highlights ‘here’ via the highly a/effective strategy of having real local choirs participate in each performance so as to compellingly put forward the idea that events (albeit unevenly) always happen to all of us, in this cracked globe. The thesis concludes by confirming that Greig’s theatre does indeed respond to globalisation ‘aesthethically’, that is, by engaging with complex articulations of space that underline ethical questions by repeatedly and multifariously infusing the spectator with a sense of our irrepressible interconnectedness and co-responsibility.
El objetivo principal de la presente tesis, titulada “Globalisation in David Greig’s Theatre: Space, Ethics and the Spectator”, consiste en llevar a cabo un extenso estudio monográfico de la dramaturgia de David Greig y su imbricación con el fenómeno de la globalización, poniendo un énfasis particular en cuestiones de espacio, ética y espectador. El corpus de este estudio engloba aproximadamente dos décadas, desde los años 1990 hasta el momento actual. Específicamente, las obras estudiadas en relación al tema delineado son Europe (1994), One Way Street (1995) [ambas en la parte titulada “Europe Plays”], The Architect (1996), The Cosmonaut’s Last Message to the Woman He Once Loved in the Former Soviet Union (1999) [ambas en la parte titulada “Vertical Plays”], Outlying Islands (2002), San Diego (2003) [ambas en la parte titulada “Bird Plays”], The American Pilot (2005), Damascus (2007) [ambas en la parte titulada “Encounter Plays”], Fragile (2011) y The Events (2013) [ambas en la parte titulada “Here Plays”]. Tras introducir la globalización de la mano de David Harvey, Zygmunt Bauman y Jean-Luc Nancy, el marco teórico-metodológico se centra en posicionar el trabajo de Greig en el contexto del teatro británico contemporáneo de corte político a través de la utilización de enfoques crítico-teóricos provenientes tanto de corrientes éticas (Emmanuel Levinas, Judith Butler) y estéticas (Nicolas Bourriaud, Claire Bishop, Jacques Rancière) como de estudios de afecto (Gilles Delleuze) que permiten enmarcar de un modo adecuado la forma dañada y porosa que revelan las obras de Greig. Se trata no tan solo de explicar la entrada del mundo real en las obras, lo cual provoca rupturas en su forma, sino también de examinar y explicar la retroalimentación que se produce entre el mundo, el dramaturgo, la obra, el espectador y, de nuevo, el mundo, en un movimiento afectivo circular que puede, potencialmente, conducir a la creación de ese mundo en el sentido que le da Nancy. La conclusión principal del trabajo apunta a que el teatro de Greig responde a la realidad de la globalización mediante complejas articulaciones del espacio que subrayan cuestiones éticas, dado que sugieren continuamente al espectador la profunda interconexión que nos une y nos hace corresponsables.

El tema de esta tesis doctoral lo constituyen dos análisis. El primer análisis comprende una descripción de la construcción no finita española [DE + infinitivo] con valor condicional (De estar por casa sin pantuflas, te resfriarías) y causal (De estar por casa sin pantuflas, te resfriaste). Teniendo en cuenta que estos dos valores figuran –en determinadas condiciones– igualmente en la construcción [CON + infinitivo] y en la cláusula de gerundio, nos dedicamos a poner de manifiesto las diferencias entre la construcción [DE + infinitivo] y las dos últimas prótasis no finitas. El segundo análisis es de carácter contrastivo realizado a nivel semántico‐pragmático entre la construcción española [DE + infinitivo] y las condicionales inversas con SHOULD, WERE (TO) y HAD del inglés cuando la mencionada construcción de infinitivo expresa el valor condicional. Podemos afirmar que éste es el primer trabajo que investiga la contrastación entre dichas construcciones de las lenguas española e inglesa, como estructuras condicionales atípicas. La hipótesis de que la partimos en la presente investigación es la siguiente: la construcción no finita [DE + infinitivo] en español y las condicionales inversas en inglés son atípicas de la categoría de estructuras condicionales, mientras que las que contienen la prótasis con el nexo SI/IF son construcciones centrales de las estructuras condicionales. En la investigación argumentamos que la atipicidad sintáctica provoca una serie de propiedades semántico‐pragmáticas en la construcción española. Por ejemplo, debido al marcado carácter hipotético, la construcción [DE + infinitivo] está sometida a más restricciones semánticas que una prótasis prototípica con el nexo SI: resulta inadecuada en contextos genéricos, habituales y sólo muy pocas veces puede expresar una condición indirecta. Asimismo, nos proponemos demostrar que dicha construcción española comparte ciertos rasgos semántico‐pragmáticos con las condicionales inversas del inglés, en concreto, el carácter hipotético, las restricciones semánticas que coinciden en la mayoría de los casos y el uso en registros escritos (literario, legal y periodístico). Debido a tal carácter hipotético, la construcción no finita española y las prótasis inversas del inglés suelen interpretarse como prótasis con menor probabilidad del cumplimiento de la proposición y más hipotéticas respecto a la condicional prototípica con el nexo SI/IF. Como consecuencia de ello, deducimos que la construcción no finita española [DE + infinitivo] con valor condicional y las condicionales inversas con SHOULD, WERE (TO) y HAD del inglés resultan menos prototípicas que la prótasis condicional con el nexo SI/IF. Las aportaciones principales de esta tesis doctoral son las siguientes: (i) Hemos realizado una contrastación de los estudios relevantes, tanto de carácter descriptivo como pragmático, que abordan el tema de las condicionales así como el de la construcción [DE + infinitivo] y de las condicionales inversas del inglés. (ii) Hemos combinado los resultados de los estudios descriptivos con la gramática comparativa de Whitley (1986 [2002]) para llevar a cabo el análisis contrastivo a nivel semántico‐pragmático entre la construcción no finita española [DE + infinitivo] y las condicionales inversas del inglés. (iii) Y, por último, hemos elaborado un cuestionario compuesto de una serie de ejemplos que hemos extraído de registros escritos (literario, legal y periodístico) para analizar las posibles diferencias entre el uso de la prótasis prototípica con el nexo SI y la construcción no finita [DE + infinitivo] con valor condicional.
Thesis: The Spanish construction [DE + INFINITIVE] with conditional value. A contrastive analysis with the English inverted conditionals The theme of this thesis consists of two analyses. The first one includes a description of the Spanish non‐finite construction [DE + infinitive] when expressing a conditional value (De estar por casa sin pantuflas, te resfriarías) and a causal value (De estar por casa sin pantuflas, te resfriaste). Given the fact that these two values could also be expressed, under certain conditions, by the construction [CON + infinitive] and the gerund clause, our goal was to highlight the differences between these three constructions. The second analysis is the contrastive one between [DE + infinitive] and the inverted conditionals with SHOULD, WERE (TO) y HAD when the Spanish infinitive construction expresses a conditional value. In the present investigation, we argue that the syntactic atypicality causes a series of semantic‐pragmatic properties of [DE + infinitive]. We intend to demonstrate that the mentioned Spanish construction shares some semantic and pragmatic features with the inverted conditionals of English, in particular, the hypothetical nature, many of semantic restrictions (inadequate in generic and common contexts, and only rarely can express an indirect condition) and their use in written registers (literal, legal and news). Consequently, we conclude that [DE + infinitive] with conditional value and the English inverted conditionals are less prototypical than IF‐clause. The main contributions of this thesis are: (i) We have made a contrast of relevant studies, both descriptive and pragmatic, addressing the issue of conditional constructions as well as the issue of [DE + infinitive] and the English inverted conditionals. (ii) We have combined the results of descriptive studies with the comparative grammar of Whitley (1986 [2002]) in order to carry out a contrastive analysis at the semantic‐pragmatic level between the Spanish [DE + infinitive] and the English inverted conditionals. (iii) And finally, we have created a questionnaire covering three written registers as to analyse the possible differences between the use of IF‐clause and the non‐finite construction [DE + infinitive] with conditional value.

This interdisciplinary thesis begins with a 1981 birthday gift of art, music, photography, and words presented to the citizenry of Los Angeles for their bicentennial titled The City of Our Lady Queen of the Angels. The installation was created by Anthony Duquette and Angelino artisans and depicted a court of giant Archangels presided over by their queen, the patron angel of the city. The installation was accompanied by a poem written for Los Angeles by Ray Bradbury, set to music by Garth Hudson, and preserved through photography by James Chen. I reconstruct the fragments of Bradbury's poem and prepare them as spell for transportation as a Los Angeles specific ritual performance. I document and then use the installation and poem as the inspiration for my own reinterpretation of the 1981 work through music, words and choreography titled A Dance in the Green Garden of the Queen of the Angels. My oral interpretation of the poem defines its structure, and composer David Johnson creates a score for the work, which I perform and record with instrumental quartet. I choreograph, cast, and costume the resulting Queen of the Angels Sonata as a ritual dance, and the piece is performed at CSULA’s International Day of Dance Concert, 2016. I then create a film production team to digitally record and edit the entire dance concert as a feature length film, and its seven individual dances as short film excerpts, that are distributed globally on YouTube.

This project focuses on two case studies as representative examples of Los Angeles’ progressive tolerance in the period of the 1920s: The Pentecostal mega-church of Aimee Semple-McPherson, and the Vedanta Ashram of Swami Paramananda. Both religious institutions opened in Los Angeles in 1923, just thirteen miles away from each other, and continued to thrive side-by-side throughout the twentieth century until present day. Each religious figure spoke to a part of the growing Los Angeles population: McPherson’s staunchly Christian, emotionally-driven, Hollywood-style ministry appealed to a large number of Los Angeles natives and newly-arrived immigrants, rocketing the emerging Pentecostal denomination into nationwide fame. Swami Paramananda’s message, conversely, offered a universalistic tolerance, appealing to those struggling to grasp America’s continued attachment to a strictly Christian message in a rapidly expanding world. Both institutions offer insight into the ability of remarkably varied religions to co-exist peacefully within a shared space. Beyond the exploration of these two figures and their religious groups, this project also approaches the broader topics of religious pluralism in 1920s Los Angeles, the impact of immigration and urbanization on the religious diversity of Southern California, and the shifting religious climate of post-WWI America generally. This paper engages urban sociological theory and postcolonial thought to analyze the effects of rapid population growth and the rural-urban shift on religious environments in 1920s Los Angeles. This analysis has implications for the present, as American cities continue to struggle with managing diversity of religious beliefs and expressions.

Nous avons etudie la stabilite d'un film liquide d'epaisseur superieure a quelques microns, depose sur une surface non-mouillante. Un tel film est metastable et demouille des qu'une zone de taille suffisante est assechee. Afin de mesurer simultanement la vitesse de demouillage et l'angle de contact dynamique, nous avons mis au point une technique reposant sur les proprietes optiques d'un coin de liquide (technique de la grille). Pour des liquides visqueux, la vitesse et l'angle dynamique (qui est petit devant l'angle d'equilibre), ne dependent pas de l'epaisseur du film natif. Nous avons interprete ces resultats en affinant les lois de vitesse en regime visqueux. Par contre, dans le cas de liquides peu visqueux, en particulier avec l'eau, la vitesse de demouillage depend de l'epaisseur du film natif, ce que nous expliquons par une dominance des effets inertiels devant les forces de frottements visqueux (regime inertiel). Par ailleurs, nous avons mesure le rayon du trou de zone seche necessaire pour induire le demouillage. Ce rayon est directement proportionnel a l'epaisseur du film natif, a un facteur logarithmique pres. Nous avons enfin mis en evidence l'existence d'un angle de contact moyen sur des surfaces heterogenes. Par une fluctuation du parametre d'etalement autour d'une valeur moyenne, nous avons relie cet angle a l'hysteresis de l'angle de contact

Studien berättar om vilka Mc-gäng som har florerat i Helsingborg och hur dessa gäng har påverkat samhället. Här finns bakgrunds berättelse om Mc-gängen, dess struktur, uppbyggnad och syfte. I studien framkommer även information från en medlem om livet som Mc- kriminell, synen på polisen och deras arbete mot Mc-gängen. Personal från Helsingborgs polisen har fått svara på frågor som framställs i ett senare kapitel. Syftet med min rapport är att delge övriga städer, kommuner men även nya poliser kunskap om hur arbetet mot de kriminella Mc-gängen ser ut och hur arbetet har förändrats genom åren samt vad det har gett för resultat. De resultat som framkommer är att Mc-krigen stannat upp, men att den organiserade brottsligheten finns kvar bland Mc-gängen. Polisen har effektiviserat sitt arbete mot de kriminella Mc-gängen och har på så sätt lyckats minska den kriminalitet som Hells Angels och Bandidos utövade.

Tradition spacecraft proximity operations require large and expensive on-board sensors and significant ground support. Relative angle measurements can be obtained from small, simple, and inexpensive on-board sensors, but have not traditionally been used for proximity operation because of difficulty generating rang information. In this thesis it is shown that useful relative range data can be generated provided that the spacecraft is experiencing a small continuous thrust such as would be provided by a low-thrust propulsion system.

The present study investigates the impact of two different consecutive learning contexts, formal instruction (FI) at home and a 3-month stay abroad (SA), on second language (L2) vocabulary acquisition in oral and written production. Data were obtained from a group of 30 Catalan/Spanish advanced learners of English before and after each learning period by means of an oral interview and a written composition. These samples were analyzed in terms of quantitative lexical proficiency measures in the domains of fluency, density, diversity, sophistication and accuracy, and through qualitative native-like selections. Baseline data from 29 native speakers of English, elicited through the same tasks, were also used for comparison purposes. Results reveal that SA is particularly beneficial for written productive vocabulary, and less so for oral, and that progress occurs especially in lexical fluency and diversity. FI, in contrast, shows a modest effect on the improvement of oral productive vocabulary and affects namely lexical sophistication. Furthermore, initial level of vocabulary knowledge is found to be a significant predictor of gains.
Aquest estudi investiga l'impacte de dos contextos d'aprenentatge consecutius diferents, el de la instrucció formal al país d'origen i l'estada de 3 mesos a l'estranger, en l'adquisició de vocabulari de la segona llengua (L2) a la producció oral i escrita. Les dades s'han obtingut d'un grup de 30 estudiants bilingües català/castellà aprenents avançats d'anglès, abans i després de cada període d'aprenentatge mitjançant una entrevista oral i una redacció escrita. Aquestes mostres s'han analitzat amb mesures quatitatives de proficiència lèxica en les àrees de fluïdesa, densitat, diversitat, sofisticació i correcció, i també a través d'una anàlisi qualitativa de la idiomaticitat en la L2. Igualment, s'han recollit dades de 29 nadius d'anglès a efectes comparatius. Els resultats revelen que l'estada a l'estranger té un efecte de millora en el desenvolupament del vocabulari productiu escrit, però no tant en el vocabulari productiu oral, i afecta sobretot la fluïdesxa i diversitat lèxiques. El període d'instrucció formal, al contrari, té un efecte moderat en la millora de vocabulari productiu oral i és més notable en la sofisticació lèxica. També es troba que el nivell inicial de competència lèxica explica en gran part els guanys obtinguts.

La principal hipótesis que se plantea en esta tesis es que la motivación influye en el aprendizaje del inglés como lengua extranjera. Otra de las hipótesis planteadas es que el entorno socio-cultural y/o el profesor pueden influir notablemente en la motivación del alumno y, por tanto, en su aprendizaje del inglés como lengua extranjera. El estudio estadístico de datos relativos al aprendizaje del inglés, a la motivación y al entorno socio-cultural de 137 estudiantes que fueron encuestados cuando cursaban Primero y Tercero de BUP, junto con datos de personalidad y formas de enseñar de sus profesores, han validado las hipótesis mencionadas, ya que las correlaciones de estos datos han resultado significativas.

Nonresident angler participation in Alaskan sport fisheries has increased at a higher rate than resident participation during the past decade. Popular sport fisheries have become crowded and stakeholder groups are increasingly concerned about the future direction of Alaska sport fisheries management. To address stakeholder concerns in an informed manner, the Alaska Department of Fish and Game (ADF&G) commissioned a market segmentation study to collect baseline information for assessing the impacts of projects and strategies that provide benefits to the angling public. I developed a 24-page mail questionnaire that was sent to a stratified random sample of 15,000 Alaska nonresident fishing license holders. Information was collected on fishing participation, fishing experience, activity-specific attitudes, motivations for fishing, as well as species and locations fished. In addition, information on setting preferences, guide use, fish exportation, and opinions on several management proposals was also collected. The response rate was 54% (exclusive of surveys that were undeliverable). A two-stage empirical clustering approach, employing Ward's method and UPGMA hierarchical clustering followed by k-means partitioning, identified five nonresident angler clusters. A combination of seven specialization and four motivation variables were used to identify angler groups. The angler segments ranged in size from 15% to 24% of the sample and had diverse characteristics including differences in frequency of participation, fishing experience and preferences, as well as motivations for fishing. Significant differences existed among angler segments with regard to Alaska fishing characteristics, such as number of days and locations fished in Alaska, number of fish transported from Alaska, attributes important in fishery site selection, and likelihood of returning to Alaska to fish. Differences in fishing characteristics, resource dependency, and preferences with regard to fishery attributes also were found among anglers participating in selected Alaska sport fisheries, as well as anglers fishing for different species within a fishery location (e.g., Kenai River). Information provided by this study will allow ADF&G to assess the relative nonresident demand for different types of angling experiences in Alaska, estimate nonresident angler response to potential management actions, and focus planning and management activities in ways that are consistent with the interests of these different angler types. Results also demonstrate the potential for fishery-based segmentation to provide fisheries managers with a more detailed understanding of nonresident angler participation at the regional and fishery level.
Master of Science

Cette thèse a pour objet l'étude des automorphismes des groupes d'Artin à angles droits. Etant donné un graphe simple fini $\Gamma$, le groupe d'Artin à angles droits $G_\Gamma$ associé à $\Gamma$ est le groupe défini par la présentation dont les générateurs sont les sommets de $\Gamma$, et dont les relateurs sont les commutateurs $[v,w]$, où {$v$,$w$} est une paire de sommets adjacents. Le premier chapitre est conçu comme une introduction générale à la théorie des groupes d'Artin à angles droits et de leurs automorphismes. Dans un deuxième chapitre, on démontre que tout sous-groupe sous-normal d'indice une puissance de $p$ d'un groupe d'Artin à angles droits est résiduellement $p$-séparable. Comme application de ce résultat, on montre que tout groupe d'Artin à angles droits est résiduellement séparable dans la classe des groupes nilpotents sans torsion. Une autre application de ce résultat est que le groupe des automorphismes extérieurs d'un groupe d'Artin à angles droits est virtuellement résiduellement $p$-fini. On montre également que le groupe de Torelli d'un groupe d'Artin à angles droits est résiduellement nilpotent sans torsion, et, par suite, résiduellement $p$-fini et bi-ordonnable. Dans un troisième chapitre, on établit une présentation du sous-groupe $Conj(G_\Gamma)$ de $Aut(G_\Gamma)$ formé des automorphismes qui envoient chaque générateur sur un conjugué de lui-même.

Thesis (S.M.)--Massachusetts Institute of Technology, Dept. of Aeronautics and Astronautics, 2001.
Includes bibliographical references (p. 193-195).
This study assesses navigation performance for rendezvous and close approach applications where on-board navigation must be accomplished through the use of angles-only measurements by developing various relative motion orbital trajectories. Chaser vehicle maneuvers designed to enhance the estimator's observability of the downrange distance to the target are considered. The target vehicle is assumed to be non-maneuvering and in a near-circular orbit. The modeled system includes representative scenarios from the Orbital Express mission. Although a wide array of angle measurement sensors are available, their use in orbital rendezvous is generally limited by the fact that they are unable to provide direct target ranging information which leads to significant downrange error accumulation in the navigation filter. These navigation problems inherent to angles-only measurements in a natural motion environment are first qualitatively studied both analytically and through linear covariance modeling. It is shown that different target-chaser geometries lead to different navigation uncertainties in target downrange distance. The conclusions drawn from considering natural motion geometries are used to study candidate maneuver-assisted trajectories. The results from this study are used to select and combine the most promising maneuver-assisted trajectories for more in-depth consideration as potential scenarios for the Orbital Express mission. These selected trajectories are then analyzed in depth to determine the interdependency of range observability using angles-only navigation with angular sensor quality, inertial measurement accuracy, attitude determination accuracy, and trajectory design. Using the Orbital Express mission as a baseline, maneuver-assisted trajectories for angles-only navigation are tested with realistic error models to validate the rules of thumb created for improved angles-only navigation even in the presence of biases, misalignments, and degraded sensors. The results show that using well-chosen trajectories leads to navigation error uncertainties acceptable for rendezvous applications when only angular measurements are available.
by Raja Jon Vurputoor Chari.
S.M.

The proposed thesis of this dissertation has both a practical element and theoretical component which aim to answer key questions related to the use of angles-only navigation for autonomous orbital rendezvous. The first and fundamental principle to this work argues that an angles-only navigation filter can determine the relative position and orientation (pose) between two spacecraft to perform the necessary maneuvers and close proximity operations for autonomous orbital rendezvous. Second, the implementation of angles-only navigation for on-orbit applications is looked upon with skeptical eyes because of its perceived limitation of determining the relative range between two vehicles. This assumed, yet little understood subtlety can be formally characterized with a closed-form analytical observability criteria which specifies the necessary and sufficient conditions for determining the relative position and velocity with only angular measurements. With a mathematical expression of the observability criteria, it can be used to 1) identify the orbital rendezvous trajectories and maneuvers that ensure the relative position and velocity are observable for angles-only navigation, 2) quantify the degree or level of observability and 3) compute optimal maneuvers that maximize observability. In summary, the objective of this dissertation is to provide both a practical and theoretical foundation for the advancement of autonomous orbital rendezvous through the use of angles-only navigation.

Space travelers in science fiction can drop out of hyperspace and make a pinpoint landing on any strange new world without stopping to get their bearings, but real-life space navigation is an art characterized by limited information and complex mathematics that yield no easy answers. This study investigates, for the first time ever, what position and velocity estimation errors can be expected by a starship arriving at a distant star - specifically, a miniature probe like those proposed by the Breakthrough Starshot initiative arriving at Proxima Centauri. Such a probe consists of nothing but a small optical camera and a small microprocessor, and must therefore rely on relatively simple methods to determine its position and velocity, such as observing the angles between its destination and certain guide stars and processing them in an algorithm known as an extended Kalman filter. However, this algorithm is designed for scenarios in which the position and velocity are already known to high accuracy. This study shows that the extended Kalman filter can reliably estimate the position and velocity of the Starshot probe at speeds characteristic of current space probes, but does not attempt to model the filter’s performance at speeds characteristic of Starshot-style proposals. The gravity of the target star is also estimated using the same methods.

An analysis of American independent cinema from 1990 until 2007, with an emphasis on these films? relationship to the Remarriage Comedies of the 1930s and 1940s. There is a uniquely American tendency to use cinema to reevaluate marriage that was most clearly evident in the Remarriage Comedies of the 1930s and 1940s, this thesis contends that this tendency has emphatically reemerged in American independent cinema since 1990. Using detailed analyses of films that most clearly evidence the persistence of this theme, this thesis explores, in-depth, four films: Hal Hartley?s Trust (1990), Richard Linklater?s Before Sunrise (1995) and Before Sunset (2004), and Aaron Katz?s Quiet City (2007). These four films combine to form a coherent vision of a new perspective on romantic coupling, uniting to together show what they are rebelling against, what their new relationships should be built upon, and, finally, what the new kind of relationship that they present can look like. The definitively American theme that is delineated in these four films not only forms a clear connection to the history of American cinema, but also shows how new generations approach the essential questions implicit in coupling and marriage.