Academic literature on the topic 'Aprenentatge de la filosofia'
Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles
Consult the lists of relevant articles, books, theses, conference reports, and other scholarly sources on the topic 'Aprenentatge de la filosofia.'
Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.
You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.
Journal articles on the topic "Aprenentatge de la filosofia"
1
Pérez, M. Carmen. "Models reactius i aprenentatge." Comunicació educativa, no. 15 (February 16, 2015): 20. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200220-23.
Full textAbstract:
<p>Aquest article ens parla de l’experiència de l’autora amb els models reactius i la formació que va rebre sobre aquests. A més a més també ens presenta la seva definició, aplicació i tipologia.</p>
2
Serra-Olivares, Jaime, Luis M. García-López, and Antonio Calderón. "Aprenentatge i talent en el futbol." Apunts Educació Física i Esports, no. 129 (September 30, 2017): 64–77. http://dx.doi.org/10.5672/apunts.2014-0983.cat.(2017/2).129.05.
Full text
3
Serra-Olivares, Jaime, Luis M. García-López, and Antonio Calderón. "Aprenentatge i talent en el futbol." Apunts Educació Física i Esports, no. 129 (September 30, 2017): 64–77. http://dx.doi.org/10.5672/apunts.2014-0983.cat.(2017/3).129.05.
Full text
4
Irigoyen, Albert. "Aprenent història amb treball cooperatiu. Estudi de cas a primer de batxillerat." Comunicació educativa, no. 32 (January 18, 2021): 39. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc3239-57.
Full textAbstract:
L’actual sistema educatiu manté metodologies d’ensenyament-aprenentatge que perpetuen l’excés de classes expositives i de l’aprenentatge memorístic. Per les característiques que la societat actual presenta, aquests sistemes no motiven l’alumnat perquè el seu aprenentatge i rendiment a l’aula siguin tan profitosos com es desitja. A través de la incorporació de metodologies com el treball cooperatiu, es pot aconseguir que aquest aprenentatge de continguts i valors millori l’eficàcia.La investigació es basa en l’observació que he fet de 6 sessions, el disseny d’una seqüència didàctica cooperativa —sobre el tema La Descolonització. La fi dels imperis colonials— i l’aplicació d’aquesta en 8 sessions en una aula de 26 alumnes de 1r de batxillerat d’un centre concertat de Reus. La proposta s’estructura entorn de la tècnica del trencaclosques amb la introducció dels valors cooperatius com a eix vertebrador. Els instruments de recerca han demostrat la potència d’aquesta metodologia i han constatat l’interès, la participació activa i l’aprenentatge significatiu de les competències i continguts d’Història durant tot el procés en què s’ha desenvolupat la seqüència didàctica. Els resultats d’aquesta breu experiència permeten intuir que una major presència del treball cooperatiu a l’aula facilitaria l’aprenentatge significatiu de competències, continguts i valors treballats.
5
Eixarch Domènech, Elisabeth. "Avaluació i aprenentatge en espais innovadors AICLE." Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature 4, no. 2 (June 24, 2011): 1. http://dx.doi.org/10.5565/rev/jtl3.371.
Full text
6
Cabrera, Jesús, and Cinta Llatge. "Ensenyament i aprenentatge de llengües estrangeres: Anglès." Comunicació educativa, no. 17 (February 16, 2015): 37. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200437-38.
Full textAbstract:
<p>Aquest article ens presenta l’experiència de l’escola CEIP Daniel Mangrané en la qual van establir un projecte d’innovació que es va iniciar amb els alumnes de 2n de Cicle Inicial al curs 1999/2000, a 1r el 2000/ 01 i a P5 el 2001/02, tot seguint els consells i orientacions donades pel Centre de Recursos de llengües estrangeres de la demarcació de Tarragona. Ens mostra els materials, la metodologia i els criteris d’avaluació que van utilitzen per ensenyar l’anglès a les aules.</p>
7
Álvarez Verger, Joana, Laura Estors Sastre, and Montserrat Pérez i Ventayol. "L’ensenyament i aprenentatge del català a adults." CLIL Journal of Innovation and Research in Plurilingual and Pluricultural Education 4, no. 2 (July 30, 2021): 71–76. http://dx.doi.org/10.5565/rev/clil.64.
Full textAbstract:
L’ensenyament del català a adults ha anat canviant en les últimes dècades. S’ha passat d’un alumnat homogeni de persones castellanoparlants provinent d’altres comunitats autònomes de l’Estat espanyol a una realitat d’aula molt diversa quant a procedències, llengües i experiències viscudes dels aprenents. Aquest canvi ha posat de manifest la necessitat de formació del professorat per adaptar-se a aquest nou context i les necessitats lingüístiques d’aquest públic tan heterogeni. Per fer front a aquesta diversitat, s’han implementat diferents pràctiques que afavoreixen que l’alumne esdevingui el centre de l’aprenentatge i aposten per una humanització i personalització de l’educació. Es potencien activitats significatives que permeten crear ponts amb la realitat de l’alumne fora de l’aula i donar resposta als seus objectius específics i interessos. La finalitat és capacitar l’alumne per ser un interlocutor competent en diversos àmbits.
8
Casas-Deseures, Mariona, and Llorenç Comajoan-Colomé. "Introducció al monogràfic «Noves perspectives per a l’ensenyament-aprenentatge de la gramàtica: cap a una gramàtica pedagògica»." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 63 (December 1, 2017): 105. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.63.10395.
Full textAbstract:
Introducció al monogràfic «Noves perspectives per a l’ensenyament-aprenentatge de la gramàtica: cap a una gramàtica pedagògica», del número 63 (tardor 2017) de Caplletra. Revista Internacional de Filologia.
9
Traver, Joan A. "Aprendre cooperant per aprendre a cooperar." Comunicació educativa, no. 22 (January 1, 2009): 20. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200920-25.
Full textAbstract:
Una de les primeres diferenciacions a establir, per poder centrar el que entenem per aprenentatge cooperatiu, és, tal com apunta Ovejero (1990), la derivada d’aplicar el terme cooperació a les estratègies d’ensenyança aprenentatge o bé a la identificació del tipus de gestió de l’aula. En aquest segon cas, no em refereix a la utilització de tècniques d’aprenentatge cooperatiu, sinó més prompte a la participació dels alumnes en l’organització i estructuració de la vida de l’aula i del centre des d’un punt de vista cooperatiu: gestió a realitzar de forma col·laborativa i coresponsable entre professorat i alumnat, o entre professorat, pares/mares i alumnat. És el que autors com Henz (1967) o Bragulat (1987) defineixen com a cooperació responsable o sistemes cooperatius d’ensenyança.
10
Educativa, Comunicació. "Editorial. Per una innovació escolar efectiva." Comunicació educativa, no. 30 (March 24, 2020): 5. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc20175-6.
Full textAbstract:
Des de fa un temps, a les escoles catalanes s’estan multiplicant les iniciatives per renovar les estratègies d’ensenyament i aprenentatge, trencar amb velles rutines i fer una aposta decidida per la innovació docent.
Dissertations / Theses on the topic "Aprenentatge de la filosofia"
1
Saballa, Pavez Deydi. "Los actos y el sentido de reconocimiento en la construcción de la identidad de aprendiz." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2019. http://hdl.handle.net/10803/666781.
Full textAbstract:
El objetivo de la investigación fue identificar los actos de reconocimiento que surgen en las actividades de aprendizaje y analizar su papel en los procesos de construcción de significados sobre uno mismo como aprendiz que tienen lugar en las modalidades de construcción "en" y "sobre" la actividad, según el modelo de construcción de esta identidad.
Metodológicamente, la investigación se inscribe en el paradigma de investigación cualitativa, adopta un enfoque fenomenológico, discursivo y de estudio de casos. El trabajo de campo se realizó en Chile. El diseño comprendió una selección de cuatro secuencias didácticas, cada una de las cuales se desarrolló en cursos diferentes: dos de las secuencias didácticas se desarrollaron en cursos de educación básica (estudiantes de 10 años), una en la asignatura de lenguaje y la otra en historia. Las otras dos fueron en cursos de educación media (estudiantes de 16 años), en la asignatura de física y filosofía. Recopilamos los datos mediante tres técnicas: la videograbación total de las secuencias didácticas, entrevistas escritas a todos los estudiantes al final de cada sesión y entrevistas personales a una muestra de los estudiantes, al finalizar cada secuencia didáctica. La unidad de análisis fueron los actos de reconocimiento que surgieron en el curso de la interactividad durante la actividad de aprendizaje y la respectiva experiencia subjetiva de aprendizaje. El enfoque fenomenológico interpretativo y el análisis temático orientaron el análisis de ambas entrevistas.
A partir del conjunto de los datos pudimos determinar la naturaleza subjetiva de estos actos y sus principales características. Definimos cuatro categorías genéricas para la organización de la variedad de estos actos, estas son: actos orientados a la gestión de la participación social, a la gestión de la tarea académica, a la gestión de los significados y el conocimiento y a la gestión de las relaciones socioafectivas. Además, describimos la relación entre los actos de reconocimiento y algunos de los elementos que construyen la identidad de aprendiz, pudiendo concluir que los elementos se ven afectados de manera diferente dependiendo de cada experiencia. En relación con el impacto de un acto de reconocimiento en el sentido de reconocimiento como aprendiz, identificamos que un efecto concreto es sobre la negociación del posicionamiento que el mismo acto pone a disposición de los participantes durante la
actividad. Concluimos, además, que el impacto de un acto de reconocimiento no es lineal ni directo sobre el sentido de reconocimiento sino que depende de las coordenadas temporo- espaciales en las que se produce la reconstrucción de significados (“en” y “sobre” la actividad), de las herramientas de mediación puestas a disposición del aprendiz para operar con los significados que comporta el acto y, también, de los artefactos proporcionados por la comunidad de cada aula y el contexto escolar. Concluimos que los significados que conlleva un acto de reconocimiento dependen del contexto, son dinámicos y fluctuantes en la extensión y en la complejidad de una misma experiencia y tienen una función ejecutiva, ya que le permiten al aprendiz una regulación y ajuste inmediato durante la actividad. Por último, de acuerdo con la noción de sentido de Vygotsky, el sentido de reconocimiento de uno mismo como aprendiz podemos entenderlo como la suma de diferentes acontecimientos psicológicos que un acto de reconocimiento produce en nuestra conciencia y, siguiendo la noción de sentido de González Rey, un acto de reconocimiento reportaría una organización subjetiva actual de acuerdo con el contexto en el que la persona actúa, produciendo contenidos únicos de experiencias vividas.This research aims at identifying the acts of recognition that appear in learning activities and analyzing their role in the processes of construction of meanings about oneself as a learner that take place in the modalities of construction “in” and “on” the activity described in the construction model of learner identity. Methodologically, the research, carried out in Chile, followed the qualitative research paradigm and adopted a phenomenological, discursive and case study approach. The design comprised a selection of four didactic sequences: two of them were developed in primary education courses (students aged 10), one in language and one in history. The other two were in secondary education classes (students aged 16), in the subjects of physics and philosophy. In this way, each class corresponds to a case study. We collected the data by video recordings of the entire didactic sequences, written interviews to all the students at the end of each session and personal interviews to a sample of the students, after the end of each didactic sequence. The unit of analysis was the act of recognition that arose in the course of the interactivity during the learning activity and the respective subjective learning experience. In the case of both interviews, we used an interpretive phenomenological approach and included thematic analysis.The data allowed determining the subjective nature of the acts of recognition and their main characteristics. In turn, we define four generic categories to organize the variety of acts of recognition. In addition, we describe the relationship between these acts and some of the elements that build the learner identity. We identify that a concrete effect is on the negotiation of the positioning that the same act makes available to the participants during the activity. We conclude that the impact depends on the temporal-spatial coordinates of meaning reconstruction (“in” or “on” activity), of the mediation tools made available to the participant and of the characteristics of the meanings.
2
Cereceda, Ferrés Carles Sixte. "Vida professional, Aprenentatges i Complexitat: Estudi de cas autobiogràfic." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/371446.
Full textAbstract:
La Tesis Doctoral titulada "Vida Professional, Aprenentatges i Complexitat. Estudi de Cas Autobiogràfic", és una recerca qualitativa, autobiogràfica i autoetnogràfica, amb polifonia de veus i elaborada en base a l'autobiografia professional de l'autor, home de la generació dels seixanta, educat a l'escola franquista, derivat a la formació professional i posterior titulat universitari. La seva trajectòria professional s'ha desenvolupat a l'àmbit de l'educació i l'enginyeria del so.
La recerca parteix d'unes preguntes sobre les relacions entre la trajectòria acadèmica i laboral, sobre la relació entre els canvis personals i professionals, sobre quins són els referents amb influència sobre la vida professional, quines actituds o habilitats es mobilitzen en un moment de canvi, quin ha estat el camí de la vocació, la descoberta del talent i, finalment, si és possible identificar, a partir de l'experiència pròpia, aprenentatges útils per altres persones en circumstàncies de canvi personal o professional.
L'anàlisi qualitatiu de l'autobiografia ha permès identificar 126 categories i 15 eixos temàtics que han facilitat la identificació dels elements circumstancials i vitals que han presidit els canvis professionals de l'autor.
La Tesi està estructurada en tres parts, la primera la formen dos capítols netament metodològics, la segona és el relat autobiogràfic i la tercera recull les conclusions i les reflexions finals.
El principal resultat de la investigació és que davant d'una situació de canvi, en un entorn complex, les accions que ajuden a viure bé la incertesa, els temors i la por s'alimenten de tres grans actituds: la necessitat de saber -el coneixement-, la confiança -en un mateix, en els altres i en la vida- i l'esperança, entesa com el sentit que té per a un mateix el camí que emprèn.
La tesi pot inspirar processos de reflexió sobre la trajectòria professional a persones contemporànies de l'autor i és una possible font d'inspiració per ajudar a persones immerses en un procés de canvi i, amb tal propòsit, l'autor ha procurat emprar un escriptura que mantingui un equilibri entre l'estil de l'acadèmia i el relat proper i planer.The doctoral thesis "Professional Life, Knowledge and Complexity. Autobiographical Case Study", is an autobiographical and auto ethnographic qualitative research based on the author's professional biography. The research departs from questions about the relationship between academic and work life and between personal and professional life. Furthermore, it explores the attitudes or skills that are mobilized in a time of change, and whether it is possible to identify knowledge that can help others in situations of change. The qualitative analysis process identified 126 categories and 15 themes concerning key elements associated with the professional changes experienced by the author. The thesis is structured in three parts. The first part is purely methodological, the second part describes the author's professional biography and the third part presents the conclusions and final reflections. The main result of the research is that when confronted with change situations and feelings of uncertainty, the author worked with three main attitudes: 1) the desire to know, 2) self trust and trust in others, and 3) hope in life. The thesis could inspire reflection and be a source of inspiration for people immersed in processes of change.
La Tesis Doctoral titulada "Vida Profesional, Aprendizajes y Complejidad. Estudio de Caso Autobiográfico", es una investigación cualitativa, autobiográfica y autoetnográfica, con polifonía de voces y elaborada en base a la autobiografía profesional del autor, hombre de la generación de los sesenta, educado en la escuela franquista, derivado a la formación profesional y posterior titulado universitario. Su trayectoria profesional se ha desarrollado en los ámbitos de la educación y de la ingeniería del sonido y la acústica. La investigación parte de unas preguntas sobre las relaciones entre la trayectoria académica y laboral, sobre la relación entre los cambios personales y profesionales, sobre cuáles son los referentes con influencia sobre la vida profesional, qué actitudes o habilidades se movilizan en un momento de cambio , cuál ha sido el camino de la vocación, el descubrimiento del talento y, finalmente, si es posible identificar, a partir de la experiencia propia, aprendizajes útiles para otras personas en circunstancias de cambio personal o profesional. El análisis cualitativo de la autobiografía ha permitido identificar 126 categorías y 15 ejes temáticos que han facilitado la identificación de los elementos circunstanciales y vitales que han presidido los cambios profesionales del autor. La Tesis está estructurada en tres partes, la primera la forman dos capítulos, netamente metodológicos, la segunda es el relato autobiográfico y la tercera recoge las conclusiones y reflexiones finales. El principal resultado de la investigación es que ante una situación de cambio, en un entorno complejo, las acciones que ayudan a vivir bien la gestión de la incertidumbre y de los miedos se alimenta de tres actitudes: la necesidad de saber -el conocimiento-, la confianza -en uno mismo, en los demás y en la vida-y la esperanza, entendida como el sentido que tiene para un mismo el camino que emprende. La tesis puede inspirar procesos de reflexión sobre la trayectoria profesional a personas contemporáneas del autor y es una posible fuente de inspiración para ayudar a personas inmersas en un proceso de cambio y, con tal propósito, el autor ha procurado emplear una escritura que mantenga un equilibrio entre el estilo de la academia y el relato cercano y llano.
3
Corcelles, Seuba Mariona. "Construir la veu filosòfica mitjançant l'escriptura col·laborativa: una comunitat d'aprenentatge de la Filosofia a Batxillerat." Doctoral thesis, Universitat Ramon Llull, 2010. http://hdl.handle.net/10803/9276.
Full textAbstract:
L'objectiu de la recerca és mostrar com, mitjançant l'escriptura col·laborativa, elsestudiants de filosofia de 1r de Batxillerat aprenen a desenvolupar les competències
filosòfiques de problematitzar, conceptualitzar i argumentar, les quals hem anomenat
"veu filosòfica".
És un estudi descriptiu i exploratori, amb un disseny d'anàlisi de cas que combina les
metodologies quantitativa i qualitativa. Se situa en el context natural de l'aula.
Aquest context s'ha organitzat com a comunitat d'aprenentatge i pretén esdevenir un
context dialògic i multivocal combinant la interacció entre iguals i l'ensenyament de
l'escriptura per elaborar textos argumentatius filosòfics.
L'estudi analitza, d'una banda, la qualitat filosòfica dels textos individuals i conjunts
elaborats per quatre equips al llarg de la intervenció (curs 08-09), i d'altra banda, la
qualitat filosòfica dels processos d'escriptura col·laborativa de dos equips en cinc
sessions per publicar un text filosòfic a la revista de l'institut. Per últim, també analitza
les percepcions pel que fa al context d'ensenyament i d'aprenentatge dels 48 estudiants i
el professor que han participat en la intervenció.
Els resultats mostren que hi ha millores en la qualitat filosòfica dels escrits dels
estudiants, especialment els individuals. Quant a l'anàlisi de la qualitat filosòfica dels
processos d'escriptura col·laborativa, s'observen les dificultats dels estudiants per
passar del nivell abstracte al concret i com l'escriptura col·laborativa permet concretar i
reformular les idees per construir coneixement en l'àmbit de la filosofia. Per últim, les
percepcions dels estudiants i del professor aporten valoracions positives que reforcen
aquest context educatiu i a la vegada elements per millorar-lo.
El objetivo de la investigación es mostrar cómo, mediante la escritura colaborativa,
los estudiantes de filosofía de 1º de Bachillerato aprenden a desarrollar las competencias
filosóficas de problematizar, conceptualizar, y argumentar, que hemos llamado como
"voz filosófica".
Es un estudio descriptivo y exploratorio basado en un diseño de análisis de caso que
combina metodología cuantitativa y cualitativa. Se sitúa en el contexto natural del aula.
Este contexto se ha organizado como comunidad de aprendizaje y pretende potenciar
un contexto dialógico y multivocal combinando la interacción entre iguales y la
enseñanza de la escritura para elaborar textos argumentativos filosóficos.
El estudio analiza por un lado, la calidad filosófica de los textos individuales y
conjuntos elaborados por cuatro equipos a lo largo de la intervención (curso 08-09), y
por otro lado, la calidad filosófica de los procesos de escritura colaborativa de dos
equipos a lo largo de cinco sesiones para publicar un texto filosófico en la revista del
instituto. Por último, el estudio también analiza las percepciones respecto al contexto de
enseñanza y de aprendizaje de los 48 estudiantes y el profesor que han participado en la
intervención.
Los resultados muestran que hay mejoras en la calidad filosófica de los escritos de
los estudiantes, especialmente los individuales. En el análisis de la calidad filosófica de
los procesos de escritura colaborativa, se observan las dificultades de los estudiantes
para pasar del nivel abstracto al concreto y cómo la escritura colaborativa permite
concretar y reformular las ideas para construir conocimiento en el ámbito de la filosofía.
Por último, las percepciones de los estudiantes y del profesor aportan valoraciones
positivas que refuerzan este contexto educativo y a la vez elementos para mejorarlo.
The aim of this research is to study how through collaborative writing philosophy
students in High School learn to develop philosophical skills (to ask questions, to
conceptualize, and to argue). These skills we have termed as "philosophical voice."
It is a descriptive and exploratory study based on case analysis. It combines
quantitative and qualitative methodology and it is situated in the natural classroom
context.
This educational setting is organized as a community of learning and aims to
promote a dialogic and multivocal educational context through the combination of peer
interaction and the teaching of writing to develop philosophical argumentative texts.
The study analyzes one the one hand, philosophical quality of individual and group
texts elaborated by four teams over the academic course intervention. On the other
hand, it analyzes the collaborative writing process quality of two teams over five
sessions to publish a philosophical text in the High School's Journal. Finally, the study
also examines the perceptions of the learning context of 48 students and a teacher who
participated in the intervention.
The results show, first, that there are improvements in the quality of the
philosophical writings of the students, especially the individual text. Moreover, the
analysis of the collaborative writing process show the students' difficulties in moving
from abstract to concrete level and how writing can helps to reformulate the ideas into
practice and to build knowledge in the field of Philosophy. Finally, perceptions of
students and teacher provide positive feedback to reinforce the educational context and,
at the same time, elements for his improvement.
4
Salazar, Jiménez Rodrigo Arturo. "La construcción del discurso histórico en estudiantes de ESO: El aula como laboratorio." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/390947.
Full textAbstract:
Esta investigación tiene como finalidad el analizar y establecer el aporte de las estrategias de aprendizaje en la construcción del discurso histórico de los estudiantes de Educación Secundaria. Este estudio se afronta desde la didáctica porque es el campo científico, dentro de las ciencias sociales, que describe, analiza y trata de comprender los procesos de enseñanza y aprendizaje de una disciplina escolar (Lautier & Allieu-Mary, 2008). El estudio se centró en estudiantes de último curso de Educación Secundaria Obligatoria (ESO) por considerar que han adquirido habilidades de análisis y comprensión de la Historia y Ciencias Sociales. El programa de ocho competencias que establece el Currículum español, hacen hincapié en la necesidad que el alumnado alcance habilidades que les permita enfrentarse con éxito a las necesidades del mundo globalizado. Las competencias en este sentido pueden tener un carácter economicista o humanista como explica Domínguez (2013, 2015). El desarrollo de competencias en el área debe ser sobre la base del aprendizaje del pensamiento histórico, en definitiva, promover una visión de la historia como una ciencia que permite la interpretación del pasado en lugar de desarrollar una memorización donde se aprende la disciplina de hecho (de fechas, lugares y personajes). Para el desarrollo de la investigación se plantearon dos objetivos generales: (I) el primero de características diagnóstica buscaba identificar los factores que inciden en la construcción del discurso histórico a través de los métodos didácticos de resignificación del pasado; y (ii) el segundo de experimentación didáctica buscaba establecer el aporte de estrategias de aprendizajes colaborativo en la construcción del discurso histórico en alumnos de 4º de ESO. Esta investigación se inició con un estudio diagnóstico a través de entrevistas, 22 estudiantes de 4ºde ESO y 11 profesores de Historia y Ciencias Sociales de Secundaria. Esta información fue complementada con una encuesta a 1709 estudiantes de último curso de Educación Secundaria Obligatoria. Los resultados de esta fase de la investigación sugieren que las aulas de secundaria de Cataluña no se han adaptado a las necesidades y demandas de la sociedad en el Siglo XXI. De esta idea se desprende que el proceso de enseñanza-aprendizaje sigue siendo memorístico y reproductivo. En una segunda fase esta investigación llevo a cabo dos experiencias didácticas: La primer versaba sobre el Nacimiento del Fascismo en Europa que vivida por 62 estudiantes de 4º de ESO; la segunda titulada «Asumiendo la Historia: La Guerra Civil Española» aplicada a 55 alumnos de último curso de la ESO. Los resultados vienen a demostrar que los estudiantes que adquieren habilidades procedimentales propias del trabajo del historiador, alcanzan conocimientos del pensamiento histórico de orden superior.The eight competencies program established by Spanish curriculum, emphasizes the need for the students to reach skills that enable them to face the requirements of the globalized world succesfully. The skills needed in this aspect, may have a purely economic or humanistic character explains Dominguez (2013, 2015). Skills development in the area should be based on the learning of historical thought, ultimately, promote a vision of history as a science that allows the interpretation of the past instead of developing memorization where the discipline of facts is learned (date, places and characters). This investigation began with a diagnostic study through interviews, 22 students and 11 teachers ESO 4ºde History and Social Sciences Secondary. This information was complemented by a survey of 1709 students in their last year of secondary school. The results of this phase of the investigation suggest that secondary classrooms in Catalonia have not adapted to the needs and demands of society in the XXI Century. From this idea, it follows that the teaching-learning process continues being through memorizing and reproducing system. In a second phase this research conducted two educational experiences: The first one dealt with the rise of Fascism in Europe that experienced by 62 students of 4th of ESO; the second entitled "Assuming History: The Spanish Civil War" applied to 55 students in their final year of ESO. The results prove that students who acquire their own procedural job skills , reach a higher level of knowledge in historical thinking.
5
González, Parera Montserrat. "Estudi de les dimensions formatives i creatives del teatre. Mirades des de la complexitat i oportunitats didàctiques." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2012. http://hdl.handle.net/10803/126521.
Full textAbstract:
L'estudi té el seu origen en la situació problemàtica de l'ensenyament actual a partir de l'entrada a l'escola: la fragmentació del coneixement, la desmotivació de l'alumnat, els valors materials per sobre dels humans i socials, l'acumulació d'informació, la falta de col•laboració i les actituds poc cooperatives.
L'adscripció al Paradigma de la complexitat determina un enfocament de la investigació qualitatiu i fenomenològic. D'aquesta naturalesa és la mirada investigadora i després de comprendre les oportunitats del teatre i fer-les dialogar amb l'àmbit educatiu, s'arriba al compromís amb la perspectiva ontològica, és a dir, amb la manera de veure el món, la realitat, l’educació, l'ensenyament i la institució educativa. Per això, aquesta tesi és una investigació educativa en i sobre educació. D'una banda, és una investigació en educació ja que l'anàlisi es fa a partir de les experiències portades a terme amb participants dintre de diferents àmbits educatius reals; i, per una altra, sobre educació ja que té com objecte d'estudi el teatre, explorant-lo i estudiant-lo en diferents contextos tenint com propòsit contribuir en la millora i transformació de la tasca educativa, institucional i docent.
Aquesta recerca es va proposar estudiar pràctiques pedagògiques relacionades amb el teatre i les seves variants, portades a terme per agents diversos i en contextos diferents. Mitjançant preguntes, seguint el model de Maxwell hem anat (re)coneixent les diferents dimensions formatives i creatives del teatre, tant des d'una perspectiva pedagògica teòrica com pràctica. El procés d'anàlisi d'informació es porta a terme seguint: a) anàlisi de documents, b) entrevistes, c) observació participant i no participant.
Hem entès i conceptualitzat el teatre en termes de complexitat, concebut com un escenari facilitador d'ambients d'aprenentatge amb un component formatiu valuós tant en un sentit social com personal. Una experiència a través del teatre pot voler dir moltes coses: fer d’actor, dramaturg, espectador, lector, dinamitzador, entre d’altres en un moment determinat. En aquest treball parlem d’experimentar a través del teatre en l’àmbit escolar. Ens referim al teatre com a eina pedagògica i com a escenari formatiu que facilita situacions per percebre, comprendre, comunicar i enriquir-se amb els processos, les produccions artístiques i les diverses realitats que es propicien. Com a tal ens ofereix la possibilitat de desenvolupar les competències dintre de la comunitat escolar.
A través del teatre podem fomentar un aprenentatge integrat i transdisciplinar desenvolupant molts aspectes de les diferents competències. En funció de quin sigui l’objectiu el teatre és una activitat que ens pot ser útil per treballar-ne uns o uns altres.
Concloem l'estudi fent propostes explícites per a fomentar la presència del teatre en el contingut curricular de la formació inicial del professional de l'educació.The study has its origin in the current problematic situation in education related to the beginning of schooling: the fragmentation of knowledge, the motivation of the students, the material values over the human and social ones, the accumulation of information, the lack of collaboration and the uncooperative attitudes. The ascription to the Paradigm of complexity determines a qualitative and phenomenological research approach. This is the basis of this research, in which we analyze diverse theater aspects and we make them dialogue with education. Through questions, following the model of Maxwell, we have been (re)knowing the various aspects of theater and creative learning, both from a theoretical and practical teaching. Experiencing theatre may offer various perspectives at a certain point: being an actor, writer, spectator, reader, team leader, etc. Theatre is a pedagogical tool and a learning scene that fosters perception, understanding, communication and enrichment through the artistic implementation, the production itself, as well as the resulting realities. As such, theatre is a way of developing skills in the educational environment. Theatre can lead to an integrated and transdisciplinary learning, developing several aspects of different skills. Depending on the goal, theater can be useful to develop one or another of such skills. We conclude the study by presenting explicit proposals to boost presence of the theater in the curriculum for initial training of the professionals of education.
6
Riera, Claret Carlota. "Aprenentatge entre iguals i aprenentatge informal a l'organització. Plantejament d’un nou itinerari d’investigació per a l’Aprenentatge Organitzatiu." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2013. http://hdl.handle.net/10803/125862.
Full textAbstract:
Aquesta tesi planteja un nou itinerari d’investigació per a l’aprenentatge a les organitzacions. Per fer-ho, proposa un nou model teòric que s’articula a partir de tres elements: aprenentatge organitzatiu, aprenentatge entre iguals i aprenentatge informal. El disseny metodològic del projecte s’ha estructurat entorn la idea de recollir i analitzar relats de persones, en què expliquen la seva experiència de socialització i aprenentatge en una organització; interpretar la narració que fan del propi aprenentatge, de l’aprenentatge institucional i del valor que atribueixen, en aquest procés, a la interacció no formal amb altres persones identificades com a iguals. És per aquest motiu que la proposta metodològica s’ha basat en l’observació participant, acompanyada d’entrevistes semi-estructurades. Mitjançant la tècnica etnogràfica, s’ha realitzat una immersió de nou mesos en un servei mèdic d’una organització sanitària de nivell II. A partir del treball de camp i del procés analític dels diferents registres recollits -registres d’observació, converses informals i entrevistes transcrites-, es desenvolupen sis línies de resultats: a) tendència a formalitzar per part de l’organització, b) predomini d’un discurs de cientificitat, c) caracterització contextual de la informalitat, d) conformació dinàmica de la igualtat, e) descripció de les transicions de rol i, f) pràctiques de legitimació.
Com a principals conclusions destaquem: a) En la construcció de la igualtat a l’àmbit laboral es mobilitzen diferents marques de posició, que la doten de dinamisme contextual. b) No existeixen dues organitzacions, la formal i la informal, sinó que existeix un únic sistema de descodificació que és el que permet atribuir els diferents graus de formalitat que es van succeint i encavalcant en una organització. c) Les eines de mesura de l’aprenentatge organitzatiu són encara molt rudimentàries, amb poca capacitat per recollir els aprenentatges de tipus tàcit, implícit i clarament contextualitzats. d) El fet que la formalització sigui una pràctica de legitimació dificulta el reconeixement del valor dels aprenentatges informals. Malgrat aquesta manca de valor explícit associat, es detecta un clar predomini dels professionals per vincular-se i participar en activitats i contextos que afavoreixen l’aprenentatge informal, sovint associats a coneixements implícits. e) La igualtat i la proximitat de rol, afavoreixen la producció d’interaccions, idees, discussions, intercanvis, en contextos tant formals com informals.This thesis presents a new research pathway to organizational learning. To do this, it proposes a new theoretical model based on three elements: organizational learning, peer-to-peer learning and informal learning. The methodological design of the project has been structured around the idea of collecting and analysing stories of people talking about their own experience of socialization and learning within an organization, and interpreting the way they narrate their own learning, the institutional learning, and the value of the non-formal interaction with peers they attributed to this process. For this reason, the methodology is based on participant observation, together with semi-structured interviews. Using ethnographic techniques, there has been a nine-month immersion on a medical service organization care level II. Thanks to the field work and through the analysis of different records collected (observation records, informal conversations and transcribed interviews) the dissertation presents six types of results: a) formalizing trend from the organization, b) predominance of scientific language, c) contextual characterization of informality, d) dynamic peer construction, e) role transitions, and f) legitimation practices. The main conclusions of this thesis are: a) The construction of peer sense in the workplace mobilizes different placeholders, which provide it with their dynamic characteristics. b) The formal and the informal organization are both the same organization. There is just one system that allows workers to decode situations, attributing different levels of formality-informality in any possible context. c) The measuring tools for organizational learning are still rudimentary, with little capacity to collect the learning of tacit, contextualized and implicit knowledge. d) The fact that formalization is a practice of legitimation hinders the recognition of the value of informal learning. Despite the lack of explicit value associated, one can perceive a predominance of professionals to link up and participate in activities promoted in informal learning contexts, often associated with implicit knowledge. e) Peer interactions (equality and proximity based) help the production of ideas, discussions and exchanges, both in formal and informal contexts.
7
Rodrigo, i. Gabernet Carles. "Motivació, expectatives i aprenentatge cooperatiu en una escola inclusiva." Doctoral thesis, Universitat de Vic, 2012. http://hdl.handle.net/10803/96915.
Full textAbstract:
El significatiu nombre d’alumnes que tenen un baix rendiment acadèmic amb el conseqüent fracàs escolar, i la reflexió sobre la pròpia pràctica professional, porta inexcusablement a qüestionar-nos, com a docents, quina és la manera com ensenyem, quina és l’estructura d’ensenyament aprenentatge present al nostre centre, a la nostra aula, i si una estructura d’ensenyament aprenentatge diferent és possible i possiblement més eficaç que la que utilitzem. Per aquest motiu, la present tesi doctoral analitza les característiques d’una estructura cooperativa de l’ensenyament aprenentatge, i com la utilització de l’aprenentatge cooperatiu en el marc d’una escola inclusiva per a tots, pot condicionar les expectatives docents, les expectatives grupals i la motivació dels alumnes per a l’assoliment de l’èxit. Amb la present investigació hem volgut estudiar si la incidència d’una estructura d’aprenentatge cooperativa va acompanyada d’un canvi en les expectatives mútues que els estudiants tenen dels seus companys d’equip, i si aquest canvi en les expectatives mútues incideix en la motivació dels alumnes per assolir l’èxit.The significative number of students who have low academic performance, together with their consequent academic failure and the reflection on one’s own practice, lead us inexcusably to ask ourselves, as teachers, about the way we are teaching, which is the teaching-learning structure in our school and in our classes at the moment, as well as if a different teaching-learning structure could be possible and probably more effective than the one we are using nowadays. So that, this thesis analyses which are the characteristics of a collaborative teaching-learning situation, and how the use of a teamwork structure in the frame of an inclusive school for everybody, can influence the expectations of teachers, the group expectations as well as the group motivation to success.With this research we wanted to study wether the effect of cooperative learning structure is accompanied by a change in the mutual expectations that students have in their teammates, and if this change in the mutual expectations affects students’ motivation to succeed.
8
Murillo, Ribes Adolf. "Escultors del so: creació musical col·laborativa i aprenentatge informal." Doctoral thesis, Universitat Jaume I, 2014. http://hdl.handle.net/10803/667036.
Full textAbstract:
Al s. XXI l’escola necessita amb urgència transformacions en profunditat que ens
permeten adaptar-la a les necessitats que la societat en general i el nostre alumnat
en particular reclamen. A l'aula, l’educació musical respon en el moment present a
models que res tenen a veure amb les maneres de fer música que trobem fora de
l’escola.
Les noves revolucions tecnològiques aplicades al camp de la música han permès
emergir amb força altres formes de fer i de col·laborar que ofereixen una nova
cartografia de l’aprenentatge musical en totes les seues dimensions.
Per aquest motiu, aquest estudi, amb una metodologia etnogràfica, situa el focus
en les pràctiques col·laboratives en la creació musical que s’ubiquen en el context
informal i que són desenvolupades per músics sense formació musical acadèmica.
Els resultats de l’estudi ens mostren algunes de les claus que haurem de tenir en
compte a l’hora de transformar i adaptar les pràctiques musicals que habiten les
nostres aules cap a contextos més permeables entre l’escola i la societat amb
la qual conviu, afavorint i potenciant uns aprenentatges musicals més creatius i
col·laboratius.Twenty first century School urgently needs profound transformations that allow teachers to adapt the school to the needs that our students and the society in general are claiming. Musical education is now using models that have nothing to do with the ways of doing music that we can find outside of the school. The new technological revolution applied to the field of music has allowed other ways of doing music to strongly emerge that collectively offer a new cartography of musical learning in all its dimensions. It is for that reason that this study, through an ethnographic methodology, focuses on the collaborative practices in music creation occurring in informal contexts and that are developed by musicians without formal musical training. The results of this study show some guidelines that have to be taken into account in order to transform and to adapt the musical practices in our classrooms towards more permeable contexts between school and society by encouraging and fostering collaborative and creative musical learning.
En el s. XXI la escuela necesita con urgencia transformaciones en profundidad que nos permitan adaptarla a las demandas que la sociedad en general y nuestro alumnado en particular reclaman. En el aula, la educación musical responde en el momento presente a modelos que nada tienen que ver con las maneras de hacer música que encontramos fuera de la escuela. Las nuevas revoluciones tecnológicas aplicadas al campo de la música han permitido emerger con fuerza otras formas de hacer y de colaborar que ofrecen una nueva cartografía del aprendizaje musical en todas sus dimensiones. Por este motivo, este estudio, con una metodología etnográfica, sitúa el foco en las prácticas colaborativas en la creación musical que se ubican en el contexto informal y que son desarrolladas por músicos sin formación musical académica. Los resultados del estudio nos muestran algunas de las claves que deberemos tener en cuenta a la hora de transformar y adaptar las prácticas musicales que habitan nuestras aulas hacia contextos más permeables entre la escuela y la sociedad con la que convive, favoreciendo y potenciando unos aprendizajes musicales más creativos y colaborativos.
9
Rivas, Macián Isabel. "Aprenentatge autonòm de les matemàtiques a primer i segon d'ESO." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/390943.
Full textAbstract:
Una gran majoria de recerques en el camp de l’ensenyament tenen la finalitat implícita de millorar el rendiment de l’alumnat, però en el nostre cas no és tant el “què” sinó el “com”, és a dir, el que realment la justifica és el fet que la millora del rendiment de l’alumnat com a repte es plantegi a partir de potenciar l’autonomia de l’alumnat com a competència bàsica. La introducció de les competències en els currículums escolars ha produït que és valori més la competència “d’iniciativa personal i autonomia” i la “d’aprendre a aprendre”. Aquestes competències tenen dues dimensions fonamentals: en primer lloc, l’adquisició de la consciència de les pròpies capacitats així com del procés d’aprenentatge, i en segon lloc, la utilització de les estratègies necessàries per desenvolupar-les. El disseny de la recerca es porta a terme amb la base teòrica del constructivisme i la teoria vigotskyana sobre l’aprenentatge social, amb la funció pedagògica de l’autoavaluació dins del procés d’aprenentatge i com a procés autoregulador que defensen els estudis de Molas i Valls (2009), així com també amb el desplegament de les competències. Aquesta tesi aporta la informació relativa al grau d’assoliment de la competència matemàtica que pot tenir un alumne que ha treballat amb algun tipus d’aprenentatge autònom, en la unitat didàctica sobre la proporcionalitat i els percentatges. L’estudi s’estructura en quatre fases: en la primera fase es va concretar el problema de la recerca i el disseny de l’estudi exploratori per l’alumnat de 1er curs d’ESO, amb testació d’activitats d’aprenentatge autònom. Donats els bons resultats obtinguts inicialment, es va decidir realitzar una segona part de l’estudi amb l’alumnat de 2on d’ESO, on la majoria d’aquest alumnat havia participat en l’estudi exploratori, i es va procedir a la valoració dels resultats. A partir de totes aquestes dades es va realitzar un nou disseny per a estudiants de 1er i 2on d’ESO als quals es va aplicar a la tercera fase de l’estudi. I donats els nous canvis curriculars es va passar a 3er d’ESO unes proves “d’avaluació diagnòstica” de la Generalitat de Catalunya per tal de comparar els resultats dels alumnes que havien treballat amb aprenentatge autònom amb els que no. La fase quarta i darrera es va dedicar al treball i anàlisi dels resultats i l’elaboració de les conclusions. L’estudi s’ha realitzat amb alumnat d’un institut públic de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb mostres àmplies d’alumnes. La metodologia parteix d’un paradigma descriptiu on es pretén descriure com es desenvolupa l’aprenentatge autònom a partir d’una unitat didàctica sobre el tema de “La proporcionalitat i els percentatges”. Per tant s’han usat mètodes d’anàlisi mixtes. Els quantitatius perquè han permès quantificar dades en percentatges respecte de les valoracions de les proves i de les activitats. I els qualitatius perquè s’ha pogut descriure amb tots els instruments quines eren les actuacions dels alumnes. Entre els resultats obtinguts s’ha vist que l’aprenentatge autònom al llarg de dos cursos (1r i 2n d’ESO) millora el rendiment de l’alumnat en relació a la competència matemàtica d’una proporció d’alumnes més gran que la proporció que correspondria als alumnes que han seguit un aprenentatge tradicional o dels que han seguit un aprenentatge autònom durant només un curs (1r d’ESO). I que la responsabilitat a partir de l’autoavaluació millora també el rendiment i la competència matemàtica d’aquest alumnat. Aquesta responsabilitat s’afavoreix amb la utilització de diverses eines d’aprenentatge que fan augmentar la consciència de l’alumne sobre aquest aprenentatge i fomenten una autoregulació. Totes aquestes dades ens porta a concloure la possibilitat d’establir una nova forma d’aprendre dins el marc del constructivisme, nova pel protagonisme que pren l’alumnat en aquest procés, que permet millorar, l’assoliment de competències matemàtiques per part d’una majoria d’alumnes.Most of the research in the field of education has the underlying purpose of improving the student’s performance as a challenge that arises from empowering the student’s autonomy as a core competency. The introduction of skills in school curricula gives more value to competence in "initiative and personal autonomy" and "learn to learn". These skills have two fundamental dimensions: first, the acquisition of awareness of one's own abilities and on the learning process and, secondly, the use of strategies to develop them. The research design is carried out with the theoretical basis of constructivism and the vigotskyan theory in social learning, with the educational role of self-evaluation in the learning process and as a self-regulatory process advocated by Molas & Valls (2009) and with the deployment of skills. This thesis provides information on the degree of achievement of mathematical competence by students who have been engaged in some kind of autonomous learning in the unit on proportionality and percentages. The study was conducted with students from a public school in the metropolitan area of Barcelona, with large samples of students. The methodology is based on a descriptive paradigm which aims to describe how independent learning is developed from a didactic unit on the topic of "Percentages and proportionality." Therefore, mixed methods of analysis were used: quantitative and qualitative. The results showed that autonomous learning over two years (1st and 2nd ESO) improved mathematical competence and performance of a much larger proportion of students that the proportion of students who followed a traditional learning or who followed independent learning only during one year (1st ESO). Besides, responsibility for self-evaluation also improves the performance and mathematical competence of the students. This responsibility is favored by the use of various learning tools that increase student awareness about this type of learning and encourage self-regulation. All these data lead us to conclude the possibility of establishing a new way of learning within the framework of constructivism, new because of the leading role that students take in this process, which improves mathematics competence of a majority of students.
10
Furió, Gómez Cristina. "L'ensenyament-aprenentatge de la termoquímica. Anàlisi crítica i proposta de millora." Doctoral thesis, Universitat de València, 2009. http://hdl.handle.net/10803/9645.
Full textAbstract:
La investigació té com a problema l'estudi de les dificultats d'aprenentatge que tenen els estudiants de nivells preuniversitari i universitari en la Termoquímica i en quina mesura es poden atribuir, entre d'altres raons, a les deficiències de un ensenyament que no té en compte els resultats de la recerca en didàctica de les ciències. En cas de resultar positiva aquesta relació s'avançà una segona hipòtesi segons la qual si es superen les deficiències docents diagnosticades -axiològiques, epistemològiques i metodològiques- es pot millorar la comprensió termoquímica d'estudiants universitaris mitjançant una seqüència didàctica basada en el model d'aprenentatge com investigació orientada. Aquestes dues hipòtesis s'han fonamentat teòricament i posat en qüestió mitjançant dissenys experimentals convergents i variats que han emprat metodologies qualitatives (entrevistes a 12 estudiants) i quantitatives (qüestionaris a 207 estudiants de 2ón de Batxillerat, 3r i 5é de Química i a 124 professors de Física i Química així com una xarxa d'anàlisi aplicada a 30 textos de Química de 2ón de Batxillerat i de Química General universitària). En la segona hipòtesi, s'ha elaborat una seqüència d'ensenyament de Termoquímica per a Batxillerat sobre la qual han reflexionat, com a futurs professors, 35 estudiants de les llicenciatures de Física i Química durant 12 classes en l'assignatura de Didàctica de les Ciències Físico-Químiques del cursos 2004-2005 i 2005-2006. Els dos dissenys pretest-postest i postest-postest (amb grups de control) que s'han utilitzat han donat molt bons resultats. D'una banda, s'ha superat el 60% dels 80 errors que tenien en el pretest els estudiants universitaris del grup experimental al resoldre un qüestionari de 5 ítems on s'havia d'aplicar la primera llei de la Termodinàmica i el concepte d'entalpia. D'altra banda, s'ha aconseguit una millora notable en els coneixements termoquímics tant en el postest d'aquestos estudiants com en la comparació dels seus resultats i els dels grups de control utilitzats (mostres d'estudiants de 3r i 5é cursos de la carrera de Química) amb una probabilitat igual o superior al 99% de que les diferències significatives trobades siguen degudes a la seqüència didàctica debatuda pel grup experimental.Research is to study the problem of learning difficulties have preuniversity students and university levels in the Thermochemistry and how much can be attributed, among other things, the shortcomings of an education that is not into account the results of research in science teaching. If this relationship was positive forward a second hypothesis that if we overcome the shortcomings teachers-diagnosed axiological, epistemological and methodological-can improve the understanding Thermochemistry of university students through a teaching sequence based on the model of as research-oriented learning. These two hypotheses are theoretically based and called into question by converging experimental designs and different that have used qualitative methods (interviews with 12 students) and quantitative (questionnaires to 207 students of 2nd Baccalaureate, 3rd and 5th of Chemistry and 124 teachers Physics and Chemistry as well as a network analysis applied to 30 texts of Chemistry 2nd Baccalaureate General Chemistry and university). The second hypothesis has been elaborated a sequence of teaching Thermochemistry for Baccalaureate on which they thought, as future teachers, 35 undergraduate students of Physics and Chemistry for 12 classes in the course of teaching the Chemical-Physical Science courses from 2004-2005 and 2005-2006. The two designs pre-and post-post-post (with control groups) that have been used have given good results. On the one hand, it has exceeded 60% of the 80 errors that were in the pre-college students in the experimental group to resolve a 5-item questionnaire was applied on the first law of thermodynamics and the concept of 'enthalpy. On the other hand, has achieved a significant improvement in knowledge Thermochemistry in the post for these students in the comparison of their results and the control groups used (samples of students in 3rd and 5th years of career Chemistry) with a probability equal to or greater than 99% of the differences found to be due to the teaching sequence discussed by experimental group.
Books on the topic "Aprenentatge de la filosofia"
1
Cabrera, Juan Carlos Moreno. Llengua i immigració: Diversidad lingüística i aprenentatge de llengües. 2nd ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar i Familia, 2005.
Find full text
5
Turco, Giovanni. Nuova filosofia: Trattato di filosofia moderna. Milano: Nuovi autori, 1990.
Find full text
7
Bencivenga, Ermanno. Filosofia chimica. Roma: Editori riuniti University Press, 2014.
Find full textBook chapters on the topic "Aprenentatge de la filosofia"
1
Sturlese, Loris. "Filosofia in volgare." In Textes et Etudes du Moyen Âge, 3–14. Turnhout: Brepols Publishers, 2003. http://dx.doi.org/10.1484/m.tema-eb.4.00087.
Full text
2
Casucci, Marco. "Tra filosofia e non-filosofia:." In Il rinnovamento dell’ermeneutica. Con e oltre Paul Ricoeur, 93–112. Quodlibet, 2020. http://dx.doi.org/10.2307/j.ctv19qmc9q.9.
Full text
3
Hartmann, Eduard von. "Filosofia negativa e filosofia positiva." In La filosofia positiva di Schelling come unità di Hegel e Schopenhauer, 17–26. Accademia University Press, 2012. http://dx.doi.org/10.4000/books.aaccademia.221.
Full text
4
Machado, Adilbênia. "FILOSOFIA AFRICANA." In Filosofia(s) sobre múltiplos olhares: filosofia(s) para tempos presentes, 99–115. UNESC, 2019. http://dx.doi.org/10.18616/filo05.
Full text
5
"Filosofia dell’urbanismo." In Potere e visibilità, 59–78. Quodlibet, 2019. http://dx.doi.org/10.2307/j.ctvj7wn4m.7.
Full text
6
Poitevin, Suely. "A NOÇÃO DE TRIEB E SOFRIMENTO EM SCHOPENHAUER E FREUD." In Filosofia Contemporânea, 1–7. Atena Editora, 2019. http://dx.doi.org/10.22533/at.ed.0861917101.
Full text
7
Santos, Adelcio Machado dos, and Joel Cesar Bonin. "FILOSOFIA DO DIREITO: UMA BREVE ANÁLISE." In Filosofia Contemporânea, 91–104. Atena Editora, 2019. http://dx.doi.org/10.22533/at.ed.08619171010.
Full text
8
Araújo, Maria Catarina Ananias de. "O ENGAJAMENTO E O ENSINO FILOSOFIA: UMA REFLEXÃO A PARTIR DO PENSAMENTO DE ELISETE TOMAZETTI." In Filosofia Contemporânea, 105–14. Atena Editora, 2019. http://dx.doi.org/10.22533/at.ed.08619171011.
Full text
9
Cavalcante, Kellison Lima. "UMA ARTICULAÇÃO ECOSÓFICA NA CONTEMPORANEIDADE." In Filosofia Contemporânea, 115–24. Atena Editora, 2019. http://dx.doi.org/10.22533/at.ed.08619171012.
Full text
10
Godoy, Juliano Bernardino de. "A FILOSOFIA DA EDUCAÇÃO NO PENSAMENTO DE THEODOR ADORNO." In Filosofia Contemporânea, 8–19. Atena Editora, 2019. http://dx.doi.org/10.22533/at.ed.0861917102.
Full textConference papers on the topic "Aprenentatge de la filosofia"
1
freitas, stefani maria de. "A importância da filosofia para educação." In Anais do V Congresso Internacional - O mundo em Disrupção. Recife, Brasil: Even3, 2019. http://dx.doi.org/10.29327/15519.5-7.
Full text
2
FRANCISCO, Alan Marx, and Antonio anches Valera NETO. "NOVOS AMBIENTES PARA O ENSINO DE FILOSOFIA." In XI Seminário de Pesquisa em Ciencias Humanas. São Paulo: Editora Edgard Blücher, 2016. http://dx.doi.org/10.5151/sosci-xisepech-gt18_52.
Full text
3
AMORIM LIMA, ADENAIDE. "CONTRASTES DO ENSINO DE FILOSOFIA NO ENSINO MÉDIO." In XIV Colóquio Internacional "Educação e Contemporaneidade". Grupo de Estudos e Pesquisas "Educação e Contemporaneidade", 2020. http://dx.doi.org/10.29380/2020.14.13.01.
Full text
4
POMIECINSKI, JOSÉ ANTUNES DE SOUZA, and Carmen Lúcia Fornari DIEZ. "FILOSOFIA E EDUCAÇÃO: POR QUE A PROFISSÃO DOCENTE?" In Anais do PIBIDSUL / PARFORSUL / ENLICSUL. Recife, Brasil: Even3, 2015. http://dx.doi.org/10.29327/13515.1-3.
Full text
5
GREGO JÚNIOR, ADILSON, and DANIEL OMAR PEREZ. "Freud e os limites da Filosofia da consciência." In XXIV Congresso de Iniciação Científica da UNICAMP - 2016. Campinas - SP, Brazil: Galoa, 2016. http://dx.doi.org/10.19146/pibic-2016-50964.
Full text
6
DANTAS, Ilário Dênis De Oliveira, Wescley Paulo Pereira De MELO, and Ricardo Rubens Fernandes De CARVALHO. "A oração na Bíblia e nas comunidades cristãs." In I Semana Nacional de Teologia, Filosofia e Estudos de Religião I Colóquio Filosófico: Filosofia e Religião. Recife, Brasil: Even3, 2019. http://dx.doi.org/10.29327/112796.1-1.
Full text
7
GUEDES, Francisco Wallyson Alves, and Amilton Senna Alves PEREIRA. "Igreja de Comunhão na teologia de Yves Congar." In I Semana Nacional de Teologia, Filosofia e Estudos de Religião I Colóquio Filosófico: Filosofia e Religião. Recife, Brasil: Even3, 2019. http://dx.doi.org/10.29327/112796.1-10.
Full text
8
COSTA, Francisco Isaias Da, and Augusto Lívio Nogueira De MORAIS. "Jesus sacia a multidão: análise exegética da perícope João 6,1-15." In I Semana Nacional de Teologia, Filosofia e Estudos de Religião I Colóquio Filosófico: Filosofia e Religião. Recife, Brasil: Even3, 2019. http://dx.doi.org/10.29327/112796.1-11.
Full text
9
AIRES, Emanuel Nilo Da Silva, and Maria Vera Lúcia Pessoa PORTO. "Karol Wojtyla e a norma personalista: o amor como afirmação do valor da pessoa." In I Semana Nacional de Teologia, Filosofia e Estudos de Religião I Colóquio Filosófico: Filosofia e Religião. Recife, Brasil: Even3, 2019. http://dx.doi.org/10.29327/112796.1-12.
Full text
10
SILVA, Antoniel Alves Da. "Mito e Sagrada Escritura: narrativas como formas de explicar a realidade." In I Semana Nacional de Teologia, Filosofia e Estudos de Religião I Colóquio Filosófico: Filosofia e Religião. Recife, Brasil: Even3, 2019. http://dx.doi.org/10.29327/112796.1-13.
Full textReports on the topic "Aprenentatge de la filosofia"
1
Mendes, João. Filosofia da tecnologia. projeto científico-pedagógico da unidade curricular. Universidade do Minho, August 2019. http://dx.doi.org/10.21814/1822.64650.
Full text