Log in

Relevant bibliographies by topics / Aprenentatge de la filosofia / Journal articles

To see the other types of publications on this topic, follow the link: Aprenentatge de la filosofia.

Journal articles on the topic 'Aprenentatge de la filosofia'

Author: Grafiati

Published: 4 June 2021

Last updated: 10 February 2022

Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles

Select a source type:

Consult the top 50 journal articles for your research on the topic 'Aprenentatge de la filosofia.'

Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.

You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.

Browse journal articles on a wide variety of disciplines and organise your bibliography correctly.

1

Pérez, M. Carmen. "Models reactius i aprenentatge." Comunicació educativa, no. 15 (February 16, 2015): 20. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200220-23.

Full text

Abstract:

<p>Aquest article ens parla de l’experiència de l’autora amb els models reactius i la formació que va rebre sobre aquests. A més a més també ens presenta la seva definició, aplicació i tipologia.</p>

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

2

Serra-Olivares, Jaime, Luis M. García-López, and Antonio Calderón. "Aprenentatge i talent en el futbol." Apunts Educació Física i Esports, no. 129 (September 30, 2017): 64–77. http://dx.doi.org/10.5672/apunts.2014-0983.cat.(2017/2).129.05.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

3

Serra-Olivares, Jaime, Luis M. García-López, and Antonio Calderón. "Aprenentatge i talent en el futbol." Apunts Educació Física i Esports, no. 129 (September 30, 2017): 64–77. http://dx.doi.org/10.5672/apunts.2014-0983.cat.(2017/3).129.05.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

4

Irigoyen, Albert. "Aprenent història amb treball cooperatiu. Estudi de cas a primer de batxillerat." Comunicació educativa, no. 32 (January 18, 2021): 39. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc3239-57.

Full text

Abstract:

L’actual sistema educatiu manté metodologies d’ensenyament-aprenentatge que perpetuen l’excés de classes expositives i de l’aprenentatge memorístic. Per les característiques que la societat actual presenta, aquests sistemes no motiven l’alumnat perquè el seu aprenentatge i rendiment a l’aula siguin tan profitosos com es desitja. A través de la incorporació de metodologies com el treball cooperatiu, es pot aconseguir que aquest aprenentatge de continguts i valors millori l’eficàcia.La investigació es basa en l’observació que he fet de 6 sessions, el disseny d’una seqüència didàctica cooperativa —sobre el tema La Descolonització. La fi dels imperis colonials— i l’aplicació d’aquesta en 8 sessions en una aula de 26 alumnes de 1r de batxillerat d’un centre concertat de Reus. La proposta s’estructura entorn de la tècnica del trencaclosques amb la introducció dels valors cooperatius com a eix vertebrador. Els instruments de recerca han demostrat la potència d’aquesta metodologia i han constatat l’interès, la participació activa i l’aprenentatge significatiu de les competències i continguts d’Història durant tot el procés en què s’ha desenvolupat la seqüència didàctica. Els resultats d’aquesta breu experiència permeten intuir que una major presència del treball cooperatiu a l’aula facilitaria l’aprenentatge significatiu de competències, continguts i valors treballats.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

5

Eixarch Domènech, Elisabeth. "Avaluació i aprenentatge en espais innovadors AICLE." Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature 4, no. 2 (June 24, 2011): 1. http://dx.doi.org/10.5565/rev/jtl3.371.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

6

Cabrera, Jesús, and Cinta Llatge. "Ensenyament i aprenentatge de llengües estrangeres: Anglès." Comunicació educativa, no. 17 (February 16, 2015): 37. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200437-38.

Full text

Abstract:

<p>Aquest article ens presenta l’experiència de l’escola CEIP Daniel Mangrané en la qual van establir un projecte d’innovació que es va iniciar amb els alumnes de 2n de Cicle Inicial al curs 1999/2000, a 1r el 2000/ 01 i a P5 el 2001/02, tot seguint els consells i orientacions donades pel Centre de Recursos de llengües estrangeres de la demarcació de Tarragona. Ens mostra els materials, la metodologia i els criteris d’avaluació que van utilitzen per ensenyar l’anglès a les aules.</p>

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

7

Álvarez Verger, Joana, Laura Estors Sastre, and Montserrat Pérez i Ventayol. "L’ensenyament i aprenentatge del català a adults." CLIL Journal of Innovation and Research in Plurilingual and Pluricultural Education 4, no. 2 (July 30, 2021): 71–76. http://dx.doi.org/10.5565/rev/clil.64.

Full text

Abstract:

L’ensenyament del català a adults ha anat canviant en les últimes dècades. S’ha passat d’un alumnat homogeni de persones castellanoparlants provinent d’altres comunitats autònomes de l’Estat espanyol a una realitat d’aula molt diversa quant a procedències, llengües i experiències viscudes dels aprenents. Aquest canvi ha posat de manifest la necessitat de formació del professorat per adaptar-se a aquest nou context i les necessitats lingüístiques d’aquest públic tan heterogeni. Per fer front a aquesta diversitat, s’han implementat diferents pràctiques que afavoreixen que l’alumne esdevingui el centre de l’aprenentatge i aposten per una humanització i personalització de l’educació. Es potencien activitats significatives que permeten crear ponts amb la realitat de l’alumne fora de l’aula i donar resposta als seus objectius específics i interessos. La finalitat és capacitar l’alumne per ser un interlocutor competent en diversos àmbits.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

8

Casas-Deseures, Mariona, and Llorenç Comajoan-Colomé. "Introducció al monogràfic «Noves perspectives per a l’ensenyament-aprenentatge de la gramàtica: cap a una gramàtica pedagògica»." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 63 (December 1, 2017): 105. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.63.10395.

Full text

Abstract:

Introducció al monogràfic «Noves perspectives per a l’ensenyament-aprenentatge de la gramàtica: cap a una gramàtica pedagògica», del número 63 (tardor 2017) de Caplletra. Revista Internacional de Filologia.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

9

Traver, Joan A. "Aprendre cooperant per aprendre a cooperar." Comunicació educativa, no. 22 (January 1, 2009): 20. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200920-25.

Full text

Abstract:

Una de les primeres diferenciacions a establir, per poder centrar el que entenem per aprenentatge cooperatiu, és, tal com apunta Ovejero (1990), la derivada d’aplicar el terme cooperació a les estratègies d’ensenyança aprenentatge o bé a la identificació del tipus de gestió de l’aula. En aquest segon cas, no em refereix a la utilització de tècniques d’aprenentatge cooperatiu, sinó més prompte a la participació dels alumnes en l’organització i estructuració de la vida de l’aula i del centre des d’un punt de vista cooperatiu: gestió a realitzar de forma col·laborativa i coresponsable entre professorat i alumnat, o entre professorat, pares/mares i alumnat. És el que autors com Henz (1967) o Bragulat (1987) defineixen com a cooperació responsable o sistemes cooperatius d’ensenyança.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

10

Educativa, Comunicació. "Editorial. Per una innovació escolar efectiva." Comunicació educativa, no. 30 (March 24, 2020): 5. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc20175-6.

Full text

Abstract:

Des de fa un temps, a les escoles catalanes s’estan multiplicant les iniciatives per renovar les estratègies d’ensenyament i aprenentatge, trencar amb velles rutines i fer una aposta decidida per la innovació docent.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

11

Edo, Mequè. "Joc i matemàtiques: recerca i implicacions didàctiques." Comunicació educativa, no. 21 (January 1, 2008): 64. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200864-70.

Full text

Abstract:

<p>La recerca de la millora de l’ensenyament i aprenentatge de les matemàtiques escolars condueix a l’estudi de situacions didàctiques concretes que poden ser referents de bones pràctiques. Seguint Van Oers (1994, 2003), considerem que les bones pràctiques escolars són aquelles que cerquen un aprenentatge efectiu, és a dir, aquelles que tenen en consideració tant l’augment de les capacitats cognitives dels alumnes com la millora de les habilitats i capacitats de relació social per participar efectivament en la vida sociocultural de la comunitat. En el nostre cas, entenem que alguns jocs ben utilitzats a l’escola poden crear un context proper a una bona pràctica. Poden ajudar a l’aprenentatge de diferents continguts matemàtics curriculars i incidir positivament en el desenvolupament personal i social dels alumnes.</p>

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

12

Simon, Jordi, Elena Sofia Ojando, Miquel Àngel Prats, Xavier Àvila, and Antoni Miralpeix. "Percepció dels estudiants i del professorat del Grau d’Educació Primària de Blanquerna - Universitat Ramon Llull sobre la incorporació experimental de la Flipped Classroom." Aloma: Revista de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport 34, no. 1 (May 18, 2016): 45–52. http://dx.doi.org/10.51698/aloma.2016.34.1.45-52.

Full text

Abstract:

La flipped classroom (classe inversa, en català) és un model d’ensenyament i aprenentatge que darrerament està prenent molt protagonisme en l’ensenyament superior. Per això aquest estudi pretén identificar i analitzar la percepció dels estudiants i professors universitaris sobre la incorporació de la flipped classroom en tres assignatures del Grau d’Educació Primària durant el curs 2014-2015 amb l’objectiu principal d’identificar els canvis que provoca la flipped classroom en general i, concretament, en les quatre dimensions del model didàctic: continguts i materials, estratègies d’ensenyament i aprenentatge, gestió de l’aula i avaluació. Per obtenir les dades, s’ha administrat un qüestionari als estudiants i s’ha realitzat un focus group amb els professors. Els resultats de l’estudi posen de manifest un alt grau de satisfacció tant per part dels estudiants com dels professors i una percepció de canvi positiu en les quatre dimensions estudiades.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

13

Garcia Debesa, Dolors. "Ioga i educació. Un aprenentatge per a la vida." Comunicació educativa, no. 28 (February 22, 2016): 47. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc201547-52.

Full text

Abstract:

<p class="p1">L’escola és un espai per al coneixement d’un mateix i del món, perquè hi podem desenvolupar les qualitats que ens fan realment humans. Aprendre a viure junts, a ser responsables dels nostres actes, a crear un ambient de respecte cap a un mateix i cap als altres, va desenvolupant un codi ètic i social que servirà per conviure en societat. En aquest sentit, el ioga té un text dissenyat per Patanjali (III o II a. de C.) que consta de vuit passos o camins per aconseguir l’estat de ioga (unió). Els dos primers es refereixen al codi d’ètica i social yama i niyama, paraules en sànscrit que es refereixen a millorar les relacions amb els altres i amb un mateix.</p><p class="p1">El ioga contribueix a despertar les intel·ligències múltiples que tenim dins nostre, a ser més creatius, més sensibles, més feliços i més lliures. Per pode fer un bon aprenentatge el cos necessita estar relaxat, la respiració ha de ser lliure, les emocions han d’estar equilibrades i la ment, concentrada: “aprendre a aprendre”.</p><p class="p1">La qualitat de l’educació ha de ser la nostra principal preocupació. Si el projecte educatiu de centre comença per fer persones més humanes, la nostra tasca serà una inversió per a la societat del futur, una societat més culta, més pacífica i més lliure.</p>

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

14

Planella, Montserrat, Santi Vilches, Jordi Font, Roger Grau, and Maite Gorriz. "Espai, context i creativitat : $b aprenentatge de les matemàtiques." Ciències: revista del professorat de ciències de Primària i Secundària, no. 33 (June 1, 2017): 42. http://dx.doi.org/10.5565/rev/ciencies.13.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

15

Irigoyen Zaragoza, Albert. "Editorial. Fer de mestre en la realitat política i social actual." Comunicació educativa, no. 31 (August 4, 2020): 5. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc20185-6.

Full text

Abstract:

Una de les principals finalitats de l’ensenyament-aprenentatge de les ciències socials és proporcionar als infants i joves coneixements perquè puguin llegir el present i ser capaços així de conèixer i encarar els problemes socials actuals, per tal de poder participar en la construcció d’un futur personal i com a membres d’una societat viva.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

16

Ruth Reynoso, Sandra, Rafael Sabido Solana, Raúl Reina Vaíllo, and Francisco Javier Moreno Hernández. "Aprenentatge diferencial aplicat al servei de voleibol en esportistes novells." Apunts Educació Física i Esports, no. 114 (December 30, 2013): 45–52. http://dx.doi.org/10.5672/apunts.2014-0983.cat.(2013/4).114.04.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

17

Sánchez, Conxa. "El CLIL i l’ensenyament-aprenentatge de la ciència a primària." Ciències: revista del professorat de ciències de Primària i Secundària, no. 10 (June 27, 2008): 2. http://dx.doi.org/10.5565/rev/ciencies.225.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

18

Ojando Pons, Elena Sofía, Maribel Benito Alcubierre, and Miquel Àngel Prats Fernández. "Els alumnes com a líders digitals a l’aula Descripció i avaluació de l’experiència dels alumnes experts TIC a l’escola Jesuïtes Bellvitge." Aloma: Revista de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport 35, no. 1 (October 13, 2017): 53–60. http://dx.doi.org/10.51698/aloma.2017.35.1.53-60.

Full text

Abstract:

En els darrers anys, l’ús intensiu de les tecnologies a l’escola, ha provocat que el professor de vegades es senti desbordat quan ha d’atendre la gestió de l’aula i no tan sols els aspectes d’ensenyament i aprenentatge curriculars sinó també altres, pels que sovint no està preparat, com són els relacionats amb la competència digital i la resolució de les incidències tècniques que es produeixen amb qualsevol dels dispositius de l’aula. És per això, que a l’escola Jesuïtes Bellvitge s’ha decidit separar els aspectes pedagògics i didàctics dels tècnics per tal de concentrar els esforços en la finalitat última del procés d’ensenyament i aprenentatge. El lideratge pedagògic de la classe el porta el professor però és un grup d’alumnes “experts TIC” el que a cada classe porta el lideratge tecnològic i fan de suport al professor de l’aula i als seus companys. En aquest article es pretén descriure i avaluar l’experiència dels experts TIC de l’escola Jesuïtes Bellvitge segons els seus protagonistes arribant a la conclusió que aquesta experiència, ha fet que l’ús de les TIC a l’aula es pugui estendre homogèniament en els diferents cursos amb independència de la competència digital docent del professor.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

19

Kalsing, Rejane Schaefer. "Filosofia e Filosofia da Educação." Poiésis - Revista do Programa de Pós-Graduação em Educação 4, no. 7 (June 30, 2011): 4. http://dx.doi.org/10.19177/prppge.v4e720114-9.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

20

Ribeiro Ferreira, Maria Luísa. "Filosofia e História da Filosofia." Philosophica: International Journal for the History of Philosophy 1, no. 2 (1993): 21–30. http://dx.doi.org/10.5840/philosophica19931217.

Full text

Abstract:

Dans cet article - ”Philosophie et Histoire de la Philosophie” - on relève la dimension historique dans l'enseignement/apprentissage philosophique en classes terminales. Le discours philosophique se croise avec le discours idéologique. Pour les élèves du secondaire la démarcation n’est pas très nette et la philosophie est considérée en tant que "opinion”. Il faut contrarier cette conception, et présenter la philosophie comme une pratique intellectuelle où domine la rigueur. Le recours à l’histoire de la philosophie peut être une solution, répondant aussi à quelques doutes sur le statut de la discipline et du professeur de philosophie.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

21

Domenech Casal, Jordi. "Aprenentatge Basat en Projectes en àmbits STEM : claus metodològiques i reptes." Ciències: revista del professorat de ciències de Primària i Secundària, no. 33 (June 1, 2017): 2. http://dx.doi.org/10.5565/rev/ciencies.7.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

22

Ramiro, Enric. "Mortadel·lo i Filemó, una gran ocasió. Reflexions i recursos sobre com introduir el còmic a l'aula de forma agradable." Comunicació educativa, no. 13 (February 15, 2015): 48. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200048-50.

Full text

Abstract:

<p>Les historietes són realment una eina quotidiana per introduir la descodificació visual d’una forma senzilla agradable i fàcilment acceptada per l’alumne, principi fonamental perquè sigui significatiu el seu aprenentatge, amb tot el que comporta de durador en el temps i constructor de conceptes.</p><p>Aquest article també ens proposa quinze activitats diverses en continguts, nivells i àrees per anar fent boca amb aquells materials de contes que tinguem més a prop.</p>

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

23

Marder, Michael, Andityas Soares de Moura Costa Matos, and Ana Clara Abrantes Simões. "Plantas e filosofia, plantas ou filosofia." (Des)troços: revista de pensamento radical 2, no. 1 (August 25, 2021): 164–76. http://dx.doi.org/10.53981/destroos.v2i1.34168.

Full text

Abstract:

O presente artigo reflete sobre o atual interesse da filosofia e das ciências em geral nas plantas, em especial tendo em vista seu caráter coletivo e descentralizado, o que, longe de garantir qualquer mudança radical no pensamento e no mundo, pode representar um aprofundamento da deslocalização inerente ao capitalismo. Dessa maneira, partindo das complexas (ir)relações entre plantas e filosofia, aponta-se para a dimensão metafísica que o debate sobre a suposta “inteligência” das plantas envolve hoje, o qual pode ser contraposto a outro modelo, dificilmente capturável pelo capitalismo, qual seja, o do pensar-planta aqui brevemente delineado.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

24

Duarte, Bruno C. "Filosofia da Física – Física da Filosofia." Philosophica: International Journal for the History of Philosophy 26, no. 51 (2018): 39–54. http://dx.doi.org/10.5840/philosophica201826514.

Full text

Abstract:

The oldest systematic program of German Idealism predicted the emergence of a “large‑scale Physics” that would be given “wings” to rise in the days to come. Similarly, Friedrich Schlegel’s experiments on the paradoxical representation of modern Physics as a “practical science of substance” forced him to radically confront the autonomy of the Philosophy of Nature, one of the dominant issues at the end of the 18th century. Schlegel tried to achieve a “higher Physics” by equating what he called the “Physics of the universe” with a “divine Logic”. This hybrid made him consider “natural Physics” in terms of a “Philosophy of Physics” subsuming within itself a “natural history of nature”. Founded upon an idea of Physics as the quintessence of a science yet to come, unified as a living whole, a Philosophy of Physics necessarily implies a Physics of Philosophy – and urges one to rethink the nature of all philosophy.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

25

Margelí, Sílvia, Sílvia Perpinyà, Marisa Monsergas, Manel Sol, and Salvador Chiva. "La conjectura i la planificació : $b aprenentatge de les matemàtiques mitjançant projectes." Ciències: revista del professorat de ciències de Primària i Secundària, no. 33 (June 1, 2017): 35. http://dx.doi.org/10.5565/rev/ciencies.12.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

26

Chiva-Bartoll, Oscar, Jesús Gil-Gómez, and Maria Maravé-Vivas. "Inclusió educativa i aprenentatge-servei a l’àrea de Didàctica de l’Expressió Corporal." Universitas Tarraconensis. Revista de Ciències de l'Educació 1, no. 1 (July 22, 2019): 6. http://dx.doi.org/10.17345/ute.2018.2.2477.

Full text

Abstract:

L'Aprenentatge-Servei (ApS) és una metodologia pedagògica experiencial i activa. Una de les seves principals virtuts és que fa efectiu el principi educatiu que diu que l'aprenentatge ha d'estar vinculat al medi social, físic i humà en què viu la persona que aprèn, qüestió essencial per poder dotar de significat real els aprenentatges. L’ApS el podem assimilar a un paraigua sota el qual s'aixopluguen altres estratègies, procediments i accions metodològiques. És a dir, el seu ús no soluciona una qüestió bàsica i pràctica com la d’organitzar ‘la classe de demà’; no és una estratègia concreta, és més aviat una forma d'entendre l'acció educativa. Des d'aquesta perspectiva, cal entendre’l com un paradigma global que impregna la nostra forma d'ensenyar, però que requereix d'altres estratègies per a la seva implementació. Aquest text presenta un projecte aplicat d'inclusió educativa realitzat a través d'ApS amb alumnat universitari del Grau de Mestre o Mestra d'Educació Infantil, executat a un Centre d'Educació Infantil i Primària. En els primers apartats analitzarem la base conceptual de l’ApS, per continuar descriurem el projecte Patis Inclusius i finalment acabarem realitzant una avaluació del mateix.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

27

Casas-Deseures, Mariona. "El reconeixement del present històric a l’educació primària. Cap a un ensenyament-aprenentatge interdiscilplinari dels temps verbals." Comunicació educativa, no. 27 (September 29, 2015): 34. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc201434-39.

Full text

Abstract:

<p>Aquest article parteix d’una recerca sobre didàctica de la llengua que gira entorn del reconeixement del valor retrospectiu del present (present històric) per part d’alumnes de 3r i 6è d’educació primària. Els resultats mostren que els participants recorren a la seva experiència, al coneixement del món i al coneixement que tenen sobre els marcadors temporals per resoldre la tasca que se’ls proposa. A les conclusions es reflexiona sobre la necessitat de plantejar l’ensenyament-aprenentatge dels temps verbals des d’un punt de vista interdisciplinari.</p>

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

28

Toledo Jr., Joaquim. "A filosofia depois do fim da filosofia." Novos Estudos - CEBRAP, no. 78 (July 2007): 233–42. http://dx.doi.org/10.1590/s0101-33002007000200019.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

29

Medeiros, Emanuel Oliveira. "Filosofia da Educação e Ensino da Filosofia." Trilhas Filosóficas 12, no. 2 (March 28, 2020): 89–100. http://dx.doi.org/10.25244/tf.v12i2.289.

Full text

Abstract:

A Filosofia da Educação é, por excelência, uma área e disciplina fundamental para uma reflexão, sistemática e fundamentada, para suscitar e desenvolver uma reflexão e análise sobre a Educação e os Sistemas Educativos, formais ou não formais, mas sempre contextos educativos e formativos. A Educação ao Longo da Vida exige saber pensar – e meditar - em dinâmicas de enraizamento do verbo viver e da coexistência. A Filosofia é – deve ser – formativa. Só assim encontra o seu sentido na e para a vida das pessoas, nas instituições e para os Estados. O ensino da Filosofia, para ser questionante e problematizador, como deve ser, exige uma Filosofia da Educação, que deve irrigar, como seiva, todos os Saberes, de modo específico e transversal. Defendemos, na linha da UNESCO, que a Filosofia deve ser para todos. Deste modo, há, deve haver, uma relação, entre a Filosofia da Educação e o ensino da Filosofia com fortes implicações na vida de todos e nas Instituições.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

30

Prado Marini, Clarissa, and Ana Alethéa Osório. "Traduzir a filosofia para além da filosofia:." Belas Infiéis 7, no. 2 (December 31, 2018): 97–114. http://dx.doi.org/10.26512/belasinfieis.v7i2.18285.

Full text

Abstract:

Nestas linhas, mostro algumas das particularidades da tradução de “Signature événement contexte” para o espanhol. A análise proposta se distancia dos enfoques hermenêuticos (a interpretação e construção do sentido de um texto) e se aproxima da proposta de uma poética da tradução. Numa primeira parte, à guisa de introdução, situo o estudo dos textos filosóficos no horizonte da tradutologia. Na segunda, analiso a tradução desta conferência para o espanhol. Nas conclusões, assinalo as dificuldades de classificação dos textos filosóficos, em particular dos textos de Jacques Derrida e mostro a necessidade de traduzir filosofia para além do sentido conceitual de seus textos. Traduzir a filosofia é diferi-la, construí-la, fazer filosofia.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

31

Alves, Antônio José Lopes, and Sabina Maura Silva. "Ensino de filosofia ou o conteúdo da filosofia e a filosofia como conteúdo." Educação em Foco 21, no. 2 (September 25, 2016): 397. http://dx.doi.org/10.22195/2447-5246v21n220163026.

Full text

Abstract:

O presente artigo se dirige ao problema da delimitação da filosofia como conjunto de conhecimentos postos frente à posição da própria filosofia como conteúdo de uma discussão específica. O produzido pela tradição filosófica aparece então como material de exame e de exercício de pensamento, não somente enquanto um produto dado e acabado, não obstante este aspecto exista, mas igualmente como um pretexto e um ponto de partida da produção de novas formas reflexivas. A história se define como produção de pressupostos, no caso, cognitivos e discursivos, a serem desenvolvidos criticamente, no sentido de ultrapassar o caráter datado daqueles, tanto no que se refere ao remetimento para com o momento histórico particular no qual foram produzidos, quanto o limite conceitual intrínseco que apresentam os conceitos. As categorias filosóficas são entendidas, portanto, como pontos de partida para a reformulação conceitual permanente da reflexão e não como um quadro de conteúdos a serem apenas apreendidos e reproduzidos. Entendimento que remodula o exercício de leitura no sentido da apreensão crítica de sentido, objetivamente posto no texto da tradição, o qual uma vez apropriado pode ser interpelado pelo estudante na prática em classe, em discussões e debates. Vigência reconhecida do conteúdo filosófico na trama de sua forma específica e de seu linguajar particular, mas que não redunda então na coletânea erudita do pensamento alheio, e sim na transformação do proceder filosófico em subsídio do pensar por conta própria, em ferramenta de rigor e lucidez.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

32

Oliveira, Eduardo, and Luís Carlos Ferreira. "FILOSOFIA DA ANCESTRALIDADE: DIÁLOGO ENTRE A FILOSOFIA DA LIBERTAÇÃO E A FILOSOFIA AFRICANA." Revista Ideação 1, no. 41 (July 16, 2020): 219. http://dx.doi.org/10.13102/ideac.v1i41.5542.

Full text

Abstract:

Entrevista realizada em Salvador, onde o filósofo, educador, antropólogo e poeta Eduardo Oliveira apresenta, a partir de sua experiência como ativista, intelectual e artista, a filosofia da ancestralidade. Uma filosofia que tem o solo latino-americano e a forma africana, reinventada no Brasil, como móbile de construção do paradigma ético-estético subjacente ao filosofar encantado.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

33

Icart, Joaquim. "La matèria musical: Sobre el saber, com a adquisició i com a aprenentatge." Comunicació educativa, no. 18 (February 16, 2015): 27. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200527-32.

Full text

Abstract:

<p>Podem observar en aquests curts paràgrafs un parell de detalls que sens dubte tindran la seva importància en les posteriors definicions i tractaments de les matèries d’estudi. En primer lloc, observem que en ambdós textos (LOCE,LOGSE) s’empra el mot “adquisición” quan es fa referència als elements bàsics culturals, i el mot “aprendizajes” per a l’expressió oral, la lectura, l’escriptura, i el càlcul aritmètic. Trobem, doncs, a faltar que no es faci esment del llenguatge musical, la qual cosa fa pensar que se’l considera com una mena de llenguatge que no necessita “aprendizaje.</p>

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

34

Rios Font, Raquel, and Roser Pintó Casulleras. "Seqüència d’ensenyament-aprenentatge per a l’estudi de la interacció llum-matèria a secundària." Ciències: revista del professorat de ciències de Primària i Secundària, no. 24 (April 21, 2013): 2. http://dx.doi.org/10.5565/rev/ciencies.96.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

35

Arbiol Solaz, Amelia, and Mar Paulo Noguera. "Autoavaluació de les competències en el procés d’ensenyament-aprenentatge de L1, L2, LE." Lenguaje y Textos, no. 43 (June 30, 2016): 105. http://dx.doi.org/10.4995/lyt.2016.5973.

Full text

Abstract:

<p>A partir de les mesures pedagògiques que proposa el Decret 127/2012, amb què es regula el plurilingüisme en l’ensenyança no universitària a la Comunitat Valenciana, analitzem les actuacions lingüístiques i metodològiques en l’àmbit de l’ensenyament, a través de l’observació de la formació lingüística dels estudiants de Grau de Mestre i de la reflexió que en fan. Amb aquest propòsit, recollim dades mitjançant una enquesta sobre els aspectes didàctics recognoscibles en el procés d’ensenyament-aprenentatge de L1, L2, LE i proposem la composició d’una autobiografia lingüística. Els resultats obtinguts donen compte de les reflexions dels futurs mestres sobre el propi procés d’aprenentatge.</p><p> </p>

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

36

Vasconcelos, Francisco Antonio de. "FILOSOFIA UBUNTU." Logeion Filosofia da Informação 3, no. 2 (2017): 100–112. http://dx.doi.org/10.21728/logeion.2017v3n2.p100-112.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

37

Simonsuuri, Kirsti, and Pentti Saarikoski. "Köyhyyden filosofia." World Literature Today 61, no. 2 (1987): 320. http://dx.doi.org/10.2307/40143213.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

38

Kangussu, Imaculada. "Filosofia brasileira?" Viso: Cadernos de estética aplicada 6, no. 11 (June 25, 2012): 42–53. http://dx.doi.org/10.22409/1981-4062/v11i/119.

Full text

Abstract:

Como o tema proposto para nosso encontro deste ano foi “Brasil”, proponho discutirmos a possibilidade (e também seu contrário) de pensarmos uma filosofia brasileira. Assim como existe um modo bastante próprio de abordar as questões filosóficas em alguns países, o que nos leva a conceber – através das diferenças evidentes – a existência de uma filosofia francesa, de uma filosofia alemã, inglesa, italiana, e, depois da globalização, de uma filosofia japonesa, árabe, e de outras nações cujas culturas são distintas da judaico-cristã; parece-me pertinente a questão: as singularidades de nosso pais podem produzir um pensamento original ao ponto de configurar um pensamento filosófico brasileiro? E ainda, encontramo-nos capazes, com nossa formação filosófica, de sermos intérpretes do Brasil?

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

39

Hausmann, Marco. "Filosofia transalpina. Interazioni italo-tedesche nella filosofia moderna." RIVISTA DI STORIA DELLA FILOSOFIA, no. 1 (February 2014): 183–84. http://dx.doi.org/10.3280/sf2014-001008.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

40

Lamanna, Marco. "Un ponte tra filosofia scolastica e filosofia analitica." Quaestio 13 (January 2013): 387–91. http://dx.doi.org/10.1484/j.quaestio.1.103601.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

41

Girondo, Luisa, Agustí Salvat, Antoni Gavaldà, Antoni Santisteban, and Albert Macaya. "Les didàctiques de les disciplines curriculars en la formació d'ensenyants." Comunicació educativa, no. 14 (February 15, 2015): 4. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc20014-9.

Full text

Abstract:

<p>“Les investigacions sobre l’ensenyament-aprenentatge aporten models explicatius cada vegada més coherents envers l’adquisició de coneixements conceptuals i procedimentals, sobre el pensament estratègic… i els nous dissenys curriculars s’estructuren al voltant de la comprensió de qui aprèn i de la funcionalitat dels aprenentatges.”</p><p>Aquest article ens situa en el cóm es troba la situació actual de les didàctiques específiques, en quant professorat hi ha i en quines línies d’investigació treballen i quines limitacions es compta en els nous programes de formació inicial de mestres per aconseguir “bons mestres”, com a eixos a destacar.</p>

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

42

Camus Torres, Alondra Elisa, Paula Resina Curado, and Melina Aparici Aznar. "Discurso narrativo en población infantil con Trastorno del Desarrollo del Lenguaje: perfil y estimulación." Llengua Societat i Comunicaci�, no. 18 (December 27, 2020): 32–40. http://dx.doi.org/10.1344/lsc-2020.18.4.

Full text

Abstract:

El desenvolupament del discurs narratiu constitueix un bon indicador de la competència lingüística i mostra una forta relació amb el desenvolupament lingüístic i acadèmic en la població infantil. Els nens i les nenes amb Trastorn del Desenvolupament del Llenguatge (TDL) presenten múltiples dificultats en la producció i la comprensió narrativa, aspecte que afecta les seves habilitats de comunicació i possiblement afectarà el seu aprenentatge escolar. La implementació de programes d’intervenció enfocats a potenciar les habilitats narratives mostra canvis significatius en l’alumnat amb TDL, per la qual cosa implementar aquests programes resulta útil no només per desenvolupar la competència lingüística sinó també per impulsar el rendiment acadèmic.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

43

Napoleão Alves, Henrique. "Filosofia da Ciência e Filosofia da Ciência do Direito." Veritas (Porto Alegre) 64, no. 3 (December 31, 2019): 33607. http://dx.doi.org/10.15448/1984-6746.2019.3.33607.

Full text

Abstract:

Muitas vezes os juristas consideram científico o seu saber e o seu fazer sobre normas jurídicas – a chamada dogmática jurídica (conhecimento voltado para questões como a definição do sentido e do alcance de normas, a solução de conflitos entre normas e o enfrentamento de lacunas jurídicas reais ou aparentes). Isso é feito sem maiores problematizações, como se o caráter científico fosse um dado, uma obviedade, um truísmo. O conceito de ciência, por sua vez, é o objeto principal de uma disciplina do saber filosófico: a Filosofia da Ciência. No presente artigo, pretendo compreender o que é a Filosofia da Ciência, qual o seu campo de atuação, para então refletir sobre se e como ela se aplica à dogmática jurídica. Para isso, realizei pesquisa teórica e bibliográfica cujo ponto de partida residiu no recorte bibliográfico feito pelo curso “Philosophy of Science”, da plataforma Saylor Academy. Foram examinadas, sistematizadas e confrontadas diferentes fontes com o intuito de identificar a posição mais consistente. Dentre os principais resultados, encontram-se: a identificação da Filosofia da Ciência como disciplina distinta das disciplinas empíricas ou observacionais sobre Ciência; a confrontação dessa disciplina com a crítica que denuncia sua suposta inutilidade; a defesa da relevância da Filosofia da Ciência e de sua aplicação ao Direito

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

44

Cunha, Ivan Ferreira da. "John Dewey, Filosofia da Ciência e Filosofia da Educação." Filosofia e Educação 7, no. 2 (May 24, 2015): 123. http://dx.doi.org/10.20396/rfe.v7i2.8637551.

Full text

Abstract:

Este artigo discute a relação entre filosofia da ciência e filosofia da educação a partir do texto de John Dewey Unity of Science as a Social Problem. Dewey propõe que o problema da unidade da ciência seja trabalhado de um ponto de vista não apenas epistemológico, mas também social. Isso é porque nosso entendimento sobre a ciência influencia a educação. A proposta de Dewey é discutida em relação às considerações de filósofos da ciência recentes, como Peter Galison e Paul Feyerabend, de que a ciência não deve ser concebida como um todo unificado.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

45

Chignola, Sandro. "Una filosofia prima della filosofia: Royer-Collard, Jouffroy, Cousin." RIVISTA DI STORIA DELLA FILOSOFIA, no. 3 (October 2011): 471–504. http://dx.doi.org/10.3280/sf2011-003004.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

46

Santisteban, Antoni. "Converses amb Pilar Benejam." Comunicació educativa, no. 14 (February 16, 2015): 10. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200110-14.

Full text

Abstract:

<p>Pilar Benejam Arguimbau és catedràtica de didàctica de les ciències socials a la Universitat Autònoma de Barcelona. Les seves publicacions sobre la formació de mestres són pioneres i una referència ineludible quan es vol aprofundir en aquest tema.</p><p>L’entrevista té tres apartats; el primer fa referència a la formació del professorat en general, a la relació teoria-pràctica i al paper de les didàctiques; al segon, reflexiona sobre alguns aspectes de la didàctica de les ciències socials, sobre la investigació i sobre el futur de les seves finalitats educatives i el tercer, fa referència al procés d’ensenyament i aprenentatge a l’aula.</p>

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

47

Malagarriga, Teresa. "Fem música junts." Comunicació educativa, no. 22 (January 1, 2009): 17. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200917-19.

Full text

Abstract:

La música és complexa. Aprendre música per poder-ne fer ús requereix temps, ja que en l’activitat musical hi ha implicades habilitats que cal educar, al mateix temps que la música com a producte cultural s’ha de conèixer, saber percebre, analitzar i valorar. És tot un aprenentatge que pot durar al llarg de la vida, però que té un aspecte vertaderament interessant: i és que, en qualsevol moment i nivell que s’estigui, la música pot arribar a la sensibilitat i a la intel·ligència de qui vol comprendre-la i gaudir-ne, provocant vivències per sentir i aportant recursos per comunicar-se amb els altres i entendre algunes de les dimensions que aquest llenguatge conté.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

48

Chaves, Kleber Santos. "Santos, Rodrigo Barboza dos. Filosofia do ensino de Filosofia: propostas metodológicas para o ensino de Filosofia." Conjectura filosofia e educação 24 (December 20, 2019): 1–4. http://dx.doi.org/10.18226/21784612.v24.e019032.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

49

Bolzani Filho, Roberto, Eliakim Ferreira Oliveira, Gabriel Frizzarin Ramalhães de Souza, and Ramon Ordonhes Adriano Ribeiro. "Entrevista com Roberto Bolzani Filho: sobre Filosofia: temas e percursos, o ensino de filosofia e a relação entre filosofia e história da filosofia." Trans/Form/Ação 44, no. 2 (June 2021): 17–32. http://dx.doi.org/10.1590/0101-3173.2021.v44n2.02.p17.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

50

De Souza, Galileu Galilei Medeiros. "FILOSOFIA COMO TAREFA." Síntese: Revista de Filosofia 45, no. 141 (April 30, 2018): 113. http://dx.doi.org/10.20911/21769389v45n141p113/2018.

Full text

Abstract:

Resumo: O artigo tem como objetivo evidenciar o sentido da filosofia como tarefa e algumas consequências que disso advêm, como a superação de limitações epistemológicas relacionadas com a identificação entre conhecimento e reflexão, fundamento de teses sobre o fim da verdade. Toma-se como elemento norteador a filosofia da ação de Maurice Blondel, especialmente recorrendo aos dois escritos que compõem Le point de depart de la recherche philosophique (publicados em janeiro e junho de 1906). Adotando uma metodologia dialética, o presente texto parte do exame da questão da crise da razão e de sua ligação com a interpretação da reflexão como instrumento de conhecimento; são examinadas algumas hipóteses sobre o ponto de partida da filosofia, ligadas ao realismo, ao idealismo crítico e ao intuicionismo; atinge-se, enfim, a individuação do conhecimento em ato, que se mostra um processo de elucidação da prospecção pela reflexão, como o modo de conhecer próprio da pesquisa filosófica.Abstract: This paper aims to highlight the nature of philosophy as a task and show some resulting epistemological consequences, such as the overcoming of epistemological limitations related to the identification between knowledge and reflection, basis of theses on the end of truth. Maurice Blondel´s work, the philosophy of action, will be our guiding element, especially his two writings making up Le point de départ de la recherche philosophique (published in January and June 1906). Using a dialectical methodology, this paper starts by examining the question of the crisis of reason and its connection with the interpretation of reflection as a tool of knowledge. It then examines some assumptions concerning the starting point of philosophy that are related to realism, critical idealism and intuitionism. Finally, it discusses the issue of individuation of knowledge as act which is a process of elucidating prospection through reflection, as the proper way of acquiring knowledge in philosophical research.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

We offer discounts on all premium plans for authors whose works are included in thematic literature selections. Contact us to get a unique promo code!