Academic literature on the topic 'Arte gótico'

Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles

Select a source type:

Consult the lists of relevant articles, books, theses, conference reports, and other scholarly sources on the topic 'Arte gótico.'

Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.

You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.

Journal articles on the topic "Arte gótico"

1

Silva-Reis, Dennys. "NOTRE-DAME DE PARIS, UM ROMANCE GÓTICO ?" Organon 35, no. 69 (March 3, 2021): 1–17. http://dx.doi.org/10.22456/2238-8915.108011.

Full text
Abstract:
Este texto tem por objetivo argumentar que o romance Notre-Dame de Paris (1831) do escritor francês Victor Hugo (1802-1885) pode ser considerado um romance gótico. Com esta finalidade, faz-se uma explicação do que é a arte gótica; em seguida, mostram-se os postulados de tentativa de definição da tipologia romanesca gótica; por fim, analisam-se alguns aspectos do romance hugoano pelo prisma do goticismo literário. Almeja-se, assim, oportunizar uma visão outra do romance oitocentista, para além do prisma do romantismo literário e oferecer mais uma análise desse romance canônico para a fortuna crítica dos Estudos Góticos e dos Estudos Hugoanos atuais.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Cerdà Garriga, Magdalena. "Las imágenes de María en el gótico mallorquín." Eikon / Imago 2, no. 1 (June 14, 2013): 147–88. http://dx.doi.org/10.5209/eiko.73377.

Full text
Abstract:
La iconografía mariana constituye una de las más abundantes representaciones del arte medieval, especialmente en la escultura devocional de la baja edad media. A partir del análisis de las piezas conservadas de imaginería mariana del gótico mallorquín, se aporta un estudio tipológico, iconográfico y estilístico de esta manifestación artística, clave para entender el alcance del arte gótico y el ulterior desarrollo de las artes plásticas en la isla.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Bes Hoghton, Isabelle. "L’exotisme médiéval dans les récits de voyage du XIXe siècle. Une étude de cas : Majorque." Çédille, no. 19 (2021): 439–56. http://dx.doi.org/10.25145/j.cedille.2021.19.18.

Full text
Abstract:
A principios del siglo XIX, Chateaubriand reveló la belleza del arte gótico en su Génie du christianisme. La Edad Media cristiana despertó el interés de historiadores y arqueólogos e inspiró el arte romántico. La literatura no estuvo exenta de este entusiasmo, desde Victor Hugo y su Notre-Dame de Paris (1831) hasta Joris-Karl Huysmans y La cathédrale (1898). También tuvo influencia en la literatura de viajes. A partir de un caso concreto, el del viaje a Mallorca, analizaremos cómo la Edad Media, su estilo gótico, sus ruinas y su fervor cristiano exaltan al viajero del siglo XIX e inundan las páginas de su relato de viaje, llenándolo de una fantasía exótica.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Buttes, Stephen. "The Failure of Consuelo’s Designs: Carlos Fuentes and Trompe l’Oeil Modernity." Revista Canadiense de Estudios Hispánicos 41, no. 2 (January 10, 2017): 297–324. http://dx.doi.org/10.18192/rceh.v41i2.2148.

Full text
Abstract:
Este artículo estudia las tensiones entre los elementos barrocos y los elementos góticos en Aura (1962) de Carlos Fuentes. Estableciendo conexiones entre esta novela y La región más transparente (1958), el ensayo argumenta que en Aura Fuentes radicaliza la teatralidad de las formas barrocas y las góticas para señalar sus límites. Con el uso de la segunda persona singular, la novela desarrolla un concepto de modernidad que no se subordina a los modelos políticos existentes, un modelo parecido al arte anti-teatral en su variante pastoral estudiado por Michael Fried. Palabras clave: Carlos Fuentes, lo barroco, lo gótico, la antiteatralidad, la autonomía literaria The present study examines the tensions between Baroque and Gothic elements in Carlos Fuentes’ Aura (1962). Analyzing unstudied connections between La región más transparente (1958) and Aura, the essay argues that Fuentes radicalizes the theatricality of Baroque and Gothic forms in his novel in order to signal their limits. With his use of the second person singular to narrate the novel, he seeks to develop a new concept of modernity, one that would not be subordinated to already existing political models. This concept of literary form parallels the pastoral conception of antitheatrical art studied by Michael Fried. Keywords: Carlos Fuentes, Baroque, Gothic, antitheatricality, literary autonomy
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Varela Fernandes, Carla. "Escultura portuguesa durante o reinado de Afonso X, o Sábio: alguns exemplos." Revista de Poética Medieval 35 (November 30, 2021): 55–80. http://dx.doi.org/10.37536/rpm.2021.35.35.90693.

Full text
Abstract:
É objectivo deste estudo mostrar, através de exemplos seleccionados, as principais características da escultura portuguesa durante os 63 anos de vida de Afonso X o Sábio, isto é, durante o governo de quatro reis portugueses. Pretende-se sublinhar e demonstrar como nessas seis décadas a escultura portuguesa se manteve, acima de tudo, arreigada à arte herdada do século XII, numa clara resistência, mesmo que, aos poucos, fosse cedendo às novidades do estilo e da iconografia da arte mais moderna da Cristandade ocidental – o Gótico francês.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Ginja, António. "The last stronghold of the Castle of Leiria and its constructive evidences: when Romanesque encloses Gothic." Arqueología de la Arquitectura, no. 14 (December 19, 2017): 063. http://dx.doi.org/10.3989/arq.arqt.2017.020.

Full text
Abstract:
En este artículo se exponen parte de los resultados obtenidos del primer estudio arquitectónico de las estructuras militares del Castillo de Leiria, que, en el ámbito de la maestría en Historia del Arte, de la Universidad de Coimbra, concilió Arqueología de la Arquitectura e Historia del Arte. De entre las diversas estructuras defensivas de este castillo, el llamado “último reducto”, una pequeña fortificación insertada dentro de la fortaleza propiamente dicha, revelaría una complejidad y una diacronía constructivas impares en todo el Castillo de Leiria. A pesar de la aparente modestia de su arquitectura, que le ha valido los epítetos de “proyecto conservador” o “proyecto inacabado”, se demuestra cómo el “último reducto”, resultado de una sucesión de cuatro fases constructivas, constituyó en realidad un proyecto avanzado, un sistema defensivo plenamente gótico, aunque encerrado en un castillo románico. [pt] Neste artigo expõe-se parte dos resultados obtidos a partir do primeiro estudo arquitetónico das estruturas militares do Castelo de Leiria, que, no âmbito do mestrado em História da Arte, da Universidade de Coimbra, conciliou Arqueologia da Arquitetura e História da Arte. De entre as várias estruturas defensivas deste castelo, o chamado “último reduto”, uma pequena fortificação inserida dentro da fortaleza propriamente dita, revelou uma complexidade e uma diacronia construtivas ímpares em todo o Castelo de Leiria. Apesar da aparente modéstia da sua arquitetura, que lhe tem valido os epítetos de “projeto conservador” ou “projeto inacabado”, demonstrase como o “último reduto”, resultando de uma sucessão de quatro fases construtivas, constituiu na verdade um projeto avançado, um sistema defensivo plenamente gótico, ainda que encerrado num castelo românico.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Villegas, Andrés. "Selva de fantasmas. El gótico en la literatura y el cine latinoamericanos." Estudios de Literatura Colombiana, no. 43 (July 24, 2018): 207–2012. http://dx.doi.org/10.17533/udea.elc.n43a13.

Full text
Abstract:
Muchos de los lectores recordarán las discusiones de la década de 1990 sobre el valor de los estudios culturales latinoamericanos y los riesgos que estos implicaban para disciplinas como los estudios literarios, la historia del arte o la antropología. En la actualidad, tal debate parece haberse moderado y es cada vez más frecuente la publicación en los países latinoamericanos de libros y artículos que podrían ser cobijados en esta categoría o, para ser más exactos, en la de Latin American cultural studies, dado que son productos de investigaciones desarrolladas en el mundo académico británico o estadounidense. El libro aquí reseñado es un ejemplo de esto.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

González Cruz-Manjarrez, Maricela. "Melecio Galván." Decires 12, no. 15 (June 27, 2010): 5–26. http://dx.doi.org/10.22201/cepe.14059134e.2010.12.15.220.

Full text
Abstract:
El sentido del dibujo para Melecio Galván. Su valoración por parte de la crítica como uno de los mejores dibujantes del siglo XX en México. Historiografía y trabajos sobre el artista. Trayectoria, obras destacadas, planteamientos de un arte independiente y crítico dentro de la gráfica, especialmente en La Semana de Bellas Artes. Análisis estilístico y conceptual de su dibujo. El eclecticismo, la contracultura y lo gótico en su obra. Marco político y cultural relevante en sus 17 años de producción, especialmente el papel de los Grupos de los años setenta y el grupo Mira. La actualidad de sus planteamientos humanistas y neofigurativos.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

García Sáez, Manuel. "Biología y Patrimonio Cultural: Estudio de la comunidad de plantas que colonizaban la fachada de la Iglesia de San Pablo (Valladolid)." Ge-conservacion 8 (December 4, 2015): 27–36. http://dx.doi.org/10.37558/gec.v8i0.259.

Full text
Abstract:
La Biología forma parte del conjunto de ciencias aplicadas al estudio de los agentes de degradación que afectan a los materiales que conforman los bienes culturales, en éste caso las rocas monumentales. A continuación presentamos un ejemplo práctico: el muestreo, identificación, estudio, conclusiones y recomendaciones finales, sobre la comunidad de plantas que colonizaban la fachada de la iglesia de San Pablo de Valladolid. El trabajo formó parte, como un capítulo inicial, de las labores que se llevaron a cabo durante la intervención integral de restauración de la citada portada, un magnífico ejemplo de retablo en piedra del arte gótico español.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Alfonso, Luis. "Imagens de aprendizagem e ensino na arte funerária gótica: a propósito de uma cena escolar no túmulo do rei D. Pedro I de Portugal." De Arte. Revista de Historia del Arte, no. 11 (February 5, 2014): 71. http://dx.doi.org/10.18002/da.v0i11.1003.

Full text
Abstract:
El arte de los monumentos funerarios de los siglos XIII y XIV nos permite seguir el desarrollo de la noción de individuo al final de la Edad Media, principalmente, a través de la aparición de las estatuas yacentes, de la ampliación progresiva de los tipos sociales que ellas representan y del desarrollo de las imágenes alusivas al <em>cursus vitae</em> del enterrado, donde se incluían, a veces, algunas escenas escolares. A partir de una pequeña escena de este tipo, esculpida en el túmulo del rey Don Pedro I de Portugal, realizado alrededor de 1361-1363 se ha procurado comprender cual es la relación existente entre el fomento de la noción de individuo en el mundo gótico y la producción de imágenes de enseñanza y aprendizaje en el arte funerario y cuales son las intenciones asociadas a la producción de estas escenas escolares en la misma época.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
More sources

Dissertations / Theses on the topic "Arte gótico"

1

Ribeiro, Sandra Stephanie Holanda Ponte. "Cartografias do sombrio: arte, subjetividades e performances no universo gótico de Fortaleza." reponame:Repositório Institucional da UFC, 2016. http://www.repositorio.ufc.br/handle/riufc/22344.

Full text
Abstract:
RIBEIRO, Sandra Stephanie Holanda Ponte. Cartografias do sombrio: arte, subjetividades e performances no universo gótico de Fortaleza. 2016. 97f. – Dissertação (Mestrado) – Universidade Federal do Ceará, Programa de Pós-Graduação em Sociologia, Fortaleza (CE), 2016.
Submitted by Gustavo Daher (gdaherufc@hotmail.com) on 2017-03-21T11:52:04Z No. of bitstreams: 1 2016_dis_sshpribeiro.pdf: 2027641 bytes, checksum: 70843c37ebffd790cd481de92663edad (MD5)
Approved for entry into archive by Márcia Araújo (marcia_m_bezerra@yahoo.com.br) on 2017-03-21T17:25:28Z (GMT) No. of bitstreams: 1 2016_dis_sshpribeiro.pdf: 2027641 bytes, checksum: 70843c37ebffd790cd481de92663edad (MD5)
Made available in DSpace on 2017-03-21T17:25:28Z (GMT). No. of bitstreams: 1 2016_dis_sshpribeiro.pdf: 2027641 bytes, checksum: 70843c37ebffd790cd481de92663edad (MD5) Previous issue date: 2016
In this dissertation, I accompany young trajectories tune with the Gothic in their leisure circuit in Fortaleza city, in order to observe how they lived an experience with this art world in different spaces and musical events. I bring to research the following questions: how these young people produce an experience with gothic from these meetings? What distinguishes or characterizes this experience? The work includes a description of the trajectories, events, performances, consumptions and affections that constitute and characterize these meetings, while seeking to describe the multiplicity of interactions and flows through the subjectivities of these young people. During the investigation, I use the concept of art world prepared by Becker (2010) as a methodological strategy into think of the gothic universe as a network of cooperation between individuals around artworks in the case, the Gothic art.
Nesta dissertação, acompanho as trajetórias de jovens “afinados” com o gótico em seus circuitos de lazer na cidade de Fortaleza, a fim de observar como eles vivenciam uma experiência com esse mundo artístico em diferentes espaços e eventos musicais. Trago para a pesquisa os seguintes questionamentos: como esses jovens produzem uma experiência com o gótico a partir desses encontros? O que distingue ou caracteriza essa experiência? O trabalho compreende uma descrição das trajetórias, eventos, performances, consumos e afetos que constituem e caracterizam esses encontros, ao mesmo tempo em que busca traçar a multiplicidade de interações e de fluxos que atravessam as subjetividades desses jovens. Na investigação, utilizo o conceito de mundo artístico elaborado por Becker (2010) como estratégia metodológica para pensar o universo gótico como uma rede de cooperação entre indivíduos em torno de trabalhos de arte, no caso, a arte gótica.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Fan, Zhongpu. "Arquiteturas cristã e budista no período Gótico: estudo comparativo." Master's thesis, Universidade de Aveiro, 2016. http://hdl.handle.net/10773/22162.

Full text
Abstract:
Mestrado em Línguas, Literaturas e Culturas
O texto foca-se nas espiritualidades cristã e budista, estudadas mediante a análise da arquitetura cristã do estilo gótico e da arquitetura budista das dinastias Tang e Song. O estudo coloca em paralelo o desenvolvimento da religião e da arquitetura, destacando o contexto histórico, as dimensões material e imaterial da arquitectura e as concepções e regras de vida dos praticantes. As práticas monacais cristã e budista dão uma ideia mais profunda das diferenças entre as duas religiões e entre as culturas ocidental e oriental.
The text focus on the comparation between catholic spirit and buddhist spirit. Is used comparative study about the architectures in the representative time: catholic architecture of gothic style; buddhist architecture of dinasty Tang and dinasty Song. The study is finished in many aspects: development of religion and its architecture, historical background, material part and imaterial part of architecture. Every character showed in architectures presents believers’ preferences and concepts. The actual concepts of believers are different from the written ones. Therefore, the result of this study helps us understand these two religions better, and know more about the difference between western culture and eastern culture.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Graupera, Graupera Joaquim. "L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2012. http://hdl.handle.net/10803/80834.

Full text
Abstract:
Aquest treball, pretén presentar un estudi monogràfic i de síntesi sobre l’art gòtic al Maresme. El primer objectiu proposat era presentar una anàlisi intentant superar les monografies locals d’edificis més o menys estudiats i intentar aconseguir una visió general inèdita més àmplia de l’estil a la comarca, evidenciant els seus ritmes constructius i els seus elements definidors. Això comportava també una revisió de les monografies ja publicades per tal d’actualitzar les noves recerques i replantejar algunes coses acceptades des de fa anys i que potser calia qüestionar. Un segon objectiu, vindria marcat per l’intent d’analitzar els diferents estils en una zona perifèrica del comtat de Barcelona medieval. La historiografia d’abast nacional inclou en els seus repertoris les grans obres monumentals i, en la majoria de casos, no hi ha un especial atenció als edificis de segon i tercer ordre, com a obres de caràcter més popular. Es tractava doncs de comparar les obres de la comarca i analitzar quin grau hi ha de seguiment dels models i repertoris generals de l’estil i si les característiques, cronologies i estilemes, que defineixen les grans etapes de l’art gòtic català es poden aplicar a aquesta comarca, i quina relació s’estableix entre aquestes obres i les primeres. A principis del el s. XIV, la majoria d’edificis i termes jurisdiccionals del baix Maresme ja estan plenament establerts. En contra del que passa en altres indrets, la introducció de l’art gòtic a Maresme no presenta inicialment un període de grans inversions i de grans projectes sinó que hi domina el manteniment de les estructures heretades del període de l’art romànic i les noves actuacions tindran un caràcter més aviat puntual. La introducció del nou estil en el Maresme el podem situar a mitjans del s.XIV gràcies a l’aparició d’uns nous promotors que formaran part dels grups influents de la burgesia comercial i burocràtica barcelonina. Alguns dels membres d’aquest grup esdevindran els propietaris de la majoria de senyories de la comarca i en el procés esdevindran els comitents d’una gran part de les obres d’art al Maresme. En aquest període es comença a palpar la incipient influència en l’àmbit artístic d’un grup de nous promotors que s’aniran imposant a mida que avanci la centúria del 1400. Seran les elits locals de les noves viles independents, constituïdes en “Universitats del terme” les que agafaran el relleu en la promoció artística tant religiosa com civil. Dins aquest període, també s’analitzen una sèrie d’edificis singulars vinculats a les ordes monàstiques (el priorat de Sant Pere de Clarà (Argentona), el convent - hospital de Caldes d’Estrac i la cartoixa de Montealegre a Tiana) a més de la renovació del mobiliari litúrgic (retaules, escultures, orfebreria....) Ja en el s.XVI, les elits locals com a nous promotors, utilitzaran els recursos del Comú de les viles i esdevindran els veritables renovadors de l’obra pública, tant laica com religiosa, promovent una gran activitat de renovació dels edificis, principalment els parroquials, els quals seran erigits de nova planta mantenint encara viu el llenguatge gotitzant que de forma epigonal arribarà fins a finals del s.XVI i principis del s.XVII. Al final del treball s’analitzen els diferents artífexs i les formes de treball per abordar la idea del colonialisme artístic dels tallers barcelonins a la zona del Maresme.
JOAQUIM GRAUPERA GRAUPERA: Gothic art in Baix Maresme (XIIth to XVIth century). Art and artistic promotion in a peripheral area of the Barcelona County. Mataró, 2011. This research offers a monographic study on Gothic art in Maresme area. The first aim is to transcend the local monographs with a more comprehensive view, which implied the review of the already published monographs in order to update their research and question it if necessary. The second aim is to analyze the styles in a peripheral area of Barcelona medieval county comparing the works of this area and analyzing to which extent followed the characteristics, chronology and style, which define the main phases of the Catalan Gothic art. The introduction of the new style in the Maresme area takes place at the second half of the XIVth century, thanks to the emergence of a new group of promoters that are part of the influential groups of the Barcelona trading and bureaucratic bourgeoisie. Some members of this group will become the owners of most of the lordships and the clients for many of the works of art in Maresme. In this period it starts to be felt the influence in art of a group of new promoters that will impose themselves as we enter into the 1400’s: the local elites of the new independent villages that will take the relay in the artistic promotion, both in the religious and in the civil art and some buildings linked to monastic orders are analyzed as well as the renewal of the liturgical furniture. Already in the XVIth century, the local elites will become the real renovators of both religious and secular public work, promoting the renewal of the buildings, specially the parish churches, which will be built still keeping alive the gothic language which will reach the end of the XVIth and the beginning of the XVIIth centuries. At the end of this research, different craftsmen and their way of working are also analysed in order to approach the idea of an artistic colonialism of the Barcelona workshops in the area of Maresme.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Favà, Monllau De Cèsar. "Els retaules del Corpus Christi a la Catalunya dels segles XIV i XV." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2018. http://hdl.handle.net/10803/482015.

Full text
Abstract:
La tesi doctoral que aquí es presenta respon a l’objectiu d’estudiar una de les múltiples conseqüències artístiques de la devoció medieval a l’eucaristia en els bisbats catalans: el mobiliari d’altar del Corpus Christi. Més en concret, la seva principal pretensió és la d’analitzar els programes iconogràfics que van ser-hi representats, fonamentalment a partir de les obres conservades dels segles xiv i xv, però també dels testimonis documentals coneguts. Amb la intenció de comprendre les circumstàncies que van originar l’aparició d’aquestes obres i d’aprofundir en el coneixement de la seva iconografia, una primera part del treball es dedica al culte emergent a l’eucaristia que, a la baixa edat mitjana, adquireix una centralitat indiscutible amb la institució de la solemnitat del Corpus Christi. Partint del marc teològic, de la teorització de la doctrina de la presència real de Crist en les espècies consagrades, que és el veritable motor de la devoció, s’hi analitzen les principals expressions pietoses que van derivar-se’n arreu i, a continuació, es planteja una visió global del fenomen a la Catalunya de l’època, ara per ara per publicar. Un cop bastit el teló religiós de fons, la segona part de la tesi, que és la principal, s’endinsa pròpiament en l’estudi del mobiliari d’altar del cos de Crist. Abans d’entrar-hi pròpiament, però, a manera de proemi i per tal de contextualitzar el fenomen, s’escomet una breu panoràmica per algunes de les principals repercussions del culte en el terreny artístic, entre les quals l’aparició de les capelles del cos de Crist, que són el marc litúrgic natural dels exemplars a estudiar, encara que no l’únic. Cal dir, d’entrada, que els exemplars conservats al territori amb aquesta dedicació, majoritàriament retaules pictòrics, són escassos en contrast amb la potència del culte i, malauradament, la documentació tampoc no és gaire generosa sobre les obres perdudes. Tanmateix, per sort n’ha perviscut un conjunt prou divers i significatiu que permet establir els principals vectors temàtics que, més enllà de les particularitats, degueren configurar-ne habitualment els programes iconogràfics. A cadascun d’ells, tant els que comptaven amb una llarga tradició com els originats a partir de l’efervescència de la devoció, es dediquen els darrers capítols de la tesi, els quals segueixen les reflexions pertinents sobre les obres i la seva iconografia, fonamentalment adreçada a posar en relleu la presència real de Crist en el pa i el vi consagrats. En primer lloc s’analitza la presència destacada que hi ostentà el tema iconogràfic del Sant Sopar, com a representació principal de la institució del sagrament de l’eucaristia. En segon lloc s’aborda el pes que van tenir, dins del marc referit, les imatges cristològiques, tot posant especial èmfasi en els dos cicles que semblen haver jugat un paper de primer ordre, a saber, el de la infantesa de Crist i el de la passió. En tercer lloc es pondera la presència recurrent de les escenes de la litúrgica eucarística, principalment de l’Elevació de l’hòstia consagrada i la Processó del Corpus Christi, les quals vinculen indefectiblement la iconografia de les obres estudiades amb els manuscrits il·luminats. Finalment, el darrer capítol passa revista a les nombroses figuracions de miracles eucarístics que hi concorren i que posen de manifest varietat de fonts conegudes a la Catalunya del període. I això sense menystenir, és clar, aquelles expressions que tenen l’origen en un culte d’origen local, de les quals, dissortadament, n’ha pervingut la mínima expressió. El cos del treball s’acompanya, a la fi, amb un catàleg que aplega les nou obres (i vuit conjunts) que es prenen en consideració i amb un ajustat aplec de documents d’índole diversa que pretén sustentar una visió de conjunt del culte eucarístic a Catalunya i les seves repercussions plàstiques. Tot plegat va annexat amb la bibliografia final de rigor, la qual pot ser una bona eina per a futures investigacions sobre la matèria.
The objective of the thesis presented here is to study one of the many artistic consequences of medieval devotion to the Eucharist in Catalan bishoprics: Corpus Christi altarpieces. More specifically, the main aim is to analyse the iconographic cycles represented on those fourteenth and fifteenth century altarpieces –some of them preserved and some others known thanks to documentary evidence. With the intention of understanding the circumstances that gave rise to the appearance of these works and deepen the knowledge of their iconography, the first part of the thesis focusses on the emerging cult to the Eucharist, which, in the late middle ages, acquired an indisputable centrality with the institution of the solemnity of Corpus Christi. Based on the theoretical doctrine of the real presence of Christ in the consecrated species, which is the real agent of devotion, we analyse the main pious expressions that were derived from this devotion. Next, we give an overview of the phenomenon in the Catalonia of that time, yet to be published.   Once the religious background is established, the second part of the thesis, which is the main part, studies the Corpus Christi altarpieces. In order to contextualize the phenomenon, we make a brief overview of some of the main implications of the cult in the artistic field, including the appearance of chapels devoted to the body of Christ, which are the natural liturgical framework of the works to be studied, although not the only one. It is important to point out that, initially, the works with the above mentioned dedication preserved in the area, mainly pictorial altarpieces, are rare in contrast with the power of the cult and, unfortunately, there is not much preserved documentation on the lost works. Notwithstanding, a diverse and significant set of altarpieces has survived that allows us to establish the main thematic vectors, beyond the particularities, that must have normally made up the iconographic programmes. We dedicate the last chapters of the thesis to these, both those that have a long tradition and those arising from the effervescence of devotion, which are pertinent reflections on the work and its iconography, primarily aimed at highlighting the real presence of Christ in the consecrated bread and wine. Firstly, we analyse the outstanding presence of the iconographic theme of the Last Supper, as the central image of the institution of the sacrament of the Eucharist. Secondly, we look at the weight the Christian figures had within the framework referred to, with special emphasis on the two cycles that seem to have played a leading role, namely, the childhood of Christ and the Passion. Thirdly, we reflect on the recurring presence of the scenes of the Eucharistic liturgy, primarily the Elevation of the consecrated host and the Procession of Corpus Christi, which unfailingly link the iconography of the works studied with illuminated manuscripts. Finally, the last chapter re-examines the numerous figurations of Eucharistic miracles that concur and evidence a variety of known sources in Catalonia in that period. And this without neglecting, of course, those expressions that have their origin in a local cult, which, unfortunately, have largely perished. The thesis also includes a catalogue with the entries of the nine altarpieces and a set of various kinds of documents that aim to give an overall vision of the Eucharistic worship in Catalonia and its artistic repercussions. The bibliography, which might be used as an effective tool for further research on this field, closes this thesis.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Palumbo, Maria. "Il soggiorno di Gherardo Starnina in Spagna." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/398755.

Full text
Abstract:
La misteriosa storia di Gherardo di Jacopo Starnina ha affascinato la critica per quasi un secolo, tale maestro che alla fine del Trecento viaggiò in Spagna lavorando a Toledo e Valenza per poi tornare a Firenze dove ottenne fama e successo e il merito di una biografia del Vasari, gode di una ampia serie di studi che presentano ancora dei punti oscuri soprattutto riguardo al suo soggiorno spagnolo. La molteplicità di opere attribuitegli dopo la sua riunificazione con l'altro misterioso pittore detto il Maestro del Bambino Vispo hanno in parte chiarito il mistero che ruotava attorno a questo artista, ma non completamente. Il fatto inoltre che si tratti di un artista a contatto con due mondi completamente diversi ne fa un ponte tra universi artistici poco comunicanti tra loro. Il proposito di tale studio è quello di chiarire soprattutto il periodo spagnolo del pittore, nonostante la scarsezza di opere attinenti a questo momento. Per permettere una tale analisi si è dovuto ripercorrere tutta la storia critica di Gherardo di Jacopo. Si è passati poi ad analizzare i pittori fiorentini più rappresentativi della seconda metà del Trecento che possano aver influito sull'artista per poter meglio comprendere la solida base toscana che sottende alla pittura di Starnina, che vi innesta il suo personale aggiornamento sullo stile espressionistico e alla moda del gotico internazionale appreso a Valenza, creando quel miscuglio inspiegabile e nuovo che è il fulcro del suo stile. Si è provato ad arrivare a qualche nuova conclusione circa la sua attività a Toledo e Valenza. Infine si è ricordata la sua magnifica attività fiorentina di ritorno dalla Spagna, analizzando soprattutto alcune opere meno considerate dalla critica che mostrano una serie di caratteristiche estranee al mondo fiorentino. Al termine di una lunga indagine si è coscienti che una parte delle domande sul pittore resteranno senza risposta per mancanza di dati, ma si spera che l'aggiunta di alcune nuove conclusioni riguardanti soprattutto la sua possibile attività spagnola servano da punto fermo per ulteriori ricerche su un argomento tanto complesso, ricco di induzioni e povero di dati. Al di là dei lati oscuri, la maestria e la finezza di tale maestro sarà fondamentale per lo sviluppo di Lorenzo Monaco e degli altri maestri della breve stagione tardo-gotica fiorentina, prima di essere surclassata dal Rinascimento, al contempo il lungo viaggio di Gherardo di Jacopo in terra iberica darà origine a due fiammate artistiche italianeggianti sia a Toledo che presso alcuni maestri valenzani come Miguel Alcañiz. Questa è una storia di luci e ombre dove il dibattito critico ferverà a lungo, specialmente perché la mancanza di dati ha portato alla moltiplicazione delle ipotesi e tutt'ora lascia ampio margine alle intuizioni, ma nonostante le difficoltà di una tale ricerca, lo splendore delle opere del maestro e l'anomalia del suo percorso artistico lo rendono strategico per comprendere lo sviluppo sia di un aspetto del gotico internazionale valenzano che la repentina internazionalizzazione della pittura gotica fiorentina nella sua tappa finale.
My research intent is to shed light on the Spanish stay of Gherardo Stamina, a Florentine painter who settled in Valencia from 1395 to 1401, before returning to Florence after that date. His stay in the Iberian Peninsula is the more obscure side of his artistic activity. On that period, I tried to add new data to get a clearer view of his experience in Spain. At the same time, these new findings about his trip to Spain allowed revision of his catalog and pictorial activity. This painter, already indicated by Vasari as a Florentine artist who made his fortune abroad, become a classic example of how an artist moving between two countries could be a bridge between two very different schools of painting: the splendid season of the International Gothic of Valencia and the Florentine late Gothic painting. Precisely, the charm of Starnina lies on his capacity to connect two very different artistic worlds: this is a painter who influenced the international Gothic style in the city of Turia and the gothic developments in his native Florence.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Macías, Prieto Guadaira. "La pintura aragonesa de la segona meitat del segle XV relacionada amb l’escola catalana: dues vies creatives a examen." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2014. http://hdl.handle.net/10803/132372.

Full text
Abstract:
La historiografia clàssica va considerar que, cap a mitjan segle XV, influències foranes, vehiculades principalment per Jaume Huguet i Bartolomé Bermejo, van capgirar el curs de la pintura aragonesa, que llavors vivia els darrers moments del gòtic internacional i començava a assumir alguns elements del nou realisme flamenc. Aquesta divisió de l’escola pictòrica aragonesa de la segona meitat del segle XV en dos grans corrents, un dels quals estretament vinculat al context català, ha estat avaluada i matisada per diversos historiadors al llarg dels darrers anys, i en aquesta línia s’inscriu també aquesta tesi. A la primera part es revisa la importància del darrer gòtic internacional aragonès en la formació dels pintors de la segona meitat del segle XV i la seva capacitat per assumir algunes propostes del nou realisme flamenc, principalment a través de la figura del Mestre de Riglos i la seva connexió amb un dels mestres etiquetats tradicionalment com a deixebles d’Huguet, Pere Garcia de Benavarri. D’altra banda, propostes recents recuperen per al catàleg d’un artista aragonès i el seu cercle un grup de pintures adscrites anteriorment a una hipotètica etapa juvenil de Jaume Huguet que hauria transcorregut a l’Aragó. A la segona part de la tesis es parteix d’aquest nou punt de vista per a revisar el catàleg d’alguns mestres actius a la segona meitat del segle XV, considerats tradicionalment huguetians. S’estudia la figura del Mestre de Sant Jordi i la princesa, Tomás Giner, Arnau de Castelnou, el Mestre de sant Bartomeu, el Grup de Morata i el Mestre de Cervera de la Cañada, entre d’altres.
The classic historiography considered that, about middle of the 15th century, foreign influences, principally introduced by Jaume Huguet and Bartolomé Bermejo, provoked a strong change in the Aragonese painting, which at the time was living the last moments of the International Gothic and began to assume some elements of the new Flemish realism. This division of the pictorial Aragonese school of the second half of the 15th century in two main tendencies, one of which narrowly linked to the Catalan context, has been re-evaluated by diverse historians throughout last years, and this thesis is inscribed also in this line. In the first part of the thesis I explore the importance of the last International Aragonese Gothic in the formation of some of the painters of the second half of the century, and the introduction of some ingredients of the new Flemish realism, principally across the figure of Master of Riglos, and his connection with one of the masters traditionally labelled as a disciple of Huguet, Pere García de Benavarri. On the other hand, in the last years, some historians have recovered for the catalogue of an Aragonese artist and his circle a group of paintings assigned previously to Jaume Huguet's hypothetical juvenile stage in Aragon. In the second part of this thesis I assume this new approach and I re-evaluate the catalogue of some masters who worked in the second half of the 15th century, traditionally considered under the influence of Huguet. I examine the figure of the anonymous Master of Saint Georges and the princess, Tomás Giner, Arnau de Castelnou, the Master of san Bartolomew, the Group of Morata and the Master of Cervera de la Cañada, between others.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Aymerich, Bassols Montse. "L’art de la indumentària a la Catalunya del segle XIV." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2011. http://hdl.handle.net/10803/35680.

Full text
Abstract:
A les primeres dècades de la catorzena centúria la vestimenta catalana (i en general, la d’Occident) és sacsejada per novedoses formes que canvien la silueta dels seus portadors tant masculins com femenins. Al mateix temps, aquestes vestidures s’adornaren amb un creixent i refinat luxe que transpassà els reduïts límits dels cercles cortesans i aristocràtics per abastar a grups socials com la burgesia enriquits pel comerç o els negocis i que es podien permetre destinar un elevat dispendi per al seu guarda-roba. El centre cronològic de més interès pel que fa a l’evolució vestimentària de Catalunya arrenca als anys 40 i acaba a finals dels 80, amb una dècada entremig, 1340-1350, que es rebel•la fonamental per a la generalització d’importants canvis en la indumentària. Tot i així, els límits cronològics han estat a vegades ampliats als segles XIII o XV quan així ho ha requerit l’estudi dels antecedents o de l’evolució tipològica d’una determinada peça de vestir. El treball s’ha basat en l’estudi dels principals vestits externs, de les vestidures anomenades a l’època subiranes. La més estesa és la cota de la qual les imatges artístiques ens han permès identificar diverses variants tipològiques que hem denominat cota A, cota B, cota C, cota talar i cota ardia. Al costat de les cotes s’han considerat altres vestits externs com l’aljuba, el pellot, el curtapeu i el gipó. Tanmateix, l’estudi abasta també els vestits interiors que acompanyaven als exteriors com la gonella, la gonella encordada i la samarra així com el mantell i la gramalla que eren considerats peces d’abrigall. L’establiment de tipologies de diferents peces de vestir i la seva evolució cap a noves formes s’ha basat en l’anàlisi de fonts documentals, literàries, iconogràfiques i arqueològiques. Un apartat preferent d’aquest treball és el constituït per l’anàlisi de les lleis sumptuàries. En el decurs del segle XIV les autoritats dictaren a diverses ciutats i poblacions del territori europeu diverses ordinacions destinades a limitar el creixent luxe vestimentari i les supèrflues despeses que aquest comportava. Les lleis sumptuàries catalanes que han estat examinades en aquest estudi són les de Barcelona, Cervera, Mallorca i Berga. En definitiva, la indumentària esdevení un autèntic codi que no havia de ser transgredit ja que establia i feia reconeixibles jerarquies i funcions. Tanmateix, a mesura que va evolucionant el segle XIV, el llenguatge de la vestimenta coneix insistents intervencions del poder, tant del civil com del religiós, per a regular-lo i, en definitiva, “domesticar-lo”.
In the first decades of the fourteenth century the Catalan outfit (and in general the West) is shaken with innovative ways that change the shape of its wearers, both male and female. At the same time these garments were adorned with a growing and refined luxury which went over the narrow limits of the court and aristocratic circles to encompass social groups such as the bourgeoisie enriched by trade or business who could afford to spend a large expense in their wardrobe. The chronological center of most interest regarding the evolution of Catalonia dress starts in the 40s and finishes in late 80s, with a decade in between, from 1340 to 1350, which reveals fundamental to the spread of important changes in clothing. However, the chronological limits have been sometimes extended to the thirteenth or fifteenth when so has required the study of history or the typological evolution of a particular garment. The work is based on the study of the major suits outside the garment, called at the time “subiranes”. The most widespread is the “cota”, of which its artistic images have permitted the identification of several typological variants which we have called cota A, cota B, cota C and cota ardia. Beside the cota other external dresses have also been considered such as l'aljuba, el pellot, el curtapeu i el gipó. However, the study also covers internal suits accompanying the outer skirt, such as la gonella, la gonella encordada i la samarra as well as el mantell i la gramalla which were considered coat pieces. The establishment of various types of garments and their evolution into new forms is based on the analysis of documentary sources, literary, archaeological and iconographic. A preferred section of this paper is constituted by the analysis of the sumptuary laws. During the fourteenth century the authorities dictated in several cities and towns throughout Europe several ordinances designed to limit the growing luxury in dressing and the wasteful expending this entailed. Catalan sumptuary laws that have been examined in this study are in Barcelona, Cervera, Majorca and Berga. In short, the clothes became a real code which should not be violated since it established and made recognizable hierarchies and functions. However, while the fourteenth century evolves, the language of dress knows persistent interventions.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Barceló, Plana Alba. "La il·lustració dels cicles bíblics en les haggadot catalanes del període gòtic: un estudi iconogràfic." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2018. http://hdl.handle.net/10803/666812.

Full text
Abstract:
La present investigació doctoral té l’objectiu d’elaborar un estudi iconogràfic sobre els cicles bíblics d’un grup de manuscrits hebreus catalans del segle XIV. En concret, aquests manuscrits són haggadot, llibres per ser llegits en família durant el sopar pasqual. Tot i que el seu programa iconogràfic és variat, on s’inclouen també il·luminacions relacionades amb el contingut del text de l‘haggadà, la tesi focalitza l’atenció en els episodis bíblics miniats, la majoria dels quals dedicats al Gènesi i a l’Èxode. Cal fer esment que es tracta d’un tema complex pel que fa a la problemàtica i les diverses hipòtesis a l’entorn de la configuració i evolució de la iconografia jueva des de temps antics. Diversos estudis han abordat el tema des de múltiples perspectives i enfocaments, però a causa del gran interès i riquesa de les haggadot, no es poden deixar de fer noves observacions i consideracions en relació a les qüestions que encara queden obertes. Les haggadot catalanes il·luminades són un testimoni de primer ordre no només en l’art jueu, sinó que també aporten elements per entendre els cicles bíblics cristians en un context català o afí. La relació entre iconografia jueva i cristiana, com demostren les obres, és evident, així que l’estudi dels cicles bíblics d’aquests manuscrits pot obrir portes també per entendre els cicles veterotestamentaris cristians. Amb la intenció d’analitzar els temes de la bíblia hebrea en les haggadot catalanes, s’han tingut en compte una sèrie de factors que són clau per determinar la seva iconografia, com seria el contingut i missatge del text de l’haggadà i el significat de la festivitat de la Pasqua i el sopar ritual. S’ha considerat bàsic, també, analitzar el context artístic i històric on emmarcar la il·luminació dels manuscrits a la Catalunya gòtica, així com establir les característiques generals de les haggadot i els elements que han intervingut en la seva gènesi i creació, des dels seus artífexs fins als seus propietaris. El cos central de la tesi correspon a l’estudi, escena per escena, de les diverses vinyetes bíbliques que apareixen als manuscrits. Aquesta anàlisi ha tingut en compte les fonts literàries seguides –tant bíbliques com provinents del midraix i el Targum–, per comprovar d’on poden procedir els diversos motius iconogràfics inserits a les escenes, així com els models i correspondències artístiques amb altres obres de context jueu i cristià. Amb la finalitat d’establir comparacions i determinar les particularitats de les haggadot catalanes, s’han tingut en compte un bon nombre d’obres que comparteixen els mateixos temes iconogràfics. Això ha permès fer valoracions en relació a quina tradició segueixen les imatges i establir fins a quin punt són fruit d‟una còpia dels cicles cristians o si inclouen especificitats úniques pròpies de la tradició jueva. Per valorar les escenes en el seu conjunt, també s’ha dedicat un capítol al significat i funció del programa bíblic tenint en compte la resta del programa iconogràfic, el motiu de l’elecció d’aquests temes i la funció de les imatges en el llibre segons el context historicocultural, unes qüestions que són fonamentals en un estudi iconogràfic.
The present doctoral research aims to elaborate an iconographic study on the biblical cycles of a group of Hebrew Catalan manuscripts from the 14th century. In particular, these manuscripts are Haggadot, books to be read with the family during the Passover meal. Although their iconographic programme is varied, also including illuminations related to the content of the Haggadah text, the thesis focuses on the miniated biblical episodes, most of which are dedicated to the Genesis and the Exodus. It is important to highlight that this is a complex topic because of the different hypothesis concerning the configuration of Jewish art. Several studies have dealt with the subject from multiple perspectives and approaches, but because of the great interest and wealth of the Haggadot, new observations and considerations need to be made with respect to the issues that remain open. The illuminated Catalan Haggadot are not only a testimony of prime importance in Jewish art, but they also provide elements to understand the Christian biblical cycles in a Catalan context or similar. The relationship between Jewish and Christian iconography, as the works show, is obvious. Therefore, studying the biblical cycles of these manuscripts can also open doors to understand the Christian vetero-testamentary cycles. With the intention of analysing the topics pertaining to the Hebrew Bible in the Catalan Haggadot, a number of factors which are key to determine their iconography have been taken into account, such as the content and message of the Haggadah text and the meaning of the Passover and ritual dinner. It has also been considered necessary to analyse the artistic and historical context in which the illumination of the manuscripts of Gothic Catalonia was formed, as well as establishing the general features of the Haggadot and the elements that have contributed to their genesis and creation, from their authors to their owners. The main body of the thesis corresponds to the study, scene by scene, of the several biblical vignettes that appear in the manuscripts. This analysis has taken into account the literary sources consulted, such as the biblical sources and those from the Midrash and the Targum, to prove where the different iconographic motifs inserted in the scenes may come from, as well as the models and artistic correspondences with other works in Jewish and Christian contexts. In order to compare and determine the particularities of the Catalan Haggadot, a large number of works which share the same iconographic themes have been taken into account. This has made it possible to carry out assessments with respect to the tradition that the images follow and to establish the extent to which they are a result of a copy of the Christian cycles or whether they include unique special features specific to the Jewish tradition. In order to assess the scenes as a whole, a chapter has been dedicated to the meaning and function of the biblical programme while taking into account the rest of the iconographic programme, the reason for choosing these themes and the function of the images in the book according to the historical-cultural context, all of which are fundamental issues in an iconographic study.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Pusceddu, Enrico. "Joan Barceló II (già Maestro di Castelsardo): Questioni di pittura in Sardegna intorno al 1500." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2014. http://hdl.handle.net/10803/133451.

Full text
Abstract:
Lo studio della pittura sarda del tardo Quattrocento è viziato, all’origine, dalle enormi lacune documentarie che ne ostacolano i percorsi di studio. La Sardegna del XV secolo non è un’isola sperduta nel Mediterraneo, ma un’isola al centro del Mediterraneo. Al centro dei traffici e delle influenze di molteplici correnti artistiche regionali che, se da un lato ne arricchiscono il valore artistico, dall’altro ne complicano notevolmente i percorsi di ricerca. Nello specifico si sono analizzati gli studi bibliografici che dalla fine dell’Ottocento sino alle soglie della storiografia più recente hanno interessato la pittura tardomedievale in Sardegna cercando di capire in quale condizione storica, politica e sociale si mossero i primi studiosi stranieri che visitarono l’isola alla ricerca dei cosiddetti pittori “primitivi”. Attraverso le fonti ottocentesche si è ricostruito il percorso effettuato da diverse opere sarde esportate all’estero e definito le figure di studiosi e collezionisti quali: Georgiana Goddard King, Anna Rose Giles, Ellen Giles, William Middleditch Scott e Piero Tozzi. Questo lavoro ha permesso di comparare a livello internazionale i contenuti delle fonti consentendoci d’individuare i punti deboli di alcune delle ipotesi scientifiche più accreditate e d’indirizzare le energie su percorsi tanto inesplorati quanto percorribili. In particolare l’analisi della bibliografia su Joan Barceló ha evidenziato alcune discrepanze tra i suoi dati storico/documentari e gli elementi stilistici a egli pertinenti tanto da metterne in dubbio il catalogo delle opere finora assegnategli. Alla luce dei dati, pur con una diagnosi critica, severa e attenta, sembra assai difficile dimostrare che in Sardegna operò un solo Joan Barceló. Questo lavoro di ricerca, pertanto, ha proposto che esistano due artisti dallo stesso nome, escludendo la possibilità che l’autore del Retablo della Visitazione conservato nella Pinacoteca Nazionale di Cagliari, potesse essere lo stesso pittore cui fu affidato nel 1508 l’incarico per la realizzazione del retablo destinato all’altare maggiore di Santa Maria del Pi a Barcellona. Di contro si è dimostrato che l’unico artista in grado di possedere tali caratteristiche era appunto il noto Maestro di Castelsardo, ora identificato in Joan Barceló II. La rigorosa analisi stilistica delle sue opere ha reso possibili le comparazioni con le coeve produzioni europee e, soprattutto, moltiplicato i modelli desunti dalle stampe e dalle miniature tedesche e fiamminghe, dimostrando tra l’altro l’inedito legame del Maestro di Castelsardo con diversi modelli artistici provenienti dalla pittura italiana. Le comparazioni stilistiche hanno, inoltre, permesso di ridefinire cronologicamente, e contestualizzare artisticamente, le opere del Maestro con la definizione dei termini ante quem e post quem per tutto il catalogo. Si è avanzata la proposta di stabilire la sede della bottega del Maestro da Cagliari a Sassari e si sono ricostruiti i contatti artistici con la Corsica, confermati dalle ricerche d’archivio effettuate a Genova. Il filo conduttore di tutto il progetto di Tesi è stato, oltre alla cura degli aspetti storico-documentali, quello di portare avanti una ricerca per immagini, sulle tracce dei modelli e degli agganci stilistici alle correnti artistiche che ruotarono attorno alla Sardegna, non limitandosi ai tradizionali ambiti catalani ma allargando gli orizzonti sino a comprendere una parte consistente della produzione pittorica del secondo Quattrocento italiano. L’obiettivo fermo della Tesi è sempre stato quello di approcciarsi alla ricerca cercando di eludere, per quanto possibile, i preconcetti storiografici sulla marginalità dell’arte sarda e sulla sua quasi esclusiva dipendenza dal versante iberico. Si è cercato d’uscire dal luogo comune che considera artisti di primo piano, come il Maestro di Castelsardo, episodi estemporanei, esempi di ecletticità pittorica chiusi in se stessi o limitati all’orizzonte del tardogotico catalano. Si è cercato invece di capire da dove provenisse questa ecletticità, quale fosse il suo reale sostrato culturale e artistico di riferimento. Si è cercato di comprendere, soprattutto, se la Sardegna del Quattrocento disponesse degli strumenti per sostenere una qualche forma di autonomia artistica, se fosse cioè in grado di elaborare dal proprio interno un originale linguaggio pittorico da offrire al circuito artistico quattrocentesco. Attraverso l’attività della bottega di Joan Barceló II si è dimostrato che questo è avvenuto.
The Thesis analyzes the bibliographical studies that, from the end of the nineteenth century up to the beginning of the most recent historiography, have affected the late medieval painting in Sardinia. It reconstructs the pathway followed by several sardinian works exported abroad and it defines the figures of scholars and collectors such as: Georgian Goddard King, Anna Rose Giles, Ellen Giles, William Middleditch Scott and Piero Tozzi. The work has allowed us to compare internationally the contents of the sources, to identify the weak points of some of the most cerified scientific hypotheses and to direct the energies on pathways so much unexplored as far as achievable. Especially the analysis on Joan Barceló bibliography has highlighted some discrepancies between his historical features, and his stylistic elements, enough to put in doubt the catalog of works. The Thesis therefore, suggests that there are two artists with the same name, it excluds the chance that the author of the Retablo della Visitazione kept inside the Pinacoteca Nazionale of Cagliari, he could be the same painter which was committed in 1508 the accomplishment of the retablo for the high altar of Santa Maria del Pi in Barcelona. On the other hand it is proved that the only artist able to possess these characteristics was the well-known Master of Castelsardo, now identified as Joan Barceló II. A meticolous stylistic analysis of his works has made possible the comparisons with some contemporary european productions and, especially, increased the numbers of models took from German and Flemish prints and miniatures, showing, among other things, unknown connection between the Maestro of Castelsardo and the different artistic models from the Italian painting. The stylistic comparisons have also allowed us to redefine chronologically , and contextualize artistically the Master’s works with the definition of the terms ante quem and post quem of the whole catalog. It is proposed to establish to move change the bottega of the Master’s workshop from Cagliari to Sassari and rebuilt his artistic contacts with Corsica. The common thread throughout the thesis’ project was, in addition to the historical and documentary aspects, to carry out a research through images in the footsteps of the models and the stylistic suggestions of the international artistic currents that moved around Sardinia in the early sixteenth century.
Estudiar y analizar los acontecimientos del arte tardo-medieval en Cerdeña es sin duda una empresa muy difícil, debido a los problemas de falta de documentación y, sobretodo, de la dispersión de gran parte del patrimonio artístico. A las habituales dificultades de investigación para un contexto archivístico tan pobre, hay que añadir las dificultades inherentes a la posición geográfica de Cerdeña. No se trata de una isla perdida en el Mediterráneo, sino de una isla en el centro del Mediterráneo. Está en el centro del comercio y de las influencias de múltiples corrientes artísticas regionales que, si por un lado enriquecen el valor artístico, por otro lado complican en gran medida el trabajo de investigación. Para desarrollar el proyecto de investigación se ha decidido estructurar el trabajo en dos partes. Una dedicada a las fuentes y a los contextos históricos y artísticos y otra a uno de los pintores del siglo XV de Cerdeña, quizás el más importante, el Maestro de Castelsardo. Cada parte se divide en capítulos distintos, pero lógicamente interrelacionados. El primero está dedicado a los estudios e investigaciones sobre el patrimonio pictórico disperso, donde se repasan las contribuciones críticas que a finales del siglo XIX hasta el comienzo de la historiografía más reciente han tratado la pintura medieval tardía en Cerdeña. Este trabajo permite conocer el contexto histórico, político y social en el que se movieron esos primeros estudiosos, sobre todo los extranjeros que visitaron la isla buscando los llamados pintores "primitivos" (Georgiana Goddard King, Ellen Giles, Anna Rose Giles). El segundo bloque trata de utilizar las fuentes de los siglos XIX y XX para ampliar el catálogo razonado de las pinturas dispersas en las colecciones italianas o extranjeras. Además, se reconstruye la trayectoria de una parte de las obras vendidas por el pintor y mercader de arte Enrico Castagnino y del coleccionista y antiquario Piero Tozzi. Incluso se ha investigado sobre la actividad del coleccionista inglés William Middleditch Scott, así como sobre el destino del Retablo de San Pedro mártir y Marcos el evangelista pintado por Joan Figuera y que con sus complejos cambios de propiedad se ha convertido en el paradigma de la condición de los mercados artísticos de las pinturas medievales de la Cerdeña de estos últimos siglos. El tercer bloque trata de las fuentes, analiza el entorno histórico, político y económico en el que hipotéticamente se movió el Maestro de Castelsardo. Especial atención se ha dado al estudio de los mercados artísticos del siglo XV encuadrados en una densa red de comercio en que las principales ciudades de Cerdeña, y toda la isla en general, tuvieron un papel clave en facilitar la circulación de las corrientes artísticas europeas. Definido el contexto histórico y económico, se llega a introducir la figura del Maestro de Castelsardo a través del análisis de los principales protagonistas que precedieron, y en algunos casos acompañaron su actividad artística. Joan Figuera, Joan Barceló y el Maestro del Presepio, representan simbólicamente con sus obras las fases de aproximación al lenguaje pictórico de Cerdeña a finales del siglo XV y principios del siglo XVI, por eso se ha decidido centrar la atención en sus obras y sus retablos. La última parte de la tesis parte de los estudios historiográficos sobre el Maestro de Castelsardo. A través de un cuidadoso análisis de los aspectos de su producción artística, junto con la recopilación de toda la documentación sobre el pintor Joan Barceló II, esta parte se propone identificar a éste último con el ya conocido Maestro de Castelsardo. Una vez trazada esta "nueva" personalidad, se ha intentado colocarla en un contexto mediterráneo más amplio y compuesto por múltiples corrientes artísticas europeas. La parte final de la tesis, pues, ha sido dedicada a la definición de un corpus de obras del Maestro, para que su catalogo sea insertado en un plan diacrónico coherente.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Pereira, Maria da Luz Alves. "O Gótico de Edgar Allan Poe no cinema." Universidade Presbiteriana Mackenzie, 2016. http://tede.mackenzie.br/jspui/handle/tede/3046.

Full text
Abstract:
Submitted by Marta Toyoda (1144061@mackenzie.br) on 2017-01-17T20:56:36Z No. of bitstreams: 2 license_rdf: 0 bytes, checksum: d41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e (MD5) Maria da Luz Alves Pereira.pdf: 3872578 bytes, checksum: 81c253c87c47e37c3d4c4847fcf70d95 (MD5)
Approved for entry into archive by Aline Amarante (1146629@mackenzie.br) on 2017-02-07T18:53:04Z (GMT) No. of bitstreams: 2 Maria da Luz Alves Pereira.pdf: 3872578 bytes, checksum: 81c253c87c47e37c3d4c4847fcf70d95 (MD5) license_rdf: 0 bytes, checksum: d41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e (MD5)
Made available in DSpace on 2017-02-07T18:53:04Z (GMT). No. of bitstreams: 2 Maria da Luz Alves Pereira.pdf: 3872578 bytes, checksum: 81c253c87c47e37c3d4c4847fcf70d95 (MD5) license_rdf: 0 bytes, checksum: d41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e (MD5) Previous issue date: 2016-06-22
Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior
The general objective of this research is to study some adaptations of Edgar Allan Poe to the cinema while the specific objectives are summarized as following: a) to reflect on the literary Gothic, trying to identify its main strategies of representation; b) to investigate the fundamental lines which define the gothic base of the tales and films in order to establish relations between them; c) to analyze the verbal and cinematographic narratives, highlighting the degree of distance and approach between them by recreating the narrative structure; d) to check the level of aesthetic autonomy of the filmic productions in relation to the literary work. As corpus four short stories were selected: “The fall of the house of Usher”, “Metzengerstein”, “William Wilson” and “Never bet the devil your head ― a moral tale”, by Poe; and two films: The fall of the house of Usher and Histoires extraordinaires. The research goes in two directions: firstly, we discuss the Gothic, trying to understand the American Gothic and stand Poe on this aesthetic; secondly, we proceed an interpretative analysis of the narrative texts and after that, based on the verification of inversions and omissions, additions and displacements, we analyze the filmic texts as adaptations. Specifically, it tries to detect from which mechanisms the cinematographic works dialogue with Poe’s work, that is, in what extent they update the nineteenth century work. This thesis is justified by its contribution to the expansion of the theoretical framework of the analysis of adaptations of literary works to the filmic medium and to allow Poe’s work to remain alive in the public/reader’s memory. We hypothesized that there is a dialogue among the different discourses, in order to show that verbal, performative, kinetic and audiovisual elements contribute significantly to the contemporary interpretation of Poe's work.
Esta pesquisa tem como objetivo geral estudar algumas adaptações de Edgar Allan Poe para o cinema ao passo que os objetivos específicos se resumem nos seguintes: a) refletir sobre o Gótico literário, procurando identificar as suas principais estratégias de representação; b) investigar as linhas fundamentais que definem a base gótica dos contos e dos filmes, a fim de estabelecer relações entre eles; c) analisar as narrativas verbais e as cinematográficas, destacando o grau de afastamento e de aproximação entre elas, mediante a recriação da estrutura narrativa; d) verificar o nível de autonomia estética das produções fílmicas em relação à obra literária. Como corpus foram selecionados quatro contos: “The fall of the house of Usher”, “Metzengerstein”, “William Wilson” e “Never bet the devil your head ― a moral tale”, de Poe; e dois filmes: The fall of the house of Usher e Histoires extraordinaires. A investigação segue em duas direções: primeiro, discutimos o Gótico, procurando entender o Gótico americano e posicionar Poe diante dessa estética; segundo, procedemos a uma análise interpretativa dos textos narrativos e, na sequência, partindo da verificação das inversões e supressões, dos acréscimos e deslocamentos, analisamos os textos fílmicos como adaptações. Especificamente, procura-se detectar a partir de quais mecanismos as obras cinematográficas dialogam com a obra de Poe, ou seja, em que medida elas atualizam a obra oitocentista. Esta tese se justifica por contribuir para a ampliação do arcabouço teórico das análises sobre adaptações de obras literárias para o meio fílmico e por possibilitar que a obra de Poe continue viva na memória do público/leitor. Trabalhamos com a hipótese de que há um diálogo entre os diferentes discursos, com o intento de mostrar que os elementos verbais, performáticos, cinéticos e audiovisuais contribuem de modo significativo para a interpretação contemporânea da obra de Poe.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
More sources

Books on the topic "Arte gótico"

1

Rosa, Manote Maria, and García Ana Delia, eds. Guía arte gótico. Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya, 1999.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Clivilles, Maria Rosa Manote. Guía visual arte gótico. Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya, 2005.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Lahoz, M. Lucía. Gotikoko artea Araban = El arte gótico en Álava. [Álava]: Arabako Foru Aldundia = Diputación Foral de Álava, 1999.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Gotikoko artea Araban = El arte gótico en Álava. [Álava]: Arabako Foru Aldundia = Diputación Foral de Álava, 1999.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

El misterio gótico. Esplugues de Llobregat, Barcelona: Plaza & Janés, 1985.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Fernández, Manuel Valdés. El arte gótico en la provincia de León. [León]: Universidad de León, 2001.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Luis, Avelló Alvarez José, Cosmen Alonso María Concepción, and Herráez Ortega Ma Victoria, eds. El arte gótico en la provincia de León. [León]: Universidad de León, 2001.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Montserrat, Gumà M., Padrós Maria Rosa, and Museo del Prado, eds. Cathalonia: Arte gótico en los siglos 14-15. Madrid: Fundación "La Caixa", 1997.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Literatura e iconografía en el arte gótico: Los hombres salvajes y el "Lai de Aristóteles" en el Claustro de la Catedral de Pamplona. Málaga: Universidad de Málaga, 2009.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Luisa, Melero Moneo Ma, ed. El gótico. Las Rozas: Dastin, 2007.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
More sources

Book chapters on the topic "Arte gótico"

1

Fuentes-del-Río, Mónica. "El castillo de las tres murallas (1981), el singular cuento gótico de Carmen Martín Gaite." In Revisiones posmodernas del gótico en la literatura y las artes visuales, 155–70. Ediciones Universidad de Salmanca, 2022. http://dx.doi.org/10.14201/0aq0322155170.

Full text
Abstract:
El presente capítulo analiza el relato infantil El castillo de las tres murallas, de Carmen Martín Gaite, desde el punto de vista del género gótico. La obra es un moderno cuento de hadas, con las singularidades del pensamiento y universo literario de la escritora. Por ejemplo, la presencia de lo extraño, misterioso, fantástico y mágico es un aspecto frecuente en su teoría literaria y en su práctica ficcional, en especial, en su narrativa. Por todos estos motivos, se estudia si el relato contiene los rasgos de la literatura gótica.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

López-Santos, Miriam. "Tradición y subversión en el cine gótico de animación de Tim Burton: de la risa al escalofrío." In Revisiones posmodernas del gótico en la literatura y las artes visuales, 65–77. Ediciones Universidad de Salmanca, 2022. http://dx.doi.org/10.14201/0aq03226577.

Full text
Abstract:
El director estadounidense Tim Burton, desde sus primeras producciones, se inserta en esta corriente de terror contemporáneo con tientes góticos, para descubrirnos un mundo extraño, oscuro y terrible, aunque amable, paródico y tierno al mismo tiempo. Es en sus películas de animación, en las que emplea la técnica de stop-motion, en una incesante búsqueda del expresionismo gótico, donde se fijan todas sus constantes y se establecen las pautas que escindirán su producción en dos mundos: el real y el sobrenatural, el mundo paralelo que recrea su imaginación, y un mundo ordinario. A través de algunas de sus producciones (Vicent , Pesadilla antes de Navidad , La novia cadáver , Frankenweenie ), se fijarán las claves de esta dualidad, desde los elementos cotidianos que aparecen al lado de otros grotescos e inquietantes, junto con el horror y la oscuridad, que se tornan en parodia gracias a un sorprendente juego visual, hasta su particular sentido de lo macabro y la nueva consideración de la monstruosidad.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Navarro-Goig, Gema. "La travesía de Ofelia y las tres pruebas en El laberinto del fauno (2006), de Guillermo del Toro." In Revisiones posmodernas del gótico en la literatura y las artes visuales, 111–23. Ediciones Universidad de Salmanca, 2022. http://dx.doi.org/10.14201/0aq0322111123.

Full text
Abstract:
La filmografía de Guillermo del Toro deconstruye algunas de las convenciones vinculadas a lo fantástico, principalmente el horror gótico y el género de los cuentos de hadas. Emplea con recurrencia fórmulas antiguas, como personajes y motivos arquetípicos de historias tradicionales y de fantasía, adaptándolas a la sociedad y cultura contemporáneas. Lo fantástico funciona como un universo paralelo perceptible por ciertos personajes y por los espectadores. Sus películas describen una realidad sobrenatural entremezclada con el mundo ordinario, utilizando arquetipos en estas narraciones en el mundo real. La fantasía proporciona al director un vehículo para la presentación de temas político-sociales a través de una serie de metáforas, que podemos apreciar en obras como El laberinto del fauno. Ofelia, la niña protagonista, representa la resistencia contra el fascismo, y emplea la fantasía como un medio poderoso para redefinir la realidad. La película establece paralelismos entre los mundos ordinario y sobrenatural, recordándonos a los códigos en las películas de horror gótico entre otros aspectos —debido al carácter circular de su narrativa o la desubicación espacio-temporal de la heroína, como una figura atrapada entre dos realidades, entre una narración histórica y otra fantástica.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Blázquez-Cruz, Laura. "Narrativas de la desmitificación y la distopía gótica americana en Rob Zombie: La casa de los 1000 cadáveres (2002) y Los renegados del diablo (2005)." In Revisiones posmodernas del gótico en la literatura y las artes visuales, 171–85. Ediciones Universidad de Salmanca, 2022. http://dx.doi.org/10.14201/0aq0322171185.

Full text
Abstract:
El presente estudio tiene como objetivo analizar algunas de las características del gótico americano en dos películas de Rob Zombie ambien- tadas en el contexto social y psicológico de la América profunda de los años 70: La casa de los 1000 cadáveres (2003) y Los renegados del diablo (2005). Nuestro enfoque se basará en un estudio de los personajes marginales que aparecen en ambas producciones, con especial atención a la relación entre los lugares donde estos habitan y cómo los actantes en cuestión controlan sus acciones de natura- leza anómica, así como su corporeidad marginal en relación a otros individuos integrados en la sociedad convencional.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

González-Rivas-Fernández, Ana. "El mito de Frankenstein en series de televisión contemporáneas: monstruosidad, rebelión y maternidad en la construcción de la identidad del siglo XX." In Revisiones posmodernas del gótico en la literatura y las artes visuales, 49–63. Ediciones Universidad de Salmanca, 2022. http://dx.doi.org/10.14201/0aq03224963.

Full text
Abstract:
Doscientos años después de que Mary Shelley publicara por primera vez su novela Frankenstein, o El moderno Prometeo, la historia del doctor Víctor Frankenstein y su aterradora criatura sigue hoy más viva que nunca. Configurado ya como mito moderno, el monstruo de Frankenstein se ha convertido en símbolo de desafiante rebeldía y en reflejo directo de la transgresión de la que es fruto. En este estudio se analizará con más detalle la recepción del mito de Frankenstein en una selección de series de televisión contemporáneas, donde siguen presentes muchos de los conflictos desarrollados por Shelley en su obra. Se observará, así, como este texto gótico se emplea como uno de los principales recursos narrativos para explorar temas como la fragmentación de la identidad, la infertilidad, el fracaso de la paternidad, el mito del artista-creador y el peligro de una inteligencia artificial que amenaza con rebelarse contra los seres humanos que la crearon. Se analizarán para ello ejemplos de series como Black Mirror (2011), American Horror Story (2011), Humans (2015) o Westworld (2016), narraciones todas ellas inspiradas, de diferentes maneras, en la tragedia del doctor Frankenstein.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Kornilova, Elena N. "Gothic Elements in Iris Murdoch’s Postmodern Novels after the 1970." In Revisiones posmodernas del gótico en la literatura y las artes visuales, 187–201. Ediciones Universidad de Salmanca, 2022. http://dx.doi.org/10.14201/0aq0322187201.

Full text
Abstract:
In her works, Iris Murdoch remained faithful to the traditions of English literature. A Gothic novel that used the archaic mythology of the British Isles: Celtic, Anglo-Saxon, medieval Christian mysticism in the literature of the second half of the twentieth century remained one of the few life-giving sources for the preservation and development of the novel genre, which the writer thought about in her essays. In the later novels The Black Prince (1973), A Word Child (1975) and The Sea, the Sea (1978), Murdoch widely uses Gothic elements to study the psychology the modern man and the problems facing him in society. The article examines in detail the spatio-temporal organization of the neo-Gothic Murdoch novels and the typology of the images of classical villains. Gothic makes Murdoch novels attractive to the general reader and allows her to preach her philosophical views.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Mesa-Villar, José-María, and Francisco-Javier Sánchez-Verdejo-Pérez. "«Beautiful Things Are Fragile»: Intertextual Connections and the (Re)Construction of Identity in Guillermo del Toro’s Crimson Peak (2015)." In Revisiones posmodernas del gótico en la literatura y las artes visuales, 93–109. Ediciones Universidad de Salmanca, 2022. http://dx.doi.org/10.14201/0aq032293109.

Full text
Abstract:
This chapter argues that the consciously intertextual nature of the 2015 film Crimson Peak did not only enable Guillermo del Toro to render a heartfelt homage to time-honoured classics in the gothic tradition; it also operates at a strategic level in the enactment of a multi-layered rite of passage operating at three levels. On the one hand, with regard to its leading characters, it explores the physical and psychological traumas embedded in the transition between innocence and adulthood: the sharp contrast between the pervasive, apparently threatening, presence of ghosts and the predatory urge of other human beings around gradually transforms the former into allies in one’s quest for self-assertion. On the other, in relation to viewer experience, the film replicates the function developed by these supernatural beings from beyond by uttering a well-measured warning against the danger of appearances and the blind pursuit of one’s dreams. Likewise, within the dynamics of identification and differentiation between Edith Cushing and Thomas Sharpe’s ill-fated wives, we may perceive a clear reflection of the film’s eclectic construction and negotiation of meaning with the tradition anticipating it. Therefore, our study pinpoints and analyses the integration of literary and film referents –firmly rooted in the gothic tradition– into Guillermo del Toro’s proposal, which is seen as a lively exercise of appropriation and resignification clearly withdrawn from soulless repetition. The film succeeds in the attempt of redefining the identity of the leading protagonist, the role of the audience with regard to the film, and its own construction: it ultimately brings forward a fruitful dialogue between fiction, reality, tradition and modernity.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Olivares-Merino, Julio-Ángel. "Desposesión y desencanto del espectro contemporáneo: el fantasma en I Am a Ghost (2012), I Am the Pretty Thing that Lives in the House (2016) y A Ghost Story (2017)." In Revisiones posmodernas del gótico en la literatura y las artes visuales, 31–48. Ediciones Universidad de Salmanca, 2022. http://dx.doi.org/10.14201/0aq03223148.

Full text
Abstract:
Ghosts have invaded the film screen since the very beginning of cinema. They have become icons of otherness showing different degrees of visibility, always representing an intrusion from the margins of the excluded, like an ominous force that impels us to solve their enigma in order to neutral- ize their threatening presence and, thus, restore the logical and quotidian order. The postmodern ghost, however, as presented in I am a Ghost (2012), I am the Pretty Thing that Lives in the House (2016) and A Ghost Story (2017), emerges as a suspended sign illustrating our fragmented essence, so standing as an unresolvable sign. These films epitomize the new trend of cinematic ghosts, reflections on our fading into extinction, disorientation and doubts about life after death, stories in which the ghost's point of view —and even their narrative voice— is adopted, their physicality on screen granted, when confessing their (our) existential grief.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Mesa-Villar, José-María, Ana González-Rivas-Fernández, and Antonio-José Miralles-Pérez. "Introducción." In Revisiones posmodernas del gótico en la literatura y las artes visuales, 9–29. Ediciones Universidad de Salmanca, 2022. http://dx.doi.org/10.14201/0aq0322930.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Albaladejo-Ortega, Sergio. "A Ghost Story (2017), paradigma de la fantasmagoría hipermoderna." In Revisiones posmodernas del gótico en la literatura y las artes visuales, 141–54. Ediciones Universidad de Salmanca, 2022. http://dx.doi.org/10.14201/0aq0322141154.

Full text
Abstract:
El presente capítulo se aproxima al filme A Ghost Story (David Lowery, 2017) tratando de dilucidar el modo en que, aun utilizando algunas de las principales convenciones del cine de terror, construye una propuesta que se aleja sobremanera de este género. Utilizando un refinado estilo visual basado en largos planos secuencia, esta obra proporciona una notable sensación de ensoñación que logra, no obstante, abordar problemas reales y trascendentes. El objetivo principal es descubrir el tipo de experiencia que ofrece a través de su particular representación de componentes, códigos y modos, con el fin de validar la hipótesis de que estas estrategias conducen a transformar una historia de fantasmas convencional en un drama repleto de logros narrativos, técnicos y estéticos que propician una gran implicación emocional de la audiencia. En el contexto de la llamada hipermodernidad, esta película apunta a convertirse en una interesante representación de la abstracción y maleabilidad, aunque también la trascendencia, que afectan al cine vinculado a este discurso.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

Conference papers on the topic "Arte gótico"

1

Zalbidea Muñoz, María Antonia, and Aurora Inmaculada Rubio Mifsud. "Estudio comparativo de la pintura mural gótica valenciana a partir de elementos de estilo y materiales representativos." In III Congreso Internacional de Investigación en Artes Visuales :: ANIAV 2017 :: GLOCAL. Valencia: Universitat Politècnica València, 2017. http://dx.doi.org/10.4995/aniav.2017.5628.

Full text
Abstract:
Se presenta en esta comunicación parte del trabajo de investigación realizado en la tesis doctoral “La pintura mural gòtica lineal a territori valencià. Statu quo del corpus conegut. Estudi i anàlisi per a la seua conservació” (2015), en la que se ha catalogado el corpus de pinturas murales góticas lineales conservadas en territorio valenciano. En éste trabajo se han identificado 34 edificaciones, que contienen total o parcialmente restos de 71 conjuntos decorativos (figurativos, decorativos y arquitectónicos) con características góticas, y sigue abierto debido a nuevas investigaciones en curso y continuos descubrimientos de pinturas que se continúan produciendo. En la investigación, se han analizado individualmente los conjuntos pictóricos murales góticos, identificando circunstancias históricas y geográficas, antecedentes y referencias en otras artes, además del estudio del estado de conservación, el modo de factura y la analítica de componentes, con el fin de encontrar trazos comunes que definen el corpus existente. Se ha encontrado una amplia variedad de temas representados, de recursos decorativos y estilísticos, determinando que existen temáticas diversas, elementos ornamentales, estructuras de distribución, y modelos que conforman un rico panorama artístico. Se presenta en este trabajo el análisis comparativo a nivel estilístico y matérico a partir de los rasgos comunes detectados a en los distintos conjuntos pictóricos.En el ámbito estilístico (presentado en este artículo), se estudian la totalidad de los conjuntos identificados, independientemente de que se ubiquen en el periodo gótico inicial o más evolucionado, o de que conformen decoraciones de tipo arquitectónico.http://dx.doi.org/10.4995/ANIAV.2017.5628
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Silvestre García, Laura, Micaela Maisa Montero, and Sara Gurrea Moreno. "Proyectos expositivos en la Sala d'Arcs. Análisis de las experiencias en las convocatorias VII y IX." In V Congreso Internacional de Investigacion en Artes Visuales ANIAV 2022. RE/DES Conectar. València: Editorial Universitat Politècnica de València, 2022. http://dx.doi.org/10.4995/aniav2022.2022.15507.

Full text
Abstract:
Desde 2012, la Convocatoria Sala d’Arcs que la Fundación Chirivella Soriano lanza anualmente se ha convertido en plataforma de referencia para jóvenes artistas, consolidándose como programa para la difusión del arte. La convocatoria fomenta su inserción en el circuito expositivo valenciano, facilitando a la persona seleccionada la posibilidad de producir una exposición para este espacio y editar un catálogo del conjunto de la muestra.Por las circunstancias derivadas de la pandemia, las exposiciones de las ganadoras de la octava y novena edición no pudieron realizarse en los plazos previstos. El pasado mes de noviembre de 2021, ambas artistas desplegaron con convicción sus proyectos expositivos que destacan por su adecuación a las particularidades de la arquitectura gótica de la Sala d’Arcs, en la planta baja del Palau Joan de Valeriola que alberga a la Fundación.La ganadora de la VIII Convocatoria Sala d’Arcs 2019 es Micaela Maisa, artista de origen argentino y residente en Valencia. Su línea de trabajo estudia los modos de construcción de la visualidad desde la crítica, empleando una perspectiva de género, que se materializa en propuestas interdisciplinares que incorporan el audiovisual y la instalación. Su exposición Moretta Project. Acciones crípticas aúna prácticas artísticas que están vinculadas a una pregunta que se hace Maisa: ¿cómo habitamos la ciudad las mujeres?La artista valenciana Sara Gurrea es la ganadora de la IX Convocatoria Sala d’Arcs 2020. Su línea de trabajo gira en torno a la exploración de las posibilidades de la gráfica, la tipografía y los diferentes formatos de comunicación en relación a la creación del archivo, partiendo de redes sociales y de plataformas digitales. En la exposición La estancia, inmejorable reflexiona sobre la gentrificación que sufre desde hace varios años el barrio del Carmen de Valencia en relación con el fenómeno de los apartamentos turísticos.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
We offer discounts on all premium plans for authors whose works are included in thematic literature selections. Contact us to get a unique promo code!

To the bibliography