Dissertations / Theses: 'Assegurament de la identitat'

1

Amigud, Alexander. "A Computational Academic Integrity Framework." Doctoral thesis, Universitat Oberta de Catalunya, 2018. http://hdl.handle.net/10803/461581.

Full text

Abstract:

L'abast creixent i la naturalesa canviant dels programes acadèmics constitueixen un repte per a la integritat dels protocols tradicionals de proves i exàmens. L'objectiu d'aquesta tesi és introduir una alternativa als enfocaments tradicionals d'integritat acadèmica, per a cobrir la bretxa del buit de l'anonimat i donar la possibilitat als instructors i administradors acadèmics de fer servir nous mitjans que permetin mantenir la integritat acadèmica i promoguin la responsabilitat, accessibilitat i eficiència, a més de preservar la privadesa i minimitzin la interrupció en el procés d'aprenentatge. Aquest treball té com a objectiu començar un canvi de paradigma en les pràctiques d'integritat acadèmica. La recerca en l'àrea de la identitat de l'estudiant i la garantia de l'autoria són importants perquè la concessió de crèdits d'estudi a entitats no verificades és perjudicial per a la credibilitat institucional i la seguretat pública. Aquesta tesi es basa en la noció que la identitat de l'alumne es compon de dues capes diferents, física i de comportament, en les quals tant els criteris d'identitat com els d'autoria han de ser confirmats per a mantenir un nivell raonable d'integritat acadèmica. Per a això, aquesta tesi s'organitza en tres seccions, cadascuna de les quals aborda el problema des d'una de les perspectives següents: (a) teòrica, (b) empírica i (c) pragmàtica.
El creciente alcance y la naturaleza cambiante de los programas académicos constituyen un reto para la integridad de los protocolos tradicionales de pruebas y exámenes. El objetivo de esta tesis es introducir una alternativa a los enfoques tradicionales de integridad académica, para cubrir la brecha del vacío anonimato y dar la posibilidad a los instructores y administradores académicos de usar nuevos medios que permitan mantener la integridad académica y promuevan la responsabilidad, accesibilidad y eficiencia, además de preservar la privacidad y minimizar la interrupción en el proceso de aprendizaje. Este trabajo tiene como objetivo iniciar un cambio de paradigma en las prácticas de integridad académica. La investigación en el área de la identidad del estudiante y la garantía de la autoría son importantes porque la concesión de créditos de estudio a entidades no verificadas es perjudicial para la credibilidad institucional y la seguridad pública. Esta tesis se basa en la noción de que la identidad del alumno se compone de dos capas distintas, física y de comportamiento, en las que tanto los criterios de identidad como los de autoría deben ser confirmados para mantener un nivel razonable de integridad académica. Para ello, esta tesis se organiza en tres secciones, cada una de las cuales aborda el problema desde una de las siguientes perspectivas: (a) teórica, (b) empírica y (c) pragmática.
The growing scope and changing nature of academic programmes provide a challenge to the integrity of traditional testing and examination protocols. The aim of this thesis is to introduce an alternative to the traditional approaches to academic integrity, bridging the anonymity gap and empowering instructors and academic administrators with new ways of maintaining academic integrity that preserve privacy, minimize disruption to the learning process, and promote accountability, accessibility and efficiency. This work aims to initiate a paradigm shift in academic integrity practices. Research in the area of learner identity and authorship assurance is important because the award of course credits to unverified entities is detrimental to institutional credibility and public safety. This thesis builds upon the notion of learner identity consisting of two distinct layers (a physical layer and a behavioural layer), where the criteria of identity and authorship must both be confirmed to maintain a reasonable level of academic integrity. To pursue this goal in organized fashion, this thesis has the following three sections: (a) theoretical, (b) empirical, and (c) pragmatic.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

2

Marcet, Espinosa Àlex. "La identitat de l’expressió musical." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2013. http://hdl.handle.net/10803/110414.

Full text

Abstract:

En el transcurs del programa de doctorat “Les figures de la Identitat” de Universitat de Barcelona em vaig adonar de la importància d’investigar la possibilitat de que els individus construeixin una identitat a partir de l’expressió musical. És un fet observable que la música és quelcom molt important en la vida d’algunes persones, i hom pot constatar com algunes actituds que estan relacionades amb la música sovint van més enllà de l’àmbit estrictament musical. Aquestes qüestions em van portar a formular la següent hipòtesi: La música és un mecanisme per a la construcció d’identitat. Per tal d’investigar aquesta hipòtesi vaig considerar que el flamenc (gènere musical originat en l’àmbit de la cultura popular, el qual fou originat a Andalusia el segle XVIII sota la influència de les idees romàntiques) podia ser un bon camp d’estudi. El treball està estructurat en tres apartats. El primer amb la introducció i la metodologia. El segon és un marc teòric on les reflexions giren entorn d’alguns conceptes relacionats amb la identitat i la cultura, fent referència a autors com Marvin Harris, Paul Ricoeur, Mijail Bajtin, Antonio Gramsci, Simon Frith, Gerhard Steingress, Joan-Elias Adell i Jaume Mascaró, entre d’altres, els quals han estat de molta utilitat per les qüestions identitàries, estètiques i musicals. En el tercer apartat investiguem el cas concret del flamenc, des del moment del seu naixement a finals del XVIII fins al que actualment s’anomena metaflamenc (o flamenc alliberat de les seves formes tradicionals), analitzant les característiques musicals, textuals, socials, ètniques i culturals, tot acabant amb una classificació de les diverses narratives de la identitat elaborades des del flamenc. La nostra investigació ens porta a considerar la possibilitat de que el flamenc, o altres gèneres musicals, siguin susceptibles d’una apropiació per part d’alguns individus que converteixi la vivència d’aquestes músiques en un “estil de vida”. Es tracta d’una decisió individual, però que es comparteix i s’alimenta amb actes col•lectius. Conclusions: 1. L’apropiació musical és una qüestió contemporània: Si la problemàtica de la identitat arriba amb la modernitat, la fonamentació d’identitats en la pertinença a un gènere musical és una qüestió contemporània. 2. L’element musical com a símbol definitori d’identitat: Considerem que això succeeix en el flamenc, però fonamentalment en l’àmbit contemporani. La música és susceptible de ser apropiada pels subjectes, i aquesta apropiació esdevé en el sentit més simbòlic, representatiu i identitari. Això és possible perquè la música, i en concret alguns gèneres musicals com el flamenc, tenen significació. La música, en tant que portadora d’ideologia i de valors pot contribuir a satisfer la construcció de la identitat dels subjectes, perquè en definitiva la identitat és un procés narratiu que ofereix amb intensitat una percepció del jo, del nosaltres i com dels altres. 3.Qüestions obertes sobre la continuïtat de l’element musical com a definitori d’identitat després de la societat contemporània. Avui la identificació generacional amb un gènere musical ha canviat i són molts els adolescents que escolten diversos gèneres musicals sense identificar-se amb cap gènere en concret. Entrant el segle XXI la música sembla tenir menys contingut i menys ideologia.
It’s a fact that music is something very important for some people’s life, and also that some attitudes which are related to the music very often go beyond the strict musical field. Based on this idea, and along the PHD program called “The figures of Identity” at Universitat de Barcelona, it seemed obvious the importance to investigate the possibility that persons could build an identity based in the music expression. These questions took to formulate the following adaptive: Music is a mechanism for the identity construction. In order to investigate this hypothesis, and coinciding with a moment of great projection of flamenco music (which came in Andalusia during the XVIII century under the influence of romantic ideas and in relation with what we call “popular music”), this seemed to be a good field to study. After the introduction, and based in some concepts taken from authors like Harris, Ricoeur, Bajtin, Gramsci, Frith, Steingress, Adell and Mascaró, among others, the second section tries to set the theoretical framework for concepts like identity, aesthetics and music matters. Along the third section there is an analysis and an interpretation of the flamenco itself, from its beginnings to the actual metaflamenco, explaining also the several identity narratives built from flamenco emic point of view. Our investigation takes us to considerate the possibility of appropriation that some people make with flamenco and with other music styles, converting the music experience in a “way of life”. The conclusions takes us to set that the music appropriation is a contemporary issue, and also that music element as a definitely symbol of identity for flamenco. Finally, the investigation takes us to raise open questions about continuity of music as a definitely symbol of identity after contemporary age.
La tesis aborda la posibilidad de considerar la música como un mecanismo para la construcción de identidad. Para esta investigación se ha tomado como campo de estudio el género musical originado en Andalucía en el siglo XVIII llamado “flamenco”. El marco teórico se fundamenta en la reflexión alrededor de los conceptos de identidad, cultura, expresión musical y cultura popular, con especial mención a algunos autores como Marvin Harris, Paul Ricoeur, Mijail Bajtin, Antonio Gramsci, Simon Frith, Gerhard Steingress, Joan-Elias Adell y Jaume Mascaró, entre otros. La metodología empleada comprende tanto el análisis textual y musical del “flamenco” como técnicas habituales de trabajo de campo. El análisis del “flamenco” se realiza con una revisión histórica desde sus inicios hasta la actualidad. Posteriormente se procede a interpretar las diversas narrativas de la identidad elaboradas desde el “flamenco”. Todo ello nos permite considerar la posibilidad de que el “flamenco”, y por extensión quizás otros géneros musicales, sean susceptibles de un proceso de apropiación por parte de algunos individuos que convierten la experiencia de estas músicas en un “estilo de vida”. CONCLUSIONES: 1. La apropiación musical es una cuestión contemporánea. 2. El elemento musical como símbolo definitorio de identidad: sucede en el “flamenco” en tanto que el ámbito contemporáneo posibilita la apropiación de la música por parte de algunos sujetos en el sentido más simbólico, representativo e identitario. 3. Cuestiones abiertas sobre la continuidad del elemento musical como definitorio de identidad después de la sociedad contemporánea.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

3

Rodríguez, López-Ros Sergi. "ROMIPÉN. LA IDENTITAT GITANA. Aproximació filosòfica a la identitat de les persones de cultura gitana." Doctoral thesis, Universitat Ramon Llull, 2009. http://hdl.handle.net/10803/9227.

Full text

Abstract:

Tot i la proliferació de recerques sobre l'ètnia gitana, cap autor ha pogut encara donar resposta a la qüestió central sobre la seva realitat: qui és gitano i, sobretot, què significa ser gitano. Aquesta tesi doctoral reflexiona sobre la realitat d'aquest grup des de cinc vessant filosòfiques: l'epistemologia (anàlisi de l'origen, els mecanismes i el sentit del coneixement entre els gitanos, per interpretar com es configuren els conceptes de veritat i mentida entre els gitanos), l'antropologia (anàlisi de la forma d'entendre, entre els gitanos, dels conceptes de persona, llibertat, treball, comunitat i història, en tant que elements que configuren la cosmovisió gitana), l'ètica (anàlisi dels conceptes d'acte lliure, normes de convivència i educació moral, per interpretar com es configuren els conceptes de bé i mal entre els gitanos), l'estètica (anàlisi de les formes de percepció, el criteri estètic, les formes d'expressió i la presència de «lo gitano» dins l'art i la literatura, per interpretar com es configuren els conceptes de bellesa i lletjor entre els gitanos) i la filosofia de la religió (anàlisi de les actituds gitanes davant l'absolut i la consciència de la pròpia finitud, interpretant sobretot com es configura la resposta transcendent). Tot això s'emmarca, de forma prèvia, dins una aproximació històrica i demogràfica que ajuda a comprendre el marc dins el qual es desplega l'existència gitana. L'ús d'aquesta metodologia permet superar els paradigmes de l'etnologia i la sociologia que han dominat la reflexió de temàtica gitana des de mitjans del segle XX fins a l'actualitat. A través d'observacions personals, dels testimonis de persones d'ètnia gitana i de persones que han treballat amb elles i de l'anàlisi crítica dels llibres i articles produïts al respecte, així com de la producció artística i literària de la cultura gitana, s'interpretaran les actituds profundes que ―de forma més o menys conscient― rauen sota la mentalitat gitana, fins a singularitzar una definició de la «gitanitat» o «essència gitana» que pugui ser extensible a tots els gitanos i gitanes del món, tot i la seva diversitat. Aquesta comuna matriu identitària és el que anomenem romipēn, una forma de pensar que impregna totes les dimensions de l'existència gitana.
Pese a la proliferación de investigaciones sobre la etnia gitana, ningún autor ha podido aún dar respuesta a la cuestión central sobre su realidad: quién es gitano y, sobre todo, qué significa ser gitano. Esta tesis doctoral reflexiona sobre esa realidad desde cinco vertientes: la epistemología (análisis del origen, los mecanismos y el sentido del conocimiento entre los gitanos, para interpretar cómo se configuran los conceptos de verdad y de mentira entre los gitanos), la antropología (análisis de la forma de concebir, entre los gitanos, los conceptos de persona, libertad, trabajo, comunidad e historia, en tanto que elementos que configuran la cosmovisión gitana), la ética (análisis de los conceptos de acto libre, normas de convivencia y educación moral, para interpretar cómo se configuran los conceptos de bien y de mal entre los gitanos), la estética (análisis de las formas de percepción, el criterio estético y las formas de expresión, para interpretar cómo se configuran los conceptos de belleza y de fealdad entre los gitanos) y la filosofía de la religión (análisis de las actitudes gitanas ante lo absoluto y la conciencia de la propia finitud, interpretando sobre todo cómo se configura la respuesta trascendente). Todo ello se enmarca, de forma previa, en una aproximación histórica y demográfica que ayuda a comprender el marco en el que se despliega la existencia gitana. El uso de esta metodología permite superar los paradigmas de la etnología y la sociología que han dominado la reflexión de temática gitana desde mediados del siglo XX hasta la actualidad. A través de observaciones personales, de los testimonios de personas de etnia gitana y de aquellas que han trabajado con ellas, así como del análisis crítico de los libros y artículos producidos al respecto y de la producción artística y literaria de la cultura gitana, se interpretaran las actitudes profundas que ―de forma más o menos consciente― laten bajo la mentalidad gitana, hasta singularizar una definición de la «gitanidad» o «esencia gitana» que pueda ser extrapolable a todos los gitanos y gitanas del mundo, pese a su diversidad. Esta común matriz identitaria es lo que denominamos romipēn, una forma de pensar que impregna todas las dimensiones de la existencia gitana.
Despite the proliferation of researches on the Gypsy ethnic group, no author has still been able to answer the central question on their reality: who is a Gypsy and, mainly, what means to be a Gypsy. This doctoral thesis reflects on that reality from five slopes: epistemology (analysis of the origin, the mechanisms and the sense of the knowledge among Gypsies, to interpret how the concepts of true and lie are understood by them), anthropology (analysis of the form to conceive, among Gypsies, the concepts of person, freedom, work, community and history, whereas elements who form the Gypsy cosmovision), ethics (analysis of the concepts of free act, norms of coexistence and moral and political education, to interpret how the concepts of good and evil are understood by Gypsies themselves), aesthetic (the analysis of the perception forms, the aesthetic criterion and the forms of expression, to interpret how the concepts of beauty and ugliness are understood within the Gypsy culture) and the philosophy of the religion (analysis of the Gypsy attitudes before the Absolute and brings back to consciousness mainly of the own finitude, interpreting how the important answer are formed). All this is preceded, in a previous way, by a historical and a demographic approach that helps to understand the frame in which the Gypsy existence unfolds. The use of this methodology allows to surpass the paradigms of ethnology and sociology that have dominated the reflection on Gypsy thematic from mid century XX until the present time. Through personal observations, the testimonies of Gypsy people and of whom they have worked with them, as well as of the critical analysis of books and articles on this matter and of the artistic and literary production of the Gypsies themselves, we will interpret the deep attitudes that ―more or less consciously― lie down the Gypsy mentality, so as to singularize a definition of the «Gypsyness» or «Gypsy essence» that can be used for all the Gypsy people in the world, despite their diversity. This common identity rood is what we call romipēn, a sort of thinking that it impregnates all the dimensions of Gypsy existence.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

4

Figueras, Maz Mònica. "Premsa juvenil femenina i identitat corporal." Doctoral thesis, Universitat Pompeu Fabra, 2005. http://hdl.handle.net/10803/7519.

Full text

Abstract:

La tesi analitza la relació entre el discurs sobre el cos de la premsa juvenil femenina i el de les lectores. Concretament les revistes investigades són You, Ragazza y Mujer 21.
El objecte d'estudi s'aborda des d'un enfocament pluridisciplinar basat en el periodisme especialitzat i de servei, per una part, i en la sociologia de la joventut, del cos i del consum, per una altra.
A més de comparar la relació entre el discurs sobre el cos de les revistes i el de les noies, la tesi estudia també la reapropiació simbòlica de significats que les lectores fan dels continguts i el sentit que els confereixen en el procés de construcció de la seva identitat. Per fer-ho es combinen tècniques quantitatives i qualitatives: l'anàlisi de contingut (portada, unitats redaccionals -titulars, textos i il·lustracions- i publicitat directa i indirecta) i l'anàlisi de recepció (grups de discussió i entrevistes en profunditat).
La tesis analiza la relación entre el discurso sobre el cuerpo de la prensa juvenil femenina y el de las lectoras. Concretamente las revistas investigadas son You, Ragazza y Mujer 21.
El objeto de estudio se aborda desde un enfoque pluridisciplinar basado en el periodismo especializado y de servicio, por una parte, y en la sociología de la juventud, del cuerpo y del consumo, por otra.
Además de comparar la relación entre el discurso sobre el cuerpo de las revistas y el de las chicas, la tesis estudia también la reapropiación simbólica de significados que las lectoras hacen de los contenidos y el sentido que les confieren en el proceso de construcción de su identidad. Para ello se combinan técnicas cuantitativas y cualitativas: el análisis de contenido (portada, unidades redaccionales -titulares, textos e ilustraciones- y publicidad directa e indirecta) y el análisis de recepción (grupos de discusión y entrevistas en profundidad).
This research analyzes the relationship between the discourse on the body of female teen magazines and the discourse of the redears. In concrete the research was done on the spanish magazines You, Ragazza and Mujer 21. The approach to the object of study is multidisciplinary: on one side, specializing journalism and service journalism and, on the other side, sociology of youth, of the body and of consumption. Beside comparing the relation between the discourse on the body of the magazines and that of the girls, the thesis studies also the symbolic reappropriation of meanings that the readers do of the contents and the sense that they award them in the process of construction of their identity. This research combines quantitative and qualitative methodologies: content analysis (front page, text and illustrations, and direct and indirect advertising) and reception analysis (focus group and interviews).

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

5

Skrabec, Simona. "Geografia imaginària: identitat i literatura a Centreeuropa." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2002. http://hdl.handle.net/10803/4861.

Full text

Abstract:

La investigació ofereix en primer lloc l'anàlisi dels diferents significats que ha adquirit el terme Centreeuropa al llarg del segle XX, des de la consigna alemanya per la conquesta de les regions a l'est del seu territori (Drang nach Osten) fins a una visió nostàlgica de la Monarquia Austrohongaresa. Els anys vuitanta, el terme va adquirir un altre significat i va donar origen a un nombre considerable d'escrits que des de les posicions centreeuropees intentaven repensar la bipartició d'Europa. L'anàlisi comprèn també l'estat de la qüestió després dels grans canvis produïts en aquesta regió entre 1989 i 1991. Un cop definida la necessitat d'evitar el concepte ahistòric de Centreeuropa, la investigació aborda les diferents teories de la nació que han tingut en compte aquesta regió i intenta aclarir a partir d'exemples concrets quin és el rol de la literatura i dels poetes en l'acte de pensar una nació, alhora que vol descriure la relació entre l'art i la societat d'una manera teòrica. Al final es fan paleses les tensions d'un context intercultural des del camp estricte de la història de la literatura i es defensa que no només en el cas de Centreeuropa, sinó també en molts altres casos, l'estudi de la literatura no es pot basar només en les literatures nacionals o bé només en una genèrica literatura mundial, sinó que el context intermedi de les regions literàries és necessari i resulta molt aclaridor.
The thesis provides firstly an analysis of the different meanings that the term "Central Europe" has acquired in the course of the twentieth century, from the German expression for the conquest of its eastern regions (Drang nach Osten) to a nostalgic vision of the Austro-Hungarian monarchy. In the eighties, the term acquired a further meaning and gave rise to a considerable number of writings that tried, from Central European positions, to re-think the partition of Europe. This analysis also includes the state of the issue following the huge changes that occurred in the region between 1989 and 1991. After explaining the need to avoid the ahistorical concept of Central Europe, the thesis looks at the different theories of nationhood that have referred to this region and attempts to clarify, on the basis of specific examples, the role played by literature and poetry in the act of thinking a nation, while at the same time it describes in theory the relationship between art and society. The conclusion shows these tensions strictly from the viewpoint of the history of literature, and argues that not only in the case of Central Europe but in many other cases too the study of literature cannot only be based on national literatures, or only on a generic world literature, but that the intermediate context of the literary regions is both necessary and highly revealing.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

6

Català, Oltra Lluís. "Fonaments de la identitat territorial amb especial atenció a la identitat nacional. El cas valencià: discursos polítics sobre la identitat valenciana entre els militants de base del Bloc, EUPV i PSPV-PSOE." Doctoral thesis, Universidad de Alicante, 2012. http://hdl.handle.net/10045/28677.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

7

Núñez, i. Mosteo Francesc. "Les plegades. Capellans secularitzats. La identitat dels Ex." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2005. http://hdl.handle.net/10803/5126.

Full text

Abstract:

La mirada per acostar-se al tema és sociològica. Com a recerca de sociologia vol trobar el context social de les accions i pensaments del grup de sacerdots que van deixar el ministeri i es van allunyar, al voltant dels anys seixanta, del clergat diocesà. El fet es coneix familiarment com "les plegades". Aclarir la complexitat de causes, raons i motius que van tenir per plegar és un dels objectius centrals del treball. Un segon centre d'interès d'aquesta recerca ha estat la identitat dels ex.
Cada part del treball aborda aspectes diferents del món social que es vol comprendre i explicar. Cada capítol es podria llegir per separat, com una mirada diferent, com una aproximació diferent al tema. Tanmateix, no són diferents històries, perquè la història que s'explica és sempre la mateixa, destacant -o retallant- ara uns aspectes, ara uns altres.
La primera part, "Capellans secularitzats", explica en quin context van decidir fer-se sacerdots (capítol 1) -i per què (capítol 2)- les persones que més tard es van allunyar del ministeri sacerdotal. Es centra en l'ideal que els va moure i en com aquest ideal es va anar transformant (capítol 3). S'apunten algunes de les conseqüències que va tenir la transformació "ideològica". Per tancar aquesta part, es mira d'aclarir quantes són aquestes persones que podem denominar "capellans secularitzats" (excursus).
La segona part, "Del Seminari al món real", destaca els contextos institucionals i socials de les trajectòries dels sacerdots secularitzats. El capítol 4 se centra en l'experiència del Seminari com a punt de partida cap al que s'anomena, per contrast, món real. El capítol 5 analitza les característiques que per molts sacerdots va tenir l'experiència del món real i en què va consistir la "realitat" del món. Un cop en el món real, veurem (capítol 6) que desencantament, contradiccions, dubtes i patiment van ser algunes singularitats de l'itinerari de sortida.
La tercera part, "Les plegades", ressalta aquells aspectes del context social que podríem considerar, per una banda, camins de sortida i, per altra, causes de les secularitzacions. El capítol 7 analitza algunes de les circumstàncies sociobiogràfiques que van dur als carrerons de la sortida. Formular i classificar les causes, i els motius implícits i explícits dels processos de secularització (o d'allunyament), ocupa bona part del capítol 8. El capítol 9 ofereix una explicació sociològica de les trajectòries vitals dels sacerdots que han estat analitzades. També es dóna veu a altres protagonistes de la història, per exemple, les dones que es van casar amb sacerdots.
La quarta part, "La identitat dels ex", aborda el tema de la condició social d'exsacerdot, del canvi d'identitat. En el capítol 10 es tracta de la condició d'ex i es defineixen aquelles dimensions que millor la caracteritzen. En el capítol 11, s'ofereixen alguns models dels processos vitals d'aquestes transformacions que es delimiten entre la maduració i la ruptura. Per acabar, el capítol 12 tracta de respondre què ha estat de la fe professada i de la condició sacerdotal dels excapellans.
Les conclusions destaquen tres aspectes del fet d'haver arribat a la fi. En primer lloc, si s'ha arribat al final, no vol dir que sigui l'únic final possible i que l'itinerari escollit no hagués pogut ser diferent. Al llarg del camí han sorgit moltes qüestions que no estaven previstes i d'altres que han quedat pendents. En segon lloc, es fa una mirada enrera per recordar algunes de les brúixoles que han orientat la recerca. Finalment, i en tercer lloc, es volen recollir algunes de les moltes "lliçons" que s'han après.
The perspective for approaching the subject is sociological. As sociological research it wants to find the social context of the actions and thoughts of the group of priests left the ministry and were bent, about the sixties, of the diocesan clergy. The fact is known as Les Plegades. To clarify the complexity of causes, reasons and motives that they had for leaving the priesthood is one of the central goals of the work. A second centre of interest of this research has been the identity of these former priests.
Each part of the work approaches different aspects of the social world that the author wants to understand and to explain. Each chapter can be read separately, like a different look, like an different approach to the subject. However, the stories are not different, because the history that is explained is always the same, highlighting -or hiding- sometimes some aspects, at others others.
The first part, "Secularized priests", explains in which context they decided to become priests (chapter 1) -and why (chapter 2)- the persons who later left the priesthood. It focuses on the ideal that moved them and on how this ideal kept transforming (chapter 3). Some of the consequences of the "ideological" transformation are highlighted. Finally, an attempt is made to clarify how many of these persons, that we can call "secularized priests" (excursus), there are.
The second part, "From the Seminar to the real world", highlights the institutional and social contexts of the trajectories of the secularized priests. Chapter 4 focuses on the experience of the Seminar as a starting point towards the one that is called real world, by contrast. Chapter 5 analyzes the characteristics of the experience of the real world that many priests had and what the "reality" of the world amounted to. Once in the real world, we will see (chapter 6) that disenchantment, contradictions, doubts and suffering were some of the singularities of the exit itinerary.
The third part, "Les plegades", underlines out those aspects of the social context that, we could consider, on the one hand, ways out and, on another other hand, causes of the secularization. Chapter 7 analyzes some of the sociobiographical circumstances that bore them towards the way out. Formulating and classifying the causes, and the implicit and explicit motives of the processes of secularization (or of drifting away), occupies the better part of chapter 8. Chapter 9 offers a sociological explanation of the life stories of the priests that have been analyzed. Voice is also given to other protagonists of the story, such as the women who married priests.
The fourth part, "The identity of the former priests", approaches the subject of the former priest's social condition and his change of identity. Chapter 10 is about the condition of the former priest and about those dimensions that best characterize them. In chapter 11, some models are offered of the life processes of these transformations are delimited between the maturation and the break. To finish, chapter 12 tries to see what has become of the professed faith and of the priestly condition of these ex-priests.
The conclusions highlight three aspects of the fact of having reached the end. In the first place, if the end has been reached, it does not mean that it is the only possible end and that the itinerary chosen might not have been different. Along the way many unforeseen questions emerged, as did others that have remained unanswered. In the second place, a look back is made to remember some of the guidelines that gave direction to the research. Finally, and in the third place, some of the many "lessons" that have been learned are brought together.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

8

Colet, Ruz Jordi. "La concepció de la identitat visual dels envasos." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2013. http://hdl.handle.net/10803/284455.

Full text

Abstract:

La necessitat bàsica de contenir, conservar, emmagatzemar, transportar i –molt especialment– comercialitzar els productes és un fet circumstancial que ha transformat l’envàs en un autèntic artefacte de comunicació publicitària. Des d’aquesta perspectiva, la present tesi doctoral s’ha marcat el ferm propòsit d’esdevenir una aportació que incrementi la qualitat del coneixement científic en l’àmbit del disseny dels envasos. Partint de la idea que la concepció estructural i gràfica de l’envàs és una part consubstancial del producte, aquesta investigació aborda una reflexió que ha d’implicar una millora significativa de l’eficiència del packaging com a activitat professional vinculada a la conceptualització i producció d’envasos. El marc teòric ha quedat circumscrit per les dimensions bàsiques de l’envàs: comunicativa, material, comercial i psicològica. Cadascuna d’aquestes dimensions de l’artefacte visual fa referència explícita a la construcció, producció, difusió i recepció del missatge en el context del procés de comunicació publicitària. De fet, la formulació del missatge visual ha esdevingut el leitmotiv d’aquesta tesi doctoral. A partir d’aquí, l’interès de la investigació s’ha centrat en la identitat visual dels envasos com a instrument a través del qual construir formalment el missatge. En aquest sentit, l’objecte d’estudi ha gravitat a l’entorn de l’existència d’un codi visual que regula el disseny estructural i gràfic dels envasos –concretament, els destinats als productes d’alta freqüència de compra– amb la finalitat de facilitar el reconeixement tipològic del producte en un escenari advers i molt competitiu: el punt de venda. Així mateix, es proposa un model d’anàlisi del codi visual fonamentat en tres eixos conceptuals: ordre, complexitat i congenialitat. Aquesta tríada terminològica ha delimitat la naturalesa funcional del codi. D’acord amb els àmbits d’actuació previstos en el model –estructural, cromàtic, tipogràfic i iconogràfic– han emergit les variables independents seleccionades per a la implementació de la fase experimental; d’una banda, l’estructura del contenidor i, per l’altra, dos valors cromàtics específics (anomenats, color_base i color_auxiliar). La metodologia experimental utilitzada ha estat un disseny factorial de mesures repetides. Aquest enfoc ha permès plantejar una anàlisi estadística multivariable que ha requerit la confecció d’un conjunt de tractaments visuals descontextualitzats. La fase experimental s’ha desenvolupat al voltant de dues tipologies de producte; un grup de tractaments correspon a una ampolla de llet i, l’altre, a una llauna de refresc de cola. Amb aquest procediment s’ha escomès l’anàlisi dels efectes principals i, també, els d’interacció provocats per les modificacions controlades de les variables experimentals. A través d’aquestes formulacions visuals ha resultat factible la realització dels corresponents contrastos estadístics a fi de confirmar la validesa de les hipòtesis sobre l’existència i límits del codi visual. Però, també, s’han comprovat els efectes que l’aplicació de l’esmentat codi ha provocat en relació a la preferència dels subjectes experimentals per determinades formulacions visuals.
The basic requirement to contain, preserve, store, transport and –more especially– to market products has transformed packaging into an authentic artifact of advertising communication. From this perspective, this doctoral thesis has the firm intention to increase the quality of scientific knowledge in packaging. Based on the idea that pack design is a consubstantial part of the product, this research addresses a reflection that must involves a significant improvement of the efficiency of packaging as a professional activity related to the design and the production of packs. The theoretical framework has been limited to the basic dimensions of the pack which are: communicative dimension, material dimension, commercial dimension and psychological dimension. Each of these dimensions of the visual artifact makes explicit reference to the construction, production, distribution and reception of the message in the process of advertising communication. In fact, the formulation of the visual message has become the leitmotiv of this doctoral dissertation. From there, the interest of the research has focused on the visual identity of packs as a tool through which to construct the message. To this aim, this scientific study focuses on the existence of a visual code that governs the structural and the graphic design of packaging –especially, those destined to fast-moving consumer goods– in order to facilitate their typological recognition in an adverse and very competitive scenario: the point of sale. Furthermore, we propose an analytical model of the visual code based on three concepts: order, complexity and congeniality. From this triad terminology we will describe its operation. This model of the visual code considered four study areas: structural, chromatic, typographic and iconographic. Only three variables have been selected in order to implement the experimental phase; on one hand, the structure of the container and, on the other hand, two specific chromatic values (called, base_color and auxiliary_color). The experimental methodology used was an analysis of variance in repeated measures design (a within-subjects factor). This approach has allowed us to do a multivariate statistical analysis that required a set of visual treatments. The pilot phase has been developed around two types of products; one group corresponds to a bottle of milk and, the other, a can of cola. In this way, we could analyze the main and the interaction effects caused by changes of the controlled variables. Based on these visual formulations, we were able to do the relevant statistical contrasts to confirm the hypothesis of the existence and the limits of the visual code. Also, we have observed the effects that its implementation has caused on the subjects’ preference for certain visual formulations.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

9

Obiols, i. Solà M. Dolors. "La identitat moral: la gènesi de la idea d'humanitat." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2002. http://hdl.handle.net/10803/5157.

Full text

Abstract:

La línia temàtica que ocupa el contingut fonamental d'aquesta tesi és la presentació de les visions més significatives en materia de identitat moral, i que podem discernir en el fil de la història de las idees. En la retrospectiva històrica que he desenvolupat he volgut mostrar l'evolució del concepte d'humanitat. La reconstrucció d'aquesta idea ha estat possible a través de la recuperació de tres paradigmes conceptuals: la visió del món grec, que s'expressa a través del moment aristotèlic; la visió cristiana, a través del pensament de sant Agustí; i el periode il·lustrat des de la filosofia de Kant.
La clau interpretativa utilizada para abordar el pensament dels autors esmentats constitueix un enfoc analític adreçat als conceptes rellevants que composen els seus respectius discursos; tant pel què fa a l'antropologia filosòfica, com al pensament moral i social. A partir d'aquest tipus d'anàlisi ha estat possible el reestabliment del nexe, siempre subjacent, entre la teoria antropològica, i la filosofia moral i social. Per la qual cosa, els diferents conceptes de natura humana, que se'ns descobreixen a través del viatge per les fases claus de la història de la filosofia, mantenen un vincle molt estret amb els valors que prescriuen el marc de la legitimitat moral. Aquest retrat antropològic és, a la vegada, concordant amb els elements que defineixen el fonament d'allò que anomenem social en cada periode històric. La reflexió sobre l'estructura de l'esser humà, entesa com a indissociable del pensament sobre l'acción mora i també del pensament sobre la natura de les relaciones sociales, és el que m'ha permès dilucidar la gènesi i l'evolució en el contingut conceptual de la idea d'humanitat.
Aristòtil va comprendre constitutivament a l'ésser humà des de l'ontologia de l'ésser natural, des d'aquesta premisa, l'ésser humà és essencialment natura. Quan des de el paradigme aristòtelic la humanitat s'ha pensat com a natura, el seu contingut s'ha explicat en termes de gènere. El gènere es defineix per una qualitat essencial que és l'intel·lecte. Així, per Aristòtil som humans en la mesura que ens reconeixem en el gènere. Aquest reconeixement significa justament retrobar-se en la vida de l'intel·lecte. La vida humana entesa des de l'exercici de l'intel·lecte posseix uns valors concordants: l'amistat, la justícia i la prudència. Aquests valors, als quals Aristòtil anomena virtuts, fan possible que el vincle social es fonamenti en una mateixa forma de vida i en un projecte comú d'existència. La fórmula de reconeixement pels humans que planteja el paradigme aristotèlic condueix a una comunitat de natura.
Sant Agustí va comprendre constitutivament a l'ésser humà des de l'ontologia de l'ésser personal. Quan des del paradigme agustinià l'humanitat s'ha pensat com a persona el contingut d'aquesta humanitat s'ha explicat en termes de condició. En aquest cas el reconeixement del caràcter de l'ésser humà es produeix pel retrobament en una situació paral·lela respecte a un principi creador. Tal situació consisteix a tenir el mateix grau de proximitat en l'estatus per part dels ésssers creats i respecte el principi creador. A diferència del gènere aristotèlic la condició agustiniana remet a la singularitat de l'existència. En aquest cas la voluntat és l'atribut dels humans com a éssers creats. La vida humana entesa des de l'exercici de la voluntat posseix també un valor concordant que es la gratuïtat. Aquest valor, que sant Agustí li atribueix a la vegada un sentit ontològic i moral és el fonament de la concepció agàpica de l'amor. El fonament de la teoría social agustiniana és justament el contingut de l'amor quan es defineix com a inclinació indiscriminada i il·limitada.
Finalment, en l'últim paradigme que correspon al moment de la filosofia kantiana es compren a l'ésser humà des de l'ontologia de l'ésser subjecte. La humanitat del subjecte s'ha explicat en termes d'autonomia. La vida del individu autònom es desenvolupa des de l'anomenada raó pràctica. La vida humana entesa com a individualitat té com a atribut fonamental aquesta raó pràctica. El exercici de la raó pràctica es correspon a la autonomia individual de la misma forma que l'exercici de la voluntat es corresponia a la condició en el pensament de sant Agustí, i l'intel·lecte es corresponia al gènere en la filosofia Aristòtelica.
He mostrat en aquesta tesi que el pensament de cadascun dels autors esmentats constitueix respectivament, un paradigme conceptual. Es tracta, tant en el model aristotèlic, com en l'agustinià, com en el mateix model kantià de discursos sobre la realitat de l'ésser humà en el quals conflueixen els pressupòsits antropològics, ètics i socials. El repàs per la coherència en els resultats en aquestes tres formes de pensament constitueix la única fórmula que ens permet, avui, reelaborar una definició dels continguts que conformen el caràcter moral de la nostra humanitat.
The thematic line comprising the basic content of this thesis is the exposition of the principal views in respect of moral identity to be found running through the history of thought. The historical retrospection that I have set out here shows the development of a concept of humanity whose reconstruction has been possible through the recovery of three conceptual paradigms: the view of the Greek world, as expressed through the moment of Aristotle, the Christian view, through the thought of Saint Augustine, and the Enlightenment, as seen in the philosophy of Kant.
The interpretive key used to examine the thought of these authors constitutes an analytical approach focusing on the pertinent concepts comprising their respective discourses, both in respect of philosophical anthropology and of moral and social thought. On the basis of this type of approach, it has been possible to re-establish the consistently underlying nexus between anthropological theory and moral and social philosophy. Thus, the different concepts of human nature, revealed in the key periods of the history of philosophy, are seen to be linked closely to the values that prescribe the framework of moral legitimacy. This anthropological view is, in turn, in agreement with the defining elements of social issues in each historical period. Reflection on the structure of human beings, seen as being inseparable from thought on moral action and thought on the nature of social relationships, makes it possible to clarify the origin and evolution of the conceptual content of the idea of humanity.
Aristotle understood human beings constitutively on the basis of the ontology of the natural being, taking human beings as essentially nature. Where the Aristotelian paradigm has been applied and humanity thought of as nature, its content has been explained in terms of genus. The genus is defined by an essential quality, namely the intellect. Thus, in Aristotle's view, we are humans insofar as we recognise ourselves in the genus. This recognition signifies a re-encounter in the life of the intellect. On the basis of exercise of the intellect, human life has concordant values: fellowship, justice and prudence. These values, recognised by Aristotle as virtues, permit the existence of a social bond based on a common form of life and a common aspiration to existence. The formula of recognition for human beings set out by the Aristotelian paradigm leads to a commonality of nature.
Saint Augustine understood human beings constitutively on the basis of the ontology of the personal being. Where the Augustinian paradigm has been applied and humanity thought of as personal, its content has been explained in terms of condition. In this case recognition of the character of human beings is produced by the re-encounter in a parallel situation in respect of a creator principle. This situation consists of proximity in the status of created being. Unlike the Aristotelian genus, the Augustinian condition refers back to the singularity of existence. In this case, will is the attribute of humans as created beings. Human life understood on the basis of the exercise of will also has a concordant value in gratuitousness. This value, to which Augustine in turn attributes an ontological and moral sense, is the basis of the concept of love as agape. The foundation of Augustine's social theory is precisely the content of love when defined as an indiscriminate and unlimited inclination.
Lastly, in the final paradigm, corresponding to the moment of Kantian philosophy, human beings are understood on the basis of the ontology of the subject being. The humanity of the subject has had to be explained in terms of autonomy. The life of the autonomous individual is developed on the basis of what is known as practical reason. Human life understood as individuality has practical reason as its fundamental attribute. The exercise of practical reason corresponds to individual autonomy, just as the exercise of will corresponds to condition in Saint Augustine and intellect corresponds to genus in Aristotle.
I have shown in this thesis that the thought of each of these authors constitutes, respectively, a conceptual paradigm. What is found, in the Aristotelian model, the Augustinian model and the Kantian model as well, is a discourse on the reality of human beings in which anthropological, ethical and social suppositions are combined. The review of the coherence of these three forms of thought constitutes the only formula available to us today that will allow a redefinition of the contents making up the moral character of our humanity.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

10

Pizzinato, Adolfo. "Cultura, identitat i narrativa: l'aprenentatge col·laboratiu en l'escola intercultural." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2007. http://hdl.handle.net/10803/4777.

Full text

Abstract:

Aquesta tesi està basada en una investigació de perspectiva etnogràfica, que tenia com a objectiu principal identificar elements de la construcció de la identitat en les narratives digitals de nens i nenes de col·lectius ètnics minoritaris en la cultura catalana. Aquestes narratives han estat construïdes en un espai d'aprenentatge col·laboratiu, en el marc escolar, utilitzant sobretot, eines tecnològiques de so, imatge i informàtica. Els resultats apunten a un procés de construcció de la identitat definit per aspectes ètnics, contextuals i evolutius, en una relació contemporània d'hibridació de sentits entre la tradició i la modernitat; la globalització i l'entorn; o la infància i l'adolescència. Es destaquen també les nocions d'audiència de les produccions narratives, els gèneres discursius utilitzats i les relacions entre els principals actors socials implicats en aquesta intervenció/investigació: els alumnes, les mestres i els estudiants universitaris, en un procés col·lectiu i col·laboratiu de construcció de sentits en una comunitat de pràctica.
Paraules clau: identitat, cultura, narrativa, comunitats de pràctica
This work is based on an investigation from an ethnographic perspective, that aimed to identify the main elements on the construction of the identity in the digital narratives of children from minority ethnic groups in the Catalan culture. These narratives have been built in a space of collaborative learning in the school context, using mainly technological tools as sound, image and computer softwares. The results point to a process of identity's construction marked by ethnic, contextual and evolutive aspects, in a contemporary relation of hybridization between tradition and modernity; globalization and the environment; or childhood and adolescence. It also shows the notions of audience of the narrative productions, discoursive genders used and the relationship between the main social actors involved on this intervention/research: the pupils, the teachers and the university students, on a collective process of collaborative construction of shared senses in a community of practice.
Keywords: identity, culture, narrative, comunnities of practice

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

11

Tubella, Casadevall Imma. "Televisio i identitat : el cas de televisio de Catalunya." Perpignan, 1999. http://www.theses.fr/1999PERP0394.

Full text

Abstract:

La thèse apporte un cadre conceptuel général et des éléments relatifs à la Catalogne autour d'une hypothèse : la télévision peut devenir un instrument essentiel pour le renforcement d'une identité culturelle et nationale d'un pays. Le monde des médias de masse permet, au niveau local, aux pays qui disposent de leurs propres médias de contrôler leur monde symbolique propre.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

12

Tomàs, i. Guilera Jordi. "La identitat ètnica entre els joola d'Oussouye (Húluf, Bubajum áai)." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2005. http://hdl.handle.net/10803/5511.

Full text

Abstract:

Aquesta tesi analitza la identitat joola en l'actualitat a Casamance (Senegal). L'autor -que ha fet treball de camp a la regió durant més d'un any i mig- centra el seu estudi en un poble joola, anomenat Oussouye, en una comarca de la Baixa-Casamance, el Húluuf. Oussouye també és la capital del regne del Bubajum áai. La tesi analitza la influència de diferents camps com la història local, les estructures familiars, la identitat del poble, la religió tradicional i el catolicisme, l'educació tradicional i l'escola en la identitat joola actual. Finalment la tesi estudïa el rol de la tradició entre els joola-Húluuf d'Oussouye. Els joola no són un poble homogeni i la tradició és molt local. A Oussouye, a partir de la decada dels '80, assistim a una reconciliació entre els catòlics i els seguidors de la religió tradicional (awaseena), que ha fet incrementar la participació general en rituals tradicionals com la iniciació masculina, ha augmentat la participació en els altars tradicionals, i ha reforçat la figura de la reialesa sagrada. Tot i que el sacerdot Augustin Diamacoune (el líder del moviment independentista MFDC-Mouvement des Forces Démocratiques de Casamance) prové d'un poble proper a Oussouye, la majoria dels joola-húluuf no s'indentifiquen ni amb els rebels nacionalistes casamancesos ni amb els nacionalistes senegalesos. Els rebels no han tingut el suport dels sacerdots tradicionals del Húluuf, però, alhora, bona part de la població local veu l'estat senegalès com a estrany. El rei Sibilumbay (entronitzat l'any 2000), el rol del qual és assegurar la pau i l'harmonia, així com la collita de l'arròs, ha pressionat ambdues parts -líders rebels i administració estatal- per tal que la pau arribi a la regió.
These thesis analyses the joola identity on the present situation in Casamance (Senegal). The author -who has been doing field research in the region for more than one and a half year- focalises his study in a joola village, called Oussouye, in a Base-Casamance community, the Húluuf. Oussouye is also the main town of the kingdom of Bubajum Áai. These thesis analyses the influence of differents subjects as local history, family structures, village identity, traditional religion and catholicism, traditional education and school, on the present-day joola identity.
Finally these thesis analyses the role of tradition among the Joola-Húluuf of Oussouye. It underlines that the Joola are not homogeneous and that Joola tradition is local and particularistic. In Oussouye, there has been since the 1980s a reconciliation of the Catholics and followers of traditional religion (awaseena), which has increased participation in such traditional rituals as male initiation, has reemphasized the traditional shrines, and has made the sacred-king a more central figure. Though Abbé Augustin Diamacoune (the leader of the independentist mouvement MFDC-Mouvement des Forces Démocratiques de Casamance) comes from a village near Oussouye, most joola-húluuf people identify neither with the independentist nationalism of the rebels, nor with the loyalist nationalism of the Senegalese state. The rebels have the support of none of the traditional priests of Húluuf, but at the same time, most local people see the Senegalese state as alien. The king Sibilumbay (enthroned on 2000), whose role traditionally was to assure harmony, peace, and the rice harvest, has put pressure on both sides to respect the desire for peace in Oussouye.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

13

Ureta, i. Buxeda Xavier. "Vers la identitat del pedagog: una construcció vital i professional." Doctoral thesis, Universitat Internacional de Catalunya, 2014. http://hdl.handle.net/10803/132283.

Full text

Abstract:

La pedagogia ha quedat com desplaçada de les escoles. Si bé des del segle XVIII s’ han reconegut les aportacions fetes per grans pensadors i personalitats acreditades com a pedagogs, els posseïdors d'un títol en pedagogia no han acabat de tenir cabuda a les institucions educatives, ni tan sols a partir d’un reconeixement específic oficial. En aquest treball, després de fer una anàlisi inicial sobre aquestes qüestions, a partir de la mirada fenomenològica hermenèutica del relat de la seva història de vida, l’autor tracta de fonamentar la necessitat de la incorporació a les institucions educatives de la figura del pedagog professional. En el seu relat, la part central de la tesi descriu la seva experiència professional de gairebé quaranta anys a diverses escoles i institucions, dels quals trenta ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat. Al llarg de la narració d’aquesta experiència s’hi troben situacions i vivències personals que, a partir de la seva lectura, poden evocar en el lector espais de reflexió pedagògica sobre temes relacionats en quatre àmbits: el de les persones, el de les institucions, l’escolar, i el cívico-polític. A mode de conclusions, se suggereixen pistes de reflexió pedagògica i línies d’acció conduents a la definició i els requisits que ha de reunir un pedagog professional expert.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

14

Ferrando, Cuña Juanma. "El fenomen gogístic al País Valencià: música, identitat i ritual." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2021. http://hdl.handle.net/10803/671111.

Full text

Abstract:

La investigació se centra en l’estudi de les lògiques estructurals i sonores de les tonades orals que es fan servir en el cant dels goigs valencians, i en les situacions comunicatives i rituals en què s’entonen. Es parteix des d’una perspectiva etnomusicològica que es recolza en una fonamentació epistemològica i metodològica que ha estat aplicada en l’estudi dels processos de construcció de cants col·lectius i a veus en repertoris semblants, especialment en cants del domini lingüístic compartit; a més, es realitza una aproximació a les estructures rituals dels goigs a partir del paradigma social de la modernitat avançada, que ens permet explicar els processos de transformació que ha sofert una celebració concreta degut a les dinàmiques socials canviants de les últimes dècades, i com aquestes celebracions religioses, junt amb el cant dels goigs, han ampliat el seu camp semàntic per a donar cabuda a una àmplia pluralitat de significats dins la lògica de l’era postcristiana. La revisió i buidatge dels principals fons sonors i audiovisuals amb mostres enregistrades de goigs valencians ha permés confeccionar un corpus ampli de nou-cents cinquanta exemples que, junt amb el material procedent del treball de camp propi i les entrevistes a informants, fa possible una anàlisi sistemàtica i detallada de les tonades orals i els mecanismes expressius dels goigs. Així, ha estat possible identificar l’existència de set patrons de tonada que, amb un nombre distint de variants i una àmplia distribució geogràfica pel país, s’empren en la majoria dels cants dels goigs valencians; a més, també s’analitzen els procediments constructius i interpretatius en les tonades orals distintes dels patrons. Paral·lelament, l’estudi de cinc situacions comunicatives de cant de goigs –a la manera de situacions paradigmàtiques–, ha fet possible aprofundir en l’anàlisi i comprensió de qüestions com la participació, la distribució dels rols i els discursos de gènere, la construcció i reafirmació de les estructures de significat i els processos de revitalització i potenciació en clau identitària, tant en el moment en què s’entonen els goigs com en el ritual en conjunt.
La investigación se centra en el estudio de las lógicas estructurales y sonoras de las tona-das orales que se utilizan en el canto de los gozos valencianos, y en las situaciones comu-nicativas y rituales en las cuales se entonan. Se parte desde una perspectiva etnomusico-lógica que se apoya en una fundamentación epistemológica y metodológica que ha sido aplicada en el estudio de los procesos de construcción de cantos colectivos y a voces en repertorios parecidos, especialmente en cantos del dominio lingüístico; además, se realiza una aproximación a las estructuras rituales de los gozos a partir del paradigma social de la modernidad avanzada, que nos permite explicar los procesos de transformación a que ha estado sometida una celebración concreta debido a las dinámicas sociales cambiantes de las últimas décadas, y como estas celebraciones religiosas, junto con el canto de los go-zos, han ampliado su campo semántico para dar cabida a una amplia pluralidad de signifi-cados dentro de la lógica de la era poscristiana. La revisión y vaciado de los principales fondos sonoros y audiovisuales con muestras registrada de gozos valencianos ha permitido confeccionar un corpus amplio de novecientos cincuenta ejemplos que, junto con el material procedente del trabajo de campo propio y las entrevistas a informantes, hace posible un análisis sistemático y detallado de las tonadas orales y los mecanismos expresivos de los gozos. Así, se ha identificado la existencia de siete patrones melódicos que, con un número distinto de variables y una amplia distribución geográfica por el territorio, se utilizan en la mayoría de los cantos de los gozos valencianos; además, también se analizan los procedimientos constructivos e interpretativos en las tonadas orales distintas de los patrones. Paralelamente, el estudio de cinco situaciones comunicativas de canto de gozos –a la manera de situaciones paradigmáticas–, ha hecho posible profundizar en el análisis y la comprensión de cuestiones como la participación, la distribución de los roles y los discursos de género, la construcción y reafirmación de las estructuras de significado y los procesos de revitalización y potenciación en clave identitaria, tanto en el momento en el cual se cantan los gozos como en el ritual en su conjunto.
The investigation focuses on the study of the structural and sonorous logics of the oral tunes that are used in the singing of the Valencian ‘goigs’ , and in the ritual and communicative situations in which they are toned. It starts from an ethnomusicological perspective that goes on a methodological and epistemological substantiation that has been applied in the study of the construction process of collective singings and multipart singings in similar repertories, especially in singings of the Catalan linguistic domain, moreover, an approximation to the ritual structures of the ‘goigs’ is carried out using the social paradigm of the advanced modernity, which allows us to explain the transformation processes in which a concrete celebration has been submitted due to the changing social dynamics from the latest decades, and how this religious celebrations, along with the singing of the ‘goigs’ , have expanded their semantic field to include a wide plurality of meanings within the logical of the post-Christian age. The revision and clearing of the main audio-visual and sonorous fonds with registered samples of Valencian ‘goigs’ has allowed to put together a wide corpus of nine hundred and fifty examples that, together with the material coming from the fieldwork and the interviews to informers, make possible a detailed and systematic analysis of the oral tunes and the expressive mechanisms of the ‘goigs’ . With this procedure, the existence of seven melodic patterns that, with a different number of variables and a wide geographical distribution throughout the territory, are used in most of the singings of Valencian ‘goigs’ has been identified, furthermore, the different constructive and interpretative procedures in the oral tuned patterns are also analysed. At the same time, the study of five communicative situations of ‘goigs’ ’ singings -in the way of paradigmatic situations- has made possible to deeper into the analysis and comprehension of issues such as the participation, the distribution of the roles and the gender discourses, the construction and reaffirmation of the meaning structures and the processes of revitalization and potentiation in terms of identity, in both the moment in which the ‘goigs’ are singed and in the ritual as a whole.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

15

Anyó, Sayol Lluís. "El meu videojoc, la nostra narració. Els relats de la identitat." Doctoral thesis, Universitat Ramon Llull, 2011. http://hdl.handle.net/10803/51085.

Full text

Abstract:

En el marc ampli de les teories audiovisuals, aquesta tesi doctoral aborda les relacions entre identitat, narració i videojocs des de la perspectiva de l'antropologia cultural, de les teories narratològiques en cinema i literatura i de la ludologia. Es proposa la figura teòrica del jugador implicat per explicar el tipus de relació entre el jugador i el seu personatge, en relació amb la construcció d'un relat identitari. En aquest sentit, es relaciona la idea de marcs d'experiència amb la de nivells narratius i narradors. El model teòric i metodològic resultant s'aplica a l'estudi de cas de dos videojocs: Silent Hill 2, un survival horror monousuari, i Espai8, un joc de rol en línia massiu i multiusuari.
En el marco amplio de las teorias audiovisuales, esta tesis doctoral aborda las relaciones entre identidad, narración y videojuego desde la perspectiva de la antropología cultural, de las teorías narratológicas en cine y literatura y de la ludología. Se propone la figura teórica del jugador implicado para explicar el tipo de relación entre el jugador y su personaje, en relación con la construcción de un relato identitario. En este sentido, se relaciona la idea de marcos de experiencia con la de niveles narrativos y narradores. El modelo teórico y metodológico resultante se aplica al estudio de caso de dos videojuegos: Silent Hill 2, un survival horror monousuario y Espai8, un juego de rol en línea masivo y multijugador.
In the wide framework of audiovisual theories, this PhD. thesis undertakes the relation between identity, narrative and videogames from the point of view of cultural anthropology, of narratological theories in cinema and literature and of ludology. We propound the theoretical figure of the implied player connected with the construction of a discourse of the self-identity. In this sense, we connect the idea of frames of experience with the idea of narrative levels and narrators. The resulting theoretical and methodological model it’s applied to the study case of two video games: Silent Hill 2, a singleplayer survival horror, and Espai8, a massively multiplayer online rol-playing game.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

16

Serra, i. Salamé Carles. "Identitat, racisme i violència. Les relacions interètniques en un institut català." Doctoral thesis, Universitat de Girona, 2001. http://hdl.handle.net/10803/7975.

Full text

Abstract:

Aquesta tesi està basada en l'etnografia d'un institut d'educació secundària situat en una ciutat mitjana de Catalunya, amb un nivell socioeconòmic mig-baix i una important presència d'immigrants (de diferents zones de l'estat espanyol i d'Àfrica, sobretot marroquins i gambians). El treball inclou una recerca bibliogràfica i de clarificació teòrica amb la que es pretén situar els fenòmens que s'estudien (identitat, racisme i violència) en el moment històric i context social actual, per tal de poder explicar l'ascens o la importància d'aquests fenòmens, així com les relacions que es poden establir entre ells.
La primera part de la tesi respon a la voluntat de contextualitzar teòricament la recerca etnogràfica i de situar les observacions d'aula en un marc social més ampli. A la segona part es presenten les aportacions que han realitzat els sociòlegs i els antropòlegs de l'educació a l'anàlisi del tractament de la diversitat ètnica, del racisme i de la violència en l'àmbit escolar. A la tercera part es desenvolupa el treball de recerca etnogràfica centrat en l'anàlisi de les relacions interètniques de l'alumnat.
This doctoral thesis is based on the ethnography of a state secondary school situated in an average-sized town in Catalonia with a medium-low socio-economic level and a population that includes considerable numbers of immigrants both from other parts of Spain and from some African coutnries (principally Morocco and Gambia).
The thesis includes bibliographical research and a theoretical clarification to situate the phenomena of indentity, racism and violence within the historical and social context of the present day. The growing importance of these phenomena and the relationships established between them are explained in this context.
The first part of the thesis endeavours to provide a theoretical context for the ethnographic research and to situate the classroom observations within a much wider social framework.
The second part of the thesis introduces contributions from educational sociologists and anthropologists to the analysis of how ethnic diversity, racism and violence are dealt with in schools.
The third part develops the ethnographic research by focusing on the interethnic relations among the students.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

17

Palomo, Reina Cristian. "Identitat i vocabulari polítics a Catalunya durant la guerra de successió." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2018. http://hdl.handle.net/10803/666657.

Full text

Abstract:

L’objectiu principal d’aquesta tesi doctoral és realitzar un estudi de la identitat col·lectiva dels catalans a les èpoques medieval i moderna. Per aconseguir-ho, el nostre estudi es divideix en tres capítols: en primer lloc, examinem què foren políticament les tres grans comunitats del període baixmedieval i modern que englobaven el poble català: Catalunya, la Corona d’Aragó i la Monarquia d’Espanya. En segon lloc, efectuem un estudi històric de les diferents característiques que resultaven més rellevants per a la definició i diferenciació dels catalans, entre finals del segle XII i inicis del segle XVIII, en relació amb la resta de col·lectius humans, atenent a l’adscripció i identificació del col·lectiu amb el seu territori, la seva religió, la llengua, la legislació per la qual es regien, la relació amb el seu príncep sobirà, així com amb la resta d’institucions generals del Principat de Catalunya i dels Comtats de Rosselló i Cerdanya, sense negligir pas la relació envers els súbdits dels altres regnes del seu monarca i els pobles i poders aliens al domini d’aquest. En tercer lloc, ja centrant-nos en el període del canvi dinàstic i la guerra successòria (1700-1714), duem a terme una anàlisi quantitativa, semàntica i comparativa dels conceptes «Catalunya», «Espanya», «principat», «monarquia», «pàtria» i «nació», a partir del buidatge dels dietaris de la Diputació del General i del Consell de Cent. D’aquesta manera, investiguem uns conceptes intrínsecs al fet identitari català del període, en unes fonts que ens permeten copsar una idea aproximada d’allò que significava aquest vocabulari per a la classe rectora de Catalunya.
The main objective of this doctoral thesis is to carry out a study of the collective identity of the Catalans in the medieval and modern eras. To achieve this, our study is divided into three chapters: first, we examine what were politically the three great communities of the low medieval and modern period that encompassed the Catalan people: Catalonia, the Crown of Aragon and the Monarchy of Spain. Secondly, we carry out a historical study of the different characteristics which were most relevant for the definition and differentiation of the Catalans, between the end of the 12th century and the beginning of the 18th, in relation to the rest of human collectives, the association and identification of the group with its territory, its religion, language, the legislation governing its relationship with its sovereign prince, as well as with the rest of the general institutions of the Principality of Catalonia and of the counties of Rosselló and Cerdanya, without neglecting the relation to the subjects of the other kingdoms of his monarch and the peoples and powers alien to his rule. Thirdly, focusing on the period of dynastic change and succession war (1700-1714), we carry out a quantitative, semantic and comparative analysis of the concepts «Catalonia», «Spain», «principality», «monarchy», «homeland» and «nation», as of the emptying of the diaries of the Diputació del General and the Consell de Cent. In this way, we investigate some intrinsic concepts of the Catalan identity of the period, in sources that allow us to grasp an approximate idea of what this vocabulary meant for the ruling class of Catalonia.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

18

Flor, i. Moreno Vicent. "L'anticatalanisme al País Valencià: Identitat i reproducció social del discurs del "Blaverisme"." Doctoral thesis, Universitat de València, 2009. http://hdl.handle.net/10803/10298.

Full text

Abstract:

Aquesta tesi doctoral estudia des de la sociologia el blaverisme. Aquest moviment sociopolític del País Valencià nascut a la dècada del setanta del segle XX farà de l'anticatalanisme la raó principal de ser però es revestirà d'autoctonisme, és dir, es fa passar com "valencianista" i, en aquest sentit, esdevindrà un anticatalanisme valencià específic. El blaverisme no sols té com a objectiu l'oposició al catalanisme i/o als catalans sinó fonamentalment desplaçar els "catalanistes" del País Valencià de les posicions hegemòniques que haurien ocupat realment o imaginativa i, sobretot, d'ocupar el poder a partir d'un discurs que reinventa la tradició i la identitat regional valenciana. Per aconseguir aquest objectiu el blaverisme farà servir el populisme com a principal estratègia política per tal de guanyar el carrer i, sobretot, les urnes.El blaverisme, gràcies a uns particulars mitjans de comunicació que s'apropiaran d'aquest discurs; a una estructura associativa històrica que n'aconseguirà ocupar, i a una altra de nova que crearà; a la instrumentalització de la festa fallera i d'altres rituals centenaris així com al regionalisme ordinari de les institucions d'autogovern (que faran pròpia, si fa no fa, la proposta simbològica blavera) aconseguirà una penetració social i una reproducció exitosa, la qual cosa trobem que justifica l'interés social d'aquesta investigació, que està adreçada a l'estudi de la identitat col·lectiva que construirà el blaverisme i a la reproducció social d'un moviment que es considerava a les primeries de la transició democràtica que eren "quatre gats", però que acabarà per condicionar el sistema polític valencià d'una manera decisiva.
This social research studies the "blaverisme", the Valencian Anticatalanism socio-political movement born in the decade of 1970's in the 20th century. It will arm with autochthonism in order to pass like "valencianista". In this way it will become an specific valencian anticatalanism. The "blaverisme" has as main objective to move the valencian "catalanistes" of the hegemonic positions that they would have occupied, really or not, and to win the regional power thanks to a speech that it reinvents the tradition and the Valencian identity. The populism will be the main strategy of the "blaverisme".This political movement, thanks to some particular media; some historical and specifically associations; the particular relationship with the "Falles" establishment and the banal regionalism of the institutions of self-government, will achieve an important social penetration and a successful social reproduction. In some ways, the "blaverisme" has conditioned decisively the Valencian political system.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

19

Giner, Antoni. "Construcció de la identitat professional del tutor o la tutora de secundària." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2011. http://hdl.handle.net/10803/51514.

Full text

Abstract:

La Tesis Doctoral que s’ha realitzat aporta nous elements en la construcció de l’orientació al sistema escolar i en la consolidació i definició competencial dels tutors dels centres de secundària. Els canvis socials comporten una nova realitat a les aules i unes noves necessitats de l’alumnat. Saber què s’ha de fer, com s’ha de fer quan s’ha de fer, per a què s’ha de fer, són qüestions fonamentals per desenvolupar un treball tutorial de qualitat. La construcció de la identitat professional i competencial dels docents en l’àmbit tutorial per donar resposta a aquestes necessitats és fa del tot necessari. La identitat docent s’inicia en la formació inicial del docent i es dona al llarg de tota la vida professional. Aquesta identitat no sorgeix automàticament com a resultat d’un títol professional, ans el contrari, cal construir-la. Una construcció de la identitat professional i competencial que ve donada per una necessitat de donar respostes a situacions que sempre són diferents, a prendre decisions de les quals ningú els ha ensenyat la resposta, a plantejar-se uns valors que condicionaran la resolució dels diferents conflictes; en definitiva, a saber ser autònom i eficaç en el treball tutorial. L’ICE de la UB porta a terme el curs de postgrau “La tutoria i la seva pràctica” per donar resposta a la necessitat formativa del tutor o tutora esmentada anteriorment. El seu inici va ser el curs 2005/06. Aquesta formació és de caire professionalitzador i té per finalitat aprofundir en la construcció professional dels docents com a tutors o tutores de centres educatius en secundària. La construcció professional dels tutors precisa d’una formació estructurada i personalitzada que aporti el canvi d’actituds, l’adquisició de coneixements i el desenvolupament de les habilitats que calguin per ser competent en aquells aspectes necessaris per ser un bon tutor o tutora en el segle XXI. La recerca que es presenta té una doble finalitat, en un primer moment aporta la construcció d’una categorització competencial del tutor o tutora, i en un segon moment avaluar, des dels seus inicis, la proposta formativa, el procés formatiu i els resultats que s’han desprenen en el camp professional. En definitiva, s’ha volgut saber si els tutors i tutores que han realitzat la formació tenen adquirides les competències necessàries per donar resposta a les necessitats professionals com a tutor o tutora del segle XXI. La recerca parteix definint un marc conceptual amb les implicacions socials, educatives i d’orientació en la construcció del marc competencial tutorial. La metodologia emprada ha estat diversa. En la construcció del marc competencial s’ha utilitzat el mètode Delphi amb doble comissió d’experts. Per portar a terme la recerca avaluativa del programa formatiu s’ha utilitzat el model CIPP de Stufflebeam com a model d’avaluació sistèmica, i en concret l’avaluació de producte, s’ha basat en el model d’avaluació de resultats de Kirkpatrick. Els resultats obtinguts han estat molt nombrosos i significatius. La categorització competencial ha estat validada per la comunitat professional i científica. Ha quedat de manifest la importància de certes competències per sobre d’altres, però en definitiva, totes són necessàries per portar a terme la tasca tutorial. S’han recollit un nombre significatiu d’indicadors de resultats d’aprenentatge de cadascuna de les competències. Les dades recollides en la recerca avaluativa del programa formatiu han estat molt amplies i significatives. Destacar que la recerca aporta dades significatives de l’aprenentatge competencial que ha realitzat el professorat de secundària al realitzat el procés formatiu. La formació rebuda pel professorat compensa les diferencies significatives que es donen a la població control en referència a les diferents variables que s’han seguit: gènere, edat, experiència docent, experiència tutorial, etapa educativa, titularitat del centre educatiu, titulació del professorat, àmbit docent i formació permanent. La recerca presenta un capítol de propostes de millora i prospectives.
This Doctoral Thesis brings new elements in the construction of the school system orientation and the definition and consolidation of the tutors’ competencies in the secondary education centres. The professional construction of teachers in the tutorship field starts with the teacher’s initial training and it goes all throughout their professional life. The ICE of the UB conducts a graduates’ course named “The tutorship and its practice” to give an answer to the tutors’ need of their ongoing training. It is a course of a professional nature and it aims to go further in helping teachers improve as tutors of secondary education schools. This investigation has a dual purpose: in the first place to categorize the competences a tutor should have and secondly to evaluate the training programme, the training process and the results obtained in the professional field. It starts with the definition of the conceptual framework with the social, educational and of guidance implications in building the tutor’s competencies framework. The methodologies used have been diverse. The Delphi method with double jury of experts has been the one used in the building of the competencies framework. The Stufflebeam’s CIPP method has been used to carry out the evaluation-research of the training programme, as a systemic evaluation model; finally, to specifically evaluate the product, the Kirkpatrick’s results’ evaluation model has been employed. The results obtained have been very numerous and significant. The categorization of competencies has been validated by the scientific and professional community. An important number of indicators of the training results of each competency has been obtained. The data collected in the research of the educational programme have been very extensive, evaluative and meaningful. Note that the search brings significant data of the competence learning to perform the training process. The training received by teachers makes up for the significant differences that occur in the control group regarding the different variables followed: genre, age, teaching experience, tutorial experience, education, ownership of the educational centre, teachers’ qualifications, teaching field and permanent training. The research includes a chapter of suggestions for improvement and forward-looking proposals.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

20

Garcia, Sala Laia. "L'aferrament adult en dones adoptades: relació amb la construcció de la identitat." Doctoral thesis, Universitat Ramon Llull, 2016. http://hdl.handle.net/10803/358083.

Full text

Abstract:

Aquest estudi parteix d’un posicionament constructivista relacional (Botella, Herrero, Pacheco i Corbella, 2004) i de la Teoria de l’Aferrament (Bowlby, 1969) i de l’Aferrament Adult (Hazan i Shaver, 1987) per a l’anàlisi d’aquest últim i de la seva relació amb la construcció de la identitat de 15 dones adoptades amb fills biològics. Per tal de dur-ho a terme, es va treballar a partir d’una entrevista semi- estructurada, del qüestionari auto-aplicat ECR-S (Alonso- Arbiol, Balluerka i Shaver, 2007) i de la Graella de Constructes Personals (Kelly, 1955/1991) referida a la construcció del sí mateix (Butt, Burr i Bell, 1997), en la que es varen incloure elements del sí mateix directament vinculats amb l’aferrament (Jo com a filla amb la meva mare/ Jo com a filla amb el meu pare) i amb l’aferrament adult (Jo com a parella). També es va incorporar a la graella, el constructe Segura vs. Insegura com a mesura general de l’aferrament. L’anàlisi qualitatiu de les dades de les transcripcions de les entrevistes i de les graelles es va dur a terme a través del mètode Grounded Theory (Glasser i Strauss, 1967) i l’anàlisi quantitatiu d’aquestes últimes, mitjançant el programa informàtic RECORD (Feixas i Cornejo, 1996). Els resultats generats per aquests així com per la triangulació de les dades mostren que les participants en la recerca construeixen la seva identitat a partir del posicionament com a mare i com a parella, en els que presenten una major autoestima. S’observa com l’aferrament adult és en general segur o tendent a la seguretat, i que experimenten un canvi en la identitat com a parella a partir de la vivència de la relació amb aquesta. S’ha vist que l’adopció també influeix en la construcció de la identitat. Finalment, s’observa una diferència entre l’aferrament amb la mare i amb el pare, essent el primer el més segur, malgrat es valorin més positivament en la relació amb el segon.
En este estudio partimos de un posicionamiento constructivista relacional (Botella, Herrero, Pacheco y Corbella, 2004) y de la Teoría del Apego (Bowlby, 1969) y del Apego Adulto (Hazan y Shaver, 1987) para el análisis de este último y de su relación con la construcción de la identidad de 15 mujeres adoptadas con hijos biológicos. Para ello, trabajamos a partir de una entrevista semi- estructurada, del cuestionario auto-aplicado ECR-S (Alonso- Arbiol, Balluerka y Shaver, 2007) y de la Rejilla de Constructos Personales (Kelly, 1955/1991) referida a la construcción del sí mismo (Butt, Burr y Bell, 1997), en la que incluimos elementos del sí mismo directamente vinculados con el apego (Yo como hija con mi madre/ Yo como hija con mi padre) y con el apego adulto (Yo como pareja). También se incorporó en dicha rejilla, el constructo Segura vs. Insegura como medida general del apego. El análisis cualitativo de los datos de las transcripciones de las entrevistes y de las rejillas se llevó a cabo mediante el método Grounded Theory (Glasser y Strauss, 1967) y el análisis cuantitativo de estas últimas, mediante el programa informático RECORD (Feixas y Cornejo, 1996). Los resultados generados por dicho análisis y por la triangulación de los mismos muestran que las participantes en la investigación construyen la identidad a partir del posicionamiento como madre y como pareja, en los cuales presentan una mayor autoestima. Se observa como el apego adulto es en general seguro o con tendencia a la seguridad, y que experimentan un cambio en la identidad como pareja a raíz de la vivencia de la relación con ésta. Se ha visto que la adopción también influye en la construcción de la identidad. Finalmente, se observa una diferencia entre el apego con la madre y con el padre, siendo el primero el más seguro, aunque se valoren más positivamente en la relación con el segundo.
We depart from a relational constructivist standpoint (Botella, Herrero, Pacheco & Corbella, 2004) and from the Attachment Theory (Bowlby, 1969) and Adult Attachment (Hazan y Shaver, 1987) to analyze adult attachment and its relation with identity construction of 15 adopted women with biological children. With this objective, we worked with a semi- structured interview, ECR-S questionnaire (Alonso- Arbiol, Balluerka & Shaver, 2007) and Repertory Grid Test (Kelly, 1955/1991) referred to self- construction (Butt, Burr & Bell, 1997) in which we include some elements directly related with attachment (Me as daughter with my mother/ Me as daughter with my father) and with adult attachment (Me as couple). It was also included in the grid the Secure vs. Insecure construct, as a global measure of attachment. Qualitative analyses of data were analyzed by Grounded Theory Method (Glasser & Strauss, 1967), and quantitative analyses were analyzed by means of the RECORD software (Feixas & Cornejo, 1996). Results generated from these analyses and the triangulation of them show that the participants in the research built their identity on the basis of the positioning as a mother and as a couple, in those who have a higher self esteem. It is noted, that adult attachment is generally safe or aimed at safety, and they have experienced a change in the identity as a couple on the basis of the relationship with him. It has been seen that the adoption also influences in the construction of identity. Finally, there is a difference between the attachment with the mother and the father, being the first safer, despite the evaluation is more positive in relation to the second.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

21

Capell, Maymó Mateu. "Qui són els patinadors urbans? Esport, identitat i passió a la Barcelona contemporània." Doctoral thesis, Universitat Ramon Llull, 2016. http://hdl.handle.net/10803/360331.

Full text

Abstract:

Aquesta tesi doctoral té com a finalitat estudiar la identitat dels patinadors urbans de la ciutat de Barcelona. Per a això, s’han determinat les característiques sociodemogràfiques i socioesportives, així com la prevalença de la passió en els patinadors urbans de Barcelona. Igualment, s’han identificat les experiències que caracteritzen la pràctica del patinatge urbà, la relació dels components de la passió amb les experiències dels patinadors urbans i, finalment, s’han analitzat les experiències del patinador urbà en funció de les característiques sociodemogràfiques, socioesportives i de la passió. Es va construir un qüestionari en línia que recollia dades sociodemogràfiques i socioesportives en relació al patinatge urbà, la versió espanyola de l’Escala de la Passió i l'Escala d'Experiències del Patinatge Urbà. El mostreig es va dur a terme a través de la xarxa social Facebook, mitjançant un enviament sistemàtic de missatges sol·licitant la participació dels membres de grups en línia especialitzats en patinatge urbà a Barcelona. Els usuaris van ser convidats a participar a través d'un missatge al mur de cada grup o pàgina, que podia ser compartit. Els resultats mostren que el patinador urbà tipus de Barcelona és un home d'entre 30 i 39 anys que no viu en parella, té estudis superiors i treballa per compte d'altri. A nivell de pràctica, es tracta d'un patinador de nivell intermedi amb experiència d'entre 1 i 5 anys, que dedica entre 1 i 4 hores a la setmana a patinar, principalment en rutes urbanes. Podem dir que els patinadors urbans són esportistes apassionats, amb una elevada passió harmoniosa i menor obsessiva, que experimenten conseqüències positives i de socialització en major mesura que les conseqüències negatives. El patinatge es revela com una eina important d'inclusió, integració i reproducció social que facilita les relacions socials entre els seus practicants apassionats. Aquesta activitat no està exempta de riscos, però els patinadors en tenen bona consciència i la majoria pren mesures de protecció. En el cas de les modalitats que puntuen més alt en passió obsessiva són també aquelles que requereixen d'un grau elevat de nivell tècnic i constància.
Esta tesis doctoral tiene como finalidad estudiar la identidad de los patinadores urbanos de Barcelona. Para tal efecto, se han determinado las características sociodemográficas y sociodeportivas, así como la prevalencia de la pasión en los patinadores urbanos de Barcelona. Igualmente, se han identificado las experiencias que caracterizan la práctica del patinaje urbano, la relación de los componentes de la pasión con las experiencias de los patinadores urbanos y, finalmente, se han analizado las experiencias del patinador urbano en función de las características sociodemográficas, sociodeportivas y de la pasión. Se construyó un cuestionario en línea que recogía datos sociodemográficos y sociodeportivos en relación al patinaje urbano, la versión española de la Escala de la Pasión y la Escala de Experiencias del Patinaje Urbano. El muestreo se llevó a cabo a través de la red social Facebook, mediante un envío sistemático de mensajes solicitando la participación de los miembros de grupos en línea especializados en patinaje urbano de Barcelona. Los usuarios fueron invitados a participar a través de un mensaje en el muro de cada grupo o página, que podía ser compartido. Los resultados muestran que el patinador urbano tipo de Barcelona es un hombre de entre 30 y 39 años que no vive en pareja, tiene estudios superiores y trabaja por cuenta ajena. A nivel de práctica, se trata de un patinador de nivel intermedio con experiencia de entre 1 y 5 años, que dedica entre 1 y 4 horas a la semana a patinar, principalmente en rutas urbanas. Los patinadores urbanos son deportistas apasionados, con una elevada pasión armoniosa y menor obsesiva, que experimentan consecuencias positivas y de socialización en mayor medida que las consecuencias negativas. El patinaje se revela como una herramienta importante de inclusión, integración y reproducción social que facilita las relaciones sociales entre sus practicantes apasionados. Esta actividad no está exenta de riesgos, pero los patinadores tienen buena conciencia de ello y la mayoría toma medidas de protección. En el caso de las modalidades que puntúan más alto en pasión obsesiva son también aquellas que requieren de un grado elevado de nivel técnico y constancia.
This thesis aims to study the identity of urban skaters in Barcelona. To that end, we determined socioesportive & sociodemographic characteristics, as well as the prevalence of passion in urban skaters from Barcelona. We also identified the experiences that characterize urban skating and also analyzed the relationship of the components of passion with the experiences of urban skaters. Finally, we analyzed the experiences of urban skater according to sociodemographic and socioesportive characteristics as well as passion outcomes. We built an online questionnaire that collected sociodemographic and socioesportive data in relation to urban skating. The questionnaire included both the Spanish version of the Passion Scale and the Scale of Urban Skating Experiences. Sampling was carried out through the social network Facebook by a systematic sending of messages, asking members of the urban skating groups in Barcelona to answer them. Users were invited to participate through a message on the wall of each page or group, which could be also shared. The results show that the average urban skater in Barcelona is a man between 30 and 39 not living with a partner, have higher education and work for others. In terms of practice, it is an intermediate skater with experience between 1 and 5 years in skating, which devotes between 1 and 4 hours a week to skate, especially in urban routes. Urban skaters are sport enthusiasts, with high harmonious and less obsessive passion, experiencing positive consequences and getting better socialization in a greater extent than the negative effects. Skating is revealed as an important tool for inclusion, integration and social reproduction that facilitates social relations among its passionate practitioners. This activity is not free of risks, but the skaters showed good conscience of them, and most of them take protective measures. The modalities that score higher on obsessive passion are also those that require a high degree of technical level and perseverance.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

22

Marqués, Meseguer Josep Samuel. "Espai i identitat en l'obra de Jordi Pere Cerdà. Una geografia literària cerdaniana." Doctoral thesis, Universitat Jaume I, 2018. http://hdl.handle.net/10803/662816.

Full text

Abstract:

L'obra de l'autor nord-català Jordi Pere Cerdà (1920-2011) teixeix una cartografia literària que abasta tota dimensió espacial -real, imaginada i ficcional. Les prospeccions que assagen els seus texts es fonen en el medi natural i rural, canten a l'amor, als veïns i als éssers fantàstics del folklore català, es comprometen amb els refugiats encarant-se a tota frontera i, també, a tot abisme interior i exterior que oprimesca l'ésser. El mapatge cognitiu i literari que crea Cerdà sobrepassa qualsevol obstacle per construir espais oberts i possibles, en comunió amb l'altre. Partint d'una aproximació teòrica geocrítica, aquest treball d'investigació aprofundeix en diverses nocions sobre l'espacialitat lligades a un context convuls, ple de transformacions a nivell socioeconòmic, polític, cultural i lingüístic, el qual determinarà la vida d'un autor i d'un territori transfronterer com el de la Cerdanya i la Catalunya del Nord. En definitiva, la rica experiència vital de Jordi Pere Cerdà ens permet reflexionar sobre les relacions que vulguem establir entre els individus i amb el nostre hàbitat natural i cultural, a fi d'esdevenir membres actius que participen de la transformació dels espais que configuren les nostres identitats.
The work of the North Catalan author Jordi Pere Cerdà (1920-2011) weaves a literary cartography which reaches all spatial dimensions -real, imagined and fictional. The prospections proved by their texts merge with the natural and rural environment, sing to love, neighbours and the fantastic beings of the Catalan folklore. Such prospections also commit themselves with the refugees facing every frontier and, also, facing all interior and exterior abyss that oppresses the being. The cognitive and literary mapping created by Cerdà overcomes any obstacle to construct opened and possible spaces, in communion with the other. Based on the theoretical approach called geocriticism, this research study delves into various notions about spatiality linked to a convulsive context, full of transformations at a socioeconomic, political, cultural and linguistic level; these transformations will determine the life of an author and a cross-border territory such as Cerdagne and Northern Catalonia. In short, the rich experience of Jordi Pere Cerdà allows us to reflect on the relationships we want to establish between individuals, as well as between human groups and our natural and cultural habitat, in order to become active members that participate in the transformation of the spaces that make up our identities.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

23

Marqués, Meseguer Josep Samuel. "Espai i identitat en l’obra de Jordi Pere Cerdà : Una geografia literària cerdaniana." Thesis, Perpignan, 2018. http://www.theses.fr/2018PERP0022/document.

Full text

Abstract:

L’œuvre de l’auteur nord-catalan Jordi Pere Cerdà (1920-2011) tisse une cartographie littéraire qui touche toutes les dimensions spatiales —réelle, imaginée et fictionnelle. Les prospections qu’expérimentent ses textes se fondent dans le milieu naturel et rural, célèbrent l’amour, les voisins et les êtres fantastiques du folklore catalan, s’engagent avec les réfugiés face à toutes les frontières et, également, tout abîme intérieur et extérieur qui opprime l’être. Le mappage cognitif et littéraire créé par Cerdà surpasse n’importe quel obstacle pour construire des espaces ouverts et possibles, en communion avec l’autre. En partant d’une approche théorique géocritique, ce travail de recherche approfondit diverses notions autour de la spatialité liées à un contexte agité, plein de transformations au niveau socioéconomique, politique, culturel et linguistique, un contexte qui déterminera la vie d’un auteur et d’un territoire transfrontalier comme celui de la Cerdagne et de la Catalogne du Nord. En définitive, la riche expérience vitale de Jordi Pere Cerdà nous permet de réfléchir sur les relations que nous voulions établir entre les individus et avec notre habitat naturel et culturel, afin de devenir nous-mêmes des membres actifs qui participent à la transformation des espaces qui configurent nos identités
The work of the North Catalan author Jordi Pere Cerdà (1920-2011) weaves a literary cartography which reaches all spatial dimensions —real, imagined and fictional. The prospections proved by their texts merge with the natural and rural environment, sing to love, neighbours and the fantastic beings of the Catalan folklore. Such prospections also commit themselves with the refugees facing every frontier and, also, facing all interior and exterior abyss that oppresses the being. The cognitive and literary mapping created by Cerdà overcomes any obstacle to construct opened and possible spaces, in communion with the other. Based on the theoretical approach called geocriticism, this research study delves into various notions about spatiality linked to a convulsive context, full of transformations at a socioeconomic, political, cultural and linguistic level; these transformations will determine the life of an author and a cross-border territory such as Cerdagne and Northern Catalonia. In short, the rich experience of Jordi Pere Cerdà allows us to reflect on the relationships we want to establish between individuals, as well as between human groups and our natural and cultural habitat, in order to become active members that participate in the transformation of the spaces that make up our identities
L’obra de l’autor nord-català Jordi Pere Cerdà (1920-2011) teixeix una cartografia literària que abasta tota dimensió espacial ―real, imaginada i ficcional. Les prospeccions que assagen els seus texts es fonen en el medi natural i rural, canten a l’amor, als veïns i als éssers fantàstics del folklore català, es comprometen amb els refugiats encarant-se a tota frontera i, també, a tot abisme interior i exterior que oprimesca l’ésser. El mapatge cognitiu i literari que crea Cerdà sobrepassa qualsevol obstacle per construir espais oberts i possibles, en comunió amb l’altre. Partint d’una aproximació teòrica geocrítica, aquest treball d’investigació aprofundeix en diverses nocions sobre l’espacialitat lligades a un context convuls, ple de transformacions a nivell socioeconòmic, polític, cultural i lingüístic, el qual determinarà la vida d’un autor i d’un territori transfronterer com el de la Cerdanya i la Catalunya del Nord. En definitiva, la rica experiència vital de Jordi Pere Cerdà ens permet reflexionar sobre les relacions que vulguem establir entre els individus i amb el nostre hàbitat natural i cultural, a fi d’esdevenir membres actius que participen de la transformació dels espais que configuren les nostres identitats

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

24

Lluró, Josep M. "Pasolini en context: Trauma, memòria, identitat i història cultural a la Itàlia de postguerra." Doctoral thesis, Universitat Pompeu Fabra, 2016. http://hdl.handle.net/10803/396253.

Full text

Abstract:

Pasolini va conceptualitzar en la seva obra els processos destructors del capitalisme posterior a la segona guerra mundial. La seva narrativa els enfoca des de la perspectiva dels grups socials dels suburbis degradats els quals van crear una cultura híbrida entre el substrat camperol i les respostes morals a les pressions d una vida urbana. El seu cinema explora la necessitat de reformular els mites humanístics per a fer front a la desertització espiritual i cultural a què ens condemna el consumisme del darrer capitalisme. La seva poesia narra els estralls personals que comporta l enfrontament contra aquests processos de destrucció i contra les convencions socials. El nostre treball pretén seguir el diàleg de Pasolini amb la tradició de pensament crític del marxisme romàntic i contextualitzar l originalitat de la seva obra dins d alguns dels corrents crítics que als anys seixanta qüestionaven la conversió del món en una pura mercaderia.
Throughhiswork, Pasolini conceptualized the destructive processes of post- SecondWorldWarcapitalism. Hisnarrativefocuses on the processes from the perspective of social groupsfromdilapidatedsuburbs: a mass of dispossessedpeoplewhocreated a hybridculturebetween the peasantsubstrataand the moral responses to the pressure of urbanlife.Hiscinematicwork explores the necessity of reforminghumanistmyths in order to combat the spiritualand cultural desertionthatcondemns us to the consumerism of contemporarycapitalism. Hispoetryspeaks of the personal havocthatleads to clashesagainstthesedestructive processes andagainst social conventions. Comingfrom a radical originality, Ourstudyaims to followPasolini sdialoguewiththe RomanticMarxisttradition of criticalthoughtand to bring context to the originality of hisworkwithinsome of the criticaltrends of the 1960s that, questioned the transformation of the worldinto a purelycommercialentity.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

25

Pfaffinger, Doris. "Grenzganger des pop: Konsum und identitat bei Christian Kracht und Benjamin von Stuckrad-Barre /." Connect to title online (ProQuest), 2008. http://proquest.umi.com/pqdweb?did=1617381101&sid=1&Fmt=2&clientId=11238&RQT=309&VName=PQD.

Full text

Abstract:

Thesis (Ph. D.)--University of Oregon, 2008.
Typescript. Includes vita and abstract. Includes bibliographical references (leaves 179-185). Also available online in ProQuest, free to University of Oregon users.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

26

Jané, i. Checa Òscar. "França i Catalunya al segle XVII. Identitats, contraidentitats i ideologies a l'època moderna (1640-1700)." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2003. http://hdl.handle.net/10803/4792.

Full text

Abstract:

Aquesta tesi ha estat realitzada en cotutela entre la Universitat de Toulouse- Le Mirail (França) i la Universitat Autònoma de Barcelona

Al llarg del segle XVII, nombroses guerres van enfrontar França i Espanya, modificant la relació de forces entre ambdues potències. El regne de França, particularment sota la batuta de Lluís XIV, es va imposar políticament i militarment a una Espanya cada vegada més feble, que no atorgava una sortida a la seva pluralitat institucional. Catalunya fou un dels exemples més evidents: jugà la carta de França contra Castella el 1640 (revolta dels Segadors) fins que el 1659 (tractat dels Pirineus) Espanya acabà cedint el Rosselló i part de Cerdanya a França, tot i que va recuperar el control sobre la resta de Catalunya. Entre algunes de les conseqüències, destaquen: l'exili del personal polític català, que més s'havia compromès i implicat en la guerra contra Castella, cap a Perpinyà; la posada en marxa de l'administració francesa al Rosselló; i el creixement del sentiment antifrancès a Catalunya. En definitiva, la implicació francesa en els problemes de Catalunya provocà l'afirmació d'una identitat catalana definida segons alguns criteris concrets (geografia, política, justícia, etc.), davant d'una contraidentitat francesa, reforçada per la guerra i la pressió militar constant.
This Thesis has been done in codirection between the University of Toulouse- Le Mirail (France) and the Autonoma's University of Barcelona

During the 17th century, many conflicts took place in Europe, mostly between France and Spain, which lead to a shift in political powers. Indeed, the French Kingdom, and particularly under the reign of Louis XIV, expanded over a declining Spain which was trying to solve its internals conflicts. Catalonia is the most obvious example of this expansion: it joined France in its fight against Castilla in 1640 (Revolt of Segadors) until Spain left Roussillion and half Cerdanya to France in 1659 (Peace of Pyrenees) and recuperated the control over Barcelona. As a consequence, many politicians had to move to Perpignan, Roussillion got deeply transformed and anti-French feelings grew among Catalan people. A Catalan identity emerged from these new elements, defined by geographic, legal and political elements, against a strong French identity, reinforced by a permanent military pressure on Catalonia until the end of the century.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

27

Huertas, Roig Assumpció. "L'escola i la formació de la identitat europea en els adolescents. Tecnologia, Influències socialitzadores i convergència de múltiples identitas." Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2006. http://hdl.handle.net/10803/8925.

Full text

Abstract:

de la tesi
L'escola i la formació de la identitat europea en els adolescents.
Assumpció Huertas Roig
Ens trobem immersos en un procés de construcció europea on els avenços s'han produït a un ritme vertiginós. Les institucions europees cada cop han adquirit més poders de decisió, i el procés d'unificació ha abastat diversos àmbits, deixant de centrar-se tan sols en aspectes purament econòmics. Però perquè la democràcia avanci juntament amb aquest procés d'unió europea, és necessària la legitimitat viscuda i sentida d'aquestes institucions i de tot el seu procés de creació i evolució per part dels ciutadans. Tanmateix, a més de la legitimació formal, caldria aquella que es fonamenta en l'interès i la participació de tots els individus en els afers comunitaris; i aquests factors depenen, en gran mesura, del sentiment d'identitat europea existent i de la identificació amb Europa per part dels seus ciutadans.
Des de les elits polítiques europees es té la confiança en què la conscienciació de la legitimitat es pot resoldre pedagògicament. Monnet, un dels pares de la idea de la unitat europea, ja va afirmar: "Si hagués de començar una altra vegada, començaria per l'educació".
Aquest és un dels motius pels quals el present estudi se centra en l'àmbit educatiu. L'objectiu principal és conèixer empíricament fins a quin punt l'escola influeix en la creació de la identitat europea entre els adolescents, amb la intenció d'esbrinar com fomentar satisfactòriament aquest sentiment identitari des d'aquest àmbit.
Consegüentment, la pregunta inicial que ens plantegem en aquest estudi és: Com influeix l'escola en la formació de la identitat europea entre els adolescents, en àmbits on concorren múltiples identitats?
Per conèixer quin és el sentiment d'identitat europea que posseeixen els adolescents, com es relaciona dins l'entramat identitari, i quins agents són els principals influents en el procés de formació de les identitats, metodològicament s'utilitzen dues tècniques de recollida d'informació, que corresponen a les dues parts del procés d'aquest estudi: la quantitativa i la qualitativa.
Per l'anàlisi quantitativa s'empra un qüestionari d'opinió de caràcter descriptiu, amb el qual s'interroga als adolescents sobre els seus coneixements d'Europa, el seu grau de ciutadania, els sentiments identitaris, la seva acceptació de ciutadans i cultures extra-comunitàries, i finalment, les seves actituds i expectatives respecte a la Unió Europea.
La segona tècnica de recollida d'informació utilitzada és l'entrevista en profunditat semi-dirigida (anàlisi qualitativa), que ens proporciona una informació més completa sobre les identitats dels joves, els factors que influeixen en la seva formació i les relacions internes de complementarietat o conflicte que es poden crear dins l'entramat identitari de cada individu.
Els resultats de l'estudi confirmen la importància de l'escola com a agent clau en la formació de les identitats dels adolescents, des dels seus tres possibles àmbits d'influència: com a principal font d'informació i coneixements d'Europa, com a planificadora i realitzadora d'intercanvis escolars i com a educadora per a la ciutadania europea. Així mateix, també es comprova que el rol dels centres escolars en aquests tres àmbits no sempre obté resultats positius en el foment de la identitat europea. Es requereix que es compleixin unes certes condicions en la seva actuació. El descobriment d'aquests requisits ha resultat de cabdal importància per matisar quina ha de ser la tasca de l'escola i quins aspectes ha de potenciar si vol fomentar realment la identitat europea entre els adolescents.
En les conclusions es mostra, a través d'uns gràfics, quins factors influeixen en la formació de la identitat europea, i com actuen en l'entramat identitari juvenil. La família, -principalment els pares-, i l'entorn són els agents que més influeixen en el nivell primari de les identitats, que és el més subjectiu i emocional, a més de ser el que normalment determina la identitat principal dels individus, la més profunda i identificativa. Ja sigui per assimilació o rebuig, els adolescents adopten o canvien en part el llegat de les identitats paternes i ambientals. Contràriament, l'escola i els mitjans de comunicació, que resulten ser les principals fonts d'informació que reben els adolescents d'Europa, influeixen en el nivell secundari de les identitats, on l'entramat identitari se superposa i complementa. La seva influència és analitzada i seleccionada per part dels joves, resultant més informativa i racional que emotiva. Així doncs, l'escola no interfereix en la creació de la identitat primària i identificativa dels individus, sinó en la formació de les identitats complementàries; malgrat això, la seva influència pot resultar de cabdal importància en la creació de la identitat europea entre els adolescents si actua seguint uns objectius i uns paràmetres establerts.
Nowadays the cultural industry use socializational agents and marketing strategies trying to influence individuals identities. In view of the lack of european building's legitimacy by the citizens, political leaders try to increase the european identity between teenagers.Which agents have more influence? The mass communication power and the educational system. Consistently, the objective of this study is to analyze mass communication influence in the formation of european identity between teenagers.
This research is based, methodologically, in two sections: the quantitative and the qualitative one. The treatment of quantitative data have been realized by descriptive statistics, contingency boards and variables correlations using the SPSS programme.
Mass communication, and specially the television, are the second information source of Europe that teenagers receive. Although the high valuation of the media by teenagers, results of the study show that their influence is not so strong.
As a conclusion, there is necessary increase informations and kwnoledge of Europe in teenagers through mass communication. But the spread of any information is not enough. Is important to know cultural aspects of other countries and the advantatges that UE involve to all citizens of states members.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

28

Göksu, Fatih. "European identity on the perspective of incoming and outgoing Eramus students: a study of stereotypes and prejudices as cultural differences." Doctoral thesis, Universitat Pompeu Fabra, 2017. http://hdl.handle.net/10803/402436.

Full text

Abstract:

European education programs and European identity are acknowledged as inextricable concepts considering the fact that education programs such as Erasmus plays an important role on the construction of European identity by using exchange programs to create awareness. This study mainly tries to realize if incoming and outgoing Erasmus students are conscious of this European identity and if stereotypes and prejudices as intercultural communication barriers are obstacles in this construction based on the fact that Erasmus students live in intercultural community. European exchange programs such as Erasmus have a proved effect to strengthen relations among European societies. In this context, the research investigates if Erasmus as a most important exchange program has an effect to build European identity. Besides the research tries to understand how Erasmus student see their own identity in relation to European one and what effect are observed in students’ national identity by investigating Catalan Erasmus students.
Els programes d’educació de la Unió Europea i la identitat Europea són reconeguts com a conceptes que inevitablement van de la mà, donat que programes educatius com l’Erasmus juguen un paper important en la construcció de la identitat Europea, i són utilitzats per crear consciencia. Aquest estudi tracta d’analitzar si els estudiants d’Erasmus, tant els que arriben com els que marxen, són conscients d’aquesta identitat Europea, així com determinar si els estereotips i prejudicis, tals com les barreres de comunicació interculturals, són obstacles en la construcció d’aquesta identitat, basant-nos en que aquests estudiants viuen dins de comunitats interculturals. Programes Europeus d’intercanvi com el programa Erasmus tenen el poder particular per enfortir les relacions entre les diferents societats europees. En aquest context, l’estudi investiga si l’Erasmus, com a programa d’intercanvi més important, repercuteix directament en la creació de la identitat Europea. A més, l’estudi intenta entendre com els estudiants d’Erasmus viuen la seva pròpia identitat en relació amb l’Europea, i quins efectes s’observen en la identitat nacional dels estudiants a través d’investigar els estudiants d’Erasmus catalans

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

29

Piella, Vila Anna Maria. "Canvis i continuïtats en l'organtizació del parentiu entre els aborígens australians. Jambun: la manera aborígen de construir el parentiu." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2001. http://hdl.handle.net/10803/5501.

Full text

Abstract:

Es presenta en aquest treball una aproximació a la realitat cultural dels aborígens d'Austràlia per aprendre i comprendre la dinàmica que envolta les relacions que s'emmarquen dins del parentiu. El context cultural concret escollit és la comunitat Aborigen de Jambun, al nordest de l'estat de Queensland, una comunitat de recent creació que ha viscut un procés històric similar al que han patit molts altres grups tribals arreu del continent: invasió, dispersió, desestructuració i finalment marginació.
En la primera part del treball es planteja el marc teòric de la investigació a través de la relació que existeix entre les relacions de parentiu i la identitat ètnica en el cas dels Aborígens Australians i com l'antropologia s'ha aproximat a aquesta relació. L'anàlisi bibliogràfic porta a concloure que la decreixent importància que la literatura antropològica més recent atribueix al parentiu en el procés de construcció identitària dels Aborígens Australians es deu tant als canvis que s'han produït en la pròpia teoria antropològica del parentiu, com als canvis que s'han donat en la forma d'organitzar les relacions de parentiu en el cas dels aborígens, com a les modificacions dels trets culturals que se seleccionen per a la construcció de la identitat aborigen. Han canviat alguns aspectes del contingut i de la forma del parentiu però persisteix com a element ideològic important en el manteniment d'un sentiment identitari aborigen. Sobretot els aspectes més tradicionals de les relacions de parentiu.
En la segona part, s'analitzen els principals canvis i permanències que s'han donat en la manera d'organitzar les relacions de parentiu a Jambun:
- Pautes que pràcticament han desaparegut: l'estil de vida de la selva; les cerimònies d'iniciació; les pautes d'aparellament com la poliginia, el levirat i el sororat; les seccions i el matrimoni preferencial (MeBSD) i, les relacions d'evitació.
- Pautes que es mantenen sense massa variacions respecte el passat: viure amb i entre parents; l'hospitalitat la reciprocitat i la mobilitat dins del parentiu; l'enculturació de la descendència segueix afectant a tot el grup; la vinculació entre persones i territori; els noms personals aborígens (conexió llèngua-parentiu-territori); la filiació patrilinial i opció matrilinial; les relacions de parentiu entre cosins paral.lels; i elreconeixement social de l'aparellament.
- Pautes que se segueixen practicant amb variacions respecte la tradició: la vida al 'bush'; el control social dels 'elders'; els termes de parentiu; les creences sobre procreació; la complementarietat de les tasques domèstiques; i, els tabús d'evitació entre germans.
- Pautes que representen noves incorporacions: el sistema econòmic (treball a les plantacions i dependència ajudes governamentals); les opcions matrimonials; i, noves formes d'organització familiar.
Tots aquests canvis i permanències mostren quina és la realitat actual en la que es troba la comunitat de Jambun i com s'articulen les relacions de parentiu entre els seus membres. En el procés de construcció del parentiu les continuïtats des del passat representen el marc ideal de referència en el qual les noves pautes s'hi van incorporant i constitueixen la base de la seva especificitat cultural. Però la situació d'inestabilitat i marginació social i econòmica on aquestes pautes es desenvolupen amenacen la seva pròpia permanència. La dificultat principal de la continuïtat cultural de Jambun no està tant en el manteniment de pautes tradicionals, com en la seva transmissió a les noves generacions. Alhora aquesta mateixa situació marginal propicia un entorn d'autoreproducció cultural en què es rebutja la cultura dominant i es revaloritza la pròpia.
In this work, there is an approach to the cultural reality of Aboriginals in Australia in order to learn and understand the dynamics involved in relationships included in kinship. The particular cultural context selected is the Aboriginal community of Jambun, in the north-east of Queensland, a recently created community that has lived a similar historical process to that suffered by many other tribal groups all around the continent: invasion, dispersion, de-structuring, and finally marginalizing.
In the first part of the thesis, the theoretical framework of the research is set up through the relation between kinship relationships and ethnic identity in the case of Australian Aboriginies, and how Anthropology has approached this relation. The bibliographical analysis leads to the conclusion that the decreasing importance given to kinship in the Australian Aboriginal process of identity construction by recent anthropological literature is due both to changes in the anthropological theory of kinship itself, and to changes in the way of organizing kinship relationships in the case of Aboriginals, as well as to modifications in cultural features selected to construct the Aboriginal identity. Some aspects of content and form in kinship have changed, but it is still an important ideological element to maintain an Aboriginal identity feeling. Particularly, the most traditional aspects in kinship relationships.
In the second part, the main changes and continuities that have taken place in the way of organizing kinship relationships in Jambun are analysed:
- Almost extinguished patterns: rain forest lifestyle; initiation ceremonies; mating patterns as polygyny, levirate, and sororate; sections and preferential marriage (MeBSD), and avoidance relationships.
- Patterns maintained without many variations in respect of the past: living with and among relatives; hospitality, reciprocity, and mobility within kinship; enculturating descendants still concerns the whole group; link between people and land; Aboriginal personal names (connection language-kinship-land); patrilineal filiation and matrilineal option; kinship relationships between parallel cousins; and social recognition of mating.
- Patterns still in use with some variations in respect of tradition: life in the bush; social control by the elders; kinship terms; beliefs about procreation; complementariness of domestic life; and avoidance taboos among siblings.
- Patterns that represent new incorporations: economic system (working in plantations and dependence on governmental subsidies); marriage options; and new ways of family organization.
All these changes and continuities show what is the current reality of the community of Jambun and how the kinship relationships are articulated among all its members. In the process of kinship construction, continuities from the past represent the ideal frame of reference, into which new patterns are incorporated and constitute the base of their cultural specificity. But the situation of instability and social and economic marginalization where these patterns develop threatens their own continuity. The main difficulty for cultural continuity in Jambun is not so much maintaining traditional patterns, but transmitting them to new generations. At the same time, this marginal situation enables a cultural self-reproducing environment where the mainstream culture is rejected and their own culture is revalued.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

30

Martí, Escayol Maria Antònia. "La construcció del concepte de natura a l'edat moderna. Natura, cultura i identitat en el pensament català dels segles XVI i XVII." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2004. http://hdl.handle.net/10803/4798.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

31

Heras, Maria Angels. "Una relectura del modernisme catala. Santiago Rusinol : del dialogisme intercultural a la construccio d'una identitat nacional." Thesis, University of Nottingham, 2000. http://ethos.bl.uk/OrderDetails.do?uin=uk.bl.ethos.313381.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

32

Colet, Ruz Jordi. "La concepció de la identitat visual dels envasos. Una aproximació a la funció publicitària del packaging." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2013. http://hdl.handle.net/10803/145037.

Full text

Abstract:

La necessitat bàsica de contenir, conservar, emmagatzemar, transportar i –molt especialment– comercialitzar els productes és un fet circumstancial que ha transformat l’envàs en un autèntic artefacte de comunicació publicitària. Des d’aquesta perspectiva, la present tesi doctoral s’ha marcat el ferm propòsit d’esdevenir una aportació que incrementi la qualitat del coneixement científic en l’àmbit del disseny dels envasos. Partint de la idea que la concepció estructural i gràfica de l’envàs és una part consubstancial del producte, aquesta investigació aborda una reflexió que ha d’implicar una millora significativa de l’eficiència del packaging com a activitat professional vinculada a la conceptualització i producció d’envasos. El marc teòric ha quedat circumscrit per les dimensions bàsiques de l’envàs: comunicativa, material, comercial i psicològica. Cadascuna d’aquestes dimensions de l’artefacte visual fa referència explícita a la construcció, producció, difusió i recepció del missatge en el context del procés de comunicació publicitària. De fet, la formulació del missatge visual ha esdevingut el leitmotiv d’aquesta tesi doctoral. A partir d’aquí, l’interès de la investigació s’ha centrat en la identitat visual dels envasos com a instrument a través del qual construir formalment el missatge. En aquest sentit, l’objecte d’estudi ha gravitat a l’entorn de l’existència d’un codi visual que regula el disseny estructural i gràfic dels envasos –concretament, els destinats als productes d’alta freqüència de compra– amb la finalitat de facilitar el reconeixement tipològic del producte en un escenari advers i molt competitiu: el punt de venda. Així mateix, es proposa un model d’anàlisi del codi visual fonamentat en tres eixos conceptuals: ordre, complexitat i congenialitat. Aquesta tríada terminològica ha delimitat la naturalesa funcional del codi. D’acord amb els àmbits d’actuació previstos en el model –estructural, cromàtic, tipogràfic i iconogràfic– han emergit les variables independents seleccionades per a la implementació de la fase experimental; d’una banda, l’estructura del contenidor i, per l’altra, dos valors cromàtics específics (anomenats, color_base i color_auxiliar). La metodologia experimental utilitzada ha estat un disseny factorial de mesures repetides. Aquest enfoc ha permès plantejar una anàlisi estadística multivariable que ha requerit la confecció d’un conjunt de tractaments visuals descontextualitzats. La fase experimental s’ha desenvolupat al voltant de dues tipologies de producte; un grup de tractaments correspon a una ampolla de llet i, l’altre, a una llauna de refresc de cola. Amb aquest procediment s’ha escomès l’anàlisi dels efectes principals i, també, els d’interacció provocats per les modificacions controlades de les variables experimentals. A través d’aquestes formulacions visuals ha resultat factible la realit¬zació dels corresponents contrastos estadístics a fi de confirmar la validesa de les hipòtesis sobre l’existència i límits del codi visual. Però, també, s’han comprovat els efectes que l’aplicació de l’esmentat codi ha provocat en relació a la preferència dels subjectes experimentals per determinades formulacions visuals.
The basic requirement to contain, preserve, store, transport and –more especially– to market products has transformed packaging into an authentic artifact of advertising communication. From this perspective, this doctoral thesis has the firm intention to increase the quality of scientific knowledge in packaging. Based on the idea that pack design is a consubstantial part of the product, this research addresses a reflection that must involves a significant improvement of the efficiency of packaging as a professional activity related to the design and the production of packs. The theoretical framework has been limited to the basic dimensions of the pack which are: communicative dimension, material dimension, commercial dimension and psychological dimension. Each of these dimensions of the visual artifact makes explicit reference to the construction, production, distribution and reception of the message in the process of advertising communication. In fact, the formulation of the visual message has become the leitmotiv of this doctoral dissertation. From there, the interest of the research has focused on the visual identity of packs as a tool through which to construct the message. To this aim, this scientific study focuses on the existence of a visual code that governs the structural and the graphic design of packaging –especially, those destined to fast-moving consumer goods– in order to facilitate their typological recognition in an adverse and very competitive scenario: the point of sale. Furthermore, we propose an analytical model of the visual code based on three concepts: order, complexity and congeniality. From this triad terminology we will describe its operation. This model of the visual code considered four study areas: structural, chromatic, typographic and iconographic. Only three variables have been selected in order to implement the experimental phase; on one hand, the structure of the container and, on the other hand, two specific chromatic values (called, base_color and auxiliary_color). The experimental methodology used was an analysis of variance in repeated measures design (a within-subjects factor). This approach has allowed us to do a multivariate statistical analysis that required a set of visual treatments. The pilot phase has been developed around two types of products; one group corresponds to a bottle of milk and, the other, a can of cola. In this way, we could analyze the main and the interaction effects caused by changes of the controlled variables. Based on these visual formulations, we were able to do the relevant statistical contrasts to confirm the hypothesis of the existence and the limits of the visual code. Also, we have observed the effects that its implementation has caused on the subjects’ preference for certain visual formulations.
La necesidad básica de contener, conservar, almacenar, transportar y –muy especialmente– comercializar los productos es un hecho circunstancial que ha transformado el envase en un auténtico artefacto de comunicación publicitaria. Desde esta perspectiva, la presente tesis doctoral pretende realizar una aportación que incremente el conocimiento científico en el ámbito del diseño de los envases. Partiendo de que la concepción estructural y gráfica del envase es una parte consustancial del producto, esta investigación aborda una reflexión que debe implicar una mejora significativa de la eficiencia del packaging como actividad profesional vinculada a la conceptualización y producción de envases. El marco teórico ha quedado circunscrito por las dimensiones básicas del envase: comunicativa, material, comercial y psicológica. Cada una de estas dimensiones del artefacto visual hace referencia explícita a la construcción, producción, difusión y recepción del mensaje en el contexto del proceso de comunicación publicitaria. De hecho, la formulación del mensaje visual se ha convertido en el leitmotiv de esta tesis doctoral. A partir de ahí, el interés de la investigación se ha centrado en la identidad visual de los envases como instrumento a través del cual construir formalmente el mensaje. En este sentido, el objeto de estudio ha gravitado en torno a la existencia de un código visual que regula el diseño estructural y gráfico de los envases –concretamente, aquellos destinados a los productos de alta frecuencia de compra– con la finalidad de facilitar el reconocimiento tipológico del producto en un escenario adverso y muy competitivo: el punto de venta. Asimismo, se propone un modelo de análisis del código visual basado en tres ejes conceptuales: orden, complejidad y congenialidad. Esta tríada terminológica ha delimitado la naturaleza funcional del código. De acuerdo con los ámbitos de actuación previstos en este modelo –estructural, cromático, tipográfico e iconográfico– han emergido las variables independientes seleccionadas para la implementación de la fase experimental; por un lado, la estructura del contenedor y, por la otra, dos valores cromáticos específicos (color_base y color_auxiliar). La metodología experimental utilizada ha sido un diseño factorial de medidas repetidas. Este enfoque ha permitido plantear un análisis estadístico multivariable que ha requerido la confección de un conjunto de tratamientos visuales descontextualizados. La fase experimental se ha desarrollado alrededor de dos tipologías de producto; un grupo de tratamientos corresponde a una botella de leche y, el otro, a una lata de refresco de cola. Con este procedimiento se ha acometido el análisis de los efectos principales y, también, los de interacción provocados por las modificaciones controladas de las variables experimentales. A través de estas formulaciones visuales ha resultado factible la realización de los correspondientes contrastes estadísticos a fin de confirmar la validez de las hipótesis sobre la existencia y límites del código visual. Pero, también, se han comprobado los efectos que la aplicación de dicho código ha provocado en relación a la preferencia de los sujetos experimentales por determinadas formulaciones visuales.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

33

Vivas, i. Elias Josep. "La Cerdanya, una ciutat al tombant del mil·leni? Metamorfosi de l'espai, la identitat i el paisatge cerdà." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2004. http://hdl.handle.net/10803/5446.

Full text

Abstract:

Aquesta tesi està plantejada en forma de viatges i, per tant, està plena de recorreguts sobre l'experiència d'un mateix com ciutadà/a, de trajectes particulars sobre àmbits de saber concrets, d'etapes particulars viscudes en traspassar els diferents espais quotidians, etc. Tot plegat es converteix en els fonaments que mostren una visió particular (de les moltes visions que una persona pot obtenir) de com la realitat de la Cerdanya s'ha anat transformant al llarg del segle passat, emfasitzant, sobretot, el seu tram final i, destacant abundantment, la impactant metamorfosi que ha sofert al llarg de les dues últimes dècades a partir de la proliferació, al llarg del territori ceretà, del fenomen de les segones residències (sobretot a partir de la inauguració del Túnel del Cadí). Així mateix, tractem d'analitzar com les formes i les interaccions socials de la comarca han evolucionat en el sentit estimat i desitjat per la urbanitat i per la tècnica, és a dir, destaquem la importància que ha tingut la metròpoli barcelonina i la tecnologia en l'evolució social de la comarca. Allò que pretenem explicar amb aquest treball és com la ciutat s'ha estès al llarg del territori català, visualitzar la seva arribada a la Cerdanya i esbrinar quins són els efectes d'aquesta arribada en l'àmbit de l'espai, del paisatge i de la identitat ceretana. En definitiva, allò que tractem de detallar és com el discurs de la ciutat s'ha imposat, ha quedat instituït, al llarg de la demarcació catalana, com la paraula urbana ha pres forma en totes les seves expressions i formes, com les paraules de l'urbs s'han desplaçat fins a llocs que, fins i tot fa poc temps, estaven apartats o en els extrems de la metròpoli.
Per poder explicar com ha succeït aquesta metamorfosi (descrita àmpliament en el cinquè apartat), iniciem, prèviament, una reflexió teòrica que gira al voltant de quatre conceptes: l'espai, la ciutat, el paisatge i la identitat social, que són analitzats i repensats des del punt de vista d'una Psicologia Ambiental Crítica (etiquetada aquí com a Psicologia Ambiental Espacialitzada). D'aquesta forma, proposem quatre viatges diferents, els quals són una part dels mateixos trajectes que el meu "jo" ha fet per poder escriure el volum (de paraules) que suposa aquest tesi. L'estratègia que utilitzem per fer memòria i recordar de forma més clara aquests desplaçaments, i també per ajudar-vos en les vostres travessies (si us llegiu aquest treball en algun moment), serà que la paraula (escrita o visual) prengui el màxim protagonisme possible. Així doncs, allò que queda escrit és una espècie de guia turística sobre aquests viatges, entesa aquesta en el sentit més pur del terme, és a dir, com aquella guia plena d'indicacions, d'itineraris i de fotografies sobre els llocs més significatius i simbòlics que hem visitat o que heu de visitar. En certa mesura, aquest text es convertirà en una mena d'àlbum ple de fotografies, amb breus explicacions teòriques i quotidianes sobre l'espai, la ciutat, el paisatge i la identitat social. Al final de cada un d'aquests quatre viatges trobareu una espècie d'apunt final (a tall de síntesi) sobre aquestes travessies que pretenen emfasitzar, destacar i/o relacionar algun aspecte o concepte concret del trajecte amb el tema que ens ocupa: la transformació de la Cerdanya en una ciutat límit. D'aquesta manera relacionem cada apartat, diguem més teòric, amb la realitat ceretana actual.
This dissertation has the form of a trip and, thus, is full of travelling routes through the experience of the author as a citizen. Those routes exemplify areas of knowledge, particular phases experienced when trespassing daily spaces. They reflect the basis of a particular view (one of the multiple visions a person may have) of how the reality of the Cerdanya has been transformed during the last century emphasizing, mainly in its final stages, and highlighting the shocking metamorphosis that the Cerdanya has undergone in the last few decades. This metamorphosis was largely started in the Cerdá territory as a 'second residential area' phenomenon (mainly since the opening of the Cadí tunnel, which connected metropolitan areas with more rural areas). Also, I try to analyze how social interactions have evolved in the Cerdá County following a pattern imposed for those dwellers coming from the Barcelona Metropolitan Area, which in turn has also affected technological transformations in this rural area. The work presented here tries to explain how the city has been extended toward the rural areas of the Catalonian territory as well as to identify its arrival to Cerdanya and to explore its effects in the spaces, landscapes and identities of the people from Cerdanya. Overall, we try to offer a picture about how the 'urban discourse' has been imposed and formalized in most areas of the Cerdanya reaching areas that, not so long ago, where distant from the metropolis.
In trying to explain this metamorphosis (largely detailed in Chapter Five) I began with a theoretical analysis that is anchored in four concepts: space, city, landscape, and social identity. These four concepts are analyzed from a Critical Environment Psychology point of view (here labelled as Spatialized Environmental Psychology). The dissertation details four different trips that parallel an ego-trip undergone by the author when writing this doctoral thesis. Writing is the vehicle that transports us through this trip. The outcome (the written words) resembles a travel guide about these trips, in the purest sense of the term 'travel-guide': a guide full of indications, itineraries, and pictures with brief explanations both theoretical and daily-based, about the space, the city, the landscape and the social identity of residents. At the end of each of the four trips the reader may find a conclusion about the itineraries, that tries to emphasize and highlight/relate particular elements or concepts of the dissertation topic: the transformation of the Cerdanya in a city in the outskirts of the Metropolis. Thus, each chapter combines a theoretical commentary and aspects of the daily live of residents in the actual Cerdanya.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

34

Terradas, i. Muntañola Robert 1944. "Les Drassanes de Barcelona. La geometria, la traça i l'estructura com a garants de la identitat de l'edifici." Doctoral thesis, Universitat Ramon Llull, 2008. http://hdl.handle.net/10803/9131.

Full text

Abstract:

La tesi pretén esbrinar quins han estat els principis arquitectònics que han permès que l'estructura formal i constructiva de les drassanes hagi estat permanentment inalterable al llarg de les diverses ampliacions i canvis programàtics. El procés constructiu s'ha analitzat profundament la qual cosa a fet possible el dibuixar les plantes de l'edifici en cadascun dels fets més importants tant pel que fa la seva construcció, les diverses ampliacions així com les restauracions. El estudi s'ha realitzat comprovant el traçat, la construcció, la proporció i les característiques espacials del propi edifici així com la seva relació amb altres construccions de programa o d'estructura similars. Complementen aquest estudi les restauracions realitzades en els períodes compresos entre els anys 1930 i 1960 i entre 1984 i 2005 La tesi ha permès, d'una banda, aclarir quin va ser el sistema, i concretament l'element, constructiu que conformà l'estructura formal i constructiva de les drassanes; d'altre banda, hem pogut comprovar que mitjançant l'estudi dels elements constructius que actualment configuren l'edifici ha estat possible omplir el buit històric existent des de la creació de les drassanes fins al 1709 data del primer plànol conegut de l'edifici. Finalment, s'exposa tot allò que ha garantit la permanent identitat de les drassanes.
La tesis pretende poner de manifiesto cuales han sido los principios arquitectónicos que han permitido que la estructura formal y constructiva de las atarazanas haya permanecido inalterable a lo largo de las diversas ampliaciones y cambios programáticos. El proceso constructivo se ha analizado en profundidad lo que ha permitido dibujar las plantas del edificio en cada uno de sus más importantes acontecimientos tanto en las fases de su construcción, de las diversas ampliaciones como de sus restauraciones. El estudio se ha realizado comprobando la traza, la construcción, la proporción y las características espaciales del propio edificio así como su relación con otras construcciones de programa o estructura similares. Completando este estudio se han analizado las restauraciones llevadas a cabo en los períodos entre los años 1930 al 1960 y entre 1984 al 2005. La tesis ha permitido, por un lado, averiguar cual fue el sistema, y concretamente el elemento constructivo, que conformó la estructura formal y constructiva de las atarazanas; por otro lado, se ha podido comprobar que mediante el estudio de los elementos constructivos que actualmente configuran el edificio ha sido posible explicar el vacío histórico existente desde la creación de las atarazanas hasta el año 1709 en que se dibujó el primer plano conocido del edificio. Finalmente, se expone todo aquello que ha garantizado la permanente identidad de las atarazanas.
What are the architectonic principles that have allowed that the formal and physical structure of the shipbuilding facility has remained unchanged throughout the various extensions and program changes that have effected the building over time. The constructive process has been studied in great detail, which has allowed the building's floor plans to be drawn for each of the building's most important phases, from its initial construction through its successive extensions and restorations.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

35

Salgado, de Dios Josep Francesc. "La construcció de la identitat periodística de Manuel Vázquez Montalbán: de la censura a la transició (1960-1978)." Doctoral thesis, Universitat Pompeu Fabra, 2009. http://hdl.handle.net/10803/7261.

Full text

Abstract:

Entre 1960 i 1978 Manuel Vázquez Montalbán assoleix una primera identitat professional a la premsa. Estudia Periodisme i treballa a dues publicacions del 'Movimiento', però una estada a la presó per un delicte polític l'obliga a començar de nou el 1965. A continuació s'acosta a l'anàlisi de la informació Internacional (Siglo20, Tele/eXpres) i evoluciona, segons ho permet l'incert ambient polític, cap a la columna (Triunfo, Arreu, Mundo Diario), l'espai periodístic on s'instal.larà a la transició (La Calle, El Periódico). L'eina fonamental d'aquest trànsit professional és l'humor (Hogares Modernos, Triunfo, Por Favor, Interviú), el reportatge d'ordre sociològic (Triunfo) i el domini de la ficció, els recursos amb què Vázquez Montalbán treballa durant els primers anys 70, quan opina en boca de personatges i signaturas inventades, fins que finalment pot fer-ho sense embuts, un cop derogada la llei de Premsa de 1966. Passa el dia a les redaccions, participa dels problemes i les tensions de la professió i fins i tot dirigeix algunes revistes. A partir de 1979, en guanyar el premi Planeta, redueix la dedicació al periodisme per deixar espai a la narrativa de ficció.
Between 1960 and 1978 Manuel Vázquez Montalbán starts to make a professional name for himself in the press. He studies journalism and works in two publications of the Movement', but a stay in prison for a political crime forces him to start over again in 1965. On leaving prison he chooses to analyse international information (Siglo20, Tele/eXpres) and in the uncertain political environment of late francoism moves towards working as a political columnist (Triunfo, Arreu, Mundo Diario) and those newspaper that established themselves during the transition period (La Calle, El Periódico). Humour is the common denominator during this phase (Hogares Modernos, Triunfo, Por Favor, Interviú), sociological stories (Triunfo) and the prevalence of fiction, the resources with which Vázquez Montalbán works during the early 70s, when he speaks through invented characters and false signatures until he could eventually do so with no holds barred once the 1966 Press Law is repealed. He lives journalism to the full spending all day in newsrooms and being fully involved in all the problems and stresses of the profession and even edits some magazines. After 1979, after winning the Planeta Prize he reduces his commitment to journalism to make space for narrative fiction.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

36

Moncusí, Ferré Albert. "Meitat de França, meitat d'Espanya, o Cerdanya Catalana?: Fronteres, identitats nacionals i espais de sociabilitat en una comarca del Pirineu." Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2002. http://hdl.handle.net/10803/8405.

Full text

Abstract:

Meitat de França, meitat d'Espanya o Cerdanya catalana? Fronteres, identitats nacionals i espais de sociabilitat en una comarca del Pirineu
Albert Moncusí Ferré
Aquesta tesi té per objectiu la comprensió de l'impacte actual de la divisió fronterera d'una comarca pirinenca (la Cerdanya) travessada per la línia divisòria franco-espanyola des de 1659. El text té tres parts. A la primera (capítols 1 i 2) es presenten els objectius i metodologia de la recerca. Partint de les aportacions de diversos autors, es presenta també el plantejament teòric de la tesi. La segona part (capítols 3 i 4) contextualitza la Cerdanya a partir del repàs als processos de terciarització, urbanització, nacionalització i unificació europea, que ha experimentat la població de la comarca. Per últim, la tercera part (capítols 5 i 6) analitza situacions d'interacció, pràctiques, estratègies i discursos de persones de la Cerdanya, en relació amb el tema de les identitats nacionals i de la frontera internacional. La tesi defensada és que els processos de terciarització, urbanització, nacionalització i unificació europea han afavorit que la frontera internacional sigui un fet simbòlic ineludible, que les situacions d'interacció reprodueixen, d'acord amb la construcció de la vida quotidiana tenint presents de la frontera internacional i de las identitats nacionals, com a realitat.
Half of France, half of Spain or Catalan Cerdanya? Boundaries, national identities and space of sociability in a Pirinean region
Albert Moncusí Ferré
This thesis has by objective the comprehension of the current impact of the border division in a Pyrenean region (the Cerdanya valley) crossed by the spanish-french border since 1659. The text has three parts. The first one (chapters 1 and 2) presents objectives and methodology of the research. The same part tells the theoretical position of the thesis, departing of the arguments of several authors. The second part (chapters 3 and 4) sets the Cerdanya in the context of processes of terciarisation, urbanisation, nationalisation and European unification, which the population of Cerdanya has experimented. Finally, the third part (chapters 5 and 6) analyses population's strategies, practical, speeches and interplay situations in relationship to the topic of national identities and international frontier. The supported thesis is that terciarisation, urbanisation, nationalisation and European unification have favoured that international frontier is a symbolical and unavoidable fact. Interplay situations reproduce the border symbolical existence by the construction of daily life around and national identities and the border as a reality.
¿Mitad de Francia, mitad de España o Cerdanya catalana? Fronteras, identidades nacionales y espacios de sociabilidad en una comarca del Pirineo
Albert Moncusí Ferré
Esta tesis tiene por objetivo la comprensión del impacto actual de la división fronteriza de una comarca pirenaica (la Cerdanya) atravesada por la frontera francoespañola des de 1659. El texto tiene tres partes. En la primera parte (capítulos 1 y 2) se presentan los objetivos y metodología de la investigación. Partiendo de las aportaciones de varios autores, se presenta también el planteamiento teórico de la tesis. La segunda parte (capítulos 3 y 4) contextualiza la Cerdanya a partir del repaso a los procesos de terciarización, urbanización, nacionalización y unificación europea, que ha experimentado su población. Por último, la tercera parte (capítulos 5 y 6) analiza situaciones de interacción, prácticas, estrategias y discursos de personas de la Cerdanya, en relación con el tema de las identidades nacionales y de la frontera internacional. La tesis sostenida es que los procesos de terciarización, urbanización, nacionalización y unificación europea han favorecido que la frontera internacional sea un hecho simbólico ineludible, y que las situaciones de interacción reproducen su existencia en un plano simbólico, ligado a las identidades y a la construcción de la vida cotidiana alrededor de la frontera y de las identidades nacionales, como realidad.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

37

Roca, i. Caparà Núria. "Construint identitats flexibles. Joves adults d'origen extracomunitari entre processos d'inclusió i exclusió social." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2009. http://hdl.handle.net/10803/5533.

Full text

Abstract:

L'augment dels flux migratoris dels darrers anys ha generat canvis demogràfics, culturals i socials. Les migracions internacionals modifiquen les identitats globals i les personals. Un dels col·lectius que viu més processos de transformació són els fills i filles de famílies immigrades extracomunitàries. Aquesta tesi fa un apropament als contextos i condicionants que influeixen en els processos identitaris dels fills i filles de famílies que han realitzat trajectòries i experiències de migració a la ciutat de Barcelona. Líinterès en examinar les seves identitats respon al fet que es tracta díun col·lectiu de població recent, encara prou desconegut, que requereix díestudis i anàlisi perquè tenen i tindran un paper protagonista en la societat del futur que sorgirà díaquesta societat del present, i de líaquí. Líestudi dóna veu a nois i noies, perquè ens expliquin les seves vivències, emocions, percepcions, expectatives i experiències de vida a través del procés migratori familiar i/o personal, amb líobjectiu de comprendre el procés identitari que van construint com persones i a les situacions de discriminació que, històricament, operen per raó díorigen. Líobjectiu de la recerca és conèixer i descriure quin és el procés de construcció de la identitat dels joves, fills i filles de famílies immigrades, i de quina manera influeixen els contextos díinclusió i exclusió en les seves trajectòries de vida. Els relats biogràfics dels joves entrevistats mostren que construeixen identitats culturals flexibles, malgrat viure contextos i circumstàncies de discriminació, que els hi atorga capital cultural i humà, i els posiciona amb avantatge en la construcció díuna societat multicultural justa i integradora. Es tracta de joves amb identitats obertes i positives, amb enculturació i aculturació additiva i implicativa, que cerquen legitimitat a base de resistències i projectes. Són navegadors culturals que poden actuar de pont entre diversitat de col·lectius perquè sumen cultura díorigen i de dest. Es detecta una influència favorable a les identitats flexibles en els nois i noies sorgits de la migració quan el reagrupament familiar es realitza en líedat infantil, la relació familiar no viu conflictes culturals greus, la família realitza una bona adaptació i integració social, síobté el permís de treball i la nacionalitat sense problemes jurídics, es mantenen relacions socials i hi ha bones xarxes socials, i, finalment, quan no es viuen trajectòries de marginació social. Líestructura díoportunitats, les connexions socials i líassegurança de drets socials (educatius i laborals, principalment), polítics i jurídics asseguren capital social als joves i són arguments per a la inclusió social i per a la consecució díidentitats flexibles, obertes i positives.
The increase in migratory flows in recent years has led to demographic, cultural and social changes. International migrations modify global and personal identities. One of the groups that experiences most transformation processes is that of the children of immigrant families from non-EU member countries. This thesis makes an approximation to the contexts and conditioners that influence the identity processes of the children of families that have carried out migratory trajectories and experiences in the city of Barcelona. The interest in examining their identities responds to the fact that it is a recently arrived group of the population, still fairly unknown, which requires studies and analyses because they play and will play a significant role in tomorrows society which will grow out of todays society, here and now. The study aims to give a voice to the young people so that they can tell us about their emotions, perceptions, expectations and life experiences through their family and/or personal migratory process with the aim of understanding the identity process they construct as people and the discrimination to which, historically, they are subjected due to their origin. The objective of the research is to get to know and to describe the process of identity construction of young people who are the children of immigrants and how the contexts of inclusion and exclusion affect their life trajectories. The biographical stories of the young people interviewed show that they construct flexible cultural identities, despite experiencing contexts and circumstances of discrimination, which gives them a cultural and human capital and provides them with an advantage in the construction of a fair, integrating multicultural society. They are young people with open, positive identities, with enculturation and additive and implicated acculturation, who look for legitimacy based on resistance and projects. They are cultural navigators who can act as a bridge between a diversity of groups because they benefit from the culture of their origin and of their destination. A favourable influence on the flexible identities is detected in young people from immigrant families when the family reunification occurs while they are still infants, the family relations do not experience serious cultural conflicts, the family adapts correctly and integrates socially, work permits and nationality are obtained without legal problems, social relationships are maintained and there are good social networks and, finally, when they are not subjected to trajectories of social marginalisation. The structure of opportunities, the social connections and the securing of social rights (mainly educational and work ones) and political and legal rights ensure social capital for these young people and are arguments for their social integration and for obtaining flexible, open, positive identities.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

38

Solé, Blanch Jordi. "Antropología de la educación y pedagogía de la juventud. Procesos de enculturación." Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2005. http://hdl.handle.net/10803/8914.

Full text

Abstract:

Esta tesis doctoral incluye un trabajo histórico-descriptivo y etnocrítico en torno a los procesos de enculturación de la juventud. Partiendo de la idea que ha existido más de una juventud a lo largo de la historia, y a partir de una lógica transversal típicamente postmodena, se describen varias historias que se refieren a varias juventudes estableciendo, a su vez, un oportuno equilibrio genérico con el que se tiene presente la no-discriminación de la mujer en la historia.

El trabajo se divide en tres partes diferenciadas de acuerdo a los tres objetivos que se desarrollan:

En primer lugar, se describen los procesos de enculturación de diferentes tipologías de jóvenes a lo largo de la historia a partir de los productos culturales de cada época.

En segundo lugar, se analiza el surgimiento de la cultura juvenil propiamente dicha cuando la juventud empieza a ser considerada una categoría antropológica diferenciada, creadora y consumidora de formas de vida y cultura que pueden reforzar u oponerse a los procesos tradicionales (familia y escuela) de enculturación y socialización.

Por último, se estudian las subculturas juveniles actuales para desarrollar una pedagogía de la juventud que se ajuste a las necesidades de orientación teórica y socio-afectiva de las nuevas generaciones y las ayude a madurar de acuerdo a las condiciones del sistema al que pertenecen desde una perspectiva diversa y ecléctica, que haga de los comportamientos juveniles una forma civilizada de convivencia en las ciudades multiculturales del siglo XXI.

El desarrollo de estos tres objetivos ha exigido la utilización de una metodología de estudio ecléctica e interdisciplinar, en la que el análisis y estudio de las producciones culturales de cada época se encuentran en la base de la elección de los modelos. Así, el uso de la literatura ha prevalecido a lo largo de la primera parte de la tesis doctoral, incluyendo diferentes géneros como la poesía, la narrativa o los ensayos filosóficos. Dado que hasta el siglo XVIII predomina un tipo de literatura en la que se exaltan las vivencias, aventuras y pasiones de personajes pertenecientes al mundo aristocrático, la juventud y los procesos de enculturación a los que nos acabamos refiriendo parten, sobre todo, de la cultura de las diferentes sociedades aristocráticas. A partir del romanticismo se abordan conflictos propios de los jóvenes y las jóvenes de la clase burguesa con los que se introducen, junto a la literatura, el uso de la ópera, entendida como manifestación cultural y popular de primer orden en el siglo XIX.

El salto a la descripción de la juventud del siglo XX lo marca la utilización del cine como documento antropológico. Es por ello que se empieza a hablar de la juventud y los procesos de enculturación de los jóvenes a partir de los años 50 cuando el cine desarrolla la imagen del nacimiento de la cultura juvenil a escala universal, fenómeno que contribuiría a impulsar la industria pop y de masas donde se acabarían encontrando todas las clases sociales.

Para acabar, la descripción de las subculturas juveniles actuales con la llegada de la postmodernidad estalla en un individualismo personalista difícil de clasificar, así que no sólo se sigue utilizando el cine como elemento de estudio y análisis, sino que se introducen los estudios de casos y un trabajo de campo original de antropología en el ciberespacio.

La tesis se concluye con unas propuestas para desarrollar una pedagogía capaz de adaptarse a las características socio-afectivas de los jóvenes y las jóvenes del siglo XXI.
This doctoral thesis is a historical descriptive and ethno critically work around the processes of the enculturation of the youth. In the thesis there are described several stories that refer to various youth according to the idea it has existed more than one kind of youth along the history, and thinking about a transversal postmodern logic. At the same time it is established an opportune generic balance which the non-discrimination of the woman bear in mind in the history.

According to the three main objectives developed in this thesis, the work is segregated in three different parts:

· First of all, there is a description of the enculturation process of the different typologies of youth along the human history. It is done by the cultural products of each period.

· The second point studies the emergence of the youth culture when the youth start being considered an anthropological category differentiated. Youth create and consume different ways of life and culture. In fact, that can make them intensify or be opposed to the traditional process (family and school) of enculturation and socialization.

· And the last but not the least, this thesis analyses the actual youth subcultures to develop pedagogy for them. This pedagogy has to fit to the theorist orientation and social affective necessity of the new generations and help them to mature according to the conditions of the system in which the youth belong from a diverse and eclectic perspective. It also must make the youth behavior a civilized form of suitability at the multicultural cities of the XXI century.

To develop the three objectives it has been required to use an eclectic and interdisciplinary study methodology. In this development, the base of the election of the models finds the cultural productions of each epoch analyzed and studied. In this way, the use of the literature at the first part of the doctoral thesis has prevailed; it includes different sorts of writing like poetry, narrative or philosophical essays. At the XVII century until it predominates a sort of literature in which the experiences, adventures and passions of the characters from an aristocratic world are exalted. This thesis ends referring to the youth from different aristocratic societies and its enculturation processes. The Romanticism handles some conflicts of the youth from the burgess class; those conflicts are introduced to the literature and to the opera. At the XIX century, the opera is a cultural and popular manifestation.

The pass to the description of the youth from the XIX century to the XX is because the cinema, it's used as an anthropologic document. The cinema develops the image of the beginning of the universal youth culture. That's the cause why we start talking about the youth of the Fifties and the enculturation processes. This phenomenon would contribute to promote the pop industry where all social classes would end up finding them all.

As a final point, the description of the actual youth subcultures, with the arrival of the postmodernism, ends up in a personal individualism that is difficult to classify. In fact the cinema is no enough to use as an element to study and analyze. Nowadays there is an introduction of cases to study and an original fieldwork of the cyberspace anthropology.

This thesis concludes with some proposals that must develop pedagogy capable to be adapted to the socio affective characteristics of the young people of the XXI century.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

39

Branca, Domenico. "“La nación aymara existe”. Narración, vivencia e identidad aymara en el departamento de Puno, Perú." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/460839.

Full text

Abstract:

Esta tesis analiza los conceptos de ‘identidad’ y ‘nación’ aymara en el departamento peruano de Puno. El texto se fundamenta en una investigación etnográfica de una duración total de un año, llevada a cabo principalmente en la ciudad de Puno y en dos comunidades campesinas del sur del departamento, Ancasaya y Alpaccollo, en el distrito de Ilave (Puno, Perú). ‘Identidad’ y ‘nación aymara’ son actualmente conceptos políticos y reivindicativos de gran importancia en el departamento de Puno que en la tesis son estudiados desde un punto de vista sincrónico y diacrónico. Se muestra cómo el concepto de ‘nación aymara’ ha ido cambiando en el curso de los siglos, tanto en sus significados como en los sujetos que lo han empleado. Desde el siglo XVI, cuando comparece en documentos y crónicas, y hasta la primera mitad del siglo XX, ‘nación aymara’ era un término casi exclusivamente descriptivo que indicaba a un conjunto de grupos distintos que hablaban un mismo idioma, el aymara. Quienes empleaban dicho término eran, en una abrumadora mayoría de casos, cronistas, religiosos, viajeros y científicos extranjeros o peruanos, y en ninguno de los casos aymara. Sin embargo, a partir de los años 70 del siglo XX se conocieron cambios importantes a nivel político, social y económico; la Reforma Agraria (1969) comenzó a modificar una situación de desigualdades y a nivel continental – y, en realidad global – iban afirmándose los estudios étnicos, mientras que en el Perú y en Puno se ampliaba el acceso a la educación superior y universitaria para las y los hijos de los campesinos. En este contexto de profundas transformaciones, en Bolivia aparecerá el concepto de ‘nación aymara’ que, a partir de esta fecha, comenzará a ser empleado por los propios ‘intelectuales indígenas’ aymara. En Puno, será en los años 80 del siglo XX que, gracias sobre todo a la labor de organizaciones y sujetos de origen campesino, se comenzará a reflexionar y a reivindicar, desde un punto de vista indígena, una identidad política aymara. El concepto político de ‘nación aymara’ emergerá en Puno a partir de las reflexiones identitarias de dirigentes e intelectuales de origen campesino a finales de los años 90, pero será en concomitancia de eventos tópicos (el asesinato del alcalde de Ilave, en 2004, y el llamado ‘aymarazo’ en 2011) que el término irá cobrando fuerza, tanto política como analíticamente desde un punto de vista aymara. A partir de entrevistas en profundidad llevadas a cabo sobre todo en Puno con sujetos que se autoidentifican como aymara, se dedica otra parte a describir y analizar qué entienden las y los actores sociales con ‘identidad’ y ‘nación aymara’. En las entrevistas emerge el concepto de ‘vivencia’, un concepto que sirve a las y los actores sociales para describir y explicar quién sería – y, por ende, quién no sería – aymara. A esto se dedica la parte basada en un trabajo de campo en profundidad en las comunidades de Ancasaya y Alpaccollo (Ilave), donde la vivencia aymara se analiza a partir de la construcción de la persona en un recorrido del ciclo vital y ritual, incluyendo un análisis de los desequilibrios en dicho proceso, como la pérdida del animu. A partir de los datos recogidos, la tesis propone interpretar la idea de ‘nación aymara’ en cuanto narración política identitaria construida, fundamentada y legitimada a partir de una idea – también mediada políticamente – de vivencia en cuanto aymara. De esta forma, la idea de ‘nación’, nacida en ámbito urbano por individuos procedentes de zonas rurales, fundamenta su legitimidad en un complejo histórico-cultural todavía vigente en el campo.
This thesis analyses the concept of ‘identity’ and Aymara ‘nation’ in the Peruvian department of Puno. The text is based on an ethnographic study of a total duration of one year, carried out mainly in the town of Puno and in two rural comunidades in the south of the department, Ancasaya and Alpaccollo, in the district of Ilave (Puno, Peru). ‘Identity’ and ‘Aymara nation’ are currently political and claim-oriented concepts of great importance in the department of Puno; in the thesis these concepts are studied from a synchronic and diachronic point of view. In order to show how the notion of ‘Aymara nation’ has been changing in the course of the centuries, both in its meanings in the subjects who have used it. From the sixteenth century, when it appears in documents and chronicles, to the first half of the twentieth century, ‘Aymara nation’ was almost exclusively descriptive term indicating a set of different groups speaking the same language, Aymara. This term was used – in an overwhelming majority of cases – by chroniclers, clerics, travelers and scientists, foreign or Peruvian, but never by an Aymara. However, from the 70s of the XX century there were important political, social and economic changes; Agrarian Reform (1969) began to change a situation of inequality, and in Latin America – but, indeed, around the world – ethnic studies took hold. In Peru, and in the region of Puno of course, grew access to higher and university education for the children of peasants. In this context of profound transformations, in Bolivia the concept of ‘Aymara nation’ appears, and, starting from this date, will begin to be used by the Aymara ‘indigenous intellectuals’. In Puno, starting from the 80s, different organisations and subjects of peasant origin have been reflecting upon and claim – from an indigenous point of view – an Aymara political identity. The political concept of ‘Aymara nation’ in Puno emerges from the reflections on the concept of identity made by leaders and intellectuals in the late 90s. However, it will be in conjunction with topical events (the murder of the mayor of Ilave, in 2004, and the so-called 'aymarazo' in 2011) that the term will be gaining strength, both politically and analytically from an Aymara perspective. In this thesis I rely on in-depth interviews conducted mainly in Puno with subjects who identify themselves as Aymara; I dedicate the third part to describe and analyse what the social actors understand when they use or reflect on the concepts of ‘identity’ and ‘Aymara nation’. From the interviews emerges the concept of vivencia [experience], a conceit that serves the social actors’ purpose to describe and explain who is – hence – who is not Aymara. The fourth part is dedicated to this issue, and it is based on my ethnographic fieldwork in the comunidades of Ancasaya y Alpaccollo (Ilave). In this part, I analyse the Aymara vivencia from the construction of the person and its vital and ritual cycle, including an analysis of imbalances in the process, such as loss of animu. From the data collected, the thesis proposes to interpret the idea of ‘Aymara nation’ as a political identity narrative built, founded and legitimated from an idea – also politically mediated – of vivencia as Aymara. The idea of ‘nation’, born in urban areas by individuals from rural areas, bases its legitimacy on a historical and cultural system still in force in rural areas.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

40

Redondo, i. Arolas Mar. "Llegat i vigència de les aportacions de l'exposició "The Family of Man" en la representació fotogràfica de la identitat." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2010. http://hdl.handle.net/10803/32049.

Full text

Abstract:

La recerca que es presenta aborda la capacitat discursiva de la fotografia, delimitant uns usos concrets del mitjà fotogràfic i analitzant algunes exposicions que es qüestionen la fotografia que parla de l’home en relació amb el seu context social. És per aquest motiu que la investigació pren com a centre d’interès "The Family of Man", exposició fotogràfica de gran rellevància quant a la idea de projecte, quant al procés de gestió de les imatges, i quant a la recepció pública. Comissariada per Edward Steichen, es va inaugurar al Museu d'Art Modern de Nova York l’any 1955. Del seu estudi se’n conclou que es tracta d’un cas paradigmàtic de model expositiu fotogràfic que aglutinava molts dels aspectes que s’han debatut i es debaten encara al voltant de la fotografia, de l’art, i de llurs implicacions socials. En la recerca es circumscriuen els temes de reflexió més rellevants i s’observa com es presenten aquests en algunes exposicions o actituds artístiques de finals del segle XX, principis del XXI, les actituds reflexives i crítiques dels autors de les quals semblen revelar directament o indirecta, l’herència dels propòsits del fotògraf E. Steichen, artífex representatiu d’un corrent en la producció fotogràfica que procura conciliar l’art i la vida comuna. La revisió i l’anàlisi d’exhibicions perfilen el què ha canviat en la fotografia pel que fa a la percepció i representació de l’home i les seves relacions socials, i com aquests canvis s’han emmirallat en les diverses manifestacions artístiques contemporànies sobre l’home. Així mateix, el recorregut per les obres i el temps deixen paleses algunes de les modificacions que des dels anys cinquanta han esdevingut respecte a la concepció i comprensió de la imatge fotogràfica en el context de l’art.
This research address the discursive capacity of photography, delimiting specific uses of the photographic medium and analyzing some exhibitions that question the photography that speaks about mankind in relation to its social context. It is for this reason that research takes as its focus of interest The Family of Man photographic exhibition of great relevance attending to the idea of the project, the management of the pictures, and in terms of public reception. Curated by Edward Steichen, was opened at the Museum of Modern Art in New York in 1955. Its study concludes that it is a paradigmatic case of model photography exhibition that brings together many of the issues being and discussed even now around the photography, art, and their social implications. The research reflects the highlights that are shown in some exhibitions and in several artistic attitudes of the late twentieth and twenty-first centuries, and also the critical and reflective attitudes of the authors which seem to reveal directly or indirectly, the inheritance of the purposes of the photographer E. Steichen, the most representative artifex of a photographic movement that tries to reconcile art and common daily life. The review and the analysis of exhibitions outline what has changed in the photography attending to the perception and representation of men and their social relationships, and how these changes have been mirrored in several contemporary art demonstrations about mankind. Likewise studying the works through the time reveals some of the changes that have occurred since the fifties about the conception and understanding of the photographic image in the context of art.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

41

Monné, Alexandra. "Factors psicosocials implicats en la construcció de la identitat nacional: un estudi empíric en el context del Principat d'Andorra." Doctoral thesis, Universitat de Girona, 2015. http://hdl.handle.net/10803/380744.

Full text

Abstract:

This thesis examines national identity in order to understand the psychological mechanisms underlying social and cultural nature of its construction. The study presented here aims to describe in greater detail and depth as knowledge and attitudes, the curriculum and language, among other factors relate to national identities and attitudes. The empirical study takes place in the context of the Principality of Andorra where coexist several languages besides characterized by having different educational styles. National identity,, like many other identities depends on the context in which it is expressed and experienced and that is why we think that should be treated from a psychosocial perspective. Analysis and understanding of the factors involved in the construction of national identity, can help to clarify the nature of psychological theories and social challenges face greater guarantees of capital importance such as the maintenance of social cohesion.
En aquesta tesi s'analitza la identitat nacional amb l'objectiu de comprendre'n els mecanismes psicològics de naturalesa social i cultural subjacents a la seva construcció. L'estudi té l'objectiu de descriure amb major deta.11 i profunditat com el coneixement i les actituds, el currículum escolar i la llengua, entre altres factors, es relacionen amb les identificacions i actituds nacionals. L'estudi empíric té lloc en el context del' Principat d'Andorra on hi.conviuen diferents llengües, a més de caracteritzar-se per disposar de diferents estils educatius. La identitat nacional, com moltes altres identitats, depèn del context en què s'expressa i s'experimenta i és per això, pensem, que s'ha de tractar des d'una perspectiva psicosocial. L'anàlisi i comprensió dels factors implicats en la construcció de la identitat nacional pot contribuir a aclarir la naturalesa de teories psicològiques, així com afrontar amb majors garanties reptes socials de capital importància com són el manteniment de la cohesió social.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

42

Mir, Gual Andreu. "Els nous illencs. La identitat dels adolescents d'origen immigrant a la ciutat de Palma: els casos marroquí i xinès." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2015. http://hdl.handle.net/10803/298306.

Full text

Abstract:

La tesi que es presenta pretén oferir un anàlisi entorn del procés de construcció identitària dels adolescents nouvinguts a la ciutat de Palma. Es proposa una primera fase de revisió/reflexió del marc teòric ja existent, en concret, es pretén treballar en tres fenòmens que esdevenen centrals en la recerca: la identitat, l’adolescència i la immigració. És a partir d’aquí des d’on emergeixen uns objectius generals: (1) establir una proposta de components identitaris pels adolescents d’origen marroquí i xinès a la ciutat de Palma i (2) concretar uns models teòrics de perfils identitaris per aquests mateixos grups de joves d’origen nouvingut. Per tal d’assumir aquests dos reptes, s’ha engegat una metodologia de caràcter qualitatiu, la qual ha pretès un enfocament holístic de la qüestió tot fent ús de tres instruments de recollida de dades: l’entrevista semiestructurada, l’observació i els grups de discussió (més adreçats als processos de validació de resultats). Una vegada obtingudes les dades procedents del treball de camp, han estat analitzades amb el fi de poder arribar als objectius finals de la recerca. S’han diferenciat distints nivells d’anàlisi: en el primer, s’ha realitzat una interpretació de les dades partint de les categories emprades en el treball de camp, en el segon ‘ja amb un major nivell d’abstracció- fent servir els components identitaris (agrupacions de variables) i, finalment, ha estat possible arribar a concretar els models de perfils identitaris per a joves d’origen marroquí i xinès a la ciutat de Palma. Atenent els resultats, s’han observat tres grans models identitaris en els adolescents d’origen immigrant a la ciutat de Palma: (1) joves amb identitats lligades al seu país d’origen, (2) persones que demostren un cert mestissatge identitari i (3) adolescents que tenen identitats més aviat vinculades a la societat en la qual resideixen. Tot i el reconeixement d’aquests tres grans models en ambdós col’lectius, s’observen diferències substancials més si partim del mapa de components identitaris en el qual s’identifica que els elements condicionants dels dos grups són distints. Amb tot plegat, s’han concretat alguns perfils identitaris coincidents i d’altres que demostren tendències diferents, tot depenent de l’origen de l’adolescent.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

43

Benedico, Martínez Inmaculada. "La consciència de la identitat corporeïtzada: Una experiència creativa i transdisciplinària amb adolescents en un centre d’educació secundària obligatòria." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2017. http://hdl.handle.net/10803/460806.

Full text

Abstract:

L’adolescència és una etapa de la vida en què els nois i les noies viuen canvis relacionats amb la seva corporeïtat i necessiten redefinir-se. Per tal de garantir un desenvolupament saludable i autèntic de la identitat corporeïtzada, cal que els adolescents i les adolescents tinguin una actitud crítica i creativa davant dels models corporis de referència cultural. En un moment en què emergeix un paradigma educatiu que considera la necessitat d’orientar l’educació cap a l’estudi de la condició humana i la configuració d’una identitat planetària, així com la necessitat d’orientar les ciències de la motricitat humana cap a accions i principis pedagògics que afavoreixin la cerca de sentit en una societat de canvis constants, la recerca planteja l’objectiu de caracteritzar com les estratègies de creativitat expressiva susciten la consciència de la identitat corporeïtzada en l’alumnat adolescent de 14 a 15 anys en un centre d’educació secundària obligatòria. L’enfocament metodològic de la recerca ha estat de tall qualitatiu fenomenològic. Hi han participat 6 professors i 55 alumnes de 14 a 15 anys de l’Institut Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar, Barcelona, Espanya. La recerca conclou que, en aquest context, les estratègies de creativitat expressiva susciten la consciència de la identitat corporeïtzada en l’alumnat d’aquesta edat. Es conclou que l’alumnat descriu la identitat corporeïtzada com un fenomen complex, que no només depèn de la interconnexió de diferents aspectes –físics, pensaments, emocions, sentiments, accions i valors–, sinó que es configura a partir de la relació amb el proïsme. Al mateix temps, es conclou que les estratègies de creativitat expressiva estimulen la fluïdesa i la flexibilitat del pensament creatiu de l’alumnat respecte al significat de la identitat corporeïtzada, i que susciten una evolució de la vivència emocional cap a més positiva, en el cas de l’alumnat que partia d’una experiència prèvia menys positiva, i que és més positiva en el cas de l’alumnat que mostrava a l’aula més iniciativa i imaginació. Es conclou que les activitats en què estan més implicats els sentits afavoreixen la consciència de la identitat corporeïtzada i que les estratègies de creativitat expressiva fan possible que l’alumnat relacioni les dimensions de la corporeïtat amb els trets d’identitat que són més originals i significatius. Es conclou que les estratègies de creativitat expressiva susciten la consciència del significat que, per a l’alumnat, tenen els sentits (mirar i veure l’altre), l’espai (relacionar, adquirir), la introspecció (pensar, reflexionar, adonar-se, veure’s, descobrir, conèixer) i el temps (canviar, no canviar, créixer, madurar, saber), en referència a la seva identitat.
Adolescence is a stage of life when boys and girls go through physical changes and feel the need to redefine themselves physically. An educational paradigm is emerging that accepts the need to focus on investigating the human condition, and developing a planetary identity. This is found alongside the need for motor skill and movement sciences to take pedagogical principles and actions that promote the search for meaning - in a society of constant change - into account. The aim of the research study was to analyse the ways in which strategies of creative expression raise awareness of body identity/image in secondary school students aged between 14 and 15 years of age. The methodological approach of the qualitative research study was phenomenological. It involved six teachers and 55 students aged between 14 and 15 from the Institute Lluís Domènech i Montaner, a secondary school based in Canet de Mar, Barcelona, Spain. The research found that (in this context) strategies of creative expression raise awareness of body identity/image in students of this age. The students perceived their bodies through a complex phenomenon whereby various individual aspects –physical senses and sensations, thoughts, emotions, feelings, actions and values– interconnected with their relationship with others. At the same time, it can be seen that strategies which stimulate creative expression increased both the flow and the flexibility of each student´s creative thinking about the meaning of his or her physical identity. Those students who had previously gone through less than positive emotional experiences tended to develop in a more positive direction, while the students who showed the greatest initiative and imagination in the classroom had even more positive outcomes. The research also found that the more the senses were involved in a particular activity, the greater the awareness of body identity in the student. It concluded that strategies of creative expression awaken teenage students´ awareness of the true significance of the senses (looking at and seeing the other person); space (relating, acquiring); introspection (thinking, reflection, insight; and seeing, discovering and getting to know oneself); and time (change vs things staying the same, growth, maturity, knowledge) with regards to their own identities.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

44

Peytaví, Deixona Joan. "Antroponímia, poblament i immigració a la Catalunya moderna : de la identitat patronímica als Comtats catalans moderns (s. XVI-XVIII)." Perpignan, 2002. http://www.theses.fr/2002PERP0429.

Full text

Abstract:

L'étude reconstitue, dans le cadre de la Catalogne du Nord à l'Epoque Moderne (16e-18e), un corpus anthroponymique pour l'analyser, d'abord, sous l'angle philologique, à un moment où les changements politiques (annexion au royaume de France) affectent l'aire septentrionale de la langue catalane; ensuite, pour l'examiner sous l'angle historico-démographique, éclairant ainsi l'importance des migrations occitanes. Le traitement informatique des registres paroissiaux a permis la construction d'une base de données de plus de 95000 noms de famille, représentant les patronymes des conjoints de 1737 à 1790, dates choisies pour l'exhaustivité des fonds. Cette base est alors exploitée sous divers aspects et avec des outils annexes (recensements, registres notariaux) : variations orthographiques et phonétiques du catalan, rôle des rédacteurs d'archives sur la francisation, etc. Ces noms de famille témoignent dès lors d'une identité; ils expliquent la langue, le paysage, le peuplement, la société, l'histoire. Puis, la liste est ordonnée région par région, étudiée avec divers coefficients permettant de juger de leur présence réelle et relative; elle établit enfin leur provenance. L'étude reprend alors tous ces critères (nom, peuplement, migration) pour les 210 paroisses et met en évidence une typologie de composition pour chacune d'elle. L'étude ayant surtout insisté sur la venue régulière de migrants occitans, le phénomène est enfin vu sous l'angle historique à travers les recensements inédits des "Français" de 1542 et des Catalans de 1553. Laissant de côté un 17ème siècle étudié en profondeur par Nadal et Giralt en 1960, l'attention est portée sur ces étrangers figurant parmi les conjoints du 18ème siècle (géographie, typologie, rythme). En fait, un état des lieux patronymiques à travers les trois siècles modernes qui met en relation nom, peuplement et identité dans les Comtés catalans
In Northern Catalonia during the Modern era, the essay reconstitutes an anthroponomical corpus (16t"-18t") to analyse it, first on the philological point of view, at the time in which the political changes affect the Catalan northern area; second, to examine it on the historical and demographic point of view, casting a light on the importance of the occitanian migrations. The data processing of the parish registers allowed the construction of a databank of more than 95,000 surnames, representing the names of married between 1737 and 1790, years selected for the completeness of the archives. Next this databank is run under several faces and with schedule tools (census, notarials registers) : Catalan orthographical and phonetic variations, part of the archive drafters on gallicising, etc. These surnames give evidence from that time of an identity; they explain language, peopling, landscape, society, history. Then, the list is organized area by area, studied according to several coefficients which may estimate their actual and assumed presence; it established their origin. Thus the essay gathers all these criteria (surname, population, migration) for the 210 parishes and gives prominence to the typology of composition for each. The essay having insisted on the regular coming of Occitanian immigrants, this phenomenon is finally seen from a historical viewpoint, through the unpublished French census of 1542 and the Catalan census of 1553. Putting aside the 17th century in-depth study by Nadal and Giralt in 1960, the attention is directed towards these foreigners appearing among the spouses of the 18th century (geography, typology, rhythm). In fact, it is a patronymic inventory throughout the three centuries making up the modern era which links surname, peopling and identity in the Catalan countries

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

45

Guillen, Pardos Enrique. "Medios y sociedad en Aragón: Discursos, construcción de identidad y relaciones de poder." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2001. http://hdl.handle.net/10803/4091.

Full text

Abstract:

Dominada por el espíritu pragmático de la Mass Comunication Research, la investigación sobre comunicación social ha prestado escasa atención a los aspectos relacionados con la identidad colectiva o la construcción nacional. Tampoco las diferentes teorías sociológicas han considerado relevante el estudio de los nacionalismos y su problemática social. En su devenir desde la palabra al signo y de este al texto, las disciplinas lingüísticas tampoco se han detenido en las cuestiones ligadas a la producción social de identidad colectiva. La misma lógica que llevó al Welfare State a buscar a través de los sondeos de opinión la información que, como estado interviniente y planificador, necesitaba para tomar decisiones o que determinó la implantación del behaviorismo en el campo de la sicología social y la política ha hecho después que la investigación social y mediológica se haya orientado hacia determinados aspectos de la realidad a costa de obviar otros.
Como la realidad se construye desde la intencionalidad, esa renuncia a cuestiones tan políticas de la cultura y del lenguaje como las relativas a la identidad colectiva y a los nacionalismos reenvía a la acusada dependencia que el tejido investigador de las universidades americanas mantenía con el sistema de poder norteamericano o, lo que es lo mismo, al sometimiento que las instituciones dedicadas a producir conocimiento tienen respecto a la estructura social de poder. La independencia que permite un trabajo de tesis doctoral y la realidad tan cambiante como contradictoria o compleja de esta sociedad global postindustrial invitan, por un lado, a repensar esos métodos y procedimientos analíticos desde el eclecticismo y la voluntad holística y, por otro, a abrir debates sobre esas cuestiones frecuentemente obviadas en el trabajo científico, como sucede con el valor social y político de la significación, o tratadas desde posiciones hegemónicas y tan llenas de prejuicios que urge revisarlas desde perspectivas periféricas, a la manera que sucede en España con los nacionalismos subestatales y sus proyectos de construcción nacional.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

46

González, Torrents Alba. "El anime como dispositivo pensante: cuerpo, tecnología e identidad." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2017. http://hdl.handle.net/10803/409727.

Full text

Abstract:

El objetivo principal de esta tesis es presentar un análisis de las aportaciones del anime de ciencia ficción, considerado tanto en sus aspectos narrativos como en su materialidad como imagen en movimiento, a la cuestión de las relaciones entre identidad, cuerpo y tecnología. A través de animes como Akira, Evangelion, Ghost in the Shell y Serial Experiments Lain, exploro de qué forma la tecnología pone en duda los límites de la identidad individual, y cómo es fundamento para la extensión de ciertas capacidades corporales, cognitivas y sociales del ser humano. A través de conceptos extraídos de las filosofías de Henri Bergson, Gilbert Simondon, Gilles Deleuze, Jacques Lacan y Donna Haraway, entre otros, exploro la relación entre elementos narrativos y extra-narrativos en estos animes. En estos trabajos se nos presentan no sólo narrativas complejas, sino también elementos que parecen escapar a la lógica narrativa. Deben tenerse debidamente en cuenta tanto los aspectos extra-narrativos “flotantes” como puntos específicos de ruptura de la narración. Además, pongo en relación éstas formas de narratividad con ciertas nociones de temporalidad, en las que se pone en entredicho lo que Bergson denominó el tiempo espacializado, un tiempo homogéneo y lineal, para hacer emerger formas de temporalidad más cercanas a la idea de proceso, es decir, heterogéneas y no ligadas a una lógica teleológica. Finalmente, comento de qué forma el objeto técnico anime constituye una forma de transducción material específica de ciertos procesos psíquicos, y como en éste se produce significación de forma transindividual y colectiva. Tener en cuenta el anime desde este punto de vista, como una transducción de ciertos esquemas psíquicos, nos permite poder hablar de él como dispositivo pensante.
The main purpose of this thesis is to present an analysis of the contributions of science fiction anime, considered both in its narrative aspects and in its materiality as a moving image, to the matter of the relations between identity, body and technology. Through anime such as Akira, Evangelion, Ghost in the Sell, and Serial Experiments Lain, I explore how technology challenges the limits of individual identity, and how it is the basis for the extension of certain bodily, cognitive, and social capacities of the human being. Through concepts derived from the philosophies of Henri Bergson, Gilbert Simondon, Gilles Deleuze, Jacques Lacan and Donna Haraway, among others, I explore the relationship between narrative and extra-narrative elements in these animes. In these works we are presented not only with complex narratives, but also with elements that seem to escape narrative logic. Due account should be given both to the extra-narrative "floating" aspects and to specific points of rupture of the narrative. In addition, I explore the connections of these forms of narrativity with certain notions of temporality which call into question what Bergson called specialized time, a homogeneous and linear time, and bring forth forms of temporality which are closer to the idea of process: heterogeneous and not linked to a teleological logic. Finally, I comment on how the technical object animates constitutes a form of material transduction of certain psychic processes, and how how it contributes to meaning-making in a transindividual and collective form. Taking anime from this point of view, as a transduction of certain psychic schemes, allows us to speak of it as a thinking device.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

47

Juncà, Pujol Albert. "Esport i identitat nacional a Catalunya. Anàlisi de sis esdeveniments esportius a la premsa d'informació general de Catalunya (2006-2009)." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2010. http://hdl.handle.net/10803/2957.

Full text

Abstract:

L'objectiu principal d'aquesta tesi és analitzar quina és la nació (o nacions) que la premsa d'informació general de Catalunya contribueix a construir/reproduir a través de la informació esportiva que es publica a les seves pàgines. Aquest objectiu es materialitza a partir de l'anàlisi de sis esdeveniments esportius (Jocs Olímpics, Wimbledon, Lliga de Campions, Copa Amèrica d'hoquei patins, F1 Montmeló i els partits Catalunya-Euskadi) a la premsa d'informació general més difosa a Catalunya.

La tesi defineix el concepte de nacionalisme com aquell programa d'actuacions discursives i estructurals que du al manteniment o consecució d'un estatus polític definit a partir de l'autoreferenciació. Al món actual, el nacionalisme concreta els seus anhels en la coincidència d'un marc polític estatal propi per aquell col·lectiu que es defineix com a nació. Per fer-ho, el nacionalisme empra, entre d'altres, múltiples pràctiques de nacionalisme banal (conjunt complex de costums, creences, assumpcions, representacions i pràctiques que junts, i actuant de manera mundana i quotidiana -banal-, reprodueixen diàriament la identitat col·lectiva dels estats-nació). En aquest sentit, doncs, les pràctiques nacionalistes són efectuades tant pels estats-nació (Espanya), com per les nacions sense estat (Catalunya).

Els diaris, com també els altres mitjans de comunicació, actuen com a actors polítics; i desenvolupen un rol molt important en la promoció/construcció d'un sentiment compartit de comunitat nacional. D'altra banda, l'esport ha esdevingut un tipus de ritual polític i un espai social en el qual les representacions de la 'nació' i de la pertinença nacional són contínuament mostrades i onejades. Així, el fet que els mitjans de comunicació serveixin informacions d'esport fa que ambdues nacions -la catalana i l'espanyola- siguin construïdes contínuament en els discursos dels mitjans.

L'aproximació metodològica a la qüestió s'ha concretat en l'anàlisi dels volums d'informació destinats als diferents esdeveniments segons les seves característiques representatives; l'anàlisi dels actors protagonistes de les informacions -en relació a les seves pertinences territorials-; l'anàlisi de les identificacions territorials/nacionals dels esportistes; l'anàlisi dels contextos identificatius de les informacions, i l'anàlisi de diferents recursos d'emmarcament nacional

En el seu conjunt, els resultats de l'estudi mostren que la nació que es construeix a Catalunya a través de la informació esportiva de la premsa d'informació general és bàsicament la nació espanyola. Tanmateix, una part reduïda de la premsa de Catalunya també contribueix a la construcció de la nació catalana; mentre que en cap cas s'observa una construcció nacional en termes de Països Catalans.
Nationalism, as a mode of political organization through nations, is nowadays the hegemonic world wide function system. Nationalism, far from being an intermittent mood in established nations, is the endemic condition. Daily, the nation is indicated, or "flagged", in the lives of its citizenry.

Sport has become a form of political ritual and an arena in which representations of nation and nationhood in the media are continually being flagged.

By comparing Catalan and Spanish press coverage of six main sport events nationalist practices, discourse strategies and nationhood flag terms are analysed.

Results show that Catalan and Spanish national identity are continually discursively constructed in the mass media through sport events. But discourse in Spanish, but also in Catalan newspapers, mainly reinforce Spanish flagging nationhood against catalan ones.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

48

Rigol, Cuadra Assumpta. "Les formes de convivència de les persones amb discapacitat intel•lectual. La inclusió social com a construcció d’una identitat valorada." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2011. http://hdl.handle.net/10803/52878.

Full text

Abstract:

El present treball pretén analitzar cóm es construeix, es dóna significat i es manifesta en la vida quotidiana, l’experiència d’un grup de persones amb discapacitat intel•lectual, de viure a la comunitat en un pis amb suport. Amb aquest objectiu s’ha realitzat una etnografia a partir de la investigació de les percepcions que tenen diversos actors i els contextos implicats, persones amb discapacitat intel•lectual, educadores i una mare que forma part del context institucional. La metodologia emprada per l’anàlisi ha consistit en l’observació participant, la realització d’entrevistes al informants i la revisió de documents relacionats amb el context d’estudi. El marc de partida per estudiar les formes de convivència i els vincles que estableixen, ha partit de diversos referents teòrics. Es va pensar adient utilitzar les teories de la cura sobretot per les implicacions en el treball de suport, a partir de les aportacions de C. Gilligan (1982) i Noddings (2003), que emfatitzen la responsabilitat moral enfront els altres i de les teories del caring, que ha desenvolupat Watson (1985). Per l’anàlisi de les categories relacionades amb la inclusió/exclusió i en la configuració dels processos identitaris, s’ha partit de Goffman (1963) i per l’anàlisi de les pràctiques i formes simbòliques de producció i reproducció de les desigualtats, s’ha estimat convenient partir de les aportacions de Bourdiue (1977). Així mateix s’ha considerat adequada l’idea sobre llocs de M. Augé (1993) per analitzar els espais de convivència. La informació s’ha classificat en vuit categories: 1) la discapacitat , 2) l'habitatge, 3) els vincles,4) els professionals del suport, 5) la Cura, 6) l’autodeterminació, 7) el treball, 8) l’associacionisme. Aquestes categories son les aportacions principals de la investigació relacionades amb els processos d’inclusió estudiats, recullen l’opinió de les persones implicades i pretenen aportar millores en el coneixement de les persones amb discapacitat intel•lectual i propiciar canvis per millorar la seva inclusió social. De l’anàlisi dels resultats s’extreu que l'habitatge i el treball, son uns dels elements inclusius que permeten interioritzar una identitat valorada, negociada en la relació amb els companys i les educadores i la importància de la cura en les relacions, que planteja la necessitat d’incloure continguts relacionats en els currículums de les professions que s’hi dediquen. També destacar les situació de desavantatge en relació a l'habitatge i el treball i la implicació per part dels organismes polítics i administratius que mantenen la situació d’exclusió. En quant al procés d’autodeterminació és un dels aspectes que presenta més carències. També cal esmentar la importància de les associacions en la lluita pels drets.
“Forms of Coexistence for People with Intellectual Disabilities. Social Inclusion as the Construction of a Valued Identity” This thesis analyses how the experience of a group of people with intellectual disabilities living in the community in a supported flat is constructed and given meaning, and how it manifests itself in everyday life. For this purpose, an ethnography was produced from research into the perceptions held by various actors and implicated contexts, by people with intellectual disabilities, by educators and by a mother forming part of the institutional context. The analysis methodology consisted of participant observation, interviews with informants and a review of the literature related to the study context. The study of forms of coexistence and the links they establish was based on several theoretical underpinnings. Mainly because of their implication in support work, the author considered it appropriate to use theories of care, drawing on contributions by Gilligan (1982) and Noddings (2003) that place particular emphasis on moral responsibility, and theories of caring developed by Watson (1985). To analyse inclusion/exclusion categories and identity-shaping processes, the author drew on contributions by Goffman (1963). To analyse practices and symbolic forms of inequality production and reproduction, the author considered it appropriate to draw on contributions by Bourdieu (1977). In addition, to analyse spaces of coexistence, the author considered the idea of places proffered by M. Augé (1993) to be appropriate. The information was classified into eight categories: 1) disability, 2) housing, 3) links, 4) support professionals, 5) care, 6) self-determination, 7) work and 8) associative action. These categories are the main contributions of the research and are connected with the inclusion processes studied. They gather the opinions of the people implicated. From the results, it was found that housing and work are some of the inclusive elements that lead to the interiorisation of a valued identity, which is negotiated in relation to companions, colleagues and educators, as is the importance of care, which considers the need to include related content in the curricula of support professions. Also worthy of note are situations of disadvantage in relation to housing and work, and the implication of political and administrative bodies in perpetuating the situation of exclusion.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

49

Martínez, Grimalt Joan Tomàs. "El conflicte social en el teatre català del tombant de segle (1890-1909): identitat de classe, moral social i debat polític." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2014. http://hdl.handle.net/10803/314172.

Full text

Abstract:

La tesi El conflicte social en el teatre català del tombant de segle (1890-1909): identitat de classe, moral social i debat polític és una aportació inèdita i original al coneixement de la literatura dramàtica catalana del tombant de segle i les dinàmiques politicosocials que reflectia de manera directa o indirecta. A partir d’una metodologia eclèctica i transversal, innovadora en els estudis teatrals, aplica els conceptes d’“identitat de classe”, “moral social” i “cultura política” a l’anàlisi d’una mostra significativa de textos teatrals d’autors i procedències ideològiques diverses durant els anys 1890-1909. El treball consta de quatre capítols ben delimitats: en el primer, se situen les coordenades històriques, polítiques, socials i culturals que emmarquen la nova modernitat, especialment en l’àmbit del teatre català; en el segon, s’examinen els debats al voltant del conflicte social i estètic del tombant de segle i s’adscriuen els dramaturgs estudiats en grans categories ideològiques; en el tercer, el més rellevant de tots, s’interpreta en profunditat la mostra d’obres triada a la llum dels conceptes d’“identitat de classe”, “moral social” i “debat polític”, entesos com a elements bàsics d’un teatre de contingut social; en el quart, finalment, s’indaga en la dramatúrgia catòlica i les seves plataformes de difusió com a “contramirall” del tipus de teatre de conflicte ideològic analitzat en el cos de la tesi. Aquesta tesi obre un nou enfocament en l’estudi de la literatura dramàtica catalana i el teatre català en general del segle XX, ja que hi aporta una mirada transversal en què conflueixen disciplines diverses de les ciències humanes i socials (des de la història a la ciència política, tot passant per la filologia, la sociologia o l’antropologia). Fonamentada en una base documental tant hemerogràfica com bibliogràfica, també posa de manifest la centralitat del conflicte social i de les seves derivacions en el teatre català del tombant de segle.
The thesis El conflicte social en el teatre català del tombant de segle (1890-1909): identitat de classe, moral social I debat politic is an original and unprecedented contribution to the Catalan dramatic literature of the turn of the century and the political and social dynamics it somehow reflected in a direct or indirect method. From a transversal and eclectic methodology, rather experimental in the dramatic studies, it applies the concepts of ‘social identity’, ‘social morality’ and ‘political culture’ to the analysis of a remarkable sample of author’s playwright texts and various ideological origins from 1890 to 1909. The essay consists of four well-delimited chapters: firstly, chapter one presents the historical, political, social and cultural background which frames the new modernity, particularly in the Catalan theatre field; in the second chapter, the debates about the social and the aesthetic conflicts of the turn of the century are examined and the studied playwrights are categorized into different ideological categories; in the third chapter, the most significant one, the sample of works chosen by the concepts of ‘social identity’, ‘social morality’ and ‘political debate’ are thoroughly interpreted, being them understood as basic elements of a theatre of social content; finally, in chapter four, the Catholic playwriting and its disseminating means as a opposed to the kind of ideological conflict theatre analyzed in the body of the thesis. This thesis unfolds a new direction for the study of the Catalan dramatic literature and the twentieth century Catalan theatre in general, since this essay analyses it in a transversal way so that diverse disciplines from human and social sciences merge (from history to political science, passing through philology, sociology or anthropology). Being the thesis supported by documentary sources both bibliographic and from periodicals, it also states the centrality of the social conflict and its consequence in the Catalan theatre of the turn of the century.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

50

Baydal, Sala Vicent. "Els fonaments del pactisme valencià. Sistemes fiscals, relacions de poder i identitat col·lectiva al regne de València (c. 1250 - c. 1365)." Doctoral thesis, Universitat Pompeu Fabra, 2011. http://hdl.handle.net/10803/83640.

Full text

Abstract:

La present tesi tracta d’aprofundir en el coneixement dels orígens del pactisme valencià. És per això que analitza de forma exhaustiva les diverses negociacions politicofiscals que tingueren lloc entre la monarquia i la comunitat política del regne de València des de mitjan segle XIII fins a la dècada de 1360. Així, tot plegat, estudia la trajectòria d’unes transformacions estretament imbricades entre si: d’una banda, el progressiu desenvolupament de la pràctica parlamentària fins a esdevenir la principal forma de resolució de greuges entre els estaments i el monarca, i, d’una altra banda, l’evolució de la fiscalitat reial i local fins a donar lloc a uns sistemes fiscals generals i municipals que quedaren controlats pels dirigents estamentals. D’aquesta manera, mitjançant l’anàlisi d’aquells canvis, es determinen amb major detall les fases i les característiques del procés de configuració del pactisme al territori valencià.
The purpose of this thesis is to deepen the knowledge on the origins of Valencian pactism. In order to achieve that, it analyzes exhaustively the various political/fiscal negotiations that took place between the monarchy and the political community of the kingdom of Valencia from the mid-thirteenth century until the 1360’s. It is, therefore, a study on the history of transformations closely imbricated in each other: on the one hand, the gradual development of the parliamentary practice until it became the main way for resolving grievances between the king and the estates of the realm and, on the other hand, the evolution of the royal and local taxation to general and local fiscal systems that were controlled by the heads of the estates. Thus, by means of analyzing these changes, the different stages and characteristics of the configuration process of pactism in the kingdom of Valencia can be more precisely determined.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

Dissertations / Theses on the topic 'Assegurament de la identitat'

Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles