Academic literature on the topic 'ATA'
Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles
Consult the lists of relevant articles, books, theses, conference reports, and other scholarly sources on the topic 'ATA.'
Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.
You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.
Journal articles on the topic "ATA"
Hoeller, Hildegard. "Ama Ata Aidoo'sHeart of Darkness." Research in African Literatures 35, no. 1 (March 2004): 130–47. http://dx.doi.org/10.2979/ral.2004.35.1.130.
Full textWilson‐Tagoe, Nana. "Ama Ata Aidoo in conversation." Wasafiri 17, no. 37 (December 2002): 47–49. http://dx.doi.org/10.1080/02690050208589809.
Full textChetin, Sara. "Interview with Ama Ata Aidoo." Wasafiri 3, no. 6-7 (March 1987): 23–27. http://dx.doi.org/10.1080/02690058708574149.
Full textHoeller, Hildegard. "Ama Ata Aidoo's Heart of Darkness." Research in African Literatures 35, no. 1 (2004): 130–47. http://dx.doi.org/10.1353/ral.2004.0015.
Full textEzenwa-Ohaeto. "Emerging Perspectives on Ama Ata Aidoo (review)." Research in African Literatures 34, no. 3 (2003): 184–87. http://dx.doi.org/10.1353/ral.2003.0080.
Full textJojo Verge, Violetta. "Food for Thought: Ama Ata Aidoo’s Gastro-Politics." Revista Canaria de Estudios Ingleses, no. 80 (2020): 161–69. http://dx.doi.org/10.25145/j.recaesin.2020.80.09.
Full textWortel, C., N. Van Leeuwen, M. Boonstra, R. Toes, T. Huizinga, J. De Vries-Bouwstra, and H. U. Scherer. "SAT0297 DIFFERENTIAL PHENOTYPES OF DISEASE-SPECIFIC AUTO-REACTIVE B CELL RESPONSES IN PATIENTS WITH SYSTEMIC SCLEROSIS." Annals of the Rheumatic Diseases 79, Suppl 1 (June 2020): 1093.2–1094. http://dx.doi.org/10.1136/annrheumdis-2020-eular.6049.
Full textGoyal, Yogita. "Towards an African Atlantic: Ama Ata Aidoo's diasporic theater." Atlantic Studies 7, no. 3 (September 2010): 241–61. http://dx.doi.org/10.1080/14788810.2010.495199.
Full textFinotti, Nelson, and Renan Kirihata. "A ata notarial." Scientia Iuris 23, no. 1 (March 29, 2019): 10. http://dx.doi.org/10.5433/2178-8189.2019v23n1p10.
Full textHeath, Derek. "ATA NDT forum." NDT International 23, no. 5 (October 1990): 295. http://dx.doi.org/10.1016/0308-9126(90)92277-8.
Full textDissertations / Theses on the topic "ATA"
Pujolràs, i. Noguer Esther. "An African (Auto)biography: Ama Ata Aidoo's Literary Quest." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2010. http://hdl.handle.net/10803/4922.
Full textLa tasca d'escriure que envolta a escriptors/es es defineix per una necessitat de trobar la seva pròpia veu en el món literari. Si bé aquesta cerca de la veu pròpia ve marcada per un impuls entusiasta per deixar una empremta en el món de les lletres, o si bé està segellada per la càrrega que suposa la superació del que Harold Bloom anomena l' "angoixa de la influència," és a dir, la presència omnipotent de totes aquelles veus d'escriptors/es anteriors que impedeixen l'articulació d'una veu indiscutiblement independent i única, la veritat és que un autor s'ha d'enfrontar i ajustar a una tradició de textos que intenta emmotllar a la seva pròpia imaginació i experiència.
Ama Ata Aidoo és una escriptora africana. Nascuda l'any 1940 a la regió central de Ghana, Aidoo ha conegut el colonialisme de primera mà -Ghana era l'antiga colònia britànica anomenada Gold Coast-, ha estat implicada directament amb la lluita per la independència del seu país -els britànics varen empresonar el seu pare, Abeadzi Kyiakor, per la seva participació en la lluita per la independència de Ghana-, ha disfrutat i celebrat els anys immediatament posteriors a la independència, ha patit i criticat l'onada neocolonialista que seguí el període d' independència i, durant tota la seva vida ha mantingut una perspectiva clarament feminista. La seva cerca literària -la seva lluita per trobar una veu pròpia- és un intent de reconciliar aquells aspectes diferents i discrepants que han configurat la seva experiència com a dona a l'Àfrica. La seva obra literària no es pot entendre sense tenir en compte les realitats sovint ambivalents, ambigües i contradictòries que forgen la seva identitat -la seva (auto)biografia- com a escriptora, dona i africana.
En l' obra d'Ama Ata Aidoo la llegendària lluita entre l'àmbit personal i l'àmbit públic de l'escriptor, entre l'individu com a ésser tancat en sí mateix i ésser polític, s'articula dintre de la realitat sobrecollidora dels estats moderns africans, un llegat que, no es pot oblidar, és patrimoni de l'època colonialista. Quan Harold Bloom mostrava, des d'una perspectiva crítica, la seva preocupació sobre la tradició literària que els escriptors es veuen obligats a confrontar per a poder definir una veu pròpia, singularment seva, ho feia trepitjant terreny occidental, és a dir, ho feia considerant únicament i exclusivament la tradició literària d'occident. Però què passa quan la veu que s'està cercant i intentant definir és el resultat d'una herència polèmica, una herència marcada per una tradició literària occidental, per una banda, i una experiència indiscutiblement i inequívocament africana, per l'altra?
L'any 1994, Vincent Odammten, dedicà un llibre sencer a l'anàlisi de l'obra d'Aidoo: The Art of Ama Ata Aidoo: Polylectics and Reading Against Colonialism. L'anàlisi que Odammten fa de l'obra d'Aidoo es centra en el fet de que els seus textos són un exemple de la lluita literària contra el colonialisme, però, en cap moment, fa referència a la cerca personal de l'autora per definir la seva veu pròpia. El meu argument és que aquesta lluita per definir la seva veu com a escriptora és fonamental per una apreciació crítica de la seva obra, i, afegeixo que aquesta cerca de la veu pròpia està indissolublement lligada a la seva essència com a dona i com a africana.
L'obra d'Ama Ata Aidoo desestabilitza el discurs eurocèntric d'una manera insidiosa, consistent i incansable. El terme "eurocèntric" és un prèstec del llibre de Patricia Hill Collins, Black Feminist Thought, i interpreto "discurs" de la manera que Foucalt ho va definir a The Archaelogy of Knowledge and the Discourse on Language. Així doncs, la meva utilització del terme "discurs eurocèntric" obeeix a, en primer lloc, la interpretació de l'adjectiu "eurocèntric" que trobem en el llibre de Hill Collins i que defineix com a la condensació de dues coordenades: blanca -occidental- i masculina; i, en segon lloc, a la interpretació Foucaldiana de "discurs" com a combinació de pràctica i manera de parlar la naturalesa de la qual determina el criteri pel qual els seus resultats es jutgen com a exitosos. D'aquesta manera, es produeix un cercle viciós, ja que, si masculinitat i occidentalitat són els dos aspectes que alimenten i determinen els criteris mitjançant els quals aquest discurs, aquesta combinació particular i específica de pràctica i manera de parlar, es considera satisfactòria, aleshores, tot sembla indicar que no hi ha cap camí el suficientment satisfactori que ens allunyi de la masculinitat i l' occidentalitat. Mes, com l'obra d'Aidoo demostra, aquest no és el cas.
La literatura africana en llengua anglesa està estigmatitzada pel fantasma de la novel.la de Conrad, Heart of Darkness (Cor de Tenebres). Aquesta novel.la, altament controvertida, publicada l'any 1898, turmenta la imaginació dels escriptors africans per la seva representació del continent africà com a buit negre. Malgrat tot, Heart of Darkness, s'ha de llegir com un text ambivalent, ambigu, terriblement i espantosament contradictori i que s'ha de tenir en compte en qualsevol estudi d'escriptors africans anglòfons que s'emprengui. La meva lectura de la novel.la de Conrad està influenciada per l'obra del crític Edward Said que defineix Heart of Darkness com a una primera i incipient crítica del discurs eurocèntric. Podem afirmar que el motiu que va empènyer a Joseph Conrad a escriure Heart of Darkness va ser el seu desig de plasmar i denunciar l'explotació cruel i brutal que Bèlgica portava a terme en el Congo. Aleshores, i aquí radica l'ambivalència i la importància de l'obra, si aquesta era la intenció de Conrad, com és que Àfrica es descriu com una terra nullius, i els africans es representen com a animals? En altres paraules, perquè la crítica del discurs eurocèntric que sembla desprendre's del text de Conrad cau en el més nefast de l'eurocentrisme: el racisme i el masclisme? Said respón a aquesta pregunta d'una manera parcial: Conrad, mitjançant la seva novel.la, copsa la incapacitat de l'individu que, volent expressar una experiència contrària a l'imperialisme, acaba caient en l'esperit imperialista que vol denunciar i això és degut al fet de que aquesta experiència l'intenta articular mitjançant un discurs eurocèntric, que Said defineix com a marcadament occidental. Com he assenyalat anteriorment, la resposta de Said és parcial perquè, en cap moment, reconeix la masculinitat que desprèn la novel.la de Conrad. Hi ha hagut re-escriptures importantíssimes de Heart of Darkness per part d'autors africans anglòfons -Paradise d'Abdulrazak Gurnah (Zanzíbar), Waiting for the Barbarians de J.M.Coetzee (Sudàfrica), Chinua Achebe, Things Fall Apart (Nigèria)- però cap ha reconegut en la seva re-escriptura crítica la masculinitat que junt amb l'occidentalitat conforma el discurs eurocèntric. Amb una excepció: Ama Ata Aidoo i la seva obra Our Sister Killjoy or Reflections of a Black-Eyed Squint, que suposa una re-escriptura brillant -i, m'agradaria afegir, poc reconeguda- de la novel.la de Conrad.
La meva tesi doctoral consta de dues parts: The Cave: Colonialism Black and White i The Cave Revisited. Towards a Subjectification of Africa and African Women. La primera part la conformen dos capítols: Unveiling the Ghost: Heart of Darkness or Africa-Chronotope Zero i (Auto) Biographical Fiction: The Facing and De-Facing of Africa-. Aquests dos primers capítols són una anàlisi de la ambigüitat del text de Conrad que encara avui dia és una realitat fantasmagòrica en l'imaginari africà anglòfon, per una banda, i una crítica de la masculinitat que amaga el moviment literari de la Négritude que sorgí com un intent per part d'autors africans d' omplir el buit que l'imaginari occidental havia deixat en el continent africà, per l'altra. La segona part se centra en l'estudi de les obres que configuren la primera fase de la cerca literària d'Aidoo -The Dilemma of a Ghost i Anowa (drama), No Sweetness Here (contes) i Our Sister Killjoy or Reflections from a Black-eyed Squint (text genèricament inclassificable)-, uns textos que s'enfronten a un legat literari que nega o, en el millor dels casos, dilueix, la experiència de les dones africanes.
Per demostrar com Ama Ata Aidoo desestabilitza el discurs eurocèntric exposant les seves ambivalències, contradiccions i inconcebibilitats m'emparo en l'obra crítica de Luce Irigaray i, concretament, Speculum of the Other Woman (1974). En aquesta obra, Irigaray desmonta el pensament filosòfic occidental evidenciant la mirada marcadament masculinista que ha interpretat el món i que ha deixat a la dona rellegada a un simple -i sovint molest- apèndix de l'home. L'última part del llibre ( Plato's Hystera) és una anàlisi minuciosa d'un dels fonaments del pensament occidental: la caverna de Plató. La seva lectura deconstruccionista de la caverna de Plató determina la línea argumental de la investigació, dividint la tesi doctoral en les dues parts prèviament definides. Part I. The Cave. Colonialism Black and White i Part II. The Cave Revisited. Towards a Subjectification of Africa and African Women. La crítica que Irigaray fa de la caverna de Plató exposa un camí de pensament linear -marcadament blanc i masculí- que allibera als presoners, sempre i quan aquests siguin homes. Dins del pensament platonià les dones no fugiran de la caverna, el camí linear no funciona per a elles però la realitat de la caverna, i això és el que demostra Irigaray, és més complexa que un simple camí linear; a la caverna hi ha bifurcacions, a la caverna s'hi pot trobar el que ella anomena "el camí oblidat" (the forgotten path) que és el que s'ha de recuperar si volem avançar més enllà del discurs eurocèntric. Irigaray no fa referència d'una manera sistemàtica a la occidentalitat blanca del discurs eurocèntric, sí que ho fa, incansablement, a la masculinitat que es desprén d'ell. L'obra d'Aidoo s'emmotlla perfectament a una crítica basada en el pensament d'Irigaray més, en aquest cas, el discurs eurocèntric que l'autora africana dissecciona desplega la seva masculinitat junt amb la seva occidentalitat blanca. En altres paraules, les dues coordenades que fixen la crítica al discurs eurocèntric en els textos d'Aidoo són el gènere i la raça.
Oduro, Charles F. "Ama Ata Aidoo's Anowa: The Irony of a Scapegoat." Miami University / OhioLINK, 2011. http://rave.ohiolink.edu/etdc/view?acc_num=miami1322073266.
Full textLambert, Jade Maia. "Ama Ata Aidoo's Anowa performative practice and the postcolonial subject /." Connect to this document online, 2005. http://rave.ohiolink.edu/etdc/view?acc%5Fnum=miami1133810135.
Full textTitle from first page of PDF document. Document formatted into pages; contains [1], iv, 57 p. Includes bibliographical references (p. 56-57).
Chetin, Sara. "Rereading and rewriting African women : Ama Ata Aidoo and Bessie Head." Thesis, University of Kent, 1991. http://ethos.bl.uk/OrderDetails.do?uin=uk.bl.ethos.293732.
Full textLambert, Jade Maia. "Ama Ata Aidoo’s Anowa: Performative Practice and the Postcolonial Subject." Miami University / OhioLINK, 2005. http://rave.ohiolink.edu/etdc/view?acc_num=miami1133810135.
Full textDeserti, Bruna Sitta [UNESP]. "Ata notarial como meio de prova." Universidade Estadual Paulista (UNESP), 2016. http://hdl.handle.net/11449/144458.
Full textApproved for entry into archive by Juliano Benedito Ferreira (julianoferreira@reitoria.unesp.br) on 2016-10-27T17:10:31Z (GMT) No. of bitstreams: 1 deserti_bs_me_franca.pdf: 936656 bytes, checksum: 9c5bb5f505974624027186d455411d48 (MD5)
Made available in DSpace on 2016-10-27T17:10:31Z (GMT). No. of bitstreams: 1 deserti_bs_me_franca.pdf: 936656 bytes, checksum: 9c5bb5f505974624027186d455411d48 (MD5) Previous issue date: 2016-08-22
Este trabalho propõe uma análise sobre o uso da ata notarial como meio de prova no direito brasileiro. Partindo desse ponto, estuda a função notarial no Brasil, os princípios típicos e atípicos que lhes são aplicáveis, bem como as competências exclusivas do tabelião de notas previstas pelo art. 7º da Lei nº 8.935/94. Verifica também o conceito, objeto, forma, estrutura, requisitos e tipos de atas notariais frente à realidade do notariado brasileiro. Vencidos esses pontos, estuda as principais características do direito probatório brasileiro e os meios típicos de prova trazidos pela Lei nº 13.105 de 16 de março de 2015 (Novo Código de Processo Civil), dentre os quais está a ata notarial. Dessa forma, observa que antes da vigência do CPC/2015, que se deu em 18 de março de 2016, quando ainda vigorava a Lei nº 5.869 de 11 de janeiro de 1973 (CPC/1973), a ata notarial era utilizada como meio atípico de prova no direito processual civil com base no princípio da atipicidade da prova e na interpretação dos artigos 212 e 215, do Código Civil; 332 e 364, do CPC/1973; art. 19, II, da CF/88 e jurisprudência pátria. Após a vigência do CPC/2015, a ata notarial passou a ser prevista como meio típico de prova pelo artigo 384 do novo codex, o que permite que seja feita uma reflexão jurídica a respeito das alterações trazidas por esta adequação legislativa e os benefícios jurídicos e sociais capazes de serem alcançados com a nova roupagem conferida a este importante meio de prova.
Deserti, Bruna Sitta. "Ata notarial como meio de prova /." Franca, 2016. http://hdl.handle.net/11449/144458.
Full textBanca: Luciana Lopes Canavez
Banca: Samuel Luiz Araújo
Resumo: Este trabalho propõe uma análise sobre o uso da ata notarial como meio de prova no direito brasileiro. Partindo desse ponto, estuda a função notarial no Brasil, os princípios típicos e atípicos que lhes são aplicáveis, bem como as competências exclusivas do tabelião de notas previstas pelo art. 7º da Lei nº 8.935/94. Verifica também o conceito, objeto, forma, estrutura, requisitos e tipos de atas notariais frente à realidade do notariado brasileiro. Vencidos esses pontos, estuda as principais características do direito probatório brasileiro e os meios típicos de prova trazidos pela Lei nº 13.105 de 16 de março de 2015 (Novo Código de Processo Civil), dentre os quais está a ata notarial. Dessa forma, observa que antes da vigência do CPC/2015, que se deu em 18 de março de 2016, quando ainda vigorava a Lei nº 5.869 de 11 de janeiro de 1973 (CPC/1973), a ata notarial era utilizada como meio atípico de prova no direito processual civil com base no princípio da atipicidade da prova e na interpretação dos artigos 212 e 215, do Código Civil; 332 e 364, do CPC/1973; art. 19, II, da CF/88 e jurisprudência pátria. Após a vigência do CPC/2015, a ata notarial passou a ser prevista como meio típico de prova pelo artigo 384 do novo codex, o que permite que seja feita uma reflexão jurídica a respeito das alterações trazidas por esta adequação legislativa e os benefícios jurídicos e sociais capazes de serem alcançados com a nova roupagem conferida a este importante meio de prova.
Abstract: This research seeks to analyze the use of Notary Public Records as means of proof. Thus, this academic work aims to study the role played by the Notary Public Offices in Brazil, the typical and atypical principles that it are applied to them as well as the exclusive competence of the Notary Public provided by article 7 of the Law nº. 8.935/94. It also contemplates the verification for the concept, object, shape, structure, requirements and types of Notary minutes regarding the reality of the Brazilian Notary Public Office services. Notwithstanding, it studies the main characteristics of the Brazilian law of evidence and the typical means of proof brought by Law nº. 13.105, of March 16, 2015, also entitled as the New Code of Civil Procedure, among which are the notary minutes. Thus, it reveals that before the term of the New Code of Civil Procedure of 2015, which occurred on March 18, 2016, when it was still in force the Law nº. 5,869 of January 11, 1973, also known as the former Code of Civil Procedure of 1973, the notary minutes were used as an atypical mean of proof in civil procedural law on the basis of atypical proof and interpretation of articles 212 and 215 of the Civil Code, articles 332 and 364 of the former Code of Civil Procedure of 1973, article 19, section II, of the Federal Constitution of 1988 and federal jurisprudence. After the term of the New Code of Civil Procedure of 2015, the notary minutes started to be legally ensured as typical means of proof provided by the article 384 of the New Code of Civil Procedure, which allows a legal reflection on the changes introduced by the legislative adequacy and the social and legal benefits that can be achieved with this new legal tool regarding this important mean of proof
Mestre
ANTAR, N. B. B. "A ATA NOTARIAL E O PROCESSO." Universidade Federal do Espírito Santo, 2013. http://repositorio.ufes.br/handle/10/2741.
Full textLavrada pelo tabelião de notas, que lhe confere fé pública, a partir da solicitação de pessoa interessada, a ata notarial constitui um relato desse profissional acerca dos fatos e situações que capta através dos seus sentidos, sem a emissão de sua opinião, juízo de valor ou ingerência de qualquer pessoa. Apesar da sua inclusão em dispositivo autônomo no Projeto do Novo Código de Processo Civil como meio de prova, a ata notarial já possui previsão expressa no artigo 7º, inciso III, da Lei nº 8.935/94, bem como a sua lavratura já ocorre antes mesmo desta Lei, apoiada no artigo 364 do Código de Processo Civil de 1973, o qual dispõe sobre a eficácia probatória dos documentos públicos. Nota-se que a previsão da ata notarial, portanto, não é uma novidade, sendo, entretanto, pouco utilizada, dado ao desconhecimento da sua existência, fins a que se destina e eficácia, tanto pelos próprios notários quanto pelas pessoas em geral, razão pela qual se conclui que a inclusão da ata notarial como meio de prova no referido Projeto do Novo CPC, objetivou, além de esboçar seu objeto (o artigo sobre o instrumento no Projeto dispõe que podem ser atestados ou documentados na ata notarial a existência e o modo de existir de algum fato relevante para a proteção do direito de alguém), divulgá-la para estimular o seu uso. Verificada a caracterização da ata como instrumento público apto a produzir prova no âmbito do processo judicial, buscou-se trazer à colação sua definição, caracterização, espécies aplicáveis no direito brasileiro, sempre buscando auxílio da legislação e doutrina do notariado latino o qual se assemelha ao brasileiro, uma vez que a legislação pátria ainda não dispõe de forma satisfatória sobre o tema, assim como da doutrina brasileira que ainda é escassa. Com relação às características da ata notarial foi necessário apresentar a distinção entre esta e as escrituras públicas, principalmente porque o seu conteúdo é obtido por exclusão, ou seja, o que não for próprio das escrituras públicas o será das atas notariais. Procurou-se delinear a função notarial e a fé pública que lhe é inerente, a fim de demonstrar os contornos da atividade do tabelião de notas na lavratura da ata notarial, o qual no desempenho de sua função possui o dever de desempenhar suas funções com seriedade, responsabilidade, imparcialidade e dentro da legalidade. Diligenciou-se no sentido de demonstrar os limites para a lavratura da ata notarial e as possibilidades de sua utilização como meio de prova, bem como demonstrar aspectos afeitos a sua valoração no âmbito do processo. A pesquisa tem uma abordagem qualitativa, sendo utilizado o método indutivo. Como suporte teórico, foi efetuada a pesquisa bibliográfica na legislação, em doutrinas, artigos e publicações na Internet. Observou-se que a ata notarial é prova extrajudicial e pré-constituída, e sua valoração constitui atribuição do juiz que deverá apreciá-la de acordo com as circunstâncias do caso concreto em cotejo com as demais provas produzidas nos autos, levando em consideração a sua importância e qualificação. Palavras-chave: Tabelião, Ata Notarial, Instrumento Público, Fé Pública, Escritura Pública, Função Notarial, Prova Extrajudicial.
Shin, Jayoung Francesca-Maria. "Being a "Soviet Korean" in Alma-Ata, Kazakhstan." Thesis, London School of Economics and Political Science (University of London), 2006. http://etheses.lse.ac.uk/1900/.
Full textAksholakova, Assem. "Variabilität in der Toponymie: Almaty vs. Alma-Ata." Gesellschaft für Namenkunde e.V, 2011. https://ul.qucosa.de/id/qucosa%3A12543.
Full textBooks on the topic "ATA"
Reunião de Pesquisa de Soja-Região Centro (9th 1986 Goiânia, Brazil). Ata. Londrina, PR: Empresa Brasileira de Pesquisa Agropecuária vinculada ao Ministêrio da Agricultura, Centro Nacional de Pesquisa de Soja, 1986.
Find full textReunião de Pesquisa de Soja-Região Centro (10th 1987 Dourados, Brazil). Ata. Londrina, PR: Empresa Brasileira de Pesquisa Agropecuária, Centro Nacional de Pesquisa de Soja [e] Unidade de Execução de Pesquisa de Ambito Estadual, 1987.
Find full textReunião, de Pesquisa de Soja das Regiões Norte e. Nordeste (9th 1987 Fortaleza Brazil). Ata. Londrina, PR: Empresa de Pesquisa Agropecuária do Ceará, 1987.
Find full textBook chapters on the topic "ATA"
Brillmann-Ede, Heike. "Aidoo, Ama Ata." In Metzler Autorinnen Lexikon, 11–12. Stuttgart: J.B. Metzler, 1998. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-476-03702-2_8.
Full textArndt, Susan. "Aidoo, Ama Ata." In Kindlers Literatur Lexikon (KLL), 1. Stuttgart: J.B. Metzler, 2020. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-476-05728-0_1054-1.
Full textChampion, Howard R., Nova L. Panebianco, Jan J. De Waele, Lewis J. Kaplan, Manu L. N. G. Malbrain, Annie L. Slaughter, Walter L. Biffl, et al. "ATA." In Encyclopedia of Intensive Care Medicine, 274. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 2012. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-642-00418-6_3029.
Full textMatzke, Christine. "Aidoo, Ama Ata: Anowa." In Kindlers Literatur Lexikon (KLL), 1–2. Stuttgart: J.B. Metzler, 2020. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-476-05728-0_9131-1.
Full textStrickland, James R. "ATA Explorer." In Junk Box Arduino, 203–70. Berkeley, CA: Apress, 2016. http://dx.doi.org/10.1007/978-1-4842-1425-1_9.
Full textUffelmann, Inge. "Aidoo, Ama Ata: Our Sister Killjoy." In Kindlers Literatur Lexikon (KLL), 1–2. Stuttgart: J.B. Metzler, 2020. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-476-05728-0_1055-1.
Full textArndt, Susan. "Aidoo, Ama Ata: Changes – A Love Story?" In Kindlers Literatur Lexikon (KLL), 1–2. Stuttgart: J.B. Metzler, 2020. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-476-05728-0_1056-1.
Full textJääskeläinen, Riitta, and Isabel Lacruz. "Chapter 1. Translation – cognition – affect – and beyond." In American Translators Association Scholarly Monograph Series, 1–16. Amsterdam: John Benjamins Publishing Company, 2018. http://dx.doi.org/10.1075/ata.18.01jaa.
Full textAngelone, Erik. "Chapter 2. Reconceptualizing problems in translation using triangulated process and product data." In American Translators Association Scholarly Monograph Series, 17–36. Amsterdam: John Benjamins Publishing Company, 2018. http://dx.doi.org/10.1075/ata.18.02ang.
Full textShreve, Gregory M., Erik Angelone, and Isabel Lacruz. "Chapter 3. Are expertise and translation competence the same?" In American Translators Association Scholarly Monograph Series, 37–54. Amsterdam: John Benjamins Publishing Company, 2018. http://dx.doi.org/10.1075/ata.18.03shr.
Full textConference papers on the topic "ATA"
Guo, Zhongwen, Jinfeng Dou, Wei Han, Guangxu Zhang, and Zhengang Ha. "ATA." In Proceeding of the 1st ACM international workshop. New York, New York, USA: ACM Press, 2008. http://dx.doi.org/10.1145/1374718.1374731.
Full textPhalak, Chetan, and Shruti Kunde. "ATA." In ECSA '18: 12th European Conference on Software Architecture. New York, NY, USA: ACM, 2018. http://dx.doi.org/10.1145/3241403.3241408.
Full textVakil, Ashkan, Houman Homayoun, and Avesta Sasan. "IR-ATA." In ASPDAC '19: 24th Asia and South Pacific Design Automation Conference. New York, NY, USA: ACM, 2019. http://dx.doi.org/10.1145/3287624.3287683.
Full text"Program AtA Glance." In 2011 RO-MAN: The 20th IEEE International Symposium on Robot and Human Interactive Communication. IEEE, 2011. http://dx.doi.org/10.1109/roman.2011.6005204.
Full textFengqi, Zhang, and Li Zhiyuan. "The Technical Differences between Serial ATA and Ultra ATA Technology." In 2009 International Forum on Information Technology and Applications (IFITA). IEEE, 2009. http://dx.doi.org/10.1109/ifita.2009.380.
Full textGao, Fei, Hanyu Cui, and Suleyman Sair. "Two-level ata prefetching." In 2007 25th International Conference on Computer Design ICCD 2007. IEEE, 2007. http://dx.doi.org/10.1109/iccd.2007.4601908.
Full textWebster, James L., Jean A. McGrew, and William H. Shook. "Results of the AIA/ATA/FAA Dynamic Seat Testing Program." In Aerospace Technology Conference and Exposition. 400 Commonwealth Drive, Warrendale, PA, United States: SAE International, 1988. http://dx.doi.org/10.4271/881375.
Full text"ata Standards for Precision Irrigation Management." In 2014 ASABE Annual International Meeting. American Society of Agricultural and Biological Engineers, 2014. http://dx.doi.org/10.13031/aim.20141897065.
Full textBagge, L., E. Holmer, S. O. Nystroöm, H. Tydeén, and T. Wahlberg. "FRAGMIN VS HEPARIN AT RECYCLING OE HUMAN BLOOD IN HEART-LUNG MACHINE (HLM)." In XIth International Congress on Thrombosis and Haemostasis. Schattauer GmbH, 1987. http://dx.doi.org/10.1055/s-0038-1643042.
Full textChang, Wei, Zhenhua Tan, Xiaoxing Gao, and Guiran Chang. "The description of Serial ATA bus_ Protocol and the design of Serial ATA bus control chip HPT183." In 2008 7th World Congress on Intelligent Control and Automation. IEEE, 2008. http://dx.doi.org/10.1109/wcica.2008.4593923.
Full textReports on the topic "ATA"
Birx, D. L., S. A. Hawkins, S. E. Poor, L. L. Reginato, and M. W. Smith. ATA upgrade to 150 MeV. Office of Scientific and Technical Information (OSTI), April 1985. http://dx.doi.org/10.2172/5736106.
Full textCaporaso, G., B. Denhoy, C. L. Hanson, and F. W. Chambers. Various ATA notes: 60, 79, 116, and 136. Office of Scientific and Technical Information (OSTI), October 1994. http://dx.doi.org/10.2172/71388.
Full textJohnson, T. M., W. A. Gerth, and D. G. Southerland. 1.3 ATA PO2 N2-O2 Decompression Table Validation. Fort Belvoir, VA: Defense Technical Information Center, September 2000. http://dx.doi.org/10.21236/ada383688.
Full textWestenskow, G., G. Caporaso, Y. Chen, T. Houck, and S. Sampayan. Double pulse experiment with a velvet cathode on the ATA injector. Office of Scientific and Technical Information (OSTI), April 1995. http://dx.doi.org/10.2172/113972.
Full textParker, Jamew W. Upward Excursion Limits from Air Saturation at 5 ATA (Atmospheres Absolute). Fort Belvoir, VA: Defense Technical Information Center, January 1989. http://dx.doi.org/10.21236/ada206774.
Full textSlobodnik, Bruce, Marie T. Wallick, and James M. Chimiak. Effectiveness of Oxygen-Nitrogen Gas Mixtures in Inducing Hypoxia at 1 ATA. Fort Belvoir, VA: Defense Technical Information Center, June 1991. http://dx.doi.org/10.21236/ada237813.
Full textStalder, K. R., M. S. Williams, and D. J. Eckstrom. Propagation Diagnostics Measurements. Microwave Diagnostics of the ATA Electron Beam Propagating in Air. Fort Belvoir, VA: Defense Technical Information Center, August 1988. http://dx.doi.org/10.21236/ada207124.
Full textNeil, V. K. Interaction of the ATA beam with the TM/sub 030/ mode of the accelerating cells. Office of Scientific and Technical Information (OSTI), February 1985. http://dx.doi.org/10.2172/5488027.
Full textLong, Edwin T., and M. J. Fennewald. Manned Evaluation of the Carleton 1.3 ATA PO2 Primary Electronics Assembly With the MK 16 Underwater Breathing Apparatus. Fort Belvoir, VA: Defense Technical Information Center, March 2000. http://dx.doi.org/10.21236/ada383699.
Full textGerth, Wayne A., and Thomas M. Johnson. Development and Validation of 1.3 ATA PO2-in-He Decompression Tables for the MK 16 MOD 1 UBA. Fort Belvoir, VA: Defense Technical Information Center, August 2002. http://dx.doi.org/10.21236/ada407841.
Full text